Projecte bàsic del Museu Casteller de Catalunya

Reunió del Consorci del Museu Casteller de Cataluny a

12 de novembre de 2010

2

CONTINGUTS

1. Introducció .................................... ................................................ pàg. 3 2. El projecte arquitectònic ...................... ........................................ pàg. 4

L’entorn L’edifici Els espais

3. El programa museogràfic ........................ ..................................... pàg. 8 Criteris museogràfics Espais expositius

4. Pressupost ..................................... ............................................... pàg. 11 5. Apunt biogràfic de Dani Freixes ................ .................................. pàg. 11

3

1. INTRODUCCIÓ El Consorci del Museu Casteller de Catalunya, integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, va encarregar el febrer de 2008 el projecte bàsic del Museu Casteller de Catalunya a l’arquitecte Dani Freixes. En la reunió del Consorci del dia 12 de novembre de 2010, l’arquitecte Dani Freixes ha presentat el projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya. Han assistit a la reunió el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella. El projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya ha estat redactat per l’estudi Varis Arquitectes, SL (Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou).

4

2. EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC L’entorn El futur Museu Casteller de Catalunya se situa al marge esquerre del torrent del Catllar, entre el pont de Mas Miquel a la via N-240a, i la C-246, en uns terrenys de bancals agrícoles, orientats a la façana sud de la vila de Valls a Tarragona.

El projecte arquitectònic vol fomentar la connectivitat entre el casc antic i la nova zona prevista de creixement urbà, vinculant la zona dels nous equipaments amb l’estació d’autobusos, l’aparcament de Sant Francesc i el marge dret del torrent, pròxim al casc antic. Aquesta connexió es faria mitjançant unes passeres per a vianants amb recorregut d’uns 100 metres. El Museu Casteller tindrà una superfície construïda total de 3.827 m², dels quals 2.824 m² corresponen a la planta baixa, 933 m² a la planta altell i 70 m², d’edicles emergents a la coberta verda, que s’utilitza com a plaça pública en continuïtat amb els terrenys veïns. L’espai exterior del Museu inclou una zona d’aparcament per automòbils i autocars, situada en el límit amb la nova via que unirà la C-246 i la N-240a; una plaça adequada amb zona de jocs infantils; la plaça pública amb mirador sobre la coberta de l’edifici, i una gran esplanada a nivell del Museu per a la celebració d’actuacions castelleres.

5

6

L’edifici El projecte pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta. De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior. Un cub de vidre transparent de 6.5 metres de costat, amb els noms de totes les colles impresos sobre la seva superfície, fa de vestíbul d’entrada al Museu des del nivell superior i conté una escala helicoïdal i l’ascensor.

Vista exterior de l’equipament Un cub d’acer Corten també de 6.5 metres de costat, al mig de l’esplanada, emergeix del contingut interior buscant alçada, és un homenatge al món casteller. Sobre l’acer es retallen els noms dels diferents tipus de construccions castelleres. La façana del Museu emmarca el porxo i l’espai públic superior. En tota la seva llargada hi ha un doble banc mirador, que amb el seu desnivell, fa desaparèixer visualment la barana, reforçant la imatge de bancal. És un lloc que permet gaudir de les vistes cap a la ciutat així com de les festes castelleres que es faran a la plaça davant del Museu. La barana del mirador és d’acer Corten i té encunyats els noms dels personatges il·lustres del món casteller. Continuant amb el llenguatge simbòlic, el Museu té plaça i balcó. Un balcó sobresurt de la façana, cap a la plaça on s’aixequen el castells.

7

Els espais A part del programa propi d’un museu, l’equipament ofereix un espai especialment qualificat. L’espai del vestíbul es converteix en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. L’espai està en contacte amb l’exterior a través del porxo al llarg de tota la façana de l’edifici. Conté un gran mural, rere el qual s’amaga la resta del programa del Museu. Aquest mural dóna la benvinguda al visitant, recull un testimoni viu del món casteller i ofereix informació actual i en directe de les activitats de les colles amb fotografies i pantalles de projecció. L’aixopluc del porxo complementa les activitats d’aquest espai polivalent, així com les vinculades a l’exterior.

Imatge del vestíbul polivalent La planta baixa de l’edifici inclou: l’espai d’exposició permanent (812 m²), el bar-cafeteria (168 m²), el vestíbul polivalent (476 m²), la botiga i taulell de recepció i venda d’entrades (81 m²), un taller didàctic (129 m²), una sala polivalent (70 m²), el Centre de Documentació i Recerca (203 m²) i els magatzems (109 m²). La planta altell acull els espais d’administració, els serveis pedagògics, la zona destinada a la Coordinadora de Colles Castelleres i l’arxiu.

8

3. EL PROGRAMA MUSEOGRÀFIC Criteris museogràfics El museu no disposa d’una gran col·lecció d’objectes, el seu patrimoni és intangible, per tant la museografia utilitzarà eines per reproduir el record, la memòria, els fets, els misteris, etc. Els recursos museogràfics que s’utilitzaran són:

• Els mitjans audiovisuals, per oferir explicacions testimonials i didàctiques amb imatges i moviment.

• La il·luminació escènica, per jerarquitzar els recorreguts, potenciar les

escenografies i crear escenes de context convincents.

• El so, per , disposar del testimoni oral de la gent que forma part d’aquesta història, des dels més grans fins als joves d’avui.

• Els efectes especulars, mitjançant la utilització escènica dels miralls, per

reproduir sensacions i espais virtuals.

• Els sistemes interactius, per ampliar la informació. Es pretén aconseguir un recorregut suggerent i emocionant, amb escenografies evocadores, amb el grafisme i la fotografia com a eines fonamentals. Espais expositius Els castells i l’impuls de la vertical Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes. Arquitectures humanes Aquest espai explicaria els castells històricament i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció. Terra de Castells. Valls, l’origen Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.

9

Els castellers En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats. Les colles Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació. La tècnica i les construccions Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells. Les actuacions El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.

Imatge dels espais expositius

10

La música Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret. L’afició Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió. Els castells al món Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni. Història i cronologia Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.

Imatge dels espais expositius Epíleg: Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.

11

4. PRESSUPOST El cost del projecte arquitectònic, la museografia i l’entorn serà de 10 milions d’euros. El finançament del projecte es reparteix entre els membres del Consorci: un 50% l’assumeix la Generalitat de Catalunya, un 25% la Diputació de Tarragona i un 25% l’Ajuntament de Valls. 5. APUNT BIOGRÀFIC DE DANI FREIXES Dani Freixes, nascut a Barcelona el 1946, compagina la docència universitària amb la seva tasca professional en els àmbits de l’arquitectura, el disseny d’interiors i d’objectes, els muntatges efímers, les implantacions museogràfiques i el disseny d’escenografies. Forma part de l’estudi Varis Arquitectes, juntament amb Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou. L’any 2007 va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic pel Museu de les Mines Arqueològiques de Gavà, que es va acabar de construir el 2006 i forma part del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, un gran centre d’oci cultural, amb més de 4.000 metres quadrats, on es pot reviure l’època neolítica de la zona.