Entrevista al P. Adolfo Nicolás,

Prepòsit general de la Companyia de Jesús y nou president de la

USG (Unió de Superiors Generals)

Decrets relatius a màrtirs i a virtuts heroiques, entre els quals els màrtirs de la guerra i també Teresa de San José, fundadora de les Carmelites de Sant Josep

Carta del G. Emili Turú: “Brases ardents, testimonis

de la fe”, amb motiu de la festa de Sant Marcel·lí sobre

les beatificacions

Barcelona, 6 de juny de 2013 ANY VI. núm.

Batec eclesial i social de la vida religiosa

en el fons d’una fidelitat al seguiment del Crist

Reunió dels Delegats Episcopals de Vida Consagrada El Primer Misteri de Glòria a Montserrat recupera el disseny

original d’Antoni Gaudí Dones, espiritualitat i canvi social II Jornades d’estiu del SAF Estudi sobre l’acció social de les entitats d’Església catòlica Música antiga a Poblet El Papa parla sobre el seguiment del Crist Enric Vendrell, nou director general d'Afers Religiosos

2

Bisbat Nom

Tarragona P. Pere Cardona Bueno, ofmcap

Tortosa Mn. Ramon Labernié

Lleida P. Josep Castellà Sarriera, ocd

Urgell Mn. Jaume Vila Serra

Solsona Mn. Joan F. Casals i Cubinsà

Vic Mn. Joan Casas

P. Josep Maria Morros, schp

Girona Mn. Ramon Alventosa

Barcelona Mn. Francesc Prieto Rodríguez

Terrassa Gna. Begoña Fornés, rp

Sant Feliu P. Josep Maria Henríquez Farreras

URC G. Lluís Serra, fms (secretari)

Tarragona

Reunió de Delegats Episcopals de Vida Consagrada

S’ha celebrat els dies 29 i 30 de maig la reunió dels Delegats Episcopals de Vida Consagrada al Seminari Conciliar de Tarragona a la qual han participat Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic i enllaç de la Conferència Episcopal Tarraconense amb la Vida Consagrada, el P. Màxim Muñoz, president de l’URC i el G. Lluís Serra, secretari general. Mons. Jaume Pujol ha fet de bisbe amfitrió, ha presidit la primera eucaristia i ha compartit taula a la primera jornada. Mn. Antoni Martínez ha guiat magistralment la visita a la Catedral primada i Metropolitana, recentement restaurada. Mn. Jaume Vila, de la diòcesi de la Seu d’Urgell, ha desenvolupat el tema: “La vida consagrada a la llum de les normatives eclesials”, que ha suscitat interès i un diàleg força animat. S’han tractat, a més, aspectes referents a la vida contemplativa, els criteris sobre els cartells, la relació amb la Comissió de Vida Consagrada de la Conferència Episcopal Espanyola... El P. Màxim ha informar sobre la reunió de la CET amb la Junta Directiva de l’URC. S’ha fixat també el calendari de reunions per al proper curs.

3

28 de maig de 2013 | El papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia a partir de la pregunta que Pere li fa a Jesús: quin serà el premi que rebrem seguint-te? Jesús –observa el papa- respon que els qui el segueixin rebran “coses molt maques” però “amb persecució”. El camí del Senyor “és un camí d’abaixament, un camí que acaba a la Creu”. És per això que “hi haurà sempre dificultats”, “persecucions”. “Quan un cristià no té dificultats en la vida –tot va bé, tot és bonic- hi ha alguna cosa que no funciona”. Podem pensar que és “molt amic de l’esperit del món, de la mundanitat”. “És aquesta la temptació pròpia d’un cristià”.

“Seguir Jesús, sí, però només fins a un cert punt. Seguir Jesús com una forma cultural: sóc cristià, aquesta és la meva cultura... Però sense l’exigència de la veritable seqüela de Jesús, l’exigència d’anar pel seu camí. Si se segueix Jesús com una proposta cultural, es fa servir aquest camí per anar més amunt, per tenir més poder. I la història de l’Església n’és plena, començant per alguns emperadors, i després per molts governants i moltes persones, oi? I també alguns – no vull dir molts, però sí alguns – capellans, alguns bisbes, oi? Es diu que n’hi ha molts... però és que alguns es pensen que seguir Jesús és fer carrera”.

“En la literatura de fa dos segles”, a vegades era un costum dit que un “nen tenia el desig d'emprendre la carrera eclesiàstica”. “Molts cristians, temptats per l’esperit del món pensen que seguir Jesús és bo perquè es pot fer carrera, es pot anar endavant”. Però aquest “no és pas l’esperit”, és, en canvi, l’actitud de Pere que parla de carrera i Jesús li respon: Sí, t’ho donaré tot amb persecució”. “No podem treure la Creu del camí de Jesús: sempre hi és”. Tot i així, ha remarcat Francesc, això no significa que el cristià hagi de fer-se mal. El cristià “segueix Jesús per amor, i quan se segueix Jesús per amor, l’enveja del diable fa moltes coses”. “L’esperit del món no ho toŀlera, això; no toŀlera la testimoniança”.

“Penseu en la Mare Teresa. Què diu l’esperit del món de la Mare Teresa? Ah, la Beata Teresa és una gran dona, va fer coses tan bones per als altres.... L’esperit del món no diu mai que la Beata Teresa, cada dia, moltes hores, era en adoració... Mai! Redueix l’activitat cristiana a l’obra social. Com si l’existència cristiana fos un vernís, una pàtina de cristianisme. L’anunci de Jesús no és una pàtina: l’anunci de Jesús va al moll dels ossos, al cor, va endins, i ens canvia. I

això, l’esperit del món no ho toŀlera, no ho toŀlera, i per aquest motiu arriben les persecucions”. Qui deixa la pròpia casa, la pròpia família per seguir Jesús, rep cent vegades més “ja ara, en aquest temps”. Cent vegades més juntament amb les persecucions.

“La sequeŀla de Jesús és precisament això: per amor, anar amb Ell, rere d’Ell. El mateix camí. I l’esperit del món serà qui no ho toŀlerarà i ens farà patir, però un patiment com el que va viure Jesús. Demanem aquesta gràcia: seguir Jesús en el camí que Ell ens ha fet veure i que Ell ens ha ensenyat. Això és bonic, perquè Ell mai no ens deixa sols. Mai! Sempre és amb nosaltres. Que així sigui”.

Traducció: Marta Nin – www.catalunyareligio.cat

Homilia del papa a la Casa de Santa Marta: “La pregunta que Pere li fa a Jesús: quin serà el premi que rebrem seguint-te?”

4

EDITORIAL VIDA NUEVA | 31.05.2013 | La Unión de Superiores Generales (USG) celebraba la pasada semana en Roma una de sus dos asambleas anuales. Despedía, además, a quien hasta ahora ha venido siendo su presidente, el actual arzobispo José Rodríguez Carballo, recién nombrado secretario de la Congregación para la Vida Religiosa y, a su vez, daba la bienvenida en este cargo al hasta ahora vicepresidente de la USG y prepósito general de la Compañía de Jesús, Adolfo Nicolás.

La asamblea ha reflexionado sobre la autoridad como servicio. En la sección A Fondo de este número de Vida Nueva se da noticia de este encuentro, además de una entrevista realizada en exclusiva por nuestro corresponsal, Darío Menor, al nuevo presidente.

El tema tratado ha sido sugerente y contó con reflexiones de interés. Se abordaron cuestiones como el concepto de autoridad en una sociedad multicultural, el desafío que para los jóvenes supone la obediencia, la autoridad en los nuevos modelos antropológicos y el sentido del servicio como base de la autoridad. Conferencias, debates y mesas redondas en donde la casi totalidad del más de un centenar de superiores responsables de congregaciones e institutos de Vida Religiosa han dialogado abiertamente.

El momento en el que se celebra no es baladí. Coincide con los primeros meses del pontificado de Francisco. Muchas de sus intervenciones vienen siendo motivo para una reflexión adecuada sobre el valor, la vigencia y la rica realidad de los consagrados y consagradas en la vida de la Iglesia. Las responsables de las congregaciones femeninas tuvieron también su asamblea a comienzos de mayo. Ahora era el turno de los religiosos.

Una Vida Religiosa puesta de nuevo en valor

5

Las intervenciones del nuevo Papa sobre la excelencia de la Vida Religiosa han venido acompañadas de nombramientos claves en el dicasterio responsable de estas congregaciones. En todas las intervenciones se subraya el papel profético de la Vida Religiosa, su sana participación, desde el carisma propio, en la vida de la Iglesia y la necesidad de purificar muchas formas para ser más fieles a la vocación original.

Una revalorización de los religiosos en momentos en los que, tanto dentro como fuera de la Iglesia, mantienen un ritmo evangelizador, especialmente en las fronteras, y no suficientemente comprendido en ocasiones. El Papa no es ajeno a esta riqueza y, en sus intervenciones, ha apostado por su revalorización.

Por otra parte, el que se reflexione sobre la autoridad y la obediencia es ya positivo. No hay tabúes entre los responsables de las congregaciones. No temen hablar de todo, dialogar sobre todo, discernir sobre todo lo que afecta a muchos consagrados. La pérdida de vocaciones en las viejas Iglesias y el aumento en las nuevas; las nuevas formas que se levantan como alternativas o como complementos; el sentido de la inculturación en un mundo globalizado, así como el debate sobre el concepto de autoridad alentadora y obediencia creativa. No dejar temas sin dialogar.

Estas asambleas no tienen un fin deliberativo sobre las congregaciones, pero sirven para intercambiar experiencias, reflexionar conjuntamente, apoyarse en proyectos comunes y sentirse más unidos en la tarea evangelizadora.

En el nº 2.850 de Vida Nueva. Del 1 al 7 de junio de 2013.

Prepósito general de la Compañía de Jesús y nuevo presidente de la USG

DARÍO MENOR | 31.05.2013 | Al médico de Adolfo Nicolás no le gusta que tome café. Así se justifica el prepósito general de la Compañía de Jesús mientras se sirve un zumo antes de comenzar esta entrevista en un descanso de la asamblea semestral de la Unión de Superiores Generales (USG), de la que Nicolás es presidente. Mientras te habla, este palentino de 77 años parece olvidarse del resto del mundo: responde sin prisa a todas las preguntas hasta que los organizadores de la asamblea se ven obligados a intervenir para recordarle que la reunión no puede seguir sin él. Sus opiniones son las de uno de los hombres más influyentes de la Iglesia católica. PREGUNTA.- Se dice que usted no quería pasar de vicepresidente a presidente de la USG después de que el anterior “número uno”, el franciscano José Rodríguez Carballo, fuera nombrado secretario del dicasterio vaticano dedicado a la Vida Religiosa. ¿Le parece excesivo que sean jesuitas tanto el Papa como el presidente del organismo que engloba a todos los superiores generales? RESPUESTA.- No, no es así, son órbitas distintas. Sería distinto si yo estuviera en alguna congregación romana, pues la visibilidad sería mucho mayor, pero la presidencia de la USG no tiene visibilidad en la Iglesia. Es un servicio que alguien tiene que hacer, coordinando ideas, sugerencias e iniciativas, pero que no entra en la visibilidad universal de la Iglesia.

Adolfo Nicolás: “Sin creatividad, no seremos capaces de acompañar a nadie”

6

P.- ¿Le molesta el título oficioso de “papa negro”? R.- Yo ni soy papa ni soy negro. Lo del “papa negro” es bastante reciente, viene de la Unificación de Italia. Durante un corto período de tiempo, el general de los jesuitas tuvo que vivir fuera de Roma, cerca de Florencia, y cuando volvió a Roma le recibieron como al “papa negro”. No me gusta la expresión porque se utiliza como referencia al poder. El poder no tiene ningún valor religioso ni cristiano. El color negro tampoco tiene valor alguno, no hay

diferencia con otros colores. Por tanto, “papa negro” es un título popular, pero vacío de contenido.

Interés por la Compañía

P.- Hay datos que muestran un aumento de confesiones y de personas que vuelven a la Iglesia tras la elección del nuevo Papa. Se habla del “efecto Francisco”. ¿Están notando esta reacción también en la Compañía de Jesús? R.- Sí. He recibido cartas de laicos muy comprometidos que me dicen que no sabían nada de la Compañía de Jesús y que, tras la elección de este Papa, han comenzado a investigar, están leyendo cosas y les interesa cada vez más. Me piden opinión respecto a distintos temas. Hay un crecimiento de interés respecto a qué son esos jesuitas de entre los que ha salido este Papa. Esto tiene un doble filo: por una parte, están interesados en nuestra espiritualidad, nuestra historia; pero supone también que nos están

observando. Es un desafío para ser consistentes y vivir en la línea que está trazando el Papa.

P.- ¿Han notado también el efecto con nuevas vocaciones? R.- Aún no, pero tal vez sea porque no tenga suficiente información. Es posible que haya diferencias, pero nuestra línea es ser muy exigentes en la selección. Esto sigue así, haya muchos o pocos; no hay que bajar el nivel. Si perdemos el nivel, perdemos credibilidad en la Iglesia y en la capacidad de servicio. Hay que mantener un servicio de calidad a la Iglesia, porque el gran riesgo de hoy es la superficialidad. Tenemos más información que nunca, pero no hay criterios de verdad ni de cómo moverte en medio de tanta broza para encontrar puntos serios y sólidos de verdad y vida evangélica. El gran peligro es la superficialidad, citar a otros que citan a otros.

P.- ¿Cuál debe ser hoy el lugar de la Compañía de Jesús en la sociedad y en la Iglesia? R.- Mantener nuestro servicio de calidad. Eso es lo que esperan también los obispos de nosotros. Cada vez que me encontraba con Benedicto XVI, lo que no era frecuente, me recordaba que la Iglesia espera de los jesuïtes profundidad en el estudio y en la espiritualidad. Cada vez que lo menciono en mis visitas, los jesuitas responden a estas dos cuestiones muy positivamente. Eso toca algo muy nuestro.

“No sería bueno ni adecuado que los jesuitas

aprovecharan que Francisco es jesuita.

Siempre digo que no ha cambiado nada:

nosotros seguimos sirviendo a la Iglesia

y nuestra relación con el Papa es de obediencia”.

7

P.- ¿Se ve habitualmente con Francisco? R.- Le he visto una vez. Fue un encuentro muy amigable. Nos hemos escrito, sí, pero no quiero darme mucha visibilidad, para que él cree su estilo y vaya por libre. No sería bueno ni adecuado que los jesuitas aprovecharan esta ocasión. Siempre digo que no ha cambiado nada: nosotros seguimos sirviendo a la Iglesia y nuestra relación con el Papa es de obediencia. No hay que decir: “Yo ahora tengo mano con el Papa”. No. Yo quiero seguir respetándole, como he respetado al anterior.

P.- En su discurso de apertura de la asamblea de la USG apostaba porque las distintas congregaciones religiosas unieran fuerzas, particularmente con los centros académicos romanos. ¿El futuro está en la intercongregacionalidad? R.- Esa es la línea que hay que seguir. Más que nuevos proyectos, hay que ir a lo que necesita la Iglesia hoy. Ha cambiado el paradigma y hay que ver cómo vivimos de una manera nueva. No hay que multiplicarnos con nuevos proyectos, porque eso aumenta las cargas de las congregaciones, que ya están muy cargadas, sino ver qué proyectos que estamos llevando a cabo pueden trabajarse de forma conjunta y ser más eficaces. Eso lo estamos haciendo dentro de todas las congregaciones, colaborando mucho más y haciendo alianzas apostólicas para responder a problemas comunes. Hay que pasar por esa época para llegar a una nueva manera de trabajar.

P.- Pero nadie quiere perder parcelas de poder o que parezca que se disuelve su carisma… R.- Eso sería cortedad de miras. Como decía el padre [Bartolomeo] Sorge [jesuita que abrió la asamblea con una conferencia sobre el liderazgo], debemos crear nuevas estructuras relativizando las que ya tenemos. En la Compañía ya está pasando. Hasta ahora teníamos una estructura, la provincia, y los que no llegaban a ella por falta de número, eran región. Hoy hay que moverse hacia nuevas estructuras, porque la sociedad ha cambiado totalmente. Se están formando nuevas alianzas en el Caribe, en los Estados Unidos o en España, donde se ha pasado a una sola provincia, pero con peculiaridades nuevas, con sus plataformas regionales y apostólicas. Es algo nuevo para agilizar el apostolado. No es por razones de tipo estructural.

P.- ¿Cuánto ha influido en ello la caída de las vocaciones? R.- Esta era la ocasión. No seríamos sinceros si dijéramos que la reducción numérica no ha influido. Ha influido mucho, pero ha sido la ocasión para pensar en nuevos términos. Creo que toda crisis, como dicen los chinos y los japoneses, ofrece un peligro y una oportunidad. El peligro es no entender la crisis, quedarse anclado y morir por inanidad. La oportunidad es que esto impulsa a crear nuevas estructuras para responder a nuevas realidades. Creo que la voluntad de todos los superiores generales es responder de una manera nueva. Si hasta ahora no se ha hecho, es porque no sabemos cómo.

Carismática y universal

P.- ¿Cómo ve el desarrollo de la Iglesia y de la Compañía de Jesús en los próximos años? ¿Se va, al menos en Occidente, hacia un cristianismo de minoría, hacia un grupo pequeño de fieles que estén muy comprometidos y den testimonio?

8

R.- Yo no soy profeta, no sé cómo se va a desarrollar. Imagino una Iglesia en la que se va a profundizar en lo carismático. Lo carismático es algo de minorías. Pero al mismo tiempo, también una Iglesia muy pendiente de lo universal. No se va a perder el contacto con las masas. El gran éxito de este Papa es con las masas. Y, sin embargo, es un Papa que insiste en la profundidad y en vivir lo carismático como llamada del Espíritu. La Iglesia en la que yo creo es una Iglesia que se preocupa de las dos cosas. Por un lado, de lo carismático, que siempre ha sido de minorías, pero que también está al servicio de la masa. Lo que yo anticipo, y no va a ser nada fácil, es que va a haber una nueva relación con creyentes de las otras religiones. Será una nueva relación con estos otros creyentes que están buscando a Dios a su manera y que, con frecuencia, lo encuentran.

“Imagino una Iglesia en la que

se va a profundizar en lo carismático.

Lo carismático es algo de minorías.

Pero al mismo tiempo, también

una Iglesia muy pendiente de lo universal.

No se va a perder el contacto con las masas”.

P.- Para muchos observadores es escandaloso que, en medio de la descristianización existente, los cristianos estén separados. ¿Se darán pasos significativos en el ecumenismo? ¿Cuál es la contribución de la Compañía de Jesús en este campo? R.- No sé cómo se desarrollará el ecumenismo en el futuro. Imagino que irá en la línea de menos insistencia en lo que es puramente externo, en las diferencias de tipo litúrgico, como ocurre por ejemplo con los orientales. Menos insistencia, por tanto, en lo que nos

separa y más profundidad en lo que nos une. Mi esperanza es que los jesuitas que están metidos en el ecumenismo contribuyan a ir a lo profundo. Es lo que ocurrió el Jueves Santo, cuando el Papa dijo a los sacerdotes que preparasen bien las liturgias y que no se apegaran a los trapos. Lo comentó después de lo del “olor a oveja”. Lo tomo como un indicador de sus raíces ignacianas. Está hablando de un despegue de todo lo externo que no hace bien a la gente. Eso es puramente ignaciano. No hay nada a lo que nos debamos apegar excepto a Cristo y al bien de los demás. En eso insistía el Papa. Creo y espero que los jesuitas contribuyan en esta línea.

P.- Leí hace poco que el gran desafío para las religiones en el siglo XXI era proponer una alternativa a la adoración del becerro de oro. ¿Hace la Iglesia lo suficiente en este sentido? R.- A lo mejor resulta difícil de captar, pero la Iglesia está ahora como estaba al final del Antiguo

Testamento. Hubo una crisis de fe cuando el exilio y, tras esta crisis, se terminaron los profetas. Cuando habla a la sociedad moderna, la Iglesia no puede hablar proféticamente, porque no hay fe para recibir el mensaje profético. Tiene que hablar como habló el Espíritu en la última parte del Antiguo Testamento. La Iglesia tiene que hablar sapiencialmente. El otro día, en una reunión de reflexión que tengo, estábamos hablando de educación y alguien dijo que la gente espera ahora de nosotros sabiduría, no profecía. Creo que el lenguaje profético tiene sentido dentro de la Iglesia, o sea, hacen falta profetas dentro de la Iglesia,

9

pero a la sociedad hay que ofrecerle sabiduría, dándole mensajes que tengan sentido, que abran caminos, que ayuden a los jóvenes a ver que hay todo un camino de sabiduría que hay que seguir. Lo profético presupone la fe, y no la hay en la sociedad moderna. Ha habido un descrédito de la fe, de la Iglesia. Es de todas las religiones. Yo he visto en Japón que el budismo estructurado, sistemático, está en crisis. Están saliendo nuevas religiones y nuevos grupos que son el equivalente a los movimientos o a las sectas. El fenómeno es universal: empieza en Europa y se muestra más dramáticamente entre los europeos, pero es universal. La gente busca sabiduría. Hasta hace poco, yo creía que era peculiar de Asia, porque en Asia son los sabios los que han dirigido el pensamiento. Pero veo que también se da en Europa. La pluralidad religiosa de Europa hace que la fe tenga hoy profetas particulares, porque lo que tiene sentido para los católicos, no lo tiene para los musulmanes o para los ateos.

“En la sociedad moderna

no hay fe para recibir el mensaje profético.

La Iglesia tiene que hablar sapiencialmente,

dar mensajes que tengan sentido.

La gente busca sabiduría”.

P.- ¿Encuentra usted sabios en la sociedad contemporánea? R.- Eso es lo que tenemos que producir. Si tiene que haber cambios en nuestra educación, deben estar indicados a producir sabios. Hay que producir gente con hábitos de reflexión, de discernimiento, de pensamiento profundo, que supere la superficialidad que está entrando en toda nuestra sociedad.

P.- ¿Lo ve como un reto para los jesuitas, tan volcados siempre en la educación? R.- Sí, es un verdadero reto, pero creo que ese es el camino. Si la Iglesia quiere tener credibilidad con los no cristianos, tiene que ir por la línea de la sabiduría.

P.- Se refería antes a los jóvenes. En los países europeos meridionales vamos camino de tener una generación perdida, sin visos de futuro. ¿Se atrevería a ofrecerles unas palabras de consuelo? R.- Si fuera budista, diría que la historia va para abajo y, cuando llega el momento de crisis, se produce el momento de iluminación y empieza un camino lento hacia arriba. Pero no soy budista. Creo que uno de los problemas que tenemos, y es algo inevitable, es que miramos al futuro con los ojos del pasado. Vemos que en el pasado, la generación anterior a la nuestra no ha respondido a las expectativas creando un futuro para la siguiente generación. Por eso miramos al futuro sin grandes esperanzas. Yo creo que tenemos que liberarnos del pasado y saber que el futuro depende de que nos pongamos en una situación creativa. En este momento, la Iglesia espera de nosotros que nos dirijamos hacia la profundidad, la creatividad y la vida en el espíritu. Esto es lo que le digo a los jesuitas jóvenes. Sin creatividad no vamos a ser capaces de acompañar a nadie en la búsqueda de nuevas respuestas, porque en nuestra formación hemos aprendido a responder a las preguntas del pasado, pero las preguntas nuevas son distintas. Hay que acompañar en esa búsqueda de la sabiduría y de la profundidad. Por eso me gusta más el concepto profundidad que otras palabras como meditación u oración, ya que generan sus propias imágenes. En cambio, la profundidad es algo nuevo que tenemos que descubrir.

10

“Hay un cambio de modelo de sociedad” Del 5 al 11 de mayo, Adolfo Nicolás visitó la provincia jesuítica de Castilla, donde se ha topado con la dura realidad de crisis económica, social y de valores que sacude España. Dice no haber vuelto de su país con sabor amargo, pero sí sorprendido, “porque la crisis es mucho más profunda de lo que pensaba”.

No cree que la solución venga con tener a unos u otros políticos al mando, pues el momento actual de ruptura es común a todos los países occidentales. “Se está produciendo un cambio de modelo de sociedad y de gestión. Si no captamos eso, los remedios son un poco mecánicos”, opina, considerando la ayuda a los bancos una medida “en cierta manera secundaria”. Para él, “es todo un pueblo y una cultura los que hay que remodelar”, por lo que le gustaría que en las universidades hubiera un mayor discernimiento para salir de esta situación.

Aunque llevar las riendas de la congregación religiosa más numerosa de la Iglesia con sus 17.300 miembros no le deja apenas tiempo libre, Nicolás ha seguido este año dos cursos por Internet de la Universidad de Harvard. “Uno era sobre mecánica cuántica, porque quería saber cómo funciona la filosofía cuántica, pero daban por supuestas demasiadas matemáticas y lo dejé. El otro es sobre justicia, pensamiento social y político. Es magnífico. El genio del profesor es que hace pensar mucho a los estudiantes”, cuenta.

A principios de mayo,

Nicolás visitó la provincia jesuítica de Castilla,

donde se ha topado con la dura realidad de crisis:

“Es mucho más profunda de lo que pensaba”.

Debido a sus continuos viajes, las últimas clases las siguió desde su ordenador mientras visitaba Zambia, Malawi y Mozambique. Nicolás, a quien de joven le gustaba entretenerse con novelas de detectives, ahora solo lee obras que le ayuden a razonar. “Me interesan los libros sobre el discernimiento, porque no solo te dan información sobre un período, también te hacen pensar para saber qué se puede hacer de ahora en adelante”.

Desde su elección en 2008 en sustitución del holandés Kolvenbach, uno de sus mayores lamentos es la falta de tiempo libre. “En Japón me preguntaron que qué era más difícil, ser provincial o general. Les dije que ser general es más exigente, porque estás continuamente a ver por dónde sale la liebre. Pero ser provincial es más difícil, porque debes enfrentarte con problemas y superarlos. La decisión la puede tomar el general, pero es el provincial quien ha de llevarla a cabo. Respetamos mucho el principio de subsidiaridad. En problemas más complejos como los abusos, es el provincial el que debe solucionarlo siguiendo el protocolo existente”.

En el nº 2.850 de Vida Nueva.

11

Reconocidas las virtudes heroicas de un portugués, dos italianos y una española

CIUDAD DEL VATICANO, 04 de junio de 2013 (Zenit.org) - Este lunes 3 de junio, el santo padre Francisco autorizó a la Congregación para las Causas de los Santos a promulgar una serie de decretos relativos a martirios y virtudes heroicas. Según informa la Sala de Prensa de la Santa Sede, los decretos se refieren a:

--el martirio de los siervos de Dios Mauro (en el siglo: Abel Ángel Palazuelos Maruri) y 17 compañeros de la Orden de San Benito; asesinados en odio a la fe en España en 1936. --el martirio de los siervos de Dios Juan de Jesús (en el siglo: Juan Vilaregut Ferrer) y 3 compañeros, de la Orden de los Carmelitas Descalzos, así como Pablo Segalá Solé, sacerdote diocesano; asesinados en odio a la fe en España en 1936. --el martirio de los siervos de Dios Crisanto, Aquilino, Cipriano José y 63 compañeros del Instituto de los Hermanos Maristas de las Escuelas (Pequeños Hermanos de María), así como 2 laicos; asesinados en odio a la fe en España entre 1936 y 1939. --el martirio de las siervas de Dios Aurelia (en el siglo: Clementina Arambarri Fuente) y 3 compañeras, religiosas profesas de las Siervas de María Ministras de los Enfermos; asesinadas en odio a la fe en España en 1936. --las virtudes heroicas del siervo de Dios João De Oliveira Matos Ferreira, obispo titular de Aureliopolis y auxiliar de Guarda, fundador de la asociación "Liga dos Servos de Jesus";

nacido en Valverde (Portugal) el 1 de marzo de 1879 y muerto en Guarda (Portugal) el 29 de agosto de 1962; --las virtudes heroicas del siervo de Dios Nicola Mazza, sacerdote diocesano, fundador de institutos para la educación; nacido en Verona (Italia) el 10 de marzo de 1790 y muerto el 2 de agosto de 1865. --las virtudes heroicas de la sierva de Dios Maria Celeste (en el siglo: Giulia Crostarosa), monja, fundadora de la Orden de las Hermanas del Santísimo Redentor; nacida en Nápoles (Italia), el 31 de octubre de 1696 y muerta en Foggia (Italia) el 14 de septiembre de 1755. --las virtudes heroicas de la sierva de Dios Teresa de San José (en el siglo: Teresa Toda y Juncosa), fundadora de la Congregación de las Hermanas Carmelitas de San José; nacida en Riudecanyes (España) el 19 de agosto de 1826 y muerta en Barcelona (España) el 30 de julio de 1898.

En la conversa quotidiana, supèrbia i orgull són dues paraules que han aconseguit presentar moltes vegades una cara amable. Una mare diu: «Estic orgullosa dels meus fills.» Un espectador afirma: «El tenor ha estat superb.» Afirmacions com aquestes poden amagar-nos la realitat. Els bons coneixedors de l’ànima humana en fan un diagnòstic sense pal·liatius.

Aprobados los decretos de 95 nuevos mártires españoles

El discret encant de la humilitat

12

Prou bé que ho sabien els monjos antics. Gregori Magne no parla amb mitges tintes: «L’arrel de tots els mals és l’orgull.» Estem tan immersos en aquesta malaltia que no ens adonem de les seves conseqüències pernicioses.

La societat competitiva confon autoestima amb orgull. Qualsevol triomf en l’àmbit acadèmic, esportiu, artístic... serveix perquè les persones se sentin superiors als altres. Els orgullosos ni tan sols ho han de demostrar. Ser conscient dels propis valors i talents és bo, però considerar-se per sobre de les altres persones allunya de la realitat. La supèrbia provoca

rebuig. Per contra, la humilitat brinda encant i proximitat.

La humilitat és la virtut que serveix d’antídot contra l’orgull. La seva etimologia prové d’humus (terra). L’humil no vola pels aires, sinó que toca de peus a terra. Segons el diccionari, és la virtut que consisteix en el reconeixement de les pròpies limitacions i febleses, i actuar segons aquest coneixement. Com a virtut s’allunya de les dinàmiques de superioritat, d’importància, d’ambició personal, de lluita pel poder, de seducció manipuladora. Com diu santa Teresa, «la humilitat és la veritat». Entesa com a complex psicològic condueix a l’empobriment de la persona, a la renúncia

d’objectius vàlids, a la manca de formació intel·lectual i humana. Cal saber discernir. Jesús és benèvol i humil de cor, però en cap cas una persona acomplexada. Anuncia el Regne de Déu, denuncia els abusos dels poderosos, sempre està al costat dels senzills i dels pobres i, quan cal, es juga la vida. No es deixa endur mai pel seu ego. L’humil reconeix les seves limitacions i les accepta, però no per això es resigna. No es vol posicionar per sobre de ningú. Respecta la dignitat dels altres i no es deixa arrossegar per la seva fama ni per l’atractiu de la glòria humana. Tracta amb la mateixa delicadesa el rei que el captaire. No es defensa inútilment de les crítiques. Les escolta per descobrir què tenen de veritat. Col·labora, no domina. Sap donar i sap rebre. Compareix. És tan fàcil creure’s millor i més important que els altres! Quin engany! L’humil és respectat i estimat. No pot abaixar mai la guàrdia, perquè a la primera oportunitat reapareix l’orgull que es presenta com un monstre de set caps o l’au fènix, que reneix sempre de la seva cendra. La humilitat no s’ensenya a partir de tractats teòrics, sinó amb l’exemple de la mateixa vida.

Lluís Serra Llansana ROMA, 29 de mayo de 2013 (Zenit.org) | Comunidad Ecuménica Horeb-Carlos de Foucauld http://horeb-foucauld.webs.com

Ofrecemos las Palabras de apertura de las Jornadas organizadas por la Embajada del Paraguay ante la Santa Sede, a cargo del cardenal Marc Ouellet, presidente de la Pontificia Comisión para América Latina y Prefecto de la Congregación para los Obispos, pronunciadas este lunes 27 de mayo, en la Real Academia de España. Me siento muy honrado de poder presidir este acto de apertura de las tres jornadas en las que se desarrollará este importante evento promovido por la Embajada de la República del Paraguay ante la Santa Sede, con el alto auspicio de la Comisión Pontificia para América

Cardenal Ouellet en la inauguración de la Semana Paraguaya en Roma

“Las Reducciones Jesuitas fueron un verdadero triunfo de la humanidad”

13

Latina, la Real Academia de España en Roma y el Meeting para la Amistad entre los Pueblos. Su objetivo es el de conmemorar el Bicentenario de la Proclamación de la República del Paraguay, el 25º aniversario de la Canonización de San Roque González de Santa Cruz y el 25º aniversario de la visita de Su Santidad Beato Juan Pablo II, con una serie de actos de importante envergadura cultural y espiritual. Aprovecho, además, la amable ocasión para saludar muy cordialmente al Director de esta ilustre Academia que nos hospeda, a los Señores Embajadores que nos acompañan y los sacerdotes, religiosos, religiosas y laicos que han querido participar en el evento.

Y como no podía ser de otro modo, este acto de apertura del evento se realiza conjuntamente con la inauguración de la exposición sobre “Las Reducciones jesuitas del Paraguay: una aventura fascinante que perdura en el tiempo”. Partir de las Reducciones y del testimonio de santos y mártires como Roque González de Santa Cruz es ir a las raíces de la patria paraguaya pero no aisladamente sino en el más vasto territorio de los pueblos hermanos de la Cuenca del Plata.

De las Reducciones Jesuitas del Paraguay se ha escrito: “parecían un triunfo de la humanidad”. ¿Quién las calificaba sintéticamente de tal modo? ¿Acaso un católico en euforia apologética? ¡No! Fueron palabras, nada menos, que de Voltaire, por lo general tan virulentamente agresivo contra la Iglesia católica. ¡Sí!, fueron un verdadero triunfo de humanidad, porque un puñado de jesuitas fueron capaces de poner a las tribus guaraníes en condiciones materiales, culturales y religiosas para afirmar y valorizar la propia humanidad.

En el extraordinario laboratorio y fascinante experiencia de las Reducciones, evangelización y promoción humana se conjugaron indisociables, sin necesidad de muchas teorizaciones, sólo movidas por el amor a la vida y al destino de los pueblos indígenas. No hubo en todo el tiempo colonial experiencia semejante de educación e instrucción de los indígenas, de edificación de comunidades de personas y familias y de comunión de bienes, de formación técnica y cultivo de

las artes, de crecimiento artesanal e industrial, de productividad en el trabajo agrícola, de participación de los indígenas en la organización de la vida colectiva y civil.

Si los jesuitas llegaron y comenzaron su obra en la vasta Cuenca del Plata a comienzos del 1.600, 25 años más tarde existían ya en el Guairá – entre las actuales provincias de San Pablo u Paraná – 13 reducciones con más de 100.000 indígenas. En su fase de estabilización y apogeo, hacia el 1.700, los pueblos misioneros del Alta Paraná y del Alto Uruguay eran ya 30 con unos 5.000 indígenas cada uno. Pero las Misiones del Paraguay no fueron sólo el “foco de desarrollo” más portentoso de la Cuenca del Plata. Sirvieron de centro de experimentación y guía a la fundación de una cadena de misiones en América del Sur: en los Llanos orientales de Colombia, en el Marañón, en los Llanos del Alta y Medio Amazonas, en los Llanos de Chiquitos al sureste de la Bolivia actual y en los Llanos de los Mjosos del noreste boliviano

14

¡Qué extraordinaria fuerza constructiva de la fe vivida, comunicada, compartida! No bastaba ni la protesta ni la denuncia contra la opresión sufrida por los indígenas; servía una compañía, una amistad, capaz de abrazar toda su vida - ¡todas las dimensiones de su vida! – y generar así una obra de alta calidad humana, las experiencias sorprendentes de una nueva civilización en ciernes.

Yo creo que se puede afirmar con muchas razones que la brutal expulsión de todos los jesuitas de los territorios sometidos a las coronas española y portuguesa y la consiguiente dispersión de los pueblos misioneros constituyó la destrucción de la más importante experiencia social de verdadero progreso en tierras del “Nuevo Mundo” y una de las causas más graves de su posterior atraso. Sin embargo, el pueblo paraguayo y los pueblos de la Cuenca del Plata, continúan en el tiempo ha quedar marcados

por esta profunda experiencia. “Una aventura fascinante que perdura en el tiempo”, como bien dice el título de la exposición que podremos admirar aquí gracias a la amable disposición de los amigos del Meeting de Rímini y que quedará mejor ilustrada por la experiencia y reflexiones del Reverendo Padre Aldo Trento, quien, según me cuentan, intenta, ¡nada menos!, reactualizar la obra de las Reducciones en su misma parroquia, siendo, a la vez, un gran estudioso de las reducciones jesuita-guaraníticas.

15

La Diputació de Tarragona ha subvencionat una part de l’obra gràcies al conveni de col·laboració signat amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025

El monument, que es troba en el Camí de la Santa Cova, ha quedat restaurat un cop finalitzades les obres, que ha dirigit l’arquitecte Anton Baraut

Montserrat, 4 de juny de 2013. El Primer Misteri de Glòria, del Rosari Monumental de Montserrat, ideat al començament del segle XX per l’arquitecte Antoni Gaudí, ha recuperat el projecte inicial un cop finalitzades les obres de restauració. Els promotors de l’obra el Monestir de Montserrat, la Diputació de Tarragona, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) dins del programa de l’1% cultural. El Monestir de Montserrat ha finançat el 38% de l’actuació -canalitzat per la Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb recursos facilitats per la Diputació de Tarragona- i INCASÒL el 62%. Els treballs de restauració s’han basat en un projecte de l’arquitecte Anton Baraut i han consistit a reubicar la figura del Crist ressuscitat, segons el projecte de Gaudí; la rehabilitació de l’escultura del Crist, la restitució de la inscripció Ressurrexit, non est hic; la neteja de l’àmbit de la cova excavada i l’element de la tomba; també s’ha restaurat l’escultura de

l’àngel i el grup escultòric de les Tres Maries, les plaques d’ofrena, l’escut i la reixa de tancament; la neteja de l’enjardinament que hi ha entre el camí de la cova i el Primer Misteri de Glòria i se n’ha fet una nova ordenació. Finalment, també s’ha reconstruït el mirador i el banc del conjunt. El Primer Misteri de Glòria, la Resurrecció de Jesucrist, el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí, marcat per un gran caràcter religiós i simbòlic, i la seva

representació es va identificar ràpidament amb la resurrecció de Catalunya. Gaudí va excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i va efectuar només algunes de les imatges que formen actualment el conjunt. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són obres de l’escultor Josep Llimona (1864-1934). Les tres Maries van ser esculpides per Dionís Renart (1903-1916) seguint les maquetes de Llimona. La reixa que el tanca va ser treballada per la casa Ballarín segons un projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell, que va dirigir també l’acabament de les obres del Misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana de trencadís de rajola trossejada encastat a la roca, elaborat per Jaume Bayó.

El Primer Misteri de Glòria, del Rosari Monumental de Montserrat, recupera el disseny original d’Antoni Gaudí

16

La construcció del Primer Misteri de Glòria

L’abril de 1903, es feia públic el compromís de la Lliga Espiritual d’erigir aquest primer misteri de glòria i el 15 de maig del mateix any, Antoni Gaudí va exposar a la Junta que es faria més o menys en funció de l’import de les subscripcions recaptades. L’arquitecte va proposar cavar a la roca un sepulcre per oferir-lo a Jesús, en què la imatge seria de bronze daurat, situant-lo sobre un altar. En el cas que el pressupost ho permetés, proposava construir un hort o mirador. La Junta del misteri no va donar a l’arquitecte l’orde de començar la construcció fins a finals de desembre de 1903, però, a causa de l’elevat cost, les obres van anar retardant.

L’agost de 1907, la imatge de Jesucrist ressuscitat va ser col·locada. Segons l’abat Deàs, l’escultura no estava situada en bon lloc, motiu pel qual es va retirar la direcció de l’obra a Gaudí i es va canviar el Crist de lloc. En el moment de la marxa de Gaudí, havia construït la gran cova, el terraplè per l’hort, el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya. La retirada de Gaudí va coincidir amb la manca de diners, quedant les obres totalment paralitzades. Sense precisar l’any, el 1911, hi ha constància de la instal·lació de l’àngel i la tomba de Josep Llimona, segons el projecte de Gaudí. El juny de 1912, es reprenen els treballs de la construcció definitiva amb modificacions notables. L’autor de la modificació va ser l’escultor Josep Llimona, que va fer una maqueta que serviria de model per acabar-lo definitivament. El llibre d’actes de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat permet resseguir la cronologia de la conclusió sota la supervisió de l’arquitecte Jeroni Martorell. El 20 de gener de 1916 queden col·locades les tres Maries, i el setembre, es col·loca la reixa. Així, l’any 1916, van acabar definitivament les obres i es va fer la solemne benedicció del Misteri i del conjunt del Rosari Monumental de Montserrat.

Els primers dies de la Guerra Civil, el Misteri va patir nombroses mutilacions: les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures van ser destruïdes, i la inscripció Resurrexit, non est hic va desaparèixer. Després de la guerra, en el conjunt de recuperació del Santuari, s’emprèn la restauració del Primer Misteri de Glòria. La inauguració d’aquest monument va tenir lloc els dies 7 i 8 de juny de 1947, en el marc de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. A partir d’aquell moment no se li havia fet cap intervenció al monument, tret de petites feines de manteniment.

Diàleg obert entre Teresa Forcades i Vila i Karma Lekshe Tsomo Moderat per Ima Sanchís Organitza: Plecs Budistes Edicions amb la col·laboració de la Fundació Casa del Tibet 13 de juny 2013 a les 19:30h, a la Fundació Casa del Tibet Rosselló 181 (entre Aribau i Muntaner) Barcelona

“Dones, espiritualitat i canvi social”

17

Hi haurà traducció simultània. Per fer ús d’aquest servei, suggerim portar mòbil amb ràdio. Aforament limitat. Cal inscriure’s amb antelació a través del correu electrònic: plecs.budistes@gmail.com Data límit 10 de juny. Aportació 5€

Tres breves informaciones de actualidad La primera información es la firma del Tratado de Comercio de armas, aprobado el pasado 2 de abril de 2013. Una información más detallada la tenéis en el archivo adjunto.

La segunda información es acerca del seguimiento de los llamados “Objetivos del Milenio para el Desarrollo”, cuyo plazo de cumple el 2015. Según nos informa Amalia Navarro, Coordinadora de la Campaña de

los Objetivos del Milenio (ONU) para España, el pasado día 3 de junio el Grupo de Alto Nivel para la Agenda de Desarrollo Post-2015 publicó "Una nueva alianza mundial: erradicar la pobreza y transformar las economías por medio del desarrollo sostenible”. Se trata del informe que contiene sus recomendaciones para la futura agenda post-2015. Si recordáis, muchos de vosotros y vosotras participasteis en la encuesta “My World”. En archivo adjunto os enviamos un resumen del informe del Grupo de Alto Nivel.

La tercera información viene de La comisaria europea del Interior, Cecilia Malmström, ha instado este viernes a España y otros 13 Estados miembros a transponer rápidamente" la directiva europea contra la trata de seres humanos porque ofrece "instrumentos legales muy importantes para combatir" un fenómeno "lamentablemente" al alza en Europa. Como ciudadanos/as colaboremos para que crezca la sensibilidad social, y entre todos colaboremos a erradicar esta lacra. http://www.europapress.es/epsocial/noticia-bruselas-insta-espana-trasponer-rapidamente-normativa-europea-contra-trata-20130531152018.html

Canvi de dates, Inicialment, aquestes Jornades estaven previstes el cap de setmana de l’11 al 13 d’octubre. En coincidir ara amb les beatificacions a Tarragona, s’jornen als dies 25, 26 i 27 d’octubre. Anota-ho a la teva agenda!

CONFER: Àrea de Justicia y Solidaridad

Jornades de Pastoral Juvenil i Vocacional

18

EE1 Dates: 22 a 28 de juliol de 2013, dl.-dg.

EXERCICIS ESPIRITUALS A MONTSERRAT P. Cebrià Pifarré. Monjo de Montserrat Tema: Passió, mort i resurrecció de Jesús segons els sinòptics Inici: matí del dia 22 (cal arribar abans de les 12.30 h) Final: dia 28 després de dinar Preu: 288 € (tot inclòs) Places limitades, atorgades per ordre d’inscripció

EE2 Dates: 2 a 8 de setembre de 2013, dl.-dg.

EXERCICIS ESPIRITUALS A MONTSERRAT P. Daniel Codina, monjo de Montserrat Tema: El Parenostre Inici: matí del dia 2 (cal arribar abans de les 12.30 h) Final: dia 8 després de dinar Preu: 288 € (tot inclòs) Places limitades, atorgades per ordre d’inscripció

Forma d’inscripció: 1. Sol·licitar plaça a Noemí Pujol (secretària de l’URC) per correu electrònic

(urc.info@gmail.com), per telèfon (93 302 43 67) o directament a la seu de la plaça Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona).

2. Incloure-hi les dades següents: nom i cognoms, institut/congregació, adreça postal, correu electrònic i telèfon de contacte. Una vegada que la Noemí hagi confirmat que hi ha plaça, efectuar el pagament. La plaça es considera coberta en el moment d’haver efectuat el pagament, prèvia sol·licitud de plaça.

3. Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 15 a 19 h 4. Pagament: ingrés o transferència bancària al número de compte de “la Caixa” 2100-3040-06-22-00340826

Indiqueu el nom i el cognom de la persona que s’hi inscriu i al costat les lletres EE1 (Montserrat, 22-28 juliol) o EE2 (Montserrat, 2-8 de setembre).

Organitza: URC-CEVRE

Els propers 5 i 6 de juliol, el Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (C/ Dolors Monserdà, 31, Barcelona) acollirà les II JORNADES D'ESTIU DEL SAF que amb el títol Producció documental en femení, pretén oferir una introducció pràctica a la diplomàtica monàstica a través dels arxius històrics dels tres monestirs de monges benedictines de Catalunya: Sant Pere de les Puel·les, Santa Clara de Barcelona i Sant Daniel de Girona.

Exercicis Espirituals – Estiu 2013

II Jornades d’estiu del SAF

19

Les jornades permetran: CONÈIXER el funcionament intern i les relacions amb el món exterior d’una

comunitat monàstica femenina al llarg del temps, mitjançant l’anàlisi diplomàtica de les principals tipologies documentals d’un arxiu monàstic.

APROPAR-SE a una documentació d’alt valor patrimonial que, en bona part, encara resta inèdita.

ENTRAR al dipòsit d’arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (segle X) i PRENDRE CONTACTE amb un dels fons documentals monàstics femenins més importants de Catalunya, tant per volum com per antiguitat.

Irene Brugués, Arxivera en cap SAF. Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines saf.mbc@gmail.com - www.federaciobenedictines.cat

Grup musical AINKAREM a Barcelona CONCERT PREGÀRIA 8 de juny 2013 Dissabte 8 de juny a les 19,30 A la Sala d’Actes de l’escola Vedruna-Àngels Plaça dels Àngels 3, 08001 BCN - Davant del MACBA Metro: Universitat, Catalunya TOTS I TOTES HI SOU CONVIDATS! CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE “PLURALISME RELIGIÓS: EL COS, UNA DIMENSIÓ DE L’EXISTÈNCIA”. Sessió sobre “La sensualitat: judaisme, fer l’amor significa únicament procrear?; islam, cercar el plaer; hinduisme, el gaudi com a camí de salvació; cristianisme, una sensualitat responsable” Organitza: Fundació Joan Maragall Dies: 5, 12 i 19 de juny A càrrec de: Joan Hernández Lloc: Auditori de la Fundació Joan Maragall, c. València, 244, Barcelona Hora: de 19 a 21 h Més informació i inscripcions: tel. 934 880 888; www.fundaciojoanmaragall.org

CONCERT PREGÀRIA: grup musical AINKAREM a Barcelona

Pluralisme religiós: el cos, una dimensió de l’existència

20

La pel·lícula «Un Dios prohibido», produïda pels Missioners Claretians i «Contracorriente producciones», va tenir la seva nit d’estrena dimarts al «Cinema Farnese» a Roma. El P. Josep M. Abella, Superior General de la Congregació, va donar la benvinguda a la preestrena als prop de 300 assistents que s’hi van donar cita.

El director Pablo Moreno i l’actor Jacobo Muñoz van compartir la seva experiència a raó del rodatge d’aquesta pel•lícula que narra el martiri dels 51 membres de la Comunitat Claretiana de Barbastre en els inicis de la guerra civil espanyola.

Dimecres, un equip d’«Un Dios prohibido» va assistir a l’audiència general del Papa Francesc, durant la qual, el director de la pel·lícula, va lliurar al Papa personalment, la primera còpia de la cinta.

S’ha confirmat la projecció d’«Un Dios prohibido» a Rio de Janeiro, durant la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut. Aquesta activitat s’inclourà en el programa de la JMJ 2013 i tindrà lloc el pròxim 25 de Juliol.

Pel què fa a Catalunya, també està prevista en breu l’estrena de la pel·lícula. Amb tota probabilitat es durà a terme a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret.

Ponència a càrrec de la Sra. Mònica Terribas Data: dilluns, 17 de juny de 2013 Horari: 20,30 a 23,00 Lloc: Sala d’Actes d’acidH. Milà i Fontanals, 49, Barcelona. Aportació: 25 €. www.acidh.org

Sopar col·loqui d’acidH: “Els mitjans i la responsabilitat”

Nit d’estrena, a Roma, de la pel·lícula «Un Dios prohibido»

21

Durant els mesos de juny i juliol es realitzaran diferents tallers arreu del territori on es reflexionarà sobre el paper d’aquestes organitzacions en la seva cohesió social. Us hi apunteu?

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, el Campus Docent Sant Joan de Déu i la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili estan desenvolupant–amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Govern i Relacions Institucionals–un estudi sobre l’acció social de les entitats d’Església catòlica i el paper d’aquestes en la cohesió social a Catalunya.

Es tracta d’una recerca que persegueix un triple objectiu: descriure la contribució social de les organitzacions inspirades en els principis evangèlics, identificar quins són els reptes i aspectes que aquestes han d’afrontar per a la millora de la contribució i elaborar una sèrie de recomanacions que ajudin a l’enfortiment de les organitzacions i de la seva acció social.

En el marc d’aquesta investigació, durant els mesos de juny i juliol es realitzaran diferents tallers participatius. En concret, aquestes sessions estan concebudes com un espai d’intercanvi i reflexió on, a més de compartir l’estat actual de la recerca i els principals resultats, es realitzaran diferents dinàmiques amb la finalitat de conèixer l’opinió, visió i valoracions de les entitats del territori, recollir recomanacions i propostes per fer front als reptes actuals d’aquestes i promoure la interrelació i generació de sinèrgies entre les persones participants.

Tot seguit es detalla el calendari de les jornades. Per participar-hi, només cal escriure a msoria@peretarres.org o trucar al 934.101.602 (ext.3522) i us facilitaran més informació sobre l’hora i el lloc de la trobada.

Calendari de les sessions Barcelona: 11 de juny Mataró: 13 de juny Balaguer: 25 de juny Girona: pendent de confirmar data Terrassa: 10 de juliol Tarragona: pendent de confirmar data Tortosa: pendent de confirmar data

fecc informa 03.06.2013 núm. 472 | La formació professional, a diferència dels altres nivells educatius no universitaris, és una formació terminal. La sortida natural dels cicles formatius és el mercat de treball. És per aquest motiu que està sotmesa de manera més immediata al veredicte social i a la verificació del seu encaix a les demandes del món del treball.

Sou una entitat social d’Església i voleu compartir les vostres inquietuds amb altres organitzacions?

El futur de la formació professional passa per la relació amb l’entorn empresarial

22

És normal, doncs, que sigui l’àmbit educatiu que requereixi més dinamisme a l’hora d’ajustar l’oferta a la demanda en tots els sentits, tant quantitatius com qualitatius.

No es tracta només del disseny de nous cicles o de la revisió dels existents, sinó de donar resposta a necessitats d’orientació, qualificació i formació que no passen només -o prioritàriament- per ofertar uns o altres cicles. Per això, una de les claus de futur de la formació professional és el seu desplegament més integral. Integrar en un mateix centre aquestes diverses funcions: orientació, acreditació i formació. I desenvolupar l’oferta formativa que requereixi l’entorn, ja sigui inicial, ocupacional o continuada, segons les circumstàncies del mercat de treball.

Fa anys que es parla de la integració dels subsistemes, de centres integrats i de centres integrals. Els dissenys politicoadministratius no acaben de trobar el desllorigador de tot plegat, però la realitat es va imposant. És la relació dels centres de formació amb el seu entorn empresarial el que permet articular aquesta integració en copsar les necessitats i la demanda real d’aquest entorn.

Hi torna a haver moviments normatius a propòsit de la formació professional i no és només -ni principalment- la LOMCE. A Catalunya s’ha començat a treballar en una llei de formació professional amb l’objectiu d’establir un marc on encaixin les diverses peces en joc. També s’està elaborant una llei del Servei d’Ocupació de Catalunya, organisme amb una incidència clara en determinades modalitats o subsectors de la formació professional. Potser tot plegat serà una passa important -o simplement-, un nou intent fallit-, però no podem perdre de vista el que la realitat va imposant més enllà dels esforços normatius.

Més que estar pendents del BOE i del DOGC, el que necessita la nostra formació professional és estar atenta al seu entorn i intensificar la relació amb el teixit empresarial proper. També aquesta és la via per avançar en propostes com la formació professional dual, que ara alguns presenten com la panacea, però que no s’implantarà per decret, sinó per decisió de les empreses quan vegin propostes clares i avantatges reals.

Una oferta sòlida de formació professional no es pot pensar des dels paràmetres dels altres nivells educatius, on ens preocupa sobretot l’entrada de l’alumnat i les seves necessitats. A la formació professional ens ha de preocupar tant l’entrada com la sortida: la demanda de places de formació i la demanda de professionals formats.

6.2.- Curs d’Immersió Ignasiana (en castellà) Immersos en la Manresa Ignasiana, el curs vol aprofundir en els grans temes de l’espiritualitat d’Ignasi, des de la pedagogia del “sentir i gustar internament”. Tot plegat ajudarà, d’una banda a envigorir la vida cristiana personal, i d’altra a fer-nos, com Ignasi, actius en la nostra societat i Església actuals. És el mateix temps una forta preparació per a l’acompanyament espiritual a persones i comunitats.

- 7 nov. a 21 des.

La Cova de Manresa

23

2.7.- Seminari Intensiu d’Exercicis Organitza: EIDES (CJ) i Cova Manresa Pere Borràs, sj., Francesc Riera, sj. i Anna Pitarch. Col·laboració: X. Melloni, sj., J. Rambla, s.j. Adreçat a persones que volen estudiar el llibre dels Exercicis per aprofundir la seva experiència de l’espiritualitat ignasiana, per preparar-se per a l’acompanyament de persones i grups, i per a donar Exercicis A més dels tres blocs presencials s’inclou el treball a casa en els períodes intermedis.

- 31 oct - 3 nov / 26-31 des. / 11-16 abril

4.4. Curs “Lideratge inspirat en l’Espiritualitat Ignasiana” Pere Borràs, sj., Carlos Losada i Josep M. Lozano En col·laboració amb ESADE, JESUÏTES EDUCACIÓ i CRISTIANISME I JUSTÍCIA (EIDES) Atesa la demanda cada cop més necessària de formació per al “lideratge”, la Cova de St. Ignasi, (matriu de l’espiritualitat ignasiana, i per tant, d’on beu l’obra social, pedagògica, universitària, ONG, etc. que neixen d’ella), ofereix un programa, que amb l’encuny ignasià i immersos en aquest “lloc sant”, prepari per al lideratge, lideratge per a la missió, lideratge amb “propòsit”..., com el mateix Ignasi va saber fer amb els seus companys.

- dijous 23 gener (16 h) a dissabte 25 (16 h.) / 13 a 15 març (mateix horari)

El músic Jordi Savall impulsa el I Festival de Música Antiga de Poblet, amb concerts

de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations

L'abat de Poblet, Josep Alegre, amb el conseller Ferran Mascarell, el músic Jordi Savall i el prior de Poblet, Lluc Torcal. Foto: EL PUNT AVUI.

Els tres concerts al monestir de

Santa Maria de Poblet estaran

dirigits per Jordi Savall

EL PUNTAVUI | 04/06/13

VIMBODÍ I POBLET - CARINA FILELLA

Quan un concert amb músiques dels segles XVI i XVII es pot escoltar i viure en un espai com el monestir de Poblet es pot arribar al cor de la seva essència. “Es retorna aquestes músiques antigues al seu context originari”, segons les paraules del violagambista i director d'orquestra Jordi Savall, que ha impulsat el I Festival de Música Antiga de Poblet, els dies 15, 16 i 17 d'agost. Savall va subratllar ahir la importància dels espais històrics per retornar la música als seus espais naturals.

En aquesta primera edició, que es dedica a la memòria de la soprano Montserrat Figueras, hi prendran part els grups Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, tots tres dirigits per Savall. Precisament el nou festival ha de servir, a parer del músic, com a plataforma per estrenar els projectes nous de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (Fundació CIMA), que presideix el mateix Savall: “Volem que Poblet sigui

Música antiga a Poblet

24

el punt de partida de les nostres noves produccions, que després de la seva estrena a Catalunya portarem arreu del món”, va explicar.

El concert de la primera nit –que tindrà lloc a l'esplanada del monestir cistercenc– serà Somni d'una nit d'estiu. Le Concert des Nations oferirà un repertori de músiques vinculades a la poesia de William Shakespeare de dos compositors barrocs anglesos del segle XVII: Matthiew Locke, amb la seva obra Music for The tempest i Henry Purcell, amb The Fairy Queen. No estan triats a l'atzar: Locke era un mestre del gènere de les Masques –un espectacle cortesà que combinava dansa i música– i va compondre la música per a la producció de The tempest. I Purcell va posar música a l'adaptació d'autor anònim del Somni d'una nit d'estiu, que se centra en les escenes de fades i esperits del drama shakesperià. En el concert també hi prendran part els actors Josep Maria Pou i Sílvia Bel,

que recitaran fragments de l'obra de Shakespeare en què el bard anglès parla sobre la música.

El segon concert, Somnis i planys: la Somniadora, que tindrà lloc al claustre, serà un recital de viola de gamba de Savall, que interpretarà obres dels grans mestres francesos del segle XVII, com ara Monsieur de Sainte-Colombe i Marin Marais.

I, per a la tercera nit, s'ha programat el concert Nits de pelegrinatge i d'exili que es durà a terme a l'església de Poblet i es dedicarà al repertori de música religiosa de les Cántigas de Santa María del codi del joglar Martin Codax (de la segona meitat del segle XIII), i el cèlebre recull de cançons i danses dels segles XIII i XIV del Llibre vermell de Montserrat. Aquests dos cançoners són, segons el criteri dels organitzadors, “dues obres cabdals de la música medieval hispànica i uns referents de la música religiosa, per bé que no litúrgica”. En el concert hi participaran els solistes de La Capella Reial de Catalunya i els professors d'Hespèrion XXI, amb Savall a la viele, el rebab i la direcció.

El festival neix amb tres únics concerts, però la voluntat del monestir de Poblet i la Fundació CIMA és ampliar-lo amb més actuacions en les properes edicions. A més, Savall no descarta que es puguin muntar concerts en els altres dos monestirs de la ruta del Cister (Santes Creus i Vallbona de les Monges) i en altres espais patrimonials, com la Seu Vella de Lleida.

L'exvicepresident del Conca, Manel Forcano, i el mateix Savall van remarcar ahir que la programació “compensarà” l'oferta de festivals d'estiu al sud de Catalunya. “Volem promocionar la zona, que, pel que fa a la música clàssica, està més allunyada que altres llocs de Catalunya”, va sostenir Savall. Pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la suma entre Poblet i Savall és “imparable” i creu que es convertirà en un festival “de referència cultural del país”.

El Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa es complau a convidar-vos a la Trobada Interreligiosa

La Manresa que volem - Espais per compartir Manresa en Diàleg 2003-2013

Dissabte 8 de juny de 10h a 13h a la Mesquita Al-Fath (Camí de la Cova, s/n, Manresa)

Trobada Interreligiosa a Manresa

25

SAF. Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines

El divendres 5 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre, el grup femení Auditexaudi i el cor masculí Schola Gregoriana de Catalunya, oferiran a l’església del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (C/ Anglí, 55) el concert Una passejada per la música monàstica.

Un concert de cant gregorià a través dels cantorals usats per les comunitats de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona als segles XV-XVII, i que avui es conserven en els respectius arxius monàstics gestionats pel SAF. Una forma diferent per apropar el nostre patrimoni musical a la gent, i fer sortir de les parets de l’arxiu la història que s’hi guarda.

(Jordi Llisterri –CR |5/06/2013 ) “Tant de bo que el contacte amb les vides dels testimonis de la fe ens ajudi a despertar i revifar les brases de la fe que vam rebre en el nostre baptisme”. Aquest és l’esperit amb el que presenta Emili Turú, superior general dels germans Maristes, la propera beatificació de més de 500 màrtirs dels anys de la Guerra Civil. Coincidint gairebé amb la festivitat del fundador dels Maristes, Sant Marcel·lí Champagnat, que se celebra el 6 de juny, aquest dimarts el Vaticà ha fet publica l’aprovació de la causa de beatificació de 66 maristes i 2 laics assassinats al voltant del 1936. La causa inclou els germans maristes assassinats al monestir de les Avellanes mentre ajudaven a escapar els joves dels noviciat. Aquesta és una de la causes que s’inclou en l’acte del proper 13 d’octubre a Tarragona. Una causa que va ser oberta al bisbat de Lleida. Els maristes també tenen una altra causa oberta amb més d’un centenar de maristes, entre ells, un dels casos

Concert: “Una passejada per la música monástica”

“Què diuen les meves obres?”, la pregunta que ens fan avui els màrtirs maristes

26

més coneguts, els 44 germans que van ser assassinats a Barcelona després d’haver pagat el seu rescat.

En aquest context, el superior general dedica la carta que fa cada any per sant Marcel·lí al testimoni dels màrtirs. El català Emili Turú destaca el testimoni de perdó dels qui van ser assassinats, superant el context d’enfrontament i de violència d’aquella època. Per això, en la carta “Brases ardents, testimonis de fe” demana que sobretot aquest esdeveniment sigui una ocasió per revifar la fe de “part de l’Església dorment, aquesta part de l’Església formada per cristians que no viuen a fons la seva fe o que la tenen abandonada. La sang dels màrtirs interpel·la les nostres consciències. Què he fet jo amb el do de la fe? Què diuen les meves obres?”

Un crida que enllaça amb la “urgent necessitat de renovar l’Església, amb un retorn a allò que és essencial de l’evangeli” i que coincideix amb l’arribada del papa Francesc que “molts senten que és possible una nova primavera eclesial, com la que es va experimentar amb la celebració del Concili Vaticà II”. Per això, Turú convida a participar “en aquest moviment de renovació personal i institucional, apartant les cendres que amenacen de sufocar les brases i impedeixen que donin escalf i s’encenguin”

Aquí podeu llegir sencera la carta d’aquest any del germà Emili Turú: http://catalunyareligio.cat/documents/2013/MaristesBeatificacio20130606CAT.pdf

(Jordi Llisterri – CR | 4/06/2013) El govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el relleu del director general d’Afers Religiosos. Enric Vendrell, militant d’UDC, serà el nou director general d’aquest organisme que depèn de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Vendrell substitueix a Xavier Puigdollers que va ser nomenat fa poc més de dos anys després del canvi de govern del 2010.

Enric Vendrell va néixer a Tarragona l'any 1963 i és fill d’un històric dirigent d’UDC. És llicenciat en Dret per la UNED i diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat Internacional de Catalunya, i ha cursat els crèdits del programa de doctorat sobre Ciència Política i de l'Administració a la UIC. Fins ara era director del Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica del Departament de Governació i Relacions Institucionals, càrrec pel qual va ser nomenat el febrer de l’any passat.

En l’àmbit eclesial havia format part dels moviment d’estudiants i de professionals d’Acció Catòlica a l’arxidiòcesi de Barcelona. Ha treballat en l'àmbit de la gestió d'entitats, tant públiques com privades, i havia estat professor de l'Escola de Relacions Laborals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i membre de l’equip directiu d’aquesta fundació.

Té una llarga trajectòria política en el partit demòcrata-cristià que presideixDuran i Lleida, en el que milita des de 1981. Ha ha estat membre del comitè executiu nacional de la Unió de Joves i ha ocupat diversos càrrecs a UDC, com ara conseller nacional i membre del comitè de govern.

Enric Vendrell (@evendrella) serà el cinqué responsable d’aquest organisme creat el febrer de l’any 2000 per Jordi Pujol com una Secretaria de Relacions amb les Confessions

Enric Vendrell, nou director general d'Afers Religiosos

27

Religioses que va encarregar a Ignasi Garcia i Clavell. Durant l’època del govern tripartit es va convertir en una direcció general que va liderar Montserrat Coll, independent vinculada a ERC, excepte durant uns mesos de l'any 2006 que la va ocupar el socialista Jordi López Camps.

L’etapa de Xavier Puigdollers s’ha distingit per la seva presència en els actes i esdeveniments de la confessions religioses presents a Catalunya, una relació fluïda amb els seus representants i la creació del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, un organisme que fins ara ha tingut una limitada projecció pública. Ha posat sempre de relleu positiva aportació que fan les religions a la societat i ha intentat recuperar les relacions entre la Generalitat i la Santa Seu. Puigdollers també ha hagut sortejar les retallades aplicades al seu departament i, per exemple, reduir els convenis amb les entitats religioses, fet que ha estat durament criticat per les religions minoritaries. Des del departament de la Vicepresidència tampoc s’ha tirat endavant la reforma de la Llei de Centres de Culte que es va incloure en el programa de govern.

El 13 de juliol, Enrique Benavent Vidal prendrà possessió com a nou bisbe de Tortosa. Quina és la trajectòria pastoral del fins ara bisbe auxiliar de València? Quins reptes haurà d’afrontar al capdavant de l’església de Tortosa? Com veu la realitat de l’Església catalana? “Signes dels temps” entrevista Enrique Benavent, bisbe electe de Tortosa.

Altres temes: - Reportatge sobre el supermercat solidari de les parròquies del districte de Nou Barris de Barcelona.

- “Patrimoni”, recorregut pel patrimoni arquitectònic religiós de Catalunya. - “Idees”, recull d'actes, activitats i novetats editorials.

Data: diumenge 9 de juny de 2013 Horari d'emissió: TV3, diumenge, a les 10,10 www.tv3.cat/signesdelstemps www.facebook.com/signesdelstemps

Contacta amb nosaltres

Lluís Serra Secretari general de l’URC i director del CEVRE sec.general@urc.cat Noemí Pujol Secretaria de l’URC i del CEVRE info@urc.cat Informatiu Horeb horeb@urc.cat Web Unió de Religiosos de Catalunya www.urc.cat Facebook Unió de Religiosos de Catalunya www.facebook.com Twitter URC Unió Religiosos @URC_Catalunya

UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA

Plaça d’Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona) Tel. 93 302 43 67 · Fax 93 412 38 82

Secretari general: sec.general@urc.cat / Secretaria: info@urc.cat / Informatiu: horeb@urc.cat

http://www.urc.cat

TV3 Signes dels Temps : «Nou bisbe de Tortosa»