RESUM EXECUTIU

Resum executiu Antecedents

L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya s’ha elaborat en coherència i amb l’objectiu que el Govern de la Generalitat de Catalunya doni resposta als compromisos adquirits des de l’escala internacional fins a l’escala local durant els darrers 20 anys pel que fa a la necessitat de desplegar estratègies que facilitin la integració de la sostenibilitat en l’àmbit del país.

Centrant-nos prioritàriament en el context europeu, el concepte de desenvolupament sostenible forma part inherent del procés de construcció europea, cosa que reflecteix l’Estratègia de desenvolupament sostenible de la Unió Europea (2001) i la renovada Estratègia Europa 2020 (2010) que substituirà l’Estratègia de Lisboa (2000). En tots els casos, un dels principis fonamentals és la necessitat de garantir la integració del desenvolupament sostenible en el conjunt de polítiques europees com a oportunitat per fer front als reptes de futur.

De manera alineada als mandats europeus, el desenvolupament sostenible és també un dels principis rectors en què es fonamenta l’Estatut de Catalunya de 2006. A més, el Parlament ha plantejat diverses vegades la necessitat de dotar-se d’una estratègia de desenvolupament sostenible, i així també ho estableix l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 del Govern i dels agents socials. En la mateixa línia, els ens locals també han manifestat la necessitat d’impulsar una estratègia a escala nacional en la Declaració de Manresa promoguda l’any 1998 per la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat.

L’Estratègia per al desenvolupament sostenible no arriba a un escenari verge de polítiques de desenvolupament sostenible. Catalunya en els darrers 15 anys s’ha anat dotant de diferents instruments sectorials que han incorporat la sostenibilitat en la seva formulació i el seu desenvolupament, i han condicionat avenços significatius en aquest camp, tant a escala nacional com local, en què destaquen les múltiples agendes 21 locals implantades en el territori.

Aquests avenços han revertit en una evolució favorable de diversos indicadors durant els darrers anys, que evidencia una millora de la capacitat de resposta de l’Administració, la ciutadania i els actors socioeconòmics envers els reptes ambientals (per exemple, en la disminució del consum domèstic d’aigua, l’augment dels percentatges de recollida selectiva o la reducció de la intensitat energètica final). Ara és el moment de fer un salt endavant i impulsar una Estratègia que serveixi d’instrument per integrar, coordinar i elevar a escala de país una política de desenvolupament sostenible transversal i holística.

Visió i missió

L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya en l’horitzó 2026 és el full de ruta que fixa les línies i els objectius estratègics clau per garantir la transició de Catalunya cap a una economia segura, ecoeficient i de baix contingut en carboni, basada en l’eficiència en el consum de recursos i en la minimització dels impactes sobre la salut i el medi a Catalunya i al món, i que:

o Harmonitzi el desenvolupament econòmic amb la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.

o Internalitzi els costos ambientals i el valor dels serveis dels ecosistemes i de la biodiversitat.

o Asseguri la restauració dels efectes ocasionats pels impactes ambientals i la recuperació del capital natural i la seva funcionalitat.

o Assoleixi una veritable integració horitzontal i vertical entre les diferents polítiques sectorials i entre els diferents nivells de govern, respectivament, tot garantint la coherència entre els diversos objectius sectorials.

o Garanteixi la participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions.

o Assoleixi una societat culta, inclusiva, amb igualtat d’oportunitats i solidària.

Oportunitats de l’Estratègia

Un dels elements innovadors de l’Estratègia és la concreció i quantificació dels objectius estratègics de la Catalunya sostenible de 2026. A través de l’element referencial d’aquests objectius i de la definició d’un mecanisme de desplegament, seguiment i avaluació, l’Estratègia esdevé un instrument eficaç de prospectiva i alerta de gran interès per a la presa de decisions a curt i mitjà termini, a fi de mantenir, aprofundir o reorientar, si cal, polítiques, estratègies i instruments. Alhora, el caràcter integrador dels objectius aporta un valor afegit remarcable que contribueix a interrelacionar els objectius entre diferents sectors socioeconòmics.

El càlcul de les externalitats socioambientals dels processos productius que inclou l’Estratègia també constitueix un aspecte fortament innovador. Tenint en compte que aquesta és només una primera aproximació al càlcul de les externalitats, es pot concloure que la consecució dels objectius sostenibilistes que estableix l’Estratègia representaria reduir les externalitats negatives com a mínim en uns 6.300 M€ l’any 2026; aquesta xifra suposa una disminució de pràcticament el 50% respecte de l’escenari tendencial o, el que és el mateix, un 2,3% sobre el PIB de l’any 2026.

En un context de crisi socioeconòmica com l’actual, l’Estratègia constitueix una oportunitat cabdal, d’una banda, per reduir costos mitjançant la internalització de les externalitats i contribuir a millorar la productivitat de l’economia catalana, i, d’altra banda, a partir del model productiu que planteja, obrir nous nínxols d’ocupació en àmbits com per exemple els serveis ambientals, la rehabilitació, les energies renovables o les xarxes intel·ligents amb capacitat de millorar l’ocupació i crear riquesa. L’Estratègia ofereix per tant un horitzó viable de progrés envers la sostenibilitat com a factor per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de la qualitat de vida que haurà d’integrar-se en les polítiques sectorials i en els instruments vigents i futurs tant legislatius com de planificació, gestió i administració a partir d’un consens amb els actors socieconòmics i la ciutadania en el seu conjunt.

Procediment d’elaboració de l’Estratègia

El punt de partida per a l’elaboració de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya ha estat una sèrie de treballs tècnics de diagnosi que han estudiat, d’acord amb una anàlisi aprofundida de l’evolució en els darrers anys i de la planificació vigent, els reptes socioambientals i la prospectiva a mitjà i llarg termini dels principals sectors econòmics de Catalunya per avançar cap a escenaris de major sostenibilitat.

L’elaboració de l’Estratègia també ha comptat amb un procés participatiu dissenyat i desenvolupat conjuntament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació durant l’any 2009. Aquest procés, anomenat www.2026.cat, s’ha desenvolupat tant en espais presencials de debat distribuïts arreu del territori català com mitjançant canals de participació virtuals (fòrum a l’e-Catalunya i xarxa social Facebook). Paral·lelament, s’han creat ad hoc el Consell Consultiu i la Mesa Local de l’Estratègia, i s’ha establert un grup de treball interdepartamental (amb la participació del CADS) que ha estat fonamental per facilitar el consens en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Eixos, línies i objectius estratègics

L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya s’estructura en 7 eixos per presentar el model sostenible de la Catalunya de l’any 2026. Els 7 eixos es despleguen en línies estratègiques (LE) que s’identifiquen com a pautes essencials per garantir la transició eficaç des de la situació actual al model sostenible plantejat. La concreció de cada LE queda garantida mitjançant els objectius estratègics (OE) que defineixen amb precisió uns escenaris de sostenibilitat caracteritzats per un elevat grau d’ambició i amb garanties de viabilitat.

LE1.1

Conso

lidar u

n m

odel te

rritoria

l que re

forci e

ls nodes

urb

ans, a

mb crite

ris de co

mpacita

ti co

mple

xita

ti q

ue m

inim

itzi el

consu

m d

e sò

l.

LE1.2

Rege

nera

rels sò

ls urb

ans re

sidencia

ls i industria

ls i rehabilita

rel p

arc d

’habita

tges a

mb crite

ris de so

stenib

ilitat

am

bie

nta

l i so

cial co

m a

opció

pre

fere

nt e

nve

rs nous cre

ixem

ents.

LE 1

.3 C

oord

inar i in

tegra

r efe

ctivam

ent la

conse

rvació

de la

bio

dive

rsitat

i del p

atrim

oni n

atu

ral a

mb le

s dife

rents p

olítiq

ues

secto

rials, a

fi de re

vertir la

tendència

a la

pèrd

ua d

e b

iodive

rsitat, h

àbita

ts i serve

is socio

am

bie

nta

lsque p

reste

n e

ls eco

sistem

es.

LE 6

.1 E

stablir e

stratè

gies d

’inclu

siói co

hesió

socia

l sota

els p

rincip

is d’e

quita

t,igu

alta

tde d

ones i h

om

es, a

ccés a

ls serve

is bàsics

i solid

arita

t intra

/in

terg

enera

cional

per in

crem

enta

r la q

ualitat d

e vid

ade le

s perso

nes i d

el co

nju

nt d

e la

socie

tat.

LE 6

.2 G

ara

ntir u

n e

stàndard

alt d

e q

ualitat a

mbie

nta

lper m

inim

itzar e

ls riscos

i efe

ctes p

ote

ncia

ls sobre

la sa

lut

de le

s perso

nes i

els e

cosiste

mes.

LE 6

.3 P

rom

oure

una so

cieta

t resp

onsa

ble

i culta

i gara

ntir, m

itjança

nt le

s ein

es e

ducativ

es i co

municative

s, que tin

gui u

na visió

global i tra

nsd

isciplin

ària

de la

soste

nib

ilitat

a fi d

’asse

gura

r la co

rresp

onsa

bilita

ti o

rienta

r l’acció

.

LE 2

.1 R

eorie

nta

rel m

odel d

e p

roducció

i consu

m e

nerg

ètic p

rioritza

nt la

baix

a in

tensitat e

nergè

ticai b

aix

a em

issióde ca

rboni

i m

axim

itzant l'e

stalvi

i l’eficiè

ncia e

nergè

tica, a

fi de fe

r front a

l canvi clim

àtic, din

s un fu

tur m

odel e

nergè

tic soste

nib

le q

ue

gara

nte

ixi alh

ora

un su

bm

inistra

ment e

nerg

ètic se

gur, fia

ble

i de q

ualita

t.

LE 2

.2 In

crem

enta

r substa

ncia

lment la

genera

ciód’e

nergia

renovable

, reduir la

dependència

enve

rs els co

mbustib

les fò

ssils i l’e

missió

de G

EH

i pre

para

r la xa

rxa d

e d

istribució

d’e

nergia

elè

ctrica p

er a

la ge

nera

ciódistrib

uïd

a.

LE 3

.1 In

crem

enta

r de m

anera

efe

ctiva la

quota

modal d

el tran

sport so

stenib

le d

e m

ercad

erie

s i perso

nes

per m

inim

itzar-n

e e

ls im

pacte

s socio

am

bie

nta

lsi e

conòm

ics, a fi d

’incre

menta

r la so

stenib

ilitat

en e

l transp

ort.

LE 3

.2 E

stablir le

s condicio

ns tè

cniq

ues i lo

gístiques a

dequades p

er ga

rantir u

n in

crem

ent d

ete

rmin

ant d

e l’e

lectrifica

ciódel

transp

ort: ve

hicle

s elè

ctrics, transp

ort so

bre

rails i o

ptim

ització

de le

s infra

estru

cture

s existe

nts.

LE 4

.1 In

tern

alitza

r de m

anera

efe

ctiva le

s exte

rnalitats

en e

ls bala

nço

s eco

nòm

ics dels se

ctors d

’activita

t.

LE 4

.2 O

ptim

itzar e

ls pro

cesso

s pro

ductiu

s i pro

moure

el d

ese

nvo

lupam

ent d

e n

ous se

rveis q

ue m

inim

itzin e

l consu

m d

e re

curso

si

matè

ries p

rimere

s a p

artir d

’estra

tègie

s inte

grades d

e p

roducte

i de l’e

coin

nova

ció, to

t gara

ntin

t la co

mpetitivita

tde

l’eco

nom

ia ca

tala

na.

LE 5

.1 F

acilita

r canvis cu

ltura

ls a to

ts els n

ivells d

e la

socie

tat p

er tra

nsfo

rmar e

ls actu

als p

atro

ns d

e co

nsu

md’a

cord

am

b la

pre

missa

que ca

l disso

ciar e

l conce

pte

de q

ualita

t de vid

a d

el co

nsu

m d

e b

éns i re

curso

s mate

rials i d

e la

genera

cióde

resid

us.

LE 5

.2 In

crem

enta

r significa

tivam

ent le

s quote

s de m

erca

t dels b

éns i se

rveis d

issenya

ts i ela

bora

ts am

b crite

ris d’e

coeficiè

ncia

, dura

bilita

t, qu

alita

t, recicla

bilita

ti d

e ge

stióexce

l·lent, i ta

mbé

els m

eca

nism

es d

e co

mpra

soste

nib

lei e

ls sistem

es p

er

desm

ate

rialitza

rel co

nsu

m.

LE 7

.1 A

vança

r en e

l marc d

’una go

vern

an

çaper a

la so

stenib

ilitat

que e

stigui b

asa

da e

n la

transp

arè

ncia

de la

info

rmació

, la

com

unica

cióefe

ctiva i la

particip

ació

dels a

ctors so

cials, e

conòm

ics i de la

ciuta

dania

en ge

nera

l, en la

pre

sa d

e d

ecisio

ns i

en la

gestió

.

EIX

1: C

ata

lunya

, un

territo

ribio

dive

rsam

bciu

tats

i poble

s

EIX

2: C

ata

lunya

, eficie

nt

en l’ú

s de

l’energia

i en

l’acció

climàtica

EIX

3: C

ata

lunya

es

mou

am

bin

tel.ligè

ncia

EIX

4: C

ata

lunya

eco

eficie

nt,

com

petitiva

i in

nova

dora

EIX

5: C

ata

lunya

co

nsu

meix

am

bcrite

ri

EIX

6: C

ata

lunya

cívica,

inclu

siva, so

lidària

,sa

na i se

gura

EIX

7: C

ata

lunya

particip

ativa

i am

buna a

dm

inistra

ciópro

pera

LE 1

.4 V

alo

ritzar la

funció

dels sò

ls agra

ris, dels e

spais fo

resta

ls i de le

s masse

s d’a

igua m

arin

es p

er a

la p

roducció

d’a

liments i

pro

ducte

s de q

ualita

t i de p

roxim

itat, to

t esta

blin

t un n

ou m

odel so

cioeco

nòm

ic en q

uè

es co

mpta

bilitzin

els se

rveis

socio

am

bie

nta

ls.

EIX

OS

LÍN

IES E

STR

AT

ÈG

IQU

ES

OBJE

CT

IUS

EST

RA

TÈG

ICS

Total 1

01 O

ET

otal 1

6 L

E

11 O

E

5 O

E

4 O

E

3 O

E

7 O

E

4 O

E

7 O

E

6 O

E

9 O

E

6 O

E

13 O

E

4 O

E

3 O

E

8 O

E

5 O

E

6 O

E

LE1.1

Conso

lidar u

n m

odel te

rritoria

l que re

forci e

ls nodes

urb

ans, a

mb crite

ris de co

mpacita

ti co

mple

xita

ti q

ue m

inim

itzi el

consu

m d

e sò

l.

LE1.2

Rege

nera

rels sò

ls urb

ans re

sidencia

ls i industria

ls i rehabilita

rel p

arc d

’habita

tges a

mb crite

ris de so

stenib

ilitat

am

bie

nta

l i so

cial co

m a

opció

pre

fere

nt e

nve

rs nous cre

ixem

ents.

LE 1

.3 C

oord

inar i in

tegra

r efe

ctivam

ent la

conse

rvació

de la

bio

dive

rsitat

i del p

atrim

oni n

atu

ral a

mb le

s dife

rents p

olítiq

ues

secto

rials, a

fi de re

vertir la

tendència

a la

pèrd

ua d

e b

iodive

rsitat, h

àbita

ts i serve

is socio

am

bie

nta

lsque p

reste

n e

ls eco

sistem

es.

LE 6

.1 E

stablir e

stratè

gies d

’inclu

siói co

hesió

socia

l sota

els p

rincip

is d’e

quita

t,igu

alta

tde d

ones i h

om

es, a

ccés a

ls serve

is bàsics

i solid

arita

t intra

/in

terg

enera

cional

per in

crem

enta

r la q

ualitat d

e vid

ade le

s perso

nes i d

el co

nju

nt d

e la

socie

tat.

LE 6

.2 G

ara

ntir u

n e

stàndard

alt d

e q

ualitat a

mbie

nta

lper m

inim

itzar e

ls riscos

i efe

ctes p

ote

ncia

ls sobre

la sa

lut

de le

s perso

nes i

els e

cosiste

mes.

LE 6

.3 P

rom

oure

una so

cieta

t resp

onsa

ble

i culta

i gara

ntir, m

itjança

nt le

s ein

es e

ducativ

es i co

municative

s, que tin

gui u

na visió

global i tra

nsd

isciplin

ària

de la

soste

nib

ilitat

a fi d

’asse

gura

r la co

rresp

onsa

bilita

ti o

rienta

r l’acció

.

LE 2

.1 R

eorie

nta

rel m

odel d

e p

roducció

i consu

m e

nerg

ètic p

rioritza

nt la

baix

a in

tensitat e

nergè

ticai b

aix

a em

issióde ca

rboni

i m

axim

itzant l'e

stalvi

i l’eficiè

ncia e

nergè

tica, a

fi de fe

r front a

l canvi clim

àtic, din

s un fu

tur m

odel e

nergè

tic soste

nib

le q

ue

gara

nte

ixi alh

ora

un su

bm

inistra

ment e

nerg

ètic se

gur, fia

ble

i de q

ualita

t.

LE 2

.2 In

crem

enta

r substa

ncia

lment la

genera

ciód’e

nergia

renovable

, reduir la

dependència

enve

rs els co

mbustib

les fò

ssils i l’e

missió

de G

EH

i pre

para

r la xa

rxa d

e d

istribució

d’e

nergia

elè

ctrica p

er a

la ge

nera

ciódistrib

uïd

a.

LE 3

.1 In

crem

enta

r de m

anera

efe

ctiva la

quota

modal d

el tran

sport so

stenib

le d

e m

ercad

erie

s i perso

nes

per m

inim

itzar-n

e e

ls im

pacte

s socio

am

bie

nta

lsi e

conòm

ics, a fi d

’incre

menta

r la so

stenib

ilitat

en e

l transp

ort.

LE 3

.2 E

stablir le

s condicio

ns tè

cniq

ues i lo

gístiques a

dequades p

er ga

rantir u

n in

crem

ent d

ete

rmin

ant d

e l’e

lectrifica

ciódel

transp

ort: ve

hicle

s elè

ctrics, transp

ort so

bre

rails i o

ptim

ització

de le

s infra

estru

cture

s existe

nts.

LE 4

.1 In

tern

alitza

r de m

anera

efe

ctiva le

s exte

rnalitats

en e

ls bala

nço

s eco

nòm

ics dels se

ctors d

’activita

t.

LE 4

.2 O

ptim

itzar e

ls pro

cesso

s pro

ductiu

s i pro

moure

el d

ese

nvo

lupam

ent d

e n

ous se

rveis q

ue m

inim

itzin e

l consu

m d

e re

curso

si

matè

ries p

rimere

s a p

artir d

’estra

tègie

s inte

grades d

e p

roducte

i de l’e

coin

nova

ció, to

t gara

ntin

t la co

mpetitivita

tde

l’eco

nom

ia ca

tala

na.

LE 5

.1 F

acilita

r canvis cu

ltura

ls a to

ts els n

ivells d

e la

socie

tat p

er tra

nsfo

rmar e

ls actu

als p

atro

ns d

e co

nsu

md’a

cord

am

b la

pre

missa

que ca

l disso

ciar e

l conce

pte

de q

ualita

t de vid

a d

el co

nsu

m d

e b

éns i re

curso

s mate

rials i d

e la

genera

cióde

resid

us.

LE 5

.2 In

crem

enta

r significa

tivam

ent le

s quote

s de m

erca

t dels b

éns i se

rveis d

issenya

ts i ela

bora

ts am

b crite

ris d’e

coeficiè

ncia

, dura

bilita

t, qu

alita

t, recicla

bilita

ti d

e ge

stióexce

l·lent, i ta

mbé

els m

eca

nism

es d

e co

mpra

soste

nib

lei e

ls sistem

es p

er

desm

ate

rialitza

rel co

nsu

m.

LE 7

.1 A

vança

r en e

l marc d

’una go

vern

an

çaper a

la so

stenib

ilitat

que e

stigui b

asa

da e

n la

transp

arè

ncia

de la

info

rmació

, la

com

unica

cióefe

ctiva i la

particip

ació

dels a

ctors so

cials, e

conòm

ics i de la

ciuta

dania

en ge

nera

l, en la

pre

sa d

e d

ecisio

ns i

en la

gestió

.

EIX

1: C

ata

lunya

, un

territo

ribio

dive

rsam

bciu

tats

i poble

s

EIX

2: C

ata

lunya

, eficie

nt

en l’ú

s de

l’energia

i en

l’acció

climàtica

EIX

3: C

ata

lunya

es

mou

am

bin

tel.ligè

ncia

EIX

4: C

ata

lunya

eco

eficie

nt,

com

petitiva

i in

nova

dora

EIX

5: C

ata

lunya

co

nsu

meix

am

bcrite

ri

EIX

6: C

ata

lunya

cívica,

inclu

siva, so

lidària

,sa

na i se

gura

EIX

7: C

ata

lunya

particip

ativa

i am

buna a

dm

inistra

ciópro

pera

LE 1

.4 V

alo

ritzar la

funció

dels sò

ls agra

ris, dels e

spais fo

resta

ls i de le

s masse

s d’a

igua m

arin

es p

er a

la p

roducció

d’a

liments i

pro

ducte

s de q

ualita

t i de p

roxim

itat, to

t esta

blin

t un n

ou m

odel so

cioeco

nòm

ic en q

uè

es co

mpta

bilitzin

els se

rveis

socio

am

bie

nta

ls.

EIX

OS

LÍN

IES E

STR

AT

ÈG

IQU

ES

OBJE

CT

IUS

EST

RA

TÈG

ICS

Total 1

01 O

ET

otal 1

6 L

E

11 O

E

5 O

E

4 O

E

3 O

E

7 O

E

4 O

E4 O

E

7 O

E

6 O

E

9 O

E

6 O

E

13 O

E

4 O

E

3 O

E

8 O

E

5 O

E

6 O

E

Els 101 objectius estratègics es descriuen mitjançant indicadors dels quals s’han representat tres escenaris prospectius: un de tendencial, un de referència basat en el marc normatiu i l’escenari de l’Estratègia que en fixa un valor per a l’any 2026. Un total de 49 objectius estratègics s’han pogut quantificar i se n’ha estimat el valor per a l’any 2026.

Desplegament, seguiment i avaluació Instruments de desplegament i implantació de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya:

a. Plans d’acció departamentals de desplegament de l’Estratègia que identifiquin els instruments i les mesures prioritàries per assolir els objectius i el model de país sostenible que estableix l’Estratègia per a l’any 2026.

b. Pla marc de seguiment i coordinació de l’Estratègia, que integrarà els diferents plans departamentals. El DMAH impulsarà i coordinarà la definició, l’elaboració i el desenvolupament d’aquest Pla.

c. Plans d’acció sobre temàtiques específiques que concretin les actuacions prioritàries.

d. Desenvolupament de criteris per a la integració dels objectius i les línies estratègiques de l’Estratègia en els plans, programes i textos legislatius que elaborin el Govern i els diferents departaments de la Generalitat.

Sistema de seguiment i revisió de l’Estratègia:

e. Sistema d’indicadors elaborat en el marc de l’Estratègia que permet avaluar els progressos efectius realitzats i l’assoliment i l’actualització dels objectius estratègics.

f. Balanç de la idoneïtat de les actuacions que es duguin a terme en els plans d’acció departamentals i reorientació de l’aplicació de determinats tipus d’instruments o mesures.

Sistema d’Avaluació de l’Estratègia:

g. Informe biennal de balanç dels progressos assolits en la consecució dels objectius estratègics.

h. Anàlisi prospectiva de noves necessitats i detecció de prioritats emergents.

RELACIÓ D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS QUANTIFICATS

Descripció indicadorValor actual

(any)Objectiu Estratègic

Unitat

Taxa mitjana d'habitatges principals respecte el total

d'habitatges76 (2007)

82%

Densitat d'habitants per superfície de sòl urbà63 (2007)

--habitants/ha

Superfície de sòl agrari respecte sòl urbà6,9 (2002)

6,4sòl agrari/sòl urbà

Pes de la rehabilitació i el mantenim

ent d'edificis respecte del total de l'edificació

34(2002)47

%

Residus de la construcció i demolició generats per m

2 construït

480 (2006)120

kg/m2 construït

Taxa de valorització dels residus de la construcció i demolició

20 (2007)80

%

Superfície d'espais naturals protegits amb alt nivell de gestió

respecte el total de la superfície d'espais naturals protegits39 (2010)

50%

Superfície coberta d'hàbitats naturals i seminaturals sobre la

superfície total de Catalunya60,74 (2009)

60,74%

Increment de la superfície de les praderies de fanerògam

es m

arines--

10%

Superfície forestal gestionada respecte del total 30 (2007)

92%

Superfície en producció agrària ecològica respecte el total de la superfície agrària útil.

4 (2008)12

%

Intensitat energètica final81,6 (2007)

50-55 tep/M

€ constants any 2008 del VAB de

Catalunya

Emissions de G

EH dels sectors difusos 39.162 (2005)

27.800-29.200 ktones de CO

2

equivalents

Consum energia final

16.200 (2007)13.770-15.000

ktep

Intensitat energètica del sector indústria128 (2007)

79-85 tep/M

€ constants del 2008 de VAB industrial

Consum d'energia final durant l'ús i construcció dels edificis

(inclou els edificis residencials i de serveis)6.900 (2007)

4.550-5.400ktep

Consum energètic m

àxim en edificis de nova construcció

--<50

kWh/m

2

Descripció indicadorValor actual

(any)Objectiu Estratègic

Unitat

Percentatge sobre el consum total d'energia prim

ària que prové de fonts renovables

2,8 (2007)15,8

%

Percentatge sobre el consum brut d'energia final que prové de

fonts renovables3,6 (2007)

20-30%

Consum d'energia prim

ària procedent de biomassa forestal,

agrícola i animal

89 (2007)520

ktep

Quota m

odal de mobilitat sostenible de la m

obilitat quotidiana en dia feiner en els desplaçam

ents per treball49 (2006)

64%

de desplaçaments

Quota m

odal de mobilitat sostenible de la m

obilitat quotidiana en dia feiner en els desplaçam

ents quotidians59 (2006)

71%

de desplaçaments

Emissions de CO

2 equivalents derivades del transport16.315 (2007)

10.650-11.250 ktones de CO

2

equivalentsProporció de vehicles elèctrics (purs i híbrids endollables) i vehicles híbrids no endollables respecte el parc total de vehicles

0,01 (2009) 25-30

%

Quota de transport de m

ercaderies per carretera 97 (2008)

90-94%

Reducció de les externalitats socioambientals de l'econom

ia catalana respecte de l'any 2008

-->18

%

Quota d'ocupació verda (sectors m

edi ambient, construcció

sostenible, energies renovables i RDI en sostenibilitat am

biental)2,2 (2009)

5,4%

Despesa industrial en R+D1.830 (2007)

5.000M

€

Empreses am

b sistemes de gestió am

biental amb certificat

EMAS

250 (2009) 600

nombre em

preses

Instal·lacions d'allotjament turístic am

b algun sistema de

certificació ambiental

4 (2008)80

%

Residus del sector industrial generats per produir una unitat de VAB industrial

124 (2007)67

t/M€ constants del 2008 de VAB industrial

Residus del sector industrial valoritzats respecte del total de residus del sector industrial generats

73 (2007)85

%

Consum total d'aigua en l'agricultura

--2.200-2.500

hm3

Consum energia del sector dom

èstic2.260 (2007)

2.210-2.380ktep

Descripció indicadorValor actual

(any)O

bjectiu EstratègicUnitat

Consum d'aigua del sector dom

èstic348 (2007)

417hm

3

Percentatge de la fracció resta que rep tractament al final de

la seva vida maxim

itzant-se la valorització--

100%

Generació de residus m

unicipals per càpita1,59 (2008)

1,22kg/habitant•dia

Valorització material total dels residus m

unicipals24 (2006)

60%

Taxa de recollida selectiva bruta dels residus municipals

34 (2008)73

%

Percentatge de reducció del consum de bosses com

ercials de plàstic d'un sol ús

--95

%

Compra pública verda en els sectors proposats en la

COM

(2008) 400--

100%

Facturació dels operadors ecològics catalans per habitant9 (2009)

30€/habitant·any

Productes locals d'alimentació disponibles per al consum

78 (2006)81

%

Abandonament escolar prem

atur32 (2007)

<10%

Percentatge d'estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la contam

inació atmosfèrica que com

pleixen la normativa per

a les NO2

estacions trànsit:71 (2008)

estacions industrials:100 (2008)

100%

Percentatge d'estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la contam

inació atmosfèrica que com

pleixen la normativa per

a les PM10

estacions trànsit:70 (2008)

estacions industrials:70 (2008)

100%

Qualitat del m

edi atmosfèric a través de l'Índex Català de

Qualitat de l'Aire (ICQ

A)--

>50--

Platges amb un sistem

a de certificació ambiental (EM

AS i/o ISO

14001)44 (2009)

215nom

bre platges

Càrrega orgànica dels abocaments d'aigües residuals

industrials 45.000 (2008)

36.000t DQ

Od

Percentatge d'escoles adherides a la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya

19100

%