El desenvolupament de  la nostra  literatura des de  la Renaixença va tornar al punt de partida quan, en 1938, el general Franco va ser declarat com a dictador i va abolir tots els moviments literaris valencians que significaven progres i evolució i no va deixar que hi es publicara res en qualsevol altra llengua que no fóra el castellà. 

Tanmateix, dins del quaranta anys de dictadura, es distinguixen tres etapes de diferent duresa repressiva: 

• (1939  –  1946)    la  repressió  és  molt  dura.  Tota  activitat  cultural  censurada,  de manera  que  es  dóna  o  bé  l'exili  exterior  (França  i  Hispanoamèrica  sobretot)  o  bé l'interior, és a dir, la clandestinitat. 

Dins dels exiliats exteriorment hi destaquen: 

− Carles  Riba  (exiliat  a  França)    Autor  contemporani,  poeta  ,  crític  brillant  I traductor dels clàssics. 1939 s’exilia a França i torna 1943. Va exercir un mestratge entre els altres escriptors de forma cladestina 

OBRES: “Elegies de Bierville”. 

− Pere Quart, (Joan Oliver) (exiliat a França  i a Xile)   Explora  la condició humana de del realisme, el dramatisme i la sàtira mordaç. 

OBRES:  “Bestiari”,  “Vacances  pagades”,  “Circumstàncies”,  i  dins  del  teatre “Allò que tal vegada s'endevingué” i “Ball robat”. 

− Pere Calders  (exiliat a Mèxic)   Utilitza  la  imaginació,  la  fantasia,  la  ironia  i un punt  de  vista  narratiu  subjectiu  però  amb  un  llenguatge  distanciat  i  neutre.  Els seus personatges es  troben  sempre en  situacions  insòlites  a  les quals  s’adapten fàcilment 

OBRES: “Cròniques de la veritat oculta”. 

  A l'exili interior ‐LA CLANDESTINITAT 

  Els escriptors que eren al país des del silenci i l’aïllament del públic i relació amb altres col.legues d’altres  generacions  s’anaren  refent  llanços que  testimoniaven  la  seva presència. Organitzaven  sesions  clandestines  de  l’Institut  d’Estudis  Catalans    en  cases  particular  i tertúlies.  A  Barcelona  les  cases  de  C.  Riba  o  Josep M.  de  Segarra  eren  llocs  habituals  de reunions  ,  i  a  València  ho  era  la  casa  de Miquel  Adlert.  Aquestes  iniciatives  permeteren  enllaçars autors de diferents generacions i de distintes parts del domini lingüístic (València, Les Illis i Catalunya) i fins i tots autors que s’havien exiliat 

− J.V. Foix   Sintetitza elements noucentistes  i   tècniques avantguardistes. Utilitza molt el contrast entre racionalitat i irracionalitat, modernitat I classicisme. 

OBRES: “Sol, i de dol”. 

− Xavier Casp  Paper decisiu en  la defensa de  l'ús de  la  llengua. La  seua obra es caracteritza pel joc conceptual i la musicalitat. 

Llorenç  Villalonga   Novel∙lista  psicològic.  Traca  la  complexa  xarxa  de  relacions humanes al final de l'època. 

OBRES: “Mort de dama”, “Bearn” i “La sala de les nines”. 

− Gabriel  Ferrater   Els  temes  principals  de  les  seues  obres  són  les  relacions humanes i el pas del temps. 

OBRES:  “Da nuces pueris”,  “Menja't una  cama”,  “Teoria dels  cossos”  i    “Les dones i els dies”. 

− Maria Beneyto  Utilitza un  realisme humanitzat, ple d'un sentiment d'angoixa  i d'inquietud.  És una de  les més destacades  figures de  la  literatura  valenciana de postguerra. 

− Enric Valor  Gramàtic, compilador de rondalles i novel∙lista. Fa reflexionar sobre els esdeveniments contemporanis  ocorreguts a l’'Espanya del segle XX. 

OBRES: “L'ambició d'Aleix”, “Cicle de Cassana”, “Sense la terra promesa”, “Temps de batuda” i  “Enllà de l'horitzó” 

− Josep  Pla   Un  dels  qui més  i millor  ha  escrit  en  català  al  segle  XX.  La  seua producció son els escrits memorialístics  i els dietaris. Vol aproximar el  llenguatge literari a la parla habitual. 

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT 

Els últims anys del franquisme coincidiren amb una certa  prosperitat econòmica i amb nous aires que envaïen el mon Occidental ( revolees juvenils europees i nord‐americanes) aquestos cambies també es reflectaren en  l’Espanya del 60  i primers del 70. Apareixen autors que no havien viscut   directamente  la guerra s’encaren  amb  la  literatura  i  l’art amb  força  i  fomes. És aquesta un època de normalització cultural creixent, amb  la publicación de noves revistes  i  la creació de nous premis literaris interromputs. 

El  fenomen    de  la  Nova  Cançó  –cantants  que movilitzen masses,  fou  potser  la senyera d’aquest momento a més de l’obra primera d’autors com : Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira entre altres 

EL TEATRE I ELS ESPECTACLES TEATRALS 

Entre els 60  i 70 naixen nous dramaturgs que  intenten acostar‐se a  les  innovacions escèniques europees. Naix el teatre independent‐ els Joglars, La cassola, Comediants, Pluja Teatre, Grup 49, Dagoll Dagom apartats del circuits comercials en castellà. Tots fan  crítica  social  i  política,  busquen  un  públic  amb  nivell  cultural  capaç  de  seguir obres de comprensió difícil. 

Les característiques són 

‐El distanciament no cal emocionar el públic, pertant els actors  no han de trasmetre emocions i els espectadors no s’han d’identificar amb els personatges .  

Ajuden a donar aquesta sensació: 

  ‐Introducció del narrador en escena  

  ‐els canvis visibles al públic (escenogràfics i d’entrada i d’eixida dels actors), 

  ‐les cançons – que trenquen o expliquen l’acció‐  

  ‐la sàtira (normalment política) o lús de la ironia 

Una de  les obres més representativa de  la tècnica “ el Retaule del flautista” de Jordi Teixedor 

LA NOVA CANÇÓ 

El  fenomen  de  la Nova  Cançó  va  nàixer  al  final  dels  anys  50  al  voltant  d'uns  joves intel∙lectuals  com  Baltasar  Porcel,  Joan  Francesc Mira,  Josep Maria  Benet  i  Jornet, Tenerci  MOix  i  Narcís  Comadira,  entre  altres,  els  quals  van  trobar  la  manera d'eixamplar  l'us de  la nostra  llengua en  l'àmbit de  la cançó popular que  tenia molta incidència sobre els joves.  

Hi destaquen els següents cantautors: 

− Raimon   La  seua  veu  i els  seus  versos  van  ser el  vehicle de protesta  contra  la dictadura i el fenomen cultural i poètic s'alià amb la lluita antifranquista. 

Ovidi Montllor   Va  ser  actor  i  recitador  i  va  ser  un  dels  divulgadors  dels  nostres poetes, com per exemple, de la poesia de VIcent Andrés Estellés i Salvat‐Passeit. 

 

VELA, LAURA 

REVISAT  A.MULET