Resum "El Verdadero Israel"

7/26/2019 Resum "El Verdadero Israel"

http://slidepdf.com/reader/full/resum-el-verdadero-israel 1/28

R ESUM E L V ERDADERO

I SRAEL

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere ntoni !er Can"elles

Pentateuc i #li$res %istòrics, #lic& rancesc Ra!is



E L V ERDADERO I SRAEL

ÍNDEX

( )TR*+UCC(&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1

1&1& Pentateuc&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11&2& +euterono!i&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1

1& E# PR*-ECTE ##(.ER+*R +E +/U ( # RESP*ST %UM)&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

1&1& El roecte de +3u a 4aor de la u!anitat& El relat de la creaci7&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1&1&1& Situació i sentit del relat de la creació en el conjunt de la Bíblia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1&1&2& Elements del text &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&81&1&& Síntesi i reflexió final &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&6

1&2& da! i Ea9 la resosta u!ana al roecte de +3u& El arad:s Terrenal&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&;1&2&1& Situació del relat d'Adam i Ea a les !arracions dels Orí"ens# $n%&%%&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&;1&2&2& Elements del ext &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&;1&2&& Síntesi (inal &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&<

2& C*M CTU E# +/U ##(.ER+*R +()S # %(ST=R( %UM)>&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&?

2&1& $raa! i Sara& #a Cridada i la .enedicci7&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&?2&1&1& Situació de $n %%)*%&%+), en el conjunt de les -ist.ries /atriarcals&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&?2&1&2& Elements del ext &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&?2&1&& Síntesi (inal &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11

2&2& Mois@s& #a cridada i l'alli$era!ent&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&112&2&1& La fi"ura de 0ois1s en el marc de l'alliberament de l'Israel esclau a E"i/te&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&112&2&2& Elements del text &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11

2&2&& Síntesis i a/licació a la ida&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&15& * ) PUC TR*.R AME M. E# +/U ##(.ER+*R >&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1;

&2& +aid i Salo!7&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1;&2&1& Els llibres de Samuel i Reis en el conjunt dels llibres 2ist.rics&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1;&2&2& Elements del text &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1;

8& BU()ES CT(TU+S %EM +E TE)(R PER PERCE.RE # CR(++ +E# +/U ##(.ER+*R >&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21

8&1& Esdres i )ee!ies&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&218&1&1& Im/ort3ncia d'Esdres i !e-emies dins els llibres -ist.rics&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&218&2&2& Elements del text &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21

8&2& To$ies i Sara&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&28&2&1& El Llibre de obies en el conjunt de les 2ist.ries Exem/lars&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&28&2&2& Elements del text &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&28&2&& Síntesi i a/licació a la ida&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&25



R ESUM E L V ERDADERO I SRAEL

()TR*+UCC(

1&1& PE)TTEUC

Penta ol dir cincD i teca 4undaD& En auell te!s, cada lli$re es guardaa dins un rotlle i el rotlle

dins una F!4ora& Co! ue i aia cinc lli$res, i aia cinc 4undesD& Per tant, eti!ològica!ent,

entateucD ol dir cinc lli$res& Es conta la istòria des de ue +3u a crear Cel i Terra 4ins ue Mois@s

a !orir so$re el !ont Ta$or& uests lli$res narren !oltes istòries erò estan !olt entre!esclades

a!$ les #leis, er aiGò els ueus ta!$3 les ano!enen #li$re de les #leisD, ue es tro$en condensades

en els 10 !ana!ents, resu!i$les en una Hnica llei ue tro$a! a # 1?&29 Siau sants co! +3u 3s santD&

Una ersona !ani4estaa la santedat uan testi!oniaa la santedat de +3u& /s sant auell ui dins la

ida re4lecteiG la llu! de +3u& ra $3, er !ostrar auesta llu!, cal un !irall interior transarent, !iArall ue es !ant3 net er la u!ilitat i la regFria&

1&2& +EUTER*)*M(

+esr3s del Pentateuc e el +euterono!i, classi4icat en9

1& %istòria deuterono!iusta IdtJ9 -osu3, -utges, 1 Sa!uel, 2 Sa!uel, 1 Reis, 2 Reis& Ens narra una

istòria ue a$raKa des del !o!ent en ue -osu@ Lsuccessor de Mois@s co!enKF a conuerir la

terra ro!esa, 4ins al !o!ent en ue l'e!erador $a$ilònic, EilAMerodac, alli$era el rei -acoAnies& uests lli$res estan escrits en e$reu i ens narren la istòria d'(srael erò no es li!iten a

donar dades, ta!$3 4an una aloraci7 del ue a 4et cada !onarca&

2& %istòria Cronista IcrJ9 1 Cròniues, 2 Cròniues, Esdres i )ee!ies& Conta la istòria des

d'da! i Ea 4ins al ?< aC& Estan escrits Cròniues 1 i 2 en e$reu, !entre ue Esdres i )eeA

!ies t3 4rag!ents en e$reu i 4rag!ents en ara!eu& uests lli$res es an escriure en el !oA

!ent d'entrada en contacte a!$ el !7n e$reu i el o$le e$reu necessitaa recuerar el seu

Fni!9 o a 4er o$iant allò ositiu de la sea istòria i o$lidant una !ica allò negatiu& En

auests lli$res aareiG !olt soint el er$ e$reu cercarD, cercar a +3u& iGò 3s aiG: eru@

dins la ida uotidiana cal cercar a +3u, eru@ 3s on i a +3u&

& %istòria Maca$ea9 1 Maca$eus i 2 Maca$eus& Ens narren co!, entorn al 180 aC, Palestina estaA

1




a en !ans de l'i!eri sel@ucida, un i!eri oriental& En auest conteGt, nt:oc (N intentF uni4iA

car l'i!eri i alentAse d'auest reteGte, els ger!ans !aca$eus es an reoltar contra auest

do!ini estranger i a!$ tan d'encert, ue els !aca$eus Lalguns ueus aren trio!4ar i aren

constituir un a:s indeendent& )o o aren aconseguir eru@ tenguessin un gran eG@rcit, sin7 eru@ l'i!eri sel@ucida tenia enor!es di4icultats& Ens narra la istòria d'auesta guerra a!$

no!$roses re4leGions, so$retot a 2 Maca$eus, on tro$a! un eGcelOlent resu! de la teologia de

l'T& !$d7s ens an arri$at en llengua grega, el ue signi4ica ue sols es tenen er reelats a

les ntigues Esgl3sies *rientals, a les *rtodòGes i al !7n Catòlic&

45 %istòries EGe!lars IeGJ9

a To$it9 noelOla, no 3s un lli$re istòric, ue ens narra ue al 522, desr3s de la conuesta asA

s:ria d'(srael, To$it 3s un descendent d'uns deortats i ensen"a la !isericòrdia&

$ -udit9 conta ue els assiris olgueren conuerir el !7n sencer, l'e!erador ordenF a un geA

neral ue conuer:s Palestina, erò -udit o i!edeiG& Sols ens a arri$at en grec i tot i esser

una noelOla ret3n se!$rar dins els lectors l'es4orK er lluitar er de4ensar la 4e&

c Ester9 ens narra co! una reina de la cort ersa aconsegueiG alli$erar al seu o$le de la erA

secuci7& Escrit en e$reu, erò a!$ a4egitons grecs, ret3n instruir ue ualseol !o!ent 3s

$o er redicar l'eangeli&

d Rut9 ens narra co! l'a!istat es una 4or!a de iure la santedat, escrit en e$reu& 6obles del

mar

2




1& E# PR*-ECTE ##(.ER+*R +E +/U ( # RESP*ST %UM)

1&1& E# PR*-ECTE +E +/U N*R +E # %UM)(TT& E# RE#T +E # CREC(&

1&1&1& Situació i sentit del relat de la creació en el conjunt de la Bíblia

a Sentit religi7s del relat de la creaci7

El relat de la creaci7 es tro$a al rincii de la .:$lia i co!leiG la 4unci7 de ròleg& M3s ue una

descrici7 cient:4ica de l'origen de l'uniers, el relat de la creaci7 conte!la el sentit de l'uniers a!$

els ulls de la 4e& El relat d'da! i Ea ilOlustra la roosta de +3u a l'o!e eru@ edi4iui la societat

segons el roecte di:&

+urant !olt te!s es 4eu una lectura literal del relat de la creaci7, 4ins ue al s& ( sorgiren disuAtes entre la eritat con4essada er la .:$lia i l'eid@ncia dels desco$ri!ents cient:4ics& lesores, els esA

tudiosos de la .:$lia a$andonaren la lectura literal er adotar la lectura !eta4òrica&

S'a4ir!F ue els dies ue durF la creaci7 tenien una duraci7 !aor de intAiAuatre ores, er tal de

no contradir els ostulats cient:4ics& ra $3, el ro$le!a esdeengu3 uan es tro$aren a!$ el con4licte

de l'edat dels atriarues9 no odien aer iscut cents d'an"s, el ue suosaren ue els an"s de ida

dels atriarues tenia una duraci7 in4erior a tresAcents seiGantaAcinc diesQ erò co! odien ser la unitat

de !esura del te!s de ida d'una ersona di4erent a la !ateiGa unitat er !esurar el te!s de creaci7>

Tot aiGò ortF als naturalistes i $i$listes a la segent re4leGi79 la ci@ncia inestiguen l'origen i la diA

nF!ica de l'uniers, la .:$lia ensen"a el sentit Hlti! de l'uniers i de la istòria& Ci@ncia i .:$lia erseA

gueiGen 4inalitats di4erents&

$ El relat de la creaci7 o4ereiG el roecte de +3u a la u!anitat&

Cal llegir el relat de la creaci7 co! una regFria& El relat de la creaci7 co!enKa a!$ el ter!e e$reu

beres-it , ue co!enKa a!$ la segona lletra de l'al4a$et, bet- I$J& El lector e$reu, uan llegia el relat de

la creaci7 i eia ue co!enKaa a!$ la lletra bet-, co!renia ue es tractaa d'una regFria& iGò es

deia a ue la lletra bet- iniciaa, en alguns cos, l'oraci7 del 4idel, tal i co! re4lecteiG el sal! 89 +3u

arla i esti!a a l'o!e, aiGò es re4lecteiG en la ale/-, la ri!era lletra de l'al4a$et, oDQ i l'o!e conA

testa co!enKant la sea regFria a!$ la lletra bet-, la segona lletra de l'al4a$et, ue inicia el ter!e resA




onA!eD&

#'orant, uan llegia el relat de la creaci7 erce$ia l'e!re!ta de +3u a la creaci7& iG: ens o ilOlusA

tra el no!$re trentaAcinc, el no!$re de cos ue aareiG el ter!e +3uD a la .:$lia& Trenta cinc 3s elresultat de !ultilicar set, ue indica lenitud a l'F!$it ueu, er cinc, el no!$re de lli$res del PentaA

teuc& iGò si!$olita ue +3u 3s resent en el 4ons de cada cosa i de cada ersona er ortarAlos a leA

nitud&

1&1&2& Elements del text

+urant l'eGili $a$ilònic, el o$le e$reu tengu3 contacte a!$ els sais $a$ilònics, ue aien co!A

ost diersos teGtos er tal d'eGlicar l'origen de l'uniers i de l'o!e, l'eoeia Atra 2asis i el oe!a

Enuma Elis-&

Buan s'aca$F l'eGili i els e$reus retornaren a casa, 4oren els !ateiGos ue a o aien 4et a .a$ilòA

nia ui !antingueren la coesi7 del o$le9 els sacerdots& uests, redactaren una istòria ue narraa

els or:gens del seu o$le9 la istòria sacerdotal& uesta istòria 4ou escrita a artir del !aa!undi $aA

$ilònic, erò incororaa una noa cos!oisi79 conte!laa l'uniers a!$ els ulls de la 4e, tal i co!

ens o !ostren els segents ele!ents9

a l rincii&&&D

Tot i ue l'ela$oraci7 del relat de al creaci7 4ou lenta, so$re el 800A50 aC a constitua la ri!era

Fgina del @nesi& Buan els e$reus co!araren la etitesa de -udF a!$ la !agni4ic@ncia ersa, coA

!enKaren a estar !ancats de 4ona!ents er creure en la $ondat de +3u&

Per aiGò, er in4ondre eserances, els sacerdots redactaren una regFria er retornar al o$le l'eseA

ranKaQ una regFria ue co!enKaa a!$ l'eGressi7 l rinciiD& En catalF, el !ot rinciiD t3 dues

accecions9 indica el co!enKa!ent d'alguna cosa, erò ta!$3 indica ue uelco! t3 un 4ona!ent& #aresosta dels sacerdots 3s una ro4essi7 de 4e9 la ida i la 4e tenen sentit eru@ es 4ona!enten en +3u&

8




$ &&&creF +3u el cel i la terraD

#a araula crearD 3s eculiar a l'ntic Testa!ent, sols s'atri$ueiG a accions de +3u, car l'o!e no

creaD, l'o!e sols 4aD i 4a$ricaD& ra $3, crearD no signi4ica 4er sorgir una cosa del noAres, sin7 doA

nar sentit a allò eGistent& En te!s antics, la idea de crearD i!licaa l'eGeri@ncia d'alli$era!ent i

desco$erta del sentit de la ida& uest 3s el signi4icat ertader del !ot creFD9 +3u alli$era al !7n i li

d7na sentit&

c #a terra era una soledat caòtica i les tene$res co$rien l'a$is!e&&&D

Els ter!es soledatD, caòticaD i a$is!eD no constitueiGen una descrici7 geogrF4ica, sin7 !3s

aiat indiuen la erceci7 religiosa dels sacerdots uan conte!len la deseseranKa del o$le i!!ers

en la idolatria& #a idolatria s'eGressa a!$ auests tres !ots a ano!enats&

Els ter!es soledat Lto-u, caos Lbo-u i a$is!e Lteo!, si!$oliten els :dols ue al llarg de la istòA

ria allun"aren al o$le d'(srael de +3u9 l'a4an" de oder, l'Fnsia de tenir i el desig d'aarentarQ diners, orA

gull i 4alsedat& ra $3, tot i conte!lar la su$!issi7 del o$le a la idolatria, els sacerdots no erderen

l'eseranKa, car creien 4er!a!ent ue la salaci7 de +3u 3s !3s 4orta ue el oder dels :dols de la

!ort&

d &&&!entre l'eserit de +3u aleteaa so$re les aigesD

Tot i ue els sacerdots conte!len el o$le tacat er la idolatria, no a$andonen les sees eserances9

!entre la idolatria des4F -erusale!, l'eserit del Sen"or rotegeiG el seu o$le& El ter!e ue tradu!

er aletearD aareiG tres cos a la .:$lia i signi4ica rotegirD i cuidarD9 el Sen"or rotegeiG i cuida

el seu o$le& +3u es $o i aco!an"a se!re a l'o!e, tot i ue !ai suleiG la resonsa$ilitat u!ana&

e El roc3s de la creaci7

Per descriure el roc3s de la creaci7, els sacerdots es $asaren en els grans relats $a$ilònics9 l' Enuma

Elis- i l' Atra&2asis& ra $3, la intenci7 dels sacerdots no 3s l'eGlicaci7 geològica i $iològica, sin7 o4eA

rir a l'o!e les autes er tal de construir la societat a!$ els criteris de +3u&

#'alOlusi7 al co!li!ent dels Mana!ents& Curiosa!ent, o$sera! ue +3u no crea el !7n en

5




sis ordres Lel !ateiG no!$re de dies ue e!ra, sin7 en deuQ una clara alOlusi7 als +eu ManaA

!ents& Els Mana!ents 4oren rescrits en el !ont Sina: er tal ue el o$le de +3u racticFs la

ust:cia i isu3s en au& iG:, el lector ar@n la segent lliK79 +3u crea un !7n $o, ara de@n de

!i ue continu sent $o i la !anera d'aconseguirAo 3s !itanKant els +eu Mana!ents&

#'eGig@ncia del co!ro!:s ersonal en el roc3s d'alli$era!ent u!F i social& ra $3, er consA

truir una societat usta a!$ con@iGer els +3u Mana!ents, cal osarAlos en rFctica& #a araula

4ace!D, en el conteGt de 4ace! l'o!e a la !ea i!atge i se!$lanKaD& Pri!era!ent, es co!A

rengu3 co! un lural !aestFtic, de !anera ue es erce$ia la res@ncia de la Sant:ssi!a TriA

nitat sota el 4ace!D& Sota auest lural s'a!aga la roosta de construir unta!ent a!$ +3u

una societat lena!ent u!anitada&

4 El co!ro!:s esec:4ic del ser u!F

+3u no esta$leiG di4er@ncies entre o!e i dona9 a!$d7s tenen el !ateiG rang& Els ter!es i!atge i

se!$lanKaD indiuen ue o! 3s se!$lant a +3u, car 3s l'Hnic ser de la creaci7 caaK d'entendre i dur a

ter!e allò ue +3u !ana& !3s, +3u a4egeiG una caracter:stica a la condici7 u!ana9 do!inarF tot

ani!al& ra $3, el ter!e do!inarD no signi4ica ori!irD ni treitarD, sin7 cuidarD& Una cosa si!iA

lar succeeiG a!$ el !ot sot!etreD9 no signi4ica tiranitarD, sin7 etlarD, etlar eru@ la creaci7 es

desenolui segons el la de +3u i eru@ els :dols no aartin a l'o!e d'auest&

+3u no deiGa sol a l'o!e, sin7 ue es co!ro!et a!$ ell er tal ue orti endaant el roecte di:&

uest co!ro!:s s'eGressa a!$ la $enedicci7&

1&1&& Síntesi i reflexió final

El relat de la creaci7 3s una regFria er tal d'ilOlustrar la res@ncia de +3u en el !7n i ue ens conA

ida a osar en rFctica el roecte de +3u er trans4or!ar la u!anitat a la sea i!atge i se!$lanKa&

#a creaci7 consisteiG en l'acci7 diina er la ual el !7n deiGa d'estar ori!it el oder dels :dols

er sostenirAse en les $ones !ans de +3u& #a colOla$oraci7 u!ana consisteiG en co!lir els ManaA

!ents i en el co!ro!:s ersonal&

Un co aca$ada la redacci7 del relat de la creaci7, el ensa!ent e$reu s'enriu: a!$ l'aortaci7 culA

6




tural grega, la ual conce$ia la creaci7 co! el resultat de 4er sorgir uelco! del noAres&

1&2& +M ( EN9 # RESP*ST %UM) # PR*-ECTE +E +/U& E# PR+VS TERRE)#&

1&2&1& Situació del relat d'Adam i Ea a les !arracions dels Orí"ens# $n%&%%

E# relat d'da! i Ea es tro$a ust a continuaci7 del relat creacional& Re!arca auesta narraci7 tres

asectes9 l'origen del cos!os i de l'o!e, la deso$edi@ncia u!ana del designi di: i l'in4init inter3s de

+3u er l'o!e, 4ins i tot desr3s ue auest agi ecat&

El relat del ecat original 4ou co!ost er auells ue retornaren de l'eGili $a$ilònic, er auells ue

a !3s de les tradicions anteriors a l'eGili, co!taen a!$ la co!rensi7 ue el desastre de l'eGili era

4ruit de la deso$edi@ncia dels diins !ana!ents& Però tot i aiG:, +3u no els deiGaa d'esti!ar& El Rested'(srael co!ongu3 la istòria deuterono!ista&

ra $3, aiGò no solucionaa la regunta er l'eGist@ncia del !al& +aant auest con4licte, els agiòA

gra4s decidiren introduir un ròleg a la sea i!!ensa istòria&

1&2&2& Elements del ext

Pode! diidir el teGt en arts9 el roecte de +3u ers l'o!e i el !7n, el ecat d'da! i Ea i la

in4inita !isericòrdia del Sen"or&

a El roecte de +3u ers el !7n i l'o!e

El relat co!enKa a4ir!ant ue uan +3u creF la Terra no i aia ca ar$ust& iGò 3s aiG: degut a

ue dins el ensa!ent se!ita no i ca la idea ex&ni-ilo& #'Hs dels no!s concrets d'da! i Ea si!$oA

lita la relaci7 ersonal ue esta$leiG el Sen"or a!$ la u!anitatQ relaci7 ue esta$leiG eru@ a creat

a l'o!e a!$ lli$ertat&

Un co creat l'o!e, +3u no l'a$andona a un desert, sin7 ue li crea un arad:s i li d7na el deure de

conserarAlo& u: s'a!aga la idea ue l'o!e 3s el rei de la creaci7, car sols els reis d'auells te!s es

odien dedicar al ard: er a4ici7&

+esr3s, +3u crea a l'o!eQ sols algH de la sea !ateiGa naturalesa el ot u!anitarQ el ue ens uA

;




!anita en el 4ons 3s la relaci7 ositia a!$ els de!3s& Sota la idea ue +3u crea a Ea a artir d'una

costella d'da! s'a!aga la conceci7 ue er cula de la dona l'o!e 3s 4e$le, inusta conceci7 ròA

ia del !o!ent, car sense costella, l'a$do!en estF desrotegit&

da!D si!$olita la u!anitat, !entre ue EaD reresenta allò ue u!anita al ser u!F, reA

resenta la societat&

#a creaci7 de +3u es sost3 grFcies a l'ar$re del $3 i del !alQ grFcies a ell es erte$ren les relacions

entre +3u, !on, u!anitat i societat& El !ana!ent de +3u si!$olita ue cal reserar l'ordre de la

creaci7& ra $3, o$eir no signi4ica sot!etre's cega!ent a la oluntat de l'altreQ sin7 sa$er escoltar la neA

cessitat del ger!F&

$ #a rutura de l'o!e a!$ el Sen"or +3u

#a ser sedueiG a Ea i l'o$liga a !enar del 4ruit de l'ar$re roi$it& #a dona !ena i conida a

da! a tastarAlo& #a ser aareiG co! l'ani!al dolent eru@ en auells te!s circulaa un !ite en el

ue la ser aca$aa riant un alOlot de la ossi$ilitat de ser i!!ortal&

El coneiGe!ent roosat er la ser no 3s el coneiGe!ent intelOlectual, no 3s saiesa, 3s ser co!

+3uDQ 3s el oder& #'o!e a su$stitut l'a!or er l'ar$re del oder, engendrant la inust:cia social i el

dolor i el so4ri!ent& #a relaci7 de l'o!e a!$ +3u deiGa d'estar residida er l'a!istat er ser liderada

er la or&

c El Sen"or +3u no a$andona l'o!e a la 4osca del ecat

Tot i aiG:, el Sen"or +3u co$reiG a!$ estits a da! i Ea& iGò si!$olita ue +3u no deista la

!ort del ecador, sin7 ue es conerteiGi i ue isui&

1&2&& Síntesi (inal

-esHs de )ataret serF el nou da!, ui restituirF el erdut ordre del cos!os i su$stituirF l'ar$re del

oder er l'ar$re de l'a!or&

<




2& C*M CTU E# +/U ##(.ER+*R +()S # %(ST=R( %UM)>

2&1& .R%M ( SR& # CR(++ ( # .E)E+(CC(

2&1&1& Situació de $n %%)*%&%+), en el conjunt de les -ist.ries /atriarcals

#es istòries atriarcals, tot i ue odrien ar@iGer ing@nues, ens trans!eten la idea ue el Sen"or

aco!an"a i cuida el sue o$le en tot !o!entQ !algrat els seus rotagonistes no siguin se!re !odels

de santedat Lrecorde! ue $raa! entrega la sea esosa al 4ara7 er enriuirAse a costa sea& ins i

tot en els !o!ents de 4osca, +3u se!re ro!an al nostre costat er recollirAnos uan decid:e! tornar a

ell&

Un altre caracter:stica curiosa 3s ue en totes les istòries atriarcals se!re trio!4a el !3s etit9+3u continua l'lianKa a tra3s de -aco$, el 4ill !enor d'(saacQ el Sen"or es decanta er Rauel, la gerA

!ana !enor de #ia& iGò si!$olita ue +3u aco!an"a a tota ersona en tot !o!ent erò ue t3 co!

a riilegiats els etits, els o$res, els 4e$les&

#a tercera curiositat 3s l'ele!ent ue estructura les narracions atriarcals9 les genealogies Lllistes ue

relaten la descend@ncia d'una ersona& iG:, el @nesi relata les genealogies d'da!, de )o@, de Se!,

de Tera, d'(s!ael, d'(saac, d'EsaH i de -aco$, la ual co!enKa real!ent a la genealogia de TEra

2&1&2& Elements del ext

a T3ra

T3ra residia a Ur dels Caldeus i als setanta an"s, engendrF a $raa!, )aor i ra!, el ual !or:

deiGant un net a T3ra9 #ot& T3ra rengu3 a $raa! i a la sea dona Sara" i unta!ent a!$ el seu net

#ot els tragu3 d'Ur dels caldeus er tal d'e!ortarAse'ls a Canaan, erò es uedaren a -aran& T3ra !or

a!$ dosAcents an"s&

#'edat de T3ra a la sea !ort no 3s !3s ue un ele!ent si!$òlic ue reten eGressar ue el distanA

cia!ent de +3u i!lica una dis!inuci7 de la lenitud de la ida& !$ el ecat original, da! i Ea es

distancien de +3u i a !esura ue es segueiG auest ca!:, els o!es es an !orint !3s rest Lrecorde!

ue da! !or als ?0 an"sQ si!$olitant aiG: ue el ecat dis!inueiG la lenitud de la nostra eGist@nA

?




cia i ens allun"a de +3u&

$ Ur dels caldeus, -aran i Canaan

Ur dels caldeus era una ciutat localitada al sudAest de MesootF!ia& Els seus a$itants eren oliAteistes, erò tenien esecial redilecci7 er l'adoraci7 al d3u Sin, si!$olitat er la lluna& ra $3, el !ot

e$reu UrD, a la .:$lia alOludeiG a la ciutat dels caldeus, erò ta!$3 4a re4er@ncia a la cendra ue resta

de cre!ar la 4usta so$rant de la 4a$ricaci7 dels :dols&

Tot i ue odria ser una coincid@ncia, denota el !otiu del iatge ue e!r@n T@ra9 4ugir del a:s de

la idolatriaQ en direcci7 a Canaan, regi7 ue si!$olita la terra ue el Sen"or regala al seu o$le&

ra $3, els iatants s'aturen a -arFn, regi7 situada al nordAoest de MesootF!ia i ue er tant, encaAra es tro$a dins la terra de la idolatria& /s ust au: on !or T3raQ i tot i ue la .:$lia no n'eGlica la cauA

sa, nosaltres la ode! deduir si!$òlica!ent9 T@ra !or a -arFn eru@ a4errarAse a la idolatria !ata tota

eseranKa u!ana&

c #a cridada del Sen"or i la resosta d'$raa!

Ta!$3 odr:e! deduir ue si T3ra no arri$a a Canaan 3s eru@ co!ta sols a!$ les sees ròies

4orces er a$andonar la idolatria i aiGò no es ot 4er sense la 4orKa de +eu& SerF $raa!, ui a!$ el

recola!ent de +3u aconseguirF 4ugir de la idolatria, reresentada er -arFn i Ur i aconsegueiG arri$ar

a la terra ro!esa, s:!$ol de la res@ncia de +3u&

d #es ro!eses de +3u a $raa!

+3u ro!et a $ran terres i descend@ncia& Tot ai aiG:, assen els an"s i $raa! segueiG sense desA

cendents, el ue decideiGen accelerar la ro!esa de la descend@ncia anunciada er +3u& !$ l'engenA

dra!ent d'(s!ael en el si d'gar, eGlotF la gelosia entre Sara" i la sea serenta, el ue auesta darreA

ra 4ug:& +3u roteg: gar i $ene: el seu 4ill (s!ael& El Sen"or co!leiG se!re les sees ro!eses& Resi!ossi$le i a er +3u

En uant a les terres, $raa! sols arri$F a osseir una etita art del a:s de Canaan9 la to!$a de

Sara& $raa! i -aco$ olen co!rar la terra ro!esa a!$ diners, erò no co!renen ue els $ens de

10




+3u no es co!ren, sin7 ue 3s el Sen"or !ateiG ui els regala& #a ro!esa es co!leiG uan -ossu3

conuereiG la Terra Pro!esa&

e Signi4icat de la $enedicci7 diina a $raa!#a $enedicci7 de +3u s'estendrF ta!$3 a la descend@ncia d'$raa!, el rototius de ersona ue

deiGa conduir la sea ida el Sen"or& Per aiGò, el Sen"or el rotegirF dels seus adersaris& $raa!

construeiG dos altars a +3uQ construir un altar si!$olita recon@iGer ue +3u a actuat a la istòria&

#'eGeri@ncia d'$raa! dese!$oca a la regFria&

2&1&& Síntesi (inal

$raa! reson a al crida del Sen"or i auesta resosta teiGeiG l'a!istat entre +3u i elatriarca, 4orA

!ant una estreta relaci7 ersonal&

2&2& M*(SWS& # CR(++ ( #'##(.ERME)T&

2&2&1& La fi"ura de 0ois1s en el marc de l'alliberament de l'Israel esclau a E"i/te

#'alli$era!ent d'(srael 3s un 4et clau de l'T& Sense auest, l'lianKa erd gran art del seu sentit reA

ligi7s& #a .:$lia narra detallada!ent tot el roc3s9 el Sen"or, er !ediaci7 de Mois@s i del seu ger!F

aron, treu (srael d'Egite i els egicis ersegueiGen els e$reus 4ins arri$ar a la !ar, ue ogueren

creuar grFcies a la interenci7 del +3u de -aco$&

Un co traessat el desert, el o$le segu: els eu ca!: el desert durant uaranta an"s, er:ode en el

ue el Sen"or entregF les taules de la #lei en el !ont Sina: al o$le d'(srael& inal!ent, el Sen"or !osA

trF a Mois@s la terra ro!esa, erò auest sols la ogu3 conte!lar, car !or: no !assa !3s tard&

ou -osu@ ui s'erig: ca dels israelites i ui els condu: a creuar el riu -ordF i a e!rendre la conA

uesta de la terra ro!esa& ou -osu@ ui, aent aca$ada la conuesta, conocF a tots els israelites a

Siue! er tal de !ani4estar co! a o$le la sea adesi7 al Sen"or&


a Mois@s astereaa el ra!at de -etr7

11




Els ares de Mois@s ertan"ien a la tri$u de #e:, tri$u sacerdotalQ tri$u ue es caracteritaa er no

aer re$ut territoris desr3s de la reconuesta de CanaanQ tot i ue disosaen d'algunes ciutats en les

ue i odien a$itar& ra $3, el seu estatus econò!ic no era dels !3s $aiGos, car re$ien donatius er

o4iciar el culte de la co!unitat israelita&

Els israelites, guiats er -aco$, aien arri$at a Egite, on es !ultilicaren a$undant!ent, uantiosaA

!entQ 4ins a tal unt ue el 4ara7, te!ent una re$elOli7, ordenF eGter!inarAlos i tirar al riu als nou nasA

cuts& Mosi@s aia de so4rir auest trFgic dest:, erò grFcies a les eri@cies de sa !are i sa ger!ana,

4ou adotat er la 4illa del ara7&

Sent gran, Mois@s uedF i!actat al eure co! un egici !altractaa un e$reu i !atF al ri!er&

Mosi@s 4ou erseguit i cercF re4ugi al a:s de MediFn, on es casF a!$ S34ora i tengueren un 4ill, uerAson& la .:$lia el sogre de Mois@s, -etr7, re di4erents no!s durant el transcurs del relat& iGò es deu a

ue el Pentateuc no es a escriure d'una tirada, sin7 durant un llarg er:ode de te!s&

$ #'%ore$, la !untan"a de +3u

Mois@s astoreaa el ra!at del seu sogre i arri$F al !ont %ore$, la !untan"a de +3u& #'T conce

la !untan"a co! un lloc sagrat, car er!et estar !3s aro de +3u i conte!lar !aestuosa!ent la

creaci7 diina&

Els geògra4s no es osen d'acord a!$ la osici7 eGacta d'auest lloc& iGò es deu a ue els agiòA

gra4s, !3s ue a l'eGactitud geogrF4ica, donaen i!ortFncia al !ont %ore$ er ser la !untan"a de

+3uD&

El ci! de la !untan"a 3s un lloc riilegiat de contacte a!$ +3u i tot i ue otser no i ogue! uA

ar 4:sica!ent, s: ue ode! uar al ci! del nostre cor9 uar al ci! del nostre cor signi4ica conte!lar

silenciosa!ent la nostra ida, sa$entAi tro$ar +3u&

c #a ocaci7 de Mois@s

#a relaci7 de +3u a!$ Mois@s s'esta$leiG a tra3s de l'Fngel del Sen"orD& El !ot FngelD ro@ del

grec i signi4ica !issatgerD& ra $3, els Fngels no sols co!uniuen als o!es la oluntat diina, sin7

12




ue a !3s orten la $ona not:cia de la 4orKa alli$eradora de +3u&

ra $3, l'Fngel ue es resenta a Mois@s 3s co! una 4la!a ue renia en!ig de l'es$arerD i signi4iA

ca el !o!ent, l'ocasi7 ue el Sen"or o4ereiG a Mois@s er enco!anarAli l'alli$era!ent del o$le ori!it er Egite& Per tant, els Fngels si!$oliten els !o!ents ue +3u ens o4ereiG er traar una relaci7 erA

sonal a!$ nosaltres, co! el 7airoós&

+aant l'es$arer, daant la res@ncia de l'Fngel, Mois@s no 4uigQ sin7 ue !3s aiat s'i aroa a

eure'l, car +3u l'ano!ena el seu no!& Per tro$arAnos a!$ +3u, no ode! 4ugir de la sea res@ncia&

El no! a!$ el ue +3u ano!ena Mois@s, odria ser tradut er o el aig treure de les aigesDQ eA

rò aiGò sols 3s una traducci7 cateu@tica ue ens o4ereiG la Sagrada Escritura& Mois@sD 3s la segona

art d'un no! egici ue signi4ica s'a !ani4estat el d3u D& D 3s el no! ue recedeiG a MoiA

s@sD, erò !alaurada!ent, no el consera!&

Un etit detall9 4iGe!Anos ue tot i ue Mois@s orta un no! egici, +3u li enco!ana la tasca alli$eA

radora del o$le d'(srael& +3u no 4a distincions de ersones, als seus ulls, tots so! iguals9 crida a tota

ersona de $ona oluntat&

Mois@s, a la crida de +3u, reson au: so!D& iGò signi4ica la sea con4ianKa en +3u i la sea disA

osici7 a co!lir els seus designis&

d #a identitat de +3u

Un co Mois@s a resost a la crida de +3u, auest li reela el seu no!& Pels e$reus, el no! no sols

deno!ina uelco!Q sin7 ue a !3s, de4ineiG la naturalesa :nti!a d'una ersona& +eselantAli el seu

no!, +3u traa a!$ Mois@s una :nti!a relaci7&

+3u diu ue el seu no! 3s -o so! el ue so!D& uest o so!D, t3 un do$le signi4icat a l'T& E#

ri!er signi4icat 3s el ue 4a serDQ car +3u no es desreocua del seu o$le, sin7 ue recisa!ent se'n

reocua i el 4a ser (srael& +3u 4aD el seu o$leQ !odela, de la !ateiGa !anera ue o 4a un cera!ista,

a!$ la sea eKa de 4angQ conertint un o$le nò!ada en el seu o$le&

1




El segon signi4icat, 3s si!le!ent el de o so!D& aregu3 uan el o$le e$reu donF el as de nòA

!ada a sedentari, o$lidant auest asecte de 4er serD, uedantAse sols a!$ el ri!er& uest o so!D,

signi4ica ue +3u 3s l'Hnic d3u, redicaci7 ue ressonaria !3s tard als llais dels ro4etes ue redicaA

ren contra la idolatria&

e #a !issi7 de Mois@s

+3u diu a Mois@s9 e ist el so4ri!ent del !eu o$le a EgiteD& $ans ue el o$le d'(srael coneA

gui +3u, Ell s'aanKa i l'esti!a sense !esura& iGò era anar contracorrent en les religions antigues9 no

3s (srael ue aconsegueiG l'a!or de +3u a!$ sacri4icis, sin7 ue 3s el Sen"or ue escolta el cla! d'(sraA

el i s'aanKa a esti!arAlo i alli$erarAloQ el nostre +3u no 3s indi4erent al so4ri!ent ni a la inust:cia&

El Sen"or es co!ro!et a!$ Mois@sQ erò no li ro!et una 4orKa teòrica, sin7 una 4orKa e4icaK er

tal de conduir el la di: ca a l'@Git& Mois@s s'entrega al Sen"or i a!$ la 4orKa diina, no tot sol, coA

!enKa el ca!: ca a la lli$ertat&

4 El rodigi de l'@Gode

#'@Gode co!ren dos rocessos9 la sortida dels israelites d'Egite i el ca!: el desert 4ins a la terra

ro!esa& #a Sagrada Escritura narra a!$d7s rocessos a!$ tot detall, tot i ue i ode! o$serar al A

gunes dierg@ncies9

#a ri!era d'elles t3 a eure a!$ les Gi4res, co! de costu!& +iu la .:$lia ue en aer sortit d'EgiA

te, el o$le e$reu aia de creuar la en:nsula del Sina:& ra $3, areiG ser ue no i a su4icients re A

cursos er !antenir sisAcent !il o!es agant el desert durant uaranta an"s&

#a segona 4a re4er@ncia a asectes geogrF4ics9 gran art de les localitats citades no an ogut ser troA

$ades ni situades so$re un !aa&

+aant auestes dierg@ncies, els estudiosos decidiren aro4undir en l'ele!ent istòric del relat de

l'@Gode& El ri!er ue o$seraren 3s ue i a 4rag!ents en els uals es descriu l'@Gode co! una eGulA

si7 i d'altres ue s'a4ir!a ue 4ou una 4ugida&

18




+aant auest 4et, lantearen el ue s'ano!ena la iòtesi de la do$le 4ugida& Segons auesta teoria,

el o$le d'(srael auria sortit d'Egite en dues tandes9

#a ri!era seria so$re el 1500 aC, l'ano!enat @GodeAeGulsi7& uesta eGulsi7 s'auria donat uanels egicis, reco$rant el ue a$ans de l'inasi7 dels icsos era seuQ aurien eGulsat als inasors i a!$

ells, als descendents de -aco$ situats al a:s del )il& Els descendents de -aco$ seguiren la rua ue creua

la ona nord de la en:nsula del Sina: i entraren a Canaan el sud&

#a segona auria succet entorn al 1250 aC, l'ano!enat @GodeA4ugida& Els israelites ue aien restat

a Egite desr3s de la !assia eGulsi7, aurien aro4itat una s@rie de catFstro4es naturals Lel ue la .:A

$lia descriu co! les deu lagues er consirar contra el 4ara7, erò degut al 4racFs de la sea te!tati A

a, aurien agut de 4ugir d'Egite&

Tot i ue la iòtesis del do$le @Gode 3s interessant, s'a anat descartant, car resenta no!$roses

contradiccions internes& Els israelites no sols iien a Egite co! esclaus, sin7 ue ta!$3 o 4eien co!

o$rers i !ercenaris& Els o$rers, a la llarga, odien aduirir un !illor niell de ida& Els soldats, a!$ el

te!s, es odien llicenciar& Els esclaus, a!$ les conulsions ol:tiues, es odien e!anciar&

+'auesta !anera, de !ica en !ica, els israelites tornaen al a:s de Canaan, en el ual s'i tro$aen

els seus ger!ans& )o 4ou un @Gode ni dos, sin7 un goteig constant d'israelites ue aro4itaen la seasituaci7 er artirQ i en el $ell !ig d'auest regular roc3s i aro4itant alguna !ena de succ3s ol:ticQ un

esecial contingent d'e$reus liderats er un tal Mois@s el ue constitu: ertadera!ent l'@Gode del o$le

d'(srael& Entre els dos toes, entre els dos @GodesD, entre els dos toes, i a un goteig constant de gent

ue retorna& /s, er tant, un roc3s constant&

2&2&& Síntesis i a/licació a la ida

El cor de l'T 3s l'alli$era!ent i l'@Gode del Po$le d'(srael grFcies a la 4igura de Mois@s, 4igura ue la

.:$lia es!enta constant!ent& /s la terra ro!esa de Canaan la !ateiGa ue +3u aia regalat anteriorA

!ent a $raa!, (saac i -aco$&

/s a artir de l'a!istat :nti!a, ersonal i ro4unda a!$ el Sen"or ue traa Mois@sQ 3s el desco$riA

!ent d'auest +3u ue no sols es !ani4esta co! el +3u d'$raa!, sin7 ue a !3s alli$era al seu oA

15




$le esclaitat, trans4or!antAlo a!$ a!or en el o$le alli$eratQ 3s aiG: co! desco$ri! el +3u ue alliA

$eraQ el +3u ue alli$era no sols al Po$le d'(srael, sin7 ue ens alli$era a tots i cadascun de nosaltres

aui, cada dia i se!re&

#'WGode 3s el lli$re ue !illor eGlica la idea del +3u alli$eradorQ !entre ue el @nesi es centra en

el +3u creador i ue aco!an"a i el +euterono!i ens descriu el +3u ue ens d7na lleis& Cal recordar,

er tant, el roc3s istòric de l'@Gode i el concete de +3u ue se'ns resenta&

16




& *) PUC TR*.RAME M. E# +/U ##(.ER+*R>

&2& +N(+ ( S#*M

&2&1& Els llibres de Samuel i Reis en el conjunt dels llibres 2ist.rics

Els lli$res istòrics estan organitats en 8 categories9 istòria deuterono!ista L-osu3, -utges, Sa!uel

1 i 2 i Reis 1 i 2, la istòria cronista LEsdres i )ee!ies, istòria !aca$ea LMaca$eus 1 i 2 i les isA

tòries eGe!lars LTo$ies, Ester i Rut& Per tant, Reis4or!a art de la istòria deuterono!ista, ue coA

!enKa a!$ el lideratge de -osu3 a les troes de Mois@s i a!$ el rei EilMerodac retornant la dignitat a

-aconies&

Els 5?;i 5?< aC Ldurant l'eGili $a$ilònic, s'esta$liren 2 co!unitats e$rees9 una 4or!ada els no deA ortats, localitats a -udFQ i una altra constituda els deortats a .a$ilònia& #a ri!era e4ectuF una roA

4unda re4leGi7 so$re el eru@ de la sea desgrFcia& uesta re4leGi7 constitueiG la istòria deuteronoA

!ista&

Els constants atacs de )acu$odonossor aca$aren a!$ els tres asectes itals del o$le e$reuQ la diA

nastia de +aid s'eGting: de PalestinaQ el Te!le, s:!$ol de la res@ncia diina, ta!$3 4ou destrut& Per

tal de re4er el a:s, es re4eren els Mana!ents, s:!$ol de l'lianKa esta$lerta a!$ Xa3&

&2&2& Elements del text

a #a uanKa del rei +aid

El territori ertinent a les tri$us d'(srael don'F lloc a dos estats9 -udF, localitat al Sud, caracteritat

er la sea o$resa econò!ica i (sraelQ situat al )ord, un oc !3s ric& +aid 4ou ungit rei i elegit co! a

tal a -udF& +aid decid: conuerir -erusale!, ciutat a$itada els eruseus, una etita tri$u d'entre els

cananeus&

-erusale! constru: una 4ortalesa i una !urada&

$ El roecte de +aid er onrar al Sen"or

1;




+e !entre el rei iu en un alau, +3u a de con4or!arAse en a$itar a una tenda& +aid eGosa el

ro$le!a a )atan, ro4eta de la Cort, ui diu al rei allò ue ol escoltar9 cal construir un Te!le en el

ual conserarAi l'rca de l'lianKa&

!3s d'aiGò, +aid ta!$3 retenia uni4icar el a:s grFcies a la uni4icaci7 del culte& ra $3, durant el

esre, el sen"or conidF al ro4eta a 4er caniar al rei d'oini7& iG: o 4eu )atan& M3s endaant )aA

tan recri!inF al rei el l'adulteri co!@s a!$ .eta$3 i er l'assassinat del seu !arit&

$ El !issatge del esre

+urant el esre, el sen"or diu a )atan ue no desita un te!le, li $asta a!$ el ta$ernacle& uesta

era una estructura !olt co!leGa, 4or!ada el lloc santD, una taula on es resentaen els ans i un caA

nelo$re se!re enc@s& #a segona ona era el lloc sant:ssi! o el sant dels santsD, on i aia l'arca de

l'lianKa& El rei intentF tancar al +3u alli$erador er tal d'e!rarAlo en 4unci7 dels seus interessos ol:A

tics&

El segon !issatge 3s la ro!esa re4erida a +aid, !issatge reelat a )atan& #a SSEE narra co! SaA

!uel 4ou eniat a casa de -es3 er ungir un dels seus 4ills& Sa!uel rengu3 al corn d'oli i ung: al oe A

net& #a unci7 consistia en essar oli so$re el ca del ro4eta i tenia un ro4und sentit religi7sQ er aiGò,

l'Eserit del Sen"or entrF a +aid auell dia&

Buan !or el rei Sal en co!$at a!$ els 4ilisteus, no 3s succet er ca 4illQ el Sen"or n'aia triat a

un de !illor, a +aid& #'lianKa entre +3u i +aid i els ses descendents 3s incondicional& El Sen"or no

es li!ita a 4ona!entar la dinastia de +aid des d'un caire ol:tic& +3u es reela co! un Pare els des A

cendents del regne&

d #a construcci7 del te!le

El Sen"or garanteiG la eri@ncia de la dinastia i anuncia la construcci7 del seu te!le& +aid reA

arF 4usta i edra el Te!le i Salo!7 el 8<0 co!enKF la construcci7 del Te!le, ue durF ; an"s& +e

la !ateiGa !anera ue el ta$ernacle, el Te!le tenia un Santa Santoru! i un, erò a di4er@ncia del taA

$ernacle, el Te!le estaa construt de edra i 4usta&

1<




#a intenci7 de Salo!7 no era enga$iar al Sen"or dins una gF$ia d'or, co! aiG: retenia +aid, sin7

!3s aiat rearar un esai on tot 4idel odia reunirAse a!$ el +3u alli$erador&

1?




8& BU()ES CT(TU+S %EM +E TE)(R PER PERCE.RE # CR(++ +E# +/U##(.ER+*R>

8&1& ES+RES ( )E%EM(ES

8&1&1& Im/ort3ncia d'Esdres i !e-emies dins els llibres -ist.rics

El rei Cir el ran conuer: .a$ilònia el 15< aC, donant inici a l'i!eri ersa i donant er!:s als uA

eus deortats de retornar a casa& Un contingent decid: uedar a .a$ilònia, tot i ue un altre contingent,

organitat en caraanes decid: retornar a -erusale!&

Els ueus retornaen a casa a!$ enor!e entusias!e, tot i ue uan arri$aren a -erusale!, caigueren

en el desFni!& El Te!le alKat er Salo!7 estaa en ruinesQ les terres de cultiu aien estat reartides&

Els ue retornaen en"oraen la res@ncia diina en el Te!le de -erusale! i tro$aen a 4altra les seA

es terres&

#a co!unitat uea creiG3 a!$ el as del te!s i -udea es conert: en un estat goernat er un gran

sacerdot& -udea a$arcaa la situaci7 geogrF4ica de l'antic regne de -udF i co!taa a!$ una gran autoA

no!ia, a !3s de seguir 4or!ant art de l'i!eri ersa& P@rsia s'esueiGaa rogressia!ent, !entre

leGandre Magne lanteaa la conuista d'*rient& leGandre iniciF el er:ode elOlen:stic, er:ode en

el ue es a escriure Esdres i )ee!ies&

Co!onen auests lli$res la istòria cronista, ue t3 una do$le 4inalitat9 resentar al o$le e$reu

una isi7 ositia de la sea istòria, destacant la interenci7 de +3u a la istòria i !ostrar als de!3s

o$les estrangers la istòria uea de !anera clara i atractia&


a %u!ilitat

l'escenari de la regFria d'Esdres, se li co!unica la caiguda del o$le a la idolatria& Els e$reus no

s'an searat dels de!Yes a$itants de la regi7 i an caigut a la sea a$o!inci7&

El ri!er as a!$ el ue co!enKa la regFria 3s el silenci, a!$ el ual o$t3 una isi7 realista del

!o!ent& uesta isi7 realista 3s la u!ilitat& continuaci7 escolta les araules dels cas del o$le i

21




desr3s, a artir de la u!ilitat, Esdres inoca al Sen"or& El silenci 3s la orta a!$ al ue +3u enetra

en el nostre cor&

$ #a inocaci7 d'EsdresEsdres cau de genolls i inoca al Sen"or& genollarAse 3s un gest eGtern d'adoraci7 al Sen"or i estenA

dre les !ans signi4ica inocaci7 del Sen"or& Esdres e!ra l'eGressi7 el !eu +3u, +3u !euD& +aant

+3u, Esdres resenta la situaci7 del o$le i el seu ecat& ReconeiG a!$ u!ilitat el ecat co!@s i les

sees conse@ncies& #a u!ilitat orta a Esdres a entreeure ue l'origen del ecat 3s la deso$edi@ncia

de la #lei&

c #'eseranKa

Edres !ostra al o$le co! +3u a !ostrat la sea !isericòrdia& #a ersona !isericòrdiosa 3s auela

ue s'entrega a si !ateiG aer cal!ar la o$resa del cor del seu ger!F& +3u s'a entregt a si !ateiG er

alOliar el so4ri!ent del seu o$le, aiG: ens o !ostra l'oraci7 d'Esdres, la !isericòrdia diina&

El o$le ue torna 3s el Reste d'(srael, la darrera eseranKa del o$le e$reu9 +3u els er!et reconsA

truir el Te!le i els d7na re4ugi& El o$le 4idel co!enKa a eure els 4ruits de la sea lleialtat al Sen"or9

reconstrueiGen el Te!le i les !uralles, erò encara !anca la renoaci7 de l'lianKa i l'adesi7 de4iniA

tia a la #lei de +3u& Esdres rocla!arF la #lei i rati4icarF l'lianKa de +3u a!$ el sue o$leQ !entre )ee!ies, el goernador, ordenarF cele$rar sole!ne!ent la renoaci7 de l'lianKa i l'acata!ent de la

#lei

d Mois@s

#a co!unitat e$rea es reuneiG sole!ne!ent i Esdres llegeiG el lli$re de la #lei de Mois@s& Tot i ue

no i a consens so$re el contingut d'auest lli$re tot i ue areiG ser ue cont3 el +ecFleg& #a co!uniA

tat l'a escoltat i s'adereiG al Sen"or i es co!ro!et a co!lir la sea llei&

#a regFria del o$le a donat lloc al co!ro!:s de la co!unitat i auesta 4inalitat 3s ser a!ics de

+3u i co!ro!etre'ns en el sue roecte alli$erador& El co!ro!:s del o$le es !ani4esta a!$ el o$le

alKant les !ans Lsigni4ica con4ianKa en +3u i a!$ la resosta a la lectura del lli$re de la #lei de Moi A

s@s9 !3n, !3nD Lue signi4ica estar segur a!$ +3u&

22




e ortaci7 de )ee!ies

Un gru de ueus distingits unta!ent a!$ els leites continuaren llegint el lli$re de la #lei de +3u

al o$le i eGlicaen el sentit del teGt& Mentre )ee!ies, Esdres i instruen al o$le digueren a tot el

o$le9 auest dia estF consagrat a +3u, no estigueu trists ni loreuD& Potser el o$le estaa trist i loraA

a eru@ se'n enedia del seu ecat desr3s d'aer llegit la #lei i serAne conscients& Tot i aiG:, )eeA

!ies no els reri!: res, sin7 ue els enca!inF ca a la 4esta i la cele$raci7&

Buan +3u ens arla no 3s er recri!inarAnos el !al co!@s, sin7 er !ostrarAnos el $3 ue encara

ode! realitar& Co! a4egeiG )ee!ies, el Sen"or s'alegra de eure'ns 4orts&

8&2& T*.(ES ( SR

8&2&1& El Llibre de obies en el conjunt de les 2ist.ries Exem/lars

8udit-) obies) Ester i Rut con4or!en els lli$res istòrics& #'ordre en el ue es situen a la .:$lia deA

@n de l'edici7& lguns cos estan desr3s de la istòria deuterono!ista, a cos desr3s dels saienciA

als&&&

El lli$re de To$ies ens ensen"a a escoltar el consell dels sais co! actitud eGcecional er tro$arA

nos a!$ el +3u alli$erador en la nostra ida& EstF escrit en e$reu o ara!eu, tot i ue a$ans de Crist a

4ou tradut al grec, 4ins al unt ue eclisF a l'original e$reu, ue aca$F desaareiGent&

/s un lli$re canònic a les Esgl3sies *rientals i a les *ccidentalsQ no sent aiG: els rotestants& ou

escrit en el er:ode elOlenista & Ens tro$a! en un conteGt on i!era la cultura grega i on destaca la @rA

dua de la tradici7 e$rea& Per tant, la 4inalitat d'auest lli$re era unir els e$reus de la +iFsora a!$ els

de -udF&

S'escriu e!rant altres lli$res de l'T i ens recorda el !arc de les istòries atrarcals, 4ent re4er@ncia

a la #lei de Mois@s i citant als ro4etes& Pret3n enca!inarAnos ca a +3u


a #a saiesa de To$it

2




To$it 3s el are de To$ies, roinent de la tri$u de )e4tali& To$it diu ue 4ou deortat en te!s del

rei Sal!anassar a ):nie, tot i ue Reis a4ir!a ue la deortaci7 4ou en te!s de Teglat4alassar& iGò

denota ue la intenci7 de To$ies no 3s la recisi7 istòrica, sin7 ani!ar als ueus deortats i ue es troA

$en a la +iFsora a seguir sent 4idels a +3u&

Per 4erAo, el !ateiG To$it es resenta co! a !odel de 4idelitat a +3u& To$it, tot i les adersitats i la

corruci7 religiosa ue goernaa a (srael, es !antenia 4idel a +3u, o$rant segons la llei de Mois@s

trans!@s a Mois@s&

$ El sentit religi7s del iatge de To$ies

To$ies iata des de ):nie 4ins a Media, dirigit er un Fngel, ue el guia 4ins al seu dest:&To$ies reA

cull un eiG, ue li serirF el !o!ent en u@ assi er casa de Sara& Sara 3s una dona ue s'a casat

a!$ set ersones, erò cadascuna d'auestes a !ort& lesores l'Fngel li diu ue t3 dret a casarAse a!$

Sara degut al seu arentesc&

To$ies i Sara es casen i er tal d'eitar el !ale4ici del di!oni, ue !ataa a cadascun dels o!es de

Sara, segueiGen el ritual ue l'Fngel els indica& Es casen i o cele$ren durant dues set!anes& En auell

!o!ent enia l'Fngel Ra4ael a To$ies a cercar diners&

M3s endaant, l'Fngel aconsella a To$ies ue er tal de curar al seu are de la ceguera, li aliui oli

del eiG ue aia aga4at anterior!ent als ulls& iG:, l'o!e recuera tot l erdut i !3s9 el seu 4ill estF

casat a!$ una arenta&

c Els consells de To$it al seu 4ill To$ies

Els consells al seu ill l'allun"en dels :dols i l'aroen a l'lt:ssi!& To$it d7na i!ortFncia a la seA

ultura, car signi4ica recon@iGer la dignitat de la ersona u!ana& El record dels aantassats als ueus

de la diFsora els audaa a !antenirAse 4idels a la sea religi7 i cultura&

To$it d7na i!ortFncia a l'al!oina, car 3s la !illor o4rena daant l'lt:ssi!& )o conida al seu 4ill a

4er la rFctica i!ossi$le de la caritat, sin7 ue conida a co!artir allò ue ot&

28




To$it d7na i!ortFncia a l'autoesti!a, car el ro4eta testi!onia la sea sinceritat religiosa a l'altre

a!$ el ue ensa, diu i 4a&

To$it aconsella co!artir el trio!4 i la u!iliaci7 a!$ els ger!ans i $eneir se!re el Sen"or&

d Els consells de l'Fngel Ra4ael a To$ies

El !ot Ra4aelD si!$olita +3u curaD& Un Fngel 3s un do de +3u a les sees criatures& Ra4el guiarF

a To$ies durant tota la ruta i l'ani!a a rocla!ar als o!es les !eraelles ue +3u a o$rat a les sees

ides9 els roosa la tasca eangelitadora, ue consisteiG en el coratge de contar als de!3s les !eraeA

lles ue +3u realita en nosaltres&

8&2&& Síntesi i a/licació a la ida

El lli$re de To$ies ens o4ereiG uns e4icaKos re!eis er lluitar contra els :dols clFssics de l'T9

a4an" de oder, desig de osseir i l'a4an" d'aarentar&

Resum "El Verdadero Israel"

Documents

Transcript of Resum "El Verdadero Israel"