Diumenge, 16 de juny de 1935_

1211611 ,ee, emasum 1 . ¿inmuneele °trisa. ondna 14/11p• variable 1

u. ' en30ldli..1, $'ben regletrat alguns rutas/a 5 temoestestunos te set.

Per la Tecla de Catalunya si ce) aParels sera ambIleUgers nuvolosliat, 1 buten vente forte del nord-oest

. ' per les remarques nie Tarragona. Lis temperatura mi-nhina caigo se estat de sera grane a envallr a i al PO"

le Dentelle. La marta» d'abtr tou es 29 Mal aSeres t Les" .

Ahir a les 7-26 arribaren al'Aeròdrom civil del Prufmels

pilots Carreres i CeraHan donat la volta a la Península amb un temps record

de 18 horas 35 minuts

Els pilota Cerrares i Cera de tornada al cap de divuit horas i mitja d'haversortit (Foto Centellea)

per AURORA BERTRANA

Entre les demuela-acial' efectuadas el primer dia de la Setrnana popularde la nariz" a Me; id pbbric plagué veure llamar:mira tl• torpedos

.(Foto Urbis Presa.)

ii

„, •*pa o •

•,

as d.L aobretot p les flore artilicials..1 ;Es quetalmoa seielea be (leal

Any 57.—Núm. 18.912.—Preu: 15 cèntims .

BARCELONA eibaccio a antelNieTtlACJOr CORTS esteature,TALLEIRD D'IMPREMTAi CADIUDI D3 iie.434, 10 ,1 is. _ TIL41,0111 teeell

ABONAMENTStremens, mea alSO Ptea.

CaCalunya terrItorta de la Real:HM.4

smerlee Aanns PortugaLPatona eunvem postal. /d. 11P— •altres oalsos. ... —

DIARI D'AVISUP. 1 PUTICIES

alttilgets RECLAM l senuN g 1en/P4

On seran traslladats elsconsellers de la

Generatitat?

i Cesa a punt de comengar llur yol, la matinada dedissabte. (Foto Colomer.)

tsmistes, cono les colines que se sablesdel raid. Fins atestares, tot ¡savia anatlié i tarjen sortit de León amb ventde cua...

A dos quarts de set l'avioneta blavaapareque brunsent, cono per sorpresa, perla cantonada dels hangar:. Dos mistasdesprés, Carreres i Cera baixaven del'aparen enmig dels aplandiments, queeren con; lin eeo del: que els havien aco-• feM ditniit llores i misia. Tras-• sonerients, clenxinats, els dos pi-Ints toldan: semblava que resuenadonar un tomb fer la Diagonal, I, noobstant, des que ens tunden deixat, lanit abans, havien retal sota el sol d'Anda-lus/a, havien vist l'Atlantic a través dePortugal i s'havien enfilas fins a les in 'in-tanyes de León. 1 aquesta pura mera-ren(' m'ubicua, ara que leniem na

-vanirnt entre nosaltres, la cosa mis na-tural del min.

Ignoro si, des d'un punt de vista es-portiu, la gesta de Josep Al. Carreres iEnric Cena té un ni,, rit extraordinarilEl que sé is que alsir, quan els teig'reare afuln‘i.rer sobre el camp tyrdl'.4erddrom del Ptas , ens rojo sentir nr-gul:,is que aques,s do< .ricolstranquils i so/ni-retes fossin dos homesdel men país, •

.T. 3/. P.

Madrid, 15. — Encara no sha de-ridit res sobre la press a la qual se.ran traslladats el president i els con.s e llers de la Generalitat de Catalu-

Sembla que, en principi, sIsa pen-s a t en dividir els presoners en tresgrups i traslladar-los a Alacant, Car-1 gena i San Juan del Puerto, encara

després sembla que també s'hapensat de formar-ne dos grups.

dele quals l'integraren els,,,re no es troben gaire be de salut,

són els senyors Companys, Llu-f , Barrera i Comorera.

A les dotze i trenta segons de la nitde divendres l'avió tripulat pels pilotscatalans Carreres i Cera s'enlairava delcamp d'aviació civil del Prat per tald'intentar la volta a la Península enmenys de 24 hoces.

Un centenar llarg d'antics i aficio-nats a l'aviació es reuniren de bona ho-ra a l'antic Aeròdrom Canudes. Els ci-

vils que vigilen la carretera del Pratestaven una mica sorpresas de la in-tensa circulaciO de cotxes en uns in-drets habitualment deserto i intransi-tats a les hores de la fosca. L'anima-ció ciesacosturnacla dels hangars de rae-ródrom, amb la claror electrica i laIlurn dels projectors dels automòbils,la quietud 'deis camps, la fosca i unaboira baixa d'amb prou feines un metrede gruix que ratllava el terreny de ban-da a banda. Tot plegat donava la ion-pressió d'un escenari una mica fantás-tic, ben distint del d'aquell mateix campa ple dia, amarat de , sol i amb el ron-

dinar dels avions.Poca estona abans de les dotze

l'''Stinson" bou tret de l'hangar i arros-segat a l'interior del terreny, i es pro-cedi a l'engegada del motor. Horn ha-via comunicat que el butlletí meteoro-lógic no era pas massa favorable: vents,nnvols i .pressió baromètrica amb ten-

dència a baixar. Aquesta impressió misaviat pessimista i un temps local nogaire encoratjador — eis no vols cobrintel cel a ramats i una Huna estantissaque no encertava a travessar-los — po-sas-en una punta de nerviosisme entreels assistents, i amb una mica nomisd'imaginació hom podio fer-se un tastdel que deu ésser l'acomiadar entre te-nebres uns pilots de raid transatlàntic oaltra performance perillosa.

Quan faltaven pocs minuts per a les

El lector recordara que darreramentdeterminats elements socials, emparar*se en l'actual situació política, han inten-tat violar les Beis que fan referencia aldescans dominical.

El governador general, senyor Pich iPon, en rebre ahir al migdia els perio-distes, va parlar-los d'un aspecte del pro-blema.

—i'han rebut noticies—va cornençar-los dient—que hi ha alguns pobles ones presenten uns individus dient que acía la Generalitat els hem autoritzat ique amb aquest suposat permis realit-zen Ilurs negocis en diumenge.

Aixô és fals en absolut, i ja s'llandonat les ordres oportunes perque Pisque això alleguin siguin portats ací anibel permís ¡ tot.

I ara passant a parlar d'una altra cosa—va dir—us haig de comunicar que eldiurnenge passat es van imposar 12 mul-tes a altres tanto ciutadans que practi-caven el nudisme per aquestes platges.

1 z.ittb us ho dic—va afegir—perqueespero que demi amb la calor que ante-naça sen penyoraran molts niés,

—De quan són les penyores?—ca Pre-guntar, temorenc, un periodista.

—Les primeres—va respondre el senyorPich—les vam imposar de cent pessetes.Ara, com que la gent ja esta sobre avisles amarara de sao.

—S'han regulat els vestits de bany?—va insistir el repòrter.

Davant la pregunta el senyor Pich vasomriure. Sembla, en efecte, que és deltot exagerat dir que hi ha modele apre-vais per la censura. Per això va res-pendre;

dotar els repirters gráfica doren elsamos de la situad& Unes guantes veusde comandament, els focs artificials en-lluernadors del magnesi i les ~tusgsdeies de consuetud.

Les abraçades dels familiars i les en-caixades deis arnics retenen fins al dar-rer moment Carreres i Cera. Finalmentha arribat l'hora, i l'aparell comença amoure's amb un brunzir mes enrabiat,i es dirigeix cap a un extrem entene-brit del terreny mentre tothorn aixecala mi en un adeu-siau i procura dis-simular l'enlodó d'un espectacle al qualno s'está acosturnat.

En arribar a l'extrem del carnp veiemgirar les Ilums blava i vermella de po-sició de l'aparell, que s'acara per a lasortida. Abans de la sortida escara ve-

len/ les fogonades d'un Miami mesambiciós que tls altres i que ha veladprendre ej. darrer clixe.

: f (Confiana a la pagina 3, col, 7)

pati de la

Un amic meu va dir-me a Fezque si em veien gaire amb unamáquina de retratar, perseguinttipus fotogènica podrien pren-dre-me-la cense miraments, 1 jono tindria cap dret a reclamar."El Marroc es un protectorat eleFrenas.. i d'Espanya i les Ileisislämiques hl han dieser res-pectades." "Ningú no ignora queel Profeta — ell as l'únic, l'in-comparable, el perfecta — prohi-beix la reproducció de la imatge."

Alabat sia ALMA Fotografiarémenys i xafardejaré mis,

Això és el que vaig a fer avut,malgrat ésser Cosa Imperdona-ble, i un mancament a totes lesIleis d'amistat, de polidesa I dediscreció, Murar a la publicitatles intimitats d'una llar musul-mana.

Es tracia de la 'del Palia SidiMahamed ben Brahim (el només fals, pera sona bê) j de lesceses quatre dones; »as«,Zore, Asías 1 Kanta.

Act el techo Iluint les blilibiltlesvenerables barbes, el meneare

mis dolg, la mée exquisida po-lidesa. Quin s'inclina reveren-cias, amb la fina ma sobra elcor, tot esclatant de la puresadel seu barrilla de teixitper les seves esclaves de laseca faragia transparent com laboira matinal, ningú no gosariadir que el Marro c és palo de bàr-bars. ¿Es possible que Sidi Ma-hamed ben Brahim pertanyi a lamateixa raga que aquells encan-tadora ele serps de la PlacaDjemäa El Fna, encara amb elllarg manyor, de cabells al migdel cap pelat?

Ell, el Paixä de... (la discre-ció em detura), representa unacivilitzac.i6 decadent, discutida,oposada a l'europea, pera bri-llant i fnrta encara, amerada defalsedats, farcida de perocupa-cions, encarcarada de principia.

Asma per a rebre aquesta in-discreta "nazarena", ha dit a les39VeS dones mas belles que pre-paressin els vestits de les testes,els nvis brillants joiells, totaquel' ba de Dau de faramalles

Iluentars. que san goig, orgulli complement de la beutat ferias-nina musulmana. Ell, malgrat lacesa iinportäncia, esta aatiefetda poder demostrar a la curiosaperiodista, que un Paixa marrn-quf (A prou prestigi i prati di-ners per a Huir casa i femellesde primer ordre.

Ens reben dos esclaus, pera

casa del paixf

en sentir la veu estrangera, unnoiet de 16 anys, bru i Iluentcom la xocolata a l'estiu, es preacasita envera nosaltres Encaixa-des, reverencies. Mentre ensguia a través del pati voltat d'es-poneroses columnes de marbreportes filigranades, adormit pelcant dolcissim d'un brolladoacentral, en la penombra fresca:

suau d'una teranyina de vidreapolicromats, jo pregunto a la.mesa Interpret: as aguas;xicot?

—Es un fill del Petral 1 d'unalesclava negra" — era respon.

Interior de casa important musulmana

Pera heus acf Sidi alahamedben Brahim. Esta dret al capda-munt de l'escala, complimenter,gran senyor que coneix i res,perla les Ileis hospitaläries. Salasatina amb la mis sobre el pit,somriu 1101c/imana senyorivul,agafa la meya mit 1 m'ajuda avencer els tres darrers graons,El fill de l'esclava ens segueix,esvelt i greu, embolcallat en lajilaya color malva. En arribaral gran are ojival del sale, di-buixat i retallat en inmacula-das filigranes, Sita Maharriedabandona ies babutxes damuntel mosaic policromat enfonsaels seus peus nulo, talanes i finaen les catifea... tal las!) de Man-ta porta, rigid, silencias, atent alsgastos de l'amo. El Paixà esténel braç, que es folga, Hace, enl'ampla mäniga plegada del seucalas/a i assenyala els immensos

(:;ireu el feil, s. e. .p.)

CRONICA

Anuncis de reformaconstitucional

El senyor Dualde ha acabat el seu estudi sobre la reformaconstitucional 1 es canela el text de la proposlc16 que será set-mesa a la Cambra parqué es pronuncli sobre la necessltat de;a reforma. La proposició és redactada d'acord amb el quetlisposa l'article 125 de la ConstItució, que regula aquesta ma-teria, a per tant, la proposicló fixa els anides que han d'esserampliats, modificats o suprImits, que són les tres únlques pos-sibilitats que preveu el precepte constitucional. La proposloI6je reforma afecta quaranta-un artIcles, es a dlr, una tercerapara dels que conté la Constitució; pera com que aquests artIclesgairebe toquen totes les matarles constitucional', no M exageratafirmar que la proposició postula la necessitat d'una reforma totalde la Constitució.

La premsa governamental sembla que esta molt sathifeta derecord que existelx entre la majoria respecte a la proposlo16;hem de repetir, pera, que eesmentada proposició no abasta alisóla necessitat de la reforma, es a dir, la Cambra actual votaránomas a favor o en contra de la necessltat que explica la pro-posició. El quòrum per a aquesta votacló fina el 9 de desembreserá el dels dos terços dala diputats en exerclel del Noria; pas-uda aguaste data, será de la meitat mes un dels diputatsIgualo condiciona. Pera, tant si la votada s'efectua en una ápooao en l'altra, aprovada la proposició amb el quòrum reglamentar',ei Parlament queda dissolt automätIcament, I dintre el termini dedos mesos han d'ésser convocados eleccions, 1 el Parlament queen resulta ha caesser reunit dintre el termini màxim de trentadies, Reunit el Parlament en funciona de Corts constItuents, pro-cedirá a la reducid I aprovació dels articies detarminats en laproposicló de necessitat de reforma votada pel Parlament dissolt.Acabada aquesta missió, les mateixes Corta actuaran amb ca-rácter d'ordinàries.

Aquest procediment, ara com ara és Ineludible; donada lamagnitud, la transcendencia del projecte, ens sembla dificil quepogués trobar el quòrum dels dos terços que san necessarisCintra els quatre primera anys de vida constitucional, que finiranpel desembre; en conseqüència, sembla que per portar la reformaendavant caldria esperar la darrera quinzena de l'any per a ob-tenir una majoria absoluta, més de dos-cents vota, favorable ala necessitat de la reforma. Admetent que el prooedlment vagi tanllis com puguin desitjar els interessats, pol gener o pel febrerhi haurien eleccions; la consulta popular, naturalment, serle abase de la reforma, pera" nomas de la reforma dala articles asse-nyalats categòricament en la proposlció de necessitat, tal comquedi després d'ésser discutida.

No calen más aalariments per a donar idea de la transcen-dencia de l'aventura, que, si reelxis, canviaria l'estructura delr;gim. Malrat els corrents d'intetligencia entre els grupa gover-namentals, Les pot donar per segur que el Govern actual landreprou vida per a arribar a la votació de la necessitat, Falten sisinesos, pel cap baix, i les facilitats que avui són donades pertreure's del davant la nosa dels pressupostos, i la forma en quéla quedat aprovada la hei sobre l'atur forçós, són olcumstanclesclaa es presten a maltea suspicacies. Cal recordar també que enaquest joc constitucional intervé com a element deolsIU la másalta magistratura de la República, 1 que en la practica caldráI! gar malta caps 1 rimar molts Interessos per a dssembocar a uncama transitable, i sobretot delear un marge prou ample perquäcap sector de l'opinió pública no es vegi reduit a un eilendl Im-ro:.at par coacció governativa,

Si s'entaula la necessitat de la reforma, la primera que escreseNta amb caràcter imperatiu és la d'alçar la censura I toteslas restriccions que cohibeixen . la lilure emissió de les idees,restablir enterament tots els drets consignats en la Constituciói donar una amnIstia prou amplia perquè no resti ni una Inicia-tiva postergada o obturada davant d'una qüestió de tanta conse-qüencia. Tothom reconeix que el Parlament actual no Ihs lea-pressió de la voluntat del país; el quòrum en aquest cas no seráaltra cosa sinó una ficció perillosa derivada del vial originar dela representació parlamentaria present. Iniciar la tramitada d'unareforma constitucional amb una part de la Constitució suspesa oanestesiada seria un abús de poder inconcebible. El resultat tarauna carta imposada, una trampa per a sotmetre la mejoría delpaís a les conveniencies i als interesaos d'una mlnorla. I atea serleel germen d'una altra reforma que tard o d'hora costarle momentsmolt difícil s a la República.

Amb tot. com sigui que el dia 21

se celebrara el ple del Tribunal de

Garanties, no pot dir-se res per ara

sobre el Uno on cenan reclosos elspolitice catalans, ja que en aquell diaha de procedir-se per resmentat or-ganisme a la ratificaci j) de la senten-

cia, i, per tant, és de creure que fino

després d'aquella data no s'efectuar àel trasllat.

Cartagena, n5. — S'ha reforat laguardia del penal, puix que hom diuque aviat arribaran el sen oc Com.

panys i els altres consellers de la Ge-neralitat, condernnats suara.

COMENTAR!

Ales deatalunya

L'asara que divendres al velPre e/isacoutPanyava amb el seu catre tersl'Aerddroíst del Pral de Llobregat, guai-lava, de tant en tant, enlaire, i deis:

-.-E3 uno (lastima! No tindranPera es vea que res no Podia manear

en aquesta brillant jornada de l'aviaciifcivil catalana que s'inouguratia ales dotarde la nit. De mica en mica. ele tulvolsque cobrien el cel es retiraren, ordena-dament, com les dansarines del ball din,tic, j deixaven, sola i friendo!, tosa blancallana d'estenografia,

Mentrestant, a ¡'Aeròdrom del Prat,la littm triste' dels hangars illuminavadèbilment el grup remorejant d'un cen-tenar de Persones, al centre del vial unaavioneta blava, amb el motor eagegal,rondinava sense estripit. Voltats deisamics i familiars, Josep M. Carrcres,menut, servid:, amb el rostre crematpel vent i el sol de toles les miles del'aire, i Enric Cera, sapat, esportiu, pro-digaven les estretes de mans i els som-riures fologénics. Poca estona despris,s'enfilaven a l'aparen. Un ntoment desilenci. En tot l'Aeròdrom co se sentioaltre loro!i que el del motor rondinaire.Ni un ale de veta. La manega indica-dora de la direceió de l'aire queia dolo-ment, a dais del tal, coin una banderavençuda. S'encengueren els Iturns del'avioneta: t'eruten, vercl ¡ blanc, mar-cant el triangle de les ales i el tima.L'aparell es Posa en marxa; es Sitia ala punta extrema de la diagonal del annp

lentament, nimio d'una ovació discre-ta, perdé contacte amb la terra. Per da-munt les pollancres del Prat,cap a/ cel Nazi-6.nm. El llumet blancde la cua s'ami perdent en la calma dela nit fins a confondre's i desaparèixer,rom una estrella d'estiss,

Josep M. Carreres i Enric Cera, avia-dor: de Catalunya, havien cmPrés laseta vello a la Peninsula. A los Alca-zares, a Sevilla, a Lisboa i a León elsesperaven les presses del ravituallamenti el control de documentació.

Ahir, o les sis de la tarda, a rAera-drom del Prof, ens tredven aitrs vallales *atriles presentí gime ki ;gavie"' anata la vetlla, El verd clac del pairatgele lime terefra del de-al-lord n'en op-

CLEGIU:LES LLETRES I LES ART8,

Al Id trug 4.INFORMACIO DE MADRID,

a la ariaDE LES TERNES CATALANES,

a In pán. . 6INFONS1ACIO D'ESTNANGER,

a la pait 7L'ARTIOLE DE J. TORRES1 OAPRANA, si la pág. 7.UNA ECTONA AMB 1L5 IN-FANTS, a la pltg.LA DONA 1 LA LLAR,

a la pag. 9,, NADIODIFU810, n u paf; II,

JARD1NET DE L'HUMO%a la päg. 12.

EL 'MITRE 1 EL MEMA,a la pag 1:1.

111-11 ESPORTS, 11 la päg• 15.

mt ression, d'una dona a través de l'Africamusulmana

Les quatre dones del Paixà

Els pilota Carreras

Manifestacions del Governador general

L'exhibició de la ban-dera nacional

L'adaptació de la policia catalana— Establir limitacions en aquesta

qüestió és molt aventurat. Penseu queal Liceu matera es veuen vestits de

"soirie" que són molt 11165 escotats queels vestits de bany corrents.

A continuació el senyor Pich i Ponva parlar del problema de les conmi-cacions telefüniques, i va dir que es tanprojectes perquè aviat no hi hagi a Ca-talunya cap noble cense teléfon. De laIndustrial Cotonera va dir que, encaraque no per conducte oficial, sabia quela situació financera de l'empresa es-tava co vies de solucionar-se.

—z I del problema de l'adaptació dela policía catalana 1—se li va preguntar.

- sabeu—va respondre—que la rae-neralitat els ha pagat, entre ahir i avui,els nietos d'octubre, novernl , re ¡ desem-bre. la resta la cobraran inolt aviat del'Estat. que és de qui han passat a de-pendre.

—Pecó prestaran servei?—Ein fa I;efecte—va dir—que el pri-

mer que havien de fer és cobrar, finnecessitaven una cosa de no dir!... Des-ares d'haver cobrat ja podran espeearun xic mes tricalmats la solució defi-nitiva de la sera adapta ció.

—iQue dieu de la intermetació abu-siva que la policia de Barcelona ha donatal deeret del senyor Pericia sobre l'exhi-b i c ió de les banderes? ¡Que haventposat el ministre de Governació. anibreferencia als ediCcis oficials, que nopot exhibir-se la bandera catalana nula.que ha d'ésser mis petita, etc., la poli-cia 4e Barcelona intenta aplicar-ho alsdomicilis o entitats no oficials?

(CO fflinua a la Mema 3, co!. 3p