Direcció General del Patrimoni Cultural

Servei de Restauració de Béns Mobles

MEMORIA D'ACTIVITATSdel

Servei de Conservació i Restauracióde Béns Mobles

de la

Generalitat de Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Barcelona, 1997

BlliUOTECA DE CATALUNYADADES CIP

Servei de Conservació i Restauració de Béns MoblesMemoria d'activitats del Servei de Conservació i Restauració

de Béns Mobles de la Generalitat de CatalunyaA la part superior de la portada: Direcció General

del Patrimoni Cultural. Servei de Restauració de Béns MoblesISBN 84-393-419Mi

I. Catalunya. Servei de Restauració de Béns Moblesn. Catalunya. Departament de Cultura

III. Títol l. Servei de Conservació i Restauracióde Béns Mobles - Informes - 1989/1996

2. Béns Mobles - Conservació i RestauracióCatalunya - Informes - 1989/1996

3. Objectes d'art - Conservació i RestauracióCatalunya - Informes - 1989/1996

7.025.3/.4(4671)"1989/1996"(058)

CONSELL DE REDACCIÓ

JOSEP M. XARRIÉ i ROVlRAMIREIA MESTRE i CAMPA

ANGELS PLANELL i I3ADELLANNA PEÑA i PEÑA

FOTOGRAFIES

CARLES AYMERICH i BARBA

ANÁLISISíísícoquímiques i fotografíes danálisis

EUDALD CID i BALLBÉ

AGRAlMENTS

UNIVEHSITAT DE BAIKELONA

Facultar de Ciencies Fisiques i QuimiquesServei de Microscopia Electrónica

SERVEI O'AI{QUEOLOG1A DE LA GENEHALlTAT DE CATALUNYA

AHACELI MAHTÍN

JOAN AINAtlD DE LASAHTE

PRIMERA EDICIÓ

MAR¡;: DE 1997

EDICIÓ

DEPARTAMENT DE CULTURAGENERALlTAT DE CATALUNYA

COBERTA

SARSANEDAS-AZCUNZE

Il-IustracióPintures murals romániques de l'absis de I'església parroquial

de Baiasea, Llavorsí (PaJlars Sobirá)

PREIMPRESSIÓ

ANGLOFORT SARosseJló, 33. I3areelona

IMPRESSIÓ

INGOPRINT SAMaraeaibo, 15. Barcelona

DIPÓSIT LEGALB. 12437-1997

SUMARI

7

PRESENTAClÓ

9CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

PROBLEMA UNIVERSAL

19

ESCULTURA POLICROMADA

101

PINTURA SOBRE FUSTA

137PINTURA MURAL

167PINTURA SOBRE TELA

203MATERIALS ARQUEOLOGICS

213MATERIALS DIVERSOS

233MATERIALS D'ARXIU

240RELACIÓ DE PECES RESTAURADES

272

MAPA DE VISITES 1 INTERVENClONS

274RELACIÓ DE RESTAURADORS

6

PRESENTACIÓ

aN s E R VA R I E E ST A U E A I< les obres d'art ha anat adquirint una importancia progressiva a mesura~ que el patrimoni artístic de la humanitat s'ha anat incrementant fins a esdevenir pedra de

toe de la historia. No és estrany, dones, que les tecníques de conserva ció i restaura ció haginevolucionat molt, i que Catalunya, un país amb tanta sensibilitat artística, disposi de bonsprofessionals en aquest campo Tots ells formen part d'una llarga tradició iniciada, en el segle XIV,

per Pere Passaia, un escriva ele Pere 1II el Cerimoniós que va rebre I'encarrec ele conservar elsdocuments del'Arxiu Reial de Barcelona perqué s'anaven destruint per les arnes. Josep Arrau, alsegle XIX, i Manuel Grau, Dornenec Xarrié i Joaquim Pradell, al segle xx, són al tres norns que fanarribar aquesta tradició fins als nostres dies.

Estem parlant, pero, d'una feina d'especialistes. Per aixo, llevat de comptades ocasions -comla del descobriment d'una pintura mural románica o la de l'obertura d'un un reliquiari ocult en unaescultura medieval-, cal admetre que la tasca realitzada durant quinze anys en el Centre deConserva ció i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ha esdevingut bastantsilenciosa. Tanmateix, si aquesta discreció es contraposa amb la quantitat de feina feta -més de6.200 actuacions- i el seu alt nivell tecníc, tothom que s'hi interessi s'adonara que es tracta d'unatasca important.

7

La segona memoria d'activitats d'aquest Centre, que té la seu al monestir de Sant Cugat del Valles,descriu les actuacions dutes a terme entre els anys 1989 i 1995.

La seva publicació coincideix arnb un mornent clau per a la trajectoria del Centre de Sant Cugat,ja que són a punt d'enllestir-se les obres d'ampliació deIs seus tallers. Aquesta modernitzacióde les instal·lacions incloura la posada en marxa d'uns laboratoris fisicoquímics que donaran serveia museus i col·leccions d'iniciativa privada. D'aquesta manera, sera molt més fácil que no pas finsara ele radiografiar una obra d'art o bé ele coneixer la composició dalgun material constitutiu d'un bécultural.

Aquestes innovacions tecniques es complementen amb l'increment de la elescentralització del Centre.A la inauguració recent d'un taller a Girona per tal d'atendre les comarques gironines s'afegeixel projecte d'adequar-ne un altre a Balaguer per tal el'assistir les terres ele Ponent. D'aquesta manera,s'aconseguíra progressivament que les activitats de conservació i restauració del nostre patrimoniartístic moble es facin caela vegada més a prop ele les contra eles que l'acullen.

El procés d'envelliment ele qualsevol obra d'art és irreversible i s'inicia tot seguit ele la seva creació.Per aixo, la necessitat ele conservar i restaurar sernpre ha existit. La Generalitat ele Catalunya, el'acordamb els criteris ele la UNESCO, s'esforca per salvaguardar el patrimoni artístic elel país i aturar-ne,en coriseqüencia, la degrada ció. Dur a terme aquesta tasca és important no solament per alshistoriaelors de l'art -que poden descobrir cal·ligrafies pictoríques o tons de color insospitats que elseluguin a reinterpretar l'obra- sinó per a tothom. Perque tots podern trobar, en el reconeixementi la reconstrucció elel passat propi, noves claus per encarar el futur.

JOAN MARIA PUJALS

Conseller de Cultura

CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓPROBLEMA UNIVERSAL

JOSEP MARIA XARRlÉ 1 ROVIRA

Cap elel Servei ele Restauracióde Béns Mobles

Amb I'anomenada guerra deis Balcans es posa de mani-

fest que la restauració de les obres d'art, com a tal, és

neccssaría i imprescindible. Hom havia dit durant els

darrers vint-i-cinc anys que la restauració deIs béns cul-

turals, entesa com una intervenció quirúrgica, bisturí en

ma, aniria perdent intensitat i alhora cedint espai a la

conservació d'aquests béns culturals, entesa com I'esta-

bliment d'aquelles condicions ambientals i climatiques

que, actuant com a medecina preventiva, evitin o, com

a mínim, retardin la degradació d'aquests preuats i

escassos béns. Eufemísticament, també s'havia arribar a

dir que els restauradors d'obres d'art podrien passar en

un futur no gaire llunya a assimilar-se a un cos de bom-

bers que restaría immobil, potser escoltant música clas-

sica, fins que una persistent alarma alertadora d'un

incendi o qualsevol altra catástrofe els requerís amb

máxima urgencia. Aixo es preconitzava amb notable

ernfasí, des deIs nous laboratoris de fisicoquímica de les

instal·lacions museístiques, quan les destrosses ocasio-

nades per la Segona Guerra Mundial cornencaven tot

just a estar sota control, i les ferides en el patrimoni

europeu ana ven en camí de cicatritzar-se.

Tot seguit, l'any 1967, hi va, haver la inundació de

I'encisadora ciutat de Florencia com a conseqüencia de

la sobtada pujada del riu Amo, i no solament van ser

necessaris tots els restauradors de la mateixa Florencia,

sinó els de tot Italia i adhuc els de diverses parts del

planeta. Aquest fet va representar un deIs primers i més

irnpactants avisos que van poder percebre alguns teorit-

zadors, aliens completament a la Huira quotidiana per

salvar el patrimoni, als quals s'advertia que la humitat

relativa de Florencia en aquells fatídics dies de juny no

era, ni molt menys, un problema de deshumidificadors

o controladors de la pol·lució atmosferica d'un museu,

sinó que el control real venia de molt més amunt, de la

mateixa Providencia. I aquí, com ja s'ha dit, tots els res-

tauradors van ser pocs.

9

L'ésser huma, com a principal depredador dels béns

culturals, també ha actuat moltes vegades com a des-

tructor utilitzant formes indirectes. El dret a la memoria

histórica de les futures generacions s'ha vist minvat a

les coves d'Altamira, on la degradació més important

s'ha produit en els darrers ll5 anys des de la seva des-

coberta. Aixo no és absolutament res si ho comparern

amb els seus 12.000 anys d'exístencia. Aquesta degra-

dació es deu, en gran part, al canvi brusc del microcli-

rna interior, conseqüencía d'un turisme depredador.

Les imatges que hem pogut veure de la guerra deis

Balcans han de fer pensar, i molt, sobre la complicada

naturalesa deIs humans, capaces de generar grans es-

forcos per conservar el patrimoni deIs nostres avantpas-

sats i, al mateix temps, destruir d'una manera refinada i

selectiva el patrimoni d'altri, COIll si no fos també el

propi patrimonio

Reintegració pictórica d'un retaule en el Centre de Restauració

la EL CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

DE BÉNS MOBLES.

LA SEVA EVOLUCIÓ AMB 15 ANYS DE PERSPECTIVA

A l'anterior Memoria d'actiuüats (1982-1988) es feia

menció de la recent transforrnacíó de la Secció de

Conservació Restauració i Instal-Iacions, aleshores

elependent elel Servei ele Museus, en Servei de

Restauració ele Béns Mobles, elepenelent directament de

la Direcció General del Patrimoni Cultural. Aixo es pro-

eluia l'abril elel 1987, i l'any següent es presentava

l'exposició -Catalunya Restaura-, subtitulada també «IV

Expoconservació de béns culturals rnobles-, al Centre

d'Art Santa Mónica ele Barcelona. Van ser das maments

per a dos esdeveniments rnolt engrescadors que sern-

blava que elibuixarien un futur imrnediat 11101tpromete-

elor. Si volem parlar arnb cert rigor historie no poelem

elir que els sis anys següents fossin d'autentica pros pe-

ritat per al Centre ele Restauració ele Sant Cugat. A part

de vicissituds més domestiques que generals, que no

vénen al cas, va imperar el gran problema ele l'ern-

placarnent físic elefinitiu elel Centre, per al qual fins i tot

horn va arribar a proposar ele projectar-lo ele nova plan-

ta en el barceloní Portal ele Santa Madrona. Finalment,

com si algunes elivinitats ens preelestinessin al monestir

ele Sant Cugat, es va arribar, tot e1eixant ele banda el ja

existent projecte ele construir un Centre ele nova planta

a Barcelona, a confeccionar el projecte elefinitiu d'ade-

quació de les dependencies perimetrals elel claustre

romanic, i, a més, a iniciar les obres elins e1el recinte

monacal arnb un exquisit respecte per les venerables

peelres, afeginthi un local soterrar a l'ala norel-est.

Les obres van portar moltes limitacions i problemes

ele tot tipus. Es va optar per desplacar al maxím les fei-

nes ele restauracíó fora deis pocs metres quadrats ele ta-

ller ele que disposava el Centre. En el trifori ele la cate-

dral ele Barcelona, per exernple, es va improvisar un

d'aquests laboratoris de restauració, on es restaurava el

retaule ele la Transfiguracio, ele Bernat Martorell, així

COIl1 el gran rctaule del Conestable, ele Jaume Huguet.

Pero aquests tallers inadequats tenien els problemes

darnbientació climática i de pollució típics ele la cate-

Aspecte de la 4a Expo-conservació

dral, corn la caiguda de perites partícules provinents del

material de les juntes de les voltes, circurnstancia que

obligava a protegir les taules gotiques d'aquests agents

nocius al final de caela jornada.

A les acaballes ele l'any 1996 sorn encara en el trifo-

ri de la catedral, a punt d'iniciar-se la restauració del re-

taule dedicar a la viela ele Maria, obra dautor elescone-

gut (1466-1475). Tarnbé s'esta treballant en una tercera

raula lateral elel retaule elel Conestable, ele ]aume Hu-

gueto

Ara, passada l'euforia ele finals deis vuitanta, i ele la

forra elepressió elels sis anys següents, sembla albirar-se

una epoca de nova illusió per al futur del nostre Cen-

tre. El que fa pensar que aixo será així és la necessitat

no evaelible de complir amb les obligacions que ens de-

signen la L1ei elel patrimoni cultural catala i la L1ei ele

museus. La creació i les primeres reunions del Consell

Assessor de Restauració de Béns Mobles i les primeres

passes del taller de restauració del Servei d'Atenció a

Museus (SAM) de les comarques gironines, amb tot un

seguit de visites als museus d'aquesta elemarcació, són

una mostra del seu compliment. Tarnbé ens ho fa creu-

re la elisponibilitat d'uns espais molt ben adequats que

han destar a punt pel gener ele 1997. Finalment, també

cal esperar que, atesa la necessitat ele continuar conser-

vant i restaurant el nostre patrimoni, com s'ha fet en els

15 anys anteriors, i elesprés d'un esforc inversor molt

considerable en infraestructura per part elel Departa-

ment ele Cultura, es pugui disposar, en un futur proxim,

FUNCIONS I OBJECTIUS

DEL SERVEI DE RESTAURACIÓ DE BÉNS

MOBLES

En virtut de l'artiele 29 de la Llei del patrimoni culturalcatala 9/1993 de setembre, com a posseidors ----€ndipósít provisional- de béns d'interés nacional, i en elcompliment del deure de conservació que en aquestarticle s'especifica, I'SRBM presenta la següent relaciód'objectius per a la conservació d'aquests béns.

L'SRBM canalitza dues funcions:En primer lIoc, és el Servei que coordina els territo-

ris a través deis SAM i d'altres institucions amb especia-litats de restauració.

En segon lIoc, és el Centre de conservacíó i restau-ració que amb les seves especialitats assignades, actuadirectament sobre aquells béns mobles que, pel seuinterés, requereixen un procés sofisticat.

L'assoliment d'aquestes funcions parteix de l'esta-bliment i el desenvolupament deis següents objectius:

OBJECTIUS D' AMBIT EXTERN OBJECTIUS D'AMBIT INTERN

NormalitzacióCoordinació

AssessoramentInspecció

PlanificacióConservacióRestauració

DocumentacióRecercaFormació

Difusió

OBJECTIUS D'AMBIT EXTERN

Es pretén:Que el cap del Servei coordini els SAM des del punt

de vista tecníc i econórnic, així com les especialitatssituades en altres institucions.

Que la collaboració amb els SAM es faci a travésde restauradors territorials, que dependran de I'SRBM ique cobriran l'area de les comarques de Girona, Lleida,Barcelona i Tarragona.

1. NORMALlTZACIÓ1.1. Desenvolupament del reglament juntament amb el

Consell Assessor de Restauració de Béns CulturalsMobles (orqan consultiu). LLM Art. 42 i

1.2. Determinació de les principals directrius referents acriteris d'intervenció i metodologies. LLM Art. 42 i

1.3. Determinació d'unes directrius unificades per a l'apli-cacíó deis processos de documentació. LLM Art. 35

1.4. Redacció d'una normativa reguladora de les condi-cions ambientals, el transport i la manipulació deles obres d'art. (LLM Art. 35.) Establiment d'unadeontologia professional.

1.5. Definició de competéncies i responsabilitats segonsels nivells de formació deis professionals.

2 COORDINACIÓ2.1. Coordinació en territori deis SAM i de les actua-

cions in situ. LLM Art. 34.2.2. Coordinació deis centres assessorats técnicament

(Museu Arqueoloqic, Arxiu Nacional de Catalunya iMNAC).

12

2.3. Seguiment de propostes de conservació i restaura-

ció que els propietaris legals de béns mobles tin-

guin en projecte fer i establir programes d'actua-

cions per prioritats d'acord amb la OGP.

3. ASSESSORAMENT (LLM Art. 7)

Per potenciar la idea d'un Servei interdisciplinari:

3.1. Oferta d'assessorament tecnic (LLM Art. 32),

mediambiental (LLP Art. 61), científic, fotográfic,

radiográfic i documental, a institucions, als SAM i a

professionals del camp privat.

3.2. Recepció d'assessorament mitjanc;:ant convenis de

col·laboració amb diferents centres (Universitat de

Barcelona i Laboratori d'Análisis i Assaigs de Sant

Cugat del Valles).

4. INSPECCIÓ (LLP Art. 70)4.1. Control periódic de I'estat de conservació deis béns

mobles de valor més rellevant restaurats pel mateix

Servei, pels SAM o per tercers.

4.2. Control de qualitat de restauracions del patrimoni

cultural dutes a terme per altres organismes.

4.3. Elaboració d'informes sobre I'estat de conservació

deis Béns d'lnterés Nacional, en el procediment de

declaració i informes de denúncia i d'incompliment

del deure de Conservació (Régim sancionador) LLP

Art. 13, i LLP Art. 8, respectivament.

OBJECTIUS O'ÁMBIT INTERN

Es pretén:

Que I'SRBM, situat al claustre del monestir de Sant

Cugat, sigui el Centre encarregat de restaurar peces que

requereixin un procés sofisticat. Aquestes restauracions

seran encomanades tant als restauradors fixos del

Centre com a especialistes contractats.

Que les instal·lacions del centre de conservació-

restauració (Iaboratoris d'análisis, documentació, repro-

duccions fotográfiques, arxiu de consulta, banc de pro-

ves ...) complementin les actuacions deis SAM i sigui n un

punt de referencia i consulta per a qualsevol institució o

organisme (museus, galeries ... ).

1. PLANIFICACIÓ

1.1. Programació anual d'intervencions (a I'SRBM, als

SAM, in situ, de fons en perill).

1.2. Actualització deis serveis interns en desfasament i

planificació del material.

1.3. Planificació del personal necessari per a les tasques

de conservació, restauració, documentació, etc.

1.4. Programació de pressupostos. Recerca de patroci-

nadors ... (coordinació amb difusió).

1.5. Elaboració d'un pla de formació.

2. CONSERVACIÓ (LLP Art. 29-43-42)

2.1. Oesenvolupament de la normativa respecte a la

conservació, el transport, la manipulació, etc.

2.2. Oesenvolupament d'un laboratori analític.

3. RESTAURACIÓ (LLP Art. 29-42-43)

3.1. Aplicació de la normativa de restauració, concreta-

ment en les especialitats següents:

Catálegs d'exposicions anteriors

deis recursos necessaris per rendibilitzar d'una manera

optima aquest gran esforc inversor.

CATALUNYA RESTAURA.

VINT ANYS D'EXPOSICIONS

SOBRE RESTAURACIÓ

El nom ele -Catalunya restaura" va ser un suggeriment

elel tan recordar Joan Ainaud en el proleg ele I'exposi-

ció "Barcelona restaura", realitzada l'any 1980. De fet

aquesta ja elefinitiva elenominació ele la mostra és la cul-

minació d'un llarg procés evolutiu que va comencar a

la cátedra ele Restauració ele l'Escola Superior ele Belles

Arts ele Sant Joreli, ele Barcelona, I'any 1976, amb una

moelesta exposició.

1 EXPocoNSERVAC¡Ó DE BÉNS CULTURALS

En la l Expoconservació hi havia radiografíes eI'objectes

d'art i una gran eleelicació envers I'aspecte ele la ciencia

al servei ele l'art, Cap al final de maig del curs acadernic

1975-76, essent elirector ele l'Escola l'escultor Ricarel

Sala, s'ínaugura la mostra a la sala eI'exposicions ele la

mateixa Escola Superior ele Belles Arts.

És important aclarir els orígens ele les expoconser-

vacions perqué en cas contrari poelria costar eI'entendre

que enguany commemorem els primers vint anys d'e-

xistencía si el Centre ele Restauració ele Sant Cugat par-

teix ele la elata ele crea ció ele 1981.

JI EXPOCONSERVACIÓ DE BÉNS CULTURALS

En la segona eelició es va pensar a situar l'exposicició

Restauradors durant una sessió clínica

més al Centre de Barcelona. Es va instal·lar en el

Foment de les Arts Decoratives, FAD, que és ernplacat,

al carrer Brusi número 45, prop de la placa Molina.

L'Escola Superior de Belles Arts de Sant jordi ja s'havia

transformat, tot perdent el sant, en Facultat de Belles

Arts de la Universitat de Barcelona. Es va treballar amb

el Departament d'Art de la Universitat Autónoma, del

qual era professor de l'assignatura de Conserva ció de

béns culturals, Eduard Porta. EIs museus municipals

d'art de Barcelona van participar-hi arnb I'aportació de

pan deis murals romanics del segle XIII del Palau Aguilar

del carrer de Monteada. Hi va ha ver un petit cataleg,

confeccionat pels alumnes de l'Autonoma conjuntament

arnb els de Belles Arts i, per primera vegada, es va fer

un cicle de conferencies de les quals cal destacar la de

Christian Heydrich, de Zuric, que va tractar d'aspectes

recnics i materials en la taula calenta. L'exposició sí-

naugurava a primers de maig de 1978, arnb la presen-

cia del president del FAD, Antoni Moragas, i el dega de

Belles Arts, José Milicua.

[JI EXPOCONSERVACIÓ DE BÉNS CULTURALS

La tercera edició es va portar a terme a la capella de

Santa Ágata, en pie barri gotic de Barcelona, entre els

dies 13 i 30 de maig de 1982. Com és sabut, a finals de

1981 la Generalitat de Catalunya obria el Centre de

Restauració de Sant Cugat del Valles.

En l'acte inaugural van parlar jordi Bonet, director

general del Patrimoni Cultural i jaurne Muxart, dega de la

Facultar de Belles Arts. Es va editar un cataleg de trenta

pagines, amb fotografíes en blanc i negreo En aquesta

3.2.

3.3.

34.3.5.

Pintura sobre tela.Pintura sobre fusta (talla i taula).

Pintura mural.

Suports.

4.

4.1.

DOCUMENTACIÓ (LLP Art. 11)

Documentació deis processos de restauració (LLM

Art. 35). Fitxes tecniques. Arxiu fotográfico

Registre de peces.

Biblioteca i videoteca especialitzades.

Normalització de la terminologia técnica.

Elaboració i aplicació d'un programa informátic de

documentació.

4.2.

4.3.44.4.5.

5.5.1.

RECERCA (LLP Introd.)

Investigació científica als laboratoris propis del

Servei i col·laboració amb altres institucions.

Aprofundiment en el coneixement de les especiali-

tats: materials, tecniques, escoles ... LLP Art. 35.

Banc de proves de nous productes per a la restau-

ració i instrumental. LLP Art. 35.

5.2.

5.3.

6.

6.1.

FORMACIÓ (LLP Art. 65)

Cursos de formació i reciclatge per a professionals.

Contacte interdisciplinari permanent. Sessions tec-

niques. LLM Cap. 1 Art. 35.

Beques i ajuts per a postgraduats en concepte de

práctiques. Convenis amb I'escola de restauració

de la Generalitat i la Facultat de Belles Arts.

Intercanvis i estad es a I'estranger.

6.2.

7.7.1.

7.2.

DIFUSIÓ (LLP Art. 8 i 35) (LLP Art. 61 i 66)

Publicacions. Memória d'activitats.

Planificació d'exposicions de tipus concret, in situ, i

de tipus general.Publicitat i relacions públiques: mitjans de comuni-

cació, patrocinadors, etc.

Presencia a congressos.

Previsió de connexió a la xarxa informática general

(Internet).

7.3.

7.4.7.5.

13

14

IV Expo-conservació al Centre d'Art Santa Mónica

publicació, a més de la presentació oficial del director

general elel Patrimoni hi havia un prefaci elel vícedega

d'Extensió Cultural ele la Facultat ele Belles Arts, Rafael

Santos TorroelJa. Tarnbé es presentaven altres temes com

el eleelicat a la contaminació ambiental, fet per Eduard

Porra, i la conservació ele materials arqueologics, a carrec

ele Joan Perellaela, exvicedega de la Facultar ele Ciencies

Físiques ele la Universitat Politécnica ele Barcelona.

IV EXPOCONSERVACIÓ DE BÉNS CULTURALS

Es féu al Centre d'Art ele Santa Mónica, poc elesprés d'a-

cabar-se les obres per a la reutilització com a espai d'ex-

posicions del Departarnent de Cultura, entre els mesos

ele elesembre ele 1988 i gener ele 1989. Amb el sobre-

nom de -Catalunya restaura», la quarta eelició ele les

expoconservacions de béns culturals es pot dir que arri-

baya a la majoria d'edat. En aquesta mostra es presen-

taven unes vuitanta obres, moltes de les quals eren ine-

elites, ele les especialitats ele pintura, escultura, rnaterials

arqueologics i materials d'arxiu, La majoria d'aquelles

obres esta ven a mitja restauració, i a més d'exposar la

documentació que havien generat els processos ele res-

tauració, s'explicava al visitant el perqué de la degrada

ció. Més d'un terc ele les obres restauraeles en el Centre

de Sant Cugat eren ele l'Església catalana. L'obra més

espectacular fou el gran retaule gotic de la Mare de Déu

de la Cinta, de la catedral ele Tortosa. A més de publi-

car un cataleg en color, es va programar un cieJe de

conferencies en el palau Marc, amb la participa ció ele!

restaurador Gianluiggi Colalucci, i es va presentar el lli-

bre Memoria d'activitats 1982-1988, del Centre de

Restauració ele Sant Cugat, que preceeleix el que teniu

en aquests moments a les vostres manso

V EXPOCONSERVACIÓ DE BÉNS CULTURALS

Quan s'escriuen aquestes línies, la cinquena edició d'a-

questes expoconservacions esta perfectament definida

quant a continguts, amb el pressupost aprovat i amb la

data i ellloc d'inauguració establerts el 12 de febrer de

1997, a l'edifici de la Pia Almoina, de Barcelona. Cal

esperar que la bona acollida en general de les seves

antecessores es faci patenr en la d'enguany. Podríem

parlar de l'actual perqué aquesta Memoria d'activitats

haura de ser presentada en un elels actes acadernics que

han d'acornpanyar la mostra durant els elos mesos que

aquesta estará oberta al públic.

II Expo-conservac.ó al Foment de les Arts Decoratlves. 1978

Exposició a la Pia Almoina, amb plafons explicatius, sobre la restauració del baldaquí del monestir de Ripoll

LES PETITES EXPOSICIONSLOCALS

Les anomenaeles -petites exposicions- consisteixen en

una serie ele plafons explicatius ele les característiques

tecniques i artístiques ele les obres restaurades i elel

procés ele conservació i restauració que s'hi ha seguit.

En aquests plafons preelomina la elocumentació fotogra-

fica i, ele forma subliminar, s'hi insereixen missatges

pedagogics sobre la preservació elel nostre patrimoni

moble. És basrant usual aquí i arreu que quan s'ha

enllestit la restauració d'una obra important o bé molt

significativa per a la historia d'una localitat, encara que

en aquest cas la qualitat artística sigui menor, es faci una

presentació oficial coincielint amb dates assenyalaeles, a

les quals assisteixen, a més ele les autoritats locals, el

elirector general elel Patrimoni, o el mateix president ele

la nostra primera institució. A les acaballes hi ha una

explicació ele carácter tecnic i, per que no, tarnbé

pedagogic, en que tractem el'insistir que val més evitar

la degradació elels béns culturals que no pas abusar ele

successives restauracions. Fins aquí tot sembla correcte

i, ele moment, eficient. El problema rau en la general

incapacitar elels hurnans per recordar les bones reco-

manacions, i ja no parlern elels eliscursos cívics, elesprés

d'un extens oficio Com se sol dir, les paraules, el vent se

les emporta. En aquest punt és on incieleix la importan-

cia ele les petites exposicions, que poelen ser Ilegieles i

observa eles durant setrnanes i fins i tot mesos. En alguns

pobles, COIll és el cas ele Son, del Pallars Sobira, ens van

elemanar que no retiréssim els plafons explicatius ele la

restauració del retaule, ates que complementen la visi-

ta turística a l'església.

15

Des ele mitjan 1995 al setembre de 1996 s'han pre-

sentar unes 18 exposicions en les localitats següents:

Son (Pallars Sobira), Anglesola (Urgell), Sarroca ele Be-

llera (Pallars jussa), Masquefa (Anoia), Riner (Sol-

sones), Balsareny (Bages), Tortosa (Baix Ebre), Barce-

lona (Barcelonés), a I'església ele Sant Felip Neri i a

I'església ele Santa Anna, Pujalt (Anoia), Balaguer (No-

guera), Cardona (Bages), Ulldecona (Montsiá), Sorpe

(Pallars Sobira), Cubells (Noguera), Ripoll (Ripolles) i

Albesa (Noguera). La elifusió d'aquests treballs exposats

en racons de la geografia ele Catalunya no resta en el

clos reduit elel petit poble. En uns mornents en que els

ciutaelans viatgcn, sorprenen els efectes multiplicadors

que provoquen.

Exposició a I'església de Sant Pere de Sorpe, amb plafons explicatius, sobre larestauració del retaule de Sant Pere (Finals S >N, principis s >NI)

16

Un altre piafó explicatiu de Sant Pere de Sorpe

L'EXPOSICIÓ PERMANENTSANT CUGAT RESTAURA

Aquest tipus de mostra no té massa a veure amb el que

hem dit de les perites exposicions, en les quals les

obres presentades són ele la mateixa localitat. -Sanr

Cugat restaura" serán perites exposicions arnb carácter

ele continuitat. Des ele mitjan anys vuitanta, en el nostre

Centre de Restauració ele Béns Mobles, ernplacar en les

de pendencies perimetrals e1el claustre romanic e1el

monestir, es tenia la sensació ele tenir un cert deute cul-

tural amb la ciutaelania ele Sant Cugat elel Valles, El

mateix conseller Max Cahner ens havia dit, quan eleixa-

va el seu mandar, que sempre que fos possible es pro-

curés afavorir la població que acollia l'únic Servei ele la

Direcció General elel Patrimoni Cultural que tenia la

seva seu desccntralírzada. Es procura, en la mesura en

que fou possible, seguir les elirectrius del conseller

Cahner, pero hi hagué una assignatura penelent durant

aquests 15 anys d'existencia e1el Centre a la localitat

vallesana. la promesa de presentar periodicarnent, a la

sala capitular elel monestir les rnillors obres restaurades

en el Centre de Restauració mateix. Aquestes exposi-

cions d'obres restaurades, que serien un al.licient més

per visitar el claustre románic, tindrien un títol comú.

-Sant Cugat restaura",

En els darrers mesos de 1996 iniciem aquest seguit

d'exposicions temporals arnb una part elel magnífic re-

taule gotic d'Albesa i una serie ele plafons explicatius ele

les característiques tecniques i historiques de les peces

exposaeles, així com deis processos ele restauració se-

guits per a la seva recuperació.

No hauria ele semblar gaire exagerar dir que Sant Cu-

gat sera, a partir dara, l'única ciutat catalana amb un rnu-

seu que, a manera d'una collecció estable, podrá mos-

trar obres gotiques, renaixentistes i barroques ele forma

temporal i dinámica. La possibilitat d'oferir fins i tot pe-

ces inedites, por representar un reclam per als vísitants

elel monestir, donant per certa aquella frase que diu que

sense localisme no podría existir l'universalisme.

EL BUTLLETí RESCAT,

UN NOU IMPULSA LA DIFUSIÓ DE LA NOSTRA ACTIVITAT

A mitjan agost de 1996 sortia a la llurn el primer núme-

ro del butlletí Rescat, publicació elel nostre Servei de

Restauració ele Béns Mobles, El nom elel butlletí juga

amb les paraules restauració i Catalunya, i s'hi resse-

nyen obres restaurades en el Centre ele Restauració de

Sanr Cugat, sense excloure'n tarnpoc tat el que s'ha fet

en el carnp privat o en altres institucions del país, Per

altra banda el títol elel butlletí cobra sentit si pensem

que rescatar els béns culturals ele la seva deterioració

tarnbé és restaurar.

Calia que entre les publicacions ele més envergaelu-

ra, com les memories d'activitats elel Servei de Restaura-

ció, hi hagués una publicació més agil i més fluida que

A primer terme, restauració d'una pintura sobre tela

perrnetés ser una eina de cohesió i d'intercanvi d'idees

entre els professionals relacionats amb la conservació

del nostre patrimoni moble.

Corn ens recorda en la presentació del primer nú-

mero el director general del Patrimoni Cultural, Josep

Maria Huguet, aquesta publicació té com a precedent

historie un seguir d'artides especialitzats en conserva-

ció i restauració de béns culturals, que aparegueren

entre els anys 1931 i 1936 en el Butltetí dels Museus

d'Art de Barcelona. La vinculació actual arnb els tre-

balls realitzats en aquells anys per uns professionals

considerats actualment com histories de la restauració

és ben manifesta. Huguet també diu que tot i que els

tecnics teníem l'oportunitat de publicar els resultats

elels treballs realitzats en el Centre ele Restauracíó ele

Sant Cugat elel Valles en revistes de la nostra propia

institució, corn ara De Museus o Cultura, calia una pu-

blicació periódica en la qual a més d'exposar casos de

restauració peculiars en peces notories, es fessin co-

mentaris d'alguns llibres especialitzats, o una crónica

general elels elarrers congressos de restauració de béns

culrurals mobles.

En el Rescat, els dos fulls que conformen les quatre

pagines de coberta i contracoberta són típicament pro-

pis d'un butlletí tradicional, pero les quatre pagines in-

teriors només tractaran del procés seguit en peces molt

carismatiques del nostre parrimoni, o bé en peces no

tan importants pero amb un procés de restauració inno-

vador o molt peculiar.

LA COHERÉNCIA NECESSÁRIA 17

Caldrá una ineludible coherencia per tal que, en una

epoca d'austeritat económica com la present i, com

sernbla ser, tarnbé la deis proxims anys, no es dupliquin

els recursos humans i materials al servei de la conser-

vació i restauració del patrimoni del nostre limitar país.

No seria gens bo que succeís com en d'altres discipli-

nes paralleles, on després d'un primer nucli suficient

en naixessin d'altrcs sota el signe d'una certa adversitat.

La ciutadania de segur que no ho acceptaria. Horn té la

sensació, com s'ha apuntar abans, que som en un

moment historie en que eleterminats errors ele planteja-

ment en la coordina ció de les especialitats (restauració

de marerials arqueologics, de materials d'arxíu, de pin-

tura sobre fusta, de pintures rnurals, etc.) i també de

plantejament en l'acció de la conservació i restauracíó

elels béns mobles sobre el territori (servéis eI'atenció als

museus, actuacions in situ, etc.) poden portar a dupli-

citats arnb les grans estructures rnuseístiques nacionals,

elifícils d'entendre des del punt de vista de la coheren-

cia. Com s'ha dit en més d'una ocasió elotar d'un escan-

ner cada hospital de Catalunya seria massa car.

20 I

Retaule del Miracle•

Escultura policromada i pintures muralsCaries Morató

realitzat entre el 1747 i el 1758200 cm x 150 cm

Santuari del Miracle, Riner (Solsonés)Reg. de I'SRBM núm. 4107,1992

Restauració: Jesús Zornoza,Analia Caiazza

•

El retaule barree del Miracle és unaele les actuacions més espectacularsque ha realitzat el Servei ele Restau-ració de Béns Mobles, que depen dela Generalitat de Catalunya. Natural-ment que, per la importancia ele l'o-bra rractada , també hauríem elemencionar altres grans retaules cata-lans, com el de Caelaqués, el eI'A~renys de Mar o el ele Santa Maria eleMataró, també restaurats pel rnareixServei en altres anys. Pero si enaquest cas ernfatitzem el valor deI'espectacularitat, no és solarnent perl'acurada tecnica d'aquest retaule,sinó tarnbé per l'estat ele puresa elese1el punt ele vista ele la conservació

Baslida muntada per a la realització deis treballsde restauració

ele l'obra. Les conelicions climatiquesi ambientals han estat d'allo més fa-vorables, i molt poques mans ele res-tauradors e1iletants han planat sobreaquesta excellent obra del barree.Aquesta peculiaritat, és a e1ir, el fetele no haver estar intervingut és, por-ser, I'aspecte més important que vaconeluir a la imervenció realitzadal'any 1992. Com a cap dequip i apeu dobra , van treballar-hi JesúsZornoza i Analia Caiazza, els qualsvan escriure, quotidianament, uneliari arnb totes les vicissituels quevan anar succeint. Poelríem destacard'aquest retaule que la fusta és ele pii alber, i que només tenia petitesperdues d'ornarnentació, corn alesd'ángels i flors. La se va construcció,en tres cossos, és molt solida i té uncambril interior arnb una galeríad'accés, La capa ele preparació és latradicional, arnb gruixos d'entre 2 i 4mil·límetres, arnb hona adherencia alsu port. En el cos superior, o primercos, és on hi ha una elescohesió mésgran entre capes. En general és dau-rat, i tarnbé hi trobem tremp d'ouimitant el marbre i elecoracions pai-satgístiques. Les columnes són colra-eles. En les capes ele superfície, si béno hi ha presencia ele vernís, s'hivan trobar els elements habitualscom pols, teranyines i excrementseI'ocells. Ta nt a la volta elel presbitericom en els espais laterals es potcontemplar una pintura mural al sec,

Detall abans del procés de neteja

El mateix detall una vegada restaurat

efectuada arnb tremp ele cola, quecomplementa el retaule arnb la in-serció ele figures ele sants, ele les ma-teixes dimensions que les esculturesele l'obra. Aquesta pintura muralcomplementa tarnbé l'arquitectura,en la seva part superior, arnb untrompe-l'oeil que ens fa veure unesfinestres que en realitat són pimaelesen el mur.

Es porta a terme una propostaele restauració resumida en els se-güents punts: neteja superficial, fixa-ció e1els daurats i ele la policromía engeneral, consolielació e1el suport,e1esinfecció ele la fusta e1el suport,protecció arnb un copolímer acrílic ireintegració pictórica en punts moltlocalitzats.

JOSEP M. XARRIÉ

BIBllOGRAFIAP~REZ SANTAMARIA, A Escultura barroca a Cata/unya. E/s ta-

lIers de Barcelona ¡Vie (1680-1730 circa). Projecció aGirana. l.leica. 1988.

MARTIN GONZALEZ. J. J. El retablo barroco en España.Madrid, 1993.

MARTINELL, C. Arquitectura i escultura barraques a Cata/u-nya. l. El primer barroc (1600-1670). Barcelona, 1959.1/. El barrac salomónic (1671-1730), Barcelona.1961.11.El barrac salomónic (1671-1730). Barcelona.1961.

Presentaciófinal de I'obra

22

Retaule de Cadaqués•

Any 1730Església parroquial de Cadaqués

(Al! Empordá)Reg. de I'SRBM 4221

•

És un deis grans retaules barrocs quehi ha a Catalunya. Carreras Candi ensdiu a la Geografia general de Catalu-nya que I'església, dedicada a la Nati-vitat de la Mare de Déu, fou saqueja-

da i cremada pels turcs el 1543, i vaser reedificada en el segle XVII. El re-taule major fou projectat per JacintMorato, de Vic, i esculturar per joan

Torras, de Figueres, sota la direccióde Pau Costa, també de Vic, l'any1723, per un preu de 4.500 lliures.

La peculiar arquitectura d'aquestretaule ens presenta a la part superioruna arriscada estructura que sobre-surt del conjunt arnb una considera-ble carrega, anclada al mur amb uncomplex sistema de bigues que jamolts anys enrere havia sofert movi-ments interns i desplacarnents. Aixoes va poder comprovar arnb fotogra-fies antigues de l'Arxiu Mas. Aquestproblema va poder ser solventat perun equip d'arquitectes i restauradors,que van fer col-locar dues biguesrnetalIiques en forma de L.

El retaule havia estar manipularen diferents ocasions amb interven-cions de major o menor considera-ció. Algunes d'aquestes interven-cions havien arribar a danyarl'aspecte estetic de l'obra. A finalsdeis anys setanta la mateixa empresaque va reparar el sostre de l'esglésiahi va fer una intervenció considera-ble. Tant per causa de la Guerra Civilcom per acres vandalics posteriors,

algunes talles van desapareixer. Capa l'any 1959 es van tornar a construirdues figures sítuades a banda i ban-da ele I'ostensori. En els últims anyss'han refet cinc angels del cos infe-rior del reraule, tres d'ells seguint elmodel d'un original.

Un fet que per si sol ja justifica lariostra intervenció en l'obra és l'eli-minació de la imrnensa quantitat d'a-rena que, provinent de la restauracíóele l'arquirecrura de I'església, cobria

la cúpula del retaule. Aquesta acu-

mulació d'arena, que en alguns ra-cons superava els trenta centímetresde gru ix, provoca va un pes perillo-sament excessiu i actuava com unaesponja en presencia ele la humitat.

En l'exarnen organoleptic s'hanpogut observar nombroses esquer-des coincielint arnb els encaixos elelselements lignis que, si bé a les bi-gues eren ele fusta de pi, en la restadel conjunt eren ele fusta d'alber. Hihavia un problema generalitzat d'a-tac dinsectes xílofags per tota la su-

Detall delllibre on es documenta I'obra

Detall de la verge en el seu cambril després de la intervenció

perfície de l'estructura i en les talles;a més, tarnbé n'estaven afectades,tot i que ele manera superficial, lesbigues que subjectaven el retaule almur, que van ser tractades arnb in-secticides. Podem parlar d'un con-junt daurat, llevar naturalment de lescarnadures deis angels i elels sants.Les superfícies amb or havien estar

bastant castigades per neteges abra-sives i abusives que van deixar bolsi, en alguns 1I0cs, les capes de pre-paració al descobert. La poi s omni-present i el fum deis ciris era acom-panyada d'excrements d'ocellsesquitxades de ciment. Alguna res-tauració anterior poc afortunada vafer que algunes zones del retaulefossin envernissacles sen se haver-netret, previarnent, la pols i el fum.

El tractament ele les peces va serel que hahitualment s'aplica en l'es-tructura policromadaCal destacar labona labor feta pel responsable, apeu d'obra, deis equips de restaura-dors que hi van treballar, el senyorJesús Zornoza.

JOSEP M. XARRIÉ I ROVIRA

BIBLIOGRAFIAPÉREZ SANTAMARIA. A. El retablo catalán a través de las obras

de Josep Sunyer y Pau Costa. Imafronte, núm 3-5,pags 367-383. Universidad de Murcia, 1987-89

PÉREZ SANTAMAAIA, A Escultura barroca a Catalunya. Els ta-f1ersde Barcelona i Vic (7680-1730 circa). Proieccá aGirana. Virgili I Papes. l.leida, 1988.

ROIG I TORRENTÓ, A. Iconografia del retaule a Cata/unya(1675-1725), Universitat Autónoma, edició en microfit-xes Barcelona, 1992.

MARTíN GONZÁLEZ, J, J, El retablo barroco en España. Alpuer-to, Madrid, 1993

Conjunt després de la restauració

24

Retaule majorde santa Maria

•Escultura policromada (fusta i marbre)Josep Sunyer i Raurell, Jacint Morató

(1718-1726)Aprox. 23 m x 9,53 m

Església Arxiprestal de Santa Maria d'lgualada(Anoia)

Reg. de I'SRBM 3700, 1990Restauració: Primera fase: Carmina Admelia,

Anna Carreras, Núria Pedragosa i RosaSenserrich. Segona fase: Lourdes Bonastre,Magda Gómez, Roser Moreno, Imma Pera i

Clara Prats .

•

El retaule es troba situat al darrerede l'altar majar, i ocupa tot l'espai defons, que fa uns vint metres d'alcariai que destaca per la se va qualitat ar-tística. L'obra fou encarregada a Jo-sep Sunyer i Raurell que realitzá lapart escultórica i a Jacint Morató iSoler que va dur a terrne la part ar-quitectonica, el 1704. El projecte ori-ginal va ser modificar en diferentsaspectes i, durant la Guerra Civil, vaser desmuntat i la rnajor part de l'ar-quitectura del retaule es va destruir,mentre que la imatgeria es va podersalvar. Acabada la guerra, el va re-construir l'arquitecte Cesar Martinell,que el va acabar l'any 1954, i en varestaurar algunes talles. Per mancade pressupost, el retaule no es vapoder daurar. Així dones, aquestconjunt es configura arnb diversosmaterials i tecniques: policromiestant al tremp com a l'oli, daurats so-bre bol, fusta vista i alabastre blanc i

Praves de neteja Santa Maria, l'escultura principal, després de larestauració

marbre negre a les parts del socol,El suport original amb que s'han

construir i tallat la major part de lespeces que integren el conjunt, és defusta de faig. Cal assenyalar el fetque es troben sense policromar elsfragments refets posteriorment ambfusta de pi. Aixo comporta que nom-broses arees de la superfície del con-

Un deis sants abans de la intervenció

junt es trobin forca brutes de pols, iarnb estucs antics a la vista, en previ-sió d'una operació de policromarque no es va arribar a produir.

En el seguit de procedimentsemprats en la creació de l'obra, hernde ressaltar un acurat treball de da u-rat sobre bol tradicional, cisellat ibrunyit amb un tremp d'ou al da-munt, arnb llamar i estofat a les figu-res principals com la Verge, flanque-jada per santa Anna i sant Joaquim, iDéu Pare. Les talles menys impor-tants es troben pintades amb pinturaa la cola i a l'oli. La intervenció derestauració realitzada per l'historia-dor i arquitecte, Cesar Martinell, vaconsistir a repintar arnb pintura a 1'0-

li, algunes talles com les de sant Bar-tomeu, sant Faust i sant Roc que hanadquirit un aspecte opac diferent ala tonalitat més intensa a la resta detalles no repintades.

Quan encara no existia la illurni-nació eléctrica, les comises del retau-le s'aprofitaven com a suport perals ciris que havien d'illuminar-Io.Aquest fet va produir una gran acu-mulació de cera a la rneitat inferiordel retaule. Aquesta particularitat vagenerar més endavant, un alu-e tipusde degradació en substituir els cirisper bombetes d'incandescencia, ambel consegüent entramar ele cable elec-trie, subjectat perillosament al dors deles talles i elissimulat pels ornamenrs,malmetent policromies i daurats.

La matelxa figura després de la neteja

En el mornent d'iniciar la nostraintervenció, el retaule presentavauna gran quantitat de sorra afegida ala brutícia, corn pols, cera i partícu-les diverses. Aquesta sorra s'acumu-lava a les parts més inferiors i eraproduida per la neteja de les paretsde pedra de I'interior de l'esglésiaarnb el procediment del sorrejat apressió. La neteja va consistir a aspi-rar tota aquesta acumulació del da-munt de les talles i altres elements

per, posteriorment, passar a la netejamés profunda amb un mitja aquós oa base de dissolvents, quan es trae-tava d'alguna repintada i de brutíciagreixosa. El socol, de material lapidi,es va netejar amb aigua destil-lada i

mecanicament quan hi havien con-crecions de cera. La fusta del suporta la vista de les arquitectures del re-taule va ser tractada amb un produc-te desinsectant i fungicida que fadues funcions: la de prevenir futuresinfeccions i la d'unificar cromática-ment el su port.

Donada la particularitat que enstrobem davant d'un retaule de gransdimensions, on s'han respectat lesrepintades producte d'anteriors in-tervencions i no es detecten perduesde la capa pictórica importants, esrealitzen anivellarnents puntua lsarnb estuc i s'aplica el sistema depresentació iI·lusionista.

ANNA CARRERAS TARRAGó

NÚRIA PEDRAGOSA CAReÍA Conjunt del retaule després de la restauració

Retaule del Roser•

Anónirn, Segle XVII

700 cm x 500 cmCapella del Roser de I'església de Santa Maria

d'Agramunt (Urgell)Reg. de I'SRBM 3940, 1991

Restauració: Margarida Ouíles (cap d'equip),Marta Díaz, Eva González,

Eva Maja, Slgfrid Pou, Enric PUJol(suport)

•

És un retaule d'estil barroc, estructu-ralment dissenyat per mantenir lavertical arnb l'ajut del mur on s'aelos-sa I'esquena ele I'obra. Conté mono-grafia en relleu distribuida i orelena-da per formes arquitectóniques,propies ele l'estil formal que repre-senta, que ostenten la missió ele sos-teniment del conjunt.

En comencar la guerra l'any 1936,el Retau!e del Roser; juntament amh elRetaule de la Immaculada (que hi haa la mateixa església), es van tapiarper la qual cosa van ser els únics quees conservaren a excepció de la imar-

ge central ele la Verge, que es va per-dre. Els e1esperfectes que s'observenen alguns quaelres o dccoracions pro-venen e1els danys soferts per l'esglésiadurant el segle XIX en ésser utilitzadacom a quarter ele les tropes en e1iver-ses ocasions.

L'obra presenta va a noma Iies ie1egraelacions poc comunes: l'ampla-ria total e1el retaule era superior a laele la capella, en la qua l s'íntentácol-locar excavant a les parets l'espainecessari per encaixar les parts mésamples ele l'estructura, les peces elelprimer nivell, situar e1amunt la pre-del-la, esta ven elescentraeles en eli-recció al centre e1el conjunt, forcantla inclinació ele les columnes baixesi l'assentament e1el retaule es trobavafora ele nivell, fet que originava eldesequilibri ele tot el retaule.

L'arranjarnent ele l'espai on s'ha-

tA~14)}'cl . ')

1 ! I

51l-r-; I~- l I .J"r

r ~

~)j,

Ir .'/0· r \1 I \ j1, t q I I .1 1

1 1) L Iir--il¡ ~_III7J I -J

/'l-~~'I~

via d'installar, la se va aelequació, lacomprovació de l'estat ele la peca ila possibilitat ele resposta positiva enla seva funció mecánica estructural,eren els punts basics e1'intervenció:1. Neteja, e1esinfecció i consolidacióele la fusta. 2. Fixació ele la policro-mía arnb risc ele elespreniment per lamanipulació e1el suport. 3. Reinte-gració ele les parts pereluelcs o mal-meses que afectaven el trehal! meca-nic ele l'estructura.

Tarnbé es decidí augmentar laseparació del retaule respecte de laparet e1el fons, mitjancant l'arnpliacióele l'espaí existent. Aixo va implicarla crea ció d'una estructura addicio-nal que assegurava la verticalitat e1elconjunt i l'equilibri, arnb una fixacióracional.

Una vegada estudiar el conjuntele les peces estructurals del retauletrobem el següent: Peces que presen-ten e1eformacions elegueles al fet de su-portar una posició toreada durant unlIarg perfode. Metxes i encaixos vicíats

i malmesos per la mateixa raó men-cionada. A causa del desgavel! quepresenten els encaixos, les peces quesuporten els coronaments, tant cen-trals com laterals, es desprenen a cau-sa del pes i les dimensions.

Estructuralrnent, cada nivel! té ca-pacitat per suportar el seu propi pes iel e1el nivell que Ii segueix, pero noper mantenir correctament situar el co-ronament per la raó mencionada. Per

Estudi de I'estructura rretat-lícapel seu suport. 1992

tot, es decidí dissenyar una estructuraaelelicional consuuida amb tub ele fer-ro rectangular. seguint les inelicacionsdeis esquernes que s'inclouen.

A pan ele les alteracions sofertes(per una mala collocació en un espaiinadequat) la peca presenta altres ele-gradacions causades per agents bio-tics. La presencia d'atacs reiterats elexilofags (anohids) feien nccessariauna desinfecció, que es va fer per in-jecció puntual ele permetrina barreja-da arnb eliferents concentracions eleelissolvents aromatics i alifatics.

La proposta final de presenta cióintentava aglutinar els efectes deltemps arnh el procés historicoartísticdel conjunt, sense alterar el missatgeestetíc ele l'autor. Es va realitzar, mit-ja ncant una suau tinta neutra, enaquelles zones on les preparacionsblanquinoses elel sulfat calcic violen-taven la sintonia ele colors ele la po-Iicrom ia.

La installació es va dur a terme ala mateixa església entre el 4 d'agost iel 25 ele seternbre de 1992.

ENIlIC PUJOL

27

Conjuntdel retauledesprésde larestauració

•Retaule de la

Immaculada Concepció•

1678-1680Catedral de Tarragona (Tarragonés)

10'20m x 6 x 1'50mReg. de I'SRBM 5087

•

Retaule barroc per a la capella de laImmaculada Concepció que es féu ala catedral de Tarragona, sota el pa-trocini del prior capitular i canongeDiego Girón de Rebolledo i la super-visió de fra Josep de la Concepció. Elretaule, de fusta d'alber blanc daura-da i policromada, s'alca damunt d'unsocol de pedra de Santa Tecla i unbasarnent esculpit d'alabastre de Sar-ral. La part escultórica és de Dome-nec Revira. Al final ele 1680 comencála dauradura a carrec elel dauradorBarceloní ]osep Cabanyes. La imatgetitular elel retaule fou substituida perl'actual, obra de l'escultor vuitcentistaVicenc Roig, dit el Vicentó.

Al nivell elel basarnent, aquest esveu afectat per la humitat que pateixel conjunt de la capella, la qual pro-voca exfoliació laminar, elisgregació,bufarnents, presencia d'cflorescenciessalines, així com l'accentuació, en l'a-labastre, de taques vermelloses pro-duides per l'oxidació elel material.Igualrnent, a la superficie s'observa lapresencia ele pols, diposits ele cera izones ennegrieles pel fum. Puntual-ment es troben perdues de volumproduides per trencament, erosions idisgregacions elel material. Pel que faal suport ele fusta, la principal pro-blernatica que presentava l'obra eral'acció combinada d'insectes xilofags,

termits a les parts baixes i corcs a lesparts altes, que produren un debilita-ment ele l'estructura, així corn la per-

Delalld'una columna,abans i desprésde restaurar

dua eI'alguns elements, que en unaanterior restauració es referen ambmorter. La capa ele preparació, de co-lor blanc, és composta de guix i colaanimal cartilaginosa. En les zonesdaurades presenta el tradicional bolde to vermcllós. En general esta benaelheriela al suport. Quant a la capapictórica, poelem elistingir la utilitzacióde tres tecniques: els elaurats estantreballats en fulls el'or fi brunyit, leszones d'ornamentació estan realitza-des al tremp damunt daurat i les car-nacions estan realitzades a l'oli arnbtextura Ilisa La poI icromia presentaun bon estar i una bona cohesió, ex-ceptuant la predella i elesprenimentspuntuals en les zones superiors. Tot iaixo, tant la policromía com els elau-rats es troben amagats per una capade vernissos envellits, fum, cera i polsacumulada. que elonen una visió fos-ca ele tot el retaule.

El procés ele conservació i res-tauració es va iniciar arnb l'elimina-ció de la pols superficial, elesprés esproceelí a la elesinfecció elel suportmirjancant un fungiciela elissolt en unrnedi volátil, aplicat per injecció ambxeringa en els forats ocasionats pelsxilofags, impregnació en les zonesafecta eles sense policromía i vaporit-zació pel revers ele l'estructura Pera un reforc més gran, aquest s'aplicabarrejat arnb el fungicida. lgualmentaprofita per unir les peces i els ele-ments ornamentals 501ts. Finalitzat el

tractament elel su port, s'inicia la fixa-ció i posterior neteja ele la policro-mía. Per fer aquesta neteja s'han uti-litzat eliferents mescles a base eleeliferents elissolvents volatils, adap-tant les proporcions segons la tecni-ca daplicació ele la policromia ern-

prada. Durant tot el procés shautilitzat white spirit com a elementneutralitzaelor. Acabada la neteja, ielesprés d'aplicar una capa ele pro-tecció, es proceelí a la reintegra cióvolumétrica dalgunes zones perelu-eles arnb una resina epoxi, tot res-pectant les intervencions elutes aterme en I'anterior restauracíó. Pre-cisament, per a la presentació final,s'opta per una reintegració croman-ca daquestes intervencions ante-riors a base d'una tinta plana d'a-quarella ele to ocre-terrós per tal elepoeler-Ies elistingir elel conjunt origi-nal. Igualment, per a la resta s'optaper una reintegració de tons neutresa base ele pigments en pols agluti-nats arnb vernís ele retoc,

En el basarnent petri, s'opta peruna intervenció superficial ele nerejaele la pols, ja que, a causa ele la pro-blernatica elel conjunt ele la capella,qualsevol intervenció ele consoliela-ció elel material sense haver eliminatla humitat comportaría una accelera-ció del procés ele degradació.

SEIlCI PLANS

BIBLIOGRAFIAMADURElL I MARIMÓN, J,M. La Capilla de la Inmaculada Con-

cepción de la Seo de Tarragona. Tarragona, 1958BOSCH I BALlBONA, J. E/s tallers d'escultura al Bages del S8-

gle XVII. Manresa, 1990

29

Canjuntdel retauledesprésde la restauració

30

Retaule de laPuríssima Concepció

•Talla de fusta policromada

Pau Costa (contractat el 1710i col·locat el 1719)

Aprox. 11 m x 4,80 mCapella lateral de la catedral de Girona

(Gironés)Reg. de I'SRBM 5124,1995

Restauració: Pere Rovira (cap d'quip), ClaraBacquelaine, Mónica Marull,

Helena Boix i Silvia Ballell

•

Es tracta del retaule més gran de lacatedral de Girona, situar al costatde I'entrada i adaptat a un deIsmarcs arquítecronícs gotics que en-vol ten la planta de l'església Caldestacar la grandaria del retaule res-pecte a la capella. Aquesta última ésla de menys fondaria de la catedral.Aixo fa que les vores del retaule es-tiguin mal acabades i quedin apare-daeles, com l'angel que corona el re-taule, que esta tocant el sostre arnbuna fulla de palmera seccionada perfer-Ia-hi cabreo Més ele mig retauleesta tocant directamerit a la paretimpossibilitant l'exarnen ele la partinferior e1el darrerc. Tot i així es vandescobrir uns dibuixos preparatius(sobre socols i motllures) de la cons-trucció del retaule, realitzats al dar-rere ele les taules, cls quals represen-ten un document excepcional.

Detall abans de la restauració

A part de la perdua de policro-mía mural, s'acumula una granquantitat de pols, sorra i pedra sobreels socols, les escultures i els relleuse1el retaule, augmentant I'erosió, lahigroscopicitat i el pes e1el retauled'una manera considerable (s'hanarribar a treure uns 200 quilos dema teria 1).

La grandária i l'acurnulació elepols i les teranyines han estar el mo-tiu pel qual no es podien contem-plar aquestes pintures. Tarnpoc noes podia identificar, fins que es vafer aquesta restauració, la figura re-presentada en el relleu de la clau devolta que centra la capella Cdesprésde la neteja es va poeler observarque es tractava d'un sant Narcís).Tampoc no es podia reconeixer laiconografia e1els dos capitells mitgersque s'intercalen entre les columnes

Detall després de la restauració

Detall abans de la restauració

que engloben la capella. Un copnets s'ha descobert que es tracta vadescenes de comerciants arnb ani-mals de cárrcga.

L'estructura e1el retaule es mantécompacta i estable, sense desencai-xar-se, arnb les bigues de sustenta-ció fermes. No presenta cap altera-ció important a la fusta, malgratl'atac generalitzat de xilofags, sobre-tot a la pan superior. Les fissures iesquereles provocad es pel movimentde la fusta no fan perillar l'estabilitat.S'han perdut trossos integrants delconjunt (dits, motllures, etc.),

La capa policromada és al trempi a l'oli, arnb grans arees daurades iamb treballs de llarnars, estofats icolraelures.

El procés de restauració sha ini-ciat arnb una neteja de la pols, lasorra i la pedra del retaule, tant al'anvers com al reverso S'han desin-fectat puntualment les zones rnésnecessitades, especialment a la partdel darrere. AmI on cal es fixa la po-licromia aixecada i es consolida lapolicromia del voltant de les esquer-des i fissures, mitjancant resines acrí-liques i viníliques. S'han adherir denou els fragments despreses o arnbrisc de caure i s'han consolidar es-

Detall després de la restauració

querdes i zones fragíls, utilitzant re-sines epoxi.

S'han ernprat diversos metodesde neteja segons el tipus de policro-mia (daurats, llarnats, carnacions icapes resinoses), aplicats en diversesfases segons ha convingut. Un copresolta la neteja s'han pogut estucarles parts que ho requerien i reinte-grar escultoricarncnt els punts quevisualment desvaloren la unitat delretaule. Seguidament s'ha donat unacapa general de protecció mítjancantuna resina acrílica molt diluida is'han retocat els punts que cromati-carnent trenquen l'harmonia del re-taule.

Una part de l'actuació ha estardestinada a la neteja i la fixació su-perficial de les pintures murals de lacapella.

PERE ROVlRA

BIBLIOGRAFIAPt:REZ SANTAMARIA, A Escultura Barroca a Catalunya. Barce-

lona: Virqili i Paqes, 1988. p. 116. 257-262.MASIADERos, A. «Contribución al estudio de barroco: Pablo

y Pedro Costa en la catedral de Gerona». Archivo Es-pañol de Arte. tomo XlV. 1940-41. p. 542-547.

ROIG. M.A. -Érntasi contrareformista en els retaules de la Seude Girona-. Estudi Genera/. Girona: UAB. núm 10,1990. p. 199-122

BOSCH, J. "Pintura del segle XVIIIa la Seu de Girona: d'Antoniviladomat i de les suggestions de la pintura barrocaitaliana», Estudi General, Girana: UAB, núm. 10, 1990,

31

Corjuntdesprésde la restauració

32

Retaule de sant Paciá•

Escultura de fusta policromadaJoan Roig, pare, i Joan Roig, fill, daurador:

Joan Moixí,talla de St. Francesc Xavier:

Andreu Sala, 1687-1688750 cm x 300 cm

Catedral de la Santa Creu, BarcelonaReg. de I'SRBM 4760,1994

Restauració: Anna Fortuny, Eulália Soler

•

Es u-acta d'una obra representativadel barroc catala en la qual han in-tervingut els escultors Joan Roig,pare, i joan Roig, fill, que mantenenun mateix estil, i el daurador JoanMoixí (1688). S'hi troba adossada,sobre laltar, la talla ele sant FrancescXavier, obra d'Andreu Sala.

El retaule és de fusta tallada. Enel seu conjunt no té perdues signifi-catives. Des del punt ele vista longi-tuelinal esta formar per un atic, dospisos, el bancal i la socalaela, ons'insereixen l'altar i les graeles. Desdel punt de vista transversal hi tro-bem tres carrers. La fusta ha patit I'a-tac d'insectes xilofags, que es con-centra en algunes zones. Tarnbé hiha algunes esquerdes que afectenespecialment les talles i perduespuntuals de fragments ele suport. Lafusta esta preparada arnb una impri-

Procés de neteja

Detall aban s de la neteja Detall després de la neteja

Detall on s'observa la data de construcciódel retaule

mació blanca tradicional, de carregai cola, per rebre la policromia. Alsdaurats i als llamats hi té, a més, bolvermell. La seva adhesió al suport ésbona. El conjunt del retaule és dau-rat i policrornat, arnb llamats norn-brosos i estofats de qualitat interes-sant als relleus del primer pis. Lazona de l'átic és la més deterioradapel que fa a l'adherencia ele les poli-cromies, si bé la figura central, ex-cepcionalment, no requereix fixació.Cal fixar-ho tot, pero en general esconserva en bon estar. S'aprecia untreball anterior ele fixació forca cor-recte, donar que cap al 1930 aquestretaule va parir l'agressió d'un focque el va emrnascarar. S'hi trobamolta pols acumulada, No s'observapatina fosca que cobreixi el conjunt,

com s'observa en alu-es retaules e1elmareix recinte ele la catedral. Els co-lors origina Is s'han conservar bé i lescarnacions tenen e1iferents estats eleconservació: més deteriorades a 1'3-

tic i progressivament més ben con-servades a mesura que arribem alsocol. El grau ele conservació es potvalorar com abo.

Es cornenca retirant la pols gros-sa eleI retaule arnb brotxa i aspira-dor. Es fa una primera neteja arnb ai-gua destillada, que ajuda a e1etectarles zones en perill ele e1espreniment,les quals es van fixant mitjancantuna previa injecció d'alcohol per talele preparar la fusta a l'aplicació e1elprimal diluit i posteriorment pressio-nat, S'insisteix a les zones problema-tiques arnb una mixta que es neutra-litza ele seguiela: als relleus ele SantPacia , als vestits i als colors mésc1ars. Puntualment es neteja l'estofate1el terra e1el relleu ele l'Evangeli arnbdirnetilformamida. Es netegen e1au-rats e1el bancal i la socolada arnbtobite spirit i es tapen els forats elecorc arnb pasta de fusta Araldit dedos components com a seguiment.Es passa un copolímer acrílic diluital 7 % en tolue a 1I0cs puntuals elel'átic i elel segon pis com a mesuraele consolielació. S'envernissa el con-junt elel retaule amb eliferents elisso-lucions, elepenent ele l'absorció, pertal eI'aconseguir la igualtat. Final-ment es fa un retoc mitjancant tintesneutres amb pigment terra ornbranatural, en els blancs ele I'estuc onha saltar la policromía o el elaurat.

ANNA FORTUNY

EULÁLlA SOLER

33

El corunntdesprésde la restauració

34

Retaule delNom de Jesús

•Pintura sobre fusta

Segle XVI

800 cm x 500 cm x 160 cmCatedral de Tortosa

Reg. de I'SRBM 2951, 1989Restauració: Carmina Admella,

Núna Ros, Rosa Senserrich

•

El Retaule del Nom de jesús va serconstruit en el darrer quart elel se-gle XVI, imitant l'estructura d'unaportada renaixentista. El 26 de rnarcde 1582 es contracta la construcciódel rctaule amb el fuster Gabriel Cidper 50 Iliures mes el Iliurament elelmaterial necessario Entre els anys1587-89 el pintor i dauraelor JoanDesi va tancar els contractes per unaquantitat ele lliures superior a 72 perpintar i daurar les talles de la Verge ide sant joan a peu de creu, així comles deis quatre evangelistes. L'any1592, jaurne Talarn va contractar perno mes d'll Iliures algunes pinturesdel retaule.

El suport, de fusta de pi, ha so-fen l'atac puntual de dos tipus d'in-sectes xílofags: Yhylotrupes i I'ano-bium, encara que l'únic Iloc on

Detall d'una figura ones pot observar la gran

acumulació de pols i bruticia

Aspectedel retaule

aban sde la restauració

s'observen signes eI'activitat es a lamesa de l'altar. Esquerdes i cops evi-dencien els diferents desmuntatgesque han sofert les talles per les re-pintades de les fornícules. Hi hanombrosos forats ele c1aus al voltantele l'arc central possiblernent fets perpenjar-hi cortinatges dura nt la Set-mana Santa. Les mutilacions d'algu-nes motllures i queixals entre els ba-saments per a la collocació deprestatges i tubs f1uorescents fanpensar en un ús continuat de l'altarcom a objecte de culte, ja que s'hitroben adaptacions al gust de diver-ses epoques, des dels successives re-pintades cada cop mes sobris i obs-cures fins a la inclusió d'elementsaliens: motllures repetint la forma dela creu en la fornícula central, pecadeis anys trenta representant I'Espe-rit Sant clavada a l'arquitrau, falsapredel·la del segle passat superposa-da a l'original o be la instal·lacióelcctríca funcionant al retaule.

S'observen tres tecniques pictorí-ques eliferenciades: daurats, olis itremps. Els daurats i llarnats, en ex-cel·lent estat ele conserva ció a les es-cultures, es troben mes desgastats enl'arquitectura del retaule, segura-ment per neteges abusives. Les car-nacions, de técnica oleaginosa, pre-senten una gruixuda i resistent capaben conservada. No es el cas, pero,de les taules de vAnunciacio, on l'a-brasió de les veladures es fa palesa,

a mes de les perites perdues on s'haseparar I'endrapat. Els trernps, dedos tipus: grassos per a les represen-tacions deis grotescos als laterals defornícules i basaments, i magres encolor blau enfosquit al fons del fris iestries de les columnes. Es detectenrepintaeles per tora la policromia delretaule, ele diverses epoques, tecni-ques i magnituds.

Consultats el Centre i el doctorQuerol -delegar d'Art pel Bisbat deTortosa- es planteja de retornarl'aspecte original al retaule, es a elir,donar un sistema de presentació ons'eliminessin tots els elements aliensal segle XVI, incloses les repintades, ies reconstrutssin els fragments demotllures rnutilades amb fusta vistaprevíament preparada i tenyida. D'a-questa manera es va comencar unasegona fase on es retiraren les repin-tades de les quatre fornícules, i esdescobriren uns curiosos grotescos ala trempa similars als que es troba-ven als laterals. Les dificultats es vancentrar en el descobriment del blauoriginal. Així com les estrelles daura-des es recupera ven forca be, el blaues resistía sota la capa de la segon arepintada, un tremp rnolt dur i quasiimpossible d'eliminar sense rnalme-tre l'original. Davanr d'aquest impe-diment s'opta per aplicar una capade protecció a tota la superfície i re-pintar tots els blaus arnb un trempfet arnb pigments i cola de conill, to-

talment reversible. Aquestes i d'al-tres actuacions, com la reintegraciópictórica de tipus il·lusionista -ambl'anivellament previ de les llacu-nes- o la reordenació deis quatreevangelistes a les se ves fornículescorresponents, han fet possible unalectura coherent d'aquesta obra tan

modificada al lIarg deis ternps, retor-nant-li pan de lesplendor que haviaperdut.

35

Aspecte finaldel conjunt

BIBLIOGRAFIAMATAMOROS. J. La Catedral de Tortosa. Tortosa: Católica,

1932.QUEROLLOR, A. Semana Santa. Tortosa, 1990. "El retablo

del Nombre de Jesús de la Seo, ahora restaurado,en su Tortosa del XVI»

CARMINA ADMELLA

ROSA SENSEI@CII

Retaule de la Mare deDéu deis Angels i

sant Bartomeu•

Escultura policromadaSegle XVII

Parróquia de Nostra Senyora deis ÁngelsCasserres (Berguedá)

Reg. de I'SRBM 4407,1993Restauració: Cisa Fuxet

•

L'auror d'aquest retaule va ser Segi-mon Pujol, un escultor de Gurb. Vaser contractat l'any 1702 pel rectordel poble, Pau Escaler, i en el con-tracte s'estipulava que l'obra s'haviade fer en vuit anys i pel preu de1.050 lliures. No se sap quan Segi-mon Pujol va acabar aquest retaulepero consta que el 1718 ja havia co-brar l'obra. Sabern que, durant laGuerra Civil espanyola, el retaule vaquedar molt mutilat: van desaparei-xer quasi la totalitat de les escultu-res.

Es tracta d'un retaule dedicar a laMare de Déu, amb escenes ele lase va vida, en que, a més, hi haviaorigmariament les figures deis apos-tols. Consta de socol, predella, trescossos i atic, distribuus en tres car-rers i una estructura arquitectónica

Detalls de dos deis tres Reis on es pot apreciarla perdua de poücrornia i la brutícia

El detall superior del retaule abans de ser restaurat

amb elecoració vegetal on s'inserei-xen alguns caps d'angels i de sants.

L'estat ele conservació generalque presenta va el reta ule era des-igual. La part més baixa, i per tantmés assequible, estava més desgas-tada que la part superior. Així po-de111elir que tot el daurar de la mei-tat inferior era més feble i que lescarnacions ele les figures de les esce-nes d'aquesta zona esta ven retoca-des i mal meses (adoració deis reis,zona de la predelIa, etc.). La zonade l'atic esta va enfosquida a causadel fum i en la zona central de lesgrades i elel Sagrari hi havia moltesrestes de cera de les espelmes. Ta111-bé hem de elir que hi ha moltes pe-ces grans i petites que s'han perdut id'altres que esta ven elesenganxades,en perill de desprendre's.

Quant a la consolidació del su-port, es va treballar de manera ex-haustiva fixant al suport totes aque-lIes peces que patien una des-connexió. També vam desinfectar elsuport de fusta en tetes les zonesdel retaule on manca ven peces i so-bretot en els espais buits que hi haentre les columnes salornoniques.

Ta111hé es va desinfectar la part deldarrere.

Detall deis Reis després de la neteja I la capa de protecció final

La neteja del retaule va ser mix-ta. En les parts dauraeles i les zonesde fons, es va actua r de manera méssuperficial per no desgastar l'origi-nal. En les figures la neteja va ser111és profunda, tant en carnacionscom en vestiments ja que algunesd'aquestes parts esta ven retocades ien general la pintura era 111és resis-tent. Després es va brunyir i enver-nissar tot el retaule i finalment esvan retocar les zones de perduespuntuals de pintura. Les zones on hiha fusta vista a causa ele la perduade peces es va rnantenir igual, i esdissimularen les parts que distorsio-naven el conjunto En general, el cri-teri seguit en l'actuació d'aquest re-taule va ser més ele conservació queele restauració exhaustiva, ja que lescaracterístiques i la historia ele lamateixa obra ens van fer pensar queaixí ho requeria.

OSA FUXET

BIBLIOGRAFIACAMPS, R. -Apunts t notes d'história de la vila de Cas-

serres-. L'Eral, núm. 16, p. 45-54SITGES MOUNS, X, El cometa Halley al retauJe de Casserres.

p. 6 i 7PÉREZ SANTAMARIA. Escultura barroca a CatalunyaTRAIDÓ, J,R. Historia de /'art ceteie. Vol. 5: L'época del Bar-

roe, s. XVII-XViii, Barcelona: Ed. 62, 1984

Canjunt després de la restauració

Retaule del Roser•

Escultura de fusta policromadaSegon terc del segle XVII

Daurador: Casanova10m x 5,50 m x 0,60 m

Església parroquial de Santa MariaPonts (Noguera)

Reg. de I'SRBM 5080,1995Restauració: Sergi Plans

•

38 El conjunt estructural presenta uninici d'atac e1'insectes xilofags, prin-cipalrnent e1etectables en les parts al-tes e1el retaule. Alhora , presentacerts elesencaixaments a la part su-perior, així com e1iverses esquereles ifissures. En la pan inferior, a la pre-del-la i al primer pis, s'hi observa lamutilació ele les escenes (en lesc¡uals manquen caps, mans, bracos)que foren malmeses elurant els pri-mers e1ies ele la Guerra Civil elel 36.També e1esaparegueren l'estatuariaexempta ele la preelel·la, la imatge ti-tular, i el socol cerarnic e1el segle XVII

que decorava la part inferior ele la

L'escenade la crucifixió abans de ser restaurada

capella. La capa ele preparació, deguix i cola animal cartilaginosa, pre-senta en les zones elauraeles el tradi-cional to verrnellós. La cohesió entreel suport, la capa ele preparació i lacapa pictórica és forca bona, excep-ruant-ne les zones baixes les qualspresenten certs elespreniments. Pelque fa a la capa pictórica, es podenobservar eliverses etapes d'aplicació

ele policromia Tanmateix, tot el con-junt presenta una repintada grolleraque amaga i elesvirtua la policromía

original (a excepció ele la predella).Un exemple el podern trobar en l'es-cena ele la Pentecosta o en la ele laCoronació ele la Verge, en les qualsl'Esperit Sant es troba repintar duncolor blanc que amaga el colrat ori-ginaL La superfície elel retaule pre-senta, en general. un enfosquimentdegut a lacumulació ele pols, fum ivernissos envellits, alhora que estroba desfigurar per les nombrosesrepintades.

El procés ele conservació i res-tauració s'ha iniciar amb l'eliminacióele la pols superficial, alhora ques'ha proceelit a una primera fixaciópuntual. Seguielament, s'ha elut a ter-me la desinfecció total elel suportper mitja d'un fungiciela elissolt enun meeli volátil En finalirzar el trae-tarnent e1el suport, s'ha proceelit a lafixació ele la capa pictórica i de pre-paració a base eI'injecció i d'aplica-ció arnb pinzell fi d'un aelhesiu ter-

L'escena de la flagel·lació abansde ser restaurada

moplástic barrejat amb un tensioac-tiu hurnectant i una posterior pressiódigital. Un cop asseguraela la fixaciós'ha proceelit a la neteja. A causa eleles e1iverses tecniques pictoriquesurilitzaeles elurant laplicació ele lapolicromía (oli, trernp, daurat) s'han

utilitzat eliferents mescles a base eleelissolvents volátils i les seves pro-porcions s'han adaptar a les necessi-tats ele caelascuna ele les zones quecalia tractar. Durant tot el procés eleneteja s'ha utilitzat white spirit C0111 aelement neutralitzador. Al mateixtemps, s'han retirat bona part ele lesrepintaeles que amagaven la policro-rnia original a partir ele la utilitzacióalternada ele eliferents elecapantscombinats arnb l'acció mecánica elelbisturí i de elissolvents com el dime-til. Acabada l'operació ele neteja, s'hiha aplicar una capa de protecció elevernís, i s'ha procedit a una reinte-gració pictórica ele tons neutres abase ele pigrnents en poi s aglutinatsamb vernís ele reroc, per tal ele res-pectar-ne al maxim l'aspecte origi-nal.

SEIlGI PLANS

BIBLIOGRAFIAGABRIEL,M.; PLANS S, «La restauració del retaule barree de la

capella de Nostra Senyora del Rosar, a la parroquia deSanta Maria de Ponts-. Portaveu de la comarca delIntg Segre [Ponts[ (rnaiq 1995), núm. 189, p. 15-17

39

Corjuntdel retauledesprésde la restauració

Retaule de laImmaculada Concepció

•Escultura de fusta policromada

Atr. al taller de Joan Grau, ca. 16388,20 m x 4,80 m x 0,60 m

Capella de la Concepció, Puialt (Anoia)Reg. de I'SRBM 4759,1994-95

Restauració: Sergi Plans

•

Retaule barroc contractat el 1638, ons'incorpora una imatge ele la Vergedalabastre del segle XIV. Fou elauratentre el 1684 i el 1686. El conjunt es-cultoric, segons Carme Giralt, és atri-buiblc al taller de joan Grau.

L'estructura arquitectónica elelretaule es combina amb relleus, es-cultures (de fusta d'álber) i pinturessobre tela i sobre taula. L'estat ele lafusta és eleficient, ja que presenta unatac generalitzat d'insectes xilofagsen actiu. També s'observa la perduad'elements ornamental s, així com laelesaparició de I'estatuaria ele la pre-del-la i el primer cos, i la mutilació

ele les imatges conservaeles fruit e1elsimpactes ele bala que reberen i laposterior caiguda a terra que sofri-ren e1urant els tragics eselevenimentsele la Guerra Civil del 36; restes elecera i espelmes i una gran quantitatele claus utilitzats elurant la presenta-ció e1el monument ele Setrnana San-ta, i un vell sistema electric d'illurni-

nació. La capa ele preparació és

Tall estratigráfica 400 augments on s' observen

dues capes de preparació consecutives

prima, ele guix i cola animal. Quanta la capa pictórica podem elistingir lautilització ele tres tecniques: els dau-rars presenten un estar irregular, elemanera que són més gastats a la partinferior i crcmats i esquarterats en eldosser central; els llarnats, fets altremp damunt daurat, presenten untreball elelicat, i les carnacions estanrealitzaeles él I'oli arnb textura llisa.La policromía presenta un bon estati una bona cohesió tret d'alla on lacapa ele preparació s'ha despres. Toti així, tant la policromía com elsdaurats es troben arnagats per unacapa ele vernissos envellits, fum,cera i pols acumulada, que donenuna visió fosca de tot el retaule.

El procés ele conservació i res-tauració es va iniciar arnb l'elimina-ció ele la poi s superficial, la granquantitat ele c1aus, les restes d'espel-mes i l'enretirada elel sistema electric(fils i bombetes) Després es des

muntaren les pintures sobre tela i esprotegiren e1eguelament per al seutrasllat als tallers e1el Centre, on pos-teriorrnent foren restauraeles. Una deles operacions prioritaries fou la des-infecció a causa ele la presencia d'in-sectes xilofags en actiu. per la qualcosa es proceelí a la elesinfecció totale1el suport. Finalitzat el tractamcnte1el supon sinicia la fixació i la pos-terior neteja ele la policromía. Per feraquesta darrera operació, es rcalitza-ren e1iferents preves per tal de trobar

Dos detalls del retaule, abans de la restauració

les composicions més aelequades acausa ele la eliversitat de tecniquesutilitzades elurant el procés d'aplica-ció ele la policromia. Un cop Ilesta laneteja s'aplicá una capa de proteccióa base dun copolímer acrílic a haixaconcentra ció en un elissolvent vola-til. Per a la prcsentació final es pro-ceelí a estucar les manques ele pre-paració original ele la predel·la idalguna altra zona puntual moltperceptible, intentant evitar en totmoment una intervenció excessivasobre l'obra original. Quant a lareintegració cromática se seguí uncriteri ele tons neutres.

Igualment s'intervingué en laimatge d'alabastre de la Verge (se-gle XIV), la qual presenta una repin-tada general sota la qual hi ha indi-cis de policrornia original. Aquestaimatge ja fou restaurada a principisele 1940, per la qual cosa s'opta peruna neteja superficial tot respectantla repintada posterior davant la man-ca eI'infarmació ele l'estat de la poli-crornia original.

SEIlGI PLANS

BIBLIOGRAFIACORBATERA I ROCA, J, Notes históriques documentades de la

parroquia de Sant Andreu de Puja/t. Tárreqa: Imprem-ta Figueras, 1924

GIRALT I FONT, e, El retaule de la Puríssima Concepció de Pu-jalt. Pujalt: AJuntament de Pujalt. 1995

41

El retauledesprésde larestauració

Retaule de sant Elm•

Escultura policromadaEscultor: Jaume Tramulles, 1688

Policromador-daurador:Francesc Cervera, 1691

738 cm x 382 cmEsglésia parroquial de Sant Bartomeu

i Santa Tecla, Sitges (Garraf)Reg. de I'SRBM 4110, 1993

Restauració: Caterina Aguer, Judith BusomIsabel ColI, Joan Jesús Insa

M. Ángels Marsé, Josep Paret

•

El Retaule de san! Elm, a l'esglésía

parroquial de Sitges, forma pan dundeis pocs conjunts retaulístics bar-roes que queden a Catalunya. Du-rant la Guerra Civil de 1936, aquestamagnífica obra fou salvada gracies alfet que va ser desmuntada i traslla-dada al Palau Maricel, a la mateixavila de Sitges. El mateix es féu arnb

la resta de retaules. Cal també desta-car la intervenció del daurador vila-franquí Franesc Cervera, que acon-seguí en la policromía i el daurat-tot or fi- un resultar final d'unaaltíssima qualitat.

L'atac deis xilofags no era el pro-blema més greu que patia el retaule,

42

El retaule abans de restaurar

ja que aquests nornés ha-vien actuar en alguns frag-ments cscultorics (rnotllu-

res, orna mentsDetall d'un miracle de sant Elm al retaule, abans i després de ser restaurat

rnans,vegetals, etc.).

La capa pictórica havia

sofert perdues puntuals i algun c1ive-llar, si bé tenia bona adherencia arnbla capa de preparació. Els daurats,

d'or fi, es trobaven en bon estat, tot ique a la predella es va utilitzar colra-dura.

Les capes de superfície eren lesparts que presenta ven més proble-mes. L'existencia d'una repintada ge-neral, de tonalitats ocres i colorsapagats, i de betum judaic, feia queno es pogués apreciar gens la poli-crornia original. A més, la pols i labrutícia acumulades i adherides,contribuien a amagar encara més labrillantor de l'or fi i les policromies.Cal dir també, que en algunes zoness'havia aplicar vernís per mitja dun

nebulitzaclor, el qual va fixar encaramés la brutícia.

El procés de conservació i res-tauració va comencar arnb una des-infecció general.

La neteja va ser la pan del pro-cés que va requerir més atenció.

Després d'elirninar la pols mecánica-ment, es van fer una serie de provesestrategiques per decidir el productemés adient i per tal de cornprovarque a sota d'aquella pintura -queno corresponia en qualitat ni en estil

a la del segle XVII- hi havia quel-com més interessant i apreciable.Feta la comprovació, es va procedira l'elirninació de repintades. En ge-neral es va utilitzar una mixta d'alco-hol i tobite spirit, pero en els 1I0cson la brutícia estava més adherida esva fer servir c1imetilformamida rebai-xada arnb uihite spirit, i es va anal'molt en compre durant el procés deneteja. Les imatges modernes es vannetejar nornés arnb uibite spirit.

El sistema de presentació va serde tipus illusionista a les zones mésvisibles de la palt haixa del retaule,on es veía la capa de preparació. Fi-nalment se li va clonar una capa devernís rebaixat, a tall de protecció, laqual cosa tarnbé va fer lluir molt rnésels daurats i les policromies originals.

MA. ÁNGELS MARSÉ

BIBLIOGRAFIABOSCH I BALLBONA, J. E/s talters d'escultura al Bages (se-

gle XVII). Caixa de Manresa. 1990. Proleq de SantiagoAlcolea.

COLL I MlRABENT, 1. E/s retaufes barrocs i t'orque de f'esgfésiaparroquia! de Sitges. Sitges: Grup d'Estudis Sitge-tants.1993.

ESPINALT,C.; GRACIA, M.J.; MARSE, M.A. La policromia deisretaules barrocs de /'església de Sant Bartomeu ¡San-ta Tecle de Sitges. Institut d'Estudis Penedesencs.1996.

MARTINELL,C. Monumenta Catalaniae. Vol. 2-3: Arquitecturai escultura barraques a Catalunya. Barcelona: Alpha.1963

PÉREZSANTAMARIA,A. Escultura Barroca a Catalunya. Barce-lona: Virgili i Paqes. 1988.

43

Presentació final del retaule després de la restauració

Imatge de santa Llúcia després del procés de restauració

Retaule de santa Llúcia•

Escultura de pedra policromadaEscola de Lleida, dins de la segona meitat del

segle XIV (1360~ 1378)3,29 m x 3,32 m aprox.

Església de Sant Llorenc (Lleida)Reg. de I'SRBM 3692,1989

Restauració: Carme Faura

•

El Retaule de santa Llúcia, de l'es-glésia de Sant Llorenc de Lleida, ori-ginalment estava situat al fons d'unacapella terminal, al peu d'una de lesnaus afegides durant el segle XIV. Lacapella fou fundada per Dornenecele Montsuar, que va morir el 1349.

El retaule, de trae molt elegant,pertany a l'escola anomenaela lleida-tana, i la seva realització data, apro-ximadamenr, ele la segona meitar elelsegle XIV (1360-1378). Els registresde les histories són separats per fri-sos amb decoració lineal, mentreque els petits muntants verticals es-tan reunits en feixos de tres. Es veuclaramenr una evolució de la deco-

ració situada a la part superior de leshistories, a la manera de les clara-boies gcometriques que els arquitec-tes obrien als finestrals deis temples.

El suport, ele pedra arenosa, es

Detall del retauledesprés de la restauració

troba en bones condicions. Presentaels maltractaments que va rebre enl'últirna guerra civil: li manquen al-guns motius arquitectonics, i algunesfigures han estat mutilades, sobretoten els dos quaelres inferiors centrals.La imatge ele la santa va ser elecapi-tada i trencada per diferents llocs. Elcap no es va poeler recuperar, per laqual cosa, en ser restaurada el 1942,l'artista lleidata Lluís Pelegrí lin posaun altre.

La capa de preparaclO es moltfina. La policrornia , aplicada altremp, presentava un ennegrimentper acumulació de brutícia forta-ment adherida a la superfície i total'obra presenta va una capa de lacaque augrnenrava de gruix vers elscarrers inferiors. Dissortadament,quan es va tornar a muntar el retau-le, es va ernprar ciment, arnb moltpoca cura. El resultat d'aixo és queels regalims ele ciment hi són abun-clants. En general es troba en hon

estat de conservació.La imatge de santa L1úcia és la

que es troba en més mal estat. El capafegit es veu clarament que no escorrespon amb la resta de la talla,que és d'una gran sensibilitat i per-fecció de detalls, i més tenint encompre que hi ha documenta ció fo-tografica d'abans de la seva destruc-ció. Possiblement, té més d'una re-pintada per tal d'amagar els defectesque es van produir en la restauració

de 1942.La neteja del retaule la podríern

diferenciar en dues parts. Una pri-

Presentació final del conjunt

mera, mecánica, que va consistir allevar restes de ciment, seguida d'u-na eliminació superficial de la brutí-

cia, aixi com també, de la laca. 1 al'apartat final de restauració podernmencionar que se li ha clonat unvernís sintetic com a protecció a latotalitat ele la capa pictórica i s'hihan fet pe tites intervencions ele rein-

tegració ele la policromia.El sistema de presenta ció el po-

elríem considerar de tipus arqueolo-gic, sense reconstruir certes partsque manquen en algunes figures.

CARME FAURA

45

BIBLIOGRAFIADE DALMASES, N.; JaSE I PITARCH, A Historia de ren cetee.

Vol. 3. Barcelona: Edicions 62.1984, p. 49,133,143,144 i 145.

liAOONOSA PUJOL, J. El templo románico-gótico de San Lo-renzo de Lérida. Lleida: Imprenta-Escuela, 1972.

46

Retaule de sant Llorenc;•

Pintura al tremp d'ou sobre pedracalcaría local

Atribu'it a Bartomeu de Rabio, segle XIV

380 cm x 389 cmEsqlésia Parroquial de Sant l.lorenc. Lleida

(Segriá)Reg. de I'SRBM 3677,1989-1992

Restauració: Carme Sandalinas

•

El Retaule de sant Llorenc, atribuit aI'escultor Bartorneu de Robio -actiua Lleida entre el 1360 i el 1377-, espot considerar tant des del punt devista estructural corn iconografic, elprojecte més ambiciós conegut eleI'artista.

El suport és ele pedra calcaria iesta format per I'encaix ele 56 pecesele talla i relleus.

L'estat de conservació de la peelraés bo, encara que presenta eliversesperdues, ben elocumentaeles per lesfotografies d'arxiu que hi ha, causa-des principalment durant la GuerraCivil arnb I'esmentada crema ele I'es-glésia i les posteriors operacions eleelesmuntatge i de muntatge del retau-le. Les perdues van ser reconstruieles,en part, en diverses intervencionscoincidint amb el muntatge elel retau-le, entre els anys 1984-1988.

La capa pictórica es trobava reco-be na d'una gruixuda capa de pinturaa l'oli de color blanc arnb diversos

Proves de netejaen la figura de sant Lloren,

elements daurats, la imatge ele santLlorenc arnb la dalmática de colorvermell i ornamentació vegetal elau-rada. Aquesta capa estava molt dete-riorada, a causa de I'incendi de l'es-glésia durant la Guerra Civil,presentava importants desprenimentsen forma de butllofes i ennegrimentgeneralitzat per calcinació superficial,més accentuat a la part superior onl'escalfor fou més elevada.

Entre el suport ele pedra i la poli-cromia es va poeler observar una finacapa ele preparacíó de color blancben cohesionada i composta, segonsles análisis realitzades, per sulfat elecalci i blanc ele plorn, barrejat arnbcaserna o clara d'ou com era tradicio-nal, que serveix de base a les cama-cions i vestits, i una capa d'ocre d'o-xiel ele ferro com a base elels daurats,També s'observen diverses repinta-des de colors vius, realitzaeles altremp i amb full d'or fals sobre elselements reconstnnts ja esmentats.

Superficialment el retaule pre-sentava, a més d'una capa ele fums(amb la pintura parcialment calcina-da ja esmcntada), brutícia acumula-da i restes ele ciment elel muntatge ales juntes. En iniciar el procés eleconservació i restaura ció es va pro-cedir a una primera fase ele netejaele fums i brutícia acumulada, per talele elistingir les restes ele les eliferentspolicromies i ele la pedra vista a leszones erosionaeles. Una vegadaielentificaeles i eleterminaeles les te c-niques pictoriques ele les eliferentscapes, es va proceelir a l'eliminació

ele l'última capa de policromía. Així,es va proceelir a l'estovarncnr d'a-questa gruixuda capa, per mitjá eleelissolvents aplicats en forma de gel,i a la seva eliminació lenta i acuradaamb el bisturí. Només en determina-eles zones arnb butllofes no va sernecessaria l'acció elel elissolvent. Lapart superior és la que va presentarmés dificultats a causa de I'eneluri-ment ele la pintura per l'acció elel'escalfor.

La capa més antiga presenta lesornamentacions característiques elelgotíc, mentre que la següent presen-

Detall de la part esquerrade la predel·la

abans i després de la restauració

ta colors plans amb l'eliminació elelselaurats. Al mateix temps, les análisisrealitzaeles ens han permes d'identi-ficar diversos pigments utilitzats comsón el blau d'atzurita, el verel oxidele coure, el vermell mini, el blancele plom i les terres oxids ele ferro.Finalment, les restes de policromías'han protegit amb una fina capa eleresina acrílica ele baixa concentra ció.

Pel que fa al sistema ele presen-tació, no s'ha reconstrurt cap perdu«ni volumétrica ni pictorica, s'hanc1eixat vistes les restes de les dife-rents policromies per permetre'nl'estudi i, com a docurnent historie iamb el criteri de la mínima interven-ció, s'han atenuar els blancs pun-tuals ele capa ele preparació que po-elien elistorsionar la unitat estética

elel conjunt.

CARME SANDALINAS

BIBLlOGRAFIABANGO TORVISQ, l. Iconografía de San Lorenzo. El Escorial en

la Biblíoteca Nacional. Madrid: Ministerio de Cultura, p.369-425

DE DALMASES, N.; José I PITARCH, A. Historia de í'ert cata/aVol. 3: ['ert gótico S, XIV-XV. Barcelona: Edicions 62,1988, p. 144-145.

DURAN I SANPERE, A. Monumenta Catalonfae. Vol. 1: Els re-taules de pedra. Barcelona: Editorial Alpha, 1932,p.77-95.

ESPAr'JOL BERTRAN, F, El escultor eeaomeo de Robio iL/eida.Eco de la Toscana en Catalunya. Lleida: Edi-ciones de Universidad de Lleida, 1995.

FURLAN, V.; HERMANES, T.A.; PANCELAR, R. «Portail peint de laCathédral de Lausanne. Analyses pour une restaura-tion.» Tiré de chantiers. [Lausanne] (1981), núm. 12.p.13-20

SANDALINAS LINARES, C. El retaule de Sant Llorenr;;' interven-cions sotertes com a conzecúencie del canvi de gusten dfferents époques. Actes de la 1IReunió Técnica deConservacíó i Restauracfó del GTCR BarcelonaGTCR, 1991 (en espera de publicació)

47

Aspecte final del retaule després de la restaurac.ó

48

Sant Enterrament•

Grup escultóric de guix policromatInconegut, 1569

Capella del San! Sepulcre de I'església delconvent deis Ángels (Barcelona)Reg. de I'SRBM 4120,1993-95

Res!auració: Álex Masalles (cap d'equip)Imma Bové, Leo Caballero

•

El grup monumental ele I'enterra-ment ele Crist que es troba a la Ca-pella del Sant Sepulcre ele l'esglésiaelels Angels, és un elels rars exem-pies d'escultura en estuc ele cale quees conserven a Catalunya. Va ser re-alitzat el 1569 sota el mecenatge elelbisbe francisca joan Jubí, en pie re-naixernent. El pare Jubí va participaren el Concili ele Trento entre elsanys 1551 i 1552 i molt probable-ment va ser a Italia on va elesenvolu-par el seu gust per l'estil renaixen-

tista que inspira l'encarrec elelconjunt arquitectonic de la capellaele! Sant Sepulcre, amb les arcaelesd'arc ele mig punt i el grup escuhoricen estuc blanc i daurats a la maneramés italianitzant.

Se'n elesconeix l'autor tot i que,si hem ele jutjar per la gran habilitartécnica en el modelar ele I'estuc, espodria pensar que va ser un escultoritalia.

El conjunt, que representa elSant Enterrarnent ele Crist, esta em-marcar per un drap ele fons, arnbcinc nusos a la part superior, un elecentral més alt que remata el con-junt, i elos llargs plecs a cada costatque tanquen l'escena pels laterals.Els materials emprats per a la se varealització són d'una gran senzillesa,en consonancia arnb l'esperit fran-cisca i arnb els materials ele la restade la capella: cale arnarada, sorra eleriu, guix, claus ele ferro, canyes,

El conjunt escultóric abans de la interven ció

ceramiques de reaprofitament, totxosi pedrés. L'altar sobre el qual descan-sa la figura ele Crist és construir ambpeelres i runa amalgama eles amb pe-dra i estuc ele guix i sorra. Sobreaquest volum es construiren totes lesfigures, aproximant primer la forma iconstruint un nucli intern amb mor-ter ele guix, cale i sorra, que va per-metre un treball més rapid gracíes ala presa elel guix Després, sobreaquest nucli, es van anar modelantrots els detalls elirectament in situcapa a capa arnb cale i pols ele mar-bre fins arribar a la forma final. Lasuperfície ele l'estuc té un acabarmolt fi, Iluent possiblement a imita-ció del marbre blanc.

S'han trobat restes ele elaurats enalguns punts ele les figures i en el ri-bet lobulat elel elrap recollit a la partsuperior. El fet que aquests dauratses trobin elirectament sobre l'estuc,sota les policromies més moelernes,fa pensar que l'aspecte original elelgrup era el ele les escultures italianesal més pur estil florentí ele marbreblanc amb daurats decoratius.

Les abunelants restes ele policromiaque ens han arribar són el testimonielel gust del període barree elurant elqual es va pintar tot el conjunt, S'hanlocalitzat zones amb capes diferents elepintura la qual cosa fa pensar que ambposterioritat es van repintar algunesparts potser ja eleterioraeles per les hu-mitats.

En el moment d'emprendre lestasques de restauració l'estat ele con-servació elel grup era deplorable. Lesprincipals causes ele elegraelació ha-vien estat l'abandonament i l'aigua,que arriba va bé per capilaritat as-cenelent o bé en forma de pluja através elel forat obert en e! sostre acausa de l'estat rumos de la teulada.Una altra causa important ele elegra-dació ha estar el vanelalisme absurel iineliscriminat deIs últims anys, comevidencia una fotografía de l'any1924 en que el grup presenta un es-tar ele conservació bo, sense quasicap perdua, mentre que ara hi man-quen sis caps i nombrosos fragmentsde l'altar. L'aigua, juntament amb elguix elel morter ele I'interior de les fi-gures, ha propiciar la cristal·litzaciógeneralírzada de sals que ha tingutcom a conscqüencía la perdua depolicrornia i el trencament en pla-ques de l'estuc, així com la seva pol-vorització en zones puntuals. L'oxi-dació deis claus ele ferro que feiend'ancoratge ele I'estuc ha provocarnombroses ferieles, mol tes ele lesquals ja foren reparaeles arnb guixen una intervenció anterior.

Allá on el guix ele l'estuc és mésimportant s'observa la formació d'es-quereles per contracció durant l'asse-catge que han provocar la separa cióde molts fragments elel seu suport.Al drap elel fons ele l'escena s'obser-ven tres reparacions molt grolleres

feres arnb guix per tapar uns foratspracticats per motíus desconeguts.

La figura dernpeus de Maria Ja-cobé, adossada al mur s'ha despen-jat i es presenta trencada en trestrossos. El Nicodemus va caure a te-rra, ja decapitar, a causa de la per-dua de resistencia mecánica de l'es-tuc de les carnes que l'aguantaven,produida per la cristallització de lessals. En la se va caíguda va arrosse-gar part ele I'altar i elel sudari quepenja per sota la figura ele Crist. En-tre els fragrnents trobats a la runa,s'han identificar la part superior delcap ele la figura ele la Verge i ele Jo-sep d'Arirnatea, l'espatlla i el bracdrer ele la figura ele Maria Saloméaixi corn centenars d'altres fragrnentsmés petits.

La restauració eI'aquest grup,únic en el seu genere, es planteja

arnb un criteri quasi arqueologic, se-gons el qual la principal finalitat ésconservar el que ens ha arribat, coma testirnoni per a les generacions fu-tures. Per aquest motiu es limitaranal maxim les reintegracions d'ele-

ments perduts, i es posara l'ernfasi

en la resituació elel maxím nombreele fragments per tal ele tornar tota ladefinició possible a la imatge plástica

La primera fase ele la intervencióva consistir en la neteja ele runa, te-rra i pols que cobrien el grup, a lavegada que es recollien i es c1assifi-caven els fragments pertanyents al'escultura. Per a aquesta operació esva fer servir un aspirador ele tipusindustrial arnb un sedas ele malla de5 mm. En molts casos es van haverele fixar arnb aelhesius molts frag-rnents solrs abans de passar-hi l'aspi-rador per evitar danys majors. Tarn-bé es consolida, arnb silicat d'eril, laterra que es va fer servir per rejuntarles pedrés i els totxos ele l'altar. D'al-tra banda, s'eliminaren tots els afe-gits de guix per la seva incornpatibi-litat química amb la cale, enpresencia d'hurnitar.

La neteja de l'estuc es va ferarnb compreses mixtes ele sepiolita ipasta de paper amb carbonar d'a-moni en aigua elestil·lada al 5 %.

49

El conjunt, després de la restauració

Previament es van fixar les restes depolicromia arnb una resina acrílicaen solució aquosa per evitar-ne eldespreniment durant la neteja. Acontinuació es va realitzar la dessali-nització total del grup en fases suc-cessives per tal d'evitar una aporta-ció massa importa nt daigua alconjunt i facilitar l'assecat total deles compreses. Pel que fa a la poli-cromia, existent només en un 55 %

del total i elonat que no és I'original,la intervenció es limita a eliminar lesrepintades més modernes i a nete-jar-ne i fixar-ne la resta. D'aquestamanera, es conserva el testimorii

historie d'una epoca, sense destor-bar la visió de conjunt dominadapel color blanc, calid, ele I'estuc. L'e-liminació de la repintada grisa i ver-mella que recobria el drap del fons

es va haver ele fer arnb bisturí, atesala gran elegradació del suport.

Ara es passara al muntatge i l'en-colada elels fragrnents caiguts i, so-bretot, de les figures de Nicoelemus iMaria jacobé, que s'installaran ambsistemes de fixació resistents i a lavegaela reversibles (la figura caiguelaele Nicodernus pesa aproximadament300 quilos), Després s'estucaran lesfissures i petites perdues, i s'entona-ran cromáticament amb aquarella.Per últirn, es reintegraran el frontal iel socol ele i'altar arnb estuc de cale,el material rnés idoni per funcionarC0111 a capa de sacrifici en el cas elepersistencia de les humitats ascen-elents.

ÁLEX MASALLES

Mausoleu de Pere 11•

Escultura de pedra policromadaGótic

Església del monestir de Santes Creus(Alt Camp)

Reg. de I'SRBM 3941, 1991Restauració: Emili Juliá

•

50 Tant aquest mausoleu com el renai-xentista de Bellpuig coincideixen enla condició de ser conjunts singulars,des del punt de vista de la conserva-ció i restauració, tot i que han re-querit tractaments de restauració pe-culiars per a cada caso El conjuntpresentava perdues e1'elements de-coratius, COtll coronaments de pina-eles que en alguns casos ja eren ab-sents, i en d'altres ja havien estatsubstituits per deficients facsímils deguix. Alguns e1'aquests coronarnentsde pinacle van ser restituns per notrencar l'efecte visual. Tant a les co-lumnes del templet com a la part es-cultorica del mateix mausoleu s'hihavia acumular una gran quantitatele pols, sutge, cera, excrements eleratpenat i d'altres rnateries estranyesal conjunt cscultoric. Després e1'unaneteja mecánica acurada a base depunta de bisturí per tal e1'eliminar lesrnateries estranyes més incrustaelesal marbre, s'utilitza, amb molt bonsresultats, vapor d'aigua aplicar ambaparells expulsors graeluables entemperatura i quantitat. Fou respon-sable d'aquesta neteja el senyor Emi-li Julia, al qual tarnbé se li en-ea rrega la reintegració pictórica e1elfons blau estrellat de la volta interiore1el templet, que ja havia sofert nom-brosos i e1eficients retocs en epo-ques anteriors.

JOSEP M. XARRIÉ I ROVIRA

Detall i conjunt, després de la restauració

Sepulcre de Ramon 111de Cardona-Anglesola

•Escultura de marbre de Carrara

Giovanni Merliano da Nola, 1522-15251.090 cm x 550 cm

Església del convent de Sant BartomeuBellpuig d'Urgell

Reg. de I'SRBM 3892, 1990Restauració: Josep M. Xarrié, Emili Julia

•

L'emplaca ment d'aquest exernplardel rena ixernent italia, acoblat almur esquerre ele la nau de lesglésiaparroquial ele Bellpuig, és incorrecteeles del punt ele vista ele la seva con-servació. Sense lespai suficient per auna presentació estructural aelequa-da, fa que en clies de celebracionsreligioses, més o menys multitudi-naries, els assistents hagin destarmaterialrnent en contacte arnb lapart baixa del mausoleu.

El mausoleu pateix un problemade muntatge elefectuós donat que al-gunes peces no encaixen prou bé, Apan del rnuntarge elefectuós, hi haesquerdes ele cena consieleració, ifissures microscopíques que, arnbun petit movirnent causar pel subsol,poden esdevenir esquerdes d'unacerta consideració. La nostra inter-venció, realitzada per l'equip elel

Detall, amb proves de neteía

Resultat de I'acciócorrosivadeis acíds de ferrol presenciad'algunes coioniesde longsen el marbre

consolielació ele les esquereles mésperilloses, en lespera d'una ínter-venció més definitiva. Momentanía-

ment, es recoma na va als propietarislegals d'aquest gran mausoleu lacollocació dalgun tipus ele protec-ció psicológica que eviti l'aproxima-ció excessiva deis visita nts.

senyor Emili julia, va consistir enuna part del procés, que igualmenthagués calgut fer més tard, i que vaconsistir en la neteja ele la capa elefum, brutícia i pols que s'havia analacumulant arnb els anys, en l'adhe-sió elels fragments despreses, i en la JOSFI' M, XAlum' I ROVIRA

51

Conjunt, durant el procés de neteja

52

Retaule deissants doctors

•Escultura policromada

Joan Merca (fuster), Pere Martínez (pintura,daurat); reinaxentista 1598-1607

440 cm x 1.050 cmCatedral de Girona

Reg. de I'SRBM 4085,1992

•

Es tracta d'un retaule de la fi del se-gle XVI ja que es va construir durantl'epoca del canonge argedia Miqueld'Agullana rondant el 1598.

Hi ha dues bigues de fusta, quevan de banda a banda de la volta ique aguanten el retaule, que esta venmolt atacades pels corcs. Es podiendetectar esquerdes i fissures de dife-rents mides en la pan del suport de-gudes als moviments de contracció ielilatació ele la fusta, motivats segura-ment per canvis de temperatura ihumitat. De totes maneres, el gran

Aspecte d'una de les figures abansde procedir

a eliminar la pols i la brutícia

Part posterior del retaule un cap restaurat

elesgavell que imperava en la partposterior del retaule no es poeliaapreciar per la part elel davant ja quel'aspecte elel retaule era en conjunt

prou bo.La cohesió entre suport, capa ele

preparació i capa pictórica és forcabona.

Les perdues que es podien ele-tectar eren causa eles en la pan baixaelel retaule per cops i per la perduade suport eleguela als corcs i, en laresta, per l'acció ele la hurnitat que,en algunes zones més properes a lesparets, va fer que es perelés polio-o-mia i or eleixant veure en Ilocs pun-tuals la preparació i en altres el bol.La superfície presentava una capade brutícia, fums, poi s acumulada icera que li donava un to fose i apa-gat i que impedía apreciar el croma-tisme del conjunt. Ara bé, elesprésde l'analisi preliminar, s'ha consiele-rat que l'estat del retaule era regulara causa ele la elegraelació elel suport ide les capes ele brutícia superficialsque impeelien poder apreciar la poli-cromia en un estat més proper a 1'0-riginal.

La totalitat elel retaule ha estardesinfectar per mitja ele l'aplicació,

per impregna ció i injecció, d'un fun-gicida elissolt en un meeli volátil. Lesesquereles i parts elebilitaeles del su-port s'han consolidat mitjancant unaresina sintética en pasta i amb acetatde polivinil. S'ha refet la creu que

Detall de la part superior del retaule abans de la intervenció

corona va la part alta del retaule ambfusta desinfectaela ja que l'original,per l'avancat estat ele descomposi-ció, no podía ni aguantar-se en elseu encaix, ni suportar el pes ele laimatge. També s'han posat falquesnoves allá on les originals s'havienperdut o bé no complien la se vamissió.

Per consolidar la policromia enzones molt puntuals s'ha utilitzatacetat ele polivinil i s'ha estucat, o béarnb resina sintética, o bé amb estuc.1 la pan ele pols i brutícia acumuladas'ha tret amb aspiradors i arnb ajuelade pinzells i paletines. Una segonaneteja s'ha fet arnb goma d'es-borrar i, en llocs puntuals, arnb elis-solvents volatils.

S'ha elonat una capa de protec-ció en tota la superfície elel retauleamb un vernís a base de policiclobe-xanona, 1 per finalitzar, s'ha fet un ti-pus ele reintegració de tintes neutresmitjancant pigments purs, aglutinatsen vernís ele retoco La reintegraciópicrorica s'ha limitat estrictament alcontorn ele les lIacunes amb el crite-ri elel maxim respecte i la mínima in-tervenció.

IMMACULADA PERA

BIBLIOGRAFIACAlZADA OLIVERAS, J. Las claves de bóveda de la Catedral de

Gerona. Barcelona: Escudo de Oro, 1975.FONT, LI. Gerona, fa catedra! y el museo Oiocesano. Girona:

Carlomagno, 1952

53

Presentaciófinaldel retaule

54 I

Retaule de santJoan Baptista

•Pintura al tremp d'ou sobre pedra

calcarla localEscala lIeidatana, 1350-1370

280 cm x 370 cmEsglésia parroquial de Torrebesses (Segriá)

Reg. de I'SRBM 2855, 1989Restauració: Carme Sandalinas

•

El Retaule de sant [oan Baptista espot situar dins dun grup de retaulesd'autor inconegut, derivats de l'esco-

la lleidatana iniciada a partir del ta-ller de Bartorneu de Robio.

El retaule és ernplacat a I'esglésiaparroquial de Torrebesses, que no-més té una capella lateral antiga, alcostat de l'Evangeli, dedicada des dela seva construcció a sant joan Bap-tista, la imatge del qual apareix a laclau de volta. El retaule és adossar ala paret de la capella, que guardaparallelisrne arnb l'altar major del'església.'

El retaule fou desmuntat i traslla-

Durant el procés de restauració

Detall del sant, abans de restaurar

dar a Lleida durant la Guerra Civil, iposteriorrnenr va ser rerornat a Tor-rebesses per muntar-lo al 1I0c d'origen, pero a una aleada rnés baixa iarnb les escenes laterals avancades.

El suport, de pedra calcaría pos-siblement de la regló, és format perl'encaix de 21 peces.

L'estat de conservació de la pe-dra és bo, encara que presenta di-verses perdues degudes a cops: trescaps d'angels, possiblement trencatsper la tradició local de matar jueusper Setrnana Santa;' la part superiorde tres petits pinacles i una part delmantell del sant, com també un fo-rat de bala possiblement ocasionar

durant la Guerra Civil.També presenta importants zo-

nes de pedra erosionades, principal-ment a la meitat inferior, degudes auna neteja abrasiva amb aigua apressió feta clesprés del 1939. Elconjunt és fixat al mur de la capella

arnb barres de ferro que s'han rove-llat i han provocar el trencarnent dela pedra en aquestes zones, per lapart superior.

El retaule és polícrorn i presentauna capa de preparació de colorblanc i textura fina, el gruix de laqual varia segons les zones, i que es

compon, segons les análisis realitza-des, de sulfat de calcí i blanc deplom, possiblernent barrejat arnb ca-seína o clara d'ou com era tradicio-

nal. La cohesió entre les capes depreparació i pictórica i el suport és

bona.La técnica pictórica és possible-

ment un trernp dou, amb importantszones arnb lamina d'or sobre baseocre o verrnella.

Superficialment trobern unabona capa de fums i brutícia acumu-lada, pero tarnbé importants zonescobertes arnb ciment, amb regalims,arnb diposits de ciment, arnb estopa

Conjunt aban s de restaurar

a les zones d'unió de peces i taquespuntuals de guix per tora la superfí-cie.

capes superposades, arnb diferenciessignificatives, com per exernple leslínies de dibuix dels ulls i celles queen la policromía original són de co-lor terra en la següent de color ne-gre.

Al mareix ternps, les análisis ques'han fet ens han perrnes d'identifi-car diversos pigments utilitzats en lapolicromía com ara el blau d'atzuri-ta, el verrnell de cinabri, les terresd'oxids de ferro i el blanc de plom,que apareix generalment barrejatarnb els anteriors. També s'han iden-tificat l'ocre oxid de ferro i el ver-mell de cinabri com a base deis da u-

El procés de neteja es va fer enelues fases: primerament, una netejaele pedra i policromía, amb aiguadestillada, i leliminació mecánicade diposits de ciment i guix: en se-gon Iloc, una neteja puntual sobreles restes de policromía i les taquesmés difícils trobades a la pedra. Esdeixa per a una tercera fase l'elimi-nació deis diposits de ciment méselurs que no s'han pogut treure.Amb la neteja de les restes de la capapictórica s'han pogut descobrir dues

El mateix detall de la pagina anterior,després de restaurar

Tall estratigratic d'un plgmentvermell

de la figura central

rats, tarnbé barrejats arnb el blanc deplomo

Finalment, les restes de policro-mia s'han protegit amb una capa deresina acrílica de baixa concentraciói s'ha fet un sistema de presentacióde tipus arqueologic, sense recons-truir cap perdua ni volumétrica nipictórica, i arnb el criteri de la míni-ma intervenció s'han atenuar elsblancs puntuals ele capa ele prepara-ció visible.

Les intervencions ele conserva ciói restauració que s'hi han fet hanperrnes la recu pera ció ele restes elela policromia original i d'una repoli-cromia posterior, de gran importan-cia documental.

55

CARME SANDALINAS

NOTES1. DURANI SANPERE,A, 1932, p. 95-96,1412 Idem, p. 96: «El retaule de Torrebesses ens ensenya un

deis camins per on arriba la deslrucció a molts retau-les de pedra j a altres que no són de pedra. El de Tor-rebesses és víctima del zel religiós deis infants del po-ble, que el Oivendres San! volen prendre venianca deisjueus que causaren la mort de Jesús i, armats de lesmaces que la litúrgia popular els posa a les mans, in-tenten destruir-los en les imalges del retaule. [...] Algu-na testa caiguda dóna testimoni d'aquest fet, cantatpels intervinents de I'església de Torrebesses (que han

de muntar guardia durant la Setmana Santa, davant elretaule) ... »

BIBLIOGRAFIADE DALMAsES, N.; Joss PITARCH, A Historia de t'en cata/a

Vol. 3: t.en gotic. S. XIV-XV. Barcelona: Edicions 62,1988, p. t45-147.

DURAN I SANPERE, A. -E's retaules de pedra-. Monumenta Ca-talaniae. Barcelona. Editorial Alpha, 1932, vol. 1, p. 95-96,141

FURLAN, v: HERMANt:S, T.A.; PANCELA, R. -Portaií peint de laCathédrale de Lausanne. Analyses pour une restaura-tlon-. Tiré de chantiers [Lausanne] (1981), núm. 12,p.13-20.

56 I

Retaule de sant Valentí•

Escultura de fusta policromada1698-1699

750 cm x 450 cmEsqlésia parroquial de Sant Pere, Terrassa

Reg. de I'SRBM 4118, 1992Restauració: Conxa ArmengolMireia Fages, Silvia Samaniego

•

Pel lIibre de comptes de la parro-quia hi ha constancia del fet quel'any 1698 el retaule ja és en cons-trucció. Romangué uns setanta-cinc~nys per acabar fins que el 4 de junyde 1775 s'encomaná al mestre dau-rador de Barcelona Caries Calafell,

El supon de fusta és format perun gran nombre d'elernents encai-xats amb díferents reforces c1avats ala parer. Consta de quatre pisos dis-tribuits en tres carrers separats percolumnes salomoniques elecoradesarnb motius vegetals, fruites i ocells.El seu estat és bo, presenta un atacmoderar ele xílofags, algunes per-dues puntuals i desencaix eI'algunestaules, sobretot les de la part baixa.La capa de preparació és irregular(d'J a 3 mm), es troba en bon estar iesta ben cohesionada amb el suponexcepte en alguns petits punts. El re-taule és daurat gairebé en tota la su-perfície; la policromía es troba a lescarnacions i vestidures ele les figu-res; superficialment hi ha pols, més

Tall estratigráfic, a 400 augments, que mostrala repolicromia

Coronament del retauleabans de la neteja

Detall,abans de la restauració

abundant a la pan ele l'atic, repinta-des tetes d'una manera molt grolle-ra, taques ele pintura de la paret,taques rransparents groguenques(possiblernenr adhesiu) i restes decera.

Es fa una primera neteja superfi-cial ele pols i es consolida el suportarnb acetat ele polivinil puntualmenten aquells Ilocs on presenta movi-ment. Després de fer una fixació elela capa ele preparació i pictórica enels punts amb perill ele elespreni-ment es proceeleix a fer la netejaquímica ele les eliferents parts. Uncop feta la neteja s'ha proceelit al'envernissarnent amb un copolímeracrílic (diluir al 5 % en tolue). Des-prés s'han estucar algunes zones elela part inferior, i shan consolidararnb la mateixa resina sintética utilit-zada per envernissar. S'ha fet la rein-regració pictórica seguint elos crite-ris: to neutre per als elauratsillusionista per a les carnacions i elsmarbrejars.

CONXA ARMENCOL, MIHEIA FAGES

I SiLVIA SAMANIEGO

BIBLIOGRAFIAARxlu HISTORie DE TERRASSA

Ubre d'Antlgwtats I OrdinaClons de la ComumtatUbre de Consells de la Umversitat Forana

ARxIU PARROQUIAL DE SANT PERE DE T ERRASSA

Ubres de Comptes de I'obra ¡animesUbres de la Confraria de San! ValentíUbres d'obit« de San! PerePlees de documents varisCarpeta de comptes V8rlS

ALAVEDRA. S. Les obres de resteueoó de I'Església Parro-quial de Sant Pere de Terrassa a final del s. XIX. Tetras-sa,1g78.

FERRANDO ROIG, J. Iconografía de los Santos. Barcelona:Omega, 1950.

MARTiNEZ MONTFORT, F. La capella i el retaule de Sant ValentíTerrassa. Esqlésia Parroquial de Sant Pere. 1993.

MUNTADA SERRA, LL.; MORRAL SEALL, J. La capella de Sant Va-lenti. Aportació per a /'estudi del conjunt monumentald'Egara. Terrassa, 1981.

RAGON, B. Terrassa - Historial i efemérides. Terrassa. 1929

ROIG TORRENTO, A.lconografl'a del retaule a Catalunya 1675-1725. Barcelona: Universitat Autónoma. 1992

57

El retaule, després de la restauració

58

Retaule major de SantaMaria de la Geltrú

•Escultura de fusta policromada

Joan Albadó (fuster), Josep Tramulles(escultor). Francesc Vinyals i Rocatí (daurador)

Segle XVII

7,48mX12mEsqlésia parroquial de Santa Maria de la Geltrú

Vilanova i la Geltrú (Garraf)Reg. de I'SRBM núm. 4094,1992

Restauració: Raquel Padró, Núria Ros

•

El retaule, dedicat a santa Gertrudis,és considerat com un deis exemplesconservats més importants de la re-taulística catalana de la segona mei-tat del segle XVII.

El conjunt estructural de fustapresenta un atac generalitzat de xilo-fags, més considerable a la parr su-perior i menys important a les partsnoves. Les concentracions més granshan provocat manques importantsde su port. Hi ha petites esquerdeslongitudinals en gran part de colum-nes i escenes (en intervencions ante-riors algunes van ser massillades irepintades, i cobriren gran pan de lapolicromía original). Tarnbé hi hamanques puntuals de supon en ba-ses de columnes, parts de comises,extrems de motius ornamentals idescollocació dalgunes parts estruc-turals que són falcades.

Les imatges, de talla molt marca-da, són planes pel darrere i no esrandel tot policromades. Presenten al-gunes esquerdes de poca considera-

El mateix detall, aban s j deprés de la restauració

ció i manques puntuals en extrems.Les imatges noves, de guix, estan enmolt bon estat de conservació.

La característica principal de lapolicromía és la quantitat de repinta-des. generalitzades en tot el retaule.En tractar-se dun retaule arnb mol-tes intervencions anteriors, les ope-racions realitzades són les següents:pel que fa a la consolidació del su-port. en les pa rts més atacades perxilbfags, on el suport ha parir un de-bilitament important, s'hi ha injectatun copolímer acrílic dilint al 10 % enxile. Les parts despreses s'han adheriramb acerar de polivinil o arnb Araldit

. fusta, segons les característiques decadascuna. Els forats de clau es tapenamb pasta de fusta. Únicament les es-querdes en moviment s'han consolidatarnb acetat de polivinil, utilitzant sar-jants per adaptar-lo al seu lloc original,i s'han reornplert els buits, qua n n'hihavia, amb Aradit fusta.

Fixació de les capes de prepara-ció i pictórica arnb acetat de polivi-nil més diluir. aplicar amb pinzell oxeringa. segons el caso A les zonesmés delicades s'utilitza Mowiol tam-bé diluu, aplicar de la mateixa ma-nera.

Quant a la nereja, shan tret go-mes laques i vernissos envellirs, ex-cepte on es tractava de colradures,amb mixtes en diferents propor-cions. Només s'eliminen les repinta-des més evidents que distorsionen

especialment el conjunt.El sistema de presentació ha

consistit afer retocs puntuals a leszones on s'havien tret repintades.Les zones de daurats s'han retocaramb color bol. Per a tots els retocssha utilitzat tremp a l'aigua. L'enver-nissament final s'ha fet arnb vernísbrillant dissolt en iohite spirit endues proporcions diferents, les car-nacions i policromies noves al 30 % ila resta, al 50 %.

BASAMENT DE PEDRA

Pedra esculpida i policromada altremp. Conjunt de columnes arnb fi-gures adossades representant angels.Aquestes colurnnes són la prolonga-ció de les del reta u le de fusta. En elsespais entre columnes apareixen re-presentats cinc escuts, tots pintatsposteriorment Csegle xx).

El procés de conservació resta u-ració consisteix en la neteja unifor-me de tota la superfície de la pedra,policromada o sense policromar,amb aigua arnoniacada, neutralitza-da. En els baixos sense esculpir laneteja no és tan insistent. Retoc deles parts on s'havia perdut la poli-cromia arnb tremp a l'aigua. Aplica-ció d'un vernís protector. un copolí-mer acrílic diluir al 5 % en tolue.

RAQUEL PADHÓ

NÚHIA Ros

Felnes durant els treballsde restauració

59

El retaule, uncap acabadesles feinesde restauració

Retaule de sant Aleix•

Escultura policromadaLluís Bonifás i Massó ' 1769

Parroquia Arxiprestal de Sant Joan Baptista,Valls (Alt Camp)

Reg. de I'SRBM núm. 4189,1993Restauració: Carme Vázquez, Cisa Fuxet,

Judit Sanromá, Eulalia Aragonés;suport: Enrie Pujol

•

60 L1uís Bonitas i Massó és l'autor d'a-questes peces que formen pan elelretaule de sant Aleix. El retaule, queelata del 1769, va desapareixer du-rant la Guerra Civil; només es vansalvar la imatge del sant, els dos re-lIeus laterals i la Verge que hi haviasobre l'urna.

L'escultura elel sant, que és la fi-gura més important, és una imarge ja-cent col, locada elins duna urna (l'ori-

ginal es va perdre) el seu estat eleconservació general era bo. Presenta-va una forta acumulació ele brutícia iuna capa ele goma laca molt elesigual,arnb molts regalims i eliferents grui-xos; també hi havia restes de cera alspeus i al coixí. La talla és d'una solapeca buidada per darrere i amb algu-nes esquereles puntuals, li falten tresdits al peu dret. La policromia teniaalgunes rascades i zones gastades so-bretot a les parts que sobresurten(ma i máníga dreta).

Quant al procés ele restauració,es va fer una desinfecció general elelsuport, una neteja elel suport i ele lacapa pictórica (eliminació ele lagoma laca i neteja més profunda ele

les carnacions), esvan fixar i estucar al-guns punts molt con-crets (carnacions) i esvan retocar els llocsmés visibles; a la restase li dona una presen-tació arqueológica.

Pravade neteja

Imatge de sant Aleix aban s del procés de restauració

Una altra peca d'aquest retauleés la marededéu arnb nen (aquestaes dona per desapareguda durantmolt de ternps). Originalment estavasituada sobre l'urna que contenía elsant. Tarnbé es considera bo l'estatele conservació d'aquesta peca jaque el elesperfecte més irnportantque presentava era que el brac delnen esta va trencat i s'aguantava ambun c1au. La pintura tarnbé es conser-vava bastant bé tret d'algunes partsmés desgastades i algunes perdues icrema eles a la part inferior (núvols).A la cara elel nen hi havia una es-querela i a la ele la Verge algunspunts ele pintura pereluela.

Després d'una elesinfecció gene-ral es va enganxar el brac elel nen,aprofitant el forat elel c1au per posar-hi una espiga petita per donar-Ji mésconsistencia. Es van fixar els puntsele pintura despresas, es va nerejarel suport i la capa pictórica i es varetocar tot utilitzant un sistema elepresentació il·lusionista.

Tarnbé es conserven elos plafonsque acaven ele conformar el conjuntdel retaule. El piafó ele la paret elelcostat ele lEvangeli representa l'es-cena en que sant Aleix s'acomiadaele la seva dona el dia del casament.

En aquest cas el suport ele fustapresenta esquereles que afecten larepresentació cscultonca. Una es-querela horitzontal a la part inferior id'altres als cortinatges vermells, així

com un considerable atac ele xilofagsa la cortina ele l'esquerra. La capapictórica presenta un desgast a lesparts daurades i alguns cops a lapart inferior de la representació.

Es va dedicar una atenció espe-cial a la desinfecció i a la consolida-ció del suport, i s'asseguraren tatesles esquereles. Es van fixar algunespa rts ele la ca pa pictórica i despréses va netejar. Es van estucar els fo-rats de corc i algunes esquerdes (lesmés grosses) i finalment es va reto-car utilitzant un sistema de presenta-ció mixt (illusionista i tintes neutres)segons la zona i el seu efecte visual.

I, finalment, l'altre plafó, més pe-tit, que representa les temptacionsdel sant durant els anys de peniten-

Després de la restauració

cia que va passar fora de la casa pa-terna. Aquí, com en el piafó anterior,el suport de fusta presentava algunsproblernes de conservació: hi haviaesquerdes que coincidien arnb lespeces que forma ven el piafó i algu-nes parts de les motllures fiaraisdesenganxades. S'ha perdut una mai el bastó del dimoni així com també

part del nas. Hi havia perdues pun-tuals de la capa pictórica per tota lasuperfície del piafó (petits cops) iuna gran acumulació de brutícia.

Després de rejuntar i consolidarles fustes del suport, es va fer unadesinfecció general. Es van engan-xar les motllures despreses i es vanfixar algunes zones de la capa picto-rica. Es féu una neteja general tantdel suport com de la pintura i es va

fer una reintegració pictórica de ti-pus arqueologic.

Malgrat que el retaule se'ns pre-senta en peces aíllades, s'intenta dedonar-los un tractament de conjuntja que totes formaven part del ma-teix retaule. Així, tant el procés derestauració com el criteri de presen-tació van ser pensats i formulats demanera unitaria.

EULÁLlA ARAGONES

OSA FUXET

JUDITII SANROMÁ

CARMEN VÁZQUEZ

L'escultura després de la restauració

ReUeu després de la restauració

61

Mare de Déude I'Esperanc;a

•Escultura de fusta policromada

Segona meitat del segle XIII

110 cm x 35,5 cm x 9,5 cmEsglésia parroquial de Sant Pere

de Cubells (Noguera)Reg. de I'SRBM núm. 4736,1995

Restauració: Anna M. Claverol,lidia Balust

Segons els historiadors, la rnarcde-e1éu que es conserva actualment aI'església ele Sant Pere de Cubellsfou la primera que es venera a laprimitiva església del castell. sotal'advocació ele la Mare de Déu del'Esperanca i que, més tard, va sersubstituida per la irnatge ele la Mareele Déu ele la L1et, una peca d'estilgotíc, realitzaela en alabastre. Lairnatge, de fusta policromada i data-ble cap al final del segle XIII, se situae1ins d'un grup ele talles ele bona fac-tura i característiques similars, queapareixen en aquesta epoca a les co-marques lleidatanes.

La imatge va arribar al Servei eleRestauració ele Béns Mobles, en unestat ele conservació que es podríaqualificar ele regular, amb algunesperdues de capa pictórica i un en-fosquiment general. Un primer exa-men preliminar, va evidenciar queels rostres i les carnacions de la

mare i el fil! esta-ven repolicrornats.L'interior ele la tallaés buit i, per la panposterior, esta co-berta per una taparea Iitzaela en dosfragments, que sesubjecta a la imat-ge mítjancant vuitclaus ele forja, elmateix ti pus elesubjecció que sha-

62

•

via urilitzar per ajuntar les e1ues pe-ces laterals de lescarnbell a la figura.

L'estat de conservació del suportera forca ho i no presenta va un alacd'insectes xilófags gaire importanr.Les análisis de la fusta van confirmarque s'havia utilitzat fusta d'alber pera la talla i, per a l'escambell i la tapaposterior, s'empra fusta de pi.

Pel que fa a intervencions ante-riors, la ma dreta e1el nen jesús, tren-cada a I'alcada del canell, havia estaradherida amb cola animal.

La capa de preparació, cornpostaper sulfat de calci i una cola ele cartí-lags d'animal , presentava algunselespreniments en e1iferents punts elela pe.;;a, que ocasiona ven Ilacunesconsiderables, sobretot en el genoll,la cama dreta de la marededéu i enel marxapeu. La perdua de capa pre-paratoria en el genoll de la marede-eléu va eleixar al descohcrt l'endra-pat efectuat arnb tela de canem.

La capa pictórica original haviaestat repolicrornada parcialment enelos moments diferents. Tot i aixo, laprimera policromia, realitzada a baseele tremp d'ou i colraelura (aquestaúltima la trobem a gran pan ele lavestimenta), no havia estar e1el totcoberta. Aquest fet perrnetia obser-var la major part de la peca en elseu estat original, i feia palesa, percompara ció, la diferencia ele qualitatentre lestrat pictóric original i leszones intervingudes (rostre i cabells

Detall de la presencia d'un ull original sota les policromiesI detall del collaret original dessota del visible

Fotografía amb lIum ultraviolada abansde la mtervenctó

de la marededéu i el nen; carnacionsele les e1ues mans elretes darnbdós;part frontal i interior elel vel ele lamare i la bola que sosté arnb elselits)

Tot i aquesta analisi previa asimple vista, no fou fins després eleeliverses preves, realítzades ele ma-nera puntual en les carnacions, quees féu pa lesa la presencia ele e10~ ti-pus ele policromía eliferents darnuntl'original. Els resultats obtinguts apartir ele l'estudi e1els elos rastres vanevidenciar una capa ele pintura, lamés externa i ele menys qualitat, quepretenia mostrar un aspecte envellit.La policromia intermedia era, esteti-cament. més acceptahle, pero pocacurada tecnicament. la textura eragruixuela i amb la pinzelJaela d'uncert relleu. Els colls el'ambelues figu-res eren decorats amh collarets el'unelisseny eliferent a caelascuna ele leselues capes. Finalment va apareixerla policromía original, arnb una pati-na d'aspecte molt delicat i els tretscaracterístics ele la pintura románica.La superficie es presenta va enfosqui-da per les mateixes acumulacions elepols i fum que trobávern, així ma-teix, a la resta ele la talla. En aquesta

capa no s'hi va trobar cap tipus decollaret. Alguna perita intervenció,rnolt puntual i més recent, es podíaobserva r en alguns punts de la vesti-menta i de l'escarnbell, on haviaquedat al descoben la capa de pre-paració original. Aquestes repintadeses van fer a base d'una pintura de ti-pus aquós.

El procés de conservació restau-ració va comencar arnb una fixació,per mitja d'una resina acrílica ter-moplastica, d'aquelles zones en queles capes de preparació i pictórica

tenien perill de despreniments. Se-gu ida ment es va proceclir a desinfec-tar el suport utilitzant un insecticida;aplicar arnb una xeringa, a totsaquells forars originats pels insectesxílofags. Com a mesura de control,es van tapar amb pols de fusta i ace-tat de polivinil o guix aglutinar ambcola de cartílags, segons que la zonafos de fusta vista o policromada. Elpas següent va consistir en la con so-lidació del supon arnb laplicació,

per impregnació, d'un copolímeracrílic que en reforca l'estructura in-terna, i en la correcta unió de la ma

a la figura del nen Jesús, mitjancantuna espiga de fusta i una resina epo-xi. L'eliminació de les dues capes depolicromía no original, que cobrienels rostres de les dues figures, es vafer per etapes, procedint, després deles primeres proves, a eliminar larneitat d'una sola de les capes deisrostres, alternant els dos costats decada cara. Aquesta forma de treball

perrnet el seguiment del procés através ele filmacions i fotografíes, lesquals ens van permetre veure, unavegada eliminades les dues policro-

mies posteriors, l'aspecte que pre-sentaven mare i nen en diferentsmornents histories. Per a aquesta in-tervenció es va emprar un gel declorur de rnetile. La neteja de la poli-cromia original, trcmp d'ou i colra-

dura, es va realitzar exclusivamentarnb un medí aquós organic i sabó

neutre en pols. En les repintadesmés recents, realitzades en aquelleszones on la capa de preparació que-clava al descobert, es procedí a la

BIBLIOGRAFIADALMAsEs, N,; Jcss PITARCH.A. Historia de /'ar1 cata/a. Vol. 2:

t'éooce de císter. S. XIII. Barcelona: Edicions 62,1985,p.155-156.

PEIGGINABREDA, C. -Sant Pere de Cubells-. A: Catalunyaroménice. Vol. 17. Barcelona: Enciclopedia Catalana,1994.

neteja simplernent arnb aiguadestillada.

El sistema de presenta ció va con-sistir en l'aplicació d'una pellículade vernís protector a les zones poli-cromades, efectuant-hi alguns retocsele tipus illusionista, i en una reinte-gració pictorica de les llacunesmés importants, per mitja detintes neutres. Durant el pro-cés de restaura ció s'ha utilit-

zar una lent daugrnenr elema o una lupa binocular,segons la zona dinterven-ció.

ANNA M. CLAVEROL

63

Després d'unaintervenció parcial:els rastres d'ambduesfigures durantla fase d'eliminacióde la policromiaintermedia

Mare de Déu del Pla•

Escultura de pedra poücrornaríaAtribu'¡da al Mestre d'Anglesola, segle XIV

128cmEsglésia de Sant Miquel de Camarasa

(Noguera)Reg. de I'SRBM núm. 4161, 1993

Restauració: Analia Caiazza, Caries Espinalt

•

lmatge dempeus sobre una base po-Iigonal, que sosté el nen a la sevaesquerra.' La ma dreta del nen esposa sobre la corona, en un gestque al-ludcix a la coronació de Ma-ria.' La ma dreta de la ruare deviaportar algun element floral, desaparegut ja en realirzar-sc la fotografía

de l'Arxiu Mas, l'any 1916.Escultura de pedra calcaria realit-

zada en un sol bloc rectangular, arnbla part posterior buida, en que es potobservar l'osca del cisell, de morfolo-gia corva i eI'ungleta. Aquesta escul-tura, que durant la Guerra Civil es-panyola va ser mutilada en part, hasofert eliverses perdues en difercmsesdeveniments: perdua del floró cen-tral ele la corona i nas en la marede-déu, en l'infant podem veure la man-ca del brac elret, part elel tronc ifragmentació del brac esquerre arnbdesaparició elel cap ele l'ocell quesosté. També s'aprecien alu-es zoneserosionades de la peca: plecs poste-riors elel mantell ele la marededéu,

Moriologia del pigment de lapislatzuli del mantell de laverge a 200 augments

Procés de recollocació de la rna de la verge amb unaresina epoxi

nas i dits deis peus del nen. L'csculru-

ra va ser enganxada i reparada deisseus desperfectes arnb cola forta iguix després ele la Guerra.

En la pan posterior de l'esculturapodem observar pan de la policro-mía original elel mantell ele la mare-eledéu, realitzada arnb un trempd'ou de color blanc, arnb una deco-ració delicada de fulles menudes ala manera de rodelles en vermell,' ion es pot apreciar que 1<1policromía

deis ropatges és aplicada directa-ment sobre la pedra sense la capa

Detall de la delicada policromia original que va anarapareixent dessota de la repintada

Abans de la restauració

ele preparació. La resta de l'esculturapresenta una repintada molt grolle-ra. Les carnacions, també repintades,són policrornades amb oli. La capaele superfície presenta una acumula-ció ele brutícia, regalims de cola icera, i zones ennegricles pel fum, enespecial <1les carnacions.

L'estat de conservació es pot va-lorar de regular, a causa de les mini-mes manques del suport petri, i al fet,

demostrar a partir ele les pro ves rea-litzades, que la policromía original esconserva gairebé en la seva totalitat,amb una bona cohesió al suporto

El procés de restauració es potdividir en tres fases. En la primera,s'han eliminat les restes de cola iguix de la pedra, i amb l'ajut duntorn electric s'han fet els orificis perposar les espigues d'acer inoxidableen el brac esquerre del nen, i en lama dreta de la verge. Tot seguit s'hanencaixat les espigues, imperrneabilit-zades, a l'orifici, injectant silicona

polimerica. Les parts trencades hanestar unides amb una resina epoxi.La segona fase ha consistit a elimi-nar les capes de repíntadcs de dife-rents períodes que cobrien la poli-crornia original, mecanicarnentamb eliferents elissolvents, segons elproceeliment pictoric utilitzat encada caso Sota la primera capa ele re-pintada elel mantel! ele la mareele-déu, feta arnb una pintura sintéticaele color blau, s'hi ha trobat una po-licromia a I'oli, i sota aquesta poli-crornia s'observen restes d'una terce-ra policromía al tremp, elamunt lacapa pictórica original, que, per la ti-pologia deis elements decoratius, espot situar en el segle xviu. Les zonesele carnacions, tant en la mareeledéucom en el nen, només tenen una re-pintada a l'oli elamunt ele la policro-mia original. Les carnacions originalssón pintaeles amb un tremp d'ou so-bre una fina capa ele preparació quecoincieleix amb el mateix procedi-ment pictoric utilitzat en la resta elela policromia original ele l'escultura.La tercera fase ha consistit a elona runa protecció arnb un vernís finalsobre rota la policromía ele l'escultu-ra. Corn a sistema de presentació,s'ha segu it un criteri de tipus arque-elogie, sense fer cap intervenció gra-tuua, tant en el suporr ele pedra COIll

en les zones ele perdua ele policro-mia, ja que les perdues no influienen l'aspecte estetic, ele Ilegibilitat, nien la se va conservació.

CARiES ESPINALT

65

NOTES1. BESARAN,P. en el seu estudi sobre les imatges de

pedra lleidatanes relaciona la marededéu de Camarasa ambles obres o arnbient en qué va treballar el Mestre d'Angleso-[a.

2. TRENS,M. Maria: Iconografía de la Virgen en el arteespañol, 1947, pág. 602. lig. 353.

3. Els pigments són d'origen mineral barrejats ambuna emulsió de rovell d'ou j oli de lIinosa.

BIBLIOGRAFIAANDRt:, J.M. Restauration des seu/ptures. Fiburg: Office du

Lfvre. 1977. p. 29-36.BESARAN,P. Pulchra. Catáleq d'exposició. Ueida:Museu Oio-

cesa de Lleida-Generalitat de Catalunya, 1993, p.136-138.

DURAN I SANPERE, A Monumenta Catalania., Vol 1: Els retau-les de pedra. Barcelona: Alpha, 1932.

ESPANOL. F. Guillem Seguer de Montblanc. un mestre tres-centista escultor. pintor i arquitecte. Montblanc: Con-sell Comarcal de la Canea de Barbera. 1994.

TRENS, M. Iconografía de la Virgen en el arte español. Ma-drid Plus Ultra. 1947. p. 599-602.

La imatge, després de la restauració

La Mare de Déude Sant Cugat

•Escultura de fusta policromada i colrada

Autor desconegut, Segle XIII

92 cm x 41 cm x 28,5 cmMuseu Vallparadís, -Castellet .. de Terrassa

núm. d'inv. 92, (Vallés Occidental)Reg. de I'SRBM núm. 2573, 1990

Restauració: Anna M. Claverol

•

66 Des de l'inici de l'exarnen orga-noleptic, es va observar que en lapart posterior del cap de la imatge ipossiblement com a conseqüencia

del moviment natural de la fusta, lapolicromía original s'havia esquerdarlleugerament, aixo va perrnetre apre-ciar una obertura en forma de fines-tra subjectada amb claus de forja.Aquesta descoberta va motivar lapresa de radiografíes de la zonadavant d'una possible treballa. Lasuposició es va confirmar en detectar-se la presencia d'un objecte en lazona abans esmentada, possiblementalgun tipus de reliquia. En espera de

Moment en qué s'obre la tapa delreliquiari

El doctor Joan Ainaud deLasarte examinant el text enIlati del paquet que guardava elconjunt de les relíquies

Radiografía del cap de la verge on podem observar que en el nas hi hauns elements més clars, conseqüencia d'un pes atómic més elevat, perla presencia de relíquies

l'obertura es van iniciar els treballsd'estudi de la peca i la restauració.Les análisis fisicoquímiques vandeterminar que la fusta empraela erad'alber, la tela de l'endrapat, de lJi, ila capa preparatoria, ele guix. Elspigments, aglutinats amb trempeI'ou, eren els habituals ele l'epoca;atzurita, cinabri, malaquita i blanc deplom, entre d'altres. L'aglutinanr elelrepintat era un oli assecant, proba-blement un oli ele llinosa

En aquest punt els treballs ele restau-ració es van interrompre pel trasllatde la talla a l'exposició -CatalunyaRestaura". D'aquesta primera fase derestauració, ja en va quedar breuconstancia en la memoria publicada.Va ser durant aquests dies en que laimatge va ser exposaela al pCtblic,quan es proceelí a l'obertura del reli-quiari.A I'interior ele la cavitat es va trobar

una bossa de tela de 16 x 13 cm a laqual s'havien cosit quatre pergamins,el text ele tres elels quals és escritíntegrament en el quart, text que tra-duit elel llarí eliu aixi:-L'any elel Senyor 12]8, a la vigília elelAssumpció ele la Mare ele Déu,Ramon ele Banyeres, abar ele SantCugat, va dipositar aquestes relíquiesen el cap d'aquesta imatge que ell vamanar fer en honor ele Déu i elesanta Maria. Les relíquies són elelPessebre i elel Sepulcre del Senyor;relíquies elels sants apostols Simó ijudes, de sant Cugat; ele santNeopolira rnartírs, de sant Hilari; deles santes Justa i Semproniana; ele lasang ele sant joan Baptista; ele lesSantes Masses i també en aquest sachi ha moltes relíquies, el nom ele les

La rnatqe,una vegadarestaurada

quals ignorem .» 2

Una vegada descosida lobertura esva extreure del seu interior unsaquet ele tela, Iligat arnb fil, i eledins d'aquest sac, elotze petitspaquets ele tela Iligats tarnbé arnb fil,a excepció elel que contenia la sangele sant joan, que era cosit arnb esto-pa. Cada paquet duia un petit perga-mí amb la elescripció del contingut.L'estat de conserva ció de les relí-quies, de les teles i dels pergaminsera perfecta.

NOTA(1) Traducció feta pel senyor Antoni Pladevall, de la Seccióde Documentació del Servei de Patrimoni de la Generalitatde Catalunya.

Conjunt de les relíquies amb I'especificació de cadascuna

•Eccehomo

•Escultura de fusta policromada

Ramon Amadeu i Grau85 cm x 55 cm x 40 cm

Corona: 100 cm X 55 cm x 40 cmEsglésia de la Mare de Déu del Tura

Olot (Garrotxa)Reg. de I'SRBM núm. 2805, 1989

Restauració: Josep M. Xarrié

•

La imatge, abans de ser restaurada

Es tracta d'una talla de fusta arnbuna policromía que, corn era habi-tual en aquest escultor d'origen bar-celoní, era molt elaborada. Durant lase va permanencia per al culte reli-

giós va rebre bastantes esquitxadesele cera i una fumada tan intensaque feia molt elifícil d'imaginar-ne

l'aspecte original. L1evat de comptatsforats de corc. el seu estar de con-serva ció era molt bo.

S'eliminaren les taques de cera,les esquitxades i les gotes grossesamb un aparell propulsor d'aire ca-lent (Lcister) arnb l'aplicació, de for-ma sirnultania, de paper assecant, La

neteja ele les capes de fum que tapa-ven la policromía original es féu mit-

ja nca nt l'aplicació, arnb cotó f1uix,ele dimetilforrnamida rebaixada, eli-minant el producte dissolvent amb

un altre cotó amarar en tobite spirit.Fora d'alguna perita perdua de

policromia molt localitzada a lesparts baixes, no calgué massillar capdesnivell ni reintegrar pictoricament

cap altra pare Deixat passar untemps prudencial per tal ele facilitarl'evaporació deis productes díssol-vents, es protegí el conjunt esculto-ric amb una fina capa, ben treballa-da amb pinzelll, de copolímer acrílic

diluit al 5 % en tolue.

En el seu moment, es recornanaals responsables de la custodia d'a-questa escultura de Ramón Amadeu,que actualment es venera a lesglésiade la Mare de Déu del Tura d'Olot,que fos allunyada de l'efecte nociuele les llanties i els ciris.

JOSEP M. )(¡\HI{II'

67

Aspecte final

BIBLIOGRAFIAALCOLEAI GIL, S. Ramon Amadeu (1745-1821). Cataleg d'ex-

posició. Olot, 1992. Barcelona: Generalitat de Catalu-nya, Departament de Cultura, 1992.

ALCOLEA GIL, S. "Eccehomo». A: Millenum. História i art del'Esg/ésia catalana. Barcelona: Generalitat de Catalu-nya, 1989, p 536

Un deis moments del procés de neteja

68

Arbre de Jesse•

Escultura de fusta policromadaEscultor: Agustí PUJol , 1623-1626. Daurador:

Gregori Ferrer, 1631230 cm x 118 cm x 45 cm

Església de Santa Mana de Verdú (Urgell)Reg. de I'SRBM núm. 2861,1990

Restauració: Eulália Aragonés,Isabelle Despéramont

•

La talla formava part del retaule dela Puríssima de l'església parroquialde Santa Maria de Verdú i n'ocupavala fornícula central. Del conjunt, quees va desmuntar el 1936 amb motiude la Guerra Civil, només se'n recu-peraren alguns fragments que es vanaprofitar per fer-ne una reconstruc-ció parcial.'

Praves de neteja

La imatge de la lmmaculada estaconsiderada una de les peces mésimportants de l'estatuaria catalanadel segle XVII. Pel que fa a la icono-grafia, l'arbre de jesse és compostaquí per la marededéu que sorgeixd'una capeada formada per un variatmostrari típologic de bustos de dot-ze personatges entre branques i fu-Iles, sobre un tronc curt que arrencad'una ampla soca amb el patriarcajesse adormir placidament.

L'escultura es pot dividir en tresparts o nivells molt diferenciats: 1)

marededéu, 2) els dotze personatges,3) jesse. El suport esta format per di-versos fragments de fusta d'alber en-colats. La talla és buida per dintre, enles seves 2/3 parts superiors. Portadues anelles Iligades amb un fiI deferro per la part posterior, que servienper fixar-la al retaule. La marededéucoronada porta un nimbe d'estrellesclavar al darrere del cap, que podriaser d'una data posterior a la de la ta-lla. S'aprecia una bona cohesió entreel suport i la capa pictórica; la capade preparació blanca és d'un gruixmolt considerable. Quant a la policro-mia, una part de l'or original es trobaocult sota d'algunes repintades de lescarnacions i de la sanefa del mantellde la marededéu.

S'observen les diferents tecni-ques utilitzades pel daurador:

Fotoqrafiade la pan posterior

Abansde la restauració

- full d'or polit sobre el bol- esgrafiat damunt de l'or fent di-

versos dibuixos-laca de color vermell sobre l'or,

en alguns punts- full de plata a la Iluna.Hi ha poques llacunes de policro-

mia. La capa pictórica esta clivellada,

El conjunt, després de la restauració

fet que és visible sobretot a les carna-cions. A la capa de la superfície, tro-bem gotes de cera i traces de crematen algunes zones. Tota l'esculturamenys la cara de la marededéu, queté una textura brillant que sembla deporcellana, és protegida amb unacapa de vernís arnb cera. Com a con-c!usió de l'exarnen preliminar podemdir que el suport no presenta capgran problema, solament que és ata-cat en alguns punts per xilofags, ique l'estat de conservació de la poli-cromia es pot considerar bo.

El procés de conserva ció i res-tauracíó s'ha iniciar arnb una desin-fecció necessaria de tora la peca uti-litzant un producte inhibidor ques'ha injectat en els forats externs, ique s'ha aplicar arnb pinzell per lapart on no hi ha policromia. Des-prés, s'ha consolidat el suport arnbun copolímer acrílic. Per a la fase deneteja s'han utilitzat diferents dissol-vents específics, segons les zones,els procediments pictorics i els co-lors. La brutícia, els vernissos i lesrepintades que cobrien el mantell dela Verge i les carnacions s'han eli-minar. 1 tarnbé les gotes de cera acu-mulada a causa deis ciris, que s'hantret arnb aire calent i dissolvents. Lacapa pictórica s'ha protegit arnb unacapa de vernís aplicar amb pinzell.Les Ilacunes s'han anivellat arnb es-tuc i s'ha optat per una reintegraciópictórica il·l·usionista arnb pigmentsaglutinats arnb vernís de retoc.

EULÁLIA ARAGONES

NOTES1. Vegeu la foto, de Ramon Tous, del retaule abans de

la Guerra Civil. Pertany a l'Arxiu de l'ínstitut d'Estudis uer-dencs (Lleida). Ha estat publicada a Historia gratica de I'Ur-gell. Barcelona: Consell Comarcal de I'Urgell, 1993, p. 170.

BIBLIOGRAFIAALCOLEA GIL, S. -Arbre de Jesse-. A: Millenum. Historia ien

de I'Església catalana. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya, 1989. p. 498-499

MARTIN GONZALEZ, J.J. Escultura barroca en España.1600/1770, Madrid: Cátedra, 1983, p. 326

RAFOLS, J.F. Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia yBaleares. Vol 4. Barcelona: Ed. Catalanes, 1980,p. 986-987.

RtAU, L. Iconographie de ron chrétien. Vol. 2. París: Puf,1957, p. 129-140.

TRIADÓ, J.R. Historia de í'ert cetete. Vol. 5: L 'época del bar-roe. S. XVII-XVII/. Barcelona Edicions 62, 1984, p. 52-55

La Mare de Déude les Neus

•Escultura de fusta policromada

Segle XIII

68 cm x 25,5 cm x 19 cmEsglésia parroquial d' Árreu (Pallars Sobirá)

Reg. de I'SRBM núm. 4026, 1993Restauració: Lidia Balust

•

70 La talla és de fusta de noguera d'unasola peca, rebaixada pel darrere elesele l'alcada elel pit fins aterra, onconserva la preparació original. queen alguns punts eleixa veure lendra-par.

Un cop fetes les análisis estratigra-

fiques corresponents es van poelerielentificar fins a quatre policromies di-

ferents, amb les seves corresponentspreparacions. La presencia ele eliversespolicromies sobreposades dificultavael procés ele restauració, determinar

per la quantitat i la qualitat ele cadas-cuna d'aquestes capes.

Durant el procés ele restauraciós'opta per enretirar mccanícarnent lacapa més superficial pintada arnbuna pintura ele tipus acrílic, segura-ment realitzada a rnitjan d'aquest se-gle. i que, si bé es conserva va engran part, no posseia cap interés ar-tístic. Un cop treta aquesta primera

El rastrede la

vergeduran! el

procésd'eliminació

de lapolicromía

més externa

capa, en va queelar al elescobert unaaltra ele menor interés encara, feta altremp amb pigments ele elubtosaqualitat i colors exageraelament vius(taronja i blau mari) i poc elaborats.Aquesta repintada va ser feta. segu-rament, a finals ele la segona meitatelel segle passat. responent a la ne-cessitat ele tapar les Ilacunes quepresenta va la policromía ele sota.Donat el seu escas valor, aquesta re-pintada es va treure arnb aigua des-til-lada, i es van elescobrir a sota res-tes molt intessants duna terceracapa que ta nt pel que fa a I'estilcom pel que fa a la técnica, és d'e-

poca gótica.

La policromía gótica, que era elebona qualitat, realitzada amb trempd'ou damunt ele pa d'or, semblavaeliferir de la que es trobava als ras-tres, ele trets molt senzills i poc ela-borats. Aixo fa pensar que la talla vasofrir una lIeu repintada, en formaele veladura, per tapar les faccionspropies elel gotic elel qual només enva restar un collar ele peelres verme-Iles que duia la marededéu (molt tí-pie daquest període). Per tanr, uncop feta una acurada documentaciód'aquesta policromía. es va decidirretirar-la mecanicament amb bisturí,i deixar l'última a la vista, que es vaidentificar com l'original. Un copelescobert i fixat l'estrat original, esva fer una Ileugera neteja i un enver-nissat ele protecció.

Presentació final de la imatge

El sistema ele presentació va con-sistir en l'aplicació d'una tinta neutraen els punts on mancava policromiaper elonar una unitat al conjunt i fa-cilitar la lectura visual.

LíDIA BALUST CLAVEROL

BIBLIOGRAFIANOGUERA, A. Les marededéus romémoues de les (erres giro-

ninet: Barcelona: Artestudi, 1977.TRENS. M. María. Iconografía de la Virgen en el Arte Español.

Madrid: Plus Ultra, 1946Pallíum. Tarragona: Catedral de Tarragona, 1992,BALUST,L. "La Mare de Déu de les Neus d'Arreu-. Amica

(Esterri d'Ánau: Cansell Comarcal de les Valls d'Aneu](1993), núm. 19, p. 21-25.

BALLBÉ I BOADA, M. La Mare de Oéu de les Neus. Arreu-Ba-sen, 1995.

Mare de Déude Ginestarre

•Escultura de fusta policromada

Segle XIII

108 cm x 465 cm x 44 cmProcedencia: església de Santa Maria de

Ginestarre (Pallars Sobirá)Museu Diocesá de la Seu d'Urgell (Alt Urgell)

Reg. de I'SRBM núm. 4014,1992Restauració: Caries Espinalt, Immaculada Pera

•

El supon de I'escultura, de dimen-

sions considerables, és de fusta elepi, ele tall vertical d'una sola peca,arnb la part interior buiela. També hiha tres elements inelepenelents afe-gits al trone: el brac amb la ma ele lama rededéu, els florons ele la coronai pan e1el nen. L'estat ele conservacióele la fusta és bo, encara que s'hi ob-serven escletxes de e1iferents longi-tuels a la zona e1els plecs e1el mantellde la marededéu i de I'escambell. Lacapa ele preparacíó realitzaela ambcarbonar ele calci aglutinar amb colaanimal, i recobert en alguns 1I0csper un endrapat ele lIi, té una bona

La zona inferior de la vestimenta,abans

i després de la interven ció

cohesió arnb el supon excepte en al-gun punt. La policromia ele la pecaesta completament repintada -lIevatd'una pan ele l'escambell- amb e1uescapes píctoriques: una al trernp en lazona e1els ropatges, i l'altra a l'oli enles carnacions.

Sota la policromía actual e1elmantell ele la mareeleeléu, de colorblau (blau ele Prússia i carbonar deplom), e1ecorat arnb estels grocs(cromat ele plom) s'hi observen tra-ces rnetalliques del que va ser unacolradura realitzaela arnb full d'es-tany.' Tant en la túnica vermella (ci-

nabri) ele la mareeleeléu com en latoga del nen, també s'hi aprecienrestes de traces ele colradura Sota lapolicromia ele la peanya, on s'alcal'escarnbell, hi ha restes d'esgrafiatsele la policromía original. En la panposterior ele la corona ele la marede-e1éu s'observa, sota el daurat actual,un relleu colrat realitzat arnb estucque imita labors d'orfebreria.' Comque la policromia original només pre-senta perites traces, hern optat perconservar la repolicromia actual, ie1eixar C0111 a testimoni ele lapolicromia original la zona posteriorde la corona i les restes de la pan la-teral e1el mantell. El procés de con-servació i restauracíó sha iniciatarnb la e1esinfecció del supon, seguirele la consolielació de la part interiorde la talla amb epoxi-fusta.

La fixació ele les capes de prepa-ració i pictórica es fa arnb l'aplica-ció, arnb pinzell, dun adhesiu colettabarrejat arnb un tensioactiu humee-tanto Per a l'eliminació ele la primeracapa ele pintura ele la zona del man-tell ele la mareeleeléu, corn ele la pe-anya hern utilitzat gel ele clorur elemetile, alternant l'eliminació e1el re-pintat amb la neteja ele la policromíai la supressió ele les concrecions ales lIacunes ele la fusta vista. La rein-tegració pictórica, e1esprés ele la pro-tecció amb un vernís final, es limitaa donar un ro neutre sobre elsblancs e1el guix ele la preparació.

CARLES ESPINALT

IMMACUL¡\D¡\ PERA

71

L'escultura després de la intervenció

NOTES1. Les resines que hi van sobrepasar per donar I'as-

pecte d'or es traben mol! degradades pel pas del temps I

per les repintades.2. El relleu d'estuc (estotaí) de la corona recorda per

la técnica i els motius de decoració el frontal de I'església deGinestarre (vegeu a la blbliografia: Sureda, Joan, 1981).

BIBLIOGRAFIADELcoR,M_ Les verges romsmcues de la Cerdanya i el con-

tlent. Barcelona: Dalmau. 1970.NOGUERA, 1; MASSA, A. Les marededéus rcmérúcues de les

terres girontnes. Barcelona: Artestudi, 1977, p.83. (ArtRomane: 5)

SUREDA, J. La pintura romence a Cata/unya. Vol. 17. Madrid:Alianza Forma, 1981, p. 343

Cata/unya ñomeoce. Vol. 23: Museu d'Art de Girana. Tresorde /a Catedra/ de Girana. Museu tiiocese d'Urgell. Mu-seu Frederic Marés. Barcelona: Fundació EnciclopediaCatalana, 1988, p. 222-223.

Cata/unya ñomence. Vol. 15: Pal/ars. Barcelona: FundacióEnciclopedia Catalana. 1993. p. 184-185

72

•Escena del martiri

de sant Eudald•

Escultura de fusta policromadaJordi Lleonar, segle XVII (1622-1624)

160 cm x 98,5 cm x 22 cmArxiu-Museu Folklóric de Ripoll

Reg. de I'SRBM núm. 4385,1993Restauració: Ángels Espona

•

Es tracta d'un fragment d'un retauleque feia al·lusió a la vida de santEudald, sítuat a l'església de Sant Eu-da Id, a Ripoll. DeIs quatre relleus delconjunt només resta aquest, que re-presenta corn els arrians després demartiritzar el sant, creient-lo mort, eltiraren daltabaix de la muralla.

El suport és compost d'una taulade fusta, formar per quatre peces idos travessers horitzontals, El con-junt representatiu és buidat a la fus-ta, i en els punts de més relleu s'hanafegit peces de fusta per aconseguirel volum necessario

La fusta es troba molt atacadapels xilofags, arnb gran quantitat deforats i galeries que n'han debilitat laconsistencia, a la vegada que s'hanproduit desplacarnents dels elementsque formen la taula. La representa-ció iconográfica presenta les greusconseqüencies d'un incendi, arnbzones cremades i parts tallades.

Tot el conjunt esta policromar aI'oli, daurat i llamar. L'adhesió de lacapa de preparació al suport i a lacapa pictórica és bona, La zona mésperjudicada per I'acció del foc sónles carnacions de les figures, arnbgrans perdues. La poca policromiaque queda presenta un aspecte derecremat, Tota la superfície ha acu-mular una gran quantitat de poi s i debrutícia. L'estat de conservació delconjunt es pot valorar com a dolent.

En primer lIoc, es va fer la fixa-

Presentació final del conjunt

ció de la capa pictórica, amb un ad-hesiu polivinílic, es va netejar el su-port, a més de consolidar la fusta ireintegrar-ne la part superior.

La neteja de la policromia deIsvestits i el fons del retaule s'ha fetamb dissolvents, ele manera gradual.En les carnacions s'ha observat quehi havia repintades, i s'ha procedit aretirar aquesta policromía que cobriala pintura original, més fina i adienta la pintura del retaule.

L'estat de la pintura de les cama-cions és quasi ruinós ja que hi man-ca més de la meitat ele la capa pictó-rica, de manera que queda aldescobert la capa de preparaciómolt alterada quant a color original,a causa deis efectes elel foco Unit a

les importants perdues de suport enllocs concrets, ens ha fet decielir perun sistema ele presentació arqueolo-gic, respectant al rnaxim la peca enel moment ele la reintegració pictóri-ca. Només en zones molt puntualss'ha retocar la capa de preparacióper tal ele facilitar la lectura del con-junto

M. ÁNGELS ESPONA

BIBLIOGRAFIARAGUER,T. -L'antiqua Iglesia i Altar de Sant EudaldJ>, La Veu

Comarca! (8 de maig de 1915), núm. 58

Sant Roe•

Escultura de fusta policromadaAnónim de mitjan segle XVII

180 cm x 65 cm x 42 cmProvinent de I'església parroquial

de Sant Feliu de GuíxolsMuseu d'Art de Girona (Gironés)

Núm. d'inv. 345Reg. de I'SRBM núm. 2771, 1989

Restauració: M. Carme Goula,Ángels Espona, Ariel Bertrand

•

D'autor inconegut, el seu estil és cla-rarnent barree. El suport ele fustapresenta algunes taules separades idesajustades en la base ele la figura imanca ele fragments ele supon. L'es-tructura ele I'interior, visible pel dar-rere, és ele ralla parcialment buida iforra. Presenta algunes esquerelesverticals com la que baixa ele l'espat-lIa al genol!.

La capa ele preparació és gruixu-da i ele color blanc, ele guix cola iestopa. La cohesió arnb el supon ésmolt dolenta, gairebé en la totalitatele la policromía hi ha perill ele eles-preniments. La capa pictórica combi-na trernp i or fi per a la indumenta-ria treballada arnb la técnica e1elllarnat, i pintura a l'oli per a les car-nacions. El seu estat ele conservacióés torca bo excepte alguns desgasta-

Aspecte del'estructurade la par!posterior

73

La imatge un capfinalitzada la intervenció

ments puntuals. S'observen repinta-eles en zones ele la figura, sobretoten els vestits, i purpurina en els dau-rats, La superfície presenta una grui-xuda capa ele vernís excessivamentbrillant i mal repartir. L'estat de con-servació es pot consielerar elolent,per raó deis elespreniments ele lacapa pict6rica i les zones repintades.

S'han fixat les capes ele prepara-ció i pictórica en elespreniment perinjecció eI'un aelhesiu polivinílic. Elsuport ha estar consolidar amb unaresina epoxi fusta i un copolímeracrílic. La neteja ha consistir en l'eli-minació e1el vernís i les repintadesele purpurina i pintura a I'oli. A cau-sa de la e1iversitat ele marerials em-

prats en intervencions anteriors hacalgut utilitzar díferents proeluctese1issolvents i en alguns punts con-crets s'ha e1ut a terrne una netejamecánica.

Quant al sistema ele presentació,ha consistit a anivellar les Ilacunesarnb estuc tradicional (guix i colaanimal) i a reintegrar la policromía

de forma illusionista.

M. CAHME COULA I ARNAU

Sant Jordi•

Escultura de fusta policromada75 cm x 28 cm x 16 cm

Segle xvPalau de la Generalitat de Catalunya,

Barcelona (Barcelonés), núm. inv. 20492Reg. de I'SRBM núm. 3899, 1991

Restauració: Núria Cañameras

Es tracta d'una talla feta al segle xvque actualment es troba localitzadaen el Saló Sant jordi, del Palau de laGeneralitat de Catalunya.

En l'exarnen preliminar, i segonsles análisis, sabem que la fusta delsupon és de pomer. Hi ha nombro-ses llacunes de diferents mides. Lacohesió de la pintura amb el suportés dolenta, sobretot en la llanca, onn'hi ha una mancanca del 50 %. Lacapa visible del cos i les carnes, quees configuren arnb forma d'arrnadu-ra, és d'or fi brunyit (en les zones

74

•

Aspecte frontal i posterior abans de la restauració

Després de la restauració

originals). Hi ha un alt percentatgede perdua, a causa de la mala cohe-sió de la preparació. En la capa desuperfície trobem pols i brutícia ge-neralitzada, a més deis retocs i vela-dures aplicad es en intervencions an-teriors, que es veuen perfectamenten les fotografies ultraviolades.

El procés de restauració ha estat,en primer lloc, una fixació generalit-

zada a base d'un adhesiu aquós. Totseguit s'ha fet la neteja, respectantels retocs de la interven ció anterior.Per reintegrar les zones de perdua,es van estucar les lIacunes i es vanretocar arnb la técnica del tratteggio,per diferenciar-les de la darrera in-tervenció.

NÚRIA CANAMERAS

Mare de Déude la Merce

•Escultura de fusta policromada

Pere Moragues (?). Barcelona, segle XIV

148 cm x 61,5 cm x 60 cmCambril de I'església de la Mercé, Barcelona

Reg. de I'SRBM núm. 2793, 1989Restauració: Irene Civil

•

Imarge d'una marededéu sedent altron arnb el nen assegut al genoll es-querre. L'escultura és una talla poli-cromada destil gotíc del segon quartdel segle XIV. L'historiador joan Ai-na ud de Lasarte la situa més concre-

tament al voltant de l'any 1361, quefou la data d'un conveni de l'arqui-

tecte Bernat Roca per construir unaltar de fusta amb una imatge de setparns d'alcaria per a l'església delconvent de la Merce de Barcelona.L'aspecte més peculiar de l'obra ésel fet que es tracta de la imatge de lapatrona de Barcelona i que es trobaal Iloc de culte corresponent.

El suport, de fusta tallada, és so-lid i es compon de diversos ele-rnents per la grandaria de I'escultura.Presenta esquerdes verticals que

Radiografía on es veuen els claus de forjaque uneixen

els diferents elements de l'estructura

coincideixen amb les juntures de lespeces, degudes als diferents movi-

ments de contracció i dilatació de lafusta, que han provocar el despreni-ment de capa pictórica i de prepara-ció. Es por observar que al rostre delnen els ulls són de porcellana. Lacapa de prepara ció de la fusta és deguix i cola animal a la manera tradi-cional. Té un gruix considerable i ales parts on ha quedar descoberta ,per la manca de la capa pictorica, tépoca cohesió i presenta un aspectepulverulent. Pel que fa a la policro-mia, les carnacions presenten repin-tades a la figura del nen, i a la maesquerra ele la maredeeléu, molta

brutícia superficial ele greix i fumsque enfosqueixen les tonalitats origi-nals. Els vestits són principalmentdaurats i és on es concentren lesnombroses zones puntuals de des-preniment ele capa pictórica. A lapart inferior elel vestit de la marede-déu és on es troben les perdues mésgrans i a la pan frontal del tron hi haun gran copo La superfície presentabrutícia acumulada. Es pot conside-rar que l'estat ele conservació de latalla abans de la restauració eratorca ho.

L'objectiu principal de la inter-venció en aquesta peca, tranctant-sed'una imatge exposada al culte reli-giós, és la restauració de les perduesde policromía que, en deixar al des-cobert els blancs de la capa de pre-paració i suporr, trenquen I'equilibricrornatíc i distorsionen la unitat este-tica elel conjunto La primera faseusual del procés de restauració, laelesinfecció i la consolidació del su-port, no es fan perqué són inne-cessaries. La fixació de la capa picto-rica i de preparació es fa a based'injecció i aplicació arnb pinzelld'un adhesiu polivinílic. La fase deneteja de la policromía es fa a elosnivells diferents: les carnacions esnetegen superficialment, mentre queels vestits de les figures són tractatsarnb dissolvents i mecánicarnentamb bisturí les zones de concre-cions. Les taques de cera deis ciriss'eliminen amb aire calent i dissol-

75

Acabat final de la peca

vents. Finalment, es protegeix la po-licrornia arnb una fina capa ele ver-nís aplicar amb pinzell. El criteri depresentació és deterrninat pel fet deser una imatge situada al carnbril deI'església que no presenta cap per-dua de capa pictórica realment im-portant Ctenint en compre les mides ila localització d'aquestes llacunes),S'anivellen les perdues arnb estuctradicional i es fa una reintegraciópictórica de tipus ilIusionista ambpigments aglutinats amb vernís.

rllENE CIVIL I PLANS

BIBLlOGRAFIAAINAUD DE LASARTE, J. -Mare de Déu de la Merce-. A: Mille-

num. Historia i art de f'Esg/ésia catalana Barcelona:Generalitat de Catalunya. 1989, p. 268

76

Mare de Déude la Plana

•Escultura de fusta policromada

Románica25,5 cm x 10 cm x 8 cm ?

Ermita de la Mare de Déu de la PlanaPessonada (Pallars Jussá)

Re9. de I'SRBM núm. 4591, 1994Restauració: Lidia Balust

•

Es creu que la data de realització potser cap a finals del segle XII. Hi hados elements, que la diferencien dela resta: les se ves dimensions extre-mament reduides (no se n'ha trobatcap altra de tan perita) i la talla deltron on s'asseu Maria, que és sostin-gut per quatre columnes exemptes.Aquest tipus de seient s'allunya deismodels usuals de l'escultura romani-ca i l'acosta a les representacions deles miniatures de les pintures muralso les taules policromades.

En el suport, de fusta de nogue-ra, s'hi observa va un atac de coleop-ters i esquerdes perpendiculars oca-sionades, segurament, pels canvissobtats d'hurnitat i de temperatura.La preparació és de color blanc,amb llacunes considerables en lapart del socol causados per I'excésd'humitat, que han permes de veureindicis d'un endrapat en aquestazona. La capa pictórica, realitzada altremp d'ou, presenta perdues pun-tuals en tota la superfície i més ac-centuadcs en el socol. Un cop fetesles análisis corresponents es va po-der observar la presencia de fins adues capes diferents de policromies,conservades sota la pintura actual,una de les quals és, arnb molta pro-babilitat, l'original.

El procés de restauració va con-sistir, en primer lloc, en una desinfec-ció, seguida de la fixació de la capapictórica i de preparació. La neteja es

La imatge després de la restauració

va fer superficialment arnb cotonetshumits i sabó neutre, ates que la pos-sibilitat de trobar restes prou signifi-catives de la pintura més antiga eraescassa. S'opta, dones, per conservarla més superficial.

Les grans llacunes van obligar aadoptar un criteri de presentació decaire arqueologíc, i es deixaren arnbla preparació original o la fusta del

suport vistes, tenyides arnb una lleu-gera veladura.

LínlA BALUST CI.AVEROL

BIBLIOGRAFIACatalunya rorénce. Vol 15: Pallars. Barcelona: Enciclopedia

Catalana, 1993, p. 431.

Claus de volta•

Escultura de pedra policromadai pintura mural

Escultor: anónimPintor: Ira Gabriel Andreu, segle x:vReletor del monestir de Sant Jeroni

de la Murtra (Badalona)Reg. de I'SRBM núm. 4004, 1992-1993

Restauració: Reyes Jiménez (cap d'equip)

•

Una de les claus després de restaurar

La restauració del refetor del menes-tir de Sant jeroni de la Murtra haperrnes de descobrir una decora cióoculta durant cinc segles. Edificar a fi-nals elel segle xv, és una amplia es-ta nca gótica arnb tres vol tes decreueria i en caelascuna de les clausapareixen esculpides les armes deldonant: Joan II d'Aragó,

Bastida muntada per a la realització deis treballs derestauració

77

Detall, després de restaurar

Les c1aus ele volta estan talladeselamunt un suport de pedra eleMontjuic i decoraeles amb policro-rnia. L'exarnen estratígrafíc ele lesmostres perrnet de veure diversescapes d'arrebossat de cale i elues po-Iicromies sobreposaeles: la decoracióoriginal del segle xv i una de mono-croma (ocre) que eleu datar ele rnit-jan segle XVlI. La pedra és en bon es-tat de conservació. Quant a la capapictórica, les análisis eletecten unatécnica mixta d'oli i cale, així com al-guns eletalls daurats amb mixtió. Nos'observa arnb c1aredat una capa elepreparació pero és molt probableque el supon ele pedra rebés unaimprimació doli abans ele ser poli-cromada.

El procés ele conservació i restau-ració ha consistir, primer, en l'elimi-nació mecánica ele les capes ele cale iele l'arrebossat ocre. S'ha efectuatdesprés una neteja superficial de lacapa pictórica i una consolidació elels

pigments en estar pulverulent. Final-ment, s'ha protegit superficialment elconjunt amb un copolímer acrílic eli-luit al 5 %. No s'ha fet cap tipus elereintegració pictórica atesa la qualitatde la policromía trobada i la se va im-portancia documental.

Aquesta intervenció ens haperrnes de reconstruir la historia ma-terial ele la sala, i aportar noves da-des que ens apropen a un coneixe-ment més gran ele les tecniques imaterials elel segle xv. A més a més,s'ha elescobert sobre una de lesclaus ele volta la inscripció "REX)0-

HANNESME rscrr-, rei que només co-neixíem a través ele les croniques,que confirma la definitiva vinculacióele Joan Ir al monestir ele Sant Jeroniele la Murtra.

M. REYES JIMÉNEZDE GARNICA

BIBLIOGRAFIACUyÁS TOLOSA, J,M Resumen histórico del monasterio de

San Jerónimo de la Murtra, Badalona, 1975.s

La Majestatde Banyoles

•Talla de fusta policromada

Majestat amb creuFinal del segle XII

Museu Arqueológic Comarcal de Banyoles119 cm x 54 cm x 34 cm, creu

38 cm x 22 cm, Cnst(Ii manquen els bragas)

Reg. de I'SRBM núm. 4936,1995Restauració: Anna M. Claverol

•

78 La trobada d'aquesta rnajestat medie-val a les acaballes del segle xx s'haqualificat com de fet insolit i extraer-dinari. La figura del Crist, llevar d'al-gunes mutilacions, presenta va un es-tat de conservació bo. La creu, detipus processional o d'altar, esta aca-bada quasi en punxa a la pan infe-rior per poder-se encastar en unpeu. A la intersecció, les dues pecesadopten una forma arrodonida queernmarca el cap del Crist fent-li denimbe. Aquesta part de la pec;:a estaengalzada mitjancant un lleuger re-baix i subjectada per quatre claus deforja clavats per la pa rt posterior,més una espiga de fusta col, locadaal mig entre els quatre claus.

La fusta del suport presenta vatambé un bon estat de conservació,pero s'hi podien apreciar tanmateixunes petites cremades en els bracoshoritzontals a la creu, probablernentprovocades pels ciris. Contraria-ment, les capes de preparació picto-rica esta ven molt degradades.

La talla del Crist, endrapada ambla mateixa creu, havia perdut quasidel tot la policrornia; solarnent s'hipodia observar, a simple vista, unesrestes de carnació i cabells a la partdreta del rastre. Va ser en comencarel procés de neteja, quan es va corn-provar que la irnatge tenia una poli-cromia anterior, molt prima, quesernblava estar realitzada directa-ment damunt de la fusta o sinó so-

Després de la restauració

bre una capa preparatoria quasi im-perceptible.

Quant a la creu, per la part elelelavant la policromia ens mostra laiconografia relativa a la Passió a ca-elascu n elels bracos, amb les figuresele Maria, a la potenca esquerra (dre-ta ele la Creu), joan a la elreta i, a lainferior, Adam sortint elel taüt, la po-tenca superior s'ha perelut elel tot. Pelrevers, la creu mostra quasi tota lafusta vista, ja que tarnbé han desapa-regut la preparació i la policromía, inomés ha quedar un tros ele l'endra-pat i un fragment ele la capa pictóricaarnb el color verrnell elel camper.

Les análisis fisicoquimiques vandeterminar que la fusta no era totaelel mate ix tipus, ja que per a la tallaelel Crist s'havia emprat xiprer, peroel fragment ele la ma elreta era elefusta ele pi. Quant a la creu, la peca

Detall d'una primera fasede neteja del detallde sant Joan

Detalld'abans

de la restauració

pe<;:a quan fou trobada. Per a la ne-teja s'ernpra únicament un rnítjaaquós orgánic i, puntualment, sabóen pols arnb un pH neutre. En leszones arnb capa preparatoria, enelra-par o fusta vista, s'hi va intervenirmecanícament a punta ele bisturí pertreure alguna concreció puntual.

79horitzontal esta va feta ele pi i la ver-tical ele roure.

L'enelrapat, tant ele la creu cornelel Crist són iguals, ele tipus tafetasenzill, la trama ele fibra, ele lIi, i l'or-

elit arnb una barreja ele lIi en un 90 %

i canem en un 10 %.

Les análisis eI'alguns elels pig-ments elonen com a resultat la utilit-zació ele blanc ele plorn, oxid eleplom i blau ele coure, entre eI'altres.

El criteri ele presentació es va en-caminar a mantenir el conjunt ele 1'0-

bra amb un aspecte tan natural comfos possible, sense cap tipus d'inter-venció que interferís en aquesta vi-sió. Aixo es va aconseguir mitjancantuna neteja lIeugera ele la capa picto-rica, que deixa a la vista les zonesele fusta, o arnb restes ele preparaciói endrapat, procuran! mantenir l'as-pecte més fieledigne al que tenia la

Segona fase de neteja del detall d'Adam

ANNA M. CLAVEROL

BIBLIOGRAFIA

NOGUERA I MASSA, A. -La Majestat Románica». Catafegdel Museu Arqueológic Comarcal de Banyoles. Abril de1995.

NOGUERAI MASSA,A. "La Majesta! de Banyoles-. Revis-

ta de Banyoles (abril de 1995) núm. 751

80

OperaciódeI'oberturade la tapa,davant lesautoritats,el notarii premsa

Crist a la creu•

Escultura de fusta policromadaEsglésia de Santa Maria de Verdú

Reg. de I'SRBM 3987Restauració: Caries Espinalt

Immaculada Pera

•

Es tracta d'una talla feta arnb fustade salze policromada al tremp decola i d'una creu d'alber policroma-da datada al segle XIV. La imatge estafeta d'una sola peca que forma elcos central ele tall radial, El cap i elsbracos són fets duna altra pe ya en-ganxada al cos central mirjancantc1aus de forja. Esporadicarnent estroben petits forats de corcs en lase va superfície. La policromía detota la pe ya és original i no presen-tava repintades tal com van demos-trar les estratigrafies fetes en la zonade les carnacíons. La part del drapde puresa, pero, tenia pe tites repin-tades col·locaeles ele forma irregulari fetes amb la técnica elel trernp.

El primer que s'ha fet elins elprocés ele restauració ha estat unadesinfecció ele la talla amb pentaclo-rofenol al 10 %, injectat en els orifi-cis fets pels xilofags. Aquests orificiss'han reforcat injecranr-hi cola poli-vinílica i certes lIacunes que s'havienele consolielar s'han ornplert amb re-sina sintética (Araldit fusta HV-427SV-427). Seguint la consolielació elela talla s'ha fet servir coletta per ad-herir els endrapats en desprenimenti per fixar la capa pictórica mit-jancant pinzell o injectant-la arnb l'a-jut ele l'espatula calenra,

'~_'''l. ..p

Com a sistema ele pre-sentació reintegraciós'ha optat per eleixar l'en-dra par o la fusta a la vistaallá on s'havia perdut lapreparació i la policromía.

En les lIacunes petitess'ha empastar arnb gu ix itremp ele cola, pel que faa la pintura. l, abans eleretocar algunes parts, shaenvernissat tota la peca.Com a retoc s'ha eleciditfer tratteggio allá on leslIacunes eren més impor-tants, i retoc illusionista

en zones puntuals, ja quees tracta d'una imatge eleculte religiós. Per retocars'han fet servir aquarellesi pigments arnb vernís.

Durant la restauracióde la peca s'ha trobat, ala part posterior, unamena ele portera que po-día correspondre a un re-Iiquiari. S'han fet les radiografíes

corresponents per tal d'assegurarque era així i posteriorrnent s'haobert la part posterior del Crist. Pri-merarnent s'han protegit les junturesarnb paper japó i una resina sínteti-

ca d'assecatge rápid. La porta s'haobert amb ajuda ele bisturí i s'ha po-gut veure que a l'interior, que mesu-raya 6,720 cm" no hi havia res. El fetque no s'hagí trobat res en aquestespai interior pot responelre a eluespossibilitats: o bé a un saqueig, o béa un consell de procediment es-cultoric segons el qual, en ser fetatota la peca d'una sola fusta de tallradial s'aconsella el buidatge de lazona central (aquest buidatge té lafunció d'evitar les obertures, formantuna escletxa , que solen produir-seen les talles de tall radial i tarnbéalleugereix el pes de la peca).

S'ha considerat improbable laprofanació d'aquesta talla, ja queuna analisi, visual i estratigráfica, de-mostra que la policromía, l'endrapati la preparació de tota la peca se m-bien unitaris,

La restauració de la creu, que és

Lescultura, després de la restauració

feta de fusta d'alber i policromada altremp de cola, s'ha iniciar arnb unadesinfecció arnb pentaclorofenol al10 %. S'han consolidar les zones queho necessitaven amb cola poliviníli-ca i s'han omplert els buits arnbAraldit HV-427 i SV-427.

En la capa preparatoria a la poli-cromia s'han trobat traces d'oxid deferro i l'espectrograma és el caracte-rístic del guix. Tant la trama coml'ordit de l'endrapat i la tela que estrobaven en la zona de la tapa sónde canern arnb un tipus d'entramatde tafeta senzill. El lligarn de la poli-crornia que cobria la zona ele la tapafa pensar que es pot tractar d'unatécnica mixta de tremp ele rovelld'ou amb una resina, pero tampocno es pot excloure que sigui untremp ele rovell eI'ou i que la resinaprovingui ele traces de vernís. 1 final-ment, la fusta que conforma la tapaés de salze, com la resta ele la talla.

TMMACULADA PERA

BIBLIOGRAFIAFRANCO,A. "El devot crucifix de Perpignan y sus derivacio-

nes en España e ltafia.» A Mélanges de la Casa de Ve-lázquez. T. XX. 1984.

Mare de Déu del Roser•

Escultura de fusta policromada76 cm x 36 cm x 37 cm

Segle XVIII

Museu Diocesá i Comarcal de Solsona,núm. d'inv. 363

Reg. de I'SRBM 2758,1989Restauració: Carmina Admella

•

Aquesta escultura proceeleix ele l'an-

tiga església parroquial de Sant Pauele Terrassola i ingressa al Museu ele

Solsona l'any 1970.En general presenta un bon estar

de conservació, tret dalgunes per-elues com ara alguns clits ele la rnadreta del nen i alguns raigs de

l'aureola de la verge. Una clivella

vertical propia cle l'assecatge de la

fusta, travessa la part posterior de la

ma rededéu.

La preparació, de guix i cola,

presenta una bona cohesió amb el

suport i la policromia. En aquella ta-

lla trobern aplicacles tecniques picto-

tiques, oli a les carnacions, trernp

El rostre en fase de neteja

81

La imatge, un cap restaurada

sobre or als vestits i trernp als ca-

bells i la base de la peanya. En la su-

petficie pictórica apareixen incrusta-

cions de bruticia i excrements de

mosca, també laques i vernissos en-

vellits.

La intervenció realitzada ha con-

sistit en la neteja química i mecánica

deis vestits. les carnacions i els ors;després s'ha donar una protecció fi-

nal a la policromía.

El suport corresponent als raigs

ele l'aureola de la maredecléu shareintegrar arnb fusta tallada i encola-

da. Tarnbé sha reintegrar la c1ivella

vertical posterior arnb silicona tenyi-

da.

CAHNIINA AI):\IEI.I.A

BIBLIOGRAFIABRACONS,J. -Mare de Déu del Hoser-. A: Mi/lenum. Historia ¡

art de l'Església catalana, Oataleq Barce-lona: Generalitat de Catalunya, 1989, p

Marededéu amb el nen•

Escultura de fusta policromadaRamon Destorrents (1334-1366)

60 cm x 27 cm x 18 cmMuseu Diocesá de BarcelonaReg. de I'SRBM 4099,1993

Restauració: Gloria Flinch,Victoria Homedes

•

82 Mareeleeléu seelent arnb l'infant a lafalda. És una escultura de fusta ele sal-ze policromada d'origen elesconegut.

Es troba en un estat de conserva-ció elolent. s'observen forars de corc,

elespreniments de la capa pictórica ide la capa de preparació i escletxes.Les dues cares esta n recobertes du-nes pinzellades barroeres. La miradaele la verge va dirigida al terra.

En l'exarnen organoleptic obscr-vem una policromía a sota daquestadarrer:i, en gaita, nas i ulls. En elnen també trobem les mateixcs re-pintades pero directament aplicadessobre la fusta i en les zones on hi hapolicromía, gaita, nas i ulls, s'obser-va una segona policromía a sota.

En el tractament de conserva ció irestauració, en primer Iloc ha estarnecessari fixar la policromía i lacapa ele preparació. s'ha utilitzat unabarreja d'acetat de polivinil arnb ai-gua al 50 %. Les repintades ele lesGIres shan elirninat aplicant una finacapa de gel de rnetile, una vegaela fi-

Detall del procés de netejad'un ull

nalitzada aquesta primera etapa, oh-servem que lexpressió ele les caresha canviat, els ulls miren al front i laboca és més gran. Pero aquesta en-cara no és la policromia original iper segona vegada apliquern el gelde merile, i en alguns punts, el bistu-rí, i sorgeix la policromía original elelsegle XII.

• El galó daurar del mantcll amb eli-metilf ormamida

• El m.mrell bl.iu fosc no és origi-nal. a sota nhi ha un altre ele co-lor blau més ciar i s'elimina el pri-mer a punta ele bisturí.

• Els forats produits pels xílofagssomplen amb pols de fusta i ace-tat de polivinil i cera arnb estuccolorejat.Pel que fa al sistema ele presen-

tació sha optat per anivellar les peri-tes zones amb estuc tradicional isha fet una reintegració pictórica detipus arqueologic, arnb tintes neutresde tonalitats diferents.

Finalment s'ha construtt un peu

Tall eslratigráfic a 200 augmenls on s'apreciala gruixuda base de preparació

La imatge, abans de la restauració

per assentar la imatge arnb petitespeces que permetin un hon acopla-menr a l'original. Donada la irregula-ritat que presenta la hase, s'han tallar.ajustat i unit les fustes que formenun anell que més tard s'ajustaran ales formes de I'original fixant-Iesarnb dos cargols per la font inferiordel conjunt.

El nen, que esta va separar ele laimatge, es col-loca al seu lIoc fixant-lo arnb clau ele l'epoca. restaurat, iaprofitant els forats originals on J"havia estar el clau eI'origen.

Estructura i composició de la poli-crornia:

Fase de neteja de lavestimenta

Vista de I'estructura interna, després de restaurar

Túnica hlava: blau carbonar de

coure probablernent blau atzurita.

L3Iau-negre, plom i ferro. Marró

-mmerial organíc=-, cola, resina,

ete. Prepararió. Corona nen: laminarnetáll ica - or. Pigment vermell oxid

ele ferro - bol. Preparació. Vermell

muntell maredcdéu. vermell ele cina-bri (sulfur ele mercuri), Preparació.

La seqüencia estratigrafica de la

e.unació de la marededéu ens con-

firma que és una repintada recent. ja

que shan trobat en les aria lisis zene.

bario sofre i ferro.

Liropó (30 % de sulfur de zenc i

70 °0 ele sulfar de bari) que és de co-

lor blanc amb un oxid ele ferro ver-

mell. El litopó es va comencar a uti-

luzar ~l principis del segle xx.

GLORIA FLlNCII

VICTOI{IA HOMU)ES

83

Presentació final

84

Mare de Déu del Roser•

Escultura de fusta policromadaFinals del segle XVII

61 cm x 25 cm x 21 cmParróquia de Sant Marti

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)Reg. de I'SRBM 3859, 1991

Restauració: Beatriu Montobbio

•

El suport és de fusta d'alber, consi-derablement atacada per insectesxílofags, A causa de moviments decontracció i dilatació de la fusta hanaparegur diverses escletxes vcrticals.En superfície trobem molta pols acu-mulada, brutícia general, excrementsde mosca i gotes disperses de cera.

La primera intervenció fou laconsolidació de les capes pictori-ques i de preparacíó. Es féu ambdos metodes:

Per injecció d'acetat de polivinilrebaixat amb aigua i unes gotes d'hu-mectant alla on les capes pícroríques

esta ven aixecades i despreses del su-port.

Per injecció entre les dues capesde policromía d'alcohol polivinílicamb aigua i unes gotes d'humectantper consolidar-les i impregnacióamb la mateixa solució de les zonesen que I'estat era pulverulent.

Després d'aquesta primera inter-venció d'urgencia es procedí al trac-tament del supon:

Injecció d'alcohol per tal de ne-tejar la pols acumulada dins els ca-nals produits pels insectes xílofags iper obrir els porus de la fusta.

Desinfecció orifici per orifici mit-jancant injeccions de pentaclorofe-nol al 3 % en tolue.

Consolidació per injecció de di-ferents proporcions de copolímeracrílic diluít en tolue, una primera, al3 % i una segona, al 5 %.

Impregnació d'un copolímeracrílic diluir al 3 % en la fusta de labase que presenta va un estat rumos.

Farciment de les esquerdes ambpasta de fusta acrílica (pols de fusta+ acerar de polivinil + aigua + unesgotes d'humectant + pígmenr),

Un cop desinfectada i consolida-da la peca s'inicia el procés de nete-ja que es féu en diverses fases:

Una primera eliminació de lapols superficial amb pinzell sec i dela brutícia més superficial amb de-tergent líquid neutralitzat amb whitespirit aplicar amb cotonets.

En una segona fase s'elírninarenels vernissos oxidats i la brutícia mésrebel arnb solucions diferents segonsla zona que s'havia de tractar: lescarnacions es netejaren arnb purpur-sec ncutralitzat arnb white spirit i elsvestits amb una mixta de dimetilfor-

Detall de l'intsnt.aban s de la restauració

Presentació final

mamida en tolue neutralitzat ambwhite spirit.

Es finalitza la nereja rnccanica-ment en sec. Després de deixar eva-porar uns dies els dissolvents s'en-vernissa arnb resina dammar enessencía de trementina. Se ri'hi apli-caren dues capes.

El criteri de presentació es basaen la funció religiosa de la imatge ien un respecte per I'original; així, esreintegraren totalment les carnacionsi s'adopta un criteri arqueologic pelque fa als vestits, bisellant amb estucles vores de la policrornia tot dei-xant a la vista la preparació i la fustade la talla.

BEATRJU MONTOGGJO

Sant Pere•

Escultura de fusta policromadaJoan de Tours, segle XVI

116 cm x 33 cmParroquia de Sant Martí

Arenys de Munt (Mares me)Reg. de I'SRBM 3864,1991

Restauració: Anna Nualart

•

Talla policromada que representasant Pere, realitzaela per joan eleTours l'any 1542. Pertany a la parro-quia ele Sant Maní eI'Arenys ele Munt(Maresme), i forrnava pan d'un re-taule que s'ha perelut.

Pel que fa al suport, les análisisquímiques i morfologíques eletermi-nen que es tracta ele fusta d'alber. Estraba corear a la base, a la part sor-tint e1els plecs elel vestit; a les espat-lIes, on l'atac s'escampa fins al pit iha fet desapareixer el suport a sotaele les restes ele policromía; al brac

esquerre, formar per una peca inele-penelent, i en zanes e1el revers, se-guint la veta ele la fusta.

La peca ha parir un inceneli, do-cumentat a la primera meitat elel se-gle XIX. És possible, pero, que ha-gués parir anteriarment un alrreinceneli, [a que s'abserven zones ere-

Detall de la part dreta del rastre amb policromiasocarrimada

mades sota la policromía. El tre-ball ele talla ele joan de Tours ésmolt acurat i d'una qualitat sor-prenent. Practicarnent na s'ob-serven traces ele les eines utilit-zades, Les juntes d'encaix de lespeces unieles al tors na están en-elrapades.

La preparació és blanca, tra-dicional, prima i ele gruix horno-

genio La capa pictórica té un aspec-te mat i molt polsinós i se n'ha

perdut apraximadament el 70 %. Elvestit i la túnica són daurats a l'aiguai llamats. La cara i els peus són poli-crornats a l'oli, i la policromia estatotalment arrugada i forma bamba-Iles ennegrides causades per lescal-for e1el foc.

S'han tret la pols i altres resielusacumulats a la superficie. La fixacióele la capa pictórica s'ha fet arnb ge-latina alimentaria dissolta en aiguadestillada (aproximadament, al 10%) i s'ha utilitzat una espátula calen-tao El suport s'ha elesinfectat eluesvegaeles mitjancant la injecció als fa-rats elels corcs ele pentaclorofenol al3 % en xile, i sha consolidar mit-janca nt la injecció dun copolímeracrílic diluir en xile a les zones mésafectades pels cotes. A les zones anla policromía esta va en fals per lae1esaparició ele la fusta ele suport,s'hi ha injectat estuc tradicional. Laneteja ele la policromía s'ha fet ambemulsió ele sabó neutre i cohite spirit

85

Després de la consolidació i neteja del conjunt

arnb un 1 % d'arnoníac. La unió elelbrac esquerre s'ha fet amb tres es-parrecs ele reforc i s'ha utílítzat ace-tat ele palivinil. Les esquereles eleltors s'han omplert amb fusta ele bal-sa encolada i shan estucar. La juntaentre la policrornia i la fusta s'ha bi-sellar arnb estuc tradicional.

La reintegració pictórica s'ha fetarnb colors al vernís Maimieri, imi-tant el to ele la fusta: a les esquercleselel tors, arnb tratteggio, i als bisells,arnb una tinta plana.

ANNA NUALART I TOllIlOJA

BIBLIOGRAFIAArennios [Arenys de Munt] (desembre 1988), núm. 6RAFOLS. Oiccionari d'artistes.

Mare de Déu Assumpta•

Escultura de fusta policromadaAnónim, darrer terc del segle XVII

150 cm x 64 cm x 40 cmEsglésia parroquial de Santa Maria

deis Omells de na Gaia (Urgell)Reg, de I'SRBM 4695,1995

Restauració: Margarida Ouiles

•

86 L'esculrura barroca de la Mare deDéu Assumpta, tota de fusta tallada idaurada. Ocupava la fornícula cen-tral dun retaule barree de lesgléxiaparroquial que fou destruu duranr laGuerra Civil,' i se salv~1de les flames[uruament amb dues talles més elelscarrers laterals.

Pel que fa al procés de conserva-

ció i restauració. la presencia din-

sectes xil¿)fags del tipus anobid. h~l-sicament a la peanya . ha Ictnecessuria la elesinfecció del su port

de fusta arnb un producte a hase depcrmetrina. D'altra banda. la talla de

Delall de la policromia oriqinal cobertaarnb una irnitació poc acurada

lAssurnpta deis Omells ele na Gaiapresentava. abans ele la restauració,un aspecte hen diferenr. Una es pes-sa capa de repintudcs que cobriarors els esrofats no permetia dapreciar, per exemple, ni les puntes queelecoren els punys. ni lornamentacióde caire natural arnb rams. ocells i;lI1gels ele la túnica. Una capa ele co-lor rosar imitava amb m.uusseria laelecoració original suhjacenL Elmaruell. menys repintar que la túni-

GI, amaga\'a cens retocs que, ele for-ma inconnexa, ocultuvcn els motius\'cgctals ,sot:1 una tonalit.u verdosa,

Tumbé l'S curiós ressaltar que ala gira del mantel! apareix una deco-ració ele tipus lloral (tulipcs, narci-sos, etc, J, probablernent depocaposterior. .unb unes traces artístiqueshen diferents de Ics de la resta elelmantell i .unb una recníca pictoricamés barroera. El vel del cap, quesernbla relliscar per la par! posteriordeis cabells vers les espatlles. 1ll0S-

trant-nos la lIarga cabellera ondula-

da culminada en el front per un altremedalló. presenta una coloració gro-guenca general. que oculta un esgra-fiar arnb hase duurada forca desgas-tar.

La posició de la m¡1 esquerra,amh el p.ilmell girat enl.iire. és unamodificació posterior, probablernent

deguda a la perduu de par! de la fus-ta del puny que unia aquest arnb elbrac. En el scu lloc, una imim.r i un

Abans de la restauració

esruc repintat oculta ven lornamen-tació deis punys, Un cop desmuntu-

da, d'i encaixos de la peca originaldemostraven que la posició amb elpulmell cap a (erra era la correcta,

La policromía eJe les carnacions.

realnzades a pulimento (ele tonalirars

pallides i aspecte morbíd) i la elelsvestits. segons la técnica tradicional

ele l'estolar arnh or, combinada arnbla tecnica anorncnada ",1 punta ele

Detall deis lIamats que estaven ocultsper una pintura grisosa

pinzell-, estava quasi totalment re-pintada,

El suporr, en bon estar de con-servació, presenrava només unes fe-nelles puntuals en el mantell recollitsobre la cama esquerra,

La intervenció ha consistit bási-cament en l'eliminació d'una capade repintades a l'oli que cabria tatala imarge. Tots els vestits eren ocults.en més o menys grau, per una capade pintura poc acurada que distor-sionava la qualitat ele la policromíaoriginal i la moelificació del puny es-querre alterava l'aspecte general dela talla. La túnica, ele gran riquesadecorativa i estofada arnb or, pre-sentava perdues de policrornia a lesare-res deis plecs que sobresurtenrnés. El sistema de presentació finalha estar de tipus arqueologic, i no-més en aquells punts on els estucs. acausa del seu aspecte, impedien unavisualització correcta del conjunt.sha aplicar una tinta neutra.

MAHGAHIDA QUÍLES

NOTA1 Fotoqrafia del Centre Excursionista de Catalunya

(F Blasü, abans del 1936.

BIBLlOGRAFIACONSELl COMARCAL DE L'URGELL Historia grafiea de /'Urgell.

Barcelona: Columna, 1993, p 148.ESPINALT,e, "Record deis actes de

ració...». Els Omells de na

Després de larestauració

87

Crist crucificat d'Olp•

Talla de fusta policromada al tremp d'ouSegle XIII

135 cm x 50 cm x 29 cmProcedéncia: Església de Santa Maria d'Olp

(Pallars Sobirá)Propietat: Museu Diocesá d'Urgell

La Seu d'Urgell (Alt UrgellJ, núm. d'inv 316Reg, de I'SRBM 4157,1993

Restauració: Marganda Ouíles

•

88 Talla ele fusta policromada que re-presenta la figura elel Cristus patiens.

l.'arpillera proceelent ele la unióelels bracos arnb el trone. i que apre-ciem en una antiga fotografía feta

pcr Gueliol al corncncarnenr del se-gle xx. ha elesaparegut possiblcmcnr

en una intervenció posterior,El supon estava origináriarnenr

fragmentat en tres blocs de fustadalber tPopulus alba). duna bandaels dos bracos, que actualment handesaparegut, i de l'altra el cos. Ésuna talla exempta, no tenim notíciesde la creu a la qual devia estar cla-

Detall de I'esquena

Abans de la restauració

vada la imatge i sois la presencia elelorifici. que ha deixat el clau quesuhjectava la peca en lencrcuamcntelels peus, confirma aquesta suposi-ció. Per informació fotográfica. ante-riorment citada. sabern que aquestamancanca és anterior, com a míním,a la fotografia ele Gudio\. També lapresencia de dos orificis en la panposterior del cos indica que tenia unsistema alternatiu per sustentar-se,

L'estat ele conservació era estableen el moment ele la intervenció tot i

que presenruva un quaelre daltera-cions que ens induien a pensar queno sempre havia estar aixi. L'endra

par dunió deis bracos arnb el tórax,que existía anteriorment, havia desa-paregut. Solament la presencia dunsc1aus ele forja, siiuars símerricament

a caela costat enmig del delroide i elpectoral, afegils possihlement enuna intervenció posterior, mostraveninelicis daquesta presencia. Algunesesquereles propies del moviment elela fusta saprecien en la pan poste-rior ele la imatge encara que la pecano presenta va símptornes dinestabi-

litat estructura\.Una ca pa adherida ele sutge,

greix i fum ele ciris. recobria la talla,Aixo havia provocar un enfosqui-menr considerable de la policromía

ele les GImeS, a causa ele la manipu-lació per motius devocionals. No s'a-

Detall del cap, abans de la intervenció

preciava cap tipus de vernís en su-perfície.

La capa pictórica és llisa i d'as-pecte mat, i no presentava, en elmoment de la restauració. proble-mes greus de descohesió (encaraque les lIacunes que afecten la capapictorica i la de prepara ció, tant a lafisonom ia com a la resta del cos,pressu posa ven uns escrostona mentsproduus per factors mediambientalsincontrolats).

El suport no ha requerir més queuna neteja superficial i la reconstruc-ció volumétrica de la part anteriordel peu drer (rnitjancanr l'aplicació

El matex detalll després de la intervenció

Presentació final

d'un petit empelt de fusta de la ma-teixa tipología), ja que presentavauna perdua de su port.

La fixació de la policrornia es famirjancanr una impregnació arnbpinzell. a l'igual de la capa de pre-paracíó la qual encara roma n se-miad herida al suport pero mancada,en certs casos. de cohesió amb lapolicrornia. La injecció puntual apli-cant primerarnent un humectant iposteriorment una eruulsió acrílica(Primal AC 34) de baixa viscositat,s'imposava sobretor en els casos enque era nccessaría la fixació de dife-rents estrats.

Un cop duta a terme la Iixacióexhaustiva ele la capa de preparaciói de la policromía es cornenca la ne-teja, eliminant una pel·lícula greixo-sa superficial (que en dcterminadeszones era espesa i resistent). Aques-ta capa greixosa díficultava la lecturadeis valors plastics i cromatics de lapolicromía i velava, de forma localit-zada i desigual, lexpressió i la plasricitat de les formes.

La neteja es va fer mitjanca ntl'aplicació controlada dhumitat, il'addició per zones dun sabó de pHneutre (en estar líquid) treballa nrconjuntament arnb el bisturí.

La policromía de les Gimes pre-sentava una variació respecte a laresta de la policromía de la talla. Unvel negre cobria completament lacoloracíó ele les carnacions i ernmas-

carava la policromía original.Analitzat aquest estrat, que pre-

sentava una alteració cromática im-portant, es va poder determinar quecorresponia a una acumulació defum, provinent deis ciris, adherir enforma de film greixós. causar per lamanipulació devocional. En aquestcas sha actuar per capes, eliminantla capa ele greix amb una soluciód'aigua lIeugerament alcalina.

La presentació final es limita aprotegir la peca arnb un vernís abase ele resines ciclohexanones d'as-pecte mat i a reintegrar pictórica-

ment, arnb un color neutre, les partsde la preparació original afectaeles.S'aplicá únicament arnb la voluntatele recuperar esteticarnent la com-prensió ele l'obra, sense alterar la vi-sió actual de la peca fru it e1el pas deltemps.

89

MARGARIDA QUÍLES

BIBLIOGRAFIAAINAUD DE LASARTE,J «La sculpture polychrorne catalane-

CCE" [Paris] (1955). núm. 4.BASTADES I PARERA, R. Les talles romtmiques a Catalunya.

Barcelona: Estudi Ed., 1980. (Art romanic, 1)

Sant apóstol•

Escultura de fusta policromadaSegle XIV

128cmMuseu Diocesá d'Urgell

La Seu d'Urgell (Alt Urgell), núm. d'inv. 309Reg. de I'SRBM 4153,1993

Restauració: Margarida Quiles

•

90 Es tracta duna imatge realitzudaamb fusta dalber (luna sola peca ipolicromada. La capa de preparacíóté un gruix considerable i quedenrestes de lendrapat de lela de lli(teixit tipus classic, pla. de tramaohcrta). És una escultura exempra ,encara que sembla haver estat pen-sada per anar adossada. ja que pre-senta, a la pan del darrere, un tracra-ment pla, típic ele les obres queformen pan eI\1Il conjunt.

En el mornent de la intervenciól'estar de conserva ció era estable,encara que s'hi aprecia ven els efec-tes duna agressió biologica produi-da per l'acció d'insectes xilofag»,que havien deteriorar tan! la base dela imarge corn pan del supon de fus-ta de la cara, D'una banda, hi haviaprohlemes d'estabilitat per una man-ca ele supon; de l'altra s'evidenciavala perdua ele resistencia mecánica ilaugrnent ele la higroscopicitat ele lafusta. La policromía elel cap i partdel rostre era feta a base dun tremp.

Base de I'escultura on s'aprecial'atac deis xilófags

Visió del cap, aban sde la intervenció

Aspecte de la rnatqe,aban s de la restauració

Presenta va, alhora. Ilacunes ele cenaimportancia on la manca ele cohesió

entre estrats havia provocar una per-dua practícament total ele la prepara-ció, possiblernent causada per humi-tats incontrolaeles (ja que sois lesapreciern a la banda dreta de la caramentre que la resta ele la policromiae1el cos esta intacta),

El criteri seguit en aquesta pecava ser el de la mínima intervenciópossible. trehallant pracricament deselel punt de vista ele la conservaciócurativa. Com ja hern mencionarabans, els greus problernes desrabi-litat i ele elisgregació ele lestructurae1el suport hipotecaven la conserva-ció ele lobra La base ele lcsculturupresentava una forma irregular quela feia inestable. L'estres del material.elesprés dun procés llarg ele desgastprovocar per unes conelicions deconservació defícíents, havien alte-rar les dimensions originals del su-port. juntarnent amb aquest fet. caldestacar I'efecte que d'una formaparallela es presenta quan les condi-cions arnbicntals són, corn en aquest

GIS, fruit de canvis arnbientals vincu-lats amb els continguts dhurnitat i detemperatura. Apareixen els microor-g:lIlismes i els insectes, que, noelrint-se de la cellulosa, descomponenl'estructura cellular de la fusta. Enaqucst nivell, la determinació del ti-pus de xilüfag (AJ10!JÚII11 xestobium)ens perrnetra de coneixer el seu ci-cle de reproducció i la localització

deis ous. per tal ele poeler intervenir.unb rnés gararuies. El sistema dedesinfecció va consistir a impregnarla fusta dun cornposr a base de per-metrina mitjancanr lacció puntual dela xeringa i una impregnació arnbpinzell de la base ele lesculrura.

Per a la consolielació elel suportes "a optar per un copolímer d'etilmeracrilat aplicar ranr en injecciócom per impregnació. en els casosen que fos possible. El suport pre-seniava un important augment de laporositar i requeria una consolidacióper estrats. La resina acrílica saplicaen diferents concentracions, arnb undissolvent de gran penetrabilirat,que permetés l'evaporació progressi-

El mateix perfil, desprésde la restauració

Presentació final deI'escultura

va cl'aquest per tal dassegurur lacorrecta polimerització de la resina.L'estabilitat es va subsanar arnb I'a-plicació duna perita Ialca de resinaepoxídica (duns 2 cm de gruix) queanivellava la deforrnació de la basede la peanya que, posreriorrnenttenyida, sunificaria arnb la base ori-ginal.

El procés ele neteja combina pro-cessos rcalitzats arnh lajur de dissol-vents (en c1iferents concentracionssegons la problernarica concreta) isistemes mecanics rnolt suaus.

El retoc i la presentació final haseguit el criteri ele la mínima inter-venció, i ha respeclat les altcracionsdel tcrnps com a elements constitu-tius de robra. L'cndrapar de la madreta sha reforcat arnb dos punts desubjecció. utilitzanr poliarnida textil iunes libres semblants a les originals.S'hi aplica una Ileugera capa ele ver-nís. J base ele resines cetoniques.per tal ele protegir la peca El retocpuntual de cenes parts de la prepa-ració original ens ajudará en la com-prensió estética ele l'ohra.

Aquesta intervenció es dugué aterme arnb un criteri arqueologíc acausa de la perdua de funcionalitatcom a objecte religiós i pel fet quepassa a formar pan de les col-lec-

cions d'un museu.

MAllGAEII)A Quürs

91

Marededéu amb nen•

Escultura de fusta policromadaSegle XIII

Església parroquial de Sant Feliu de Sarrocade Bellera (Pallars Jussá)

Reg. de I'SRBM 3925,1991Restauració: Carme Sandalinas

•

92 L'església parroquial de Sant Feliu aSarroca de Bellera, de la qual no hiha notícies histonques fins al 1300,conserva al culte una imatge. en fus-ta poi icromada , d \lIla 111 a redcdéuarnb nen.

La talla és composta per la unióde diversos elements de fusta de xi-prer italia. Segons els exarnens ra-diologics, els bracos de la marcde-déu estan encolats i presentenendrapat de canem com a reforc, i

l'infanr esta clavar arnb un sol claude ferro. Pel que fa a I'estat de con-servació de la fusta, presenta atacd'insectes xilofags, principalment

per les zones d'albor de la fusta,com sobserva a la hase de la talla.També sobserva la desunió deis dosbracos ele la marededéu i de linfant,que presenta restes dun encolar bar-roer duna intervenció anterior. Pre-senta elements perduts per causeseliverses: la hase de la talla ha estar

rebaixada, i ha afectat el tron i elspeus ele la marededéu, possiblernent

per anivellar les zones perdudes perl'atac ele xilofags; la part posterior dela corona i el cap de la marededéuhan estar rebaixats i foradats, per tald'adaptar-hi una corona metallica,el cap de l'infant podría haver parir lamateixa intervenció pero no es pordeterminar per la policromia que hihavia, i finalment és possible que lamaredeeléu portés algun elernent a lama dreta í que shagi perdut.

La talla presenta dues policro-

Abans de la restauració

míes visibles, í s'hi observen duescapes de preparacíó. La cohesió en-tre capes és bona, encara que la se-gona capa de preparació presentapuntualment despreníments junta-ment arnb la segona policromía enles zones de cops. Pel que fa a lespolicrornies, la capa visible és unatécnica mixta (possible ou-oli), depinzellada gruíxuda principalment

Descobrimentde pinturaoriginala la partposteriordel mantellde la marededéu

Detall deis d.tspintats

en comptes demodelats,

després de laneteja

als vestits, i que presenta un petitclivellat a les carnacions. En generales troba en bon estat de conserva-ció, i té petites perdues per on s'ob-serva la policromía subjacent. Super-ficialment presenta una capa devernís engroguit, diverses gotes decola i ele cera, i brutícia general acu-mulada.

Prirnerament, s'ha fet la fixació

ele les capes ele preparació i pictoriques en e1espreniment. En segonIloc, s'ha proceelit a la elesinfecció i ala consolielació e1el supon, reforcantles unions elels bracos ele la maredc-eléu i de l'infant, i les zones debilita-

eles per l'atac elels xilüfags.

Tall estratqráñc a 100 augments,en que es poden veure dues capes de pintura damunt

de la capa de preparació

A causa elel bon estar de la poli-crornia visible no s'ha plantejat la re-cuperació ele l'or iginal subjacent,pero sí la realirzació e1el seu examensota la lupa binocular, durant el pro-cés de neteja, aprofirant les zones deperdua ele la segona capa per obser-var la subjacent.

La neteja ele la policromía s'hafet en eliverses etapes amb l'elirnina-

ció progressiva ele la brutícia super-ficial, les taques ele cola i ele cera, iel vernís engroguit. Tarnbé s'ha pro-ceelit a l'elirninació duna capa eleguix i cola que recobria la pan ros-terior de la peca, amb la sorpresa deretrobar la policromía original deltocar ele la marededéu i altres restespuntuals elel trono

Pel que fa al sistema ele presen-tació ele la pe<;a, sha seguit el criteriele la mínima intervenció, tenint encompre la funció de culte ele la imat-

ge. Així, no s'ha plantejat la reinte-gració volumétrica ele les zones per-

La irnatqe, després de 93la restauració

elueles, i per tant. després de l'enver-nissat ele protecció sha proceelit al'anivellamenr ele les petites Ilacuneson s'ha fet una reintegració picrorica

de tipus il·lusionista. Per a les llacu-nes més importants sha optar peruna presentació arqueológica.

BIBLIOGRAFIAGONzALEZ1VEROAGUER. T. -Sant Feliu de Sarroca de Bellera».

A: Catalunya Roménice. Vol. 15: Pallars. BarcelonaEnciclopedia Catalana, 1993, p. 459-461.

CAllMI': SANDALINAS

Marededéu(sense I'infant)

•Escultura de fusta policromada

Finals del segle XIII

60 cm x 27,5 cm x 19 cmMuseu Diocesa de Barcelona

Núm. d'inv. 268Reg. de I'SRBM 2709,1989Restauració: Judit San roma

•

94 Procedent del monestir de Sanr Paudel Camp de Barcelona, nornés esconserva la figura de la marededéu,

de la qual han desaparegut els aui-

buts i tumbé el nen que, probable-mene segons les marques evidents.

seia sobre el genoll esquerre.

El su port. que és de fusta dalber,havia estar mal mes en un 15 % acausa deis atacs de xilbfags, querarnbé van formar a la hase irnpor-tanrs galeries.

La capa de preparació és de guixi cola de cartílags, arnb un gruix dlmm a lota la ralla, pero damunr laGira és més gruixuda per tal de mo-delar-la. Hi manca un 20 % de pre-p.uació a causa de les perdues desuport i e1els possihles cops. la qualcosa deixa al e1escohert la tela de Ili.

Les capes pictbriques són a basedun trernp molr prim i, en general,ben adherir a les capes de prepara-ció i suporto Algunes parts del vestirsón colrades. La capa metallica ésduna bona consistencia, si hé les re-sines que s'hi van sobreposar perimitar I'or estan molr degradades pelpas e1el temps.

Les anal isis rad iografiq ues va ndetectar un seguir de petits claus alcap, les orelles i les espatlles, a ixicom él la pan de darrere de la hase.que fan suposar l'ex istencia dunmante!l. L'alta opacitat de la capapictórica de les carnacions indica lapresencia de pigments de pes ato-

mic elevar corn ara blanc

ele plorn.

Les espectrometries deles policromies del rron i deles mans revelen la presen-cia de plorn. clor. ferro i pe-tites quantitats de sofre,possiblement clorosulfit deplom i oxid de ferro. Les ca-pes de preparació són d'Ll11sulfat de calci que conté po-tassi, ja que, a més daquesrelement, hi apa reix cale; isofre. S'h! troba també es-tany, corresponent a la col-radura de la talla.

La desinfecció va sergeneral per injecció depentaclorofenol. La consoli-e1ació del supon es va fer injectantamb profunditat un copolímer acrílica les parts més debilitades pels xilo-fags, i la fixació de la policrornia enperill ele despreniment es va fer ambun alcohol polivinílic.

La neteja va presentar una cenadificultar motivada per la profundaímpregnació de la hrut ícia dins lacapa pictórica. El rractament es vafer adaptar a la zona de color. dife-renciant els problernes de cara imans deis de la vestimenta. La tecnica utilitzada diferia segons el GIS:

dissolvents O. en el GIS dincrusta-cions més adherides, mirjans meca-nics com el bisturí.

Es va deixar l'endrapat i la fusta

A la part superior de la pagina, abansde la restauració.Sota d'aquesles línies, després

vista a les zones on mancava la pre-paració i la policromía original. Enaquells Ilocs on solament faltavaaquesta darrera capa, shi va aplicaruna Ileugera veladura per esmorteirel fort contrast cromáric del guix.

BIBLIOGRAFIAABRIL, J, M. -Mareoedé.i sense l'infant». A: Millenum,

Historia i art de !'Església catalana. BarcelonaGereraütat de Catalunya, 1989, p. 198~ 199

Trona de pedrapolicromada

•Seg les XIV- '101

Església parroquial de Sant PereCubells (Noguera)

Reg. de I'SRBM 4735,1994Restauració: Paolo Cui, Marta Diaz

•

La restauracíó es va iniciar arnb una

a nálisi visual i una sessió fotográfica

previa, per tal ele documentar el no-

table estar ele degradacíó, causal per

labandó ele que havia estat objecteal Ilarg ele molts anys i per alguns

acres vandalics (grafits) que havia

solert e1urant els darrers deccnnis. Aprimer cop d'ull s'hi poelien localit-

zar nombroses Ilacunes volumetri-

ques i bastantes repinta eles que co-

brien la policrornia original: un

trernp ele color vermell facil ele treu-

re; un pigment groc d'aspecte esmal-

tat d'una restauració anterior; un

verel maragela d'aspecte tarnbé es-

maltar; perdues evielents en la base

del púlpit i en els motius ornamen-

tals, e1anys a la zona d'unió de la tro-na arnb la paret ele supon i Ilacunes

duna metopa que representava pro-

bablernenr un element zoomorf, a la

pan e1reta elel conjunr.

Tot seguit es va proceelir a l'eli-

minació ele les repintaeles que altera-

ven els volurns i la policromía origi-

nal. Aixo es va fer mecanícamenr,

arnb bisturí i humitejanr previarnent

la superficie arnb compreses el'aigua

destillada i paper japó, i finalitzant

el procés arnb xilol i cotó. L'estrati-

grafia que s'havia fet arnb anteriori-

tat asscgurava l'existencia duna

capa pictórica d'un color cru, sota

de la pintura vermella, en bon estat

de conserva ció. Contrariarnent, sota

el verd maragela no hi havia prou

95

Conjunt, després de la restauració

policromía corn per rreurel. Una ve-

gaela tretes aquestes repintades es

van reconstruir els volums perdutsper mitjá d'una barreju composta per

cale i pols de marbre en una propor-

ció e1'l:3 (s/ucco ramal/o) per als

motius ornamentals, i Ileugerament

sota nivcll per als elements zoornor-

fíes que mancaven.

Al la mensula-capitell inferior on

arrenca la trona, s'hi localitzen traces

d'unes pintures fetes arnb la técnica

ele mig fresc (terrcs diluides en aigua

arnb un Iligant ele ca Ir;:, direcramenr

sobre la pedra), pero en general hi

ha una total mancanca tant de pellí-cula pictórica com de capa prepa-

ratoria.

La nereja es va efectuar arnb xi-

101, la polaritar e1el qual facilitava la

retirada d'aquelles substancies provi-

nenrs ele la poi lució atmosférica i de

les acumulacions ele greix elegueles

al freqüent contacte amb la pell, es-

pecialment a la part baixa (a l'altura

d'una persona). A continuació ele la

neteja i l'estucat es va optar per una

reintegració a hase daquarel-les per

la zona alta i de pigrnents amb ver-

nís per la baixa, per suportar millor

els freqüenrs contactes arnb el pú-

blic, utilitzanr la técnica del pttnt i-

nato per als fans i del /mtleggio per

a les decoracions Els motius heral-dics ele la zona inferior, que formen

pan ele lcscut ele Cuhells i esta n

sense policromar, han estar netejats

arnb una solució dacid acetic i aigua

destillada al 50/0, ele forma mecanica, arnb l'ajuda d'un instrurnenr que

possibilita l'abrasió, aclarint-ho tot se-

guit arnb aigua desionitzada. El pro-

cés finahrza amb una fixació amb un

copolímer acrílic diluir en tolue, apli-

cat per mitja d'un nebulitzador.

PAO!.O CUI

BIBLlOGRAFIACAMPS POCH, J. Cubells, El caste//. El fresar artístico Costu-

mari antic i moderno Lleida: Diputació de Lleida, 1993

Conjunt de tres sacres•

Fusta amb motllura talladaSegle XVIII

Una de 90 cm x 82 cm aprox.Les altres dues de 61 '8 cm x 51 cm aprox.

Museu Diocesá de Lleida (Segriá)Núm. d'inv. 1282

Reg. de I'SRBM 4389, 4442, 1993Restauració: Teresa Sánchez

•

96

A dalt i a la dreta, dos detalls abans de la intervenció

Conjunt ele tres sacres barroques elefusta amb motllura tallada, argentadaa l'aigua i amb una patina feta arnbnegres i terres, donada indiscrimina-darnent arreu ele tota la decoració.

Restes d'una gruixuela capa ele gomalaca en els racons ele la talla establei-xen la possibilitat que, originalrnent,s'hagués acabar arnb una colraelura.

A les parts superior i ínte-rior de la pagina, lesdues peces un cap

restaurades

Les motllures ernrnarquen oracions ipassatges de l'Evangeli, escrits sobrepaper. De la fusta hern de destacarla presencia de nusos, alguns d'unagrandaria considerable, que s'hanelescohesionat de la resta elel suponarnb perill dun despreniment poste-rior. A causa deis moviments ele con-tracció i dilatació s'aprecien fines es-quereles que, en principi, nocomporten problernes de consolida-ció. L'atac ele xilofags és abundanten la sacra de stnitin m Sa I1Cti Euan-gelii, Secu ndu m [oa nnem . Pero elselos problernes més importants quepodem observar en aquestes pecessón la presencia duna gruixuelacapa ele brutícia ambiental basadaen l'acumulació de pols i cera d'es-pelmes, i la perdua puntual ele su-port que es fa molt evident en la J3esmentada ele vtn nturn.

Abans de comencar a desinfectarla fusta s'ha fet una primera netejaele les peces amb pinzell suau i aspi-

rador per eliminar la pols acumula-ela. Tot seguit sha elesinfectat la fus-ta amb insecticida injectat i s'han ta-pat els forats amb cera verge

dabelles. EIs que esta ven per la partfrontal de la peca s'han tapar arnbestuc injectat,

En les zones on sha perelut panelel suport sha aplicar una fina capadAraldit fusta, sense reintegrar vo-Iu metrícamenr.

La neteja ha estar química imecánica Com que la plata es tro-bava molt desgastada s'ha hagut demanipular arnb molta cura. Se Ji hafet una neteja suau arnb sabó neutreal qual hem afegit unes gotes d'arno-níac, com a neutralitzant, s'ha usar eluibite spirii. La cera, un cop escalfa-da arnb aire calent, s'ha enretiraramb un cotó hurnitejar arnb tobitespirit, El paper sha netejat arnb gomad'esborrar. Les concrecions que hanquedar shan tret arnb bisturí.

Després de donar una capa devernís, les llacunes shan reintegratarnb una tinta neutra, El elors ele lafusta ha estar protegit arnb cera ver-

ge descolorada,

TmEsA SÁNCIIEZ A¡UAS

"Mi madre"•

Escultura de pedraJ. Soriano Montagut (1932)

72 cm x 57cm x 41 cmMuseu del Montsiá (Amposta)Reg. de I'SRBM 2589,1991

Restauració: Anna M. Claveroli Doris Leussler

•

L'escu Itu ra és un retrat de m ig cosele la mare ele I'autor, fet en pedra.Aquesta obra va obtenir el maximguareló en una exposició de l'any1932.

La peca, realitzada arnb un tipusele pedra que es coneix com alabas-tre ele guix, havia sofert el secciona-ment elel cap a l'alcada ele mig coll.Pel que fa a la resta ele l'escultura,l'estar ele conservació era bo sen se

Presentació final

Fotografia de la peca, abans de restaurar

Detall, un cap restaurada

cap més eleteriorament, només brutí-cia general i concrecions ele tipus ci-ment.

En una primera intervenció es vaefectuar la unió elel cap ele la figuraal cos mitjancant una espigametalIica i resina epoxi.

Seguielament, i en una segonafase, s'ha proceelit a la neteja generalele la peca, amh l'ajuda d'un raspall i

97

emprant un meeli aquós (aigua eles-til-lada) i sabó neutre en pols. Pun-tualment, per a les concrecions, esva utilitzar el bisturí.

Per tal d'igualar l'encaix elel colls'empra una resina vinílica (Mowilith60) més pols ele marbre, i com a pig-ment un blanc ele titani (bíoxid ele ti-tani). La reintegració pictórica d'aquesta zona es va fer arnb un criteriele tipus i1·lusionista, i s'utilitza unmaterial ele retoc (guaix), d'una granreversibilitat.

ANNA M. CLAVEROL

BIBLlOGRAFIASORIANO MONTAGUT, J. CENTENARI (1893-1993) Barcelona

Generalitat de Catalunya, 1993

•Retaule

delconventde San Martiño Pinario

de Santiagode Compostel·la

•

98La primavera de 1991 un grup demembres del comissariat de l'exposi-ció -Galicia no tempo-, en norn de laConselleria de Cultura de la Xuntade Galícia contactava amb el direc-tor general del Patrimoni Cultural dela Generalitat de Catalunya, per talde demanar una col·laboració directadel Servei de Restauració de BénsMobles per a la restauració deis re-taules de grans dirnensions del con-vent de San Martiño Pinario de San-tiago de Compostel·la.

Aquest gran monument, conside-rat el segon de la península en gran-diositat després de l'Escorial, allotja-

va retaules importants en lescapelles laterals de la se va església i,a més, en tenia tres de dimensionsextraordinaries, el més gra n deisquals, el del presbiteri, arribava alsvint-i-dos metres d'alcaria. Tots ellseren de gran qualitat artística i datatsal voltant del segle XVII.

Aquesta important intervenció in

situ, financada per la Xunta de Galí-cía, va consistir en l'aportació d'unatrentena de restauradors catalansque, en estreta collaboració ambuna dotzena de restauradors gallees,tots sota l'única direcció del Serveide Restauració de Béns Mobles, vanportar a terrne la intervenció que sesolIicitava des del govern gallec. Elprocés de la intervenció es realitzaarnb la metodologia següent:

Després de la presa de rnostres

El retaule central durant la fase de restauració

per a la corresponent análisi físico-

química i de l'exarnen organolepticde cadascun deis quatre retaulesbarrees principals (el Retaule Majar,el de San/ Benet, el de la Verge An-glesa i el de Nos/m Senyora deis So-cors), es procedí a la redacció d'uninforme que incloia els primersapartats d'analisi i examen, així comuna proposta d'intervenció queabastava els aspectes de protecció(desinfecció i preven ció contra l'atacd'insectes xilofags), conservació (fi-

xació deis estrats forrnats per la capade guix i cola i la lamina d'or al su-pon de fusta) i presentació final,d'un rnarcat carácter arqueologic, jaque proposava la simple aplicaciód'una veladura neutra per a les poli-cromies o la pura imitació del bol enels daurats. En l'esmentada propostade restauració s'apuntava tarnbé,

com a molt important, l'estudi del'estat de conservació que implicauna aproximació a la problemáticaespecífica del retaule.

Abordar el procés de conserva-ció d'un retaule major de tan extra-ordinaries dimensions i arnb un estarruínós en més del 40 % de la poli-cromia de la se va part superior re-

presentava un autentic repte. Lacapa de preparació, composta desulfat cálcic i un tremp de cola decartílags esta va totalment despresadel supon de fusta. Aix o afectavasobretot les arees daurades amb pad'or sobre les fines capes ele bolocre sobre la base ele guix-cola i bolvermell en contacte amb l'indeleblefull d'or fi.

L'estructura arquitectónica elelretaule, construida amb fustes elenoguera, castanyer i pi, amb anco-ratges i tirants ele ferro i base elemarbre, configura un volum ele 22metres d'alcaria per 12,5 metresd'amplada i 7 metres ele fondaria. Vaser concebut per ser contemplar nosolamenr per la cara anterior sinótarnbé per la posterior. Els tipuseI'encaixos més freqüents que pre-senta aquesta obra són la cudorne-Ha, la mitja cuelornella, per testa iunions sense encolar com són lesales elels angels i les mans elelssants. Tarnbé hi rrobem l'aplicacióele díferents claus de ferro i grapes.En elernents ornamentals hi trobemdaltres meta lis com el llautó o elbronze. Poelem dir que l'estructurageneral es troba en bon estar. No-

Col·locació d'un gran plastic per protegir el retauleun cop restaurat, de la pols provinent

de les obres que encara cantinuaven a I'entarn

més en les parts en que les condi-cions d'humitat i temperatura vanser durant un temps idoníes per aI'activitat deis insectes xilofags espoden apreciar els orificis terrninalsde les galeries.

El capítol corresponent a inter-vencions anteriors presenta un cu-riós anecdotari de grafits que hanestar eleguelament fotografíats, enea-

Detall an s'observa I'acumulacióde pols i excrements d'ocells

ra que els més interessants corres-ponguin a dues o tres neteges gene-rals fetes entre 1888 i 1960. Aquestesneteges també taparen els blancs dela preparació ele guix, per la perduad'or, arnb un color ocre aplicar elemanera tosca.

S'ha ele fer referencia a la granquantitat ele pols acumulada a lesparts planes superiors ele les comises i

El rostre d'un anqel desprésd'eliminar la brutícia acumulada

en les figures, ja que en alguns puntsassolien un gruix superior a 1 cm.

Pel que fa referencia a la inter-venció ele conserva ció, la primera iprincipal consigna que es va donarals tecnics va ser la ele fixar tant comfos possible tota la policromía quees desprengués, o que s'haguésdespres, i que fos recuperable. Almateix temps que es tractava el mo-biliari ele l'església ele San MartiñoPinario també es va tractar tot unconjunt d'escultures policromad esproceelents ele eliversos inelrets eleGalícia. Aquesta notable intervencióoferí, com un fet parallel a l'aproxi-mació a la problemática elels gransretaules, un reconeixement molt se-riós de l'estar ele conserva ció ele to-tes aquestes escultures. Generalit-zant elirem que molt poqueseI'aquestes ten en com a capa pictori-ca visible la policromía original.Tarnbé podern parlar ele perdua d'a-tributs, baculs, llibres, etc., i perduao mutila ció ele manso Un equip eleprofessionals es va dedicar, amb pa-ciencia franciscana, a fixar les poli-cromies en despreniment amb gela-tina, cola de conill i acetat elepolivinil, segons el caso

99

JOSEP M. MRRI¡Ó 1 ROVIRA

Detall d'un rastre on es poden veureels aixecaments

deis estrats pictbrics i de preparació

Retaule de la Mare deDéu i de sant Jordi

(tres taules i predel-la)•

Pintura al tremp d'ou sobre fustaLluís Borrassá, i taller, c. 1390-1400

280 cm x 235 cmEsglésia del convent de Sant Francesc

Vilafranca del PenedésReg. de I'SRBM 2796,1989Restauració: Josep M. Xarrié

•

102 I El Retaule de la Mare de Déú i san![ordi, avui a I'església de l'Hospital,antic temple de Sant Francesc, és,segons Rosa Alcoy, la quarta obra en

Praves de neteja

Conjunt ja restaurat

Moment que recull el muntatge detnitiu del retauleja restaurat

que sesrructura la primera etapacreativa de Borrassa. No obstanraixo. creiem que es por tractar, enrealitat, de l'única realització -jun-tament arnb el fragment de sant Jau-me el Menor- davant de la qual ésadequat parlar del taller del primerBorrassa.

El su pon de fusta es traerá él pi i-cant-hi un rractamenr contra els in-sectes xilofags a base d'injectar enels orificis boca de les galeries pro-duits per aquests corcs, un insectici-da compost per pentaclorofenol di-luít al 3% en toíue. De cara a unaintervenció posterior més exhausti-va. varn practicar unes perites pro-ves de neteja de milIírnetres, en unIloc discret del fons duna escenaque havia d'anar tapar pel galze dela taula contigua, i varn poder cons-tatar que, en general, la superfíciepictórica ja havia estat netejada i queúnicamenr impedía la visió deltremp a I'ou amb els pigments unvernís nefast per la seva grogor, quefou facilment eliminat amb una sim-ple mista italiana .

.lOSE!' M. XARRIÉ I Rovmx

BIBLIOGRAFIAJoss I PITARCH, A. -Petaule de la Verge i Sant Jcrdi» a Mi/le-

num. História 1 art de j'Església Catalana Barcelona'Generalitat de Catalunya, 1989, pago 342.

El matrimoni de santJoaquim i santa Ainai Visitació de Maria

a santa Elisabet•

Pintura sobre fusta (dues taules)Pere Terrencs, segona meitat del segle xv

247 cm x 68 cm cadascunaMonestir de Sant Bartomeu d'lnca, Mallorca

Reg. de I'SRBM 3853, 1g90Restauració: Josep M. Xarrié

•

Es tracta de dues taules paral·lelesque corresponen als dos carrers late-rals d'un retaule desaparegut, quedevia ser dedicat a la Mare de Déu.Les peces són de qualitat, tant picto-rica com de realització técnica. Sónobres la restauració de les quals fariadelir qualsevol tecnic per la se vacondició ele verges, ja que no hanestat intervingudes amb anterioritatper ningü, i també -i aixo se sap aposteriori-« per la seva conelició d'a-graides. En el món de la restauraciós'entén per obres d'art agraidesaquelles que paguen amb un resul-tat espectacular un esforc e1iguem ra-onable o baix.

Una ele les característiques de laneteja e1'aquestes taules va ser latransforrnació deis colors marronsdeis vestits que apareixen en lesquatre escenes, en colors verels, d'u-na extraordinaria vistositat. Aquestfet que es veu sobretot en la túnicade Maria en l'escena ele la Visitacióa santa Elisabet es deu al peculiarverd de coure, o carbonar basic decoure (malaquita), que arnb els anyss'altera i esdevé un color marró fose.

La neteja es realitza a base de l'a-plicació de dimetilformamida i arnbla consegüent neutralització arnbdestillats del petroli. Les taules su-periors que representen la Visitació iel Naixement dejesús han recuperarla verdor deis prats i del paisatge engeneral. L'alteració deis colors feia

incomprensibles unes escenes que,en realitat, havien de ser prima ve-rals, no hivernals.

L'examen comparatiu de la fustadeis suports dona per resultar que estracta de fusta de pi en la seva totalitat. La reintegració pictorica es féuseguint el criteri establert en el Ser-vei, de només matisar lIeugeramentels blancs.

JOSEP M. XARRIÉ I ROVJRA

Les dues taules, després de restaurar

103

104 I

Retaule deis santsJust i Pastor

•Pintura al tremp sobre fusta

Pere Espalargues i Mestre de Sonfinals del segle xv

6,33 m aprox., 5,12 m aprox.Església parroquial deis Sants Just i Pastor

de Son del Pi (Paliars Sobirá)Reg. de I'SRBM 2946,1991

Restauraeió: Enrie Pujol, Anna M. ClaverolM. Rosa Roea

•

A l'altar major ele l'església es troba

aquest retaule, fet a la darreria elel

segle xv per Pere Espalargues. Les

portes i la predella s'atribueixen aun pintor ele l'epoca anomenat Mes-

rre ele Son (la predella no forma

part en aquest moment e1el retaule).

Consta ele elinou taules arnb escenes

ele la vida i el martiri dels sants just i

Pastor, ele la vida ele Jesús, sants i

angels amb els atributs de la Passió,

e1ues portes amb les figures ele sant

Pere i sant Pau i sis peces elel guar-

dapols arnb elecoració geometrica.Tot just comencar la Guerra Ci-

vil, els habitarus ele Son, tement per

la integritat elel retaule, van prenelre

l'acord ele traslladar-lo a la ciutat ele

Lleida. Aquest desplacament es va

fer per les muntanyes a 110m ele ca-

valleries. Va ser elurant el períoele ele

ternps en que el retaule va ser fora

elel Iloc habitual, quan es va fer

l'ernpaperat ele les taules, arnb I'a-

fany segurament ele protegir-lo o

d'ocultar-ne les pintures. Després ele

Perdues de pintura ocasionades per una retirada dras-tiea i poc professional del paper

Fotogralia arnb Ilum inrraroiaon es pot apreciar

la sinópiao dibuix preliminar

l'any ] 939, el retaule va tornar al po-

hle ele Son. Una vegaela allá, i en in-

tentar arrencar d'una manera inade-

quada l'ernpaperat, es van ocasionar

innombrables perdues a la capa

pictórica ele totes les taules. Només

van queelar ernpaperades les elues

taules laterals.

El retaule és de fusta de pi i esta

estopar arnb fibra ele cancm quasi

completament, excepte les peces elel

guardapols i les taules laterals. La

capa preparatoria i la policromía ha-

vien sofert greus perdues corn a

conseqüencia ele l'aixecarnent ele

l'estopa per lexcés dhumitat. La

capa preparatoria es compon ele sul-

fat ele calci aglutinat arnb cola de ti-

pus animal.

La restauració es va iniciar arnb

la fixació pu ntua I elels a ixecaments

ele l'estopa i la capa preparatoria,

utilitzant un acetar de polivinil. Se-

guielament es va proceelir a treure

lernpaperar. En aquest punt, la difi-

cultat era en el fet que el paper s'ha

Eliminació del paper que quedava per retirar

Fotografía després del retoe píctoric

via enrotllat sobre el! mateix, i arren-

cava el suport, parr ele la capa ele

preparació i la policromia, ele mane-

ra que aquestes queelaven aelherieles

al paper. Primerarnent, es va haver

ele clonar flexibilitat a aquest paper,

per aconseguir retornar-lo al seu es-

tat primitiu. aba ns ele proceclir a

ladhesió ele la zona aixecada i po-eler retirar-ne finalment lempaperat.

Es va realitzar una fixació total

per aplanament ele la superfície poli-

cromada, utilitza nt un copolímer

acríl ic i a hase ele pressió ma n ua I

amb un martell ele fibra sínretíca po-

liamídica. Aquesta intervenció va

afavorir una neteja molt més regular

ele la capa pictórica per a la qual es

van emprar e1issolvents suaus, sabólíquiel arnb un pH neutre i, puntual-

ment, dimetilformamida i un gel de

clorur de merite. Corn a capa ele pro-

tecció es va aplicar darnunt ele la po-

licromia un copolímer acrílic, el ma-

teix que s'ha via utilitzat en les

eliferents fases elel procés.

Per elecielir el millor sistema ele

reintegració pictórica s'havia de tenir

en compre les greus perdues ele po-

licromia, algunes eI'aquestes en

punts clau e1'alguna figura principal,

i al mate ix ternps la se va conelició ele

pe<;a ele culte. Les perdues duna

Aspecte final de la taula ja reintegrada

mida més considerable, que arriba-ven en alguns lIocs fins al suport,es va considerar més respectuósdeixar-les amb la fusta o la capa pre-paratoria vista, aplicant-hi desprésuna veladura amb un to neutre. Enles petites perdues de policromía,arnb la finalitat dobtenir una millarlectura del conjunt de l'obra, es vautilitzar un criteri ele reintegracióillusionista.

Una de les raules més problema-tiques quant al sistema ele presenta-ció era la de la mareeleeléu amb elnen i els angels. Aquesta peca, unade les centrals elel retaule. presenta-va mol tes perdues ele capa pictórica,motivades per l'arrcncarnent elel pa-per; algunes ele les llacunes arnb

manca de policromía no eren gaireextenses ni foneles. tant és així quees podía observar perfectament elclivellat ele la capa ele preparació,pero esta ven siruades en punts molt

emblernatics, una ele les quals, perexemple, era situada en el rostre elelnen Jesús. En aquest cas, el criteri elereintegració escollit va ser ele tipusillusionista, i el metode va consistira retocar les perdues utilitzantaquesta modalitat, pero aplicant-ladirectament darnunt ele la capa pre-paratoria original, sense estucar-ne

El retaule un cap restaurat

el petir elesnivell ocasional per ladesaparició ele la pintura en serarrencada pel paper. Amb aquest ti-pus ele retoc, 11l01t lleuger i quasirransparenr, es podía aconseguir, enprimer 1I0c. respectar les clivellesoriginals ele la peca, i en segon, queen una aproximació ocular a la zonareintegrada, la lectura d'aqucsra fosperfectament possible. Aquesta rein-regració es va poder fer gracies a I'e-xistencia ele docurnentació fotografi-

ca d'arxiu.

BIBLIOGRAFIAHistoria General del Arte, Summa Artis. Vol. 24.Gran geografia comarcal de Catalunya. p. 108-109GUDIOL, J.; ALCOLEA, S. Pintura gótica catalana. Barcelona,

1987.p.191 .RELLA, F. ttinerens tunsucs per les va/ls d'Aneu. Tremp (Pa-

üars Sobirá). 1988.XARRIE,J. M. "El retaule gótic de Son". Amica. Revista del

Canself Cultural de {es valls d'Aneu (any 1991), núm.

7. p. 21-34.CLAVEROL,A. M. «El retablo gótico de Son del Pi". Libro de

actas del IX Congreso de Conservación y Restaura-ción de Bienes Culturales. Sevilla, 1992, p. 137-144

106

Retaule amb escenesdeis misteris del rosari

•Pintura técnica mixta sobre fusta d'álber

Segona meitat del segle XVI

362,5 cm x 289 cm x 66,5 cmEsglésia parroquial de Santa Caterina,

vinyolsi els Arcs (Baix Camp)

Reg, de I'SRBM 4765,1995Restauració: Isabel Balaguer, Cristina Thió

i Marta Vilá, taller priva! núm. d'inv, 162

•

Fotografia amb lIum rasant d'un detall on s'aprecia lacapa pictórica en perill de despreniment

S'ha dit que provenia de l'esglésiade Sant loan deis Ares, per bé quehistoricarnent sembla improbable, Esdiu que d'alli passa a l'antiga esglé-sia de Vinyols. Més tard, I'any 1778,es construí sobre els fonaments del'antic temple l'actual església deSanta Ca terina i el retaule hi trobaun nou espai, del qual no es vamoure, que se sapíga, fins al 18 dejuliol de 1936 en que fou cremadal'escultura que ocupava la fornículacentral i el retaule queda en mansd'un particular del poble que l'a-maga a les golfes de l'Ajuntament.D'allí desaparegué i, si bé es va dirque se l'havien endut a Franca, elcert és que I'any 1939 fou localitzatal Museu Prim-Rull, avui Museu Sal-vador Vilaseca de Reus. D'aquí tornaa l'església i fou netejat amb rovellsd'ou per un artesa reusenc que rebé400 pessetes.

El retaule ha sofert, en epoca in-certa, actes vandalics visibles en al-

gunes escenes, en forma d'incisions,a les cares deis botxins de jesucrist.Malgrat aquestes dad es, encara res-ten incognítes pendents d'investiga-ció rals com l'autoria de l'obra, ladatació exacta i el primer ernplaca-ment.

Del resultar ele les análisis físico-químiques, poelem concloure que lafusta ele totes les peces e1el retauleés d'alber. Sernbla que la preparacióele les taules fou feta amb guix (sul-fat ele calci bihidratat) aglutinar ambcola animal, probablement ele pellsde bou. Tots els pigments analitzatssón inorganics, ja utilitzats des elel'antiguitar. A les zones daurades tro-bem un bol d'oxid de ferro, cobertper una lamina d'or. L'aglutinant

e1els pigments és un oli assecant, perbé que també s'hi ha trobat restes elerovell d'ou, tot i que no 'en gairequantitat, que permeren suposar,pero sen se poder-he confirmar encap cas, que podria tractar-se d'unatécnica mixta d'oli i tremp d'ou.

Micrototoqratia a 200 augments del suportde fusta d'álber

Part del retaule, abans de la restauració

Pe! que fa a la detecció ele ver-nissos, s'ha constatat la presencia deresina de colofonia a la taula de laCoronació (que ja presentava unaspecte més enfosquit i diferent alde la resta ele les taules). En la car-nació del querubí es podien veurerestes d'un vernís o cola, darnunt e1elqual s'havía fet una repintada com-pleta,

L'exarnen organoleptíc de l'estatele conservació e1el retaule permercomprovar que la intervenció ante-rior, l'any 1939, va provocar un des-gast important en el conjunt de lapolicromía.

Després de la fixació e1els puntsd'aixecament de la capa pictoríca,s'ha procedit a desinfectar el retaule,i s'ha fumigar amb un gas insecticidaper mitja d'una camera hermética,aplicant-hi posteriorment pel reversun proelucte protector. Seguidaments'ha efectuar la neteja ele la capapictórica (que ha estat especialment

dificultosa perqué és forca prima iesra molt gastada) i la de les zonesdaurades, i s'han tret repintades elepurpurina a les motllures de la pre-del-la. Tumbé s'ha recuperar la poli-cromia original del querubí. S'hantapar els forats de xílofags arnbpasta de fusta tenyida arnb elcolor oportú en cada cas, mentreque la reintegració pictórica s'ha li-mitat als punts de perdua que difi-culten la lectura homogenia del con-junt del retaule.

BIBLIOGRAFIALIAÑO, E, Inventario artístico de Tarragona y su provincia

3 Vol. Madrid: Ministerio de Cultura, 1983. p. 264.PAGAROLAS,L. Guia de Vinyols i els Ares. Tarragona: Institut

d'Estudis Tarraconenses. Ramon Berenguer IV Dipu-tació Provincial de Tarragona, 1982. (Els Llibres de laMedusa: 8)

Documentació fotográfica: Arxiu Gavin, 1968.

MA!nA V!LÁ I I~BELLA Aspecte fm! de! retau!e

107

Retaule de la Mare deDéu, de Cardona i Ivorra

•Pintura al tremp amb marqueteria i aplicacions

de daurat sobre fustaSegle xv. Estil gótic tarda268 cm x 108 cm (2281)

181 cm x 69 cm (1749-1750)56 cm x 227 cm (1796)

Església de Santa Maria d'lvorra (Segarra),actualment al Museu Diocesa i Comarcal

de SolsonaReg. de I'SRBM 1749,1750, 1796 i 2281

Restauració: Rosa M. Gasol, Reyes Jlménez,Eric Pujol I vlcenc Martí,

Col·laboració: Mireia Mestre I Jesús Zornoza

•

108 El retaule presentava un estat deconservació de la pintura forca defi-cient. El suport de fusta és constituirper dues o més taules daspectetorca rústic, encolades entre si i sub-jectaeles per travessers. en forma elecreu, a la part central, clavats arnbc1aus de forja.

La capa ele preparació inclou labase de la pintura, el daurat i les de-coracions en relleu deis eliversosmotius ornamentals, com els nimbeselels sants, les vores deis mantells ialguns objectes en baix relleu.

La técnica pictórica utilitzada ésprobablement un trernp mixt, En al-gun punt de perdua de la pintura, espot observar el dibuix preliminar.Les tecniques utilitzades en els dau-rats són l'estofat i el cisellat, espe-cialment per a la representació dedornassos en les vestidures, i el pas-tillatge per a les vores elels mantells.Corn a detall que s'ha desmentar, hiha una incrustació de pedra de colorblau que tanca el mantell ele santPere.

A les análisis efectuades shandetectat els següents pigments:

Tall estratigrafic on es poden observara 200 augments, dues capes de plgments blaus

blanc (carbonar ele plom). aplicar solo barrejat arnb altres pigrnents perals tons clars: blau (atzurita, carbo-nat basic de coure), verd (malaquitao verdigris. carbonar o acerar decoure) o bé barreges de blau i groc.vermcll (oxid de ferro), encara quehi ha almenys dues altres tonalitatsde vermell, no analitzades, que po-den fer suposar la presencia de ver-melló o de vermell de plom, i elelaca vermella I

Les intervencions en el passarvan consistir en l'estucat i la reinte-gració, sovint repintant, ele la pinturai l'aplicació d'una espessa capa eleresina avui completarnent oxidada iengroguida. En alguna altra restaura-ció, una capa de cola animal possi-blernent aplicada corn a fixatiu, vaser estesa sobre la pintura a la pre-del-la, i ocasiona aixecaments de lacapa pictórica.

La restauració es va orientar pri-mordialment a assegurar lestabilitatde la capa pictórica i a recuperar-ne,en la mesura del que fos possible, laIlegibilitat, tot retirant les matcríesestranyes que la cohrien.

El supon de fusta va ser desin-fectat i posteriorment consolidar. Lesunions de les perites esquereles i lesseparacions ele les raules foren aco-blades. Com a adhesiu. es van utilit-zar una resina vinílica i una d'epoxí-dica, i com a consoliclant, una resinaacrílica rerrnoplastica, aplicada de

Taula lateral esquerra, abans de la restauració

forma general al revers de les taules.

La fixació de la capa pictorica iele preparació al suport va ser lope-ració més delicada i es va fer per di-versos sisternes. per injecció puntualen les zones daixecarnents més pro-funds -com ara els estofats elelsmantells-, i per aplicació amb pi n-zell o vaporització en les petites es-cames. Aquesta operació es va feren diverses fases, abans i després elela neteja, i s'hi van utilitzar diversosadhcsius sintetics termoplastics, enfunció del grau ele elespreniment ide la naturalesa ele la pintura.'

La neteja ele la capa pictorica il'eliminació de vernissos antics i derepintades. va constituir laltra ope-ració de gran magnituel en la pintu-ra, Segons la composició de cadamaterial, es van utilitzar diferents sis-temes: aigua calenta per a les restesele cola animal, neteja mecánica abase de bisturí per a concrecions iantics estucs, i comhinacions ele elis-solvents organics -hidrocarbursalifatics i aromatics, alcohols i ami-des, básicament-e- per treure les ca-pes ele vernissos i repintacles. A l'es-

cena elel Naixement, en la petita fi-riestra del fons oberta al paisatge, esva deixar una zona sense netejar, a fiele documentar la intervenció.

Finalment, com a sistema ele pre-sentació, posterior a l'envcmissat eleles talles, es van adoptar diferentssolucions en funció del criteri esco-lIit:

talla de fusta de cedre com a rein-tegració volumetrica per a lesmotllures perdudes, sense poli-cromar;

• fusta original eleixaela vista,en les grans zones ele per-dua , especialment al coscentral elel retaule i al guar-dapols,

• reintegració pictórica ele leslIacu nes més importa ntsamb el sistema ele tratteg-gio aplicar com a ro neutreo seguint la composició, en

funció ele la seva importancia:

reintegració pictórica del tipusil·lusionista per a les perites per-elues ele pintura. Com a materials.es van utilitzar l'aquarella de basei els pigments aglutinats arnb ver-nís com a acabar;

• es va procedir a lestucat ele lesllacunes, nornés en el cas de la

seva reintegració pictórica; lesperdues en el daurat es van c1ei-

xar arnb la se va preparació origi-nal vista, entonant només enaquells casos que així ho reque-rien.

ROSA M. GASOI.

NOTES1. Les fotografies preses amb radiació ultraviolada

mostren la fluorescencia típica de laca vermeña, en els man-tells de l'ánqel de l'Anunciació i d'un deis reis mags, poc visi-bles amb Ilum normal (fotografia de Caries Aymerich).

2. Les zones de daurat i les petites escames, extre-mamen! sensibles als adhesius aquosos. van ser fixadesamb resines acriliques en dissolvents oroanics: en onla preparació era espessa, s'ututza un adhesiu amb

agents tensioactius, efectuant pressió i protegintpréviament la pintura amb paper Japó

BIBLlOGRAFIABLASCO BARDAS, A. La pintura rcménice sobre

fusta. Barcelona: Hogar del Libro, 1984BOMFORD, D. [et al.] Ar1 in the Making. Ita/ian

Painting before 1400, Catalogue of the Exhibitionat the National Gallery, Lo-con. 1989

GUDIOL, J.; ALCOLEA I BLANcH. S. Pintura góti-ca catalana. Barcelona: Polígrafa, 1987.

Barcelona Restaura. Cataleq de I'Exposicióal Saló del Tinell, Ajuntament de Barcelona,1980 109

Fotografia del conjunt,després de la restauració

Retaule incomplet,dedicat a sant Antoni

Abat i sant Pau Ermita•

Pintura al tremp sobre fustaJaume Ferrer I (?). primera meitat del segle xv

182 cm x 46,5 cm (bancals laterals que esreparteixen en tres compartiments, d'alcada

de baix a dalt, 65 cm, 55 cm i 62 cm, respec-tivament), 92,5 cm x 65 cm

(escena central de coronament)Esqlésia parroquial de Montsó (Osea)

Museu Diocesá de Lleida, núm. d'inv. 14Reg. de I'SRBM 2750,1989Restauracló: Josep M. Xarrié

M. Antonia Heredero

•

Aquestes tres taules, un pinacledues taules laterals, que formen partd\1I1 mateix retaule realítzat per Jau-me Ferrer 1 durant la primera meitatdel segle xv, aporten una bona in-formació de corn s'estructuraven elsbarrots deis reversos. Aixo es deu alfet que conserven, en un percentat-ge elevat, les formes i els materialsoriginals, malgrar el persistent atacdeis corcs en els barrots de fusta. Elstravessers són aplicats en totes trestaules en forma d'aspa, la qual cosafa que els travessers centrals, con-cretament en el cas ele les dues tau-les larerals, perdin fortalesa i eficá-cía.

El tractament pictoric, al trernpd'ou, és de bona factura, i esta benconservar. Es va practicar una desin-fecció amb pentaclorofenat diluir al3% en tolue i, tot seguit, es neteja elconjunt rnecanicament aplicant un

acabat molt lleu. en intensitat, a based'un copolímer acrílic diluu al7 % en xilol. S'injecta acerar ele poJi-vinil en aquells punts deis travessersen els quals va ser insuficient la pri-mera operació. i les perites lIacunespresentad es pel suport van ser rein-regracies amb peces de fusta elegu-damenr rallades i ajustados, que fo-ren unieles a l'original sa arnb unaresina epoxi (HV+HS 427) + (HY956+M). Algunes motllures que hifaltaven van ser confeccionaeles abase ele fusta de cedre tallaela i afe-gida a I'original rnitjancanr la matei-xa resina.

Per a la neteja ele la superfície

pictórica sutilitza n-n e1imetilforma-miela i "PS" (amoníac pur arnb cotóquasi sec i eletergent neutre enpols), i u-bite spirit com a diluent, Lareintegració pictórica fou la mínimapossible, donar que no es presenta-ven perdues pictoriques conflictives.El sistema aplicar fou a base de tin-tes neutres, guanyant intensitat mit-jancanr la superposició de capes se-mitransparenrs.

JOSFP M. XAHH[~:

BIBLIOGRAFIAFilé, F, -Pstaule incomplet dedica! a sant Antoni Aba! i sant

Pau Ermita». A Mlllenum. Historia i art de lEsqlés.acatalana Barcelona: Generalitat de Catalunya. 1989,p.356

Les tres parts del retaule, després de la restauració

Sarcofag de Santa Mariade Cervelló

•Pintura al tremp sobre fusta

Barcelona, 138038,3 cm x 133 cm x 40,5 cmMuseu Diocesá de Barcelona

Reg. de I'SRBM 2711Restauració: Glóna Flinch, Victoria Homedes

•

Aquesta caixa conservava les relí-quies de santa Maria de Cervelló,fundadora de la branca femenina del'orde de la Merce. L'any 1380 PereIV el Cerimoniós va disposar el tras-Ilat ele les restes a aquesta novaurna. La caixa, que ha patit diversesintervencions, és rectangular i limanca la coberta a doble vessant.L'any 1814 es va eliminar la part su-perior e1el frontal per cobrir-Ia arnbuna tapa ele vidre. Per qüestions deculte es va transformar el compartí-ment central en porta practicable, enque es poden observar dos panys declaus, Igualment, en caelascun delscompartiments petits hi ha un pany,pero sense fermall.

En les capes de superfície obser-vern brutícia, regalims de cera, ver-nís espes oxidat i repartit irregular-ment. La capa de preparació i lapictórica mostren diverses perdues,

Els verds estan oxidats, i solamentqueden restes d'or en les vestimen-

tes i estan, a més, rnolt gastades. Elvestit d'un personatge e1el compartí-ment esquerre esta cremat.

La intervenció s'Inicia a rnb eltractament de desinfecció del suport,mitjancanr la impregnació d'un fun-gicida, i la neteja de la capa pictori-ca, actuant arnb diferents dissol-vents, ja que no tota la zonapolicromada respon a un mateixproducte. Finalment s'hi actua ambbisturí sota la lupa binocular.

El sistema de presenta ció va serde tipus arqueologic, i es deixá la fus-ta vista neta i cnvernissada. A les zo-nes de grans llacunes ele capa de pre-paració que destaca ven excessivarnents'hi va fer una veladura de to ombranatural, i les zones amb perdues moltpetítes es van anivellar i reintegrararnb el to adequat. A la zona cremadas'hi va fer una veladura.

GLORIA FLlNClI

VICTORIA HOMEDES

A dalt I a baíx d'aquestes I;nles, aspecle que oteríael sarcotaq. abans de la restauració

111

BIBLIOGRAFIAAbril, J. M. -Sarcótaq de Santa Maria de Cervehó-. A: Mille-

numo Historia i art de I'Església catalana. Barcelona:Generalitat de Catalunya, 1989, p. 262.Gudiol; Aleo-lea. Pintura gótica catalana. Barcelona: Polígrafa,1987, p. 63.

Després de la restauració

Sarcofag de fra Pone;de Planelles

•Pintura sobre fusta

Segle XIV

70,5 cm x 184,5 cm x 36 cmMuseu de la catedral de la Seu d'Urgell

Reg. de I'SRBM 4527Restauració: Glória Flinch, Victória Homedes

•

112 És una caixa rectangular arnbcoberta a dos vessants. La base, far-macia per clos taulons, esta trencacla,hi manca fusta i és atacada pels xilo-fags. La caixa és dividida en sis com-partiments en la cara frontal i dos encada cara lateral. Uns pilars confor-men aquestes elivisions i esta n es-capcats per la part superior. En closcompartiments manquen els floronsi en les cares laterals un gablet estasencer i l'altre trencat.

Hi ha quantitat descrostona-ments i forats produits pels insectesxilOfags. La vessant representa uncasetonat, en que s'observa, en algu-nes zones, l'endrapat, la capa ele

preparació i la fusta, pero en generalla policromía es troba torca sencera.L'arquitectura i els relleus florals sónfets en colraelura ele plata. En el pri-mer compartiment el fons está com-pletament gastar, no hi ha crestes eleplata i solament es por apreciar lapreparació. La coberta esta va plenaele regalims ele cera, i en rota la poli-crornia hi ha perites repintaeles.

El procés ele conservació i res-tauració ha consistir, en primer 11oc,en una neteja clel suport per proce-climent mecanic, unió arnb acetat elepolivinil ele les esquereles, i eles in-fecció i consolielació ele la fusta. A

Detalld'una percua de materia pictonca

continuació s'han eliminar la cera iles repintades, i s'ha fet una neteja,un envernissat, un anive11ament iuna reintegració pictórica, procurantsernpre la mínima intervenció.

VICTORIA HOi\IEDES

GLORIA FUNCII

BIBLIOGRAFIAGUOIOL I RICART. J.; ALCOLEA 1BLANCH, S. Pintura gótica cata-

lana. Barcelona: Polígrafa, 1986

NOTESGUDIOL I ALCOLEA atribueixen aquest sarcófag a sant

Errnenqot. Havent consultat amb el Museu Diocesá de laSeu d'Urgell ens han confirmat que pertany a fra Pon9 dePlanelles

Presentació final

Retaule d'oratori,Pentecosta

•Pintura al tremp sobre fusta amb pa d'or

Ramon Destorrents, segle XIV44 cm x 32 cm

Museu Diocesá de BarcelonaReg. de I'SRBM 4098

Restauració: Glória Flinch, Victória Homedes

•

Aquest petit retaule d'oratori esceni-fica la vinguda de l'Esperit Sant.

A la superfície shi podía apre-ciar una capa gruixuda de vernís,cera i heturn molt groguenca i fosca.S'hi ohservaven també alguns foratsproduus pels insectes xilofags. Lamotllura que enquadra la taula esta-va també malmesa pels xílofags, hifaltava or i s'hi podia entreveurel'endrapat. La part posterior ele lataula té enganxada una tela en unatercera part, i rota la superfície de lapeca esta estucada i pintada de colorvermell, amb la presencia d'algunesperdues de la capa de preparació ipolicromía.

El procés de restauració va con-sistir en la fixació de tota la vorerade la taula, la policromía i la capa depreparació de la part posterior. Se-

Detall d'una cara durant el procésde restauració

113

Presentació final de la taula

guidament es va eliminar el vernísque recobria la totalitat de la capapictórica.

El vestir de la rnaradedéu i elsnimbes deis aposrols i rarnbé el ele lamaradedéu són cisellats.

Les carnacions estan trehalladesper superposicions de colors, sobreuna preparacíó verdosa.

El resultat ele la neteja va donarun conjunt lIuminós, excepte en elblau atzurita, que apareix enfosquitper l'oxidació. i els verds de mala-quita, que també tendeixen a enfos-quir-se per l'oxidació del coure.

BIBLIOGRAFIAGUDIOL I RleARl, J.; ALCOLEA I BLANCH, S. Pintura gótica cata-

lana. Barcelona: Poligrafa, 1986, p. 51 fig.226POST, C. R. A Hlstory of Spanish Palnting. Vol. 5. Cambridge

Harvard University Press, 1934, p. 260, fig. 68POST, C. R. A History of Spanish Painting. Vol. 9. Cambridge

Harvard University Press, 1947. p. 741.

GLOHIA FLlNCII

VICTOI(IA HO~II·:UFSDors de la taula abans

de la intervenció

114 I

Dues veróníques(imatge de Crist - imatge

de la Verge)•

Pintura sobre fusta amb base talladaAutor desconegut

110 cm x 45 cm x 13,5 cm11O cm x 46 cm x 13 cm

Museu Diocesá i Comarcal de Solsona(MDCS) Núm. d'lnventari 79/80

Re9. de I'SRBM 2295, 2296,1989Restauració: Anna M. Claverol

•

L'estructura de les talles esta forma-da per una part superior de taulaplana i prima arnb la silueta de laimatge, realitzada en fusta de bedoll;la base és una peanya de fusta d'al-ber.

La capa preparatoria és de guix ila técnica pictórica mixta d'oli itremp d'ou, excepte les parts orna-mentals que estan daurades arnb orfi.

La policromia presentava des-preniments, motivats pels canvis

Abans de restaurar

d'humitat, a l'ull esquerre dela imatge de la Verge, a més

d'una intervenció posterior entotes les carnacions deIs querubins.

Els treballs de restauració es vaniniciar amb el desmuntatge de lesdiferents peces que componen lesveroniques i amb la se va desinfecciói consolida ció. Per al massillat deisforats de corc es va emprar una resi-na epoxi, i les parts de la policromiaen perill de despreniment es vanfixar amb un acetat de polivinil.

Seguidament, es va procedir a laneteja de la capa pictórica amb dis-solvents suaus i a I'eliminació deles repintades amb un gel de clo-rur de metile.

Com a sistema de presentació esva optar per una reintegració moltIleugera, utilitzant la técnica delretoc il·lusionista en la zona ambdesgast de la policrornia, com perexemple l'ull de la imatge de laVerge i en altres petites perdues, il'aplicació del criteri de tintes neu-tres en les perdues d'un mida mésconsiderable.

ANNA MARIA CLAVEROL I CARRERA

Presentació final

En procés de neteja

Eccehomo•

Pintura sobre fusta- taulaSegle XVI

83 X 59 cmMuseu-Parróquia de Cornudella de Montsant

Reg. de I'SRBM 4050,1992Restauració: Anna Claverol

•

I)'aqucsta taula es elesconeixenIins aquest moment el lIoc d'origen i

lauror. En I'examen preliminar espodía apreciar, a simple vista, la pocafortunada intervenció de la repinta-da que trobavem en el tors ele Crist.Aqucst fer era extensiu a bona panele la taula i a la totalitat ele les mot-llures.

El rostre ele la imarge no haviaestar repintar, cosa que va permetreobservar que tant la técnica operato-ria, un rremp d'ou, com la iconogra-I"iaeren duna qualitar notable.

El su port, ele fusta d'a Iher, mos-travu les conscqüencies ele l'atacdeis xilófags, preferentment en lesmoillures. Tumbé hi havia algunesesquercles, causades per la contrae-ció ele la fusta, i un forar massillatarnb guix en una perdua. Aquest su-pon tenia per l'anvers una capad'cstopa ele fibra ele canern, cobertaamb una capa preparatoria ele guix(sulfat ele calci), bastant gruixuela.

El procés ele conserva ció i res-tauració es va iniciar arnb la consoli-dació e1el supon, mirjancant un co-polírner acrílic, i realitzant algunaperita reintegració volumétrica, arnbfusta i una resina epoxi, per tal elereforcar-ne l'estructura. Seguida-ment, es van fixar arnb acerar ele po-livinil aquelles zones en que les ca-pes de preparació i pictórica tenienperill de despreniment.

La neteja ele la superficie policro-

115

La taula, després de la restauració

mada va comencar per unes prevesen el tors repintar del Crist. mit-jancant laplicació d'un gel de clorurele metile. Una vegada tret aquesrgel, es va veure que la policrorniaoriginal es trohava coherta per unacapa ele color marró fosc aplicadairregularment que, un cop analirza-da, va resultar ser una mescla elegoma arábiga i cola de peix. Aques-ta capa ele cola es va eliminar persessions utilitzant diferents produc-tes, eles dn-n dimetilformamida unsabó neutre en pols i, puntualmenr id'una manera mecánica, amb l'ajudadel bisturí. L'eliminació de la repin-rada ele les motllures va dcixar alelescohert la policromía i les restesd'una inscripció en llati, pintadaarnb or, en les parts superior i infe-rior ele la peca.

Es va optar per un sistema depresentació que fes ressaltar el valorele lobra. sense intentar ocultar arnbexcés les perdues. Per aquest motiunomés shan tapar els forats ele corc,com a mesura ele control. emprantmescla ele pols ele fusta i acerar elepolivinil. Conrráriarnent, no s'ha es-rucar cap esquerda, ates que noafecrava lestructura ele la peca.

Finalment sha donar un vernísprotector a la raula i han estar reinre-grades les perdues ele policromía

més perites arnb un criteri illusionis-ta, i les duna grandaria més consi-derable. mirjancanr una tinta neutra,emprant, en arnbdós casos, pig-ments en pols aglutinats arnb vernís.

A. M. CLAVFI{OI.

Retaule de la Marede Déu de Sant Martí

Sarroca•

Pintura sobre fustaJaume Cabrera (1394-1432)

7,90 m x 4,82 mEsglésia del castell de Sant Martí Sarroca

Reg. de I'SRBM 2845,1991Restauració: Glória Flinch, Núria Pedragosa,

Victoria Homedes i Anna Carreras

116 La possibilitat d'intervenir en la res-tauració va plantejar qüestions d'or-dre historie i d'ordre estetic. Des delpunt de vista historie, no es conser-ven o bé no s'han localitzat, docu-ments que acreditin que el retaule ésfet de jaume Cabrera. Popularmentes pensava que pertanyia a Lluís Bo-rrassa. Així, es va aprofitar la restau-ració per fer una analisi formal delretaule i donar-li l'atribució adequa-da. Tanmateix hi havia seriosos dub-tes per saber si la distribució de lesescenes era la correcta. Fossin comfossin les diferents distribucions, lesescenes no seguien un ordre logic.D'altra banda es va considerar lapossibilitat que s'aprofitessin dos re-

Operació de desmuntatge del retaule

taules diferents i que s'ajuntessin.Les análisis del suport descarta venaquesta possibílitat. Finalment es vaarribar a la conclusió que les esce-nes no s'havíen canviat d'ernplaca-rnent i es va considerar que es trae-tava de la representació deis goigsde la Mare de Déu junt arnb la re-presentació d'escenes de la passióde jesucrist.

Pel que fa a l'estetica, una vega-da analitzada la documentació histó-rica, fotográfica i analítica, es van te-nir les eines per fer una valoració

general de la restauració. A conse-qüencia d'una desafortunada restau-ració feta l'any 1949, ens trobem da-vant d'un retaule mutilar, no tan soisestructuralment sinó tarnbé estética-ment, Havien desaparegut les portesque representa ven sant Pere i santPau, el sagrari i més de la meitat dela predel·la i el guardapols originals.

Cal diferenciar el sistema de re-toe de la predel·la del de la resta delretaule. La predella té dos cossos.La part dreta ha desaparegut i es vasubstituir per una copia que, segonscriteri deis propieta ris de la peca esva conservar al seu lloe. La part es-querra presenta un estat de conser-vació molt deficient agreujat pel fetque una franja central que travessahoritzontalment la peca va ser subs-tituida de supon i de capa pictórica.

De tots els processos de restau-ració, el darrer, el sistema de presen-tació, és el que sempre ha estat méspolemic. És per aquest moti u quese'n fara una menció especial.

Quan es plan teja el sistema depresenta ció d'un conjunt de peces,el que marca la pauta és la peca oI'escena que presenta un estat deconservació rnés malmes, que enaquest cas és I'escena de la flagella-ció. Aquesta escena, com es pot ob-servar a les fotografies de l'ArxiuMas de l'any 1908, ja presenta va unestat de conservació molt deteriorat,tant pel que fa al suport amb separa-ció dels taulons corn pel que fa aperdues de motllures originals. Tan-mateix, en la capa pictórica el quecrida més l'atenció és l'agressió que

ha sofert el botxí de la dreta, cosaque va provocar l'eliminació total dela cara, així com a la perdua gairebétotal deis blaus i verds, colors quepateixen d'un mal envelliment. D'aquesta mateixa escena, després de larestauració de l'any 1949 es pot des-tacar d'una banda, la reconstruccióde motllures que s'han repintat ambpurpurina, i de l'altra, la repintadaper damunt de la capa pictórica ori-ginal i en molts casos sense anive-llar, de la cara del botxí de la dretaaixí com els ropatges i els fons deI'escena.

F1XACIÓDE LACAPAPICTORICA.Eslocalitzaven despreniments de lacapa pictórica en les zones proximesa les esquerdes de separació deIstaulons del suporto Aquests despre-niments, provocats pels movimentsde la fusta, havien ocasionat una se-paració entre la capa pictórica i lacapa de preparació. La fixació es féupuntualrnent mitjancanr un adhesiu.

NETEJA.Per tal d'aconseguir unaneteja hornogenia, es van fer dífe-rents nivells de neteja: 1. La primeraneteja va consistir a treure els vernis-sos que estaven aplicats irregular-ment. 2. Previa observació amb lupabinocular, es va procedir a eliminartotalment (rnenys a la predella) lesrepintades de la restauració anterior,tan desafortunada. 3. La tercera ne-teja es va fer mecánícarnent amb eliminació de concrecions superficials igotes de cera que s'havien solidificatal damunt de la capa pictórica. 4. Laquarta i última neteja intenta igualarles discontinuitats crornatiques pro-durdes per I'envelliment desigualdeIs pigments.

ANIVELLAMENT.La primera inter-venció en aquest sentit ha estat lad'eliminar els estucs de la restaura-ció anterior pel seu mal estar deconservació. S'han tret mecánica-ment, a punta de bisturf. La fórmulade l'estuc emprat ha estat la tradicio-nal formada per cola animal icreta.

ENVERNISSAT.Per protegir la pintu-ra s'ha aplicat una lIeugera capa devernís acrílic i per protegir els fons

daurats i les motllures s'ha aplicat uncopolímer acrílic diluit al 5 %.

Per acabar, el retoc de l'escenaele la flagel·lació ha consistit en lautilització de quatre sistemes de pre-sentació condicionats per la localit-zació ele la perdua pictórica: l. Rein-tegració illusionista. S'ha aplicat enles petites perdues pictoriques queno superessin una grandaria d'un

centímetre quadrat. 2. Tratteggio. Enel cas ele! retaule ele Sant Martí Sa-rroca podríem parlar d'un tratteggioil·lusionista i s'ha aplicar en les per-dues de la capa pictórica i de la pre-paració que sobrepassen el centíme-tre quadrat, en les zones on s'haaplicar estuc nou; s'ha aprofitat elque ja existía de I'anterior restaura-

observar a la zona lateral entre lacapa pictórica i la motllura i a la caradel botxí ja que no hi ha cap re-ferencia fotográfica anterior que enperrnetes una reconstrucció fidedig-na i d'altra banda la perdua daques-ta cara és conseqüencia d'un vanda-lisme voluntari i forma part de lahistoria de la pec;:a.

ANNA CARRERAS 1 TARRAGÓ

117

Canjuntd,el retaule,desprésde larestauració

ció, en l'esquerda central i en elsdits de la ma del Crist. 3. Puntillisme.S'ha aplicat en la zona que corres-pon al fons verel del terra de l'esce-na i per una qüestió estética ja quesi s'hagués aplicar el tratteggio, espodria crear un falsejamenr historie,ja que el retoc podría semblar gespa.4. Reintegració arqueológica. Es pot

BIBLIOGRAFIACUESTA, P. L'església románica de Sant Martí Sarroca. Bar-

celona: Artestudi, 1976.ROVIRA ARTIGUES, J, M, Els 90ig5. Barcelona, 1964.VICÉNS,M. T Iconografia assumpcionista. Valencia: Generali-

tat Valenciana, 1986.Estudios de iconografia medieval española. Barcelona: UAB

1984

118

Conjuntdel retaule,

desprésde la

intervenció

Retaule de santaCaterina

via afectat tarnbé l'estopa ele les jun-

tes. Es trobava, a més, en 111al estar

lesrrucrura elel suport ele fusta, amb

manca ele travessers, evielents atacsele xilofags, elegraelacions significati-

ves en la part inferior ele les taules i

perdua ele parts elels elernents arqui-tectónics ornarne-ntals, C0111 una pe-

tita columna que separa una taula

ele l'alrra En primer lloc va ser ne-

cessaria una intervenció in si/u per

fer una fixació durgencia ele la poli-

cromia mitjancanr un copolímer

acríl ie.

Pel que fa al suport, un cop des-

infectar, es va reconstruir arnb fusta

l'estructura posterior, afegint els tra-

vessers i les parts que hi manca ven;

es van unir les esquereles i petits fo-rars amh una resina epoxíelica i es va

tallar arnb fusta la columna ele sepa-

racíó pereluela. Un cop fixada total-

ment la capa ele preparació i la ele

policromia, es va proceelir a la neteja

superficial ele la pols i elel vernís en-

groguit, mitjancanr l'aplicació ele elis-

solvents volatils i només es va treure

la repintada groga que cobria la co-

lumneta daurada, amb gel ele clorur

ele metile. Aquesta neteja va perme-

tre arribar a la conclusió que la capa

pictórica visible actualment, ele caire

bastanr popular, podia tractar-se d'u-na repintada feta darnunt d'una pin-

tura original ele mes qualitar desril

goticorenaixentista i que segurament

es va tapar a causa elel mal

estat en que es trobava. Pero la pos-

sihilitat ele trohar restes prau signifi-

catives ele la pintura rnés antiga era

escassa, per la qual cosa s'opta per

conservar la més superficial.

Les perites perdues es van reinte-

grar ele manera illusionisra, pero les

grans manques ele policrornia van

obligar a adoptar un criteri ele pre-sentació de caire arqueologic, dei-

xant les lIacunes on manca la poli-

cromia, arnb la preparació original o

la fusta elel suport i l'estopa a la vista.

LíDIA BALUST I C1.AVFROL

BIBLIOGRAFIABalust, L. de santa Caterina- Am-

ca [Esterri Cansell Cultural de lesValls d'Áneu] (1994), núm. 19, p. 26-28

•Fusta policromada

Datat el 1776186 cm x 190 cm

Església parroquial de Jou, Guingueta d'Áneu(Pallars Sobirá)

Reg. de I'SRBM 4370, 1993Restauració: Lidia Balust

•

Aquest retaule es compon ele

tres ta ules policroma eles separaeles

per elues columnetes daurades i set

peces que pertanyen al guarelapols.

Presenta l'estructura típica elels re-

taules gorics, malgrat que la policro-mia superficial sigui pos-

terior.

La capa ele preparació

es trobava molt elescohe-

sionada elel su port i pariauna eviclent degradació en

la composició de l'agluti-

nant original, cosa que ha-

Taula de sant Juliad'Aspa

•Pintura sobre fusta

Jaume Ferrer 11(?), 2n terc del segle xv186,5 cm x 118 cm

Capella del Palau d' AspaMuseu Diocesá de Lleida

Reg. de I'SRBM 2749,1989Restauració: Josep M. Xarrié,

M. Antónia Heredero

•

Com en d'altres grans peces quevan anal' a l'exposició -Millenum-, enaquesta taula es va practicar una in-tervenció mínima en l'apartat dereintegració píctoríca. No obstantaixo, el suport de fusta va ser tractatexhaustivament contra l'acció deismicroorganismes, la superfíciepictórica va ser fixada a les capes depreparació, clonada la presenciacI'algunes mínúscules butllofes.

Una especial atenció va mereixerla vestimenta blava del sant titularque, per un defecte de técnica ope-ratoria en la seva aplicació, o bé perun defecte de proporcions entre pig-ment i aglutinants, es va anar despre-nent. La mateixa relació causa-efectees va proeluir en les parts baixes dela taula, que no presenta un aspectetan lamentable com el vestit ele sanrJulia, perqué la seva superfície estaocupada pels cinc gossos i les eluesperdius, tots ells realitzats amb bona

119

Vista del conjunt, després de la intervenció de tipus arqueológic

técnica pictórica.Les operacions relatives a la pre-

sentació final, o reintegració pictori-ca, es van fer sota el signe ele mí-nims, limitant la seva actuació aesmorteir els blancs, que molestavenen la visió del conjunt.

JaSE!' M. XAI<R1É 1 ROVlRA

Detall del retaule durant el procés dereintegració pictórica

Dors de la taula,abans de la intervenció

B1BLlOGRAF1ALORt:S, 1. -Taula de Sant Julia d'Aspa-. A: Milfenum. Historia i

Art de /'Església Catalana. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 1994, pago 358

Taula de sant Vicenc;Mfutir

•Pintura al tremp sobre fusta

Autor anónim194 cm x 123,5 cm

Provinent de l'església parroquial deSant Vicenc d'Áger

Museu Dioeesá de Lleida, núm. d'inv. 84Reg. de I'SRBM 2748,1989

Restauraeió: Elena Bolivar i J. M. Xarriévícenc Martí i Enrie Pujol (suport)

•

120 Taula central eI'un reraule dedi-

cat a sant Vicenc, que fins al segleXI'III va presielir l'alrar majar ele l'cs-glésia parroquial eI·Ager. Per causesdesconegueles fou rraslladat a les-glésia ele Fonrdepou, on va rornan-dre fins a l'any 1929 per. finalmcnt.acabar formant pan deis fans elelMuseu Diocesa ele Lleida Cal ressal-tal' el viratge cap a negre que havienexperimentat les zones de colorverd, a causa d'una possible altera-ció elel pigment. Tant el fons corn elvestir, daurats arnb full d'or, tenenrelleus destuc irnitant peelreries itreballs d'estofar amb motius vege~tals, El seient esta fet a base dorsense brunyir lacar i amb decoració

monocroma simulant relleus esculto-ríes. La capa superficial, molt enfos-

Detalldel capde santVicenca migprocésde neteJa

quida per lenvelliment deis mate-

rials. constava duna gruixuda capaele vernís oxidar i duna serie ele re~pintaeles duna inrervenció anteriorque. arra vés el\111 a neteja massaagressiva. havia provocar una corro-sió ele la capa ele preparacíó amb elsconsegüenrs danys a la capa pictori-ca.

La restauració del suport va con-sistir, en primer lIoc, en una netejaexhaustiva, aixi com a fer-ne un es-tudi a fons a fi ele detectar possiblesatacs eI'insectes xilofags. A continua

ció, fou eliminar el travesser atacar ireparada la zona afectada pels ter-mits, i es va consolidar aquesta áreamitjancanr fustes previament ajusta-eles i aelherieles entre si, i procurantque no quedés afectada la capapictórica. Per l'anvers han quedar ala vista els forats provocats pels an-rics claus que subjectaven el traves-ser La elesu n ió ele les elues postsque confíguraven el supon es va so-lucionar arnb l'aplicació de cudorne-Iles pel revers. i les perdues ele Sl.l-'

pon visibles per lanvers forenreintegrades amb una fusta ele carac-tcrísriques similars a l'original.

Seguielament. es va efectuar unaconsolielació puntual daquellcs zo-nes en que les capes ele preparació ipictórica presenta ven una adheren-cia feble arnb el supon, La netejafou bastant problemática. a causa elela duresa del vernís i ele la seva re~

La tauta,abans de restaurar

sistencia als elissolvents, així corn elela fragilitat ele la capa de preparació.Sortosarneru, la capa pictórica teniaprou resistencia corn per suportarels forts dissolvcnts que es van ha-ver d'utilitzar, pero, tot i aixo. la ne-reja es elugué a terrne treballant moltrapidarnent i en superficie, sense in-sistir en les zones ja tractades, Enuna primera fase es va eliminar lacapa superficial. Un cop els dissol-vents es van haver evaporar. es vainsistir més en la neteja ele la capapictórica, propia ment dita , sensearribar a estovar la capa ele prepara~ció, Els elaurats ele colraclura delseient es van netejar molt superfi-

Detall de la fissuraque travessa la taula en sentit vertical

121

Desprésde la restauració

cialmenr, atesa la fragilitat de la laca.Pel que fa al sistema de presen-

tació, es va optar per una interven-ció mínima. S'anivellaren només lespetites perdues amb estuc i es rein-tegraren cromaricament, junt amhles zones on apareixia la preparacióblanca que adquiría massa protago-nisme, seguint un criteri il·lusionista

per facilitar la lectura de robra. LesIlacunes profuneles es van omplirarnb pasta ele fusta i les zones delsuport arnb empelts es van deixar ala vista, ele manera que arnbdues 50-

lucions quedaren perfectament inte-graeles en el conjunt.

BIBLlOGRAFIAFm~, F, -Sant vicenc mártir». A: Millenum. Historia i art de

/'Església catalana. Barcelona: Generalitat de Catalu-nya, 1989, p. 368-369.

FITÉ, F. -Sant Vicenc-. A: Pulchra. Lleida: Museu Diocesa deLleca, 1993, p. 113-114.

ELE:"JA BOI.ÍVAH

Retaule dedicat asant Joan Evangelista

•Pintura sobre fusta amb técnica mixta

d'oli i trempDesconegut, principis del segle '1011

161 cm x 121 cm (sense guardapols)166 cm x 130 cm (amb guardapols)Església parroquial de Santa Anna de

Barcelona (Barcelonés)Reg. de I'SRBM 4683, 1994Restauració: Anna Carreras

•

122 El retaule, proceelent eI'un oratoriprivat, és una elonació particular,feta elesprés ele la Guerra Civil, aI'església parroquial ele Santa Anna.

De petites elimensions, es componele tres carrers arnb elues escenes ca-clascun i una predella que estructu-ralment no és una peca inclepen-denr. El guarelapols -que no ésoriginal i que devia tenir poc a veu-re amb I'actual- data ele la primeraintervenció que va parir el retaule,arnb una repolicromia ele la segonaresta u ració, possihlement cle post-guerra.

Detall deis vernissos que impedienla visió del conjunt

Proves denetejai eliminacióde lespurpunnes

El retaule esta estructuralmentformar per tres posts cle fusta ele sal-ze, encolacles a cantell viu. Iligaclesper sis travessers horitzontals i elosele verticals, i tot rematar pel guarela-pols. Aquest últim esta clavar a lesposts i reforcat arnb tela ele Ili a lescantona eles.

La capa pictórica presentava unarepintada total ele les motllures i elelsdaurats elel fons, així com clivellars

ele grans elimensions en forma elecassoleta, o zones erosionados a lesarestes. Per evielenciar-ho, cal fer re-ferencia a les fotografíes arnb llum

infraroja i ultraviolada. És per aquestsfactors que es considera que l'estatele conserva ció és eleficient.

Els daurats clels fons es trobaventotalment coberts per una polsrnetallica, tipus purpurina que co-bria no tan sois els fons daurats, sinótambé els contorns pinrars. Aixíclones, amb les fotografies ele Ilumultraviolada s'observen els retocselels perfils deis arbres i els nimbeselels sants. a ixi corn els eliferentsgruixos ele vernís.

Els daurats de les motllures esta-ven elel tot repintats arnb elues capeseliferents, producte eI'alguna inter-venció anterior. La primera daques-tes capes es va col-locar elamunt elelfull d'or original: un full ele plataamb una capa de vernís groguenc.Aquesta colradura, fou coherta enuna segona intervenció arnb la rna-

teixa pols rnetallica utilitzada per re-pinta r els fons.

Després d'una consolielació elelsuport i fixació de la capa pictórica,

el procés de restauració més elesta-cable va ser la neteja. Després elevalorar la conveniencia o no d'elirni-

nar les repintaeles, es va elecidir defer-ho, eleixant elos testimonis ele re-ferencia, previarnent documentats.Així eloncs, es van eliminar les capesdaurades, conseqüencía d'anteriorsrestauracions. mitjancanr una neteja

química i mecánica

El guardapols, tot i ser proclucted'una restauració anterior, es conser-va. Una vegacla anivellaeles zonespuntuals, es va procedir a la reinte-gració pictórica S'han aplicar tressistemes:

1 - Arqueológic. Utilitzat per a

les motllures que es cleixen en fustavista i per a la separació elels taulonsque afecta les representacions ele laMare ele Déu i ele sant joan Evange-lista.

2 - Tratteggio. Aplicar en les Ila-cunes que facin més ele mig centí-metre quaelrat.

3 - Retoc illusionista. Per a peti-tes perdues.

Corn a capa ele protecció s'hautilitzat vernís, sensiblement rebai-xat, per no donar una excessiva bri-llantor al conjunt.

ANNA CARRERAS TARRAGÓ

BIBLlOGRAFIABERGEON, S. Science el patience. Paris: Ed. de la Réunían

des Musées Nationaux, 1990GARCIA, P. Le métier du peintre. París: Dessain el Tetra.

1990MARIJNISSEN, R, Degradation, conservation el restauration de

f'ceuvre o'en. Bruxelles: Arcade, 1967

123

Després de la restauració

124 I

Retaule de I'esglésiade Sant Salvador

de Balaguer•

Taules de: Naixement de la Verge, Visitació dela Verge a santa Isabel, Presentació del nenJesús al temple, Transfiguració de Jesucrist,Dormició de la Verge, Coronació de la Verge,

idos fragments de predel·la: Coronacióo'esoines (?) o Ecce Homo (?) Ponr; Pilat esrenta les mans i La Verónica eixuga el rostre

de Jesucrist159 cm x 66 cm; 158 cm x 77 cm

142 cm x 60,5 cm; 159 cm x 28,5 cm142 cm x 87,5 cm; 136 cm x 44,5 cm

dues posts de la predel·la:28 cm I 26,3 cm x 155 cmTécnica mixta sobre fusta

Mestre de Balaguer, segle XVI

Museu Comarcal de la Noguera Balaguer(Noguera)

Reg. de I'SRBM 4072, 1992Restauracló: Anna Claverol, Maite Toneu

•El retaule majar de l'església ele SantSalvador ele Balaguer', obra dunpintar cinccentista que els historia-elors ele l'art han barejat com el Mes-tre ele Balaguer, fou destruir parcial-ment l'any 1936, pero constava enorigen ele vint-i-elos cornpartimentsarnb escenes ele la vida de la Verge iele ]esucrist. Després ele nornbrosesvicissituels, les restes elel gran retaulees van cornencar a restaurar I'a ny1987 al Servei ele Restauracíó eleBéns Mobles, en una primera faseele la intervenció.:

La taula de l'Adoració deis pas-tors i el fragment d'una ele les esce-nes sense identificar, estan en estueli,

Detall d'unareintegra-

ció

Després de la restauració

elonat lalt percentatge ele perduespel que fa a la capa pictórica. Com aconseqüencia e1el gran elesprenimentque es podia observar en la policro-mia daquestes taules, va ser neces-saria una inrervenció in situ (empa-

perar ele la capa pictórica, COlll amesura ele protecció), a fi elepoeler-ne fer arnb tota seguretat eltrasllat als tallers elel Servei ele Res-tauració.

L'estat ele conservació elel con-

junt ele les peces es podría qualificarele ruinós, i ele elifícil ielentificacióper perdua total o parcial ele la poli-cromia. Tret ele la Dormicio de laVerge, taula que manté l'estructuracompleta, la resta eren posts que escorresponien ele elues en elues quasitotes. El suport ele fusta ele pi, mos-

trava l'atac elels xilofags i perduespuntuals d'estructura, principalmenta les parts extremes inferior i supe-rior ele les taules. L'estopa, nexe d'u-

nió entre la capa ele preparació i elsuport, patia un important estar eleelescohesió com a resultat elel eles-mernbrarnent ele les fustes i els can-vis terrnics, cosa que havia provocarperdues molt importants ele la capapreparatoria i consegüentment elepolicromía, fins a l'extrern d'afectarla totalítat d'alguna ele les peces

El procés ele restauració es vainiciar arnb la fixació ele l'estopa, dela capa preparatoria i ele la policro-mia ele totes les taules emprant ace-tat ele polivinil. Aquesta intervencióera necessaria abans ele qualsevol ti-pus ele manipulació ele les peces.

A continuació es va eliminarl'ernpaperat protector i es proceelí,en el taller ele fusteria, a la elesinfec-ció elel supon amb un fungiciela, a laconsolielació arnb un copolímer acrí-lic (Paraloid B-72) i a la unió ele lesposts arnb una resina epoxi.

En l'apartat ele la policrornia ,l'aspecte superficial ele les taulesmostrava una textura clivellada i enalguna d'elles irregular, amb acumu-Iació ele brutícia i enfosquiment ge-neralitzat que elificultaven la visió elela iconografía o la cobrien completa-ment.

El proceeliment pictoric ernpraten aquestes taules es trata d'una tec-nica mixta ele materia oleaginosa iou. Es va seguir un metode ele nete-ja puntual, per sessions, eliminanr labrurícia i el vernís enfosquit ambelissolvents, segons les zones i elscolors, i rnecanicament arnb el bistu-rí.

Després d'aplícar una capa eleprotecció a la policromía, es massi-liaren els forats ele corc, com a me-

125

Després de la restauració

dor del conjunt de l'obra, aplicanr almareix ternps el criteri de mínima in-tervenció, respectant el desgast logícele la peca elegut al pas del temps.

sura de control, i tarnbé les juntes deles posts, unieles entre si, aplicantpuntualment petirs ernpelts d'estopaextreta ele la part posterior de lesmateixes taules, pols ele fusta i ace-tat de polivinil. Aquesta última inter-venció es va fer amb la finalitat d'u-nificar I'aspecte general de l'obra,sense l'anim, pero, eI'ocultar les per-dues de policromía. No es va massi-llar cap més Ilacuna elel retaule, nitan sois els forats que els c1aus de

forja havien provocar en el supon ila policromía, i es deixaren aquestsorificis COl11 a testimonio

Finalment es va procedir al retocpictoric utilitzanr el criteri illusionis-ta, ele forma puntual en les peritesperdues superficials, i aplicanr unatinta neutra a les grans Ilacunespictoriques, fent servir pigments enpols aglutinats arnb vernís. El siste-ma ele presentació s'ha centrar enl'ohtenció d'un efecte visual unifica-

A¡"NA CLA\'EROL

NOTES1. Edrñci del s. XII desaparegut durant la Guerra Civil,

situat a I'actual placa de San! Salvador.2. efe Sandalinas. e., 1988, pp. 74 i 75

BIBLlOGRAFIAGARRIGA, J, I AARRI[, J. M.

GARRIGA, J, Historia de t'srt cata/a. Vol. 4: i'epoce del Renai-xement, s. XVI, Barcelona: Edicions 62,1986.

Cinc taules de retaule

Visitaeió de la Mare de Déua santa Isabel

Aparició de la mare de Déua sant Bernat de Claravall

Sant Joan Baptista isant Tomas

Sant Miquel ArcanqelSusanna i els vells

•Pintura sobre fustaFinals del segle XVI

Museu Comarcal de Manresa (Bages)núm. d'inv. 1007 al 1011

Reg. de I'SRBM 5084,1995Restauraeió: Núna Gllart, Enrie PUJol(suport)

•

126 Les cinc taules formen pan dun re-raule, la procedencia del qual no esconeix, que va ser desmuntat i ern-magatzemat, i del qual no quedenmés peces al Museu Comarcal deManresa. Cada taula es compón detres posts de fusta d'alber. que técorn a característiques lestabilitar i

el bon assecatge, juxtaposades ensentit vertical, travades pcl darrerearnb travessers clavars amb claus deforja. Perpendicularment a lesunions hi ha estopa enganxada arnbcola animal i carrega.

En els colors clars podern obser-var el dibuix preparatori fet arnb lí-nia negra a causa de I'envellimenrde l'aglutinant i del pigrnent de so-bre.

Detalld'un rastreamb lIumrasant

El colors shan conservar de ma-nera desigual, els que han patit mésperdues són la laca vermella i elblau-verd (atzurita i malaquita se-gons les análisis). que és el mésafectat per les elevaeles ternperaturesi que presenta nombroses butllofes.

Els desprenimentses localitzen enles juntes dunió

de les posts on hacaigut l'estuc queles segellava. Tresde les taules pre-senten a la pansuperior un ha ixrelleu arnb deco-ració floral cobert

Una de les taules,abans de la intervenció

Una altra taula,després de la restau-acó

Presentació final

Abans de la intervenció

per una lamina d'or.El procés de conserva ció i res-

tauracíó s'inicia amb la fixació de leszones on hi ha descohesió entre lacapa de prepara ció i el suport, des-prés cada taula passa per la seccióde fusteria on s'han desinfectat, con-solidar amb un copolímer acrílic (Pa-raloid B-72) i unit les posts desajus-tades per tal de tornar-les a lIoc.

Com a control deis xilofags es ta-pen tots els forats arnb una resinaepoxi i tot seguit es neteja la poli-cromia Els regalims de cera s'elimi-

127

nen amb aire calent (Leister) i es ne-teja la capa de superfície arnb aiguai l'ajut del bisturí.

Tenint en compre que les obresvan exposades en un museu, el cri-teri de presentació és de caire ar-queologic, en general, amb tintesneutres, basat en la mínima recons-trucció pictórica. Es fa, pero, unareintegra ció de tipus il·lusionista enles perites perdues.

NÚRIA GILART I BARRANQUFHO

Enteixinat•

Pintura sobre fustaVolta del presbiteri de I'església de Santa

Maria d'Arties (Val d'Aran)Autor mconequt, voltants del 1586

Reg. de I'SRBM 3791Restauraeió: Eva Casas, Toni Cuéllar, VicensMartí, Carmelo Ortega, Enrie PUJol, Marta Vilá

•

128

Descobnment del mural tapat por les post spolicromades

L'enteixinat esta compost per un se-guit de 27 posts de fusta de pi ados-sades les unes a les altres amb en-caix de mitja mossa i les ¡untes,enelra pades amb teixit de canem detres centímetres d'amplaela, fixadesarnb estuc de creta (carbonar ele cal-ci) i cola de cartílags. El conjunt

queda sustentat per tres travessersde fusta de freixe en forma darcsajustats i fixats a la volta e1el presbi-teri ele lcsglésia. Aquesta estructuraostenta la funció de supon a la re-presenta ció iconográfica policroma-da, la qual ha estat realitzada ambmaterials febles, elirectament a lafusta i sense prepara ció o escassa-ment preparada arnb estuc ele creta icola animal en alguns sectors.

Cornprovada l'existencia de pin-tura mural sota l'enteixinat de la vol-ta del presbiteri es decideix desmun-tar la fusta policromada per tal derecuperar la pintura mural existent.

El procés de restauració siniciaarnb un tractarnent de neteja, desin-fecció i consolidació per tal de com-barre els símptomes cl'envellimentde les fibres causar per lalta concen-tració dhumitat. latac ele xilofags il'acumulació d'excrernerus ele rataen lespai existent entre I'enteixinat ila volta de pedra (8 cm). Seguiela-menr es proceelí a la reintegraciómaterica del suport, per mitFI e1el

Presentació final in situ

Detall deis forats d'una cara

tancament de les galeries ele xilo-fags, arnb estuc per la cara policro-macla i una resina epoxi per la pos-terior

Finalment les peces suneixen engrups ele tres posts i en forma d'arccalcular de tal manera que e! conjuntadopti la forma original bombadaque tenia originánamenr. La uniós'aconsegueix acoblant uns traves-sers provisionals que seran suprimitsun cop les peces es trobin installa-eles al seu Iloc definiriu.

Pe! que fa al muntatge, en prin-cipi esta va previst installar el con-junt penjat a la volta c1e la nau cen-tral, darnunt e1el cor situar al mur eleponent. Un seguit ele dífícultats tec-niques, pero, han fet impossible lase va realització i sha acordar com asolució provisional presentar-lo enexposició al mur nord, en formatpla, adossat a la paret i tor seguint elcriteri expressat en el c1ibuix present.

ENIlIC PUjOL

Retaule de la Pobletade Bellveí

•Pintura sobre fusta

Segle XVII

160 cm x 181,5 cmParroquia de la Pobleta de Bellvei

(Pallars Jussá)Núm, de req. 4190, any 1992Restaurador: Jesús Zornoza

•

Aqucst reraule a nonirn ele marcar

carácter popular prové ele I'església

ele Sant Jaume d'Envall (Pallars

.JUSS:l), i, juntament amb altres obres,

Iou traslladat cap als anys setanta a

la parroquia ele la Pobleta ele Bell-

veí, en quedar el poble d'Envall eles-

poblar.

El retaule esta elivielit en eleu

compartiments, caelascun elels quals

arnb la imatge d'un o elos sants. amb

el nom als seus peus. L'estructura

est:l forma ela per la unió de sis tau-

les verricals, amb una fornícula cen-

tra I i predella inferior, forma ela per

elues taulcs horitzontals, aquesta Ct!-tima estil unida al conjunt per mitja

ele senzillcs espigues que sobresur-

ten ele cada raula vertical les quals

no aporten la forca necessaria persustentar-se al conjunt. Les sis taules

es m.inrenen acoblades mitjancant

unions vives, sense travessers poste-

riors. La unió e1el conjunt esta realit-

zada arnb senzilles motllures decora-

Detall d'un deis personatgesabans de restaurar

tives que emmarquen les escenes

pictoriques. pero aquestes han per-

dut la seva funció a causa ele l'oxida-

ció deis claus i el debiliramenr de la

fusta motivar per latac elels insectes

xilc)fags,

La preparació, ele ti pus traelicio-

nal, té el color blanquinós habitual

només en aquelles zones en que les

irregularitats ele la fusta en requerien

una capa que fes més hornogenia la

superfície; a la resta elel supon rro-

bern una preparació ele color foseque es pot percebre a través ele la

capa pictórica.

La técnica ernprada és un trernp,

i el seu estar és, en general, íorcapulverulenr. La predella, per exem-

pie, ha perdut gairebé rota la poli-

cromia, restant solament la capa pre-

paratoria, En la capa ele superficie hi

trobem brutícia generalitzada. a part

dun enfosquimenr de la policromía

motivar per l'envelliment dels mate-

rials. Així mateix. hi ha algunes ta-

ques produides per la humitat i con-

crecions de cera i ele resina,

El procés ele conservació i res-

tauració s'ha iniciar amb una neteja

del revers i una elesinfecció a base

ele pentaclorofenol al 3 % en xilol.

TOl seguit sha fet. en les zones rnésdebilitades, una consolidació del su-

port amb una resina acrílica diluida

,11 S % en eliferents dissolvcnrs. Aconrinuació sh! han collocut c.los

tra vessers ele reforc, per ta I de retor-

nar al conjunt lestabili-

tat necess3ria~~~~~rl;~i;~g~~;1~han es-

a t

Aspecte de la taula abans de la restaura ció

reconsrruides algunes parts de les

motllures, amb una resina epoxi. Els

forars originats pels xilclfags shan

recohert amb la mareixa resina o, en

alguns casos, també amb cera tenyi-

da, Les capes de preparació i pictori-ca, han estar fixaeles amb una gelati-

na alirnentária i acetat ele polivinil

per a les motllures.

La neteja ha comportar una certa

dificultat, ates que la brutícia estava

molt incrustada a la ca pa pictórica, i

l'absencia duna capa ele vernís en

dificultava el procés. Finalment s'haoptar per una nete]a poc abrasiva

mitjancanr aigua destillada, un c.le-

tergent ele pH neurrc i unes gores

damoníac. Per a la capa ele protec-ció final sha utilitzat una resina acrí-

lica diluida al 3 %, i corn a sistema

ele presenta ció s'ha cregut con ve-

nienr mantenir les perdues de pre-

paració en fusta vista, i am! cm que-

clava la capa preparatoria al

descobert, donar-hi una tonalitat, a

hase ele tintes neutres, més pallidaque l'original.

129

JI'SLIS ZORNOZA

Presentaciófinal

Crucifixió i Pentecosta(Taules del retaule

d'Alcover)•

Técnica mixta (tremp i oli) sobre fusta de piJaume Ferrer 11,1457

185 cm x 150 cm i 185 cm x 150 cmProcedéncia: Església de la Sang d'Alcover

(Alt Camp)Museu Diocesá de Tarragona (Tarragonés)Reg. de I'SRBM 2697 i 2698,1988-1991

Restauració: Carme Sandalinas,Josep Maria Xarrié

•

130 Les taules ele la Crucifixiá i la Pente-costa formen part eI'un retaule ele

grans elimensions dedicar a la vida

ele Crist i a la ele la Mare ele Déu,

única obra documentada ele jaurneFerrer Il. Foren pintades l'any 1457.

El retaule, originalment a I'esglé-

sía ele la Sang d'Alcover (Alt Camp).

va sofrir una serie ele transforma-

cions al lIarg del temps, fins que va

ser toralrnerit desmuntat el 1936.

Així, originalment esta va presidir per

la talla ele la Mare ele Déu ele la Ma-

grana, sota pinacle, i a cada banda

ele la qual es disposaven quatre taules en elos carrers ele elos pisos, amb

un total ele vuit taules principals, i a

sota les ele la predella.Ambelues taules presenten una

estructura idéntica, arnb les caracte-

rístiques tecniques ele supon i capa

pictórica propies elel segle xv. Són

compostes per la unió, per testa, ele

quatre posts ele fusta ele pi i tall ra-

dial, amb reforces ele Ili i guix pel

revers. Presenten rravessers per la

part posterior en forma ele ruare i

elos travessers horitzontals, tots aga-

fats amb nombrosos claus ele ferro,

Macrofotografia de la fusta de pi

entrats pel davant, a la manera tradi-

cional. EIs suports d'arnbdues taules

presenten un estat ele conservació si-

milar, i es troben molr debilitats per

l'atac dinsectes xilofags (possible-ment an nobiu ms per les dimensions

elels forats: 2 mm) i per la humirat.

La capa de preparació és gruixu-

da, ele color blanc, ele guix (sulfar ele

calci) i cola animal, darnunt l'endra-

par ele lIi, que cobreix rota la super-

fície ele la taula, a la manera tradicio-

nal. La capa pictórica és feta amb

una técnica mixta ele tremp dou i

oli, com és característic, arnb les im-

portants zones ele fons, els nimbes i

rarnbé els arneses elels cavalls a la

Crucifixio i les orles elel mantel! ele

la mareeleeléu a la Pentecosta, esto-

fats, daurats i cisellats, i arnb alguns

vestits en ambdues taules daurats i

ciscllats.

També sha dassenyalar que tro-

bem un elihuix preliminar incís so-

bre la capa de preparació, caracterís-

tic ele robra ele jaume Ferrer TI.La cohesió entre les capes ele

preparació i pictórica i el supon és

bona, exceptuant les zones colpejaeles i les afectaeles pels xilofags, la

humitat i laigua (possihlement a

causa ele goteres a la mateixa esglé-

sia COI11 es veu a les fotografíes ele

l'arxiu Mas d'abans del 1936), i que

van provocar despreniments irnpor-

tants ele les ca pes de prepa ració i

pictórica, juntament arnh l'endrapat

ele iu.Les capes pictoriques dambdues

peces presenten tarnbé importants

superfícies c1ivellades d'edat, seguintuna elirecció perpendicular a la veta

ele la fusta del suport a causa ele

l'endrapat ele la preparació.

En superfície, les elues peces

presenten una gruixuela capa ele

brurícia i sorra, molt ben fixada i,

fins i tor. trobern taques ele quitra al

lateral esquerre de la Pentecosta.Aquesta brutícia espessa impeeleix

apreciar el crornatisrne ele les obres

i, per tant, l'estat de conservació ele

la capa pictórica i les alteracions so-

fcrtes. Ambdues taules tarnbé pre-

senten repintades puntuals, ele color

vermellós, sobre les Ilacunes ele

capa pictórica i cobrint part ele l'ori-

ginal.

S'ha ele destacar el fet que, al la-

teral dret de les elues taules, s'haconservar una franja daproximada-

ment 10 cm, que havia estar protegi-

da per una motllura i que conserva

els colors originals, nets i sense les

alteracions propies ele l'envelliment,

incloent-hi els grans clivellats.

El procés ele conservació i res-

tauració es va iniciar arnb la fixacióde l'endrapat i de les capes ele pre-

paració i pictórica en despreniment,

per tal ele poeler actuar sobre el su-

port.A continuació es va fer la elesin-

fecció i la consoliclació elel suport

reforcant la fusta coreada i les juntes

ele les posts, substituint pan elels tra-

vessers ele la Pentecosta i collocantcudornelles de reforc a les unions

ele les posts ele la Crucifixio.Abans d'iniciar el procés ele ne-

teja, es va proceelir a l'observació de

les taules arnb llum ultraviolada, i es

van fer fotografies eI'infraroig i radio-

grafies de diverses zones, per tal

d'obtenir el maxim d'informació so-

bre la capa pictórica original amaga-

da sota el gruix de brutícia i les re-

pintades puntuals.

AmI; la ncteja ele la capa pictóri-

ca, es va eliminar lentament i pro-

gressivament el gruix ele brutícia i

les repintarles puntuals, amb la utilit-

zacíó ele eliversos elissolvents, segons

les zones i els colors, i també meca-

nicament amb el bisturí sota la lupa

binocular.

Finalment, pel que fa al sistema

ele presentació. s'han combinar eli-

versos ti pus ele reintegració pictóri-

ca, per tal ele donar unitat estética al

conjunt arnb el criteri ele la mínima

intervenció. Així, s'ha fet una reinte-

Detall d'un deis personatges abans de restaurar

Presentaoó final

ció de eliversos colors, a la gran lla-cuna ele capa ele preparació visible,on la neteja i I'eliminació de repinta-eles es feia impossible sense alterarles restes elel elibuix preliminar incís.

BIBLIOGRAFIAALCOLEA, s.; GUD!OL, J. PIntura gótIca catalana. Barcelona

Poligrafa. 1987. p. 149-152. 408COMPANY,X.; PU!G, 1. -Jaume Ferrer 11.Calvari (Retaule d'AI-

cover)-. A: Petñum. EXpOSICIÓd'Art i Documenlació.Tarragona: Diputació de Tarragona, 1991, p. 149.

CAMPO, G., SANDALINAS, C. -Taola de lAscensió-. A: Memoriad'Aclivitals del Centre de Conservació i Reslauracióde Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catafu-nya 1982-1988. Barcelona: Departament de Cultura,1988. p. 50-51.

graeió ele tipus visible, amb la tecni-ca del tratteggio. a les petites lIaeu-nes, i una reintegració ele tipus ar-queologic, deixant tela i fusta vistes iatenuant la capa ele preparació a lesllacunes més importants. Pel que faa la Pentecosta, també s'ha fet unareintegraeió neutra, per polvoritza- CAEME SANDALINAS

131

Retaule de sant JoanBaptista

•Pintura al tremp de cola sobre fusta d'álber

Segle XVI

203 cm x 176 cmEsglésia parroquial de Sant Feliu de Sarroca

de Bellera (Pallars Jussá)Núm. de reg. 3658, 1991

Restauració: Carme Sandalinas (policromia),Enric PUJol(suport), (Pau Arroyo i Mónica

Cervelló, 1a íntervenc.ó in situ 1988)

•

132 PI retaule. dedicat a sant joan Bap-tista, cinccentista i ele factura popu-lar, és a I'església de Sant Feliu deSarroca de Bollera.

El cos elel retaule es compon elesis posts ele fusta d'álber, de tall tan-gencial, unieles a testa i reforcadesper guix i estopa per la pan poste-rior, i subjectades per set travessersfixats arnb c1aus de ferro forjat cla-vats per l'anvers, a la manera tradi-cional, i un guarelapols clavar al vol-tant. La predella es compón de duesposts, també ele fusta d'alber, arnb elmateix tipus e1'unió que les del cos isubjectaeles per tres travessers vertí-

cals, donar que les posts es troben

Fotoqrafia amb Ilum rasant, quepermet veure

l'estopai el

clivellatde lataula

en posició horitzontal i perpenelicu-lars a les del cos elel retaule. El coselel retaule descansa sobre la pre-del-la sense cap element d'unió. Lescolumnetes i rnotllures, ele talla poli-cromada i daurada, estan clavaelesdirectament elamunt la capa picto-rica.

L'estar ele conservació ele la fustaes pot valorar ele regular per les tau-les, i de elolent per les motllures, do-nat que el retaule presenta l'atacd'insectes xilofag», possiblementanobids per les elimensions deis fo-rats (2 mm). També s'ha ele destacarla perdua d'un travesser del cos queha provocar la separació de les postsque formen lescena del costat elretelel retaule. Presenta. a més, els se-güents elements perduts. hona pandel guardapols, del qual es conser-ven alguns elements originals i d'al-tres afegits: la totalitat elels aplics or-namentals -calats ele talla- situatsa la pan superior ele les escenes, onsaprecien les seves marques a ma-nera de reserva sobre la capa picto-rica; la columneta ele l'cxtrem es-querre de la preelella i diversosfragments de motllures.

Pel que fa a la capa ele prepara-ció, és de color blanc, ele guix i cola,amb estopa generalitzaela formada

El retaule, abans de larestauració

per fibres ele jute, ele gruix mitja. Lacohesió ele la capa ele preparacióarnb el supon i amb la capa pictori-ca no és gaire bona en algunes zo-nes a causa ele la hurnitat.

La capa pictórica esta realitzadaamb la técnica elel tremp de cola itrobern tarnbé estofar, daurat i cise-llat deis nimbes i les orles del man-tell del sant. Presenta diverses zonestractaeles per transparencies, en for-ma d'aiguada, COlll són principal-mcnt els paisatges. S'aprecia l'altera-ció cromática elels pigments, COlll aconseqüencia ele I'envelliment perfactors ambientals, en comparar ladiferencia cromática i de c1ivellat en-tre les zones reservades per motllu-res i la resta ele capa pictórica. Ensuperficie s'aprecia una capa ele ver-nís envellit i brutícia acumulada eleforma general. També presenta re-pintaeles a l'oli, ele ro vermellós, ales lIacunes ele capa pictórica cobrintbona pan ele la policromía original.

El procés de conserva ció i res-tauració va consistir en la fixació deles capes ele preparació i pictórica.

per tal ele poder actuar sobre el su-port. Seguielament es va fer una des-infecció i una consolidació del su-port ele fusta elebilitat, i es vaproceelir a unir les posts i a encolar

Presentació final delconjunt

133

els elernenrs elespresos.La neteja ele la capa pictorica es

va fcr en eliverses fases: eliminacióele la brutícia superficial; eliminació

elel vernís groguenc envellit i ele lesrepintades a loli, i neteja mecánicaarnb bisturí sota la lupa binocularper a l'eliminació ele concrecions

puntuals.Finalment, quant al sistema ele

presentació, shan fet diversos tipusele reintegració: pel que fa al suport,s'ha triar una reintegració volumetrica ele tipus visible elels elements per-eluts -guardapols, motllures i co-lumnetes-, fets en talla que shan

eleixat amb fusta vista; pel que fa ala capa pictórica, la reinlegració haestar ele tipus illusionista a les peti-tes perdues, i neutra per puntillismea la gran perdua ele la predella, pertal dintegrar-la al conjunto

CAIOIE SA,\;DALlKAS

Retaule de santa Eulaliai santa Clara

•Pintura al tremp d'ou sobre fusta

Pere Serra, 1404-1408315 cm x 240 cm

Museu Catedralici de SogorbCastelló de la Plana

Reg. 2859, 1989-1990Restauració: Glória Flinch i victoria Homedes

(policromia), Ennc Pujol (suport)

•

134 La presencia d'aquesta peca dePere Serra a la Seu de Sogorb, onpreelominava l'art valencia, s'expli-ca per l'encarre« que va fer el bisbeFrancesc Riquer i Bastero -un pre-lat barceloní que va ser traslladateles ele la seu ele Vic- d'un retauleper elecorar una capella del claus-treo

Es tracta d'un retaule compostper elues peces laterals, una ele cen-tral i una preelel·la. Ens ha pervingutgairebé complet, només falta elguardapols que, segons poelem veu-re en una foto antiga.' estava e1ecoratarnb escuts pintats altemats amb l'anagrama IHS ele Jesucrist. Vistes peldors, les tres taules presenten, ca-dascuna travessers oblics clavats encreu. La fusta e1el suport es de salzei, arnb el pas elel ternps, ha experi-

Radiografia on es poden veureels claus

de forjadeis

barrots

Primersresultats

de la neteja

mentat una contracció acusada queha provocat la separació eI'algunesunions arnb perdua del material adhesiu i la formació desquerdes enalgunes posts que formen les taules.A banda detiquetes antigues eI'ielen-tificació ele la pe<;:a, trobern una mar-ca en negre, que es podria e1escriurecom una fulla d'heura rravessada pere1ues línies paralleles, que es repe-teix al elors ele cada taula i que po-dría tractar-se d'una ielentificaciógremial. A mes, a la taula centrals'observa un elibuix esquematíc du-na figura estilitzada, no gaire benconstruida feta arnb eliversostraeos, que podría tractar-se d'un as-saig per a la representa ció dalgunpersonatge, i que es va fotografiararnh infraroig per veure'l arnb mesclaredat.

Pel que fa a Ianvers, la taulacentral presenta va les esquerelesmes importants, en sentit ascendent,seguint una direcció sinuosa i incli-nada de elins afora, segons les fibresele la fusta. En alguns punts, la sepa-ració de les unions entre posts haviaprovocat elesniveJls a la capa pictori-

ca. Els calats daurars es conservavenen hon estat, pero alguns elernentsele les columnes tlamígeres, que em-marquen les taules i separen elscompartiments ele la predella, erentrencats o s'havien perdut. A la zonaesquerra de la taula central es podíaveure l'endrapat ele canern que, talcom van posar ele manifest les radio-grafies, és present a gran part del re-taule. L'examen radiografíe ens haperrnes igualment de elescohrir lapresencia e1'espigues a les unionsentre posts i ele resseguir els dihuixos preparatoris incisos en els perfilsarquitectonics. plecs a la indumcnta-ria, creciera.

La capa picrorica, si he cobertad'una capa ele vernís opaca i engro-guiela -potser es tractava d'un ver-nís enfosquit per tal eI'amagar lesperdues ele pintura-, es conservaen bon estat, No es pot dir el mateixele la preelel·la que és la peca enmés mal estat ele conserva ció. Pre-sentava zones molt gastades, repin-

El retaule, aban s de la restauració

taeles i elespreniments en la policro-mia.

Durant el procés ele conserva ciói restauració, e1esprés ele netejar elsuport mccanicament, s'han alliheratalguns ancoratges ele l'estructura,sense arribar a e1esmuntar les taules.S'han unir i anivellat les posts queho requerien arnb l'ajut e1'acetat elepolivinil o arnb resina epoxi en al-guns punts, s'han reomplert les es-querdes i desunions amb llistons elerusta i s'hi han indos cuelornelJesper evitar que progressin les esquer-eles que marcaven un sentit aseen-e1ent. Tot el suport s'ha tractat arnbpentaclorofenol i s'ha protegit arnbun copoJímer acrílic (Paraloid B-72).Finalment, s'ha reintegrat I'estructuravolumétrica amh fusta ele cedre talla-da i ajustada a I'original, tant en laforma com en el volum i la tonalitatper aconseguir una integració cor-recta al conjunt ele la peca.

La restauració ele la policromiasha iniciar amb una fixació ele lacapa ele preparació i de la capapictorica. La neteja ha estar lenta iminuciosa ja que no tates les zonesele color responien igual als matei-xos elissolvents. Una pan importantelel retaule s'ha hagut ele nerejar arnbhisturí sota la lupa binocular perquéla capa pictórica es molt fina, delica-da i juga amb la transparencia ele lespinzelJaeles aplicaeles subtilment. Fi-nalment, després d'envernissar i d'a-

135

El conjunt delretaule,desprésde la restauració

nivellar amb cola animal i guix s'ha

procedit a la reintegració pictóricade tipus il·lusionista.

NOTA1, Arxiu Mas, serie GN núm. 12. Barcelona

BIBLlOGRAFIAJosr I PITARCH. A. -Hetaule de santa Eulalia de Barcelona i

santa Clara". A: Mlllenum. História I en de /'Esgfésiacatalana, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989,p.336

GUDIOL RICART, J.; ALCOLEA GIL, S, Pintura gótica catalana.Barcelona: Poligrafa, 1987. p. 59.

POST,CH. A. History of Spanish Painting. Cambridge (Mas-sachussets): Harvard University Press, 1930-1966,vol. 2. p. 122-124, vol. 6, p. 510-512.

LLORENSRAGA P. "El claustro gótico de a catedral debe". Arcnivo de arte valenciano. Valencia, 1968, p.

GLORIA FUNClI

VICTOHIA HOMEDES

Pintures murals deSant Serni de Baiasca

•Pintura mural

Autor desconegut, rornanicEsglésia parroquial de Baiasca, Llavorsí

(Pallars Sobirá)Reg. de I'SRBM 3939,1991

Restauració: Josep M. Xarrié, Pere Rovira,Eulália Soler

•

138 I El conjunt de pintures murals eleBaiasca, descobert l'any 1976, estápresidit per un magnífic pantocratoramb mandorla, la part superior elelqual está mutilar, Ilanquejat arnb lapresencia de diversos angels en po-sicions diferents. En el nivell infe-

rior, a manera ele fris que cobreixrota la superfície ele l'absis apareixenalineados un conjunt ele figures elegran formar, corresponents a unasuccessió d'apostols i doctors.

Els tecnics elel Ministerio vanpracticar una eliminació de capes elecale l'any 1977. Quan varn entrar aI'església I'estiu elel 1990 hi haviauna petita i rústega bastida davant

Aspecteinicicialdel muron espodenveureels copsde picatper auna millaradhesió del nou arrebossat

les pintures murals, que havia estatcol-locada després de desmuntar elretaule barree. D'igual manera queva passar en les pintures rornaniquesd'Unha, a la Val d'Aran l'hivern del1996, ja feia molts anys que se sabiaque existien aquestes pintures perpetites pros pece ion s fetes per afeecionats anonims. És a partir del mo-

ment que un equip de professionalsernpren un descobrirnent integral dela superficie pictórica que se'n potvalorar totalment la importancia,que, en el cas de Baiasca, és ele pri~mer ordre.

De primer s'analitzaren ele proples característiques propios ele la tec-nica al frese, les incisions que diri-

geixen les pinzellades principals, lescapes el'in/onaco que conformen labase on es produeix la carbonatació,i també varn poder observar -sem~pre arnb la impressió ele ser elavantd'una obra ele primer ordre- algu~nes precaucions que havien pres elsrecnics ele la Dirección General ele!Patrimonio, com per exemple l'obtu-ració amb tapets de cotó introduus a

L'ángel,després i abans de la intervenció

Detal"abans de la fixació i de la neteja

Aspecte final que ofereix el conjunt mural

El mateix detall de la pagina anteriordesprés del procés

petits orificis de la capa darrebossatfinal per tal que no s'escapés I'adhe-siu introelu'it per alu-es orificis supe-riors. Missions sirnilars cornplien unsxiclets secs que havien estar ernbotis

en d'altres orificis de la superfíciepictórica.

Durant les cinc actuacions in

situ es va proceelir a continuar la fei-na ele consolidació elel suport murala base dintroduir-hi compolímcrs

acrílics i bisellar el perímetre ele leszones pintaeles. Després es procedía la presentació pictorica final. Du-rant aquestes cinc fases, cadascunaele les quals va durar entre cinc inou setmanes, van intervenir més eleser especia listes amb díferenrs grausele responsahilitat. Antonia Herede-

139

ro, Pere Rovira i Eulalia Soler hi vanfer el paper més notorio Pere Roviraha recopilar un arnpli informe, arnbgrafics e1el treball, que resumeix lesfases en els següents punts: a) Rea-lització del projecte que s'ha eleelesenvolupar; análisi i estueli ele lespintures. b) Consolielació e1el suporti estahilització. Descobriment totalele les pintures. c) Neteja i fixació eleles pintures. el) Anivellarnent de su-perfícies, reintegració. e) Elaboracióele criteris arnbientals ele I'entorn eleles pintures.

JOSE!' M. XARHII' I ROVIRA

BIBLIOGRAFIAGURRI SERRA, F. La Vanguardia Española (30 gener 1977)

Escenes bíbliquesi diversos sants

•Frese amb retocs al tremp sobre mur

Anónim, segle x:vCapella gótica de la casa de Miralles

Castellví de RosanesReg. de I'SRBM 3775, 1991-1993

Restauració: Anna Carreras, Dolores Garcia,Ester López, Mireia Nolla, Marta Serra,

Josep M. Xarrié

•

140 El castell-convent de Miralles, situar

al terrne de Castellví de Resanes

(Baix Llobregat), és un conjunt mo-

numental ele primera categoría, mal-

grat les reformes d'ús, la descurancai l'espoliació que ha sofert al Ilarg

deis anys.L'edifici ha tingut dos usos dife-

rents: com a castell, casa senyorial

fortificaela, erigir sobre la base ante-

rior a finals del segle XIII i corn a

convent agustinia, fundar a la prime-

ria de! segle xv, per Bertran Nicolau.

mercader barceloní.

A l'estanca situaela a llevant, que

actualmenr s'utilitza com a despatx,

shi conserva un magnífic conjunt ele

pintura mural del segle xv, un dels

més interessants ele Catalunya.l.'analixi estilística revela la mateixa

rna en la realització ele la rnajor part

del conjunt ele murals. El mestrc que

les pinta devia ser italia puix que les

pinrures revelen una factura italiana.

Segons un article ele F Balanza

González, publicar al BUII/elí del

Centre Excursionista de Catalu nya(CEC), aquestes pintures foren des-

Durant el procés de restauració

Aspecte final que ofereixen les pintures

cobertes el 1929 pel seu propierarid'aleshores. Adria Margarit. Més tard

foren empaperaeles tal com sobservaabans de comencar aquesta interven-

ció. per les restes ele papel' i cola

cclIulosica. factor que segurament

les salva ele possibles vandalismes.

A les pintures sobservaren nOI1l-

brosos retocs de factura illusionista i

estucs mal aplicats. La intervenció

ele I'SRBM ele la Generalitat saplicaen elues fases. Considerant el carac-

ter durgencia per lestat extrema-

ment precari de! mural ele la paretele capcer ele lIevant, que conserva

la pan inferior d'una monumental fi-

gura masculina arnb els peus nus,

sactua rapidament, intentant mani-

pular al mínim la pintura i arurantels elespreniments provocats per les

humitats ocasionades per les filtra-

cions daigua anteriors a la reforma

ele l'edifici. El rnorter esta va separar

elel mur i presenta va bornbamenrs,alguns ele fins a 2 cm amb nombro-

ses esquerdes. En el momenr ele la

inrervenció shavien perdut dos frag-

menrs ele la part inferior.

La intervenció sinicia amb una

nereja superficial ele pols i greix arnb

aigua destillada i unes gores ele vi-

nagre. Seguielamenr saplicaren tires

ele gasa arnb un copolímcr acrílic eli-

luir al 20 % en xile sobre la zona bu-

fada per protegir la pintura. S'extra

gué un fragment ele la zona central

més bornbada a fi d'accedir a la ca-

vitat entre el suport i el morter i fixar

comodament pintura i rnorter al mur

i també eliminar el morrer disgregat

dipositar a la zona inferior elel bufa-

ment. Després es rebaixa el morter

del fragrnent exrret per rectificar la

deformació i readaptar-lo al seu Iloc

original. Després dun humitejament

preví. s'aplica un adhesiu sintetic a

les zones ele separa ció elel morter

pressionant arnb un extensor durant

24 hores. Adherida la zona bufada

es procedí a col ·Iocar i fíxar el frag-

ment extret arnb el mateix aelhesiu i

l'ajut ele l'extensor. El resultat fou sa-

tisfactori. Efectuant petits orificis a la

part superior, s'injecta un consoli-

elant sintetic a fi eI'omplir perites zo-

nes buides. Realitzada I'operació,

s'extragueren les gases de protecció

j ladhesiu que les enganxava i s'es-rucaren les vores ele la pintura, les

perdues i les esquerdes arnb un es-

tuc de cale arnarada i pols ele mar-

bre. Posteriorrnent al desestucat i la-nivellament es procedí a la

reintegració pictórica i\·lusionista ele

les perdues amb colors guaix.

Es prosseguí la intervenció sobre

la resta ele murals ele la capella. efec-

tuanr un estudi fonornctric per

coneixer l'estat ele cohesió dels es-

trats així COIll un estudi preliminar

ele l'estat ele conservació ele les pin-

tures, a fi ele localirzar els punts ele

degradació ele cada estrat. També es

van localítzar a la superficie pictori-

GI els diposíts ele pols i les marquesele fum, ceres, restes ele paper. es-quitxos ele pintura, concrecions,sals, excrements ele mosca, etc. Aixímateix es van detectar les coneluc-cions elecrriques actuals i foratsdanteriors installacions i la installa-ció d'una caixa forta empotrada a lazona inferior elel mural elels santsmetges.

Localitzaeles les zones més sen-sibles ele elespreniment, es realitzauna consolielació per injecció d'unconsolielant sintetic. La neteja con-sistí a eliminar la brutícia ele pols ipollució arnb aigua destillada solao alternant, segons les zones, arnbsabó neutre Els retocs, juntament

Aspecte final que ofereixenles pintures

arnb els estucs que estaven alteratso mal aplicats, es retiraren mecaní-carnent. Molts elels estucs, en estarpulverulent per la debilitació ele I'a-glutinant, tarnbé s'eliminaren mecá-nicarnent. i ele la mateixa manera,s'eliminaren les restes ele paper. lesgotes ele cera, els esquitxos ele pin-tura i altres agents degradants.

Un cop neta la superfície pictori-ca es proceelí a l'estucat ele les per-

Un capaplicada la tinta neutra

141

elues arnb un estuc ele cale arnarada ipols ele marbre. Posteriorment alelesestucat i anivellament ele les Ila-cunes, aquestes es reintegrarenpictoricarnenr arnb colors guaix ahase ele tintes planes ele tonalitatlIeugerament més clara que I'originalele l'entorn imrnediat.

MARTA SEHRA

BIBLlOGRAFIABALANZA GONZALEZ, F. «Miralles». Butllet! del Centre Excursio-

nista de Catalunya [Barcelona]. p. 20-25.Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.: El Baix Llobregat.

Barcelona: Enciclopedia Catalana. p. 388-389.PAGÉS I PARETAS, M, -Pels antics nocs de la comarca", eetx

Llobregat, Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals[Sant Feliu de Uobregat] (1990), núm. 21, p. 12- 13,

PAGÉS I PARETAS, M. "El conjunt monumental de Miralles I lesseves pintures italiarutzants». Bullletí del Museu Nacio-nal d'Art de Catalunya [Barcelona] (1993), núm. 1, P253-262,

142 I

Pintures murals deSant Vicenc; de Rus

•Pintura mural

Desconegut, segle XII

104 cm x 224 cmX 4 cm211 cmX 208 cmx 4 cm208 cmx 308 cmx 4 cm

Sant vicenc de Rus, Museu Diocesa iComarcal de Solsona, núm. d'inv. 4029

Reg. de I'SRBM 2844,1989Restauració: Joaquim Pradell, Ramon Vergés,

Teresa Novell, Marta Serra

•

Quan a finals de la década deIs vui-tanta es van descobrir les pinturesrnurals de Sant Vicenc ele Rus, propde Castellar ele n'Hug, al Bergueda,

el Servei de Monuments de la Dipu-

tació de Barcelona va sol-licitar lacollaboració del Servei de Restaura-ció del Museu d'Art de Catalunya perproceelir al seu total descobriment iposteriorrnent, per arrencar-les e1elmur. El responsable daquesra sern-pre arriscada operació fou joaquim

Pradell que, juntament arnb RarnonVergés i Teresa Novell, la van portara terme.

Uns anys e1esprés, en el MuseuDiocesa i Comarcal ele Sobona es vaconsiderar oportú ele reunir totes lespintures ja passaeles a suport ele tela,per reconstruir l'absis ele Sant vicenc

de Rus tal com era in si/u, Per feraquesta operació, varn intervenircom a Servei ele Restauració ele BénsMobles de la Generalitat de Catalu-nya, ates que ja s'havia treballat eleselels seus orígens en la remoelelació irestauració de les peces d'aquest mu-seu e1el Solsones, L'objectiu primerque es presenta va consistía a conver-tir uns plafons ele pintures que espresentaven plans, en corbs, tal commarcava la forma semicilíndrica de lapart baixa de l'absis. El desprenimentele les teles ele cotó en pinturesrornaniques no va ser complicat, do-nat que molt encertadament s'haviencollocat unes lamines ele porexpan

Col-locació a la concade l'absis

de les pinturesfragmentades

A la part Inferiorde la pagina,muntatgedel conjunt de l'absis

ele tres millímetres de gruix, per faci-litar la reversihilitat que, en aquestcas, no va ser hipotética sinó benreal. Amorosieles les teles que rete-nien les pintures arnb el caseinat cal-cic tradicional, es van tornar a adhe-rir, tarnbé arnb una fina capa dematerial per facilitar una possible re-versibilitar, amb cola celullosica re-toreada arnb una perita porció d'ace-

tat de polivinil. Al final es va haverdagusar l'enginy a causa d'un dese-quilibri entre els acabats, ates que lespeces reintegraeles tenien un acabatperfecte, mentre que les altres erentotalment verges ele retoc pictoric, isempre era difícil trobar algú que po-gués igualar el treball,

josu- M, XARI{I!' I ROVIRA

Pintures murals deI'església deSant Oleguer

•Fidel Trias i Pagés (1918-1971)

Parroquia de Sant Oleguer, Sabadell(Vallés Occidental)

Reg. de I'SRBM 4433,1993Hestaursció: Maria Fonolleda

•

Les pintures que el muralista Triasva fer a I'església de Sant Oleguer,ele Sabadell, cobreixen els tres absisi tumbé el petit bapristeri.

La recnica pictórica és al frese, ila principal elegraelació que s'hi po-dia observar era la perdua ele poli-cromia en algunes parts baixes elel'absis lateral elret, per l'acció persis-tent ele les sals solubles existents enels murs i que, en presencia ele lahumitat ele capilaritar, eren empesescap a la superfície pictórica i provo-cava un ernblanquinament ele lacapa ele vernís i elespreniments elepellícula pictórica.

Una vegada analitzat l'origen elela humitat, es prengueren mesurespreven tives per tal d'alentir-ne l'ac-ció, i, finalment, es van reintegrar

Sulfatació del suoort mural,a causa de la humitat

143

pictoricament les parrs despreses,elesprés d'anívellar el gruix ele car-bonat calcic perdut.

Una de les característiques que,a la lIarga, enriquiria I'anecelotarisobre la conservació ele les pintu-

El conuntde les pinturss

després de la restauració

res murals a Catalunya, és l'actua-ció completament errada que esféu, ara fa uns vint anys, en les pin-tures absielals daquesta esglésiaAlgú va aconsellar d'aplicar ciareselou a la superfície pictórica per talde millorar-ne l'aspecte. Així es re-colliren dotzenes dous entre els fe-ligresos i arnb les ciares s'unta totala conca de l'absís. Les conseqüen-cies cada dia són més palpables i laseva eliminació total és gairebé im-possible

Detall de la degradaciódel substrat mural

J M. XAIlI{JI~ I M. FONOLLEDA

Judici final•

Pintura muralFinals del segle xv, 1589

Dimensions aprox. 35 m2

Església parroquial de Santa Maria d' Arties(Val d'Aran)

Reg. de I'SRBM 2841, 1989Restauració: Gener Alcántara

•

144 Durant el mes de juliol de l'any

1989, amb motiu de les carnpanyes

dactuació in situ, es féu la interven-

ció ele conservació i restauració de

les pintures murals siruades en el

primer trarn de volta abans de l'ah-

sis.

Detallun caprestaura!

La volta que fa de supon és de

pedra mixta granit i pissarra d'es-tructures irregulars quant a forma i

volum. L'estructura ele la volta pre-

senta una deformació considerable

eleguda a moviments provocats per

la pressió de la nau a la coberta i

com a conseqüencia d'aixo es po-

den apreciar a la part central nom-broses esquerdes i fissures ben visi-

bles que travessen els eliferents

esrrats deis rnorters ele les ca pes de

preparació. El mur presenta reble i a

continuació un arriccio ele cale i are-

na dun gruix aproximar de 2,5 a 3cm, segons la zona; l'arena és duna

granulometria mitjana. L 'tntonaco és

fi, ele 3 mm aproxirnadamenr de

A la pan su penar, detall un cap restaurat. A sota. un fra9ment ampllat del mateix detall

gruix, tarnbé de GlI<; i arena, essent

aquesta de granulometria fina. En

zones ben localirzades es por apre-

ciar disgregació dels estrats cí arric

cio-intonaco. descohesió entre arnb-dós i el mur, bufaments i perdues ele

morter. La hurnitat d'infiltració ha es-

tat la principal causa de degradacíó,

especialment a la part ele la volta

que limita arnb un orifici a tall d'ull

de bou que cornunicava amb lexte-

rior, i havia estar realitzat per tal de

posar-hi les coreles de les campanes

i posteriorment fet servir com a orifi-

ci de sortiela d'estufa ele Ilenya. En

zones puntuals presenten arrobos-sats posteriors de cale i arena, i ele

cimento

Presenta perdues ben localitza-eles degudes. tant al despreniment

ele les capes ele preparació COlll a

u na elescohesió ele

la pellícula pictori-ca arnb Y intonaco i

per tant escama-

cions i pulverulen

cia genera Iitzaeles

amb les con se-

güents perdues, La

infiltració daigua i

la humitat constant

provinent de la co-

berta han estat les

principals causes ele elegradació. En

zones puntuals es poelen apreciar

repintades degueles a intervencions

anteriors poc afortunades.

La superficie pictórica a la part

central presenta una textura Ilisa,

mentre que als laterals té una IJeuge-

ra granulositat.

El procés ele conservació i res-

tauració ha consistit a consolidar les

zones darrebossars Carriccio-into-llaca) elisgregaeles i descohesiona-

des, mitjancant un sistema dimpreg-

nació injectant preparars en

proporcions detcrrninades a base ele

resines acrílic¡ues terrnoplastiques.Tanmateix les esquerdes, fissures i

bufaments shan tractat injectant pre-parats tradicionals a base ele caserna:calcic i resines vinílic¡ues terrnoplas-

tiques arnb can-egues inertes. Totes

les zones afectades s'han protegit

previament arnb un sistema d'enga-sat arnb un copolímer acrílico

Les capes pictoriques afectadess'han fixat i adaptar de nou a s'inro-

naco arnb un copolímer acrílic. Laneteja s'ha dut a terme per zones,aplicant dos sistemes, en sec i quí-mic. En sec i/o mecanic. eliminacióde pols arnb pinzells suaus i aspira-dor: esquitxades diverses arnb bistu-rí; zones enfosquides arnb gomadesborrar en pols, esponges Wis-hab. Químie: eliminació de superfí-cíes enfosquides amb porositat apli-cant aposits de polpa de paper japó.Les zones arnb vernís de goma lacas'han tractar puntualment arnb apo-sits de pasta de fusta amb alcohol de96° Elirninació de repintades solu-bles arnb aigua arnb aposits tarnbéde pasta de fusta arnb aigua

Presentació final,després de la restauració,

del conjunt mural

destillada, posteriorment amb es-ponges suaus, i finalment en see: es-ponja Wishab.

Quant al sistema de presenta ciófinal de l'obra, va ser el següent:• Eliminació deis arrebossats d'in-

tervencions anteriors.• Anivellament de les perdues deis

estrats d'arrebossat i forats ambun morter de cale i arena similar al'original.

• Reintegració pictórica de tipusil-lusionista en zones de peritesperdues amb aquarel·les i tempe-res de qualitat.

• Aplicació d'una tinta neutra a lesgrans llacunes.

145

Protecció ele la superficie píctori-ca amb l'aplicació d'un copolímeracrílic en baixa concentració enun dissolvent aromátic.

GENEH ALCANTARA

BIBLIOGRAFIAMORA, P. I L.; PHILlPOT. P. Conservsuon of Wall Pamt/ngs.

Kent: Butteworths. 1983.BOTT1CELlI, G. Metodologia di restauro defle pltture murali:

Centro Di. 1992.BOTIlCElLI, G. Técnica e restauro de/le outure murafi. Firenze:

Polistampa, 1980.

BANSINI, S.; BOTTICElLI. G.; SENSERINI, U.: GIUGGIOLl, G. -Ptttu-emurah, un metodo di preconsolidamento del colore»OPOReslauro (1991). 3, p. 176-180.

BISCONTIN, G.; Deusa. G,; VOLPIN, S. ,,11degrado degli inton-naci: aspetti chimici e fisici-. A: -L'intonsco: s/oria, cul-tura e tecnoíocie», Atti del convegno. Bressanone

24-27 giugno 1985, Padova, Libreria Progetta, 1985,p.185-197

MaRER, A.; FONT-ALBA, M. Materials oictottcs medievals. Bar-celona: Electa, 1993.

AHegories del tempsi de la justicia

•Pintura mural, a l'oli sobre tela de cánem

Josep M. Serl, 1908Alleqoria de la Justicia, 16,80 m x 11,70 m

AI·legoria del Temps, 8,80 m X 10,70 mPalau de Justicia de Barcelona

Reg. de I'SRBM 4090,1992Restauració: Núria Pedraqosa, Maite Toneu

•

146 Les pintures murals elecoratives delSaló elels Passos Perduts, a la plantanoble del Palau ele justicia ele Barce-lona, representen allegories delTemps i ele la justicia. En un elelsrnurs, sobre uns grans vitralls esme-

rilats, les figures ele Cronos i les par-ques acompanyen un gran rellotgecentrar, menrre que en el mur opo-

sat és evocada la justicia arnb repre-sentacions ele Juelith i Holofernes enuna gran pintura circular ernmarcadaen relleu ele guix integral al mur.

Hern d'assenyalar que aquestespintures esta n fetes arnb una ampliagamma ele color a diferencia de lesque caracteritzen la trajectoria artísti-ca ele Sert, Tot i així, les se ves habi-tuals bases daurades amb veladuresmonocromes que construeixen i mo-

elelen formes sinuoses, tarnbé apa-reixen aquí en forma ele sanefes or-namentals que voregen els extremsperiferics ele les composicions.

La tecnica -a l'oli sobre tela elecánern i arnb una tradicional capa depreparació-> és acurada i arnb unacapa pictórica torca hornogenia. i es

poden apreciar lí-nies de cornposi-ció arnb grafit a leszones baixes. Sertva trcballar amh elseu equip al tallerele París i, finalitzatel procés, les pin-

Detall de la tela pintadai clivellada. abans de restaurar

tures van ser transportades en frag-ments fins a la seu ele l'Audiencia eleBarcelona. Es tracta d'una vintena elepeces bastaru irregulars que van seradherides als murs previarnent en-guixats i que, pel procedirnenr elemaruflage a base d'un engrut ma-gre. van ser adaptarles en moltspunts practicant talls reductors. Elsistema ele subjecció es completavaa base d'un nombre molt quantiósele gavarrots ele ferro clavats a lesunions i al descobert, tret d'algunesexcepcions en que és probable quees fessin retocs final.'; per igualar to-

nalitats ele fons o tapar franges onles tcles queelaven separados.

Pel que fa als principals desper-fectes que presentava el conjunt de-coratiu, hern ele ressalrar el punr dedescohesió entre els suports (paret iteles), ja que l'excés d'humitat quehavien sofert havia debilitar notable-ment el material adhesiu. Per causesrelacionades arnb la conserva ció deI'edifici, detectarern la presenciad'alguna esquerda important a mésele eliversos punts on les filtracionsd'aigua havien estar intenses, i al-guns trarns de tela ja s'havien co-

A la pagina anteriori a la dreta, presentació final deis murals

menear a desprendre i a cargolar ensentir descendent arnb el consegüentefecte nociu que aixo comporta va.Hern d'afegir els nornbrosos puntsoxidats corresponents als gavarrotsque tarnbé patien aquest poderósefecte degradant. La higrocospicitar

va generar sals en algunes zonespuntuals a més de veritables bosseselescohesionades amb el risc ele cre-ar deformacions que produien clive-llats localitzars i acumulacions depols en plans horitzontals desiguals.Malgrat tot, els elesperfectes no afec-laven la capa pictórica ni la icono-grafia d'una forma directa, ja que elsproblernes destabilitar i esrerica secentra ven basicament en el suport.La superfície externa, una fina capade vernís, es veia forca desigual percausa deis diferents graus d'absorciódeis rnaterials subjacenrs.

Deterrninat el procés de conser-vació i restauració a partir de l'exa-men de les pintures on s'han detec-tat les alteracions i les causes que leshan produides, es procede ix a fer-ne

la intervenció. S'ha comencat peruna primera neteja de manera meca-

nica, arnb lajuda d'aspiradors i pin-

zells per retirar el gruix de pols acu-mulada a la superfície i a les zonesentorn de les pintures. S'ha alternararnb la fixació de les zones de pintu-

r~ldescohesionades arnb una mesclade cola metilcellulosa, aigua i acetatde polivinil amb carrega.

Per a la consolidació del supons'ha utilitzat el mateix tipus dadhe-siu que per a la fixació, variant-ne,pero, les proporcions segons el graudadhesió requerir. Per aconseguirque ladhesiu arribi a rotes les zoneson la tela esta desenganxada, es des-claven alguns gavarrois de les voresper abrir pas i així poder introduir-lo

de manera que arribi a tot arreu. Se-guidarnent, amb cor-rons de cautxú s'e-

xerceix pressió peradaptar la tela a laparer. Finalment esclaven una altra ve-gada els gavarrotsdesclavats i es refor-

El mateix detall,després de la restauració

147

cen les zones on en falten per asse-gurar-ne l'adhesió. Aquesta operacíóés laboriosa a causa de l'extensió i ladificultar per accedir a rotes les zo-nes on la tela esta desenganxada.

La segona fase de la neteja es faarnb un medi aquós i detergent lí-

quid de pI-! neutre iles concrecions orga-

niques, gotes i rega-lims, shan eliminat

meca nícament arnbbisturí.

La presentacíó esfa elonant una capa

de protecció Ileugera arnb un vernísde policiclohexanona, després eleI'anivellament preví arnb estuc, iarnb la reintegració pictórica de ti-pus illusionisra, tenint en compteque són poques i puntuals les per-dues de policromía.

Nl'lUA I'EDIV\GOSA

MAI!'E Tovzu

BIBLIOGRAFIA

CASTILLO ALBERTO: ORICI PElllCER. José M. Sert. Su vida y suobra. Barcelona Buenos Aires, 1947

JARDi, E. Las Bellas Artes. Barcelona: Dip. Provincial deBarcelona

MAS I SOLE:NCH, J. M. El Palau de Justicie de Barcelona.Barcelona: Departarnent de Justicia, 1990

Conjunt mural deI'església parroquial

de Navata•

Pintura muralSegle XVIII (1725), barroe

Aproximadament 250 m2

Església de Sant Pere de Navata (Alt Empordá)Reg. de I'SRBM 4406,1993/94

Restauraeió: Josep Paret, Fina Maristany,Anna Nualart, Assumpeió Vera, Xavier Riba,

Jesús Zornoza, Carmen Gareia, MatildeGallardo, Natalia Jáñez

•

Les pintures ornamenten tot l'absis itres de les vuit capelles laterals i re-presenten, mitjancant les tecniquesele la perspectiva, retaules esculto-rics sobre la paret llisa. La elocumen-tació fa esment de la elata el'execucióele la pintura ele l'absis, l'any 1725,pero no elel nom elel seu autor. En eldarrer terc elel segle XYIll se sobrepo-sen, a les pintures, retaules esculto-rics que en ser destruits l'any 1936van fer sortir ele nou a la llum lespintures murals. L'any 1941 i I'any1957 s'han fet intervencions perarranjar les pintures, L'actuació in

situ ele I'SRBM s'ha portat a terme elsanys 1993 i 1994

Damunt el mur hi ha una prime-ra capa ele preparació, o arriccio, elecale i sorra, i sobre aquesta una se-gona capa ele preparació o intona-co, que és ele cale en les zones origi-nals ele l'absis i ele guix en la resta,

La humitat, principal causa eleelegraelació ele les pintures, ha pro-

Tall estratiqrafica 200 augments que permet observar

les superposicions pictóriques

Unade lescapelleslaterals,abansde la restauració

vocat elescohesió ele capes amb bu-faments i elespreniments ele capapictórica, alteracions el'alguns colors,ennegriment ele eliferents arces iefloresccncies salines. Les interven-cions anteriors han consistit a substi-tuir I'original per una capa ele guixper a la collocacíó ele coneluccionsele fils electrics, i a proeluir altera-cions elel suport per fer una novafornícula.

La capa pictórica original és al'oli en l'absis i amb restes ele daurat,pero la resta ele pintura, tant a lavolta com a les capelles, així com lesintervencions posteriors, han estarfetes al tremp.

La consolielació ele les capes elepreparació ha variar segons el mo-ment d'actuació concret. Així, en ge-neral, s'ha injectat una resina acrílicaterrnoplástica i com a ompliment,segons la grandaria i penetrabilitat,s'ha optat per injectar guix-escaiolao morter de cale i poI s ele marbre.En algunes zones ele grans dimen-sions s'ha substituir el guix antic per

un ele nou.La capa pictórica s'ha fixat ele

manera puntual arnb la injecció dela mateixa resina acrílica termoplas-tica i ele manera general sha aplicatun copolímer acrílic a baixa concen-tració amb pinzell i pistola. La netejaha consistit ele manera general enl'eliminació ele pols, esquitxos deguix i pintura de manera mecánicaarnb bisturí. Puntualment s'ha netejatl'oli amb bicarbonat sodic neutralit-zat amb aigua destillada.

El sistema ele presentació combi-na un sistema illusionista en zones

Detall on pode m veurela data de realització

149

on hi havia petites perdues i un depalesarnent arqueologic, arnb tintesneutres, per a les zones amb gransperdues ele capa pictórica.

Conjunt principaldesprés de la restauració

BIBLIOGRAFIAGAY, J. Les pintures murals de Sant Pere de Navata una

obra d'art o una l!ir;ó d'tvstcne. Girona: Institut d'Estu-dis Gironins, 1993.

MARQUES I CASANOVES, J.; CONSTANS I SERRAT, L. Navata.Girana: Amics de Navata, 1985

Escenes de la vida desant Pau

•Pintures murals

Josep Bal i Joan Grau (1680)Planta de la capella 666 cm x 677 cm

Capella del Gloriós Sant Pau. Casa de laConvalescéncia. Antic Hospital de la Santa

Creu. Actual Institut d'Estudis Catalan sReg. de I'SRBM 4105, 1992

Restauració: Clara Payás, Mercé Marqués,Judith Besara, Ana Berta Egida, Marta

Escoda, Mercé Fernández, Maria de los ReyesGirnénez, Teresa Hernández, Núria Lladó,Alícia Maure, Ana Plans, Elena Sanz, Irene

Sen,Ariadne Vandrell

•

La Casa ele la Convalescencia (actualseu de lInstirut d'Esrudis Catalans)és una edificació annexa a l'anticHospital de la Santa Creu, inaugura-da l'any 1680, La capella. de peritesdimensions (6,58 m X 6,75 m deplanta), esta situada a la cantonadanord-est ele ledifici. Forma un inte-

ressa nt con¡unt barroc on tots elsmarerials i elements es combinenentre ells arnb una gran coherenciaestilística. EIs arrarnbadors i el fron-tal dalrar són de cerarníca, obra dePau i Llorenc Passoles. Les fusteriesde portes i finestres imiten marbre-jats. Com a element principal hi haun retaule ele fusta elauraela i poli-cromada amb diverses imatges de

150

talla. TOla la resta de la superfície elela capella est¡1 decorada arnb pinturamural.

PI:\ n'RES .\IL'J(AI.S

Aquestes pintures, que havienestat atrihu'icles a Antoni Viladomar,

actualment shan pogut documentari sernbla ser que es tracta duna obraele josep Bal, realitzada vers el 1703.El supon de les parets esta construirarnb maons i la volta amb rajolescollocades en dos tulls i a trenca-junt. Per sobre, hi ha un arrebossatele cale i sorra. El suport no presentadeficiencies estructurals serioses, en-cara que hi ha hagut un desplaca-ment entre la volta i els murs que hamarcar unes esquerdes profundesduns elos centímetres darnplada. Lacapa ele preparació és de guix (sulfar

ele calci), arnb un acabar poc hornogeni i que presenta diferencies eletextura. Hi ha una hona adhesió en-tre el suport i la capa de preparació.i entre aquesta última i la capa picto-

rica, que, per les caracterisuques ob-servados, suposern que es tracta du-na pintura a lo!i. L'axpccte ele ladecoració es veu alterar per unes ca-pes de vernís aplieades irregular-ment sobre la pintura, que engro-gueixen i alteren el eromatisme del'obra original. Els retocs efectuats enintervencions anteriors s'estenen perelamunt ele la pintura en bon estar.

La cornisa esta completamcnt re-pintada i s'ha canviat la elecoracióoriginal. En els murs per sota ele lacornisa es detecten alrres actuacionsanreriors, prineipalment en les orlesque emmarquen les escenes.

El procés ele restauració ele lapintura mural sha reeluit a tapar lesesquereles més obertes arnb poliu-reta expandir arnb un posterior ani-vellarnent i una reintegració pictori-

ca. Es va opta r per fer una netejasu perficia I ele les pi ntu res sensetreure'n ni les repintades, ni les ca-pes ele vernissos superposats.

RE'rAULF

Els elements eleeoratius del re-tarde esta n daurats, estofats, llarnats icisellats. En les figures es combinenaquestes tecniques amb les ca rna-cions pintades a loli.

Aparcixcn esquerdes d'assecatgede la fusta; les juntes d'unió ele lespeces estan obenes. hi ha perduesele fragments de motllures i tarn-hé reparacions elesafonunaeles enunions ele peces. L'atac ele xilofagses concentra arnb més intensitat enles parts superior i inferior. Les figu-res estan menys atacades, possible-ment a causa ele la utilització de di-

ferents fustes (pi i salze, segons lesanálisis). En eertes arees aquest atacha debilitar considerablernent l'es-tructura ele la fusta.

La capa ele preparació, a base eleguix i cola, presenta una bona cohe-sió interna pero una mala adhesióarnb el supon, Aquest problema esmanifesta en forma ele petits despre-niments.

La capa ele pintura i els dauratsestan en general ben adherits a lacapa ele preparació a excepció elepetits elespreniments molr localitzats.

La presencia ele vern issos su per-posats es localitza principalment a la

part inferior de! retaule. Pertot arreuhi havia retocs superposats a l'origi-nal, fins al punt que les carnacions

Aspectedel coruunt.després de restaurar

de la talla de sant Francesc estavencompletarnent repintades.

En aquesta carnpanya es va in-tervenir en els elements de fusta i ta-lles, pero no es va actuar sobre elquadre.

Es procedí a reintegrar el suporten les pa rts de motllures perdudesarnb una resina epoxídica (Araldit),

Les juntes de les peces que tenienmoviment o bé que ha vien estat malreparades en anteriors intervencionses van fixar arnh una resina vinílicaen ernulsió (Mowilith).

La fixació de la capa de prepara-ció despresa es va fer amb el mateixadhesiu emulsionar amb aigua a laproporció 1/3, amb addició d'unproducte tensoactiu per facilitar-nela penetració.

Després d'una primera neteja dela pols, se'n va fer una altra en pro-

Aspectedel conjunt des d'un altre angle

després de restaurar

funditat eliminant els vernissos su-perposats i les repintades. Es vancombinar diferents productes segonsla resistencia de la superfície i els di-ferents nivells de brutícia. S'ernpraernulsió de sabó neutre arnb uibite

spirit i n-n dimetilformamida dissoltamb rolue, combinant les mescles enproporcions diferents. Les concre-cions de ceres, es van retirar meca-

nicament.La reintegra ció picrorica deis

daurars es va fer arnb aquarella, te-nyint el blanc de les capes de prepa-ració. Les carnacions i els llarnars esvan reintegrar amb pigments en poi si vernís de retoc. efectuant un retocde tipus illusionista per a les petitesperdues.

151

CLAU DE VOLTA

També es va intervenir en la claude volta. Aquesta peca és de talla defusta daurada Representa diversoselements de decoració vegetal en-galzats entre si, i té unes dimensionsconsiderables. Es va desinfectar se-gons el metode explicar anterior-ment. Després es va treure la brutí-cía superficial les deposicionsd'insectes, cornbinant la nereja quí-mica amb la mecánica,

MERC~: MARQl'I'S BAI.AGllt':

CI.ARA PAyÁS Pl'IGAIl'\AL'

BIBLlOGRAFIAINSTITVT D'EsTUDIS CATALANS. Nadala de la Fundació Jaume í.

Any xv. 1981VILARRUBIAS. F. A. Noticia Histórico-arqUitectónica de los edi-

ficios de! antiguo Hospital de fa Santa Cruz y Casa dela Corweescencie de San Pablo de la ciudad de Bar-ce~ona1401-1928. Diputación Provincial de Barcelo-na

MARTINEll, C. Monumenta CetetonieeGARCIA, R. M.: CASANDVA$, L.«Les pintures de la Casa de

Oorwaescenca- O'Ar1 (1983), núm. 8/9.

Pintures murals al fresei al see

•Santuari de la Mare de Déu de la Salut

de SabadellAntoni Vila Arrufat, 1944-1945

Alcána de I'absis: 12,48 m; alcaria de les pin-tures: 5,70 m; amplada: 2,70 m

Re9. de I'SR8M 4097Restauració: Caries Espinalt, M. José Gracia,

8egoña Irigaray, Antónia Reig

•

152 Les pintures murals realitzades perVila Arrufar esta n situaeles en elpresbiterio El conjunt esta formar perquatre temes iconográfics eleelicats ala vida ele la Mare ele Déu.

Després eI\lI1 estudi general detora la superfície pictórica s'ha arribarals resultats seguents. en algunes zo-nes ele la pintura mural s'aprecien lestres capes darrebossat; la primera

correspondria al morter que cobreixtot el mur ele maons; la següent, l'a-rriccio, formar per cale i sorra ambuna bona cohesió amb les capes in-feriors i, finalment, una capa molt

Un detall, després de la neteJa

Aspectegeneraldurant

Jaintervenció

fina ele cale de coloració grisa, sobrela qual hi ha la pintura. Tots els murspresenten escletxes causaeles pelsmovirnents e1els murs d'obra.

La capa pictórica al frese cornbi-nada arnb zones al sec presenta ungran nombre e1'esquerdes típiquese1el proceeliment en el procés d'as-secatge. En les zones realitzades alsec s'utilitza un tremp d'ou per lase va bona afinitat e1'integració arnbla cale. Caela mur pintat esta fet en3 o 4 jornades. La pintura presentaun estat ele conservació molt desi-gual; en zones al sec el pigment hapres un aspecte pulverulent perl'acció ele l'aígua produida per lesgoteres, en especial el color hlau(oxid ele cobalt) e1el mantell ele laVerge ele les Noces ele Cana. El fume1els ciris ha formar una extensacapa negra sobre la pintura i sobreI'or, fet d'un aliatge de coure, e1elsnervis ele la volta. En la zona cen-tral superior e1el presbiteri l'accióe1els e1egoters ha fet desapareixcr lacapa pictórica ele part deis plecs elela túnica ele Déu, i un peu d'un an-gel. L'estat ele conservació és valo-rabie en 2 o regular.

Per a la consolielació ele les zo-nes d'aixecarnent ele la capa pictori-

Presentació final del conjunt mural del santuari

Diverses pérduesde la capa pictóricaque afecten t'alíisat

o intoneco

ca i pulverulencies, s'ha optat per

utilitzar elos criteris diferents: en el

GIS ele Ilocs arnb aixecaments s'apli-

ca arnb pistola-esprai un meeli al-

coholic sobre la capa pictorica per

després aplicar-hi un papel' molt fi

de fibra natural. Per a la fixació ele

les dues capes separa eles hern injee-

tat una elissolució ele Primal ac 34 al

50 % arnb alcohol. En les zones ele

pulverulencia, sha fixat arnb Para-

loiel B-72 elissolt al 5 % en xile, pol-

voritzat amb pistola d'a ire compri-

mir. La neteja ha consistir en una

primera intervenció mecánica per

eliminar les perites partícules de

153

brutícia i tarnbé s'ha utilitzat una es-

ponja-goma en sec per a la neteja

general ele la capa pictórica. En zo-nes molt puntuals ele parts molt ne-

gres ele fum s'ha aplicar polpa ele

papel' arnh carbonar arnoníc, neu-tralitzat arnb aigua destil·lada.

Per a la presentació final ele les

zones arnb perdua cromática, amb

l'ajut ele material forografic,' hem

pogut reconstruir les zones desapa-regueles seguint un eriteri il·lusio-

nista.CARLES ESPINALT CASTEL

M. JOSI' GRACIA TARRAGOI\'A

NOTA1 Provinent del fons documental de la sagristia del

santuari de la Mare de Deu de la Salut.

BIBLIOGRAFIACASAMARTINA I PARASSOLS, J, vse Arrufat. Sabadell: Fundació

Caixa de Sabadell, 1994, p. 270-274.MATEU I VIDAL, E. La decoració del Santuari de la Mare de

Oéu de la Salul. Sabadell: Alba, 1960

154

Crist glorificat amb elsquatre evangelistes

•Pintura mural al tremp. Segle XVI

Església de Sant Andreu de Salardú(Val d'Aran)

Reg. de I'SRBM 4762,1994Restauració: Caries Espinalt, M. José Grácia,

Silvia Samaniego

•

Salardú conserva I'esglésiarománica dedicada a sant Andreu,de planta basilical amb tres naus, co-berta gotíca i tres absis.

La pintura mural descoberta és ala zona de l'arc triomfal de l'absisprincipal. Sota la decoració de colorblau amb cstels daurats, feta desprésde la Guerra Civil espanyola, es va

descobrir aquesta pintura del segleXVl. La composició, que s'ha conser-vat en bona part, esta presidida perla figura de Jesús representat com aCrist glorificar.

L'escena central queda delimita-da per quatre casetons, ocupats pelsquatre evangelistes, dos a cada ban-da de Crisr. Sota cada evangelista hi

Detall de les lIegendes que anaven apareixenten les primeres preves d'eliminació

de la pintura blava

Conjunt del presbiteri

Sota les capesde pintura i cale

apareixen escuts barrats

ha una inscripció amb el seu nom i,a més, una sanefa inferior que, a labanda de sant joan i sant Marc, fareferencia al pintor i a la data d'exe-cució:

(. ..LAN-15X.xXXQVE-FOVC-PIN-TAT-LOV .. - ..OANOT-BILOV-DESPA-BERTRAN-OX.).

La inscripció de l'altrc costatcommernora la compra d'unes capesbrodades arnb or a l'epoca del batlleCoi, l'any 156].

Tant els plecs dels vestits deIsevangelistes com els de Crist, hanestar resolts amb uns traeos negresmolt marcats, Teta la superfície ele lapintura esta elecorada arnb un cel es-telar on els estels són fets amb trepa.

La part exterior ele l'arc que elónapas a I'absis és presielit per tres es-cuts heraldics amb les armes ele lacasa ele Barcelona (reis de la coronaele Catalunya i Aragó).

L'aparell ele la capcalera ele l'es-

glésiu on es troba la pintura és depedra irregular arnb un revestimentde morter Iliscat de cale, sorra i pis-sarra Al darnunt elel morter hi ha eli-rectament la capa pictórica. En ferl'exurnen organoleptic per valorarl'estat de conservació es va veureque la ca pa de prepara ció presenta-va. en diversos punts, alcarnents con-siderables fruit de les hurnitats i lesfiltracions que es proelueixen, princi-palment, per l'acumulació ele neu elu-rant lhivern i el seu posterior desglaca la primavera.

La capa pictórica és un tremp elecola animal aplicar elirectament sobreel morter lliscat,

Com ja s'ha elit anteriorment, lapintura es trobava coberta per unadecoració ele color blau arnb estelsdaurats feta elesprés ele la Guerra Ci-vil espa nyola, per la qual cosa, elprimer pas en el procés va ser detreure cornpletarnent aquesta capa.

Després del descobriment general

Simultaniarnent fou necessari fixar iconsolidar la capa pictórica, donatque les humitats i les filtracions ha-vien malmes, en alguns punts deforma considerable, el morter i, com

a conseqüencía, la capa pictórica. Esvan aplicar unes gases arnb un co-polímer acrílic (Paralolid B-72) als

alcamenrs de larrebossar i shi va in-jectar un compost ele guix i acerar,

intentant, alhora. de rebaixar al ma-xirn l'aixecament fent-hi pressió. Enles zones on perillava la capa picto-

rica pero el morter esta va en bon es-tat es va optar per protegir-la ambpaper ele seda i injectar-hi una disso-lució de Primal ac33. La neteja va sermecánica i se'n van eliminar pun-tua Imenr algu nes ca pes m itja nca ntclorur ele merile barrejat arnb tilosa.

155

La protecció ele la capa pictórica

es va fer arnb un copolímer acrílicdiluit arnb un dissolvent volátil. Coma sistema de presentació i reintegra-ció es va adoptar un criteri arque-ologic, per la qual cosa es va proce-elir a massillar les Ilacunes i aaplicar-hi, rnitjancant colors a I'a i-

gua, una tinta neutra. D'aquesta ma-nera en cap moment no es distorsio-nava lautenticitat ele la peca.

M. JOSI' GIIÁCIA

156

Déu pare i els quatreevangelistes

•Pintura mural al tremp

Segle XVI

Església de Sant Juliá Mártir, Garós (Vald'Aran)

Registre de I'SRBM 4761,1994Restauració: Caries Espinalt, M. José Gracia,

Silvia Samaniego

•

L'església de Sant Julia Manir ala vila de Garós, a la Val d'Aran, té lanau románica del segle XII i l'absiselels segles XV-XV] encara que la tipo-logia és ele finals del gotic. Les pin-tures murals són ele finals elel segle;(VI i estan situades a la cúpula elelpresbiteri.' Iconograficarnent són

molt sernblants a les que es troben aI'església d'Arties realitzaeles sobrefusta.' Tarnbé tenen certa relacióarnb les ele Son al Pallars Sobira.Aixo fa pensar que si no són elel ma-teix autor potser sí de la mateixa es-cola.

La pintura mural esta feta sobreun revestiment ele morter lliscat elecale i sorra bastant irregular. La capapictórica esta realitzada amb untrernp de cola animal. El problemaprincipal d'aquestes pintures és elproduit per unes hurnitats que hanafectat basicarnent la zona baixa elesant Mateu i sant Marc provocantuna perdua ele capa pictórica en al-gunes zones i en la resta que s'hagitornar pulverulenta. Tarnbé hi hatota una serie d'aixecarnents ele lescapes pictórica i ele preparació pro-duits possíblement per aquestes hu-rnitats i agreujats per moviments elelsmurs, que han provocat l'aparicióeI'esquerdes elel suport.

En l'actuació realitzada a la figu-

El mural, després de la intervenció

ra ele sant Mareu, la més afectadaper les hurnitats i per tant la més ele-teriorada , es va proceelir a fixar iconsolidar la capa pictórica arnb unaresina acrílica aplicada amb xeringa,després d'haver protegit la capapictórica arnb un paper de seda.Posteriorment es van anivellar lesllacunes i es va injectar una barrejad'escaiola i acerar en aquells puntsen que fou necessari. A la resta ele lapintura mural es va actuar ele la ma-teixa manera consolielant amb la re-sina acrílica aquells punts on eraconvenient i fixant i consolielant elmorter al mur en aquelles zones ons'havia despreso Finalment es va op-tar per tapar les esquerdes, protegirla capa pictoria i fer una reintegraciópictórica ele tipus il-lusionista.

M. joss GRÁClA

NOTA1. Vegeu les fitxes número de registre de rSRBM

3791, per a les pintures de la vena de fusta d'Arties i núme-ro de registre de I'SRBM 4079 per les pintures murals deI'església de Sant Just i Pastor de Son.

•Déu Pare i elsevangelistes

•Pintura mural al tremp

Presbiteri de I'església parroquial deSanta Maria, Arties (Val d'Aran)

Principis del segle XVI

Reg. de I'SRBM 3792,1990Restauració: Caries Espinalt, Pilar Diaz,Clara Prats, Marta Torner, Menchu Uroz

•

Durant les obres de restauració

ele les pintures del Judici Final,' si-tuaeles en el primer trarn ele lacapcalera ele l'església románica eleSanta Maria d'Arties, es elescobrei-xen, sota la volta ele fusta policroma-da del presbiteri (1958), restes d'unapintura mural que quedava amaga-da.

Presideix la composició la figurade Déu Pare que beneeix, envoltatele núvols i petíts querubins. Desd'un punt ele vista estilístic, les pi n-tures d'Arties no semblen pas llunya-nes ele la manera com han estat trae-tades les elel presbiteri ele l'esglésiaele Son (Pa lla rs Sobira). 2

La volta, que fa de suport ele lapreparació de la capa pictórica, téun aparell molt irregular forrnat perpissarres no gaire grosses envoltadesper reble, arnb un nucli aglomerar

Detall de la pintura,abans d'iniciar-se la restauració

Presentació final de la pintura

157

ele codols, pissarres i petits trossosde fusta. Sobre el rnorter de cale isorra, el remolinat Carriccio), hi hal'allisat Cirüonaco) formar per unafina capa de sorra i guix sobre laqual es troba la pintura, feta altrernp de cola.

La nau principal presenta una es-querela que va ele cap a cap ele l'es-

glésia. La descohesió entre el morter

i l'aparell de la volta és generalitzadaen tata la superfície, fet que ha pro-vocat una perdua considerable dun60 % del conjunt pictoric de l'arctriomfal. És possible que es decidístapar la pintura mural, poes ariysdesprés de ser executada, arnb unavolta de fusta pintada que copiava elque devia quedar amagar J3 enaquell moment.

Previament a la neteja mecánica,s'ha fet la fixació de la capa ele pre-paració en perill de elesprenimentamb una resina acrílica. En 1I0csmolt determinats, i com a mesura deprotecció de la capa pictórica, s'haengasat la superfície i. arnb l'ajutd'un tensor metallíe extensible, s'-han tornar a col-locar al seu 1I0c elsfragments de pintura elespresos.Tarnbé tots els límits que recorren elperímetre de la pintura, com l'es-querela central de la volta s'han con-solidat a base d'un preparar arnb

carrega.Després defectuar la fixació de

les zones ele pintura pulverulenta,amb un copolímer acrílic, hem arri-bar a la base de presenta ció final,que ha consistit en una reintegraeiópictórica ele tipus arqueologic a baseele tintes neutres amb tonalitats dife-rents, segons la zona de la pinturamural.

CAI{L!:S ESPINALT

NOTES1. Restaurades I'estiu del 1989, reg. de I'SRBM 28412. Vegeu la fitxa del número de registre de I'SRBM

4079

BIBLIOGRAFIAMESURAT, R. Les peintures murals du sud- ouesf de la France

du XI au XVI siécte (Languedoc, Catalogne septentrio-nale-Guienne-Gascongne-Compté de Fa!x). París: EcA. et J. Pieard et Cie. 1967.

Detall d'una volta,abans d'ruciar-se el procés de restauració

158

Decoració mural•

Pintura muralAntoni Viladomat, 1727-1737

Capella deis Oolors, església de Santa Mariade Mataró (Maresme)

Reg. de I'SRBM 3780,1990Restauració: Mercé Marqués, Reyes Jiménez,Vidal Herrero, Esther Martínez, Anna Nualart i

Rosa Roca

•

La capella deis Dolors és unaedificació annexa a la basílica eleSanta Maria de Mataró.

La Congregació dels Dolors, fun-dada a finals del segle XVII, inicia laconstrucció ele la capella l'any 1698.L'esrncntada congrega ció cncarregala decoració de la capella al pintorAntoni Vilaelomat i Manalt el 1722.L'any 1727 s'iniciaven els treballs elepintura. L'obra es pcrllonga fins al1737. Entrant a la capella hi ha, enels murs laterals, una decoració eletrompe-l'oeil a base de columnes, pi-lastres, diversos ornaments i falsosmarbrejats combinats amb elementsmotllurats que serveixen per ernmar-

car les teles que representen les es-tacions elel Viacrucis. Aquesta eleco-ració elels murs laterals va ser ínter-vinguda anteriorrnenr, i avui ja noconserva les caracteristiques materi-ques ele la pintura original al tremp.

Quatre detalls de les pintures, abans de la intervenció

A causa d'unes fortes pluges quevan caure durant la rcparació de lacoberta ele la capella, les voltes vanquedar inunelaeles eles ele la part ex-terna elel su port.

L'estructura ele maons que con-forma la volta va absorbir bona partele l'aigua que es va acumular en elsextrems ele les voltes de -rnocador- iles Ilunetes. Tot i que no nhan que-elat greus seqüeles en l'cstructura,Ilevat d'esquerdes que en alguns ca-sos són forca ohertes, les capes depreparació i pictórica van quedarmolt malmeses. L'acció ele la humitatcombinada arnb el furn proelucte dela combustió ele ciris, són la causaprincipal de la elegradació.

En general la capa pictórica espresenta molt pulverulenta en rota lasuperfície. L'aglutinat ha perelut laseva capacitar dadherir les partícu-les ele pigment, arnb la qual cosa lapintura és COlll pols dipositada sobrela superfície i desapareix sota l'acció

ele la més Ileu abrasió, Pero en les

zones corresponents a les l!unetes,l'arrencament de les voltes i la partinferior ele les arcades, la pintura pa-teix un tipus ele elegraelació eliferent.Aquestes zones van quedar afecta-eles per l'absorció ele l'aigua a travéselel mur i per l'acció elirecta el'aques-ta proceelent ele les esquerdes. Enaquest cas la pellícula pictórica espresenta en forma de tel molt primoHi ha elespreniments, perdues, deco-loracions i regalims.

El factor principal de degradacióhan estat les eflorescencies ele sals

en la capa ele preparació, que hanprovocat el elespreniment ele la capapictórica. En altres arees, les salss'han dipositat, per migració, da-munt la capa pictórica, i n'han pro-vocat la disgregació. Una altra con-seqüencía ele la humitat ha estar laproliferació de fongs, ele maneraque algunes coloníes s'han elipositatsobre la pintura de manera superfi-cial, mentre que d'altres hi han arre-lat el'una manera més destructiva.

En superfície ens trobem ambuna capa fosca proceelent del fum,

159

la poi· lució i la poI s que altera subs-tancialment els valors cromatics i laqualitat pictórica. Algunes interven-cions desafortunades amb repinta-des i vernissos que tapen zones elepolicromia original en bon estat,contribueixen a empitjorar el con-junt.

Els processos seguits en la res-tauració van ser els següents:

• Eliminació mecánica ele lessals i les colonies de fongs.

• Fixació de la capa pictórica enles zones de maxim peril! de per-dua.

• Reompliment ele les esquerdesmés profundes i estucar en generalde totes les esquereles fins al nivel!de la capa pictórica.

• Reintegració pictórica ele leslIacunes més evielents amb una tec-nica a l'aíguada.

• Desinfecció ele la fusta ele lesfinestres atacados per xilofags.

MERCÉ MARQUÉS I BALAGUÉ

CLARA PAYAS j PUIGARNAU

BIBLIOGRAFIAFulls del Museu Arxiu de Santa María de Matará (Juliol

19851, núm. 23ALCOLEA I GIL, S. Vi/adamar. Cataleq d'exposlció Matará:

Museu Comarcal del Maresme, 1990.

160 I

Pintures murals deI'església de Sant Esteve

•Pintura mural

Cercle del mestre d'Osormort, románic,segle XII

Església de Sant Esteve de Maranyá(Baix Empordá)

Reg. de I'SRBM 4417,1993Restauració: Imma Pera

•

A la zona de l'absis de l'esglésiaele Sant Esteve de Maranya es con-serva un conjunt de pintures muralsdatat a la primera meitat del segleXII. Aquest conjunt ele pintures hanestar consideraeles historiográfica-ment rnolt properes, pel que fa alestil, al cercle d'Osorrnort.

Les pintures presenta ven un es-tat de conservació bastant precariamb un deteriorarnent que calia seraturar. Tant el elibuix corn el coloreren molr elifícils d'apreciar, no sola-ment pel seu estar fragmentan, sinótambé per la gran quantitat ele con-crecions, acumulació ele pols i, engeneral, un ennegriment ele tetes lescapes ele superficie.

Les pintures tenen com a su portun mur arnb carreus totalment irre-gulars coberts amb una preparacióque paria perdues i bufaments perculpa de la humitat. Així dones, l'ar-riccio i l'intonaeo es trobaven enmal estar ele conservació: hi haviadespreniments irnportants sobretot ales parts altes que han fet perdre totl'intonaco i la pintura, i que fan quees pugui veure la marca ele l'encan-yissat, En molts punts ele la superfí-cie ele la pintura es podía apreciarl'arrebossat. La policromía (es U'actad'un fresc al sec pintat a la cale) estrobava l1101t perduda i fragmentada.Aquest avancat estat ele deteriora-ment no solarnent era elegut a la hu-mitat sinó tarnbé a una important Abans de la interven ció

capa de cera decolorada que es tro-baya en tota la superfície on hi haviapolicromía arrencant i aixecant elcolor. Aquesta capa no deixavaapreciar la pintura i a la vegaela faci-litava l'acumulació ele pols i brutícia.Tanr a la pan esquerra com a la dre-ta del registre inferior no es podienapreciar gens les pintures a causad'una capa de cale i pols. A més,tarnbé es trobava coberta de formainterrnitent per una pintura ele colorocre fcrric que, ele vega eles, sernbla-va tapar restes pictoriques originalsi, de vegaeles, una capa d'arriccioque es devia col-locar posterior-ment, Aquest arriccio tenia la funció

Les pintures, una vegada restaurades

danar cobrint els carreus que lesperdues eleixaven a la superficie.

S'han eliminat les capes superfi-cials de brutícia i les concrecions elema nera mecan ica, i la cera de su per-fície amb triclorctile i u-bite spirit.Tarnbé sha fet ús ele la goma des-borrar per eliminar la poi s en zonesconcretes a I'igual que laigua amo-macada per eliminar acurnulacionsde materia orgánica. L'eliminació desals insolubles i elel tel de colorblanc de carbonar calcic s'ha fet demanera mecánica

Com a sistema de presentaciós'han utilitzat tintes neutres per nointerferir en l'obra original. Per aca-

161

bar, la fixació de la capa pictorica i

la protecció de lobra s'ha fet arnbuna resina acrílica diluida al 4 %

arnb xile.

I~I~IACLlI.Al)A PERA I MIRó

BIBLIOGRAFIABADIA I HOMS, J. L'etconector« medieval de /'Empordá Giro-

na: Diputació Provincial de Girona, 1977, p. 396-397.Catalunyarorénce. Vol, 8. Barcelona: Fundació Enciclope-

dia Catalana. p. 319-325.

162 I

Epifania•

Pintura mural al trempc.1510

Portalada de la canónica de Santa Maria deLladó d'Empordá (Alt Empordá)

Reg. de I'SRBM 4767,1994Restauració: Pere Rovira

•

En el timpa apareix una pinturafeta el 1510, on es representa l'epifa-nía, de la qual es conserven granquantitat de restes malgrat la se va si-tuació a I'exterior, exposat contínua-ment als agents armosferics i a lallum solar. No s'aprecia una mancade fixació general de la pintura a lapedra, nornés apareixen punts de

perdues estables pero sense aixeca-ments (perqué són zones de juntescantoneres o perqué han sofertagressions dírectes).

Aquest primer contacte ha servitper deterrninarne l'estat de conser-vació i constatar les característiquesde la pintura, així com per fer la pri-mera restauració per tal de consoli-dar i netejar superficialment la pin-tura.

També cal destacar i ref1ectir elgreu estat de degradació que sofreixrota la portalaela, arnb exfoliacionsdel material petri, a causa ele la hu-mitat i la contaminació atmosferíca,que provoquen una clisgregació dela pedra arnb l'aparició de sals ifongs, fent que es vagin perelent, enels darrers anys i d'una manera alar-mant, la qualitat escultórica i la defi-nició deIs relleus.

La restauració ha consistit en unaneteja superficial del fang i la polsadherida per sobre la pintura, comtambé en la neteja elels racons elevegetals, ele restes ele material petri i

Després de la neteja, fixació i protecció final

ele nius d'insectes. Tarnbé s'ha inci-elit en la capa de carbonata ció queernblanquina la pintura. Després elela fixació previa puntual ele les 20-

nes amb perdues mítiancanr resinaacrílica, es procecleix a la neteja su-perficial de materies dissolubles 111it-jancant aigua i algun agent abrasiu(pasta paper). A la capa de carbonarse li aplica, mitjancanr paper Japó,una papetta AB 57, incielint si cal enles parts més reticents. Tot plegat esretira amb aigua fins que no en que-den restes. Posteriorment, es conso-liela internament la capa ele prepara-ció i la policromía arnb I'aplicaciód'un ester ele silici i es protegeixamb una resina acrílica molt diluida.No es reintegra cap punt sinó que eseleixa una presentació arqueológica.

PERE ROVIRA

BIBLlOGRAFIA"Santa Maria de uaoo-. A: Catalunyaroréoce. Vol. 9. Bar-

celona: Fundació Enciclopedia Catalana, 1988, p.526-545

MORA, P.; PHIUPPOT, P. Conservation of wall painting. Kenth

Butterworths. 1983

Pintures murals•

Capella del Sant Sepulcre o Peu de la Creu delconvent deis Ángels (Barcelona)

Segle XVI

Registre 4114-1992Restauració: Josep Paret, Cati Aguer,

Anna Ruiz de Conejo

•

LI capella del Sant Sepulcre odel Pcu de la Crcu tal com la conei-xcrn actuulrnent és una transforma-ció, porta ela a terme duranr els anys1')6H-1 ')69, deguda a liruere» delhishe jo.m .Iuhí (1-1571), reoleg i hu-manista franciscá hisbe auxiliar delí.rrcclona. Les pintures murals com-pleten I:i decoració ele fons dun grup

escuhoric del Sant Sepulcro. amb elqual es relacionen. Arnhdós es tro-hen situars en la cape,;alera de la ca-pella .

Sobre una sola capa de morterde cale i sorra, ele dimensió irregulari arnb un relleu final bastanr eliscon-tinu sha aplicar una fina capa depintura a l'oli. La humitat per filtra-cions ha debilitar laglutinant i el car-bonat calcic ha esdevingut sulfat cal-cic o guix provocanr que la capa elepreparació s'hagi tornat pulverulen-ta, fet que ha afectar la capa pictóri-ca arnb petits elespreniments ele pin-tura. Afecten rambé la GIJXI pictóricaquarre grans esquerdcs que la recor-ren ele dalt a ba ix. LI superficiepictórica es troba coherta ele pols iesquitxos de guix junt.unent amh unvernís oxidar pel pas del temps.

Es consoliden les esquerdes .unbun morter ele cale i pols de m.rrbre

arnb aelelició duna resina acrílica ter-moplastica. i sacaben danivell:ir.

amb la superficie original, amb uncstuc industrial Per fixu r la clpa

Conjunt pictóric mural. després del tractament de fixació i neteja

pictórica s'aplica un copolímer acrílic en baixa concenrracíó. El sistemaele prcsentació és lillusionista. laque les perdues ele pintura són peti-tes, respectant-ne. pero. la llcgibilitatrespecte a loriginal.

BIBLIOGRAFIAAINAUD. J.: VERRIE.F.P, «La ciudad de Barcelona» A: Catálo-

go monumental de España. Madrid 1947, p.183·185.

ANAUD DE lAsAR 1t::, J. "No destruirn el nostre oaurror»-. Re-vista de Catalunya [Barcelona] (rnarc 1988), núm. 17.p.3-6.

GARRIGA. J. Hlstóna de rert cata/a. Vol. 4: L'epoca del Renai-xement. Segle XVI. Barcelona: Edicions 62. 1986.p.107-11O.

GARRIGA. J. -Patrimoni historie i creació arquitectónica».ñevate de Catafunya [Barcelona[ (setembre 1988),numo 22. p. 75-98.

Anallsl técnica i tuncionst del oetnmov immobmsri mUniCipal,1: El Rava!. Barcelona: lnstrtut de Tecnclcqia de laConstrucció de Cataíunya. 1983, p. 4-9.

163

164 I

Are triomfal•

Pintura mural al trempSegle XVI

Perímetre total de I'are exterior: 18,60 mEsglésia parroquial deis Sants Just i Pastor

de Son del Pi (Pallars Sobirá)Reg. de I'SRBM 4079,1992

Restauraeió: Carmina Admella i Lidia Balust

•

Aquestes pintures es troben al'arc triomfal i a la vo\ta del presbite-ri de l'església.

Es tracta d'unes pintures muralsal tremp pintades damunt d'un mor-ter de cale i arena que, en el mo-ment ele ser trobades, esta ven cober-tes per diverses capes ele guix i elepintura ele cale repartides desigual-ment per tota la superfície.

El seu estat de conservació espodria qualificar de bastant dolent jaque van estar exposades durant moltele temps a una filtració directa d'ai-

Detall,un cap eliminadesles superposicionsd'estrats de cale

gua com a conseqüencia d'uns eles-perfectes ele la teulada. A causa dela humitat, la preparació es va debi-litar i va perdre la seva cohesió ambel mur en algunes zones, i la poli-cromia es va elegraelar fins a perelrela composició i la qualitat pictóricaelel color i elel elibuix originals.

La interven ció realitzada va con-sistir a treure mecanicarnent lesnombroses capes superposaeles elecale i pintura per descobrir els mu-rals. Parallelament a la tasca de des-coberta, es va fer necessaria tambéla consolielació ele la capa ele prepa-ració o arrebossat, ja que la seva evi-elent elegraelació dificultava qualse-vol altre tipus eI'intervenció.

Una cap reintegrar l'arrebossat i

elescobertes les pintures, el pas se-güent consistí en la fixació ele lacapa pictórica per evitar la degrada-ció i afavorir-ne la protecció. Poste-riorment es van anivellar les llacunesque tenien perdua d'arrebossat mit-jancant un estuc amb carregues iner-tes per donar una textura similar, ies van reintegrar les petites perduespictoriques de manera illusionista iles llacunes més importants es vanigualar amb una tonalitat neutra.

LíDIA BALUST CLAVEROL

BIBLlOGRAFIATREPA], R, «Conjunt monumental de Son", Quadems [Esterri

d'Áneu] (1993). numo 2, p. 20-21.L, «Pinturas murals de l'esqlésia parroquial de Son».

[Esterri d'Áneu] (1992), núm. 12, p. 30-31

Aspecte final del conjunt de I'are triomfal

•Grafits de la presó vellade Castelló d'Empúries

•Pintura mural

Restauració: Segle XIV-y:..; aprox.Aprox. 12 m' cada cel·la

Antiga presó de Castelló d'EmpúriesReg. SRBM 5126,1995

Restauració: G. Alcántara, M.M. Boada

•

L'edifici, del s. XIV, pateix unaruma progressiva des que va deixarde funcionar com a presó. La sevadegradació s'ha accentuat a causa dela construcció eI'un bloc de pisos,que va provocar l'enfonsament elegran part de la teulada i ele gairebéla totalitat elel sol del primer pis; aixoha contribuít que una part importantde l'edifici s'enrunés, amb la perdua

considerable deis grafits incisosdamunt la pedra i deis arrebossatsde I'interior de les cel·les. Les restesele graftts conservats presenten unestar ele conservació molt deplorablea causa de les condicions ambíentalsadverses.

Alguns deis grafits presentenintervencions anteriors.

L'arrebossat que contenen elsgrafits és el típic remolinat utilitzaten construcció, a base de cale apa-gada i sorra ele riu. La sorra és demala qualitat, ja que presentamiques i altres impureses (aixo afa-voreix I'exfoliació i la mala cohesióarnb la cale), aquesta sorra en algunsarrebossats és molt grossa i en altresés de gra mitjá El gruix elels dife-rents arrebossats és variable i oscillaentre 0,5, 1 i 2 cm aproximaelament.

L'estat de conservació deis elife-rents arrebossats és molt elolent, rui-nós. En zones ben localitzades pre-senta, en general, disgrega ció delmorter (la cale, a causa de la humi-tat, ha eselevingut bicarbonat ele

calci soluble), bosses arnb manca elemorter, manca ele cohesió arnb elmur i perdues generalitzades en leszones inferiors.

La superfície que conté els dife-rents tipus de grafits incisos, arnb

una profunelitat variable segons cadagrafit (oscillen entre 1, 2 i 3 mm), estroba pulverulenta-disgregada Ensuperfície, aquests arrebossats pre-senten efloresccncics de sals que pelseu aspecre són de carbonar calcic.

Un elels arrebossats, l'exposat a laintemperie, presenta en la rnajoriade rota la seva superficie una proli-feració generalitzada de líquens.

L'arrebossat exposat a laintemperie i amb una gran prolifera-ció de líquens, ha estat tractat ambun pulveritzaelor per tal d'aplicar sili-cofluorur de 50 DI al 2% en aigua

destillada, per eliminar-los arnb l'a-juela ele raspalls suaus i bisturí.

Les superfícies elels arrebossatspulverulents s'han tractat arnb unfixador a base ele resina acrílica ter-rnoplastica -Paraloid B72" al 3%, 5% i10% dissolta en toluol.

S'han reforcat zones puntualsamb perill de despreniment, arnbuna gasa fina adherida arnb ParaloidB-72 al 25% en toluol, aplicada arnb

paletina i adaptant la gasa arnbmolta cura elamunt de la superfícieafectada. Les zones d'arrebossatsperiferiques al voltant deis grafitsamb manca ele cohesió amb el murs'han reforcat arnb un bisel! de guixescaiola.

Els arrebossats interns disgregatsamb bosses i amb manca de cohesióarnb el mur, previament reforcadesmitjancant el procés dengasat, esvaren consolidar injectant una resinaacrílica terrnoplastica Primal AC33,arnb un preparar ele caseinat calcic iuna carrega ele pols de marbre fi.Una vegaela introduit el producte, espressiona la zona consolidada peradaptar-la al mur amb una fustaencoixinaela, mantenint la pressió de24 a 48 hores, mitjancant uns ten-sors.

Retiraeles les gases i consolielatl'arrebossat, es procedeix a una

- ...... ~,

.4."',

/....

<:»:..../-'... .....<~- ""'""

.~ "11--"-", "

.-'\~>'", -;- ....-: ... -...~~---,- ---""'-c~r,..-

Presentació deis dos murs un cap restaurats

neteja de tipus mecanic arnb bisturí,raspal!s suaus i agulles, per tal d'eli-minar puntualment les sals insolu-bles. Els contorns bisellats deis dife-rents arrebossars que contenen elsgrafits s'han tenyit arnb tinta el'un toque harrnonitzés arnb la superfíciefinal ele l'arrebossat. Les llacunesgrans i petites amb manca eI'arrebos-sat s'han reintegrat per sota el nivellde I'original, arnb un morter preparararnb restes de morter original pul ve-ritzat i garbellat, aglutinat arnbPrimal AC 34 al 10% en aigua eles-til-lada. Finalment s'ha aplicat unacapa generalitzaela de Paraloiel B 72

al 4% en toluol com a capa ele pro-tecció final.

Els dos carreus ele pedra elel JOcdel marro s'han netejat arnb aiguadestillada i s'han eliminar les restesele pintura que cobrien la superfície,mitjancant un sistema mecanic arnbbisturí i raspalls suaus. S'ha aplicarun hielrofugan-consolidant.

En la intervenció s'ha partit ele laidea que les celles aniran cobertes iper aquest motiu s'han utilitzat mate-rials i proeluctes per a pintura muraleI'interiors.

165

GENEI{ ALCÁNTARA

Baria avall•

Oli sobre telaFrancesc Galofré OIler, 1892

300 cm x 500 cmMuseu de Valls (Alt Camp), núm. d'inv 482

Reg. de I'SRBM 2833,1993Restauració: Maite Toneu

•

A dalt, fotografia de lapintura aban s

de restaurar

168

A l'esquerra,mament en quees tornava a clavarla tela al bastidor,per a peniar-la de noua la sala del museu

A sota, durant elstreballs de

restauracio enel centre de SantCugat

dació i la desinfecció del suport, laneteja de la brutícia adherida, la re-construcció volumétrica de les partsde motllura perdudes, que es fa ambmotiles de silicona, i el positivatamb guix de dentista. La protecciófinal es fa amb vernís i la reintegra-ció pictórica, amb pigments, polsrnetallica i vernís de retoco

venció anterior. Actualment presentanoves perdues puntuals de capa deprepara ció i pictórica en els voltantsde les quals l'adhesió esta afeblida.A la superfície hi ha una capa depoI s i s'hi observen zones brillants ialtres de mats.

El procés de conserva ció i res-tauració ha consistit en la fixacióamb coletta deis punts de policromiaen perill de despreniment i en la ne-teja de la poI s superficial. Les per-dues s'han anivellat amb estuc i, se-guidament, s'han reintegrat demanera illusionista. Les zones mats,corresponents a retocs antics, s'hanigualat amb I'aplicació de vernís.

L'obra s'ha tornat al museu ons'ha fet el muntatge de la tela en elseu bastidor i en el marc (de fustaamb motllura de mitja canya ambmotius florals daurats), El mal estatdel marc ha fet necessaria la consoli-

MArTE TONEU

El quadre presenta una restaura cióanterior en la qual es va reforcar latela original, que tenia estrips i fo-rats, amb un reentelatge format perquatre peces cosides al lIarg de latela. El bastidor de fusta és de tipusespanyol amb dos travessers, un deIsquals és posterior. S'observa que elquadre ja havia estat netejat, estucat,envernissat i retocat en una inter-

BIBLIOGRAFIAMARTINELL,c. El pintor Galofré Oller. Estudis Vallencs, 1962

La processó de l'Albiol•

Pintura a I'oli sobre telaFrancesc Galofré Oller

(Valls, 1865 - Barcelona, 1942)113,5 cm x 169,5 cm

Museu de Valls, núm. d'inv. 481Reg. de I'SRBM 2824,1990

Restauració: Marta Serra, Ángels Espona

•

La processo de l'Albiol és una de lesprimeres obres importants d'aquestpintor i és una peca destacada de lase va producció pictórica. És unapintura de genere costumista, moltcornú en la seva producció. El pintorvallenc tenia un mas a l'Albiol ipinta una escena que ell havia vistsovint: la processó dedicada a santMiquel que se celebrava cada any al'Albiol.

La pintura havia estat intervingu-da amb anterioritar. La tela presenta-va cinc estrips, tres deis quals esta-ven tapats arnb pedacos ele telagruixuda pel reverso La vora estava

molt gastada i trencaela. Els angleselel bastielor esta ven separats a causad'un picat excessiu de les falques. Lacapa ele preparació i la pictórica pre-sentaven un bon estar general, tot ique en els estrips i en alrres zonesele les vores ele la tela s'observavendespreniments. La capa de superfí-cie presentava un aspecte esgrogueuper l'oxídació elel vernís.

Es retiraren els tres pedacoscol·locats en una anterior interven-ció i es proceelí a aplanar la tela. Totseguit es van col, locar cinc pedacosele tela ele lli en els estrips correspo-nents i fils ele lIi en aquells punts deperdua molt puntual ele tela. S'apli-caren baneles ele tensió a tat el perí-metre de la tela, per muntar i tesarposteriorment la tela al bastidor.

La capa ele superfície es netejaarnb una mista d'alcohol etílic i iobi-te spirit al 50 %, i sabó neutre. Fina-litzada la neteja, es proceelí a l'en-vernissat arnb vernís brillant

Presentació final del quadre

Detall d'un antie retoe que,amb el temps,

ha canviat de tonaltat

alleugerit al 50 % arnb tobite spirit.Es reintegraren arnb estuc les per-elues ele capa ele preparació i, uncop anívellades, es retocaren pictori-carnent ele forma il·1usionista, ambpigments purs aglutinats amb vernfsele retaco

169

ANGELS ESPONA

BIBLIOGRAFIAMARTINELL, C. El pintor Gafofré Oller. Valls: Estudis Va!lencs,

1962. p. 94.VENTURA I SOLER, D. Francesc Galofré Ol/er. Valls: Grafiques

Montcunill. 1980, p. 24-25.

Alabat sia Déu•

Pintura al' oli sobre telaJoan Llimona, 1901

Pintura al' oli sobre tela440 cm x 360 cm

Església de l'Oratori de Sant Felip NeriBarcelona

Reg. de I'SRBM 2836,1991Restauració: Núria Ros, Maite Toneu, LidiaBalust, Marga Quiles, Marta Serra, EuláliaSoler, Imma Pera, Rosa Roca, Carmina

Admella, Rosa Senserrich, Caries Espinalt

•

170 I Les dimensions d'aquest quadre,conjuntament arnb el quadre parellaDeo Gratias, que el pintor Joan Lli-mona va fer el 1901 per a l'esglésiade Sant Felip Neri, fan que puguinconsiderar-se com d ues ele les mésgrans pintures a l'oli sobre tela detemática religiosa.

Els impactes de metralla, a causade l'explosió d'una bomba el no-vembre ele 1938, van ocasionar a 1'0-hra uns elanys considerables que envan fer necessaria la restauració des-

Un cap reentelat el quadrees va aplicar

a un gran piafó provisional

prés ele la guerra. A la tela ele lli delsupon hi havia nombrosos estripsverticals i forats ele eliferents mieles, iles vores també esta ven molt afebli-eles. De la restaura ció efectuada elsanys cinquanta, a la pan posteriorele la tela hi havia uns cosits amb filprim i un reentelatge lliure, fet arnbquatre peces ele tela ele trama tupi-ela, col·locaeles l'una al costar ele l'al-tra longituelinalment, sense arribarals extrerns ele la tela original; aíxofa pensar que es va reentelar munta-da en el seu propi bastidor. L'adhe-siu ernprat en aquest reentelatge eraa base ele farina, aplicar ele forma re-gular.

Hi havia una gran quantitat d'es-tucs molt durs de color vermellós,aglutinats arnb cola de conill, i apli-cats de manera que sobrepassavenles pérdues, tapant la pintura origi-nal i creant desnivells. La capa picto-rica original, feta a l'oli, esta gastada,arnh perdues al voltant de les zonesdels estrips. Si a a ixo safegeix uncert gruix de pol-. i brutícia acumulara la superfície i les deformacions dela tela, tenim com a resultat unaobra amb unes característiques moltdiferents a les originaries.

Per dur a terme la restauració elel'obra es va elesmuntar in si/u la tela,i es va enrotllar en un cilindre de423 cm ele Ilargada i 60 cm de dia-metre per ser trasllaelaela a I'SRBMon, ahans ele tot, s'efectuaren de ma-nera exhaustiva la elocumentació fo-tograflca i les análisis.

A partir ele la pro posta ele restau-ració, en la qual es va determinar eleconsolidar el suport amb un nou re-entelatge ele tela de lli i pasta de fari-na, es fan els preparatoris per a 1'0-peració: es va elissenyar un telerlleuger dalumini i fusta de dimen-sions necessaries, i també es va ferun pont per poder accedir al centrede la tela.

Després de la consolidació delsuport es fa la neteja ele la capapictórica. retirant els papers i la co-le/la amb aigua calenta, de maneraque s'elimina la pols superficial ad-herida. Per a l'eliminació deIs vernis-

Fotografia del quadre in situ,aban s de restaurar

sos i les repintades s'ha utilitzat mix-ta eI'alcohol al 50 % amh white spirit,i gel de clorur de metile combinatarnb bisturí, segons les zones ele co-lor, els gruixos i les problematiquesespecífiques.

L'exisrenc!a, a l'Arx iu Mas, ele

Fotoqraña amb Ilum rasanton es poden apreciar

els talls originats per la metralla

171

Després de la restauració

documentació fotográfica de lobraabans deis desperfectes i la restaura-ció, han estat de gran utilitar en totel procés de restauració, principal-menr en les operacions de neteja ide reintegració pictórica illusionista.Aquesta darrera s'ha fet arnb pig-

ments i vernís de retoc sohre estucd'anivellament. i una capa de pro-terció de vernís de policiclohexano-

BIBLIOGRAFIAFONTBONA,F -uoan Llimona. La rrussa de Sant Felip Ner¡-. A

Miflenum. História i en de l'Església catalana Barcelo-na: Generalitat de Catalunya. 1989.

na.

MAITE TONI':¡'

Escena de la passióde Crist

•Judici de Ctist davanl Pone; Pi/al

Pintura sobre telaLorenzo de Roxas, 1638

224 cm x 160 cmCastell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

(Baix Camp)Reg. de I'SRBM 4201, 1994

Restauració: Maite Toneu, Analia Caiazza,Caries Espinalt, M. Angels Marsé

•

Es tracta d'un quadre de gran for-mat, en el qual el missatge pictoricutilitza el text escrit per donar mésinformació. El suport es compón dedos trossos de tela units amb unacostura transversal, a uns 40 cm dela part inferior. El lligat és elel tipustafeta senzill, el fil presenta irregula-ritats, principalment nusos grans. Elresultat de l'analisí de fibres ens diuque aquestes són de canern. Ha so-fert accidents per manipulació, deIs

quals són mostra els diferents talls iforats, entre els quals cal destacar elele la part central superior en formade 7 (d'uns 16 cm X 25 cm), quecontribueixen al deteriorament de latela i del conjunt de l'obra.

La capa de preparació de colorvermellós és la típica de l'epoca. Latécnica pictórica és a l'oli. A travésde la capa pictórica es pot veure latrama de la tela, tarnbé la costurad'unió esta molt marcada. S'observaun cJivellat generalitzat que provéele la capa subjacent. En els colorscarmins s'observa una intervencióanterior. L'observació del quaelre pertransilIuminació mostra la porositatgeneral que presenta per perdues decapes de preparació i pictórica.

El procés ele restauració co-menea arnb la fixació de la capapictórica. L'operació s'efectua endues fases: primer fixern puntual-ment les zones amb més perill dedespreniment (els voltants deIs talls iels forats) aplicant coletta amb tiresde paper; tot seguit separem la teladel bastidor i fem la fixació generalaplicant el mateix adhesiu a tata lasuperfície amb paper Manila. Es fan

Presentacó final

coincidir les dues cares deIs talls, esneteja el dors de la tela i es treballaper eliminar les eleformacions. Laconsolidació del suport es fa pel sis-tema tradicional de reentelatge arnbpasta de farina i tela de lIi amb tra-ma oberta. La neteja de la capapictórica comenca en treure els pa-pers amb coletta, eliminant gran partde la pols i la brutícia més superfi-cial adherida. A continuació es dónauna primera capa de protecció ambun vernís de cicJohexanona al 50 0/0

amb white spirit i es fa I'anivellamentamb estuco S'aplica la segona capade vernís i es reintegra pel sistemaillusionista, sen se fer la reintegracióde les lletres perdudes i deixant lazona amb color de fons.

MAITE TONEU 1 PUIG

Detall documental d'autor i data de realització,després de la intervenció

•Arbre de sants i santes

dominics•

Pintura sobre telaSegle XVII

220 cm x 350 cmMuseu Comarcal de Manresa (Bages)

Núm. de reg: 4131

Restauració: Maite Toneu

•

L'estat ele conservació e1eficient arnbperill ele e1espreniments ele la capapictorica i les grans e1imensions e1elquadre, fan necessari efectuar l'ope-ració ele fixació i desrnuntatge in

situ perqué pugui ser traslladat.Aquest quaelre, ele grans dimen-

sions, té com a suport una tela for-mada per tres trossos cosits ambe1ues costures longituelinals i un bas-tielor que és compost per dos rectan-gles ele fusta, units amb e1ues frontis-

ses ele ferro forjat clavades l'una a lapart superior i l'altra a la inferior,particularitat que fa possible ohrir iranear el quadre.

El resultar ele lanalisi comparati-va ele fibra és que les fibres ele latela són ele canern i el Iligat és elel ti-pus tafeta senzill. La tela esta clava-ela amb gavarrots ele forja per la caraele davant elel bastidor. Les frontissesvan clavados per sobre la tela i hanprovocar e1eformacions considera-bles, així com un séc molt marcarque va ele dalt a baix ocasionar enranear i obrir. La tela presenta un en-velliment general accelerat per con-e1icions ambientals no ídonies, peraccidents que han provocar cinc tallsd'uns 5 cm i per causes estructuralsparticulars que han provocar defor-macions i perdua ele capa pictórica,principalment a la zona per on ese1oblegava. La técnica pictórica és al'oli. La mateixa estructura e1el qua-e1re encara que particular ha estat unfactor important que, sumat a unesconelicions meeliambientals poc ido-nies, han accelerat el e1eterioramentele l'obra. La fixació realitzaela comja s'ha e1it in situ s'ha fet a base d'un

Presentació final

empaperat general amb paper Mani-la i coletta italiana. Per facilitar la pe-netració ele l'adhesiu s'hi aplica ca-lor. L'eliminació ele les eleformacionsele la tela es du a rerrne e1esprés d'u-na acurada nereja mecánica del re~vers aplicant-hi pressió.

L'oxidació que presenta la telaoriginal fa necessaria la consolielaciódel:' suport a base d'un reentelatgeamb tela de lIi i pasta de farina iamb la collaboració d'un nou basti-dor tradicional.

L'eliminació de la brutícia de lacapa pictórica s'acaba mecanicarnentamb bisturí per treure les incrusta-cions, combinat amb una neteja quí-mica lIeugera.

S'escull el sistema de presentacióarqueológica. En aquest cas es creuoportú deixar les lIacunes sense rein-regració pictórica perqué la mateixatonalitat ele la tela e1el suport permetportar a terme la lectura ele l'obra. Escreu oportú igualar les zones visiblesmés ciares ele la tela original, arnbombra natural i vernís ele retoc, perfacilitar la lectura ele l'obra.

173

MAITE TONEU 1 PUIG

174 I

Sant Josep amb el NenJesús

•Pintura a l'oñ sobre tela de cánem

Antoni Viladomat, segle XVIII

219 cm x 128 cmCapella lateral de la catedral de Tortosa

Reg. de I'SRBM 2952, 1992Restauració: Maite Toneu, Mia Marsé

•

Formava part del retaule barree de-dicat a sant josep de la seu de Torto-sao Aquest retaule es va restaurar in

situ l'estiu de 1992, i és compost perelements d'epoca i procedencia di-verses: unes taules renaixentistes de-dicades a la vida de la Mare de Déu,'el quadre, que va ser pintar arnb toraseguretat per a un altre Iloc, i unaestructura arquitectonica amh escul-tu res, que data del segle XVIII. Poste-riorment, les taules i el quadre hanestat objecte d'un procés ele resta u-ració als tallers de I'SRBM.

El quadre, que en origen era deforma rectangular, havia estat muntardurant molt de temps darnunt d'un

bastidor octogonal de mida molt mésreduída. Aixo va fer que gran part de

Doblegament de la tela,per tal d'adaptar-la al retaule

l'obra queelés doblegada cap al dar-rere i, per tant, amagada.

Malgrat que l'estat de conserva-ció és deficient. eles d'un primer mo-

menr els tecnics en conservació irestauració ens varn adonar de laqualitat tecnica i estilística de l'obra.A mesura que savancuva en el pro-cés ele recuperació de l'obra linteresanava creixent fins al punt que es vaarribar a pensar que podia ser obradAntoni Vilaelomat. Per corroboraraquesta h ipotesi es va tenir encompte la coll.iboració de diferentshistoriaelors.

Així doncs, som davant d'unexemple de recupcració d'una obraque, gracies al fet que no fou mutila-da en el moment d'adaptar-la al bas-tidor octogonal, ara, pot tornar a seradmirada arnb les mides i la cornpo-sició originals.

La tela elel suport té les fihres elecánem, segons les análisis, el teixités ele tipus tafeta senzill, de tramaoberta i el gruix del fil és irregular.La tela esta doblegada i plegada capal darrcre del bastidor la qual cosaocasiona grans arrugues i sécs alsquatre angles.

La capa ele preparació és la tradi-cional ele l'epoca: cornposta de colaanimal i carrega de color terra ver-mellós. La capa pictórica és a I'oli;segons els resultats de les análisisper espectrofotometria d'infraroig,I'aglutinant és un oli secant tipus 11i-

La pintura en una primerafase d'extensió

nosa. A la part inferior del mantellde sant josep hi ha un clivellat deforma concéntrica ocasionar per uncopo A la capa de superficie hi ha unvernís oxidar. A les análisis s'hi hantrohat traces de resina copal.

El procés de restauracíó co-

menea amh la fixació de la capapictórica que s'ha fet en dos temps:primer s'han aplicar papers, impreg-nats de manera abundosa arnh cole/-ta, als punts on la policromía esta vadescohesionada, aplicant-hi calor i,després, s'ha continuar amb un ern-paperat general. Per poder dominarles deformacions de la tela s'ha tret

Detall d'una de les zones méscastigades pels doblecs

mecánicarnent la brutícia del dors ide manera gradual, en diverses ses-sions, s'hi ha aplicat una pressió iuna lIeugera humitat.

La consolidació del supon s'hafet arnb un reentelatge de pasta defarina i tela de lIi de trama oberta.S'ha muntat a un bastidor a -l'espan-yola- de forma rectangular i de lesdimensions de la pintura.

La neteja de la capa pictórica

s'ha iniciar en treure amb aigua ca-lenta els papers arnb coletta de la fi-

175

Presentació finalde la pintura

xació. S'ha continuat arnh diferentsdissolvents, concretament ambmista. per estovar el vernís.

El sistema de presentació escollitha estat la reintegració pictórica detipus il·lusionista. S'ha aplicar unacapa de vernís de policiclohexanonaanivellant les llacunes arnb estuc tra-dicional de cola de conill i blancd'Espanya

NOTA1. Joaquim Garriga ha relaciona! aquestes taules amb

el mestre de Balaguer en el catateq d'una exposició sobreaquest artista. El mestre de Ba/aguer (segle XVI). Balaguer:Museu Comarcal de la Noguera, 1995. p. 9 a 20

BIBLIOGRAFIAALCOLEA, S. Vifadomat .. Mataró: Museu Comarcal del Mares-

me. Museu Arxiu de Santa Maria, 1990.TRIADÓ, J. R. Historia de /'art cata/á Vol 5: L'época del ba-

troc. S. XVII-XVIII. Barcelona: Ed. 62. 1984.

MAITI' TONI'lI

MIA MAHSI::

•Retrat de la Comtesse de

Siron du Houlay•

Pintura a I'oli sobre telaEdouard Louis Dubufe (París, 1820-1883)

122 cm x 90,5 cmPalau de la Generalítat, Barcelona

Re9. de I'SRBM 4070, 1993Restauracíó: Maíte Toneu

•

176

Macrofotografia d'una zona de la pintura

El suport és de tela de cánern, arnb

el fil de gruix normal. Presenta se-nyals d'haver estat rnuntat i desmun-tat del bastidor almenys un parell devegades. El bastidor és de fusta, ambencaixos a l' -espanyola-, i estructu-ralment és feble.

D'intervencions anteriors, a latela hi ha dos pedacos que es mar-quen per la cara de la pintura.Aquests pedacos tapen dos petitstalls de la tela original. Pel que fa ala capa de preparació, és de colorblanc i prima; a més, s'hi marca latrama de la tela, i s'aprecia que lacohesió amb la capa pictórica i elsuport no és gaire forta. S'ohservenestucs i reto es de restauracions ante-riors que tapen pintura original, aixícom un vernís engroguit, que en lazona del vestit, a més a més, ha estataplicar arnb un pigment fose, de he-tum i cera, possiblement per tapar elgastar d'una neteja excessiva.

Per mitja de les fotografíes arnbllurn ultra violada i d'infraroig, s'han

Després de la restauració

pogut observar traces del dibuixprepararon i penediments en l'exe-cució c!e l'obra, com tarnbé l'aplica-ció irregular elel vernís i els retocs.

El procés ele restauració s'ha ba-sar en la consolielació deis voltantsele la tela posanr-hi bandes i mun-tanr-la en un nou bastidor; els pe-dacos de restauracions anteriors quees marcaven, s'han reemplacat persutures amb poliamida als talls.

S'ha cregut oportú efectuar unaneteja de ternpteig, en la qual shanretirar els retocs més visihles i s'haalleugerit el vernís en les carnacionsmés que en la pan del vestit i fons.En aquestes zones, a sota la capa devernís es veu la policromía gastada.

La presentaci6 ha consistit en l'a-nivellament ele perits punts, i a fer la

reintegració pictórica del tipus illu-sionista, abans ele la qual s'ha aplicatuna capa ele vernís a base de resinaele cicJohexanona diluida al 75 %

arnb tuhite spirit . S'hi ha tornat acol-locar el marc de fusta dauradaque porta va, que s'ha subjectat arnbplaquetes metalliques i cargols.

MArrE TONEU

Detallde la data i de la signatura

..Claustre de I'antic

convent de Santa Clarade Barcelona

•Pintura a l'oli sobre tela de lIi

Entre final s del segle XVII i inicis del XVIII

167 cm x 132 cmMonestir de Sant Benet de Montserrat

(Arquebisbat de Barcelona - Colonia Puig)Reg. de I'SRBM 2767, 1989

Restauració: Judit Sanromá, Josep M. Xarrié

•

Procedent del convent de Sant Arito-ni i Santa Clara de Barcelona, el qua-dre representa l'antic claustre d'a-quest monestír, que popularrnent esconeixia arnb el nom de Sant Darniái Santa Clara, i que va ser malmesdurant el setge de Felip V (1714) idesprés arrasat en edificar-se la ciu-tadella. Aquest quadre, juntamentamb uns pocs ares, columnes i capi-tells que van anar a parar el 1718 alsaló del Tinell, és l'únic testimoni decom va ser el claustre.

Restaurat I'any 1989 arnb motiude l'exposició -Millenurn. Historia iart de l'Església catalana", el quadrehavia estat reentelat sobre una telade rnescla de cotó. La capa d'impri-mació és torca fina i presenta unabona cohesió amb el suporto La capa

177

Abans i després de la restauració

pictórica té un predomini d'ombresnaturals i cremades, juntament arnbcolors bastant apagats i de poca em-pastada, exceptuant els blancs. Laseva adherencia sobre la imprimacióés bona. La capa de superfície eraformada per una lIeugera capa devernís, corresponent a l'anterior res-tauració.

Al bastidor hi ha una inscripcióque diu -Marc no original, aprofitatd'un quadre del segle XIX".

Malgrat el reentelatge ja esmen-tat, el seu estat es podia qualificar degrau 2 o regular, donat que el docu-ment es conservava intacte llevat dela línia inferior on s'havien perdutles lIetres. Inicialment, l'obra es vatornar a tesar, i no fou necessariacap fixació previa, ja que la capa

pictórica era ben prima i compacta.Després d'haver netejat la capapictórica arnb dissolvents, es va pro-cedir al sistema de presenta ció finalque va consistir en I'aplicació d'unapel·lícula de vernís protector que, acausa de la porositat de la capapictórica, va ser difícil que quedésen superficie. A continuació, es vananivellar petites lIacunes amb estuctradicional (cola animal i guix) i esva realitzar una reintegra ció pictori-ca de tipus il·lusionista.

JUDIT SANROMÁ

BIBLIOGRAFIACRUANYES, J, -Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de

Barcelona». A: Milfenum. Histária iart de /'Església ca-talana, Barcelona Generalitat de Catalunya, 1989,p.494-495.

Isop(copia d'un original de

Ribera)•

Pintura sobre telaAn6nim, segle XVII

118 cm x 90,5 cmArxiu Nacional de Catalunya, Barcelona

Reg. de I'SRBM 4121, 1994Restauració: Núria Pedragosa, Maite Toneu

•

Compensació de les capes pictóriquesperdudes, o estucat

Aquest retrat d'Isop és una copia fi-del d'un quadre de Ribera (conside-rat generalment per la crítica comuna obra ele taller). Havia passat coma mínim, per una restauració ele laqual no tenim dades, que consistía

en un reentelatge antic, una mena ele

Abans

Abans de la restauració

folrat, que vam documentar i analit-zar per mitjans fisicoquímics.

L'obra en conjunt es trobava bas-tant malmesa, amb una gran quanti-tat ele brutícia entre el suport ele telai el bastidor, nombrosos estrips i fo-rats, perdues ele capa pictórica i cli-vellats propis ele I'envelliment. Latela original és de fibra ele lli ele tra-ma molt oberta i teixit ele tipus ta-feta. El suport ha sofert importantselanys com ara tres estrips amb unaesquincada a la zona central, tres elemés petits situats més als marges inombrosos forats repartits per zonesperiferiques. El reentelatge anticscmblava basta nr elaborar, ja quesota una tela amb barreja ele lli icotó ele trama tupida n'hi havía unaaltra ele lli ele trama més oberta. Elbastidor, amb encaix a l'espanyola iun sol travesser horitzonral, es troba-va elesescairat i sense algunes fal-ques, la qual cosa produia el conse-güent elestesament elel llene. El'

ruare, segurament eI'origen, esta vamancar eI'algun fragment ele motlluraelauraela i fons hlau-verdós, Sobreuna tradicional preparació ele guix icola, la capa pictórica presentavaelegraelacions molt patents com araclivellats en forma ele cassoleta o elcaracrerístic quaelriculat propi d'unatela subjacent ele trama molt oberta.La part superior elel fons era la més

afectada, arnb perdues petites pero

nombroses. Pel que fa a la capa elesuperfície, els retocs característicsd'una pe "a ja restaurada no es feienevielents arnb facilitat; en canví lapel·lícula ele vernís es trobava oxida-ela i resseca, ernmascarava zonesfosques i engroguia les parts blan-ques ele la iconografía.

La proposta ele restauració reco-mana eliverses operacions impor-tants: el elesentelatge i posterior re-entelatge, una neteja i eliminaciócompleta ele vernissos i un sistemaele presentació ele tipus il·lusionista.De la primera fase cal destacar larestitució en forma d'ernpelt ele lesperdues ele material. Per al reentelat-ge es va triar una tela ele lli naturaltesada sobre el bastidor metallicel'encaixos mobils. Es va protegirpreviament l'anvers elel quaelre abase ele coletta, aprofitant la seva

Després

utilitat com a fixador, penetrant através elel c1ivellat arnb l'ajut d'unaespátula calenta.

L'eliminació ele vernissos es vaportar a terme sense e1ificultats, peromolt lentament, per capes i ajuelatsdeis dissolvents habituals, Quant ales concrecions solides ha calgut re-córrer al bisturí per a una netejamecánica puntual. Finalment, la rein-regració ele la preparació i ele la capa

179

pictórica no fou senzilla. ja que latextura és un deis elements més ca-racterístics daquest tipus de pintura.

Va ser decisiu. per a l'optirna

presentació de la peca. deixar la su-perfície setinada. per evitar el molestto brillant que dificulta la lecturadeis quadres amb predomini de to-nalitats fosques.

Presentació final

BIBLlOGRAFIADOMINGUEZ ORTIZ, A.: Pt:REZ SANCHEZ. A. E.; GALLEGO, J, Ve-

lázquez. Museo del Prado. 1990. Ministerio de CulturaPEREZSANCHEZ,A. E,; SPINOSA, N. Ribera .. Museo del Prado,

1992. Ministerio de Cultura.Nt'IHIA PE!)HA(~()SA

180

•Mare de Déu de la

Soledat•

Pintura a I'oli sobre telaPere Pruna O'cerans, 1942-1943

166 cm x 130 cmEsglésia parroquial de Santa Anna de

Barcelona (Barcelonés)Reg. de I'SRBM 2862,1990

Restauració: Cisa Fuxet

•

Dins el corrent de revifalla de l'artsacre durant la postguerra, el pintorPere Pruna (Barcelona, 1904-1977)treballa forca a Catalunya, desprésd'haver conegut l'exit internacionalen la seva etapa a París.

L'acumulació d'humitat, provoca-da per unes goteres i afavorida perl'emmarcament de la pintura (un vi-dre davant la capa pictórica) va serla causa que provoca el podrimentdel supon de tela, i alhora va ferque aquesta patís can vis estructurals(un cert encongirnent).

L'estat de descomposició de latela va provocar que s'esquincés enalgunes zones i que les puntes d'a-quests estrips estiguessin absoluta-ment pulverulents (sen se cap con-sistencia). A més, i com a tretgeneral, el suport esta va florit (s'hihavien fet taques negres) i presenta-va una gran acumulació de brutíciaprovocada, en gran part, per restesd'insectes.

Tot plegat va provocar la conse-güent degradació de la capa pictóri-ca que es reflectia amb una perduaele pintura en les zones on el suporthavia estat afectat i una proliferacióele fongs en alguns colors (sobretotels foscos). També, i d'una maneradestacable, presentava un c1ivellatgeneralitzat i molt accentuat, quedonava un aspecte molt deteriorat ala capa pictórica.

El repte que havíem d'afrontar

Oesprés de la restauració

en aquesta restauració era dominartotes les e1eformacions ele la tela i dela capa pictórica, abans de fer un re-entelatge per consolidar el suportoPer aconseguir-ho, primer es va em-paperar la capa pictórica perquéqueelés protegiela i es va planxar e1i-verses vegaeles perqué la pinturaquedés ben cohesionada amb el su-port, alhora que s'intenta dominartots els c1ivellats. Un cop protegidala pintura, es va proceelir a aplanarl'obra per aconseguir salvar totes lesdeformacions que la peca havia ad-quirir a causa de la seva degradació.Aquest procés va ser e1ificultós, peroinsistint, primer ele manera general idesprés en els punts més conflictius,es va aconseguir ele e1onar-li un as-pecte prou acceptable per podercontinuar el procés.

Després del reentelatge es vadesempaperar la capa pictórica i esva netejar. Es van estucar totes lesperdues ele pintura, intentant imitarla trama i la pinzellaela ele la pintura,per a una rnillor integració posterior.Finalment es va optar per una pre-sentació ele tipus illusionista, ja quela finalitat de l'obra era principal-ment la ele servir d'objecte de cultepopular.

CrSA FUXET

BIBlIOGRAFIAGARAUT, J, M. «Mare de Déu de la Soledat-. A: Millenum.

História i art de /'Església catalana. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, 1989. p. 600.

MlRALLES, F. Historia de t'ert cata/a. Vol. 8: L'época de lesavantguardes. Barcelona: Edicions 62, 1983, p.146-1481178-179.

•Retrat de Tomas deLorenzana, bisbe de

Girona•

Pintura sobre telaJoan Caries Panyó (1755-1840)

Biblioteca Pública de Girona (Girones)Reg. de I'SRBM 5148,1995

Restauració: Francesc Arraiza, Maite Toneu

•

A causa d'una tela de suport moltresseca i d'un fort impacte que varebre el quadre en caure accidental-ment aterra, se'n va desprendre unfragment d'uns 12 cm' de la part es-querra. Aquest és un tipus de trau-matisme insolit quan parlern de pin-tures sobre tela. Normalment, quanes produeix un accident d'aquest ti-pus la repercusió en les capes depreparació, en les píctoriques i en elsupon textil, es presenta en formad'estrip o perdua de pintura com aconseqüencía d'un bony.

La primera fase del procés derestauració el va fer l'equip del Ser-vei ele Restauració, i va consistir enla reintegració al seu lloc del frag-rnent despres, i tot seguit en un re-entelatge pel procediment de pastaele farina. Es radiografía la zona cor-responent al cap del bisbe per tal decomprendre millor les pinzellaelesoriginals, retocades posteriorment;pero, tractant-se de blanc de zenc enla pigmenta ció predominant, el con-trast en referencia al fons del quaelrees feia poc notorio

A continuació es procedí a l'eli-minació ele fums, brutícia i greixos,arnb l'anomenat 3A (acetona, alco-hol i aigua), i després es passá a su-primir restauracions anteriors mit-jancant dimetilformamida i xile, Uncop anivellaeles les zones malmesesamb l'estuc tradicional, s'aplíca unatreballaela capa de vernís de retoc a

181

Presentacó final del treball i, a baix, aspecte de la tela I del bastidor onginals, abans de la restauració

tota la superfície pictórica. Amb pig-ments aglutinats arnb vernís es féuuna reintegració pictórica ele tipusillusionista per superposició de ca-pes, segons la técnica original. Ambuna mescla de vernís de retoc finaldiluit al 50 %, s'aplica la capa deprotecció final.

FRANCESC ARRAIZA ECHAONDO

JOSEP M. XARRIÉ I ROVlRA

182 I

•Miracle de les mosques

de Sant Narcís•

Pintura sobre telaAnónim, segle XVII

5 m x 4 m, aprox.Parróquia Major de Sant Feliu (Girona)

Reg. de I'SRBM 3699,1990Restauració: Carme Goula, Ángels Espona

•

Detall d'una prava de neteja on hi és visibleuna de les masques

El tema representa un fet prodigióstranscorregut durant el setge ele Gi-rona. Es tracta d'un miracle que esva repetir en epoques diferents (se-gles XIII-XVI;) i que forma part de lahistoria de la ciutat. Esta documentatque des del sepulcre de sant Narcís(profanar per les tropes franceses),van sortir moltíssimes mosques quevan picar amb l'agulIó els comba-tents i els cavalls i van originar unagran pesta, que obliga l'exercitFrancés a retirar-se de Catalunya.

No apareix cap signatura en elquadre, pero es tracta d'una obra tf-picament barroca on es elestaquenamb una técnica excel·lent, els es-corees, I'espaí i les llums, els qualscomponen el quaelre i fan ressaltarel tema.

El supon ele la pintura el consti-tueixen quatre trossos de tela de tra-ma arnpla cosides per dues costures.No presenta cap tall ni forats, pero síimportants destesaments a la zonainferior del quadre.

La tela és muntada sobre un bas-tidor -nou- de tipus a la francesaarnb falques i clos travessers horit-zontals i verticals. EIs gavarrots quesostenen el llene, són també forcanous i insuficients per les propor-cions de l'obra.

La capa de preparació de to ver-mellós, és de gruix mitja , de colaanimal i creta, a la manera tradicio-nal. La pintura és realitzada amb tec-nica a l'oli i la forma d'aplicació ésirregular: vela dures i zones molt pla-nes (vestits de seda i fons) i bastantgruixuda, amb empastaments en elmodelatge deIs personatges, robes i

punts de llum, armes ..En tota la superfície pictonca

sobserva un clivellat uniforme i ambuna bona adhesió, pero en algunspunts s'han ocasionat desprenimentsi perdues ele materia sobretot en lalínia d'unió de les teles, arnb l'ex-trem superior esquerre i I'inferiorelret. AIgunes zones on mancavapintura havien estat cobertes arnbuna pasta vermelIosa molt gruixudai elura que tapa part de la pinturaoriginal, repintada pel damunt sensenetejar prevíament el quadre.

Cal destacar que en els colorsamb més gruix de materia, aquesta

Procés de reintegració pictórica

presenta contraccions i arrugamentsi en una zona concreta (la part infe-rior dreta) adquireix un aspecte ru-gós i mat com si hagués estat tacadaper algun acíd o un producte abra-siu.

La superfície esta completamentenfosquida per la presencia de ver-nissos oxidats, l'acumulació de brutí-cia i les repintades ennegrides.

El conjunt de la peca és integratper un marc de l'epoca molt treba-Ilat amb relleus i daurat amb or fibrunyit.

A causa de les proporcions delquadre i del fet que es treballava in

situ i en un espai amb poca mobili-tat, resultava difícil manipular-lo.Com que el bastidor que subjectava

Presentació final

la tela era nou, s'ha tesat al maxim.S'han afegit més gavarrots i falquesnoves amb les quals s'ha aconseguituna millor tensió i l'eJiminació de lesdeformacions. Per tal d'anivellar ienquadrar bé el quadre s'han posatuns Ilistons a la part inferior delmarc.

La neteja ha estat forca laboriosaper la quantitat de substancies -vernissos, repintades i brutícia acu-mulada a la superfície-. S'han utilit-zat dissolvents tot actuant per capesi per zones de color o bé per pro-blernatiques especifiques. S'han des-cobert rostres i personatges que pas-saven elesapercebuts, de manera queara han aelquirit més Iluminositat.

El sistema de presentació ha

183

consistit a donar una capa ele vernísprotector i anivellar totes les zonesamb perdues, La reintegració pictóri-ca de les llacunes s'ha fet pel siste-ma illusionista i les velaelures, ambuna base ele to vermellós sobre elsestucs blancs o similar a l'originalque s'ha fet amb pigments aglutinatsarnb vernís. Al final se Ji ha donatuna capa de vernís ele protecció.

M. CARME GOULA 1 ARNAU

M. ANGELS ESPONA 1 CASCA LES

BIBLlOGRAFIAMERCADES I BOHIGAS, J. Vida e Historia de San Narciso. Gero-

na: Ariel. 1954, p. 132-139.

•Expulsió d'Adam i Eva

del Paradís•

Pintura sobre telaJoan Llimona

Museu Etnográfic de Ripoll (Ripolles)Reg. de I'SRBM 4810-15,1995

Restauració: Maite Toneu, Lidia Balust, NúriaGilart, Lourdes Domedel, Sílvia Samaniego,

Ángels Planell, Belén Marcos, Ángels Espona iCarme Goula

•

184 Conjunt de sis pintures realitzadesper Joan Llimona entre els anys1911-1912, que formaven part d'unbaldaquí modernista construir perjoan Rubió i Bellver per a l'altar ma-jor del monestir de Santa Maria deRipoll. El baldaquí i les teles sofrirenles conscqüencíes de la guerra; detot el conjunt només se salvaren sispintures de les set originals, exposa-des en els darrers anys en el MuseuEtnográfic de Ripoll.

Les teles, sense bastidor ni marc,estaven c1avades amb gavarrots so-bre un plafó de fullola. El suport delli i cotó és d'una sola peca de gruixrnitja i trama atapeida tipus tafetasenzill. Les vores esta ven talladesirregularment, fet possiblement cau-sat en el moment en que van ser tre-tes del seu suport original. En unade les pintures hi ha uns talls ensentit vertical i horitzontal en la zona

Adhesió de les teles, protegides arnb paper,a un suport rígid

Detall, aban s de restaurar, d'una de les teleson apareix l'abadia de Montserrat

superior, i diversos forats protegitsamb pedacos de tela de cotó. Unaaltra de les teles presenta una per-dua important del suport en la partinferior esquerra. 1 en general en to-tes veiem forats de gavarrots a lesvores.

La capa de preparació de cola iguix és molt prima i regular, la cohe-sió amb el suport és bona, malgratque hi ha un seguit de despreni-ments en forma de petites línies pro-vocats perqué en un moment deter-.minat la tela es va doblegar.

La capa pictórica a l'oli treballa-da amb poc gruix i transparencies,deixa respirar en algunes zones lacapa de preparació de color blanc iles línies de composició del dibuix.El seu estat de conserva ció és bo,excepte allá on hi ha perdues pun-tuals i algunes repintades de resta u-racions anteriors que intenten dissi-mular les llacunes més grans, tapantfins i tot motius originals i resseguintamb una línia el contorn de dos te-mes. Els c1ivellats són molt superfi-cials.

La superfície esta completamentenfosquida per la presencia de pols,de fum i per l'acumulació de brutíciai concrecions.

Després de la protecció previade la capa píctoríca s'ha procedit aretirar els pedacos del revers de latela i a l'eliminació de deformacions.

A causa de les grans dimensions

i a la singular forma de les teles, s'haoptat per adaptar-les a un suportlleuger, facil de manipular, fet ambfibra de vidre i poliéster amb unabase de poliureta expandit peraíüllar-les de la humitat.

Una vega da fixades les teles ambun adhesiu reversible, s'ha procedita la neteja de la capa píctorica.Aquesta s'ha fet amb diferents dis-solvents d'una manera gradual, insis-tint en les zones repintades per eli-minar els gruixos de pintura a l'olique cobrien, en algun cas, part de lapolicromia original.

El sistema de presentació finalde la peca ha consistit en la protec-ció deIs quadres amb una fina capade vernís, i en I'anivellament de leszones perdudes amb estuc tradicio-nal. La reintegració pictórica ha estatde tipus illusionista, per superposi-ció de capes i transparencies, segonsla técnica del pintor. En el cas con-cret del tema El sopar de sant Beneti santa Escolastica, la reconstruccióde la pan del lleó que mancava haestat possible gracíes a la documen-tació i a l'existencia de fotos quemostraven aquesta parto

M. ÁNGELS ESPONA

CARME GOULA

BIBLIOGRAFIAGRAELLS, E. «Las pinturas de Juan Llimona en Ripoll». Revis-

ta de Girona [Girona] (1962). núm. 9, p. 59-62.COLLEL, J. "Les pintures murals de Ripcll». El Pirineu Cata/a

(27 abril 1912)COLLEL, J.«Les pintures del clborl de Santa Maria de Bipoü»

El Pirineu Catalá (13 abril 1912).

------=--=-=---==-~---- ---

\ ,

Dues de les pintures, després de la restauració

185

186

•Sitges (Marina)

•Pintura sobre tela

Joan Roig Soler (1852-1909)50,5 cm x 75,5 cm

Ateneu Barcelonés (Barcelona)Reg. de I'SRBM 3868,1991

Restauració: J. Félix Bentz, Concepció Oliver

•

Joan Roig Soler, paisatgista vuitcen-tista, és considerat un deIs iniciadorsde la pintura luminista a Catalunya.L'obra és signada i titulada a l'angleinferior dret.

El suport de la pintura correspona una tela de composició de cánembarrejat amb lli, encara que hi ha enla trama una proporció més abun-dant de fibres de canem, El bastidorde fusta és l'original, amb falquesmolt malmeses. La tensió del lleneera torca fluixa, la qual cosa provo-cava sinuositat i plecs pronunciats.Constatem que aquesta obra ha estatsotmesa a grans humitats, així comtambé al contacte directe amb l'ai-gua (goteres, etc.).

La capa de preparació és moltprima, quasi inexistent. La pintura ésrealitzada amb la técnica a l'oli, i la

Detall de les butllo!es de pinturaen penll de despreniment

~-------_._--

La pan esquerra és el resultat de I'eliminaciódeis vernissos engroguits

seva forma d'aplicació conforma unatextura irregular, segons la zona re-presentada: llisa i uniforme a la partsuperior -representació del cel-;rugosa i més materica a la part infe-rior -representa ció de la sorra de laplatja.

El grau d'alteració és important.El vernís es presenta molt desigual ialhora torca oxielat. Cal e1estacartambé la gran quantitat e1'excrementsde mosca que hi ha disseminats pertota la superfície ele la capa pictóri-ca. Aquesta última esta notablementresseca i arnb un clivellat estés pertota l'obra, encara que el nivell d'ad-herencia és bo i no hi ha e1espreni-ments. Segons l'análisi feta arnb llumultra violada, verifique m que I'obrano ha sofert intervencions poste-riors.

El procés ele conserva ció i res-tauració s'inicia arnb la tensió delllene, mítjancant les falques del bas-tielor, per poder desenvolupar a con-tinuació els treballs de neteja ele lasuperfície externa amb aiguadestil-lada i sabó neutre per tal d'eli-minar la contaminació i pols acumu-lada. Seguielament, efectuem l'elimi-nació ele les capes de vernissosenvellits i molt oxidats, amb unapreparacíó de mista en e1iferentsproporcions. La concentració e1else1issolvents és progressiva i fins a un

rnaxirn del 50 % d'alcohol, segons laduresa deIs vernissos, i sempre neu-tralitzada arnb white spirit, Aquestprocés es va dur a terme amb moltacura i en e1iverses sessions, per talde no afectar la superfície pictóricaoriginal. A fi de poder eliminar elspunts dels excrements de moscamés resistents vam recórrer a la pun-ta del bisturí.

La reintegra ció pictórica ha estatmínima, realitzada només en algunpunt molt concret de la part superior(representa ció e1el cel) pel fet quel'acid ele l'excrement de mosca s'ha-via menjat puntualment i molt loca-litzaelament el pigment original. Fi-nalment, es e1u a terme l'envernissattotal de l'obra amb 3/4 parts de ver-nís final Rembranelt brillant i 1/4 partde vernís final Rembrandt mat.

J. FÉLIX BENTZ

BIBLlOGRAFIAFONTBONA, F. El Paísatgisme a Catalunya. Barcelona: Desti-

no. 1979. p. 100. 101. 103, 104.109.158.TRIADÓ, J. R.; SUBIRANA, R. M.; CALVO, E.; CANALDA, S,; MONT-

SERRAT, J. E/s protagonistes deIs segles XIX i xx a fapintura catalana. Barcelona: SKira, Carrogio, 1944,p. 25. 26.

•El naixement d'una

deessa•

Pintura sobre tela, quadreSalvador Dalí, 196093 cm x 153 cm

Palau de la GeneralitatReg. de I'SRBM 3907,1991

Restauració: J. M. Xarrié

•

Aquest quadre, actualment exposat ales dependencies de Presidencia, delPalau de la Generalitat de Catalunya,presentava unes considerables arru-gues en diagonal, com a conseqüen-cia d'un destesament de les doblesfalques que té en cadascun deIsquatre angles, i de les dues falquessimples del travesser central. Es pro-

Detall del cosit il·lusionista sobre un estrip real

cedí a una desinfecció general tantde la tela com del bastidor i, de pas-sada, es van analitzar alguns ele-ments com la fusta, la tela i algunspigments, que interessen molt com amaterial de referencia o mostres dellaboratori de física del Centre deRestauració de la Generalitat. La res-posta del nostre físic, el senyor Eu-dald Cid, va ser la següent: es ti-actad'una tela d'entrarnat tipus tafeta, enque tant la trama com l'ordit són fi-bres de lIi. La fusta, arnb encaixosoberts, tarnbé anomenat bastidor ..ala francesa", és de pi. L'aná lisi depigrnents blaus feta arnb la micro-

El quadre després de la intervenció

Senyals d'humitat a una zona propera al bastidor

sonda del Centre, ens dóna com aresultat la presencia d'una barreja deblau ceruli (oxids de cobalt i d'es-tany) i blau nou (varietat del blau decobalt, que conté crorn). El pigmentblanc és un sulfat basic de plom,que tarnbé conté sulfur de zenc.

Com a curiositat d'aquesta obracaldria destacar que un petit estrip,que sembla ser que presentava latela abans que Dalí pintés I'obra, vaser aprofitat com a pan integrant dela pintura, tot píntant-hi al darnuntun cosit, naturalment ficticio

187

JOSEP M. XARRIÉ I ROVIRA

188

•Sant Marc, sant Mateu,sant Agustí i sant Lluc

•Pintura sobre tela

Juan Sariñena, Valencia 15457-162889,5 cm x 148,5 cm (els quatre)Església parroquial de Sant Lluc

Ulldecona (Montsiá)Reg. de I'SRBM 4145-4148, 1995

Restauració: Maite Toneu, M. Ángels Marse,Ana Ruiz de Conejo, Carmina Admella,

Raquel Padró, Núria Ros, Rosa Senserrich

•

Durant el procés de reintegració pictórica

Aquests quatre quadres formen partd'una serie de setze que pertanyiena l'antic retaule de l'Altar Major del'església parroquial de Sant Lluc,destruir en la Guerra Civil el juliol de1936. Els quadres, pero, se salvarengracies a la intervenció de I'alcaldeMesseguer Galia que ordena als in-cendiaris que no els cremessin. Mal-grat tot, se separaren a ganivetadesels mares de les pintures que, comgegantines portes, oculta ven l'altarmajor a la Quaresma. Els quadresvan oblidar-se fins que cap als anyscinquanta aparegueren enrotllats,amb no gaire cura, en unes golfes

del convent de les Agustines. El rec-tor d'aleshores, rnossen Llorens, se'nva fer carrec i, en la mesura de lesseves possibilitats, els va emmarcar, iels distribuí entre la capella del San-tíssim, el Cor i la Sagristia.

Els quatre quadres restauratsanaven antigament col·locats en lesdues portes laterals d'un metred'alcaria i tres de longitud que, gi-rant sobre les seves frontisses, ama-gaven la predella elel retaule durantla setmana de Passió fins al Dissabtede Gloria i s'obrien ele bat a bat enel moment de la Resurrecció deCrist.

Aquestes pintures, encara queno apareixen catalogades, se suposaque pertanyen al taller de la famíliadeis Sariñena, retaulistes i pintorsque durant tres generacions visque-ren a Valencia durant els seglesXVI-XVII. -Per lo Saraneam pie- (pintarper joan Saraneam) és l'únic testi-moni grafic que Antonio Ponz, Se-cretari de la Real Academia de SanFernando, va veure el 1779 sobrel'altar major molt abans ele ser eles-truit per les flames. El suport, de telade canern gruixuda, esta teixit en ta-feta. Totes les vores de les teles hanestat tallades irregularment, de ma-nera que part de la pintura es veuals marges deis quadres. També s'a-precien pel darrere les marques elelsdos travessers en forma d'aspa queprohahlement pertanyien als basti-

Abans i després de la intervenció

dors originals encaixats dins les por-tes. Les teles ens han arribat clava-des als bastidors que es collocarenals anys cinquanta, de tipus fix iamb encaix de mitja mossa. Presen-ten deformacions i alguns forats, imolta brutícia per la part posterior.La capa de preparació, fosca, té elcolor vermell de mangra típic ele lespreparacions elel segle XVII. La capapictórica, a l'oli, és prima i s'apre-cien petits c1ivellats generalitzats queprovenen del substrat anterior.

Després de protegir la capapictórica elels quaelres amb un em-paperat amb coletta italiana, es pro-ceelí a la neteja i aplanament elel re-vers de les teles per preparar-les perals reentelatges que absorbirien to-tes les eleformacions del suport ipermetrien, a més, recuperar elsmarges pintats ele la tela, així comunificar mieles en els quatre quaelresque forma ven l'antic conjunt. Els re-entelatges es feren amb pasta ele fa-rina utilitzant tela ele lli ele tramaoberta, i es muntaren sobre nous

Abans i després de la intervenció

189

bastidors rnobils a -l'espanyola-, Entreure I'empaperat aparegueren zo-nes pintades, com dits i aureolesdeis sants, que esta ven doblegatsdarrere del bastidor. Es realitzarenempelts de tela de lli als forats i a lesmanques de tela original provocad es

per la mutilació irregular de les vo-res deis quadres. S'elímina el vernísenvellit i es procedí a la reintegraciópictórica amb pigments i vernís, se-guint un criteri de tipus il·lusionista.

BIBLlOGRAFIALÓPEZGAlARZA, M. «Los cuadros del Altar Mayor de la Iglesia

Parroquial de Ulldecona-. Comarca del Montsia [Ullde-cona) (1990-1991 l. núm. 74. 79. 80.

ROSA SENSERRICH

190

•Sant Marc escrivint

l'Evangeli i Prendimentde sant Marc

•Dues pintures a I'oli sobre tela

Francesc Tramulles, 1763Capella lateral dedicada a sant Marc de la

catedral de BarcelonaReg. 3881-3882, 1990

Restauració: Gloria Flinch, Victoria Homedes(Silvia Franch i Lourdes Bonastre, ajudants)

•

Abans i després de la intervenció

dues teles que no són enganxadesdirectament a la paret sinó que estantesades sobre un bastidor.

El procés de conservació i resta u-ració ha consistit en una intervenciósense desmuntar els quadres. En pri-mer lIoc s'ha fet una neteja superfi-cial, eliminació de vernissos i fixaciód'algunes zones de la capa pictóricaamb l'adhesiu Beva. En el quadre delPrendiment de sant Marc la fixacióha estat diferent: s'ha fet amb colettaperqué les parts afectades eren mésgrans i importants.

S'ha aplicat l'espatula calenta queens ha servit per acabar de fixar-lo ide treure algunes deformacions, mal-

Es tracta de dues teles de grans di-mensions, situades als laterals de lacapella de Sant Marc de la catedralde Barcelona. L'any 1763 es col· loca -ren a les parets laterals els dos gransquadres de Francesc Tramulles, un acada banda del retaule central, aca-bat el 1740.!

Segons consta en la documenta-ció de l'Arxiu Diocesa de Barcelona,l'any 1960 aquestes pintures ja vanser restaurades. La nostra restauraciós'ha fet in situ. La capa pictórica ésun oli amb veladures que deixenrespirar els colors de la preparacióen alguns punts.

La capa de vernís és desigual i

esta oxidada, la capa de superfíciepresenta forca brutícia ca usada perla pols ambiental i el fum de les es-pelmes. La cohesió entre la capapictórica i la de preparació no ésbona.

Quant a les repintades, són nom-brases i alteren la irnatge estéticadeIs quadres; la majoria no tenen es-tuc d'anivellament i, en canvi, n'hiha d'altres on destaca un estuc ver-mellós que sobrepassa les lIacunes.Finalment, observem eliversos foratsi sets al suport ele tela arnb la conse-güent perdua ele capa pictórica.Unes ondulacions molt visibles elelsuport alteren la superfície d'arnb-

189

bastidors mobils a -l'espanyola-, Entreure l'empaperat aparegueren zo-nes pintades, com dits i aureolesdels sants, que esta ven doblegatsdarrere del bastidor. Es realitzarenempelts de tela de lli als forats i a lesmanques de tela original provocades

per la mutilació irregular de les vo-res dels quadres. S'eliminá el vernísenvellit i es procedí a la reintegraciópictórica amb pigments i vernís, se-guint un criteri de tipus il·lusionista.

BIBLIOGRAFIALÓPEZ GALARZA, M. "Los cuadros del Altar Mayor de la Iglesia

Parroquial de Ulkíecona-. Comarca del Montsia [Ullde-cona] (1990-1991). núm. 74. 79. 80.

ROSA SENSERRICH

Ernplacarnent de les teles en els laterals de la eapellade Sant Mare

Abans i després de la intervenció

grat la impossibilitat d'elirninar-lesdel tot perqué aixo requeria des-muntar les teles del bastidor.

S'han utilitzat dissolvents per a laneteja i l'eliminació deis retocs is'han tret mecanicament, arnb bistu-rí, els trossos de rnassilla que sobre-passaven les llacunes i que cobrienla pintura original. En els estrips i fo-rats s'han introduit ernpelts de telapolivinílica adherida arnb cera den-tal i s'han salvat els desnivells arnbestuc. Cal tenir en compte que totesles operacions s'han fet pel davant jaque els quadres esta n fixats a la pa-ret. Finalment, abans d'envernissars'han tret les restes de cera esto-

vant-la amb dissolvent i arnb l'ajutde bisturí. Per a la reintegraciópictórica s'ha seguit un criteri il·lu-sionista.

VICTORIA HOMEDES

GLORIA FUNCI-I

NOTA1. Restaurat I'any 1991 sota la direcció del Servei de

Restauració de Béns Mobles, reg. 4024.

BIBLIOGRAFIADURAN I SANPERE, A. La societet ¡/'organització del trebal/. A:

Barcelona i la seva historia. Barcelona: Curial. 1973,p. 362-379.

TRIADÓ, J. R. Historia de I'art cata/á Vol. 5: Céooce del ba-rroe. S. XVII-XVIII.

CAMÓN AZNAR, J. [et al.]. Summa Artis. Vol. 27: Escultura y ar-quitectura españolas del siglo XVii. Madrid: Calpe,1989. p. 219.

Sant Raimon dePenyafort

•Pintura a I'oli sobre llene;:

Anónim. Primera meitat del segle XVII

194cm x 117cmReial Académia de les Bones Lletres

de BarcelonaReg. de I'SRBM 5273, 1995

Restauració: Mare;:alBarrachina

•

192 Possiblernent es tracta d'un eclesias-tic, canonista o persona destacadaque es va fer retratar caracteritzat desant Raimon de Penyafort, del qualera gran devot i segons el costurn del'epoca, segons el qual mol tes perso-nes importants es feien retratar enels quadres representant el personat-ge o sant a qui admira ven o venera-

ven. Sant Raimon de Penyafort soliaser representat universalment com adominic, menys a Barcelona on elpintaven com un canonge, ja que hohavia estat d'aquesta ciutat.

Presenta una mala adherencia idespreniment de capa pictórica ambabundants Ilacunes i pintura perdu-da, pols acumulada pels anys, cops iexcrements de mosca; la pintura estamolt resseca i bruta per les malescondicions que ha patit el quadre iper la seva antiguitat. La tela estamolt debilitada i oxidada, fet queprovoca perdua de forca,

S'observen estrips i forats. A cau-sa de les característiques tecníques idels material s de l'obra, s'ha optatper fer una restauració ernprant ma-terials i tecniques tradicionals. Coma primer procés, s'ha protegit lacapa pictórica arnb paper japó i colaadhesiva per procedir al seu reente-latge arnb pasta italiana. Un copmuntada la tela en el bastidor defini-tiu, de tipus espanyol i amb traves-sers en creu, s'ha fet una fixació

puntual de petits aixecaments de

El quadre una vegada reentelat, a punt d'iniciar-ne l'anivellarnent de les pérduesi la reintegració pictórica

pintura, amb cola adhesiva i calorcontrolats arnb espátula eléctrica.S'ha procedit a la neteja de la capapictórica elirninant el fum acumulat,els greixos i el vernís oxidat amb di-versos dissolvents, neutralitzats ambuihite spirit .

Un cop net, s'ha sotrnes a unprocés de regeneració de la capapictorica, molt resseca, arnb vernísgras, el qual s'ha eliminat passat eltemps necessari per a la seva pene-tració. Ja protegida la superfície arnbuna capa de vernís diluu amb tre-

mentina, s'han anivellat les Ilacunesamb un estuc tradicional.

En aquesta restauració s'ha ob-servat un criteri de reintegraciópictórica il·lusionista, amb colors alvernís, lirnitat a les lIacunes estuca-des per tal de retrobar la unitat delectura completa de la imatge, sern-pre tenint en compte les característi-ques propies de I'obra i la seva futu-ra localització. S'ha fet un envernis-sat final de protecció.

MAH\:AL BAHRACHINA

Cartell Cigarrillos París•

Pintura a I'oli sobre telaLuís Palao, inicis del segle xx

Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot(Garrotxa) núm. d'inv. reg. 2887

Reg. de I'SRBM 2797,1989Restaurador: Pere Rovira

•

Aquest quadre pertany a un conjuntele 555 cartells d'estil modernistaque es varen realitzar i presentar, al'entorn del 1900, a dos concursos,impulsats per l'empresari olotÍ ManelMalagrida emigrar a l'Argentina, la fi-nalitat deIs quals era obtenir un car-tell per tal d'encapcalar la publicitatde la marca de cigarretes París.

Els cartells van ser fets arnb di-verses tecniques i sobre diversos su-ports. El cartell que ens ocupa, Glo-ria, pertany al segon concurs i va serfet a l'oli sobre tela per Luís Paolode Madrid, el qual va obtenir un deIssegons accessits,

La tela ha estat col, locada en unaltre bastidor (ja que apareixen res-tes d'una altra tela) doblegant-la perla banda sobre pintura original. Ésper aquest motiu que la tela esta maladaptada al nou bastidor, destesada imal clavada. Aixo ha provocat des-preniments de policrornia, sobretotals cantons. En els marges entre bas-tidor i tela apareixen gruixos de poI si sorra que deformen la tela.

La pintura, en general rnolt diluí-da, s'ha pintat amb Ileugeresa sobreuna preparacíó industrial, intercalantarees molt fines amb d'altres de mésgruix de materia. La visió arnb llumrasant i arnb llum infraroja perrnetveure penediments que denoten untreball de composició directarnent

sobre l'obra. La manca de flexibilitatdel suport ha conduit a un encarca-

193

Un deis cartells, després de ser restaurat

rarnent generalitzat que ha provocatesquerdes i c1ivelles sobretot en zo-nes de gruix de pintura, sense quearribin, pero, a produir perdues im-portants.

El procés de restauració consis-teix basicameru a fer una neteja su-perficial de brutícia acumulada i areernplacar la capa de vernís engro-guida, alhora que s'eliminaven lesincrustacions i taques ele pintura iresina. S'envernissa i s'estuca per talde donar una capa protectora i unaadherencia a les zones arnh perduesi esquerdes. Aixo permet desclavar i

moure lleugerament la tela per talde col-locar-la adequadament. Final-ment es reintegren d'una maneraillusionista les parts arnb perdues depolicromía per tal de donar unitatcromática a la pec;:a. S'iguala dcfiniti-vament la capa superficial arnb ver-nís Darnmar aplicar amb esprai.

PEHE ROVIHA

BIBLIOGRAFIAMeGO. E/s concursos de car1ells deis Cigarrillos París. Olot:

MCGO-Fundació "la Caixa". 1995.DD.AA El concurs deIs cigarrillos París Buenos Aires 1901.

Barcelona: Cajamadrid, 1984.DO.AA. PARís, Revista ilustrada del gran concurso unrversal

de carteles (segundo de la serie) de los Cigarrillos Pa-rís. Almanaque para 1902. Buenos Aires, 1902

Galeria de retrats(38 quadres de personatges

iI·lustres de Manresa)•

Pintura sobre telaSegle XIX

Museu Comarcal de Manresa (Bages)Reg. de I'SRBM del 4489 al 4526, 1994

Restauració: Maite Toneu, M. Ángels Marsé,Mercé Marqués, Clara Payás,

Lidia Balust, Núria Giíart

•

194 Aquesta col·lecció, més que un valorartístic té un gran valor historie, so-bretot per a la ciutat de Manresa, jaque dóna a coneixer la gent del se-gle passat que van ser benefactorsde la ciutat.

La signatura és Ilegible en dotzeretrats i els autors són: F. Morell, Ar-mengol i fill, F. Casanovas. Curiosa-ment F. Morell va restaurar el retaulede Borrassa El Sant Esperit el 1879,que es troba a la basílica manresana.

El suport és de barreja de ca-nem, lli i cotó en baixa proporció.Les arrugues han estat produrdes perl'erronia manipulació deIs quadres.La capa de preparació és ele tipustradicional (cola animal més una car-rega) prima, blanca en uns casos iamb una imprimació ele color terravermellós en d'altres. La técnica és al'oli, aplicada amb poc gruix demateria, a base de colors plans. Enalguns quadres podem observar latextura del llene. Les perdues causa-des per la humitat són importants.Les obres presenten molta varietatde color, pero n'hi ha de tonalitatfosca en que ressalta únicament lacarnació.

En primer lloc es reentelen totesles obres menys les que tenen la ins-cripció en el revers a les quals selsaplicaran bandes. Primerarnent s'em-paperen tots els quadres arnb l'adhc-siu reversible coletta per tal de fixar iprotegir la capa pictórica. Després,

Després del procés de restauració.El personatge de I'esquerra ha estat reintegrat amb un plomejat pictonc

es neteja el revers de les teles pereliminar la poI s i brutícia acumuladaarnb paper de vidre i bisturí, segui-dament es posen a aplanar per eli-minar deformacions, al cap d'unsdies es procedeix al reentelatge arnbl'adhesiu lIatí fet amb pasta de farinai tela de lIi. Per aplicar les bandes ala resta de quadres sutilitza ladhe-siu Beva Film aplicar per mitja descalfor i pressió. Després cada obraes clava a un bastidor nou fet amida, de tipus espanyol arnb grapes.Un cop desempaperats, la neteja dela capa pictórica consisteix a aprimarels vernissos engroguits amb dissol-vents on és necessari, i a eliminarI'enfosquiment produit pel fum i la

brutícia acumulada arnb aigua i lesconcrecions organiques de formamecánica arnh bisturí. S'anivcllen to-tes les perdues de pintura imitant latextura original, excepte en un qua-dre al qual se li fa un acabat arque-elogie a causa de la manca de su-port i per tant ele capa pictórica, i esreintegren crornatícament pel siste-ma il·lusionista i tinta neutra en leszones on no es podía desxifrar el di-buix.

NllHIA GII.AHT BAHHANQUEHO

BIBLIOGRAFIARAFOLS, J. F. Diccionario de artistas de Catalunya, Valencia y

Baleares. Vol. 3. Barcelona-Bilbao: Edicions Catalanesi La Gran Enciclopedia Vasca, 1980

•Fira de l'Ascensió

•Píntura a l'oli sobre tela

M. Folch 185656,5 cm x 73,5 cm

Museu Comarcal de Manresa (Bages),núm. d'ínv. 711

Núm. de reg. de I'SRBM 3920,1991Restauracíó: Gloria Flinch, Víctóría Homedes

•

Fotografía amb lIum rasant, abans de la interven ció

Quadre que podríem considerar dedocument historie per a la ciutat deManresa, on s'aprecien els objectes ila indumentaria deis venedors icompradors de l'epoca amb totamena de detall.

Té un suport de tela de cancm,de gruix mitjá i trama regular tupida,molt deteriorada; les vores esta ntrenca des i s'hi troben sis pedacosenganxats amb cola. La preparacióde la tela és d'un color rosat i lacapa pictórica és a l'oli, d'un gruixmitja i amb alguns empastaments.S'observen repintades i un vernísengroguit a la capa de superfície.

El procés de conservació i res-

Presentació final

tauració ha consistit en un reentelat-ge per consolidar el suport, la netejaamb diferents dissolvents, una pro-tecció de capa píctorica amb unafina capa de vernís, I'anivellamentde les zones perdudes amb estuctradicional i una reintegra ció pictori-ca de tipus illusionista.

1195

GLORIA FUNCH

VICTORIA HOMEDES

•Escena Camperola

•Olí sobre tela

Taller deis Bassano, s. XVI114x153,5em

Museu de la Canea de Barbera. MontblaneReg. SRBM 2618, 1992

Restauraeió: Rosa Senserrieh, Núria Ros,Carmina Admella, Llu'¡'saSanies

Retoe: J.M. Xarrié i Anna M. Claverol

•

196 1 L'obra presentava una perdua apro-ximaela ele capa pictórica d'un 30%.Puntualment les perdues més impor-tants es trobaven en els laterals elreti esquerre ele la tela, com a conse-qüencia d'algun tipus d'humitat,

Després ele la consolielació elel

suport mitjancant un reentelatge esvan fixar els clivellats i cassoletesamb coletta, més laplicació ele calori pressió. A continuació es va netejarla capa pictórica fent ús ele elissol-

Presentació final. després de la restauració

Detall del clivellat i consegüents pérdues de policromíai, a baix, el mateix detall després de la restauració

vents, i es van anivellar les zonesamb perdues mitjancant estuc.Seguielament es va iniciar el procésd'estudi sobre el criteri ele presenta-ció final ele l'obra i el tipus ele rein-tegració pictorica més aelequat. Enaquest GIS les perdues ele policromíahavien afectar principalment les figu-res elels eliferents personatges i ani-mals representats. Tenint en compreque la miela d'aquestes Ilacunes noera excessivament gran es van reto-car ernprant la técnica il·lusionista.

L'aplicació d'aquest criteri varepresentar un trehall minuciós, jaque les petites restes de la pinturaoriginal entre les llacunes arnbmanca de policromía eren rúnicareferencia de la forma i el color eleles figures perdudes.

ANNA M. CLAVEROL

•Eccehomo

•Pintura sobre tela

Mateu López (fill), 1583-1584106,5 cm x 82,5 cm

Monestir de Sant Bartomeu d'lnca, MallorcaReg. de I'SRBM 3851, 1991

Restauracio: Anna Carreras, Cisa Fuxet,Reyes Jiménez

•

Aquesta pintura sobre tela queprové del monestir de Sant Bartomeud'Inca, és obra d'un dels tallers mésprolífics de la Mallorca de finals delsegle XVI: el deIs López. Aquests ar-tistes, pare i fill, varen treballar sem-pre junts, fet que va comportar quegran part de la seva obra fos de difí-cil distinció.

La tela de lli finíssima presenta-va, en la meitat superior, estrips i fo-rats. En aquesta part hi havia més devint pedacos de roba estampada i lli-sa i, sota d'aquests, uns altres de pa-per posats anteriorment; molts d'a-quests pedacos esta ven enganxatsalhora entre la tela i el bastidor. Enla meitat inferior hi havia dos granspedacos de roba de cotó blanca, en-ganxats i clavats amb claus al basti-dor.

Per recuperar aquesta pintura, laprioritat principal era fer un reente-latge que tornés al suport I'estabilitatque havia perdut, pero calia previa-ment eliminar tots els pedacos afe-gits i deixar la tela original neta. Pertant, es van treure tots els pedacosde roba i de paper, pero aixo vaprovocar que la tela original perdésel poc cos que tenia. Va ser per aixo(el lamentable estat en que es troba-va la tela original feia impossible lamanipulació) que es va optar perutilitzar un tractament similar als ques'utilitzen en els suports de paper.L'estat rumos del suport i el fet que

197

Presentació final, després de la restauració, de tipus il·lusionista

la técnica pictórica fos un trempamb molt poc gruix i també l'estatprecari, ens van fer decidir d'utilitzarun sistema d'empe!ts amb paperjapó per reforcar el su port. El paperJapó ens permetia aquest reforc sen-se que els afegits de paper es mar-quessin en la tela original tan primai alhora la resistencia d'aquest paperera suficient per a la manipulacióposterior. Es va optar per utilitzaruna cola celIulosica, amb poca ai-gua, perqué no taqués ni agredís lacapa de pintura i perqué és un ma-terial facilment reversible.

Un cop acabada aquesta minu-ciosa fase de consolidació del su-port, es va poder netejar la capa

pictórica: basicamcnt es va fer unaneteja mecánica per eliminar tots elsexcrements d'insectes i es van treurealguns pedacos de paper que hi ha-via a la pintura original.

Després es va fer una segonafase de la restauració que consistíexclusivament en el reentelatge.

OSA FUXET

BIBLIOGRAFIALLOMPART, G,; PALOU, J. M .. I PARDO, J. M, E/s López dins

/a pintura del segle xvi a Mallorca. Palma de Mallorca:Caixa de Balears, «Sa Nostra-, 1988, p. 98

198

Aparició de Jesúsressuscitat a les santes

dones•

Pintura sobre telaMateu López (till), 1583-1584

121,5 cm x 89 cmMonestir de Sant Bartomeu d'lnca (Mallorca)

Reg. de I'SRBM 3852, 1991Restauració: Cisa Fuxet

•

Aquesta obra és del mate ix autor,Mateu López fill, i deis mateixosanys, 1583-1584, que I'eccehomoprovinent també del monestir deSant Bartomeu d'Inca i restaurarigualment al Servei de Restauracióde Béns Mobles (reg. 3851)

La tela era de I!i molt fi i de tra-ma molt atapeida; així oferia una su-perfície molt fina, aparentment sen-se nusos, que donava la mateixasensació que les superfícies llises deles taules. La técnica pictórica utilit-zada anava directament relacionadaamb el suport, ja que aquest no po-dia suportar massa tensió a la super-fície ni es podia imprimar arnb larnateixa fórmula que les taules. Pre-císarnent perqué l'obra de López fil!es basava en el dibuix, tenia méspossibilitats de resoldre's sobre su-ports de tela.

Malgrat que es tracta d'una pin-tura sobre tela, esta encolada sobreuna taula i aquest fet és un deis mo-tius de la seva degradació. EIs des-

Detall de I'estat de eonservaeiódel mare

l.'obra, tal com va entraral Centre

perfectes de la capa pictórica coinci-deixen, en gran part, arnb els del su-port de fusta: les esquerdes de lataula van provocar que la tela s'es-quincés i l'atac de xilofags va afectarel teixit foradant-Io. A aixo cal afegirun desgast de la capa pictórica i laperdua de pintura en algunes zones,malgrat aixo les parts més impor-tants de la representació són Ilegi-bles (cares, mans, detal!s ..J.

El procés de restauració es vainiciar amb una consolida ció i desin-fecció del suport de fusta: es van ta-par les esquerdes més grans, es van

Detall de I'estat rumos del mantellde la verge

enganxar les parts despreses delconjunt estructural i es van refer vo-lumetricarnent algunes parts perdu-des. Després d'aixo s'enganxa la telaal su port de fusta, en aquel!es zoneson hi havia bosses o on la tela s'ha-via despres (amb la neteja previa en-tre els suports). Un cop feta la con-solidació deis suports, es va netejarla capa pictorica de manera mecani-ca: es van eliminar restes de cera,que reomplien les esquerdes i els fo-rats del suport i que tacaren la pintu-ra, i els excrements d'insectes. Tam-bé es van netejar algunes zones arnbuna solució sabonosa (nornés aque-I!es prou resistents),

Finalment es va optar per un sis-tema de presentació basícarnent ar-queologic, és a dir, deixant l'aspectegeneral de l'obra tal i com estava,pero assegurant-ne la conservació.Per donar-li un aspecte més acabates van reornplir les esquerdes visi-bles i els forats de corc més gransamb un preparat de pasta de fusta.Tarnbé es van donar algunes veladu-res a les zones de pintura més des-gastada i es van tenyir alguns puntsde la taula que s'havien descoloritmolt.

OSA FUXET

BIBLlOGRAFIALLOMPART, G.; PALOU. J. M., ¡PARDO, J. M. E/s López dins la

pintura del segle XVI a Mallorca. Palma de Mallorca:Caixa de Balears. -Sa Nostra». 1988, p. 99.

Presentació final de la tela, després de la restauració

1199

200

•El taller de Natzaret

•Pintura al tremp sobre tela

Mateu López (fill), 1580-1582114 cm x 114 cm

Monestir de Sant Bartomeu d'lnca, MallorcaReg. de I'SRBM 4866,1994

Restauració: Maite Toneu, Anna M. Claverol,Marta Díaz, Núria Piqué, Lourdes Domedel

•

Mare de Déu del Roser•

Retaulet. Pintura al tremp sobre tela i marc defusta policromada

Mateu López (fillj, c. 1579143 cm x 120 cm

Monestir de Sant Bartomeu d'lnca, MallorcaReg. de I'SRBM 4867,1994

Restauració: Maite Toneu, Anna M. Claverol,Marta Díaz

d'aquest pigment. El verd de coure(malaquita), amb el temps sofreixuna alteració que el converteix enun to marronós, la qual cosa fa su-posar que en alguna interven ció an-terior es va valer netejar fent serviralgun producte corrosiu que va des-compondre la tela i la va foradar.

Com a conseqücncía d'aquest feti per tal de tapar els forats produits ireforcar el suport, havien encolat totun seguit de teles i papers al darre-re. En el cas d'EI taller de Natzaret,es van trobar fulls de missal de prin-cipis del segle XVI; aquests trossos detela i papers foren enganxats ambuna cola animal de manera abundo-sa i poc acurada que, amb el temps,va anar adquirint una duresa i unarigidesa que van hipotecar, encaramés, la conserva ció de les obres, ique provocaren estrips a la tela i pe-tits clivellats i perdues a la fina capade pintura al tremp.

L'operació de treure tots els ma-terials aliens a l'obra original, col-lo-cats en manipulacions anteriors, haestat lenta i laboriosa. S'ha utilitzat elllapis de vapor per estovar la cola depells de boví, aplicant la mínima hu-

A dalt i a la página següent,les dues teles

després del procés de restauració

mitat només en superfície, compagi-nant-ho amb la consolidació puntualdeIs trossos de tela original que po-dien quedar arllats de la resta.

Seguidament ha estat realitzadala consolidació general del suportamb un reentelatge amb tela de lli iuna mescla de resines sintetiquestermoplastiqucs Beva Film. L'adhe-siu s'ha aplicat primer al dors de latela original amb una lleugera escal-far, retírant-lo de les zones ambmanca de suport. Així, la nova telade lli ha quedat visible i lliure per ala posterior reintegració pictórica.

Les teles es tornen a muntar enels bastidors-marcs originals, previa-ment desinfectats i consolidats coma mesura de prevenció, per evitardesperfectes a causa d'eventuals ac-cidents. Al darrere s'hi col· loca uncontraplacat de 4 mm, folrat amb

•

El pintor Mateu López fill, juntamentamb el seu pare, són figures impor-tants en la pintura del segle XVI a Ma-llorca per la influencia que la sevaquantiosa producció exercí en elspintors coetanis i posteriors a ells.

Un seguit d'intervencions de res-tauració anteriors, drastiques i pocencertades, van provocar que laqualitat i la delicadesa pictórica deles obres es puguin, tot just, entre-veure.

El suport de les pintures, clava-des per davant d'un vestigi, és detela de lli, de fil prim i trama tupidaamb el lligat de tipus tafeta senzill.

L'avancat estat d'oxidació de lesteles fa que siguin molt trencadissesi que es trobin en perill de desinte-gració. Així mateix, presenten nom-brosos estrips, perdues, i les voresmolt malmeses, principalment a lazona inferior.

En un nombre important de per-dues, la tela sembla haver estat reta-llada seguint forma i color. Practica-ment tates corresponen a zones onen origen hi havia el color verd decoure, com s'ha pogut determinar através de les análisis de les restes

tela de lJi per les dues cares.La integritat cromática de les

dues teles s'ha vist greument afecta-da, principalment per la perduapuntual del color verd i la corres po-nent tela de suport. Aquest fet, coms'ha esmentat anteriorment, pot serla conseqüencia d'una intervencióde neteja excessivament agressivaen aquestes zones.

A causa de la peculiar problema-tica d'ambdues peces, la propostasobre el tipus de reintegració pictori-ca s'ha estudiat i decidit conjunta-ment amb la resta de pro postes so-bre els diferents tipus d'intervenció.

Com a criteri de reintegraciópictórica s'ha optat per un tipus deretoc que, sense amagar les perdues,conferís a les teles una unitat visualentenedora. Aquesta reintegraciócromática ha consistit a acolorir les

llacunes formades pel nou reentelat-ge, utilitzant com a materia pictórica

l'aquarella. Per escolJir els colors,s'ha fet prevíarnent un mostraricroma tic amb tintes neutres utilitzantcom a base la mateixa tela de Ili delreentelatge. Com a referencia del toi de la intensitat s'ha partit de la po-licromia original o de les restes d'a-questa com en el cas del color vercl.

A la tela de La Mare de Déu del

Roser s'han reintegrat les fulles delroser buscant un to neutre que perla seva intensitat fos semblant. Igual-

ment s'ha aplicat el mate ix color ales perdues de la indumentaria deispersonatges partint de les restes quealgun d'aquests encara conserva. Ala part inferior d'aquesta tela, moltmalmesa, s'ha seguit el mateix criteride tintes neutres sen se intentar referles representacions iconografiques,

dibuixant solament els cercles deisMisteris, ja que aquestes perdues detipus gcometríc atreuen l'atenció vi-sual cap a aquesta zona.

El mateix tipus d'intervenció s'hafet a la tela d'EI taller de Nazaret. Enaquesta peca, la part més afectada,les rajoles i el paisatge corresponenta la zona d'arbrat i carnp que possi-blement es podia veure a la fínestra,

s'han reintegrar amb un ro semblantal de les perdues. Les petites per-dues de color de les dues teles s'hanreintegrat amb un criteri il-Iusionista,

utilitzant igualment aquarel·les.

ANNA M. CLAVEROL

MArrE TONEU

BIBLIOGRAFIAM.vV. Nostra Dona Sta. Maria dins l'Art Mafforquí, Palma de

Mallorca: Caixa de Balears, 1988UOMPART, G.; PALOU, J. M., j PARDO, J. M. E/s López dins la

pintura del segle XVI a Mal/orca Palma de Mallorca'Caixa de Balears, 1988

Nina d'ivori articulada•

Material arqueológic. IvoriRomá, segles III-IV de

23 cm x 6,6 cm x 1,5 cmMuseu Nacional Arqueológic de Tarragona,MNAT (P) 12.906 (Necrópolis paleocristiana)

Reg. de I'SRBM 4167,1994Restauració: M. Angels Jorba

•

204 L'any 1923, en ocasió ele l'inici deles obres de construcció de la fabri-ca ele Tabacs ele Tarragona, en unsterrenys a tocar elel riu Francolí. esva elescobrir un elels jaciments que----en el elecurs ele la seva excava ció0923-1933)- es va evidenciar queera el més important de l'arqueolo-gia cristiana d'Hispania i, probable-ment, ele tot l'Occielent ele la Medí-

terránia.L'any 1926, M. joan Serra i Vilaró

va assumir la elirecció elels treballs,imprimint un ritme i un rigor meto-

dologic realment destacables. Lesexcavacions de la Necrópolis Paleo-cristiana ele Tarragona van propor-cionar elaeles valuosísimes per al co-neixement del procés eI'introelucciódel cristianisme a Hispania i vanpermetre documentar arnb profundi-tat aspectes fonamentals de la socio-logia i ele l'economía ele Tarraco enl'epoca tardoromana.

De tota manera, una de lespeces que, eles elel punt ele vista po-pular, ha eselevingut un elels símbolsidentificatius ele la Necrópolis Paleo-cristiana és la nina d'ivori, arnb els

bracos i les cames articulats, que vaapareixer -formant part ele les ofre-nes funeraries que acornpanyaven

les elespulles d'una nena marta a l'e-dat ele 5 o 6 anys- dins duna tom-ba localitzaela l'any 1927.

Quan la nina arriba al Servei deRestauració, en un primer examenvisual, ja es veu que li falta algun ditele la ma esquerra i elels peus -sónles parts més febles. Aprofunelint enI'examen preliminar i comparant-laamb fotografies amigues proporcio-nades pel mateix Museu Arqueolo-gic de Tarragona, es detecta una res-tauració important en diferents partsdel cos -cap, coll, bracos i mans,esquena. foral de l'articulació infe-rior i peus- que consisteix en unareintegració de les parts que manca-ven arnb guix i color.

L'ivori, sota la capa ele brutíciageneral, es manté en un grau de du-

resa acceptable pero presenta pro-funeles laminacions longitudinals.S'aprecia també un desgast del bru-nyit en les parts que sobresurten.

Exposats els diferents mernbresde la ni na sobre la taula es proce-eleix a una neteja general amb coto-nets daigua destil·lada. D'una ban-da, a ixo permet de perfilar elsguixos de lantiga restauració peracabar treient-Ios. Perb, daltra ban-da, provoca que les diferents lami-nes de vori es desenganxin, i que escomprometi la composició, sobretotdel cap i del coso Amb un carrega-ment de paciencia i de concentracióes neteja, lamina per lamina, i s'en-ganxa a continuació amh un adhesiunirroccllulosic, per tal de donar no-vament laparenca original. Es con:soliela Ileument la peca.

Acabats els processos de nereja.recomposició i consolidació ele lesparts originals, es continua arnb lareintegració elels volurns: primer. lesformes del cap i e1el cos i, després,els perfils deis dits, els peus i elsbracos, S'utilitza un mastíc reomplí-dar de resina epoxi que, un cop en-elurit, quedara inalterable a la tem-peratura i a la humirat i que permet,al mateix temps, un acabar fi i llis. Al

Detall de l'encaix del colze,després de la restauració

Part posterior del cap,aban s de la intervenció

Abans del procés de conservaciói restauració

damunt se li dóna una fina veladurade color.

Per al sistema darticulació ele lespeces sutilitza un fil de plastic pve(fil de pescar) totalment innocu ique no desgasta la materia en mou-

re's, A la vega da permet de reblonar

els extrems de forma i manera queno es despassin i no desvirtuin la vi-sió glohal de la peca.

El procés de restauracíó i conser-vació ha generat I'enfortiment ele lanina i de la seva mobilitat, i li ha re-tornar aixi la possibilitar de recupe-rar el seu ohjectiu inicial que era elde servir per al joc, encara que avui

el seu c1estí sigui el de quedar tanca-da en la vitrina del museu.

M. ANGELS JORGA

BIBLIOGRAFIATARRATSBou. F Tarraco. Tarragona: Museu Nacional Arqueo-

lógic de Tarragona, 1990

Aspectefinal

de laruna

romana

205

206 I

Recipients de bronze•

Material arqueológic. RomáMuseu Nacional Arqueológic de Tarragona

Núm. d'inv. MNAT 2821, 2820, 2823,2831 i 2829

Reg. de I'SRBM 2953, 2999, 2954,2956 i 3670, 1990

Restauració: M. Ángels Jorba

•

A Tarragona, l'any 1864, arran del'obertura de les rases per a la forra-

mentació de la casa de Francesc Car-taña (situada on avui hi ha l'edifici

núm. 40-42 del carrer del Gasorne-tre), hom va trobar un pou antic, ex-cavar en la roca. En el seu rebliment

van apareíxer nornbroses restes ar-queologiqucs d'epoca romana: bus-tos de marbre d'emperadors, frag-ments d'altres escultures de marbre ide bronze, fragments d'inscripcions,monedes i un important conjunt elevasos ele bronze. Bonaventura Her-

nández Sanahuja, aleshores directore1el Museu Arqueologic de Tarrago-na (MAT) , va redactar una primerarelació de materials, el 3 de desern-bre elel mate ix 1864. Després d'unseguit de negociacions, la SocietatArqueológica Tarraconense els vaadquirir per un total de 175 duros,amb elata d'I d'abril de 1866. Els ma-terials van quedar dipositats en elMAT.

Realitzant una primera analisi,s'observa que totes han passat una

Estudi microscópic a 100 augmentsd'un deis recipients on es pot veure l'alt grau

de descomposició

Abans i, a la part superior, desprésde la restauració

manipulació: capes ele vernís, en-ganxaments de nansa, etc. No tenencap neteja ja que conserven les car-bonatacions produides per les terresd'excavació. i les cloruracions, algu-nes ja estabilitzades pel mateix mitja.En general el suport esta bastant ma-lament: fractures, lIacunes, forats,hufaments, etc. Nanses enganxadesincorrectament. Mancanca d'un trosde bec (SRBM 2954) i d'un aplic(SRBM 2956).

En primer Iloc es proceelí a laneteja mecánica a base e1'alcohol ibisturí, fibra de vidre i torn de den-tista arnb raspall metallic, Una vega-da treta la capa ele carbonatació esvan controlar els clorurs mitjancantels banys d'aigua elestil·lada i el testestandard. L'estabilització es vaaconseguir submergint les peces enuna solució de BTA. Passat el con-trol d'hurnitat i assecatge, es vanprotegir arnb una capa de consoli-dant.

El procés ele restauracíó va con-sistir a enganxar les nanses al seu1I0c. Les lIacunes i les parts que fal-taven es van reomplir amb resinaepoxi (Araidit) i pigment verel, do-nant-Ios la forma correcta arnb lesfreses del torn ele dentista.

M. ANGELS JORBA

BIBLIOGRAFIAARCO, A DEL. Catálogo Museo Arqueológico de Tarragona.

1984.Los bronces romanos en España, Exposición Casa de Ve-

lázquez. Mayo-Junio-Julio 1990. Ministerio de Cultura

En petit, abans1, en gran,desprésde la restauracióde duesde les peces

207

208

Llar de foco Motile•

Material arqueológicNeolític. Bronze

150 cm x 130 cm x 10 cmBóbila Madurell. Sant Ouirze del Vallés

Reg, de I'SRBM 3982Restauració: Ramón López

•

Durant els treballs del moviment deterres duts a terrne a la Bobila Madu-rell (Sant Quirze del Valles) es va de-tectar l'existencia d'un assentamentneolític format per un conjunt de ca-banes. Es va decidir fer-ne una exca-vació d'urgencia. En una d'aquestescabanes es va localitzar una llar defoc. Els tecnícs del Servei d'Arqueo-logia de la Generalitat van conside-rar oportú fer-ne una replica per talde poder-ne conservar un registredocumental, ja que posteriorment lazona hauria d'excavar-se i de ser so-terrada.

Aquí ens trobern amb l'exernpled'utilització del procés d'ernrnotlla-rnent com a docurncntació tridimen-

Emplacarnerrt de la llar de foe a rexcavac.ó

sional d'una estructura volumétrica.

L'emmotllament és alternatiu i com-plementari a la documentació fo-tografica, gráfica, planimetrica i des-criptiva.

La llar de foc esta va formada peruna serie de codols granítics situatsen un tou de cendres de combustió irodejats per un socol terrós que em-marcava el perímetre. L'estar de con-solida ció era dolent com corres pona les cendres compactades i a la ter-ra argilosa que la formaven. D'altra

banda, els codols granítics esta venen perfecte estar.

Es va decidir fer-ne un motilearnb elastorner de silicona, amb unsuport de poliéster reforcat arnb fi-

bra de vidre. Es va triar la siliconarnalgrat el seu cost perqué té unacontracció dimensional més perita,perqué permet traballar amb rapide-sa, perqué té una durabilitat més

gran i una resistencia més bona a lesresines amb les quals es va fer la co-pia.

En qualsevol procés d'ernmotlla-menr tenim una fase previa que és laconsolidació i l'aillament de l'origi-nal, en aquest cas es va utilitzar elsabó líquid dissolt amb aigua com adesemmotllament. L'emmotllamentpropiarnent dit es va fer amb elasto-mer de silicona; es va utilitzar unelastorner de policondensació quecatalitza a temperatura ambient. Labase de la silicona se solidifica perl'acció d'un catalitzador i el tempsd'enduriment és aproximadament devint rninuts, temps suficient per per-metre'n l'aplicació. Al sistema de sili-cona i catalitzador se li pot afegir unproducte químic, un oli, que aug-menta la viscositat de la barreja i aixíes pot aplicar sense que flueixi. Lacapa de silicona estava formada enrealitat per tres capes aplicad es con-secutivament. La primera capa era

Aplicació in situ de la silicona

Treballs d'acabament en el facsímil resultant

de silicona molt fluida que penetraen tots els racons de l'original. Totsovint en peces trencadisses i corn-plexes s'ha d'evitar aquesta excessi-va penetració que podria malmetrel'original.

Un cop endurida la primera capas'aplica una segona capa menys flui-da a causa de l'efecte del líquid es-pessidor. Aquesta segona capa so-vint es tenyeix per poder distingiron estem aplicant la silicona.

Abans de la tercera capa cal ta-par els forats i contradespulles ambmassilla de silicona. La darrera capade silicona, també espessa, es re-forca amb gases de cotó per tal dedonar-Ji una duresa més gran.

Un cop tenim aplicada la capade silicona que ens donara el detalldel motile hem de fer I'estructura rí-gida que anomenem -rnare- i que so-portara la capa elástica i deformablede silicona. El conjunt de la capa desilicona i la mare conformaran elmotile. Si amb la capa de siliconaaconseguim el detall de l'original,amb la mare mantenim la forma es-tructural general de l'original. Laruare pot estar feta de diversos mate-

El motile de la llar de foc

rials, des d'escaiola, fins a resinaepoxi, passant per resina de polies-ter i fibra de vidre. En el cas de laBobíla Madurell vam utilitzar resinade poliéster i fibra de vidre reforcatamb llistons de fusta. Un cop endu-rida la mare de poliéster, ja nomésresta desemmotllar la peca.

Un cop tenim el motile de sili-cona podem positivar-lo amb dife-rents materials (escaiola , resinessintetiques, poliéster, poliureta ,epoxids, ciments, etc.) depenentdel pressupost i de la funció finalde la copia.

La replica de la llar de foc de la

Bobila Madurell es va fer amb resinade poliéster reforcada arnh fibra devidre.

Al cap d'un día es va desemmot-llar la replica que ja esta va a puntper rebre una patina de pigments ipintura a l'oli per aconseguir imitaral máxim la peca original.

La finalitat del procés era obteniruna replica exacta d'una estructuravolumétrica que no es podía conser-var d'una altra manera, Ara podemveure la peca, mesurar-la, observar-la, tocar-la i fer que es conegui,mentre que l'original només existeixdisgregat en bosses, soterrat, dibui-xat en plánols o en dades numen-queso

En aquest cas l'original va serdisgregat per continuar el procésd'excavació i la copia és l'únic testi-moni tridimensional que en queda;en altres exemples, la copia ajuda adifondre i conservar l'original.

I 209

RAMON LÓPEz

210

•Ceramica sigil.lada 1

(3 plats i 9 copes)•

Material arqueológicItálica, sudqal-lica i hispánica.

Aprox. s. 1 dC-1 a meitat s. 111 dCAlyária max.: 61 cm / min.: 31 cm. Diámetre

rnax.: 20,4 cm / min.: 6,6 cmMuseu Nacional Arqueológic de Tarragona

(Tarragonés)Reg. de I'SRBM 4168-4178, 4183,1993

Restauració: Isabel Balaguer, Cristina Thió,Marta Vilá

•

Es tracta d'una pan del conjunt depeces sigillades del Museu NacionalArqueologic de Tarragona.

Són peces fetes amb una pastacerámica molt depurada i fina; ricaen ferro, potassi i magnesi -d'aquíel color vermellós-, dura i ben cui-ta amb un foc oxidant.

Té vernís final/pigment que for-ma una capa molt fina de recobri-ment de base molt líquida i de granfluidesa. Són peces fetes al torn i te-nen la decoració !lisa o en relleu, jasigui per mitja d'incisions (amb elburí o el rodell) , excisions, esta m-pats -aplicats amb un segell- o re-lleus aplicats amb un mot!le o bar-botina.

Els temes de decoració són di-versos: ratlles, temes mitologics, etc.Per establir la forma de les pecess'ha estudiat la curvatura de les pa-rets de les peces, que ens han donatl'alcária i el diarnetre de la base i dela boca. La temática i la disposicióde la decoració assignen el conjuntal període compres entre el segle I

de i la primera meitat del segle 11

de. Les classificacions previes quetenim de l'epoca ens permeten, tam-

Perdua de la capa de vernis motivada per un excés de salinitat

bé, de deduir-ne la forma per proce-dir així, a la restauració. El que ésimportant d'aquest conjunt és quetenim diferents mides de cerámicadintre un mateix tipus, una mateixaforma.

El procés de conservació i res-tauració es va iniciar amb la netejade les petites concrecions adherid esa la superfície vidrada; seguidamentraspallárern els fragments amb aiguadestil·lada i sabó neutre traient-ne labrutícia més superficial, i desprésprocedírem a submergir-les enbanys successius d'aigua destil·ladaper tal de dessalinitzar-les. Els frag-ments es van assecar a l'armari-estu-fa.

Un cop nets i secs procedírem aenganxar-los amb un adhesiu nitro-cel-lulosic (Imedio). Pel que fa a lareintegració de zones perdudes, vamadoptar el criteri -d'acord ambI'SRBM- de restituir les parts quemancaven, malgrat que a bona pandeIs atuells els manqués més del 50% del total de la peca, ja que teníemprou informació de la forma original.

Vam fer la reintegració servint-nos de motlles de cera a partir delsfragments. Un cop polida i consoli-

A la página anterior i a la dreta,dues de les sigiHadesfragmentades,abans de larestauració

I 211

MARTA VILÁ

NOTA1. El nom de sigiHada deriva del sigiflum -segell-

que s'imprimía a la pasta encara tova. La cerámica sigil·ladaes fabrica inicialment a la ciutat d'Arezzo i després oassa a

produir-se a UÓ i d'aná s'estengué per tal el territori de l'lm-peri. Les formes més reprodüides corresponen a copes,plats i safates. La vaixella de luxe o taula -sigiHada- quetractem prové de la península ¡taljea, de la Provenca i de la

Tarraconense.Per classificar-Ies es posa I'abreviatura del nom de I'in-

vestigador que les ha estudiades i al darrere el número de

serie Que tenen dins la classiñcació: aixi. el tipus de cerámicaque tenim entre mans va ser estudiada i classificada, en elseu temps, pels investigadors Draggendorf i Ritterling i d'a-quí el seu noum (Ritt. 5, Drag. 11, Drag. 17B, Drag. 18,Drag. 24/25 i Drag. 27). Avui, pero, aquesta classiñcació

esta desplayada per una de més general.La cerámica sigiHada significa el final de la producció

campaniana i I'inici d'un nou tipus Que evolucionara ambl'lmperi Roma.

dada l'escaiola amb una resinasintética (Paraloid B-72 diluít al 5%), la pintárem amb una laca nitro-cel·lu losica (reversible) barrejadaamb pigment matxucat, d'un tolIeugerament més ciar que l'originalper tal de distingir-lo d'aquest, mit-jancant un aerograf (que gracies a

la polvorització del pigment acon-segueix un acabat molt més homo-geni que no pas el tradicional pin-zell).

Tres

de les pecesdurant el procés de

restauració

214 I

San Carlos•

Model de naviliSegle XVIII

13 peus de quilla, 3,75/4,30 m d'eslora,0,96 m de mánega i 0,48 m de puntal

Facultat de Náutica de Barcelona (Barcelonés)Reg. de I'SRBM 4420, 1993

Navili de l'ordre de 74 canon s i 2 ponts. Repro-ducció exacta a escala. Construcció realitzadaen les drassanes de Cartagena I'any 1769, perl'Escola de Náutica de Barcelona. Donació deD. Sinibaldo de Mas, director de I'esmentada

escola .

•

Cal assenyalar la peculiaritat d'a-questa obra en el camp del patrimo-ni artístic i cultura!. Les seves dimen-sions, més grans que les maquetesusuals, i el fet que tots els aparellsnautics funcionin com els d'unautentic navili, ja que esta va destinara l'arnbit pedagogic ele l'Escola deNáutica, fan d'aquesta reproduccióuna peca única en el seu genere.Tarnhé hi són destacables la qualitatelels relleus elecoratius policromats,la elel mirall ele popa, la peca es-cultorica situada a proa i la minucio-sitat en la reproelucció dels estrisnautics, canons i tots els elements decoberta i interiors.

El navili fou aelquirit a l'arsenalde Cartagena el 16 ele juny de ]771,per la Junta de Comerc i l'Escola deNáutica. El cost elel moelel fou ele220 pesos ele ]5 rals ele billó, i tenia13 peus ele quilla en tots els seuspals, veles i gallarelets, 40 banderesele seela i un estenelarel ele seda en elseu escut reia!. Segons les investiga-cions realitzaeles pels senyors Oyar-

zabal i Casas, poelria corresponelre aun navili construit a l'Havana i ava-rat l'any 1762; sernbla ser que no eraencara del tot acabar quan, atacadala placa pels anglesos, sota l'almirallPacoca, el vaixell es va incendiar ienfonsar. Aquesta historia ele la pecaes referma per la inscripció -enmolt malt estat, a causa d'anteriorsintervencions- que consta en un

Aspecte final del model després de la restauració

escrit, localitzahle en la cariátide quees troba a la part de popa.

Les degradacions més importantsque presenta va I'obra no eren elegu-des al pas del temps, sinó a les suc-cessives i elesafortunades interven-cions que havia patit, com perexemple, aquelles motivades peltransport i variacions amhientals, en,els diversos canvis ele localització;també shavien perdut molts dels es-tris nautics i canons. Tot i que el su-port es trobava en han esrat de con-servació, la rnajor part de lapolicromía original havia elesapare-gur, i en el seu lIoc hi havia succes-sives repintades: aix i mareix, rapa-rell ele les cordes era incorrecte, jaque corresponia a un navili francéselel segle XIX, i no a un espanyol delsegle XVIII. En general, eloncs, l'estat

ele conservació d'aquesta peca s'havalorar com a eleficient.

S'ha iniciar la restauració arnb laneteja ele la pols i brutícia acumula-eles, seguida ele l'elirninació ele lesrepintades fetes a l'estil elel moelelfrancés esmentat, per tal ele restituirels colors de la policromia original.A continuació s'ha procedit a efec-tuar una neteja puntual daquestapintura, de la coberta i deIs metalls,s'han consolidar les parts més dehili-tades, han estar reproduides algunespeces perdueles, com ara fanals, ca-nons, un 5i) % ele l'artilleria i altresestris nautics; sha refer rota l'arbora-dura en canern, com corresponia al'original de l'epoca: han estar elimi-naeles vergues, pals, gonetes i sobre-gonetes. Algunes de les peces refe-tes en anteriors intervencions

s'havien fet en ferro, la qual cosa vacomportar alguns trencaments moti-vats pel pes que havien de suportaralgunes d'elles, per tal d'evitar,doncs, possibles ruptures posteriors,en aquesta restauració s'han recons-truít en fusta.

Per resumir, el procés de conser-vació i restauració que s'ha dut a ter-me ha consistit, basicarnent, en atu-rar el procés de degradació, enl'eliminació deIs efectes d'interven-cions anteriors desafortunades, i enuna presentació adequada ele l'obraque faciliti la seva comprensió elocu-mental i histórica.

]OAN PRIM

MONTSERRAT ARTIGAU

BIBLlGRAFIAPlanols d'epoca del navili Montañés de 74 canons. Museo

Naval de Madrid.ARTINANQ, G. Arquitectura naval española en madera. Ma-

drid: Escuela de Ingenieros, 1914.MANEDA,E. El buque de la armada española. Madrid: Servi-

cio histórico de la Armada, 1981.VICTORIA, marqués de la. Álbum del marqués de la Victoria de

arquitectura naval. Madrid, 1715.VALLA.RINO, B. El ene de aparejar y maniobras de buques.

Madrid,1842.

Montevideo 1889•

Model de transatlántic25 cm x 62,5 cm

Reg. de I'SRBM 3704,1992Restauració: Joan Prim

•

Aquest model pertany a la col·leccióelel marques ele Comillas, que es tro-ba en el Palau Moja, i que actual-ment pertany al Departament eleCultura ele la Generalitat. Té un granvalor documental, ja que en lacollecció abans esmentada es potveure la historia de la Cia. Transat-lantíca, des dels seus inicis fins gai-rebé els nos tres elies.

La restauració ha resultat bastantcomplexa per raó ele les moltes vi-cissituds per les quals ha passat.

S'havien perelut un bon nombreele peces, la qual cosa ha comportaruna recerca exhaustiva ele docurnen-tació, per tal de no falsejar res. Engeneral, l'estat ele conserva ció es po-dria qualificar de dolent.

_El procés ele restauració ha con-sistit, a grans trets, en una bona des-infecció a base d'injecció, ja que hihavia alguns forats ocasionats pelsxílofags, i en una consolielació ele lafusta del suport amb una resina epo-xíelica (Araldit). No ha calgut fixar lapolicromia, ates que no presentavaelespreniments, i han estat retocaelesles perdues ele policromía. Final-ment s'ha dut a terme l'operaciód'envernissat per mitja d'un verníssatinat

215

]OAN PRIM

MONTSERRAT ARTIGAU

Fotografiadel Montevideo després de la restauració

216

Model de la corbetaPepitu

•Model de navili. Segle xix

165 x 285 x 92,5 cmRestauració: Joan PrimReg. de I'SRBM 5125

•

Es tracta d'un model de gran valor ar-tístic i documental, amb la peculiaritatde ser, a més, un deis dos modelsque va fer josep Pineda Guerra0837-1907), pintor marinista, grancronista de la marina catalana delvuit-cents i especialista a pintar elsmés importants velers catalans d'a-questa epoca.

Aquesta maqueta fou construidaamb la finalitat que servís d'escola demaniobra de l'Escola de Náutica deBarcelona, i ha estat, podem dir, cab-dal per a la forma ció d'una década elecapitans de la nastra marina mercant.

El pracés de restauració ha con-sistit en una substitució ele l'arbora-dura que, arnb el pas elel temps, s'-havia deteriorat totalment, una refetad'algunes parts que havien estar can-viades per les necessitats evolutivesde l'ensenyament de la carrera denáutica, i que s'ha cregut oportú dei-xar-les tal i com es trobaven en ori-gen; també s'hi han hagut d'afegir al-guns elements que s'havien perdut,com ara bots, ancores, cabines i bos-sellam. No ha estat necessaría unaelesinfecció ni la consolielació elel su-port, ates que es traba va en forcabon estat, com tampoc no ha calgutretocar cap zona ele policromia niefectuar un nou envernissat. En ge-neral s'ha fet una aelequació per talque el moelel pugui ser admirar comun bé cultural.

Diferents moments del procés de restauració

Fragmentde guadamassW

•Pell emmotllada, argentada, policromada

i col radaSegle XVII

126 cm x 82,5 cmMuseu de l'Art de la Pell, Vic (Osona),

col·lecció Colomer Munmany, núm. d'inv.C/2480

Reg. de I'SRBM 5372,1992Restauració: Trini Genis

•

Aquest fragment ele guadamassil,que proceeleix d'Europa i que per-tany a la col·lecció Colomer Mun-many elel Museu ele l'Art de la Pell aVic, és fet de pell de be aelobaelaamb escoren el'alzina i zumac, es-tampat amb motiles per la part pos-terior i recobert ele fines lamines eleplata per la cara decoraela. La se vatonalitat és en part daurada, a causaele l'aplicació de la colraelura, i laresta és policromada.

L'ornamentació és molt singularper la presencia ele figures humanes,ja que el més habitual és la elecora-ció arnb ocells, fruites i motius vege-tals. Aquestes representacions hu-manes narren la llegenda mitológica

ele Meleagre, el cacador, que ofereixel cap d'un senglar a les donzellesAtalanta i Artemis.

El procés ele conserva ció i res-tauració ha consistit primer en unaneteja ele la part posterior per tal eleretirar tots els afegits (cola, palla,roba ele sac i paper ele diari) de lesintervencions anteriors. Després d'u-na elesinfecció, s'ha proceelit a fer laneteja de la cara elecorada. A causaele la capacitat que té la pell el'absor-bir rapidament la hurnitat -amb elsconsegüents problemes posteriorsele cantraccions- s'ha evitat l'aigua,així com els eletergents, i s'ha fet unaneteja amb proeluctes químics. En elcas el'aquest guaelamassi!, que és elepell molt vella, fina i frágil, s'ha uti-

litzat una dissolució d'isopropanol al10 % en white spirit, este s per tota lapolicromía excepte a les parts daura-des, en les quals s'utilitza greix deguadamassil (emulsió aquosa degreix natural, estable a la llum i ino-dora) amb un alcohol de propietatshidratants. En algunes zones delfons de color gris-blavós, que tenientaques molt fortes, s'ha utilitzat c10-romera.

Després d'estendre el guadarnassilsobre una taula recoberta de goma-es-puma per respectar els relleus -per-que no pateixin alteracions- ques'han protegit a més amb paper silico-nat, s'ha humitejat el suport de pellper la part posterior amb greix deguadamassil i, quan la pell havia ab-sorbit tot el líquid, s'han col·locatsacs de sorra a sobre perqué queclipla i els relleus intactes. L'endema,el guaclamassil es trobava pla i secoLa pell ha quedat hidratada i molde-jable. És en aquest moment que esrecomponen tots els estrips i forats,Els forats grans o les llacunes s'hanernpeltat arnb pell adobada del colormés semblant possible a l'original,bissellant els contorns del forat i dela pell afegida perqué quedi el rna-teix gruix. Tot el contorn del guada-massil s'ha reforcat i consolidat ambpell d'una tonalítat adient.

Per la pan posterior del supon,donar que en moltes zones la pellesta c1ivellada i afeblida, s'ha conso-lidat amb una fina capa de Planatolmolt diluir i reforcat amb roba rnoltfina de poliéster. Els forats petitsproduus per insectes xilofags o c1aus,

Després de la restauració I 217

s'han tapat arnb raspadura de pelltreta de la pan posterior del guada-massil que, barrejada arnb Planatoldóna una pasta que actuara de con-solidant, un cop seca.

No s'ha fet cap tipus de reinte-gració pictórica i, finalment, s'haprotegit tot el guadarnassil arnb unaemulsió d'un producte solid derivatde la cel·lulosa diluir al 10 % en ai-gua. Aquest producte forma unacapa elástica que resisteix les varia-cions de la pel!. També fa reviure elscolors i protege ix de la pols.

Pel que fa a les condicions deconservació oprimes cal recordarque, com que la pell és higroscopí-ca, és necessari que el grau d'hurni-tat relativa sigui constant entorn del60 %. Si s'incrementa la humitat rela-tiva poden apareíxer fongs, al con-

Abansde larestauració

trari, si la humitat relativa és moltbaixa la pell s'asseca, es contrau is'esquerda. Finalment, també ésconvenient que les peces no esti-guin exposades a la llum.

NOTA1. La paraula guadamassil té la seva procedencia en

la ciutat nord-africana de Gadames, que ja era famosa a I'e-oat mitjana per les seves oens adobades. Els árabs faren elsque lntroduiren a la península Ibérica les diferents maneresde treballar les pells, al vottant del segle XII, primer a Cerdo-va, cesorés a la resta de la península i a Europa. Els guada-massilers van formar gremis en les ciutats andaluses, espe-cialment a Cordova, pero també en d'altres punts del territoricom ara Valencia. Valladolid. Madrid i Barcelona. El seu granesplendor fou durant els segles XVI. XVII i XVIII. Estaven consi-derats l'ar.stocrácia deis artesans perqué treballaven ambmaterials nobles com la pell, l'or i la plata. No signaven mailes seves obres i rara vegada s'ha trobat, a la part posteriordel guadamassil, el segell del taller on fou realitzat.

La funció del guadamassil era ornamental. S'utilitzavaen revestiments de parets. frontals d'altar, paravents, cadi-res. cotxns, etc. Peró el seu ús principal fou per al recobri-ment deis murs de les habitacions de cases senyorials ambdues finalitats. la de decorar i la de protegir de les inclemen-cies del temps. La decadencia del guadamassil va arribaramb el creixement de la indústria textil i del paper, ja que im-posava una técnica mes senzilla i econó-nca.

Utilitzern la paraula pell per designar el tipus de pelld'animals petits, fina i adobada. La pell de cabrtt. be mascleo molIó era la pell emprada en el guadamassil; és a dir unapell petita. prima i sedosa. Les pells deis animals femelles, acausa de la seva naturalesa procreadora, no tenia tanta qua-litat per Ies deformacions que havia sofert

Les pells destinades a elaborar guadamassils erentractades amb adobs vegetals zumae. Posteriorment es co-brien amb lamines de plata les parts a les quals es volia do-nar la tonalitat de l'or i es moldejaven, ferretejaven, repujaveno policromaven. Quan es desíljava donar al guadamassil uncarácter sumpluós es cobria de lamines d'or fi. La lamina deplata era necessaria, com a base, tan! per obtenir -graciesal vernís- la tonalitat de I'or, com per ajudar a fixar la poli-cromía. La pell, en tractar-se d'un material porós, absorbia lapintura i per tanl els fulls rnetallics actuaven de preparació.

La colradura o aplicació del vernís groc tenia dues fun-cions. Una, donar l'aparenca d'or i. l'altra, protegir la platade I'oxidació. Era freqüent substituir els fulls de plata per es-tany. que abaratia els costos. tot i que aquest sistema erapenalitzat per les ordenances deis gremis de guadamassi-lers.

BIBLIOGRAFIAL'art en la pell. Cordovans ¡guadamassi/s de la cof.!ecció

Calomer Munmany. Vic: Generalitat de Catalunya,1992. núm. 180. p. 103.

218

Preparaciódeissuportsd'aerolam

646 rajoles de cerámicavidriada

•Mides, temes i estils diversos

Museu d'Art de Girona (Gironés)Reg. de I'SRBM 3908,1991

Restauració: Magda Gómez, Eva Casas

•

Presentració de dos grups de quatre rajoles, després de la restauració

Moltes rajoles han arribat trencades id'altres enganxades. La majoria te-nen molta terra, sorra i ciment adhe-rit (rnolt fort en algunes peces). Lamajoria arriben separades, pero tam-bé en grups de quatre unides per unsuport de guix i en un cas emmarca-eles en fusta. Una rajola anomenadad'aresta (segles XVI-XVII) i que formaconjunt amb una altra és el doble elegruixuda que aquesta. En algunespeces hi ha perdua de su port.

Sobre la capa de vidriat algunespresenten concrecions de ciment,etc., d'altres, senyals d'oxid (indicidel fet que han estat subjectades ambgrapes de ferro). En la capa superfi-cial trobem pols, ratlles de pintura igotes d'adhesiu, Moltes peces han es-tat intervingudes anteriorment: reinte-gració en el suport i en el color (ambpintura a l'oli), en diferents etapes. Elprocés de conservació i restauració

s'ha iniciat arnb la neteja, que ha es-

tat superficial, utilitza nt productesaquosos, i mecánica, La consolidaciódel suport s'ha realitzat amb adhesiu

cellulosic i guix escaiola, segons elscasos. S'han conservat els retocs an-teriors i la nova reintegració crornati-ca s'ha realitzat arnb tintes planes deforma figurativa i arnb guaixos. Coma sistema de presentació s'ha optatper l'aerolam com a suport ele 641rajoles agrupades en sis arnbits, se-gons un estudi museografic realitzatpel Museu d'Art de Girona. Les rajo-les es troben adherides i subjectes alsuport per una pasta adhesiva; l'Ae-rolarn es collat a la paret. Les sis ra-joles restants són independents is'exposen en vitrines.

MAGDALENA GÓMEZ

EIs plafons 1, 2 i 3 estan formats pergrups ele 40 rajoles, el 4 també, peroarriba amb 38 (en falten 2); el piafó5 conté 23 rajoles (li'n manquen 5).Hi ha en conjunt 181 rajoles i 7 eleelesaparegudes.

Arriben sobre 5 suports de fusta

discontinua cmmarcades per unsllistons també de fusta i subjectadesentre elles i al suport per claus quetravessen una moneda i entre aques-ta i les rajoles un tros de cuir. Moltesrajoles han estat intervingudes en elsuport (que s'ha reintegrat o consoli-

dat) i en la reintegració cromática.Tenen una capa de vernís fose,

pols, guix i unes taques de colorgroc i gris. La numeració del museu(de color vermell i en l'escaire baixdret) va col, locada darnunt d'aquestvernís. EIs plafons 1, 3 i 4 tenen pe-ces trencaeles i d'altres mal enganxa-des. Moltes rajoles, sobretot en elscxtrcms, ten en taques en forma defranjes de color del vernís del marc,

Les rajoles no han estat dessalinit-zades. Les peces fragmentades s'hanenganxat i les que s'havien enganxatmalament s'han desenganxat i unitnovament. La brutícia surt bastant béestovant-la arnb aigua destíllada, tot ique en la majoria s'ha d'insistir meca-nicament.

Per mitja de motlles de fusta i guixescaíola s'ha reproduit el suport de lespeces que falta ven. S'han estucat lesllacunes amb perdua de vidriar.

219

5 plafons de rajolesvidriades-policromades,

anomenades d'oficis•

Segles XVII i XVIII

Piafó 1, 53,5 cm x 134,5 cmPiafó 2,54,1 cm x 134,9 cm

Piafó 3 i 4,53,4 cm x 134,9 cmPiafó 5, 53,2 cm x 92,9 cm

Biblioteca Museu de Balaguerde Vilanova i la Geltrú (Garra!)Reg. de I'SRBM 3891, 1992

Restauració: Magda Gómez, Maite Toneu

•

M. MAGDALENA GÓMEZ

Conjunt de les rajoles en la seva presentació final, un cap ñnalnzada la restauració

220

•125 plats de cerámica

vidriada•

Material arcueolóqicSegles XVII, XVIII, XIX i xx

Església parroquial de Sant Nicolau a Bellpuig 1

(Urgell)Reg. de I'SRBM 3923, 3924,1992

Restauració: Magda Gómez

•

Segons el suport, els 124 plats es po-den agrupar en: complets fragmen-tats, incomplets fragmentats, sen-cers, sencers incomplets.

La majoria arriben amb els frag-ments enganxats, tenen les juntesmolt rodades i per la part posteriorporten un filferro (per penjar a la pa-ret), sobretot en els 49 plats proce-dents dellot de l'Ajuntament de Bcll-puig. Tenen el vidriat bastant benconservat i adherit al suport, ambperdues generalment a les vores i apunts molt concrets. En les capes desuperfície s'hi troben concrecions,taques d'oxíd de ferro i pols,

Alguns deis plats apareixen foto-grafiats i catalogats a la revista Urtx,núm. 2 (revista cultural d'Urgell. Tar-rega 1990).

EIs plats han estat dessalinitzatsper mitja de banys en aigua destil·la-da; tot controlant l'aigua residual através de l'analísí visual. Per verificar

Tres deis plats abans del tractament, un d'ells a sota a la dreta. anvers i revers

el grau de turbulencia (de salinitza-ció) es feia el test estandard de salsamb mostres de l'aígua deis banys(acid nítric més nitrat d'argent en lescorresponents proporcions). Un copdessalinitzats es van escórrer i asse-car al forn a 50 "c.

Molts han estat desenganxatsamb vapors d'acetona, per tal de nofragmentar el vidriat i tornats a en-ganxar per mitja d'adhesiu cellulo-sic. El trebal! en aquest punt ha estatmolt rnecanic,

La fixació del vidriat ha estat perimmersió, durant 24 hores, en Para-loid B-72. La neteja ha estat superfi-cial, me canica i en algun cas quími-ca amb toes puntuals d'acid nítricneutralitzat amb aigua destil·lada.

La reintegra ció del suport ha es-tat parcial o total segons els criterisde máxima intervenció, en els casosen que perilli I'estabilitat formal o fí-sica del plat; mínima, en els casos en

que existia aquesta estabilitat físicapero no estética, i cap reintegracióen els plats en que no es produíenles dues condicions anteriors (man-ca d'estabilitat física i estética); elmaterial utilitzat ha estat I'escaiola.

La reintegració cromática s'harealitzat en plats amb nou suport,imitant el color de fons amb tintesplanes, amb olis i vernís brillant.

MAGDALENA GÓMEZ

NOTA1. L'any 1969 a I'església parroquial de Bellpuig hi

feien obres per instal·lar-hi la calefacció. A la meitat de la nauprincipal del temple, a la banda de l'eoístola, a tocar de I'an-tiga porta que donava accés al cementiri i que actualment éscegada amb paret de pedra, hl van trabar una sitja de di-mensions redu'ides, gairebé plena de plats. N'extraguerenuna quinzena i els portaren a l'Ajuntament. L'any 1972 ungrup de [oves de la vila (avisats de la importancia de la troba-lIa) van tornar a obrir la sitja i en van extreure el contingut:uns tres-cents plats de cerámica més o menys sencers,fragments corresponents a uns altres dos mil plats més, ca-sulles i un diari de I'any 1915. Els més vells recordaren I'anti-ga tradició de considerar sagrats i indignes d'ús protá eísplats i altres recipients usats a les cases per contenir elssants olis de I'extremunció, quan hi havia hagut algun malalto moribundo

BIBLlOGRAFIAUrtx. RevIsta Cultural d'Urgell [Tárreqa] (1990). núm. 2.

•Enteixinat del Palau

Despuig•

Enteixinat de fusta policromadaSegle XIV~X:V

Aprox. 5 m2

Palau Despuig. Tortosa (Baix Ebre)Reg. de I'SRBM 4415, 1993

Restauració: Carme Clemente,Assumpció Esteban

•

El Palau Despuig és un edifici delgoric civil catala. El seu nom provédel primer propietari de la casa, elcavaller Roger Despuig, que arriba ala ciutat sota les ordres del comteBerenguer IV per tal de reconquerirTortosa del poder morisc. El comte,agraú per la victoria, li atorga al ca-valler el solar situat al carrer de laRosa, que es manté en mans de lafamília fins al segle XVII.

L'enteixinat construít en fusta depi i policromat en pintura al tremp,esta format per sis bigues i seixanta-sis plafons de 50 cm x 50 cm situatsa les entrebigues. Al costat d'aquestrecinte i també a la planta baixa,apareix un altre enteixinat de carac-terístiques similars, amb una perduatotal de la policromia.

Les bigues presenten una impri-mació de tipus proteínic, possible-ment una cola de conill o similar, i

Detall abans de la fixació i la neteja

Fotografia amb lIum polaritzada del commt, una vegada restaurat

una decoració amb escuts i frangeslongitudinals en groc i vermel!. Lesarmories tenen una forma ogival iestan inscrites dins un quadrat orna-mentat, i s'aprecien tres models dife-rents que es repeteixen: fons d'ar-gent i faixa central d'atzur quetravessa el camper; camper quarteraten creu amh dos motius alternats:estrella i tres franges verticals en or,damunt d'un fons en gules; griu d'or

amb un fons en gules.El procés píctoríc s'ínicia amb un

dihuix preliminar realitzat amb inci-sió, després es pinta el fons amb tin-tes planes i al damunt es tracen elsdetalls ornamentals. EIs motius deiscassetons, pintats directament a lafusta, són de tipus floral i de traesenzill, com a la resta del conjunt,cercant un joc de contrast entre elscolors: blanc, groc, vermell, blau inegreo

El rnateix detall fotografiat amb lIum polaritzada,després de la restauració

El suport de fusta presenta es-querdes importants i alguns atacsantics produíts per xílofags, encaraque es manté la resistencia i compa-citat del material. La capa pictóricaté perdues considerables, sobretotals cassetons, i el color groc en ge-neral tendeix a desapareixer. Lacapa de superfície, formada per polsacumulada, restes de cale, sutge ifum, procedents possiblement d'un

incendi ocasionat a l'edifici, es trohamolt adherida a la pintura i ocultatotalment el seu cromatisme.

La primera tasca és l'eliminacióde d'elcmcnts aliens al conjunt, comun llum que penja de la biga centrali les conduccions eléctrica i telefoni-ca.

221

La següent fase de la restauraciócorrespon a la neteja.

El sistema de presenta ció s'ha ba-sat en els criteris de la mínima inter-venció i la máxima conserva ció deles parts originals.

CARME CLEMENTE

BIBLIOGRAFIABEGUER PIÑOl, M. «La mansión del hidalgo». La Zuda. Revis-

ta de Artes y Letras del Círculo Artístico [Tortosa] (se-tembre 1956). núm. 17. p. 322~327.

Gran Geografía Comarcal de Catalunya. Vol. 13: Baix Ebre iMontsia. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana,1984. p. 184.

JOVERFux, M. Tortasa, testimonio histórico-gráfico. Tortosa:Cooperativa Gráfica Dertosense, 1973, p. 45 i 201.

MIRAVALL, R. Tortasa. Guia General. Tortosa: Dertosa, 1983,p.1531157.

222

Enteixinat•

Pintura al tremp sobre fustaSegle YN

Palau del bisbe de Girona(Muse u d'Art de Girona)

Reg. de I'SRBM 3766, 1990Restauració: Pere Rovira (cap d'equip),

Marqa Ouíles i Lidia Balust

•

Aquest enteixinat decorava una eleles estances del palau del bisbe. Vaestar realitzat durant la regencia delbisbe Andreu Bertran (segle xv).

És un enteixinat ele fusta, ele bi-gues i xebrons, i decorat amb sane-fes i escuts realitzats al tremp decola, col·locats amb una sincroniarepetitiva. Presenta una forma trape-zoidal d'uns 30 m' i esta localitzatsota un teulat. Aixo ha condicionatel seu estat de conservació.

Presentava una greu altera cióper humitat, amb gran acumulacióele runa a causa de l'enfonsamentelel teulat. Patia un greu atac ele ter-mites, que feia que hi haguessingreus perdues de fusta original queposa ven en perilll'estabilitat i la for-ma del conjunt. Per resoldre aques-tes mancances i moviments s'havienfet nous sistemes ele subjecció aeldi-cionals. Tot plegat ajudava a l'agreu-jament de l'cstat de la pintura, notan sois per l'alteració del suport

Aspecte final que aferia el conjunt

sinó perqué es tractava d'una pintu-ra soluble a l'aigua. Així presentauna perdua important ele policromia,pero no elesconeguela, ja que les se-qüencies ornamentals són les matei-xes en tot el conjunto

Una primera intervenció, realit-zada per Clara Oliveras, va consistiren una neteja i desinfecció de lesparts més afectades. Abans de lanostra intervenció i aprofitant lesobres ele reestructu ració de les salesi el teulat, es van restituir volumetri-cament les parts afectaeles amb mot-liures, cossos i bigues ele fusta no-ves, col·laborant així en el reforc i lacomposició del conjunt. La nostraintervenció va consistir a refer lesparts afectaeles i a elefinir les unions

Detall s d'abans i després de la restauració

ele les juntes, tapant els forats i con-solidant l'estructura, elesprés d'unaprimera neteja ele pols, fang i runa.Les parts noves es reintegren ambuna tinta neutra del color de la fustavelia per tal d'igualar el conjunto Al-ternativament es fa un procés eledesinfecció puntual.

El manteniment de la igualtat elelconjunt va implicar una segona ne-teja, realitzada en diverses fases iarnb eliversos dissolvents, a causa elela elelicaelesa ele la policromia. S'hainsistit en els punts més clars i en elsescuts per mantenir la unitat delconjunt. La capa ele cale que cobriaalgunes bigues s'ha suprimit, i s'hadeixat la fusta a la vista, tal i com eraoriginaríarnent. Seguidament s'ha fetuna reintegració il·lusionista, ambpigments, vernís i anilines a l'aigua,

La cohesió i fixació de la policro-mía, així com el realcament del con-junt s'ha aconseguit mitjancant unacapa ele resina acrílica diluida ambxile.

PEllE ROVlRA

•Pessebre de Can

Trinxeria•

Peces de terracota, fusta, paper, carló, suro,vidre, metal!, plantes seques i pedra tosca,

decorades basicarnent al tremp de cola.(Amb peces d'Amadeu, Llobet,

Mayans i d'altres)Museu Comarcal de la Garrotxa

Reg. de I'SRBM 4188,1991

•

El pessebre monumental d'estil na-polita, que s'allotja en uns armarisamb vitrines d'una sala d'estar, és lapeca més excepcional de la casa-museu de can Trinxeria. Iniciat perun noble Trinxeria a finals del segleXVII, és una peca realitzada al lIargde diverses generacions. La fama delpessebre, a part de la se va singulari-tat, va venir arran del fet que hicol-labora Ramon Arnadeu quan esva refugiar a Olot a causa de l'endu-riment de la guerra del Francés, so-bretot a Barcelona.

El pessebre, realitzat vertical-ment, presenta múltiples escenessense una seqüencia lógica ni com-posició espacial. S'hi poden compta-bilitzar un total de 600 objectes ma-nufacturats, entre figures, animals,cases elements arquitectonics,col·locats en un marc de pedra toscai molsa molt elaborat. Durant els

Aspecte general del pessebre abans de la intervenció

anys va patir variacions, trenca-ments, mutilacions, ampliacions idesaparicions. Presentava altera-cions per la humitat, trencaments depeces i cremades, i una desorganit-zació general de les escenes i les fi-gures que hi participaven.

Després d'una documentació fo-tografica completa, es va procedir aldesmuntatge total del pessebre, fetque va permetre treure'n la molsapodrida, netejar-ne i consolidar-ne labase, les parets i el sostre, i desinfec-tar-lo adequadament. Cada pe<;:a esva netejar i consolidar. El procés esva concretar en que la seva presen-tació fos correcta i es mantigués es-table, incidint, pero, amb les figuresmés importants. Finalment, les figu-res i les peces de terracota es vanenvernissar amb resina acrílica. Lesplantes es van netejar de pols, senseincidir en res més. Un cop totes les

peces van estar mí-nimament restaura-des, es va procedira la reconstrucciódel pessebre. Peraquest rnotiu es vanseguir les fotogra-fies que s'havien feti es reconstruirenels conjunts escam-pats i es retornarenal seu 1I0c originalles escenes i pecesde les quals es te-

Fotografia durant els treballs de restauració

nia constancia. En aixo col-laboral'últim propietari, J. de Trinxeria, ialtres persones que coneixien elpessebre o n'havien tingut referen-

cies, per tal de reconstruir-lo ade-quadament.

Es va substituir la molsa antigaper una molsa finlandesa semi na tu-ral que havia rebut un tractament es-pecial de conserva ció. Els objecteses van anar col·locant i fixant ambsilicona, sobretot els que tenien unequilibri dubtós. No es va col-locarcap objecte ni motiu decoratiu queno fos original. Finalment es van eli-minar els porticons i s'hi col·locarenfinestrals fixos que permetien con-templar ampliament el conjunto Esva col· locar una ínstallació electrícanova i funcional que respectava laintensitat i el to de llum originalpero que illuminava el pessebreadequadament.

223

PERE ROVIRA

Detall d'una de les figures

•Creu processional

d'orfebreria•

Argent blanc i sobredaurat, repussat i cisellati amb elements de fosa

Punxó de Barcelona, +BAlRCKSegle XIV, entre el 1360 i el 1380

52 cm x 37 cm x 2,3 cmProcedent probablement del Vilosell

Museu Diocesa de Lleida (Seqria), inv. 684(i inv. 735 nus i canya)

Reg. 4537, 1993Restauració: Josep Maria Ramoneda

•

224 Creu gótica d'orfebreria amb un es-quema compositiu propi de l'obra-dor barceloní de l'epoca, tal com hoacredita el punxó -marca de garan-tia de la llei del metall- estampatquatre vega des en cada cara, propdel quadrat central. El nus i la canyade la base no daten del mateix perí-ode de la creu, encara que devienafegir-los a la mateixa parroquia delVilosell d'on semblen procedir totesles peces, segons les dades de quedisposem.Fou restaurada per a I'exposició-Pulchra- organitzada amb moti u delcentenari de la creació del MuseuDíocesa de Lleida (1893-1993). Car-me Aixelá, en el catáleg de l'exposi-

Conjunt tal com va arribaral centre

Detalldel bracesquerre,abans de la intervenció

ció, descriu amb detallla iconografia de lesescenes gravades alsespais lobulats i la pla-ca central així com totala decoració vegetal deisbracos i els contorns de lacreu, amb treballs de cise-llat i repussat de lesplanxes d'argent daurat cla-vetejades sobre una ani-ma de fusta. En l'exa-men preliminar nos'aprecien, pero, lesrestes d'esmalt gro-guenc -de que parlal'autora de la fitxa- a lesplaquetes amb els símbols deisevangelistes del revers i temesde significat passional de l'an-verso

Tot i que l'estat de conserva-ció general de la peca es potconsiderar bo, s'ha hagut de feruna consolida ció del suport in-terior de fusta i una correccióde les deformacions i bonys ales planxes d'argent. A més, haestat necessaría una neteja de lacapa de superfície de la plata so-bredaurada que estava oxidada i quepresentava restes de cera i moltes con-crecions d'estany d'antigues soldadu-res, especialment a la base de la creu.Un cop desmuntada la creu, s'han en-colat les diferents peces de fusta desu-nides que formen l'aníma i que pre-

Aspecte final

senten restes de cola fortai senyals d'una interven-ció anterior: un pedac

afegit al centre i clausestampats a les unions. Ha

estat necessari fer-hi un petitempelt de fusta.

Després del procés dedesengreixat, elimina cióde l'oxid i brunyit de l'ar-gent, s'han reclavat les

planxes amb claus deplata originals, o re-fets allá on en falta-

ven. S'ha cregut tambéconvenient de reinte-

grar amb planxa de platales llacunes als laterals de lacreu i de tapar amb adhesiuels forats deixats pels claus de

ferro que han estat eliminats.Amb la present restauració, laplaca central del Sant Sopar,que quan va arribar al Serveiesta va mal collocada, ha que-dat fixada a la creuera del re-vers, que devia ser el seu llocd'origen, amb els símbols deisquatre evangelistes al voltantrepresentant el Tetramorf.

JOSEP MARIA RAMONEDA

BIBLlOGRAFIAAIXELÁ, C. Pulchra. Cataleq de I'exposició. Lleida: Museu

Díocesá de Lleida i Departament de Cultura de la Ge-neralitat de Catalunya, 1993, p. 186.

•Creu processional

d'oñebreria•

Bronze o Ilautó gravat i cisellat (creu)Goure amb esmalts tipus champlevé (Crist)

Manufactures de Llemotges, segle XIII

62 cm x 42 cm (creu), 24 cm x 19 cm (Crist)Museu Diocesil de Lleida (Seqria), inv. 273

Reg. 2721, 1989Restauració: Josep Maria Ramoneda

•

És difícil de saber si la figura deCrist, molt acurada i delicada des delpunt de vista tecníc, correspon ori-gínaríament a la creu, menys rica iamb una decoració més senzilla. Ma-ria Teresa Matas, que ha estudiat lapeca, situa el conjunt dins l'estil deles produccions llemosines del segleXIII.

El perfil deis bracos de la creu,que són de tipus flordelisar, esta al-terat pels aixafaments que han patitles vores de les planxes metal- tiquesi per uns rosetons gravats, clavats alsextrems. Aquests darrers són afegitsposteriors i modifiquen considera-blement la forma original de la creu.

Abans de la intervenció

225

Oesprés de la intervenció

La figura de Crist crucificar conservaen bon estar el perizoni arnb esmaltsde tipus cloisonné en blau, i blanc alcentre, mentre que ha perdut l'es-rnalt deis ulls.

La creu va arribar al Servei perser restaurada abans de mostrar-la al'exposició -Millenum- amb el metallmolt enfosquit i oxidat i forca brutí-cía superficial. El procés de conser-vació restauració ha consistit,dones, en una neteja. No s'han des-muntat les planxes clavetejades so-bre el suport de fusta ni s'han corre-git les deformacions de la planxa de

rnetall. S'ha hagut de desclavar elCrist, pero, per procedir a la netejaamb ultrasons, per vibra ció, amb l'a-jut d'un detergent neutre. No s'hi haefectuat cap tipus de reintegració.

JaSE!' MARIA !\AMONEDA

BIBLIOGRAFIAMATAS, M, 1. -Creu processionar-. A: Mifenum. Historia iert

de I'Església catalana. Oataleq de I'exposició. Barcelo-na: Generalitat de Catalunya. 1989. p. 216-217,

MATAS, M. T. -Crsu processíonal-. A: Putcnre. Catáleq del'expostcó. Ueida: Museu Diocesá de Lleida j Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993,p.79.

•Conjunt de 10 exvots

•Material etnológic, fusta policromada

Segle XIX

Museu Comarcal de ManresaReg. de I'SRBM 4301 - 4302 - 4303 - 4305 -

4306 - 4307 - 4308 - 4310 - 4311 - 4313,1993

Restauració: Ana Ruiz de Conejo

•

226 Les peces pertanyen a la col·lecciódel Museu Comarcal de Manresa. Estracta d'un conjunt de 55 tauletes defusta de conífera (pi) amb nusos,d'unes dimensions rectangulars, queoscil·len entre 20 i 40 centímetres iun gruix d'entre 2 i 3 centímetresque daten del segle XIX.

Conjunt d'exvots després de la restauració

Quant al procés de conserva ció irestauració i al sistema de presenta-ció, i sabent que forma part d'unacollecció d'exvots, hem intentat feruna interven ció homogenia pel quefa al metode, ja que cada una teniala seva problematíca, En general elprimer pas ha estat una neteja de lapoi s i després, la fixació de la capade preparació i de la policromia pul-verulenta, de manera molt puntualamb acetat de polivinil al 50 % diluiramb aigua. La desinfecció s'ha fetaplicant Xylamon amb paletina perola part de darrere del suporto Donatque l'aplicació amb xeringa per lapart del davant podia deixar taquesa la policromia, s'han posat en unenvas tancat al buit durant 15 diesamb pentaclorofenat al 2 %. A con ti-nuació, el tractament de neteja, acausa de la fragilitat de la policro-mia, s'ha limitat a utilitzar en sec unagoma d'esborrar o el bisturí per arestes de gotes de cera o resina.Quan ha calgut insistir, la utilització

de dissolvents i de sabó neutre hadonat bons resultats.

Pel que fa al sistema de reinte-gració, per tal de mantenir l'esteticaunitaria de les peces, s'ha deixat lafusta vista a les llacunes i només enaquelles parts on s'han reintegrat lesmanques i esquerdes amb resinaepoxi s'ha reintegrat segons un crite-ri illusionista, amb pigments i vernísmat en el cas de tremp, i aquarellaen el cas de paper. Els forats de corcs'han tapat per la part posterior ambcera i pel davant amb estuc; tambés'han reintegrat seguint el criteriil·lusionista.

ANA RUIZ DE CONEJO

BIBLIOGRAFIALLOMPART, G. La Mallorca tradicional de los ex-votos. Palma

de Mallorca: José de Ocaneta ed., 1988, p. 130.PARÉS,F. E/s ex-vots pintats. Barcelona: Els Llibres de la

Frontera, 1980, p. 138.

•Reixa

•Ferro forjal

Atribuida a Bartomeu Reig, segle XVII

Reial Académia de Farmacia de Catalunya,Barcelona (Barcelonés)

Reg. de I'SRBM 4425, 1993Reslauració: Marta Díaz, Lourdes Domedel,

Sergi Plans

•

Reixa de ferro forjat de l'antiga apo-tecaria de I'Hospital General de laSanta Creu de Barcelona, datada el1696, i atribuible al mestre ferrerBartomeu Reig.

Els diferents elements (barrots,rosetes, flors de Iliri, ...) que compo-nen la reixa de ferro forjat estavenreblats, d'origen, per la seva unió.Malgrat aixo, hi ha elements soldats,fruit de restauracions anteriors. Lareixa esta fixada a la paret pels ele-ments travessers d'aquesta i per unstirants a la part superior; i recolzadamunt la pedra per unes argollesafegides en l'anterior restauració -origínaríament quedava falcada so-bre un taulell de marbre, avui desa-paregut-. A la part inferior hi haviauna obertura que servia per adminis-trar els medicaments, pero en l'ante-rior restauració es tanca soldant unabarra de ferro. A l'interior hi ha unreixat metallíe, enganxat amb filfe-rros a la reixa, fruit de la darrera in-tervenció. Presenta un fort estat d'o-xidació general. L'escut del cimall ha

Avancat estat d'oxidació que oferia la reixaabans de la restauració

227

Escut després de la reintegració cromática

perdut la seva policromia, malgratque en queden certs rastres. Algunesfulles deIs lliris del coronament es-tan trencades, així com també algu-nes fulles de les flors, que estan en-tre barrots, i una roseta. Hi habarrots desfaleats i alguns passa-rnans, volutes i sanefes laterals de-formats o trencats a causa de les ac-cions vandaliques. El conjuntpresenta diferents capes de mini ipintura aplicades anteriorment.

El procés de restauració consistíprimerament a eliminar el reixatmetal-líe de l'interior i a netejarrnecanícarnent tora la reixa per treu-re l'oxid i les diferents capes de pin-tura. Igualment, es redrecaren lespeces deformades, es falearen elsbarrots solts, es restituiren els ele-ments que manca ven o estaven mal-

Detall de la data després de la intervenció

mesos -i que previament havia fetun serraller- i s'uniren els frag-ments trencats. La protecció final esva fer amb dues capes de pinturarnetállica negre-forja i es restituí lapolicromia a I'escut.

SERGI PLANS

BIBLIOGRAFIAMAINAR,J. L'art cata/á Vol. 2. Barcelona: Ayrná. 1958.PLANS,S. -Bartorneu Reig i la reixa de l'apotecária de l'Hos-

pital General de la Santa Creu de Barcelona (1696):Una proposta d'atribució-. Revista de la Reial Acade-mia de Farmacia de Catalunya. [Barcelona] (desembre1994), núm. 15, p. 3-9.

Aspecte final que oferia la reixa en el momentdel desmuntatge de la bastida

228

•Armari de farmacia

•Fusta de pi policromada

Segle XVII

179 cm x 127 cm x 23 cmProvinent de la Farmacia Pallarés de Solsona,

Museu Diocesá i Comarcal de Solsona(Solsonés)

Reg. de I'SRBM 2556,1989Restauració: Carmina Admella,

Núria Pedragosa, Núria Ros, CarmeSandalinas,

Rosa Senserrich

•

Aquest armari, que des del 1920 estroba al Museu Diocesa i Comarcalde Solsona, formava part ja al segleXVII del mobiliari de l'antiga Farma-cia Pallares de Solsona.

L'armari, de fusta, esta formatper un cos central i dues portes queel tanquen mitjancant frontisses ipany de ferro de l'epoca. Té nouprestatges decorats amb motius ge-ornetrics i arcuacions a la part supe-rior.

Les degradacions del suport secentren en l'atac de xilofags, princi-palment a les parts no policromadesi en les deformacions i desencaixa-ments de les posts a causa dels mo-viments que ha patit la fusta. Tambés'observen diverses perdues a mésde llistons i cantonades trencades.La fusta presenta en general un as-pecte ressec, més pales per la panexterior de I'armari.

Canjuntamb les partesabertes,en els qualshi ha pintadesles figuresde sant Casmei sant Damia, abans de la restauració

Sota la policromia trobem unacapa fina de preparació de guix icola animal, ben adherida al suportpero amb manques importants alslaterals de la peca, probablementocasionades per I'encongiment sob-tat del suport. EIs motius decoratiusdeis prestatges i tates les escenes re-presentades a l'exterior són pintatsal tremp de cola, mentre que a l'in-terior de les portes s'ha utilitzat latécnica de l'oli, que s'ha conservatmillor.

El procés de conserva ció i res-tauració es va iniciar amb la desin-fecció, aplicant pentaclorofenol di-luú al 5 % en xile a les zonesatacades pels xílofags, després esprocedí a consolidar el suport debili-tat amb dues aplicacions, per im-

pregnació d'un copolímer acrílicoTambé s'encolaren els llistons deco-rats deis prestatges allá on era ne-

Detall de lapreservacióde la pinturaoriginalen una zonaque anavacobertaper una frontissa

cessari i es recia varen les posts sol-tes de la part posterior i una de lespotes de I'armari. La capa de brutíciasobre el tremp s'elímina mitjancantuna solució aquosa i els vernissosoxidats, amb dissolvents organícs.

Com a sistema de presenta ció esreintegraren volumetricament algu-nes parts de suport perdudes i es re-ompliren esquerdes molt obertesamb resina epoxi. També es col·lo-caren empelts de fusta tenyida ambnogalina als llocs on la perdua eraconsiderable.

Els afegits de fusta clara, clavatsdan-ere de l'arrnari en intervencionsanteriors, es van suprimir. Final-ment, es dona una capa de vernísprotector a tota la policromia fetamb resina Dammar dissolta al 25 %

en tobite-spirit.S'estucaren amb guix i cola de

conill les llacunes perdudes i esreintegraren pictoricament amb pig-ments i vernís de retoc, seguint uncriteri illusionista, les figures deissants Cosme i Damia. En canvi, peral tremp, més deteriorat, s'utilitzáuna presenta ció de tipus tinta plana.

ROSA SENSERRICH

BIBLlOGRAFIACALDERER SERRA, J. «Arrnari de farmacia». A: Moble cata/a.

Cataleq de l'exposicló al Palau Robert. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya, 1994, p. 238-239.

Corucnt de I'arman durant el procés de restauració

229

•Armari de fusta

policromada•

Segle XVIII

Procedéncia: Gabinet d'História Naturalde la familia Salvador

Institut Botánic, BarcelonaReg. de I'SRBM 4237,1993

Restauració: M. Carme Fradera,Núria Pedragosa, Caries Espinalt, Paolo Cui,

Rodolfo Ramesi

•

230 L'armari, del segle XVIII, formava pattdel gabinet de curiositats de la famí-lia Salvador, nissaga d'apotecaris ibotanícs barcelonins. Les portellesde fusta contenen plafons decoratsamb pintures diverses que tractenternatiques inherents al món animal,vegetal i mineral.

Un cop feta una primera analisi,podem deduir que els subjectes dela pintura estan extrets de gravatspertanyents a llibres de la mateixacol·lecció d'autors alemanys, per ales escenes de genere (rnés popu-lars) i italians per a les escenes mi-tologiques.

La técnica d'execució és en totsels casos un tremp fet amb agluti-nant organíc. La preparació, moltsubtil, estesa amb pinzell, assoleixcoloracions diverses segons cadas-cun deis plafons.

Reintegració deis forats de corc, un cap estucats

Detall de les portes del cos Inferior, abans de la restauració

Detall on podem observar un deis calaixos oberts

A partir de la primera analísi,tant en el seu aspecte tecníc com es-tilístic, podem pensar en una dataciólleugerament diferent per a les tresportelles que pertanyen a un modulseparat de l'armari, de format dife-rent i d'un cromatisme més lluminósi acurat.

Les operacions de neteja han es-tat efectuades amb una mescla d'al-cohol i trementina al 50 % que haservit per treure una pelIícula pictó-rica constituida per goma laca altera-da. Aquesta pellícula havia anat pre-nent una coloració groguenca quealterava el cromatisme deis plafons ien feia difícil la lectura. Se su posaque aquest fixador, molt utilitzat du-rant els primers anys d'aquest segle

en els tallers de restauració, ha servital mateix temps per protegir la pellí-cula pictórica, que en conjunt es tro-ba en un bon estat de conservadó.

Tant el suport com la pellículapictórica han estat consolidats, alláon ha calgut, rnitjancant una solucióde PVA en aigua al 30 % injectadaamb xeringa a intervals de 24 hores.Com a vehiculador s'ha utilitzat unasaludó d'aigua i d'alcohol al 30 %.

La desinfecció ha afectar zones loca-Iitzades de dimensions modestes is'ha intervingut amb Xylamon. Pelque fa al fixador, s'ha optar per unvernís mat i s'ha tractat cada portellaindividualment, com si fos un solquadre. A continuació s'ha proceditals estucats per homogene'itzar la su-

L'armaride fusta.

abans de la restaurac.o

rien carregat excessivament les pi n-tures. A les portelles superiors, encanvi, s'ha optat per una reintegra-ció a tratteggio executada amb co-lors al vernís i a l'aquarel·la en un tolleugerament inferior per tal d'afavo-rir el reconeixement de la interven-ció i el gaudiment de l'obra.

als estücats finals. Els estucats hanestat realitzats amb un estuc indus-trial i l'afegit d'una petita proporcióde PVA.

La reintegració ha estat feta sotael. criteri de la mínima intervenciópel que fa a les portelles inferiors,en les quals les llacunes eren prouamplíes com per desaconsellar l'a-plicació de tintes neutres que hau-

perfície de les pintures en aquelleszones en que havia minvat l'extensióde la prepara ció original i també alláon l'exigencia estética del conjuntho reclamava.

En les separacions que hi ha en-tre els plafons pintats, s'hi ha inter-vingut amb llistons confeccionats a .mida i inserits per tal de crear unabase de suport prau consistent per M. CARME FRADERA

231

234

•Plánol de la vila deCardona i rodalies

•Datació: segle XVIII

Técnica: plomí, tinta color sepia i iI·luminacióa I'aiguada sobre paper

Dimensions: alearía, 140 cm; amplada, 140cm

Procedencia: Arxiu Historie de Cardona(Bages)

Reg. de I'SRBM 4162,1994-1995Restauració: Domenec Palau i

I'equip de I'SRBM

•

El planol, manuscrit i il-Iuminat endiverses tintes i colors, havia sofertal llarg de la seva existencia infinitatde vicissituds i maltractaments. Desd'una capa de brutícia acumuladaamb els anys, que fa impossibleapreciar el contingut de l'obra, hu-mitats prolongades que han ocasio-nat inevitables perdues, visites d'in-sectes i atacs de fongs que n'hananat modificant lentament l'aspecteoriginal, fins a una irrecuperablemutilació de bona part del lateral es-querre i de la part baixa. A tot aíxos'afegeixen unes malaurades restau-racions que han donat com a resul-tat una forta rigidesa al suport, mo-tiu que, afegit al fet que s'hamantingut enrotllat durant un pro-longat espai de temps, ha ocasionatnombroses clivelles i estrips, tant ensentit vertical com horitzontal.

El plánol se'ns presenta folrat pelrevers amb una tela de lli original iuna segona de cotó, possiblementposterior. Ens ha arribat moltmalmes i molt mutilat, formant unsol conjunt, amb dues peces de fustaa la manera de pendó, que tambés'han sotmes a una serie d'interven-cions (desinfecció, fixació de la capapictórica i de preparació, consolida-ció del suport i reintegració cromati-ca). El planol estava enganxat aaquests elements amb nombrososgavarrots que, en oxidar-se, hananat afectant el suport cellulosíc.

Conjunt després de la restauració

Pel que fa al procés de restaura-ció, el primer pas ha consistit en unaneteja superficial, mitjancant pinzellsi gomes d'esborrar. Aixo ens haperrnes identificar la técnica i els co-lors ernprats: dibuix i llegenda efec-tuats amb plomí, tinta de color sepiai illurninació a l'aiguada.

Tota vega da que s'ha pogutcomprovar la solubilitat amb aiguad'aquests materials, hem procedit aefectuar una consolida ció i una pro-tecció eventual del dibuix i paperamb carboximetilcel·lulosa i papertissú, amb l'objectiu d'evitar novesperdues o desplacarnents de les zo-nes estripades i, al mateix temps,donar una fixació als colors.

Posteriorment, hem dividit elplanol en fragments més petits,aprofitant els estrips que presentava.D'aquesta manera, s'han obtingutvuit parts que faciliten una millormanipulació de l'obra.

El següent procés ha consistit asubmergir-lo en una solució d'aiguadestil·lada i alcohol, per tal de desin-fectar-lo i reblanir les coles que ad-herien les diferents teles al paper.Un cop eliminades, s'ha netejat elrevers del paper amb aigua tebia idetergents, amb l'ajuda de pinzells.

Esbaldit i eixugat, hem efectuat lareintegració amb paper japó, utilit-zant com a reforc paper tissú i colametilcel·lulosa. Finalitzada aquestaoperació, s'han pogut muntar i re-construir els fragments sobre unanova tela de lli. Aquest reentelatges'ha fet amb una barreja d'adhesius,metilcel·lulosa i acetat de polivinil al10 %.

Una vegada hem tingut el planolmuntat hem procedit a treure'n laprotecció i les restes de carboxime-tiicellulosa, utilitzant alcohol. A con-tinuació s'ha fet una nova neteja su-perficial de l'anvers, mítjancantbisturís i gomes d'esborrar duresamb l'objectiu d'eliminar-ne ele-ments estranys i insolubles als tracta-ments aquosos.

La restauració ha finalitzat, d'unabanda, amb un retoc pictoric efec-tuat amb aquarel-les, per tal de com-pletar les línies que emmarquen totel conjunt del planol, excepte la lí-nia inferior. D'altra banda, s'ha fetuna reintegra ció croma tica de les lla-cunes, amb tintes neutres, que pos-sibilita una visió més uniforme i en-tenedora de l'obra.

DOMÉNEC PALAU

•Planol del municipi

de Tárreqa•

Museu Comarcal de l'Urgell, Tárrega97 cm x 56 cm

Reg. de I'SRBM 4223, 1994Autor: Tomás Sanmartí

Data í signat: 30 de gener de 1851Técnica: Manuscrit il·luminatRestauració: Doménec Palau

•

Planol manuscrit de vista aeria, quedescriu els camps de conreus, ca-mins, carreteres, relleus, cases, elpoble de Tárrega i els termes cir-cumdants.

Esta efectuat sobre paper de pas-ta de fusta, amb forca carrega de lig-nina, i reforcat per una tela de lIi.Tenia un voraviu cosit en totes lesvores de la tela, i restes d'una cintade seda encolada, tapant el cosit d'a-quest voraviu. Així mateix, anavac1avat amb gavarrots sobre una fustacilíndrica, i enrotllat a la maneraclássica.

Va ser realitzat en una tinta decolor sepia de diferents totalitats, ipresenta decoracions i numeracionsde colors vermell, negre, verd i ma-rró.

Pel que fa al seu estat de conser-vació, el paper presenta un enfos-quiment molt accentuat en la sevatotalitat, per causa de l'avancadaoxidació de la cellulosa , alteradaprincipalment per la mateixa ligninaque conté la pasta de fusta. Aquestaha ressecat el paper i, a més, el fetque s'hagi mantingut enrotllat a con-trafibra, ha produit un gran nombrede c1ivelles en totes les direccions.

També presenta algunes taquesd'humitat, principalment en les zo-nes superior i central motivades,possiblement, pel fet que es va mu-llar en algun moment; aquesta humi-tat, prolongada durant un llarg perí-

I 235

Aspecte del planol una vegada restaurat

ode, ha produít el desenganxamentparcial del paper del seu suport detela. S'ha fet una análisi del pH d'a-quelles zones més afectades i, engeneral, de la resta del planol, arnbel resultat de 6 en aquells punts mésperjudicats i 5,2 a la resta. La combi-nació de c1ivellats, perdua d'ad-herencia i incorrecta manipulació haocasionat la perdua de petits frag-ments del document que, tot i ser depoca considera ció, afecten partsprincipals del contingut del plano],

El procés de restauració que s'haseguit ha consistit, en primer Iloc, atreure les fustes que el mantenien fi-xat per la part superior i inferior. Totseguit s'ha procedit a efectuar unaneteja mecánica abrasiva amb go-mes d'esborrar i bisturí, per tal d'eli-minar la pols i els excrements d'in-sectes, i una fixació temporal pertermofusió amb una resina acrílica(Primal), mitjancant petites tires derissú, a les zones en perill de despre-niment.

L'operació següent ha estat l'eli-minació de la tela del segon suport,duta a terrne per simple tensió, jaque l'adhesiu no presentava cap re-sistencia, i a continua ció la netejahumida, efectuada sobre taula de

succió; aquesta última s'ha fet ambaigua i alcohol, i amb més insisten-cia en les zones amb taques d'humi-tat, amb aigua a 40° e i detergent.S'han blanquejat localment les ta-ques d'hurnítat amb oxidants (hipo-clorit), per les dues cares, i tarnbéun altre blanqueig més suau i gene-ralitzat; arnbdós processos han estatneutralitzats.

El pH ha estat rectificat per polvo-rització d'acid acetic a les dues caresdel paper, i un cop sec i comprovatl'efecte de la desacidificació, es proce-deix a consolidar el paper amb unesresines sintetiques (Tylose i/o Primal)per tal de donar-li consistencia.

Els estrips i c1ivellats han estatconsolidats, reforcant-ho tot arnb unpaper neutre (paper japó), i s'hacol·locat una nova tela de lIi, com asegon suport, amb la funció de re-sistencia física en l'ernmarcarnent imanipulació de l'obra. Finalment,han estat reintegrades les zones per-dudes, retirades les fixacions tempo-rals, i s'ha optat per mantenir engan-xat el planol, de nou, sobre lesfustes originals.

DOMENEC PLA

236

•Veremadorai cabra

•Guaix sobre paperGrau Garriga, 1957151 cm x 107 cm

Museu Comarcal de Tarreqa (Urgell)Reg. de I'SRBM 4030, 1992Reslauració: Angels Borrell

•

L'obra esta formada per un suportde paper de color blanc d'ernbalar,de fabricació mecánica, pintat alguaix utilitzant diferents colors ca-lids sobre un fons de color blau moltintenso L'obra és un estudi prelimi-nar per confeccionar un tapís, és peraixo que té aquesta composiciód'ombres i línies verticals i horitzon-tals, i colors ben definits per poder-los aplicar al taller textil.

La tecnica al guaix s'ha empratamb molt de gruix per les modifica-cions i superposicions que ha fet l'ar-tista en buscar e! color més ajustat al'harrnonia de les seves exigencies;

L'obra abans del tractament

algunes tintes han travessat l'anversde l'obra, i s'han fet visibles pe! re-verso El dibuix preparatori subjacentesta fet amb llapis de grafit. Amb l'a-jut de la fotografia d'infraroig és per-fectament visible, així com totes lescorreccions i penediments de l'artistaque han quedat amagats sota la capapictórica. La pintura esta emmarcadaamb unes vores blanques talladesmolt irregularment, com es pot veureen les característiques del suporto

La rnajoria d'alteracions que pre-sentava l'obra tenien un origenmecaníc, ocasionat per una malamanipulació a causa de les grans di-mensions i característiques de l'obra,així com per un sistema d'emmagat-zematge inadequat.

Les alteracions són les detalladesa continuació:

A. MECÁNIQUES

1. Deformacions ocasionades perl'ús, i pel fet d'haver estat guardatenrotllat, per la qual cosa presentaondulacions, arrugues, esquerdes,clivelles, clivellats, etc., que han re-percutit tant en el suport com en lacapa pictórica, localitzada en dife-rents parts de l'obra.

2. Estrips molt llargs, ocasionatsper la manipulació incorrecta, quesegueixen la direcció de la fibra, quecoincide ix amb la llargada de l'obraen sentit vertical.

3. Perdues de suport: manca depaper en petites parts dels angles idels marges de l'obra, principalmentde l'angle inferior esquerre de 1'0-bra, on la perdua afectava un grantros de la part pintada de color blau.

B. BRUTíCJA

Generalitzada en tota la superfí-cie de l'obra; en la part del darrerees pot apreciar una part més castiga-da que coincideix amb la part quequedava a I'exterior quan e! paperera enrotllat.

C. LES TINTES

Perdua de la capa pictorica perdespreniment, ocasionat per la man-ca d'adhesió de la pintura al suporto d'altres capes inferiors. Observem,també, diferents alteracions ele la

pintura: amb clivelles, clivellats, eles-preniments per poca adhesió, fragili-tat, acidesa, etc .

Hem considerat per la nostra ob-servació que el despreniment i laperdua de la pintura és ocasionadaper dos tipus d'alteracions:

1. Interna, ocasionada per la ma-teixa confecció de l'obra, donat quel'autor pintava amb un gruix de pin-tura considerable i seqüencialment;avui veiem que la pintura no va pe-netrar suficientment en el suport, iles diferents capes repetitives tendei-xen a separar-se, ja que el gruix nopermet una bona adapta ció al paper.

2. Exterior ocasionat per l'acciómecánica que ha sofert l'obra en laseva manipulació i l'emmagatzemat-ge que ha ajudat a fer que la pinturaes desprengués.

D. INTERVENCIONS ANTERIORS

Podem observar en la part poste-rior (revers) de I'obra diferents repa-racions efectuades, per consolidarels estrips existents per alteracionsrnecaniques. En les reparacions va-ren utilitzar paper kraft en les partsmés grans, enganxat amb cola ani-mal que ha ocasionat unes taquesde color blanc engomat, procedentdels marges de segells, possiblementde correu o algun tipus de vinyeta.

En resum l'obra es trobava en un

Aspecte que oferia la part posterior, amb diverses tiresfent de pedac

estat d'alteració i abandonament im-portants tant per la seva integritat fí-sica com per la informació formal,que es veia dificultada i distorsiona-da en la seva lectura.

La restauració es va plantejaramb la finalitat de consolidar la capapictórica que estava a punt de des-prendre's en moltes zones, tractantles diferents alteracions d'origenmecánic, que restaven consistenciafísica al suport, així com cercant, almateix temps, una unitat visual alconjunt de la pintura (retoc),

Els processos de restauració elsvam dividir seqüencialment en:

-Neteja de la superfície del su-port, tot controlant les parts que es-taven poc consolidades (adherides) ilocalitzant-les pel següent procés defixació al suporto

-Inici del tractament d'aplana-rnent, d'una manera progressiva,amb una mica d'humitat indirecta ipes localitzat.

-Consolidació de la capa píctori-..ca amb Paraloid B-72 al 5 % aplicatamb pinzell a les vores de les esca-macions i tractades amb full de sili-cona Nylar (melinex) i paper silico-nat i espátula calenta.

Neteja mecánica més profundaen tota I'obra.

-Eliminació de les intervencionsanteriors amb humitat alhora que esconsoliden i s'ajusten els estrips ambxinxetes de paper japó i cola metil-cellulosica.

-Reintegració del suport empel-tant paper a les parts que mancaven:es va utilitzar un paper semblant al'original en les parts grans, i en elsaltres forats més petits paper japód'un gramatge inferior a l'obra.

-Desacidificació per la cara del'anvers de l'obra amb Weit'o núm.10.

-Laminació de l'anvers de l'obraamb Archivón, aplicat arnb escalfor.

-Reintegració pictórica ambaquarelles i amb el metode del trat-teggio.

-Presentació: va ser provisionalperqué havia de ser emmarcat; es valIiurar damunt un cartó pluma de di-

I 237

Després de la restauració

mensions regulars i una mica supe-rior a la pintura, protegit amb unessolapes de paper barrera de conser-vació i, posteriorment, embalat perfer-ne el trasllat.

En la restauració efectuada esvan aconseguir els objectius preesta-blerts: aturar les alteracions que po-saven en perill la capa pictórica iconsolidar i reforcar el suport per-que pogués ser manipulat.

BIBLlOGRAFIABORRELL, A; BELLO, C. Conservació de documents de gran

formato Criteris i recomanacions besioue«. Ueida:Col-legi d'Arquitectura de Catalunya; Ajuntament deUeida, 1995.

COPEDÉ.La carta e iIsuo degrado. Firenze: Nardini, 1991.PUIG.A. Grau Garriga. Barcelona: Luis Poreel (Múltiple de

Publicacions), 1984.

ANGELS BORRELL

238

•Nen amb estel

•Pintura a l'oli sobre paper entelat

Espinal Armengol, Marian Anton, 191589,5 cm x 89 cm

Col·lecció germanes EspinalReg. de I'SRBM 4820,1994

Restauració: Maite Toneu

•

Es tracta d'una pintura a l'oli sobrepaper entelat. AIguns detalls com l'a-cabat de manera brusca de la pintu-ra als voltants del paper, les marquesa les puntes d'aquest d'un tipus dexinxetes i la manca de rastres depintura a la tela, fan suposar que enel moment en que es va pintar 1'0-bra, el paper que fa de suport de lapintura no estava enganxat sobre latela sinó sobre un altre tipus de su-port.

Segons el resultat de les análisis,la tela es compon d'un 50 % de fi-bres de cotó i d'un 50 % de lIi, arnbuna trama tupida i un gruix de filnormal. Porta una capa de prepara-ció prima de color blanc per la caraon hi ha el paper enganxat. El paperés de color beix i esta formar per di-verses capes de paper premsat. Latela esta clavada a un bastidor fix

Detall amb lIum rasant, abans dela restauració

El quadre, un cap restaurat

amb gavarrots. Hi ha zones en queI'adhesió entre la tela i el paper estaafeblida i s'hi han format bossesd'aire. AIs voltants del paper hi hapunts aixecats i algunes petites per-dues. A I'angle inferior dret hi tro-bern una perdua ele suport que afec-ta la policromía.

S'han consolielat tots els voltantsdel paper, ja que hi havia algunspunts en perill ele elespreniments,aplicant-hi un aelhesiu amb xeringao pinzell, segons la fondaria a abas-tar. S'ha eliminar la pols elel dors dela tela, marcant la situació ele lesbosses d'aire arnb tiretes ele paperengomat. També s'ha injectat pelelarrere un aelhesiu a base d'una ba-rreja ele resines sintetiques ter-moplastiques: Tylose e-lOO. P. elis-solta amb aigua elestil·laela al 50 %,amb Primal AC 532 eliluit al 50 %.

S'ha eleixat actuar fins que l'aelhesiuha comencat a enganxar, i el paperha perelut part ele la humitat. Mit-jancant l'espatula calenta s'ha aplicat

calor per a una millor aelaptació eleles bosses el'aire.

La presentació final ha consistiten una reintegració de la manca elesuport a I'angle inferior dret, ambl'aplicació ele eliverses capes ele pa-per japones. La reintegració píctoricas'ha efectuat amb la técnica illusio-nista, utilitzant pigments i vernís eleretoc.

MAITE TONEU

BIBLIOGRAFIAEl noucentisme. Un projecte de modernitat. Barcelona: Ge-

neralitat de Catalunya; Centre de Cultura Contem-porania de Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1994, p.175.

MlRALlES, F. História de l'ert cata/a. Vol. 8: t'éocce de lesavantguardes. Barcelona: Edicions 62, 1983

RÁFOlS, J. F. Oiccionario de artistas. Barcelona: Edicions Ca-talanes, 1980.

VICENTE VERGARA, J. Conservación i restauración de materialcultural con soporte de papel. Valencia: GeneralitatValenciana, 1994

ESTAUltADES

Ó DI' 1,IL,O~SON ,. AN FET IINTER.VENCIO I S

....ELACl $' AlJ' A O s

Nllln. reg.2552

240

Num. reg. 2761

ESCULTURAPOLICROMADA

KKII. BustT;tll:¡ <.h.,.. 1"1I ....t.r. 15:\ ~ I cm

Rnl.. e .\,lilll'I!.!. 1')')11

.\ICCO. Oku ((;;IITOt.\,I)

'xum. \.J1I1\ U):~

22-{) Verge sedent arnb nenl'olic-romi.r ;tI trc-mp. ,...l.'gk .....'1' -X',:

-- x 5(¡ x 2() l'111

Ik .....¡ :'\. I\ ...dr;¡g() ....,;¡. [l)¡'N

'\1.'\(;, (;in II1J « ;irOlll'''')

2'::'':;2. RcUeu, santa Uegint

T.tlb ck- fu ....,u. b.ur.«. I I() x .'-I() cmIk ....r.: T 1\lo1ill\..'. \' IkITL'1"() i-upon:I'M).\11)C"". ~(}L""'(l1u (~()I.""(l1ll·:-,)

2':;':;5. Relleu, santa BarbaraT.ilLl l!L' fu ...t.r. IU1T()l' [I() x i-){) ('111

]{v...,¡ :\ C.¡1TI.:I":¡"'. L lt.rlu....l 1 \'

I krn.T() C-,upon: [t))-)()

\11 )C~ ~t)I""Oll;1 (~()I -,( 1I1C.,':-')

2'1':; I ReUeu, sant Benet

'1'.111:1 <.h: fu -,t.r. l i.rrn x 120 x X.::, em

Ik ....I.' H. '\!oll(lllllú() i \' I Ic-rrc-ro

t ....up(lrll. 19~N\l])C~. ~()I.""{)ll;1 (.-";()]..,()Ill'.s)

2=)':;=¡, ReUeu, sant l.lor'enc'!',tlLt tIL' lu ...u. h.urcx [20 x H':; em

Ik ....t.. .\1. Crúllle!. i \' I lc-rrcro

í ....uport l. [lJHí)

,\1DC~ .. '-1< il:....un:¡ {:-i())..,()!lL'.....l

2'-5. Mare de Déu de Sant CugatT;¡jl:t tk fus1;t. I!.IH

(:~lI.tlun~';1. 02 x I1 x 2H'':; cm

Ik ...r.: i\, Cb\'l'r()l. Il)Hl) i Il)l)() f:t .....L'

fin.il tIL' 1;1inll'l'\'l'nci(')

IJ['()l'L'lklll'iJ inrvnu. l'ropici.u de-lIll()I1l, ...lir de ,'"':llll Cuu.u del \·;¡jl~'.""

,\1;\C\"1'. TLTLh .....:1 (\·:dll' .....Ort-idcnt.rl r

Num. clinv 5HI.kg:n .!í l....L'p :-ilJIL'r i P~tll'l

2;- I Marededéu arub nen']';tI!.1 de- tu .....u. "'L'glL' \\'

()(l'':; x 22 '\ 11'':; em

Ik ....l .\IC()llll·!. i e (;oub. Il)l)()

.\1:\C\"1'. Tcrr.r ........:I (\·:tlll, ....On'ilknul l

2,)Hl). La ",,,re[' ....lllllULl dI..' pnlLI. J :-'llri:ll1ll

.\hml:lgul

Ik ....l . :\ CLt\·l'l'()1. 1l)lJl

I',po, ....il·ill .lnlol()gicl rL':tlitz:td:t :d.\lu ....L'lI tIL·1 .\1()!lhE¡ (:\mpo.-;u)

2()()5, Marededéu sedent anlb nen!{l 1111;11l11.1

Ik ....t. ,1. ,\1, \:IITil' {lk· ...inkccill i fix:¡-

l'jll dI..' p(lliLTllllli.l l. !()Hl)

Jl.lrrúqui:¡ d'()nlillo i Hi,....hJI dl' b'C'lI el'\ IgL'11 I AII \lgL'111

!.().::;./. EccehomoT.dl;¡ dl' fu -,t.r .....l·giL' \\']

lO'::;'x !.H x 1- em

Ik ....t.: e HU1llI.! .\1 \\d,\. 1')Hl)

.\I.\:-'\·\t Re-u.....t Baix CII11pl

'\U!lI dinv l to"

2()')- Sant jerouiT,tI!.1 dl' tu-t.i. ....l'giL' Xvl, H2 e m

Ik -,l. ,\1. CU:lrdi:1. Il).'-{l)

.\[1)(;. (;u!lulkr ....(\·:tllL- ....()nl'nt.tI)

2(,éI" Davallament de la Creu[kllt:lI de pcc!r.¡ g(')lil'

Ik ....l.: D, l.cu ..........IL'I' i T .\Iolilll'. [()H()

.\11)CS. :-i{)!.-,()11:1(:-,()J....,{}f1l'...)

Num. dinv 22(l

2(lH j - !.()HS. Dues santes LlúciaF"'~·llIIUrL''''' eh p~,.'du

Ik, ....l.: D. LL'LL....,....ILT i T ;\l()lillL', [')kl)

.\I[ H:S .. '"'(II.....or-a (S()J....,()lll......)

'\U111 dinv 2.~H - !.2()

2(lNh Sant IsidreT:dl.t eh- rUS\;1. kO x 2(1 C111

Ik -,1 C Rom. Jl)(-ik

I\ICH. Iku .....(Ibi\. CJI11pl

xum. d'im 20S I

2()t)t)_2-()(). Dues figures fernerri-nes (carrelobrcs antropornorfs)T:db de' fu ....U .....I...gll' '\11 [x.::;. , 5'::;' \ 20 cru

He,....I,: 1\, Hcnr.rud. II)HI)

:-i,do TO!Tl' ....-( ;.11\'1:1de-l P~II.ILI

dl' 1.1(;l'llL'I':tlil.l1 lk Lll.rlull\·:I.

1\,lrl'l'!tHu (!\Jl'l·L'lolll· ....l

2-0'). Majestat sense creu nibracosT:tlLl de- I'lI .....U. \'(1[11:1111l'eH:!!:I ......l,gIL·

\Il. 92'') x IS \ I() em

[k .....l.: l. Ci\·il. H j\I()IlI(lhhi() i 1\1.

<- ;('lI11l'/ .. (1)Hl)

l'rovim-nt ch-l lú) ........vlh)

.\ lu,";I..'LI1)i( )l·L',";;1dl' lb rl'l'l( HU

(B:IITL'!tllle .....l. num. d'lll\ 2q-

2-()'), Marededéu sense l'infantT;tlLl lk rllSU. CII;dllIlY;I ......l·gk \[11

(lO x 2h '\ l ') em

l{v .....1. J :-iJnrOIIl;1. Il)kl)

l'rovim-nt dc-l monc ....tir dI..' S.11l1Pnu

de! (::!mp de Hmvkm.r

.\Ill, ....cu [)i()l'l· ....:1 dI.' 1\.lfl·e!OIl,1

(l\,lrl·l·!tllle ....l. num. din. 2(lk

2- 20. Marededéu del rainlT:dl.l lk fu .....I:!. ....egll' \\'1

[ 12 '\ 55 , 2- l'l11 (:II11h 11L',¡n~.ll

Ik, ....t.: 1. Ci\il. [')N')

IJnl\inl..'lll d·:tlgulu L':-.gk':-.iJ d~'1

Bi .....h:H tIL· Ul'id,1

.\II.I.C]). !.Idd;1 (Segrí:¡)

'\lllll d'll1\ 50-

2-22 Sant Mi{IUel,],:d!;¡ de ru,....t;r. prillll'LI Illl'iLll dl']

....l·gIL, \1\'

-.) \. 25 \. [, l'm

Ik, ....t.: C. i\dllll'lLI. IlJH()

.\1l.l.Cll. l.kid" I 'L'gri:'1Nlllll. d'im' :)[.1

2- .u. Ma d'un apóstol de la por-tada gótical'vdr.t. Aruon¡ AmiguIll. ,....l·gll' \\.

Ik ....¡ 1) l.c-u ........k-r. lí)H\)

F....gk .....1.1p.uroqur.r! lk "'.111(;[.\1.11'i.1

(:.I -,¡l'lll) dlmpunc ....(.\11 l.mp: lrl!;l)

2- 1(1, Rostro d'Antoni Gaudí\1.1....C.\I'.1 1l1(11'lLlll['],1.uuh p.um.:

"'l'gIL' '\\ 2t) '\ (1) ~'1I1

lk -,1 '\ IJL,dr.lgo ....,I. I')kl)

F\.pO,....II..·II)lIL'1 .\11I·lel1,tr1 dl'

( ',11,tllllI~ ,1

2-S(1. Sant Cristófol i el ncnl'c-tlr.r -;tI,lh:L ....lrl·-, C.lt.tlllIlY~I. ,-,l'gIL,

\\'1. ',) , 21 x 2[ unIk ....l.: H, .....«n.........-rrich. [()H()

l'rovinc-nr de' 1:1IJL'dr;1 (S(ll. ....()lll·, ....)

'\1])CS, :-il)I....()I1,1 ('-I()I. -,(llll· ...)

\'11111 d'lll\ 22-

2-,- Crist del davallamcntT.tll.l d~' IlI .....u.~· 1(-iO()

1'), I(), .~2·'::;' e 111

Ik .....t.: C :\dIl1l·II.I. ¡lJHI)

Prov 11ll'111dI..' Rim-r (:-iOI....I)Ill' ....l

,\11)(:S. :-il)1.-, ( )11,1(:-i()b{ lIlI..':-')

'\UI11 tI'UH ~h()

2-SH Mare de Déu del Roscr'1'.111.1 ele- tu ....t.r .....L'giL' \\ I1I

~X 'e 5X , 5- .m

Ik -,¡ H .....e-n....e-me h. r . \dllll'II,1

(1)01)

l'rovinvnt dv TlTLl ........ol.r

(AII l'cnc-dc ....)\II)C:-i. :-,nl-,()!1,¡ \~()blHll..' ....l

'\ \1111. (.l'1I1\ .~(l.~

2-(¡] Adoracíó deis pastorsRc-llcu uILI\ en fusl:\. d.t ur.: 1 i c-.....I()

LIt. ,]():11l (;r:ltl, .\I.IIUl':-'.\. [(l/2

[\) I x [.~ / em

[k .....I,:;\ F...puIL! i C. (;oul:l. I')(-i()

l'rov mc-ru lkl rvt.ruk: dl,ll{o,VT lk

l'l· ....glL i,1 dl' S;11l1Pl'l'l' .\l:lrtir dI..'.\1.1111'1.',1 (Ibgl'''')

.\IL\I, ,\LtIUL ......:t (H:lge ....)

'\11111 d'lll\ 1201

2-(12 Cruciflxl,dl.l d,' 111,'1.1.'L',~k \11IO() 'e l); l'111

Ik ....l.: H. ¡{()l',\, ]l)Hl)

Pnl\ i 111..'111de' 1.1Cul·ll'gl.ll.l B,l ....tlll....¡

(1.1 ~l'U) dl' .\1.1nrv ....:\

,\[[ 1."';'\1. vt.mr« .....1 (Itrgl· -,)

'\UIll d'lll\ 2

2-(¡5 Marededéu atub rinfantT,tI!.1 lk Ill.....u ..........·glL' \111

-2 \ 2 I , 11)'') l'l11

Ik ....\.: H ,"l'11.....lT1'1d1. (: (;olll.l.

A. F:-'P(lIl.I, Il)X()

Pi()\ 111'111de :-'.111(,1Cl'l..·¡]¡,1d·:\nl ....

([J:ill:lr. S(lllir;1 l

.\\1 )~I 1.1 ~L'II el'\ Igvll I Alr \ 'r.~vll)\!1I111 d'lll\ 502

2-(¡(1 San. Pcre']':tll:1 tk fu .....I:!. ,....l·giL- \\'1

l)() \. II '\ 52 ~'1l1

Hv,....t. 1. Ci\il. 1()Xl)

P,IIT()qUI,1 lk :-',IIl! 1-:....11..'\1..·d....·\·il.llhl\,1 del \·.dIL·,....(\·:tlll ......()nl'IlLl]l

r~ll. Bust de DaguerreGuix . .,2 x 55 x 25 emRcs!.: A . .lorb" , 19H()~ICTC. Tcrrass.: (\',,110s Ocridcntull

r~l. Sant RoeT:III:I dl' fW;¡;I, mili:1I1 segk X\'IJISO, 6'i , ,,2 unHes!.: C. Cotila. A. I'~spon:t iL. lk-rtrand (re-ux). 19H9Provinvnt de I'l'SgIL'si:1 p.rrroquíu] eh-S:lnt Fcliu de CuíxoL ....t B.ux

Ernpord.r)~IA{;. Gironu «(;ir()nL'~)

Núm dinv 2'Í~

2~S~ Sant loan BaptistaT:III:¡ dc fusta I'LTl'slidJ de fui! depl.u.r. c. 1500 9'1 x r x 2H cmResl.: Equip dc' I'SRIlM. 19H9Provine-ni. possihlcmcrn. de lc ....gIL--si:l dc San! .loan dArtic-. (Val

dAr.m)

EsglL'si:1 de San!:1 !\l:Iria d'Arties (V:II

clAr.m)

r().l. Mare de Déu de la MercéT:III:1 (k' rusta. Pl'rL' Moragucs

Ibl\'l'IOIl:l, 1561 I·¡H x (ll'S x ()() em

Ik.'I.: 1. Cí\·íl. I()S')Esglc .....i:t ele la i\IVI'Cl: -ult.ir m.ijor-

Ibn:doll:1 (lbrcc!O!ll.'S)

2S0'i. Eccehomo'L1I1:I dL' flJ...;t:t, H:I!llOIl Am.rdcu iCr:UI. Ibrl'L']ol1a, 1.'- ¡-HO

100, 'ill x 50 cmIksl. J ~1. Xarrió. 1')9()F.sgk'si:\ dc la ¡\!;¡re de IX'u de!

Tur;l, Olo! (Garrot x.r )

2S.lI.' Retaule i altar13:ll"n)(.'

Ik ...-t: N, I)cdr:tg()~:¡, [) F:trrl', !\1.

Serr:!, 19H<J

l'rovincru de l{inlT (Solson¿>s)

1\1<:1),"\.S()l~on:t (Sol ..·.,()nt's)

2S'i.l.' Retaule dedicat a santaEscolásticaSegb X\'II í :\\'111Hcs!.: J\1. Tone-u. 1\1 Hos. 19H9

C:tpe!1:t !:tlcral dedicad:t ;1 ~;¡nt:t

E~u)l;t,..;!ic¡

EsgIC'si:t del moncxtir de Salll Cug:1!

del \':dll-, (\',dlL-, Occídent:d)

2H'Í'Í. t Retaule dedicat a sant joanBaptlstaPl'dr:t polinolll:td:t. t.' -,col:t llcid.u.t-

n.i, s('gk :'\IVHc~t.: C. Sandnlina. .....C. PUL..;. IWNEsgIC'si:1 parroquial dl' T()lTchl'ssl's

(Segrí'l)

2H'i(,.' Claus de voltaPcdr:\ polic-romada. rnitj.m sl:'gll' \\'

He.....!.: H. {iménc« (pn)\'l'~ de fix:tció

í l1L'tL'j,,). 19f1'J. 1'!'JO. 1992Jvloncslir dI..' San! .krolli de la

Murtra, Ittd:ll()n:¡ (lbn.,·l·I(H1l·~)

2HhO. Grup de la Mare de Déu dela MisericordiaTena cuita. .nríbu« ~l Perc .10:111

1'12(,-1,,50. H'i x 60 cmHes!.: 1. De.srer:l111onl, 1990

S:tl:¡ capitular del moncstir cister-cenc dl' Santa Maria de Vallhona de

le.' \longes (Irgcll )

2H(, 1 Arbre de ] esséT,dl" de fusta, Agllstí Pujol. 1625200 x lOO x ,,'i unHes!.: E. Aragones. 1. Desper.unont

1990Esglési:¡ parroquial de Santa :\I:tria

de verdú (Urgell)

29'1). Sant que forma part delmisteri Oració a l'bort deGetsemaniTalla de fusta. 5" x 10(, x ')5 cmR~s!.: C. Rorn. 19H9,\I<:R. Rcus (Baix C"l11p)

29'i2.' Retaule de sant ]osepBarree. .segle XVIII (]720)l{es!.: M. Gómez, 1992Capcl!a lateral d~ 1" catedral deT{ )nos:t (Buix Ehrc)

29'i').' Retaule dedicat a santMartíIlarroe. joan Grau. 16')2-1662Ik.,te .\1. Sena. C. Augé S. García. JAb"ncú, 1991

l'rovincnr de l'esglé,..;iaparroquial de

l.l.mcr.:E.....gl(·,sia parroquial de Sanr PereJ\Etnir de Peracamps, Llober.i de

Solsones (Solsone»)

5'i,)O' Portada románicaSegle XII. 696 x 1170 cmIks!.: M. So!:1. N. Pedragosa, A.Espon" (2a fase de netcja). 19H9-1992.\lonC'slir de Santa Maria de Ripoll

(Ripolks)

5(,'i'i' Apóstols de la portadagóticaPvdrn. Pere de S:1I11.loan j :!c;¡h:\da

per A. Antig('), seglcs XI\' i A\'

Rest.. A . jorbu. D. l.euxsler M. So!:1.19H9F:t(,;an:l gótica de l'església parro-

quiul (k Santa Mnri«. CastellódFmpúries (Ah Empordá )

56'i6' Retaule dedicat a santBonifaciSL'gles XY] í XYII. 7')0 x ,,'i0 cmHes!.: M. Castro. N. Zapata. M.CL'I"\'t'IIt), P. Arroyo i G. Alcántara.

19H9Capcllu de Sunt Borufac], esgl('sbp.uroqui.rl de Tremp (Pallars ,Ius<¡)

3(,--' Retaule majorl'cdra. E~col:t lleidatana de Rohió..segle XI\' (d.uat 1:l60-137R)5S0 x 5H9 cmHes!.: c:. Sandalinas. 19H9-1992Ah.u- m.uor. e~glé~i:1 de San!

Ll(H'L'n~', l.lcida (Segri;l)

:\692' Retaule de santa UúciaPedra. gotieRe,s!.: c:. Faura 1990EsglL'sia de S:1Il! Lloren, (SegrEt)

5695' Tomba i !rípticPedra, gi)lic

H~s\. c:. F"ura. 1990C:~q)L'11:tlateral de l'esglési:1 de San!

Llorvnc, Lk-idu (SL'gri~l)

:I~O().'Retaule rnajor de laImmaculadajo .....ep Sunvcr i .I:1cil1l .\loral('). I-IH-

1726Rest.: A. Carrera: ...., \:. Pcdr.igosa. C.Admclla. H. Senscrricl). 1\11. C(')J11ez,

l. Per:l, ]\1. Soler, C. l'r.us, L

Hon.rstre. 1Y90Ba.sílict de Santa Maria d'lgllabd:t(Anoia)

370 l." Sepulcre de sant NarcísPedra calc~tria i :t1:lh:t,Stre. .unb res-

les de policromi.r i vidrcs hlau ....i

vermells. Atrihuu J jo.m de Tournai

Gírona 1326-152HHes!.: M. So!:1. 1')<JOProvinent de 1'l'.sglésiJ de San! Fcliu

de Girona

Mur frontal del crcue-r nord. al cos-

tal del preshircri de l'l'sgI0 ....ia de

Sant Feliu de Girona

F..sglé.si:¡ de Sal11 Fchu. Cirona

(Girories )

5767.' Cartel-lesPedraRes!.: 1'. Rovira, 1')90

Sala del :\IAG, Cir0J1:1 (Cir()ne, -,)

3--0' Retaule majorBarroc. joscp Tr.unullcs. 16\-'-16'11Rext.: P. Revira i ¡\1. Quile ....(nl'!l'j:t,

fixació i adeqi..bciú), I()<)ü

Esglt'sia del moncstir de S:tIlle,s

Creux (Ah Carnp r

r-'I.' Retaule dedica! a san! PereSeglc :\\'11. 'i(jO x 527 cmHes!.: C. Goul.i. A. Espona. 1990Santa Maria la Major. Inca. J\l:Illorcl

(Balc.rrs)

57H2' Retaule de la MercéHnrroc-Hest,: H. Sl'nserricl1, 1000

Catedral de Sol-on.r (S()ls(H1e .....)

:\'H.~.Malson

Escultura de policstc¡Torre .....-Monz.). I (y- I

Hes!. Equip de I·Slm~1. 19') 1Fon,..; dArt del 1ri.u-i Avui

Vilnlx-rtr.m (AII t.mporda l

.l7H(j' Parts de retauleRetaule b.irrocRest.: '\l. Ca na 1l11' r: t...... [()90

Ermita de la Man- dL-' Déu ck-lEspcranc.r. Cnúlles (lbix Flllpor<b)

(t) Peces rcstauradc .....in stt u

Num. reg. 2763241

Num req. 3872

242

NUIll 18g. 3904

.17H()' Sareófag del primer bisbede PalmaPL'dr:1. SL'gk' Xl VHL'.....! .. E. .!U!i:l, A C¡IT\.'r:I.". 1(N()

!):tlnu de \LdlorLl (\bllo]"l";¡)

.'-<) l.' Retaule de sant Antoni dePádua amb sant Marc i santCrispíSq~1c xxIk .....1. \1. C(1I11l'1. i equipo [(NO

Ca¡x'lb de: SJnl Anton¡ de I):¡du:¡

Ib .....dil.:a dv S:tnla .\bria (JIgu:d:ld:\

( Anoi.r)

.\-9'1' Retaule de sant Isidre ambsant Antoni Abat i sant CrtstófolIkc()Jl:-.tru'it :11,"'q!,k' :\\ (;1 L':\l'l.:pciú

(..I'UIl pl:II/) pciit l.ucr.t! -oriuin.rl-:Rv .....¡ . \1. C()I111'1. i vquip. ¡l)<)()

CJpL'ILt eIL'San! l-idrcIb .....ílicl dl' :-,anu ,\LtnJ. Igu,¡bd:\t Anoi.r )

.\-%' Retaule del Sagrat Cor ambsant Andreu Avel-Ii i santaMargarida AlacoqueSL'gk XXIk ....I.: \1. C('¡l1ll'i'. . E. Ca s: t:...., i cquip.

1()')O

Clpd1.1 de! .'-Iagr:l! CorIb .....dicJ de- :-':1111:\ .\bri:¡ <J"lgu:lbd.l

(t\noi:¡)

.\"r ' Retaule de la SagradaFarnifia, envoltat de sant Ramori,santa Francesca i santa TeresaCcx.u .vl.utincll, ,'>...gk :\:\.

Ik: ....1. :\1, (;()Jl1l'l. E. C;I.'>as. i L'qUlp

1')')0

C.lpdLt de- ~.lnt Iblllon o dv 1;1~agr:lda Famíli.r

1\.1:....ilic.t dv ~:IIl1:l vl.ui«. IgU.¡[:ld:l

tAn{}i:l)

.\~')Ci' Retaule de sant AntoniMaria ClaretIgna'>i Ca......u-lltor: i j.uuuc-. -,l·glc :\.:\.

Ik .....t.: 1\1. (;úm v I, E. el......a.'> i cquip

I'NO(:JpL'II:t elv S:ln\ Antoni .\1. Clarl'!

H,L-,lllcl d ... ~:In\:l .\Ll1'i:1. luu.rl.rd.r

(Anoi:l)

5--'(y)+ Retaulc dedicat a santIgrrasi de Loiola~vgk'> :\I:\.-:\.:\.

Ik.,>I.: 1\1. (;(')I11l'I, Il)t)()

C.lpdLI de x.rn: [gn,l ......i de l.oiol.rIb.,>dic:t d ... S:1Jl 1.1 ,\l:Iri:1. IgU:llad:l

(Ano!:¡)

5CiIlIl.' Retaule dedicat a santjosepSq.~lc.'> :\.I:\. i :\.\He ......\ .\1. Gom v I, L. C:¡ .....a'> i cquip.

1 ()'JI)

C.lp v ILI d ... ~,In\ .1o'>'" p. ~...mhb '>L'I

Ull;! d0I1:1ciú dd mOlll'slir dv.\!{H1\.'>L'ITJt

Ib'>ílil':l <.k "";,1])[:1 .\bri:l. Igu:¡\J<.J:¡

(A!l()i:¡ )

5H')" RetauleB:lrroc. J()Í'N

Ikst. l.quip ,k rSRIl,\1. 1992

.\!(:T l'iur ...g:t (l'lJ~l'll)

5H'i<) Mare de Déu del Roseramb nenT:¡[L¡ de fusta. final-, del segk \'\'11

(15 x 2'S cmHes!.: I\. Montohhio. ll)t)O

l'arroquia <.k San! ,\1artí, Torrvllc ......<.k· UOhrL'g:H (Ibix Llohrq.~:H)

5H(¡1. Sant PereTalla d ... fusu .. loan de Tour ......, 1'S'1211r, x 5.lcIllIks\.: A. Xu.rl.ut J(),)]

P:lrn')qui:¡ d v S:1Il1 .\Iartí dArvnvs <.k

Munt (,\1:tn ..'slllc)

.'H~2. CapeUctaTull.r. h:I1TOCI. 112 x H'S cm

R \ . A. F.'>pon:\, ]()90

A oci.uió d'Amil's del C:I.";Iv\I <.k

Cl'lida 1Al! l' ...nL'(II:: .....)

5H-'1 Columna salomónicaTall;r. b.uroc.r. 7ú'') x H),'::;¡cmIk~1 : A. Espon.i. I ()90

A.'>.'>ociació dAmic-. del Clstcll dI.:'

Cclida (Alt Pl'nL'dl· ......)

,1H'=;. Dues sacresFu .....u i paplT. ,11 x 2::; cm

Ik.'>l.: A. Espon.r, I(NO

I·:.'>g[(·....,i:¡de Sanl Pl'l'l' del C:L'>!L'll lk

Celid:l (/\11 I)l·nedl' ......)

.'HH.\. Nou peces de retaule

SL'gh: X\ '1. O!t ......ohrv fll.,>U

Ik,1. Equip de- hHIl\1. 19')2

E......glt:sia parroquial de S:lJlI \·il.:l:'n.,,-

.\Etrtir. Ager (\'ogllLTa)

5HH6 Crist a la ereuT,i1LI de' fust:i .. 'C'glc's X\··X\I

]'ú " <)0 cm

He.'>l,: S. Fr.mc-h. I(Y)2

E.'>gI0....;i:1 parroquial ele Sa1l1 \<icen,

.\Elrtir. Ager ('\oglllTa)

.\H')'). Sant JordiT:tlb dv fu.'>\;!. segk X\'

-'S x 2H x lú c-mIksl.: A. Can.uncru-, (riX:l(i('»). 191.)1S:tl(') TorrL',,,,;-C;I[TI:1. Pal.ru dr l.rCvncrnlit.n lk C;¡I:¡]llnY:1

ivl u:....L'LJ Dioü<1 de- Ibrcdon:1

(lbrcel{)1lL' ......)

.N02' Verge i ángel del'AnuriciacióDUL' ......ullL'."; d':tl:lh:l ......ll'c' policrorn.u

Segk.'> :\.I\' Ir¡[ul) i xv\'l'rgl': 12'S x 5H x 2'1 cm

:\ngl']: lO'S x ·H x .l:)''S cm

Rc-xt.: C. Admcll«. H, Sl'n.'>elTidl, J()<).z

~:¡]:l de l':lJlgd lk' ¡·l'sgk.,>i:1 del

IlHHll:'Slir dl' 1\'dr:11JK's. Ibn'ehHl:l

(B:lrcL'101lt: ......)

.)i)OI. Mare de Déu de MontalegreTIll:1 de pcdr.t. PL'n: Aguilar. c.,>col;¡

dl' l.lcid:r. ~l.:'gOll:1 mcit.u dd ~l'g!l'

\'1\· 11'1, 5H x r cmIk ......1 E. Pujol rmtcrvcncio l.JlIrgL·n-

c-ia ul guixl. R. .lillll'nL'Z (pnl\:I"'1<.-

nctcja-), 1')')1

Prov-mc-nt de l'l'nl1i\:1 de i\\ont:dL'gre

Vil.mova dv l.r S:tl (\'Oglll'r:l)

.\') 1- Mare de Déu de Sant vícencdel BoseT:tll:t de fU.'>I:l polinolll:ld:1

Cat.rluny« SL'gk :\.1\'HOj x 29 x 21 em

Iks!.. P. Rovir.i (Frit Art L [l)9!

I'rovincnt de 1'e~gksi:l p.uroqui:rl de

x.uu \'i"'TI1\.' <.k'l BO.'>l'

MUSL'LJ DioCL'."';1 de IbrTl'IO\1a

( B:l1't'L'l{)nL'~)

5') 1H Cine relleus i dues tallesdel retaule barroc dedicat al ciclede la vida i la mort de CristIk ......I.: \' C:lt1:1Illl'r;¡.,>, B \\ontohhlo

I()'JI

,\IIl'IO. ,\Ioi:, (l\:Ige.')

.)<)2'1. Marededéu amb nenTali:< de tust:l, ,,'giL' XIII

He.'>!.: C. S:lnd:t1iJlJ~. 19')1

!);¡rn')tjllia de ~.l1T()""J (k· Iklkr.\tl'ull.u's .lu.,>s;'¡)

5()2(1! Retaule dedicat a santMartíIbrroc ( 1 ~ 1 '), HO() x son cm. :lprox

He ......\ t'vl, (;rífnl..J. Alul1c() ¡ :'\1

Scrra. 19()!

E\l!,k~iJ p.rrroqui.rl ek- S,ln\ ,\1.1rll

COITl';t (Ikrgul'd:l)

.\')2- , Retaule dedicat a santjosep de CalassancRen.uxenti ......t:I (lh(N)

[{L'st,: C. AugL'. S. C:lrU:l i 1 Sl'll

1991

L'>gll'~i:l p.rrroquia! dv S,ln\;! \l.lru

(IL' S:tllenl (H:¡gl· ......)

.\9.\0 ' Retaulc dedicat a la VergeIb[T{Il' inicr.t! tprincipi-, de-l ......l'tde

X\·II). (¡t)O, ,00 un

Rc-t.. l. I)L'1':I. :\. l{lIl/. de (:{)[)l'j()

1')')1

Primera c:qwll:1 :lh~I e1;¡1 v gk ......I:I delmonc .....tir de- SJlltl''> Crcu (AhC:tlllp)

5').\ 1 ' Retaul e dedicat original·rnent a la vísló celestial de santaMargarita Alacoque, actualmcnt ala Verge del Carme~c'gle \'\'111. 1-.\') (¡(lt) x .,()t) cm

He.'>\.: 1. l'cru. :\. Huiz de Conc-io.

II)() 1

Sl'gun:t c:lpl'll:¡ :¡h~i e l:t!. 1':~gk''''''l,1 e lc-l.\lonl· .....tir (k, ~,lnlL·;-. Crl'US (,\1\

C:llllp)

.\')52' Retaulc de la Passió deCristIbrroc (¡-'S ..¡). (l(lO x '1001.'111

Ik.,>¡,: A. eli:ll.l:l. H. Irig:lr:ly i H

..\hell:l. I')()I

'!'L'[\'l'r:t clpl'll:t ,lh~ld:¡1. F~gk·''''''I.1 dd

1IlOlll' ......llr dl' ....,lnIL' .....Crl'u .....(Ah

C:t1llpl

.W:\:\' Retaule de la Puríssimalkm'oc (1739). ';70 x <100cmRe,l.: A.Clia,za. M.Artigau i Il.Abclla, 1991Es~lt':si:t del moncstir de Santcs

Creus (Ah Camp)

59<10' Retaule dedicat a la Vergedel RoserBarro«. Aprox. 700 x ';00 cmRe,l.: M. Quiles (cap), M. Diaz. S.POLI, E. Gonzalez i E. Moya (neteju iIixució de capa pictórica). 1991F. Pujo!' E. Casas. ,\1. A. ¡\la rSl'C. Ortega, M. Górnezi V. Maní (suport ) 1992Església Parroquial de Santa Mariadeb Socors. Agr.ununt (Irgell )

:\9<11 ' Mausoleu de Pere lJ

CalieRest.: E. .Iuli;l. 1991Esgl('sia del monestir Lit.' SaniesCreus (Ah Camp)

_W"2' Mausoleu de jaume 11iBlanca d'AnjouGotic. Re,l.: E. .Iuli:I, 1991Esgl('sia del 111011<.:stir de SarucsCreus (Ah Carnp)

39';0- 59'; 1. Dues talles de fustaSant Bernat de Cluravall i columna

estri.rd». 67 x _~Ox 20 cmMarecledéu amh nen i columna

salomónica. 60 x 20 x 15") cmResl.: V. Homedcs, G. Flinch. 1992MCM. Manresa (!lage,)Núm dinv. 1031-1053 (HHO.HH-I')

59Hó. Mare de Déu del CoUeUamb el nenT:i11:1de fusta. segle XIIIResl.: V. Homedc i G. Hinch. 1992Església de S:lI1t:1Maria del CollellSan! Fcrriol (Garrotxa)

:\9H7. Crist a la creuT~IIl:lde fusla, comcnr.unent delsegle XI\' 162 x 120''; cmRe,l.: 1. Pera, C. Expinnlt. 1992Parrt'xluia de Santa i\laria de Vcrdú(Urgcll)

-100'1' Claus de voltaPedra. Segle X'V

Rcxt.: R. .Iiménez <Cap), C López, EMartíncz. S. Rodríguez. E. Sanz. L.de Villalonjza i Francisco Vez. 1991-

1992.Refcc-tori del moncstir de Sant.Jeroni de la Munr.r. Badalona

( Barcelonés)

·,00~-'I006 Dues talles de fustapoUcromadaSant Fruncexc d·A.s.sí.sHO':; x '-10':; x 2) CI11

S:lI1t Aguslí. óH'~ x 51':; x 1ó'~ un

Hes!.: P. Rovira. 1')92

Casa-Missió de Hanyolex (Pla deI'E,t:II1Y)

qOIO.4012-4020. Quatre talles defusta polícromadaMarededéu. 66''; x 30 x 19') cmVerge asseguda. c. segle XI

77 x 32 x 33 cmSanta Anna umb la Verge infant dreta.c. segle XlV. 91'4 x 3'; x 20 cmSanta desconcguda. c. s. XIV. H6 x51 x 21'S cmRes!.: Restauro 4, 1992Centre Excursionista de CutalunyaBarcelona (Barcelonés)

-,Olq. Mare de Déu de GinestarreTalla de fusta, segle XIII10R x "6'5 x "4 cmRes!.: 1. Pera. C. Espinah. 1992MDSLi. la Seu dUrgell (Ah Urgell )

<1024.' Retaule dedicat a santMarcTalla de fusta. Bernat Vilar (l6H3) iMagí TorrehrunaRes!.: V. Homedes, G. Flinch. R.Senserrich (Taller Sort), S. Franch, L.!lonastre, 1991Capella de Sant Marc de la catedralde Barcelona (Barcelonés)

-1026 Talla de fusta: Mare de Déude les NeusRománica. 6H x 2:;':; x 19 cmRest.: L Balust. 1992-1993Església parroquial dArreu (PallarsSobiru )

·10:31 Crist jacentTalla de fusta. jo,ep Cañas, e. 1940215 x ~9 cmRc-st.: E. Casas (neteja), 1992Parroquia de Santa Maria de

!l:i1,aren)' (Bages)

<1067. Mare de Déu de la Merci:Tulla de fusta. 76 x 2S'S cmRes!.: Taller Fortuny. 1992Parroquia de Ciutat Badia (Valles

Occidental)

-,0-3. ReUeu de fusta: frontó deretaule amb motiu heráldícIlarroe. 68 x 1"7 cmRes!.: R. Pijuan, 199';MCNI1. Balaguer (Noguera)

·IOH';' Retaule renaixentistaIkst.: P. Rovir.i. 1992

Capell.i de la catedral de Girona(Gironcs)

"OH6.'Retaule dedicat a santNarcísHarroc

l{es!.: 1 Pera, 1992Capcll.i de la catedral de Girona(Gironex)

"093' Retaule del RoserHarrcx' -16H4-. 73H x 35'; cmIk.'!.: ~1. Á. Marsé i equipo 1992Parroquia de Sant Bartorneu i SantaTcela. Sitges (Garraf)

4094.' Retaule barroc16',.1-167'; 1200 x 74H cmRes!.: R. Padró. N. Ros i equipo 1992Exglésia de Santa \Llria de Vilanovai la Geltrú (Garr.if)

409';' Sepulcre de Bernat deBaruteUPedra policromada, gÚlic

l{es!.: C. Sandalinas, 1992Scu Vella de l.lcida (Segri:l)

'10')9. TaUa de fusta: marededéu iel nenS.XII. 60 x 27 x 18 cmRcxt: \. Homedes. C;. Flinch. 1993Muscu Dioces:¡ de Ibrcelon~1(Ibrcc\ones). \"ÜI11. dinv. 2)9

4100-4 10 l. Dues talles de fustaMarededéu arnh nen. segle XIII'i9 x 26 x 22 cmCrist crucifica: a la creu. scgle XIII

1 ';'; x 80 x 1- cmHes!.: V. Homcdes, G. Flinch. 1992Museu Diocesa de Barcelona(Barcelonés)

4104' Retaule dedicat a sant PauBarree salomonic. Lluís Borufac16HO. Aprox. 690 x 42'; cmReSL: M. Marques. 1. Sen. A. vtoure.

A. Vendrell, M. Ferruindez. MEscoda, M. R. jirnéncz . .J. Besora. E.Sanz, N. Lladó, A Plans. THernández, B. Egido. 1992Capella de Sant Pau, lnstitut

dEstudis Catalans. Barcelona(Barcelonés)

4107.' Retaule-cambril de lamarededéuCaries Morato. 1747-17';8. Aprox2.000 x 1.500 cmRes!.:). Zornoz.i, A. Caiazz.r. 1992Santuari del Míruclc. Riner(Solsones)

41OH' Retaule del RemeiBarree. 735 x 38'; cmRes!.: M. Á. Marsé i cquip, 1993Església parroquial de SantBartomeu i Santa Tecla, Silges

(Garraf)

4109.' Retaule deis DolorsBarroc. Ioan Roig. ")~7 x ...67 cmRes!.: M. Á. Marsé i cquip. 1993Església parroquial eh..:'San!

Bartorneu i Santa Tecla. SitgL's(Garraf)

4110' Retaule de sant ElmBarree. 738 x 3H2 cmRes!.: M. Á. Marsé i equipo 1995Església parroquial de SantBartomeu i Santa Tecla. Sitges(Garraf)

Núm. reg. 4014 243

1I I I ' Retaule de la Puríssíma

Hum le ~5H 'e 5()() \.'111

Re'.....1.: 1\1. A. :\l:tr ....C· i .-quip. JlN5E.....glt· ....i.r p.uroqu¡:rl lIL· S:IIl(

Ibrl()llll'U i S:1111:1Tc-cl.t. -"¡tgl' .....

( ;:lrT~ln

¡]] ¿," Retaulc de sant PereIbrl"l)l" "'5~ x JS':; Utl

¡{(.' ,....! \1..\ .\Ltr ....l' i equipo 1l)l):l,

,·:.....,t.dv,....iu p:lrroljui:tllk' Saru Ibr!( >1l1l'LI

i ~,l1lU Tc-cl.r. SilgL"" ( ~,lrr;¡r)

1I I H ' Retaule de sant Valentí

Itlrr()l' .unb .1fL-gi¡ ....de-l -,l'glL· :\\']11

Ik ....t.. C. Ar.nvngol. .\1. F:lgl' .....i ~

S:llll:lnieg(), ]tN2E.....gk .....i.r de ~:lnl l'vn- LIt' .krr:!. ......:I

(\':tlll'" Oc'cidc-nt.rlr

1120 '" Enterratnent de CristConjunt l·...,clllu ¡ríe de guix policro-

111;11. ¡.:;(){)

HL·....t. 1\. \ l.tx: tik ....]l)\)2-]\)()5

Cq1l'1l:1 tIL'1 :-';111( :-'l'])ulcl"l.: () del t'cu

de- l.t Crcu de-l el lll\"l' 11I (!L·I.., AngeL..;,Ibnl:I{)J1:¡ (H:lll"I..'!{l!ll'"l

244 Num. reg. 4234

llyi,* Sant Dornencc

'\i~'nl:lu Tr.iv«. [-()I-"

I 11'0) x (¡.2'-=) \ -=)() em

H\.",¡ .-\ C1IT\.'Ll"". [1)1)2

C\I \~'d, 'k rr: l."""", 1 (,·:tlIL':-, (k\.·idc1lul)

xum clinv -(l2

11.\(,' verge[ 1 1'0) x (l2'-) '\ o)(l C111

Ik,1 F'luip ,Ic- 1.'Hl\It. 1')')2

C;-'It\ST Tcr1':I."","":1(\':IIIL'." (kt·id\.'1lLll)

IIY)· Déu PareS, \\ [11 [I()'o)" 0)1 'e 2=;'=; emRc'<L: F C(Jr-.\.,II.I.-', [1)()2

C.\I.\ST. Tc-rr.r ....-.;1 (\':tlk,,, (kt·it.knl:t1)

1I 'i5 Talla de fusta: apóstol

S, \1\' [2H el11

Ik,-,¡ .. l.ritArt. I()l).~

111)'\ 1:1'eu d·l·rgell (,\11 I \~,·III

'\tllll din. 5()1)

1I -=)1-,,1 -=)-=) Tres rclleus de fustatallada

Crucifixto. ,,,q~k'X'vl. -ú XII'-=) em.\-'-'Ul11pciú eh- l.r \'\.'rw' i \ ingud;t dcl'I'\peril S:II1t. ", \\'1, [() l'':; x I()'=; em

Ik -,1 C. P:IY:¡-', Il)'f~

Pr.rumc-nt-, de-l r\.'l:nlk de S()11

\11 )'1 . l.r Se-n ,LI·rgell LlII \·rg,·ll ¡

:"U111 dinv :~()(}i :~()-

1I 'i- Talla de fusta: crucifix

I{( )111:1nit' dOlp. -,cgk' \111. U=; em

Ik-.¡· Erit'An. [()()5

\11).'\ . l.t Scu d·l·rg,·11 (!lit l·rg,·II¡

Xum d'im ,~I(l

1I 'iH Talla de fusta: santa María

de Montserbús.:;)-\\ 20 cmH,·,!. 1.. Iblu.'!. I 'N51'.lIT(lqlli:1 de (:I-.l!.""-'l'1lt TrL'llIp

(Jl:tll:lrs,lll.-'S:I)

1I 'i')-II<rII. Dues talles de fusta

S:ltlLr .\I:lri:r eh- (::r-.I\.'llgcrlll:1

I() x [::¡ em,"\:Ill¡ ,1(J;!1l Itrp!i-.U (1)-\ 'e 2X <..'111

Ik .....I.: L [blll,-'l. lí)IJ.~

I'arroqui.r (k 1\'1'\ \.'....-k..; ¡':-.gk'''''ll''''',

S:I1T()(:1 de Ikller:1 tl'all.u .....lu-, ....:r)

11(,1 Pedra tallada: Mare de Déu

del PlaF"t'{ )1:1 llcid.u.m.r. '''l'gk \1\' 12H ~'ll1

(l'.lk:¡ri,l. 121 cm lil' pt.Tí1ll~:lrl' tk 1.1

h:l""\,'

Ik ....1 :\. Cli:III.1. e ¡.:-.pi1lJIt, 11)l)5

!',rrn'lqlli:\ (k, S.I1l1 vliqucl dl.'

Crlll:lr:l:-':1 ('\ogll\.'r:t)

II HX: Pesscbre de can TrinxeriaA p;¡rlir ,ic-I lrillO

Ik:-.I.: 1', Rovir.t. 1')()2

.\ICCO. Olo! ((;.lITíll'\:ll

IIH') Quatre peces del Retaule

de sant Aleix, tres relleus defusta tallada

Sunt Akix (k'ix:1 I:r núvi.t \.,1 di:l de-lC:I"":lllll.'nl 1':;:-; x 121 l'm

F-'cl.'n:r de' la \ id.r de ,";:\111 Akix. =;-

x ! IH .m

.\l:rrl.'dl.'dl'u :1111hvi nc-n. (y:; '\ II t'111

Tdl:1 de fu .....I.I: "",1111 .\k'i'\ .unh l aix.tde- \ idrc i fu ....Lr d.rur.rd.r. -5 " Ih=; cml.lur-, B()niLIí,: í ,\Ll"(l. ¡-(JI)

Ik-'l Ik -,tauro 1. 11)l)5

F.-.glc:-.i:l t\rxipr\.',-.tr:rI de S;rnl j. xm

l\.lpli,\;¡. val!-, 1,111<::II11pl

1[1)1-1 [í)2 Dues talles de fustaS:llll j.uunc-. - 1 x 2h emS:lIll .\Iiqlld .. ~() '\ 1- cm

Ik:-.l· J. !Or!)(l/:l. [I)l)5!';lrtúquiJ de Lr I'{)lllel:\ tIL' Iklhl.'l

(l':rll:lr-.,1u,'i.<ll

122[· Retaule dedicat a la Marede Déu

F,-'l'llltllr:r policrom.rd.r. 1':1\1 Cíl-.I:l.

,J{):111 Torr.e- i ,!:H'i1l1 .\1()L[\("l, e '-50,n'1llr~tI 1-0 xII':; l 111. l.uc-r.d-, --o x

5-0 unIk-.I .1 !om( 1/,1. ,\ Huil tIL' CIIIll:'jll

i C"'luip ,ic- I,I{I\\I 1')<).\

F\l..dL'-.i:l p.irroqui.rl t.k '-..\nLl \I,lri:\

(::lt!;lqll\.'-"; (All ['~lllpí lrt.E1)

1221, Talla de fusta: Dolorosa

~\.',ldl.''''' Xvll-X'cll l 2 I x (l(l ~'1l1

Hl·'!.: I B:il;¡gll'-r. e Tlli<,. \1 \il'l.

I'!'!.\

.\11>.\10 \loi:1 (I\:lgl''''')

122=), Talla de fusta: sant Cosrne isant Damiá:'''eglc..; \\'[1-\\'111 H() x ~- c-m

Ik,-.l.: 1. Ibl:rglllT e Thill, .\1, \·¡El.

1')').\

.\II).\I(). \loi.1 II\.IW·,¡

122C1.Talla de fusta: santa Agues

S\.'gk \\'1[1" H- XIII em

Ik.'il.: I IbLrglll.T e Tlli(), ,1\1, \il:l.

1')').\

I\J[)I\IO. 1\I(li:'r (Ibgl',-')

122- Talla de fusta: santaApolórria."'vgk \\'111. H 1 -c y; U11

Ik-.I I 1~:I1,lgll\.Te Thin. \1 \ il.r.1')').\

\II)\[(), '\[¡)I.I (H.lgl''''')

122H Talla de fusta: sant joauevangelista."'l'gk \\'111, l)-) x .:;() l'lll

Ik ....¡ A C:li:l//:l. C. F,'ipin:ll1. Il)ín

\11 ).\I(). .\101:1(1\.lg'·.')

122').1"aJla de fusta: santa Marta

'q~ic-, \\·11-\\·111 -(), .\'i ,"1Ik,1. I Ibl.lgllt-r. e TI"" . .\1 Vil.i.1')');,\11)1\10, .\ l(Ji;'l (H:rg\.',-.)

12.\0. Talla de fusta: sant .Jacint

I()=;() (l2 x 52 t'111

Ik,-.l,· B:tlgm:r. e Tllio. 1\1 \"il:\.!1){)5

Ill).lI() \Ioi:l (Il.igv.'¡

12.; I Talla de fusta: sant ScbastiáSl'gk- \\'111. (J':; x .~O unIk, ....t.: {\ C:li:I//:I. C. F:-.pilull. Il)l)5.\JI ).\[(), .\loi:1 (H.lg\.'sl

12,12, Talla de fusta: sant Roe'vgk, \\11-\\·111 -11, .\11'"1Ik ....t.: C. E:-,pllull. :\ Cl\,III,I. lí)l)5

\11).lI(). \i<,i:III\.lgv'¡

12.\.\ Talla de fusta: sant jaume

pcregrí".glc-, \\·11-\\·111 -.\, .\1 '"1H\.''i¡ . A C:li:II/;t, C Espin:t!1. [l)l),~

\IJ).\IO, .\Ioi.\ (Itlgl'-')

1251 Talla de fusta: sant joanevangelista....l·,~,dl'-.\\'11-\\'111 =)=; x 22 em

Rc--¡: 1 ILrLrgllLT. e Thi(),.\1 \·iI:l.

I '!'l;,\Jl).\IO. \loi,1 (H,rg~',..;)

125=; Talla de fusta: ImmaculadaS~'gk \\"111 -=; \ 12 cmIk ....¡ :\ LII.III,I. e ¡:""pl1l.1l1. [I)l)~

.111),\ I(). \ i<>1.1([\.IW·.')

125() Talla de fusta: san • .Joan

Ilaptísta

,<';l'gk' \\'11. (1- x 52 em

Ik -,l :\. C:li.ll/.l. e ¡:-'plll.ll1. [1)l)5

\1l),\1(). \Ioi;¡ (I\;¡gv,)

125l), Relleu de fusta: sant sopar.....~,gk, .... \\ I \\11 .:;-" 155 emIk ....! Taller lortunv I()\),~

.111),\IC) . .1101:1II\.IW·')

12 111.Relleu de fusta: sant Isidre

anant a l'cr mital-r.rgmc-nt dl' n-r.ruk Sq,,:lL' \\ II

.2h '\ H.~ etu

Ik -,l. Talle-r Forruuv . Il)l),~III)\I(). \1<11.1(1\.lg'·'¡

,,2-,1, Relleu de fusta: sant Isidretreballant la terraFr:lglllL'l1t de rct.rulc. Scgle XVII

2() x 109'') cmHes\.: Taller l-onunv. 19<)5;lJIl~IO, \loi:, (Ilages)

,2·, \. Talla de fusta: sanl LlorencSegk XVII-XVIII. ')6, 20 cm, .iprox

Hes\.: A Caiuzza. C. Fxpinah. 199:\MIlMO, Moió, (Hages)

"2,, ') .Talla de fusta: sant Esteve.:;.:;x [" cm. aprox.Ik,,\.: A, Caiuzz.r. C. Espinalt. 1995MIlMO. ~Ioi;, (Ilag"s)

·,2·17, Relleu de fusta: sant bisbeinserit en una fornículaH2 x ':;'1 CI11

He,'\.: Taller Fortuny, 19'),3~JI)~IO. ¡\Ioió, (llages)

,,2')5, Relleu de fusta: ímatge delsalvadorSegks :\\'II-X\'III. ')~.') x 52 cm

Iks\.: ¡: I'ujol, C. ¡':spinah. 19\)·,MIlMO. Moi" (Hages)

·,2')0, ,,2') 1. ~2,)2 i ,,292, QuatrereUeus: Els qua/re euangelistesProvinent: ... de 1':.111:11"de Sanl .10;111 del'c,"'glL',...ia p.rrroquial tIL' ¡\¡oi;1. segll'

X\'IIIk~L: A. Cai.izz.r. N. Gilurt. P.N I

MIlMO, MoE, (Ilag"s)Núm dinv 12i();t! 12H2

,,2<)') Talla de fusta: sanl Anlonide Pádual'rcxcck-nt dun I'L'UlIk barrcxSeglc \.,'11. 66 x 27'':; cmHe,\.: A, Ruiz de Conejo. 19<)5J\lDSC, Ccrvcru (Segare!)NÜIll. dinv 106-

,,2%, Talla de fusta: sant Francescl'n x'cdcru (J'UIl rc-t.ruk- bumxSq.!;k \."\'11. 6' x 51 cmHL':-'I.: A. I{uiz de Conejo, !l)()5

J\IDSC. CL'\YCr:¡ (Segarra)Núm. dinv ¡()()-

·,2')<), Talla de fusta: personatgeHU x '1') cm

Hes!.: A, e, i.r zza, 1')951\11)SC. CL'ITera (Sq"plT~l)

Núrn dinv 16ú()

'56-Talla de fusta: dues motllu-res laterals1':;0 x -'5 cm. aproxHes\.: T. S:1I1lhez, 1')')j

¡V!DSC, CLT\"\. ..-r.t (."q.~aITa)NÚIll, dinv. 1207

·,jH'), Relleu de fusta: del retauleescena del martirt de sant Eudaldjord¡ l.lcon.ut. 1622-162-¡160 x 9H"':; x 22 em

Hes!.: ¡.:, l'ujo!. C. J','pinalt, ÁE...;pon:I, Il)<)j

Provincnt d e- I'anlig:¡ ....sglésia deSanl Euclakl. A~IFI{, Ripoll (HipoI10,)

'15H<),Sacra (paper ernmarcat entalla de fusta treballada en full deplata)Segona rneitat del segle X\'11lHH7 x H2 cmHe,\.: '1' Sánchez. 1993IVILLDC, Lleidu (Segriü)¡\"úm dínv 12H2

"j')O' Retaule de santa Mariajoscp Farriol, 17,,1, G42 ,,22 U))

lles!.: M, GÓIllCZ. 1993Altar major de lesglesia vcl!.r delPont de Suert (Alta Ribagorca)

-1:\') l' Retaule de sant SebastiáJoscP Furriol, scgle Xvll l617 x j9H cmlles\.: M, Gómcz, 1993Altar majo!" de I"església vcll.. del1\ 1111 dv Sucrt (Ahn Ribagorca)

-1592' Retaule de sant FeLiuE.....cultura de pedra policromadaSegle XI\'lles\.: Tdler SOr!, 1')')3Esglé....ia parroquial de Sant FeliuAI<'>.'lde Babgllel" (Noguera)

,15,)5' Retaule de sant Pere Mártiri la Mare de Déu del RoserF....c-ultura Oc pcdra policromadaSc'gle XI\'Ik,'\.: T:dler SOr!, 1993E.....glé .....in parroquial de Sant Feliu.AI(')s de Halagucr (Noguera)

¡·\()2>1O Guix amb goma laca: nufemeníEstL'\'c Moncgul i l'r.u. 19165-\"':; x 5,,"':; x IH cm

Propict.u-ia Ro:....cr SobnicHe.....t.. E. l'ujo! (suport) i A. Carreras.1995Exposil'iú ..Ccrclc Artistk- de Sarul.luc. IH')3-19')j, Ccnt Anyx-

(Pía Almoinn I. ILtrcdona( Ibrcdones)

+,07' Retaule: dedical a NostraSenyora deIs Ángels i santBartomeuEscultur:1 policromada. b.irrocRcst Iksta uro 4. 1993Purroqui.r de Nostra Senyora dclsAngel .....Casscrrcs (Hcrgueda)

+,10.' Retaule de sant josep1~~lrnK'

He,\.: H, Scnscrrich. 1993Església parroquial de Santa Maria

Caxtclló dEmpúries (Ah Emporda)

+,1·,' Retaule de sant Adjutori1721

l{es\.: A, Caiazza. 19<),3Esglésía parroquial de Sant Cugat

SL'.....g~trrigues (AIl Pcncdcs I

+,2,3' Retaule de sant SeverFrancisco de Santacruz,.J. Trulls, A.

Llinás i P. Llorcns, 1688Ik,,\.: Taller Fonuny. 1993Capella lateral de la catedral deHurcclonu (Burcelonc»)

4426,' Retaule dedicat al'AnunciacióBarroc, vers 172')

Res\.: p, Rovira. 1993Catedral de Girona (Girone .....)

+':12' Retaule dedical als SocorsBarroc, sL'gle )...v·III

Rcsi.: N, Gilurt. 1993E....glésia parroquial de S;¡nI:1 MariadAgrurnuru (lJrgell)

....+¡2. Dues sacres (papel" crnmur-

Gil en ralla de fu.....tu trcballadu enfull de pl.ua)Segona meitat del segk XVIII6OS'OSx SI cm (cadascuna de les

duc .....laterals)

I"'s\.: T Sánchcz, 199.3MLLDC, Lleiela (Segri,,)

NÚI11, dinv. 12H2

44H2 Talla de fusta: Ver;ge deisDolors (vestida)67 x 39 cmIks!.: M, Roca. 199')Esglésía de San! l'crc- deViladcmáger. la LlaCLlIlJ (Anoi.t)

44H5' Relleu de fusta: predicacióde sant Vicerrc diacaForma part del rctaulc major deSant Viccnc de Casrellbisbaljaurne i jacint Ruhió. 1619 1,5'') x81'') x 11'') cmRext.: E. Pujo! i C. Expinalt (xuport)C. Armengol. M. Fage .-, i S.Samanicgo (policromía). 1902CMAST. Tcrrasx.: (V,dli:s Occidenul)Núm. dinv. 73H

44H4.' Talla de fusta: la PietatSeglc XVI. 39'') x 19 x 12'') cm

Rcsl.: S. Samanicgo. 1<)<)5

CMAST. Tcrrassu (\',dl0s Orc-idcruul INúm. dinv. 17

4,)36, Talla de fusta: santa Anna ila VergeTaller lleidatá. durrer quart LId segkXIV i principi del XY12H',) x 3H x 34'') cmRes\.: A, Caiazza. 1995MLLDC, Llcida (Segr;:'), núm. dinv

320

4')49 i 4')')0, Dues talles de fusta:querubinsBarroc. 30 x 26 cm. cadasrunRes!: T Sanchez. 19<)-'MIlMO, Moii, (Ilages)Núm. dinv -60. 761

~')') 1 Talla de fusta: bust de reímagBarroc. 3':; x 2- cm

Hesl: M, Górnez. 19<)·';111)1\10,,Vloió,(Ilage,)Núm. dinv 11H·¡

4')')2, Talla de fusta: sant Sebastiá

Barroc. 7':; x 2H cm

Hes\: M. Gómez. 1C)C)-l

J\lI)MO. l\Ioi:1 (Ibge .....). núm. dinv 11

Núm. req. 4389

245

Núm. reg 4536

246 Num, reg, 4558

,'i'iú, ,'iúl i ,,)6, Tres talles defusta: figura de sant, Déu Pare,CristIbrroL" ....,.....x 52 x 2() cm: ()~.'~ x 'lO

x l().~ cm: -)- x 11:-" 2:~ emIk.,t: T:rlkr CrUI:iI \d!:, 1')')'1,\IIl\IO, \Ioi" (Il:rgc',')\;Llm dinv 12')2; 1241: [l)H~1

''1'17 Talla de fusta: marcdcdéuarnb nenl+urcx- l)H x 11 x 2H cm

Ik~1: .\1. Roe;L 1()<) I

\lIl\IO, \Ioi:, lIl:rgc',,'xurn. dinv 12,-

,'i'iH Talla de fusta: sant MiquelarcángelB;IITOl' 102 x .·W x 21 ("[11

¡<eS!: 1\1. ROC;l, IV,)·,

\II)\I(), \Ioi:, (Ibge,')Núm. dinv 2'1

,S'Í<) Talla de fusta: sant Pcre

Ibrr()c IOú.S.\ S() X 5- cm

He."!: T S~lIlchL'z. 1t)()4\11 l\IO, ,\Io!:, (Il:rgl',,)Nnm dinv. [-,

,'i(¡(J, Talla de fusta: Crist d'undavaUamentIb!Toe (T x 11 x ,- cm

Ik,..,I: .\1. ¡{oc!. !9l) I

\lIl\IO, \loE, (Ibgl")xum. dim" lO

,S().! Talla de fusta: santCr'istófor amh el nen Jesúslbrroc 100:\ 5() x 12 un

Ik ....t: T S;lIlc!tvz. 1(jI)"1

\lll\IO, \Ioi:r lIl:rgl',,)"'lIm. dinv l()

,'i'JO Sant Pcre: talla de fustaque presidia el Retaule de santPcrcF ¡{uhi<l, ¡(,O'J, I~ I x ()() x :1'1emIk ....t.: L Itllu .....t. '<o Citan. ilYJ=)

E.....glc ....i.r PJ!T(KluiJl dc ~Jnl Pcre deI{uhí (\·al]e ...()ccid~'nu])

,'i'J I Talla de fusta: Mare de Déude la PlanaS~'gk' \11. 2'::' x lO x H _..'!ll

Ik ....l.: L.lblu:-.t. ]()l).,

FfllliL¡ tk b \\:Ir~' de' IX'u d~' l:¡

Pl:IJl;1. 1'~'.-;:-'(lI1,ld:¡ (P:t!br:-. .!U........:l)

I'::'l)'::'.Talla de fusta: marededéuarnb nen

~cgk \\'1. :W.'::' x 1'::','::' x - c-m

Ik ...t: 1\1. Cibrt. I')()'I

P:lnúquiJ tIL' ""';1 nt vhquvl dc"l.nt.ucu (N()gll~T:¡)

,(¡(,- Talla de fusta: nen Jesússobre columna salomónica"'¡q ..d~' \\'111. (l!.\!h.\ !(l em t ncn )

l(l() c-m t c-olumn.r I

Ik ...l \1. Quik, ..... I')lh

\IC\1. J\lallr~·....;¡ (I~:¡g~' ....)

NÚIll ,.Jim· H')2

"1(,H'i, Talla de fusta: CristSegk \\'11. 50 x 111cmHf..'....1.: \'. PiqUL·. I ()l)~

E....t!1L·:-.bParroqui:t! de] Bullid. JI'

Ibrhen ....tl'rgell)

,(¡<)'i al ,-UO i ,HO'i Set talles defusta: Verge Assumpta: san!Esteve Diaca, sant josep amb elnen Jesús, sant francíscá, santaLlúcia, sant Miquel Arcángel,sant Francesc Xavier'''glv" \\'11 , \\'111¡'::'O x (j'1 x -lO em: .....<) x 2 ..... X l(} em:H- x 5'1 x :lH un, H 1 x 55 x 50, 'J'Jx (j() x 2H em: [2'::; x '::;'"'7 x (l() cm: .::,.,

x 5- x 21 cmIk, ...t: I\L Quile .... T S;lnch~'z. :\

C;1r1;¡1ll~·r:lS.\1. Tone-u. L. Dome-del]-N·,P.lrn'H.¡uia dd ...OIl1L'Il ....de 11:1(;;li,1

(l'rgeJl)

,'55, Talla de fusta: sant Pere~l'g]e \111. provnu-nt de 1:1Iormculucenlral del rvt.iulc de lalt.u m.rjorIk:-.1.: IV CJr1:11llLT:l:-'. 199'::'

LsglL'siJ parroqui.rl de S:ltlt l'crc de

Sorpc (Pallar: -, Subir:¡ l

"-5,, Retaule dedicat a la VergeTall.: de pedra~q~lc \1\', e l·oJ:¡ de Llcid.r

Ik.st: L. H:du t. 1\'. Gilnrt. J!N~I. Il)')':;

tprinu-r.r tJ~L')

F....glési:¡ de S:lllt:l vl.ui.r. :\lhL's;1

(\'()gUl'U)

,-:).::,.TronaPc-dru 1:l1J:¡d:1 i polic-roniad.r'c'gk \\'1

Hc:-.I: P. Cui. [l)<).¡

E.-,glé ...ia parroquial lit' S:lllt Pcrc deC:ullL·ll. ... (:\foglll.:r:¡)

,-y" Talla de fusta: Mare de Déude I'EsperaricaSL'gona mcit.u tkl :-'l'glL' \111110,5'1,')' r emIk ....t.: l.. lsalu ....t.:\. CI:I\·C!'ol. ]()<)¡

F....g1C'....i.r p.uroqui.r! tlL' S:llll Pcrc- de

c.ubcll-, (:\OgllLT:l)

'-5- Talla de fusta: Crist crucifi-catIH.\ 5(l x 0.'::' C111

Ik ....t: T S:IIKlll'Z. 1()l)~1

1-:.....141..::· .... 1:1 p.uroqui.il eh- Cru-llk:-. (Ibi:\

EmporlE!)

,,-'19' Retaule dedicat a la Marede DéulúHó. m.rrcdcdcu g('lticl ([:tll:! d':IJ:¡-

h: t....1 1'<" po!icn 1111:11 qut' pnsick-¡x v!n-t.tuh- )H20 x tHO.\ (l() unHl' ...I: ...¡. Pl.m-; ]()()¡

CIPell:¡ eh' I:¡ COlleqKiú de lc ....~.dL·-"'1.1 p.uroqui.¡l tic l'uialt (:\ll{)i:l)

'-(lO.· Retaulc dedicat a santPaciá.10:111 ROlg .. ]0;111 .\101.\1, lúHH T.t!1.1

eh- ....ant ¡:r:llKV ....l· X:I\·iL"r. AndrvuS,'!.I,I(¡te-'11) x 50() unHe ...t· Talle-r Fortunv. I ()t).¡

CJpcll:1 dc S:11l1 Pal'i;\ i S:1111

Fr:¡Ill'esl' \;I\·jl.:r tk' 1.\ ~':lIl'dr:tI dc

Ibrl'c]oT1:1 (lbrcclo!ll'S)

",'(¡5' Retaule dedicat a SantAndreuFin"l., de! se~k \\'111, HUO x ~'iO cmIk ....t: P. Ho\·iLI. 1 ()l).¡

E.....\..dc.-;iJparroquial de S:l1lt AndrcuS:¡]()U(CinH1l: ....)

,,~HI Talla de fusta: Mare de Déude la LletE:-'l'Ol:1 l·:¡:-.ld]:¡ll,l. ....cgk, \1\

lO I x '::'0 x 52 em

Ik ....t A. C:lrrL'u .... ¡<)t)'1

l'rovincnt de l.r Colh-ccio (;('l(Ji.¡ Pv";11 \1:'\.--\C. Han-clon.r (Ibrcdolll· ....l

"I-H2 Talla de fusta: marcdedéuamb el nen i donant, amb balda-'luíScgle \\', 110 \ ,'1, 51\ cm

Re- ....1: A. C:llTL·LI..... I -)<).¡

Provincnt Lit' J:¡ Col len'io Codi,1 per

al .\L\'AC. Barc'c-lon.t t IbrL·e1<lI1l· -,)

",-H5, Talla de fusta: taber nacle desant joan Evangelistael. 1')00, I 1, x r x 2') em

Ik ....t: A. C:IITL·r:I..... ¡()()'I

Pro\'inent de 1.1Colh-cc-io Cúdi,¡ ¡)L'1

;¡] .\l\'Ac' Itm.'e]on.1 (lbrn·]O!1l· ....)

",-H- Talla de pedra. capitellrománícIk ....I: A. (::11Ter:I. .... ¡\)9.¡

l'rovincnt tIL·b CO!·kCl·io (;()(Ii,¡ pel

;¡[ .r-..I:\AC, Ibn.'l']on:¡ (lbr~·L·!onl·."')

'1-'J5 Talla de fusta: abat funda-dorSl'gIL' \\', !50, 15' 1'1 etuIk:-.l.: l;. l-linch. Y l lomvdc .....I'N~\11lSl , l.: Sl'lI dl 'rgdl (AII l 'ruc-ll \:\Ulll. dmv 5()H

,-'J'i' Talla de fusta: Crist portantla creuSl.'gk \Y ·¡2.'::' \ 2¡ x 1- .m

Ik....t.: \1. Serd:L I(N·,

C.\I:\ST Tcrr.i-, .....t (\·;tlll· ....()cl'ld~'nt.¡]):\U11l. dinv ,'::'2

I-l}(¡' Talla de fusta: marededéuamh el nenSL'gle :\\'11. '::'0 x 2'::' :'\ h.'1 c-m

Ik:-.t.: C. Arrncngol. [l)<)-¡

C.\I.'\ST. Tetra ....:-.:1 (\';¡lll'S Oc'cidcnt.rl I

:'\11111. di»v HI¡

¡-lr • Talla de fusta: santSl>gk' \\'111. ¡lJ.'::':\ 2¡ X ll) 1..'111

Ik:-.l.: .\1. SL·rtEi. I(N,

C.\lAST. ·I'L-rr:l........:¡ (\':tlll· ....OI.Tidenl:¡[ l. 1ll11ll. d'im' ~·¡5

47'!K: Talla de fusta. sant AntoniAbatSegil: )(VIII. 7-1 x Yi,'i x 27,'i cmHes!.: M. Scrdá, 1')9..CMAST. Terrassa (V,dll-s Occidental)Núm. dinv I

-179'): Talla de fusta: sant AntoniAbatSegil: XVIII, 99 x 'i6 x 17 Clll

l(es!.: M. Serd:I, 19')-1CMAST, Terrassa (Vallés Occidentul)Núm. dinv. +

"/lOO: Talla de fusta: santaSegil: X\II1. 61 x 29, 19 cmHes\.: M. Scrda. 199"CMAST, Tcrrasxa (VallésOccidental), núm. dinv. 396

'IKO1: Talla de fusta: rnarededéuamb el nenSegll' XVII. 100, "6 x 57 Clll

He ....r.: C. Armengol, 1994

CMAST. Terrassa (VallésOccidcrnal ). núm. dinv 7')_1

'190:\. Talla de fusta: querubíIbnoc, :\1 x 20 x 11 cm

Hes!.: N. Caúnmerus. 199:;MCT. T:lrn.:ga (Urgell)Núm. dinv 1....;;::;

-190'!. Talla de fusta: sant Benet:;2 x 26 x 1~I cmHes!.: N. Ca ib IllL'r:I."; , 199-1MeT, 1"lrrega (Urgcll )NÚIll dinv l"úO

'1912. Talla de fusta: marededéu61 x 27 x 20 Clll

Iks\.: N. Cannmcrus. 199'iMDSC, Ccrvcrn (Segarr:!)

Núm. dinv. 12-0

-191:1 Talla de fusta: nen Jesús"o x l'i x l'i cruHe.",!.: N. Canamcra x. 199'5

MI)SC. Ccrvera (Sl'garra)

0íúm dínv 1092

..91+. Talla de fusta: nen Jesús ifragment de marededéu.. " x 2H , 17 unHes!.: N. Can.mu-ras, 1995~II)Sc. Cerver.i (Segarra)NÚIll. d'inv. 1090

'19:16. Talla de fusta: majestatFinaL- del segll' XII. 119 x 'i .. x 5,-1cm LTL'lI: jH x H un. Crist

Hes\.: A. Claverol, 199'iMACB, Banyoks (PI:¡ de lEsr.rny)

-l 9'16 al so 12 i al ';067. Esculturesd'art contemporanil.c.mdre Cristofol. seglc XX. mate-

rial:-- i mides divcrsc ....Hes!.: N. Gilurt. 199'iMAMLL. Lleida (Segri:¡)

'i024 Talla de fusta: marededéuamb el nenSeglc XIII. 74 x 30 x 16 Clll

Provinent de lerrnita del Puig deMciáRes!.: M. Roca, 1995Església parroquial de Sanr Salvadorde Vilanova de iVki~1(Noguera)

'i025. Talla d'alabastre, Mare deDéu del RoserGótica, 77 x 28 x 17 cmHesl.: M. Hoca, 199'iEsglésia parroquial de San! Salvadorde Vil.mova de Meia (Noguera)

'i218 al 5233 i 5239. Disset escultu-res de guixRafael Solanic i Ilalius (BarcelonaIH95-1990)Materials i rnides diversesResl.: A. Claverol, C. Maní. 199'il'rovinent de la collecció particular

Rafael Solanic per a l'exposició R.Solanic al C. C. Tecla Sala delHospitalet de Llohregat( Ilarcelones)

'i079. Escultura de guixjoan vliró. 13 x 20 x 12 cmM. A. jorba. 199'iCollecció Riera, Arts Plástiques de

b Gcneralit.n ele Ciualunya:'\üm. dínv 101

'i080. Retaule del RoserS. XVII. lOO x 5'i0 x 60 Clll

Hes!. S Pluns. 199'iEsglC'sb parroquial de Santa Maria

dc Ponts C'\oguera)

'iOH6. Retaule de sant AndreuFina!x del segle XVII, principis delX\'III. 739 x 383 cmResl.: M. Artigau. P Caballé, 1995Església de Sunt Andreu de la

Manresana, el,..; Pr~I1S de Reí (Anoia)

'i087. Retaule de la IrnmaculadaConcepció1678-16RO, 1020 x 600 x 150 cmRcst.. S. Plans, 1995Capcll.i ele b Concepció, catedralde Tarragona (Tarragonex)

'i 12+. Retaule de la IrnmaculadaConcepcióPa u Costa, segle XVIII. 1000 x 450cmRes!. P. Rovi 1'01, 1995Capella de b Conccpció, catedraldc Gir0l13 (Girones)

'i I..ó Retaule de la Mare de Déudel PilarScglc X'\I1I1. 320 x 276 Clll

Res!. A. Fortuny. E. Soler. 199'5Capella del Pilar. catedral deIlarcl'lona (Barcelonés)

PINTURASOBRE FUSTA

107. Taula: sant MagíOli sobre fusta. segle XVI. 19" x 97cmIk .....t.: :'\. Pedragosa (segona ínter-\cnciú), 1992MI)T. Tarragonu (Tarragoncx)

IOH. Taula del Retaule de santaTeclaScgle >-'\1. 120 x 112 cmIksl.: J. Pradell. A. Claverol, 1992;\1DT. Tarragona (Tarragoncs)

10" 1-10..7. PredeHa i frontis delretaule de Sant MartíSegle XVI. 200 x 212 Clll

Iks!.: E. Bolívar. l' Rovira. 1990MCGO, 0101 (Garrotxa)

1227. Taula: retrat femení (assaigde técnica de pintura al frese)Antoni Vila Arrufar. 19'i627 x 3'i cmHesl.: C. Fuxet, 1990Fons dArt del Diari Avui

vílabertran (Ah Empordal

1';18 Taula: vaixeUou. Francesc Borras. 1891 196836 x 21 cmResl.: :"l. Pedr.igosu. 1991MCNB Balaguer (Noguera)

1 'i20. Taula: esbós, nota de colorOli, Francesc Horras. 1891-196816 x 22 cmRes!.: N. Pedragosa. 1991MCNB Balaguer (Noguera)

15';7. Frontal de Santa Perpetuade la Mogoda1290-1325Crup pictoric rciacionat .unbBarcelona, c. 1500 Sil) x 16.. cmRest.: A. Clavero! (reIOC), 1990Provinent de l'església parroquial de

Santa Perpetua de la :llogoda(Valles Occidental)Museu Dioce-h de Barcek ma(Barcelonés), núm dinv. '100

1685. Retaule de sant joanBaptistaI nconegut, segle }..'Y 23~1 x I HT':; cm

Resl.: E. Bolívar i E. Pujol (supon)

1990MLLCD, Lleida (Segrí:,)

1689. Tres taules amb sants após-tolsSanta Llúcia. 164 x ':;0 cm

Sant Cosme, 1':;3 x ':;2 cmSant Darnia. 1':;9 x 6H cm

Anonim

Rcst.: C. Sandalina ......E. Aragol1L's

1990MLLCD, Llcida (Segria) Núrn dinv.73

Núm. reg. 5024 247

Núm. reg. 5224

Num reg. 5228

Nurn. reg 1748

24H

Num. reg 2295

1-1- Taula: Calvaril<eJ):li.\l·n\isLI_ II:~ x l)5 crnl<t.......l '\ Pedr~lgo, 'v, l. H. C;I. -,()I IIN()

,~ILLCl), Lkitl:lISvgri:,1

1-,- Compartiment de prcdcl-Ia,eccehomoTrcmp. sl'gk' \\'1. ':;O'l) x :IH'(J em

Ik,SI... \1. A. Luukt. A. CIITLT:t ......liNI

,\11':\'. \'il' « h01U)

1- IK Taula: El bes de fudesOli. "'i.:glc \\'1. 51 \ () 1 cm

Ik,¡ \, L. Fe-he-r. 1')')1

.\11':\. \Ie (hiH1;t)

1- Ji) 1-':;0. I-i)() i 22H 1 Retaulcd'lvorra i de Cardona, dedicat ala Mare de Déut Duc- ... t.ruk ...1:1\i..:1';1I-. co-, el'nlr:¡\'

prl'dl'l'b i gll:l1'lbpll],..,l. Cil\il

~"H__'gk \\" gll:nd,lplll. ....de-l ¡-li) 1-')0

Re- ....l .. H. Ga ....()1 i}. ZomO/;¡ (gll:lrd:l-

poi,). I')<JO i 1')')1

.\ID<::"I. :"Iu1.....()1l:1 <."o\....()[1L' ....)

]i)í.l). Taula: Vis itació de la Vergea santa AnnaTrc.up. ....q~k· \Y ')H x :~~,{') c-m

He....! H C:h( il. 'v l)l'dr,lg( 1.....:1 i t ;

Alc'ant.rrn. ] l)i) 1

I)J'()\ uunt dv vil.« . .\1\ \. \·il,lll.I-

,\lil:lLlIl (\-:tl dAr.iu:

22l)'). verónica de CristT.HlI.I lk Iu.....t.r i Il;¡, ....v ull.ld;1

JI().\ '1').\ U'')Ull

]k -,1 .\ el:! \ erol. 1i)¡ii)

¡\II)C". '\O\....OIU (S(ds()lle .....)

22i)() Verónica de la verge

T.IUl.l dl' fu ....t.r I h.l ....L' 1.l11.¡í.1t

Ilil \ ¡(¡.\ 15 UlI

Ik ...\ :\ U;I\ vn il. 1í.)~..\i)

.\1 DCS. So 1.....on: 1 (:"IuI.S()llt,s)

2')5')_ Taula: LLojJ (le mar

.1 Hru!l viru lLI. .í()',) x 2() cm

Jk ....t l. B()IU ...uv. ]i)i)2

\]CCO. Olol (C.lrn)l,\J)

2')5- Frontal d'altar rornáníc1·\i.·oLI c¡.....ll·II,IIl;¡. "'l'gk \11]

lOO \ I-~ .m

Ik·....1 1,: l'ujol. e (;ollb .. \ 1·\p()n:l.

.\1. (;()l111'Z .. li)~N

H\IH\·. vil.mov.¡ i LI (;l'liru « ;.IIT;\f)

2')5K Retaule amb escenes de lavida de la verge(;¿>ti\. "'L'!-dv \\"1 2:N \ I ~2 \ 2H e-tu

Ik .....1.. F. Pll)()I. :\ l.I:l\LTi)1, It)Ki)

1\.\11\\. \'iLlll,)\:1 I 1.1 (;l'\!n"1 ( ;,IIT;I!')

2') \~_ Taula: Déu Pare.\k ...lrl· de H:ll.¡glll'l" ......i..·gk· \\ 1 (~)

¡(l \ I (J\! l'lll

Ik ....l. (: :"Ia\ld~tlllu ..... ]i)Hi)

\Ie'\ H. H.\LtguL'r ('\oglll'r;¡)

2,,- Porta amb dos plafons: doshisbes()li l'gk-' :\\T IK2 x ')') (']11

Ik 1.: 1'\. H().....¡()i)1

PrO\IIli..'1l1 dArdcv ol. .\1I)e:-.. "'i¡\....Oll,1

(~()I"'(111l" .....)

2,-, Predel-Ia·"'q41l' \y 5- x 1()(),') x \ CI11

]k.sl i'\ Pl'llr:tg< )....1. I l)rn,\I:\e\T. TLT]';\..........1 (\·~llll· .....Oc'c uh-nt.tl i

2~-(¡ Fragmertt de retaule:Calvari:"Icgk \\" (11:\ t+" emIk ...t .\ CIlTlTa .... li)l)()

,\IAC\T 'k rr. l."'."", 1 (\·:tlh.'.....()n Ilk'IlI.l\)

2')-- Taula: CircumcísióSq4k \\T I()Y') x -] l'1I1

Ik:-.l. A. LI1Tl·Lb. ]t)i.)()

\I:\C\T. Tcrr.r .........1 (\·;¡Jk· -, <)cl·llkIlI.l11

2')i)(1. Dues taules amb esccnes dela vida de sant joan Baptista:"Il'gk \\T ()()\ ¡() em. l·;¡d:¡ ....cun.r

Iks\.: A. lk'l"ILllld, ]t)i)()

.\L\CH. B:lllyoli..' .....1PI:\ de 1'F ....l.In~·)

2h11'i. Taula de l'EpifarriaCri:-.I()fol Ortr invtl.r , I()O]

]')\:\ lno c-iu]k ....l.: c ; Him-h [

\ I lvrrvro ( ...u pon l. ] 'N-N

1\]CDH.\1. .\lol11hLllll· (Ci)Ill';1 de-H:lrhl'Lll

]()I(), Taula de la prcscruació deJesús al Temple(:ri ...\il!i¡1 Onomd.r. ](l02

] ') (') \. lOi) ('111

]<L· -, t . C. Flllli.ll I

\' 1 terre-ro (....up( nt l. II.)K')

\ICDH.\I \1()l1lhl.lIll (C0l1l',1 de

Ibrhl'l';I)

2(,[ I Taula de la fugida a EgipteCr¡ ....totol Ortc IIIl·1.1. 1. 1()()2

I-i) \ 1 ()::;.~ C111

Re- ...l. \ l--lil1llL'lk· ... I

\. I klTi..'rO ("'llJlOr\ l. Il)¡il)

\ICDH.\1. vk nuhl.uu (C( )11\.',1 dí.'

B;¡rlJl'l':I)

2(l! 2. Taula de la dtscussíó deJesús amb els doctors al templee Ononcd.r. lú()2 1-'):\ jI)') em

Ik -,l.: \. HOllIL'Llv ....I

\' ]]I.·lTL'rO ( ....uport t. ]t)Ki)

.\lCI)H\1. '\h)llthl.l!ll (:1.11ll.1 dl'

B,lrhi..'r,¡)

2(l 15. Taula d'un apóstol amb lacreu a la máI\)pul.lr. !(l-'') .\ -(l'') l'lll

Ik ....I. 1":. B()I1\:¡r rVlill.·- ]I)~'N

\1(:I)B\1. .\hl1llhl.lll\. (:(IJ)l·.1 dv

B.lrhlT,I)

2(, I 1. Taula de sant Mi'lucl lIui-lant íllnb el dracPi lpub!'. IK() x K5 l'11l

Ik ....\.: F. Bol":I!' (l'l·\()L'l. [I)¡il)

.\ICDlt\L ~1()lllhl:llK (<:(H1(';1 lk·

B.lrhl·r.I)

2('[" Taula de sant amh ángel1)(lpU!;11 [-'i) x KI l'111

Ik -,1.. F. Bohv .tr (IVIO~') [\. Hcn c-ro( ...uportr ]i.JKi)

\ICDB.\1. .\h11lth1.11l1. (COIlL'.1 dl'

B.lrhvr;¡)

2(l \0 Taula: Mare de Déu amb elnen Jesús i sant joan irifant:"Ivgll' Xvl. \I'S x 5-'(¡ em

lk:-.I .\1. Cu,lrdi,l. ]')i.)¡

,\J[)(;, r ir.mollc-r-, (\'.¡]I~·.'" Orivnt.rl )

2(¡')O Dues taules laterals. arnbescenes de la vida i el marrir¡ desant vícenc:"Ivgk \\. 2-1) x -S'S ('111 l·,¡LI.I.-,l·Ull;1

Re-....t. A. CI.I\lT()11 l,:. JltIJ()1 hupur!)1 ()I)(}

I·\gk ....i,¡ p.uroqui.r! de- (;ll:t11u lk

1),11\ (\':Ilk- ....( hil'1lt.1I)

2(¡S 1 2(¡')2 1 2-1 {j. Retaule desanta Magdalena de Noves:"Il'gk' \\'l. .-)(ll x 55il em

1<1.·-,1 P. Ho\ lLI. .\1 Quilc ....1 \

] krrl'ro (:-'l.lporll. ]1),1-\1) [ Jl)i)(). fi dl'

1.1111ll'l'\l'lll·ill

I'n)\ iucut dl' lEruuta de- (::IIlH1 .......

\1-\(;. (;lft)1l.1 ( ;[liHll· ....1

2hH- Dos plafons decoratíus

I:HUI -, lid ....I.'gk \\'111Ik ....\ 1: PllJill I \ Yl.rru hUPOI!) I

(; A!t-:lnl:¡LI. 1()Hi)

(:,lpl'll.l de-l .... 1)( 1\111':-'. \·tl.llI( .m.uF:-.gk· i.t dl' S:1111.1 ¡\I;¡ri:¡ dl' 1\1.1I,1],()

(.\1.1l'i..' II1VI

2hi) \ 2()1)') Taules de Vilac, sant

Miquel i dor-mició de la vergc\ k ...1rl.· de- \ [\..,11).[ ..... l,gk \\

I')()'') \ -()'') c-m rpriuu-r.r l

H.-) x ()~.~ l'111 ("'l'g¡ )11.1)

r«.....1 . .1- ,\1 \.IITil'. JI)Hi)

.\1\'", \',c'lil",.\lil,'l.lIl 1\;11 el .\1.11\ I

2()i)(¡ Dues taulcs laterals supe-riors del Rctaule de sant Llorenr·\!lO!lHlll' ..... "'l'gk' \\ \()~ \ (¡h l111

(l,ld.l"'l·U11.11

Ik ....1.. L. PUlO!. \ .\1.11"11( ....llpilll 1 I ¡:Hohv.tr. 1i.)Ki)

Pr\)\ uunt de- ]\rl'I\,I11;1 t l 'lgl'll) .\11:\'

\'i~' () ...on.t I, num d' im I-(ll I-()-

2(li)--2()í.)H Dues taules del retan-

le dedicat a la Verge: Calvari/Crucifixió i Peruecosta,1.\l11l1l·FL'1T1.'111.~ 1 \')- ] ')0 \ l¡i')

.m (l.¡d,\"'l·UIl.l)

]k ....r.. C. ~~llld,¡jin,l. ....1.1-.\1 \,IIIIi..'

(rl· -,t.rur.u-ro i. F l'ujul i \' ,\1.[1 II

( .....IIj1()r! l. 11)~'N_lt)l)1

Pn )\illl'nt dl' lv-,glL'....i:1 p.I1TOí.jlll,tl

d':\lu)\l'L ,\11)'1'. l.trLlgi)1l.1

(T.I1T,lgl. )11;: ......1

DOI Retaule dedicat a santIgnasi d'AntioquiaTaulc: ... tic divcrse-, proccdencies. deliarcL'lolla i FI:lndl',"'. Segles A,'I-\\'111. I,¡()''i x 1-,1'5,'111

Rcxt.: V I Iomcck, ...., C. Flinch. 19R9

Provincnt dd moncstir deP....-drallx: ....., IbrcL'l(lIl:l (Barceloncs lr"ll1~L'U DioCL·.....;¡ de Ibrcelona

(Barcl'lolll.' ....l. !lL'IIl). dinv -=;2

2702-270:1 i +O16, Sis taules delRetaule de sant SeverGu.rrimcn¡ mir.uuló: ...del rei .\1artí Ide Catuluny« i Ar.rgó pcr interseccióde .....;1111 SC\'L'r, .s9 x 69 cmTraslla! de Il'~ rl'líquiL's de s.inr

Sc\'er. 71'') x 111'') cm

l.a (,o!ls:¡gr:H.:iú cp¡ ....;l\)p:t! ele santSC\'L'I", HH'., x (1lY':; cmMartiri dL' s:¡n\ SL'\'t.-T Ht-f-S x 6H'') cm

Comiuv.i de-l tr.rxll.tt de les relíquiesde S;1111 Se ver, 71''::; x oSI cm

Sl'guici tk rL'ligio....;{)s, 72 x HI') cm

Pintllr:¡ al trcmp i oli dumuru fustaPe-u- NUI1)'L's i Enrie- Fc-tnandc-xIbrcL'l{)n:L 1'::;H 1-1-)--12He....t.: E. Pujol (supon). \. HOI11L·uex.e, llinch i r: Bol;":lr (tuulu 2), 1992

PrOdnl.'111 de lllo ....pit.il de Clergues<.k S.1I11Se\'lT dl.· Barcelona i poste-

rionucnt de-l de Cl'ITL'llú elOle .....a de1~<)nL'.....\·:IIJ....

(\lu ....l'lI !)j()CL·....:'¡<.k Barce-lona<H.lrcL'lonl.' .....)

Num. dinv.: 51" 5H, 5+ , :\'i, 57, 59

27lk Dues taules: santaMagdalena i santa Apolónia, tau-les Ia ter a ls del Retaule de santMar<;al i sant SebastíáPintura :11Irl'mp i oli sobre fusu

.Io:1t1 (;:I...,lÚ. c 1.,20. 151'') x 39'')

C1I1 k:llb .....cunu )

Rcxt.: 1\. C:IITer:!. -, i \'. PL'dragosa

I')K')

l'rt iviru-nt dL' Sant Perl' de

Vil.uuajor (\':dIL's Oricntul )

i\IU .....cu I)i()l'e,o,;;¡ de Ittrcdona

(lbn·L'lonl:s). núm. dinv '13

DOI" Taula: SantJordi (cornpar-timent de la predel-Ia d'unretaule)Atrihu'i<.b :\ ttcm.n Martorcl!

IbrcL"loll:l .. 'lL'glL' X\' )~r.2 x 36'S cm

Pintura :¡I trcmp d.nnunt fusta

Ik,\.: 1', l'ujol, 1. Amor, 19H9Provirn-nt tlL' l'e ...,gI0;-.ia parroquial de

Sant ¡..:.....tl·\·L'de l'alautordcraJ\lu ....vu \)\oce....:'¡ de Ibrcdoll:t

(Bal'l·l'lonL· .....). núm. dinv II

27()7. Taula de la Verge amb nen,santa Oliva i sant Benet~k...,lre tll' Huhio. IbrcL'lona, l' 1360

122'., x 91'Sl'])l

Ik ...,t.: V. Ilo[llL·dL' ......e, Flinch 19H9 i

I<)<)()(segon:\ inll'l'\'l'llció)

Pro\'inL'nl dL' I'L'sglL'si:l de Santa

i\1:Iri:¡ dL'l I'rior:11 helwdktí de Santa

Oliv:! dl'l PL'IWdL"....(Ibix Pened0s)

J\lusell Di(ll'eS~¡ de Barcelona

(lbn:l'IonL·;-.), núm. (Xim' 22

rllH, Sant Roma (full d'un polip-tic ?)Catulunv.r. l5'iO-lj-'i -5 x 3'¡ cm

Iksl., E, lsolivar. 19H9

Pro\'inL'nt de lc ...,glé:;ia de SantaJ\!ari;¡ de J\liralll' .....

¡\Iuseu DiocL',''',:¡ de Barcelona

(Ibl'celones) nüm dinv. 66 (1916)

.. 2 (19HII)

2710, Retaule de les santes Justa iRufinaTaller del,.., \'erg<ls, Barcelona. final.....del ,'egle xv 21'i x 200 cm

Trernp d.unuru fusta

Re,l.: E, Pujol txuport l i R. Roca,

19H9Provincru dv luh.u major de l'esglé-

si:¡ de S:ln1:l jusI:¡ i Rutina de la

p.uroqui.: dL' Sant .IuWI de Llica deMuru (\'odli:s Oriental)

Muse-u Di(ll'L's;¡ de Barcelona

(Hnn-clorn-s l. núm. dinv 2B

27 I 1 Sarcófag de santa Maria deCervellóPintur.r .....obre fu .....t:t de xipré

Ibredoll:l, I5KII 58') x 133 x +0'5 cm

Ik,l.\' Homcdcs i G, Flineh 1989

l'rovincnt de lc .....gl0 ....in de la Mcrce

de Ibrcl.'!on:¡

\IU ....L·U I )iOCL',o,;;1dl:' Ibrcelona

(BarcdollL· ....). núm. dinv --163

r 15, Fragment de baldaquí, santCristófol amb el nen JesúsSq.?k XIII. 2- x '19 cm

Iksl. 1,:, Hol ivar. 1989

Provinvnt dl' BoL Museu ni(KCS~1

dl' Ibrcclon:\ (Ibrce!ones)

Núm. dinv 2()S

271 'i, Tres taules deis místerís delrosari del Retaule d'Amer: Oracióa I'hort, FlageHació i PietatSegk' :\\'1, 1'1 x -<),'1 cm: '-1) x 79

cm: 1"'., x 116 unIksl.: ,\1 <.!uile", 1'. Rovira 1990

L\IAC (;iron:t (Cirones)

T' 1H, Retaule de sant PonePcrL' (;:¡rcÍ;¡ dv Ikn:tharre i taller. c.l'lHlI, 1'ill x 15'i cm

Rest , \' I\bn; (supon), R, Roca, A,

Clave-rol. I()~NProcl'dL'IKi:1 inc-cna. Bislxu de

Lleidu (P() ..........ihlcmcnt de la franja de

la HihagoJ'(.:a)

.\ILLCI l, l.lcid.r ISeg¡'Íil)

:'\llll1 dinv 2X

r 19, Taula: Missa de santGregoriEscola castellana. c. 1)00. XI x 73 cm

I(c,'1. E, I'ujol i E, Bolívar. 1989

Pn)CL'dL'nl'Í:¡ inccrta: Bisbat de!.leida, ~ILLCD, l.Icitla ISegri:l)NÚ1I1. (..\'i11\' . .sO

27-,H, Taula de sant Vicen<; Martir1,,()()-I,¡H7 19·' x 12,3 cm

Iksl.: l' Manzo, E, Ilol;l'"r, 1989

PruvinL'nt de l'església parroquial de

S:\nl VicL'n(,; d'Agcr (Noguera)

~ILLCI), !.leida (Segri:¡)Núm, d'in\' X'-I

r ¡L), Taula de sant julíá d'AspaAtribuid.¡ :1 .J;IUl1le FL'ITLT JI. segon

ler\,del "eglc C\" IHil''i x 11<1cm

l{csl.: .\1. A, 1Icrcdcro. 19HL)

Provim-nt de la capella del PalauEpi .....copa! {JA. -,pa

.\II.I.CD, l.k-idn (Scgri:llNúm. dinv. 12

r,;o, Tres taules del Retaule desant Antoni Abat i sant PauErruitáAtribuir :¡ .1aul1le Fcrrcr 1. primera

mciuu del ."'L'glL·X\' .\lidL'S totals:21>Hx IIH cm i 1;;2 x ..I1''i cm Ilcs

duc ....1~I1L'r:tI....): 92 x 6-1 cm (cornpar-timcnt centr:tI coron.uncnt)

Ik,\. ,\1. A, l lcredcro. I L)H9 i 1990

PJ'()\'inent de I'església parroquial deMonzó (Osea)

MLLCn, l.lciclu (Segri'l)Núm. dinv. 1-1

27')';, Taula de la Predicació desant AndreuPrimer ten; del sl'glc X\'I

()2 x '5 I cm

Resl.: R, Roca, I')N'!

Provinent ele Carg:t1Et (Hl.'rglll'lEt)

~IJ)CS. Solxona (SOl,..,oIlL·...,)

Núm. dinv 2<)

2760, Creu i CristFusta dalbcr, L· .....lof;¡d:1. modcladu i

policromada .....eglc XI\'

181 x 79 x 2''i cm

Hest.: C. Goul.: i A_ E...,pon:1. 1cy,s<)Provincru de Sant:l 1\lagd:tll.'na dc

Talum.mca (Ibges)

MeM, Manrcs.i (lbge .....J

~ÚJ1l dinv X2H9

276';, Taula de I'AnuncíacíóS, XVI. I 'i Ixl 'i7 CIl1

Ik,l.: 1.. llalusl, 19H9Provincnt de la Poblct.i de Iklh'l'Í

(Pallarx .lus.·";¡)

MDSII, Ll xcu dtrgcll rAh l'rgelllNúm. dinv lOS

2769, Verónica de la Vergejaume Cabrera (cscob v.rlcnci.mu-)Barcelona, e 1-,1051'S x 2':;'':; x 2ú cmRest.: J F\1. Xurrié. N t'cdrugo .....a. 19H9

Tresor dc l.t SL'U de Torro ....:t (Haix

Ehre)

27H2-rK6, Cinc claus de volta:Resurrecció, Pentecosta, SantSebastiá i sant j ordí, Sant Cosmei Sant DamiáE....co!a valcnci.m.t. Sogorb. primera

meit.u dvl ....egk· X\·Pintura al uvmp d.ununt fu ....tu de pi

6) cm (cH.b .....cuna I

Hes!.: A. E.....pon:L B. ¡\'!onlohhio. 19X9

Pn)\'inent (!L' I'L'sglési:¡ parroquial de

la M~¡re de IX'u deis ;\ngds, el TOfO

(Ah Pal:,ncia)

Museu I )iol'l.'''''';¡ de Ittrcd( )n;l

(BarcdonL· .....). núm. d'im ·171 4/7')

Num. req 2706

249

Núm. req. 2740

Núm reg, 2765

250 Num req. 2789

Núrn reg. 3664

Num req. 3855

2~0'!. Taula del marttrt de santFeliu1\'1"1..' c.uquir. ""l'gk \\'[1 ¡,().-; x

15() l'111

Ik .....1.: F. H()lí\'~l1". !l)H<)

Fsglé.....i.t p.uroqui.¡l lll· x.uu ¡:l'liu lke( id¡n l"." (\';¡)Il· ....()nl'1l1:!I)

.2~')II.' Retaule dedicar a la Marede DéuBarrtx'¡{l· .....¡ . ,\1 Quilt.':-.. H ¡{ue;¡, L Halu-;1.

p. Rovir.i. ¡()Hlj

L"glL·.....iJ p.uroqui.rl de xiur.m.t

t l'rior.u r

r')(}. Taula de l'Assumpcíó de laMare de Déu del retaule centralIbrroc H() x 11 I em

Ik:"\¡.: .\1. Ouik. ':", l'. Ruvir.t. R. ¡{oc!.

I')~')

[.:.....g!t:':..,¡:¡ parroquial ck- ~lllr;¡ll;1

tl'rior.u t

2~') 1 PredeHa amb escenes de lavida de sant Onofre](llll()!l [)l'S(OITL'nts i t.tl!c:'BJrn_'ll )11;1. e 15'::;H-15()"Í

()=; x ~-.:; c-mHe.'...t.: \ Ilo1nnll' ....,.C; Flim-h. [(),l-i<)

.\ lel )H. H:¡rCl,l( lIl:t (H;¡rl"cl( lIlL"')

2""'()2. Ducs portes amb ángelsmúsics['l'l"t: Sl'r;¡fí "I.() (;n.:<.. . :-,q ..:k· \\'[1....,·\ x le) l'l11

Iksl -\. Hcrtr.mcl. ll),'.;t)

.\lCI)H, H:lrl'eloll:1 (lbru·I()lll:,,,,;)

2'%. Retaule: Presentacíó de laMare de Déu i de sant Jordil.luís Horr:t.",;,"":I, e: \y){)-].¡()()

.2H() x 2.-)'::' C111

\k."';¡ : J 1\1. \:trriL', \\)H()

\':,...;gk,...;i:tch-l Couvc-ru de >':1111

\:r:tIlCl· .....C de \'iLtfr:lIK;¡ del PL'nedl',"';

(All Pl'IlL'lll ......)

2~27. Retaulc dedícat a la Marc deDéu del Roser i a altres sants.!o:¡nSL'nlll:lní.I(¡JO. I\~:-; [(¡['SCIll

Ik'''''1 N. PL·dugo.'<l. [()l)()

LsglL'siJ p.uroqui.r! dl' 1:\ l'ol ik-t.r de

Ik·lh'L·l (1);111:\1'."".lUS."':I)

.2H,( (.' Retaule dcdicat alSantíssilnIbrn)C ]-]1'1

Ik:-.t. E, Pujo! i }': CIS:t. ....(sup()n) i

A, C:IITL·r;!. -,, 1()~N

E.....gIL· .....ia de S:IIlLl .\Llri:¡ de S:tIH

J\ L1r! í ~:trr( >l':1 (AI¡ l'cnc-dr: ....)

.2H,S. Retaule de la Mare de Déul.rumc Llhrl'r:l ( [5()·¡-\ '15.2) influcn-

ci:t (ILO B( lIT;!,""""';¡

Re-.....I.: F. l'ujo! ( .....upor¡ : A. (:llTl·r;b.

,\, Pedr:tgn -,:1. \. 1]()llll:dl',""

i c ; llnch. 1()\JO (1:1 intvrvcruiri I i

1-» [ (.2:\ inll'¡yelKl(») ll11I11UlgL'*

¡':,""gk"'''''l:l de-l l·;I.-,tc!l (k ."':1111.\brtí

S:¡rT( lCI (AII PL'nnll·."")

.2H'),· Retaule dedicar a santSadur-niH:llT()(' l(lHH

HL'St.: C. (~()uLt, ~1. SerT:t 1 C.

Cru ....;cll:l."';, \0H0

F ....;gksi:1 p:lrr()<juial de x.int SlTni (ILO

Ik.""()I":t (S()IS(llll',,,,,)

2KS'!. Retaule de santa Eulalia deBarcelona i santa ClaraPcrc Scrr.t. ] I()+ 1,¡OH. 5]'::' x 2 10 em

]{est,: C. Hinch. \' l Iomcdc-. !()()()

l'rovinvnt (ILO 1:t clpclb de S:tnLl

Cl.ir.r i S:tnu Ful:tli:1 del cl.ru .....trc- de

l.t ...-cu (ILO Sogorh (C:I. ....tclV) lk l.t

1'1:111:1)

vlu-cu CItL'dulici (IL' Sogorh(C:t....;(L'lI('l de 1:1 ]>1:111:1)

2').,2. Retaule deIs sants Abdó iSenén.lalllllL' l luuuc-t. ].¡()()-! I(l!

50l :-; 22'::' cm

Ik."';I,:.J. \1. :\:lrriL' \1. Tonvu, 19H1)

l'roviru-ru dl' lult.u l.ueral de l'c.....gll·-si;¡ LIt.::':-;anl l'crc ck- TelTa."';s:\

Esgll'si:1 de S;¡nt;¡ .\!:tri:1 dTg:l1":t

Tl'rr:¡,'is:\ (Y:t!Il's Occldellt;¡l)

2SLI.1. Taula de sant Pere entronit-zatLluí."'; I{OlT:¡S'<L ]¡]I-[~I[.1

Hl's!.: e S;¡nd;¡linas, IlJH0

l'rovincnt dL'] Ikuulc de x.mt ]>lTl'

de TelTass:t (\':tlll,s Occidl'llul)

1\lu."';L'U de I·l'sgll .....;¡;¡de S:I1l\:1 ,\bri:t

d'Fgar;¡, Tcrr.iss.r (\':\lIt's Oc-c-idc-nt.tl i

.2'),,(,. Retaule dedicat als santsJust i PastorPl're F.",;pL·brgul' ....;i L'1 .I'destre de Son

(prL'dL'l·b i portes), ri del ."';l'gk \\.

(155 x .::,\2 unHes\.: E, Pujo!' l.. CIS:t,'i t dc-smunt.u-ge i supon) i A, CI:\\'l'r()] i I( I{Ol':\

(gu:lrd;¡po1....; i 1l1:I1"CS (k portes)

I')~(l i 10')1Fsgll· ....;i:l del.-; S;IIlL...;.Just i ]l:1,"';\()1

Son (Pall.trx Suhir;¡)

2') ,H. Taula exvoto Apar'ició de laMare de Déu a una malalta1ncolll'gul. 2'í x [' cm

Rcxl.: l'crc H()\'ir;¡, ;\1, Quih- ....., !()()()

E,...;gll'si:t p:lIT()(jui:t1 de Sillran;!

(Prior.rt)

20-1'), Taula: Ascensíó de Cristlnc'oncuut. 1 H5 x ()"I unIk,,,,;t.: PlTe !{()\' i LL [l/)O

E,...;gksi:¡ dl' CornudL'lI:¡ de J\l(Hlh;¡nt

( Prior.u I

.20') 1 • Retaule dedicat al nom deJesús,~glt: \'YI. HilO, ')(l(l x 1W cmIksl,: e Adrnc.i.r. H. Sl'Il."';LTrich. Il)H0

C;¡pdb l.uvr.rl dv Lt c.ncdr.r! de

Tortos;¡ (Ibi:-; l.bn-:

2')S2. Cine taules del Retaule desant josep1 s-oIksl. \1, (;(')]l1L'I., .\1. A, \l:trsL'. \1

Tone-u. 1()l)2Cajx-ll.r l.urr.r! dv 1:1c¡ll'dr:ll de

¡-ortOS:1 r Ha¡x Ehre)

.l6')H Retaule dedícat a sant JoanBaptísta (tres taules, predel-Ia iguardapols),~gk \YI. .2l1.lx 1~(l em

Iks!.: e S;l11d;¡lin;¡s, I(Y)]

P;¡ITÚ4Ui;¡ de S:!ITOCI de Hl:'!k'LI

(P;tlla1'. -, .luSS:I)

5(lH~ Dues taules: sant Cosme isant Damiá: naixement / ángel isant Roe amb el gos; fugída aEgipte1'::'-2, !'{Y'::':-; HO cm (cad;¡scull:¡)

Hl' .st.: E. Pujo] C",;uP0rl), y Homcdc-;

o. Flmcll. I'NO\\IJ,L 1" ,eu dt ·rgell (Al! l'rgvll)

5~(ú' Enteixinat del Palau delBisbe-(lh, ')10, -(lO, 422 un (,,')(10 mi

Rvxt.: P. Rovir.i. \1. Quik ....;i

L Hal"'I. I')~O i 19')1\IAG. Giron.i (GiroIl2s)

.l-HH Taula: sant Cosme i santDamiáScglc XYII. 56·') x 52 cmRc-a.: J:::. Pujo! (suport) i A Clavero!

1<)'!.2vluscu dHi ....;t()ri:1 de 1:1 Facuh.u dl'

F:lfllúci:l, Barcelona (lbrcL'lont's)

5-<) 1 Volta de fusta policromadaAnonim. \'::'Hú. 2,Ú'O x 'í.2·1() CI11

Hes!.: F. l'ujol i E. Casas (xuport ), C.F.spin.ilt. l. l'er.i. E. Soler, L

BOIl:I,...;lrL' i J Zomoz.:

19l)\ F. PujoL \. Marti i e OrlL'g:1

(ll11lnUlgL'*), [992

Fsgll· ....;i:1dl' Santa J\bri:1 dArtic» (\':11

dArun )

5H')5 Dues taules amb dues esce-nes cadascuna1. Anunciació; sant joaquím isanta Anna2. Naíxement, visitació a santaElisabetPe-re Terrcncs. SL'g1c x\'.25"1 x ú9 CI11, cacL!scuna

He,!.: J M. Xnrri«, I~'!I

1\lonestir de Sant Banomc-u dInc-a

I\Ltlhlrcl (lble~I1'.'i)

5H'í'í. Taula. santa reinaSeglt.::' \.'YII, 2H x .20 un

Hes!. A. Clavcrol. 19<)",1\ ltT. T:I1Teg:1 t Urgcll)Xúm dinv '::'--15

5¡iSK. Taula de I'Arrunciació delRetaule del conestable.l;¡ullle lluguct. 1·I(H-h'í. 1'::'6:-; 1115cm, .\lides tot.ils: ()-5 x 5hH un

Ikst,: J .\1. X:lrri2' i.1- Pr.idc!l. 1'/)2

(segona fa."';l· ;1 1:1c¡(l'dr:tl de

Ibrcelon;¡)

Capella de S;¡Ilt;¡ AgJLL P;¡[;¡U de-l

Ri-i. Ibrcl'!oll:t (lbrct.::'!ol1l'S)

3HH:l. Dues taules laterals i unapredel-Ia d'un retauleTaula de sunt joan i ....ant Pere170 x 3T'i cmTaula de s.inr Tornú ....i s.mt Pau16H x 'iH unPrcdclla .unb tres e-cenes de lavid.: de la Verge, 37 x 119''i cmOli sobre fusta, 1'i90Hesl.: C. Fuxet 1991Es~lésiaparroquial de San! \'icen,'rvElrlir d'Áger (Noguera)

3HHH.Taula de sant PereDcsconegui. 67 x 17':; cm

ll<:sl.: 1'. Revira. 1991Moncstir de San! .loan les Fonts(Gnrrot x.: )

3912. Taula de san! Miquel, com-partiment del retaulePintura al ucmp d.ununt fust:!

Ban:elon:l, de mitjan segle X\'

)") x 39') cmHes!.: e S;lndalin:ls, v ~'Lirtí

(suport ). 1991Provinent de San! Esteve dePalautordcrn (\'alll's Oriental)

J\lUSl'U Dioce.<1 de Barcelona(Barcelones). núm. dinv H

5915. Dues taules: Calvari i santPere, del Retaule de sant PereR. \'ergós. Barcelona. Darrer quart delsegk X\' 9':;') x 6' cm i 9':; x ':;2') cm

Hesl.: C. Sandalinas. 1991l'rovincru de I'església parroquia] deSant Pere de Rcix.«. (\'allesOrcidcnurl )Muse-u DioCl'<¡ de Barcelona(Ibn:elones). núm. dinv 1.7

:191-1 Taula de Sant Uop deFigueróTrcmp durnunt fus!a

Segle )...'\11.12H x +·1') cm

Ih.'s!.: H. jiménez. \' MartÍ (supon)

1991Provinent de I'csglésia parroquial deFigucró (Vallés Orientnl )

¡\IIUSCll DioCL· ...:¡ dc.: Barcelona

(Ban ....donL·s)..núm. dinv ..d

591 'i. Quatre taules i predel-Ia delRetaule de santa Agries deMalanyanes1 Santa Agnes rctus.mt luliancam.urirnonial dd fill del pretor. 16')'")

x 112'") cm

2 Calvuri .. 1')6 x 12- cm

5 S~lnta Agncs arnh túnica. 1-16 x

109 (m

'-l Dcgoll.u-ió de santa Agnes. 1-16''::;

x 111 cm

Predclla: Crixt amb ln crcu, e-amidd Calvar¡ 69''i x 1IR'') cmPintura al iremp i ol! damunt fusl:I

.laU1llL· Form-r, 1151-1'::;56

Hes!.: G. Flinch (6). V. Hornedes (.:;)

(predella I, H, .Iimé'nez (taula -r). 1'.Revira (tuulcx 1 i 2) i C. Augé (t:lub

2), V. Maní (supon), 1991Provincnt de Santa Agn0s de

Mal.myanes (Vallt.· ...,Orientul)

Muscu Dioccsu de Harcclona(Bnrcelonc»)

Núm. dinv. 31. :12, +1, cJ'i, (,(" 6H

3916. Taula de sant Marcal i santSebastíá.loan Gaseó, ca. 1'520. 116 x 7H cmHes!.: C Augé. V, Marti (SUpOI1), 1991Provincnt de Saru Pere de Vilamajor(Vallés Oriental)Museu Diocesá de Barcelona

(Barcclones) .. nÚITI dinv. )-1

3921 Quatre taules de dos cos-sos laterals del Retaule de santIscle i santa Victórial. Els dos sanls es neguen a adorarun idol2. Sunt ¡scle i santa Victoria a lapresoj. Manid deis S:1I11S

-l . Mort de sant Iscle i santa Victoria

Mestre de la Guardia Pilosa, segonamcit.u del segle )...'\1

15':; x '::;0 cm cadascunaRext.: R . .I1111énez,1991Provineru de la capella de Sant lsclede Bages, Sant Fruitós de Bages(ll:lges)MC~L Munresa (Bages)

Núm. dinv. 2H-31

3922. Dues taules deis cossoslaterals del retaule de I'esglésiade la Salut de Viladordis:Anunciació. NaixementVisitació. EpifaniaFinal-; del segle XVIIIH x --1- cm. cadascuna

1{est.: v l Iomedcs i G. Flinch, 1991'IC'!. :lbnresa (Bages)

l'\ÚIl1 dinv + 18-...17

5954' Taula: Crist a la columna.I0;¡11 de joancs. ...,egle XVI201''5x10HcmHesl.: A. Carreras, IVI. Fages, 1991CMAST, Terrasxa (Valles Occidental)

:W}:;! Diverses peces: cinc taules,una predeHa i un fragment delRetaule de sant BartomeuDucs taules (Jarc~lI1gels. 158 x 62cm. cadascunaIksl.: A. Carreras, S. Samanicgo. M.

Fage, i C. Arruengol. 1991C\IAST. Terra"a (Valles Occidental)Núm. dinv 'i241, 'i2cJ2, 22, 37, 79,61. 'i0

59:16' EnteixinatAlfonso de Córdova, 1'"1:6+1 ...66Rcpint.n al 18'i6 pcr Elies RogentQu.ure crugies daprox sao x 67'::;un (1:\'i00 cm)Resl.: R. Senserrich. 1. Balagucr, M.\'iI'l, L. Hon.rstre. 1. Caba. R.

:l1itj:lI'il:t, C. Prars. 1\. L1adó,,1.Burgos. E. Haussrnann .. 1991Capcll.: de Santa Ágata deBarcelona (Ibn:eloncs)

39-15. Dos fragments de predeHad'un retaulel San! Pcrc i la Mure de Déu, 36 x+9 cm

2. Sunt jo.m I)aptis!a i sant Pau. -SRx '17 cmPintura sobre fusta de tillcr. s. XVHes!.: V. Hornedes i G. Flinch, 1992MCt\·l, Mantesa (Bages)

Núrn dinv. 1726

39Hj Taula: El SalvadorCúpia .monirna d'una tuula de jo.mde joanex 100 x 7"'! cm

Rcst.: R. .Iiménez, 1992Scminari Dio<..:eS:¡ de Girona

(Gironcs)

39H-t :l9H'5 Dues taulesCalrari. 72 x 62 cmPentecosta. 90 x 72 cmRcsi.: E. Pujol (SU pon ) i R.. liménez1992Scminari DiOCL'S~1 de GironaGirona (Girones l

"009. Cinc taules del Retaule del'EucaristiaNaixcmcnt de la Mare de rx«. H2 x

76 cmMaria Magdalena i ~lI1gels. H5 x 7'::;''::;

cm

San! joaquim i santa Arma. '-15 x "ISlcm

Crist i Maria Magdalena, -1:) x '-19 cm

Pietal. 43 x 49 cmDesconcgut. segle XYI

Resl.: P. Revira. 1992Casa-Missió de Banvole» (Pla dclEstany). Bisbnt de Girona

4013, PredeHa del Retaule del'Anunciació: santa Magdalena;sant Rafael i Tobies; santaCaterina i sant MiquelAnonim, segle >"\"1. HH x I':;H cm

Hest.: 1. Pera i C. Espin.rh. 1(Y)2Provincnt de la Poblcta de Belh'L'í

(1'" llars J uss:tlMDSL', la Scu dL'rgell (AIt l'rgelll

401 '5. Taula: sant)oan Baptisiamb I'Agnus Dei, de Durro140 x 7H C111Resl.: 1. Pera i C. Espinalt 1992MDSU, la Scu dUrgeIl (AIt L'rgell)

401H. Dues taules laterals delretaule dedicat a sant Pere1467-1600. 2')0 x 75 cmHes!: N. Pedragosa. 199-tMuseu Dioce<¡ de Barcelona

(Barceloncs). núm. dinv ~IÓ i -1-

'1019. Taufa. Samíssima Trinitatvoltada d'ángelsGotic, 1·.') x 90 cm

Rest.: G. Flinch i V Hornede ....1992

Bishat de Barcelona (Burcelonc ....)

cJ02H.Retaule dedicat a la Mare deDéuAssessorarncnt del CCH en el de ....-rnuru.uge del rctauk- per Ier obre ......:1

la capellaRes!.: E. Pujo!' 1991Capella Particular. Sant l.lorvnc deMorunys (Solsoncs)

q04'i, Retaule: sant Agustí, santloan Baptista, sant Antoni Abat iCalvariSegle XVI. 16'i''5 x 16HcmHesl.: E. Pujo!' V. Homcdcs i

G. Flinch. 1992MCM, Manrcsa (Bagé's)Núm. dinv 1752

Núm. r8g. 3916

251

Núm. r8g. 3943

Núm. req. 4013

Num req. 4051

252

lO 1(, Predcl-Ia dedicada a la Marede Déu del RoserAnunci.rció ,'i:",iuli('} Nnixvun-tu

l'rc-cnt.uió :d umpl« } ..'....u....d:I\':1J11

c'1.., doctor-,

5')'') x ¿ 1()'S cmRe-..,¡ : I'~. Pujol. (~ Hinch 1 \

11< JI 11l'lh,.' ..... I ()<)2Núm. dinv I (j() ¡

1(J-I~1.* Taula de Santa Marta isanta Margarida]{JIW>!l I k.-..t rirrt ..·11l..... IYil-15()2 l,)()

x II:r.:; e-tu t ruul.r ()rigin;¡)): 111.\

12')''::' \.'111 u.rul.r gU;Ir{,bpol.,,¡

Rvxt: A. CIITL'LI." i \. I\:dr;¡go:''';¡,!()l)2

Arxiu- \IU,"'l'll de- \;1 CllL'dr:t! deIbrl'l,loll:¡ (BJrlL·lulll· ....,l

¡() O. Dues taulesCnu ifiv«). 1 15 x 12() e-tuH'J//n, ()S((/, llt)'::'.\ <)1)"') emIk.-'¡.: I{. t urdiol. ¡t)<)2

]J;llTo(jui:1 lk COr1llllk'ILt elL'.\!tllll.''':1111 tl'rior.n r

¡()')( I Taula: eCCCh0l110

S5 x ':;1) \.'111

HL',"'¡ '\. CLI\'L']"()1. ]: l'ujol ]l}l)2-()5,\llL"l'U-IJ:¡fn'l<jllia lk· (,( nnu.kll« dL'

\]()!!!.,>,¡I)! i l'rior.u:

I()')I Exvot

]---'-) ~.:; x 50'') em

lü:,,>¡ e 1':,"'pin:!lL A :¡i:¡Z/.:¡ i

F. (::1."',1,"'. 1l}l)~

F,..,gk',"'¡:l p.u-roqui.tl de- CUrtllllkll:1

dl' '\]()Ilh:lll¡ tl'rior.u :

I()')'), Rctaulc dedicat a santaAnnaTn-, 1:IUk ':'-i, pfedL'I·1:1 i glJ:lrd:¡po!s

I\[ide,'" tot.r!-; :)-)(} x [7() c-m

1hlL's t.rulc-, l.ucralx: [()()'') x i') em

¡'na uub ,..,u¡x']'i( ir, .alv.ui: 12H x ()')

.m"";l'l pc-c-c-, lIL'1 gll:lrd:tjl(¡l.-; (l() un

d':llllpl:ld:l)

l'rcdc-ll:t: (l.) x 21--' em

[ü',..,l: F. t'ujol (dl'SI1ll111t:llgL')

A. CJ:¡\'l'["( JI (l'iX:ll'\(') d'Ufgl'llci:l)

\' lk unc-dc ':'>, e, l-l.nch I()I):)

1:,"'gk',..,I:1p:¡rroqui:¡] d','\ngk',,( )1:1

1[ Igl'lll

"1'iK' Retaule dedicar a laTransfiguracióHcm.u J\1:trtDI'l.:11. I ¡ 1')-1 I').!.

óu¡ x ¡(¡H em

Ik,,>l: F hljlll (dL',"'lllullt:Hge i

-upon). A, Cl:I\·LT(¡I. \ II(l111nIL"..,.

(;. lIin.h. ll)()~, Il)l) 1

Clll'dr:tl tic Ibl"L'doll:¡ Clpl'll:1 de 1:1

~in )];1. H:lrl'l'l()n:1 (lbl\'l,I()nl ':",l

¡()-] Dues portes de retaule: santPere i sant Pau~'H,:gk \\'1, Aproxuu.rd.uucnt IH') x

() 1 t'1I1 Cll!:l."'l'll n.t

Ik:--.1. \1, (;('lI11L'/.. jt)()')

.\IC\H, Ibl:lgllLT (lbl;¡gUlTl

1[1"2. Deu taules del retaule dedí-eat al Salvador~. \\'1. L\kSlfl' lIL' Ibl:lgUlT. Entre-

IH- x l)2 em i 15(¡ x 1') c-m

Jk,..,t,: 1\1. TUIlL'lJ, A, CI:I\'l'f()1. [()l)2

:\ICNH, H:lbguL'r (\'OgUl'r;¡ l

IOS() + Taufó: naixement i mortde sanl joan BaptistaAnonim, I')H()

Ik,..,t,: C. L"'pill:tlt i 1. PLT:t, ¡LJl)2

L"'gk"i:l llc Snm.r vl.ui.: dAniv-, (\":¡]

dAr.m )

IlIn1' Tauló: escena de la vidad'tsaac\IH'1I1illl. J,)Hl)

Ik,,,,l.: C E,"'PIIl:¡]t i !. l'c-r.i. [(N.!.L"'tdL'"i:l de S:lI1t:l .\!:tri:1 d r\rtiL','" (\':11

dAr.m i

I[)% ' Retaule barroc dedicar alsDolorsIk,,1. 1<' SVlbl'ITidl. Il)l).!.

Esgk .-i.r lIL· ,,",:111[;1.\!:tri:¡ lk C:l...,¡dlo

dEmpúm-, (Ah LlllP()flEI l

¡()(m. Taula: Pentecosta1{;tIllO!) I kStOITL'llh ( 15.11-15()(¡)

¡ ¡ x 52 .m

Rcxt: \. 1I()1llL'lIL ......., (~. ll.m h. It)i).í

,\Ill.'>l'll 1)1()L'L""":1dI..' H:IITl,I()Il;¡

(lbrcL'lollL"'>), num. dinv 1-0

115.' Retaule del Roser, 5 taules ipredel-Ia[e-ron¡ Suler. I,)H~ .\lidL'.'" tu!:!!""

2-),)'~ x ~()() l'1l1

TI cnlv.ui'1'.2 AIllII1L'i:ll'Í\¡ Ad()r:lL'I() lk{.., P:l.'>-

t()!"s

"1'.5 \"isil:tl'i(') tk 1:\ \'lTgL' :1 ,"':Ill!:!

1':liS:lhL'lh EpiLtni:t

T,,¡ x.uu jcron¡ C()J'(111:1l'i(')d'l'Spi-

nL'S S:lnt FraI1CL'Sl' d'i\,..,,-;í.-,

Hest,: 1\1. I\brqlll's, C. P:I)';!."', [()'),1

l'roc-cdcru lIl' I"l\'-igk',-;i;¡ p.uroquiut

de Sruu 1\1:11l'lI de- H:tgL'''

l\le\1 1\1:tI1rl\'-i~1(H:lgI"Sl

~\lllll din: 1515.151" 151H. 151')

115/. '" leona: escenes de la vidadel profeta EliesSq.:k\\1[' II·n, .F.l c-m

Iksl A. C:lITL'r:!..., (fi x.n-io l. Il)<)2

C!\IA,,",']' TL'rr:!."',"':1(\':t1ll',..; Ol'l'ilknt:tI)

NÚIlL dinv ....,¡')

115S, '" Peces d'un retaule. Frontó:Déu Pare'lrcmp. "'gk \\'[1-\,'111

12'') x 15~'') e-tu

l.atcr.rl ,,:¡IlU h¡];t!i:t x.mt hi:--.he

I')(¡ x 'IH x 15 em

l.atcrul -";In\;! .\\:¡droll:\ .\1. '\l:!gd:¡]vn;l

]-)-1.'\ '1':; x 11'') c-m

l'rcdclia y) x 1')5 x I1 cmI{L','-it :\, Carrcr.r-, rfix.n-ioi. [l)l)2-llN5

(:.\ lAST TL'IT:I."',"',¡(\·:t!IL' ...,Ul'l'ilknt:!l l

\"ÚIlI. dinv lO. 1').), -')~, ') [HO

1I lO'" Taula: crucífixíó de santPereSl'gk' \\'11. le) '\ 5() un

Ik,,,,t.: A, Clrrl'r:l."', E. Cor.'>vll:t:--., ]t)t).!.

C\IAST Tnr:I.",,>:\ {Y:tlll',.., On'itk!ltall

.'\Úlll, d'in\' ')()[-

1111 ' Soldats i sants en un poruIH x ~()'':; c-m

Ik,,,,l.: A. Carrer.u-. I()i)~

C\IAST TL'IT:h,..,:t (\·;tll¡>,.., (kl'ilknul)

:"JLl111 dinv ~.!.(¡·I

111') Retaule de san! FrancescXavierIttrruc; u-pmt.u c'omplct.uucnt .rl"L'glL' XI\~l)') x ~')() cmIk,,,,l.: F. SOkl i P. HU\'l!":1 t cx.uncn

urg:llloIL'j1lic l. A. C:li~¡IJ:1 i eF."'pin;t!t (lllunl:llgL' in <it u¡

L"'gI0"iJ p.uroqui.r! dI..' S..IJlt SlTl11 lk

B:¡i:¡ .....cl t l'allar-, Sohif;1 l

11(,5-,1 l ó S. Set taules.\ngcl ;llllh mnrn-ll Lí() x (J! emAngel .nnl i tvn.illc-. I.)() x () [ l'111

Ik:--.t J Zornoz.r. I t)t)2_1 t)(J5

Sam fJLTL', I,)-'~ x ~¡':.:; em

:-':l!1t Puu. I,)~':':; x ':;.¡'-) c-m

Ik,..,l T S:íncllL'l., Il)<)2-1 t)t)5

\J:¡re dv IX'u dd HOSLT. tr'') x ').1 em

Hi,..,1K', I()·¡'':; x 51 c-mS:llll:l Ibrh;tr;1. [OS x .1.1'') cm

Ik .-t.: Taller Sort. 19LJ2-[l)t)5

PJrn')ljUI:l tk S:ll1t UilllL'lll de: I':n'tl!

(Alt.: Hihag()[\';¡)

11(,(, Taula: santa Llúcia

Segk .\\" H') x ~5 C1ll

Hes!. 1'<["1[) de- ISHIl.\I. 1')')')

]\IC\"I\. IbLtguL'r r Noguc-r.r t

11')11. Retaule dedicar a diversossantsI(¡() x ISI'':; c-m

Rvxt: l. Zumu;::\. J()()5

l'rov.nciu dI..' S;II1¡ j.runu: dEnv all

P:trr()qui:t (!L' 1:t P()hku de Iklh L'[

(]>:¡]I:lc-; .]US'<I)

'1217' Quadre: paísatge amb per-sonatges i carruatge!{iL":trd Brug;ld:l [J;lnizo, ISH~

+1'2 x :':;1'':; e-tuIksl.: N. PVdLlgO.'-i;1, [l)í)5

Arxiu .10:111,r...br:tg:dl. H:lrl'clon:l

(lbfcl"lnl1l:s i, num dinv ')()

·151111: 451'i:ll 15211: 1.\2": 1.'2H: 15511

:1115.\2: 15'i1 :11 d'i.' 15 CXV()tsl iivc-r-c-, IllillL',-;

[k.";l: (;, Hinch. Y 11()IllL'lIL'.,>,.\1

(~(')lllL'I., t ()() 1

.r...IC:\I, .\J:¡nrL'.";;! (B:lgl',..,¡

Num d'im 1()()2: IU)!: I~.!.] l-.!.I,

1~2,): l-()~: 1-,lO: ]h-H: ]-22: ] (¡H'1:

I()KH: lur: I-I(l: I()~-: ]()~()

"15111-1.\1-1.1521-1.\2('.152').15,\,\

15.\" 1.'.)<). 15 ¡ [-1.51,. 151'i-·I.\'iO

.~6exvots

Aprox I(l x (¡J '() un

Ik,..,t Ar- Ik,..,t:lllfO: '15'11-15')0

:\.C:li:lZZ:I: l5.2ú,2t),5.1---I()

S, (;;¡rci:¡: ¡)O·I,()().12,1 L21-~,)

A HU1/. 15111-115. O'i-IIH.III.II 15

1 'N,\IC.\I, .\1:1I1I"L',"':1(B..lgL':--')

'Iro. RetauJe de santa Caterína-3 taules ; 7 peces de guardapolsITh. Mides tot.ils: IH6, 190 cmT.I Ángel dl' lanunciució12- :.;,'15') cm'1'.2 Mnrcdcdéu i c.ilvariT..~ S:1111:¡ Catcrin« dAntioquia126 x ')5 em

l{es!. 1.. l\:liUSI, 1995E....gIL·Si:Jparroquia! de JOll (PallarsS(lhir:¡)

·15H7. Retaule dedicat a la Mare deDéuSl'gJc- XVI. 290 x 220 cml{es!.: A. C:IITL'r:IS, N. Pedragosa

I\)()j (primera iniervcnció)

M. 1{()(':I. 199'::; (seg<JT1a iruervenció

EsglL'si:\ de San!:! M:lri:\ ele Rubin.uS:llll Antoli i Vil.rnova (Segarra)

-I5HK. Taula: re; DavidPl'rl' Nunycs, C:l. 1'::;22, segle XVI

IOh''i x Kh unIks!.: A. Carn-rns. N. Peclragos.r.19'J.)Proccdcnt de Castelld.ms~·ILLDC. l.lcidu (Segri,,)Núm. dinv. )2

'159') Quadre: composícíó ambCOl0l11S

Montxcrra: Torras (lbrcelolla 19....))

102'2, 152'5 cmDl'part:llllenl dc Comerr. Consum iTurixmc de la Cc-ncralit.u deCataluny;r. Ibrcl'lon:t (Ban:elones)Núm. dinv. 76-1-12

... 1 10 Dues taules del retaule desant josep, amb epísodís de lavida de sant NarcísPrimera mcit.n del sl'glc )..'VIII :~Hx ').~ cru C\lbscUl1a

Iksl.: H. Sl'l1serrkh, 19<)-=)

1':sgll'si:1parroquia) de Santa r..bri:\Castclh') cl'Erupúrics (Alt Empordal

'1'11'i. Enteixinat de fusta polícro-ruadaS. XI\'

Iks!.: C. Ck-mcntc. 1993Pal:ru DL'spllig. Hih1iotec:I de la

CL'nl'ralit:lt, TOriOS;! (Haix Ehre )

'H.1H. Retaule dedicat a la Mare deDéuC. 1'iOO. ~lidvs totnls: 2 ¡¡-r'i x 193 cmTI Calvuri: H.r-I x '11''1 cm

T.2 I)ormid(') de 1:1 ¡\bre deDl'u Naixenu-nt: 1'1"'1 x 70. més elpin.uk-: 16H x -'.~ cm

T..i ¡\nunci:lciú Naixvmcnt de laM:II"l' dv IX'u: llT6 x 71'1 cm

Prcdc-lla: -=)()"'1x 17-(7 cm

Rcxt.: N. Pl'tlr:¡go.";:I. A. C:IITer:IS. 1995

(Exposició "FestL'gL'1ll rvliró". Centre

dAn S:lnta r-.VmiC:l)

MI.LCD, Llcidn (Scgri:¡)Núm. dinv. -=)6.1, ';6.2, ')6.5. -=)6.'"

4"59 Porta: sant PerePrincipis del scgle XVII. 186 x 93'6cmRes!.: M. Toneu. N. Gilart. 1993Provinern de VallcarcaMLI.CD, Lleida (Segria)

Núm. dinv 1"12

H4 I PredeHa: sant Miquel, santGeronilsant Pere, sant BernatEscola de Pe re Garcia de BenavarriDarrer quan del segle XV59'6 x 1187 cm

Res!.: A. Carreras. N. Pedragosa. 1993Procedent de Saidi (Baix Cinca)MLLCD, Lleida (Segria)Núm. dinv 29

44'iH, 44'i9, 4463 Tres quadres:Paisatg«; E. Galwcy. 24') x 35 cm

Núm. dinv. 69Paisatge, J. Vancclls. 11'7 x 31''5 cmNúm. dinv. 393lil uoi del W'S, jord: Curós, 1959H6 x 6ó''i cm. Núm. dinv. 433Resr.: M. Toneu, A. Caiazza, 1993Llega. del doctor joan Estil-lasMDV, Valls (Al, Camp)

'HH l. Taula amb dos compartí-ments: sant Antorri de Pádua isant joan BaptistaSegle XVI. 117 x 4S cml{es!. :"J. Cannmeras, 1995Església de Sant Pere deVilademágcr, la Llacuna (Anoia)

-HH'i,4',H7,-I"HS' Quatre peces:taules de sant Roe; sant CristófolSeglcs XVI-XVII. Aproximadarnent120 x 72 x .:; cm cadascuna

Taula de san! pontífex parlan: ambsohir;1 oriental i quatre personatges

.um.us, "cglc XVII. 47 x 68 x 'i''5 cmPorucó de capelleta. segll' XVIII7K''i x 30 x 5 cmHes!.: C. i\rmengol, M Fages, S.S;¡J11Jnicgo, 1993

CMAST, Terrassa (Valles Occidental)[\Úlll dinv 730 i 740, 752, 69

4'186. Címall de retaule: CalvadSegle XV 93 x 80 x S cmIks!. C. Arrncngol. M. Fages. S.Sam.micgo, 1993

CI\;IAST. Terrassa (Valles Occidental)Núrn dinv 7H

'1'i27 i -628. Dos sarcófags.l. El de Fra Pon,' de Planelles. dels. XIV, 70,5 x 184,5 x 36 cmEl de Fra Berna: de Travesseres, delMestre dEstarnariu. segle XIV67 x 1)4 X 31 cmHesl: G. Flinch. V. Hornedes, 1994MDSU, J:¡ Seu dUrgell (Alt Urgell )

-IS33. Taula: sant Antoni Abat isant Franeesc d'AssísPere de Valldebriga m, fi del s XIVProceden¡ de la Parroquia delC:Irme de Lleida. 160 x 110 cmMLLCD, Lleida (Segria )

Núm. dinv. 11

4'i73. Eseut104 x K2 cmRest: T Sánchez. 199"~IDMO, Moi:, (Bagcs)

4'i86. Taula: Crfst a la columnaHans Mernling (143')-1494)'i8'R x 34 '3 cmExtudi de fotografía científicasollicit.n per la .Junta deQualíficacióValoració i Exportació de Béns delP:ilrill1oni l Iistoric i Artistic deCatalunyaCollccció particular. Museu delCastell de Pcralada (Alt Emporda)

4'i92. TauJa fragment de guarda-pols: ángel'58 x 26 cmHeS!: L. BalustErmita de la Mare de Déu de laPlana, Pessonada (Pallars .JlISS~I)

4'597. Taula: Coronació de laMare de DéuSegle XV, 114 x 109 cmHes!. A. Carreras, 199'iL1egatA. Pedro! Rius, MCR. Reus(Baix Camp), núm. dinv 9'i09

4600. Taula: rnarededéu amb elNenGótic, 91 x 6H cmRest:: N. Cañameras. 1995Llegar A. Pedro! Rius. MCR. Reus(Buix Carnp), núm. dinv 9'i0,)

4609. Taula: sant Martí partínt-sela capa amb un pobre (jesús)Valentí Moruoliu, goric. 89 x 62 cmHes!.: N. Cañameras, 1995l.legat A. Pedro! Rius, MCK Rcus

(Baix Camp), núm. dínv. 9')26

461H. Taula: santjoan EvangelistaMestre de Paredes. Gótic'52 x 44 cmRcst.: N. Cañameras. 199')Llegar A. Pedro! Rius, MCR, Rcus(Baix Camp), núm. dinv. 9'i21

4646. Quadre: CelebracioDaniel Sabaté (1888-1951)

53 x 90 cmHes!.: L. Bnlust. 1995Núm. dinv. 40246113 Retaule dedicat a sant loanEvangelistaSegle XVI. 166 x 130 cmRes!. A. Carreras. 199'1Església de Santa Anna. Barcelona(Barcelonés )

4729. Dues taules del sareófag delbísbe Abril Pérez1.:;6 x ':;4 cm. cada-cunaRext: G. Flinch. V. Homedes. 1994MDSlI, la Scu dUrgc-Il (Alr Urgell)

4733 Retaule dedicat a sant PereFinals seglL' XV. principix del XVI61 1 x 479 cmHest.: E. PujoL N. Canarneras. S.Surn.míego. C. Armengol, M. Fages1994- 199')E"glésia parroquial de Sant l'crc deSorpe (Pallar« Sobira)

Núm. reg. 4573

253

Núm. reg. 4618

Num reg. 2618

254

Num reg 2628

Nurn. reg 2655

!-()'~. Retaule renaixentista depintura sobre fusta. Episodis dela vida de Crist i de la Verge'L'gIL' \\"1Ik ....¡ 1. IbbgLlL'f. c:. Thio . .\1. \'ib¡()I),)

¡·:"gll·,,¡.¡ p.uroqui.tl de ~,IJ1U

<:.11<..'1'111,1. \·1Il~·()1....i el..., Are -, t Hi¡x

(:.\[11p)

,-{)O ,-() 1 Dues taules, dornirrics"(,.:gk:~ \\'\-\\'11. -::;,'1 x 19H,-) cm i

(l.').!) x l()(),') cm

Re--,t.: ,;, llinch. Y I I()lllL'lk':-,. ]l)l),)

\11),1 . 1" 'L'U d·l·rgdl I.\lt I·rgdll

,.')U) , Maqueta: les Arts per alSal" de Sant Jordi.J. TOlTc.....(~;lrl'l;¡. c. [()I'I, ')().\ 'Sr; em

Ik,\., l.quip d~ ¡-'lm.\1. I~()'I

Co]·IL'cci(') panicul.rr per ;\ lcxpovi-

e-ro ,,1,:1 nourc-ruivmc-. l'n projc...Tll' tIL·nuxk .'rrut.u .. al Cl'lllrc...' eh- Cul.ur.i

C()f11L'111p(lr:llli:¡ de- BJrl'c](lI1J

( IbrcL']on¿· ....¡

¡()()-)- ¡{)()(l, Dues taules~q41L' \\"1. .\({nl Pcr« nmrtir .-15x 5úem: .·l//gp/ dc tAnunciac«, (fug-nu-m t!L' rl't:1LlIl'1

5.1;'" 12 cm

Rc-vt '\. (:;ln:lllll'LI .-, I()()=;.\ICT. T:IITl'g:1 t t 'rgL'l!)

1')II>l.1I I() 11 Cinc taules.·Uhrc deJes", ..:. ,"'l'gk \\'] [1 () x S-em:.\'(/11/ COSII/(' i sant 1)(/111/(1. Pl'l'l'

Hc-m-r Akgrcl. nurj.m ''''l'gll' Xv!

12:~ x ~) I CIlI

\ 'tsiu« iri dI' 1(/ \ <'I;!.!(' (/ S(/1//(/ Is(¡I)e/.

[()l).'\ =;0 c-m

l 'rcscntrtc«. de: 1(/ \ ('I;L!(' (JI /('111/)/(' i

!Jes dara nt 1(//)()I'1r1 danrcutc! .. 12 x

Sú cm

[kst.: 1\1. Roe-n. ilY)'l¡\1[)S(:, (:er\'cr:l (Sl'g:lrr:l)

Num dinv 115'). 12-1>l. 11-/11. IIV-

115H

=;()2h. Taula: CalvariSq.!,lL· \\. l)l) x -H cm

Ik ...,¡. :\1, 1~(H::l. Ily)S

I·:"'gk',..,i:l parroqui.¡l de \'ibn()\:1 ele-

.\ki:l ('\()gLlcr:l)

'ill¡.{ \. Cinc taules de retaule dcdi-cades a diversos santsxvulv \\'J. Entre- [1 I x HH .m i I5S

x lO" c-m

Rl·"'¡ .. '\. Gil.ut. ]l)l)S

.\IC.\I . .vl.mn,- ..."l (Ibgl'''')

'vuiu di", 110--1111

PINTURASOBRE TELA

2S IX. Quadre: Cami del calnariSl'gk \\'111. -2 x '::;'1 emIk..,¡ .:\ E....pon.t. e Goula 199'::;

.\II.I.CI). Llvida (S~g"CI)

2'::;S1 Quadre: CalrariOli. .\I:nl'u PLlig. ](19-\

1-2'S x ]()-'S em

Ik..,t, R. :-'l'lbl'rrich. :.:. l'cdr.rao ...,:\. PRo\ir:t . .\1. Ouik--. [YH9

'\juIlLlllll'lll i.J:\grJlllllnt (l'rgl·ll)

2(ll(l. Quadre: Sal/la Gert rudisOli. [llc()llegu\. ]2ú x H'::; cm

Ik,"'1 [{, SCIl''''l'ITich. C. \dlliL'll:¡ i '\

Hu,. I(NII

.\ICH.\I .\lonthblH (Cunc;! i..kIbrher:l)

2(ll- Quadre: Assumpcio de laMare (le DeuOli. IIlCOllq.~ll\. ,"'l'glc \\"111

l S5 .'\ ¡ 12 cm

Ik,..,1 H, Sl'Ibl'ITich. \, Pl'dr:¡go...,:l.

C. AclmL'iL, i x. [{(l.'. 1')')11

.\ICI\.\I vlorubl.mc rConrn dc

Ibrhl'r;¡)

2(11H. Quadre: Escena camperotaOli. C(¡pi;¡ elun B:I..., .....uioII:rS.'\ 1'::;'1 cm

Ik,..,1 '{ fi Ir:\CI:lmC11l).1 .\1. \:trril'. U.S;lrri:I,..,. A . .\1. Cluvc-rol: (rl'l'nlL'blgl')

R. :-'l.'llsl'rridl. C. AclmcHa i \l. ¡{o,..,[ ()l}2

¡\ICH,\I Moruhl.mc (CtJIlC¡ (kIbr1wr;l)

2(1[ (J. Quadre: Saut Francesccurant un endimoniaton II'/'i, 11111cmIkst r. Pl'l'm:lnyt.'r. l ()H()

1\ICHIVI 1~lollth);¡llc (ConCl ek'

1~:lrher:1 )

2ú20. Quadre: EccelromoOli. l.uc-i.mo Romcu IH.1H P) (l() x

)S'') emRcxt.: Equip de- j·SHH¡\1. (rl'l(}(:)

.\1. (;úrlll·/.. 1(),IoN

.\¡CH,\1 1\101l1hl:l1lt' t Conr.r dt.'

IbrI)l'l';l)

2h21 Quadre: LlI D;I!;lIa Pastora

Oh. lnc-oncgut. X~{.1 x 12.1 em

Ik ....1 H. :-'cn"'lTnch. C. Admcll.r. '\

Ro...,. '\. Puig, \. Ca na me L u-. Jl)l)()

l'rovinvnt de 1:1el ....:1 Alh:l

.\lol11hl.llll (COI1C¡ i..k [brlKT:¡)

2()22. Quadre: retrat de mjlitarOli. ()2 x -.::; .mIk ...,I· H, .\lo11lohhio. I()XY

Ilnn inc-n: de- b CI:';:1 :\Ih:\. .\ICH\I

.\loJl{hbllc (COllt'a ck- Ibrher:¡)

2h2.t Quadre: retrat d'home arnbpcrrucaOli. [02'S x ~.¡'-=i unIk .-t.: \1. e('JIlIL'/. .. 1. Pl'm1:lIl~'l'L ¡l)l'il)

Provmcnr de- l.t C:I,S;! Alh:\. \leH\1

\IUlllhbllt' (COJlt:¡ tk Ibrhl'r:¡)

2(l2·/. Quadre: Mm'e de Dé" de laSerraOli. 12>l , IIH un

Ik."'\': K Sl'Ibl.'rrich, \. Ro-, A

C¡ITl'r:l ....(rcloc) i e Admclla. 19t)().1 \1 RCl!lll· .-vn-. Casa Alhii

.\ICH.\I vlorubl.m« (Conc¡ dl'

H:lrhl'r~\ )

2(l2'i Quadre: Mare de Déu delRoserOli. (JI x ú-''::; unIks\. J .\1, Ikquc,"'l'Ib. 19X9.\leH.\1 ,\1011lhbnL' (COIX:t t.k'

B:lrhcr;¡)

2h2>l. Quadre ovalat: Sa,IICristofotOli. l'l'i x IOh cmIk,\. slm:.1. I()()'i

.\IC.\I.\I. :'Litan'l (.\Lir~.,mcl

2h2') Quadre: Adoracio deispastorsIks\. L. S;IJTil',.." (rl'loc), 19~N.\le\1. .\1:tI:\I'(¡ L\l;¡re ...,me)

2(l51i. Quadre: Sagrada famtliaIk .xt . L S;IITil· ..., (reIOc), 19H9

.\IC.\I . vl.uaró (.\1:rrl' ...,ml·)

2(H 1 Quadre abstracteOh. Anur Carhonc!l. SO x (¡ l un

Hc,"'!.. :\. Pcdr:lgos.1. A. C;IITl'l':r .....

1 'M)(~vnlT:¡]il:1I de- Cat.rlunva. SlT\Ti

dAn-, PI:L..,!iqlle,..,. Barc-elona(lbrcl'lonL',"')

2(¡-=i5, Quadrc: Gerro amb florsou. '['()ITL's-C:lrcí:1. [')2' 'l,).'\ 5~''::; ('[11

Rc-x¡.: 1\. C:11Tt.'r:I..."N, IJedr:¡gos:1

1 ()K¡.{

1\ 1C\''I', \';¡]IP:Ir:ldís. Terr:l.",;s:l (\';¡]IL',"';

()cciek'1l1:¡]), Núm. dinv. U9.~

2()')'),Quadre: Reina regent iAlfous XIII, neuOli. J Cus.uh«. 1()H 1 2.19, 1511cmRe."';\.: t. Fout. l;, Ak;111Ur;¡. I'),l-N

:\1<:.\1. 1\1;1I:ln'l (1\l:trl'slllt.')

NUIl1 dinv S2-0

2úH(). Quadre: La tierra

Oli. Angl'k' ...,S:lI1lo.",. 1()2l). -(¡ x H() em

Ik ...,I.: '\. 1'L'(lr:¡WJ...,:¡. 19H1)

(;l'IlL'r:¡[ll:n de c'1\:rluny:1. :-;l'f\ e¡

dArt-. I'I:L"'liqlle ..., Ibrú']()I1;\

( H,Il'Cl'lOI1L'''')

2-12. Quadre: PurtssimaOli d:II1111111lL'l.l i Iu-t«. Alcx.mdrc

lk Riqlll'L H.ll'cdon:1. IX~C

1-'::; x 12:·rs emRc-'\.. H. ROl':!. 1()>l9

Prc.vmcru del :-'l'lllinJri Concih.rr dvIbrcchHl.\

\lll,"'l'U Di()('l"..,i;\ de Barc-clr inaItll\'c!OIl:l (lbrcdoI1L'S)

'\lllll, dinv '1'::;2

271-r Quadre: retrat de Tiziano(d)pia)

Oli. Escola cspanyol«. segle XVII70 x ';4''; cmHesl.: G. Campo, 19H9Prot'L'dt.'llcia incerta (Valladolid)

MDLS. l.leidn (Segri,,)Núm dinv. 250

27-15. Quadre: Sant Roe

Olio Escola c.u.rlnn.r. primera mella!

del s"gle X\'1I1. 127''; x ik'5 cmRcxt: J Sanroma i .l M. Xarrié(nctcja), 19H9MUSL'U I)iocl'.'ó de Barcelona1~;lrl'l'1(>I1:1 (B:¡rcelones)

Núm. dinv. 767

27'17. Quadre: 11a plu des cban-SOl/S

Oli. A. Carda l.amolla, 193-15H x ';2 unHesl.: N. Pedragos.r. 1989Gcneralit.u de Catalunya. ColleccióGarcia l.amollaServci dArts Pláxtiques. Barcelona( Barcelonex)

27(,7. Quadre: claustre de I'arrticconvent de Santa Clara deBarcelonaSe¡.(1eXVII. 167 x 132 cmHL·,L J. M. Xarrié (neteja ) i JSanronú (rcroc-). 19R9Moncxur de S:1I11 Benet

Arquebisb.u de Barcelona. ColoniaPuig. Montxcrr.u (Bages)

27(¡H, Quadre: Mare de Déu delCarmeviccntc López. c.lH27. ':;7 x -H'7 cm

HL's\.: J. M. Xarrié. N. Pedrugos.i.198')Catedral de Tortosa (Baix Ehrc J

2772. Esbós d'El combregar amuntanyaOli. M:uü Vayreda, 0101. 18877~1 x ::'7 unHeSl. N. !'t'llra¡.(osa. 1989MAC, Gironu (Gironex)

Núm. dinv. ~I7H

277.\. Quadrc: Nena prop de l'er-

mttaOIL Antonio L'trillo. in¡c¡ del seglc

XX. '10 x :\2'5 cmHes!.: A. Carreras i./. .\1 Xarrié(rcintegraci() pictorica )~tAC Girona (Gironcs)

Núm. dinv. ·.26

2778. Quadre: Escena de la vidade sant Ignasi ele LoiolaOli. Barcelona. fi del segil- XVII1<19x 20(, cmForma p.rrt eluna serie de 15 olis deb nuueix« midaHe,...t.. N, Pedr:lgosa i J M. Xarrié.

1989

Provincnt de lantic Col·legi de S:l1ltIgn:lsi, cll' Munrcsa. CO\':1 de Sant

Ignasi

Cúria Provincial de la Cornpunyiu

de Jesús. Munrcs.i (Bages)

r79. Quadre: Preso, miracle deSant IgnasiBarcelona. fi del segle )(VIIHesl.: 1'. Molíné. G. Alcantara. ({.Roca. M. Toneu i L. Halusl. 1989Provinent de lantic collegi de Sant¡gnasi de J\1anresa. Cova de Sant¡gn;!si

Cúria Provincial de la Companyiade jesús. "bnresa r Bages)

rHO. Quadre: bisbe i altresescenesBarcelona. fi del segle )(VIIlksL N. Pedragosa, 1989Provineru de l'antic collegi de Sant[gn:lsi de Manresa. Cova de Sant19n:lsi

Cúri.t Provincial de la Cornpanyrade Jesús. Manresa (Bages)

27H1 Quadre: predícacíó de santIgnasi a BarcelonaSegles X\'II-XVIlI({esl.: t\. Pedragosa. J. M. Xarrié, 1'.Moliné. ~1. Gómez. R. Senscrrich iC. Adrnella. 1989Provincnt de l'antic Collegi de SantIgna,..;¡ de Manresa. Cova de SantIgn:lsiCúria Provincial de la Cornpanyiade jesús. Mantesa (Bages)

2794. Quadre: Retrat del presi-dent C0111PallJls

Chaves ,\la roda. segle XX

160 x 120 cmH"SL Equip de I'5HBM, 1989Gcneralit.u de Catalunya Direcció

General dAfer» lnterdepartamcntalsBurcclona (Barcelonés)

279'). Quadre: PaisatgePidclaserra. 71 x 84 cmHeSl. Equip de I'SRBM. 1989Gcneralu.u de Caralunya. DircccióGeneral InterdepartamentalB:¡I\Tl()J1:[ (Barceloncx)

2797. Quadre: Gloria, per al con-curs del cartell Los cigarrillosParis SOIl los mejoresOli. Lluís Palno, Madrid. 130 x 90 cmHes!.: !'. Rovira. 1989MCGO. 0101 (Garrotxn )

Núm. dinv 2RfP

279H. Quadre: Berta, per al con-curs del cartell Los cigarrillosParis SOIl los mejoresOli. L Barr:lu. Barcelona. 131 x 91cmHesl.: 1'. Revira. 19891\-ICGO.0101 (Garrotxu). núrn.dinv.

2889

T99 Quadre. Femme fumante ,per al concurs del cartetl Loscigarrillos Paris son los mejoresOli. \X' Zupanski. 130 x 90 cmHeSl.: 1'. Rovira. 1989MCCO. 0101 (Garrot xa)Núm. dinv. 2891

2800. Quadre: PaisatgeOli. Bcrga i Boix, 1880HO'') x '56''5cml{esl.: N. Pedragosa. 1990MCGO. 0101 (Garrotxa )

Núm. dinv 4231

2H07-2SI S. 2817-282'5. Divuit qua-dres de pintura conternporáníaamb els mares corresponentsEnrre -16 x 37 cm i 113 x 170 cmRest.: Á. Espona i M. Serra, 1989;1.11)\'. valls (Al! Camp), núm. dinv.In 218. 103, 171, 436. 120, ')99.118. 114,379, '597, 119. 123,492.'171. 170.481,111

2H28. Quadre. Anunciaci6 de SantJosepOli, segle XVIII. 100 x 80'') cmRest.: L Balust. 1990Església parroquial ele Scntcrada(Pallars Jussá)

2829. Quadre. Sant Rafael arcal/-gel i Tobies amb el peixou 185 x 12l cmRest.: M. Gómez, A. Carreras.

Á.Espona i C. Goula (2a fase nelejai retoc), 1990Equip de I'SHBM (reeruelatgc)

MCNB Balaguer ('\oguera)

2830 Quadre: NaixementOlí. 1'5'5''5x 11')''5 cmReSL Equip ele I'SRH\I -rccntelatgc-i M. Gómez -reinregracio-. 19<J()MCNI3 Balaguer (Noguera)

2831. Quadre: PaisatgeRamón Sanvisens Mnrfull. seg!e XIX73 x 93 cmResl.: C. Fuxet, 1990Palau de 13 Generalit.u. Barcelona(Barcelones)

2832. Quadre:JudoTécnica plástica. Ramon SunviscnsMarfull. 197'5. 113 x 1-1')cmRes!.: S. Fuxet, 1990Palau de la Generalitat. Barcelona(Barcelonés)

2833. Quadre: Boria aval/Francesc Galofre Oller. IH92300 x 500 cm

Rest.: Equip de I'5RB:\I. 1991MDY valls (Al! Camp)

2H3S. Quadre: Mare de Deu delLlucSegle >."\111.12<1x 174 cmRest.: E. Aragonés. cquip de I'SRIl,,1(reentelatge). 1990Catedral de Palma de MallorcaCapella de la Piel al (Balc.ux)Núm. dinv. 396

2836. Quadre: Alabat sia Déu, lamissa de sant Felip NeriOlí . joan Llimona i Brugucra.Barcelona, 1901. 442 x 3,17 cmRest.: Equip de I'SRBM. 1990-1991Església de lor.uori de S.mt FelirNeri. Barcelona (Barce!ones)

Núm. reg 2768

255

Núm. reg. 2772

Núm reg. 2781

Núm reg. 2794

Num req. 2795

256

Num. req. 2808

Num req. 2960

Num. r8g. 3793

-ZX5H.Quadre: Do" FernandoV¡'~re.)'de Españ«O!i. .Io.-;\']1 \'iny:d,..,. ,"'q.~k \\'I[J

20().'\ 1 [(y .rn

Ik:.;\,: cquip de I'SI{H.\l i rl'illtl'~Lll'i(')

pict(')riL':\: 1\. j\!()1l1()hhi() i t'\.

Clrl:lllll'r:L". !()()!.

Ajunr.uucru de CI.'l"\'l'r:1 (.""t'g:lrLI)

2S.o') Quadre: Infante CardenalOlí. S"giL' \\·111. 212, 11(, '111

Rvxl.: cquip de I'SHB.\I i rcinlq ..;r:ll·¡()

pil'!('lril:l: H, \\(JI11()hhi{) i N

Cm:11lll'LL". [()c)2

Ajunr.uucnt lIL' CL'l"\'L'Ll (."ÍL'g;lrLI)

2:--: 15+ Tres pinturcs de gransdímensíons. escenes de la passióde Crist1\:l1nlillll'lll i !l;tgl,j,Lll'i(') dl' Crí.-;!:

Crudfixi(') i Ik,'>Ul"l'l'l'io: De-u illtgl'

I():~H. midl''''; .iproxim.rdc-, "nx I':;()

em, cnd.t. ...cun.i

Ik ...r.: (;, Ak:IIlUr:L i equipo [()H()

¡':"'gk''''ii:l p.u-roqui.¡l Lll' :--':1111 I\Tl' lk

(;l''','':l (\·:tI ll':\Ll11)

2:-\ ¡l). Quadre. PurissimaOlí. Sl·gk, \\'111. 1111, 'J.1 lillIk,,,¡,: cquip lIL· I"~HH\1. [l)Hl)

ln-tiuu LlT:--.l11di."Cll:tI;tn", H:trl'elO!l:1

(lbrccl(lIll',,)

2:-\=)2Quadre. Rapte de les sabines(l; x [.!O em

I!,'I FLJlIíp ,iL' 1'lm.\1. 1')')11

\1:\(;. (~inlll,l (;irfllll''')

2.s;.~.* Pintura del retaule dedicata santa Escolástica,c~k', \\'11-\\'111

Ik,,!. \1, Tone-u i '\. I{()". Jl)Hl)

ClJ1l'll:l l.uvral de..dil:ld:¡ :¡ ~:lIlt:l

¡':"l'()I:l,,¡il:!

I·:..."~ll'.,,i:¡ dc-! mom-vir de' x.uu C:ug:l!del \·;¡IIl'." (\':tllL'" Occitlc-ut.tl I

2S(,2. Quadre: More de Déu de la

SO/el/alou. ['erL' Pruna. Il) 12- [l) 15

[()() x [~() em

Ik'."!.: e l-uxe-t. [()t)(l

F"gk:."i:l de- .'-':IIlU :\1111:1 de

Ibrl'L,I()lla ( HJrl·L,lolll'.")

2l) ,- Quadre: lmmaculada iangelets¡:Lt,.I. .h¡llc(),,:¡ ILI()IUlkl (I().~ 1-¡-()-), <x x -['; c-m

Ik"t 1<' liml'l1l'/.. [(),)2

F'''.ldl'.''l:l dl' (:(}rlllldL,I1:t de- \1()llh:lll¡

( Prior.u I

21)::,2. Quadre: Saut Josep amb elNen, <jue forrna part del Retaulede sanl Josep'\trihu',"¡ :t :\ \'il:ldlllll:lt

Ik,,,¡,: :\, ,\1:trsl·. \1 Tonell i :\. Hui!

(n[uip de 1'>d{I{\\), pri1lllT:l f:L"e[l)l)2. [l)l)=)

C.lpL"lL¡ h¡eral de h c:tll.,dr:tJ deTOrll),'';;1 (Ibi.' 1-:1)]"(,:)

2()=)H.Pro ntal d'altar barroc(par! de-l n..'g, 2oS,"; ¡)

l)H''"; x 20.s .m

Ik,.,t. \1. ,'-'l'r1':1i 1\1. C(·HIll'/., [l)l)()

I':,"gll'si:l de >':\Ilt Sc-rni lk lk',"l )1':1

(,'-'()],...,lllll',,)

2()()( l. Quadre: Patsatge

()Ii .. lo.rquim \·:IIHl'l\s. '''l'gh'." \1\-

\\. ['";[ x 22'"; em

He,"!.: C. 1:t1Xl'¡ i J 1\1. x.uri«. [()l)()

Arx¡u d'lli."\('ll"i:l dL' (::I."(l'\I:lr dcl

\':tlll'," (\·:t!Il's (h'l·ú.k'l1t:tI)

~(¡'1.~.Aplicacinns murals, al-lego-ries i ternes relíglosos rnodcrrris-tesPinum-, :1 lol¡ dA. L1l' [{iql!lT..1

l.limon.r. J \':t11l·t.:lb i 1). Haixc-rc-,ISS-"pn).'. -'"; cm·\dllcrilk::--. i l'k-\ :llk ':" :t],..., mur-. de-lP!' ..-xl ut c-ri de I'L'~gll'."i:l

Ik."¡ . t-quip de- 1'>'[{H.\1. It),\.·n !."l.'g()

n.t r:l~e)

Ah:ldi:l dl' >':1111:1\1:1ri:l dc

.\\( l1lhL'IT;¡¡ (H;¡gl':--')

~({) l.· Quadre: Les masques desant NarcisOlí . .'L'glc'\\111

Rc--t.: C. (;Ull\:l i -\ I·:."pon:l. [lNO

l'arroqui.r (k .'-':11l¡ l-e-Hu. (~ir<l1l:l

( ;inl1ll',")

.1-112 Quadre: retrat de donaOli ."legk' \1\, ~=)''"; x -2'; c-m

Ik,,,¡ ;\, U:l\'Cf()! i J .\1 \;¡rric. ]l)l)()

P:t!:ILl dl' 1:1(;l'l1CLtliut Ibrn'I()Il;l

(lbrl'L,I(l1ll''')

,,-1)1 Quadre: retrat de donaJ \1, Ron-e-ro. >'Cg[l' \1\,Ii()''"; x -2''"; un

He,"!. IC JilllL'lll'i' i.1 .\1 \,lrric. ]l)l)()

l'alau Lll' l:t (;l.'lll,r:tli¡:H lbrn,I()l1;1

( H:lfl'clolll'.")

~-2~. Pendú decoratiu. Escena deNorma de V. HelliniI{il';mlll Cl:tlll"l'lk "l'gk \1\25() x 155 cn i

Ik."I: F. ..!llli:'l. 1l)()()

COll"L'I\ C()1ll:11"L·:tl de- lAh 1\·lll'lIl'".

\'il:lrr:llll';t del Pl·lll.'lk,." (Al!

[ll'llnll',,, )

.l-')I! Quadre: El C""PIlS de S(lll~

()Ii. Auton¡ l-stnnh l'Jü"

2(12 x ¡()..¡ un[{l·."¡ . '\. Clrn ..'ra--. A. (:Lt\cr()\ '\

Pl'L!r:lg\},":1 (illllT\l.'llL'i() pvr :11 tr.tx-

11:111, 1')')2

.\I.'\~. ,'-';¡h:l<..lL,ll (\·;tlll.':--, (kt'idvll(:tl)

'vum dmv [()2.~

1-').1. Quadre: .5(1111 Sop ar

(lll. 'l'glc' \\·lllll;lI:1I 1M';}

I ().~ , 221) ("¡ll

lk."t \1, >'ULI. H.. lillll'lll'/.. '\.

C:ln:tlllL'r:l~ i \\ (;O1lll'!. ]l)l)() [()I) [

l·\~k'"i:¡ P:I1Tl)(Il!i:tI dv >';ln( IJLTt' dc

(~l"",,:l (\·:tI d',-\Lltl)

5:-\; [ Quadre: Eccehomol'nmp. 'vl.uc-u !.(lPl'l.. 1'";:-\5-I;H¡

1()().'"; x :-\2''"; l'111

Ikst.: H. l.uu-ncz. ,i\, Clrrer:!." i eFlI.\L't. [l)l) [

.\\(}IlL'stir de- .'-':\!lt Ibr\<Jllll'll d·lnl'.¡.

,\Ltll(}rc\ (Iblv,tr.")

.lH'i2. Quadre: A/mrició de Cristressuscttat II le." ..santes donesTnmp. .\1:1tl'U 1.()Pl'l.. I,";H5 1;.s I

[2['~ x ,lil) l'111

Ik:--.!.: C. FU.\:L'!. [l)I)1

\l<lIlc:--.tir dc .'-':\111 lkntomc-u [11\':1

.\1:tllurc¡ (H:tk:1L"l

5H(,'i Quadrc: Purisstnsa()I!. nl- 1-5' 1111.m

Ik."I.: A. F....P(}l1:1. C. (;(llll:t i rl'l'llll'

l:llgl' J\ 1, CÚllll'/. [l)l)!

F."gk:--.i:l P:1IT()qui,tI .n '~:11l

P()rqULTl'" (Il!:t dL' !T"LlIl~')

.~,Ii()- Quadre: Saut Lsidrefenthrollar l'aigtu:()li, [()2'";, 222 x [()-'; l'!ll

Ik:--.1. '\. C:I1TlT:t." . .\1 (;OIl1l'!. Il)()1

F:--.glL'."i:¡p.uroquial. (:,1,"<1 lk L¡:--'l'h":l (~inHll.'.")

,:-;¡'H Quadre: Sitges()Ii, I{()ig ~()k'!". <u'< x -;.'"; em

Ik,1 I F. II<-nl/. I')')J

A(l'lll'lI Ibrn'llltll'". Ibrl'l']¡)1l:1

( H,lrl·l·I(Jlll',,)

.1Ci(OQuadre: MarinaOli. \I!Hk"t 1'rgl'll (l.~·'"; \ [1 , "111

[k"l .1 1: Iklll!, [(NI

Are-ne-u H:1I\ L'I(mc--, H.trn'\\ HU

(H,lrn,lo[ll''')

~,"-().Quadre. ;t"to,.etrtlt()li. R .\1;11"(1 :\I"i!l,l. ll)H.~ 12Y; \l)2'; c-m

Ik."(: 1. Hona-trc-. ¡: :--'llkr. ,,",Fr.uu-h. [lNI

Are-ne-u H.lrn,I{)!ll''', H.¡Hl,l(l[l.t

( H.¡rn,l( llll'."~

"e 1 Quadre. Adoracio delsSauts Reis12 I , l)2 .m

Ik,,( .\ F:--'Plltl.l [l)I)()

·\.""lhi:llil) d',\mil'" de-l (.t"¡l,1I ,k(;vlid;l (.'\J( 1\'IlL't!l'" ~

,H-H Quadre: .5(1111 Roe

ensenyant [ti l/tiRa de In cantaTrc-mp dou >'l"glt' \\. 1.~2 \ 1),Ii ,111

Ik,,( \. llouu-dc'<. C 1:1indl. I(NI

.\1(J11l'~(il ck- \':lllholl.l de- lc-, '\\(lIlgl'"

( l'rgl'lI)

~~-l). Quadre: Si",t Benet i santaEscolásticaOli [(le) , [15''::; U11

Ik,,¡,: F. \r:lg()llt'.", A (:Lt\lT()1.

rL'l'tlll'l:llgl' .\1. (;(11l1l'/. [lN2

\I(ltll',,¡il dL' \·:tllh(l1l;1 dc k" \I<lllgl'''

11\~c-II}

3RRO. Quadre: Sant Benet i ÚI

Mare deDéuOli. 162 x 124 cmReSL: M. Quiles, reentelatge M.Górnez. 1991Monestir de Vallbona de les Monges(Urgell)

3881, 3H!l2. Dos quadres dedicatsa sant MarcOli. Francesc Tr.unulles. V. 1763ReSL: Y. Hornedes i G. Flinch. 1991Capella de San! Mure de la catedralde Barcelona (Barcelonés)

3H84. Quadre: Mare de Déu delRoserSegle XVll. 1')9 x 200 cmHest.: M. Quiles i rccmclatge M.

Górnez, 1991Parroquia de San! Vicenc Mártir

d'Ager (Noguera)

3!l!l'i. Quadre: Sant Antoni dePi/dua1671. 259 x 200 cmResL: M. Quiles, L. Balust. 1993Parroquia de San! Vicenc Mártir

dAger (Noguera)

3890. Quadre: Marialllla d'Áustriai Caries IIOli. Deixeble deI. Carreno deMiranda. 1680-1693. 205 x 168 cmResL: A. Carreras, 1991!:lMBY Vilanova i la Gcltrú (Garraf)

3893-3898. Sis quadres: retrats dediferents personatgesOlio Segles XIX-AAAproxirnadarnent. 90 x 12; cm

Rest.: Bentz, 1991Ateneu Barcelones. Barcelona

(Barcelonés)

3900. Quadre: Retrat de Mr,PayotOli. Segle XVIII. 80'6 x 64 cmRes!.: R. jiméncz, 1991Palau de la Gencralit:u (casa delsCanonges), Barcelona (Barceiones)

Núm. d'inv 20282

3907. Quadre: Naixement d'unaDeessaSalvador Oalí, 1960. 93 x 153'5 cmResL:.J. M. Xarrié. 1991Palau de la Generalit.u, Barcelona

( Barcelonés)

3910. Quadre: retrat femeníOlio S. XVI 11. 129''; x 88 cmReSL: !:l. Montohhio i E. Soler. 1992P;¡[:.lll de la Gencrulitat, Barcelona

(Barcelonés), núm. dinv. 20242

391 l. Quadre: retrat masculíOli. segle XVlll. 81') x 6) cmHes!.: J Zornoza. A. M. Claverol1991Palau de la Gcncralirat. Barcelona(Barcelonés), núm. d'inv. 20.286

3919. Quadre: Cot-locacio de laprimera pedra de la Casa de ÚI

CaritatOlio M. FoJch, 1857. 62'5 x 78 cmRest.: V. Homedes , G. Flinch, 1991MCM. Manresa (Bages)Núm. dinv. 711

3920. Quadre: Fira de l'Ascensio,placa Major de MauresaOli. M. Folch, 1856. 56'5 x 73'5 cmRest.: Y. Hornedes i G. Flinch. 1991MCM. Manresa (Bages)Núm. dinv. 710

3944. Quadre: Vista de MallresaSegle XVII-XV111. 67 x 155 cmResl.: V. Hornedes, G. Flinch, 1992MCM, Mamesa (Bages)Núm. d'inv. 1001

3945. Quadre:AulorelralOli . .Josep Dalmau i Rafel, C. 190039 x 31 cmRes!.: Y. Hornedes. G. Flinch, 1991MCM, Manresa (Bages)Núm. dinv. 647

3846. Quadre: EccehomoOli . .Josep Dalmau i Rafel, 190533 x 24'') cmRest.: V. Homcdes, G. Flinch, 1991MCM, Manresa (!:lages)Núm. dinv. 648

394H. Quadre: PaisatgeOlio Francesc Gimeno i Arasa (1858-1927). 23 x 27''; cmRes!.: Y. Homedes, G. Flinch, 1992MCM, Manresa (!:lages)Núm dinv. 68H

3949 Quadre: PaisatgeOli . jouquim Vayreda i Vila (J843-1H94). 36 x 25'5 cmResl.: V. I-Iomedes, G. Flinch, 1992MCM, Mamesa (Bages)

Núm. dinv. GH9

4007. Quadre: Sant Benet i santaEscolilslica102'5 x 77 cmResl.: P. Rovira, 1992Casa Missió de Banyoles (Pla del'Estany)

400R Quadre: Ver.ge amb nenadormit, sant josep i sant foan103'5 x 75''; cmRest.: 1'. Revira. 1992Casa Missió de Banyoles (Pla del'Estany)

4032. Piafó de sostre, pinturasobre tela: fons de marJ. Mestres Cahanes, anys 40-50Res!.: M. Toneu, A. Claverol. Á.Marsé, A. Ruiz de Conejo, 1993MCM, Manresa (Bages)

4039 Quadre: Marededéu amb"enSegle XIX. 118 x 95'5 cmResl.: A. Caiazza, 1992Monestir de Vallhona de les Monges

(Urgell)

4040. Quadre: Marededéu ambnen, sant joan Baptista i santJosep(Copia dun Rafael), Segle XVIII145 x 171 CmRest.: A. Caiazza, 1992Monestir de Yallhona de les Monges(Urgell)

4041. Quadre: Sant MiquelArcángelSegle XVI!1. 138'5 x 99 cmRes!.: A. Caiazza, 1992Monestir de Vallbona de les Monges(Urgell )

4042. Quadre: Santa Umbelina,«Fundadora Sisterciense»Segles XVII-XVIII. 117 x 81 cmRest.: A. Caiazza, 1992Monestir de Vallbona de les Monges(Urgell)

4047. Quadre. Retrat del DoctorIgnasi Soler i OliuerasOli. josep Soler i Oliveras. Primerameitar del segle XIX. 93 x 69'') cmRest.: V. Homedes, G. Flinch, MaitcToneu i equip de I'SHflM, 1992MCM, Manresa (Bages)

Núm. d'inv, 1608

4054. Quadre: Sant faume pere-gri.Juncosa, S. XVII

Resl.: L. Domedel, Á. Planell, N.Piqué, 1995Musen-Parroquia de Cornudella deMontsant (Priorat)

4056. Quadre: La llegada delasistenteOli. C. M. Esquírel. 1860232 x 253 cmRest.: M. Toneu i equip de J'SRBM1995Palau de justicia. Barcelona(Barcelonés)

4057. Quadre: Interior, La reinaIsabel amb gent de la cortLozano, segle XIX. 225 x 553'5 cmRest.: M. Toneu, 1992Palau de ]ustícia. Barcelona(Barcelonés)

4069. Quadre, interior amb figuraL. Morato, 1952Rest.: Equip de I·SR!:lM. 1993Palau de la Generalitat, Barcelona(Barcelonés)

4070. Quadre: La Comtesse deBironÉ. L. DubufeRest.: Maite Toneu, 1993Palau de la Generalüat. Barcelona

4121-4126. Sis quadresRes!.: Equip de I'SRBM, 1993Arxiu Nacional de CatalunyaBarcelona (Barceloncx)

Nurn. ,ego3867

257

Núm. reg. 3910

Núm req. 4040

Núm. reg. 4069

Nurn.eg 4206

25H

Nurn '8g ~208

Nurn reg 4215

1151 Quadre:Arbredesa1lISisanies dominics2211 \. 5':;() em

Ik..,¡ .\1. Tonen . .\1. .\ . .\br.-..l' .. \

¡{Ul/ eh- Ceme-jo. !lN2.\le.\l. 'vlann-,u (lbgL':-')

1152 Quadre: retrat de Luperciode ArbizuI':;.~ x 1 1 I em

Ik..,t. .\1. Toneu. A . .vl.u: -,l'. A. Rui z

dv COIll'j(), \' Hornvdc ......C. Flinch.

]l)().!

,\IC.\1. .\1:tnrL' .....;¡ (BJgL· ....1

NUII\ dinv IOU5

III'-IIIH Quatre quadres dedí-

cats a sants que pertanyen a I'al-tar majorIbrr()(', (J() x 1 I() e-tu

Ik, ...r.: Tulk-r 'con ]'Y)'l

fJ:!lT()qlli:¡ tk S:1I11 l.luc. tHdcc-on.t(1\[( lIll: ...i.r )

I 1\) 1 I.!()(} Set quadres. retratsd'antícs directors de I'Escola deNáutica"l..gIL- \\. H I x (y) em

Re-....¡ \1 Ton....u. ]')95Fuc uh.u tIL' '\,lutil';1, IbrcL'lona

(H,¡I\L,I()Jll''''' 1

12111 Quadre: Judici de Cristdavant de Pone Pilat1.()I"l:I1/() de' ¡{()\:, -. lh5K

221 \. lelO emRe--,¡ .\1. TOlll'LI i vquip de 1':-'d{B\\1')()5LI:',ll,ll-IlHl1lC-,tlr eh- ~Jnt \liqUl'[

(l'I':"('( irnall x iu (Ibix Clll1p)

12112.Quadre: retrat de JosepMaragall()\i. Anonim IbITer qu.m (IL'] '''l'glL-

xrx. ! IH x ()H'~ cmIk,..,\,: N. Pl'dug()sJ. ,r>..1.T()rK'U, ]{YJ5Arx¡u .10:111 1\1;lr:lg:1I1. IbrcdullJ

(H:¡rl'vl()lll· .....l

1211\. Quadre- retrat de RosaMaragall()II, .vnonim. [):¡ITL'r qu.u't LId segll'

\1\ 11'" (!K', emIk -,¡ .\1. Tone-u. [995.vrvur .J();!11 \Ltr:lg:lll. Ibrcl'lon:\

(B,lrll·I()llc ....)

12111 Quadre: Paisatge flu oial()11 Andrv ....1.;¡rr:lg:1. !OH":) x ¿5K cm

Ik ....1. \1. Toneu i :\ Piquv. ¡t){)5 i[()().::.

:\r\tU .I(),m \bL¡g:tll Barc-e-lona( Ibn.l,I(Hll'''')

,20'::;, Quadre: Mar;,u,Olio !<. ,\brll A!...,in:¡ ()() x 11 cm

Ih':-,I. :\. I\·dr;¡g() ......a. [()l)5

(lbn.'l·l()l1t: .....l

1211(1.Quadre: retrat dEr'ik SaticOh. "',l!ltlJg() HU:->Itl()] I:-Nl[():r.::. \; H- e-tuHe,,¡, '\. Pl'dLlg( )....,1. ]1)1)5

:\rxiu .10:111.\I.ILlgJII H,¡rcl'hlll,¡

(Ibnl.:lolll, ...l

/20- Quadre: PastoralOli .I0:1qU1Ill <unv c-r. [l)[O_ ¡tn¡l(lü 'e I ~2 em

Ik ...l.: '\. Pl'dr~lg() ....t . .\1. TOl1l'U. jt)l)5

:\r"iu.l():lll .\LILlg;t11 B:ln .."l'hlll,1

(lbrcf.."llllll·:-')

120H. Quadre: PaisatgeOli. I-:Ilril' C:t1\\"l'~' -H x {)H"~ em

Hl' ....t.: 1\1. Tonvu, I l)() ..~

Arx¡u joan ,\Ltr:lg:t!1 [\:ll\"l,I()1l:1

( Ibrct'I(JIll'S)

12111.Quadrc: Paisatge()li, I( ,\!:trl! Alxin.). 122'~ x IH- em

[k:-.t ~. ['nlr:lg():-':l. [1)()5

Arxiu jo.rn .\l:tr:lg:tl! ¡{,nn·lllll:l

( 1{:lrl·l,lolll, ...1

/211 Quadre: Paisatge()Ii !)iI11l1'" 1\'11""'l":I'" \'l'l"lLlgllt'1()~.~ \. {)2 c-m

Ik ...t. \1 Tone-u. [()IJ.)

Arviu .l1)~111\l.lr.lg,dl H.lrn·II)Il.1

lltIHl·!U!ll.· ...l

/212. Quadre: PaisatgeOli. l.nr«: (;,t!\\ l'\ 5-'5.\ ~2'5 .m

Hl.....r '\ Pl'dr.lg( )"',1 1()1)5

Arx¡u .IU:11l .\I:tLlg,tll ¡{,In VIl HU

( Han vk )l1l'''')

121.\ Quadre: Paisatge()Ii. l.nric (;:t!\\ l'Y 5-·.~ x ~2·.~un

Re.xt: 1\1, Tone-u. [1)1)5

ArxiuIo.m .r...l:n:lg:dl H,lrn'!lIlU

(lbrcl'lolll':-')

121, l. Quadrc: PaisatgeOli. l~ll,..,ill()l, l.') x 5H'o) CIlI

Ik:-.l. N. I\·llr:lgl) ...,:l. ,\, <::II"l"l'1":I,'"I ()().\

Arx¡u .10:111.\1.1r:tg:t1!. 1{,lrn,llJll:I

I [brll,I()lll·..,)

12[ 0), Quadre: PaisatgeOli . .1 vlir i Tnuvc: 5~-·2.\ 15 un

Re- .st 'v. Pnlr,lgu"',l. \, l:,IITl'LI'"

I')(!.\

Arxiu .I();11l \Llr:¡g,dl H,mxloru

( Ibrldol11'''' 1

121(l Quadre: Paisatge011 H,tldl)\lll.'l (;,t!l,frl.' (;lllll.'lll.'l

-0)'0) \. 1[';;'';; .m

Ik..,t. \1. Tonen. I()l),)

Arxiu lo.m .\l:tr:lg:t!!. Itlrl·l.'lllll:l

(l{:ll\·l.,I()Jll' ...,¡

1.2[- Quadre: Paisatge. IJ(},~{'

Oli. Rir.uc! I~r¡¡g:ld:l. [HH.!.

1'1'2 x S1'0) .m

Rc-xt. N, l'cdr.tuo ....:I. [l)l).~

i\r"ill .1():11lI\Ltr:lg:lIl. H:lrl'1'11)11:1

( Ibl\'l,1<)l1l\"')

121H Quadre: Paisatge()!t H .\1.1nl :\bin:l. 2¡·.1 x '!'l)'o) em

Ik..,t '\ Pl'dr;¡g()..,.l. 1()9.~

.vrvur .I0.l!) .\1.1r:tg,d] B:lrcclnlu

( !\.II\l'lolll'..,1

1211) Quadre: Pati amb '/Ol/U ioquesOl¡ jo.m l.iimon.r. IHI)S. SO \. 5- c-m

Ik..,¡ '\ 1'l.'lILlgll ....1. \1. Toncu. Il){)5

Arxiu .I(),11l .\1.1Llg:t1! Ibrcvlo!).1

(!\.lrn.'lulll' ...)

122(). Quadrc: retrat senyoraMaragallOli. AmI< iu.ut i Ci:l Ibrn:l.

[()()o)-]t)I(). "'"r,'S" So) em

Re-...,I.: i\l. Toncu, i\. Pl.'dr:lgus,l. 1()l)5

Ar\iu .!ll;¡ll ,\l:tr:lg:lI! l\:In'don:¡

(!\:trcd(lIll, ...,l

1212. Quadre: Ma,4etle{léll()!i d.unuru ll'l:l 1'11g:lnx:ld:l d.ununt

tu ....\;1. ~l'gk \\'11. 5~ x 2() ('[11

Ik ...,t.: l-. Pujol. C. L"'pin;t1c. ]t)l).~

.\l1l.\IO . .\I()I'I IIl:ige.s)

121.\ Quadre: Nen jesüs()!t ~q.:k \\'11 55S x 2() C111

Ik..,¡ ¡: Pujo!' C. lxpin.rlt. [(){):)\ID.\IO. \101,1 (H,lgl, -, l

1211, Quadre: Exvot()II. (l';; x ';;2 em

Hl·-,t .. Hl·..,I.l11ru I

.\1]).\10 . .\Iui.! (B:lgl'''')

121H Quadrc: Antipapa BenetX/Il. Pedro de LIIIWOH ."l·gk·:-. \\'11-\\'111. -2'0) " (l() .m

Ik .<t: Ik ...,I.l11["()1. ll)l).-)

.\11),\11). ,\I(}"I I ll"ge.s)

¡2Ií), Quadre. Cardenal RicbelieuOli. (:\)pi:l í..k (;I"l,(,()( -5 x (¡ ['H l'111

lk .<t.: Ik ...,t:lll1"() 1. I()l).¡

1\lll,~I() .. ~I(}¡CIIIl:igL's)

do)~ Quadrc: Eccehomo()!i, 12[ .\ l).!.·.~ emIkst. Ik..,l.lllro I ¡()l),) i [I)l)';;

.\11 } .....(:. (:1'1"\ vra ( ......eg:lIT:l)

'\Ulll d'im IHlo)

1.\,1> Quadre: Lluí: Sal/pe ...! iMat lreu

()I! R (; el""\'" Aprox 11 -c H 1 c-ruIk ...¡ T ~,lndll.·I. [()l)¡

\ 11) .....C. Cc-rvc-r.r (~q.~,lIT:I)

'vum <.1'111\ 5';;-

1.1';- Quadre: retrat de dona()II ~N \. -(l'S U11

Ik:-.t T .":1 I1Cl1l'l. 11)l)S

.\11 hC, el'!"\ er:l (~l'g:trr:l)

'\1I1ll d'im 1\;-

I.~O)H Quadre: Marta MlIgdllle,u,()Ii. [()·,·H " (¡-'H cm

Ik, .xt.: Ik ....l:11l1"l)'1. [1)()Cj

j\.[ 1)S(:, (:l'I"\'L'r:1 (Sl.'g:lru)

\lllll, d'ir1\' [H.~-'

..5';9. Quadre: Mare de Déu ambnenOli. IOH x Hll'') crnlles!.: Equip de I·Slm:v1. 1')<)'),\IDSC. CCITL'r:l (Segarra)Núm. dinv lH-¡ú

·15Il0. Quadre: Dona asseguda ipatsatgeOli. 1,1', x 7') cmlles!.: T S:'lI1chez. 19')5¡\lll)SC, (:L'rn'r:I(Sl'g:¡rra)

Núm. dinv . .1,:;ú

'I,i(Ji Quadre: retrat de noia ambbarrer de plomesOli. 1,7''> x )2', cm

llesl.: Equip de I'Slml\1. 1')')')fvll)SC, Ccrvcra (Seg:lrr:¡)

Núm. dinv. lH22

'15(¡2. Quadre: retrat de noia ambllac al capOli. ()""'1 x =)22''1 cm

Rvxt.: l.quip de I'Slm:-1. 19')'),\IDSC. Ccrver.r (Sl'garra):'\UIll. cl'inv IH20

'15I'J Quadre, retrat de noia resantOli . .:;) x -¡() em

HL"!.: Equip de I·SH\l~1. 199')¡\!DSC, CL'I\'L'ra (Sqprra)

Núm. dinv 127:~

-1511'1. Quadre: ExvotFranch Vil.rrOli. -11') x (¡l emHe ....t.. M. TOJ1L'LJ, C. l.spinah. A.

C:li:IZZ:I, 1 ()().:;

1\1DSC, CL'IYL'ra (Sega ITa)

Núm. dinv 1029

·151,). Quadre. retrat de jesuitaSL'gle-:\\'111. H6.) x 71 cm¡ks\.: Ikst:luro -1, 1<)l)':;

rv!DSC, CCIYL'r:¡ (Sq,prra)

Núm. dinv 16':;2

'15(¡(¡.Quadre: retrat de jesuitaOli. ) 1', x .F' emHes!. IksL!uro '1, 199':;

¡\lDSC, CL'r\'L'rJ (SL'galT:l)

Núm.dinv lúúH

-¡j(¡H. Quadre: santOli. 5H x 5":\ cmHes!.: l-quip de I'SHI\M. 199';MDSC, CLT\'L'ra (Segarr,¡)NÚIll. dinv. IllilO

-1.\')7. Quadre: coUage de fustes iciment darnunt táblexKdth l'aucrson. S, XX, 119 x 91'':; cmRe.'!.: Equip de I·SHIlM. 1995Gcncralit.u de CatulunvaDcpart.uucnt de Comcrc. COI1SlIl11 iTurismcIbrcL'I()T1a (lbrcL'I{Hll'S)

..39H. Quadre: pastes de paper icartons damunl telaCarlos Vclill.i. 119'9 x 92'2 cmRes!.: lquip de I'SlmM, 1993Gvncralir.u de CatulunyaDcpart:llllL'nt del' COJllL'I\', Conxurn iTurismc

Ibrcdon:l (l\;¡rn,:lont.·s)

..399. Quadre: Coloms I sol daurat~lonL'ierrat Torras, 19--l"102' 2 x 1322'3 cmRe,!.: Equip de I'SRB.\1. 1993Gcneralitat de CatalunyaDepartarnent de Cornerc. Consum iTurixmellarcelona (Barceloncx)

....oo. Quadre. ComposicioOli. Francesc Garcia Vilclla. 197692 x 73 cmHes!. Equip de I'SRflM, 1993Ccneralirar de CatalunyaDl'part<.llllL'nt de Comete. Consum i

TurisrneBarcelona (Burcclones l

+101 QuadreOli. josep Cosla Salanovu. 197(\IIH x 90'') Clll

Rcxt.: Equip de I'SRIlM. 1993Gcncralit.n ele CatalunyaDcpartumcnt de Comer,', Consurn i

TurismeItlrceloll:l (Harccloncs)

.... 0:1. Quadre: retrat de joanUonguerasOli. Francesc Gali. 1900250 x IH3 cmRes!.: :-.1. Pedragosa. M. Toneu. 1993Exposició del Cercle Artístic de San!L1Uc. Pía Almoina. Barcelona(Barceloriex)

440•. Quadre: PaisatgeOli. Enrie C. Ricart. 191R. 56 x 5'1cmRes!.: N. I'edragosa, 1993Exposició del Cercle Artístic de San!Lluc. Pi:1 Almoina Barcelona

( Harcelones)

....05. Quadre: retrat d'Enric C.RicartOli. Alcxundrc de Cabanyes 1915-1920. H6 x 90 cml{es!. N. Pedragosa. 1993Exposició del Cercle Artist¡c de San!Lluc. Pia Almoina. Barcelona( Barcdones)

-HOH.Escenografia per a l'altar deSetmana Santa1747Hes!.: P. Rovir.r, 1993Provincnt de la parroquia deSegueró. Beuda (Garrotxa)MAG. Girona (Girones)

4419 Quadre: Sant Felip Neriamb els nensOli . .J. Ll.imona. 1902..5.. '5 x 350'2 cmRest.: L. Bonastre. )J. Pedragosa i

equip de I'SHllH 1993Església de lOr.uori de Sant FelipBarcelona (Barcelonés)

..43(\ Quadre: Hiuern al uoltantde ParísOli. Lluís Buxó, 18(\0-', 98 x 130 cmHes!. Equip de I'SRBM, 1995Exposició del Cercle Artístic de SantLluc, Pia Almoina. Barcelona

(Barcelonés)

-H3~. Quadre, La pintoraAlejandro Siches Piera. 19"54Hes!.: x. Gilart. 1995Subdirecció General de Gestiólnterna i vlanteniment. Palau de laGcncrulit.u de Cat.ilunva. Barcelona( Ibrcelone .....)

+I+I---l+-I"'* Dos exvotslles!.: S. Plan-; 1995Església parroquial de Santa Mariad'Agr'"1111111(Urgcll)

+I·IH. Quadre: ReuntoOli. 19n:"i Mundo Mal,\TI. ]957Ht) x ¡lú cmRcxt.: Eqlllp de I·SRllM. 1993J)(JI1aci6 Funducíó Rodon-GiróMUV, Valls (Ah Camp)Núm. dinv 5.,0

4-1.9. Quadre: PaisatgeOli. R. Urgell . .13 x 31 Clll

Res!.: Equip de I'SRBM. 1993MDV, Valls (AII C:II11p)i\'úm dinv. 96

"",)0. Quadre: Paisatge urbúOli. Amar. 60'5 x 8\'5 cmRes!.: Equip de I·SRIlM. 1993MDV, Valls (AII Carnp)Núm. d'inv 129

'1451. Quadre: PaisatgeOli . jaurnc Merendé. 1926¿17'"S x 76 cmRes!.: Ec¡uip de I'SRBM. 1993MDV, Valls (Ah Camp)Núrn.dinv.Z'i

4"'i2. Quadre: Paisatge urbá:Barcelona, la Rambla-PortaferrissaOli. Hosch Roger73 x 92 cmRest.: Equíp de I'Slm:v1. 1995MDV, Valls (Ah Camp)Núm. dinv 286

"453. Quadre: InteriorOli. B. Casas de v>. 405 x 23'2 cmMDV, Valls (AII Carnp)Núm. dinv, )26

44 ';4. Quadre: retrat de donalRH6. Oli. Bonaventura Casas iP"mies (1861-1907>Res!.: Equip de I'SHI3M, 1993MDV, Valls (Ah Camp)Núm dinv. '"137

4455. Quadre: Paisatge amb casaOli. F. vayreda. 1922. 33" x ..5'2 cmRest.: Equip de I'SRB1'v1.1993MDV, Valls (Ah Camp)Núm. dinv 77

Núm reg 4243

259

Núm. reg. 4397

Núm. -eg, 4456

260

Nurn. req. 4580

Num <3g, 4593

+¡'1(l. Quadre: Nota cosint as se-guda a la platjaOh. Dioni .....Ibixera .....i verdaguer

(IHC,2-11'!15) 'Ir;, 'i'i rrnIk,l .: Fquip de I'SRJl\\. 1()'!5

¡.lega¡ Fr.mcc:«. Bla .....i,\IJl\', \',<11> (Ah Cump l

.\'úm. dinv ':;9

+IW, Quadre: Masi«.\Ltrolltbge. A. de Cah:lI1ye:·;

2 I x 51 I cm

Ik,l.: l.quip de I'Slm\\. 1995

Uq.~;1I del doc-tor .10:111 Estil·b ....

\IJl\', \',<11, (AI[ Call1p)

Núm. dinv 15.1

'1'1(,1 Quadre: El bon retir, TossaOli. Raf.tc-l l\enel i \'aucell" 1<)-17-

-¡(). ').(') x H ['2 cm

Ik"I.: lquip de I'Slm~L 1995

Lkg:l1 LlL'] doctor jo.m Extil-la ....i'vll)\" V:<1I, (AII Carnp í

Num dinv H7

I ¡()2. Quadre: Carrer SI. Geruasi

Oli. J Am.u l'agé" 1%(1

.:;] x ú':;'':; cm1k.,L E'luip de I'SI{II"\. 1995

lunduc-ió Rodón Giro\IJl\', \':<11> (AII Camp)

.\'UIll. dinv ¡loS

I 'Ú 1. Quadre: Natura morta defruites i florsOlio F. Si,....qLlclb~. ú..{') x B 1'':; cmIk,1. Equip Slm,\\. 1'!95

\IJl\', \',<1i., [AI[ Cnrnp )

~Ú!ll dinv ¡¡()

+IÚ') Quadre: Escena taurinaOlio .\Iotllpoll. 1<)':;5. hO'':; x ' ...r=; cm

Re,[ , l.quip dv ISRJl.\\. 1995

,\1nv. \:ilL" (AII Cump í

Num. dinv 50()

,¡.¡C,(l Quadre: La playaOli. \1:<1I(l1 Suaw, I '!'i-'

.:; 1'2 x KO'H cm

Ik,1 l-quip de I'Slm\!. 1995

,\IJl\', \',,11, (Ah Cnmp)

~U!ll dinv It)""'

Ilil' Quadre: Magtla[e'l{/Olio Togore ..... IH9j. 6(r-l x SI'S cmIk,'I; lquip SRB~!. 1995

l-und.n-ió Rodóu-Giro

,\1Jl\', \'"11,, (Ah C:lIllp)

~1l111 dinv 295

l'l(lH Quadre: El portouj 1\1 ~1"rquL", (IH62 19:\6)

'¡(l'!) x ()7 C111

Rl".'1. J'¡luip de I'SRII"!. 19<)5

I)on:lcio i\bsiJ CalofrL' i QllL'ralt1\11)\', \',dh (AI[ ClIllp)

Nmu dinv .. ¡()()

l'l(i) Quadre: El poblet d'OdeiltoOlio .10:111 Colorn, 1925. S~I x 72'S cmRe,'I; l-quip ele ISlmi\[, 1995

l.lc-g.u del doctor Fr~lJlct'sc HLtsí í

Valk-spino ....J,\1Jl\', \',ilL, (Ah Camp)

;'\JU111. dinv ·¡K

-1-170, Quadre: Montjutc

Oli. Emili Bosch. 60 x ':1 cm

Rvxt.: Equip ele I'SRB:'>1, 199:\

Lkga[ del doctor jo.m Extilh,\1])\-, \',dL, (Alt Carnp l

\úm. dinv -2

-1,-2. Quadre: NenOli. P.Prlltla, Hl'S x 61 cmRe,L Fquip de I'SRB\!. 199:\

Fundació Rodón-Giró\ID\', \',dl, (Ah Cump)

\úm. dinv 262

-1-1':\ Quadre:Arbres i casesOh, .loac¡uim Mcrcudé. 19'i~

6S'S x Hl cmRcxt.: SRBM, 1995

~IDV. Vall, (Ah Camp)

Núm. dinv ¡OH

+17~, Quadre: El muelleOh, Arn:u, 196') 'i(),'i x 6'i''i cm

Ik",: Equip de I'SHHM, 199:1

MDV, Vall, (Ah Carnp)

Núm. dinv. 1.'\1

+17'i Quadre: PinsMarouflag«. E. Calwey~I-x ':;':;'':; cmIk,1. Ec¡uip ele I'SRB\!. 19(!.'

\1])\', Val!., (AI[ Camp)

Núrn dinv 391

'H76 Quadre. EncantsOlio Cournclerau. 1930. ,6'S x SS cm

Rcst.: Equip ele ISRll\!. 19')5

Llcg.n del doctor Extillax

\11)\', valls (Ah Camp)

;\úm. dinv Hl

-14-', Quadre: VerarlOen el campoOli. joan Sena, 6S'':; x 92 cmIk,!: Equip de I'Slm\!. 1995

1\ ID\', \'alh (Ah Camp í

\úm. dinv 2'-l1

+I'H, Quadre: Ma/Í de tardorOli. l.lavaneru. 192'-l ..... )·5 x HS'S cmRe,l: Equip de I'Slm,\!. 199,'

\ID\', \'all, (Ah Carnp)

Núm diriv .:;-

-1-179 Quadre: Senyora danantuitrallsou C,dofre on-r. 1911 20()''i,

100'K cm

Rcxt.: Equip de rSHB\1. 19<))

Don.ició de la familia de larti-t.r\11)\', \,,<11, (Al! Camp)

Núm. dinv. ~173

+IKG, Quadre: Retrat de noia(filia de l'artista)Oh, Galofre Olkr. 1912

200''i x I OO'K cm

Iks'-: EC¡L1ip de ISRBM, 1995

Don.uió de la familia de lartist.:,~IJl\', \,,,11, (Al! Camp)

Núrn dinv -!7'-l

+,K'): '1 I<JO: +192 ,,1 +196: +19H, '1')00

:<1el'i12: 'I'ile( ,,1 -I'ilh: 'l'iIH:<I 1'i2h,

e(H9() Trenta-quatre quadres.retrats de manresans U-lustresEntre 9Cl x ()- em i ¡SO x !02 cruRcvt.: .\1. Toneu . .\1. A. ,\Ltr~L'. ~

Gil.m . .\1. .\brqlll'....;.C. Pay;I. ....1\:IllI,'1. :\ Gil.ut. 199-1-1<)9'i

\le\1. \I:mre,'" (Rige,,)

:-\UIll. dinv IOU: \S::;2 .tI 1';'6-1:I')hh: l'ihK ,,1 1'i-2: l'i-'I ,,1 I')H'I,

I'iH(l :<1 I'iKK

'1')5,1. Quadre: Sant foanEuangellst aOli s xurja. PL']"L' Cr:IU. Darrcr qu.rrt

dd seg1c- :\\'1 (I'iHJ'), 2'11> x HO'') unHest,: M. Tone-u. \'. Gil.irt. P)l).Í

Pn x'cdcnr L1L' 1:1 Seu \lL'II:1 í..k Llcida

"ILUJe:, l.lvidn (,'iegri'l)

NL11ll dinv. 220

,[,):\'i, Quadrc: Saut foan BaptistaOli s s:lri:1. I\.-,rc Grau. d.rrrvr qu.utl1c'1 s, X\'I (I'iHln 2'111x K'I cm

Iksl.: 01. Toncu. !\, CIl"n, I(!'!.;

Pr()l"(_'dl'nt de la Sl:'U Vella dc L1l'iLbI\ILUJC l.lvida (Segri'l)

0.i1l1l1. dinv 221

'1'1-,[ ,,1 el'1'9. Sis quadres octogo-

nals dedicats als misteris de laVergeSl..'gll' :\\'11. aproxim.rd.um-ru .....S x.....01."111

Ik,[ .: ,\1 Tonen i cquip eh- hHl\\1

I ()l) 1. \11),\10, ,\loi:1 (!l"gt")'vúm dinv -r::;s; úH; ú-; ()<); -O i H5

'I'iHO ,<1 'I')H2: el'iHe(, Quatre qua-dres de tema religiósDivcr ....l· ....miLiL'"

H...' ....i.: .\1. Toncu. L, Iblu ....1. [(N·¡,\1IJ;\I0, ,101'1 (l\:Igc,')

Num. dinv 1.15-: "''\1; 152h: \·,19

1'i()5 Quadre: L'oflcina.J. S~lndalin:l. .... I()2S. H':;.- x "O.S C111

He....!.: .\1, T()J1L'll. I(Y)~¡

Collcc-cion ....particllbrs per .1 l'cxpo-....ició lJ...· la l)ekg:lCi(') dd (;O\'l'r11 (leb Cl'nt'r:dit;t\ ;1 ~bdrid

'1'i(),1. Quadre: L 'bora del reposJ S:md;!lin:l..." 1926, -o x HS,S C111

Ik ....I.: ,\1. Tonen. 1tyJ.¡Col h"ccion ....p.uu.ular: -, pL'r :1 lcxpo-sic-ió l)L'lq"pcio lIL'1 gO\'lTI1 de LtCcncr.rlit.u ~l ,\Ltdrid

'1'i()!J Quadre: Sant MlqllelArL'f),lgel

SL'glL' X\'111, 12S x ()S em

Rcxt.: L. Ibllls\, lt)t).¡

Parroquia de SJnt Miquc! deTartarcu (N()gllL'r~l)

'1(150, Quadre: Fabrica de lleixiu.vottants del C(I1-rer ParisJ S:tn(\;din:ls, It)2ú, (lO x "'5 l'111

Rest,: M. Tone-u. ll)t).¡

Collece-ion .-, p.utirul.rrs pL'r a l'cxpo-....icio de [;\ l)ckg:lciú del (;()\'lTI1 dL'

l.r Ct...'ncr:tlit~lt ;\ Madrid

,652 Quadre: Carrer LaforjaJ Sandalinas. 19,0, 46,5 x 38,5 cmHes!.: .\1. Toneu, 1994Colleccions p.uticulars per a lexpo-sició de la Dclegació del Govern dela Gener"lit"t a Madrid

'16, l. Quadre: Estudi per a I'altarde la Verge de la CandelaFrunccsc Galolre- Oller. c. 189060 x ,,0,2 cmRes!.: M. Toneu, L. Balusi. 1995MDV, Valls (Alr Carnp)Núm. d'inv. ~77

·,642. Quadre: Sant Francescd'AssisPere Gastó j Vilanova. segle XX120,) x Ir~,'í cmRes!.: M. Toneu, 199'5MDV, Valls (Ah Carnp)Núm. dinv. 79

46·t,l. Quadre: Poble marinerH"!',,el Chalu i Sans, 46.2 x 73,5 cmRes!.: L. Haluxt. 1995MDV, Valls (Alt Carnp)Núm. dinv. 4HH

,.6,.4. Quadre: Llibresjoscp Mcstrcs Cahanes. 1942'í2 x 6'í,'í cmRes!.: 1.. Balust. 199'íMDV, V"lls (Alt Carnp)Núm. d'inv. ,'43

46"'í. Quadre: Carrer tipicJosep Truco i Prnt. segle XX6'í x 925 cmRes!.: L. Halust. 1995MDV, Vnlls (Alt Carnp)Núm.dinv. ~II:;

4665. Quadre: PaisatgeR. Duran Cumps. c. 192225,2 x 27,'í cmRest.: N. Cilart, 199'5MCM, Munrcxa (!lages)Núm. d'inv. 977

4666. Quadre: Paisatge urbáPuig Faura, segle XX. Hl x 65 C111

Res!.: N. Gilart. 199,MCM, Mames" (Bages)Núm. dinv. IO--fI

'1672-'1676, 4681: '1682, 46H8-4691:Onze quadres: paisatges i retratsjoxep Dalmau i Rafel, principis delseglL' XX. divcrscs midesHes!.: N. Gilnrt. 1994 i 1995MCM, Munrexa (!l"ges)Núm. dinv. 6'í5-663

47'í4. Quadre: Retrat d'AlfredojaenOliver. 19'11,HI.':; x 6S,) cmHes!.: M. Toneu. 1994Faculta! de N:llllica de Barcelona(Ban.:dones)

47'55. Quadre: CoPia del retrat deGalileu de G, SuttermansJ Batlle, 1843, 59,5 x 50.'5 cmHes!.: NI. Toneu, 1994Facultar de Náutica de Barcelona(Barceloncs)

4756' Quadre: La primaveraAnroni Vil" Arrufat, 1919184 x 301 cmRest.: M. Toneu, N. Gilart, 1994MCM, Manresa (Bagex)

Núm. dinv. 837

4757.' Quadre: La tardorAntoni Vila Arrufar. 184 x 301 cmRes!.: M. Toneu, N. Gilart. 1994MCM, Manresa (Bages)Núm. dinv. 838

4759 Frontal d'altar: Mare deDéu de la Mereé entre dos sants16H6, 114 x 217 CI11

Hes!.:M. Toneu i S. Samaniego, 1994Capella de la Concepció de l'esglé-sia de Pujalt (Anoia)

4766.' Portes d'orgue: Sant Perei Sant faume, AnunciacioAngélica Andreva, segle XVl1273 x 1'53 cm (cadascuna)

Res!.:). Zornoz.a, N. Cañameras, 1995Església parroquial de Sant JaumeUlldernolins (Priorat)

4772. Quadre: Retrat d'bomeCaries Perelló, principis del scgle XX30,4 x 26,3 cmRest.: M. Toneu, 1994MCT, Tarrega (Urgell)NÚ1ll. dinv. 1714

4773. Quadre: PaisatgeCarles Perelló. principis del s. XX50 x 75,5 cmRes!.: M. Toneu, 1994MCT, Tarreg« (Urgell)Núm. d'inv 1706

4774. Quadre: Retrat d'bomeRamon Alsin.i i Amils, fi del S. XIX64 x '54.'5 cmRes!.: M. Toneu, 1994MCT. Tarrega (Urgell)Núm. dinv, 1756

4775. Quadre: Sant Cristofol ambelnellFruncesc Mars~1Figueras. mitjan s. XX124,7 x 84,5 cmRes!.: M Toneu, 1994MCT, Tarrega (Urgell)Núm. dinv. 1751

4784. Quadre: Dues gitanes asse-gudesIsidre Nonell, 1907 175,5 x 200 cmRes!.: A. Carreras, 1994De la Col·lecció Godia per alMNAC/MAM Barcelona <Barcelonés)

4785 Quadre: Dues gitanes demig eosIsidre Nonell, 1905. 81 x 150 cmHes!.: A. Carreras, 1994De la Col·lecció Godia per alMNAC/MAl'vl Barcelona (Barcelonés)

4786. Quadre: PaisatgeJoaquim Mir, 91 x 105 cmHes!.: A. Carreras, 1994De la Col·lecció Gódia per al MAGGirona (Girones)

4788 Quadre: El ribot, LledoMari" Llavanera, c. 191971.5 x 86 cmRes!.: M. Toneu, 1994MNAC/MAM, Barcelona(Barcelonés)Núm. d'inv. 4300

4789. Quadre: En Semison deTossaFrancesc Serra Castellet, c. 1944176 x 102 cmRes!.: M. Toneu, 1994MNAC/ MAM, Barcelona (Barceloncx)

Núm. d'inv. 40474

4792. Quadre: SantjustS. XVIII. 155,5 x 105,5 cmHes!.: G. Flinch, V. Homedes. 199'5Catedral de la Seu dLrgell (AhUrgell)

4794. Quadre. Pal-las introduintla Filosofia al Parnásjoaquim Torres García. 1911126 x 383 cmRest.: N. Pedragosa, A. Sabartés, 1994Institut d'Estudis Catalans aBarcelona (Barcelonés) per a l'ex-posició «El Noucentisrne. Un projec-te de moclernitat .. al Centre deCultura Coruernporania deBarcelona (Barcelonés)

4810-4815. PIafons per a baldaquí:Expulsi6 d'Adam i Eva delParadis, Anunciaei6 de la Marede Déu, Monestir de Monlserrat,Sopar de sant Benet i santaEscolástica; Oblaci6 de santRodolf i Etüerrament de la Ver;geJoan L1imona, 1912Hes!.: Equip de I'SHBM i Á. Espon.i1995Museu Etnografic de Ripoll. Ripoll(Ripolles), Núm. dinv 289'5-2900

4818. Cartell original: L' D'Or,Festa major de SabadellGuaix. A. Vil:t Arrufar, 1917115 x 74 cmRest.: M Toneu, 1994MAS, Sabadell (Vallés Occidental)Núm. dinv. ]792, pe!' a lcxposició·A. Vila Arrufar Obra de 1912 a1942" al Saló de la Caixa deSabadell (Valles Occidental)

261

Núm. reg. 4641

Núm. reg.4759

Num. n~g. 4819

262

NlIm. mg. 4868

Num reg 4919

Num. n~g. 4921

¡H I') CarteU origina!:Serpentines de Festa Major

(;lI,ll\ Aruoni \'i!:¡ :\ITULIl. 1912

1! 1 \ -() .mHl.'..,l .\1 Tone-u. j()9,

.\I.\~, ,,,h.lcldl (\',,112, ()cClclent.rl I'\U!1l <..1"111\j-t)(). pc-r ,1 lcxpo ....ici(·)

.:\ \·i!.1 Arrufar. Obra <.k 1912 J

ll),2· .¡] :-";¡]ú dl' b Caix.r dl'

~ah,ItIL'1I (\'"Ik, Occidental I

¡H2'), Quadre: La placa de SantSebastiák.uurin .\l;¡rtí AL....in.i. sl'gle \1\

!()., x l r l vrn

Ik .....1.: 1\1. Tone-u. 1 ()().¡

Cl.s:l-,\llIseu 1l;IU C;lsal.s del \'endl"l'll

t Ha¡x IJl,lll,dl ......) PL'I" :1 l'l'xp(\sici{')

.kc-tr.u <..k Ittrcl.'loll:l" .r! Ce!ltrl' dl'

ClI1tllLI C()1l1l'lnpor:lIlia dl'

1brcl'loll:1 (ltll"Cl'lolll'.S)

11'\511, Quadre: Ret rat de MaríaPibernat1~11.I" .\Lrll,,1. I')IN, 110, ')(, cm

Rvvt.: .\1. Tone-u. 199-1

.\1'\:\(: .\1:\.\1. B:lrcl'l()J1J (lbfCl'l(ll1l' ....l

'vum d'lm 120Hú

¡H,ll Quadre: Ret rat de donaI.Il11..,\krCltk. 1t)J- ()O x HU cmIk..,t \1 T()1lL'U. Jt)l),

.\1'\.\<: \1:\.\1. B.\rcdon;1 (Barcl']onl.·..,)

xum. dinv 115.H().,

,H.~2. Quadre: lndis americausJ :"':111/.Amlxl. .....\.\. . ..,9.'" x ()l).X cm

Ik ....t .\1, Toneu. l()()-¡

(;l'l1lT:dll:11 tll' Cl!Jlun\·:I. Art-,

I'Ll, ....tiqUl'...,. Ibrcl.'1ull:l (lbrce]oJ1l.· .....)

IHh'i, Quadre: Paisatge de Bándol1< ) ep eh- Togore.s .. s, X\.. '.2 x H6 cm

Ik 1.: 1\1,TOIll.'lI, 1()<).¡

Cul'kl."l"i(') p.uticular 11<.'1" J lexpoxi-

l'i() ,,1':1 NOlln·nti, -,m«: lln projeclt' de

!lJ( xh-ruu.u -r, (:CCB. l..klrce1()1l;¡

( H:II"(·l·lutll, ...,)

¡H(,(, Quadre: La Mare de Déu teí-xint, sant josep trebaUant lafusta i el nen Jesús ajudantEl Tal/el' de Natxaret\Llll'll 1.(')IX'z. nn. C !"I1()-!..,H2

121 x 125 .., cm ;1I11hm.ircHe-,¡ :\. Clave-rol. .\1. Toncu. 199"

.\!()lll' -,ur de S,ml IbrtOIllt'lI dInc..\Ltll()fcl (lbk':lr..,J. 11úm. dinv --

IHC,- Quadre: Mare de Déu delRoser i els misteris a! voltantvl.uc-u I.0Pl·/'. fi!l. C. 1':;-':;--9

1 15 \ ! , 1 cm. 111('.....1l1:1rl' policronul

,lphl';I\

Ik:-.1.: t\. Cb\·el"o1. ,\1. TOJ1l'lI. 19l)'"

1\IOlll':-.tir de S:lllt Ibrt01l1L'1I d'lnc;¡

\J:¡II(lrcl (Ibk':lr.s). nLJ111.d'im' --'X

IH(\X. Quadre: La litare cosilll

Anlolli \'i!;l ArrllLI1. 1()IH. H() x ,,() (']11

lk:-.l. .r-..1. "['Ulll'lI, 1994

Col·kn·j(-) p;lrtiut!;¡r per :1 l'L'xpo.si-

ci(') ,,1,:1,1\,J()llt·l'llti.s1l1L'.I'n projecle lk

Ill()(k·rniut .., C(:CH. Ibrce!otlJ

(1~;ln'l'hll1l·, ....1

,11-1 Quadre: Notes amb gerani.\l.tn~1 .vndn-u. [<)lH. 12, x ().:; em

Ik -,\ .\1 TO!ll·U. ¡¡N¡

C()lk'lYlo p.uu.ul.u pcr J l"l'\P() ....I-

t'i(l -El 'vouc-c-ou ....me \'11 pfOJl'CIl' de

nuxk-rnit.n . CCCH. H,lrn'I()J1~1

(!\,Irn,lo!ll'..,l

¡.I'C2 Quadre: Figura

Fr.mc'c- ....l· I )0111111go:"'eguL¡ ......l'gk, \\

le) x 5H.'" CI1l

lk..,[ .\1. Tone-u. 1()l)¡

B.\lIH. \·iI.IIlU\';1 i l.r Gc-hru (C:I1T;¡fl

'\Úlll. clinv 1"'.s:~. !wr;1 l'l'xpo. ....icio

..1·:1:'-JUIICl·1l1i:-'l1ll'. 1'n pn)jl'l"1l' de-modvrnit.u .. .tl CCCH. H:lrCL'I()Il:1

(H;lrn·lolll·, ....l

IXi.1. Quadrc: No;" asseguda.1() .....L'p ti l' J"()gO["l·.s.c !()21. 11,':;x2-1

cm

Ik .....t.. 1\1. Tone-u. 1 ()().,1\,\11\\'. \'il:IIl()\':1 i l.t Cdtrú (C;¡rf:lf)

'\ÚI1l. dinv I().!I. PlT:1 l"l'xp() ....it·j()

El \"ollcl·llti"'llll'. tn prolecle dc

llH)lkrniLI1,,;1I C(:CH. Ibrl'l'I()ll,1

(B:lrn,l()lll'''')

¡H- 1. Quadre: PaisatgeFr.uu« -,c \·,I\Tl,:dJ. Il)j 1.':;1 x ().:; .m

He....!.· .\1 Tone-u. 11)t)rArxiu l.lu¡ ....1\{)I1L't i l ;:m. IXT ,1 lc-v-

po..,IC]()"El '\Olll·l·lltl -,ll1e "11 pn))lT-

te tk nu xh-rtut.u .rl CCCH

IbfCd(IIl:1 (Ibr'l"eh)]ll: -,)

I~C"'. Quadre. Natura martaj.rumc .\krC:l<..k. 1()lh. -., x IO() em

]{e .....1.: .\1. Tone-u. l()!)r

O)l·kcciú .IauIlll' I\krc\tlc. Pv" ,1

lcx¡». .....il·j¡") ..1,:1N(HJCl·nli:-.1lll'. "11

projlTll' t!l..· modcmu.u ..

.tl CC( :B. Ibrcel()Il:1 (lbr'l"l·l()lll·, ....1

·IH().!-·r~"NH i ¡l) 17. Vuit quadres:retrats i gerro amb flors.Io .....cp l):tII11:111 i Rafe-l. l' jt)()o. divc-r-se.-, uuck-,Hest. N. Cibrt. I()<)'"

.\IC\I. '\bnrl',s:l (Ibgl' .....)

'vúru. d'il1\ Ú 11. () ¡"'. () I(). (¡ ¡(J. ()..,n.().., l. ()..,2. 10 l'

191111, Quadre: S'III/ Celdoni

11- x -H CI11

Rv-,t . C. Ikll\jlll'Llinl' . .\1. Tone-u.It)I).,

.\IC.\1. \1;1[1I"l'''';1(B,lge ....)

'\úm. dinv II¡

¡')112 Quadre: Sant Bernat deClarfl"(lll

I(J.! x IOH.':; Clll

Re....!.: '\. (;i!art. Jl)()..,

.\1<:.\1. .\\:¡nrL ....,;¡ (Ibgl, .....)

~Ülll. d'in\' 1016

1') 1') Quadre: Ve'1(e llel" se/llolors[OS.'" x ()H,::' cm

Ik .....l.: ,\'. (;il:lrl, Il)(J--)

.\10\1, 1\\:¡n rl'.s;r (Ibgl·, ....l

NÚlll. d'ill\' 1()H)

1')211 Quadre: Críst

I J5 \ ()H cmIk ....¡ '\ Ci1.lrt. 199":;

\IC\1. vt.mr« .....t (HJgl"~l

xum <..1'111\102-

rl)21 Quadre: IrnmaculadaU":;.':; X t).1.':;l"1ll

Ik ....l '\ Cibn. 1()l)':;

\1<:.\1 vl.mn- ....,1 (Ibgl':-')

'\L1Ill. din-, lül "

¡1)22-,¡().!(). Cinc quadres: santscremltesSq.~k· \\'111. (12 x (r cmlk:-.t. .\1, Tone-u. I()t)':;

1\1<:'\1. .\bnrl' .....;1 (lbgl·.S)

:'\'11111 dinv 1021-102..,

S(l.!L Quadre: LfI MuslJera

IJ;lhl{) Hui/. Picl. .......,(). J()(){). ¡11x ·¡H em

Ik .....t .1>..1. "]"Ul1l'U . .J. \1. Xnrtic. 1l)()':;

Col·k'n·to p.uucul.u pvr :1 I"l'XpO' ....I-

(l() ..Pit·;L..,.....o. p:ri .....;llgl·:-. JH90- ¡t) J2,,\lIJH. H.ll"cl'l( m.: (B:lrcl'l()]ll" .....)

..,()2- Quadre: Cast ellers. 4 de 8 a

la placa del Blat de VallsPnnc-rpr: ....de-l ....l'gll- \\.. <)11.":;\ -5 .m

Ik ....[ .\1. H()(:l. Jt)()..,

\1))\, x.rn- (AII c'lmpl

.,(J2X Quadre: Guitarristar. L¡...,\,tIlll"lH). "'L'gk' \.":\ . .,.:; x 1(1 e m

Ik..,t l. B.¡]u -,1. 1. Donn-dcl. 11)1)':;

\11)\ v.ill-. (AIr c:.lmpl

'i112')-'itl-, 47 quadrcsAntou¡ C() ....u. prime-ra mc-it.u de-l

....l·gk, \.\.. di\ cr:« », tl·llll' .....1 mide .....

Ik"I.: lquip de I'Slm,\1. 1')')'C()l,k'n'i() p.utivul.u. plT.l l·expo...,l-

e-lo tll' 1:1Ikk'g;ICiú de-l t iovc-m de

l:t (;l'!llT;¡[it:ll dc

C:l1;¡[llllY;¡ ;1 I\\adrid

':;(l'h. Fragtucnt del 1110nU111cntdedijou« sant: Calvari.]();lll ltrun. Ih.J,-. 202 x IX.., em

Ik .....t.: ,\1..1 (~r;ll·i;1. .\1. CUil:lrt. L

Dome-de-l. r. H,¡]u.st. J()l)'"

Prov v de Ll p.I1T(l(jU;:\ eh- S:1Il1

TU1l1,1'"ti l' Cl~:1r111. F.....gll-:-.i,1 dv .......1111

.\Iiqlll'll de \·il·I11;1 (\':11 dAran r

'ill-H Quadre: El gegaut encantat:"',11l11,lgoIÜl"'lll()!. JI)J(). ()() x t)() t 111

lk -,¡ r, H,llll"'l. ll)t)":;

\11),\1. .\1()I11'....tir de vlont-c-rr.u.\!tll1l. ....¡n)1 (ltlgl' ....l

'>lIH1. Quadrc: Re/ra/ de jaci,,/Verda~lIer

p, ()]¡\e]LI. !t)(}I). -l.., x h(),'" un

Ik ....t.: ~, :"':IIl1allil·gO. L. Itrlll .....!, 1()1)':;

(\'lltrl' Fxl·ur .....¡olli ...,u de C¡UlllllY;¡

H,lrcd!lll.! (lbrcl'lol1l·.sl

.:;(lH':;;'.Quadre: S(",I lsldor deSel'il/",\1. \';I~Tl·d;1. [--'0 x 11,).'" ~'1I1

Iks!.: 1\1. T(l1lell, I()(J--)

,\1( :(;(). ()l()[ ( ;;lrrotx:ll

NUlll, d'im' ':;()'12

'iOH').Quadre: Santa Rosalia~1. \'''ITed" , IHOI. IH),'; x 7H cmIk:-.l.: ,\1. Toru-u. 199-1

,ICCO, 0101 «(;:IJ't'Olx"lNÜIll. dinv ':;9-11

'iO')!: )O'!5: 'iO,)'i: 'i097-)100 7CarteUs originals per al concurs:Los cigarillos Paris SO" losmejores1')00, UO x ')0 "111, .rproximadamcntHL"\.: 1.. l rorncck-l. 1.. B"I,I.'\. I ')')'i,ICCO, 0101 (C:IJ't'Olx,,1Núrn dinv 2H92, .2H'6. ':;R2. 2B9.l.2H7 ..., 2HH·¡, lB"'"

'i I'IH, Quadre: Retrat de Tomas deLOI"L'I1Z:IJ1:I-Blltrón e lr.mrcgui, hishL'

de Gir0I1:1

.I0:m C"r1L's l'"nY<Í (17))-11'\"101I:lO x 11111,'1cmHe ....r.: F. Arruiz.r. 199':;

Bihlio!L'CI Pública de b Gcncralitutdv Catalunya. Giron« (Girones)

'ir5 Quadre: Sant Raimon dePenyafortSegk :\:\"11, 19~.x 11 ~ cm. més m.ueRcvt: H 11:lrr",'hin", 199'iACldl:mi:\ de BO!1L'S LlctresIbrl'l'l()n:1 (Ibn:dones)

PINTURAMURAL

2K 11.' El [udíct finall'mturc ....rcn.uxcntisrcs. signades id.uadvx. ¡':;H9 (gri,"':llles)He,'\.: (;. AI",ml"r", 19H9\'011:1 dc ¡'csglL:'sia de Santa Mari.:

d'Artic-, (\':11 dArnn)

2K,,2.' Escenes de la vida de laMare de Oéu i decoracionsl'in:lI, dL'1,eg1L' XV111Hes\. C. AIe''''I"r:, i equip, 1'!1'\9CI111hril dc I:t Mure de DL'U del san-tuari de F:l1g:trsL" l'oblcta de l.iller (Bergucda)

2H ¡.¡ ." Pintures murals, set frag-ments ja traspassats a suport detelaRornániquc .....He.....r.: :'\. Pedragos:t i equipo (tr:tsp~t.-,;t nou .....uport L 19Ht)

Provinvnt dv S:lIlt \·icen<.; de Ru-l\ll)CS. S(l1.";()!1:t(S()ls()!1cs)

2H·¡H" Pintures murals modernis-les, a la cúpulaHes!.: (;. Ak:'IIlI:¡Lt. H. Roca. T'\lo1inl'. H. Sen ....crrich. C. Adrncl!aI'!H'!

x.uitu.ui de' b '\\:¡rL' de Déu delIklllL'i, Ak'anar (J\lonhE¡)

2H':;O.* Pintures murals romání-ques amb escenes de I'Antic i elNou TestamentSegb XII-XIII¡{es!.: :-.J. Pt.:'dragosa. R. jimcncz. N.Hos, 19H'!E....gll·si:¡ de Santa Maria de Barher~¡del V"llés (Vallé's Occidental)

2K'i5.' Pintures murals de lacapella de Santa EscolásticaSeg1L's\,\'II-X\'111Ikst.: ,\1. Tonell. x. Ros. primeraintcrvcnció 19H9-90 .. ..;egona in ter-venció 199':;

Capcl!a lateral de l'església delmoncsrir. S:1I11 Cugat del Valles(V:dll:" Orcideruall

2'!)().' Pintures murals al fresede l'escala principal.lo .....vp l\1ingllellRc-xt.: ,\1. Toneu. M, Gómez, 1989j)ip"I""'ú ele Lleida (Segria )

:105'i' Agnus DeiJ{()11l:1I1il'. segle XIIHe....I.: J. Pcr.r ( .....egona intcrvenció)

1')95Timp.: duna pOS(:l dingrés al claus-Ire del mone .stir, Santa Maria deVil.ibcrtr.m (Al! Ernporda)

,\'i77' Pirrtures murals: frag-ments de figures de sants i sane-fesHOJlónic. .....egle XII

Ik."'I.: R. St:nserrich, e Admella. N.Ro,s, 1'. Rovir.i. 1990 (segona inter-

\'L'I1l'i(); 1()91 (tercera intervenció)

1-~~gIL·....i:1 parroquial de Saru Cristofol

T(lsse~ (Ripollc»)

,PCJH.' Pintures rnurals del presobiteriAntoni C"I:II" Gomis, 1954l(es\.: N. I'L'dr"gos", M, Catala, 1990bgl0si" del l(oser. V"II, (Al! Carnp)

j-'N).* Frese deeoratiuSeg1L'X\'IIIHe,). A. Carreras. 1990Esgl0,i" del l(",er. Valls (Alt Carnp)

r~l.' Oescobriment de pinturesrnurals sota els arrebossatsS, XIIIl(e,'\.: ~1. Scrra , 1990EsgIL' ....ia de Sanr jrxm Sesrovires. laTorrc-Ramona. Subirats (AII

I)L'nelIL's)

5772' Oescobriment de pinturamural sota els arrebossatsS. \111Iks\. .\1. Scrra. 1990E.-,g!L· .....i.t de Sant Salvador de

Cabrera. vallbonu dAnoia (Anoia)

5775' Pintures murals de I'ábsrsH()llúnic~l(esl : H. Scnserrich. C. Admella, E.I ínuxmnnn, 1990

EsgIL'si~1 de Santa Maria de CererolsSúria (lbgt:s)

:~-'-':;* Pintures murals italianit-zantsSL'g1e\,'1Ik,,\.:.\1. Serr",.\1. r\olla, A.Carrcra-. L lsonasrre. C. Oli\'é1')')O-I'!,)2l\lir:tlk ......Caxtcllví de Resanes (BaixL!ohH:-gal)

5~76' Pintures del VigatiiRcst.: E. .Iuli'" 1990BihlioIL'C\ de lAteneu BarcelonesBarcelona (Ibrce!ones)

577H' Pintures murals: personar-ges recolzats en una balustradaI 'i)+ I 'i'i7 7)(, m'Rest: le jiménc> , C. López, EMaruncz, S. Rodríguez. E. Sanz, Lde Villalonga, F. Vez, 1990-1992Paret del refcctori, monestir de Santjeroni de la Murtra. Badalona(Barcelones)

3779' Pintures muralsA. Clapés, X. Nogué». 1. Pa....cu~¡j !

T Lostun

Hest.: J. M. Xarrié. .\1. A. Heredero.1'. Paret. ~1. Egea, 1991-1995Casa Milü -La Pedrera". Barn:lonJ(Barceloncs)

37HO'. Pintures muralsAntoni Viladomat

Hes\.: M. Marques, R Roe", 1(.

jiméncz. 1990Capella deis Dolors, bglésia deSanta :\lari:t .\blarÓ ('\lareSI11L')

37H I ' Pintures murals rornání-quesRest.: L. Balust (prospccció i L'."ludi)

1990Esglési" del Castell de Mur Il'ctll:tr.'.lus."';¡)

37H4' Escenes de la passió de)esucristGotiqu: ...·s. Aprox. )40 x 70 C!1l

Hes\.: l'i. Pedragosa, A. Caiazza. P.Sánchez. M. Fagcs. A. de CasI ro1990Mur de la nuu de lesglésiu de SantPcrc. Terrussa (Valles Occidental :

57H)', Els quatre evangelistes (?)o escena de guerrers (?)Prerornaníqucs, segle X

267 x 367 cm

Rcst. N. Pedragosa. A. de Castro. A.Caiuzza. P. Sánchez. P. Ferrer, S.Sarnaniego, C. Arrnengol. 19'!(J-') IAbsi» de resglési:t de Sant Pcrc

Terrussa ("allés Occidental l

,PH7' Pintures muralsSegle X\'IIIRes\.: N, Ca numeras, 1990Ermil:\ de la Mare de Déu del'Esperunca. Crurlles (Baix Empord.i )

Núm. req. 5022

263

Núm req. 2848

Núm req, 3768

Núm req. 3776

Num. "'9. 3784

264

Num. "'9 4079

57')Z' Déu pare (descobriment)Fi de! Sl'gle 'XV, in¡r¡ dd XVI

He.st.: e Espinalt. C. Pr.us, P. Di.rz.M. Toncu, :VI. Uroz. 1')90E.....gll·sia de S:IOI:l Mari;! dArtic-, t ValdAran )

,)')0 l' Pintures muralsFornícula ...,egle......\I\"-XY: la n.:.....ra.

"egles XY-XYII: "l'¡¿1e X\'JII. ,\EI,'1') x 'I'~I::; cmRes!. c:. Adrnella i R. Senserri"h

I'NIS:tI:1 de ['Ángel. L'sglé."i¡:¡ del moncx-

tir del P:tlau de Pl'dr:tlhl'sHurcclonu (Barcl'lolll'.")

:192H' Pintures murals decorativesFinals dd "l'¡¿1e Á'VIII

Rc--t.: P. Perct . .J. Zornoza i ! . juli.t.1')91Seu del 1l0U Muscu Comarca]

T:IlTega (Urgell)

.1l) 2l).· Pintures murals decorati-vesSegle XYII

llest. C. Admcll.i. L. Il:llust, 1')9 I

r\nliga t: ....glésia parroqui.r! de- lavl.rre de Déu dd Pral. FiguerobdOrc.iu (Pallars .Ju......<¡)

5'),l- , Pintura mural a l'absís.motius decoratiusSegle X\'I (')

Re-..-t: E. Soler. P. Rovira <dc .sc-obri-mcnt ). 1991Fsgll'si:1 parroquial de Cu:trdiadArc-. (Alt ¡'rgdl)

.195H.' Pintures murals popularsS,'gle X\'III

¡ks!: 1). Rovir.i (de.<;c()11rilllenl). eIbcqLlt..:l:dnl:', P. Esc:¡tlLtr, 1. l k-iru-n ,I 'J'J IEsgl('sLt dl:' Sanl Mart¡ <.lL' l.lcmcna(( ;ir{)ncs)

.l'J5'J' Pintures murals a I'absisR()núnic.¡ues

Re....,1 . J .\1. Xarrié. P. R()\·ir:1. ESole-r. A. l lercdcro. Extucli i de ....,co-brirncnt. IlJ91-l):,

I,:....,glési:¡ parroquial de Ibiasc:¡(Pall.tr-, Sohira)

·.00·,' Pintures murals decoratí-ves de les c1aus de volta del sos-tre del refectori~l'gk \Y. tran .sfonu.u en el :\\'11 per

nuuiu .....c-tcti«: ....

L\k ....tr. ..: J Gcrardo) i arrobo ........al en

\.:1....q.~k XI).: pcr mor¡u .-, x.mit.rrixRe-t. R Jilllénez i c-quip de ISRIlM19')1- 1')<)3Moru-stir de Sant jcron¡ de laMurtr.i. Buclalona (lbrcc!ol1cs)

.027.' Pintures murals decorati-ves amb motius florals i herál-diesTrcrnp. Anonim. 1'116 i rcst.iuracióde Sord0, IH<) I

Aprox. H x '1'1 t x 2·....'1 1ll

Rest: C. Thic" .1 Zornuz:!, 1991Capella dc Sant .lordi de l'esglésiadel convcnt de Sanl Frunce .....c

\'ibfranG¡ <.Id Pencdt:.·s (Ah I)enedes)

.06,1.' Pintures muralsRest.: M. Scrr.t, !<)<)2 (deso)hriment)

M;¡si:¡ -Lr Cortada .., J>uig-reig

(Ikrgued'¡)

~l()7W Pinrures murals: motiusdecoratiusSegk XVI(,)-X\'II

Supcrtícic pintada aprox. 15111-

¡{est,: S. (;:¡rcÍ;¡, ]992

Es~lt'si:1 de Santa EuE'tli:1. Ext.ion

(Pall.u» Suhir:¡)

·.079' Pintures murals de l'arctriomfalIk<t.: e Adrnclla. L. Iblusl. 1992Esgll'sia dds S:lJ1h ju ....,t i Pa ....tor deSon. Ah Ancu (]>;tll:ns Sohira )

~lOH2· Pintures murals a manerade retaule: Anunciació, Déu Pare,Epifania i arcades amb santsMides: -I'(,() x 'j'-,llll

Res!. e Admclla. 1<)92Ermita de la l\LtrL' de De-u. Biurc(Pnllur ....Sohir;¡)

"iOH3' Pintures murals de la voItai nervisHes!.: Taller Son. Il)<)2

Capella de Sant Eloi. Son (Pall.ir«Sohirá)

40HH' Pintures murals del se pul-ere d'Elisenda de MontcadaGilti", segle XIV

-170 x 2'.)7 x (y"O III

Hes!.: C. 01i\'L', A. Huiz de Conejo.1992Es,~:dL'siadel monc ....tir de-l P:¡\;¡U dePedr.rlbes. Bnn-c-lona (Barceloncx)

~lOH9· Pintures murals. voltes,parets i deu capclles lateralsSegle XVIII

Rcxt.: P. Rovir.r. 1<)l)2

Parroquia de S~IIl! l'crc Sant Perc

Pcscndor (Alt Emporda)

.090° Pintures murals / telesenganxadesAllegoric ....del u-mp ....i J:¡ justíci:\.1 M, Snt. I'!OHHesl.: N. ]>cdr;¡gosa. )\'1. Toneu i

equip de I'SHB~1. 1992Saló deis ]l;¡SS()S l'crduis del Pabude .Iu.<;tíci;¡, Harcclon.r (lbrcl'lolles)

-10')l' Pintures murals decorati-ves: motius geometrícsRom.miqu« ....Hes!.: 1'. Rovir.i. I '!l),lE.....gk ....,iade S;lIlt bde i Santa\·ict{')ri:¡Sauh-d.t. ~,lIlta Colorn.i de Farncr-,(Seh'a)

'IO'!~' Pintures murals al freseamb zones al seco l'Anunciació,Assumpcló, Pentecosta i Nocesde Cané.Aruoni Vil.r-Arrufnt aprox. !9+1-!<)·1')

S'7() x 2";0:\ ....'7'1 rn

l{es!. C. I'spinalt, M. J Gracia, A.Ikig i B. lrigorav. 1992S;¡lltuari de I:¡ t-.larl' de DL'lI <.k· 1:\Salut, S:!I)addl (\'alIé', Occidcru.rl l

" IOZ' Pintures murals del presbí-teri de I'esglésiaMiqucl C()St:l, ]9 + '1Hes!. C. F'pin:!It. 1992l'urroquia de S:lI1t Andreu <.lL'Mainns. Castdlldlit dd Boix(l\age,')

+ IOY Pintures murals'\¡¡qucl Farrc. 19....--19 ....9. SU¡WrfÍL'IL'

tot.il: 5111

He"t : S. 1'1:111,', 1')92Temple cxpi.uori del Sagr.u COI' del

TiludaboBarcelona (Ibn.:elolll's)

-, 10';' Pintures murals de la volta]ku'roquc ....,. .I0 ....,l·p Bal. GI. 16HOIksl.: .\1. ,\larqul·.<; i equipo 19<)2

Capcll.: de San! l'uu. lnstitutdl-xtud¡ ....,C:1I:¡bn ....,.Ibrcelon:¡

( 1~:Ircel( H1l'S)

'1 I 15' Restes de pintures muralslixrudi: M. Se!'!'a,.J. Zomoza, 1<)92

Esg1L-si:¡ <.Ic Sanl Agu.<;tí. 1:\ Seu

dUruc-ll (AIt Urgvll )

+ II -1' Pintures muralsHe .....I.: P. Pan-t. ~1. A, Heredero i

equip de l·slm~I.19<)2Capcll.. del S:lIlt Sl:'pulcrl' o del J>L'U

de ];¡ Cn-u. Convcnt dels AngebIbrcl'lona (Ibrcl'lones)

,,1 I 'j' Restes de pintures al fresei dibulx preparatori sobre murde pedra1"0, 501 un

\{e .....t.: T S;úKhL'Z, Il)92

E....gI0 .....1:1 dv la Santa Crcu del C;¡.....tvllde' C"I:i1dl (Haix Pcncdes)

., I IC,' Pintures murals: marede-déu arnb nen, Agnus Dei, ángels iapóstols\{()llúniqul's

Hl's\.: C Sandalinas, IlJ92C:qx'lb de- Sant Tomas. Scu \dla del.lcidu (SL'grE\)

4 I 19" Pintures muralsHeSL: A. Espona. A. Ruiz de Conejo.1992Capella de Sunt Euduld del monestirde Santa Maria de Ripoll (Ripolles)

4 142" Pintura mural: crucíñxíóPan inferior de I'ala del claustreReSL: P. Parer. M. A. Heredero i P.Rovira. 1992Monestir de Sant Perc de Rodes (AltErnporda)

,114y. Pintura mural, cripta: ani-malet alatRcxt.: P. Paret, M, A. Heredero i P.

Rovira, 1992Monestir de Sant Perc de Rolles (AItErnpordá )

,t,394-4396· Tres plntures popu-lars de l'altar major i dues cape-Des lateralsMitjan segle XIX, IH60Hes!': L Balust, 1993Església parroquial de Sant Cnstofolde la Vall (Pallars Juss,tl

4406· Pintures murals del presbí-terlBarroques, 1721Rcst.: 1', Peret i A. Nuulart , 1993(primera fase)Església de Sant Pere de Navaja (AltEmporda)

,t409· Restes de pintures rnuralsde l'arc triomfalRoruaniques. Segle XIIlRes!': P. Rovira, 1993Santuari de Santa Helena de SantPerc de Rodes (Alt Emporda)

44 I 1," Píntures murals decorati-ves del sostreSegle XIXRes!': L Bos, Y Heinert. 1993 (pri-mera fase)Ajuntament de Dnrnius (Alt

Emporda)

4'112, Pintures muralsRornániquesHes!': L Pera, 1995Església parroquial de Sant EstevePcdret i Marzá (Alt Emporda )

4417." Plntures murals: lapidaclóde Sant Esteve ICruciflxióRomñniques. 1279-12HOCcrclc cstilistic formal per SantSadurní dOsorrnortRest.: L Pera, 1993F.s~lésia parroquial de San! Estcvede Maranya (Baix Emporda)

4422. Pintures murals, absis i aretrlomfalMiquel Farré. 1941ResL: S. Plans. 1995Reial Collegi.ua de Santa Arma.capella del Santíssim SagramentBarcelona (Barcelonés)

4424. Pintures rnurals, claus devoltaSegles XIV-XVIRes!': C. Olivé, 1993Capella del claustre del monestir dePedralhes, Barcelona (Barcelonés:

4429", Pintures rnuralsBarraquesResL: L Balust, 1993Ermita de la Mare de Déu de la

Plana, Pessonada (Palla" jussá)

4431" Pintures murals: Mare deDéu deis SocorsRes!': N. Gilart (reines de conserva-ció), 199:3Claustro de la Seu Vella, Lleida(Segriá)

~433· Pintures muralsFidel Trias Pages, 1961Rest.: M. Fonolleda, 1993 (primerafase)Parroquia de Sant Oleguer deSabadell (Valles Occidental)

4435· Píntures murals, dedicadesa Sant Uiser i Sant EsteveSegle XVIRes!.: A. Rorneu. 1993Església parroquial de Sanr Extcved'Araós (Pullars Sohira)

4631· Pintures murals, restes desanefes ornamentalsSegles XVIl- XV1JlRes!': 1'. Rovira, 1994Església de Sant Antoni, antigacapella del castell, Cornellá de Terri(Girones)

4640" Pintura mural (traspassa-da): flg. femenina asseguda aterra amb un cístell de fruitesjoaquim Torres García, 1926Rest.: M.T Sala, S. Noguer, 1993Palau de la Generalirar, Saló TorresGarcia. Barcelona (Barcelonés)

4752. Pintures murals amb esce-nes de la vida de CristJ. Obiols Palau, 1945Res!': M. Artígau, A, Clavero]. 1994Ahsis central de la capella del CasalVerge de Montserrat de Balsareny(Bages)4761. Pintures murals de la cúpu-la del presbiteri. Déu i els quatreevangelistesSegle XVIRest.: C. EspinaltEsglésia parroquial de Sant Julian.Garós (Val dAran)

4762, Pintures murals tapades delpresbiteriSegle XVIRes!': C. Espinalt, 1994Església parroquial de Sant Andreu,Salardú (Val d'Aran)

4764. Pintures rnuralsSegle XVIlIRes!': C. Cussó. C. Solé, 1994Can Quer. masía del terme munici-pal de Castellar del Valles (VallesOccidental)

4767, Pintures murals gótiquesdel timpa de la portalada roma-nica, Epifania1510Res!': P. Revira. 1994Església del monestir de SantaMaria. Lledó dErnporda (AltEmporda)

4809, 4817, 4825, Restes de píntu-res muralsRest: T. Sánchez, 1994Claustre romaruc del monestir deSant Cugat del Valles (VallesOccidental)

4828. Pintures murals, muresquerre de la nau centralSegle XVIResr.: M, J. Gracia. A Marsé. 1995Església parroquial de Sant Andreu.Salardú (Val dAran)

4833 Pintures muralsSegle XVI (')Rest.: N. Gilart, 1994Ermita de la Mure de Déu de MerliAlguaire (SeWi:,)

5120. Pintures murals decoratives1773Rest : p, Cui, M Díaz, 1995Església parroquial de Sant Maní,Alrafulla (Tarragones)

5123 Pintures murals de la cúpu-la amb escenes del martiri desant NarcísManuel Trarnullcs, segona meitat

del scglc XVIIIRest.: J. Paret, 1991Esglésía de Sa11l Feliu, capella deSant Narcis, Girona (Girones)

5126. Graflts incisos a la paret dediverses cel-IesSegles XVIIl-XIXRest.: G. Alcántura, M. Boada. 1991Antiga preso, Castclló dEmpúries(Alt Emporda)

5279, Pintures murals, pantocrá-tor a I'absis centralRornánic

Rest.: M. Toneu. J M Xarrié. 199'5Església de Santa Eularia dUnhaSalardú-Naut Aran (Val dAran)

Núm. reg. 4116

Núm. reg 4143

Num reg. 2817

266 Num reg. 2858

Num reg 2885

Nurn reg. 2961

Nurn reg. 2997

Num reg. 3686

Num reg. 3688

MATERIALARQUEOLOGIC

-e)") Fragmeru duna placa debronze, Gorgones i dos bustos(l,') x 20 cm[{t.......!.: .\1. A . .I()rh~l. ]l)l)':;

[Jf(n'\lll'llt de I~I vi!lu rom.m.; de1\11\'1 [klg:ld:1. .\lllSl'LJ S:lh':ld< JI"

\'il;¡ .....lT:1 lit' Rvu .....

(Ha!:.: Cllllp 1, núm. dir» 5()-(l

1(JOH. Tres fragments de mosaicromaIk,1. l.quip ,k ¡Slm\1. l'i')\!

jacimcru T( nrv Andrcu. l.lc-id.t(Segrí:l)

2(,12. Conjunt de peces de ferro:2 gerres i columnesS"glc- \1\

Ik:--.I .\1. T()n~...u i \1. (;(')lllL'l l()~()

Tc-.urv F()r1L1ny.Ikll~ (Ibi.\ (:llllp)

2ú()(k~()""(). Peces i fragmcnts cerá-

miesRe....¡ . l ). l.cu ........k-r. !()~·N.\1( ;.-\. (;,I\;l (Ibix L!ohrl'gJI)

2(){).>2UJ.1. ()2 i ú2 rajoles¡{l' .....!.:,\!. Tone-u .. \1. (;(')1llL'1. i I{

¡{(lCL [l)H()

1\11)CS, S( lb()!l:l (SO[S()IlL· .....)

2- 2:). Disset peces de cerámicaI{e ....t 1), l.cu ..........lcr, lIJH()

\ICI)H\1. \lonthbl1c (C()J1l.1 tic

IbrhlT;'I)

2- 11. Conjunt de peces de ferroRe.....i.: 1). l.c-u ..........k-r. j()H0

.\I.\ICI.I .. l.lin.u-, de! \:tIIL" (\·:lIlé·.'

(hil·llt.d)

2- ,2 Fragmcnt d'estuc policro-matHl':--'1. D. I.L,LJ ..........lc-r. 1l)~N\1C::\lt ILd;lglllT (\"oglll:ra)

2H2(). Fragn1ents de guix arnbferro i fustaH,'" . \1. A .1<>1'1",. I')K')

j.uinu-nt tk: To.....rl <.k \1{)r-\llll

\IC'\B, Ittl:lglll'r (\OgUl'LI)

2H,)--2H"ÍH. Guixeria islámica

Segk \1

H",I.: .\1. Í\ . .I()rlJ:\. I']K,!

;\ICN H, 1\;dJgucr (\"ogllCrJ)

2H().1-2X-=;. Tretze pect"s Ibcriquesde ferroIk,(: !'<¡uip SHI\.\I. 1'!H')

\ICDH.\1. .\1()l1lhlalll (COIlCI de-Ibrlk'r:l)

2H-ú-2HH=; Deu peces íberíques debronzeIk ....1. Fquip eh- I·SI{I\.\1. Ilml)

,\1(:1)1\\1. vkmtbl.u«: (C()IlCI tll'

Ibrlw[";l)

2HH()-21) ,1 Seixanta-sis peces ibe-riques i romanes de bronze(fibules, penjolls, siveUes, mone-des, ..)1k.,1. !'<¡lIIP ~HI\.\1. I')K')

\ICI)I\.\1. .\1()Il,hl:tm ,COIl':t ,k

Ibrl1LT:l)

2<)')5-21)=;':;. Tres gerres arnbnansa decorada de bronzeROIll;IJ1l'.....50'') -c Ir, em: 2ú x :;.:; em

2- x () em

HL'~I .\1..\ .I()rh.!. II)\JO

\I'\:\T. T;J1T,¡g()Jl,1('LIITagol1l' .....)

29')(). Rccipicnt de bronze arnbnansa móbílROl1ú. 2') x 11)"') em

I",s, A . .I()lhl. I'NO.\I'\:\l. '[";lrug{l1u (T;lrr;¡gOl1l· -,)

29S- 2{)()()-21){)H .. 1()()()

Catorze peces i materials debronzeRc-st \1.'\ .. Iorh:t I')'!O

.\I'\AI". T:IIT,lg()[l,1 (T:1]"r;1g<11l~'.....)

29h 1-2t)l)2, Trcnta-dues peces debronze (plaques.penjoll medie-val, puntes de fletxa, sívelles,aneUs i monedes)Rvxl.: 1\1. A . .1<>111:1.,\1.,1. lk-l C

Goul.t. 1()X()

.\1(;])1\1\1. ,\IUl1lhl:l1lc (COI"K:I lk'

lbrhl'r;l)

2()()5-2()l)S Fragments d'esculturaromana: 5 dits de bronzeHe" .\1.'\ .lmh.1. 1 ')'!O

.\I'\:\l. '1';lrLlg()n:¡ (T:lrr;Jg()!l~''''')

5()ÚS-5()()iJ. Cinc gerres rO(11anCSde bronze amb nansa decoradaEntre 1- i 2:; em tI';!I,)riJ

Re.....!.. .\1. .\, .Iorh;!. 1()l)2

\1'\A1'. 'l":11T:lg()Il;1(']';lrr:lg()lll' .....)

5()~(I GibrcU roma de bronzeHe,',a.: J\1. A, .I()rh;!. I()()()

\1'\Al·. '1';lrr:lg( )11;1(·]·;lrr:lg()[1t: .....)

5(,-1 Vas d'ús ritual de bronzcf{OIlÚ Iü \ dr.tnu-trc: 2.1 emRe." .\1..\ . .Imh.l. 1'J'JI\I:\:\T. '¡';Irr;lg< )11.1 (']'JrcIW)[1~'~)

5ú"":'2 Urna de bronze arnb duesnanscs1{O11l:l1l:1.2')'') x tli;lllll'lre: 21 x di.r-merrc: 12 ('[11

Hes\.: .\1. t\ .. ]orlu. I()l)!

.\I:\.-\T T:lrug()ll;1 (T;lrr:tgOJlL' ....¡

5ú-+56-(). Bronzes rornansRL'."!.: A . .Iorh:l. 1()()2

.\I,\¡\T. T:l1T:lg()Il;1 (T:I1T:lg()J1~'.....)

56"'H Urna bicórrica a torn,

granIk.'1.. \1.,1. Ikl. I'M)

j.uum-nt Cm Rumon. :1 .";;IIlI]X'tll)r

m:r¡':",J. CI( 'i 21 11

Gt'lll'uli1:11 de- (:;I\;duIlY:l. "';l'n vi

d'Arqlll'()I()gi:l. !\;lrl'l,I()[1;1

( Ibrccl()Il~', ....)

.1ú"":'()-56HO. Gerra bítroncocóníca ioUa feta a (naIk .....t.: .\L A. lorb.i. \1. e COuLI, I()H()

.IJCill1L'llt CIIl llom-ll: .....,1 ~.llll:l .\1 lk'

\krll':--, (Ikrglll'tb) CH ~ I 1I 1 I

Cll '1 1\' ')CL'llL'u!il:ll tk (:,n,dull\":1. ."IlT\ l'l

tI·t\rqlll'()!()gi;l. Ibrn']¡l1u

(lbrn'J¡)!ll' .....)

.l()SI-.J,()H5. Tres ccrárníqucs.tassa, vas petit i fragment detapadoraIk ....\.: \1. e C()ul.l. 1 ()Hi)

.1,ll'illlL'1l1 'vur.n tic ]"(k,l .. 1 PIJlg-rl'lg

(lkrguL'tEI) so ~p 2, S() ,..;Ii) I1 I

~() SI') 11

(;L'lll'u!il:1l lil' CILduny;1. "';l'["\ c-itI':\rqlll'()!u,l:ia. B,nn'l( 111.1

(H,lrn·j¡)J1l', ....)

5ilHI OUa a má, negra1k.,1. .\1.,1. Ild. .\1 C. CUlII.I. I')H')

j.uimc-nt Cm Itom-l!-,. .1 ~,11l1.l '\l.IrI,1

de' .\krlé·, (lkr¡.:unEII. CH ,11110

t ivuc-r.rlit.u <.k CILduny.l xc-rv l'l

t\".\rquL'()l()gi,¡ lt.mc-lon.r(lbrl,chHll' ....)

5()~=;. 5úH- ! 5()HH Un ferro idosfíbules de brouzeIk.'I.: 1\1.,1. He-l. I')H')

.J;ll'illll'llt C;lll Hom-lf: .....,1 .";1111.11\1 eh-\krl~':--, (lkrgunl:1 J. CH ,..;, 11 21.ell ~ I 1\' i CH '2 1t.ivnc-r.rlit.u de c.n,tlUlly.l. ~enl'1

tI·.\rquL·ol()gl:t H,II"l"l'li HU

( H,lrcl'!()J1l':--')

,;(,H(l, Bracalet de bronze1k.,I.: ,\1.1 llel. 1'M).I:ll'illll'llt Sarr.u tle I·Oc.I. ,1 Puig-rcig

(lkrguv(E!), ,..;() "';201 l·,

(;l'llt.:r;l!it:il de- (:;llJ!llll~ .r. ~lT\ l'l

d'.\rqul'()I()gi;1. H.lrn,l(lIl.l

( Ibrl·l'hl1ll' -,l

)()I)~· CerámicaIk, ....1.: E. F;ll1r;1. It)I)1

j.uiuu-ut 1-"<)[1 ..... de' c:.dull.l eh,'

\"illlh()lh (Ollh'.l de n,lrI)l'r:l)

\IC\)I\.\1. '\\¡lIllhLIIK (COlll,1 lklbrhl'r:l)

5()1)(),• Cerámica

1k.,I.: 1-:. F:thr:t. 1')')1

l.uinu-n: To......tl eh- k .....E:--.l·(HllVll',-. LI

Hih:t

1\ICI)HI\L ,\IOlllhl:l1K (C()lh',1 tk'

1\;lrhlT:I)

5()iY-. CerámicaIk.,' F. F:t hu. 1')<) 1

j.uimcnt CO\':¡ dv vkmtr.rl

.\IC1)H\I . .\IOlllhl.IIK «:il1K,1 de-H:lrIKT:I)

5()()~" CerámicaIk ....l. F. Fnhr.r. ]iN [

j.uinu-ut A\ l'l1l." dd .\l.d

\ICDI\.\1. \1()111hI.IIK (C()llt,1 de-lbrhl'r:l)

5760-57(, l. Dues xemeneies d'ar-gUa7(1 x .,0 cmRvst.: M. .J. Bcl. I')'JOJ:lcilllent d'Aigu:¡cuit, Tcna."''''';\

(Y,dks Occidl'nt,d)CL'I1L'ralit:1t de Cat.iluny«. Serve!

dArqucologia. Ibrcdol1at Ibn'elones)

.\762. 158 fragments d'estucIk.sL ~I..J. Be!. 1990.1acinlent dAigu.tcuit. Torras .....a(\'alll's Occidental)Gcneralit.u de Cat.iluny«. ServcidArqueologia. Barcclonu

( lb rcclones l

576.)-.)7(,'i. Tres p<.'Cesde cerámica!()'')CI11: !':;'':;xdi:lJllctrL'' 12'':;cmi

7 cmIksL ~I..J. Bd. I')'JOj.uimc-nt dAigu.rcuit, Tcrrass:¡(\',d!és OccidcntullGL'I1L'l"alit:1tde Cat.rluny«. ServcidArqucologia ¡breL'I<ma

( Barce!ones)

:\HhO-.oH6I Dues rnotlles de gresl.dat de hronzcIksl. Equip dl' rslm~1. 1990Provinents dc C:¡P,':1I1L'S

MASYIl Rcus (ilais Cump)

5H<JI Quatre plafons de rajolescatalanes vidriadesS \:\'11-\,'111\{L'~t. .\1. GC'lIllL'Z . .\1. Toneu. SFr.mch. L. 1\0n:lstl"c . .J. Zornoza.19')2IH\lB\'. v'il.mova i la Cdtrú (Garraf)

590'i. Urna de cerámicaNcolitic 1') x di.uuctrv: I'Í cm

Ikst. M. Á. .lorh.t. I'!') Ij.uinu-nt Foru del I{()~ (Bcrga)

Ceneralital de Cat.rlunya. SerH."idArqucologi.r. 1\:lrL'L'I()!1a

( Ibrct'I{)!1l:s)

5')06. Fragments d'urna de cera-micaNcoliticRc-t.: ~1. Á. jorb:t. 19'!l.I:ll'itncnl Fonl dvl Ho....(Bcrga)Gcneralit.u (k C:1I:IILllly:1. Sl:'nTi

d'Arqueologí«. IbrCL'I()Il;t

( Ibrcdones)

.l925. Setanta-ciric plats de cera-mica vidriada catalanaIksL M. G()IllL'Z. 1992PaJ'!úqLlía de Sant Nicolau deIkllplli¡( dUrgc!l. Ikllpllig (L'r¡(elD

5')2·1. Quaranta-nou plats decerárníca vidriada catalanaRest.: M. GÓIllCZ. 1')92Ajuntament dc Bellp"ig en lrgellBcllpuig (¡'rgeID

:l9):l-39'i".:l9HH. Fragments decerámica feta a má amb decora-ció incisaXcoliticIkst.: C Thirí. 1992,JacirnL'nt de la Cova del FrareMat.ideper.r (Vallcx Occidcntul)

Gcncralit.u de Catalunya. ServcidArqucologia, Barcelona

(Barccloncs)

39'i6. Nansa decorada de bronzeRomana. I"'L'Í x -l,) cm

Ikst.: :VI. Á. jorha. 1992.I~lcill1ent de Can Puig. t\1atan')(Marcsmc ), núm UE47

Gcncralitat de Catalunya. ScrvcidArqucología. Barcelona

( Ibrcelones)

.1<J'i~al .W~'i. Peces de bronze:medalles, monedes, segeLl, síve-lla, aneU i fragments diversos.Ikst.: ,\1. Á. jorb« i C Thió, 1992,Jaciment de la placa de Sant jaurnede Tortosu (Baix Ebre) 1990-1991:\ÚIll. 1002. 1003.¡'E2027 5"H. s n. 1002/1779. 110),L·E20'6. 200!. 1001. 1032. l'E2126,10H·.. 10M. L'E2112 133, 109". 1007.IOR9. ¡lE20H:I. 1001, Serve¡d'Arqueoloui.: de la Gcneralitat de

Cat.rluny.r, Barcelona (Barcelones)

.097(,-.3')79. Cerámica vidriada,fragments i tres bolsIkst.: .\1. G()IllCZ, 1992Ikllpllig dtrgcl] (L'rgell).39HO-59H IDos Iossils:Peíx de I'eoce del monte Bolea

Collccció general s/n i el seu motileOstra Rastelltt n¡ iuacroptermn (1, de

C Sowerbv, I,Q,,)IksL H López. 1992Angouléme. Charente. Franca MGBIbrct.:'!ona (Ibrcclones)

39H2' MotUe i reproducció d'unaUar de focNcolitic-bronzc

Rvxt.: H. l.ópe« i ajudants: M, A.jorba. c. Thió i ~1. Górnez. 1992Jacill1cnt dc la Bobil« Madurell. SantQuirze del \',dlés (Valles Occidental)Gcncralit.u de Catalunva. ServeidArqueologiu. Barcelona

(Barccloncs)

~9H9-'IOO~. Cerámica ibér-ica. 2tenalIes, una agulla, una fibulade bronze i onze peces diversesde cerámica.Rcxt.: .\1. Á. Jorba i C Thió, 1992J:IClI11Cnt ,\Ioli de lEspígolTomaboux (L'rgell)

,\1CT. T:trI'l'¡.p (L'rgell )

599 I Peca de bronze: fibula anu-lar híspánícaDuunetrc: 2 x 5..1 cm.\1. Á . .Iorha. 199"j.uinu-nt Moli de lEspígol deTornabous. núm. 13 (llistat Miqud

Cura), MCT, Tarrega (Urgell )

"043' Dues tornbes romanesRest.: 1V1.A, jorba (neteja i consoli-

dació), 1992,1acÍment de PL'r;¡foI1 (Tarragoncx)

~l044'" Forn roma de cerámicaRest.: M. Á. Jmba i C Thió, 1995Jaciment de Ca n'Ollcr

Polinya/Santa IJerpetuJ de laMogoda (Yalll:s Occidental)Gcneralitat de Caralunya. ServeidArqueologi.i. Barcelona

(Barcelonex)

,,059-,,063. Serra de bronze, fibulade bronze, Uar ritual de cerární-ca, arracada de bronze i vas decerámicaRest.: M. Á. jorha, 1992jacimeru de Montbarhat. Lloret deMar (Selva). Gcncrahtar deCatalunya.Scrvci dArqucologíaBarcelona (Harrcloncs)

4065-4066. Un píe de ferro roma iuna argoUa de ferro romanaRest.: M. Á. jorha, 1992Jaciment de Vilassar de .\Iar

(Maresmc). Gcncralitat deCatalunya. Servei dArqueologiaBarcelona (Barcelonés)

4117. Fíbula de bronzeRest.: M. Á. Jorhajaciment del Puig Hoig

MASVR. Reus (Baix Camp)Núm. dinv 9...5H.

"13~· Sócols i estucsRomans

Rest.. M. Á . .Iorha, C. Thió i illGómez (extrucció). 1992

Tarragona (Tarragoncs)

4167. Nina d' ivori articulada,romanaSegle lll. 23 x 6''i cm

Rest.: M. Á. jorb.r. 1993MNAT, Tarragona (Tarragones)Núm. d'inv. 12906

4168-4IH3. Diverses peces decerámica sígíl-Iada i comunaResL: ;\'1. Á . .Iorba i c. Thió. 1993MNAT Tarrauona (Tarragones)

4177. Fíbula de bronzeRest.: M. Á . jorha. 1992Jaciment de Puig Hoig (Baix Camp)MASVR Reus (¡¡ais Camp)

"184-4187. Fragments de cerámi-ca incisaRest.: M. Á. jorb.i i CThió. 1993jaciment Cova del Frare

Matadeperu (Y,dlés Occidental)Servei dArqueologia de la

Generalitat de Catalunya. Barcelona(Barcelonés)

...222· CapiteUs románícsRest.: (desmuru.ugc i trasllat) M A,jorba i 1'. I<o\'1ra. 199.1Porta de resgll'sia de Santa Maria

de Puigpardincx

Vall den Bas, (Garrotxa I

Núm. reo. 3760

Núm. req. 3891

Núm. req. 3923

Núrn. req. 3956

Núrn. re9. 3975

Núm. req. 4062

Num. req. 4259

Num. req. 4269

268

Num. req. 4532

~.,

Num req. 4652

Num. req. 4701

Num re9.4702

Num -e9. 4729

~::.~

.~. ~;~~~.

Num re9.4771

r"12=j~I:tl ¡2()'): -¡2ó9: IT"7(): -,2""'2:-l 2~...,: -¡2HO: -¡lH'I: "¡2Hh: -,291. Peces

rnetál-Iiques de ferro, de bronze ide plom i fragments de vidre:colls de vid re, claus, monedes,pinces, aneU, canlpana, ganxo ibracaletHes\.. ,'1 Á .. lorhu. I ')')-¡

.JacimL'J1I I\I:IS Munolo. Caklc .....de.\lon1huí (";lIll'S Occidental l. numI iN'): IOO'i: 10% (2 reg de I·SHI\.\Il:

lO')\. I02(): 115'i: io r . IOKil: !(IIO:

1020: 5011 112(>([ll: 1102: 101'):

IO')'i: I02'i: lO')!: 1095: IOH·¡, SL'¡VL'¡

eI'ArquL'ología de la GL'l1l'U!iI;\I eleCat.rluny.r. Ibrcl']ona (BafcL'1,)1ll: .....)

+629.* Foro rorná de cerámicaRe-st.: (con .....olidac-ió I .\1. 1\ . .lo!"h:! i eThió. 1')95

.Jacill1t'!l1 .\Lt~ ,\bno1o, Cakle-, tIL·vlontbui (\.;¡]!¿ .....,Occidellu]). -"L'IYL'¡

dArqucoloui.: de- L! Cvru-ralit.u de-Cataluny.r. H:¡l"cL']on:¡ (lbrc~.:I()nl·."")

.. 63H. Peca de ferro: pieRom.r. 2() x ~ ..::;cm

RéS\.: .\1 A . .Imh". 1<)')..

JacinlL'nt de b vtll.r romana delAigu.uu«. \IU''''l'll dArt de Terra."'."',1(\'aIlL' ....Oc'cidc-ru.rl J

..6'i0 :!I ",()(,2, '¡(,(H, .. (oH .. , .. hKh,

....6H7. Peces de cerámica, bronze iferro: monedesIk."'(.: ¡\1. A . .Iorh:l. !<)<)"-!

jacimcnt c-xc'av.n-ió del clau ....trL' delmonc ....tir <..k S:1I11 Cug.u del \·:111(.'....

(\'allés Oculk-nt:!l) 1995-9 ... núm.1'E','-, 1 )Er,"!. l'Eh2H, L'E'i66,

llE62 + , l'I':-HH, I·EK')'i,.s n. 1·E,1H.

lOE 207, 1'l-:H,)h, ri.soo. lE'iO 1, ')-~,

H21.H9:). -5{), Sl'rn'¡ Llt.'1 PatrimoniArquitccton¡c dv la Generalit.u <.k

Catalunv;i. Ibrccl{)[u (lbrcl']<l11L· ...)

+66!: "-51: ,¡HH()-·¡HH5: -¡H91: -¡951-

",932: 'i201: 'i20·¡: 'i20(l; 'i20-: ')20').

Dívuit peces: disset monedes iun segeU de plom del papaCliment IVO 3,H cm

Rest.: .\1. Á . .Imh:!. I')')'i

Provine-m: ... lit ..: 1'1.'XCI\':ICiú delmonestir eh- S:1Il1 Cug:H del \';tl]L·..,

(p.ui clau ....trc- ..... :¡bcapitular, cxtcricu). Serve¡ dI..'

Patrimoni Arquiicctonic dc' 1:\Generalit:11 (.le Cutulunv.r. Ibrccloll:l

([brce!<lI1t""')

..-o I :rl ·¡-2'): ¡-5H:rl .. -'i 1: ·¡~U) :rl

..771: ·¡H2(l; ,¡HT- ·¡H. Peces dematerials diversos: cerámica,bronze, ferro, banya i osRes!.: M. Á .. lorb.i. I~~ ..

jaciment ¡\Iolí d'Espígol de

Tornabou x. 1ll'11l1. ':;055. -)()5-¡. =)050.

sro-; 'iIO(" 'iIlO!. 'i005 'i052. ')12¡.

'i12'i, 'i 10';, ') IIIH ,11 'i 111. 200, 'iIlHK,

Q':;"Hli\'L'l1 lll , .uubit H+ i .:::.pece ....

s n. pla de lv-, Ten;¡[!es de l.t \101":1

núrn 'i I 211, ')11')'), I%'i, 19M. I%·¡,

'i060, 'iO(" ,,1 ')11(,(" 'iOK2, 'iOK-,

'i086, 'iO')O, ')11')2, SOL)i'l, (K55 ,,1 K·¡I,

H~5, K+¡, 11151 ,,1 I05L) que' mITL'.'-

ponen ;1 un re..',\-!, dL' I·S!{!30.[lo Tu."',"';¡[

del Mor núm . .:::.O()l. d.-; \101:1.'" de

verdú núm. 2()ú. nL·cn..ipol¡ .....roma-n.r del PL'dreg:¡[ n úm , H...-S. 9()(1. i

nccropoli ....dincincr.rció dAlnu-n.rr.r

núm. 'i111. 'ill.\ :rl 'ill'i

Mu .scu Comarc-al de J'l.'rgL'11. T:hrq~:1

(Urgell)

...-'6. Mosaic rorná d'opus sectileRest.: .\1. :\. Jorh:¡ (;lrrlo.'nCaIllL'nl l.

.\Iuscu \:¡cioll;¡[ Arqllt'ológic <.k

Tarragol1:¡ ('Llrclg< )[ll.'S l

·¡H21 ,,1 ..H2·\. Quatre peces decerámica: árnfora púnica, de la tidel s. 11i el príncipi del s. 1 aC,tipus Mañá C2B; llántía, altoim-períal, /0 Scm: tapadora, /0 9cm; plat de sigiHada híspáníca,tipus 15/17Rcxt.. M. A . jorbu. 1')')')Provincrus del [acinu-nt ..1.:1 Clor.¡ -.Ajunt.uucnt de Crvixvll (Tarr;lgolll.·:-,)

'\úm. CRL)2-1O \. Cll'!2-IO(' ¡ duc-,

,¡295' Escultura de pedra[{e.-;t.: ¡\I, A. .. lorba (mtvrvcncio{Jllrgl.·llcia per al Ira ...;ILl1l. [()().1

Ccmcruir¡ dAlcover (A1I Camp )

¡29-\. Tretze fragments de cera-mica incisaIk.'t.: C. Thiú, 1')~3

JJcilllent Covn del Fr.m-,.\budL'jwr:1 (\·aI10s Occidental LScrvc-i dArqucologi.r dlo.' laCeller:di¡;¡t de Cat.ilunv.r. Ibrcdoll:¡

(lbrcL'lo!ll.·."')

¡r I ,,1 ·¡.pH Peces metál-Iíques.aguIJes, medalla, aneU i ganxo,~1. Á .. Iolhl, I'N..C:lPell;¡ del PL'l1 de l.r Crvu de

Ibn:l'l()na (Ibrcelolle, ...J. núm. l T5ú;

1'1'66: l'l-:H.\: l'EH-: IT9'). l'l-:%:

l T 102. l'E 111. ~t'IYei (lArquL'ologia

de 1:1CenLTa!it;lt de- Cat.riunva.Barcelona (Ibrcdolle:-.)

'¡:\~') al ¡:\H·, Peces rnetál-Iiques:monedes de bronze,\1. ;\ . .Imh:I, I 'N-¡j.uinu-nt del Glstell de .\lir;l\"\.:1

(Riher:l d·Ehrl'). núm. lF superfi-cial. lHA, l'E I-\. l·E'i2. I 'EW,llE~-

Sl'n'l'i del l'utrirnoni Arquitcctonic

tk 1;1 (;L·nL.'r;¡lil:11 de Cataluny.i1~;¡[TL'I(m.t (Ibrcelonl.' .....)

i:\H(, AneUa de bronzeIkst. \1. A . .Imh", 1<)')5

j.n-imcnt de-l Puig Roig . .\IAS\'H,

Rcu .....r Ha¡x Cump ), núm. dinv ()()O~

,6,2 Medalla de bronzeIkst. ,~1. A . .Imha, 1')').\

l.n-inu-nt [b .....ílicl de-l Sant E.....pcrit.C\IAST. Tcrra:...,"i;! (\.:¡]I(',"i Occi<.k·nt:¡])

1':::'':::'':::' 1 ¡(J.i(). Fragments de cerámí-ca amb decoracions incises: frag-ments de gerres~1. Á . .Imha, c. Thió. I')').¡

.Iacillll'llt dlo.' J:¡ CO\'a de! Frnrv tIL·

vl.u.ukpcr.r (\';1112", Occidental)

<crvc¡ d':\rqucologia de la

t~l'nL'Llliul de Cat.ilunva. B:lrl"L·lona

(Barclo.'lonl.· .....)

·¡KH.. :r1¡HH- Catorzc monedesRc-t.: .\1. A . jcul xr. 1<)')')

Provincnts del jacilllclll de l'v ....gll·si:\

de Sanl:l 1\1:Iri;\ de Sorh:1

(]k']"gut't!:t), SL'Iyci del Pntrimoni

Arquitccronic de' 1:1Ccnc-r.rlit.u dl'

Ciu.rlunv.r

·¡<)5K~-¡9-¡2 Seixanta-cinc monedesIksL \1. ,~.Imha, I ')')'i

.IaciIlK·n! de la Seu \·elb de Llc-ida¡<)l)2-llN.1. :l1ltig:1 clpell:1 del. ...

Cralla. SL'Iyei .....TeITÍ(ori;¡J...., lkCuhur.i l.lvicl.i (Segri;l)

-) 19~¡ i ':::'19':::', Dues cerámíquesRc-t: \1. Á . .Imh:!. 1')')';

l.uímcrn PI:! dc k ....Tcn.rllc .....dv 1.\1\:}(')r:1P)7() i i.uimcru 1\1()lí d'E:-.pígol

dc Tomahous. I,¡() x ['lO cm

Museu Comarcal de ll 'rgL'll

T:lrreg:l (l'rgL'II)

':::'2:iú. Fragmcnts de cerámicaarnb decoració cardialIk'L \1. Á . jorba. I~'!')

Jacilllent Turó de CIIl Bvll .....oEl.

S;\l1t:1 Plo.'rpetu:l de la ¡\lugod.\

(\'aIl0, ...Occiclcnt.rl l.

SelYl'i d'ArquL'ologia de J:¡

CL~ner:dit:1I de C\t;t!UIl\·;1. Hunvlon.r

(]brcL'lolll:."')

MATERIAL GRAFICI ARXIU

2'i5.. VeUa assegudal'u ...tL'1. L Harrnu BUllO!. [(mIú.:::. x +1 em

Ik.,t,. 1). 1'"I"u. 1')')0

,'ICCO. Olot ( (¡"rrot,,,)

211'ih. ViI·la del Masnou (pliinol)j\\. (;;¡rrig:¡ i Rot·;\. IH=)1. "'0 x ¡""O cruRc--t.: cquip de I·SI{l\,\l. I'!H9

\le\1 .\lauro (,\I:lre .....mc )

Xúm dmv -6H

2-'-l':::'''Catatunya endauant (cartó)Antoni 'L¡pie ..... 1()HH. 1.....2 x l Il) em

Hc t.: A. C:IITer;!. .... [()H()

PrL' idcncra. 1>:11:\1Idc l.t (~lo.'ncr:llita1

de Catnlunv.r. [brL'doll;¡

(lbrcL'lonl.' ....)

277'1. Motius florals modernistes(dues aquarel-Ies sobre paper)15- x 71 cm i 3) x 22 cm. (projec-

(es per a rajolcs)

Resl.: D. PaJau, 19H9Generalít.u de Caralunya. ServeidArts Plásriques. Barcelona(Barcelonés)

277). Figura femenina i motiusornamentals (guaix sobre paper)1".'\x 109 cm (projecte desgrafiat)Resl.: D. Palau, 19H9Gcneralit.u de Cat.ilunya. ServeidAns Plústiques, Barcelona(Barcelonés)

2777. Motius florals (paper, aqua-rel-Ia I llapls):\'i x 22 cm (projcctc de rajolcs

modernistcx)

Hesl., D. P,dau, 19H9Gcneralitat de Catalunya, ServeidArts PI:lsliques, Barcelona(Harcclones)

2H06. Dona cosint (pintura s/car-tró)

J Llimona i Bruguer.i. 71 x 52') cmHesl.: A. Espona. M. Serra, 1990MD\', Valls (Ah Carnp)Núm. dinv "'ó

2H16. Paisatge,l. Serra. 2) x 33 cm1(e.,I.: A. Espona. M. Serra. 1990MDV Valls (Ah Carnp)Núm. dinv. 6H

5H10-3H 15 Quatre pintures sobrepaperHesl.: C. Fuxci, 1991Fons dAr: del Diari Avui,Vilabertran (Ah Empordá)

.IHló Ratlla,9 (tinta s/paper)B. Roxxell Sanuy, 1973.91 x 112 cmHesl.: S. Fuxct. 1992Fons dArt del Dinri Avui

Vilahertran (Alt Emporda)

3H20. Poema de Rafael Alberti(collage sobre paper)Chus Hernándcz eros, 197'-1)9 x 49 cmRest.: C. Fuxe!. S. Franch. 1992Fons dArt del Diari AVlI. Vilahertran(Ah Emporcb)

39-t7. Retrat de setl)'ora (pinturas/cartró)Josep Dalmau Rafel. París. 1902SS x '-1'1'') cmRes!.: M. V. Ilomedes i G. Flindt,1991MCM Manrcs« (\\:¡ges)Núm. dinv 6~15

59)2. Escena de mercat (pinturas/pergamí)Anonim. x. XV('), 3H x 26 cmHes!.: A. Horrc!l. 19nMCM Manresu (Bages)Núm. dinv. Iq96

"029. Dos mossos d'esquadra ilma parella de gitans(Litografía s/cartró), anonim

3H x 50 cmRes!.: A. I3orrell, 1992Gcneralitat de Catalunya. DireccióGeneral de Seguretat CiutadanaBarcelona (Barcelonés)

q030. Veremedora (guaixs/paper)(cartó per a rapís) Grau Garriga1'52 x 110 cmRes!.: A. Borrell, 1992MCT de Tárrega (Urgell)

q0'52-4053. Dos exvots (pinturasobre cartó)Aprox 44 x 5'5'5 cmIks!.: equip de I'SRBM, 1993Musen Parroquia de Cornudella deMorusanr (Priorat)

-t 130. Fotografla del papa Benet XV57 x 37 emHesl.: S. Samaniego. 1995Arxiu Nacional de Catalunya, SantCugat del Valles (Valles Occidental)

4162. Plárrol de la vila deCardona i les seves salinesS. X\'III. lqO x 1-10 cmRes!.: D. Palau. 1995Arxiu Historie de Cardona (Bages)

421H' Pintura a l'oli sobre paperadherit a un suport de telaR. Marti i Alsina. 21 '3 x29'5 cmResl.: S;. Pedragosa, 1993Arxiu joan Maragall. Barcelona(Barceloncs). núm. d'inv, 51

4220' Retrat de la senyoraMaragall (pintura a l'olí s/cartó)Andouart i Cia , 1905-1910',74'5 x

")")cmResl.: N. Pedragosa. M. Toneu, 1993Arxiu .loan Maragall, Barcelona(Barceloncs). núm. dinv, 87

4223. Plánol del municipi deTiirrega 185197 x 56 emIksl. D. Palau. 1994MCT. Tarrega (Lrgell)

"53H. q340. Dos exvots21'" x 2q'2, 25'4 x 307 cmRest· A. Caiazza. 1993MCM. Manresa (Bages)

Núm. dinv 1672 i 1696

43Q4. Exvot(pintura s/papcr enganxat damuntsupon de fusta).

Salvador Planell. 18H6, 27'7 x 35'5 cmRes!.: Ars Restauro, 1993MCM, Manresa (Bages),núrn.dmv.Ióxü

4354 Exvot(pintura s/paper enganxat darnunrcanró i ernmarcat)S.Vohas, 1922, 2W9 x 36-8 cmRest.: L. Balust, 1994MCMO, Moiá (Bages)Núm. dinv. 1698

"+t7. Quadre: L'espectre de lestres grácies(Acrílic sobre paper ')Antoni Garcia Lamolla. 191O-19HI.-2 x 100 cmHesl.: Anna Claverol, 1993Exposició del Collegi OficialdAparelladors de Llcida (Segriá)

-H57. Quadre: Escena taurina(Pintura darnunt cartó)Manolo Hugué<'l, 30'S x "0'8 cmHesl.: Equip de I·SRBM. 1993Llegat del doctor .Joan Estil-la»

MDV, Valls (Alt Camp)

Núm. dinv. 530

4q71. Quadre: Paisatge(Pintura damunt cartó)Mcifren, 38 x 45'5 cmHes!.: Equip ele I'SRBM. 1993MDV. Valls (Ah Camp)Núm. dínv. 60

"S20. Quadre: Nen amb estel(oli damunt paper entclat)Manan Espinal, 89,5 x 89 cmRes!.: M. Toneu, 1994Collccció particular pe!" a l'exposi-

ció "El Noucenrisme. L1n proiecte demodernitat- al CCC de Barcelona(Barcelonés).

4870. Dibuix aquarel-Iat.Figurins per a l'ópera El Giravoltde maig, (damunt paper)Xavier Nogués. 1928,61 x 59.5 cmRest.. Equip de I'SRBM. 199"Col·lecció particular per a lcxposi-ció ·EI Noucernismc. Un projecte demodernitat- al CCC de Barcelona

(Barcelonés)

4876. Pastel: retrat d'home ambuna carta a la máDamunt papel'91 x 60 cmRes!.: A. Claverol. 1995Facultar de Nauuca de Barcelona

(Barcelonés)

5090,5092: 5094, '5096: ')101-'5116Vint originals de cartells, endiverses técníques damuntpaper, per aI concurs deCigarrillos París1900-1901. Aproximadament 120 xH7 cm cadascunRes!.: M. Boada. A Claverol. \'1.

Díaz, 1995MCGO. Olot (Garrot xa ), núm. dinv2H75, 2869. 2879. 2880. 2H90. 2872,2S73. 2881-2883 .. '\379. 33HO-3388

)117 al 5119 i ')121. Quatre origi-naIs de cartells, impresos, pelconcurs de Cigarrillos París1900-1901100 x 74 cm i 125 x 93 cmIk,'t.: M. Boada, M. Díaz, 1995MCGO, Olot (Garrotxa)Núm. dinv. 4651, 46'12, 46';3, 4654

Núm. reg. 2534

269Núm. reg. 2806

Núm. reg. 2816

Núm. req, 4029

Núm. reg. 4457

Núm. reg. 4876

NUIT re9" 2764

270

NUI1'. req. 3694

Num. req. 3707

,• SI:

)~'()

'._.Núm reg" 3820

MATERIALSDIVERSOS

12 1- Oues figures.\kl:dl amb pcanyJ de pcdr.t.1 Cump-, l;ir,dt. ivo1- x 12 xl=; unIk,L cqu.p de I"SRll\1

Fon-, dAn del Diar¡ Avu¡

\'il:¡hl'r1r:1Il (Alt Ernpord.u

2=;=;(l. Armari de farmáciaFus!:¡ poi icromndu

S" X\"II-X\'III. l'I{'i, 12H x 2H"'i em

l{l'St. R. SCIl''''L'rridl. e Adnu-ll.r. '\i

Ro",,, 1'!H')

.\I\)(;S. SOIS0J1:1 (SOI. -,OJ1l· ....,)

2=;=;()l ii:-,, Portes de I'armarí defarmaciaIk~t.: C. S:tlldalin:l."', :\. ¡>nlragO' ...;I.I 'Ni')

\I[)(~S. Sol.-,()IlJ (S()I....,(lI1l· ...,)

F2 I Creu processionalCourc nmh aplicaciol1 ....d·l' ......mult de-

npu ...(hall/pIel'(' (fig. ele ni:,!) i 11:ILl-(o () hrullzd?l (cn.:'u)

.vtanulactun- .-, de Lll'lllotgL' ......~. \111

h2 x 12 cm (crL'u) i 2·, x \9 cm

(cri....!)

Ik,t. cquip de ISIW\I" 19H'J

\II.I.CD" l.lcida IS~gri;lJ

:'\l'II11. dinv 2'.1

F I 1. Case (replica)PlTgalllí i uuix d.rur.u"1::1.,,, d" ll.lm ck-l n-i vl.nti-, IHSO 1'1

Ik..,t.: '\. Pcdrago...;a, !9H9Anncrb Ih';¡1. .\ladrid. eXp() ...,il'iú

".\liI'k'l1;¡ri de Catalunva

2~.!)I Tres ampolles per a SantsOlisE....;uny foso tornej.u i burin.u

S,'gle X\"III. 19"'0 x Ilr'i cm

Ik,,'1 : J ,\1. R"m()n~d"" I'JH'J

.\1DeS. Solson.i (So]soJle .....):"lÚll dinv 65-1 ()

T'i2" TallaformesFerro !"o.....i forja!

S~glc'", X\II-X\III

~2'- x ¡ I x 5'') cmHe,..,! .l !\J. Rumoneda. 1Sl~N

1\ 1])es, Solsona (SOI."O!1L'S)

:\ÚIll. dinv ""7.2ú

T'i.\ HostierFL'!TO forja! i hurin.u

S~gk", XYII-X\"III. H.\ x 1(,"'0 x 'O cm

Ikst.:.J. .\1. Rarnoned:t. 10Hl).\11)CS. Sobona (SOI.-,O!1L·.....)'\L'JllI dinv -12

2-') 1. Encenser:\rgl'nt trchall.u

l-in.rl del .....q,de :\\'1. 22'') x 12'') cm

He.....!. .l. \1. Ramonc-d.r. 19W)

l'rovincnt de 1:1GU;lrLlia d\..' S;¡g:¡ .....

.\II)(:S. SC)!SClIl:l (S()l."'(llles)

\ÚIll. <.Jim' ')50

2-,)()' Bacina

LLIlHÚ rvpu .....-cu"egk X\"1. () .\H cm

Re-t. .J. \1. Rarnom-da. 19H()

.\II)(:~. ~()I -,()n:1 (S(l], ....onL':-.)

2-(ll. LipsanoteeaFu .....\:l p(l]ilT(lm:ld:l

~eg]e \11. () x 21 x 2''1 cm. inflm-n-ci.t l·.....ti! 1l1u:-'1lIm;1

Ik .....I,: :'\. Pl·drago .....:I. 19H9l'rovincnt de l:1 C:lll'dr:tl eh- 1:1Sl'U

d"llrgdl, ,~ll)SI' S~lI dUruc!l IAh

Ilrg,,111

NllI1L dinv (ll()

2--(l Lipsanotecalu:....l:l ()I'1lCj:H.J¡ i policnnu.ul.rS" XII" (, \ 11 'J un

Ik,): c'quip ck- hHIl.\1. I'JH'J

l'rovincn: de-l monc .....tir de S:lnl

<:ug.1l del \';tlk .....

.\Iu .....vu DíOl'l""":l de Ibrcclolu

Ibn..'e]oll:1 (H:tI\\.·loJlL· .....)

'\'Úlll. dinv ]()l)

2l).¡,¡ Retrat d'Evarist ArnúsF.....cultura de lerr:1 cuit.r. Vcn.mc-i

\':lllmilj:¡ll:¡

~q.dl· \\. lO x ¡Ü x 22 cruIk .....1.: l.. I'ujol. Il)~N

H.\IH\·. \'il:l1lo\;I i l.r Cl'ltrú (C:trr:¡fl

5()l).1. Trooc de rnorterIk .....t.: T Cucll.ir i E. Pujo! (dl· .....infcc-

cic') 1 c-on .....olidacio I. I()~N

¡\II)(:S. Sol .....on.. (S()b(l11¿. .....)

",-II"I-"PII'i Oues maque tes de vai-xellvlontcvidc«, P1Hl). 2':; x (}2'S cm

'\!allul·1 Arnú. ..... lH'J2. 25 x he) cm

J{l.......t J l'rirn. 1()l)2(;ClllT:¡Jit:11 de Cll:tlllllya. Dirl·l.'l'i(')

Cl'lll'r:¡J de-l I'amn.on¡ Cultural

IbrcL'I(1I1:1

",'II(,-r2'i Vint peces de lacol-Ieccíó orientalRe.....1 ,'1. ¡\, .l()rh:\. e Tlli('). 1992H.\IH\·. \'il:IJlo\';! i J:¡ C;dtrú (C:lrr:¡n

.\'21, Moble d'orgue barrocIk",): ¡-:" Pujo!' cquip ,ic' rSHIl:\1.

Taller (;, (;renzing rinxtrumcnr l

I'!'J(J-~'i

l'rovincnt de Vic-. parn'KllIi:¡ de

~;lIlt:l 1\l:Iri:1 del vl.u ele Ibrcelon:l

( lS:lrcl'l<lIll: .....)

5HIJ1-5H1 ) 5HI--5H 19" 5H21-5H5hTrenta-tres ubres s/tela o paper(arnb mares eorresponents)Ik .....\ C. Fuxl'1 tintcrvcncion .....dvm.uucnimcnt l. 19<)()P!'en incnt-, del Illagalzt.:'lll dt.:'TL'rLl, .........:1 (\":tlll:':-' OccidellU] 1

l-on .....dAn de-l Di.ui Avui.v'il.rbcrtr.rn (A]¡ FlllporLi:¡)

5;(5--5H IH" 12 escultures de mate-rials diversosIk -,¡ vqutp tlt' I'~RI\.\1 (m.mtvru-

mcnt l. F. Pujol ¡ F. el .....I...... Il)()J

F(.n ....dArt del I ir.m AHl1

Vil.rbvnr.m (Ah lmpord.r i

5H,:;ú-.1H~- Dos reliqíarísP:t-,t;¡ do-, .....o .....1 Cl'!':l ..,ohrl.' un IOIl -,

dl.' :-'l'lLt .1111h m.m pohcrom.uS. \\'111. 2H x 22.':; em

Ik, ....1.: C. F.....pin.r!t. A. C:li:t/./:I. liN.!

,\leT. T:lrrcg:¡ (llrgl'lI)

5H(l2-.~Hú5. Dues arrnadures

de R. C. de la Pur isstrna SangFe-rroIk .....1.: ,\1. A, .Iorh:1. Jl)l)()

.\1r\S\"I{ Re-u.....t Haix Cllllp)

5H')2 Mausoleu de Ramon Fulchde CardonaF.....cultura eh- m.uhn: ck- C:11T;lL\

,,1 .\Llln'I"I¡;1 de ,\,,1:1. 1'021-1 '151

Ik",)., 1-:".I"li;1.I'!'JO

Parroqui.r eh- ~,1Il1 \;¡cul.llI. Ikllptng

dl"rgdlll"rw'IIJ

5'JII.\ Creu de plata daurada,Veracreu-reliquiari~L'g]e \\. Crucifixio i n-tr.nuor!

Ik .....r.: .\1. A . .!(lr!):t tintcrv vncro

(JurgL'IlCLI), Jí)l) IPrO\'ilWIlI ck' 1:1 e()l·k'gi:I1,1 dl' ~,lnI

Pere d·.A.glT ( \()gUl'l':ll

COllgrl· .....dI..' J:¡ ~l'll \·l.,ll:l de- Ul.'HI:t

Y)IIH" 646 rajolcsI)l·1 gc')tic fin ......tl mock-rn¡ .....nu-. de-mid, ......divvr .....t' .....

!k .....1.: ¡\1. (;íJlIll·l. E. CL.....l......I(NI

.\1.1\(; (;iron:1 «(;irOIlL',"')

"1025 Gclosia de finestraHe.....I,: R, 1.01X'I .. C Thio. lí)()2

Cl:Ill,"'lre inferior lid I nonv .....1 11' de-.>';:1111 Cuu.u dL'I \·:tI]L> .....

.\1olle,-,íir dl' ~:IIlI Cug:il del \·:tlll ......

t Valk- .....(h'cidl.'n\;¡j)

III(,H " Pintura damunt pcdra,M(,re de Deu ami) san Anton! dePádua í salita21'':; x Jú'H cm

Hl"). cquip eh- J"SHIl~1Cvru-r.rlit.u de C:1I:lllIlly:¡ 1\ I:tg.H/.ell 1

dc Tcrr.t .....,....:1 (\':llll, .....(kTldL'I1I:1I)

III(,H" Pintura sobre pedra, Mm·"de Deu del Roser amb .\'0111Doménec de Guzmán í santaCaterina de SienaSL'gle \\'111. .!1 x 1- c-m

Ik,l., ~'111ip dv 1"S1m,\1. I'J')'i

vlu -,vu COlll:lrl.·.tl dv l'l·r~l'll. T.lrrl'g.l

II"rg~1I1

¡12--·¡12í) Tres objectes dcdicatsa Eugeni d'Ors: medaIJó de bron-ze, bust de guix i caixa de fustaamb signatures-'lidc .....di\'l'!', ....L',....

1k.'1 L''1uip d~ 1"S1W~1. 1')<)'0

¡\rxiu ~:ll.·i()n:d dl' Cluluny:l. S:lnt

CUg;l\ <..kl \·:tI]l' .....(\':¡]Il:" ....C)cl'1dl'1l1:tI)

., 1';(,. Creu processional d'orfe-breriaFi del s~gk XIII. principi» del XI\·()') x -iÚ cm

Hes!.: cquip de I·Slm~1. 199~l'rovincnt de S:¡llt;t Maria de [;1 SelldUrgcll. J\IUSL'U 1)iocl:''<ú de la Sl'U

d'Urgcll (Ah l'rgelllNúm. dínv I()OH

-,2'p Moble de fusta polícromat,moble herbar! i bibliotecaMitj.m segk X\'IIIlles!.: E. Pujo!' C. l.spinalt. 1995Mohles del Gabinc: dl IistoriaN:!tural de 1:1 f:lIllílb Sah"adorlnstitut BOt;'l11ic, i\!ontiu'lc

Ibrcelon:1 (lbrn'hll1L's)

",,20. Reproducció de vaixeU.Model del navili del segle XVIII,San CarlosU peus de quill«: 5'-'i -dO m d'c.,,-lor.t: O.9ú de m:lIlq ..p i O......H de pun-,,,1Hes!. J. l'rim. 1\1. Anig.ru. 1995

llniversist.u Politl.'l"nica deBan.:elon:1. Facultat tIL' \":Iulica

Barcelona (lbrn'1ol1l'S)

·",2';. Reixa de ferro forjatAtriburd.r :1 Ibrlutlll'U Ikig .. (16()6)

Rcst.: S. l'l.ms, 1.. l)o1lledel. M, Dí;¡/"

I '!'!.~Rci.tl ACI<Ji::.'mi:¡ eh- F;¡rnúcia deHurc-elon.r (Ibrcdolll:."')

,'i5- Creu processional de plata(en -1 fragtlll'nt. -,)

C. 156()-15KO, K,,'i x r cmHes!.: J ~l. 1("nHH1L'd", 1995,\tuseu DiOCl'."":1 de l.k-ida. Lleida(Sq~rE¡)Núm. dinv hH~I.-3':;

",;-,2. Camafeu, Pedra tallada ambreUeu d'ónixl'crt.myern :1 1:1creu de le,..; confra-

ric ....del ........q~Ic ....XIII-XIV, 7 x .:; CI11

Ik,!.: ~l. Á, jorh«. I')')~CatL'dral (k Ciron:¡ (Gironé-s)

,,';'i-I, Retaule d'orfebrería(J()ticRcxt: Collnboruc-io en l'an.rliuva.19')0Catedral eh- Ciron:1 ( Gironex)

·,)R---I1K9 Tres mobles:Armari de fusta policrornat

Segle XI\', 2H5 x 11' x 76 cmRes!.: E. PlIl0!. C. Espin,,\¡, 199-'Museu MOI1L'stir de l'edralhes de

Ibrceloll:l (ILtrccloJ1es), núm.11)10),Caixa de núv¡a policromada, J lin-rerior Sant FdifJ i sant [aunte elmenorPere García dc Bcnuvarre. s. :\"Y, -O

x 1,)';,'i x 62 un u.rncada)¡{esl.: E. Pujo!' A. Carreras. 19l)L!,\Iust:'u dArts Dccorative ....de

Barcelona (lbrcl'lOJ1l'sL núm .....0105Llit policrom.u

Fi del s. X\'111, 2~2 x 16- x 200 unl(es!.: ~1. Toncu, I,!')"

Musen Cornurcnl de la Garrot xu

Olot (Garrot xa), "'1111 2087Les tres pecl.'s l''''; restauren per :1

lexposició -Mohlc Catala- al Palau¡{oIJert. Barcelona.

'(H-, Suport de fusta del balda-quí d'orfebreriaSegle XIVRcst.: E. Pujol, (clirecció desmunuu-

ge l. equip de I'SRlli\1. 1995Catedral de Girona (Girones)

-,H~4 CarrossaSegle XVIIIRest.: E. Puiol. t.ilk-r N, Santos. 199!¡Palau Boturull. llells (Baix Camp)·,K)O: 4H)1 al -,H(,., i )013 al )021

24 caixes de fusta policromadesAprox, ji x l) x lH cm cadascuna

l(es!.: L Ibllls!. 199'iProvinent .....de la Farmacia Esreve.,\lu ....eu .\lunicipal de Llívia

(Ccrdanv.i )

-,93). Pintura sobre planxametál-Iíca, quadre, escena tauri-natucas Vcl.rzqucz U), 36 x 51 cmHes!.: J :11. Xurrié. 199)l'rovincnt dunn collecció particular.

pcr analixi de mo....lres i fotografíes

cicnnfiqucx

) 12). Maqueta de la corbetaPepito16"5 x 2H':; x 92,"1 cmRcxt.: J. Prim, ¡c)<).:;

tniversistat Politecnica de

Harcelon:l, Facll1t:l1 de Náutica

Ibrcelona (lbrcelollcs)

)Ijl al 'ilj9: )1-11) al )144: )])]al)119: )ltlK al )195. Vint-i-nou qua-dres de pintura conternporáníaPintura sohre iablex

A. Cardona Torrundell, entre 122 x174 cm i 276 x 122 cmHes!.: L Balust. 199';Per a lexposició Cardona Torrande!l

a -Blanqucma-. Delegació del

Govern de I:t Generalitat a Madrid

)21~. Copavidre eSm;¡It~11

josep :lLlri" c;,,1 (IH'F-19RO)27 x 26 cmResr.: M. Á . jorb.r. 199'5Provinent de la collecció kiera.Servei de MlISL'US de la Generalita!de Catalunyu. núm. dinv l':;j 1

)r2. Fragment de guadamassilSegle }..'\'II. 126, H2,) cmRes!.: T Gení." 199)Collecció «)I()!1ltT MunmanyNúm. dínv LI2-IHO. Musen dArt de

la Pel\. \',c (Oxona)

Núm reg. 3845

271

Núm. reg. 4156

Núm. reg. 4861

Núm. reg 5138

LLOCS ON S'HAN FET INTERVENCIONS o VISITES DE RECONEIXEMENT. 1989 A 1995

ALT CAMPI :\!cO\"CI

2 .. \I;¡ ....molcr-,

~antes Creu .....L-\iguamúrcia)\·,dl.,

.:;. vila-Rodonu

ALT EMPORDÁ() Ctdaqués-r CI. ....tclló dEmpúrics

H [)arniu.'"() Figucre .....

lO l." \·"jol1 1 l.lcdó dEmpord.i

12. \'J\'ata

15. I'cdrct i ,~tll"Z;'1

1·1. l'cralnd.r

1'1. Sanl Pen: de H()eles(El Pon ele 1" Sch,,)

le). Sanl Pe re Pc.scld()]1~ Vilnbcrtran

272 AU PENEDESI;{. Celid"I() x.rru Cugat Se ......garriglll· ...,

lO xant Llorenc dl torton .....

21 S;1I11 .\lartí Sarrocu

22 Subir.n: ....25 Yi!afullcl de-l PL'Il....dL' .....

ALT URGEll21 E.-,t.un.uiu2':; !,;¡ Guardiu dArc-,2ú. L:I Scu en "rgcl!

ALTA RIBAGOR<:A2~ El I'ont de Sucrt2H. T"üll

ANOIA.!.(). Fls Pr.ux de Iki

.lO. Igualada

.11 I.;¡ l.l.uun.r52 .\1:tsqucLt.1.1 PUFd,.l., \':dlhona dAnoiu

IIAGES.le, Ibl.....:lrCIl)

5h Cardona.P C.s,e1llolli, del Boix5,11 .\I;¡ian.o.;5() '\]:II1I"C.''';¡

lO .\Ioi;\11 vlont: -,errat

(.\lonistrol de .\lonL"'lTral)

12 x.rlknt1.'1 x.mtpcdcuH. xúri.:

IlAIX CAMP1'1 I·:....cornnlbou

/(, Rcux

- Hillde(.:anye~

l.s. ¡{illdo!11s

¡l) vinvol-, i eb Are.'"

IIAIX EBRE'lO. Tono ....a

BAIX EMPORDA'11 C n.úl le ....

'12. Fontclnra'15. \Iareny:l'Í·L PabIlH') ....

'Í':;.l'abu-Sator

'Í(¡. Sant Cd)ri:t de Llcdó

BAIX LLOBREGAT'1' Caxtcllvi de Hos:ine.'",)H. Ca,:.=;<) ,\lolin ....de ¡<ei

60 P,dkj'.61 San! Boí de Llobrcg.u62 Torrcllc ....de Llobreg.u

BAIX PENEDES(,5 Cdakll(,~.. El Vc-ndrcl!(,';. L'Arlxx,

BAIXA CERDANYA()(, Iklh"l'r dv Ccrd.mvu6~ I.livi.r

BARCELONES6H Badalona6<;. BarceloJ1a

BERGUEDÁ'o Bag:.-1 C:1."'~l'[Tl' ....

- 2 (lITe:1-5 Fig(ll:--

--l. La Pohla ck- Lillct

-.:; . .\I0J1I111:ljor

~(l. PlIig-rt.:'ig

S:IJ1t QlIirzl' de Pc-drct70S. Sorh:l

CONCA DE BARBERÁ'S). Moruhl.uxHO. Pohlt.:'t t Virnhodi)

GARRAFHI Si!gl.':-'

H2. Vil.mov.: i 1:1 Geluú

GARRIGUES

GARROTXAH5. Bc·udaH·!. La \',dl den IlasH'í La \',dl de B"'I1\·aH6 010,H- Puigp.rrdinc....HoS S:lm Fcrnol

oS9.San! .loan le....Font-

GIRONES<)0 Cas"". de la Selva91 CirOIl:1

92 S:1I11Andrcu Salol!95 x.rnt ,\Janí (le l.lémcnu

MARESME<)-t . Alvll.r9':;. Arc-ny ....d1..' '\¡unt

<)6. Calclla(y- El Corredor (Doxriux)

9H. Mat.rró<)(). Sant Anclrcu de l.lav.rnercs

lOO. ViI,t:,sar de I),d,10 I \·il:l. ....s.u de Mar

MONTSIÁ102. Ale.mar

105. Ampo-tu

lO·.. l Tldcrona

NOGUERA10'0. Áger106 Albcs..107 Ali)., de Balaguer10H l\alaguerIoc. Catl1:lrasa

110. Cubcll-:III l'om-

I 12. Tan.uvu115. Vil.mov.i de i\lei~1

OSONA11·-1. S:l111 Boi de Liuc.rne»11'i. v«

PAll.ARS JUSSÁl l ó, Figut.:'rola dOrcau

I 1"" Gu.udiu de :\oguer:l

IIH. loa Pobletu de Ildl,·óII<J. ¡\IUf

IlO. Pl.'sson:lda

121 S,II'.s de Pullars122. S"n, Cristofol de 1" \·all125. S:llTOC:1 de Bcllcra

!2·1. Sl:'IlIl'r:lda¡2=;. Trvmp

PALLARS SOBlRÁ126. Ar.ró-,12- Ibi:l:--ca

12H. Biu ....e12<J. Estaon

1."10. jou1.-\1 Son152. Sorpc-I.ó.ó. Son

PLA DE L'ESTANY15·¡ Ibnyoles

15'1 Corncl!a del Tcrri

156 Porquvrcs

PLA DE L'URGEll1.-\7. l+u'bcn-,

PRIORAT¡j.s. Cornudclla de ,r-.. Ion t san (

159 Siuran« de Pr.rdcs1.0 lTldcmolm-,

RIBERA D'EBRE111 FlixI 12 . .\lir:I\·t:!

RIPOuES11.-\. Ripo!lI H. To ....!.:', ...

SEGARRA1,.:;. C1..T\·1.."CI116. Gui-, ....ona

SEGRIÁI'-I~ Algu:lirl'

I.H.l.kid"I ¡(J. Toncbcsscs

SELVA1')0 1l1a11l"1')1 Bred.t1'12 Lloret <.11..';\1:lr

1'15 S:lull'da

SOLSONES1"Í'-l.lksora

I 'l=;. Ccuró1'0(,. El Mir.ulc (Rnu-rI1'1- \':I\'L'S

l"ÍoS Pl'ral":llllp~

1=;9 Sant l.lorcru, de ;\!oruny:-.160 S<llson:1

TARRAGONES161 Alt.uull«162 Crcixc!l[65. Pcr.tfonI(H.l·:lrr:lgtm:\16'1. \'il:I-SCCI

TERRA ALTA

URGEll166. Agr:llllllllt16-. Angll' ....ol.r16;{. Ilellpuig169. Omclls dl' na C:li:11 ~O. T,'urega1-1. \·;¡\lhoJ1:1 dc..' le:-- ,\longl.'~

1....,2. \'t:rdu

VAL D'ARAN1-5 Al"1i1..·...1-, .. C:II'C) ...

1-'0 Ces.'"1-.6. L0 ....

1-7 ,,,I,ml'"I'K. Unh..179 \'ieli>"

VALLES OCCIDENTALIHO Barl1l'r:. dd \·"Ik.,IHI Caste-llar del \·"IIé',IH2 c,u,,,, Ba&.IH.-\ ~1;¡,,,dq1C"r,,I;{-I HuhíIHS. ,,,haddlIH(,. ,,,,,, Cug'" del v,lIksIH~ S"nl Quirze del \',lIk.,IHoS x.int Sl'hastb lk ;\!ontlll:ljor

IH9. S~IIl!:1 Perpl'tll:l de .\\ogo<.!:1

190. Terr:¡,"':--a

VALLES ORIENTAL191. Calde ....de Moruhui192. Gr.mollcr ....195. (;u,lIh" de Dalt1<)-t . :'1olk, del \·"IiL'.,19::;. f..lontllunyIl.)ú. S:ll1t Ccloni

l ')" Sant Fe-hu de Codinc-,19H. víl.mov., dd \·allt'.,

273

"-'-',,",

CEKIl\\)\

'66

• 70

IIFlH;IEIl,\• 73

• 72

• 3.'44

IW;I,:S

\\01.\

~ICGO

,\IC\B

,\101

,\IC\lill

MASVH

MAC

MAS

MAMLL,\IA,\I\ICll

I\IGA

,\lGIlMDG

,\1CDB

,\ICTCT

,\ID\'MDI\IO

MCI'

MMAM\'A

xmu,\IIH

MDSLI

MDCS

\IDSC,\IE\'

,\IHS,\I

,\L\II'B

I'vIAC\T

MACVT

,\ILL

\I"AT,\INAC

1\11'1\

• 17~11'11 1l',\H \ \ • 1;5177 .'

• 174·179 ·173

·176

·,32

• ,31 ·'29

.,30 '.26

')¡\UJ\H~ ~OHIH¡\

·'27• 28

,(""~,

• 128

• 133

• 2•

• 2.

\~ .....123118/'..,... ,'

,-----.) ;~~'---\~S--~·~\• 25

,\1.'1'IIHd:U,

,-r,1~/'-~)

• 8 .,.'17

• 9

'11

• 144

• 7•'86

• 87

'84,-.: • 91

(dHO\j:'"

• 51

• 114 '56'77

• 125 • 116

1,, ,

v-

• 120

• 121

• 117

• 119• 122

• 105

• 107

• 112

\0(;1 EH\ ,!O <' .)/,' 1~',:-<

• 108

• 106\ --~,... , • 145

147.137_ ( *167

PI.\In H(d'U .168 !72'----,~~-.-

I Hld:!.L .: (:o\I\¡\

":, *171 .'69 B.\kBERA~---.,~--

• 148,,-_.,

'80

,/"'-:~;~,;.

• 79./ CA)II'.3,:'

• 5149·

,;.,,;

"','

'--"'140

..• 138 ".'39,'-' Il,IIX

L.\\1/'

'46·48 __

".,'

• 141 I'HIOlt\T

HIIlEHAIl'EBHF "'--'.:

"

·,42

MUSEUS DELS QUALS S'HAN RESTAURAT PECES. 1989·1995

AMFHIlMIl\'CMAST

Arxiu-Muscu Folkloric. Hipo]] (I{ipoll'::'s)

Bihlio[l'c\-.\luseu lblaguL'r. v'il.mova i la Gcluú (Garrnf)

Ct. -,a-Museu Alegre de Sagrt:'LI. Tc-rraxsa

(\'"lIé'" Occidcnt.rl iC:I:-':\ ,\IU ....ClI l'au Ca ....:!\..... El \'endrell (Baix Penedes)

.\llI:-.eu Arqu: ..'olc)gil· Comarcal de Banyolc-; Banyolcs(PI" eIL' IE'I"ny)Museu-Arxiu Munic-ipal de Calcll:r. Cilella (Maresrnc)

Muscu Comarcal. Rcu ....(Ibix Cump)

Muxcu Coman-al. '¡·;\lTq..p t llrgell)

Musen Comarcal de 1:\ Cunea dc Barher:l. Montblanc(Conc;t de Barher¿l)

CMI'C\'

~IACB

MAMCMCH

MCTMCDHM

'71OSO\A

·115

'35• .2

'43

'39

vlu vu Comarcal de 1:1 (;:trrotxa, Olot (Carrotxa)

.\ILI L'L1Comarcal de la '\(>.~ller:l. Halagucr (\'()glll'ra)

vlu eu Comarcal de .\Ianrl's;t . vlanres.: (Ibgl' )

vlu e-u Coman-al del Ivlarl':-'IllL'. ¡\Lltaró (,\Ltrl· !llL·)

¡\luseLl dArqueolog¡a -Salv.tdor \'ib.<;eca». Re-u (Ittix Carnp )Mu.<;eLJdAtt de Giron:t. Giron.i (Cironcs)

MLI,'eLldArt de S"haelell. S"h"eIdl (Vallé, Oc'cich-ntal)Mu cu (JAn -Iaume Morcrn-. l.lcidu (SegrEt)

Vlu L,L1dAn vtodern. Ibrcl'lona (Barc-clonc ....).\IU L'U de Ccriunica. l+m ..c-lona (Barcelon« ....).\lu:-.ell de (;;1\':1. Ga\'~¡ (B:tix l.lobrcgat )¡\luseLl tIL' CL'ologia de Ibrcelona. Barcelona (Ibrcclones)

JVIllSCU de Granollcrs. Crnnollcrs (Valles Orum.il)

.\IU L'L1de la Catedral. Barcelona (Barccloru: ....)

.\lu cu de l:t Ciencia i de I:t Tccnica de Cat.rlunva.Tl:'IT:t. .......:l (\':lIles Occideru.rl l

.\ll"eLl ele \',¡Jls, \'"lIs (AII Curnp),\lu ....cLI de j\loi~l. ,\-Ioi:t (lbgL'S)

MU.<';L'LJ del Caxie-ll de PL'r:l1:td:t, Pcraladu (AII t.mporda :

1\1u,"'l'U de-l LIVI( )nt."i~l. Amp. )...;1;1 (Montsia l

Museu ch-r.r Val dAr.m, \'iL'lh:t (Val clAr.m I

vlusc-u Diou .':<l. Barcelona (Ibro:lones)

\IU cu l)iOCL'S~1. Llcida tSL'gri:l)

,\IU cu [)i(K'L'<I. Tarragonu ('¡'arragon¿'s)

¡\IUSI'Ll Di()cL'.<l dt.'rgcll. La Scu dLrge!l (Alt llrgL'll)

Mu:-,CLJ l)i(K'l'<¡ i Comarc.rl. S,)I."i()J1a (SOIS()IlL· ....)

.\Iu cu Duran i Sanpcrc. CeIYlTt' (Segarr:\lvlu: cu Epi ....c'opal. Vic (O,..,on:¡)

.\IU L·U Hixtoric- de la Seu . vt.mresa (Bagl' ....)

.\IU cu-vloncstir de Pvdrallx- Barcelona (lbrcl'1one ....)

¡\·IU L'LI xlunkipul dArt Tc-rra: :t (\'alle."i Occidental)

Mw.;L'U Municipal dAn C:ls¡dl-Cartoix:1 de \':tllp:lf:ldí .s.Tcrrax. ....t (\·:tlles OcridcntnlI,r...IUSl'll ,\Iunicipal de Llivi.t. l.livi.¡ (Cerd.mv.r i

1\lu ....L'LI :\:lcional Arque()li)gic de Tarragona. T:lIT:lgon:\ (Tarragolll· ....)

,\lUSL'll :\:tcioll:t1 dArt ele Cntalunva. Barcelona (ILtrceloneslMuxcu Picas."'o. Barcelona (Ibrce!onesl

RELACIÓ DE RESTAURADORSQUE TREBALLEN A L'SRBM, O QUE HI HAN COL'LABORAT

AI)~IELLA I IlAl'UfS, CarrninaPintura. l·......cultur.i

Camp priv.u

ALCÁ:\TAI(A i ROI)HICO, Gene,

Pintur.t muralF.....cob Superior de Conscrv.icio i Restauracióde Ik'lls Culturals Mohlc-. dc 1:1Generalit.uI E,CHIlC\!), Burcelon.:

A\I()H i SAGL'ÉS, Ign:r"i

Pinrura. escultura

C:1I11p pnv.u

AN\)HI::S I "'1111, M"ri"

PinturaC:1l11r priv.u

AHACO:\ÉS i OU\'ES, EllLrli"

Pintura

Camp priv.u

274AH,\IF:"COL i FERRER, ConxaPintura. I...'sculturaCamp priv.u

AHH;\II./\ i ECHAO:\\)O, FruncescPinturaCarnp priv:u

/\HTI(;AL' I MIRALLES, Montxcrrut

Pintura, esculturaCamp privar

ASTl'HIOL i ES1A:\Y, Andrcu

Pintura

Camp privar

Á \'ILA i \-lAKINÉ, .lmep ,\I:rPinturaCamp prív.u

1\A C<,l 1'ELAI:\E i \'1I)AL de LLOBATEKA. ClnraPintura. L'......cultura

Carnp priv.u

I\ALAC 1IER, lsabclPiruur.r, esculturaCamp priv:u

IlAU 'ST i CLA\'EROL. l.idi.:

Pintura, t: ...,cu!turaI':SU(\\C\I de la Gcncr.uitat. Barcelon"

IlARRACll1l\A i TO\IAS, \1:n\',,1

Pintura

Camp privar

1\1-::\'1'1. i OL\\'ER, .lml' 1'01"

PinturaCamp priv.u

IlFRINI I AYTÉS, Ccorgin;¡

PinturaTc.urc-ruuseu Dali, FiguL'n.:s

1l0l.ET i FARRÉ, joan

PinlUr:l,\I:\Ac' ll:rrcelon:r

IlOLíVAI( I COlmÓ:--;, Elena

PinturaCamp privar

IlO'i/\STRE I THIÓ, Lourdv:

Pintura. L',""culturaC:1l11p privar

IlOl<l<ELL i CREHllET, !\nge'h

Matcri.r!s darxiuFSCRI\CM de la Gcm-ralit:u. Barcelonu

CAIAZZA i \JIP, Ann.rlia

Pintura. L'."'CU!tUr:1

Camp priv.u

CA:\A\IERAS i TO~I.Á.S, :\úri:r

Pintura. v.....cultura

Carnp privar

CAMP'VIANY Ne'u,

.\lateriab cedlllicavluseu vlunicip.rl vicenc Ros. .\l:tnorL'lI

CA:"ADELI. i FARHERÓ, YolandaPintura. cscultur.:Camp priv.u

CAlmERAS i TAlmAGÓ, Annu

Pintura. esculturaSlm"l \INAC, ll:rrcclon3

CASAS i SITIAS, 1'\'"Suportx (IL' fu ....t:1

C:II11p priv.u

CERDA i FAIWE\(AS, M:rrgaril:r

Pintura. e ....culturaCarup privar

CHI:\CHILLA i SÁ:--;CHEZ, .lúli"Arqueología

ESCRllCM de' 1" Gcncralir.u. 1\:Iln'l"n"

CIVIL i PLANS, Irene

Pintura. t.:' .....culturaCamp priv.u

CLA\'EHOL i CAHRERA. Ann:r ,\I:r

Pintura. e ....CUltUr:1

SHll~1

CLE~IE:"TEI:\1ARTíNEZ, CarrncPintura. esculturaCarnp priv.u

COLL i CRA:\OLLERS, Pau

Supon- de fu ,....t: 1

Camp priv.u

CUL 1',,010

Pintura mural. escultura

Camp priv.u

DEL ALA\IO i C1TIÉHREZ, \'iclúri:r

Pintura. e ....culturaCamp priva:

DESPERA.\IO'iT, lxrbel

Pintur.r. esculturaC:1111p priv:u

])íAZ i OL1\'FI(AS, .\lart"

Pintura. l' ....c-uhur.tCamp priv.u

DOME\)FL I I'OlnABELLA, Lourdcs

Pintura. l.....c-uhuruCamp priv.u

ESI'I:\ALT I CASTEL. Carie:

Pintura. L·....culturaCarnp pri\':1l

ESPONA i CASCALES, AngeL,

PinturaArxiu-mu .....l'Ll t-olktor¡c. Ripo!l

FAIlRA i AY,\IEIUCH, vlar«

.\tnhles. xuport ....de fustaEscol.. dArtx i Ofici ...,de la Diputació deIl:lreelon:l (EAOD\l), Barcelona

FACES i HOIWíC1IEZ, Mircia

Pintur~1. L'scu!turJCarnp priv.u

FAl 'IV\ i SOLER. Carrnc

Pintura. .trqueologi.rCamp priv.u

F1.10:C11 i DOMINCn, Cli,ri"

Pintura

Camp priv.u

FONOLLFDA i PHAlS, ,\;¡ri:l

l'inturuCamp privat

FHI\:\CII I PACEs, Síh'J:I

Pintura. L'sculturaCiunp priv.u

FOHTl ':-<Y i AllIZA:-<DA, Anna!lintur:I.I..· .....cultura

Cump priv.u

F1IXET i CO~IAS, Ci,':I

Pintura

Cump privar

CASOL i FAKGAS, Ho-,,, 1\1:1

PinturaFAO\)Il, Ilarce\on:l

CE:\IS I AIlEL, Trinit.uPell

~llI"L'lI de la pcll, \'Ie

CILART i IlARRA:\Ql 'EHO, Núri.:Pintura. escultura

Cump privar

CÓME? i MAlníO:EI., I\\;¡~d:l

xuporrs de fust.t. piniuru i l'SCU!tUCt

SHllM

COl 'LA i ARl\Al', i\1:I C:lrmL'

Pintura. escultllr:tCurnp privat

(;I(AClA i TAHRACO'iA, ,\\;¡, .lo,'"Pintura. L'scllhllr:\

Camp privar

el 'IlAln i i\IAS, \Iimie:l

Pintura. escultura

Camp privar

IIERFD1'HO i ROIWÍ(;lIFI., i\\;¡ Aruoni.:

PinturaF:1Clllt;¡t de BBAA, t lnivvrxit.u de Ibrcl'lun:¡

IIOMEDES i CUMA, ~I:I V,di)]']:I

Pintura. escultura

Camp priv.u

.I1'\lI~:\FZ de GAH:\ICA, HL'\'L"

Pintura. esculturaCamp priv.u

.I0HI\A i \ALLS, M,I Angd,

Arqlll'()l()gi:lSHI\,\I

jt 'L1A i TElAS, Emili

PinturaCamp privar

.IllNYFNT i HIIlA, H"", i\\;¡

l'intur.r. e-un.\l11 ....cu Comarcal de lAno¡:t. Igual:td:l

LEO:\ i I)ELCLOS, Ann.t ,,\;¡

Arqlll...'()!<)!:üa.\lu ....cu :'\:\cion:tl Arqlll'o!('lgil' de Tarr:lgon:l.'¡':trr:lg(lIl:l

IfwEZ I AYATS, Ramón

.\!< lt 1k .....Cump prív.n

¡\IAHISTA:\Y i HOlAS, Fin:l

Pintura. l'scultllra

C:l111p pri\':tt

.\IAROTO ; (;E,O\'ER, R:!mon

Ftll()]()gi:l

Camp priv.u

,\IAW21'j,:S ; A ,\1( )W')S, ,\I;re;:!

Arqucoloui.:EA()DIl, ll:lIn'lon:!

1\IAllQllj,:S; 1\1\1.1\(;[ I( I\krl'é 1',,11,,'1

l'imur.r. L'~cll]¡lIr;1

C:1I11p priv.u

.\IARSI~ ; FumER, .\1:1 Angcl.,

Pintura, L' ....cultur.tCamp priv.u

illAlrrÍ ; Ql 'EROI .. \'ice'n,'

xuport ....;de fu.....I:¡

~INAC. Ibn.:l,lol1:¡

ilIARTÍ; IlOIlI.I':!)O, Cn"t;m

Pintura. l'.....cultur.tCamp prív:u

,\IARTÍ0iEI. ; I\R( )TO,S, C:!rb

,\lohk'sC:llllp priv.u

,\IARI'LI,I DAI..\IA1', ,k','I< .\1:1Pintura. t'......culrur.iCllllp prív:u

.\IASDEI' ; ex )~T;\, C:11'111e

Pintura,I,:¡nulogi:lClmp priv.u

,~IA,'CllA11 ; \'E,T1IIlA, ,~I;re';:!

I)intllr:l. L'scultllLl

Cl!llp priv.u

.\IASALLES 1 RI\'EllA, Aln

¡·: ....cultur.r

h\()DIl 1\:1ln'l, "1:1

,\IISl'In: ; CA.\II'A, .\I;re';:!

[)()Cllllll...'IlI:ICi()

SHI\.\I

.\IO\TOI\1l10 1 ,\IARTOHELL. Bc.nriul'intur.r. l·....cuhur.tC:11111' l11"i\:11

.\IORATA ; (;ARClA, .\I:! I.uz

.\LI!L'rbls Il>:'\Ii1,...

C:1l11p priv.u

NI,:CI{[': ; (JI'UlAI.'!'. ,\lon¡'l'1'r:1I

.\\aleri:ll. -, darxiu

LII11p priv.u

,OClTH ; TORllEI.I .. Sih';:!

Pintura. L' .....ndIUL¡

,\I'Ae. IlARCEI.O'A

CJO\'EI.I, ; CAll"E, TeTe',,:!

PinIUL¡ mur.rl.\I:'\r\C. Ibrcl..'loll.1

,I'ALAHT ; '1'( )l{R( )IA, Ann.rPintura. v ....CU]¡ULICamp 111'1\';11

1)'01 'I.Tln:,\IOi\'!'. I're'ele'm

i\h)hk'~

C:1111p priv.u

I'AIlR() ; I'AI.O.\IERA, Raque!

Pintura. l'.'>f.:uhuLIC:l111p priv.u

PALAt· i SALI.E'\T, Domcnvc

xl.ucrin!-, durxiuBihlioll'C:¡ de l.r I 'nivvr: ...il;1\ de B;lrn,l()n;1

Jl¡\PIOL i YII.A. l'r.mcc ....C·1·;lpi...;:-.()....

Camp priv.n

I'AyAS; 1'I'I(;:\R,AI', Clara

l)inlULI. e-....cultur.r

Cnmp privar

PEDI{ACOSA ; CARClA, Nuria

Pintura. l'sculturaSHB,\I .\1\Ae. Il:ircdona

PERA; .\,IIHÓ, lmrn.r

Pintura. esculturaCump priv.u

PERÓ ; SILVA, tvta, NÚ1'1a

Pintura. esculturaCamp priv.u

PEY . joanEsculutr«

.\I\AC

PIjLlAN ; REGmOIC RamonPintura. esculturaCamp privar

PIQl'É ; FONT. \ú1'1a

Pintura. csculturu

Carnp priv.u

PLA~FLL ; BADELL, AngelsDorumcntació, pintura. escultura

SRB~I

PLA:\S ; GAHCIA, Sergi

Pintura. esculturaCamp privar

PRADELl ; \'E\TL'RA, joaquim

PinturaSRB:\I

I'llATS ; CANAlS, ClaraPintura. esculturaCamp privar

I'RI.\I ; TERRADAS, .loan

.\!otk.J..., de v.uxells

,\!U.'>l'U ,\larítim. Barcelona

I'I'C Í'S ; DORCA, Montserrut

Arqucologi.rAjunt.uncnt de Barcelona

PlJOl; ESPI\OSA de los MO:-.JTEHOS, Enrie

Suport ....de fusta. TallaSRB,\I

otn.ss ; ROCA, ;\largar;da

Pintura. L'scultLlraESCRIICM de la Gcneralitat. Barcelona

RM10NEDA ; SOlEH, Ma, Rosa

PinturaCamp priv.u

RA.\IO\EDA ; TOREl.lÓ, josep Ma

Orfcbrcr¡aCamp priv.u

ROCA; I.lI.lÁt'<, MonicuPinlULI. l'scLllturaCamp priv.u

RO\II-:1' 1 I'~:REZ. Alicia

Pimura. esculturaCiunp priv.nI{OS ; OBRADOR, Núriu

Pintura. esculturaCaJ11p priva:

RO\'IRA ; PO:-':S, PeTe

Pintura. l' ....cultura~RB.\I (SA.\I Girona I

IU ·Ií: de CO\E.lO ; \'llORIA, Arma

Pintura. cscuhuru

Camp priv.u

SALA; PIETX, Ma Teresa

Pintura. esc-ulturaCamp priv.u

SALAS; ,\IARTÍ. .\Iim;ca

Pintura. e-cultura

Camp priv.u

SAMA\IECO ; JO U, SilviaPintura. l'....culturaCamp privar

SÁNClIEZ ; AIUAS, Teresa

Pintura, escultura

Carnp privar

SANDALINAS; LINARES, Carmc

Pintura. esculturaMuseu Frcderic Mares. Barcelona

SA\RO.\IÁ ; TRAGLX\Y, .ludit

PinturaCamp privat

SA:-.JTOS ; PRADOS, Neu,

Suport: ...de (¡¡suC:1J11]l priv.u

SE;\, 1 CA~II',\IAI\Y, Irene

Pintura. c ....c-ulturaCarnp priv.u

SENSERHIClI ; ESPL:r\ES, Rosa

Pintura. L'scultur:¡Carnp priv.u

sumA; ,\IAIE\, víarta

Pintura. e:-.culturaCamp pnv.u

275

SOLER; Pl'lC, Eul:'l;a

Pintura. e....cuhur«Cump priv.u

TABEllNER ; I\ALAll, MartaPintura. e-c-ultura

Camp prtv.u

THICJ ; I.U'CII. Cri-tinaPintura. l'.'><.'ultur:lCarnp priv.u

TONEl' ; P1IIC, :\1a;te

PinturuSRB:\I

\'Aí:Ql'EI. ; LÓPEZ, CarrncPintura. e-sc-ulturaCarnp priv.u

\'ELASCO ; ,;ARClA, MarinaPintura

Carnp priv.u

\'llÁ ; RAI\ELlA, MartaPintura. e~cu]¡ur:l

Carnp priv.u

\AHRI~: ; IlO\'lRA, josep ,\I:i

Cap de ['SHB,\I

ZOH:\07,A ; ESTEBAl\, .IesL"

Pintura. esculturaslm~1

PERSONAL NO RESTAURADOR

AYMERIClI 1 IIARBA, Caries

Fot()gr:llb

ClAn:ROL ; CARRERA, joscp,\lantL'nilllcnt

ORTEGA; SERRATO, Carrnclo

Marucnimc-nt

PENA; PENA, AnnaGestió

SOlEll ; SOLER, .\1arcelAdmini ...,ILlci()

\ALDI\'IESO ; GÓMEZ. :lIa Ángcl.'Con ...;ergL'ri;¡

276

](),IQUlll1 1'1<\11111 I \ I -, 111\\

.JI) ........l' \1.1 \\1\1<11 11{1l\1I,'

¡:1e-n.r I ~I >11\ \ 1, I (:1 JI, I h 1-,

\1.11\ hlll\\ I \~\III\I(II

'\1.'lI" "\'\ 11 ¡... I 1)1\\1\11"

.\1.11"1;1 "1 I,H \ I .\1 \11 \1

,\I;¡, (::11"1111' ( ;( 1I I \ I :\1\\\1

(:ri ...un.¡ TIII() I l.u (11

\1.11'1.1 \'11 \ 1 !{ \1\1 II \

.'\1111:1C \1\1,1In" I T\I\I{\(,( )

Hc.ur¡u ,\hl'\IIJIII\IiI 1,\1\1,1111,111

l.nuli 1111\ I TI 1'"

lm.¡ \1\1{i',¡ \\, I ¡{IJI\"

Vl.trt.t \ ,\IJI\I.., I \111,

lr.uu c-«. \1,1\\1/\ I h I¡\II,\I)()

l.ourck- -, 1)111,\111111 I PI 11\1 \1\111 \

(:ri .....tin.t .\1\1,111 !{(IIIIII)I)

,\llllli¡',1 (;111\1,1 1.\1,..,vl.m.r 1)1 \1 1 ()II\ 11,v-.

277

\'¡etc')ri:l JI()\\I [JI" I CI"I.\I.\

C;trtllL' S \'\)),'\11"\',\-' I 1.1\ \IW",

( ; 1(')["1:1 F¡¡ '\( 1I I 1)( )\11'\( .c )

I\Ltgd:t GO.\1F! I ,\1.\1(11\1'1.

Pcrc HO\ ¡HA I PI )\:-,

¡\brg~lrid:l Q! 11.1:' I H()( \

Núria PI(JI \' I FU\"I

Arma ,1\1:1Ci.r\\II{()1. I C\ I{III" 11\

¡\!:tiIL' T( )\!'l I ]JI J( ~

IkYl'S .11.\11"\1"1 IJI (;,\I{'\I(,.-\

I\krn:" ;\IAIHJI 1" I It\1 \(d 1

:'\urb PFI)I{\l,()"\ I (; \I{( 1\

Ann.i I{¡ 1/ IW COi\'FIO I \'II.OIIIA

.Iordí ¡\I~I\'\U) ¡ PI.:\Dl'\":\I.1

.\brg:lrid:\ CFlmA ¡ F\I{I{I"I{:\'"

.Io.-,cp P,I{F"I I Pl"~

¡\Ia Angl:'I:·; 1\1\11"" I FI"III{J:II

.\1:1 .Iosl' GIC\( 1\ 1 T,\I{It\(;(),\/\

Caries 1-:""1'1\'\1 t t (.\:<1"1"1

'ú'¡ri:¡ Clt,\I,1 I B\lIlt\'d)lrH()

278

\Ionil.l j{1)( \ I 1.\ 1\\

¡\ngl{ ....1'1\'\111 [ ¡{\[JII]

,\Iirl'j:¡ 1\1.\..,\ ,1<\1 I Vr '\1 \ 1<\

l.du.ud 11111\1 \ I F\I{I<I

\¡<'lIlil';¡ :--,\1 '" I .\1 \1\ 11

.I( )....L·P (hi()1 (:1 \\ III 1 AI'\I,]t H)

TLT~..-v.t -, ,\( 111/ I .\I{I\'

.\1.1 '\lI1"1,[ I)II,() I ~ll\ \

Ign. l.....I ,\\1( )I{ I ~\(,¡ 1....

.\Lt Te-re- ....;¡ ....\1. \ I 1'11 1\

{udhh "'\1\1)\1\ I TI{\I.! \'\~

.'-Ilh 1,1 \(ltd 11< I T()fO,111

C!Ju ]>1\\1 1 C\'\\I ....

1-\.\ (,\" I -, 111\ ....

1{()''':1 -, 1\ -,ll{lIll 1I I F -,j'l \.1 -,

\1.1 've-u ....( \\11'\1\'\~ I ()I 11,\11

Vluc't.t 1'\\ d ....I !{I ¡[JI\lI'¡ 1/

('(IIl",j \Inll '\1,11I I 1110111\

Muvi GlnnW1'1 lHI Al \\101 LI.01JIt\

r\brin:¡ \'IL\"'U) 1 G.\IHI:\

Yol.mdu CA ,\,\1)1'1.1 1 FA!{RI'IH J

279

\¡ireía \IF~TRF 1 C:\.\IPA

Cisa FI":\FT 1 O).\IA'"

Enrie 1)\ 101. E~p¡vY'l!\ 1)1" LO.'" Mo-, lTRü~

Angels .I()I{B:\ 1 \':\1.1.:"'>

Alcx \1·\ -,:\1.1.1-:-, ¡ I{I\ F!{¡\

Auna F()I{r! \Y 1 AHI/:\\[)!\

h¡];¡]b SOLER 1 Pl'!(,

.lOSl'p MJ I{A\lt)\I·!).\ 1 T(JHITI.<)

Trinit.u (;]"\1'" 1 A1WI

.InsL' FL'lix HI"'\ 1"1 I 01.1\"1"1{

Scrgi PI..\\'" 1 GARUA

(~crK'r AU:.\\TAHA ¡ J{()!JI{!t;(J

¡\bru T\liI-"H\U{ 1 BAI.Al

Ann.r '\1 ·\l.AR"!" 1 TOI{I{()I-\l.icli.r H\1.l q ¡ Cl.:\\FI{(JI

Clara B!\«)l 1"1..'\1'\11-"1 \'IDAI. D]-" LI.OIIATERA

2HO

Cuntu- \' \/i)l 11 I IJ )1'11

Eulnlia .'\I{\l,()\¡ ....I ()II\j ....

R.unon 1'111 \\ I HI(,Jl)()I{

\l'lriJ C''\\\III\\'' I T()'I\"

.!l......ú-, li)l{\i )""\ I \':''''II"])t\\

\1.1 ,\ngel" \ \11 )[\ III ....() 1 (;¡ )\111

Ann.r PI -, \ I PI \ \

;'\lI1"i:1 ~\\I I l.v \\lIIH\

[)( Hlll'l1lTh 1'\11\1 I ."\.-\1,1,1'\ 1

.\l:Il"i:1 h),\()lIJll\ 11'1\\1

Fud.rk! C!I) I B\IIHI

C;;lrlllL' F'\I IC\ I."';()t.rl{

Sí,,"i;¡ S·\\I\'IHii) ¡.Ji)!

\[ont. ....e .\lft ji, \1 I .\III{:\IU ....

.fil ....ep (:1 "[¡li)1 I (:\I\I\II{\

(:;¡rrlll:!() ()[<Il t , \ I :--'ll\l{\t( 1

c'lrk v . \'1 \III\!( 11I H \)0\ \