4El Sol naixent ens visitaràExplica l’evangeli de Sant Lluc, després del naixement de Joan Baptista: Zacaries, elseu pare, va quedar ple de l’Esperit Sant, i va profetitzar: «Beneït sigui el Senyor, Déud’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit; fa que s’aixequi un salvador poderós a la casade David, el seu servent, com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants pro-fetes. […] I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyora preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pe-cats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·lumi-nar els qui viuen a la fosca, a les ombres de lamort, i guiar els nostres passos per caminsde pau». L’infant creixia i s’enfortia en el seu esperit, i va viure al desert fins al dia de lasevamanifestació a Israel (Lc 1, 67-80).

déu es fa home1. Coneixem la vida de Jesús?

2. El país de Jesús

3. El misteri de l’Encarnació

4. La Mare de Déu, model del creient

5. Déu veritable i home veritable

Fotograma de la pel·lícula Nativitat, dirigida per C. Hardwicke (2006).La fe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe cristiana.

Lc 1, 26-38l’anunciació

No tinguis por. Déut’ha concedit la seva

gràcia…

Tindràs un fill ili posaràs el nom

de Jesús.Serà anomenat

Fill de Déu.

Que es faci enmi segons lateva paraula.

I el Verb de Déu es va fer home, i habitàentre nosaltres.

42

4 1 VÍDEO INTRODUCTORI

a) El que llegim ara és el mateix que van escriure elsevangelistes.

b) Els autors dels evangelis van explicar fets reals.

3. Llegiu la frase següent i expliqueu els avantatges queté per a la vida d’un cristià la lectura freqüent de la Sa-grada Escriptura.L’Església exhorta a llegir sovint la Sagrada Escriptura,ja que desconèixer l’Escriptura és desconèixer Crist.

déu es fa home

1. Coneixem la vida de Jesús?

Jesucrist va néixer fa més de dos mil anys, però com és possibleconèixer una persona que va viure i morir fa tant de temps? Laresposta és senzilla: el mateix Jesús va fundar una comunitatde fe i amor—l’Església—, formada per milions de fidels que,a través dels segles, han seguit Jesucrist i els seus ensenyamentsi han transmès el testimoni d’aquells que van viure amb Ell.

Disposem, així, d’una rica tradició oral i escrita sobre la seva per-sona. De tota aquesta tradició, el Nou Testament és la princi-pal font que ens permet conèixer la vida de Jesús.

Els Apòstols el van acompanyar durant la seva vida pública i,posteriorment, van prendre nota de les seves paraules i de lesseves obres: així va ser com es van redactar els evangelis de santMateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan. Gràcies a aquest fet,podem tenir més informació —més veraç i completa— sobreJesús que sobre la majoria dels personatges famosos de la sevaèpoca.

Historiadors i arqueòlegs han investigat a fons aquests docu-ments, i les conclusions són clares: es tracta de textos autèn-tics, no de còpies falsificades o alterades.

Així mateix, els estudis realitzats demostren que els evangelissónnarracions veraces: és a dir, no narren fets inventats, sinóesdeveniments reals que van confirmar molts testimonis pre-sencials.

Tot i així, convé tenir present que és l’Església, i no les investi-gacions modernes, la que assegura amb la seva autoritat que elsevangelis van ser escrits per autors humans inspirats i que, pertant, el seu autor veritable és Déu.

1. Completa el text utilitzant aquests termes: Església,doctrina, cor, vida, principal.

Els quatre evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan són el(…) testimoni de la (…) i (…) de Jesús. Constitueixenel (…) de totes les Escriptures i ocupen un lloc únic enl’(…).

2. Indica quina característica dels evangelis es descriu encada frase.

activitats

El Papir P52Per determinar l’autenticitat d’un text antic, elshistoriadors es pregunten quants anys han pas-sat entre la redacció de l’original i la redacció dela còpia més antiga que se’n té.

Per exemple, de les obres del poeta Horaci, lamort del qual coincideix, de manera aproxi-mada, amb el naixement de Jesús, la còpia mésantiga que se’n conserva data del segle VIII, és adir, vuit-cents anys després de la seva mort. Lacòpia més antiga de l’evangeli de sant Joan ésel Papir P52 i està datat entre els anys 110 i125… Només uns trenta anys de distància ambl’original!

43

4religió catòlica

2. El país de Jesús

Els evangelis són una narració detallada de fets realsque van tenir lloc en un moment i en un lloc perfec-tament localitzables de la història de la humanitat:Terra Santa, durant la primera meitat del segle I.

El mar Mediterrani està limitat a l’oest per Espanyai a l’est, just a l’altra banda, per Terra Santa, territorion avui dia hi ha principalment l’Estat d’Israel.

Aquesta regió ha rebut molts noms al llarg de lahistòria: Judea, Canaan, Israel, Palestina… És unafranja de terra limitada a l’oest, com s’ha dit, pel marMediterrani i a l’est pel riu Jordà. El Jordà va de norda sud, paral·lel a la costa, i desemboca al mar Mort.

En temps de Jesús, Israel no era un estat indepen-dent, sinó una província sotmesa al poder de l’empe-rador romà, que era August quan Jesús va néixer iTiberi quan va ser crucificat, trenta-tres anys després. Teniafama de ser una província problemàtica i difícil de governar.

Hi havia el temple de Jerusalem, meravella arquitectònica illoc sagrat del poble jueu. Per raons històriques, els jueus esta-ven disseminats per tot el món romà i hi havia sinagogues enmoltes ciutats de l’Imperi.

Ja llavors els jueus tenien fama de ser hàbils comerciants, moltfidels a les seves tradicions religioses i a la seva història. Cadaany, milers de jueus de tots els racons de l’Imperi viatjaven perterra i mar a Jerusalem per celebrar la festa de la Pasqua, en laqual commemoraven l’alliberament de l’esclavitud a Egipte.

El Mur de les Lamentacions és actualment el lloc méssagrat per als jueus. Es tracta de l’última resta del queva ser el Temple de Jerusalem, destruït pels romansl’any 70 dC.

4. Relaciona els noms propis amb la seva definició.

a) Tiberi. b) Israel. c) August. d) Jerusalem. e) PonçPilat. f) Pasqua.1.Emperador romà quan va néixer Jesús. 2. Provínciaromana. 3. Celebració jueva. 4. Emperador romà quanJesús va ser crucificat. 5. Governador romà a Judea.6. Ciutat que acollia el temple.

activitats

5. Investiga a Internet l’extensió de Terra Santa i in-dica amb quina província espanyola podria compa-rar-se.

6. Contesta: Per què el cristià ha d’estimar especial-ment aquesta regió del món?

Cristians a Terra Santa.

Terra Santa.

44

4 déu es fa home

45

4religió catòlica

7. Observa el mapa de la pàgina anterior i contesta:

a) A quina regió de Palestina hi ha Jerusalem?

b) I Nazaret?

c) Quina direcció segueix l’aigua del riu Jordà?

d) On desemboca aquest riu?

e) A quina regió és el llac de Tiberíades?

f) I Cafarnaüm?

activitats

8. Busca aquestes citacions als evangelis i descobriràson es va produir cada fet. Després localitza les po-blacions en el mapa.

a) Jesús hi fa el seu primer miracle (Jn 2, 11).b) Zaqueu convida Jesús a menjar (Lc 19, 1-6).

9. Llegeix a Jn 4, 1-26 la conversació entre Jesús i unadona, i respon:

a) Per què s’estranya que Jesús parli amb ella?b) Què ensenya Jesús amb la seva actitud?

GalileaDels tres territoris principals en què es-tava dividida Terra Santa en els temps deJesús, Galilea era el situatmés al nord i elque tenia un clima més fresc i humit. En

aquesta regió hi ha Natzaret, una aldea petitona,rústica i apartada, en la qual Jesús va viure durantla major part de la seva vida… No oblidem que se’lva anomenar «el Natzarè».

Galilea era una regiómés romanitzada que la resta,i no era estrany que els seus habitants tinguessinnoms grecs (per exemple, Andreu, germà de Pere).Al centre hi havia el mar de Galilea, també anome-nat llac de Tiberíades o de Genesaret, que propor-cionava pesca a les ciutats del voltant, moltes deles quals van visitar sovint Jesús i els seus deixe-bles: Cafarnaüm, Betsaida, Canà…

Lamajoria dels Apòstols provenien d’aquesta regiói els seus habitants, quan parlaven, tenien un ac-cent característic que els delatava amb facilitat.

SamariaSamaria és entre Galilea i Judea. L’aversió entre jueus i samaritansera gran i molt antiga, tant per raons religioses com polítiques. Unjueu pietós no feia mai negocis amb un samarità, i es consideravaimpur pel sol fet de tocar-lo, encara que fos accidentalment.

JudeaJudea és al sud; és una zona escar-pada i muntanyosa, rica en oliveres,vinyes i figueres. En aquesta regió hi

havia Betlem i, molt a prop, la capital, Jerusalem.En aquesta ciutat es concentraven els poders reli-giós, cultural i polític del poble jueu. A Jerusalemhi havia les prestigioses escoles dels fariseus i elSanedrí: una espècie de senat, format per anciansde l’aristocràcia sacerdotal jueva, que represen-tava el poble davant del poder de procuradors i go-vernadors romans, amb unes guarnicionsmilitarsque amb prou feines aconseguien controlar lescontínues revoltes.

Però Jerusalem era, per sobre de tot, la ciutat deltemple. Els jueus solien dir que si «el món és uncos humà, Israel és l’ull, Jerusalem, la pupil·la, i eltemple, la brillantor de la pupil·la».

El país de Jesús.

46

4 déu es fa home

3. El misteri de l’Encarnació

A Natzaret, una petita aldea de Galilea, una jove que es deiaMaria—promesa amb un artesà, Josep— va rebre, mentre re-sava, la visita d’un àngel. Sant Lluc explica com l’arcàngel Ga-briel va dir, davant l’estupefacció de Maria, que havia estatelegida per ser la mare del Messies.

Maria va acceptar: Que es faci en mi segons la teva paraula (Lc 1,38); en aquest instant el Fill de Déu es va fer home en el seu sivirginal. Aquest gran esdeveniment es coneix com el misteri del’Encarnació.*

Aquest fet, encara que passés desapercebut als grans del món, vacanviar el curs de la història universal. Ja res no va tornar a serel mateix: la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill deDéu, s’havia fet home sense deixar de ser Déu. Per això, la VergeMaria és veritablementMare de Déu (Compendi del CEC, núms.86 i 95).

En aquell temps, l’emperador August va ordenar que tots els ha-bitants de l’Imperi s’empadronessin a les seves ciutats d’origen.Josep, que era descendent del rei David, se’n va anar ambMaria,que estava embarassada, a la ciutat dels seus avantpassats: Betlem,a Judea, a prop de Jerusalem. Allà va néixer el Fill de Déu (Lc 2, 1-7). Josep, obeint el que li havia ordenat un àngel, va posar al nenel nomde Jesús, que significa ’Déu salva’ (Mt 1, 21).Maria i Josepvan establir la seva llar a Natzaret.

Poc després del naixement, la Sagrada Família va fugir a Egiptea causa de la persecució del reiHerodes el Gran. Quan va pas-sar el perill, va tornar a Natzaret. Des d’aquest moment fins alcomençament de la vida pública del Senyor, transcorre un perí-ode de temps d’aproximadament trenta anys, que es coneix com«la vida oculta».

Quin any va néixer Jesús?Al segle VI, un monjo nascut a l’actual Romaniava calcular l’any que va néixer Jesús.

Es deia Dionís l’Exigu i, lamentablement, es vaequivocar. Els historiadors no es posen d’acordsobre l’any exacte, si bé sembla que el primerNadal va tenir lloc al voltant de l’any 5 aC.Per sort per a Dionís, ens hem adonat de la sevaequivocació centenars d’anys després, quan jatothom està acostumat al seu «petit error».

10. Completa el text amb aquests termes: cristiana, unió,Persona divina, naturalesa humana, Encarnació.

L’Església anomena (…) el misteri de la (…) admira-ble de la naturalesa divina i la (…) de Jesús en l’única(…) del Verb. La fe en l’Encarnació és signe distintiude la fe (…).

11.Què tenen en comú les respostes deMaria i de Josepals anuncis que reben?

12. A qui s’està descrivint en cada frase?

activitats

a) Va concebre el Fill etern al seu si per obra de l’Es-perit Sant.

b) Va anunciar a una jove que havia estat elegida perser la mare del Messies.

c) Segona Persona de la Santíssima Trinitat.d) Va posar al nen el nom de Jesús, com se li haviaordenat.

13. Què podem aprendre del fet que Jesús visqués tantsanys de vida de família i de treball a Natzaret?

Naixement, de Barocci, segle XVI. Jesucrist s’ha fet entot semblant a nosaltres, llevat del pecat (Hb 4, 15). Lafe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe cristiana.

47

4religió catòlica

4. La Mare de Déu, model del creientPossiblement Jesús es devia assemblar físicament a lasevamare. És probable que tingués gestos i maneres d’ex-pressar-se característics d’Ella. I, si la vida del cristià con-sisteix, com hem vist, a conèixer, imitar i estimarCrist…, qui millor que la Mare de Déu per servir-nos de model i donar-nos exemple? Qui coneix iestima més a algú que la seva pròpia mare?

Encara que als evangelis no hi ha gaires referèn-cies aMaria, sabem que va estar al costat del seufill durant tota la vida a Natzaret i en la vida pú-blica, des del primermiracle a les noces de Canàfins a la crucifixió al Calvari.

En aquell moment, quan gairebé tots els altresl’havien abandonat, Jesús va donar la sevamare com a mare de cada deixeble i de total’Església: Dona, aquí tens el teu fill, i després al’Apòstol Joan li va dir: Aquí tens la teva mare(Jn 19, 26-27).

La Mare de Déu va ajudar l’Església naixent amantenir la fe i l’ànim en els moments difícils quevan venir després de la mort del Senyor, quan tot semblava per-dut. Sembla raonable pensar que Pere i els altres Apòstols esvan deixar guiar per la seva saviesa i pel seu exemple quan l’Es-glésia era tan petita que tots els seus membres cabien en unasola habitació.

També avui, Maria continua sent per als cristians una mareamorosa que dirigeix els nostres passos cap al seu Fill. Repre-senta el model perfecte de totes les virtuts cristianes: amor a lacreu, humilitat, pregària i docilitat a la voluntat de Déu (Com-pendi del CEC, núm. 197).

Mare de l’EsglésiaAls Fets dels Apòstols es descriu la primitiva co-munitat cristiana de Jerusalem unida en pregà-ria entorn de Maria, a l’espera de la vinguda del’Esperit Sant: Tots ells eren constants i unàni-mes en la pregària, juntament amb algunesdones, amb Maria, la Mare de Jesús, i amb elsgermans d’ell (Ac 1, 14).

Encarnació: fet miraculós pel qual la SegonaPersona de la Santíssima Trinitat es va fer homea les entranyes de la Verge Maria.

Marededéu de Bruges, de MiquelÀngel, segle XVI. Maria, Verge iMare, coopera en el naixement ala vida sobrenatural de tots elscristians.

activitats

15. Intenta descobrir quina pregària resen els cris-tians diàriament per recordar l’Anunciació i l’En-carnació.

16. De què és model la Verge Maria per als cristians?Justifica la resposta.

14. Recorda les paraules de Jesús a Jn 19, 26-27 i trial’afirmació que més s’ajusti al seu significat.

a) Jesús volia demostrar-los el seu afecte.b) Jesús va donar Maria com aMare de l’Església i detots els cristians.

c) Jesús volia que Joan cuidés la seva mare.

La Mare de Déu.

48

4 déu es fa home

5. Déu veritable i home veritable

Sabem on i com va néixer Jesús. Però quiés realment Jesús? Ja al seu temps moltsopinaven sobre Ell i sobre la seva missió.Ell mateix va fer aquesta pregunta a Perei als altres Apòstols: I vosaltres, qui dieuque sóc, jo? Pere, inspirat per Déu, va dir: Tuets el Messies, el Fill del Déu vivent (Mt 16,15-16).

Sorprèn comprovar la varietat de nomsque es donen a Jesús al Nou Testament.És tanta la riquesa de la Persona de Cristque no pot quedar-se en un sol nom. Es-tudiar algun d’aquests noms ens ajudarà aconèixer-lo més bé i a entendre la res-posta de Pere.

El nommés utilitzat és precisament el de Jesús.* Va ser el quel’arcàngel Gabriel va fer servir quan es va presentar davant deMaria en l’Anunciació.

En hebreu, Jesús significa ‘Déu salva’ i expressa, alhora, la sevaidentitat (Déu) i la seva missió (Salvador) perquè Ell salvarà elseu poble dels seus pecats (Mt 1, 21) (Compendi del CEC, núm.81).

Déu havia promès al poble d’Israel un Rei-salvador. Ell esta-bliria una aliança nova i definitiva amb Déu. A l’Antiguitat,s’ungia amb oli els reis i els sacerdots. Els noms de Messies(en hebreu) i Crist* (en grec) signifiquen precisament ‘ungit’.Jesucrist és «l’ungit» per excel·lència, per la seva especialís-sima unió amb el Pare i amb l’Esperit Sant. Del nom Crist de-riva l’adjectiu cristià (Compendi del CEC, núm. 82).

17. Indica quines d’aquestes afirmacions són certes icorregeix les falses.

a) Jesús té molts noms perquè és impossible saberquin és de veritat.

b) Cada un dels noms de Jesús permet aprofundiren Ell.

c) L’arcàngel va indicar a Maria amb quins nomsseria conegut el seu Fill.

d) Els noms Messies i Crist fan referència a Jesúscom a rei i sacerdot per excel·lència.

activitats

18. Llegeix les pistes i descobreix quin nom de Jesúsamaga cada una.

a) És nom hebreu i significa ‘Déu salva’.b) L’identifica com «l’ungit» de Déu.c) L’identifica com a Redemptor nostre.

19. Llegeix l’escena del Baptisme de Jesús (Mt 3, 16-17)i explica com apareix «ungit» pel Pare i l’EsperitSant.

Jesús entre els doctors, d’Il Veronese, segle XVI. L’evan-geli narra com, quan tenia dotze anys, van trobarJesús parlant amb els doctors de la Llei. Aquests esmeravellaven de la seva intel·ligència i de les sevesrespostes (Lc 2, 47).

49

4religió catòlica

El nom Fill de Déu* fa referència al fet que Jesús és la SegonaPersona de la Santíssima Trinitat. Jesús, quan es referia al Pare,sempre utilitzava les expressions «el meu Pare» o «el vostrePare», però mai «el nostre Pare».

Utilitzant només aquestes dues expressions, el Senyor va volerindicar als seus deixebles que la manera en què Ell era «Fill deDéu» no és la mateixa en què tots som «fills de Déu» (Compendidel CEC, núm. 83).

L’Església confessa que Jesús és inseparablement Déu veri-table i home veritable. És el Fill de Déu que s’ha fet home, iaixò sense deixar de ser Déu. El Fill de Déu «va treballar amb lesseves mans humanes, va pensar amb la seva intel·ligència hu-mana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb corhumà» (CEC, núm. 470).

Per als jueus, fins i tot actualment, pronunciar en veu alta elnom de Déu (Jahvè) és pecat. Per això fan servir altres termescom Adonai o Elohim. Aquestes expres-sions van ser traduïdes al grec com aKyrios i al llatí com a Dominus, que sig-nifiquen ‘Senyor’.*

Per tant, quan als evangelis s’anomenaSenyor a Jesús, s’està dient d’Ell que ésDéu. Ell mateix es va atribuir el títol deSenyor i va revelar el seu poder sobretotes les coses (Compendi del CEC,núm. 84).

Quan el Senyor, després de ressuscitar,es troba Tomàs i li fa posar els dits a lesferides de les seves mans, aquest creu,per fi, en la divinitat de Jesús dient:Senyor meu i Déu meu (Jn 20, 28).

Jesús: paraula hebrea que significa ‘Salvador’.Crist: terme grec que significa ‘ungit’. S’aplica aJesucrist en tant que Messies Salvador.Fill de Déu: Segona Persona de la SantíssimaTrinitat que, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant,es va encarnar en el si de la Verge Maria.Senyor: terme que tradueix la paraula arameaAdonai, nom aplicat a Déu. Per això, quan s’ano-mena Senyor a Jesús s’afirma que és Déu.

activitats

22. Llegiu el pròleg de l’Evangeli de Sant Joan (Jn 1, 1-18), reflexioneu i contesteu les preguntes següents:

a) ¿Amb quines frases s’afirma la divinitat deJesús?

b) ¿I la seva veritable humanitat?c) ¿Què significa la frase del versicle 11?d) ¿I la del versicle 12?

20. Llegeix aquestes citacions evangèliques i relacionales paraules de Jesús amb un dels noms que acabesd’estudiar.

a) Jn 10, 30b) Jn 14, 9-10

21. Busca als evangelis dos episodis o fets que mostrinque Jesús és home veritable.

Coronació de la Verge, d’El Greco, segle XVI Jesucrist ensva revelar el misteri de la Santíssima Trinitat: hi ha un solDéu que és, a la vegada, tres Persones diferents. Jesúsés Déu com el Pare i com l’Esperit Sant.

50

Reseu el rosari cada dia

En Francisco (de 9 anys) i la seva germana Jacinta (de 7),amb la seva cosina Lucia (de 10), van ser els pastoretsa qui es va aparèixer la Mare de Déu a la Cova d’Iria(Fàtima) el 13 demaig de 1917. «Una senyora ves-tida de blanc, més brillant que el sol» els va de-manar que acudissin allà sis mesos seguits i elsva convidar a oferir a Déu per la conversió delspecadors els sofriments que Ell volgués enviar-los. «Reseu el rosari cada dia—els va dir— peraconseguir la pau del món i el final de la gue-rra.» Des d’aquell dia els tres pastorets es vanbolcar a resar el Sant Rosari.

La Senyora els havia dit que s’emportaria aviat al Celels dos germans. A la tardor de 1918 una epidèmia de grip

va assotar Europa. En Francisco es va contagiar i al cap de cincmesosva morir, el 4 de abril de 1919. Durant la seva malaltia només esqueixava de no poder anar a l’església per estar una estoneta ambJesús en el Sagrari.

La Jacinta, que va agafar una pneumònia, va tenir molta cura deresar el rosari. La Senyora se li va aparèixer a la seva habitació i li vadir que oferís els seus sofriments per amor a Nostre Senyor i per de-manar pels pecadors. La Jacinta va acceptar alegre la missió que laSenyora li confiava. El 20 de febrer de 1920 se la va emportar al Cel.La Jacinta tenia llavors 8 anys.

El 13 maig del 2000 Joan Pau II va beatificar a Fàtima (Portugal) enFrancisco i la Jacinta Marto. El Papa va afirmar a l’homilia: «Mit-jançant aquest ritu, l’Església vol situar en la lluerna aquestes duesflames que Déu va encendre per il·luminar la humanitat... Que elmissatge de la seva vida romangui sempre encès per il·luminar elcamí de la humanitat». Va assistir a la cerimònia sor Lucia Marto,religiosa carmelita, que aleshores tenia 93 anys.

vida crist

iana

1. Et proposem que vegis l’escena de la pel·lícula Les apari-cions a Fàtima i resolguis aquestes qüestions.

a) Observa les actituds dels següents personatges davantde la notícia de les aparicions. Com reacciona cadaun? A què creus que es deu aquesta reacció?

- Els veïns del poble. - La mare de la Lucia.- La mare de la Jacinta i en Francisco. - El sacerdot.

b) A la Lucia se li planteja un dilema: ha d’obeir la sevamare i dir que tot ha estat una invenció, o s’ha demantenir ferma en la veritat? Quin camí tria? És elmés fàcil?

c) Enumera tres virtuts que es vegin reflectides en elsnens protagonistes i explica com poden servir d’e-xemple en la vida d’un cristià.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

La Jacinta, en Francisco i la Lucia un anydesprés de la primera aparició de la Marede Déu a la Cova d’Iria (Fàtima, Portugal).

Santuari de Fàtima (Portugal). LaMare de Déu va advertir en les sevesaparicions sobre la necessitat de resar elSant Rosari, demanar perdó pels pecats ipregar per la pau.

51

Jesús tenia germans?

Sabem amb seguretat que laVerge Maria va tenir un sol fill:

Jesús. No obstant, hi ha diversospassatges dels evangelis que fan pensar

que el Senyor va tenir germans. Els dos principals són:quan sant Lluc diu de Maria que va néixer el seu fill pri-mogènit (Lc 2, 7); i quan a l’evangeli de sant Marc s’ano-menen explícitament quatre d’aquests «suposats»germans: Jaume, Josep, Judes i Simó (Mc 6, 3).

Aquests dos casos són exemples perfectes per posar demanifest que la Sagrada Escriptura s’ha de llegir sempreen consonància amb els ensenyaments de l’Església, noseguint una interpretació personal o d’algun «expert».

En el primer cas, la paraula primogènit s’utilitza com a forma legal perdenominar el primer fill i no implica necessàriament que hi hagués fillsposteriors. Els arqueòlegs han trobat una inscripció hebrea en la quales pot llegir que una dona va morir quan va donar a llum el seu fill pri-mogènit, amb la qual cosa, com és lògic, no va poder tenir altres fillsdesprés.

Per resoldre el misteri que ens planteja el segon cas, cal tenir en compteque en arameu (la llengua materna de Jesús i de gairebé tots els pro-tagonistes dels evangelis) no existeixen termes específics per indicar elsdiversos parentius. D’aquesta manera, cosí, cunyat, oncle, germanastre i,fins i tot, veí o deixeble, es tradueixen al grec amb una mateixa paraula:adelfós, que significa ‘germà’. Als evangelis es diu, per exemple, queMaria era al costat de la creu amb la seva germana Maria de Cleofàs.Eren, lògicament, parentes i no germanes perquè, en cas contrari, comés possible que les dues es diguessin Maria?

Fotograma de la pel·lícula La Passió de Crist,dirigida per Mel Gibson (2004).

Fotograma de la pel·lícula Rei de reis, dirigidaper N. Ray (1961). En arameu s’utilitzava lamateixa paraula per expressar els diferents

graus de parentiu pròxim.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

2. Observa la imatge de Mare de Déu de la humilitat, deFra Angelico, i respon raonadament a les preguntes.

a) Com es representa Maria (nena, Immaculada, Marede Déu...)?

b) Què simbolitzen la rosa i el lliri blanc que hi ha algerro?

c) El Nen està donant a la Mare un altre lliri blanc; quèha volgut expressar l’artista amb aquesta segonaflor?

3. Llegiu les qüestions següents i reflexioneu per parelles.a) De vegades s’anomena germà a qui no ho és en

realitat. Què s’està volent expressar?b) Com explicaries que Jesús parli dels seus germans?

4. Investiga sobre el Sant Rosari i respon:a) Quin és l’origen del Sant Rosari?b) Per què es diu que aquesta pregària és un mèto-

de de predicació i pregària?c) Explica per què és aconsellable resar el Rosari.

fe i cultu

ra

52

4

SI EM PREGUNTEN, QUÈ RESPONC?

SÍNTESI

Quina és la Bona Notícia?En temps del rei Herodes i de l’emperador Cèsar August,Déu va complir les promeses fetes a Abraham i a la seva des-cendència enviant el seu Fill Jesucrist, nascut d’una dona,per rescatar-nos del pecat (Compendi del CEC, núm. 79).

Què és l’Encarnació?L’Encarnació és el misteri de la unió admirable de la na-tura divina i de la natura humana de Jesús en la SegonaPersona de la Santíssima Trinitat, esdevenint veritable-ment home sense deixar de ser Déu (Compendi del CEC,núms. 86 i 87).

Qui és la Mare de Déu?Maria és de debò laMare deDéuperquè és lamare de Jesús,el Fill etern de Déu Pare (Compendi del CEC, núm. 95).

Com la Verge Maria ajuda l’Església?La Verge Maria ajuda l’Església intercedint pels seus fills,essent per a tots un model de fe i de caritat i exercint elseu influx saludable (Compendi del CEC, núm. 197).

Amb quins noms és anomenatJesucrist?Els principals noms amb què ésanomenat Jesucrist són Jesús, quesignifica ‘Déu salva’; Crist iMessies,que l’identifiquen com elSalvador promès a Israel ienviat per Déu; i Fill deDéu i Senyor, perquè és Déu,com el Pare (Compendidel CEC, núms. 81-84).

déu es fa home

Galilea

Terra Santa

Judea

Samaria

Modeldel cristià

Anunciació

Misteri del’Encarnaciódel Fill de Déu Narrat al Nou

Testament

Evangelis

Sant MateuSant MarcSant LlucSant Joan

Nomsde Crist

Jesús

Messies

Fill de Déu

Senyor

MARE DE DÉU

DÉUES FAHOME

Mare de Déu

4

53

1. En aquesta regió hiha Natzaret.

2. Ciutat santa del templejueu.

3. En aquesta regió hi haBetlem.

4. La capital era Sicar.

a) Galilea.

b) Samaria.

c) Judea.

d) Jerusalem.

1. Messies.2. Salvador.3. Déu, com el Pare.4. Fill del Pare.

a) Jesús.b) Crist.c) Fill de Déu.d) Senyor.

religió catòlica

ACTIVITATS

Indica quines de les afirmacions següents sóncertes i quines són falses.a) L’Antic Testament és la font principal per conèi-xer Jesús.

b) Els evangelis són narracions veraces, és a dir, ex-pliquen fets reals.

c) L’autor veritable dels evangelis és l’Església.d) Els evangelis són textos autèntics, no còpies fal-sificades.

Relaciona els elements de les dues columnes.

Corregeix aquest text.«Jesús va néixer fa més de dos mil anys a Natza-ret, un poble de Galilea molt a prop de Judea. Pocdesprés de néixer, la Sagrada Família va tornar aBetlem, a Jerusalem. Allà Jesús va passar la majorpart de la seva vida, amb els seus pares.»

Completa aquest text.Per dur a terme la nostra salvació, Jesucrist, el Fillde Déu, s’ha fet veritablement (…) sense deixar deser (…). La fe en l’(…) és signe distintiu de la fe cris-tiana.

Qui és la Mare de Déu?

Relaciona els conceptes de les dues columnes.

Anomenem Jesús Fill de Déu perquè…a) així el va anomenar l’arcàngel Gabriel al’Anunciació.

b) és el nom que utilitzen els jueus per anomenarDéu.

c) significa ‘ungit’.d) és la Segona Persona de la Santíssima Trinitat.

Busca a Jn 14, 7 i completa.Si m’heu conegut a (…), també coneixereu el meu (…);des d’ara ja el (…) i l’heu vist.

Indica quines de les afirmacions següents sóncertes i quines són falses.a) Jesús i tots els seus Apòstols eren naturals deGalilea.

b) Al centre de Natzaret hi ha el llac de Tiberíades.

c) L’aversió entre jueus i samaritans era antiga i es-tava molt arrelada.

d) Betlem, ciutat principal de Judea, concentrava elpoder religiós i polític de la regió.

Descobreix a què fan referència aquestes pistes.a) Es tracta d’un fet que va canviar el curs de lahistòria universal.

b) És un fet miraculós, que trenca les lleis de la na-turalesa.

Busca els passatges evangèlics següents i in-dica quin fet de la vida de Jesús es desenvo-lupa en cadascun d’ells.a) Lc 1, 26-38.b) Lc 2, 15-19.c) Lc 2, 41-52.d) Jn 2, 1-11.

Llegeix aquest text i indica la frase que milloren resumeix el significat.

El Fill de Déu va treballar amb mans d’home, vapensar amb intel·ligència d’home, va obrar amb vo-luntat d’home, va estimar amb cor d’home.

a) El Fill de Déu es va fer home.b) Per l’Encarnació, Jesús és Déu veritable i homeveritable.

c) Jesús, el Fill de Déu, va deixar de ser-ho per fer-se home com nosaltres.

Posa tres exemples concrets de com la vida deMaria és model per a la vida d’un cristià delsegle XXI.

Completa l’afirmació següent de Fra Luis deLeón amb aquestes paraules: noms, nostre,béns, nosaltres, perfeccions.«Aquesta és la causa per la qual a Crist, (…) Senyor,se li donenmolts (…), la seva enorme grandesa i elstresors de les seves (…) riquíssimes, i juntament lamultitud dels seus oficis i dels altres (…) que neixend’ell i es reparteixen sobre (…).»

�1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12

�13

�14

54

a) Reflexiona sobre aquests relats i enuncia tresatributs de Déu que els éssers humans hemconegut mitjançant la raó. Després defineix-los amb paraules teves i indica com es veuenreflectits en aquests textos.

b) Indica la resposta correcta. La revelació bíblicade la Creació es diferencia de les llegendes imites de les religions antigues en el fet que…

1. Ensenya que el món i tot el que conté tél’origen en un Ésser suprem.

2. En realitat, els tres relats coincideixen en elque és fonamental: existeix unDéu que hoha creat tot.

3. Déu es revela comunPare, savi i bo, que hacreat per amor totes les coses del no-res.

4. Presenta un món creat des de l’eternitat iper sempre.

1. Llegeix aquests relats sobre l’origen delmón. Tot seguit torna a llegir la narració delGènesi sobre la Creació i fes els exercicis.

c) Llegeix les paraules que va dir l’astronautaEdgard White quan veia la Terra des del fir-mament i fes els exercicis.

«Ja n’hi ha prou de mirar el cel des de laTerra; és hora de mirar la Terra des del cel.Abans reduíem Déu a les dimensions delnostre món; ara, engrandim el nostre mónamb les dimensions del cel. L’amor, la lliber-tat, el benestar, el sexe, el furor de viure, lesciutats, les màquines, el turisme, el joc, elfutur, tot ha de ser redescobert des del cel.»

1. Resumeix en una frase la idea principalque pretenia transmetre E. White amb elseu missatge.

2. Com explicaries a un amic que «mirar laTerra des del cel» afecta la nostra vida?Redacta una redacció a la llibreta.

Laocoont i els seus �lls, escultura gregaanònima. Segle I aC. Laocoont i els seus �lls,segons la mitologia grega, van ser castigatspel déu Apol·lo en ser devorats per dues serps.

«Qui ho va fer tot i va infondre l’ésser als déus és realment Ptah Ta-tenen,ja que tot va sorgir d’ell: aliment i provisions, les ofrenes dels déus i tot el queés bo. D’aquesta manera es va descobrir i va comprendre que el seu poderera més gran que el dels altres déus. Després d’haver fet tot això, Ptah es vaconsiderar satisfet, així com tota l’estirp divina. […] A conseqüència d’aixòles divinitats van penetrar en els cossos de cada espècie de fusta, de pedra,de fang, o en tot el que hi pot créixer, on van adquirir-hi forma» (fragmentque conté la pedra de Shabaka, Antic Egipte, segle VIII aC).

«Abans de totes les coses existia el Caos [el buit] i després Gea [la Terra],àmplia i segura per als déus que habiten el cim nevat de l’Olimp. En el fonsde la terra va existir el Tàrtar tenebrós (les profunditats). I finalment, Eros, elmés bell dels déus, que captiva tots els Immortals i el cor de tots els homes.Del Caos en van sorgir Èreb [l’infern] i la negra Nit. De la Nit, alhora, en vannéixer l’Èter i el Dia. Gea va il·luminar l’estelat Urà [el cel] amb les seves ma-teixes proporcions. També va donar a llum les grans Muntanyes, llar de lesNimfes, deesses que habiten a les muntanyes. Ella igualment va parir el Pon-tos, l’estèril mar d’onades agitades» (Hesíode, Teogonia, segle IX aC).

avalua les tevescompetències

A

B

C

D

E

A

D

E

B C

55

1, 2, 3, 4religió catòlica

2. L’art constitueix una part fonamental de lacultura. Però per comprendre i valorar unacreació artística és necessari interpretar elspersonatges i les escenes. Pots fer-ho?

a) Marca l’opció més correcta. Des de l’inici del’Església, els cristians han plasmat la seva fe através de l’art per...

1.Decorar les esglésies imostrar alsno creientsla vitalitat de la fe.

2.Donar glòria aDéu,moure el cor dels homesa Déu i ensenyar les veritats cristianes.

3. Manifestar el creixement de la pròpia espi-ritualitat i contribuir amb ella a la culturadel seu temps.

4. Interpretar els esdeveniments narrats al’Antic i al Nou Testament.

b) Observa la pintura de Fra Angelico i com-pleta aquesta taula a la llibreta.

Detall Representa…

2. Què ha volgut representar l’artista amb elraig de llum que travessa diagonalmentla pintura?

3. A la part superior esquerra apareix unaescena de l’Antic Testament. Indicaquina és i explica per què Fra Angelicol’ha inclosa en el quadre.

4. Busca a l’evangeli la narració de l’escenaprincipal i anota les paraules que diuenels dos personatges centrals.

5. Descriu l’actitud que presenten tots dos iexplica si és coherent amb el que va pas-sar en aquest moment de la Història dela Salvació.

6. Explica per què l’actitud de la dona és unmodel per als cristians i anota dos exem-ples concrets de com pot aplicar-lo unapersona de la teva edat en la seva vida.

7. Recorda com és la pregària de l’Àngelus.Què s’hi diu i per què es diu?

c) Respon a aquestes preguntes i demostraràsque has entès el significat del quadre.

1. Quin fet narrat als evangelis ha inspiratl’artista?