ELS TRES CAVALLERS Guillem

Hi havia una vegada, tres cavallers molt llestos i forts, que eren germans.El primer es deia Alfons, el segon, Pepito, i el tercer, Lluís.Tenien una missió a completar, però no estaven molt orientats.De prompte, en el camí, va eixir un dragó de més de 20 metres d’altçada, i llançava una flamarada de més de 10 metres.Els tres cavallers, com eren molt llestos, havien plantejat un plà i el dragó no va durar molt.Van seguir el seu camí, i abans d'alcançar el seus destins, un enorme trol va aparéixer i ells ho van intentar tot, fins que van córrer el més ràpid possible, però el trolels seguia.Quan van arribar a la vora d’un barranc, se'ls va ocórrer una idea.Al final el trol va morir perquè va caure pel barranc.

Quan van acabar amb el trol, Pepito va dir:-Deuríem seguir el nostre camí per a completar la missió--Si, això hauríem de fer- va dir Lluis montat en el seu cavall-Els tres cavallers, es van posar a la marxa, fins que van arribar a una torre molt alta. Allí van pujar a lo més alt, i allí els esperaven tres grifos, van pujar en ells i els van portar fins al seu destí.

Atac als gnoms Andrea M.

Eren els temps en que els elefants volaven,les formigues rugien i els gnoms convivien feliçment al Bosc Màgic.Una vesprada es va escoltar un soroll espantós, era un núvol negre i amenaçador que s´acostava cap al bosc. Gnomanux, que era un dels tants gnoms que hi havia al Bosc Màgic, sempre havia temut aquest núvol.

Del desert de Totmal arribaven éssers perversos que s´havien proposat terminar amb els gnoms del Bosc Màgic perquè tenien enveja que els gnoms foren feliços. Mentrestant els gnoms ja estaven buscant una estratègia per a salvar el Bosc Màgic i a tots els seus habitants dels malvats gegants. Als gegants assoles els interessava conquistar el bosc, ser els únics propietaris de totes les terres i que els gnoms no foren feliços.

Els gnoms ja estaven preparats per al combat, totes les màquines i aparells de defensa es van posar a punt per a la batalla.

Havia arribat l´hora del combat: les esquadres de gnoms es llançaven una darrere d'altra sobre els gegants, encara que això no servia de res, faltava alguna cosa.

Aleshores va dir Gnomanux:

-Guerrers detingueu-vos i vosaltres gegants torneu al Desert de Totmal si no voleu morir.

Però el cap dels gegants li va contestar amb una glopada de fum negre i això va indicar que continuara la guerra.

Als gnoms no li quedaven mes remei que llançar la seua arma secreta.

De sobte, en lloc de morir els gegants li van eixir llaços, flors i cors al cap i l´arc de San Martí va anomenar als gnoms els guanyadors. Els gegants plens de impotència van tornar al Desert de Totmal i mai més van tornar a molestar els gnoms.

Llibre de lectura Aurora

Hi havia una xiqueta que es deia Pamela, que estava llegint un llibre i mentre ella llegia, el llibre passava a la realitat.

Eixe llibre tractava d’una granja en la que tots els animals parlaven i s'ho passaven molt bé tot junts. Aleshores, quan ella obria el llibre la seua habitació es convertia en la granja d’eixe mateix llibre.

Quan es va adonar, es va espantar i se'n va anar a un descampat.

Ella va obrir el llibre i aleshores la granja es va desplegar i ella va passar de llegir el llibre a ser part del llibre.

Va estar una bona estona pensant que ara tindria amics animals i va vore un porc. Ella li va dir:

-¡Eh¡ Que feu per ací?

-Nosaltres, pel dia, cadascun fa el que vol; jo per exemple menge o isc al prat. I tu qui ets?

-Jo? Estava llegint un llibre i quan l’obria…

-Ja, passa molt a sovint, han vingut millers de xiquets.

-I ací hi han cavalls?

-Clar, açò es una granja.

-I saben cavalcar?

- Home, supose que sí.

- Llavors em deixarien muntar-los, no?

- Supose. Mira, per ací bé un. Pregunta-li-ho tu mateix.

Ella va anar cap al cavall, que era marró, de cabells grocs, era un cavall molt preciós.

Li ho va preguntar i ell li va dir:

- Clar!

Ell li va dir que aquesta nit es mudara massa perquè com totes les nits hi havien festes i així ella aniria damunt d’ell.

A partir d’aquest moment Pamela obria tots el dies el llibre per trobar-se amb els animals, es a dir, amb els seus amics.

Un amor inesperatPedro

En una torre allunyada del poble, en un bosc tenebrós,estava tancada una xiqueta molt jove. Tenia els cabells despentolats i bruts. Eren d'un color groc apagat. Els seus ulls eren grans i tenia un somriure que s'anava perdent cada dia més.L'habitació on estava era xicoteta amb un llit de palla,un poal per a les seues necessitats i una aixeta. Hi havia una finestra i una llum molt petita.Estava encauada per la seua tia perquè quan la mare de la jove estava embarassada d'ella,va morir i la xiqueta va passar a ser de la seua germana, la tia.A mesura que anava creixent era més guapa i més alta i a la seua tia li donava ràbia que la seua cosina fora així,perquè ella no podia tindre xiquets i la va tancar en una torre.Un dia, per la finestra,la xiqueta va veure un cavaller trotant amb el seu cavall pel bosc.-Ajuda'm per favor,estic encauada!-Què et passa?-va dir el cavaller.-Estic tancada ací,ajuda'm-va dir cridant.-Hi ha una clau que obri la porta,però la té ma tia!El cavaller es va estranyar per això de la tia.De sobte va arribar sa tia i va veure el cavaller.-Què fas ací?-va dir enfadada la tia-Obri a la jove!-No pense fer això.El cavaller va baixar del seu cavall, va traure la seua espasa i va anar corrent a per ella. La tia es va convertir en un dragó gran i verd i van començar a lluitar.El dragó li va tirar l'espasa i el cavaller va caure a terra. Va anar aproximant-se a ell i quan el tenia davant el cavall es va llançar a pel dragó i el va fer caure a terra.El dragó es va convertir en la tia altra vegada.-Dóna'm les claus-va dir el cavaller.La tia li va donar les claus i el cavaller va obrir a la xiqueta. Quan li va obrir la xiqueta es va llançar sobre ell i el va besar.El cavaller i la nova princesa es van casar i van ser molt feliços. La tia es va quedar tancada en la torre sola i amargada.

HALLOWEEN DEL 1995 Lucía

Hi havia una vegada un home que vivia a la vora del riu de Bolbaite, era un home divertit, simpàtic, carinyós, supersticiós, etc. Vivia amb la seua dóna des de l'any 1975 portaven casats uns 20 anys, eren molt feliços.

Aquest dia estaven a 31 d'Octubre de 1995,estaven preparant la casa per a Halloween, tenien el jardí amb moltes decoracions, calaveres, estàtues,teranyines, bruixes, carabasses, i moltes més cosses terrorífiques...en fi com tots els anys, però aquest any ell pressentia alguna cosa, però no sabia el que.

A les 16:00 de la vesprada li va visitar un dona estranya, i li va dir:

-Vostè viu feliç amb la seua dona?

L'home li va contestar:

-Si!Per què?

-Perquè als homes que fiquen bruixes i viuen feliços amb les seues dones els passen coses terrorífiques!-va dir la dona.

L'home es va preocupar, ja que ell era molt supersticiós. De totes les formes ell va seguir preparant la festa, els caramels...

La seua dona va escoltar la conversa i...

Arribava l'hora de que el xiquets arribaren per a demanar caramels, però, ni hi arribava ningú, l'home al vore que no venia ningú va eixir a buscar-los, la dona va preparar tot.

Faltaven 5 minuts per a mitja nit, i no s'escoltava a ningú l'home va arribar a casa i, va anar a contar-li-ho a la seua dona, i li va cridar:

-Carinyo, et trobes a casa?

La dona no contestava i ell s'estava ficant nerviós, va decidir eixir al jardí i ni havien més estàtues...

L'home va pensar:"Que estrany".Al final del jardí es veia una dona al sol. Va anar apressa. Era la seua dona i amb pintura ficava:

"Ja t'ho vaig dir". L'home molt trist va començar a plorar, i la gent va dir:

-Feliç Halloween!

La dona li va dir:

-Carinyo en aquesta vida no tot es tracta de ser supersticiós!

UN RELAT FANTÀSTIC

Carlos L.B. Era un dia amb molta calor. El tronc Joan estava fent cadires de fusta amb altres arbres amb els que s'havia barallat, els havia aprofitat per a fer mobles per a la seua casa.

La seua casa era menuda amb tres finestres, una taula per a menjar, quatre persones,unes cadires còmodes de fusta amb matolls per damunt. Tenia un llit molt gran perquè ell era alt. El tronc Joan tenia trenta-un anys . Vivia amb la seua família: els seus fills que s'anomenaven Jaume i Pablo.

A l'altre dia va aparèixer un bruixot i es va anar amb els seus fills. Joan va cridar: -No et portes els meus fills!- va dir amb molta tristesa. Va decidir anar a rescatar els seus fills. Va estar caminant una bona estona: -Estic a poc d'arribar al castell. -I recuperaré els meus fills. Quan va arribar al castell va entrar per una finestra oberta i va anant derrotant els soldats amb la seua espasa: -No m'impedireu que salve els meus fills.

Va derrotar tots els soldats i va anar pujant per les escales fins a la torre. Va arribar i li va dir al bruixot: -Torna'm els meus fills!- va dir el tronc enfadat. -De cap manera- va dir el bruixot malvat. -Hauràs de lluitar contra mi!- va dir el bruixot.

I es van barallar una bona estona fins que va vèncer el tronc Joan. Va portar-se els seus fills a casa. I mai els va molestar el bruixot.