CRÒNICA DEL VIATGE CULTURAL

I FORMATIU A BERLÍN

Del 3 al 6 de juliol

1

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

Crònica del viatge cultural i formatiu a Berlín

del 3 al 6 de juliol de 2014

Tres dies intensos a Berlín visitant una dotzena de projectes culturals

de la mà d’agents culturals de la ciutat.

Per quart any consecutiu l‟APGCC ha organitzat un viatge a una capital europea per

conèixer de mes a prop com es gestiona la cultura en altres ciutats d‟Europa. Del 3 al

6 de juliol un grup de socis de l’APGCC vam tenir l’oportunitat de viure tres dies

intensos a Berlín en els que vam recórrer una dotzena de projectes culturals de

la ciutat i vam compartir experiències amb una quinzena de gestors culturals,

artistes i altres agents culturals de la ciutat.

Berlín, una ciutat que no deixa indiferent, que sedueix per la seva infinita activitat

creativa i cultural, per la seva incessant capacitat de transformar-se i per la forta

convicció en el model de ciutat que defensen els seus ciutadans, on la cultura

s‟estableix com a motor essencial d‟acció i desenvolupament. Passejant per Berlín

un acaba pensant que un altre model de ciutat és possible.

Ciutat de joves i d‟artistes atrets pels nombrosos espais buits i abandonats després de

la caiguda del mur el 1989 i pels lloguers barats en ple centre urbà. „Ciutat pobre, però

sexy‟ segons paraules del seu alcalde l‟any 2006, en plena efervescència de l‟escena

artística i musical.

Ara, 25 anys després de la caiguda del mur, amb un atur de l‟11,7% (molt per a un

país com Alemanya on la mitjana nacional és del 6,8%) i uns lloguers un 20% més

cars que el 2007, la ciutat encara és una de les capitals més atractives i “barates”

d‟Europa en comparació amb ciutats com París, Londres o Barcelona.

Els artistes diuen que Berlín ja no és el que era però la ciutat encara atreu per la

seva qualitat de vida, l’alta concentració de talent internacional i una economia

menys competitiva i menys centrada en els beneficis econòmics.

2

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

Primera nit a Berlín, dijous, 3 de juliol VISITEM RAW -TEMPEL

Arribem cap al vespre, deixem maletes a

l‟hotel i tenim la primera trobada amb

Julià Florit, delegat de l‟Institut Ramon

Llull a Berlín. Mentre sopem ens explica

les dificultats per atreure públic no català

a les activitats que organitzen i els

elements que cal tenir en compte a l‟hora

de programar en una ciutat amb tantes

activitats culturals diàries Després

continuem la conversa a Raw-Tempel,

antics tallers dels Ferrocarrils alemanys

reconvertits en un sorprenent centre

cultural i d‟oci autogestionat amb sales de concerts, tallers, galeries, bars i rocòdrom.

..............................................................................................................................................

Primer dia a Berlín, divendres, 4 de juliol

TROBADA AMB WöLF KüHNELT, DIRECTOR DE KULTURPROJEKTE BERLÍN

Model de col.laboració mixt público-privat

El divendres la jornada comença ben d‟hora. A les 8.30 hem quedat amb el director de

KulturProjekte Berlin, organització que va néixer amb la finalitat d’organitzar actes

que no tinguessin finalitats comercials i que contribuïssin a millorar el

desenvolupament cultural i educatiu de la ciutat.

Actualment treballa per a la promoció, la mediació, la sensibilització i el foment de

l‟educació cultural en estreta col·laboració amb diversos projectes i museus de la

ciutat. Organitza importants esdeveniments culturals, commemoracions i anys temàtics

i gestiona el Portal dels Museus, que aglutina a més de 200 museus de la ciutat.

L‟organització té una plantilla fixa de 50 persones que pot créixer de manera eventual

segons les necessitats de cada projecte. Reben fons del Land de Berlín, de la

German Lottery Foundation i també desenvolupen projectes que s’autofinancen

com la Llarga Nit dels Museus.

............................................................................

TROBADA AMB GÜNTER KOLODZIEJ, CAP DE PREMSA DE BERLINER

KULTURVERWALTUNG

Polítiques culturals que aposten per la preservació de l’ecosistema cultural malgrat les dificultats econòmiques per fer-lo sostenible.

A continuació ens reunim amb Günter Kolodziej, cap de premsa de Berliner

Kulturverwaltung, organisme del departament de Cultura del Land de Berlín,

3

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

responsable dels museus, biblioteques, arxius, memorials, orquestres i cors, així com

de la gestió d‟ajuts i subvencions destinats als creadors que viuen a la ciutat.

Kolodziej parla del problema d’endeutament que pateix Berlín i de la seva història

complexa com a ciutat dividida, fet que ha provocat una duplicitat de moltes

institucions culturals. Després de la reunificació es decideix mantenir aquesta gran

riquesa cultural, tot i l‟elevada càrrega pressupostària que suposa.

El nostre interlocutor esmenta l‟aposta clara de l‟alcalde Wowereit, president també del

Land de Berlín, per situar la cultura com a pilar fonamental per al desenvolupament

social i econòmic de la ciutat. Berlín és l’única regió que no ha reduït

infraestructures culturals tot i el seu dèficit pressupostari.

També comenta altres objectius estratègics com són afavorir un model mixt que

asseguri la sostenibilitat del centre cultural urbà; la voluntat de prendre mesures

perquè l’especulació immobiliària no expulsi als artistes del centre de la ciutat;

conscienciar a la població que la cultura no és un luxe sinó una necessitat

bàsica que genera benestar i apoderament ciutadà.

Finalment, conversem sobre l‟ampli debat que s‟ha generat a la ciutat sobre com s‟ha

de repartir el pressupost dedicat a la cultura entre les grans institucions culturals

públiques, les organitzacions sense finalitat de lucre i l‟escena independent de la

ciutat. Dels 390 milions per any que inverteix en cultura el Land de Berlín (1,8 %

del seu pressupost global), el 90% va a parar a la cultura institucional i el 10% a

l’escena artística independent.

.........................................................................................

VISITEM SCHAUBÜHNE AM LEHNINER PLATZ

Una aposta cap al públic jove de la ciutat

El matí continua amb visites a dos

equipaments escènics en una

ciutat on trobem tres teatres

públics, dos privats i tres òperes, i

on ens sorprèn que l‟aportació

pública sigui tan elevada i la

diferència entre els diners públics

que reben uns i altres sigui molt

poca. Els teatres privats reben

un finançament públic del 75% i

els públics del 85%.

4

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

En primer lloc ens trobem amb MajaZade, dramaturga del Schaubühne Am

LehninerPlatz, un referent de l’escena internacional per la qualitat de les seves

produccions i la seva influència en la cerca i experimentació de noves formes

del llenguatge escènic contemporani. Es va crear el 1962 com a reacció al teatre

convencional des d‟una ideologia d‟esquerres, hi treballen 250 persones i cada

temporada programen unes 30 obres.

MajaZade ens parla de les línies

principals de programació centrades en

la revisió dels clàssics des de la

perspectiva contemporània i la reflexió

constant sobre l‟actualitat, de la mà

d‟autors contemporanis. Ens explica les

característiques de la programació de

les quatres sales de l‟equipament, i la

seva aposta per atreure al públic jove

de la ciutat. Un objectiu que per les

dades que ens aporta es fa difícil posar

en dubte. La majoria dels 127.000

espectadors que han tingut en el darrer any tenen entre 20 i 30 anys.

Somriu quan li preguntem per les produccions que han programat d‟Àlex Rigola, a qui

admira professionalment i comenta que poc a poc es va fent el seu lloc en l‟escena

berlinesa.

.........................................................................................

KOMISCHE OPERA BERLÍN

Òpera per a tothom

Després de dinar anem a la Komische Opera Berlin, un centre creador i inspirador de

tendències en el teatre musical internacional. Allà visitem l‟equipament i els

magatzems d‟un teatre d‟òpera popular que programa cada dia una obra diferent.

A continuació André Karft, del departament de màrqueting i comunicació, ens explica

les seves estratègies per atraure

públic i per aconseguir la seva

finalitat d‟apropar l‟òpera a tots els

públics. Ens comenta que apliquen

accions diferents per a la promoció i

captació de públics en cadascuna de

les obres. Tenint en compte que

cada dia programen una obra diferent

i que treballen amb públics molt

diferenciats, Karft qualifica la seva

feina com a ingent i infernal, però

assegura també que val molt la pena

perquè aconsegueixen atreure

5

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

públics que habitualment no freqüenten els teatres d‟òpera.

De fet, diu que el 25% del públic que assisteix per primera vegada a l‟òpera a Berlín ho

fa anant a la Komische Opera. Enguany han aconseguit unes xifres d’ocupació

excel·lents, 200.000 espectadors anuals, un 70% dels quals són ciutadans de Berlín

i la resta recau sobre el turisme (20% turisme alemany i 10% turisme estranger).

La seva aposta per diferenciar-se de les altres dues òperes de la ciutat és clara,

treballen l’escena i no tant la incorporació de noms i estrelles de renom del món

de l’òpera en els seus programes. Amb companyia i orquestra pròpia i un repertori

que va de l‟òpera clàssica al musical, l‟equip artístic es caracteritza per ser

enormement versàtil.

.........................................................................................

VISITEM BERUFSVERBAND BILDENDER KÜNSTLER

La fàbrica de producció dels artistes visuals de la ciutat

A mitja tarda ens desplacem als tallers de la Berufsverband Bildender Künstler (BBK),

un edifici que havia estat anteriorment una fàbrica de caixes fortes i que des dels anys

70 ha esdevingut seu de l‟associació d‟artistes visuals professionals que exerceix de

plataforma de representació professional, social i econòmica de més de 2000 artistes

davant l‟administració pública i dels agents privats. Ens impressiona l‟amplitud i la llum

dels tallers situats a la vora d‟un canal i envoltats de vegetació que faciliten

l’atmosfera idònia per crear a més de 400 artistes l’any.

El director ens explica l‟evolució de la lluita reivindicativa dels artistes visuals de la

ciutat des dels anys 70 i com aconsegueixen una primera impremta. Ens comenta que

hi ha entre 30.000 i 40.000 artistes a la ciutat de Berlín, 8500 dels quals són artistes

visuals. Comenta també que

dels 8.500 artistes visuals

que viuen a Berlin, només

entre el 2% i el 5% es

guanyen la vida amb l’art i el

seu sou mitjà és de 800 o 900

euros al mes (un terç del sou

mitjà a Alemanya).

Assenyala que Berlín és un

centre molt important de

producció artística però que no

és tan fàcil sobreviure com a

artista perquè no és una ciutat

rica, n‟hi disposa de prou

recursos per comprar i absorbir tot el que es produeix. No obstant això, el 90% del

que es produeix s‟exposa, va destinat a exposicions, a museus, a col·leccions

privades, etc. i atribueix aquest fet a un canvi de perspectiva i d‟augment d‟interès cap

6

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

a l‟art contemporani que s‟ha produït en els darrers anys. La part negativa d‟aquest

fenomen el relaciona amb la pèrdua de la capacitat per crear lliurement dels artistes ja

que la producció artística està massa sovint lligada als interessos polítics i econòmics i

a els estrats de població més rica, que són els principals compradors d‟art.

.........................................................................................

VISITEM LA CASA DE LES CULTURES DEL MÓN

En acabar la visita ens dirigim al centre de la

ciutat on observem el fervor dels berlinesos

amb el futbol. Ja fora de programa anem a la

Casa de les Cultures del Mon, construït el

1957 pel Govern Federal i els Estats Units. En

un principi era un palau de congressos i ara és

un centre per al diàleg entre cultures. S‟hi

celebrava el festival Copa de les Cultures amb

concerts de música a la terrassa i, com no

podia ser d‟una altra manera, retransmissions

en directe dels partits del mundial.

Segon dia a Berlín, dissabte, 5 de juliol

VISITEM RADIAL SYSTEM, SPACE FOR ARTS AND IDEAS

Arquitectura i ubicació privilegiada que evoquen i atrauen inspiració.

Comencen a Radial System, Space for

Arts and Ideas que es crea l‟any 2006 com

a espai multidisciplinari obert a

experiències artístiques de diferents llocs

del món. Neix amb la voluntat d‟irradiar

noves idees i establir complicitats i

col·laboracions amb artistes, agents i

públics de dins i fora de la ciutat.

Precisament avui celebren, dins el festival

Foreing Affairs, una jornada de portes

obertes dirigida a professionals i

programadors organitzada per Berlin Diagonale, una plataforma de l‟escena

independent berlinesa.

7

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

Veiem una petita mostra del treball de dues companyies berlineses i tenim l‟oportunitat

de parlar amb els autors, directors i actors de les companyies. Ens comenten les

dificultats que tenen per exhibir les seves obres i poder subsistir, i critiquen la

política cultural institucional massa enfocada al manteniment de les estructures

dels equipaments i a la concessió de subvencions per a la creació per projectes

destinades a les companyies.

Aquestes línies per donar suport a la creació obliguen a les companyies a presentar

projectes cada any per garantir la seva subsistència però aquesta estimulació de la

producció creativa sense afavorir xarxes i circuits d‟exhibició al mateix temps,

consideren que va en detriment de l‟estabilitat de les companyies.

Dinem en uns horts urbans

ubicats en uns terrenys

salvats, per artistes i veïns, de

l‟especulació immobiliària on

conversem amb Christophe M.,

representat de LAFT Berlin,

sobre la situació dels artistes

independents a Berlín i, més

en general, sobre la necessitat

de conscienciar tant als polítics

com a la ciutadania que les

ciutats són de tothom i que

entre tots hem de poder decidir què volem fer amb els espais públics.

8

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

VISITEM BERLINER FESTSPIELE

Centre interdisciplinar, intercultural, internacional i intermedial.

Després de dinar ens acomiadem dels organitzadors d‟aquesta interessant jornada i

ens dirigim a la seu del Berliner Festspiele, centre d‟art creat el 1951 que organitza

cinc festivals interdisciplinaris de dansa, música i arts escèniques i programa

exposicions. Disposa de diverses sales destinades a l‟exhibició d‟arts ens viu i d‟un

museu sense col·lecció permanent que acull exposicions destinades al gran públic

com les dedicades a Frida Khalo, a l‟artista xinès Ai WeiWei o a David Bowie amb les

que han aconseguit batre rècords mundials d‟assistents.

Allà ens espera el director del centre, el dramaturg Thomas Oberender, que ens

parla de les línies conceptuals del centre i d’un canvi de model en la política

cultural Alemanya que, tradicionalment ha donat més suport a la interpretació i a

garantir l‟estabilitat dels projectes residents que han tingut els equipaments, que a la

creació. Ens comenta que el gran repte que tenen totes les institucions en aquests

moments és com enfocar aquest canvi de model.

Defensa l‟aposta cap al model de la creació, model basat en el projecte i en quatre

valors fonamentals: interdisciplinarietat, internacionalitat, interculturalitat i

“intermedialitat”, en tant que permet molta més flexibilitat i múltiples possibilitats en la

programació. Està convençut que aquestes són les línies de futur dels

equipaments culturals i a la vegada, es mostra satisfet per ser centre pioner en

aquesta tendència.

.........................................................................................

VISITEM KULTUBRAUEREI (Fàbrica de cervesa reconvertida)

Just equilibri entre cultura, oci i activitat comercial

L‟última visita del dia és la Kulturbrauerei, una antiga fàbrica de cervesa i un dels pocs

edificis ben conservats de l‟arquitectura industrial del Berlín de finals del segle XIX,

que als anys 90 es reconverteix en espai cultural, centre per a la preservació de la

cultura de la cervesa i centre comercial per fer-lo econòmicament viable.

Parlem amb el director de l‟Alte Kantine, un espai on es fan representacions de teatre

d‟improvisació i lectures dramatitzades que a les nits és transforma en discoteca.

Ens comenta que cada espai de la

Fàbrica té un contracte de lloguer amb

el Land de Berlín i que cadascú

funciona de manera autogestionada.

L’equipament té espais escènics,

botigues, bars i restaurants i és un

dels centre d’oci, cultura i comerç

més emblemàtics de la ciutat.

9

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

Ens explica que ara els tocarà adaptar-se i negociar amb el nou propietari del recinte

que ha deixat de ser de titularitat pública i ha passat en mans d‟un inversor privat. Li

preguntem si els preocupa que això suposi la fi de la seva activitat i ens contesta que

no, que no sap les intencions de l‟inversor però que no té por perquè el projecte té

llarga trajectòria i està molt consolidat a la ciutat.

Tercer i últim dia a Berlín, diumenge, 6 de juliol

VISITEM EL MUSEU JUEU DE BERLÍN

L’arquitectura marca l’experiència de la visita

És diumenge i ens queda un dels

plats forts del viatge, la visita al

Museu Jueu de Berlin, una de les

institucions més destacades i a l‟hora

més compromeses del paisatge

cultural europeu.

L‟edifici, de Daniel Libeskind, s‟ha

convertit en un del monuments més

emblemàtics de Berlín. L‟estructura

de l‟edifici planteja una estreta

relació entre l‟arquitectura i el

contingut museístic.

El disseny de Libeskind, titulat „betweenthelines‟ (entre

línies), descriu les tensions de la història dels jueus

alemanys i proposa dos eixos, un recte però trencat en

diversos fragments i una altre articulat amb final obert. En

els creuaments entre ambdós eixos s‟hi troben els „voids‟,

espais buits que travessen tot el museu i que fan referència

al buit i a l‟absència provocada per la desaparició de molts

ciutadans. Un concepte de museu singular, que no deixa

indiferent i que s’apodera de l’arquitectura com a fil

conductor i narratiu de la visita, basada en un discurs

subjacent que metafòricament transmet el dolor, el buit,

el desconcert i l’horror de la història de la cultura jueva

a Alemanya.

Després de la visita al Museu Jueu de Berlín, tenim el temps just per passejar per un

mercat de la ciutat situat enmig d‟un parc on podem encara gaudir d‟accions d‟artistes

de carrer.

Tres dies intensos per Berlín, ens deixen a tots moltes experiències per incorporar en

el nostre bagatge. Una estada del tot estimulant que ens aporta elements per a la

reflexió sobre la nostra tasca com a gestors culturals i la possibilitat d‟intercanviar

experiències amb altres gestors culturals. També ens fa adonar que malgrat les

10

Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014

diferències culturals, socials i econòmiques entre Alemanya i la nostra realitat,

compartim moltes problemàtiques comunes que cal repensar.

Volem agrair especialment l‟entrega i la feina impecable de la Gemma Terés,

periodista freelance que viu i treballa a la ciutat des de fa deu anys i que ens ha fet de

guia i traductora durant la visita, i ens ha ajudat a coordinar les visites. Gràcies a la

seva organització i coneixement de la ciutat hem aprofitat l‟estada al màxim i hem

pogut fer un tast de la pulsació i la vitalitat cultural d‟aquesta ciutat atractiva i fascinant

a la vegada que dura, d‟hiverns llargs i freds, on no és fàcil fer-s‟hi un lloc.

RELATORES: MARISA JIMÉNEZ I LURDES MASDEVALL