1

REGIDORIA DE JOVENTUT DOCUMENT RESUM 2011-2015

2

Índex:

• Apunts de la realitat juvenil a Vilanova. Algunes dades

• La Regidoria de Joventut. Algunes xifres. • La Regidoria de Joventut. A destacar. • Evolució de la Regidoria • La nostra filosofia de treball • Principals eixos estratègics • Accions a destacar per eixos

• 1. Planificació estratègica: 1.1. Pla Local de Joventut 2012-2016 1.2. Comissions de treball transversal 1.3. Espai d’entitats juvenils: La Casa Mir 1.4. Educació al carrer = cohesió social

• 2. Suport al teixit associatiu: 2.1. Federació coordinadora d’entitats juvenils i culturals La Sala 2.2. Nau del Ferrocarril 2.3. Banc de recursos de Joventut

• 3. Foment de l’emancipació i l’autonomia: 3.1. L’Oficina Jove Garraf 3.2. Comunicació i difusió 3.3. La Garantia Juvenil 3.4. El Projecte Educatiu (2013-2015) 3.5. El Boca-orella

• 4. Foment de la creativitat: 4.1. Aclústics- Cicle de música jove a la platja 4.2. Catàleg de murs i formació per a la realització de grafits 4.3. Altres programes

3

APUNTS DE LA REALITAT JUVENIL A VNG. Algunes dades

*Dades extretes del diagnòstic del Pla Local de Joventut (2012) i de l’estudi sobre Joves i Exclusió social (2014) Demografia (2013):

• 15,1% de la població són joves de 15 a 29 anys: 9.999 joves. Aquesta proporció ha disminuït en els darrers quatre anys; el 2012 n’eren 11.178 (16,8%) però la tendència és a recuperar-se.

• 23% dels joves del municipi han nascut a l’estranger. Oficina Jove, percepció i participació:

• 60% coneix l’Oficina Jove i més d’un 20% ha utilitzat els seus serveis. • 95% dels que l’han utilitzat mostren una satisfacció elevada pel tracte rebut i la solució a les qüestions plantejades.

• La immensa majoria considera que no disposen de suficients equipaments adequats per desenvolupar activitats,

especialment per als més joves i demanen equipament propi (dada qualitativa dels grups de treball del PLJ) • 54,1% pensen que a la ciutat es donen facilitats per a la participació

• 40% dels joves manifesten tenir interès en participar activament en accions adreçades al col·lectiu. • 23 entitats amb participació activa dels joves a les juntes. 9 noves entitats juvenils en els darrers 4 anys • 63% dels joves pertanyen a una o més entitats de la ciutat

4

Salut, discriminació i exclusió social

• 44% dels joves consumeixen alcohol i un 12% haixix, principalment els caps de setmana. • 25% no es consideren prou informats en relació al consum de drogues • 15 anys és l’edat mitjana d’inici en els consums de tòxics • 50% del jovent s’ha sentit discriminat per l’aspecte físic, la classe social, l’ètnia o el sexe, en algun moment.

• Les entitats esportives realitzen, especialment, un important treball d’incorporació de la població jove nouvinguda

Formació i informació:

• Un 22% dels alumnes d’ESO no s’han graduat. • El 91,9% dels joves de la ciutat fan més ús d’internet que la mitjana de joves a Catalunya (82,4%) • El 72,2% del jovent vilanoví practica esport (en front el 56,3% de mitjana de Catalunya)

5

LA REGIDORIA DE JOVENTUT. ALGUNES XIFRES

• PAM 2011-2015 : 90% dels objectius marcats a l’ inici de legislatura • OFICINA JOVE: 2010: 9.492 consultes (primer any de funcionament com Oficina Jove)

2014: 15.314 consultes realitzades 2011-2014: 41.888 les persones usuàries, que van realitzar 60.808 consultes

• PROJECTE EDUCATIU: 50 accions formatives desenvolupades (2014 - maig 2015) 700 joves participants a les accions educatives (2014 - maig 2015)

• BOCA-ORELLA: 70 joves que hem format com agents entre iguals Actuen a 8 dels 10 centres d’educació secundària de la ciutat

• OCI AUTOGESTIONAT: 47.000 persones han fet ús dels equipaments destinats a oci alternatiu autogestionat (Envelat, Circuit Oci Nocturn i Nau del Ferrocarril).

• SUPORT A ENTITATS JUVENILS I PARTICIPACIÓ: 23 associacions de joves amb les quals treballem frec a frec i amb qui organitzem actuacions conjuntament

• XARXES SOCIALS i 2.0 REGIDORIA:

3.013 amics/es Facebook de l’Oficina Jove 164.112 visites al tauler d’anuncis virtual de l’Oficina Jove 961 seguidors a Twitter 226 seguidors a Google +. Més de 1.000 subscripcions al Butlletí Jove digital.

6

LA REGIDORIA DE JOVENTUT. A DESTACAR

• Som referents per al jovent de la ciutat i comarca. Ens coneixen, saben on som i què fem. • Subvencions aconseguides per a inversions:

150.000 € invertits en l’adequació de la Nau del Ferrocarril al servei de les entitats de la ciutat 840.000 € Equipament multifuncional, finalment destinats al pas sota via c. Llibertat

900.000€ Equipament multifuncional, destinats finalment a les microactuacions al barri de mar i a l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament.

• Hem posat en marxa i/o potenciat serveis especialitzats i de qualitat en àmbits prioritaris: treball, emprenedoria, mobilitat internacional, salut, cohesió social,...

• Hem implementat serveis, projectes i equipaments nous, en un moment especialment delicat, que responen a les necessitats i interessos reals dels joves: Nau del Ferrocarril, Banc de Recursos, Projecte Educatiu, Garantia Juvenil, El Boca-Orella i la Formació dual a Alemanya

• Hem potenciat i incorporat canals estables de comunicació i treball conjunt amb les entitats juvenils i seccions joves d’altres entitats »» Federació Coordinadora d’entitats Juvenils i culturals La Sala.

• Hem buscat complicitats en el treball amb els/les joves, descentralitzant serveis: Educadores de carrer, Punts de

salut en espais d’oci nocturn, Tallers i xerrades del PAE,... • Hem incorporat l'administració oberta en tot els tràmits i gestions, facilitant l’accés d’entitats i joves als nostres

serveis.

7

EVOLUCIÓ DE LA REGIDORIA

Regidoria de Joventut, Llengua i Agermanaments

• Dotació pressupostària de 461.754 €

• RRHH: 1 Cap de servei, 4 tècnics, 3 tècnics externs de col·laboració, 1 administratiu, 2 PEOLS durant 18 mesos.

• L’Oficina Jove: inici abril del 2009. Ofereix serveis i programes especialitzats. 11.000 usuaris i 14.965 consultes.

• S’elabora el Pla Local de Joventut 2012-2016. S’aprova el 2012, amb un amplíssim consens polític i tècnic.

• Subvencions atorgades activitats i projectes: 30.000€ (Generalitat i Diputació)

• Primera diagnosi exhaustiva de la realitat i de les necessitats del col·lectiu. Implica respondre adequadament, eficient i efectiva.

• Es constitueixen 9 noves entitats juvenils + 4 que es mantenen del 2009

• Primera vegada que treballem conjuntament i constant amb totes elles i amb les seccions de Joventut de tots els partits polítics.

Regidoria de Joventut

• Dotació pressupostària de 376.952,81 €

• RRHH: 1 Cap de servei, 4 tècnics, 1 tècnic al 50% compartit, 1 tècnic AODL , 1 tècnic extern col·laboració, 1 administrativa i 2 PEOLS (fins al desembre al 50% dedicació).

• L’Oficina Jove: milloren serveis i programes especialitzats. Dóna resposta real necessitats. 14.834 consultes, el 2014.

• Evaluació anual del Pla Local de Joventut. 84’25% d’objectius acomplerts.

• Subvencions atorgades activitats i projectes: 28.000€ (Generalitat i Diputació).

• Educadores de carrer (temporalment): descentralització serveis. Metodologia efectiva. Treball amb joves immigrants de segona generació i joves en risc d’exclusió social de forma directa. Permet actuacions preventives, de cohesió social i diagnosi exhaustiva actualitzada.

• 10 noves entitats i la Federació d’entitats juvenils i culturals La Sala.

• 23 entitats juvenils i Federació coordinadora, amb qui treballem conjuntament i a les que donem suport permanent.

8

LA NOSTRA FILOSOFIA DE TREBALL

Tenim una visió complementària i integradora entre les polítiques afirmatives i les de transició: FEM POLÍTIQUES DE CIUTADANIA. Entenem i atenem el jovent des de la seva particularitat, com a ciutadans de ple dret, des d’una vessant multidimensional. Establim línies estratègiques per aconseguir la nostra missió: fomentar i acompanyar els i les joves en la consecució de la seva autonomia i en el seu apoderament. Treballem fent xarxa: entre regidories, amb les diferents administracions, amb el teixit associatiu juvenil i cultural i amb molts i diversos altres agents del territori. Contemplem la participació activa, la interlocució, l’acompanyament, el consens i la capacitació amb i dels joves com els mecanismes propis de la nostra intervenció, de la nostra manera de treballar. Oferim serveis i recursos que permeten una transició efectiva, orientats a les necessitats i als interessos reals del jovent. Actualització permanent.

9

PRINCIPALS EIXOS ESTRATÈGICS D’ACTUACIÓ:

1. Planificació estratègica 2. Suport al teixit associatiu 3. Foment de l’emancipació i l’autonomia 4. Foment de la creativitat

10

ACCIONS A DESTACAR PER EIXOS:

1. Planificació estratègica: Pla Local de Joventut 2012-2016; Comissions transversals; Espai d’entitats, casal de joves; Educació de carrer

2. Suport al teixit associatiu: Federació Coordinadora d’entitats; La Nau del Ferrocarril; Banc de recursos

3. Foment de l’emancipació i l’autonomia: L’Oficina Jove; Comunicació i difusió; La Garantia Juvenil; el Projecte Educatiu; El Boca-orella

4. Foment de la creativitat: Aclústics; Reglament de murs grafit; altres programes

11

1. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

12

1.1. PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2016

• Eina estratègica de base per al desenvolupament de les polítiques de joventut al nostre municipi. • Exhaustiu diagnòstic de la realitat i de les necessitats dels joves (elaborat amb la participació activa de molts joves

i col·lectius de joves de la ciutat: enquestes, grups de debat) • Visió integradora, transversal, polièdrica. • Catàleg de serveis adreçats al jovent de la ciutat, en permanent actualització. • 108 accions consensuades amb els serveis i regidories responsables d’executar-les. • Seguiment anual de l’execució de les accions amb les regidories implicades. • Document viu, a l’actualització del 2015: 17 accions anul·lades (15,7% desfasades)

4 accions noves i 11 reformulades per adaptar-les a la diagnosi actual.

• 91 accions dutes a terme

• 84,25% de consecució dels objectius fixats. • Fruit de la seva aprovació s’accedeix a la línia de subvencions de la Generalitat de Catalunya i es treballa

conjuntament amb aquesta i d’altres administracions.

13

1.2. COMISSIONS DE TREBALL TRANSVERSAL Formem part de diverses comissions de treball en àmbits diversos, estratègicament importants per al desenvolupament de les polítiques locals de joventut:

� Pla d’Infància i adolescència � Pla Local d’Habitatge � Pla de xoc contra l’atur juvenil � Liderem la comissió de coordinació del programa Garantia Juvenil (SOC, IMET, Cambra, ...) � Pla Local d’Inclusió Social � Comissió de conflictes socials � Comissió de prevenció de la violència de gènere � Comissió de mobilitat � Comissió Zona-E � Comissió de recuperació de la memòria històrica � Comissió del Tricentenari (2014) � Comissió d’activitats a la via pública � Projecte Pati obert � Projecte equipament multifuncional de la plaça del Port (2012 i 2013) � Pla de prevenció de les drogodependències (fins el 2014)

14

1.3 ESPAI D’ENTITATS JUVENILS – CASAL JOVE • Nou projecte d’habilitació d’un espai juvenil, com a alternativa al projecte global de la legislatura 2008-2011. • L’ESPAI D’ENTITATS DE LA CASA MIR va ser un projecte (any 2012 i 2013) fonamentat i proposat per les entitats

juvenils per a l’autogestió d’activitats per part de les pròpies entitats juvenils. • Concebut com a equipament de ciutat: un espai de referència i relació del jovent i de les entitats, complementari a

la Nau del Ferrocarril. Amb concepció integral, integradora i polivalent • Treball i tasques realitzades:

- Es va aconseguir finançament a través de la Xarxa de concertació de Diputació. - Negociació i signatura del conveni per la cessió d’ús amb UGT. - Disseny dels espais i usos debatut i consensuat amb la Federació Coordinadora d’Entitats Juvenils i Culturals. - Redacció del projecte d’obres de rehabilitació i adequació per part dels serveis tècnics de l’ajuntament.

• El projecte va quedar aturat el 2013 quan la Federació Coordinadora va decidir i comunicar a la Regidoria de Joventut que no gestionaria l’espai i va manifestar la seva renúncia al projecte, uns mesos abans d’iniciar les obres.

• Des de la Regidoria de Joventut continuem proposant que, estratègicament, disposar d’un Casal de joves ens permetria treballar activitats diverses amb el grup d’edat més jove i, també, amb joves amb major risc d’exclusió social, enfortint la cohesió social fora dels espais formals de relació.

15

• Apostem per continuar treballant per a fer viable una fórmula que permeti treballar globalment: Casal Jove annex a l’Oficina Jove. Això permetria:

- Oferir un espai de trobada informal, principalment als joves més joves, per a què disposin d’un

ambient no associat al consum, en un equipament que ja els és referent - Fomentar la seva auto-organització - Potenciar que esdevinguin organitzadors/es del seu propi lleure i el del col·lectiu, expandint i obrint

les activitats a d’altres joves que vulguin participar-hi - Oferir un espai de relació informal en condicions d’equitat, especialment a aquells/es joves que

tenen algunes dificultats per relacionar-se fora dels espais formals de trobada amb altres joves - Fomentar la cohesió social entre joves de diferents condicions i orígens - Minimitzar els costos d’ inversió per adequar aquests espais - Rentabilitzar els RRHH destinats al seguiment i gestió del casal compaginant les funcions del

personal tècnic dels serveis de l’Oficina Jove amb l’atenció al casal. Major eficiència. - Poder establir sinergies entre els serveis juvenils i el casal de joves - Disposar de feed-back constant entre els tècnics de la regidoria i el jovent (permet disposar

d’indicadors de diagnosi constant de les realitats, necessitats, interessos,...) - Actualització permanent i àgil de les activitats, projectes i programes per adaptar-los a la realitat

canviant i diversa - Poder unificar els espais de treball de la Regidoria

16

1.4 EDUCACIÓ DE CARRER = COHESIÓ SOCIAL El març de 2015 es contracten a través de PEOLs, dues educadores socials de medi obert (altrament dites educadores de carrer) a mitja jornada, fins el 31 de desembre de 2015. Objectius principals de l’actuació de les educadores de medi obert són: 1.- Fomentar la cohesió social, posant en relació diferents col·lectius de diversitat d’àmbits en espais no formals. 2.- Conèixer la realitat dels joves desvinculats del circuit formal ( escola, institut, entitats..), per tal de saber quines són les seves necessitats, demandes, motivacions, problemàtiques i/o conflictes, identificant l’origen de factors de risc. 3.- Donar eines i treballar la vinculació amb la ciutat amb aquells joves amb major risc d’exclusió social. 4.- Establir vincles entre el jovent i l’Oficina Jove com a servei de referència per al jovent, quan tenen demandes o necessitats. 5.- Apoderar, fomentar i donar suport a la seva capacitat d’autogestió en base a les seves demandes, interessos i necessitats, fent que sentin seu el seu itinerari personal i conseqüentment fent-se seva la ciutat i els serveis. En aquells municipis catalans en què s’ha implantat de forma estable aquesta metodologia de treball, s’ha constatat i quantificat una millora en les condicions de vida i l’autonomia dels i les joves, especialment, en els col·lectius amb major risc d’exclusió social , s’ha millorat la cohesió social i han disminuït incidents provocats per actituds i comportaments incívics.

17

• La tasca de les educadores en xifres ( en 2 mesos efectius de treball):

190 joves contactats directament, al carrer 26 grups informals de joves contactats 15 nois que s’han implicat en l’organització d’activitats de dinamització 700 participants a la festa de la diversitat 200 entrades a la festa de la diversitat venudes a l’Oficina Jove, a través de les educadores, a joves amb dificultats socio-econòmiques. 11 i 6 participants als tallers de rimes i dancehall, respectivament 30 joves que han actuat en les activitats de carrer

18

2. SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU

19

2.1. FEDERACIÓ COORDINADORA D’ENTITATS JUVENILS I CULTURALS LA SALA • La Coordinadora neix fruit de la signatura d’un manifest per part de 21 entitats de la ciutat, a l’octubre del 2012

per demanar La Sala com un espai polivalent per poder-hi desenvolupar les seves activitats.

• Es constitueix legalment i formal el gener de 2014, fruit de la inciativa dels propis joves associats i fomentada a través del treball conjunt amb la Regidoria de Joventut per a adaptar La Nau del Ferrocarril i cogestionar-la.

• Està conformada per entitats juvenils, seccions juvenils d’altres associacions i d’altres de culturals conformades principalment per persones joves.

• Esdevé un interlocutor vàlid en el marc del PLJ. Ens fan arribar els interessos, necessitats i voluntats d’una part important del col·lectiu, principalment dels i les joves associats.

• La Coordinadora cogestiona l’equipament de la Nau del ferrocarril, conjuntament amb la Regidoria de Joventut i el Museu del Ferrocarril.

• A través de les reunions de seguiment es decideix el funcionament de l’equipament, s’acorden les obres i millores i s’aproven les activitats trimestrals.

• En aquests moments està conformada per 10 associacions: Nowa Reggae, Festuc, Penya Filatèlica (secció jove), Falcons de Vilanova, Endimari, Taboo Percusió, Can Pistraus, La Unió Vilanovina (secció jove), Agrupació de Balls Populars (secció jove) i Bordegassos. Es preveu que s’ampliï el nombre d’entitats que hi formen part al llarg del 2015 i 2016.

20

2.2. NAU DEL FERROCARRIL

• L’equipament respon als eixos estratègics de suport al teixit associatiu i també als eixos 3. Foment de

l’emancipació i autonomia i 4. Foment de la creativitat i apoderament.

• 3 moments evolutius diferenciats:

A. DE L’ENVELAT A LA NAU DEL FERROCARRIL Última temporada de l’envelat : octubre 2011- març 2012, amb 23 activitats desenvolupades per part de 16 entitats o col·lectius. Amb un total de 12.375 persones assistents, la darrera temporada.

B. CIRCUIT D’ESPAIS D’OCI NOCTURN: OCTUBRE 2011 – FEBRER 2012 Es va articular un circuit per locals municipals o privats per poder-los posar a disposició de les entitats per a autogestionar l’oci nocturn del col·lectiu jove de la ciutat. Es van fer 9 activitats, amb un total de 3.703 persones de públic assistent. Els locals utilitzats van ser: Carpa aniversari Specials Olimpics, CC Molí de Vent, Confraria de Pescadors, Centre D’Art Contemporani La Sala, Sala Marejol i Pavelló Municipal del Garraf. Tècnicament i organitzativa no es va aconseguir respondre adequadament a les necessitats de les entitats, les demandes i les característiques de l’oci juvenil.

21

C. LA NAU DEL FERROCARRIL

• Es va signar conveni amb Fundación Ferrocarriles Españoles el 2012, després d’una llarga negociació.

• Es va aconseguir subvenció de la Xarxa de Municipis de la Diputació per valor de 150.000 € d’inversions per adequar-la i adaptar-la a normativa de pública concurrència.

• Al llarg de l’any 2012 es van dur a terme les obres d’adequació de la Nau planificant, negociant i consensuant les intervencions a 3 bandes, des del primer moment: entitats juvenils, Museu i Ajuntament.

• Es va inaugurar el mes de febrer de 2013.

• Hi ha signada l’Addenda del conveni amb el Museu que ens permetrà fer-ne ús, com a mínim, fins al 2019, prorrogable 4 anys més, fins el 2023.

ÉS L’ÚNIC EQUIPAMENT DE LA CIUTAT QUE PERMET UN AFORAMENT DE 700 PERSONES

• Equipament de qualitat, acomplint normativa de pública concurrència • Cèntric i accessible, el que implica prevenció d’accidents i incidents • 46 activitats desenvolupades per part de les entitats (des de febrer de 2013 fins a finals d’abril de 2015). • 12 entitats organitzadores • 31.000 persones de públic assistent.

22

• Índex d’incidències policials i sanitàries baixíssim i sense cap incident remarcable • Gestió conjunta Regidoria de Joventut, Federació Coordinadora d’Entitats Juvenils i Culturals i el Museu. Les

activitats i el funcionament de l’equipament s’acorda per comissió de seguiment. • Autogestió de les activitats, representa un excel·lent exercici d’autonomia i responsabilitat i facilita un bon

entrenament per a l’emprenedoria • Fomenta l’activitat creadora de joves músics i d’altres disciplines, directa i indirectament. • S’ha anat millorant i adequant durant aquest temps per a donar servei amb qualitat (paviment, mòduls lavabos,

backstage i magatzems, entarimat propi, cortinatges, pantalla de projecció de gran format, limitador de so...).

23

2.3. BANC DE RECURSOS DE JOVENTUT

• La Regidoria de Joventut posa a l'abast de les entitats i associacions de la ciutat un banc de recursos, per tal de

donar suport a les activitats que promouen i organitzen les entitats.

• 222 cessions de material (fins finals de desembre de 2014)

• El material que es pot demanar és:

1. Equip de so de joventut 2. Equip de llums de joventut 3. Equip de so de convivència 4. Ordinadors portàtils joventut 5. Projector joventut 6. Carpa plegable joventut 7. Càmera vídeo digital 8. Càmera fotogràfica digital

Ús Banc de Recursos Regidoria de Joventut

28

3943

54

42

1214

4 5

14

3

0

10

20

30

40

50

60

2011 2012 2013 2014

Equip de so i llums Carpa Altres

24

3. FOMENT DE L’EMANCIPACIÓ i L’AUTONOMIA

25

3.1. L’OFICINA JOVE GARRAF UNA DECIDIDA APOSTA PELS SERVEIS JUVENILS DE REFERÈNCIA I DE QUALITAT

• Serveis especialitzats per als/les joves, que responen a les seves necessitats • Atenció personalitzada • Confidencialitat • Accessibilitat • Gratuïtat • Sense estigmatitzar ningú • Amb professionals especialitzats en cada un dels àmbits de treball • En un llenguatge clar, proper i acollidor • Amb sistemes de valoració dels serveis i millora continuada • Establint protocols d’atenció i de derivació dels joves entre els diversos serveis (amb Serveis Socials, IMET,

ASSIR...) • Treballem els serveis i programes de manera transversal i coordinada amb altres regidories i serveis municipals • Treballem en xarxa amb la resta de punts d’informació i tècnics de joventut de la comarca, amb la Direcció

General de Joventut de la Generalitat i amb el Consell Comarcal, entre d’altres agents del territori

26

ELS SERVEIS DE L’OFICINA JOVE (Rasa del Miquelet, 16. Telèfon 93 893 77 77. www.oficinajove.cat/garraf):

• Servei d’Informació Juvenil (Regidoria de Joventut) • Servei d’educació i formació (Regidoria de Joventut) • Servei psicopedagògic (Associació Catalana d’Orientació) • Servei de mobilitat internacional (Regidoria de Joventut) • Servei d’orientació laboral (Regidoria de Joventut) • Servei d’emprenedoria (Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya) • Servei de sexualitat i afectivitat (Grup ATRA) • Servei d’orientació sobre drogues (Grup ATRA) • Servei de Salut en general (Regidoria de Salut) • Servei de mesures alternatives (Regidoria de Serveis Socials) • Servei d’atenció psicològica (Regidoria de Serveis Socials)

ALGUNES XIFRES:

• 2010: 9.492 consultes (primer any de funcionament com Oficina Jove)

• 2011-2014: 41.888 les persones usuàries, que van realitzar 60.808 consultes

• 2014: 15.314 consultes realitzades i 9.022 persones joves ateses.

27

• Respecte el 2013, que es van atendre 10.730 persones, l’any 2014 s’han atès 1.708 persones menys. Aquesta davallada en el número de persones ateses és deguda a una suspensió en la disposició de recursos humans a l’assessoria laboral durant el 2014. Durant 5 mesos es va restablir el servei comptant amb el 15% de la jornada laboral d’un tècnic municipal. Tot i així, es manté estable el número de consultes realitzades a l’OJ ja que puja la demanda a l’assessoria d’Educació i Formació i a l’assessoria de mobilitat internacional. Des de gener del 2015, la jornada laboral del tècnic responsable de l’assessoria laboral és del 50% del seu temps de treball. Continuarem treballant per fer viable restablir l’assessoria al 100 % al llarg d’aquest any.

• Perfil de les persones usuàries de l’Oficina Jove:

Nois i noies en una proporció molt similar (52,43% nois i 47,57% noies) 45,94% són joves menors de 16 anys 33,95% són joves entre els 16 i els 25 anys 20,11% són joves entre els 26 i els 29 anys

• 46,70% de les informacions esdevenen en àmbit descentralitzat (activitats del PAE, Punts de Salut, Educadores de carrer, xerrades i orientacions en altres espais, ...)

• Els serveis/àmbits majorment demandats són: l’assessoria d’educació i formació, l’assessoria laboral, el servei d’inscripció a la Garantia Juvenil, l’assessoria de mobilitat internacional i l’assessoria d’afectivitat i sexualitat.

28

Evolució del nombre d'usuaris/àries a l'Oficina Jove Garraf

5555

7842

10932 1120410730

9022

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de consultes a l'Oficina Jove Garraf

6100

9492

14965 15338 15190 14834

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

2010 20112009 2012 2013 2014

29

� L’OFICINA JOVE: • Forma part de la Xarxa Nacional de Serveis Juvenils de Catalunya • Té àmbit de servei comarcal ( conveni Ajuntament, Consell Comarcal i Direcció General de Joventut

de la Generalitat) • Des del seu inici som referents i pioners en sistemes de treball al territori català i capdavantera en

la posada en funcionament de serveis i recursos, així com en número d’atencions anuals als i les joves

• Som referents per al jovent de la ciutat i comarca. Ens coneixen, saben on som i què fem. • Hem posat en marxa i/o potenciat serveis especialitzats i de qualitat, en un moment especialment

delicat, en àmbits prioritaris: treball, emprenedoria, mobilitat internacional, salut, cohesió social,... • Hem incorporat l'administració oberta en tot els tràmits i gestions, facilitant l’accés d’entitats i

joves als nostres serveis. • Treballem en xarxa i àmpliament (amb altres regidories, amb altres administracions, amb altres

serveis de la comarca, amb altres agents d’especial interès del territori, ...) • Som dels pocs serveis que hem protocolaritzat els processos d’atenció i derivació, si s’escau, dels

nostres usuaris/es.

SE

RV

EIS

D

’INF

OR

MA

CIÓ

SE

RV

EIS

D

’AT

EN

CIÓ

DE

RIV

AC

ION

S

SE

RV

EIS

E

SP

EC

ÍFIC

S

JOV

E

DE

MA

ND

AN

T

JOVE USUARI/A

PIJLOCAL OFICINA JOVE

GARRAF

Informació local o

genèrica

Informació general/

orientació especialitzada

SÍ

NO

INFORMACIÓ GENERAL O CONCRETA

SÍ

NO

Serveis concrets locals

Lleure local

SERVEIS ESPECÍFICS I

ESPECIALITZATS

ASSESSORIES ESPECIALITZADES

HabitatgeTreballSalut

SexualitatAfectivitat

Mobilitat internacionalAssociacionisme i

voluntariatAltres...

Grups amb interès comú especialitzat

Estudi segons

necessitat o demanda

DERIVACIÓ

SEGUIMENT I RETORN DEL PROCÉS

INFORMACIÓ LOCAL

COMARCA

Derivació als PIJ Locals

Altres

30

3.2. COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ; una eina bàsica per a treballar per i amb el col·lectiu jove

• Xerrades de difusió i informació als Instituts, dins el PAE sobre Orientació educativa, Mobilitat Internacional,

emprenedoria, Sexualitat, afectivitat i gènere, Tabaquisme i drogues i Xarxes socials i identitat digital.

• XARXES SOCIALS i 2.0 REGIDORIA (a desembre de 2014):

3.013 amics/es Facebook de l’Oficina Jove 164.112 visites al tauler d’anuncis virtual de l’Oficina Jove 961 seguidors a Twitter 226 seguidors a Google +. Més de 1.000 subscripcions al Butlletí Jove digital.

• Butlletí digital quinzenal

• Xarxes socials: facebook, twitter i Google + • Tauler d’anuncis virtual

• Blog Joves del Garraf a l’estranger

• Web Compartir Habitatge • Web Oficina Jove Garraf

Aplicació mòbil Oficina Jove Garraf

31

• Guies d’estiu, anuals • Guia Després de l’ESO al Garraf • Tríptics informatius temàtics: Treballa al Nadal, Treballa a l’estranger, Treballa-t’ho, Carnets per a joves, La Reforma

laboral, Prepara’t les vacances, La Garantia Juvenil, La Garantia juvenil avantatges de la contractació per a empreses, etc...

32

3.3 LA GARANTIA JUVENIL Què és? La Garantia Juvenil és una iniciativa a nivell europeu per reduir l'atur juvenil, entre 16 i 24 anys. Si compleixen els requisits, en un termini de quatre mesos, hi ha el compromís d’oferir un itinerari personalitzat:

33

Què s’està fent? Activació de la Xarxa de dinamització de Garantia Juvenil. Liderem la comissió de coordinació dels agents implicats (Oficina Jove, SOC, IMET, Consell Comarcal de Garraf, Cambra de Comerç de Barcelona) a Vilanova i la Geltrú i avaluem i desenvolupem les accions a dur a terme: de difusió i d’informació, de suport a la inscripció i d’assessorament i orientació als joves. Per aquesta tasca comptem amb una Tècnica Impulsora, des de maig de 2015 Tasques de l’Impulsora de la Garantia Juvenil:

• Promoció i difusió del Programa de Garantia Juvenil • Ajuda en el procés d’inscripció a la Garantia Juvenil als i les joves • Avaluació de capacitats i establiment conjunt amb el/la jove de l’itinerari a seguir, propostes personalitzades • Seguiment i tutories de les persones joves durant i després de la seva participació en les diferents polítiques

actives d’ocupació • Relació i coordinació amb les entitats i altres organismes que participin en el Programa

Què hem fet?

- Contractació de la tècnica AODL impulsora de la Garantia Juvenil, durant 1 any, prorrogable fins a 4. - Edició de 2 tríptics informatius (un per a joves i un per a empreses). - 145 joves inscrits/es a l’Oficina Jove. - Sessió de presentació del Programa a les empreses de la comarca, 19 de maig de 2015. - Seguiment i tutoria de 48 joves apuntats al programa des de l’Oficina Jove (entre novembre 2014 i maig 2015)

34

3.4. EL PROJECTE EDUCATIU DE L’OFICINA JOVE (2013 – 2015) • Objectius del Programa: - Respondre a la necessitat dels joves de formar-se en àmbits que millorin la seva ocupabilitat. - Facilitar eines pràctiques als joves per capacitar-los al màxim en l’assumpció de la seva autonomia personal - Facilitar eines per millorar les seves habilitats i competències - Esdevenir un programa estable en educació no formal, al llarg de l’any - Ser un programa dinàmic i en avaluació constant per ajustar-se a les necessitats i demandes reals dels i les joves - Potenciar la participació en activitats i espais de convivència fora de l’entorn escolar - Potenciar l’educació en el lleure, l’educació en valors i el compromís cívic - Prioritzar col·lectius de joves amb especials dificultats socials i econòmiques - Crear una resposta adequada a les necessitats dels joves, expressades i detectades en la diagnosi del PLJ

700 JOVES HAN PARTICIPAT DE LES 50 ACCIONS FORMATIVES DESENVOLUPADES EN 2 ANUALITATS Formacions realitzades:

– Salut (gènere, sexualitat, afectivitat, consum de drogues, curs d’agents de salut, curs de DEA i Suport Vital Bàsic)

– Treball (Eines per trobar feina) – Noves tecnologies (riscos a les xarxes socials) – Mobilitat internacional (formació Dual a Alemanya, Oportunitats dels Joves a Europa, Camps de treball

Internacionals) – Educació en el lleure (Curs Monitors de Lleure i Curs de premonitors de lleure) – Expressió artística (Cursos d’Art Mural Urbà, Curs de Teatre, Taller de muntatge d’un equip de so, Curs

d’eficiència a la festa)

35

– Altres (Curs de manipulador d’aliments, curs de dispensació responsable d’alcohol a entitats promotores d’activitats d’oci autogestionat)

36

4. FOMENT DE LA CREATIVITAT

3.5. EL “BOCA ORELLA”

• Projecte de formació d’informadors i informadores entre iguals als centres d’educació secundària • Comença el curs 2013-2014 • Objectius generals:

- Promoure una plena transició a la vida adulta dels joves (en relació a l’educació, el treball, la cultura, la

participació activa, la interculturalitat, la mediació, etc), mitjançant l’accés als serveis d’orientació i informació especialitzats. - Garantir la igualtat d’oportunitats en les transicions a l’adultesa, mitjançant la lluita contra les desigualtats socials. - Fomentar la implicació dels i les joves en el seu entorn social, particularment en la xarxa associativa local i dinamitzar la seva participació. - Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació.

Objectius específics: - Augmentar l’accés dels joves als serveis d’orientació i formació específics: educació i formació, treball salut i

sexualitat i emprenedoria. - Augmentar la informació sobre drogues i salut, formació i treball de la població juvenil en general. - Potenciar l’aprenentatge i el desenvolupament d’habilitats socials i cíviques bàsiques dels alumnes voluntaris dels centres de secundària. - Millorar els coneixements en recursos juvenils, associacionisme i gestió de projectes dels alumnes voluntaris, mitjançant la formació. - Augmentar la implicació dels joves en l’entorn social i la seva participació en la xarxa associativa local.

37

- Millorar el coneixement de la realitat juvenil per part de l’administració municipal, a través dels grups d’alumnes voluntaris per tal d’actuar amb més eficàcia en la solució de les mancances detectades.

• Treball conjunt amb les regidories de Salut, Cultura, Educació, Esports, Seguretat, Equitat, Convivència, Participació, Serveis Socials i Inclusió, Medi Ambient i Mobilitat.

• Participació de 8 dels 10 centres d’educació secundària de la ciutat

• Joves participants. Curs 2013-2014: 58 inscrits, dels quals 27 acaben el curs Curs 2014-2015: 71 inscrits, dels quals 62 acaben el curs

• Una reunió setmanal de formació, programació d’un projecte final i tutoria, amb 20 joves d’assistència mitjana per sessió • 55 joves han participat a 2 sessions de formació intensiva en cap de setmana, a Can Foix (equitat de gènere i educació en el lleure)

• Hem desenvolupat més de 10 activitats d’informació i difusió en els centres de secundària i al carrer.

38

4. FOMENT DE LA CREATIVITAT

39

4.1. ACLÚSTICS – CICLE DE MÚSICA JOVE A LA PLATJA

• Programa de foment de la creació musical entre els joves

• Organitzat conjuntament per la Regidoria de Joventut, el Consell Comarcal del Garraf i el Xitringuito l’Ú.

• Ofereix una plataforma i escenari privilegiat com la platja per acollir joves músics, amateurs o amb experiència, que vulguin mostrar la seva actuació

• Posa de relleu la seva creativitat i alhora incentiva el consum de música en directe entre el jovent.

• Suposa una bona plataforma per donar-se a conèixer per als grups novells »» apoderament del jove creador

• Accions de difusió destacades: comunicació in situ a les xarxes socials, col·locació de banderola vertical al passeig i pancarta al càmping Vilanova Park en anglès i francès.

• LES XIFRES DEL 2011 AL 2014:

47 dies programats 70 actuacions de grups musicals Vora les 2.000 persones de públic

40

• L’evolució de l’Aclústics en 5 anys:

2011: 12 dies de concerts 14 grups i actuacions 360 persones de públic 2012: 14 dies de concerts 17 grups i actuacions 490 persones de públic 2013: 10 dies d’actuacions, comencem a fer concerts amb doble programació a cada sessió (2 grups per dia) 18 grups i actuacions 500 persones de públic 2014: 11 dies programats 21 grups i actuacions 550 persones de públic

Aquest estiu 2015: 13 dies de concerts programats 24 grups i 2 escoles de música que han celebrat els seus finals de curs

41

4.2. CATÀLEG DE MURS I FORMACIÓ PER A LA REALITZACIÓ DE GRAFITS

• El suport a iniciatives artístiques d’expressió en l’espai públic és un dels objectius recollits al PLJ 2012-2016 i al PAM 2011-2015.

• També l’ordenança de civisme descriu que hi ha d’haver murs lliures i d’altres parets habilitades per a la pràctica del grafit a la ciutat.

• Hem elaborat el projecte del catàleg de murs i el reglament d’ús. • Hem treballat en comissió amb altres regidories implicades (Via Pública, Cultura, Esports, IMET,

Convivència, Participació, Policia Local, SMA,...) i amb l’entitat Organització Zero per tal d’acordar una selecció de parets adequades i disponibles per aquest ús i el circuit corresponent.

• 21 sol·licituds gestionades per donar permisos i condicions a grafits realitzats per joves de la ciutat

• 3 grafits realitzats per l’entitat Organització Zero en base a aquest catàleg de parets. • Seguiment i aprovació dels permisos, a la Comissió d’Activitats a la Via pública.

• 2 cursos d’art mural urbà organitzats des de la Regidoria, adreçats a joves del centre obert i a la UEC en el marc del projecte educatiu, com a activitat preventiva i educadora en el civisme i la convivència a la ciutat.

• Està pendent d’aprovació per JGL i Ple, el reglament d’ús i el propi catàleg. • Aquests documents, en aquests moments, serveixen ja com a procediment intern per donar resposta a les

demandes de grafits.

42

4.3. ALTRES PROGRAMES DE SUPORT I FOMENT DE LA CREATIVITAT

Ajudem i fomentem que les entitats juvenils desenvolupin actuacions d’abast de ciutat:

� Grafit davant l’Oficina Jove, a través d’un concurs conjuntament amb el Servei de Català. � Grafit del pas sota via de Josep Coroleu, per part d’Organització Zero � Any del Tricentenari, duent a terme actes d’entitats juvenils en el marc de la celebració � El Tingladu, suport tècnic i econòmic � Doc&Rol, suport tècnic i econòmic � El vermut elèctric, Tric associació, suport tècnic � El Rotllo del Roig, suport tècnic i econòmic al cicle de curtmetratges � Festival Nowa Reegae, suport tècnic i econòmic � 11 entitats a qui hem donat suport per a realitzar els actes a la via pública (a més de les 12 que han desenvolupat

actuacions d’oci autogestionat a la Nau del Ferrocarril) � Festa de la Diversitat, suport tècnic i econòmic, conjuntament amb la regidoria de Convivència i Equitat i l’entitat

Nowa Reegae � Pati obert, obrim els patis de les escoles per a la pràctica esportiva lliure (programa liderat per l’IMET)

.... DONANT SUPORT A INICITIVES AUTOGESTIONADES QUE PERMETIN POSAR DE RELLEU ELS VALORS POSITIUS DELS JOVES DAVANT LA CIUTADANIA. APODERAMENT I COHESIÓ SOCIAL

43

REGIDORIA DE JOVENTUT

Agost, 2015