REDUCCIONS 9 TEXTOS...Trad. i presentació Mostres de Nekràssov Arnau Barios 104 Warsan Shire Home...

Click here to load reader

  • date post

    17-Aug-2021
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of REDUCCIONS 9 TEXTOS...Trad. i presentació Mostres de Nekràssov Arnau Barios 104 Warsan Shire Home...

9 TEXTOS
10 Gabriel Ferrater Autògraf de Punta de dia Presentació de Jordi Cornudella
12 Narcís Comadira Cinc poemes recents
18 Enric Casasses Un tall de prosa en forma d’escubidú
20 Glòria Coll Domingo Ferrateriana Poema-objecte Posseir-me Home i dona mutilats del meu temps Lírica alírica Escindida
26 Adrià Targa Beethoven Jove amb cargol Cases del drapaire Forma Fundació Porto Alegre Sonet
33 Marc Rovira Argos Figura I Gran de Gràcia Putrefacció Gos
6 Reduccions
38 Irene Solà Vaig gastar la llengua… Quan la sal va salpar del saler... Hi ha paraules esquifides… M’aboco, irresponsable… Posar en un sac… Paro les paraules…
44 Albert Balasch El trau al cap Ulls de vaca El lar Humus
48 Albert Roig Verges i gossos. Fourht time around de Bob Dylan Paradís Enterrament de Francesc Garriga Os del vent Aire and angells puritie
56 Gabriel Ferrater Tres cartes inèdites de Gabriel Ferrater a Helena Valentí
Presentació i edició de Jordi Cornudella
68 Thomas Hardy Proud Songsters Trad. Miquel Desclot Cantaires orgullosos Wagtail and Baby Cuereta i infant
To Meet, or Otherwise Veure’ns, o no I say, ‘I’ll seek her…’ Jo em dic: «Me’n vaig al seu costat…» The Convergence of the Twain La convergència de tots dos
80 John Crowe Ransom Piazza piece Trad. Josep M. Jaumà Escena a la piazza
Bells for John Whiteside’s daughter Campanes per a la filla de John Whiteside
7
Blue girls Noies melangioses Philomela Filomela
90 Nikolai Nekràssov Una música igual que un gemec. Trad. i presentació Mostres de Nekràssov Arnau Barios
104 Warsan Shire Home Trad. Francesc Casa Parcerisas Bone
Os My foreign wife is dying and does not want to
be touched La meva dona estrangera es mor i no vol que
la toquin For women who are difficult to love Per a dones que són difícils d’estimar
121 ESTUDIS I COMENTARIS
123 Anna Perera Roura Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
149 Jordi Cornudella Quatre notes parcials sobre un grup de trenta poemes. La secció 4 de Les dones i els dies
172 Carlota Casas Les dones de Teseu. El paper de les figures femenines en la poesia de Ferrater
197 Pere Ballart El pescador d’imatges. Ferrater en perspecti- va retòrica
241 Lluís Cabré L’interès de Gabriel Ferrater per la poesia i Marcel Ortín d’Ausiàs March
276 Jordi Malé Les dones i els homes en alguns poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba
297 NOTES
299 Segimon Serrallonga Entorn a dos punts de Menja’t una cama Nota i edició de Jaume Coll Mariné
316 Jordi Parramon La renovació de les noves rimades al «Poema inacabat» de Gabriel Ferrater
327 Marina Porras Gabriel Ferrater llegint la literatura catalana
334 Xavier Macià Les noves dones i els nous dies: Ferrater i Núria Perpinyà editat per Cornudella
343 Notes de la redacció 346 Resums / Abstracts 351 Presentació d’originals
Coberta de Jordi Pagès
El consell de redacció de Reduccions dedica aquest número a l’obra de Gabriel Ferrater, amb motiu del cinquantè aniversari, l’any 2018, de la publicació de Les dones i els dies. El número ha estat coordinat per Carlota Casas, Pep Paré i Dídac Pujol, i ha comptat amb la col·laboració de Jordi Cornudella, marmessor del lle- gat literari de Ferrater.
* Amb aquest número s’inicia un canvi de periodicitat de Reduccions, la qual d’ara endavant serà semestral. Tanmateix, cada número tindrà una extensió de pàgines equivalent a la dels números considerats fins ara dobles. També s’han introduït al- guns canvis en la maqueta per tal de fer constar les dades d’autoria i de publicació d’acord amb els usos de les revistes acadèmiques.
TEXTOS
PResentació
Entre els papers de Gabriel Ferrater conservats a l’arxiu que custodiava Joan Ferraté no hi ha pràcticament cap original de poema manuscrit o mecanoscrit; un cop publicats els versos, de materials previs Ferrater no en guardava. Ho demostren els ca- sos d’«Any», «Cadaqués» i «Midsommarnatt»: les còpies que en tenia eren retalls de les publicacions on van sortir, engan- xats sobre fulls blancs. Només de l’últim poema («Prop dels dinou»), que era inèdit quan va morir, en tenia un manuscrit i una còpia a màquina (en paper carbó). L’única excepció a la norma de no conservar originals és la còpia de «Punta de dia» que reproduïm, que devia ser treta d’un aplec primerenc de Da nuces pueris (per això els forats al marge esquerre i la foliació en llapis a baix a la dreta). A Ferrater li devia interessar l’anàlisi mètrica, molt peculiar, que hi tenia consignada en tinta negra, i que classifica els versos en cinc alexandrins (6+6), sis dodecasíl·labs (tres 4+4+4, un 8+4, un 4+8 i un insòlit 3+5+4), un decasíl·lab i dos versos als quals no assigna còmput sil·làbic i que prova de distribuir en peus accentuals (com fa també per escandir dos passatges més que presenten seqüències llargues de síl·labes àtones consecutives). La còpia està datada el dia de Sant Pere de 1958, o sigui que és probable que el poema faci referència a l’alba d’aquell mateix dia; la nit de la revetlla de Sant Pere, sabem pel «Poema inacabat» que aquells anys Fer- rater la solia passar en companyia del matrimoni Pere Bohigas- Mercè Martí.
Jordi coRnudella
11Gabriel Ferrater
ESTUDIS I COMENTARIS
123Reduccions. Revista de poesia, 113, Primavera - Estiu 2019, p. 123-148 ISSN 0214-8846, ISSN (digital) 2385-4634
DA NUCES PUERIS DE GABRIEL FERRATER: GÈNESI D’UN LLIBRE1
Anna PeReRa RouRa
Universitat de Girona
El 12 de juliol de 1959 moria Carles Riba. En homenatge al poeta, l’editor Josep Pedreira va decidir canviar el nom del premi de poesia Óssa Menor, que s’havia donat en homenatge a Salvat-Papasseit,2 pel de Carles Riba. En la primera edició, doncs, la de l’any 1959, el gua- nyador del premi Carles Riba va ser Josep Maria Andreu pel volum Intento el poema. El finalista, Da nuces pueris de Gabriel Ferrater. Intento el poema va aparèixer l’any 1960 als «Llibres de l’Óssa Me- nor», col·lecció de Pedreira. Da nuces pueris, malgrat el peu d’im- premta de 1960, no es va distribuir fins a principis de l’any 1961, i es va publicar a la col·lecció «Les quatre estacions», editada pel mateix Pedreira. Tanmateix, abans de veure la llum, el recull va transitar per altres circuits.
Tal com explica Jordi Cornudella (2018a: 253),3 Ferrater va fer algunes lectures privades de Da nuces pueris abans de publicar-lo. Les opinions dels testimonis que s’han conservat d’aquesta prime-
1. Aquest article s’emmarca en el projecte de recerca «Literatura i corrents territorials (II): La construcció literària del paisatge a través de Jocs Florals i certàmens literaris en llengua catalana (1859-1977)» (Ref. FFI2016-79078-P) que porta a terme el grup de recerca de patrimoni literari de la Universitat de Girona.
2. L’any 1949 Pedreira va crear la col·lecció «Els Llibres de l’Óssa Menor» i va impulsar el premi Salvat-Papasseit, que a partir de l’any següent va passar a dir-se «Óssa Menor». El mateix Pedreira va recuperar el premi Salvat-Papasseit l’any 1959, quan va canviar el nom del premi Óssa Menor pel de Carles Riba.
3. El present article s’ha elaborat de manera paral·lela a l’edició crítica de Les dones i els dies (Ferrater 2018). Així doncs, algunes de les aportacions que aquí es fan es troben també en l’esmentada edició. D’altra banda, vull donar les gràcies a Jordi Cornudella per haver-me facilitat la consulta d’alguns materials del llegat de Gabriel Ferrater per a la redacció d’aquest article.
124 Anna Perera Roura, Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
ríssima recepció, que se circumscriu en l’àmbit personal de Ferrater, són diverses. Per exemple, Pere Bohigas, en una carta adreçada a Ferrater escrita després d’haver rebut Da nuces pueris, recorda una lectura, prèvia a la publicació del volum, que Ferrater va realitzar a casa de Joan Vinyoli.4 Així mateix, Rosa Leveroni, també en una carta a Ferrater, li dona les gràcies per haver-li enviat el volum i li recorda, fins en dues ocasions, que ella ja havia llegit els poemes abans de ser publicats.5 És evident, doncs, que els poemes de Ferrater ja havien circulat abans de la publicació de Da nuces pueris. Tanma- teix, un dels testimonis més interessants d’aquesta recepció prèvia a la publicació és el de Tomàs Garcés. En el seu dietari El temps que fuig, Garcés parla de Ferrater en una entrada del 24 de febrer de 1982, arran d’una entrevista que Lluís Busquets va fer-li el dia abans. Gar- cés hi reconeix el següent:
Li vaig respondre breument, per sortir del pas. No vaig go- sar lliurar-li una nota que havia escrit a propòsit de la lectura que Ferrater va donar, no sé quin dia ni quin any, perquè no la tinc datada, a casa de l’Eduard Valentí. Érem una petita colla: la gent de la casa, en Riba amb la Clementina, jo amb la Pilar. No recordo qui més.
El llibre que ens congregava es deia, aleshores: «Lliçons». Després va canviar de nom. Conservo una quartilla esgrogueïda on vaig fixar l’endemà, en llevar-me, la meva impressió de la sessió nocturna. Diu així:
«Ahir al vespre, a can Valentí, Gabriel Ferrater, de Reus, va llegir-nos, patètic, el seu llibre “Lliçons”. Poesia nova, dura, difícil, agressiva, que sobta i sacseja. Talla, de vegades, com una fulla d’afaitar. M’estranya que Ferrater admiri –ho va proclamar més d’un cop– l’obra de Josep Carner. Per a Carner, la poesia és gràcia, ironia, música, i en el fons, sempre, desig o enyorança, esperança o record. Ferrater nega la bellesa, prohibeix al seu vers el dret a evocar, a suggerir. […]
4. Carta de Pere Bohigas a Gabriel Ferrater, datada el 14 de maig de 1961. 5. Carta de Rosa Leveroni a Gabriel Ferrater, datada el 23 de juny de 1961.
125Reduccions. Revista de poesia, 113, Primavera - Estiu 2019, p. 123-148 ISSN 0214-8846, ISSN (digital) 2385-4634
La poesia agressiva, cruel, de Ferrater, nega tota fe, tota esperança. És curiós de pensar, però, que en un moment donat l’autor observava, en comentar un dels poemes més reeixits, que quan enyorem la infantesa no evoquem una època feliç sinó un temps en què teníem l’esperança de ser-ho. Fins aquesta espe- rança nega ara.
En el fons, però, l’infern amb què es turmenta i ens turmenta l’autor de “Lliçons”, ¿no amaga un immens afany de cel? Re- marqueu que la cruesa del seu llenguatge, cruesa insultant, de vegades, és potser l’espectacle d’un tímid que crema les naus.» (Garcés 1984: 178-179)
Deixant de banda les valoracions estètiques de Garcés, és remar- cable, en primer lloc, que en l’anotació sempre es parli de «Lliçons» com a títol del recull.6 Tenint en compte que Riba també va assis- tir-hi, la lectura va tenir lloc, forçosament, abans del 12 de juliol de 1959. Així, aquelles «Lliçons» incipients van acabar convertint-se en Da nuces pueris. D’altra banda, no es pot obviar el fet que Garcés va formar part, juntament amb Nèstor Luján, Albert Manent, Josep Pe- dreira i Joan Teixidor, del jurat del premi Carles Riba que no va gua- nyar Ferrater amb Da nuces pueris –s’hi va presentar ja amb aquest títol. Ferrater va fer explícita la seva crítica contra la decisió del jurat als primers versos del seu «Poema inacabat»:
Aquell que va emprenyar el talòs Garcés i el Teixidor renyoc quan va fer els seus primers poemes, veureu que hi torna sense esmena. (Ferrater 2018: 115)
6. A l’entrevista a Garcés que va publicar, Busquets també ho recorda. El fragment referit a Ferrater diu el següent: «De la poesia de Gabriel Ferrater, què us en diré? Vaig assistir, cap al final dels anys cinquanta, a una lectura privada, a casa de l’Eduard Valentí, que Ferrater va fer del seu primer llibre Da nuces pueris, que aleshores es titulava Lliçons. És clar que la poesia té mil cares. Aquella, cer- tament, no em va agradar.» (Busquets 1982: 14)
126 Anna Perera Roura, Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
En la votació final del premi Carles Riba, Intento el poema de Josep M. Andreu va rebre tres vots i Da nuces pueris, dos. Arran dels primers versos de «Poema inacabat» es va tendir a responsabilit- zar Tomàs Garcés i Joan Teixidor de la decisió del jurat. Tanmateix, recentment s’ha posat al descobert un document de Josep Pedreira, que actuava de secretari del jurat del premi, en què explica amb tota mena de detalls com va discórrer la deliberació de la convocatòria del Carles Riba del 1959.
En el capteniment d’algun membre s’endevinava –o així m’ho semblà a mi– una certa tensió que intentava afavorir un text i no pas un altre… Abans, però, de la votació per a atorgar el premi definitivament, un membre del jurat –el poeta Tomàs Garcés–, erigint-se en cap d’aquest –no hi havia cap presidència, no n’hi havia hagut mai cap d’explícita– prengué la paraula per alertar-nos de la injustícia que anàvem a cometre si votàvem com a guanyador el recull Da nuces pueris. Les seves paraules […] foren que corríem el risc d’embrutar la poesia catalana amb els versos provocatius del recull de Gabriel Ferrater. I que, al- hora, nosaltres tots –els membres d’aquell jurat– ens cobriríem de glòria, embrutant-nos. […] Manent i jo estàvem segurs del nostre vot […]. Sabia jo que Joan Teixidor també estava a favor d’aquella poesia que irrompia contra tota mena de blaneses amb un llenguatge sense falsos pudors i amb una forta expressivitat. En Joan Teixidor, però, va veure com les armes que esgrimia en Tomàs Garcés l’apuntaven; l’apuntaven i tractà de fer veure a Garcés –amb vehemència també– la gravetat del seu punt de vista. (Pedreira 2015: 43)
Segons Pedreira, la discussió entre Garcés i Teixidor es va anar agreujant i «Garcés des de l’òptica d’una moral ortodoxa […] va re- treure al poeta Teixidor el seu passat ambigu durant la nostra guerra civil» (Pedreira 2015: 44). El comentari de Garcés no tenia res a veure amb allò que s’estava discutint, però la pressió exercida va fer el seu efecte i la votació final va ser la que coneixem. El 13 de
127Reduccions. Revista de poesia, 113, Primavera - Estiu 2019, p. 123-148 ISSN 0214-8846, ISSN (digital) 2385-4634
desembre de 1959, dia de la deliberació i del lliurament dels premis de Santa Llúcia, Josep M. Andreu va guanyar el Carles Riba amb Intento el poema.
Dos mesos després, el 12 de febrer de 1960, Pedreira va presentar al Ministerio de Información y Turismo una instància en què sol- licitava l’autorització per a la publicació de Da nuces pueris. Al cap d’un parell de setmanes, el 25 de febrer, se signava la resolució a fa- vor, atès que l’informe de lectura, elaborat per José de Pablo i datat el 23 de febrer, en proposava l’autorització amb el següent comentari:
Se trata de un opúsculo de poesías, total cuarenta y ocho[,] en las que el autor muestra su inspiración y en las que ofrece la novedad de tratar de asuntos comprensibles, humanos y de ac- tualidad. Es decir[,] es un vate de los que se inspira[n] en cosas tangibles y reales que pasan en la vida y que se observan sin es- pejismos ni elucubraciones. PUEDE PUBLICARSE.- (Incluido el prólogo)7
Les apreciacions del censor són força encertades, però el volum que va llegir no es correspon amb el que es va publicar. L’exemplar de Da nuces pueris lliurat a censura presenta clares diferències res- pecte de la primera edició del llibre. En primer lloc, no va constar de quaranta-vuit poemes, sinó només de quaranta-dos. I el pròleg de què parla el censor, que a l’exemplar presentat a censura apareix després de la taula i abans dels poemes amb el títol de «Presentació», es va convertir en epíleg, sense cap indicació. De fet, Pedreira va haver d’esforçar-se per aconseguir el text en prosa de Ferrater.
Tal com havia fet fins aleshores amb tots els poetes editats a la col·lecció Óssa Menor, vaig pregar a l’autor un text, seu o d’al- tri, que acompanyés els seus rengs poètics. La finalitat era que, junt amb els llibres de poesia que anava editant, apareguessin
7. Archivo General de la Administración (AGA). Número de registre 21/12671/757.
128 Anna Perera Roura, Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
uns textos complementaris que parlessin de poesia o de la po- esia de l’autor publicat. […] Em costà lluitar aferrissadament contra l’oposició de Gabriel Ferrater de despullar-se, ni que fos breument, davant dels seus futurs lectors i amics. L’amistat que ens unia de molt de temps, però, va fer que Gabriel s’avingués finalment a l’estriptis que li havia proposat. (Pedreira 2015: 46)
Aquesta lluita de què parla Pedreira, encara que fos aferrissada, no va durar gaire: com hem dit, entre la resolució del premi Carles Riba i la presentació de Da nuces pueris a censura només van passar dos mesos. En aquest temps, Pedreira va aconseguir convèncer Fer- rater d’escriure el text i Ferrater el va escriure. Aquest lapse de temps tan breu fa pensar que l’exemplar conservat a l’Archivo General de la Administración (AGA) devia ser molt similar, o el mateix (sense la «Presentació», és clar) que el que Ferrater va presentar al Carles Riba. L’epíleg de la primera edició de Da nuces pueris no presenta canvis rellevants respecte de la «Presentació» del volum enviat a cen- sura, deixant de banda algunes errades de picatge. El que fa especial el mecanoscrit enviat a censura són dues coses: l’ordenació dels po- emes, d’una banda, i el fet que hi ha cinc poemes que no van arribar a publicar-se mai, ni aquí ni en cap altra ocasió. És a dir: l’exemplar de Da nuces pueris presentat a censura conté cinc poemes que, fins a la recent aparició de l’edició crítica de Les dones i els dies, han restat inèdits.
Del total de quaranta-vuit poemes que conté el mecanoscrit con- servat a l’AGA, set van ser descartats per a la primera edició de Da nuces pueris, format per quaranta-dues composicions. Ferrater hi va afegir un nou poema, que no havia inclòs inicialment a l’exemplar presentat a censura: «Le grand soir».8 Dos dels set poemes descar- tats ja havien aparegut a Cuadernos Hispanoamericanos el febrer de
8. La «Presentació» del mecanoscrit conservat a l’AGA diu: «Aquestes po- esies han estat escrites l’any 58, llevat de tres que són del 59». A l’epíleg de la primera edició de Da nuces pueris, els poemes del 59 ja no són tres, sinó quatre. Per tant, podem establir que «Le grand soir» és un dels quatre escrits l’any 1959.
129Reduccions. Revista de poesia, 113, Primavera - Estiu 2019, p. 123-148 ISSN 0214-8846, ISSN (digital) 2385-4634
1959. Pel fet de tractar-se dels primers poemes de Ferrater que van veure la llum, els poemes de Cuadernos Hispanoamericanos confor- men un clar antecedent del recull que ens ocupa.9 Amb el títol «Seis poesías de Gabriel Ferrater», es van publicar, per aquest ordre: «So- bre la catarsi», «A favor del futur», «Floral», «Auguri», «Desistint de l’homenatge» i «Les amigues» (Ferrater 1959). Només dos d’aquests sis poemes es van acabar publicant a Da nuces pueris: «Sobre la catarsi» i «Floral». «Auguri» i «Les amigues» van ser descartats per Ferrater abans que Pedreira presentés Da nuces pueris a censura. I «A favor del futur» i «Desistint de l’homenatge» en un inici havien de formar part de Da nuces pueris, perquè apareixen a l’exemplar conservat a l’AGA, però van ser finalment descartats. Dels altres cinc poemes descartats durant el procés d’edició de Da nuces pueris, no se’n coneix cap altre testimoni que l’exemplar presentat a censura. Es tracta de «Per l’amnistia», «Il gran rifiuto», «Tibi soli peccavi», «La rosa bruta» i «Reserva mental». A continuació els transcrivim, seguits d’un breu comentari i, finalment, veurem com s’insereixen en la posició que ocupen respecte de l’ordenació del conjunt del meca- noscrit conservat a l’AGA.
PER L’AMNISTIA
Sóc un obscur provincià de la meva ànima. Prenc els trenets locals, vaig en tercera com que el trajecte és curt, i no m’és nosa de reüllar els cistells de les pageses que no m’embrutin: el paisatge ja el tinc molt vist, i les revistes m’avorreixen. Cada vespre faig cap al tenis, ballo amb noies que riuen molt, i provo de menar-les
9. Abans que Da nuces pueris veiés la llum, Ferrater també va publicar «Hi- berno ex aequore» a Papeles de Son Armadans, a l’octubre de 1960. Dels sis poemes allà publicats, cinc es van incloure a Menja’t una cama. Per tant, malgrat haver-se publicat uns mesos abans, «Hiberno ex aequore» no es pot considerar un antecedent de Da nuces pueris, sinó, en tot cas, de Menja’t una cama (1962).
346 Reduccions
RESUMS / ABSTRACTS
anna PeReRa RouRa. Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
L’article ofereix una gènesi de Da nuces pueris (1960) de Gabriel Ferrater. Abans de la seva publicació, l’autor va realitzar algunes lectures privades del re- cull i va presentar-lo al premi Carles Riba l’any 1959, del qual va quedar finalista. L’editor Josep Pedreira va decidir publicar-lo igualment i a principis de 1960 va trametre a censura un exemplar de l’obra. El volum enviat al Ministerio de In- formación y Turismo presenta diferències substancials respecte al volum editat, malgrat l’autorització de publicació sense esmenes. Així doncs, en aquest article es posen de relleu les modificacions que Da nuces pueris va patir al llarg del pro- cés de confecció: la supressió de diversos poemes per decisió autoral i els canvis d’ordenació.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, poesia catalana del segle xx, Da nuces pueris
anna PeReRa RouRa. Da nuces pueris by Gabriel Ferrater: genesis of a book
The article offers a genesis of Da nuces pueris (1960) by Gabriel Ferrater. Before publishing, the author made some private readings of the collection and pre- sented it to the Carles Riba prize in 1959, in which it was a finalist. The publisher Josep Pedreira decided to publish it nonetheless, and in the early 1960s sent to the censors a copy of the work. Despite the publication authorization without amend- ments, the published text presents substantial differences compared with the text sent to the Ministry of Information and Tourism. Thus, in this article we highlight the changes that Da nuces pueris suffered throughout the process of composition: changes of order and the elimination of several poems by the author’s decision.
keyWoRds: Gabriel Ferrater, 20th century Catalan poetry, Da nuces pueris
JoRdi coRnudella. Quatre notes parcials sobre un grup de trenta poemes. Sobre la secció 4 de Les dones i els dies
Aquest article se centra en la secció 4 de Les dones i els dies: planteja les raons per ampliar-ne la lectura dels 28 poemes que hi va incloure Ferrater el 1968 als 30 que en realitat havia previst (incorporant-hi «Any» i «Cadaqués»), i exemplifica amb aquests dos poemes i uns quants més l’organicitat i la congruència d’una sèrie que se’ns proposa a la lectura en un ordre peculiar.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, poesia catalana
347Resums / Abstracts
JoRdi coRnudella. Four partial notes on a set of thirty poems. On section 4 of Wo- men and Days
This paper focuses on section 4 of Women and Days, arguing for a reading not only of the 28 poems Ferrater included in the 1968 edition but of the 30 he had re- ally in mind (adding «Any» and «Cadaqués» to the series), and illustrating, with the example of these two poems and some more, the structural coherence of a collection which is offered to readers in a particular order.
KeyWoRds: Gabriel Ferrater, Women and Days, Catalan poetry
caRlota casas BaRó. Les dones de Teseu
En analitzar el paper dels personatges femenins en la poesia de Gabriel Ferra- ter, l’article proposa una lectura de Les dones i els dies basada en la problemàtica entre vida i literatura. Un conflicte que esdevé l’eix central del llibre i que el poeta significativament resol en l’últim poema: «Teseu». Si la poesia és un instrument per arribar a un coneixement més profund, un cop s’ha tingut accés a aquesta compren- sió d’un mateix i del món, caldrà anar més enllà i fer un pas de retorn cap a la vida. La consciència d’aquest artifici farà que el poeta es plantegi el sentit de la pròpia reescriptura i que per aquest camí retorni finalment a la vida, és a dir, a les dones no en tant que símbols literaris o imatges fictícies, sinó en tant que persones reals, concretes i tangibles.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, dones, vida, literatura, experiència, conscièn- cia, artifici, poesia
caRlota casas BaRó. Theseus’s women
In analyzing the role of female characters in the poetry of Gabriel Ferrater, the article proposes a reading of Women and Days which focuses on the conflict between life and literature. This conflict is the central axis of the book and one that the poet essentially resolves in the last poem: «Theseus». If poetry is an instrument to achieve a deeper knowledge, once one has access to this understanding of oneself and the world, one must go further by taking a step back into reality. This consciousness of the fictitious will make the poet to question the meaning of his own rewriting and in so doing he finally returns to life, that is to say, to women, not as literary symbols or fictitious images, but rather as real, concrete, tangible people.
KeyWoRds: Gabriel Ferrater, women, life, literature, experience, consciousness, fictitiousness, poetry
anna PeReRa RouRa. Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: gènesi d’un llibre
L’article ofereix una gènesi de Da nuces pueris (1960) de Gabriel Ferrater. Abans de la seva publicació, l’autor va realitzar algunes lectures privades del recull i va presentar-lo al premi Carles Riba l’any 1959, del qual va quedar finalista. L’editor Josep Pedreira va decidir publicar-lo igualment i a principis de 1960 va trametre a censura un exemplar de l’obra. El volum enviat al Ministerio de Información y Turismo presenta diferències substancials respecte al volum editat, malgrat l’autorit- zació de publicació sense esmenes. Així doncs, en aquest article es posen de relleu les modificacions que Da nuces pueris va patir al llarg del procés de confecció: la supressió de diversos poemes per decisió autoral i els canvis d’ordenació.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, poesia catalana del segle xx, Da nuces pueris
anna PeReRa RouRa. Da nuces pueris by Gabriel Ferrater: genesis of a book
The article offers a genesis of Da nuces pueris (1960) by Gabriel Ferrater. Before publishing, the author made some private readings of the collection and presented it to the Carles Riba prize in 1959, in which it was a finalist. The publisher Josep Pedreira decided to publish it nonetheless, and in the early 1960s sent to the censors a copy of the work. Despite the publication authorization without amendments, the published text presents substantial differences compared with the text sent to the Ministry of Information and Tourism. Thus, in this article we highlight the changes that Da nuces pu- eris suffered throughout the process of composition: changes of order and the elimination of several poems by the author’s decision.
keyWoRds: Gabriel Ferrater, 20th century Catalan poetry, Da nuces pueris
JoRdi coRnudella. Quatre notes parcials sobre un grup de trenta poemes. Sobre la secció 4 de Les dones i els dies
Aquest article se centra en la secció 4 de Les dones i els dies: planteja les raons per ampliar-ne la lectura dels 28 poemes que hi va incloure Ferrater el 1968 als 30 que en realitat havia previst (incor- porant-hi «Any» i «Cadaqués»), i exemplifica amb aquests dos poemes i uns quants més l’organicitat i la congruència d’una sèrie que se’ns proposa a la lectura en un ordre peculiar.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, poesia catalana
JoRdi coRnudella. Four partial notes on a set of thirty poems. On section 4 of Women and Days
This paper focuses on section 4 of Women and Days, arguing for a reading not only of the 28 poems Ferrater included in the 1968 edition but of the 30 he had really in mind (adding «Any» and «Cadaqués» to the series), and illustrating, with the example of these two poems and some more, the structural coherence of a collection which is offered to readers in a particular order.
KeyWoRds: Gabriel Ferrater, Women and Days, Catalan poetry
caRlota casas BaRó. Les dones de Teseu
En analitzar el paper dels personatges femenins en la poesia de Gabriel Ferrater, l’article proposa una lectura de Les dones i els dies basada en la problemàtica entre vida i literatura. Un conflicte que esdevé l’eix central del llibre i que el poeta significativament resol en l’últim poema: «Teseu». Si la poesia és un instrument per arribar a un coneixement més profund, un cop s’ha tingut accés a aques- ta comprensió d’un mateix i del món, caldrà anar més enllà i fer un pas de retorn cap a la vida. La consciència d’aquest artifici farà que el poeta es plantegi el sentit de la pròpia reescriptura i que per aquest camí retorni finalment a la vida, és a dir, a les dones no en tant que símbols literaris o imatges fictícies, sinó en tant que persones reals, concretes i tangibles.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, dones, vida, literatura, experiència, consciència, artifici, poesia
caRlota casas BaRó. Theseus’s women
348 Reduccions
PeRe BallaRt. El pescador d’imatges. Ferrater en perspectiva retòrica
Aquest article estudia quina va ser la relació entre la poesia de Gabriel Ferrater i els recursos que la retòrica posa a l’abast de qui vol construir un discurs persuasiu. Comença valorant l’opinió que l’autor tenia sobre la disciplina, analitza després com la concepció dels seus poemes s’adequa a un patró perfectament dissenyat, i acaba amb un repàs del seu extens repertori de figures expressives.
PaRaules clau: Retòrica, estilística, poesia lírica, figures retòriques.
PeRe BallaRt. The fisherman of images. A rhetoric approach on Gabriel Ferrater’s poetry
This article studies the relationship between Gabriel Ferrater’s poetry and the rhetorical resources needed for a discourse to be persuasive. The article starts by reviewing the author’s perspective on rhetorics and it goes on to analyze the extent to which Ferrater’s poems follow a perfectly designed pattern. Lastly, the article explores the whole range of rhetorical figures and devices that can be found in Fer- rater’s work.
keyWoRds: Rhetoric, stylistics, lyric poetry, rhetorical figures
lluís caBRé i maRcel oRtín. L’interès de Gabriel Ferrater per la poesia d’Ausiàs March
Gabriel Ferrater descobrí la poesia d’Ausiàs March pels volts de 1956, quan s’acabaven de publicar els volums I-IV de l’edició de Pere Bohigas, i poc després es posà a escriure poesia ell mateix. Aquest article descriu, en primer lloc, tots els documents conservats que donen testimoni del seu interès sostingut per l’obra de March. I en segon lloc, posa l’accent en la relació entre aquest interès i la pròpia poètica de Ferrater.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, Ausiàs March
lluís caBRé i maRcel oRtín. Gabriel Ferrater’s interest in the poetry of Ausiàs March
Gabriel Ferrater became acquainted with the poetry of Ausiàs March around 1956, when volumes I-IV of Pere Bohigas’s edition had just been published; and shortly afterwards he started his own verse writing. This article first describes all ex- tant documents that witness to his constant interest in March’s poetry. Secondly, the relationship between this interest and Ferrater’s own poetics is emphasized.
keyWoRds: Gabriel Ferrater, Ausiàs March
349Resums / Abstracts
JoRdi malé Les dones i els homes en alguns poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba
L’objectiu d’aquest article és comparar uns quants poemes de Carles Riba i Ga- briel Ferrater, el tema dels quals és la relació entre les dones i els homes. Ferrater, a més de llegir la poesia de Riba, va dedicar diversos comentaris crítics a alguns dels seus poemes, els que més l’interessaven (en les conferències del llibre La poesia de Carles Riba). Aquests comentaris a vegades permeten plantejar una determinada lec- tura d’alguns dels poemes ferraterians que tracten temes molt semblants als ribians, i posen de manifest la perspectiva des de la qual tots dos poetes a vegades es miraven els homes i les dones.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, Carles Riba, poesia, poesia catalana
JoRdi malé. Women and men in some poems by Gabriel Ferrater and Carles Riba
The aim of this paper is to compare a few poems by Carles Riba and Gabriel Ferrater about the relationship between women and men. Ferrater was a great reader of Riba’s poetry and dedicated several critical comments to some of his poems, those which interested him most (in the lectures of the book La poesia de Carles Riba). These comments sometimes allow proposing a certain reading of some of Ferrater’s poems that deal with subjects very similar to those of Riba, and highlight the point of view from which both poets sometimes looked at men and women.
keyWoRds: Gabriel Ferrater, Carles Riba, poetry, Catalan literature
JoRdi PaRRamon. La renovació de les noves rimades al «poema inacabat» de Gabriel Ferrater
El «Poema inacabat» de Gabriel Ferrater és una imitació moderna del gènere poètic medieval anomenat «noves rimades». El poema de Ferrater consta de 1.334 versos, tots octosíl·labs, amb accentuació lliure. La principal diferència entre el «Poema inacabat» i les antigues noves rimades és que Ferrater utilitza sempre rimes assonants, amb alguna consonància esporàdica. Per a aquestes assonàncies recorre al sistema vocàlic del català oriental. L’autor distingeix bastant bé entre vocals obertes i tancades, malgrat alguns «errors» de vegades intencionats. En l’aspecte sintàctic, és remarcable que molt sovint acaba i comença les frases a meitat de vers, d’acord amb les seves teories sobre la mètrica.
PaRaules clau: Gabriel Ferrater, mètrica, poètica
JoRdi PaRRamon. The renewal of noves rimades in Gabriel Ferrater’s «Poema ina- cabat»
350 Reduccions
Gabriel Ferrater’s «Poema inacabat» (‘Unfinished Poem’) is a modern imitation of the medieval poetic genre called noves rimades (‘rhymed news’). Ferrater’s poem consists of 1,334 lines, all of them octosyllabic, with free accentuation. The main dif- ference between «Poema inacabat» and the old noves rimades is that Ferrater always uses assonant rhymes, with some sporadic consonance. For these assonances, he uses the vocalic system of eastern Catalan. The author distinguishes quite well between open and closed vowels, despite occasional intentional errors. As for the syntax, it is remarkable that very often he ends and begins sentences in the middle of a line, in accordance with his theories on metrics.
keyWoRds: Gabriel Ferrater, metrics, poetics
maRina PoRRas. Gabriel Ferrater llegint la literatura catalana
L’article es fixa en la figura de Gabriel Ferrater com a crític literari per mostrar com la seva lectura és la d’un teòric comparatista, encara que ell no es definís mai en aquests termes. Ho és per la seva manera de concebre la literatura com un espai de relacions en moviment i en diàleg permanent amb el seu entorn. A partir de les seves grans tesis sobre la literatura catalana —la manca de tradició i la manca de prosa— Ferrater construeix un discurs que explica un segle de literatura en català. L’article exposa com la seva perspectiva com a crític ens ajuda a explicar que la literatura ca- talana només es pot pensar en relació i en diàleg amb la resta de literatures europees.
PaRaules clau: crítica literària, comparatisme, tradició, prosa, literatura catala- na, Gabriel Ferrater
maRina PoRRas. Gabriel Ferrater, reader of Catalan literature
This article studies Gabriel Ferrater’s work as a literary critic to show how his perspective can be read using the parameters of comparative literature, even though he never defined himself as a comparatist. This can be observed in his way of con- ceiving literature as a space of fluid relations in permanent dialogue with its context. On the basis of two main theses —the lack of tradition and the lack of prose in Catalan writers—, Ferrater creates a theory that accounts for a century of Catalan literature. The article presents how Ferrater’s perspective as a critic helps us explain the fact that Catalan literature can only be studied in relation to and in dialogue with the rest of European literatures.
keyWoRds: literary criticism, comparative literature, tradition, prose, Catalan literature, Gabriel Ferrater