RECUWATT Conference - Enric Pol lecture

24 i 25 de març de 2011

Reciclatge i Energia

Intervenció i GestióAmbiental:

Persona i Societat

Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitat

Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient

Màster en

Grup de R ecerca

BLOC VI: VALORITZACIÓ ENERGÈTICA I SOCIETAT

La comunicació en conflictes ambientals

Enric Pol,Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental

Universitat de Barcelona

E. Pol, A. Di Masso, A. Castrechini, M.R. Bonet & T. Vidal (2006) PSYCHOLOGICAL PARAMETERS TO UNDERSTAND AND MANAGE THE NIMBY EFFECT European Review of Applied Psychology 56 (43-51)

Source:

Carte des charges environnementeaux de la Catalogne. Traveaux preparatoires. DPTOP 2002

Alguns factors comuns dels conflictes ambientals:

Dèficits de gestió de la comunicació,

Valors i creences contraposades...

-a vegades certes, a vegades errònies-,

la majoria de cops inexactes, però...

amb una base de veritat.

La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

Conficte Ambiental = NIMBY?

Rebuig total per raons ideològiques o de model de societat

Necessari, però no aquí

Altre gent no ho vol, però nosaltres si, ho volem

Desacord tècnic o correccions sobre la localització, però acceptació social del projecte

NIABY

NIMBY

No té nom específic

YIMBY

El nostre background:GRIGA-PSICOSAO 2001 Proposal to Catalan Government to create a MAP OF ENVIRONMENTAL LOADS OF

CATALONIA. Developed Phase I, REPORT OF THE SOCIO-ENVIRONMENTAL CONFLICTS during the last 15 YEARS(Presentation at 18 IAPS-Vienna 2004 available at web PsicoSAO).

E. Pol, A. Dimasso, A. Castrechini, M.R. Bonet, & T.Vidal (2006) Psychological parameters to understand and manage the NIMBY effect . European Review of Applied Psychology, 56 (2006) 43–51

EIA social impacts, acceptation and rejection: re-routing a river (1988, 1993); New motorway (1994-1996); High Speed Train (1997-98); Wind Farm (2005 offshore, 2006 mountains); Waste management (1993-94, 1996-2008); others…

Social Representation of Environment in the Media (1988-2008) with A. Castrechini



Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions?

Amb Informació?

Amb publicitat?

Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?

Posant els recursos des de la Gestió?

Forçant el comportament des de la prohibició?


21 Julio 1897. Problema de salubridad

El doctor don César Chicote, jefe del Laboratorio municipal de San Sebastián, ha publicado un interesante folleto acerca de «La destrucción de las inmundicias urbanas por medio del fuego» en varios países de Europa y de América…La mayoría de las poblaciones han dedicadosus inmundicias como abono para la fertilización de los campos cercanos; más esta aplicación, muy racional sin duda, …… materias infectantes y putrescibles, pueden ser y realmente son causa de infección,… su vecindad es incómoda y por nadie aceptada, lo demuestra la serie inacabable de reclamaciones…

…inmundicias mal olientes y plagadas de cantidades innumerables de microbios, inmundicias que nadie quiere aprovechar y a las que no puede darse ninguna salida, pues los transportes …son imposibles… bajo el punto de vista de la higiene,

Sólo queda un sistema que evita todo género de inconvenientes y resuelve la cuestión bajo el punto de vista de la salud pública. Esta es la incineración.Tal sistema no es nuevo: las antiguas civilizacio-nes llegaron á la misma conclusión.

Más no solamente se resuelve con la inci-neración de las inmundicias un gran problema higiénico, sino que de la operación puedesacarse buen provecho utilizando los residuos de la misma para diferentes aplicaciones, y el calórico para la producción de vapor; enInglaterra, más de cincuenta municipalidadesqueman en todo ó en parte las inmundicias en 570 hornos incineradores que producen 10.000 caballos vapor, utilizados como fuerza motriz para los caminos de hierro, elevación de aguas, producción de luz eléctrica y calefacción de edificios.

1909

Las basuras de Barcelona

Habiendo abierto el Ayuntamiento unaInformación pública sobre el servicio de limpieza y recogida, y destino que se debe dar a las basuras (públicas y domiciliarias), ha tomado parte en dicha información el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, presentando un documento en que se hace un detenido estudio del problema. Empieza el Instituto aportando una serie de datos para demostrar la importancia que tiene el servicio, por cuanto se recogen anualmente 420.000 toneladas de basuras, que tienen el valor de cerca de tres- millones de pesetas.Expone, además, el Instituto, que en elservicio de recogida y derivados, están empleadas unas dos mil personas; que

con el sistema actual de aprovechamiento, se necesitanquinientas cabezas de ganado caballar y mular; que en los depósitos de basuras hallan alimento unos 10,000 cerdos (destinados más tarde y en otras circunstancias al engorde), siendo incalculable el número de aves de corral que, asimismo, en aquellos depósitos se mantienen.Una parte de las basuras se destina áestiercol (387.000 toneladas, con un valor de 1.548,000 pesetas), con el cual se abonan todas las tierras que dan los productos que se expendenen los mercados da Barcelona; de manera que, encareciéndose esta producción, se encarecerían considerablemente las subsistenciasen Barcelona.

Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA

Las basuras de Barcelona (cont.)

Demuestra el Instituto, aduciendo razones de distinto carácter, que las tierras en cuestión exigen precisamente el abono orgánico que proporcionan las basuras de Barcelona, y concluye, por lo tanto, manifestando que es de necesidad que las basuras puedan ser destinadas á abono.En su virtud, se muestra contrario del sistema de cremación, toda vez que con él se destruye la materia orgánica y el ázoe que necesitan los vegetales, demostrando con varios datos sacados de lo que ocurro en algunas ciudades europeas, que la incineración de las basuras implicaría anualmente para, Barcelona un gasto de más de mi millón y medio de pesetas.Combate también el Instituto el

procedimiento de echar las basuras al mar, como se ha, intentado en alguna ciudad europea, de lo que se ha tenido que desistir, porque en muchasocasiones la basura se resiste ásumergirse. Por todo ello, el Instituto entiende que lo que procede esperfeccionar el sistema actual de recogida son reformas en armonía con la higiene y ornato, dándose, por lo demás, á las basuras el mismo destino que hoy, á cuyo efecto debe desecharse toda idea que tienda al monopolio del servicio y á la destrucción de las basuras.Indica, finalmente, el Instituto, que tal vez podría pensarse en la creación de un Sindicato constituido por propietarios agricultores que sin menoscabo de los intereses de la ciudad, podría encargarse del servicio de recogida de las basuras.

Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA

… siempre he estado en contra de la incineración, ya que no resuelve el problema de las basuras, tanto por lo que, no es una incineración, sino un quemadero, ya que las cenizas tienen hasta del 4 al 5 por ciento de materia orgánica (según he analizado), así como por las cenizas acumuladas que llegan del 40 al 60 por ciento de la basura bruta…….¿No sería lógico que nuestros caudales se destinaran en transformar las basuras en humus, y que este humus no, sólo aumentara nuestras cosechas, sino que sirviera para detener en lo posible la erosión?

Prof. Dr. Lorenzo MARCO RAROCátedra de Análisis Químico-Agrícola y Edafología. Escuela Universitaria de Ingeniería T. Agrícola dé Barcelona

SÁBADO, 18 DE FEBRERO DE 1978

Cartas al DirectorEL HOMBRE, ESE DESPILFARRADOR

…los olores poco aromáticos de algunas industrias. Luis Veuillot escribió los Olores- de París.

¿Quién escribirá los de cada urbe?Contra el prejuicio vulgar se ha observado que la lluvia no disipa estos olores ni impide su propagación…Y aún no hemos hablado de la industria que más celebridad goza en este concepto, la de las basuras. Dos sistemas se siguen modernamente para tratarlas y disminuir su nocividad: la trituración y la incineración. La basura triturada se transforma en inodora y queda convertida en pasta de bastante coherencia para cargarse en los vagones… como estiércol para el campo.

1912La incineración permite desembarazarse de las materias que no aceptan las Compañías ferroviarias y que desechan los agricultores. Las cenizas pueden servir como abono potásico.

Las triperías que tan infectas eran…se efectúan actualmente de una manera rápida y mecánica que evita la acumulación de substancias malolientes en grandes masas. ……la industria de los traperos..,

Llegamos por fin a uno de los amigos de las grandes ciudades …: el humo. Se soportan más o menos estoicamente los ruidos fabriles o los olores industriales, pero todo el mundo protesta del humo

Greenpeace juega fuerte contra la incineración de basuras en Barcelona

20 LA VANGUARDIA CIUDADES MARTES, 20 AGOSTO 1996

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Macias, dice estar de acuerdo con la campaña de la organización ecologista y emplaza a la administración metropolitana a tomar una decisión sobre el cierre del vertedero del Garraf

…dos miembros de la organizaciónecologista ascendieron por la chi-menea de la planta... y descolgaron…, una pancarta: “In cineración no”. La campaña de Greenpeace en Cataluña culminó ayer y tenía por objeto denunciar la emisión de dioxinas (sustancias quese liberan al aire con la combustión de materiales elaborados con cloro, en especial los envases de’ PVC).

Los ecologistas quieren que la incineración sea sustituida por el reciclaje. Pero la realidad es muy tozuda: hoy por hoy, sólo se recicla el 3,5 por ciento de los residuosgenerados en el área de Barcelona.

La Unión Europea se ha fijado como objetivo para el año 2000 el reciclaje del 50 por ciento de los papeles, cristales y plásticos en contenedores de basura doméstica.

LA VANGUARDIAMIÉRCOLES, 21 AGOSTO 1996

El PSC tilda a Macias de irresponsable porsus declaraciones en apoyo de Greenpeace

Iniciativa legislativa popular contra las plantas incineradoras

VIERNES, 5 de JUNIO 1998 LA VANGUARDIA

La Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus, integrada por más de setenta asociaciones ecologistas, vecinales y de consumidores de toda Cataluña, junto a Greenpeace, ha iniciado una campaña para recoger las 65.000 firmas que necesita al objeto de presentar una proposición de ley que prohíba la incineración de residuos en todo el territorio catalán.

La Organización Mundial de la Salud incluye las dioxinas —producidas por reacción química en la incineración—entre las sustancias declaradas cancerígénas

La incineración, afirman, no elimina residuos sólidos, es incompatible con la recogida selectiva y destruye materiales recuperables.

MARTES, 6 OCTUBRE 1998

Otoño ciudadano caliente

…el próximo día 15, en que la plataforma…entregará en el Parlament la friolera de cien mil firmas pretende forzar a la Cámara a aprobar una ley que prohíba la incineración de residuos en Cataluña

La respuesta de la población a la primera iniciativa legislativa popular que se promueve en Cataluña ha desconcertado a los propios organizadores, que no esperaban tantas adhesiones Sea porque la gente sabe que las dioxinas que desprenden las incineradoras producen graves trastornos en la salud… la gran inversión que supone una de esas plantas la pagan con sus impuestos piden al Ayuntamiento que se deje de titubeos y afronte de una vez la recogida selectiva de residuos…

Argument higiènics, sanitaris i de salut

Arguments ecològics i estètics

El residus com a recurs, per fer energia, per adob, per altres recuperacions

Arguments econòmics

Arguments basats en: la força associativa i acció participativa directa

versus

L’autoritat de la representativitat de la democràcia delegada

Recurs a l’autoritat científica i tècnica com a font de credibilitat del discurs

Recurs a l’experiència ‘nòrdica’ com a font de credibilitat

Utilització i manipulació política i interessada dels promotors de cada tecnologia

Arguments reversibles, ‘pro’ i ‘contra’ Confusió

Contribueix a l’ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’


QUINA ÉS, PERÒ LA REALITAT?

SOSTENIBILITAT S’HA CONVERTIT EN UN

NOU VALOR SOCIAL POSITIU

http://www.youtube.com/watch?v=Tq4nrmnqY9o

Però…


http://www.youtube.com/watch?v=d5jsYuWLuhY&feature=PlayList&p=1C78577A8955B420&playnext_from=PL&playnext=1&index=21

Ens podem també preguntar pel nivell de coneixement i de consciència dels ciutadans...

!!!

Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67


Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i Societat




Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi AmbientLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

On va cada cosa

29. El paper es t ira al contenidor:

Contenidor especial

GrisGrocVerdB lau

Por

cent

aje

100,0%

80,0%

60,0%

40,0%

20,0%

0,0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

30. Les piles es tiren al contenidor:

Contenidor espec ial

GrisGrocVerdBlau

Porc

enta

je

100, 0%

80, 0%

60, 0%

40, 0%

20, 0%

0, 0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

31. Les llaunes es tiren al contenidor:

Contenidor especial

GrisGrocVerdB lau

Porc

enta

je

100,0%

80,0%

60,0%

40,0%

20,0%

0,0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

32. El vidre es tira al contenidor:

Contenidor espec ial

GrisGrocVerdBlau

Porc

enta

je

100,0%

80,0%

60,0%

40,0%

20,0%

0, 0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

el nivell de coneixement d’on va cada cosa és força elevat en totes les franges d’edat.

La recollida selectiva és el comportament d’orientació sostenible més comú i emblemàtic, alhora que pot ser una via d’entrada per expandir valors, hàbits i comportaments més sostenibles.

Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

27. A casa separen els res idusSempreGairebé sempreAlgu na v ega daMai

Porc

enta

je

60, 0%

40, 0%

20, 0%

0 ,0%

(18 -99 )(16 -17 )(14 -15 )(1-13)

Grup_edat

10. A casa pensen que separar els residus és una tont eria

Tota lment d'acordBast ant d'acordNo ga ire d'acordNi hi estic gens d'acord

Porc

enta

je

100,0%

80,0%

60,0%

40,0%

20,0%

0,0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1 -13)

Grup_edat

8. A casa NO separem els residus perquè els contenidors estan massa lluny.

Tot alment d'acordBas tant d'acordNo gaire d'ac ordNi hi estic gens d'acord

Porc

enta

je

80,0%

60,0%

40,0%

20,0%

0,0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

13. A casa, NO separem els residus perquè no tenim espai suficient per posar totes les bosses,

cubells o recipients necessaris

Totalment d'acordB as tant d'acordNo gaire d'acordNi hi est ic gens d'acord

Porc

enta

je

60,0%

40,0%

20,0%

0,0%

(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)

Grup_edat

Una part no despreciable de la mostra, reconeix que a casa no separen els residus.

La consideració explícita de que es considera una tonteriaés realment petita.

Sembla més problema l’escassesa d’espai domèstic que la distància de les àrees d’aportació.

La gestió domèstica dels residus, per tant, és un tema que caldrà donar-li certa rellevància per part dels promotors i gestors, a més dels programes escolars.

Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

Estudi IDESCAT:

INDICADOR SINCRÈTIC DE MEDI AMBIENT, LLARS DE CATALUNYA 2008

Puntuació promig: 6,4

Millors puntuacions: Residus 7,6

Estalvi aigua 6,7

Pitjors puntuacions: Pautes Consum 3,8

Transport i mobilitat 5,4

Perfils millors puntuacions:

Estudis alts, actius, europeus, entre 45 i 64 anys



Disrupció

2,6

2,7

2,8

2,9

3

3,1

3,2

(8-13) (14-15) (16-17) (18-i més)

Edat

Puntuació 0-4

Objectiu de l’estudi: corroborar la sospita de l’existència d’una disrupció en l’educació per a la sostenibilitat entre la infància i l’adolescència i que, en certa mesura, aquesta es recuperava amb l’edat.

Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat. Xarxa EduSost.cat (2007-2009)

Figura 3 Comportament Disruptiu

Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

www.edusost.cat [email protected]


Mostra de 2007: 415 alumnes - Mostra de 2009: 462 alumnes;.

Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat

Figura 5 Diferències temporals en el comportament universitari

Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

www.edusost.cat [email protected]

Comportament Universitari 2007 - 2009

00,5

11,5

2

2,53

3,54

Emotivit

at

Raciona

litat

Influèn

cia

Func

ionalita

t

Comportam

ents

Mostra Universitària 2007Mostra Universitària 2009


Missatges verbals i comportaments institucionals contradictoris

Missatge prou clar, però desconeixement de com fer el que se’ns demana

Sobre esforç excessiu per fer allò que creiem hem de fer

L’emissor no té el crèdit suficient i genera reactància o rebuig obert al missatge en el ciutadà

Comunicació o actitud?

Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’


Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-sostenibilitat

ONGs i Associacions cíviques

Utilització interessada (en un sentit o altre) dels Mass Media (encara que un més que altres)

Efecte de la CRISI

Canvis en la comunicació?


Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i Societat



Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-sostenibilitat

ONGs i Associacions cíviques

Utilització interessada dels Mass Media

Efecte de la CRISI

Canvis en la comunicació?

Obligacions en Residus, 80Km/h, Energia (energies alternatives,xarxes elèctriques, etc)

Debat tecnològic-credibilitatdels emissors dins el debat

Degradació ambiental?Crisi petroli Biodiversitat? Forat Capa d’ozó?Canvi Climàtic?Energia?... Més sobre els 80Km

Inestabilitat del missatge:


Cal ara afegir crisi Japó


Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions?

Amb Informació?

Amb publicitat?

Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?

Posant els recursos des de la Gestió?

Forçant el comportament des de la prohibició?


Creem opinió, imatges i representacions compartides, valors socials

Creem o activem necessitats i comportaments puntuals, passatgers, poc duradors si no hi ha continuïtat

Creem hàbits i valors estables a mig i llarg termini

Facilitem els comportaments desitjats

Incidim puntualment en comportaments mentre dura el càstig, a vegades genera nous hàbits, si va acompanyat d’altres estratègies... Però pot generar rebot

Model de les 4 Esferes. Pol, 2000

La conducta humana téuna dimensió de racionalitat i de coherència interna, però el comportament no sempre és racional i coherent.

La informació és necessària, però no suficient

Positives: complaents,desitjades o fantasejades

Negatives: Experiènciesdoloroses passades. Por

al futur/risc percebut

Remet als sentiments associats a:

Vivències, llocs i situacions reals o imaginàries

•Recursos necessaris per facilitar la conducta•Explicar com realitzar la conducta desitjada; •Minimitzar esforçadicional en relació a conductes actuals;

No confondre el que correspon a un nivell normatiu i el que correspon al nivell de responsabilitat del ciutadà;

Acció bàsica: Reduir inhibidors i facilitar la conducta

Accions necessàries: Detectar l’estructura associativa formal i informal; coneixer les Representacions Socials, teories implicitas, valors i opinions compartides. Coneixer i actuar amb i sobre els liders d’opinión; Ecofeedback social

Necessitat de pertenença,afiliació, sentir-se part.L’ésser humà tendeix a

afavorir l’endogrup iseguir la seva norma

(en presència del grup, peròno necesariament en la seva

absència).

Racionalitat Emocionalitat

Funcionalitat Influència Social


Emotivitat

Màster en Intervenció i Gestió Ambiental: Persona i Societat Enric PolGrup Recerca Consolidad en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacionaional-PSICOSAO

Activadors del comportament

Reforçament

Influència social

Repte és com aconseguir:

Crear l’hàbit individual

Valor social carácterístic de grup (identitat de grup)

Hàbit social

Persuassió Efecte boomerang info catastrofista

Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’


Per l’evolució i les dinàmiques de canvi a les que la tecnologia també estàsotmesa, les millors tecnologies d’avui, seran necessariament demonitzades demà; i per contra costarà admetre que les pitjors tecnologies d’un moment donat poden acabar essent les millors d’un altre moment futur.

La tecnologia -la defensa de la tecnologia- es veu com una manipulacióinteressada que respon més a interessos de tota mena que no pas a les seves virtuds objectives, especialment les ambiental, d’extremada complexitat de càlcul si no es vol caure en reduccionismes que solen acabar sent ‘intoxicadors’ de l’opinió pública.

L’opinió pública acostuma a ser poc receptora de missatges complexos i matissats. Un dilema.

Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i SocietatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

CONCLUSIONS

Però…

Les imprecisions, les inconcrecions, les radicalitats en la presentació de les virtud d’una tecnologia, acaben minant la seva credibilitat, generant desconfiança i estimulant el conflicte. Cal una gestió correcte i creïble de la informació.

Cal un debat tecnològic transparent, en que s’aportin clarament:

El balanç ambiental de cada tecnologia disponible

Amb paràmetres comparables, a més dels

costos econòmics directes i indirectes

costos socials associables

Possibilitats reals i estratègiques de cadascuna.

Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i SocietatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol

CONCLUSIONS

RECUWATT Conference - Enric Pol lecture

Business

Transcript of RECUWATT Conference - Enric Pol lecture