Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · Amb la realització d’aquesta tasca,...

116119

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

Recursos per al professor

marjal

marjal

3primària

Ciències de la Naturalesa Ciències Socials

116119_CG_NAT_SOC_3EP_VAL_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 11:53

Les essències de talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

116119_CG_NAT_SOC_3EP_VAL_TALENTIA_coberta.indd 2 19/02/14 11:53

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des de marjal us aportem recursos i materials que faciliten el vostre treball docent. Este quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us siga d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ........................................................ 2-13

Mostra de diferents recursos del Material complementari .................................. 14-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ......................................... 22

Glossari .............................................................. 23

I a més a més...

116119_CG_NAT_SOC_3EP_VAL_TALENTIA_interior.indd 1 19/02/14 11:58

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Percebem l’entornPàgines 28 i 29 Sentim i actuemPàgines 30 i 31

El sentit de la vistaPàgines 32 i 33

El sentit del tactePàgines 34 i 35

El sentit de l’oïdaPàgines 36 i 37

El sentit de l’olfactePàgina 38

El sentit del gustPàgina 39

Aconsegueix el repte Pàgina 40 Mou el pensament Pàgina 41 Per a acabarPàgines 42 i 43

Posa en pràctica

Emprén

Re�exiona (diari d’aprenentatge)

AvaluacióPàg. xx

Pàg. xx Pàg. xx

Una escola per a tots

Pàgines 22-22, Pàgi-na 22.

Pà-gina 40.

Cultura del pensament

Pàgina 41.

Aprenentatge 360° Pàgina

39.

Metodologies interactives

pàgina 35

Creativitat Pàgina 40.

Emprenedoria Pàgina 43.

Valors per a una nova societat

ágina 33.

Competències

Pàgina 42-43.Pàg 22

Pàgina 41, 42, 43, 46.

Intel·ligències múltiples

Pàg. 31, 33, 35; Pàg. 30 i 33, Pàg. 31, 37 Pàg. 37, 39. Pàg. 33, 38.

Pàgines 41, 44, 45, 46.

Eines TIC

2Percebeml’entorn

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

LA MC POD

CONTINGUTS

38

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

1. Conéixer i descriure els òrgans dels sentits i el seu funcionament, a partir del coneixement del propi cos, així com iden-ti�car -ne el paper en la relació amb el medi i amb els altres éssers humans. (Coneixement i interacció amb el món físic / Naturalista)

2. Identi�car i adoptar hàbits d’higiene relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits i el seu bon fucionament. (Conei-xement i interacció amb el món físic / Naturalista)

3. Aplicar el mètode cientí�c per a conèixer les reaccions dels propis sentits davant de l’experimentació d’un estímul. (Co-neixement i interacció amb el món físic / Naturalista)

4. Interactuar en converses orals, argumentant les seues postures, mantenint una escolta activa i una actitud dialogant. (Comunicació lingüística i audiovisual / Lingüística i verbal)

5. Utilitzar els recursos tecnològics per a informar-se sobre el funcionament dels sentits i redactar un text expositiu amb les dades recollides. (Tractament de la informació i competència digital / Lingüística i verbal)

6. Utilitzar tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elaborades (Artística i cultural / Visual i espacial)

7. Participar de les iniciatives que sorgisquen del grup cooperant com a part d’un projecte comú (Social i ciutadana / Interpersonal)

8. Aplicar els coneixements i les estratègies de manera peculiar i diferent a l’hora de realitzar tasques noves. (Aprendre a aprendre / Intrapersonal)

Objectius en termes de competències/Intel·∙ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Identi�car els sentits i els òrgans principals de cadascun.

Establir relacions entre els diferents òrgans dels sentits i entre aquests i la percepció de l’entorn.

Conél’ixer el funcionament bàsic dels òrgans dels sentits.

Relacionar hàbits de vida saludables amb el bon funcionament dels òrgans dels sentits.

ESTÀNDARDS

Identi�ca i localitza els òrgans dels sentits.

Estableix relacions fonamentals entre els diferents sentits i entre els òrgans principals del sistema de relació.

Identi�ca i adopta hàbits d’higiene i cura per als sentits.

Identi�ca emocions i sentiments propis, dels seus companys i dels adults manifestant conductes empàtiques.

Manifesta autonomia en la plani�cació i execució d’accions i tasques i desenvolupa iniciativa en la presa de decisions, identi�cant-hi els criteris i les conseqüències de les decisions preses.

39

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


Unitat 2 Percebem l’entorn

Clau

s pe

r a m

otiv

arH

o de

tect

em a

tem

ps

Podem utilitzar les propostes següents per a preveure i anticipar-nos a les possibles di�cultats que puguen sorgir respecte dels continguts de la unitat.

— Per a comprendre la relació entre el que percebem i com reaccionem.

Treball cooperatiu. Fer grups de 3 o 4. Un dels membres del grup proposa un estímul, la resta del grup discuteix sobre quin sentit hi actua i quina reacció se succeeix.

Adaptació curricular: proposta concreta de l’activitat (pàg. 22).

— Per a recordar quins òrgans utilitza cada sentit.

el llibre i tindre una �txa-resum per a estudiar.

Adaptació curricular: proposta de �txa per a cada sentit (pàg. 24 i 26) i activitats que ajuden a recordar (pàg. 25 i 27).

treball en grup i treball cooperatiu.

sobre un dels sentits.

-presenta una síntesi del tema treballat.

com:

–

–

–percebem l’entorn i el trobem agradable o desagradable, sorollós o silenciós, humit o sec, etc. Fer notar

-

actitud proactiva.

Pàgines28 i 29

40

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a previndre les dificultats i

actuar-hi.

4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a previndre i atendre la diversitat.


3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (I)

•Presentació dels continguts en contextos pròxims a l’alumne.

Sentim i actuem

Com dinamitze l’aula?

Respondre a les preguntes de l’activitat 1 de manera conjunta, una vegada que hagen escrit les res-postes en el quadern.Posar exemples, entre tots, dels estímuls que percebem a través dels diversos sentits i quines accions ens fan dur a terme.

Representar els sentits

– Dibuixar unes vinyetes amb un exemple del procés estímul-percepció mitjançant els sentits-acció, similar al que apareix a la pàgina 30 del llibre de l’alumne. Cada alumne o alumna ha de triar una situació diferent.

Unitat 2Pàgines30 i 31

01. Esperes per creuar el carrer… - color del se-màfor - caminar per creuar el carrer - vis-ta. Agafes una bata… - temperatura de la llanda - separes la mà/l’agafes amb les dues mans - tacte. Fa olor de cremat… - olor con-creta - traure el pa de la torradora - olfacte.

02. Resposta orientativa. Entren en acció els sentits de la vista, l’olfacte, el tacte i el gust. Hi intervenen els ulls, les mans, el nas i la llengua.

41

Solucionari

CB Activitat competencial

IM Intel·ligències múltiples

Utilitzar objectes de l’aula per a determinar quins sentits entren en acció. Per a això, podem treballar amb el grup classe o en grups reduïts de quatre alumnes.

Proposar als alumnes les qüestions següents: descriu l’objecte a través de la vista; toca l’objecte, com és?; olora l’objecte, l’olor és agradable o desagradable?; escolta l’objecte, emet soroll? és fort o dèbil? agut o greu?; si l’objecte és comestible, tasta’l i digues com n’és el sabor (dolç, salat, amarg, àcid...).

S’utilitzaran els objectes que es puguen trobar a l’aula: goma d’esborrar, llapis, entrepans o fruita del desdejuni, full de paper...

Finalment, re�exionarem en comú sobre què es pot percebre amb la vista, el tacte, l’olfacte, l’oïda i el gust.

5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Implicar l’alumne en el procés d’aprenentatge.


6

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (II)

•Recursos per a prendre consciència de la importància del que aprenem.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El sentit de la vista


Abans d’iniciar l’estudi de l’apartat, suggerir a l’alumnat que tanque els ulls durant uns segons i des-prés els torne a obrir. Indicar-los que conten què perceben amb els ulls tancats i què perceben amb els ulls oberts.Per dinamitzar la participació, ens podem guiar pel primer apartat on se citen quatre ítems: colors (poden anomenar colors diferents), formes (quadrat, cercle, rectangle, etc.), grandàries (gran, xicotet, etc.), distàncies (curta, llarga, etc.).

Els trastorns de la vista

– Insistir en la importància de la salut dels ulls i les cures que requereixen. Explicar que algunes persones tenen un defecte en la vista i que per a poder veure bé han d’utilitzar ulleres.

– Si en classe hi ha algun alumne o alumna amb ulleres, preguntar-li quin defecte té en la vista i què li passa si no porta ulleres. Si no, es pot proposar que pregunten a algun familiar o busquen informació sobre els defectes més comuns. Això ha de permetre re�exionar sobre les di�cultats que poden ocasionar els defectes de visió per a realitzar alguna de les tasques quotidianes.

03. Destacar l’iris, la pupil·la, la cella, la parpella i les pestanyes.

04. Resposta orientativa. Experiment 1: tan-quem les parpelles per evitar que el vapor danye els ulls. Les celles i les pestanyes fre-

nen l’aigua que rellista pel front. Experiment 2: Han de �xar-se en que la pupil·la es con-trau amb la llum i es dilata amb la foscor.

05. Per a revisar la vista. Resposta oberta.

Solucionari


42


AC Activitat complementària

Posar-se en el lloc d’una persona cega. Per a això, agrupar l’alumnat per parelles i embenar els ulls a un dels membres.

Situar al qui té els ulls embenats en un punt de l’aula i demanar que es dirigisca a un altre punt. Després, intercanviar els papers.

Comentar en classe les di�cultats amb què s’han trobat.

Proposta d’acti vitats complementàries per a dinamitzar l’aula.


El sentit del tacte


Abans d’explicar aquest contingut, amagar en una bossa objectes o materials de textures diverses (llapis, cullera, raspall, cotó, llima, vellut…) perquè l’alumnat, sense veure els objectes, els identi�-que. A continuació, dialogar sobre les sensacions que han experimentat i com han esbrinat de quin objecte es tracta.

Jugar a la gallineta cega

– Identi�car els companys a partir del tacte.

– Anomenar les característiques que han permés fer les identi�cacions.


06. Resposta orientativa. Suau: jersei de llana, peluix, galta. Rugós: paper de vidre, roca, suro. Fred: gel, botella de la nevera, barra metàl·lica. Calent: pa acabat de fer, plat acabat de traure del microones, sopa. Dur:

xapa del cotxe, pissarra, taula. Tou: pastís, goma d’esborrar, panxa.

07. Resposta oberta. Hauria de ser més fàcil iden-ti�car-ho amb les mans que amb l’avantbraç.

08. Resposta oberta.

43

Solucionari



Preguntar a l’alumnat quines atencions creuen que necessita l’organisme abans de prendre el Sol (beure aigua, posar-se protector solar, no exposar-s’hi moltes hores…) i fer un sondeig sobre el que fan ells en particular.

Buscar fotogra�es en les quals es mostren alguna de les atencions que necessita la pell per a prendre el Sol; llegir també les etiquetes de les cremes de protecció solar que tinguen a casa.

Confrontar la informació i valorar quines de les conductes que duen a terme són correctes i quines no.

Redactar una llista de consells per a prendre adequadament el Sol, sense riscos per a la salut.

7

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (III)

•Propostes per a treballar els continguts de manera més vivencial.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


El sentit de l’oïda


Abans de començar, demanar silenci a l’aula perquè l’alumnat escolte els sons que s’aprecien al seu al voltant. Endevinar de què es tracten (cotxe, clàxon, ocells, persones, etc.).

Organitzar un concert amb instruments d’elaboració pròpia (Corporal i cinestèsica/ Musical).

– Construir instruments musicals com, per exemple, un tambor (una caixa tancada), uns platerets (dues tapadores metàl·liques), unes maraques (pots de conserva amb llavors dins), un xilòfon (diversos gots amb diferents nivells d’aigua).

– Dividir la classe en grups i assignar a cada membre un instrument. Cada grup ha de compondre una obra i representar-la.

– Obrir un diàleg sobre quina composició musical els ha agradat més, quin instrument els resulta més agradable, quin instrument inventat s’assembla a un altre de real…

Di�cultats en l’audició

– Demanar als alumnes que es posen uns taps en les orelles i que escriguen el dictat que els farà el mestre/a en el seu to de veu normal.

– Identi�car, entre tots, les di�cultats amb les quals s’han trobat. Fer-los conscients que quan es té una capacitat sensorial disminuïda (en aquest cas, l’auditiva), la percepció s’hi veu di�cultada i també la resposta que s’hi pot donar. Tindre en compte que la percepció de l’entorn és impor-tant per a l’adaptació de l’organisme.

09. a) Orella interna / caragol. b) Orella externa / pavelló auditiu, conducte auditiu. c) Orella mitjana / timpà, cadena d’ossets.

10. El pavelló auditiu arreplega el so que es di-rigeix cap al timpà pel conducte auditiu. El timpà vibra i aquestes vibracions ens transmeten cap al caragol per una cadena

d’ossets. El caragol transmet les vibracions al cervell.

11. Resposta orientativa. a) No, perquè es pot danyar l’oïda i a més molestes altres perso-nes. b) Amb un volum adequat (no massa elevat). c) Sí.

12. Resposta oberta.

Solucionari


44



8

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (IV)

•Recursos per a una classe més dinàmica i diversificada.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent ladiversitat d’intel·ligènciespresents a l’aula.


9

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El sentit de l’olfacte


Explicar que els sentits de l’olfacte i del gust estan relacionats. Per a això, demanar a l’alumnat que anomene aliments i en descriga l’olor i el sabor. Està relacionat l’olor agradable amb un sabor agra-dable? O no sempre és així? Per exemple, la coli�or desprén una olor desagradable quan es bull, però elaborada amb beixamel i formatge fos pot ser un plat amb un sabor molt ric.Explicar també que l’olor és un indicador de si un aliment està en bon estat o no. En la naturalesa, una olor desagradable pot ser un indicador de toxicitat. Per tant, això té un sentit adaptatiu.

A què fa olor? (lingüística i verbal /espacial)

– De manera individual, elaborar una llista amb olors desagradables i una altra amb olors agra-dables.

– Triar una olor de cada llista i escriure un text breu (dues o tres frases) en què s’explique d’on prové aquesta olor i per què ens agrada.

– Convertir aquest text en un xicotet comic.

Extraiem informació d’un vídeo

– Visionar el vídeo següent.

– Explicar com funciona el sentit de l’olfacte a partir de la informació del vídeo.

Unitat 2Pàgina38

13. Aspirant a través de les fosses nasals.14. Resposta oberta.

45

Solucionari



http://youtu.be/-BSfL3NdG9w

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (V)

•Perquè l’alumne, que és responsable del seu aprenentatge, s’hi implique més.

Integrar les diverses intel·ligències múltiples en experiències d’aprenentatgecooperatiu/compartit.


10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El sentit del gust


De què fa olor? A què sap? (lingüística i verbal / intrapersonal)

– Proposar que l’alumnat olore tres o quatre aliments diversos com la mostassa, la llima, el café i la menta. Cadascun haurà de descriure a què li recorda l’olor d’aquests aliments.

– Després, haurà de provar-los i també haurà de descriure’n el sabor, utilitzant comparacions. Per exemple, la menta té un sabor redó perquè la seua aroma m’ompli tota la boca.

Una volta pel món

Amb este tipus d’activitat es pretén posar de manifest com els alumnes també aprenen en situa-cions quotidianes, fora de l’escola.

En grup, explicar les sensacions que experimenten i els sentits qeu s’activen en diferents situacions quotidianes, i prendre consciència de la diversitat de sensacions davant d’un mateix estímul.

Unitat 2Pàgina39

46



Cada alumne o alumna pot descriure un menjar habitual de diumenge a sa casa.

Identi�car quins sabors predominen en cada plat: dolç, salat, àcid o amarg.

Posar en comú la informació i concloure si tots els menús segueixen el mateix patró.

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (VI)

• «Una volta pel món»: aprenentatge 360°.

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’escola.


11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

4. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

TASCA INTEG

RADA

Experimenta amb els sentits

Descripció

Amb la realització d’aquesta tasca, l’alumnat pot:

– Conéixer els sentits, així com la falta i els canvis d’aquests en les persones.

– Aprendre com poden afectar els sentits en la percepció de la realitat.

– Expressar sentiments sobre les sensacions i vivències dels experiments realitzats.

– Treballar en grup reduït, respectant el torn de paraula i valorant l’opinió dels altres.

Procés

En estudiar cada sentit, realitzar l’activitat proposada en el llibre de l’alumne.

1. Organització dels equips de treball. Abans d’emprendre cada activitat, serà necessari organitzar-se for-mant parelles o en grups reduïts.

2. Preparació del material. Cada grup ha de repartir entre els seus membres el material necessari per a la realització de l’activitat. Cadascun es responsabilitzarà del material que ha d’aportar.

3. Realització de l’activitat. Que es duu a terme l’activitat, tant si és per parelles com en grup reduït, cal tin-dre en compte que tots els membres del grup hi han de participar activament respectant el torn, i mostrar interés i respecte pel treball de cadascun.

Diàleg �nal

En �nalitzar les activitats amb cadascun dels sentits, comentar en grups reduïts quines sensacions s’ha tin-gut, quin sentit ha sigut el més fàcil d’utilitzar, el que menys…

– Cada grup farà una llista, consensuada, amb la informació que ens proporciona cada sentit.

– Després, posar les conclusions en comú amb tota la classe i debatre sobre si un sol sentit ens pot donar més informació que un altre, si és necessari utilitzar diversos sentits per a captar la realitat, si quan falla un sentit es pot substituir per un altre, etc.

47

Procés pautat per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


12

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

5. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.•Cap a una «aula pensant».

La rutina Color-Símbol-Imatge s’utilitza per a extraure l’essència de tres idees importants a través de llenguat-ge no verbal. Fa que els alumnes aprofundisquen en els seus pensaments i realça la comprensió d’aquestes idees en demanar-los que expliquen per què han triat el seu color, el seu símbol i la seua imatge concreta.

Pas 1: Demanar als alumnes que repassen mentalment les idees que tenen sobre els sentits. Podem partir també de la seua experiència o bé se’ls pot deixar un temps perquè vegen les imatges i lligen les pàgines del llibre que el professor considere oportú, on apareguen aquests continguts.

Pas 2: Sol·licitar que diguen en veu alta les seues idees perquè el professor les vaja anotant en el mural col·locat a la pissarra.

Pas 3: De totes les idees, el professor en selecciona només tres perquè l’alumnat hi aprofundisca més en la comprensió d’aquestes.

Pas 4: Demanar als alumnes que escriguen en els quaderns, en tires de paper o adhesius diferents quin color trien per a representar la primera idea, quin símbol per a la segona i quina imatge per a la tercera.

Pas 5: Posada en comú. Cada alumne enganxa en el lloc que haja disposat el professor (una taula mural, cartolines diferents, etc.), què ha escrit i dibuixat en cada paper o adhesiu, i explica per què ho ha triat així.

– El professor pot escriure cada idea amb lletra gran, a manera de títol, en la part superior d’un mural de paper continu o bé cadascuna en una cartolina diferent.

– L’alumnat podrà enganxar les seues tires de paper o adhesius amb la representació de la idea dins de la columna corresponent. D’aquesta manera el professor, a més de fer visibles els pensaments de tots els seus alumnes, podrà deixar-los exposats al lloc que considere més oportú. I aconsegueix, així, reforçar visualment les tres idees més importants dels continguts treballats, la comprensió que han realitzat els seus alumnes sobre aquestes i la importància de comunicar els nostres pensaments als altres per a millorar la nostra comprensió.

– Es pot demanar als alumnes que després de la posada en comú trien amb quin color, amb quin símbol i amb quina imatge es queden i que ho escriguen en el seu quadern personal.

48

Mou el pensament: C-S-I


Unitat 2Pàgina41

Orientacions didàctiques

Recomanacions

Quin color triaries per a representar aquesta idea?

Quin símbol triaries per representar aquesta idea?

Quina imatge triaries per representar aquesta idea?

Idea 1 Idea 2 Idea 3

C-S-I: COLOR-SÍMBOL-IMATGE

Pautes que s’han de seguir per a dur a terme la rutina.

Recomanacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


13

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

6. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica. •Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaEn la primera i tercera activitats, l’alumnat podrà aplicar el que ha aprés sobre els sentits en situacions de la vida quotidiana.

La segona activitat permet repassar les parts dels òrgans de cadascun dels sentits.

EmprénCada alumne i alumna ha de re�exionar sobre el problema i com solucionar-lo. Després, es poden posar en comú les solucions individuals, justi�cant per què creiem que la solució proposada és la millor opció.

Valorar entre tots quina és la millor o quines són les millors solucions. D’aquesta manera, els alumnes po-den apreciar que no hi ha una única solució als problemes, que potser és millor la solució que ha pensat algun company, etc.

Re�exionaRespondre, de manera individual, a les preguntes plantejades en l’apartat. Després, contestar-les entre tots aportant idees que ajuden el grup a comprendre els apartats on han tingut problemes.

49

Per a acabar



Solucionari

01. a) sabor; b) oïda, vista; c) olfacte, vista; d) tacte; i) orella.— Vista / ulls; gust / llengua; olfacte / nas; oïda / orella; tacte / pell.

02. A. parpella, B. iris, C. pupil·la, D. pèl, I. po-rus, F. pavelló auditiu, G. timpà, H. caragol,

I. fosses nasals, J. mucosa olfactòria, K. sa-bor àcid, L. sabor salat, M. sabor amarg, N. sabor dolç.

03. Cavall / tacte, vista; �nestra / vista, oïda, ol-facte; tassa de café / sabor, olfacte; orques-tra / vista, oïda.

49

1. Quin és el problema? La llet està massa calenta i tinc pressa. He de refredar-la ràpidament.

2. Com puc solucionar el problema? De manera individual, pensar solucions i decidir quina és la més encertada.

3. Estic satisfet d’haver resolt el pro-blema?

4. Hi ha alguna altra solució millor?

Explicar davant la classe quina ha sigut la pròpia solució al problema.

Escoltar els companys, valorar totes les solucions proposades, i ser capaç d’acceptar que potser alguna solució que no siga la pròpia és millor.

Una proposta de treball/avaluació per competències.

Orientacions per a desenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés de l’aprenentatge d’un mateix.


7. ADAPTACIÓ CURRICULAR• Treball amb els continguts nuclears de la unitat i fitxes

d’ampliació.•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més

curtes, per a estimular l’alumne i facilitar-ne l’aprenentatge.

Sentim i actuem

Per actuar rebem estímuls que percebem mitjançant els sentits.

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

2

Nom: ................................................................................................................................................ Data: ...............................

Anna es punxa en agafar la rosa.

Anna olora la rosa.

El sentit del tacte percep el dolor.

El sentit de l'olfacte percep l'olor.

Anna mou la mà ràpidament per apartar-la de la rosa.

Anna mou la boca per somriure.

ESTÍMULPercepció

mitjançant els SENTITS

ACCIÓ

VISTA

TACTE

OÏDA

OLFACTE

GUST

Colors, formes, grandàries, distàncies.

Forma, textura i temperatura dels objectes. També dolor i pressió.

Sons. Intensitat i distància en la qual es produeixen.

Olors: agradables o desagradables.

Sabors: dolç, àcid, salat, amarg.

SENTIT ESTÍMULS QUE PERCEP

Quin estímul percep cada sentit?

10

Nom: ................................................................................................................................................ Data: ...............................

1 Completa el quadre i dibuixa cadascuna de les accions hi descrigues.

Adap

taci

ó cu

rric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat 2

2 Relaciona cada estímul amb el sentit que el percep. Fixa't en l'exemple.

Vista

ESTÍMUL SENTIT

Soroll

Sabor

Oïda

Olor

Grandària

Gust

Tacte

Color

Temperatura

Música

Olfacte

Textura

Dolor

Anna toca els pètals de la rosa.

El sentit del .......................................

percep ..............................................

...........................................................................................

...........................................................................................

...........................................................................................

Anna sent el brunzit de l'abella.

El sentit de l' .......................................

percep ..............................................

...........................................................................................

...........................................................................................

...........................................................................................

Anna assaboreix una cullerada de mel.

El sentit del .......................................

percep ..............................................

...........................................................................................

...........................................................................................

...........................................................................................

ESTÍMULPercepció

mitjançant els SENTITS

ACCIÓ Dibuixa l'acció

11

1 Aprén a cuidar els òrgans dels sentits. Completa la taula següent amb dues recoma-nacions per cuidar cada sentit, i escriu el nom del metge que els tracta.

Vista

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Tacte

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Oïda

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Olfacte

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Gust

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

2 Explica breument què ocorre amb el sentit de l'olfacte i el del gust quan estem cons-tipats.

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Sentit Recomanacions Metge

54

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Selecció delscontinguts principals de la unitat didàctica.

Inclou solucionaris.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

1 Relaciona.

2 Indica les parts de l'ull.

3 Completa la taula escrivint dos estímuls que pot percebre cada sentit.

Vista .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Tacte.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Oïda.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Olfacte.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Gust.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Ava

luac

ió. F

itxa

1. U

nita

t 2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

1.

2.

3.

4.

5.

1. Estímul 2. Percepció 3. Resposta

Movem les cames per anar cap a la taula i co-

mençar a menjar.

El menjar de la cuina desprén una olor

molt agradable.

El nas capta l'olor agradable del menjar.

Sentit Estímuls que pot percebre

108

8. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.


Inclou:

• Diversos models per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostes per a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.

Fitxes per a l’avaluació dels contingutscurriculars.


16

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Recu

rsos

per

a l'

aval

uaci

ó. U

nita

t 2.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Indicadors Nivells d'acompliment

1 2 3 4

Comprén i descriu el funcionament del propi cos identi�cant-hi els diferents estímuls amb el funcionament dels òr-gans dels sentits. (CIMF)

Reconeix i valora la funció que tenen els òrgans dels sentits per a adquirir informació. (CIMF)

Analitza la importància de la cura dels òrgans dels sentits i adopta hà-bits de vida saludables relacionats amb la cura d'aquests. (CIMF)

Interactua en converses orals argumentant les seues postures, manten-int una escolta activa i una actitud dialogant. (L)

Redacta textos de caràcter explicatiu per comunicar el missatge de la manera més apro-piada. (L)

Utilitza els recursos tec-nològics per a informar-se i formar-se sobre la cura dels òrgans dels sentits. (TI-D)

Participa de les iniciati-ves que sorgisquen del grup cooperant com a part d'un projecte comú. (SC)

Identi�ca diferents punts de vista d'una realitat, comparant i argumentant les seues postures amb les dels seus companys. (SC)

Utilitza tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elabora-

Aplica els coneixements i estratègies de manera peculiar i diferent a l'hora de fer tasques noves. (AA)

Té di�cultats per a identi�car tots els òrgans dels sentits.

Presenta di�cultats per a associar la importància de la funció comuna dels òrgans dels sentits en la relació de l'individu amb el medi.

Té di�cultats per a compren-dre la importància de la cura dels òrgans dels sentits a l'hora de dur un estil de vida saludable.

Té di�cultats per participar en converses orals a causa del desconeixement i posada en pràctica d'eines bàsiques de comunicació.

Presenta di�cultats per a ela-borar textos explicatius encara que coneix les idees-senti-ments que desitja expressar.

Té di�cultats per a utilitzar recursos tecnològics per a la recerca d'informació.

Adopta una actitud indivi-dualista i té di�cultats per a compartir funcions amb els companys.

Té di�cultats per a compren-dre els diferents punts de vista que es poden donar davant d'una realitat.

Representa amb di�cultat el dibuix de les parts del cos (òrgans dels sentits).

Presenta di�cultats per a adquirir coneixements nous i relacionar-los amb el funcio-nament del cos.

Identi�ca tots els òrgans dels sentits considerant-los com a parts del cos humà.

Reconeix la importància dels òrgans dels sentits per a la relació del subjecte amb el medi, encara que presenta di�cultats per a comprendre la funció especí�ca de cadascun dels òrgans dels sentits.

Comprén la importància de la cura dels òrgans dels sentits a l'hora de dur un estil de vida saludable encara que no és capaç de relacionar-ho amb hàbits quotidians.

Participa en converses orals, encara que té di�cultats per a mantindre una actitud de res-pecte i escolta de les opinions dels altres.

Elabora textos de caràcter ex-plicatiu encara que de manera desestructurada.

És capaç d'utilitzar recursos tecnològics i té certa destresa per a la recerca d'informació.

És un poc individualista en el treball encara que és capaç de distribuir i compartir funcions entre els membres del grup.

Comprén els diferents punts de vista davant d'una realitat, però té di�cultats per a mantindre una postura de diàleg i respecte amb els seus companys.

Representa el dibuix d'algun òrgan dels sentits, encara que no incorpora elements essencials d'aquest.

Adquireix coneixements nous però té di�cultats a l'hora de relacionar-los amb la realitat (funcionament d'un òrgan dels sentits).

Identi�ca els òrgans dels sentits associant-los a la per-cepció de diferents estímuls segons la seua naturalesa.

Comprén, de manera general, les diferents funcions pròpies de cada òrgan dels sentits, encara que no les relaciona amb l'adquisició d'informació en l'activitat quotidiana.

Comprén la importància de la cura dels òrgans dels sentits, encara que té di�cultats per a relacionar-ho amb hàbits de vida quotidians.

Participa en converses orals, respectant els torns de parau-la i intervencions dels altres, encara que té di�cultats per a mantindre i argumentar les seues postures de manera madura i assertiva.

Elabora un text explicatiu de manera coherent, encara que amb di�cultats relacionades amb elements gramaticals i ortogrà�cs.

És capaç de dur a terme la re-cerca d'informació a partir de l'ús de recursos tecnològics, encara que té di�cultats per a interpretar la informació.

Participa i s'interessa pel funcionament del grup encara que presenta certes di�cultats per a complir i assumir la totalitat de les funcions assignades.

Identi�ca els diferents punts de vista davant d'una realitat, encara que té di�cultats a l'hora de posicionar-se i argu-mentar la seua postura.

Representa el dibuix d'algun òrgan dels sentits, i hi incorpora elements essencials d'aquest.

Adquireix coneixements nous i els aplica a contextos reals nous però sense l'autonomia su�cient i amb una explicació elemental d'aquests.

Comprén i descriu el fun-cionament dels òrgans dels sentits per a percebre els estímuls del medi.

Reconeix i valora les diferents funcions pròpies de cadascun dels òrgans dels sentits per adquirir informació i relacionar-se el subjecte amb l'entorn.

Analitza la importància de la cura dels òrgans dels sentits i ho relaciona e�caçment amb hàbits de vida propis de la seua edat i que realitza de manera quotidiana.

Participa en converses orals, mantenint una actitud d'escolta activa i dialogant, i és capaç d'argumentar les seues postures de manera madura i argumentada.

Elabora un text explicatiu de manera coherent, estructura-da i cohesionada, cuidant ele-ments expressius, gramaticals i ortogrà�cs.

És capaç de dur a terme la recerca d'informació útil i precisa mitjançant l'ús de recursos tecnològics interpre-tant e�caçment la informació obtinguda.

Compleix i assumeix les funcions assignades dins del grup. Participa de la interdependència positiva per a aconseguir els objectius de grup.

Identi�ca diferents punts de vista d'una realitat i argu-menta la seua postura davant de les dels seus companys de manera assertiva i madura.

Representa de manera creativa i ben elaborada un dibuix d'algun òrgan dels sentits, hi incorpora elements essencials d'aquest i els relaciona amb el seu funcionament.

Adquireix coneixements nous i els aplica a contextos reals explicant-los detalladament davant d'una il·lustració creada per l'alumne.

68

9. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seua avaluació.

Indicadors de les competències avaluades. Nivells d’acompliment

seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:

• Un registre individual i de grup.

• Rúbriques dels projectes i habilitats generals.

• Planificació de competències i intel·ligències múltiples.


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

10. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seua justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

folio

i e-

por

folio

El portfolio (dossier d'aprenentatge): una potent eina d'avaluació

Durant els últims anys s'està generalitzant l'ús de portfolios, tant en l'àmbit empresarial com en l'educatiu. El portfolio és un sistema d'avaluació integrat en els processos d'ensenyament i aprenentatge que habitual-ment es desenvolupen a les aules. Consisteix en la conformació d'un dossier o carpeta amb una selecció reflexiva d'evidències/produccions aportades per l'alumne/a al llarg d'un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper o en format electrònic (en aquest cas e-portfolio).

Els treballs (presentacions, murals, treballs escrits, filmacions...) permeten l'alumne/a demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d'aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l'estudiant ha d'acompanyar les seues «evidències d'aprenentatge» amb una reflexió (intrapersonal) en la qual justifique la seua selecció i valore el procés que ha seguit en el seu recorregut d'aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta reflexió l'ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d'aprenentatge i d'estudi.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Les TIC poden ajudar en l'elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d'ensenyament i aprenentatge; en aquest cas el portfolio quedaria implementat en la plataforma mateixa.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(reflexiva i estratègica)

Arxiu-classificació

Reflexió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació Exposició pública

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seua personalització.


18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri11. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar les competències i les intel·ligències

múltiples.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució

de l’alumne.

Avaluació de les competències i intel·ligències múltiples

Competència Descripció Baix Mitjà Alt Final

Comunicació lingüística

Capacitat de llegir diferents tipus de textos, de comprendre'n el significat i d'extraure'n la informació. També es basa en la capacitat d'escriure de manera clara i estructurada, utilitzant les expressions més ajustades a cada situació i aplicant les normes bàsiques de puntuació, morfosintaxis i ortografia. La capacitat de comunicació oral (comprensió i expressió) també té una gran importància en el desenvolupament d'aquesta competència.

1a Av

2a Av

3a Av

Matemàtica

Capacitat d'utilitzar les eines i els coneixements matemàtics per a resoldre problemes en la vida quotidiana. Requereix resoldre operacions i càlculs numèrics i aplicar-los a exercicis senzills, així com operar amb mesures de longitud, superfície, volum i pes. El reconeixement i la representació de figures en tres dimensions contribueixen al desenvolupament d'aquesta competència.

1a Av

2a Av

3a Av

Coneixement i interacció amb el món físic

Capacitat de comprendre i explicar el món natural i el tecnològic, i de reconéixer els trets clau de la ciència i la tecnologia actuals. També requereix habilitat per a utilitzar el pensament i el mètode científic, i per a usar els coneixements científics en la presa de decisions personals.

1a Av

2a Av

3a Av

Tractament de la informació i competència digital

Capacitat de buscar, obtindre, processar i comunicar la informació de manera eficaç a partir de diverses fonts (incloses les TIC), i de transformar les dades en coneixement disponible per al seu ús en la vida quotidiana. Permet aprofitar la informació i analitzar-la de manera crítica mitjançant el treball autònom i col·laboratiu, per aconseguir objectius valuosos relacionats amb l'aprenentatge, el treball i l'oci.

1a Av

2a Av

3a Av

Social i ciutadana

Capacitat de comprendre la realitat social i històrica del món actual (la seua evolució, els seus assoliments i les seues dificultats) i entendre els trets diferencials de les societats actuals en les seues dimensions plural, global i local. El desenvolupament d'aquesta competència es basa en la comprensió i la tolerància, la convivència entre les persones i la professió de forma activa i responsable dels drets i deures de la ciutadania.

1a Av

2a Av

3a Av

Cultural i artística

Capacitat de creació i expressió artístiques valorant la importància de l'expressió creativa de les idees a partir de diferents mitjans i apreciant l'art i el patrimoni cultural. També es relaciona amb la interculturalitat, entesa com a interacció respectuosa entre cultures que facilita l'enriquiment mutu.

1a Av

2a Av

3a Av

Aprendre a aprendre

Es refereix a la presa de consciència de les pròpies capacitats, el seu coneixement i l'eficàcia en la seua utilització. Es relaciona amb l'aprenentatge estratègic planificar-regular-avaluar el propi procés d'aprenentatge) i amb l'ús estratègic dels recursos i les tècniques d'aprenentatge.

1a Av

2a Av

3a Av

Autonomia i iniciativa personal

Capacitat de conéixer-se i confiar en un mateix per a adquirir compromisos, prendre decisions i assumir responsabilitats. També es relaciona amb la innovació, la creativitat i la implicació en iniciatives i projectes, aportant actituds actives, esforç i constància.

1a Av

2a Av

3a AvInforme d'Avaluació

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logotip

centre

escolar

Logotip

centre

escolar

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Portfoli o dossier d’aprenentatge


19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Comprens i expliques

Clara és una pediatra que este matí ha visitat diversos xiquets. Ara revisa les �txes per con�rmar-ne els diagnòstics i els tractaments.

Com

petè

ncie

s. F

itxa

1.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Àlex:

Veu borroses les imatges que estan lluny.

Alícia:

Li fa mal l'orella esquerra després d'haver-se banyat a la piscina.

Carles:

S'ha trencat el radi i el cúbit en una caiguda.

Carme:

Sempre s'asseu corbada i li fa molt de mal l'esquena.

1 Assenyala en esta silueta del cos humà les parts afectades en cada pacient. Utilitza diferents colors per a cadascun.

134

12. COMPETÈNCIES •Propostes d’avaluació per competències.•Contextualització de l’aprenentatge.

Les proves segueixen el model PISA.


Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.


Dissecció d'un peix

Disecció un peix i identi�car-ne les principals característiques externes i internes.

Material necessari: una sardina, cubeta i ganivet (opcional).

El r

acó

del c

ient

í�c:

Dis

secc

ió d

'un

peix

.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

1 Observa la sardina amb atenció i �xa't, sobretot, en la pell, les escates, el cap, els ulls, les aletes i la cua.

2 Dibuixa el cap en el primer requadre i les aletes i la cua en el segon.

146

three 3

THE SENSES

� Matching columns:

Sense

TOUCH

TASTE

HEARING

SMELL

SIGHT

TONGUE

EAR

EYE

SKIN

NOSE

PERFUME

MUSIC

TEMPERATURE

COLOUR

FLAVOUR

Regional body part Experience

13. ALTRES RECURSOS: RACÓ DEL CIENTÍFIC / RACÓ DE L’INVESTIGADOR SCIENCE VISUAL DICTIONARY

20

Inclou activitats.

Diccionari visual en anglés dels conceptes principals de l’assignatura.

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Pràctiques i activitats per al treball de procediments propis de les assignatures(experimentació, lecturai interpretació de mapes,elaboració de gràfiques...).



21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

14. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia

emocional.Ed

ucac

ió e

moc

iona

l: EN

S EM

OIC

ION

EM

Dibuixem emocionsObjectius• Reconéixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.• Identificar emocions en diverses situacions.• Aprendre a expressar emocions.• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.Material: llapis, goma, ceres, fulls.Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.Desenvolupament de l'activitat:• Explique als xiquets que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran

emocions que hem de distingir entre tots. Repartisc a cada xiquet un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagine i dibuixe lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identificat en cada història.

Història núm. 1: un grup de xiquets i xiquetes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una xiqueta asseguda amb qui no juga ningú. La xiqueta mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunte: com se sent la xiqueta que està a soles? per què? — Dibuixarem la seua tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seua germana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seua germana el necessita. Maria crida a la seua germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunte: com se sent Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: hui és l'aniversari de Jaume. Celebra una festa a sa casa amb els seus amics. Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa. — Pregunte: com se sent Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent Jaume i hi posarem

el número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completen en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure en la pissarra.

• He aprés aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorirl’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

la

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Disponibles per a totes les comunitats autònomes.

Documents disponibles en la web i modificables pel professor.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula iProgramacions didàctiques-docents en www.edebe.comEstes estan adaptades a la normativa i són editables.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seues ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electrònic Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguen la conducta «observable» i manifesta d’esta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats de l’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la situació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diver-ses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot treba-llar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser in-tel·ligent (Gardner va identificar fins a huit tipus d’intel·li- gència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les huit competències en «dimensions» i «subcompetèn-cies».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàcti-ca. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos ele-ments que componen el currículum. És un dels documents bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor puga controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context el més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24


Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · Amb la realització d’aquesta tasca,...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · Amb la realització d’aquesta tasca,...