Recuperació 3r ESO

Tots sabem per experiència que els alumnes són molt diversos, tant pelque fa al nivell acadèmic com als interessos i al grau de motivació que pos-seeixen. Les fitxes d’aquesta secció tenen l’objectiu de proporcionar recur-sos per a atendre la diversitat de l’alumnat.

Les fitxes de reforç van dirigides als alumnes amb dificultats. Per aquestmotiu, tornen a treballar, d’una manera més senzilla i pautada, els aspectesfonamentals de la unitat. Aquestes fitxes de reforç consideren diferents ti-pus de dificultats, que entrebanquen l’aprenentatge dels alumnes:

• Dificultats conceptuals de la matèria. Moltes vegades, cal reprendrealguns continguts bàsics dels temes. Recollim una sèrie de fitxes de tre-ball que parteixen del plantejament segons el qual és més fàcil aprendreuna cosa en la pràctica que si ens limitem una vegada i una altra a repe-tir continguts exclusivament. Així, doncs, aquestes fitxes de reforç per-meten enfortir els coneixements mitjançant l’acció: el comentari detextos i la interpretació de documents gràfics són les formes més co-munes d’aconseguir-ho en la nostra àrea.

• Dificultats dels procediments propis de l’àrea. L’àrea de Geografia iHistòria té una càrrega procedimental important. Procediments com lalectura de textos, la interpretació i la construcció de mapes i gràfics, lalectura d’imatges… són una part substancial i fonamental de la matèria.Per això moltes fitxes reforcen l’aprenentatge d’aquests procediments.

• Dificultats lingüístiques. El codi lingüístic és el principal en la trans-missió de la Geografia i la Història, i gran part de la matèria consisteixen l’aprenentatge de conceptes nous. Una dificultat afegida és que moltsconceptes del llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi iespecífic en el context de la Geografia i la Història. En resum, l’àrea téuna forta dependència del nivell lingüístic dels alumnes i, a vegades, elsestudiants tenen dificultats d’aprenentatge a causa de la incomprensiódel discurs. Per aquest motiu, algunes fitxes de reforç insisteixen en l’a-prenentatge de conceptes i en l’esmena d’algunes dificultats lingüísti-ques que poden plantejar-s’hi.

• Dificultats matemàtiques. La utilització de les operacions aritmèti-ques bàsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb índexs, ta-xes, percentatges i proporcions és fonamental en Geografia. Per això, al-gunes fitxes de reforç insisteixen en aquest tipus de continguts.

Les fitxes d’ampliació van dirigides als alumnes més avançats, que podenarribar més enllà del nivell mitjà de l’aula, o bé a aquells alumnes que te-nen un interés especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo-gia indagatòria i plantegen breus investigacions relacionades amb:

• Estudi de casos concrets.

• Investigació en Internet.

• La literatura i altres manifestacions artístiques com a font.

• El cine com a font.

REFO

RÇ I

AMPL

IACI

Ó

239

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 239

240 � GEOGRAFIA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

REFORÇ

ITINERARI AERI I ESCALESFITXA 11

NOM: CURS: DATA:

Imagina un viatge amb avió de Madrid a Roma amb les característiques següents:

Esbrina’n aquests aspectes (per a fer-ho necessites un mapa d’Europa que tinga escala i un regle):

• Quilòmetres totals que recorre l’avió.

• Hora d’arribada a París.

• Hora d’envol de París.

• Hora d’arribada a Roma.

• Temps total del vol.

• Rius i sistemes muntanyosos que sobrevolarà l’avió.

• Estats que travessarà.

Passos que has de seguir:

1. Has de mesurar amb el regle la distància que hi ha entre Madrid i París, i entre París i Roma.

2. Fixa’t en l’escala del mapa i converteix els centímetres mesurats en quilòmetres.

3. Suma ambdues distàncies, Madrid-París i París-Roma, per a obtindre el total de quilòmetres recorreguts.

4. Per a calcular el temps de vol pots fer una regla de tres:

En 60 minuts 700 km

En X minuts Distància Madrid-París

5. El resultat (minuts) el transformes en hores, i així tindràs el temps que l’avió tarda a realitzar el vol. Si el sumes a l’hora d’eixida, obtindràs l’hora d’arribada a París. Si sumes a aquesta l’hora d’escala, sabràs l’hora d’eixida de París.

6. Aplica la regla de tres a la distància París-Roma per a obtindre el temps de vol entre ambdues ciutats. Si el sumes a l’hora d’eixida de París, sabràs l’hora d’arribada a Roma.

7. La suma dels temps parcials més l’hora d’escala et donarà el temps total del vol.

8. Per a conéixer els rius, sistemes muntanyosos i països que travessaràs, tan sols has d’observar un mapa.

Una vegada acabat aquest aquest exercici, es poden calcular altres recorreguts a partir de la localitat on vius o d’altres continents.

1

RESOL

ITINERARI: Madrid-París-Roma

HORA D’EIXIDA DE MADRID: 8:00 h

VELOCITAT MITJANA DE L’AVIÓ: 700 km/h

ESCALA A PARÍS: 1 hora

Aquest exercici proposa realitzar un itinerari aeri per Europa amb l’objectiu de treballar les escales d’un mapa. El seu maneig és fonamental per a poder llegir i interpretar els mapes.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 240

241� GEOGRAFIA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

RIUS I LLACS DEL MÓNFITXA 21

NOM: CURS: DATA:

Busca en la sopa de lletres el nom de 16 rius i llacs del món.

Completa la taula. Escriu el nom dels rius i llacs que has trobat en la sopade lletres i el continent on es localitzen.

Completa la taula amb els noms dels rius europeus que corresponguen en cada casi subratlla el riu més llarg de cada vessant.

3

2

1

RESOL

Les aigües interiors dels continents són una font de riquesa indispensable per al desenvolupament de la vida humana. Per aquest motiu, la localització i la caracterització dels rius i llacs més importants del món constitueixen un exercici bàsic per a conéixer els continents des del punt de vista físic.

A B J I O D N M R I N I F P

V D A R L I N G B A I K A L

I H T X A D T T H X L M B M

A T J X L E N A M Q O D E R

N Y E T G H I J K F B I T X

G M E K O N G O O H I O A G

T V O L G A E C V T S N Z N

S F Y H I E R O D O L F P V

E N O V I C T O R I A J E T

P T O R I N O C O H D F I N

RIUS I LLACS CONTINENT

1

2

3

4

5

6

7

8

RIUS EUROPEUS PRINCIPALS

Desembocadura a l’oceà Atlàntic

Desembocadura al mar Mediterrani

Desembocadura al mar Caspi

Desembocadura al mar Negre

Desembocadura a l’oceà Glacial Àrtic

RIUS I LLACS CONTINENT

9

10

11

12

13

14

15

16

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 241


REFORÇ

ELS CLIMES I ELS PAISATGES DEL MÓNFITXA 31

NOM: CURS: DATA:

Viatjar és una manera excel·lent de conéixer els continents, però no l’única. Amb les activitatssegüents i un poc d’imaginació es pot aprendre molt sobre la diversitat de climesi paisatges de la Terra.

Completa la taula. Escriu les característiques principals dels climes i paisatges del nostre planeta.

1

RESOL

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

Freds Càlids Temperats

Clima fred polar

• Característiques:

Paisatge fred polar


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Clima


Paisatge


Imagina que ets un periodista i has de fer un viatge intercontinental amb un vehicle tot terreny.La ruta travessa territoris molt diferents.

• Tria’n la ruta i descriu-ne l’itinerari. Redacta un informe en què esmentes els països pels qualstravesses, les ciutats principals, els accidents del relleu que veus i els climes i paisatges.

2

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 242


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EL CLIMOGRAMAFITXA 41

NOM: CURS: DATA:

A partir de la taula de dades següent, elabora el climograma corresponent i analitza a quin tipus de climapertany aquest lloc.

1

RESOL

La realització i la interpretació d’un climograma ens ajuda a reconéixer si un clima és càlid,temperat o fred. A més a més, és important saber representar gràficament les temperatures i les precipitacions d’un lloc determinat.

EL CLIMOGRAMA

Un climograma és la representació gràfica de les dades de temperatures i precipitacions d’un lloc determinatal llarg d’un any. Les dades reflecteixen la mitjana mensual de temperatures (en graus centígrads) i el total de precipitacions mensuals (en mil·límetres).

Elaborar i comentar un climograma ens ajuda a conéixer les característiques que tenen els climes.

Ara elaborarem i interpretarem el climograma que correspon a les dades següents.

Les dades de temperatures i precipitacions figuren en el gràfic següent.

Podem analitzar els aspectes següents d’aquest clima:

Hemisferi: Aquest lloc es troba a l’hemisferi nord. S’aprecia en la corba de temperatures: aquestes són elevades entre el juny i el setembre i molt baixes entre el desembre i el febrer.

Zona: Es troba a la zona temperada del planeta, entre 30º i 60º de latitud nord, perquè s’hi diferencienestacions.

Precipitacions: És un clima sec, ja que té poc més de 600 mm de pluja anual. Hi ha una immensasequera estival.

Temperatures: Presenta poca oscil·lació tèrmica. Els hiverns són suaus i els estius càlids.

Tipus de clima: Dins els tres climes temperats,és un clima mediterrani.

EXEMPLE RESOLT

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

P mm

T ºC

81

10,5

69

11

71

12,5

48

14,5

28

17,5

18

21,5

0,5

24,5

1

25

46

22,5

81

19,5

84

15

91

11,5

618,5

17,1

Total

Mitjana

20

40

60

80

0

Precipitacionsen mm

Temperaturaen ºC

AM NM DG F J J OA S

100

20

0

10

30

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

P mm

T ºC

84

6,7

75

7,2

57

8,3

54

10,9

49

13,3

51

16,2

53

17,9

54

18,1

78

16,3

91

12,8

96

9,3

82

7,2

824

12

Total

Mitjana

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 243


AMPLIACIÓ

LA RELACIÓ ÉSSER HUMÀ-MEDI EN EL CINEFITXA 51

NOM: CURS: DATA:

Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i escriu un text en què analitzes les diferents relacions que s’estableixen entre els éssers humans i el medi, i els conflictes sorgits.

1

RESOL

El cine ha mostrat nombroses vegades la diversitat de relacions que pot haver-hi entre els éssershumans i el medi natural.

L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI EN EL CINE

• Dersu Uzala, el caçador, dirigida per Akira Kurosawa (1975)Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, narra una de les expedicions que va fer al començament del segle XX el científic i explorador rus Vladimir Arseniev per la taigà siberiana. Hi va trobar un caçador natiu que es deia Dersu Uzala, que el va meravellar pel seu amor a la natura.

• Les dents del diable, dirigida per Nicholas Ray (1960)La pel·lícula mostra la forma de vida tradicional dels esquimals, en què el medi és un obstacle al qual cal intentar adaptar-se i, alhora, un recurs que s’ha de saberexplotar. L’arribada de població occidental i la seua cultura modifiquen dràsticament els costums dels esquimals i la relació que mantenen amb el medi.

• Riu Salvatge, dirigida per Elia Kazan (1960)Aquesta pel·lícula, ambientada en els anys trenta del segle XX, relata els conflictes sorgits entre alguns dels habitants de Tennessee (Estats Units), que es resisteixen a veure transformat el seu medi per a crear una presa.

• Goril·les en la boira, dirigida per Michael Apted (1988)Aquesta pel·lícula, rodada a Àfrica, conta la història real d’una antropòloga nord-americana, Dian Fossey, que es va dedicar a investigar durant anys la vida d’un grup de goril·les de muntanya en el seu propi medi, i va arribar a conéixer el seucomportament millor que ningú fins aleshores. Va lluitar, a més, contra les autoritats i els caçadors furtius per intentar conservar l’espècie i evitar-ne la desaparició.

• Erin Brockovich, dirigida per Steven Soderbergh (2000)En 1993, una dona sense estudis universitaris fou notícia per aconseguir la major indemnització mai no pagada als Estats Units. Va lluitar en els tribunals contra la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb cromhexavalent les aigües de tot un poble, fet que va provocar malalties gairebé a tots els habitants.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 244


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETYFITXA 61

NOM: CURS: DATA:

La National Geographic Society és l’organització científica i educativa sense finalitat de lucre més gran del món. Va ser creada als Estats Units en l’any 1888.

La pàgina en espanyol (http://www.esmas.com/nationalgeographic/ ) presenta un resum dels continguts que cada mes es publiquen en la versió espanyola de la revista estendard.

Tanmateix, el web anglés (http://www.nationalgeographic.com/ ) ofereix moltíssimes méspossibilitats. Entre altres, a més d’una espectacular sèrie fotogràfica, hi podem trobar un repertori cartogràfic complet que val la pena conéixer.

Fes les activitats amb l’ajuda d’un diccionari d’anglés.

• Mou-te per la pàgina web de la National Geographic Society i explora les enormes possibilitats que ofereix, i prova de veure el món a diferents escales mitjançant mapes i imatges de satèl·lit.

• De tots els elements del medi natural que has estudiat en aquesta unitat, selecciona aquells que més t’hagen cridat l’atenció en cada continent i intenta localitzar-los.

1

RESOL

COM TREBALLAR AMB LA PÀGINA DE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY

Entra en MapMachine (http://plasma.nationalgeographic.com/mapmachine/ ):

1. A la part central, que és la de més volum, sempre apareix elmapa, el plànol o la imatge de satèl·lit. Ens podem desplaçaren qualsevol direcció N, S, E i O clicant sobre les fletxes decolor blanc situades als extrems, i en direcció NE, NO, SE i SO clicant sobre les grises.

Al costat superior esquerre, s’indica l’escala gràfica, en milles i quilòmetres.

Al costat esquerre, una barra vertical graduada permet acostar o allunyar de forma gradual el nostre objecte d’observació. També es pot veure amb més detall una zona si la seleccionem amb el ratolí de l’ordinador, per a la qual cosa només cal prémer el botó.

En aquesta pantalla central també apareix, si marquem l’opció «overviewmap», un mapamundi en què es localitza, amb un requadre de color roig, el territori representat.

A la part superior hi ha un cercador de llocs (Find a Place), que s’han d’escriure amb la seua grafia en anglés.

2. En la columna esquerra de la pàgina hi ha un espai comercial i publicitari que ens porta a altres productes relacionats amb National Geographic.

3. A la part inferior hi ha diferents enllaços relacionats amb cartografia, viatges, músiques del món…

PROCEDIMENT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 245

Tria almenys una de les aventures de Tintín, llig-la amb atenció tenint en compte la data en què va ser escrita i contesta les qüestions següents.

• A quins llocs es desenvolupa l’acció narrada? Són reals o imaginaris?

• Com són aquests llocs? Hi predomina més el món urbà, rural o natural? Com són les ciutats, el camp i la natura? Estan molt, bastant o poc poblats? Com són els seus habitants?

• Quines activitats econòmiques i quins mitjans de transport pots identificar-hi?

1

RESOL


AMPLIACIÓ

EL MÓN A TRAVÉS DE LES AVENTURES DE TINTÍNFITXA 71

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa t’invitem a descobrir les particularitats d’alguns llocs del món en diversos moments del segle XX a través de Les aventures de Tintín, que van complir el seu 75é aniversari en 2004, data en què havien sigut traduïdes a 60 idiomes i se n’havien venut més de 200 milions d’exemplars.

LES AVENTURES DE TINTÍN

La creació de Tintín es deu al dibuixant belga GeorgesRémi (1907-1983), més conegut com Hergé, pseudònimresultant de la pronunciació en francés de les inicials del seu nom invertides (R. G.).

Tintín és un periodista, valent i bondadós, que recorre el món vivint intrèpides aventures en companyia del seu gosMilú i de personatges com el capità Haddock, el professorTornassol, els detectius Dupond i Dupont, etc.

Al llarg dels 23 libres publicats, Tintín viatja per tots els continents, llevat d’Oceania i l’Antàrtida, i visita més de 20 països (5 dels quals ficticis). A través de les seuespàgines, primerament en blanc i negre, després en color,Hergé fa al·lusió a alguns dels principals esdevenimentsinternacionals ocorreguts durant mig segle i retrata ambbastant fidelitat com era el món i les transformacions queexperimenta en aquella època. Hergé, sempre obsessionatamb la reproducció de la realitat, es va basar en objectes,persones i fets existents per a realitzar tots els seusdibuixos, i es va documentar sobre els llocs a què fa viatjarTintín, cuidant minuciosament cada detall.

Per aquest motiu, tot i que les aventures de Tintín són còmics, i molts dels seus continguts són inventats o inexactes, la seua lectura constitueix una excel·lent lliçó de Geografia, que fa palesa l’amplitud i la diversitat del planeta. Destaquem sobre els distints continents:

• Àfrica: Tintín al Congo, El cranc de les pinces d’or i Stoc de coc.

• Amèrica: Tintín a Amèrica, L’orella escapçada, El temple del sol i Tintín i els «Pícaros».

• Àsia: Tintín al país dels sòviets, Tintín al país de l’or negre, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sydney.

• Europa: L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor de Rackham el Roig, Les 7 boles de cristall, Objectiu: la Lluna, L’afer Tornassol i Les joies de la Castafiore.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 246


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

LOCALITZAR TOPÒNIMS A EUROPAFITXA 82

NOM: CURS: DATA:

Localitza els topònims següents en el mapa.

• Serralada dels Urals. • Plana Atlàntica. • Mar Bàltic.

• Pirineus. • Alps. • Riu Rin.

• Balcans. • Caucas. • Riu Danubi.

• Península Itàlica. • Sicília. • Mar Negre.

• Còrsega. • Creta. • Riu Volga.

Assenyala la resposta correcta.

• El riu europeu més llarg és: Danubi Rin Volga

• El relleu europeu està format sobretot per:

Muntanyes antigues Planes Muntanyes joves

2

1

RESOL

ALTIMETRIA

500 metres

0 metres

1.000 metres

MARDepressió

Al continent europeu hi ha una sèrie d’accidents del relleu que és important conéixer i localitzar en el mapa. En aquesta fitxa repassaràs els més importants.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 247


REFORÇ

LOCALITZAR TOPÒNIMS A ESPANYAFITXA 92

NOM: CURS: DATA:

ALTIMETRIA

500 metres

0 metres

1.000 metres

Espanya pertany al continent europeu i és un dels països més grans. Al contrari que Europa, amb un relleu fonamentalment pla, Espanya compta amb un relleu molt elevat, amb una altitud mitjana per damunt dels 660 m. Ara recordarem algun dels accidents de relleu més importants d’Espanya.

Localitza els topònims següents en el mapa.

• Illes Canàries. • Oceà Atlàntic. • Serralades Bètiques.

• Pirineus. • Meseta Central. • Illes Balears.

• Muntanyes de Toledo. • Massís Galaic. • Sistema Central.

• Serralada Ibèrica. • Mar Cantàbric. • Mar Mediterrani.

• Riu Guadalquivir. • Riu Tajo. • Depressió de l’Ebre.

• Riu Nerbion. • Mulhacén. • Riu Ebre.

1

RESOL

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 248


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

LA DIVERSITAT NATURAL D’ESPANYAFITXA 102

NOM: CURS: DATA:

Per mitjà de les següents activitats de localització i descripció es pot conéixer millorel medi físic que ens envolta. L’heterogeneïtat climàtica i paisatgística d’Espanya i el seu ric patrimoni ecològic la converteixen en un exemple de diversitat natural.

Completa la taula. Escriu-hi els noms i les característiques dels rius espanyols.

Copia un mapa mut de la península Ibèrica i fes aquestes activitats.

• Localitza, pinta i escriu en el mapa els noms dels rius de l’activitat anterior.

• Distingeix amb tres colors diferents la superfície dels tres vessants hidrogràfics espanyols.

• Destaca la serralada en què naix cada un d’aquests rius amb diversos triangles de color marró i escriu-ne el nom.

Observa els gràfics i respon.

• Com es representa la vegetació a les muntanyes?

• Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud?

• La vegetació que es fa a la cara nord i a la cara sud d’una muntanya és la mateixa? Raona la resposta.

3

2

1

RESOL

PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS

Desemboquen a l’oceà Atlàntic

Rius:

Característiques:

Rius:

Característiques:

Rius:

Característiques:

Cursos d’aigua:

Característiques:

Cursos d’aigua:

Característiques:

Desemboquen al mar Mediterrani

Desemboquen al mar Cantàbric Canàries Balears

Sierra NevadaTeidePirineus

Altit

ud (

en m

etre

s)

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

0

SolellObac

Altit

ud (

en m

etre

s)

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

0

SolellObac

Altit

ud (

en m

etre

s)

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

0

SolellObac

Faig

Avet

Pi

Roure petit

Alzina

Prats

Roure

Matoll (ginesta)

Pi canari

Laurisilva

Savina

Tabaiba i cardó

Matolld’alta muntanya

Pi

Roure reboll

Surera

AlzinaMatollmediterrani

Castanyer

Pi blanc

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 249


AMPLIACIÓ

DOCUMENTALS SOBRE ELS PAISATGES ESPANYOLSFITXA 112

NOM: CURS: DATA:

Prova de veure algun vídeo de les sèries que t’hem proposat i respon.

Per què has triat aquest vídeo en particular?

Què en penses?

Explica quins aspectes del vídeo t’han cridat més l’atenció.3

2

1

RESOL

Els documentals són un recurs educatiu de gran interés en Geografia. Algunes empreses i institucions produeixen i/o distribueixen programes documentals, educatius, divulgatius i d’investigació, en format vídeo i/o DVD.

DOCUMENTALS ESPANYOLS

Podem destacar quatre sèries documentals que tenen un valor extraordinari per a conéixer els aspectes més rellevants del nostre país en tots els àmbits: paisatges, costums, rutes turístiques, artesania, història… Totes les sèries han sigut realitzades per Televisió Espanyola, les dues primeres fa ja alguns anys, i es poden aconseguir en format vídeo en biblioteques i hemeroteques.

A vista de pájaro. Un recorregut des de l’aire per totes les províncies espanyoles.

Un país en la mochila. José Antonio Labordeta, entre descripcions i anècdotes, ens mostra la geografia espanyola.

Ciudades para el siglo XXI. Retrata la història i l’actualitat de les ciutats espanyoles.

Cuadernos de paso. Descriu els paisatges, la història i els costums espanyols des de la visió d’un viatger solitari.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 250


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

CONCEPTES POLÍTICSFITXA 123

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem treballar amb alguns dels conceptes polítics que més s’utilitzen en la vida diària, com ara sufragi, constitució, monarquia, dictadura, etc. També hi aprofundim en l’anàlisi de la Unió Europea, que és l’única organització internacional que té per objectiu aconseguir la unió política dels països membres.

Completa els buits amb la paraula correcta.

constitució - dictadura - monarquies - sufragi universal - laics

confessionals - divisió de poders - executiu - judicial - legislatiu - federal

• El govern té el poder .

• Els estats en què el cap de l’estat és un rei són .

• En una democràcia es dóna la .

• Una es presenta quan el poder resideix en grups minoritaris.

• El Parlament té el poder .

• L’estat és el que està constituït per diversos estats sota una mateixa constitució.

• Els estats són aquells en què hi ha la separació entre l’església i l’estat.

• vol dir que tots els ciutadans majors d’edat poden votar per elegir els seus representants.

• Els estats en què hi ha una religió oficial s’anomenen .

• La és la llei suprema de compliment obligat per a tots els ciutadans.

• Els jutges formen el poder .

Tria la definició d’estat que consideres correcta.

Unitat política i administrativa superior que regeix un territori.

Conjunt de persones amb una mateixa llengua, cultura i història.

Territori no sobirà.

Enumera tres característiques que consideres que defineixen un estat.

1.

2.

3.

Respon.

• Quines funcions acompleix un estat?

• Tots els estats exerceixen les mateixes funcions?

Completa amb el terme adequat.

L’estat és aquell amb una organització administrativa única.

centralitzat – descentralitzat

5

4

3

2

1

RESOL

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 251


REFORÇ

CONÉIXER ELS ESTATS DEL MÓNFITXA 133

NOM: CURS: DATA:

Situa en el mapa els països següents. Escriu-hi el nombre corresponent.

1. Egipte. 4. Índia. 7. Aràbia Saudita. 10. Iraq.

2. Mèxic. 5. Xina. 8. Estats Units. 11. Ucraïna.

3. Espanya. 6. Alemanya. 9. Kenya. 12. Argentina.

1

Amb l’ajuda del llibre de text o d’un atles, completa la taula.2

RESOL

Països Capital Països limítrofs1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I C

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 252


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

FRONTERES MARÍTIMESFITXA 143

NOM: CURS: DATA:

A partir de la informació de la pàgina de l’ONU dedicada al dret internacional marítim( ), que inclou la normativa també en espanyol, fes les activitats.

Enumera els beneficis de les fronteres marítimes per als països riberencs.

Mira un mapa on es veja bé l’estret de Gibraltar i respon.

• Què passaria si Espanya i el Marroc ratificaren les fronteres marítimes respectives?

• Creus que països com els Estats Units, Rússia o el Regne Unit ho permetrien?

La frontera marítima es traça des de la línia de costa. Molts estats tenen illots menuts queels permeten ampliar la base per a traçar les seues fronteres. Mira un mapa del món: on creus que hi haurà més problemes?

3

2

1

http://www.un.org/french/law/los/convention_accords_y_relatifs/convention_informations_generales.htm

RESOL

El procés de delimitació de les fronteres marítimes és recent i està ple de conflictes, ja que no existeix un dret internacional ratificat per tots els estats. Convé, doncs,conéixer les principals qüestions que deriven del seu traçat.

LA COMPLEXA QÜESTIÓ DE LES FRONTERES MARÍTIMES

A partir dels anys cinquanta del segle passat, alguns estats van començar a prendre consciència del caràcter limitat dels recursos marítims (pesca, petroli o minerals) i de la necessitat de garantir-ne el control.Això va suposar el començament de l’apropiació progressiva de l’espai marítim per part dels estats riberencs dels diferents mars. Diverses conferències internacionals han intentat posar-hi ordre, davant lesreivindicacions dels estats massa ambiciosos.

Línia de costa

24 milles

12 milles

MARTERRITORIAL

ZONACONTIGUA ZONA ECONÒMICA EXCLUSIVA ALTA MAR

MAR TERRITORIAL: Plena sobiraniasobre aigües, llit, subsòl i aire.ZONA CONTIGUA: Dret de vigilànciafiscal, duanera, sanitària, etc.

ZEE: Drets d’un estatper a l’explotació de recursos.Llibertat de navegació.

ALTA MAR: Zona internacionalde fons marins.Patrimoni comú de la humanitat.

200 milles

Diferenciació d’espais marítims

Font: Y. LACOSTE (dir.): Dictionnaire de Geopolitique, 1995

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 253


REFORÇ

LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANSFITXA 153

NOM: CURS: DATA:

Després d’un debat a classe sobre els continguts d’ambdues declaracions, respon.

• Quina és la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans?

• La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar en 1948. Saps què havia passatal món aleshores?

• Creus que tots els països del món respecten en l’actualitat la Declaració Universal dels Drets Humans? Digues un país que sí que la respecta i un altre que no i raona la resposta.

• Quines activitats se t’acuden per a col·laborar en el compliment d’aquests drets humans?

• Per què creus que s’ha elaborat una declaració especial per al cas dels infants?

1

RESOL

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (5 primers articles)

«L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú pel qual s’han d’esforçar tots els pobles i nacions, a fi que tant els individus com les institucions, inspirant-seconstantment en aquesta Declaració, promoguen, mitjançant l’ensenyamenti l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats, i asseguren, amb mesuresprogressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels estats membres com entre els dels territoris sota la seua jurisdicció.

Article 1. Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats

de raó i de consciència, i han de comportar-sefraternalment els uns amb els altres.

Article 2. Tothom té els drets i les llibertatsproclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua,religió, opinió política o de qualsevol altra mena,origen nacional o social, posició econòmica,naixement o altra condició.

Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seua seguretat.

Article 4. Ningú no serà sotmés a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus sónprohibits en totes les seues formes.

Article 5. Ningú no serà sotmés a tortures ni apenes o tractes cruels, inhumans o degradants.»

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT (5 primers principis)

«Principi 1. L’infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració.Aquests drets seran reconeguts a tots els infantssense cap excepció ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió,opinions polítiques o d’altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o altra condició, tant si és del mateix infant com de la seuafamília.

Principi 2. L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis,dispensat tot això per la llei i per altres mitjans,perquè puga tindre un desenvolupament físic,mental, moral, espiritual i social saludable i normal,

així com en condicions de llibertat i dignitat. A l’hora de promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental serà atendre l’interéssuperior de l’infant.

Principi 3. L’infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat.

Principi 4. L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Té dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut.

Principi 5. L’infant físicament o mentalment impedito que patisca algun impediment social ha de rebreel tractament, l’educació i l’atenció especials querequereix el seu cas particular.»

* Els textos complets es troben en la pàgina oficial de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU (http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm).

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 254


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS SÍMBOLS DE L’ESTAT. LA BANDERAFITXA 163

NOM: CURS: DATA:

Entra en la pàgina web http://www.sitographics.com/enciclog/banderas/entrada.htmli fes les activitats següents.

• Observa les banderes dels països del món, que apareixen ordenades per continents, i llig-ne la descripció i la història (a més de la bandera, pots veure altres dades de cada país: extensió, coordenades, capital, idioma, etc.).

• Confecciona’n una llista (no cal que siga exhaustiva) per agrupar-les segons que tinguen: franges verticals o franges horitzontals; un cercle al centre; una o diverses estreles; una mitja lluna i una estrela; un sol; ocells; animals fantàstics; edificis, monuments o elements arquitectònics; triangles; creus; coronesi escuts; lletres; la bandera d’un altre país inclosa al seu interior; etc.

• Forma grups amb les banderes que trobes semblants.

Una vegada que t’hages familiaritzat amb les banderes del món, repassa el que has aprés en aquesta altrapàgina web: http://www.elosiodelosantos.com/banderas.html, on trobaràs un joc divertit que posarà a prova els teus coneixements.

Per a saber més sobre l’actual bandera de l’estat espanyol, entra en la pàgina:http://www.la-moncloa.es/España/ElEstado/Simbolos/default.htm

3

2

1

RESOL

LA BANDERAL’origen de les banderes és molt antic: han estatusades des de fa més de 4.000 anys, com mostrenles troballes a l’Iran, Grècia i Egipte.

L’antecedent de la bandera actual és l’anomenatvexillum (paraula llatina que significa ‘guia’), quepodia ser de fusta o metall. Fa uns 2.000 anys van començar a afegir-se a aquest pal trossos de tela com a decoració. En l’edat mitjana apareix el gonfanó, fixat a l’extrem d’una asta, que portaven els magistrats de les ciutats italianes i els cavallers dels ordes militars. Una altra formaantiga és el penó, que podia tindre un motiudecoratiu o simbòlic (l’escut familiar, per exemple), i l’estendard, reservat per a nobles i reis, on esmostrava l’escut d’armes del propietari. En lesbatalles servien per a identificar els soldats d’un mateix bàndol i per a emetre missatges sobre l’enemic.

En l’actualitat, cada estat té una bandera, que pot canviar segons el govern. Dins d’un estatpot haver-hi diverses banderes, segons com estigaorganitzat. Per exemple, a Espanya cada comunitatautònoma té una bandera pròpia. Així mateix,organitzacions (Unió Europea, Nacions Unides, Jocs Olímpics…), grups (Boy Scouts, Creu Roja,Greenpeace, partits polítics, sindicats…) i reis tenen

les seues banderes, que els distingeixen. Moltesvegades, atenent els elements d’una banderapodem esbrinar alguna cosa referent a allò querepresenta. Per exemple, en la bandera de l’ONU hi ha una branca d’olivera com a símbol de pau,perquè és una organització que va sorgir a la fi de la II Guerra Mundial amb la intenció d’evitar més confrontacions.

Les banderes solen cobrir els fèretres dels soldatsmorts en una acció patriòtica, i ondegen a mitja asta a les seus dels governs quan ha tingut llocalguna desgràcia, com a símbol de dol nacional.També s’hissen els dies de festa nacional, es pengen dels balcons durant les celebracions, les porten en les manifestacions, són un símbol del país en què poden reconéixer-se els ciutadans i serveixen perquè altres països el reconeguen.

Les banderes expressen els senyals d’identitat de l’organisme que representen per mitjà de colorso símbols: el roig sol indicar perill, valor, poder,revolució; el blanc, pau, rendició; el taronja,sacrifici; el verd, seguretat, joventut, esperança,natura; el groc, precaució o riquesa; el negre, mort o dol.

Per estudiar les banderes, va nàixer la ciència de la vexil·lologia fa uns 40 anys.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 255


AMPLIACIÓ

L’ESTAT EN «LA GRAN PANTALLA»FITXA 173

NOM: CURS: DATA:

Aquest tema no ha estat tractat sovint en «la gran pantalla», però curiosament hi ha duespel·lícules dirigides per la mateixa persona que inviten a reflexionar sobre algunes qüestions de molt d’interés en l’actualitat: Èxode i Tempesta sobre Washington, del cineasta d’origen austríacOtto Preminger (1905-1986), que va passar la major part de la seua vida als Estats Units.

Procura veure almenys una de les pel·lícules proposades. Desenvolupa les qüestions següents.

• Èxodea) Busca què significa «Holocaust» (pots consultar sobre aquest tema el web:

http://members.aol.com/wetriumph/) i quan es creà l’estat d’Israel.

b) En la pel·lícula es plantegen diferents posicions quant a l’ús de la violència per a aconseguir un objectiu determinat. Què opines de cada una?

c) Creus que la decisió adoptada per l’Organització de les Nacions Unides ha resolt la situació conflictiva que s’hi planteja?

• Tempesta sobre Washingtona) Coneixes el significat d’aquestes paraules: democràcia, Parlament, Senat, Congrés, poder legislatiu

i poder executiu? Si no, consulta-les en una enciclopèdia.

b) De quines maneres poden relacionar-se els estats?

c) Què diferencia Washington d’altres ciutats importants dels Estats Units?

1

RESOL

Èxode, dirigida per Otto Preminger (1960)

Basada en la novel·la de Leon Uris, aquesta pel·lícula conta un episodi real: la creació de l’estat d’Israel després de la II Guerra Mundial. Èxode és el nom d’unvaixell de càrrega en què viatja un nombrós grup de refugiats jueus amb destinació a Palestina, la seua «terra promesa», amb la finalitat d’establir-s’hi de forma definitivadesprés d’haver sobreviscut a l’Holocaust i haver estat dispersos. Akiva, líder fanàtic,considera que el terrorisme és l’única via per a poder realitzar el seu somni; en canvi,el seu germà Barek i el seu nebot Ari Ben Canaan no són de la mateixa opinió.

Tempesta sobre Washington, dirigida per Otto Preminger (1962)

La pel·lícula mostra el funcionament de la divisió de poders i del control del govern a través del Parlament en un sistema bipartidista.

Washington desperta commoguda pels titulars de la premsa: el president anuncia que designarà com a secretari d’Estat un professor universitari partidari de l’entesa pacífica i no bèl·lica entre les nacions, cosa que desagrada per complet a altres polítics que estan a favor d’una política d’enfrontament i tracten per tots elsmitjans d’impedir aquest nomenament.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 256


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS ESTATS TOTALITARIS EN DUES NOVEL·LES DE GEORGE ORWELLFITXA 183

NOM: CURS: DATA:

Els estats es poden classificar de diverses maneres. Una forma és d’acord amb qui exerceix el poder polític. Amb aquest criteri, la diferenciació bàsica s’estableix entre aquells estats en elsquals hi ha una divisió de poders i els ciutadans intervenen en la vida pública elegint, mitjançanteleccions, els seus representants, anomenats estats democràtics, i aquells altres en què el poder es troba concentrat en mans d’un grup molt reduït de persones, raó per la qual reben el nomd’estats totalitaris.

En aquesta fitxa et proposem una reflexió sobre aquests últims estats a través de dues novel·les de l’escriptor britànic d’origen indi, el nom vertader del qual era Eric Arthur Blair (1903-1950),més conegut com George Orwell: La rebel·lió dels animals i 1984.

Llig una de les dues novel·les proposades i contesta les preguntes següents.

• En quina època va ser escrita la novel·la i per què creus que aquesta dada és important? Documenta’t sobre els esdeveniments històrics més importants d’aquell moment i sobre com van influiren la vida de l’escriptor.

• Com qualificaries el règim polític imperant en la novel·la que has llegit: monarquia, democràcia, dictadura,etc.? T’agradaria viure en un sistema així? Si no t’agradara, com intentaries canviar-lo?

• Trobes semblances entre alguna de les situacions que es donen en les novel·les i les del teu entorn?

• Creus que Orwell va ser massa pessimista en la seua visió de la realitat? O tenia motius per a imaginar una cosa així?

1

RESOL

La rebel·lió dels animals, de George Orwell

En aquesta faula de caràcter al·legòric, publicada en 1945, els animals d’una granjaes rebel·len contra el propietari i decideixen instaurar-hi un govern propi.

Una nit, quan el granger Jones se n’ha anat a dormir, tots els animals de la granjaManor es reuneixen i, encapçalats per un porc savi, decideixen lluitar contra l’homeque els cria per sacrificar-los. Els animals es rebel·len, aconsegueixen el control de lagranja i hi instauren les seues lleis i normes.

1984, de George Orwell

L’acció d’aquesta novel·la de ciència-ficció, publicada en 1949, transcorre en un suposat Londres de 1984. El Gran Germà ho domina tot, ho veu tot, ho escolta tot i ho disposa tot.

Els éssers humans estan constantment controlats i han de canviar d’opinió i de creences quan ho estima oportú el totpoderós Gran Germà. Winston Smith, un empleat governamental, i Julia tractaran de lluitar contra el sistema imperant.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 257


AMPLIACIÓ

ELS ESTATS DEL MÓN EN INTERNETFITXA 193

NOM: CURS: DATA:

En l’actualitat, Internet constitueix una font d’informació interessant. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’adreces que et poden resultar útils per a estudiar els estats del món.

• Banc Mundial: http://worldbank.org/dataInformació estadística molt completa sobre els estats. Documents i informes de suport.

• Fons Monetari Internacional: http://www.imf.orgInformes i base de dades sobre països del món.

• Centre d’Estudis Prospectius i d’Informació Internacional:http://www.plan.gouv.fr/organismes/cepiiInformes i base de dades sobre països del món.

INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ELS ESTATS

• Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets de l’Home: http://www.unhchr.ch/spanish/hchr_un_sp.htmIncorpora la normativa internacional sobre aquesta matèria i presenta informes sobre la situació dels drets humans.

L’AVANÇ DE LA DEMOCRÀCIA AL MÓN

• Centre de documentació i investigació sobre la pau i els conflictes: http://www.obsarm.orgDocumentació i informes sobre conflictes internacionals.

• Observatori de crisis: http://observatorio.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htmPàgina molt completa d’informació i anàlisi dels punts calents de conflictivitat al món. Elaborat per la FundacióCidob per al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Publicat exclusivament en Internet.

• Le Monde Diplomatique. Edició espanyola: http://www.monde-diplomatique.esArticles i mapes excel·lents sobre els conflictes més actuals.

CONFLICTES AL MÓN

• Guia de les ONG: http://guiaong.cjb.netGuia de recursos d’ONG. Enllaços amb els webs oficials de les principals ONG del món.

ONG I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

• Organització de les Nacions Unides: http://www.un.org• Unió Europea: http://europa.eu.int/• Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord: http://www.nato.int• Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org

ORGANITZACIONS SUPRAESTATALS MÉS RELLEVANTS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 258


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

CONSTRUIR EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEAFITXA 204

NOM: CURS: DATA:

En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat de Roma, en vigor des de l’any següent, pels quals es va constituir la ComunitatEconòmica Europea (CEE), que en 1992, pel tractat de Maastricht, va passar a anomenar-se UnióEuropea (UE). Aquesta organització ha tingut successives ampliacions: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’hi van integrar en 1973; Grècia, en 1981; Espanya i Portugal, en 1986; Finlàndia,Suècia i Àustria, en 1995; Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia,Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre, en 2004; i Romania i Bulgària en 2007.

Amb l’ajuda del text, completa el mapa següent de la UE.

• Escriu el nom dels països que integren la UE. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules.

• Escriu el nom de les capitals respectives. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules.

• Pinta el mapa segons la llegenda.

1

Respon.

• Quins països van fundar la Unió Europea? En quina data s’hi va incorporar Espanya?

• Quins dotze nous països s’han adherit recentment a la UE?

2

RESOL

Roig

Taronja

Groc

Europa dels Deu (1981)

Europa dels Nou (1973)

Europa dels Sis (1958)

ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE

Blau

Ocre

Incorporació de la RepúblicaDemocràtica Alemanya (1990)

Europa dels Dotze (1986)

Violeta

Verd

Europa dels Vint-i-cinc (2004)

Europa dels Quinze (1995)

Rosa Europa dels Vint-i-set (2007)

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 259


REFORÇ

LA UNIÓ EUROPEAFITXA 214

NOM: CURS: DATA:

Completa els buits amb la paraula o les paraules correctes.

• En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat

de Roma, pel qual es va constituir la .

• La és l’òrgan de govern de la UE.

• En 1992, pel , la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea.

• El és la principal instància decisòria.

• Dins la UE, l’organisme que controla les despeses és el .

• El controla la Comissió i el Consell. Està compost per 784 membres,

anomenats , elegits pels ciutadans de la UE.

Tria la resposta correcta.

• La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va constituir en l’any:

1957. 1992. 2004.

• Un d’aquests països no va signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la CEE:

França. Itàlia. Espanya.

• En l’any 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Unió Europea pel tractat de:

París. Maastricht. L’Haia.

• Espanya va ingressar en la UE l’any:

1957. 1986. 2004.

• L’himne oficial de la UE és:

L’«Oda a l’alegria». No té cap himne. «La Marsellesa».

• La capital política de la UE es troba a:

París. Luxemburg. Brussel·les.

• La major ampliació de la UE, que va afectar deu països, va tindre lloc en l’any:

1986. 1995. 2004.

• Actualment, la UE està formada per:

15 països. 22 països. 27 països.

• Un d’aquests països ha ingressat en la UE en 2007:

Grècia. Bulgària. Espanya.

2

Parlament – tractat de Maastricht – Comissió – eurodiputats – ComunitatEconòmica Europea – Consell de la UE –

Tribunal de Comptes

1

RESOL

En aquesta fitxa et proposem aprofundir en l’anàlisi de la Unió Europea, una organització l’objectiu de la qual és aconseguir la unió política, econòmica i social dels països membres.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 260

Segons l’article 137 de la Constitució de 1978, «l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestesentitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius». Actualment, l’Estatespanyol s’organitza en un total de dèsset comunitats autònomes, dues ciutats autònomes (Ceutai Melilla), cinquanta províncies i més de huit mil municipis.


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOLFITXA 224

NOM: CURS: DATA:

Completa el mapa polític d’Espanya.

• Escriu-hi el nom de les comunitats i ciutats autònomes amb bolígraf negre i majúscules.

• Escriu-hi el nom de les capitals autonòmiques amb bolígraf negre i minúscules.

• Respon.

– A què creus que són degudes les diferències de superfície que hi ha entre unes comunitatsi altres?

– Quina és la comunitat més extensa? Quina comunitat està formada per més províncies? Coincideixen?

– Quina creus que és la comunitat menys extensa?

Classifica les comunitats autònomes segons el quadre següent.2

1

RESOL

Comunitats autònomespluriprovincials

Comunitats autònomesuniprovincials

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 261


REFORÇ

TAULA COMPARATIVA DE COMUNITATS AUTÒNOMESFITXA 234

NOM: CURS: DATA:

L’existència de fortes desigualtats (superficials, demogràfiques, econòmiques i socials) entre les diferents regions espanyoles és un fet que s’ha mantingut constant des del final del segle XIX

i després del procés d’industrialització. Aquestes desigualtats es van accentuar i es van consolidar a partir de 1950, i encara continuen existint en l’Espanya de les autonomies.

Analitza les dades que proporciona la taula.1

• Respon.

– De les dades exposades, en quins aspectes són visibles les diferències entre les comunitats espanyoles?Enumera’ls.

– Quines són les comunitats autònomes més extenses? I les comunitats menys extenses?

– Quines comunitats tenen major nombre d’habitants? Quines són les menys poblades?

– Quines comunitats són més riques? Quines tenen el PIB per habitant més baix?

– Creus que, en general, es pot diferenciar entre les comunitats del litoral i les de l’interior?

– Quines són les principals causes d’aquestes diferències de volum de població, riquesa i desenvolupament entre unes comunitats i altres?

– Quines conseqüències més importants es deriven d’aquests desequilibris interterritorials?

RESOL

12

3

Superfície(en km2)

Andalusia

Aragó

P. d’Astúries

Illes Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Catalunya

C. Valenciana

Extremadura

Galícia

C. de Madrid

R. de Múrcia

C. F. de Navarra

País Basc

La Rioja

Ceuta

Melilla

87.579

47.699

10.604

4.992

7.447

5.252

93.898

79.408

32.140

23.253

41.635

29.560

8.022

11.313

9.799

7.085

5.027

20

13

Població(hab. 2003)

7.606.848

1.230.090

1.075.381

947.361

1.894.868

549.690

2.487.646

1.815.781

6.704.146

4.470.885

1.073.904

2.751.094

5.718.942

1.269.230

578.210

2.112.204

287.390

74.931

68.463

PIB per habitant(en euros)

11.332,55

16.286,00

13.131,63

18.215,43

14.366,35

14.872,99

14.063,09

12.368,17

18.434,34

14.678,14

9.820,24

11.988,59

20.374,28

12.726,35

19.510,08

18.801,53

16.898,45

12.626,97

Metges per 100.000 hab.

397,08

575,55

508,50

425,64

374,78

474,24

478,69

349,46

462,63

422,02

365,51

388,64

557,48

382,51

537,24

473,74

435,43

326,73

324,69

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 262


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

COLÒNIES I DEPENDÈNCIES EUROPEES AL MÓNFITXA 244

NOM: CURS: DATA:

No tots els territoris d’un estat en formen part de manera idèntica. A Europa, alguns estatsmantenen les anomenades actualment «dependències», abans colònies, que hi estan unides en règim de domini. En general, hi exerceix el poder un governador nomenat per l’estat i no elegitdemocràticament pels habitants.

Situa en el mapa les dependències utilitzant un color diferent per a les de cada país.Fes-ho amb l’ajuda d’un atles.

Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, respon a les qüestions.

• A quines zones del món estan concentrades les dependències? De quina dimensió són?

• Estan habitades? La població indígena és de la mateixa ètnia i religió que la metròpoli?

• Quin interés poden tindre les dependències per als estats posseïdors?

Fixa’t en les dependències de França i del Regne Unit, i contesta amb un breu comentari aquestes preguntes.

• Quin país té més dependències? Per què?

• A quina zona tenen ambdós països un sector com a dependència?

• Creus que es poden habitar? Per a què deuen utilitzar aquests territoris?

3

2

1

RESOL

OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ

ÍNDIC

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ

PACÍFIC

FrançaPolinèsia francesa, Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Tromelin i Clipperton, terres antàrtiques i Mayotte.

Regne UnitBermudes, Anguilla, Montserrat, Caiman, Turks i Caicos, Illes Verges, Pitcairn, Saint Helena,Falkland (illes Malvines), terres antàrtiques, zones de sobirania britànica a Xipre i Gibraltar.

Països Baixos Aruba i Curaçao, Antilles Neerlandeses.

Dinamarca Grenlàndia.

DEPENDÈNCIES EUROPEES

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 263


AMPLIACIÓ

CONTINENTS, REGIONS I PAÏSOS EN INTERNETFITXA 254

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa figuren diverses adreces de les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació veraç sobre la UE i Espanya.

• Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/

UNIÓ EUROPEA

• Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es

• Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): http://www.csic.es

• Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.map.es

• Ministeri d’Economia: http://www2.mineco.es/mineco/

• Institut d’Estudis Turístics: http://www.iet.tourspain.es/

• Ministeri d’Hisenda: http://portal.minhac.es/Minhac/Home.htm

• Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.mapya.es

• Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es

• Ministeri de Foment: http://www.mfom.es/

• Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www.mityc.es

• Ministeri de Sanitat i Consum: http://www.msc.es

• Ministeri de Treball i Afers Socials: http://www.mtas.es/

• Institut de la Dona: http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm/

• Institut de la Joventut: http://www.mtas.es/injuve/index.htm/

• Direcció General d’Ordenació de les Migracions: http://www.mtas.es/migraciones/default.htm

• Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/

• Ministeri de l’Habitatge: http://www.mviv.es

ADRECES NACIONALS

• Directori dels ajuntaments d’Espanya:http://www.ayuntamientos.netRecopilació no oficial dels web oficials dels ajuntaments. Hi són els que correponen a les principals ciutats, tot i que hi pot haver absències no justificades.

• Anuari Econòmic d’Espanya (la Caixa):http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.comPermet accedir a informació detallada dels municipis urbans espanyols amb més de 20.000 habitants.

• Barcelona: http://www.bcn.es

• Bilbao: http://www.bilbao.net

• Madrid: http://www.munimadrid.es

• Sevilla: http://www.ayunt-sevilla.es

• València: http://www.ayto-valencia.es

AJUNTAMENTS ESPANYOLS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 264


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

LLEGIR UN TEXT SOBRE QÜESTIONS DEMOGRÀFIQUESFITXA 265

NOM: CURS: DATA:

A partir de l’anàlisi del text següent, pots estudiar que els països subdesenvolupats es troben hui a mitjan camí de la «transició demogràfica», aproximadament on es trobaven els països desenvolupats fa mig segle.

Llig el text i explica el significat de les paraules que hi ha subratllades.1

Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les falses en vertaderes.2

Contesta breument aquestes preguntes en el quadern.

• Com va evolucionar la població mundial al llarg del segle XX?

• Com han evolucionat les taxes de mortalitat a partir de 1950? I la fecunditat?Han augmentat o han disminuït? Ho han fet de manera uniforme o desigual?

3

RESOL

La població mundial es va triplicar durant el segle XX.

El màxim creixement demogràfic va tindre lloc a partir de 1950.

La causa d’aquest augment va ser la reducció de la mortalitat, més ràpida que la que va experimentar la fecunditat.

La disminució de les taxes de mortalitat ha sigut superior als països desenvolupats.

Als països subdesenvolupats, les taxes de mortalitat s’han mantingut constants a causa de l’augment de l’esperança de vida.

V F

Al començament del segle XX, la població mundialera d’uns 1.500 milions de persones; cap a 1960s’havia duplicat; i en 1999 s’havia quadruplicat,fins a arribar a 6.000 milions.

Les quantitats agregades cada any a la poblaciómundial van augmentar des de 47 milions de persones en 1950-1955 fins a un màxim de 86 milions en 1985-1990. Aquest creixementsense precedents va ser resultat net de declinacions en les taxes de mortalitat mésràpides que les declinacions en les taxes defecunditat, que en ambdós casos van partir de nivells alts. Així, a partir de 1950 s’ha reduït a la meitat la mortalitat, des d’unes 20 defuncionsfins a menys de 10 anuals per cada 1.000persones; al mateix temps, la mitjana mundial de l’esperança de vida en nàixer ha augmentatdes de 46 fins a 66 anys.

Aquesta disminució de les taxes de mortalitat ha tingut lloc, sobretot, a les regions menysdesenvolupades; a les regions desenvolupadess’han mantingut, a grans trets, constants, ja queen aquestes últimes hi ha una major proporció de persones ancianes.

D’altra banda, a les regions menys desenvolupadesla taxa de fecunditat ha passat de quasi 6,2 fills en 1950 a una mica menys de 3. La disminució de la fecunditat ha sigut més ràpida a l’AmèricaLlatina i Àsia, i més lenta a Àfrica, al sud del Sàhara.A les regions més desenvolupades s’ha passat de 2,8 fills per dona en 1950 a 1,6; hi ha, fins i tot,61 països, particularment a Europa, que tenen taxes de fecunditat inferiors al nivell de reemplaçament (2,1 fills per dona).

L’estat de la població mundial 1999. Fons de Població de les Nacions Unides. Adaptat

LA POBLACIÓ CONTINUA CREIXENT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 265


REFORÇ

CONSTRUIR UN GRÀFIC LINEAL SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓFITXA 275

NOM: CURS: DATA:

Elabora un gràfic de línies sobre l’evolució de la població mundial amb la informació de la taula. Segueix aquestes instruccions per a construir el gràfic.

a) Dibuixa els eixos de coordenades.

b) En l’eix d’abscisses, també anomenat eix X o horitzontal, situa la variable temporal (en aquest cas, els anys per als quals disposem de dades) a intervals iguals.

c) En l’eix d’ordenades (eix Y o vertical) es representa la variablegeogràfica, en aquest cas el nombre d’habitants. Estableix i escriu –a intervals iguals– una sèrie de valors i indica a la part superior de l’eix el valor màxim a què arriba la variable representada.

d) Tria l’any 1950 i marca un punt a l’altura corresponent de l’eixvertical. Fes el mateix amb cada any.

e) Uneix els punts fins a formar una línia, a fi de visualitzar més bél’evolució de la població.

f) Seria aconsellable que a partir de l’any 2005 canviares de color dellapis i hi inclogueres una llegenda per indicar que aquestes dades són previsions.

1

RESOLAnys

Població mundial

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

2025

2030

2035

2040

2045

2050

2.555.360.972

2.779.929.940

3.039.585.530

3.346.002.675

3.707.475.887

4.086.150.193

4.452.584.592

4.851.592.622

5.281.653.820

5.691.759.210

6.079.603.571

6.446.131.400

6.815.892.190

7.187.084.263

7.541.773.753

7.871.143.446

8.175.143.482

8.458.343.864

8.722.646.253

8.967.336.291

9.190.252.532

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 266


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELS PERCENTATGES I LES TAXESFITXA 285

NOM: CURS: DATA:

És difícil comprendre els problemes lligats amb la població si no es coneixen bé les nocionsmatemàtiques relacionades amb les proporcions. Aquesta fitxa té com a objectiu reforçar dues nocions matemàtiques fonamentals en l’àrea de Geografia: els percentatges i les taxes.

Amb les dades següents, calcula les taxes de natalitat i mortalitat dels països subdesenvolupats.

1

RESOL

Països subdesenvolupats

Població total 5.017.562.000

Nascuts en un any 119.864.094

Morts en un any 41.761.888

PERCENTATGES I TAXES

Moltes vegades rebem informació en percentatges, com per exemple:«el 30 % de la població mundial témenys de 15 anys» o «el 47 % de la població mundial és urbana»; i informació amb taxes, com perexemple, «la taxa de natalitat delSudan superà el 36 ‰ en l’any2002».

Els tants per cent expressen la quantitat d’una magnitudcorresponent a 100 unitats de l’altra. S’expressa amb el signe %.

Quan diem que el 79 % de la poblacióespanyola viu a les ciutats, significaque, de cada 100 espanyols, n’habiten79 a les ciutats.

Els punts per mil indiquen laquantitat d’una magnitud quecorrespon a 1.000 unitats de l’altra.S’expressa amb el signe ‰. Quandiem que el 80 ‰ de les ocupacionsespanyoles corresponen al sectorprimari, vol dir que, de cada 1.000ocupats, treballen 80 en aquestsector.

RECORDA

Calcular el tant per cent d’una quantitat amb la calculadora és senzill. Així, per a trobar el 20 % de 250 tecleja:

20 � 250 %

El resultat és 50.

Calcularem les taxes de natalitat i mortalitat dels països desenvolupats amb les dades de la taula.

• En primer lloc, repassem les fórmules de les taxes de natalitat i mortalitat:

• La taxa de natalitat seria: � 11,09 ‰.

• La taxa de mortalitat seria: � 10,16 ‰.12.168.652 � 1.000��

1.197.329.000

13.280.363 � 1.000��

1.197.329.000

EXEMPLE RESOLT

Països desenvolupats

Població total 1.197.329.000

Nascuts en un any 13.280.363

Morts en un any 12.168.652

Taxa de natalitat � � 1.000nascuts en un any��

població total

Taxa de mortalitat � � 1.000morts en un any��

població total

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 267


REFORÇ

LA TAXA DE MORTALITAT INFANTILFITXA 295

NOM: CURS: DATA:

La taxa de mortalitat infantil és un indicador molt útil de la condició de la salut, no solament dels infants, sinó de tota la població, i de les condicions socioeconòmiques en què viuen. En aquesta fitxa repassarem aquest concepte per mitjà d’un text.

Llig amb deteniment el text i comenta per escrit les diferències que observes tant en el temps com entre els diferents països seleccionats en la taula.

• On hi ha hagut canvis més significatius entre la situació de 1970 i la de 2001?

• Amb el pas del temps, han disminuït o augmentat les taxes de mortalitat infantil de tots els països que figuren en la taula?

• Quins països creus que són més o menys desenvolupats segons la taxa de mortalitat infantil?

• A quins llocs hi ha encara una mortalitat infantil elevada?

1

RESOL

LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL

La taxa de mortalitat infantil és el nombre de defuncions d’infants menors d’un any per cada1.000 nascuts vius en un determinat any. Als païsosmenys desenvolupats, la taxa ha sigut estimada fins al 200 ‰, mentre que als països industrialitzatsestà per davall del 10 ‰.

La taxa de mortalitat infantil és un indicador d’utilització i efectivitat de l’atenció a la salut,particularment l’atenció perinatal.

Encara que la taxa de mortalitat infantil ha sigutreconeguda durant molt de temps com un delsindicadors de salut més importants, hi ha problemesper a l’obtenció de la informació requerida per a calcular-la a molts dels països menysdesenvolupats. Les dades normalment no hi podenser recollides per mitjà dels sistemes d’informaciódels serveis de salut. El registre civil de lesdefuncions sovint és incomplet o inexistent,particularment a les àrees rurals, on molts infantsque moren durant la primera setmana de vida ni tan sols es registren com a nascuts. Per aquestmotiu, les taxes usades en alguns països estanesbiaixades en favor de la població més privilegiada.

La taxa de mortalitat infantil sovint és estimada o presa d’enquestes de població.

Aquesta taxa de mortalitat infantil no solamentreflecteix la magnitud dels problemes de salutdirectament responsables de la mort dels infants,com diarrea, infeccions respiratòries i malnutrició,juntament amb altres malalties infeccioses i condicions perinatals, sinó que també reflecteix el nivell de salut de les mares, la política de planificació familiar, les condicions de salutambiental i, en general, el desenvolupamentsocioeconòmic d’una societat.

També s’ha detectat que la taxa de mortalitat infantil és un bon indicador dels canvis de lescondicions de salut d’un país a través del temps. Als països on les dades sobre la taxa de mortalitatinfantil han sigut calculades per llargs períodes, s’hi han notat reduccions constants en aquesta taxa, millores paral·leles en els nivells de vida i en les condicions sanitàries, així com un augmentde la disponibilitat i accessibilitat dels serveis de salut per a la població.

1970

2001

180 ‰

154 ‰

13 ‰

4 ‰

115 ‰

43 ‰

206 ‰

182 ‰

59 ‰

16 ‰

150 ‰

36 ‰

18 ‰

4 ‰

11 ‰

3 ‰

85 ‰

31 ‰

Any Angola Noruega Guate-mala

Sierra Leone Argentina Turquia França Suècia Xina

Font: IDH 2003

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL EN ALGUNS PAÏSOS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 268


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

COM PODEM OBTINDRE LA TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIUFITXA 305

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats que t’ajudaran a repassar els conceptes de taxa de natalitat i taxa de mortalitat, i a calcular, a partir d’aquestes, el creixement vegetatiu de la població.

Amb les dades següents, troba les taxes de natalitat i mortalitat i el creixement vegetatiu que té cada regió. Una vegada obtingudes les dades, pots fer una anàlisi comparativa del creixement que hi ha al món per grans regions.

1

RESOL

Població totalen milions

Nombre de nascuts

Nombre de morts

Taxa de natalitat

Taxa de mortalitat

Creixementvegetatiu

Àfrica

Àsia

Amèrica del Nord

Iberoamèrica

Oceania

Europa

840

3.766

319

531

32

728

31.920.000

75.320.000

4.461.538

12.213.000

576.000

8.008.000

11.760.000

26.362.000

2.868.132

3.186.000

224.000

7.280.000

REGIÓ

Calcularem el creixement vegetatiu de la població mundial a partir de les taxes de natalitat i mortalitat

En l’any 2002, les taxes mitjanes mundials de natalitat i de mortalitat van ser del 21 ‰ i 9 ‰, respectivament. Això vol dir que per cada 1.000 habitants van nàixer 21 persones i en van morir 9.

Amb aquestes dues dades, podem trobar la taxa de creixement natural mundial:

Aquest càlcul significa que el creixement de la població mundial en l’any 2002 va ser de l’1,2 % sobre la població total.

Taxa de creixement vegetatiu � Taxa de natalitat � Taxa de mortalitat

Taxa de creixement vegetatiu � 21 � 9 � 12 ‰, o el que és el mateix, 1,2 %

EXEMPLE RESOLT

EL CREIXEMENT VEGETATIU

El creixement vegetatiu de la població oscil·la d’acord amb una sèrie de factors. Aquests factorssón dos fonamentalment: la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Repassa en el llibre de text les fórmules que corresponen a aquestes taxes.

La diferència entre les taxes anuals de natalitat i de mortalitat és el creixement vegetatiu de la població. La taxa de creixement vegetatiu

es pot expressar indistintament en tants per cent (%) o en tants per mil (‰).

Si la taxa de natalitat és més gran que la taxade mortalitat, la taxa serà positiva, però si és al contrari, aleshores obtindrem una taxa de creixement vegetatiu negativa, la qual cosasignifica que la població no sols no creix, sinó que decreix.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 269


REFORÇ

COMPARAR L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ PER EDATSFITXA 315

NOM: CURS: DATA:

A partir de les dades següents i amb l’ajuda de l’exemple, completa la taula.1

Observa la taula i respon en el quadern.

• Quines diferències hi ha entre Itàlia i Libèria quant a l’estructura de la població per edats? Quin grup d’edat –jove, adult, vell– és el més nombrós en cada cas? Quin és el país jove? I el país vell?

• Quins problemes han d’afrontar els països joves? I els països vells?

• Quin tipus de política demogràfica creus que posaran en pràctica els governs? Per què?

• Com creus que són les taxes de fecunditat a Itàlia? I a Libèria?

• La taxa de mortalitat d’Itàlia és del 10 ‰ i la de Libèria del 18 ‰. Què creus que passarà en el futur en aquests dos països? Raona la resposta.

• Creus que el nivell de desenvolupament influeix en l’estructura per edat d’aquests països? Explica per què.

2

RESOL

Itàlia

Libèria

8.141.091 14

Població

0-14 anys

GRUPS D’EDAT

15-64 anys 65 i més anys

% sobreel total

Població% sobreel total

Població% sobreel total

0-4 2.679.027 605.392

5-9 2.663.238 469.891

10-14 2.798.826 366.508

15-19 2.833.223 352.933

20-24 3.235.007 299.785

25-29 4.210.347 248.547

30-34 4.791.546 194.367

35-39 4.928.337 159.454

40-44 4.405.888 137.046

45-49 3.910.515 118.422

50-54 3.748.487 100.383

55-59 3.538.444 82.778

60-64 3.361.495 63.327

65-69 3.088.598 45.891

70-74 2.791.359 30.857

75-79 2.303.485 20.079

80+ 2.710.531 21.516

Total 57.998.353

ITÀLIA LIBÈRIA

3.317.176 Per conéixer la població d’Itàlia de 0 a 14 anysd’edat, tant en termes absoluts com en percentatgesobre la població total (termes relatius).

1. Se suma la població de 0 a 14 anys per obtindre la població total de joves a Itàlia.

2.679.027 � 2.663.238 � 2.798.826 �8.141.091

2. Per a obtindre el percentatge, necessitem la població total d’Itàlia i després fem la següentregla de tres:

57.998.353 ⎯⎯⎯→ 100 %8.141.091 ⎯⎯⎯→ x %

x � � 14 %

I així obtenim el percentatge de població de 0 a 14 anys d’Itàlia.

8.141.091 � 100��

57.998.353

EXEMPLE RESOLT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 270


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

CONSTRUIR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓFITXA 325

NOM: CURS: DATA:

Construeix la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005.

• Obtín les dades. El nombre de persones per grups i edats que hi havia al Japó en 2005 el pots obtindreen la pàgina www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=JA.

• Elabora una taula de dades.

a) Distribueix els habitants per sexes i per grups d’edat en trams de 5 anys.

b) Calcula el percentatge (%) de població per edats i per sexe: multiplica el valor de cada grup d’edat i sexe per 100 i divideix-lo entre la població total. Anota aquestes dades en la taula.

• Construeix la piràmide.

a) Agafa un paper quadriculat i dibuixa-hi dues línies horitzontals separades un centímetre. Traça-hi també dues línies perpendiculars a les anteriors.

b) L’espai que hi ha a l’esquerra es reserva per representar les dades dels homes; l’espai de la dreta, per a les dades de les dones.

c) En els eixos horitzontals, escriu els efectius de població en percentatges (%) que has calculat, i en els eixos verticals, els grups d’edat.

d) Trasllada les dades percentuals de la taula al gràfic i dibuixa una barra en cada grup d’edat i per a cada un dels sexes.

1

RESOL

La piràmide de població és un gràfic que representa l’estructura de la població per edatsi sexes. En aquesta fitxa construirem la piràmide del Japó corresponent a l’any 2005.

GRUPS D’EDAT

Població (en milers)

Població (en %)


Població (en %)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 > 75 TOTAL

HOM

ESDO

NES

75 i més

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

EDAT

10 8 6 4 2 0 0en % 2 4 6 8 10

Homes Dones

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 271


REFORÇ

INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓFITXA 335

NOM: CURS: DATA:

Aquesta fitxa et proposa una sèrie de passos que has de seguir a l’hora d’interpretar una piràmide de població.

Interpreta la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005 que has dibuixat en la fitxa anterior.

• La forma de la piràmide.

a) Quina forma té la piràmide que has dibuixat: de pagoda o de tonell?

b) Com té la base: més ampla o més estreta que el centre? Quina relació té aquest aspecte amb la fecunditat?

• Els grups d’edat i sexe.

a) Com són els grups de població vella, nombrosos o reduïts?

b) Hi ha un nombre de persones aproximadament igual en els grups d’edats joves i adults?

c) Creus que la població del Japó és jove? Per què?

d) Quin és més gran, el nombre d’homes vells o el de dones velles?

e) Hi ha cap diferència entre la població del sexe masculí i la del femení?

• Aspectes del passat.

a) Les persones que van viure la Segona Guerra Mundial (1939-1945) són en l’actualitat població vella. Es percep en la piràmide la pèrdua d’homes que va suposar aquesta guerra?

b) Creus que entre els anys 1947 i 1949 hi hagué una explosió demogràfica o baby boomal Japó? Per què?

1

RESOL

CONSELLS PER A INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ

Per a interpretar una piràmide convé recordar abansdos aspectes:

• Es considera població jove els grups compresosentre 0-14 anys; població adulta, els grupscompresos entre 15-64 anys; i població vella, els grups de 65 i més anys.

• Es considera que un país és jove quan hi ha trespersones que no arriben als 20 anys per cadadues que sobrepassen els 60 anys.

• En canvi, es considera que un país és vell quan hi ha tres persones majors de 60 anys per cadadues que no arriben als 20 anys.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 272


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

CONSTRUIR I COMPARAR PIRÀMIDES DE POBLACIÓFITXA 345

NOM: CURS: DATA:

Construeix en el quadern les següents piràmides de població i compara-les. Descriu si corresponen a unpaís jove o a un d’envellit, i explica com s’hi distribueix la població per edats i sexes.

1

RESOL

PIRÀMIDE DE FRANÇA

PIRÀMIDE DE SIERRA LEONE

GRUPS D’EDAT


Població (en %)


Població (en %)

0-4

1.944

6,6

1.848

6,0

5-9

1.856

6,3

1.767

5,7

10-14

1.924

6,6

1.834

6,0

15-19

1.954

6,7

1.869

6,1

20-24

2.009

6,8

1.924

6,2

25-29

1.980

6,7

1.906

6,2

30-34

2.234

7,6

2.181

7,1

35-39

2.154

7,3

2.166

7,0

40-44

2.119

7,2

2.165

7,0

45-49

2.071

7,1

2.131

6,9

50-54

2.088

7,1

2.127

6,9

55-59

1.745

5,9

1.776

5,8

60-64

1.262

4,3

1.333

4,3

65-69

1.208

4,1

1.388

4,5

70-74

1.100

3,7

1.406

4,6

75-79

848

2.9

1.254

4,1

�80

849

2,9

1.745

5,7

HOM

ESDO

NES

GRUPS D’EDAT


Població (en %)


Població (en %)

0-4

496

17,9

507

17,1

5-9

413

14,9

433

14,6

10-14

349

12,6

369

12,5

15-19

284

10,3

302

10,2

20-24

234

8,5

250

8,5

25-29

203

7,3

218

7,4

30-34

177

6,4

191

6,5

35-39

145

5,3

158

5,3

40-44

100

3,6

104

3,5

45-49

82

3,0

92

3,1

50-54

75

2,7

95

3,2

55-59

63

2,3

80

2,7

60-64

53

1,9

62

2,1

65-69

39

1,4

44

1,5

70-74

26

0,9

26

0,9

75-79

15

0,5

15

0,5

�80

8

0,3

8

0,3

HOM

ESDO

NES

París

FRANÇA

Freetown

SIERRALEONE

75 i més

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

EDAT

5 4 3 2 1 0 0en % 1 2 3 4 56 6

Homes Dones

75 i més

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

EDAT

15 12 9 6 3 0 0en % 3 6 9 12 1518 18

Homes DonesFrança Sierra Leone

7 7

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 273


AMPLIACIÓ

UTILITZAR L’INTERNATIONAL DATA BASE (IDB)FITXA 355

NOM: CURS: DATA:

U.S. Census Bureau és l’oficina censal dels Estats Units. Un dels seus departaments ésl’International Data Base (IDB), que publica, periòdicament i de forma gratuïta, dades estadístiquessobre la població dels països del món. El seu web està reconegut mundialment com a líder de subministrament d’informació objectiva i veraç sobre la població i les seues tendències.

Entra en: http://www.census.gov/ipc/www/idbnew.html

1) International Data Base (IDB)

Observem en la pàgina seleccionada l’última data en què s’han actualitzatles dades que consultarem. En aquesta captura, el 17 de juliol de l’any2003.

Tot seguit es faciliten nombrosos enllaços, però ens centrarem en tres d’aquests.

2) Selecciona: Summary Demographic Data

Ofereix informació sobre dades demogràfiques de tots els països del món.Per exemple, si volem conéixer dades sobre la població a Alemanya:

• Busquem en la llista de països Germany i enviem la consulta.

• En pocs segons, apareixen les dades demogràfiques d’Alemanya: taxes de natalitat, mortalitat, creixement vegetatiu, mortalitat infantil,esperança de vida i fecunditat. Després, ens mostra una evolució de la població total d’Alemanya des de 1950 fins al dia de l’actualització. En molts casos, l’IDB fa valoracions sobre el futur de la població del país sol·licitat.

• Finalment, apareixen les dades per sexe i edat de l’any de l’últim cens i es mostra una piràmide de població amb aquestes dades, així com una piràmide amb la població avaluada en 2050.

3) Selecciona: Countries Ranked by Total Population

Permet conéixer de manera ordenada, i des de l’any 1950, el rànquingdels països més poblats de la Terra.

Per exemple, si volem conéixer el rànquing mundial dels 10 països més poblats del món l’any 2003:

• En el primer quadre, escrivim la data, en aquest cas 2003.

• Després fem clic en: top 10 countries perquè només volem saber els 10 primers països (si volem conéixer els 50 més poblats haurem de clicar sobre top 50); i si volem ordenar tots els països del món en aquest any, premem All.

• Enviem la consulta i, en pocs segons, apareix el llistat.

4) Selecciona: World Population Information

Mostra les dades demogràfiques del món des de 1950: evolució, taxes,esdeveniments anuals, estimacions, etc.

Podem conéixer l’evolució de la població mundial des de 1950 fins a l’any 2050 en World Population: 1950 to 2050 i l’evolució de les taxes de creixement mundial en World Population Growth Rates: 1950 to 2050.

PROCEDIMENT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 274


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELABORAR UN MAPA DE POBLACIÓ DEL MÓNFITXA 366

NOM: CURS: DATA:

Amb l’ajuda del llibre de text completa el següent mapa de la distribució de la població al món.


• Escriu-hi el nom de les grans concentracions de població del món. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules.

• Escriu-hi el nom dels principals deserts, selves, serralades i rius. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules.

• Retola-hi els oceans. Utilitza bolígraf blau.

Observa el mapa que has elaborat i fes una síntesi de les àrees més poblades per continents.

• A Àfrica: La població s’hi distribueix de manera molt desigual. Les zones més poblades es troben prop de la costa i al voltant de les grans conques fluvials. Per contra, les zones menys poblades són les selves de l’interior i els deserts.

• A Àsia:

• A Amèrica:

• A Europa:

• A Oceania:

2

1

RESOL

200

500

1.000

2.000

4.000

metresALTIMETRIA

0

Taronja

Roig

Groc

Resta de regions

Regions més habitades

Regions deshabitadeso molt poc poblades

832613 _ 0239-0342.qxd 13/6/07 16:06 Página 275


REFORÇ

ELABORAR EL MAPA DELS MOVIMENTS MIGRATORISFITXA 376

NOM: CURS: DATA:

Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa dels grans moviments migratoris actuals.

• Escriu-hi el nom dels principals països i regions d’eixida de població. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules.

• Escriu-hi el nom dels principals països i regions que reben immigrants. Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules.

• Traça-hi fletxes que indiquen el sentit dels fluxos migratoris més importants.


1

Observa el mapa que has elaborat i respon.

• Quins són hui dia els països d’origen de la majoria dels immigrants? Cap on es dirigeixen?

• Quina creus que és la principal causa dels grans moviments migratoris actuals? Per què?

• Quins altres factors provoquen desplaçaments massius de població? Justifica la resposta a partir del mapa.

Imagina que ets un immigrant que acaba d’arribar a Espanya. Explica els problemes que hasd’afrontar.

3

2

RESOL

OCEÀ

ÍNDIC

OCEÀATLÀNTIC

O C E ÀP A C Í F I C

OCEÀPACÍFIC

O C E ÀG L A C I A L A N T À R T I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

Fluxos migratorismés importantsVerd Països i regions

que reben immigrantsRoig Països i regionsd’eixida de població Verd

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 276


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELS REFUGIATSFITXA 386

NOM: CURS: DATA:

Una de les catàstrofes humanes que provoquen les guerres són els refugiats. De la seua atencióes fa càrrec l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Observa la taula 1. Elabora un mapa de l’origen i de la distribució dels refugiats al món.

• Pinta els països d’origen dels refugiats en verd i els d’asil en roig.

• Dibuixa una fletxa que unisca cada país d’eixida amb la destinació de la població refugiada.

Observa les taules i respon.

• Com ha evolucionat el nombre de refugiats en els darrers 25 anys? A quines regions n’hi ha més?

• Per què els palestins no s’han inclòs en la taula 1?

2

1

RESOL

Taula 1. POBLACIONS MÉS GRANS DE REFUGIATS* (2002)

País d’origen RefugiatsPaís d’asil

Afganistan

Burundi

Sudan

Angola

Somàlia

R. D. del Congo

Iraq

Bòsnia i Hercegovina

Vietnam

Pakistan / Iran

Tanzània / R. D. del Congo

Uganda / Etiòpia / R. D. del Congo / Kenya / Rep. Centreafricana

Zàmbia / R. D. del Congo / Namíbia / Congo

Kenya / Iemen / Etiòpia / Regne Unit / EUA / Djibouti

Tanzània / Congo / Zàmbia / Burundi / Rwanda

Iran / Alemanya / Països Baixos / Suècia

Sèrbia / Montenegro / EUA / Suècia / Dinamarca / Països Baixos

Xina / EUA

2.481.000

574.000

505.200

433.000

429.000

415.000

401.000

372.000

348.000

Any Refugiats

1980

1985

1990

1995

2000

2001

2002

08.439.000

11.844.000

17.370.000

14.860.600

21.800.300

19.761.000

20.556.700

* En aquesta llista només es consideren els refugiats que han eixit d’algun estat, no aquells que pertanyen a pobles sense estat. És el cas dels palestins, que sumen més de 4 milions de refugiats, dels quals es fa càrrec la UNRWA.

Taula 2. VALORACIÓ DEL NOMBRE DE REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES NACIONS UNIDES (ACNUR) A 1 DE GENER DE 2003

Àsia

Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud i Central

Oceania

Total

9.378.917

4.403.921

4.593.199

1.061.199

1.050.288

69.206

20.556.781

Font: http://www.unhcr.org Font: http://www.unhcr.org

Taula 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES NACIONS UNIDES (ACNUR) ENTRE 1980-2002

Regió Refugiats

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 277


AMPLIACIÓ

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS EN EL CINEFITXA 396

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que reflexiones sobre les causes i les conseqüències de l’emigració de persones sense mitjans des de països en via de desenvolupament fins a països desenvolupats a través de diverses pel·lícules.

Intenta veure alguna de les pel·lícules proposades. Reflexiona sobre el tema i contesta les qüestions següents.

• Què en penses, de la immigració? Quines experiències t’han portat a aquesta opinió? Has conegut algun immigrant o ets un immigrant?

• Per què creus que cada vegada més immigrants il·legals vénen al nostre país, tot i saber queés molt probable que els expulsen? Què penses que guanyen i perden quan emigren?

• Imagina per un moment que hagueres d’emigrar. Com et sentiries? Seria fàcil? Què faries per integrar-te i aconseguir amics i quina trobes que seria la resposta que rebries?

1

RESOL

Lamerica, dirigida per Gianni Amelio (1994)

En un to quasi documental, la pel·lícula mostra la desesperació dels albanesos,població empobrida, que després de la caiguda del comunisme en 1991 emigren a la Itàlia veïna, on esperen trobar el paradís del capitalisme i la modernitat que la televisió els ha mostrat. Però allà són víctimes dels abusos d’empresarisdesaprensius. «Lamerica» és l’expressió utilitzada pels emigrants italians que a la primeria del segle passat intentaven eixir de la pobresa emigrant al Nou Món (els Estats Units d’Amèrica). «Lamerica» de hui és Itàlia per als albanesos, peròtambé Alemanya per als turcs, Espanya per als marroquins, etc., un lloc idealitzat on arriben persones desesperades que busquen una vida millor i on no troben sinódificultats i penalitats.

In this world, dirigida per Michael Winterbottom (2002)

Aquesta pel·lícula és un llarg i dur viatge des d’un dels camps de refugiats afganesosexistents al Pakistan fins a Londres. Dos joves decideixen embarcar-se en una aventuraque s’inicia amb esperança, però es troben amb un recorregut ple d’obstacles tantgeogràfics com humans: passen hores amagats entre la mercaderia d’un camió, davalldel qual viatgen, aguanten tempestats, creuen una muntanya nevada en plena nit,s’enfronten amb traficants, persones sense escrúpols, estafadors i l’aprensió delsdepartaments d’immigració. Tot per arribar al món de les oportunitats i trobar unarealitat que, malgrat les seues dificultats, és millor que la que vivien als seus llocsd’origen, però molt difícil de mantindre quan cada minut tenen darrere seu el perill de l’expulsió.

Lluny, dirigida per André Techiné (2001)

Lluny ens mostra la possibilitat de convivència en tolerància de diverses nacionalitats i races, i ens fa veure que les diferències de costums o religió no han d’implicar necessàriament l’odi entre les persones, a mésd’ensenyar-nos com pot ser la vida d’una persona que creua o intenta creuar les fronteres europees. Said, el protagonista, és un xic que, per a poder sobreviure a Tànger, ha hagut d’emprar tot el seu enginy i les seueshabilitats, i fins i tot arriba a relacionar-se amb el tràfic de drogues i d’immigrants. Un dia es decideix a creuaril·legalment la frontera d’Espanya amb l’ajuda d’un amic francés. Said és, doncs, un més dels qui provenl’aventura, fatal a vegades, d’arribar a Europa de manera il·legal.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 278


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURAFITXA 406

NOM: CURS: DATA:

La literatura i el cine han contribuït de manera important a reflectir les relacions entre majories i minories culturals. En aquesta fitxa es recomanen algunes obres en què, des de diferents puntsde vista, s’analitza el tema de la multiculturalitat.

Llig el llibre que et recomanem o veges alguna de les pel·lícules proposades i fes les activitats.

• Resumeix l’argument.

• Quines cultures hi conviuen? Quines característiques coneixes de cada una a través del llibre o la pel·lícula?

• Com és la convivència entre les distintes cultures que hi ixen?

• Si hagueres d’escriure un llibre o realitzar una pel·lícula sobre la multiculturalitat, quin en seria l’argument i on s’ambientaria la història?

1

RESOL

• Ramón J. Sender, La tesis de Nancy (1968)

La novel·la relata, a través de les cartes que escriu la protagonista, l’experiènciad’una jove nord-americana quearriba a Sevilla per ampliar elsseus estudis i realitzar una tesidoctoral.

• Orient és Orient, de DamienO’Donnell (1999)

Ambientada en els anyssetanta, narra els problemesd’una família pakistanesainstal·lada a Anglaterra; entre el pare, conservador de lestradicions del seu país d’origen, i els seus set fills, que prefereixen la modernitatoccidental.

• La meua família, dirigidaper Gregory Nava (1995)

Conta la història de tresgeneracions d’una famíliad’immigrants mexicansinstal·lats a Los Angeles quetracten d’integrar-se en lasocietat nord-americana.

• Vull ser com Beckham,dirigida per GurinderChadha (2002)

Planteja els problemes quesorgeixen en una família índiainstal·lada a Londres, ques’entossudeix a educar la fillade forma tradicional.

• La boda del monsó, de Mira Nair (2001)

La pel·lícula, centrada en l’organització d’una boda a Delhi, mostra l’enfrontamenten la societat índia entre elsdefensors de les tradicions i els partidaris de lamodernitat.

• Saïd, dirigida per LlorençSoler (1998)

Basada en la novel·la de JosepLoman, reflecteix les durescondicions de vida d’un jove marroquí que arriba a Barcelona.

LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURA

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 279


REFORÇ

UN TEXT SOBRE PROBLEMES DEMOGRÀFICS ESPANYOLSFITXA 417

NOM: CURS: DATA:

A partir de l’anàlisi de la notícia següent, pots estudiar la caiguda de la natalitat, el descens poblacional, el problema de l’envelliment i l’augment de la immigració que experimenten hui dia els països desenvolupats, en aquest cas Espanya.

Llig atentament la notícia i fes les activitats.

Explica el significat dels conceptes que hi ha subratllats en el text.

Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les afirmacions falses en vertaderes.

Imagina que has d’explicar la notícia a un company. Escriu-la amb paraules teues perquè sigamés fàcil de comprendre.

Respon breument en el quadern a aquestes preguntes.

• Quines són les principals idees que recull el text?

• Pots relacionar aquestes idees amb algun corrent demogràfic actual? Amb quin?

4

3

2

1

RESOL

La població basca creix.

Han augmentat els naixements, però també mor més gent.

Hi ha hagut més emigració que immigració.

El nombre més elevat d’immigrants són iberoamericans.

V F

Malgrat que en 2001 es va constatar un increment en el nombre de naixements, també va haver-hi un envelliment de la població.

«La Comunitat Autònoma Basca encara és “lluny” del creixement vegetatiu de signe positiu, per tant l’augment poblacional tindrà lloc per la immigració, segons que va afirmar ahir a Bilbao el viceconseller d’Economia, Pressupostos i Control Econòmic, Manu Urquijo.

Urquijo va assenyalar que, “a pesar que l’últimadada disponible, referida a 2001, indica unincrement en el nombre de naixements, es dóna,alhora, un progressiu envelliment de la poblaciói ens trobem encara lluny de poder parlar

d’un creixement vegetatiu positiu, per la qual cosa en un futur pròxim l’increment poblacional es produirà a causa dels moviments migratoris”.

En aquesta mateixa línia, el director general del’EUSTAT, Josu Iradi, va dir que, tot i les taxes de natalitat “es recuperen” amb petits creixementsen el nombre de naixements, les taxes de mortalitattambé van incrementant-se, per l’efecte del mateixenvelliment de la població, per això el creixementvegetatiu [...] “no serà positiu en alguns anys i el creixement de la població es generarà per la immigració”.

Iradi va afegir que, en 2000, aquest saldo migratoriva ser positiu per primera vegada des de fa 25 anys i que les majors taxes d’estrangers corresponen en aquest moment a ciutadans sud-americans,procedents de països com l’Equador, el Perú o Colòmbia.»

Deia, 14 de març de 2003

DAVANT LA FALTA DE NAIXEMENTS, L’AUGMENT DE LA POBLACIÓVINDRÀ DE LA IMMIGRACIÓ

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 280


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

FONTS DEMOGRÀFIQUES: L’ESTUDI DE LA FAMÍLIAFITXA 427

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que faces una breu reconstrucció de les teues arrels genealògiquesaturant-te en alguns trets dels teus antecessors, de manera que pugues establir determinadesconclusions sobre l’evolució experimentada per la teua família en les últimes generacions.

Completa cada quadre amb la informació corresponent. 1

Observa amb cura el resultat i elabora un informe sobre la teua família, tenint en compteels diferents aspectes que has estudiat en aquest tema. Pots ampliar-lo fins als teus besavis.

2

RESOL

Avi patern

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

Àvia paterna

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

Pare

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

Jo

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Mare

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

Avi matern

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

Àvia materna

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

Professió:

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 281


REFORÇ

LA TAXA DE FECUNDITAT A ESPANYAFITXA 437

NOM: CURS: DATA:

Aquesta fitxa té per objectiu treballar amb la taxa de fecunditat general a les diferents comunitats autònomes espanyoles.

A partir de les dades següents, calcula la TFG per comunitats i ciutats autònomes a Espanya en l’any 1999.

1

RESOL

Nre. de nascutsNre. de dones

entre 15 i 49 anysTFG

Andalusia

Aragó

P. d’Astúries

Illes Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Catalunya

C. Valenciana

Extremadura

Galícia

C. de Madrid

R. de Múrcia

C. F. de Navarra

País Basc

La Rioja

Ceuta

Melilla

78.768

9.568

6.547

8.848

18.790

4.021

17.328

16.756

59.616

38.764

10.070

18.784

51.981

13.099

5.122

16.791

2.275

1.020

1.036

1.901.307

281.739

269.170

189.896

442.068

137.013

601.675

414.030

1.544.589

1.030.649

264.177

681.785

1.343.046

290.170

135.098

539.714

64.350

17.120

17.641

TAXA DE FECUNDITAT GENERAL (TFG)El concepte de fecunditat posa en relació el nombre de nascuts amb la possibilitat concreta de procreació. Per a mesurar aquest concepte hi ha diverses taxes, entre les quals hi ha la taxa de fecunditat general (TFG).

La taxa de fecunditat general expressa la relació de nascuts per cada 1.000 dones en edat de procrear(aquesta edat està establida entre els 15 i els 49 anys).

La fórmula és la que segueix:

TFG � � 1.000Nombre de nascuts

��Nombre de dones entre 15 i 49 anys

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 282


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

LA POBLACIÓ A ALEMANYAFITXA 447

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem aprendre a utilitzar informació demogràfica per a analitzar les principals dades de població d’un cas específic, el d’Alemanya en concret.

Amb les dades d’aquesta fitxa i les que trobes en http://www.census.gov/ipc/www/idbsum.html, completa la fitxa següent sobre la població d’Alemanya.

Anota en el quadern.

• Com és l’estructura de la població per sectors de l’activitat econòmica.

• Com és l’estructura de la població per sexe i edat. Pots consultar www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM

Fes les activitats.

• Indica quin percentatge de la població és rural i quin és urbà.

• Observa el mapa i assenyala-hi quines són les zones més poblades.

• Enumera les ciutats principals.

Consulta www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM i fes les activitats.

• Analitza com ha canviat la població alemanya des de 1950.

• Valora com evolucionarà en el futur.

4

3

2

1

RESOL

Població total:

Densitat:

Taxa de natalitat:

Taxa de mortalitat:

Creixement vegetatiu:

Mortalitat infantil:

Esperança de vida:

Fecunditat:

Situació

Població total

Superfície

PIB per habitant

Població activa per sectors

Població rural/urbana

Situada a l’Europa central, limita: al N, amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l’E, amb Polònia, la República Txeca i Àustria; al S,amb Àustria i Suïssa; i a l’O, amb França,Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

82.100.000 hab.

350.261 km2

26.600 dòlars

Agricultura, 2,8 %; indústria, 33,4 %; serveis, 63,8 %

86 % urbana i 14 % rural

DADES SOBRE ALEMANYA

Halle

Berlín

DresdenLeipzig

Bielefeld

DortmundBochum

EssenWuppertal

ColòniaDüsseldorf

Frankfurt

Mannheim

Stuttgart

Nuremberg

Munic

Hamburg

Bremen

Hannover

Duisburg

DENSITATDE POBLACIÓ

Més de 500

De 200 a 500

Menys de 25

De 25 a 100

De 100 a 200

(en habitants per km2)

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 283


AMPLIACIÓ

LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOLFITXA 457

NOM: CURS: DATA:

Des de l’entrada en la Unió Europea en l’any 1986, Espanya s’ha convertit en un país receptor d’immigrants, procedents sobretot de països subdesenvolupats. Actualment, molts d’aquests immigrants es troben en una situació il·legal i s’han convertit en allò que anomenem «sense papers».

Intenta veure alguna de les pel·lícules que t’hem proposat i fes les activitats.

• Resumeix la història. Explica quins aspectes de la pel·lícula i de la forma en què està contada t’han cridat més l’atenció.

• Per què creus que últimament a Espanya es fan pel·lícules amb aquesta temàtica?

• Si hagueres de fer una pel·lícula sobre la immigració, quin argument triaries? Per què?

1

RESOL

LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOL

• Las cartas de Alou, dirigida per Montxo Armendáriz (1990)El protagonista és un jove senegalés de raça negra que arriba a Espanya de formail·legal per buscar-hi faena. Alou escriu cartes a la seua família en què conta les seues incidències: li furten les pertinences, treballa com a venedor ambulant,s’enamora d’una dona espanyola tot i els problemes racials que mostra el pare d’ella, etc. Mentre legalitza la situació, la policia l’expulsa i reinicia el camí de tornada.

• Cosas que dejé en La Habana, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón (1997)

La pel·lícula narra la vida de tres germanes cubanes que arriben a Madrid on busquen un futur millor. La seua tia, que viu a Espanya, les guia en la nova vida social que se’ls obri al davant.

• Flores de otro mundo, dirigida per Icíar Bollaín (1999)Patricia, dominicana, busca una llar i una seguretat econòmica que la seua situacióil·legal a Madrid no li permeten aconseguir. Milady, nascuda a l’Havana, té 20 anys i el món per recórrer. Marirrosi, de Bilbao, té faena, casa i la soledat més absoluta.Com la soledat que comparteixen Alfonso, Damián i Carmelo, homes de Santa Eulalia, un poble sense dones casadores ni futur. Una festa de solterspermet la trobada de les unes amb els altres i el començament d’aquesta històriaagredolça de convivències a vegades impossibles.

La immigració és un tema que no s’ha dut al cine espanyol fins ben entrats els anys huitanta del segle passat,quan Espanya va començar a convertir-se en un país d’immigrants. Abans, moltes pel·lícules tractaven sobreel tema de l’emigració i l’exili, que és el que vivia la societat espanyola aleshores.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 284


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

LA POBLACIÓ EN INTERNETFITXA 467

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa es mostren diverses adreces que corresponen a les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació demogràfica veraç, tant de caràcter estadístic com d’anàlisi sobre la població mundial, per regions i països.

• Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://ww.acnur.org• Banc Mundial: http://www.bancomundial.org• Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP): http://www.unfpa.org• Institut National d’Études Demographiques (INED): http://www.ined.fr• ORC Macro El Programa d’Enquestes de Demografia i Salut (DHS): http://www.measuredhs.com• Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://www.iom.int• Population Council: http://www.popcouncil.org

i http://www.popcouncil.org/espanol/espanol.html• Population Information Program (PIP): http://www.jhuccp.org/popline/• Statistics Canada: http://www.statcan.ca• United Nations Population Division: http://www.un.org/popin/• United Nations Statistics Division: http://www.un.org/Depts/unsd/statdiv.htm• U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/ipc/www/

ADRECES INTERNACIONALS

• Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es

• Institut Nacional d’Estadística (INE). Cens d’Espanya de l’any 2001: http://www.ine.es/censo2001/pobcen01menu.htm

• Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica

• Institut Aragonés d’Estadística: http://www.portal.aragob.es/

• Institut Balear d’Estadística (IBAE): http://www.caib.es/ibae/ibae.htm

• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/

• Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/

• Junta de Castella i Lleó. Conselleria d’Hisenda: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio

• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/

• Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/

• Junta d’Extremadura. Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç:http://www.juntaex.es/consejerias/eic/home.html

• Institut Gallec d’Estadística (IGE): http://www.ige.xunta.es/

• Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/

• Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/

• Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/

• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/

• Govern de La Rioja. Conselleria d’Hisenda i Economia:http://www.larioja.org/web/centrales/economia/estadisticas.htm

ADRECES NACIONALS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 285


REFORÇ

CONCEPTES ECONÒMICSFITXA 478

NOM: CURS: DATA:

Las activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat reforçar alguns dels conceptes econòmics d’ús més freqüent.

Assenyala amb una X la resposta correcta.

• Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país i el dividim entre els habitants d’aquest país, el resultat que obtenim és:

Producte interior brut. Deute extern.

Renda per càpita. Despeses socials.

• Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país, el resultat que obtenim és:



• Si sumem el total dels diners que un país deu a les organitzacions internacionals que li han prestat diners, el resultat que obtenim és:



• Si sumem el total dels diners que un país destina, entre altres coses, a educació, sanitat i atenció a la tercera edat, el resultat és:



Completa el text amb els conceptes de l’activitat anterior.

Si la d’un país supera els 10.000 € anuals, podem dir que es tracta d’un país desenvolupat, ja que té un elevat. D’aquesta manera pot destinar a part del seu pressupost i augmentar així el nivell de vida dels ciutadans, ja que no ha de destinar part d’aquests ingressos a pagar el .

2

1

RESOL

Uneix cada concepte amb la definició corresponent.3

a) Tot allò que un país compra fora de les seues fronteres.

b) Impost que han de pagar els productes que arriben d’un país estranger.

c) Tot allò que un país ven a l’exterior.

d) Bosses de pobresa i malnutrició als països rics.

e) Consum excessiu i indiscriminat.

f) Ajuda econòmica que un país atorga als seus productes perquè mantinguen un preu competitiu davant els productesexteriors.

1) Aranzel.

2) Subsidi.

3) Importació.

4) Exportació.

5) Consumisme.

6) Quart Món.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 286


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

INDICADORS DE L’ACTIVITAT ECONÒMICAFITXA 488

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem repassar les dues mesures més importants de l’activitat econòmicad’un territori: el producte interior brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB).

Assenyala les afirmacions que siguen falses i després revisa-les perquè siguen vertaderes.

El PIB i el PNB mesuren la riquesa generada en un país durant un període de temps específic,normalment un any, però no mesuren la riquesa total d’aquest país (els recursos naturals, les indústries, les universitats, etc.).

En el PIB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa espanyola al Regne Unit.

En el PNB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa anglesa a Espanya.

El PIB i el PNB s’usen per a comparar el nivell de benestar de diferents països. Així, en principi, el país amb un PIB o PNB més alt és el que té major benestar. Tanmateix,per a mesurar amb més precisió el benestar que hi ha en un país, cal relacionar el PIB o el PNB amb la seua població.

1

RESOL

Hi ha grans diferències entre uns països i altresrespecte a la seua capacitat de creixementeconòmic, és a dir, de produir béns –aliments, manufactures o habitatges, per exemple–i serveis, com ara educació, oci o assistènciasanitària.

Hi ha nombrosos indicadors per a mesurar el potencial productiu d’un país. Entre els mésutilitzats es troben el producte interior brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB).

• El producte interior brut és el valor total dels béns i serveis produïts dins les fronteres d’un país durant un període de temps determinat,generalment un any.

• El producte nacional brut és el valor de la producció de les empreses d’un país, al seu territori i també fora d’aquest, durant un període de temps específic, normalment un any.

Aquestes dues mesures (el PIB i el PNB) són lesmés importants de l’activitat econòmica d’un país.

Però cal aclarir alguns aspectes. A tots els països, alguns dels factors de producció són propietat d’estrangers; per tant, part dels ingressos que s’hi generen els pertanyen.

• El PIB mesura l’ingrés dels factors de producciódins les fronteres d’un estat, sense importar quipercep l’ingrés.

• El PNB, per contra, mesura l’ingrés que perceben els residents nacionals, senseimportar si l’ingrés prové de la producció interna o de la producció exterior.

Així, per exemple, el PNB d’Espanya seria igual al PIB d’Espanya, més els ingressos dels espanyols a l’exterior, menys els ingressos dels estrangers dins Espanya.

Si els valors absoluts del PNB i del PIB es divideixenentre la població que viu en aquest país, s’obtenenel PNB per habitant i el PIB per habitant, que sónuna primera aproximació al nivell de vida queposseeixen els ciutadans.

En termes convencionals, i amb la idea d’establir el grau de cohesió entre distints territoris o estats,s’ha començat a utilitzar el producte interior brutper habitant en termes d’unitat de poder adquisitiu(UPA), com a indicador clau per a avaluar el nivellde desenvolupament econòmic. Aquest indicadors’utilitza concretament en l’àmbit comunitari, ja que ens permet avaluar amb molta rapidesa les disparitats regionals o estatals existents a la Unió Europea.

EL PRODUCTE INTERIOR BRUT I EL PRODUCTE NACIONAL BRUT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 287


AMPLIACIÓ

UTILITZAR L’INEbaseFITXA 498

NOM: CURS: DATA:

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) és l’organisme encarregat de l’activitat estadística pública a Espanya. L’INEbase és el sistema que utilitza l’INE per a emmagatzemar i organitzar la informació estadística en Internet, informació que està sempre actualitzada.

Busca en INEbase totes les dades que pugues recollir sobre la Comunitat Valenciana (població, economia, trets socials i culturals…) i fes-hi una fitxa.

1

RESOL

Entra en:

1) Selecciona: INEbase

En la pàgina seleccionada observem tota la informació estadística agrupada per grans temes: entorn físic, medi físic, demografia i població, societat, economia, ciència i tecnologia, agricultura, indústria, serveis, etc.

2) Busca la informació concreta que desitges en l’ampli menú que es desplega en la pàgina.

Per exemple, si vols conéixer dades sobre la població, busca en aquesta relació de grans temes i selecciona Demografia i Població. En aquest apartat s’ofereixen una sèrie d’enllaços sobre qüestions demogràfiques. Clica, per exemple, en Censos de Població i Habitatges 2001, per a conéixer la població que resideix hui dia a Espanya, qualsevol que siga l’escala que t’interesse: estatal, autonòmica, provincial i/o municipal.

En canvi, si selecciones l’apartat Societat, apareixen una sèrie d’enllaços. Clica, per exemple, en Mercat laboral, i aleshores podràs conéixer, entre altres qüestions, les dades de l’última Enquesta sobre població activa (EPA), no sols en l’àmbit estatal, sinó també detallats en l’autonòmic i provincial.

http://www.ine.es

PROCEDIMENT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 288


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ANALITZAR EL PES DEL TELETREBALL A LA UE A TRAVÉS D’INTERNETFITXA 508

NOM: CURS: DATA:

En l’època de la revolució industrial, la població es concentrava al voltant de les fàbriques.En canvi, en l’actual era de la informació, el treball comença a seguir les persones. Els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació fan que hui dia siga possible el teletreball, és a dir, l’execució de determinades activitats professionals sense la presència física del treballador a l’empresa.

El projecte EcaTT s’encarrega del seguiment del teletreball en 10 dels estats membres de la Unió Europea: Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Espanya, Suècia, Finlàndia,Dinamarca, els Països Baixos i Irlanda.

Consulta les dades i fes les activitats.

Contesta les qüestions següents.

• Quants teletreballadors hi ha actualment en aquests països? Quants es calcula que n’hi ha a tota la UnióEuropea? A quins països hi ha més teletreballadors? Quants n’hi ha a Espanya?

• Quantes persones teletreballen de forma regular? Quantes ho fan de forma ocasional?

• Quin percentatge representen els teletreballadors respecte a la població activa total? Com ha evolucionat aquest percentatge en els últims anys?

• Quina és la forma de teletreball dominant en l’actualitat? Quines altres modalitats n’hi ha? Quina et sembla més atractiva? Assenyala quins són, segons el teu parer, els avantatges i els inconvenients de la modalitat que has triat.

• La majoria dels teletreballadors, són homes o dones? Quines edats solen tindre? A què creus que és degut?

• Entre els teletreballadors, predominen els professionals qualificats o, per contra, abunden les persones amb un nivell d’estudis baix?

• Quin tipus de professionals practiquen el teletreball? Enumera algunes professions que, a parer teu, pot exercir un teletreballador.

Elabora un informe breu sobre l’evolució i la situació del teletreball a Espanya a partir de les consultes anteriors. Per a completar-lo pots tornar a la pàgina inicial, clicar sobre Case Studies i seleccionar Spain en la columna New Ways of Work.

2

1

RESOL

Entra en: .

1) Selecciona: Statistics.

Apareix un esquema a la part superior, que indica els tres apartats en què es divideix aquesta secció; un és Telework (teletreball).

2) Prem: General population survey, en l’apartat Telework de l’esquema.

S’hi ofereix un informe complet sobre elsteletreballadors que hi ha en aquests 10 països de la UE. També s’hi destaquen, subratllats, una sèrie d’aspectes concrets sobre aquest tema.

http://www.ecatt.com

PROCEDIMENT

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 289


REFORÇ

LA GLOBALITZACIÓFITXA 519

NOM: CURS: DATA:

Et presentem una sèrie d’activitats perquè repasses el concepte de globalització i sigues conscient dels efectes que té, tant positius com negatius, en la teua vida diària.

Enumera les característiques de la globalització.

1.

2.

3.

4.

Què són les multinacionals?

Per què es diu que les multinacionals estenen la globalització?

Assenyala amb una X els elements que, tot i formar part de la nostra cultura, provenen dels Estats Units.

La pizza. Les tapes.

Els hot-dogs. Les grans companyies cinematogràfiques.

El bàsquet. Els restaurants de menjar ràpid.

Les processons de Setmana Santa. Les roses de dacsa.

La música rap. El flamenc.

Els gratacels. Els pantalons vaquers.

Analitza els efectes que té la globalització en la teua vida personal.

• Respon al qüestionari.

• Compara les teues respostes amb les dels altres companys i companyes.

a) Quin tipus de música escoltes?

b) Quines marques de roba compres habitualment? I de sabatilles esportives?

c) Quin tipus de pel·lícules sols veure al cine?

d) Sols anar als restaurants de menjar ràpid?

e) Quins esports practiques?

f) Quin tipus de refrescos consumeixes?

g) Quins cantants i actors admires?

5

4

3

2

1

RESOL

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 290


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EL SISTEMA ECONÒMIC MUNDIALFITXA 529

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que repasses com és l’organització actual del sistema econòmic mundial.

Pinta els països del món segons que formen part de regions centrals (grans centres econòmics),semiperifèriques (que experimenten un alt creixement econòmic) o perifèriques.

1

Uneix amb fletxes les característiques i els processos amb els tipus de regions que els exemplifiquen.2

RESOL

Característiquesregionals

Mercats amb poder adquisitiu elevat

Mà d’obra barata

Escassa legislaciólaboral i mediambiental

Mà d’obraqualificada

Ràpid creixementindustrial

Regions centrals

Regions semiperifèriques

Regionsperifèriques

R + D

Instal·lació de processosproductius

contaminants

Creixement dels departaments

de màrqueting

Control financeri comercial

Tipus de regions Processos de producció

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I C

Groc

Verd

Roig

Regions perifèriques

Regions semiperifèriques

Regions centrals

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 291


REFORÇ

COMPARAR LA PARTICIPACIÓ DELS CONTINENTS EN L’ECONOMIAFITXA 539

NOM: CURS: DATA:

Construeix un gràfic sectorial sobre la distribució de la producció mundial per continents.1

• Respon.

– Quin continent genera quasi la meitat de la producció mundial? Saps quin país aporta el 80 % de la riquesa d’aquest continent i, per tant, gairebé un terç de la total? Si es així, digues quin és.

– Quina és la contribució d’Europa a la producció mundial?

– Quins són els continents que menys importància tenen en l’economia internacional?

Identifica de quin continent es tracta en cada cas.

• PISTA 1: A pesar que s’hi troben dos dels països més desenvolupats.

el seu pes en l’economia mundial és pràcticament insignificant. .

• PISTA 2: Té una economia molt desenvolupada, que es basa en la indústria i, sobretot,

en els serveis. La seua producció representa quasi el 30 % del total mundial. .

• PISTA 3: Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i, en segon lloc, la mineria.

La seua participació en l’economia mundial és escassa i continua disminuint. .

• PISTA 4: S’hi localitza la principal potència econòmica del món, però la majoria

dels països estan poc desenvolupats. És el continent que més riquesa genera. .

• PISTA 5: La seua economia es basa en l’agricultura i la mineria, llevat d’alguns països

on s’ha desenvolupat amb força la indústria. Aporta poc més d’una quarta part

de la producció mundial. .

Àfrica – Amèrica – Àsia – Europa – Oceania

2

RESOL

Àfrica

Amèrica

Àsia

Europa

Oceania

01,8

40,6

26,6

29,6

01,4

Producció(percentatge

respecte al total mundial)

Àfrica 1,8 %

Distribució de la producció mundial (en %)

AmèricaVerdÀfrica ÀsiaGroc

OceaniaNegreEuropaRoig

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 292


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS «DRACS» ASIÀTICS: SINGAPURFITXA 549

NOM: CURS: DATA:

Singapur és un dels anomenats «dracs» asiàtics. L’estudi d’aquest cas a fons t’ajudarà a comprendre com és un d’aquests països.

Investiga l’estructura econòmica de Singapur en http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html.

Selecciona Singapore, observa les dades i completa la fitxa següent.1

RESOL

Conjuntura econòmica actual (Economy overview)

Renda per càpita

Composició de la producció per sectors:

• Agricultura

• Indústria

• Serveis

SINGAPUR

Singapur és un arxipèlag situat al sud de lapenínsula de Malacca, al sud-est asiàtic.Agrupa al voltant de 50 illots i illes; la principal és Singapur, que dóna nom a aquest microestat, un dels més menuts del món: ocupa quasi 620 km2.

Amb més de 6.000 hab./km2, és un delsestats asiàtics més densament poblats. A la capital, Singapur, es concentren més de 3,5 milions de persones, el 85 % de lapoblació total.

L’arxipèlag no disposa de recursos naturals i ha orientat l’economia cap a la redistribució i el comerç. Pel seu litoraldiscorren nombroses rutes marítimes i el seu port és el més important del sud-estasiàtic i un dels principals del món. Les finances i el turisme són altres dossubsectors molt dinàmics.

Singapur és hui un dels centres comercials i financers més grans del món. D’aquesta manera, s’ha convertit en un dels «dracs» asiàtics.

En els últims anys, Singapur intenta convertir-se també en el principal centre de creació, recepció i difusió detecnologies i coneixement (know-how) del sud-est asiàtic.

El govern de Singapur insisteix en l’existència d’un«depòsit de cervells» (brain tank) i basa la seua política en una combinació de liberalisme i de centralisme.

M A L À I S I A

Changi

Bedok

Singapur

Jurong

WoodlandsSeletar

I N D O N È S I A

Estret de Singapur

Estret de Johore

S I N G A P U R

I. Ubian I. TekongBesar

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 293


AMPLIACIÓ

L’ECONOMIA EN INTERNETFITXA 559

NOM: CURS: DATA:

En Internet podem trobar moltes pàgines amb informació sobre temes econòmics. Tanmateix, a vegades, la informació econòmica que es publica en la xarxa no està sotmesa a cap tipus de control de qualitat i podem trobar-hi molts errors.

En aquesta fitxa es mostren les adreces de les principals organitzacions que pots consultar enInternet per a obtindre informació veraç, tant estadística com d’anàlisi, sobre l’economia mundial,per regions i països.

• Infonation: http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/infonation/info.asp• Banc Mundial: http://www.bancomundial.org• Fons Monetari Internacional: http://dsbb.imf.org/Applications/web/dsbbhome/• U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/• Organització Internacional del Treball (OIT): http://www.oit.org/• Organització Mundial del Comerç (OMC): http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s.htm• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE): http://www.oecd.org/home/• Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE): http://www.unece.org/• Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/• Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL):

http://www.eclac.cl/estadisticas/• Banc per al Desenvolupament d’Àsia: http://www.adb.org/Economics/default.asp


• Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es• Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/• Institut Aragonés d’Estadística: http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=2885,591&_dad=portal30&

schema=PORTAL30&cuerpo.est=ITPG_EHE_IAEST/• Institut Balear d’Estadística: http://ibae.caib.es• Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/estadisticas/areas.html• Institut d’Estadística de Castella-la Manxa (IES): http://www.ies.jccm.es/top.htm• Conselleria d’Hisenda de Castella i Lleó: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/idescat/pag1cat.htm• Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/• Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/pegv/• Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana: http://www.gva.es/c_economia• Institut Gallec d’Estadística: http://www.ige.xunta.es/• Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/• Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/portada.asp• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/menu1.htm• Direcció General d’Economia i Pressupostos de la Conselleria d’Hisenda i Economia de La Rioja:

http://www.larioja.org/web/centrales/economia/economia.htm

ADRECES NACIONALS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 294


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EL CONCEPTE DE SUPERFÍCIE AGRÀRIAFITXA 5610

NOM: CURS: DATA:

Investiga en un atles el medi físic de cada un dels països de la taula. Explica si en aquests hi ha limitacions per a l’agricultura a causa de factors físics (clima, relleu, sòls).

Assenyala si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions. Després, amplia-les.

Els països més grans són els que tenen major superfície agrària.

El país més poblat és el que més superfície agrària té; el segon més poblat, la segona més alta; i així consecutivament.

Calcula la relació entre la superfície agrària i la superfície total dels països.

Per a calcular el percentatge de superfície del país que es troba conreat segueix l’exemple:

Els conreus ocupen el 57,9 % de la superfície total de la Xina. Fes el mateix exercici per als altres països.

Analitza els resultats de la taula.

• Quins són els països més intensament aprofitats per a l’agricultura? I els que hon són menys?

4

3

2

1

RESOL

País Superfície agrària

Xina

Austràlia

Estats Units

Brasil

Federació de Rússia

Índia

Argentina

Sudan

5.552.760

4.555.000

4.112.590

2.634.650

2.168.610

1.808.100

1.770.000

1.338.330

Superfície total

9.598.050

7.741.220

9.629.090

8.547.400

17.075.400

3.287.260

2.780.400

2.505.810

Població

1.292.382.000

19.338.000

285.926.000

172.559.000

144.664.000

1.025.096.000

37.488.000

31.809.000

Font: FAOSTAT, 2001 (http://www.fao.org)

Xina

Superfície agrària

Superfície total

5.552.760

9.598.050� % superfície conreada

Superfície agrària

Superfície total

País

Xina

Austràlia

Estats Units

Brasil

Federació de Rússia

Índia

Argentina

Sudan

% superfície conreada

57,9

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 295


REFORÇ

LIMITACIONS DE L’AGRICULTURAFITXA 5710

NOM: CURS: DATA:

Observa les fotografies i identifica quin factor físic condiciona l’agricultura en cada un d’aquests llocs. Explica per què i com s’ha resolt en cada cas.

1

Llig el text següent.2

• Respon.

– Com són les precipitacions a Israel? Per què?

– Quins són els principals recursos hídrics més importants d’Israel?

– En què ha consistit la política hidràulica israeliana? Quin resultat ha tingut?

RESOL

EL MODEL ISRAELIÀIsrael és un país situat al Mediterrani oriental, a la voradel cinturó desèrtic del tròpic de Càncer. En general,les precipitacions hi són escasses, inferiors a 50 mmanuals al sud del país, i els rius solen ser de tipustorrencial (uadis). Els rius Jordà i Yarqon i el llacKinneret o Tiberíades, alimentat pel Jordà,constitueixen les reserves d’aigua potable més grans.El desert del Nègueb, al sud, ocupa el 60 % de la superfície total. Israel ha potenciat l’agriculturautilitzant al màxim tots els recursos hidràulics(superficials i subterranis) i duent a termeexperiències capdavanteres. Una xarxa integrada de llargs canals, túnels, canonades, preses i estacions de bombament, l’artèria principal de la qual ésl’Aqüeducte Nacional, porta l’aigua des del llacKinneret cap al desert del Nègueb i permet el conreude milers d’hectàrees. Actualment, a més a més,s’experimenta amb la dessalinització de l’aigua demar, la sembra de núvols artificials i el reciclatged’aigües residuals.

El resultat és una agricultura moderna, intensiva,mecanitzada i de rendiment elevat, que exporta partde la producció, sobretot de cítrics.

CANALKI

NN

ERET

-NÈG

UEB

YAR

KO

N-N

ÈGU

EB

CA

NA

L Jerusalem

RamlaRehovot

Tel-Aviv

Netanya

Haifa

Acre

Tiberíades

Jericó

GAZA(PALESTINA)

BeerMenuha

MispeRamon

Qeziot

SedomBeer Sheva

L. Kinneret

MarMort

(Tiberíades)

Riu

Jord

à

CISJORDÀNIA

EGIPTE

M a rM e d i t e r r a n i

Canal

Xarxes de provisió

Bombes d’aigua

Conreus irrigats

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 296

T’ocupes de l’explotació d’una finca de 100 hectàrees amb les característiques següents:

Elabora un pla d’explotació per a aquesta finca en què consideres:

a) Productes que sembraries en cada zona.

b) Treballs que duries a terme en cada zona.

c) Eines que necessitaries per a mantindre l’explotació.

d) Personal necessari.

En el quadre següent, marca amb una creu les caselles que corresponen a cada conreu.2

1

Gira-sol Blat Café Dacsa Creïlla Pimentó Vinya Poma Nyam

Secà

Regadiu

Monocultura

Policultura

Agriculturaintensiva

Agriculturaextensiva

Tècnicaantiga

Tècnicamoderna

Agricultura desubsistència

Agriculturade mercat

Les activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat revisar els contingutsrelacionats amb els principals tipus d’agricultura.


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELS TIPUS D’AGRICULTURAFITXA 5810

NOM: CURS: DATA:

RESOL

• 35 ha són de terra de regadiu i 30 ha són de terra de secà.

• 22 ha són de terra pobra que no suporta una collita tots els anys.

• 13 ha són de pastures.

• Es troba en una zona de clima mediterrani suau.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 297


REFORÇ

LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA: PLANTACIONS DE BANANERFITXA 5910

NOM: CURS: DATA:

Et proposem que analitzes l’agricultura de plantació mitjançant una notícia de premsa sobre la producció agrícola hondurenya.

Debat amb els companys i el professor, i després escriu les conclusions que en tragues en el quadern.

• En aquesta plantació de 7.000 hectàrees hi ha 7.300 treballadors. Són molts? Per tant, és el bananer un conreu intensiu o extensiu?

• Perquè la producció siga barata, la companyia paga molt o poc al treballador d’Hondures?

• Els plàtans produïts a la plantació són per al consum local o per a l’exportació?

• Hi ha en el text alguna referència a conreus diferents del plàtan? Quins? Estan destinatsal consum local?

• Quins efectes va provocar l’huracà Mitch sobre la producció de plàtans?

1

RESOL

LES PLANTACIONS DE BANANER DE LA TELA«La vall de Sula, al nord d’Hondures, era un oceàverd. Les plantacions de bananer de la Tela RailroadCompany, subsidiària de la Chiquita Brands, la companyia que presideix Carl Linder i queanteriorment va ser United Fruit, encatifaven 7.000hectàrees. L’huracà Mitch ha convertit aquest vergeren una vall de fang. La totpoderosa transnacional,que ha lliurat triomfals batalles contra governs i sindicats, ha sucumbit a les forces de la natura.Enguany volia col·locar en el mercat internacional 18 milions de plàtans hondurenys de la millorqualitat. Ara només en queden pèrdues calculadesen uns 14.000 milions de pessetes. Amb els peus al fang, amerat per la pluja, Pedro recorre les fileresde plataners a la recerca d’algunes fruites encaraaprofitables. Aquesta serà la collita de l’any. Lacompanyia ha donat permís als seus 7.300treballadors perquè recuperen tot el que puguen i ho venguen en el mercat local.

Els treballadors de la Tela han sigut tradicionalmentl’aristocràcia entre els camperols de la vall de Sula.És clar que per a tindre unes condicions dignes vanhaver de passar anys de suor i mort. «Mon paretreballava de 14 a 16 hores diàries per salaris demisèria, no teníem casa, ni assistència mèdica. La gent es moria de paludisme», recorda José María Martínez. Tot va canviar a partir de 1954. Els treballadors de la Tela van crear un sindicat,

el Sitraterco. I va arribar la jornada de huit hores i el descans dominical. I van arribar els habitatges,unes cases de fusta blava, grogues i verdes, elevadessobre pilars de ciment, com totes les cases de laregió. Va arribar també la llum elèctrica i l’aiguacorrent, i les escoles amb mestres pagats per lacompanyia, i l’atenció mèdica gratuïta. «Onl’empresa sempre ha sigut dura és en els salaris»,adverteix el secretari general de Sitraterco, JuanRamón González. Amb el sou de 1.500 lempiresmensuals passen estretors. «Aquest és el cavall de batalla de tots els anys. Bé, ho era». Juan Ramónaccentua el to de l’última paraula. Els moblesdesgavellats i el fang que inunda la seu sindical el fan tornar a la realitat. Després de l’huracà, la Tela ha sol·licitat la suspensió de faena per deusetmanes, mentre avalua la situació. Però els tempshan canviat i la companyia mostra una mica desensibilitat. «Ens donaran una indemnització i crèditssense interessos. Ens mantenen les cases i lesprestacions. Es comuniquen constantment ambnosaltres.» I després... La proposta de la Tela ésencoratjadora. En unes quantes setmanes, quan el fangar desapareixerà, arrancaran totes lesplantacions i desbrossaran la terra, i sembrarandacsa, fesols i melca, perquè absorbisquen la humitat. Després tornarà el plàtan, i en un any tota la vall tornarà a ser un oceà d’or verd. D’això n’han parlat amb l’empresa, i a aquest somnis’aferren.»

M. RICO, en El País, 16 de novembre de 1998

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 298

XINA

AFGANISTAN

BANGLA DESH

BHUTAN

PAKISTAN

SRILANKA

Mard’Aràbia

NEPAL

Golfde Bengala

Í N D I A

OCEÀ ÍNDIC

Blat

Altres

Dacsa

Mill

Cigró

Coco

Cacauet

Cotó

Arròs

L’AGRICULTURA A L’ÍNDIA


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

L’AGRICULTURA A L’ÍNDIAFITXA 6010

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa t’oferim una sèrie de dades que t’ajudaran a estudiar un cas concret: conéixer i analitzar la situació de l’agricultura a l’Índia.

Raona les respostes en el quadern.

• Quin és el conreu més estés a l’Índia?

• A quina zona de l’Índia es localitzen els conreus d’arròs? Per què?

• Com és la població rural índia: nombrosao escassa?

Busca informació en una enciclopèdia o en Internet i respon.

• Quin tipus de productes són el mill,l’arròs, la dacsa i el blat?

• En què s’assemblen?

2

1

RESOL

POBLACIÓ RURAL A L’ÍNDIA

Població

Rural

Urbana

Total

Any 2001(estimacions)

739.399.000

285.688.000

1.025.096.000

%

72,13

27,87

100

Font: FAOSTAT ( )www.fao.org

SUPERFÍCIE CONREADA A L’ÍNDIA (en ha)

ConreusCotó

Arròs

Coco

Cigró

Dacsa

Cacauet

Mill

Blat

19907.439.600

42.686.608

1.475.000

6.470.500

5.904.300

8.309.000

15.095.100

23.501.904

19947.871.000

42.814.000

1.713.800

6.358.900

6.135.800

7.849.000

13.779.000

25.147.300

19989.342.400

44.802.300

1.754.500

7.563.000

6.203.700

7.396.000

12.550.000

26.696.100

20027.400.000

40.000.000

1.850.000

6.100.000

6.200.000

6.800.000

9.000.000

25.922.500

Font: FAOSTAT ( )www.fao.org

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 299


AMPLIACIÓ

RISCOS AMBIENTALS DE L’AGRICULTURAFITXA 6110

NOM: CURS: DATA:

La salinització, l’erosió i la desertització, la contaminació, i fins i tot la desaparició dels sòls, són conseqüència en alguns casos de males pràctiques agrícoles.

Llig el text i busca en un diccionari el significat dels termes que no conegues.

Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Converteix les afirmacions falses en vertaderes.

2

1

RESOL

L’ús inapropiat d’aigües de reg pot provocar la salinització del sòl.

L’excés de reg és beneficiós.

L’abandó de terres de conreu contribueix a l’erosió.

El mal ús i abús dels adobs i pesticides contamina el sòl.

V F

PROBLEMES AMBIENTALS DE L’ALTERACIÓ DEL SÒL

Salinització

Algunes formes de reg poden causar un descens o desplaçament lateral de sals. Quan es regaintensament en solcs, sobretot en dies de moltacalor, té lloc una evaporació de l’aigua que ocasionauna concentració de les sals a les parts altes delscavallons del terreny, just on es troben les arrels delsconreus. Moltes vegades és la composició salina de la mateixa aigua de reg la que desencadena o incrementa aquest efecte, sobretot quan l’aiguautilitzada procedeix de sondejos profunds.

Els excessos de reg creen també altres problemes a les terres conreades, especialment en terrenysamb dificultat per a eliminar l’excés d’aigua. En aquests casos, el sòl es nega i perd aireig, fet que dificulta la vida dels organismes del sòl, tan necessària per a la nutrició dels vegetals.

Erosió i desertització

De forma natural, el sòl pot estar cobert per lavegetació, que el preserva de la força de la pluja i de l’acció dessecadora del sol i del vent.

La desaparició d’aquesta vegetació i la modificacióconsegüent del sòl en provoca la degradació i que puga arribar fins i tot a desaparéixer.

L’erosió edafològica és la pèrdua de materials de la part superficial del sòl. […] Els factors queafavoreixen l’erosió i la desertització dels sòls són:

– L’abandó de les terres de conreu a les zonesrurals per l’emigració o per la baixa productivitaten llocs de gran inclinació.

– L’eliminació de tanques arbòries o arbustives per a la millora de parcel·les de conreu i el sobrepasturatge ramader d’alguns sectors.

– Els incendis forestals, que impliquen una pèrdua de vegetació.

Contaminació

El depòsit sobre els sòls de residus i productes dediversa naturalesa pot provocar-ne la contaminació i fins i tot la destrucció. […]

L’agricultura utilitza per a millorar la produccióadobs minerals, pesticides i fungicides, quecontaminen els sòls si són utilitzats de maneraabusiva i sense control. […]

La utilització de residus ramaders sobre les terres de forma continuada com a adob provocacontaminació, sobretot per nitrats.

El suelo en Castilla y León. Cuadernos de Medio Ambiente. Junta de Castella i Lleó. Adaptat

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 300


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

UN CAS D’EXPLOTACIÓ EXCESSIVA: EL MAR D’ARALFITXA 6210

NOM: CURS: DATA:

A vegades, l’agricultura comporta certs riscos, com és ara el deteriorament del medi ambient, de l’economia i de la salut. Et proposem que analitzes el cas de la conca del mar d’Aral, a l’Àsiacentral.

Explica on es troba el mar d’Aral i quins són els països de la seua ribera.

Llig el text i assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Els conreus de cotó es van realitzar als marges dels rius afluents de l’Aral.

La pèrdua de superfície del llac no és deguda als regs.

Els casos d’anèmia (malaltia de la sang) són causats pel vent fred de l’estepa.

Quan es van fer les obres de regadiu no se’n van considerar les conseqüències.

2

1

RESOL

LA CONCA DEL MAR D’ARAL

Els mètodes agrícoles intensius i poc respectuosos amb els recursos naturals han afectat de forma moltnegativa l’economia, la salut i el medi ambient a la conca del mar d’Aral, a l’Àsia central.

Tot va començar a anar malament quan es va decidir intensificar la producció de cotó durant el decenni de 1950. Cap a 1978 s’havia creat ja una vasta xarxa de canals de reg a les zones desèrtiques pròximesal mar d’Aral, que ocupaven una àrea de 7,6 milions d’hectàrees a les repúbliques de l’Uzbekistan i elTurkmenistan. L’aigua es desviava dels rius Amudarja i Syrdarja. Aquest era el quart llac més gran del món,però va començar a perdre superfície ràpidament, deixant les embarcacions pesqueres i els habitants de les antigues riberes lluny de l’aigua, a vegades a desenes de quilòmetres.

L’activitat pesquera hi va decaure al començament de 1980 i moltes d’aquestes comunitats presenten huiunes condicions de salut bastant penoses. Al Karakalpakstan, una república semiindependent del’Uzbekistan, les dones pateixen alts índexs d’anèmia, que s’han disparat en el darrer decenni. Els metgeslocals afirmen que és deguda a la contaminació de l’aigua. La que consumeixen la majoria de les persones ésaigua de drenatge contaminada, saturada de substàncies químiques concentrades procedents dels camps deconreu de cotó i de sals.

Errors agrícoles més greus

• Utilització de canals de reg sense recobriment, fet que provoca grans pèrdues d’aiguai propicia la filtració de sals en l’aigua subterrània.

• Falta de sistemes de drenatge per a eliminar l’aigua residual i les substàncies químiques dels camps.

• Salinització de les aigües subterrànies per negament dels camps regats.

• Descàrrega de corrents saturats de minerals i plaguicides als rius principals.

Font: http://www.fao.org/NOTICIAS/1997/970104-s.htm. Adaptat

Dades de la conca del mar d’Aral

Terres salinitzades a l’Uzbekistan

1982 12.000 km2 36 %

1985 16.430 km2 43 %

Retrocés del mar d’Aral

1966-1970 47 km3

1981-1985 2 km3

KAZAKHSTAN

UZBEKISTAN

Riu Syrdarja

Mar

d’Aral

Riu Amudarja

Riba original

Riba en 1989

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 301


AMPLIACIÓ

CONREUS DE PEL·LÍCULAFITXA 6310

NOM: CURS: DATA:

Per mitjà de les tres pel·lícules que et proposem podràs conéixer les particularitats de tres classes de conreus molt diferents entre si: l’arrossar, la vinya i les plantacions de tabac. Així mateix, podràs veure quina classe de propietats predominen en aquests conreus, com esrecol·lecta cada espècie, quins treballadors se solen dedicar a la recol·lecció, i la facilitat amb què sorgeixen activitats il·legals que perjudiquen els treballadors. També podràs conéixer el llargprocés pel qual passa una planta, des de la sembra o plantació, passant per la recol·lecció, fins a la seua transformació.

Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i contesta les preguntes següents.

• Saps si el tipus de conreu que mostra la pel·lícula abunda a Espanya?

• A quins continents i regions del món són importants aquests conreus?

• Com creus que és la faena dels protagonistes de la pel·lícula?

• L’acció de la pel·lícula té lloc fa mig segle aproximadament. Com creus que ha evolucionat la situació des d’aleshores?

1

RESOL

• Arròs amarg, dirigida per Giusseppe De Santis (1949)

Aquesta pel·lícula ens mostra la zona de conreus d’arròs a la vall del Po, a Itàlia, un lloc on les dones de la ciutat van a treballar cada any, moltes com a «clandestines», sensecontracte de treball, cobrant molt menys que les «legals». Hi veiem les difícils condicionsde vida de les recol·lectores, la duresa del treball als arrossars, la falta d’escrúpols dels capatassos i com resulta de fàcil per als lladres quedar-se els conreus. A l’últim, la misèria porta les treballadores a revoltar-se i demanar al patró que contracte a totesigualment, sense abusar i explotar les que encara no han aconseguit un contracte.

• Aquesta terra és meua, dirigida per Henry King (1959)

Elizabeth Rambeau arriba a Califòrnia des d’Anglaterra per conéixer el seu avi, un ric i poderós viticultor, i la resta de la família. L’avi desitja casar-la amb un viticultor veí per quedar-se’n les terres i superar la crisieconòmica en què es troba. Mentrestant, John, el cosí d’Elizabeth, que no té molts escrúpols, tracta deconvéncer tots els agricultors de la vall perquè venguen el raïm als gàngsters que elaboren vi clandestinamentburlant la llei seca. Així veiem la riquesa de les vinyes californianes, controlades per uns pocs propietaris, i les grans pèrdues que els comporta la prohibició de beure alcohol, circumstància que facilita l’aparició d’un tràfic il·legal.

• Parrish, Delmer Daves (1961)

El jove Parrish McLane, després de treballar una temporada com a mariner, es col·loca com a bracer en una plantació de tabac de la vall de Connecticut gràcies al fet que la mare és la senyora de companyia de la filla del propietari. Allà coneix la rivalitat entre els productors de tabac i la duresa d’una faena que aportaenormes beneficis als propietaris de les plantacions i uns sous miserables als qui hi treballen.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 302


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELABORAR UN GRÀFIC SECTORIAL SOBRE L’AQÜICULTURA A ESPANYAFITXA 6411

NOM: CURS: DATA:

Els gràfics sectorials representen, mitjançant sectors, la distribució d’un fenomen. Cada sector és proporcional al valor que representa.

Elabora un gràfic sectorial sobre la producció de l’aqüicultura a Espanya amb la informació de la taula.

a) Dibuixa un cercle en la quadrícula amb un compàs.

b) Calcula els percentatges que suposen tant la producció aqüícola marina com la producció aqüícola continental respecte a la producció total. Després, esbrina els percentatges que representa cada espècie dins la producció aqüícola marina, d’una banda, i dins la producció aqüícola continental, de l’altra.

c) Tenint en compte que un cercle té 360°, que equivalen al 100 % de la suma de tots els valors que es representen, calcula l’angle de cada sector, mitjançant una simple regla de tres. És a dir, si al 100 % licorresponen 360°, a un percentatge determinat li correspondrà un angle de X graus.

d) A continuació, amb l’ajuda d’un transportador d’angles, dibuixa els sectors en què es divideixel cercle.

e) Destaca els sectors que ocupa la producció aqüícola marina amb diferents valors d’un color,i els sectors de la producció aqüícola continental amb diferents valors d’un altre color, a fi de facilitarla lectura del gràfic.

1

RESOL

PRODUCCIÓ DE L’AQÜICULTURA A ESPANYA

Aqüicultura marina (en tones)

Aqüicultura continental (en tones)

Producció total: 328.463,3 tones

En %

En %

Total

Mol·luscos

Crustacis

Peixos

293.832,70

268.986,75

126,50

24.719,45

Total

Crustacis

Peixos

34.630,6

0,8

34.629,8

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 303


AMPLIACIÓ

EL MAR I LA PESCA EN LA LITERATURAFITXA 6511

NOM: CURS: DATA:

La pesca és una activitat que acompanya el desenvolupament de la civilització des dels orígens. La captura dels recursos pesquers ha sigut fonamental per a garantir l’alimentació dels humans.Però també impacta de forma severa sobre el medi ambient del planeta. Per això ara es promou la pesca sostenible, la recerca d’un equilibri entre la població de les espècies aquàtiquesi la demanda dels consumidors humans. Les captures excessives han sigut una font constant de desequilibris. En l’actualitat, es pesquen uns 120 milions de tones anuals, mentre que en 1950 el volum mundial de pesca era de 18 milions de tones. El principal país pesquer del món és la Xina; seguida del Perú, els Estats Units, Indonèsia, el Japó, etc.

Llig una de les dues novel·les i contesta les preguntes que pugues.

• Hi ha paraules tècniques, pròpies dels mariners o de la pesca, que hages trobat en el llibrei que desconegues? Elabora una llista amb el vocabulari que no comprengues i intenta deduir-ne el significat pel context. Si no dóna resultat, utilitza un diccionari.

• Com creus que és la vida dels pescadors? Consideres aquest ofici perillós? Per què creus que es dediquen a aquesta activitat: per tradició, pel desig d’aventures, per necessitat?

• Creus que la pesca és una activitat econòmica important a Espanya? On pesquen els espanyols?

• Es pesca igual ara que en l’època de la novel·la? Per què han canviat les tècniques?

• A quins països se segueix practicant la caça de la balena? Creus que a Espanya ha sigut important alguna vegada?

1

RESOL

• Gran Sol, d’Ignacio Aldecoa

Gran Sol narra la intensa experiència de la pesca d’altura dels mariners del Cantàbric, el sacrifici que fan i la pobresa en què viuen. Hi veiem la lluita dels homes contra la natura, la dependència d’aquesta, la soledat d’alta mar, la unióque sorgeix entre els homes quan estan junts en un medi hostil, i com aquest medi els fa canviar.

• Moby Dick, de Herman Melville

En aquesta novel·la veiem com era d’important la caça de balenes en el segle XIX, quan molts homes abandonaven les famílies i s’embarcaven en travessies que podiendurar anys, arriscant la vida en enfrontar-se amb l’animal més gran del món. La BalenaBlanca, Moby Dick, és l’obsessió del capità Ahab, que es vol venjar de la cama que li va arrancar i matar-la. Amb aquest únic objectiu, parteix amb el vaixell Pequod senseimportar-li els perills que haurà d’afrontar la resta de la tripulació pel seu repte personal.Des de Nova Anglaterra fins als Mars del Sud, els mariners van caçant balenes, tallant-les, traient-ne l’esperma, fins que a la fi troben la feroç Moby Dick. Aquestanovel·la amaga, en realitat, una reflexió sobre la vida i la mort, la por i la pèrdua, la recerca i la trobada.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 304


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

CONSULTA DE DADES ESTADÍSTIQUES EN EL WEB DE LA FAOFITXA 6611

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que analitzes la producció de carn i productes aqüícoles i forestals a certes zones del món a través de la pàgina web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

Consulta les estadístiques de la FAO i fes les activitats.

• Accedeix a la pàgina de la FAO(www.fao.org) i tria, dalt a l’esquerra,l’idioma en què la vols consultar. A continuació, clica sobre Bases de dadesestadístiques (en el menú de l’esquerra).

• Entra en FAOSTAT i clica sobre l’opcióPRODUCCIÓ.

• Busca la secció TAULES INDICADORES.

• Clica sobre Producció de carn i la seua proporció en la producciómundial. Anota els 10 països amb major producció.

• Clica sobre Producció d’alguns productes pesquers i aqüícoles.

a) Busca en un diccionari el significat de les paraules que indiquen les diferents produccions.

b) Analitza la composició de la producció pesquera espanyola.

• Clica sobre Producció d’alguns productes forestals.

a) Busca les paraules que no conegues en un diccionari.

b) Compara la producció forestal del Canadà, el Brasil i Espanya.

1

RESOL

QUÈ ÉS LA FAO (FOOD AND AGRICULTURAL ORGANIZATION )?

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) es va fundar per elevar els nivells de nutrició i de vida, incrementar la productivitat del sector primari i millorar les condicions de la població rural del món. Des delcomençament, les seues activitats s’han orientat a mitigar la pobresa i reduir la fam, promovent el desenvolupament agrícola, una millornutrició i la recerca de la seguretat alimentària, definida com l’accés de tota la població, a cada moment, als aliments necessaris per a portaruna vida activa i saludable.

Per mitjà del seu web es pot accedir als projectes que té en marxa la FAO i a les notícies de diferents problemàtiques agràries i alimentàriesdel món. És també una bona eina per a aconseguir dades sobre l’estatdel sector primari arreu del món.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 305


REFORÇ

SUPERFÍCIES CONREADES A ESPANYAFITXA 6712

NOM: CURS: DATA:

Respon a les qüestions següents.

• Quins conreus es consideren herbacis i quins llenyosos?

• Consulta els percentatges de terra conreada. Et sorprenen les dades de Galícia (13 %), Astúries (3 %),Cantàbria (3 %) i el País Basc (13 %)? Com els expliques? Tingues en compte que en aquesta taula no figura la superfície forestal, de prats o de pastures.

Completa les taules, calculant també els percentatges dels conreus herbacis i llenyosos sobre la superfície conreada a la comunitat autònoma corresponent.

2

1

RESOL

Sup. conreada123

4.083.657

Herbacis %2.876.860

Comun. autòn.

Andalusia

Sup. conreada123

3.928.108

Herbacis %

579.677

Comun. autòn.

Castella-la Manxa

DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE CONREADA A ESPANYA

Un 37 % de la superfície d’Espanya es troba conreada. Tanmateix, aquesta superfície varia molt segons les regions. En la taula següent es mostra la distribució dels conreus per comunitats autònomes,diferenciant entre conreus herbacis, llenyosos i guaret.

Comunitats autònomes

Andalusia

Aragó

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Catalunya

C. de Madrid

C. F. de Navarra

C. Valenciana

Extremadura

Galícia

Illes Balears

La Rioja

País Basc

P. d’Astúries

Regió de Múrcia

TOTAL

Sup. total

8.735.919

4.767.852

748.023

532.134

9.401.032

7.922.531

3.194.728

802.792

1.039.135

2.325.912

4.160.166

2.947.667

494.202

503.388

725.072

1.056.428

1.131.738

50.488.719

Sup. conreada

3.928.108

1.818.608

49.468

13.688

3.734.577

4.083.657

918.212

235.553

353.990

757.955

1.341.955

393.599

179.263

156.146

93.833

30.319

425.586

18.514.517

%

45

38

7

3

40

52

29

29

34

33

32

13

36

31

13

3

38

37

Herbacis

1.789.805

1.119.009

18.443

13.184

2.876.860

2.122.399

515.170

112.305

271.894

119.654

610.744

338.783

60.019

81.166

74.521

29.730

116.742

10.270.428

Llenyosos

1.784.520

224.185

24.699

332

86.252

945.874

363.448

41.915

30.829

579.677

335.986

31.333

104.550

56.341

13.247

589

207.932

4.831.709

Guaret

353.783

475.414

6.326

172

771.465

1.015.384

39.594

81.333

51.267

58.624

395.225

23.483

14.694

18.639

6.065

—

100.912

3.412.380

Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Anuari Estadístic d’Espanya. INE (http://www.ine.es)

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 306


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELS CADASTRES DE SÒL RÚSTICFITXA 6812

NOM: CURS: DATA:

Les fotografies aèries i els cadastres de sòl rústic ajuden a conéixer els usos del sòl, com es pot comprovar en les activitats d’aquesta fitxa.

Llig el text, observa les fotografies aèries i fes les activitats.

• Quina forma tenen les parcel·les de les fotos 1 i 3?

• Què és la línia que travessa diagonalment la foto 1? I els cercles de la imatge?

• Les formes allargades de la foto 4, a què corresponen?

• Tracta d’identificar en les fotografies altres elements del paisatge agrari (arbres, tanques, camins i carreteres, edificacions, embassaments…).

1

RESOL

EL CADASTRE DE SÒL RÚSTIC

El cadastre de sòl rústic és un document que elabora el Ministeri d’Hisenda per conéixer, poble per poble, les parcel·les (o finques), l’extensió que tenen, el tipus de conreu i el nom del propietari. Aquesta informacióes plasma tant en mapes on es delimiten les parcel·les i se n’indiquen els conreus, com en llistes delspropietaris amb el nombre de finques que posseeixen, l’extensió de cada una, etc. La finalitat d’aquestadocumentació és conéixer el patrimoni de cada propietari perquè pague impostos d’acord amb la quantitat de finques que té.

Antigament, els cadastres eren força costosos d’elaborar, perquè s’havia d’anar poble per poble acumulantinformació i comprovant les finques una per una, amb l’ajuda d’informadors de cada municipi.

Ara, a més de continuar visitant els pobles per conéixer els conreus, s’usen altres tècniques per a demanarinformació. La fotografia aèria és la més utilitzada, perquè, a partir d’una anàlisi detallada, es poden identificarles parcel·les i després anar al camp a comprovar tot el que s’hi ha vist. A més de la forma i la localització de les finques, és possible identificar fins i tot el conreu amb què estan sembrades, gràcies a complicadestècniques per a tractar aquestes fotografies.

1 2

3 4

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 307


AMPLIACIÓ

CRONOLOGIA D’UN CONREUFITXA 6912

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa es proposa acostar als alumnes el món rural per mitjà de l’anàlisi del conreu d’arròs a Espanya.

Amb la informació facilitada, contesta les qüestions.

• Per a què es llaura la terra? Com s’aporten nutrients a la terra?

• En què consisteix la birbada o escarda?

• Consumim a casa el mateix arròs que es recol·lecta?

• A quines zones d’Espanya es conrea arròs?

1

RESOL

L’arròs és un cereal que va arribar a Espanya per mitjà dels àrabs. Es conrea a Sevilla, Badajoz,València, Castelló, Tarragona, Múrcia, Cadis i en algunes comarques de Catalunya, Aragó i Navarra.

A Àsia es concentra el 90 % de la producció mundial (134,6 milions de ha). A Espanya es conrea en unes 113.000 ha. El conreu està totalment mecanitzat.

EL CONREU DE L’ARRÒS

Època Activitat Finalitat

Del març a l’abril

Abril

Maig

Del juny al juliol

Del setembrea l’octubre

• Passada de conreador.

• Passada de rascle.

• Anivellació.

• Adobament.

• Inundació de les parcel·les.

• Passada de rascle.

• Sembra directa.

• Vigilància de reg.

• Tractaments.

• Replantació o restoble.

• Reg.

• Birbada (escarda).

• Adobament.

• Recol·lecció.

• Assecament.

• Emmagatzemament.

• Crema de pastures.

• Fangada de parcel·les.

• La terra ha de ser rota perquè quede solta i afavorisca l’arrelament de la planta.

• Les parcel·les s’anivellen perquè l’aigua inunde d’igualmanera totes les parcel·les.

• L’adob aporta els nutrients necessaris.

• Un sistema de canals de reg porta l’aigua a les parcel·les.

• Una vegada inundades, se sembra la llavor directament per mitjà d’avió o de tractor.

• Els nivells d’aigua de les parcel·les s’apugen o s’abaixen segons el creixement de la planta.

• Es replanta o es torna a sembrar als llocs en què no ha crescut l’arròs.

• Es realitzen els tractaments per a combatre les diversesplagues que afecten la planta en aquesta fase.

• Birbada (eliminació) de plantes que creixen al costat de l’arròs i n’impedeixen el creixement i el desenvolupament.

• La recol·lecció es fa mitjançant màquines recol·lectores.

• El gra és traslladat a assecadors mecànics o a assecadors de sol perquè perda la humitat de la pellofa.

• L’agricultor ven aquest «arròs amb pellofa» a l’industrial, que serà l’encarregat d’eliminar aquest embolcall, envasar-lo i vendre’l al consumidor.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 308


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

TROBAR DADES D’AGRICULTURA EN INTERNETFITXA 7012

NOM: CURS: DATA:

En Internet hi ha documentació abundant sobre el món rural. Buscar aquesta informació requereix estar atents, perquè, igual que hi ha dades de gran valor, és possible trobar tambéinformació errònia i interpretacions parcials.

En la següent recopilació d’adreces hi ha pàgines d’interés per a la consulta de dades estadístiques i altres qüestions relatives a l’agricultura.

• FAO. Estadístiques mundials d’agricultura: http://apps.fao.org/default.htm


• Unió Europea-Comissariat d’Agricultura (estadístiques i bases de dades): http://europa.eu.int/comm/agriculture/index_es.htm

• OECD. Estadístiques i bases de dades: http://www.oecd.org/department/

ADRECES EUROPEES

• Institut Nacional d’Estadística (estadístiques agràries): http://www.ine.es/inebase/menu4.htm#19

• Ministeri d’Agricultura d’Espanya: http://www.mapa.es/estadistica/infoestad.html

ADRECES NACIONALS

• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/

• Institut Canari d’Estadística: http://www.gobiernodecanarias.org/istac/

• Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: http://www.gencat.net/darp/index.htm

• Castella-la Manxa, Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient: http://www.jccm.es/agricul/cifras/index.htm

• Extremadura, Direcció General de Política Agrària Comunitària (dades estadístiques):http://www.bme.es/agricul/index.html

• Galícia en Dades (estadístiques): http://www.xunta.es/xeral/cifras/index.htm

• Conselleria de Política Agroalimentària i Desenvolupament Rural: http://www.xunta.es/conselle/ag/index.htm

• Comunitat de Madrid, Institut d’Estadística: http://www.madrid.org/iestadis/sectorag03.htm

• Comunitat Foral de Navarra, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació:http://www.navarra.es/nr/navarra/asp/redirect.asp?sUrl=http%3A%2F%2Fwww%2Ecfnavarra%2Ees%2Fagricultura%2F&f=True

• Regió de Múrcia, Conselleria d’Agricultura, Aigua i Medi Ambient:http://www.carm.es/cagr/cida/indexsiam.html

• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/estad/temalista.asp?tema=51&idioma=c&opt=0

• La Rioja, Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Econòmic: http://www.larioja.org/agricultura

• Generalitat Valenciana, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació:http://www.agricultura.gva.es

ADRECES AUTONÒMIQUES NACIONALS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 309


REFORÇ

FONTS D’ENERGIAFITXA 7113

NOM: CURS: DATA:

Marca l’afirmació que siga falsa i converteix-la en vertadera.

Fins que l’ésser humà va aprendre a domesticar els animals, l’única font d’energia de què disposava era la seua força muscular.

La humanitat consumeix actualment molta menys energia que fa un segle.

L’energia és necessària per a transformar les matèries primeres en productes manufacturats.

Classifica les diferents fonts d’energia en la taula.

a) Hidràulica. f) Carbó.

b) Nuclear. g) Petroli.

c) Solar. h) Gas natural.

d) Eòlica. i) Mareomotriu.

e) Geotèrmica. j) Biomassa.

• Explica les diferències més importants entre les fonts d’energia renovablesi les fonts d’energia no renovables.Indica els avantatges i els inconvenientsde les unes i de les altres.

Relaciona els tipus de centrals elèctriques amb la font d’energia corresponent.

a) Central hidroelèctrica. 1. Carbó, fuel, gas.

b) Central tèrmica. 2. Sol.

c) Central nuclear. 3. Aigua.

d) Central solar. 4. Vent.

e) Central eòlica. 5. Urani.

Identifica quina central elèctrica ix en cada imatge.4

3

2

1

RESOL

FONTS D’ENERGIA RENOVABLES

FONTS D’ENERGIA NO RENOVABLES

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 310


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

RECURSOS I RESERVESFITXA 7213

NOM: CURS: DATA:

Els temes relacionats amb les matèries primeres i les fonts d’energia tenen un vocabulari moltespecífic i complex. A aquesta dificultat s’afig el fet que en el llenguatge corrent i en els mitjans de comunicació s’utilitzen a vegades de forma errònia.

Observa la taula i respon.1

• En quantes tones s’estimen els recursos mundials de carbó?

• Quins tres països en tenen més reserves?

• Quin és el volum i la distribució geogràfica de les reserves mundials de carbó?

RESOL

TOTAL EN %

CARBÓ. RESERVES 2003 (en milions de tones)

ÀREES

Estats Units

Total Amèrica del Nord

Total Amèrica Central

Alemanya

Rússia

Total Europa i Euràsia

Rep. de Sud-àfrica

Àfrica i Orient Mitjà

Austràlia

Xina

Índia

Total Àsia del Pacífic

TOTAL MÓN

249.994

257.783

21.752

66.000

157.010

355.370

49.520

57.077

82.090

114.500

84.396

292.471

984.453

25,4

26,2

2,2

6,7

15,9

36,1

5,0

5,8

8,3

11,6

8,6

29,7

100,0

Recurs és qualsevol element que l’ésser humà potutilitzar per a satisfer una necessitat. Els recursosnaturals són de dues classes: matèries primeres i recursos energètics. Segons la seua durabilitat, que depén de la velocitat amb què es consumeixen,de la velocitat amb què es regeneren i de laquantitat disponible en la Terra, cal distingir els dos tipus següents de recursos:

• Recursos no renovables: aquells la velocitat de consum dels quals és molt més gran que la de formació.

• Recursos renovables: aquells la velocitat deconsum i de formació dels quals poden sersemblants.

A vegades, un recurs no es consumeix totalmentamb l’ús i pot tornar a ser utilitzat en el cicleproductiu (reciclatge); per tant, la velocitat de consum queda disminuïda.

Les reserves d’un determinat recurs són el volum de matèria que, conegut i valorat, és explotable enl’actualitat amb la tecnologia i els costos d’explotacióactuals.

Pot passar que les existències d’un jaciment siguenben conegudes, però que la seua explotació no sigaeconòmicament rendible. En aquest cas constitueixun recurs, però no una reserva.

RECURSOS I RESERVES

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 311


AMPLIACIÓ

LES FONTS D’ENERGIA EN EL CINEFITXA 7313

NOM: CURS: DATA:

En l’actualitat, el petroli i l’energia nuclear són dues de les principals fonts d’energia de què disposa l’ésser humà. En aquesta fitxa t’animem a saber-ne un poc més a través d’una pel·lícula.

Tria una de les pel·lícules proposades i contesta les qüestions següents.

• Quins avantatges i inconvenients té la font d’energia que hi ix?

• Creus que aquesta font d’energia és renovable o no renovable?

• És neta o contaminant?

• És barata o cara?

• En quina mesura penses que pot danyar la vegetació, els animals i l’ésser humà?

• Creus que està molt estés l’ús d’aquesta font d’energia al món? I a Espanya?

• Quan es va descobrir i va començar a ser explotada? Per què?

1

RESOL

L’ENERGIA EN EL CINE

Actualment, la nostra economia i la nostra forma de vida han arribat a dependre fins a tal punt del petroli que aquest pot ser el desencadenant de guerres, invasions, conflictes entre països veïns, danys al mediambient, etc. D’altra banda, l’energia nuclear ofereix nombrosos avantatges en comparació del petroli;tanmateix, té molta pitjor fama a causa dels residus que genera i d’algunes catàstrofes que han aconseguitgran notorietat.

Gegant, dirigida per George Stevens (1956)

Aquesta pel·lícula mostra l’estat de Texas (Estats Units) a la primeria del segle XX, quan gran part del seu territori es dedicava a la ramaderia. No obstant això, quan es descobreix petroli al subsòl s’aprecia com es va transformant l’economiad’aquest estat.

De sobte, un peó que treballa en un ranxo veu com li canvia la vida quan troba petroli a la petita parcel·la de terra que li va deixar en herència la propietària, pensant que no tenia gens de valor. Gràcies a aquesta troballa, passa de ser pobre a multimilionari. Així, una persona que no tenia riquesa ni poder perquè no posseïa grans extensions de terra es torna molt més important que el ranxer amb qui abans rivalitzava. A pesar de no ser ric de naixença, aconsegueix trobar un mitjà per a fer fortuna.

La síndrome de la Xina, dirigida per James Bridges (1979)

Kimberly Wells, una ambiciosa periodista televisiva que realitza un reportatge sobrefonts d’energia, es troba en una central nuclear quan hi té lloc un accident que,aparentment, no té conseqüències greus. El càmera del seu equip capta l’incident en una cinta, però el canal de televisió no està disposat a emetre les seqüènciesfilmades. Tot i que els alts executius de la central nuclear neguen qualsevolpossibilitat de perill, Jack Godell, l’enginyer més veterà, descobreix greus irregularitats en les soldadures d’un dels reactors i lluita perquè l’opinió públicaconega la veritat.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 312

Utilitza la taula de conversió en TEC/TEP i ordena’ls de major a menor en funció de la quantitat d’energia mesurada en TEP que s’obtindria en aprofitar-se el 100 % de la producció.

1

Observa les dades següents i descriu quin tipus de transport utilitzaries per a estalviar energia.2

RESOL


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA. EL CAS ESPANYOLFITXA 7414

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa aprendràs a mesurar fonts d’energia.

Producte

PRODUCCIÓ D’ESPANYA

En tAntracita i hulla 9.386.000

Lignit 11.162.000

Petroli 321.000

Electricitat (GWh) 165.263

Producte (1 t)

CONVERSIÓ DE LA PRODUCCIÓ INTERIOR D’ENERGIA EN TEC/TEP

TECAntracita i hulla

Lignit

Petroli

Electricitat

TEP

MITJÀ DE TRANSPORTCONSUM D’ENERGIA

(en TEP/persona en cada 100 km)

Cotxe utilitari en ciutat (només el conductor)

Autobús urbà (ple de passatgers)

EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA

Les fonts d’energia posseeixen potencials energètics molt diferents. L’energia continguda en una tonad’antracita, el carbó amb més poder energètic, és de 8.139 kWh. Una tona de petroli de bona qualitat conté una energia d’11.984 kWh. Però el carbó, igual que el petroli, ofereix una gran varietat de qualitats. Per això, per a poder valorar i comparar la importància de cada una de les fonts d’energia es recorre a unitats bàsiques com la TEC (tona equivalent de carbó) o la TEP (tona equivalent de petroli).

La taula de conversió següent parteix de la base que un gram de carbó proporciona 7.000 calories.

Producte (1 t) TEC

Antracita

Lignit

Turba

Petroli brut

Gas natural liquat

Gasolina

Gasoli

Fusta

Electricitat (1.000 kWh)

1,0

0,385

0,325

1,454

1,542

1,5

1,45

0,333

0,123

TEP

0,687

0,264

0,223

1,0

1,06

1,031

0,99

0,229

0,08

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 313


REFORÇ

AQÜÍFERS AMB PROBLEMES DE SOBREEXPLOTACIÓ A ESPANYAFITXA 7514

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa repassaràs alguns continguts relacionats amb els aqüífers, un tema que té una rellevància especial al nostre país.

Llig el text, observa el mapa i fes les activitats.

• Explica què són els aqüífers.

• Quina importància tenen els aqüífers a la península Ibèrica?

• Quan hi ha sobreexplotació? Quins problemes genera aquesta?

• A quines zones d’Espanya es localitzen els aqüífers sobreexplotats? Sabries dir per què?

• Explica el significat que tenen aquests conceptes en el text.

a) Escolament. c) Recursos hídrics.

b) Aigües subterrànies. d) Intrusió salina.

1

RESOL

ELS AQÜÍFERS

Els aqüífers són bosses d’aigua subterrània que es formen quan les aigües de pluja o d’escolament superficial s’infiltren en terrenysporosos, troben un estrat impermeable i s’hi acumulen. Hui dia n’hi ha més de 400 a tota la península Ibèrica i constitueixen quasil’única font de proveïment per a un terç de la població.

El gran volum d’aigües subterràniesemmagatzemat, a més de la seua qualitat,propicia que durant els cicles secs es mobilitzenimportants quantitats d’aquestes reserves, quepermeten cobrir la demanda en situacions que,altrament, serien deficitàries. Durant els períodeshumits i normals, els nivells dels aqüífers es recuperen.

Les aigües subterrànies s’utilitzen al nostre país d’una forma relativament intensa, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan es van introduir noves tècniques de perforació i es va generalitzar l’ús de bombessubmergibles.

Es diu que els recursos hídrics d’una zona es troben sobreexplotats o en risc d’estar-ho quan l’extracciód’aigua del subsòl es du a terme a un ritme més gran que el d’infiltració o recàrrega natural.Les conseqüències de la sobreexplotació són de diversa índole, tant econòmiques (amb l’increment dels costos per bombament), com ambientals (efectes sobre els ecosistemes associats a les descàrreguesnaturals de l’aqüífer). Cal no oblidar tampoc altres problemes derivats de la sobreexplotació, com els fenòmensde subsidència i enfonsament de terrenys. L’alteració artificial del funcionament d’un aqüífer pot tindre també conseqüències d’intrusió salina a les zones pròximes a la costa, per la modificació del flux natural que pot provocar el bombament excessiu d’aquestes aigües.

OCEÀ ATLÀNTIC

ILLES CANÀRIES

Zones amb sobreexplotaciód’aigües subterrànies

Mar Cantàbric

O C E À

A T L À N T I C

M a r

M e d i t e r r a n i

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 314


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN)FITXA 7614

NOM: CURS: DATA:

La importància que té l’energia en l’activitat econòmica fa que els governs es preocupen per desenvolupar una adequada política energètica. Al nostre país, aquesta política es concreta en l’anomenat Pla energètic nacional (PEN). L’últim PEN aprovat és el de 2002-2011.

Llig el text anterior i busca en un diccionari o enciclopèdia els termes que no conegues.

Respon.

• Quines inversions hi ha previstes en el PEN per als pròxims anys?

• Quina font d’energia creixerà més? Per quina raó?

2

1

RESOL

EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN)

«El Consell de Ministres ha aprovat hui el nou Pla energètic 2002-2011, l’objectiu del qual ésassegurar la cobertura total de la demanda elèctricadurant els pròxims deu anys, i que inclou una inversió total de 26.455 milions d’euros en generació, transport i energies renovables.

Aquest document té en compte que el consumd’energia final creixerà un 3,5 % de mitjana anual en aquest període, percentatge que se situa 2,4punts per damunt de la mitjana prevista a la UnióEuropea.

Doble d’inversions en renovablesEn energies renovables, les inversions previstes en matèria de generació pugen a 12.000 milionsd’euros per a comptar amb una potència instal·ladaaddicional de 14.000 MW.

El titular d’Economia assegurà que aquesta xifraduplica la prevista per als cicles combinats, a pesarde representar una potència semblant, fet quereflecteix “uns incentius molt considerables”.

Respecte a l’evolució energètica, el document estima un creixement del consum d’energia primàriamitjà anual del 3,1% a Espanya en els pròxims deuanys: més de dos punts per damunt de la mitjana de la Unió Europea.

Aquest mateix diferencial es manté en el consumd’energia final, que creixerà un 3,5 % de mitjanaanual. La intensitat energètica primària (consum

d’energia primària/PIB) creixerà un 0,1% de mitjana anual, mentre que en el conjunt de la UE baixarà un 1,7 % de mitjana anual.

El document de planificació estima que la demandaelèctrica creixerà un 3,7 % de mitjana anual aEspanya, dos punts per damunt del conjunt de laUE, mentre que el consum elèctric final per habitantcreix un 41,4% durant tot el període, i assoliràen 2010 el valor de 6.646 kWh/hab.

A la Unió Europea, s’espera que el consum creixeràun 13,8 % i arribarà als 7.698 kWh/hab.

Importància del gas

El gas natural serà la font d’energia que creixerà mésdurant la pròxima dècada, fins a aconseguir un pessuperior al 22 % del total l’any 2010, enfront del 12,8% actual, sobretot per la seua utilització en la producció d’electricitat.

El consum del petroli mantindrà un pes pròxim al 50 % i el carbó continuarà la tendència a la baixa,fins a situar-se en el 8,2 % del total del consum.

Les energies renovables augmenten el seu pes de forma important, i passen del 5,6 % actual al 12 % al final del període.

D’altra banda, l’energia nuclear mantindrà unaaportació semblant a l’actual, per tant el pes quetindrà en l’estructura de subministrament baixarà del 13 % actual al 9,5 % en 2011.»

Europa Press, 13 de setembre de 2002

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 315


REFORÇ

LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIALFITXA 7715

NOM: CURS: DATA:

A hores d’ara ens trobem immersos en una nova fase de canvi econòmic: la tercera revolucióindustrial. Per això, convé que tingues clar aquest procés, perquè entengues més bé el món en què vivim.

Anota en el quadern les característiques de la tercera revolució industrial.

Fes les activitats.

• Resumeix l’article anterior i assenyala amb quina característica de les que has assenyalat en l’exercici 1 es correspon.

• Observa els gràfics i respon a les qüestions.

a) Quin sector econòmicpredomina en cadacas?

b) Quin sector econòmicha augmentat depercentatge en elsdarrers anys?

c) A quina característicafan referència elsgràfics anteriors?

d) Quines diferènciesobserves entre homes i dones?

2

1

RESOL

Distribució de l’ocupació per sectors d’activitat als països desenvolupats (en %)

58,0 38,0

4,0

Homes Dones

1998-2000

52,0

39,0

9,0

1980-82

82,0

15,0

3,0 1998-2000

72,0

21,0

7,0

1980-82

Sector primari Sector secundari Sector terciari

L’OCUPACIÓ EN EL SECTORINFORMÀTIC CREIX LENTAMENTMicrosoft, Dell i HP pensen incrementar la seuaplantilla en 2004 en almenys un cinc, un quinze i un tres per cent, respectivament. Toshiba mantindrà a Espanya i Portugal l’estructura de plantilla que té des de 2002, un total de 70 treballadors.

«Des de l’any 2001, Dell ha sigut l’empresa quepercentualment ha crescut més en termes decontractació, si bé no és l’empresa que méspersones ha incorporat. “El creixement de 2003 ha sigut d’un quaranta per cent, any en què s’hancontractat cinquanta persones, catorze de les qualstransferides de Montpeller”, indica Beatriz Martín,directora de recursos humans de la companyia per a Espanya i Portugal.

Microsoft ha crescut un vint-i-cinc per cent en contractació amb l’adquisició de Navision, cosa que en termes nets representa un deu per cent en aquest exercici, que es tancarà al juliol.

Hewlett Packard ha incorporat 218 persones en 2003 –sense comptar-hi les de Compaq–, xifraque representa un creixement net d’un huit percent: “Aquest augment en la plantilla s’ha donat a la fàbrica de Barcelona, que treballa amb centreseuropeus”, assenyala Luis Carlos Collazos, directorde recursos humans de HP.

Toshiba, que va incrementar la plantilla en un deuper cent en 2001 per a la seua divisió de productesaudiovisuals, s’ha mantingut estable durant aquestsanys i no preveu canvis, però sí la reorganitzaciód’algunes línies.»

www.expansionyempleo.com, 22 de novembre de 2003

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 316


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

FACTORS DE LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIALFITXA 7815

NOM: CURS: DATA:

Quan una empresa decideix la millor localització per a les seues fàbriques, valora una sèrie de factors per buscar sempre l’obtenció del màxim benefici. Actualment, és freqüent que les grans multinacionals duguen a terme una part del procés productiu, que no necessita treballadorsqualificats, en fàbriques al Tercer Món, on es beneficien d’uns salaris més baixos.

Observa el mapa.1

Llig el següent text i respon.2

• Assenyala a quines regions i països es concentren les 100 primeres filials de les principals empresesmultinacionals.

• Quants països es veuen implicats en la fabricació d’un Pontiac Le Mans?

• Quina proporció del preu total es queda als Estats Units i quina se’n va a Àsia i Europa?

• On es localitzen les activitats més complexes i de més valor? I les tasques més simples? Per què trobes que és així?

RESOL

«Quan un estatunidenc compra un automòbil Pontiac Le Mans, de General Motors, pren part, sense saber-ho ni voler-ho, en una transacció internacional.

Dels 20.000 dòlars pagats a General Motors, uns 6.000 van a Corea del Sud per a retribuir el treball corrent i les operacions de muntatge del vehicle; 3.500 al Japó pels components avançats (motors, eixos de transmissió i equipament electrònic); 1.500 a Alemanya per la investigació i el disseny de la carrosseria;800 dòlars a Taiwan, Singapur i, de nou, el Japó per les petites peces i components mecànics; 500 al RegneUnit pel màrqueting i la publicitat, i al voltant de 100 dòlars a Irlanda i les illes Barbados pel tractamentinformàtic de les dades. La resta va als estrategs de Detroit, a alguns banquers novaiorquesos i als accionistes de General Motors.»

R. REICH, The work of nations, 1991

Espanya

RegneUnit

FrançaAlemanya

Itàlia

Països BaixosBélgica

Suïssa

Xina

Coreadel Sud

Japó

MèxicVeneçuela

Estats Units

NOMBRE DE MULTINACIONALS

0

5

10

15

20

25

30

35

40

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 317


REFORÇ

LA INDÚSTRIAFITXA 7915

NOM: CURS: DATA:

Classifica aquestes activitats industrials segons els tipus d’indústries.

a) Fabricació de locomotores. f) Producció d’acer.

b) Refinació de petroli. g) Fabricació de joguets.

c) Producció d’alumini. h) Fabricació d’adobs minerals.

d) Fabricació de rellotges. i) Elaboració de conserves de peix.

e) Fabricació de farines. j) Fabricació de ciment.

1

Assenyala, de les activitats industrials següents, quin és el factor o factors principals que en condicionenla localització.

2

Imagina que has de decidir on localitzar una indústria dedicada a la fabricació de paper.

• Analitza els impactes que pot generar la instal·lació d’aquesta indústria sobre el medi ambient i sobre l’economia del municipi triat.

• Tingues en compte els diferents interessos implicats: l’empresa, els organismes públics, els veïns del municipi afectat i els grups ecologistes. Assenyala què interessa a cada un i, per tant, quin tipus de factors condicionen la instal·lació d’aquesta fàbrica.

3

RESOL

TIPUS D’INDÚSTRIAIndústria pesant Indústria lleugera

Indústria bàsica Indústria de béns d’equipament

Econòmics Tecnològics Humans Polítics

Fàbrica de sabates

Indústria d’elaboració del ferro

Fàbrica d’automòbils

Indústria agroalimentària

L’empresa

Beneficis i inconvenients que, a parer seu,aportarà la instal·lació de la fàbrica

Factors de localització industrial que es valoren

Els organismes públics

Els veïns

Els grups ecologistes

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 318


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELABORAR EL MAPA DE LES REGIONS INDUSTRIALSFITXA 8015

NOM: CURS: DATA:

Amb l’ajuda del llibre de text, completa aquest mapa de les regions industrials més importants del món i pinta’l segons la llegenda.

1

Amb l’ajuda del mapa que has elaborat i del llibre de text, completa el text següent.

La distribució de la indústria arreu del món presenta grans contrastos entre els països desenvolupats

i els països subdesenvolupats. La indústria està molt concentrada en grans regions:

els Estats Units, el Japó, la Unió Europea i el sud-est asiàtic.

• són la primera potència industrial. Hi conflueixen diverses causes combinades: tenen

abundants , són el centre de les finances mundials i tenen un alt nivell tecnològic.

Dins el seu territori, les àrees més industrialitzades són: , els ,

el i .

• El Japó és el segon país més industrialitzat del món, a pesar de no tindre

i . Per això, el seu poder industrial es basa en una mà d’obra abundant

i qualificada, un alt nivell tecnològic i una política comercial agressiva. A l’illa de Honshu hi ha

una de les concentracions industrials més grans del món.

• La producció industrial de la , en conjunt, supera la del Japó. Les principals

àrees industrials són el del Regne Unit, el nord-oest i sud-est de ,

el nord d’ , Alemanya, Bèlgica, , Polònia, la i Eslovàquia.

• El ocupa un lloc destacat en la producció mundial. A ,

(la Xina), i s’han instal·lat nombroses indústries gràcies

a una mà d’obra abundant i barata i als avantatges fiscals i financers.

2

RESOL

OCEÀPACÍFIC

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

Àrees industrialsmés importantsMorat

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 319


AMPLIACIÓ

EL PROCÉS DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL A TRAVÉS DEL CINEFITXA 8115

NOM: CURS: DATA:

En les darreres dues dècades ha tingut lloc un procés de reconversió industrial o reestructuració delsistema industrial als països desenvolupats. D’ençà d’aleshores, hi ha hagut un retrocés significatiude les indústries bàsiques (siderúrgia, acers, construcció naval…) i d’algunes manufacturerestradicionals, com la indústria tèxtil, mentre que d’altres han experimentat un fort desenvolupament,en particular, les indústries d’alta tecnologia.

Tracta de veure alguna de les pel·lícules que t’hem suggerit i fes les activitats.

Què en penses?

Resumeix la història.

Explica quins aspectes de la història i de la forma en què està contada t’han cridat més l’atenció.3

2

1

RESOL

LA RECONVERSIÓ INDUSTRIAL EN EL CINE

• Full Monty, dirigida per Peter Cataneo (1997)La crisi dels noranta arriba a Sheffield, una localitat anglesa amb una economia que es basa gairebé exclusivament en la indústria de l’acer.

El tancament de la fàbrica deixa sense faena quasi tots els homes de la ciutat. Un d’ells, Gaz, perdrà el dret de veure el fill si no aconsegueix diners per a pagar la pensió a la dona. Com que a algunes dones els sembla molt atractiu, se li acut formarun espectacle de striptease amb altres amics seus, tots ells també aturats. El cas és que són més aviat lletjos, però saben que amb això guanyaran més que cobrant l’aturdurant molts mesos.

• Los lunes al sol, dirigida per Fernando León de Aranoa (2002)

La història transcorre a Vigo, una ciutat que va créixer enormement en les últimesdècades gràcies a l’arribada de molts homes i dones que van abandonar el camp o elmar per anar a treballar a les fàbriques, a les refineries i a les drassanes. Però ha arribatla reconversió industrial i el fantasma del tancament de les drassanes plana sobre ells.

Al bar de Rico es reuneixen Santa i altres amics, conversen en les hores mortes, es juguen les esperances en la màquina i, en definitiva, comparteixen les frustracions i les esperances. La pel·lícula explica, doncs, la història dels qui viuen la vida en diumenge, dels qui passen els dilluns al sol perquè no tenen faena.

Els espais industrials especialitzats en activitats tradicionals hui en decadència han hagut d’afrontaruna crisi a vegades intensa, que ha sigut origen de greus problemes econòmics i socials.

El cine contemporani ha incorporat aquesta realitat en les seues històries. És, doncs, un bon recurs per a analitzar i entendre el procés de reconversió industrial, especialment les seues conseqüències.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 320

Les activitats econòmiques són tan variades i complexes que els estudiosos estableixenclassificacions per facilitar-ne l’estudi i l’anàlisi. Repassarem les més importants.


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL, UNA INDÚSTRIA FONAMENTAL A ESPANYAFITXA 8216

NOM: CURS: DATA:

Observa el procés de fabricació i distribució d’un automòbil i completa les fitxes.1

RESOL

Sector:

Activitat:

Descriu l’activitat:

Sector:

Activitat:


Sector:

Activitat:

Des del punt de vistatecnològic es tractad’una indústria

Sector:

Activitat:


Sector:

Activitat:


Sector:

Activitat:


Sector:

Activitat:


Sector:

Activitat:


832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 321


REFORÇ

EL PROCÉS INDUSTRIAL D’OBJECTES QUOTIDIANSFITXA 8316

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem partir d’un exemple pròxim per analitzar el procés de produccióindustrial i la globalització econòmica en què ens trobem.

Completa aquest quadre sobre les teues sabatilles d’esport.1

Intenta representar els percentatges del preu final de la sabatilla d’esport en un gràfic de quadrats o en un de circular.

2

RESOL

(Cada quadrat: 10 %)

1) De quina marca són?

4) Per què les vas comprar?

2) De quin país procedeix la marca?

5) On han sigut dissenyades?

3) On n’has vist la publicitat?

6) On han sigut fabricades?

7) De quin material estan fetes? 8) On les has comprades? 9) Quin preu final tenen?

10) Quin percentatge del preu final correspon a cada persona que ha participat en el procés?

Dissenyador Publicista Fabricant Proveïdors Transportistes Venedors

11) Quin és el més important en tot el procés?

12) Per què es dissenyen en un paísi es fabriquen en un altre?

13) A què dediquen més dinersles marques: a la qualitat

o a la publicitat?

14) Quant de temps es mantéun mateix model de sabatilla

en el mercat?

15) Per què canvien tan sovintels models?

16) Quins mitjans s’utilitzen per aconvéncer els consumidors?

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 322


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS ESPANYOLSFITXA 8416

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa, et proposem una visita virtual per alguns dels parcs científics i tecnològics que hi ha a Espanya, que aspiren a convertir-se en els nostres «Silicon Valleys».

Tria el parc tecnològic que més t’agrade i respon a les preguntes següents.

• En quina data es va inaugurar i qui va ser el responsable de la seua creació?

• On es troba situat? A quina comunitat autònoma? A quina ciutat o prop de quina ciutat? Com és la seua localització respecte a les infraestructures de transports, les universitats i altresinstitucions dedicades a la investigació?

• Quin tipus d’empreses s’hi estableixen? A quins sectors pertanyen? Hi ha relacions o vincles entre les diferents empreses establides? Quins serveis i infraestructures ofereix a les empreses que s’hi vulguen instal·lar?

• Quin tipus de formació i qualificació especials tenen les persones que hi treballen?

1

RESOL

WEBS DE PARCS TECNOLÒGICS ESPANYOLSSegons l’Associació de Parcs Tecnològics d’Espanya (www.apte.org), aquest tipus de parcs, generalment associats a un espai físic, mantenen relacions formals i operatives amb universitats, ajuntaments, centres d’investigació i altres institucions d’educació superior.

En general, són dissenyats per impulsar la formació i el creixement d’empreses pertanyents al sector terciari, normalment residents al mateix parc, i posseeixen un organisme estable de gestió que impulsa la tecnologia i fomenta la innovacióentre les empreses i organitzacions usuàries del parc.

Darrerament, s’han estés per gran part del territori estatal. Entre altres destaquen aquests:

• Parc Científic de Barcelona: http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/es/p1.asp

• Parc Balear d’Innovació Tecnològica: http://www.parcbit.es/

• Parc Científic de Madrid: http://www.pcm.uam.es/

• Parc Tecnològic d’Àlaba: http://www.pt-alava.es/

• Pac Tecnològic d’Astúries: http://www.idepa.es/ifr/parque.eps

• Pac Tecnològic de Galícia: http://www.ptg.es

• Parc Científic i Tecnològic de Sevilla: http://www.cartuja93.es/index.jsp

• Parc Científic d’Alacant: http://www.uaparc.org

• Parc Industrial Avançat de Castella-la Manxa: http://www.piacm.com/spain/home.htm

• Parc Metropolità, Industrial i Tecnològic de Granada: http://www.parquemetropolitano.com/

• Parc Tecnològic de Biscaia: http://www.parque-tecnologico.net/castellano/animacion.htm

Si desitges conéixer-ne algun d’estranger, busca en l’apartat de «links» (o enllaços) de la pàgina webde l’Associació Internacional de Parcs Tecnològics i Científics (IASP), http://www.iaspworld.org/.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 323


REFORÇ

ELABORAR EL MAPA DELS PORTS I AEROPORTS MÉS IMPORTANTSFITXA 8517

NOM: CURS: DATA:

Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa del tràfic aeri i dels ports més importants.

• Escriu-hi el nom dels principals nodes de comunicació aèria mundial. Utilitza bolígraf negre i lletresminúscules.

• Dibuixa-hi les fletxes que indiquen el sentit dels fluxos aeris principals.

• Escriu-hi el nom dels ports més importants. Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules.

1

Observa el mapa que has elaborat i respon.

• On es troben els principals ports i aeroports del món?

• Com són les xarxes de transport aeri i portuari a Àfrica i Àsia?

• Creus que hi ha alguna relació entre la densitat de les xarxes d’aquest tipus de transporti el grau de desenvolupament? Justifica la resposta a partir del mapa.

• Quines ciutats posseeixen els aeroports amb més trànsit de passatgers?

Observa el gràfic del transport de mercaderies segons velocitat, pes i valor i completa el quadre.3

2

RESOL

Pes de la mercaderia Valor de la mercaderia

Formes de transport segons la velocitat,el pes i el valor de la mercaderia

Marítimirregular Marítim

regular

Aeri

Augment de la velocitat de transport

Més de 1.000 t

Menys de 20 t

Més de 100 kg

Baix Mitjà AltVALOR

PES

Característiques de la mercaderia

Transport marítim irregular

Transport marítim regular

Transport aeri

Fluxos aeris principals

Node mundial

Node principal

Node secundari

AEROPORTS

Ports del món més importants

PORTS

O C E ÀP A C Í F I C

OCEÀATLÀNTIC

O C E ÀÍ N D I C

OCEÀPACÍFIC

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 324


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EL TURISMEFITXA 8617

NOM: CURS: DATA:

Completa els buits amb els termes adequats.

El és qualsevol tipus de desplaçament per plaer a un lloc per un període de temps de 24 hores almenys. Si l’eixida dura menys d’un dia s’anomena .

Encara que des de fa segles es pot parlar de l’existència de turistes, va ser a partir dels anys

cinquanta del segle passat que als països desenvolupats hi ha hagut un autèntic boom associat

amb el .

A vegades, els turistes s’organitzen lliurement el viatge. Tanmateix, moltes persones, sobretot

si es desplacen a altres països, s’organitzen el viatge a través d’ . Aquestes ofereixen

el que els proporcionen els grans majoristes o , i s’encarreguen de dur a terme totes

les activitats necessàries per al viatge: reserves d’avions o trens, reserves d’hotel, organització

de visites, etc. Algunes vegades, aquests grans grups actuen simplement com a intermediaris

entre el turista i els hotelers i companyies de transport; altres vegades, un mateix grup econòmic

té línies aèries i hotels de la seua propietat.

Identifica el tipus de turisme que mostra cada imatge.2

turisme – excursió – turisme de masses – agències – operadors turístics

1

RESOL

EL TURISME«El turisme, que en geografia es va considerar durant molt de temps com una activitat que calia tindre en compte, ha adquirit una amplitud tan gran que sovint supera les rendes de les més importants branquestradicionals de l’economia. Així, el turisme va transformar els Alps més que no ho va fer la indústria. I què en podem dir, de les regions que el turisme ha creat literalment, com la Costa Blava.

D’una banda, desplaça multituds a la recerca de diversió en el temps lliure; d’altra banda, crea llocs de treball i equipaments, i transforma, bé espontàniament, bé per decisió dels poders públics, la geografia de moltes regions.»

M. DERRUAU, Geografia humana. Adaptat

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 325


REFORÇ

L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS I EL DESENVOLUPAMENTFITXA 8717

NOM: CURS: DATA:

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) reconeix que «la difusiód’Internet i la venda de telèfons obri oportunitats innovadores sense precedents per al progrés. No obstant això, encara no s’aprofita plenament el potencial de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) per al desenvolupament».

Observa la taula i fes les activitats.

• Ordena les regions del planeta (en negreta) d’acord amb l’accés a Internet.

• Quins països tenen el percentatge més alt d’«internautes»? Com ha evolucionat en els últims anys?

Pensa en les qüestions següents, discuteix-les a classe i recopila-les en el quadern.

• Quines creus que són les necessitats bàsiques que s’han de cobrir al Tercer Món? Hi ha entre aquestes l’accés a Internet, la telefonia mòbil o la televisió?

• Com i per què pot ajudar Internet al desenvolupament dels països del Tercer Món?

2

1

RESOL

NOMBRE D’«INTERNAUTES» (SET. DE 2002) CREIXEMENT DEL NOMBRE D’«INTERNAUTES»

Regions(països)

TotalPercentatge

de la població

Àfrica

R. Sud-àfrica

Àsia/Pacífic

Japó

Xina

Austràlia

Corea del Sud

Europa

Regne Unit

Alemanya

Itàlia

Rússia

França

Espanya

Orient Mitjà

Amèrica Nord

EUA

Canadà

Amèrica Llatina

Argentina

Brasil

Total mundial

6.310.000

3.068.000

187.240.000

56.000.000

50.150.000

10.630.000

25.600.000

190.910.000

34.300.000

32.100.000

19.250.000

18.000.000

16.970.000

7.890.000

5.120.000

182.670.000

165.750.000

16.840.000

33.350.000

3.880.000

13.980.000

605.600.000

7,8

44,1

03,6

54,4

53,8

57,2

38,9

33,4

12,4

28,4

19,7

59,1

52,8

10,4

07,8

Font: http://www.nua.ie/surveys/how_many_online/

Internautes a tot el món

(en milions)

350

400

550

500

100

150

250

300

200

Gener1997

Gener1998

Gener1999

Gener1996

450

600

0

50

Gener2000

Gener2001

Setembre2002

Font: Atles Le Monde Diplomatique.

605,6

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 326


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

COMERÇ MUNDIAL D’ARMES I DESPESES MILITARSFITXA 8817

NOM: CURS: DATA:

Cada dia centenars d’éssers humans viuen i moren per culpa de la violència de les armes. Les exportacions d’armes són molt rendibles per a les grans empreses productores d’armamentmilitar.

Observa el cartograma i digues quins són els països amb més despeses militars. Analitza la situació per continents i elabora una llista de major a menor volum de despesa militar.

1

RESOL

ARMES I DESPESES MILITARS

Actualment, un de cada tres països del món inverteix més recursos en les forces armades que en els serveis de salut. El 42 % dels països que més gasten en armament figuren en els últims llocs de les llistes de desenvolupament humà. Enfront d’aquests, cinc dels països més poderosos del món (els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, la Xina i França) exporten el 88 % de les armes amb què es violen diàriament els drets humans.

Més del 50 % del pressupost per a recerca i desenvolupament (R+D) estatunidenc és militar.

Dades del comerç d’armes (font: www.a-i.org):

• Les exportacions autoritzades d’armes suposen 21.000 milions de dòlars l’any.

• Hi ha una arma per cada 10 persones.

• Més de 1.000 empreses a 98 països del món comercien amb armes.

• Cada any es produeixen 8 milions més d’armes.

• Cada any es fabriquen 16.000 milions de municions.

• El 60 % de les armes xicotetes està en mans de civils (no militars).

• Més del 80 % de les armes il·legals en origen van ser legalment comercialitzades.

• Actualment hi ha 300.000 infants soldats participant en conflictes armats.

DESPESES MILITARS(en milions de dòlars)

2501.0004.000

Canadà

Estats Units

MèxicCuba

Colòmbia

Perú Brasil

Uruguai

ArgentinaXile

Irlanda

Regne Unit

França

EspanyaPortugal

AlgèriaLíbia

EgipteMarroc

Nigèria

Angola

Rep. de Sud-àfrica

Itàlia

ÀustriaSuïssa

Bèlgica

PaïsosBaixos

Noruega

Suècia

Finlàndia

DinamarcaPaïsos bàltics

Alemanya

Polònia

RomaniaUcraïna

Rússia

Caucas ÀsiaCentral

Turquia

SíriaLíbanIraq

Jordània

Israel AràbiaSaudita

Qatar

Bahrain

OmanIemen

Unió dels Emirats ÀrabsSriLanka

Singapur

MalàisiaIndonèsia

Filipines

Taiwan

JapóCoreadel Sud

Coreadel

NordXina

Iran

KuwaitPakistan

BirmàniaÍndia

Tailàndia

Austràlia

Nova Zelanda

Grècia

Veneçuela

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 327


AMPLIACIÓ

ELS CANALS, DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMESFITXA 8917

NOM: CURS: DATA:

Elabora un dossier sobre el canal de Panamà. Tracta de respondre a les preguntes següents.

• Quan es va inaugurar? Quant van durar les obres? De qui va ser la iniciativa de construir-lo? Qui va aportar els diners necessaris? Quines dificultats va haver-hi? A qui va pertànyer i pertany actualment?

• Quina longitud i quina amplària té? Què uneix? Quant dura la travessia? Quant de temps estalvia respecte a la travessia anterior? Què ha suposat per a les persones?

• Està obert als vaixells de tots els països? Què s’hi transporta sobretot, persones o mercaderies? Quants vaixells hi passen cada any? Quines són les taxes per a travessar-lo?

Per a recopilar la informació, et seran molt útils aquestes adreces d’Internet:

• http://www.pancanal.com/

• http://www.ipat.gob.pa/canal.html

• http://www.nautigalia.com/panamacanal/index.htm

1

RESOL

DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMES

• Què és un canal?

És un llit d’aigua artificial construït per raons de reg, drenatge, per convertir una via en navegable o com a part d’una presa hidroelèctrica. Les viesnavegables són de dos tipus: canals per a vaixells,prou profunds perquè hi circulen vaixellstransoceànics; i canals poc profunds, utilitzatssobretot per barcasses. Són molt importants perquèacurten increïblement les travessies marítimes,suposen un estalvi de temps i combustible i facilitenla comunicació de persones i mercaderies.

• Com es construeix?

La construcció d’un canal consisteix a excavar un tall obert amb les potents màquines que s’usen en la construcció. Les parets del solc es recobreixenamb ciment per evitar l’erosió que produiria a les voresel moviment de l’aigua pel pas dels vaixells i quecegaria el canal. Els canals no poden salvar pendents,com les carreteres i les vies del tren, però es poden fer en diversos trams escalonats. On hi ha trams a diferents nivells, els vaixells es transfereixen de l’un a l’altre mitjançant rescloses.

• Què és una resclosa?

Una resclosa és una secció del canal tancada percomportes als dos extrems, on el nivell de l’aiguaaugmenta o disminueix a voluntat mitjançantvàlvules, fins a aconseguir el nivell de la part mésalta o el de la part més baixa. Quan el nivell de la resclosa s’ha igualat amb el nivell del tram

del canal, la comporta corresponent s’obri i el vaixellentra o ix de la resclosa per travessar zonesmuntanyoses, o s’utilitzen rampes i elevadors per a pujar i baixar vaixells petits.

• Quina és la història dels canals?Els assiris, egipcis, hindús i xinesos els feien servircom a vies de transport i comunicació. Hi ha restesd’un canal prop de Mandali, a l’Iraq, que daten de l’any 4000 aC; el Gran Canal de la Xina es va començar a construir en el segle VI aC i encaras’utilitza hui dia. Les rescloses es van inventar al finaldel segle XV a Europa. En el segle XVII, es vanconstruir canals importants a França, i a Rússia es va construir un extens sistema de canals en el segle XVIII. Entre d’altres, destaquen: el canal Göta,que comunica Estocolm i Göteborg; el canal Ludwig,que uneix el Danubi amb el Rin i el Main, i permet la circulació fluvial des del mar del Nord fins al marNegre; i el canal Erie, que va facilitar la colonitzaciódel Mitjà Oest nord-americà.

Però, sens dubte, els dos canals més importants de la història han sigut el canal de Suez, inauguraten 1869, que comunica el Mediterrani amb el marRoig i facilita la travessia entre Europa i Àsia; i el canal de Panamà, inaugurat en 1914, que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic i acurtaenormement la travessia entre les costes oriental i occidental d’Amèrica i entre bona part del continentamericà i l’asiàtic i australià.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 328


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

INTERPRETAR GRÀFICS SOBRE EL TURISME A ESPANYAFITXA 9018

NOM: CURS: DATA:

Observa els gràfics següents sobre el turisme.1

Respon.

• Quin fenomen mostra el primer gràfic? A què és degut el boom turístic de les últimes dècades?

• Quines regions s’han convertit en les principals destinacions turístiques del món?

• Com ha evolucionat la participació del turisme en el PIB espanyol durant les últimes dècades?

• De quins països procedeixen la major part dels turistes estrangers que arriben al nostre país? Observes alguns canvis en el període 1980-2003?

• Quina via d’accés utilitzen la majoria dels turistes per a entrar a Espanya?

• A quines comunitats autònomes es dirigeixen fonamentalment els turistes?

2

RESOL

1978 1990 2003

Arribades de turistes per regions (en %)

Europa56,9Àsia i el Pacífic

18,7

Amèrica16,3

Àfrica 4,1

Orient Mitjà 3,9

Entrada de turistes a Espanyasegons el tipus de transport (en %)

Carretera48,7Aeroport

47,2

Port 3,7Ferrocarril 0,5

Nombre de turistes al món des de 1980

1990 1992 1994 1996 1998 2000 20021980 1982 1984 1986 1988

1.200

800

400

0

1.000

600

200

(en milions)

Participació del turisme en el PIB espanyol (en %)

1990 1992 1994 1996 1998 2000 20021980 1982 1984 1986 1988

12

8

4

0

10

6

2

14

Entrada de turistes a Espanya per país de residència (en milions)

Alemanya

14

8

0

12

4

2

França Itàlia Països Baixos Regne Unit

6

10

16

Principals comunitats autònomes triadescom a destinació turística (en milions)

C. Valenciana

0

C. de Madrid

I. Balears

2 4 6 8 10 12

Catalunya

Canàries

Andalusia

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 329


AMPLIACIÓ

EL TURISME I LES AGÈNCIES DE VIATGESFITXA 9118

NOM: CURS: DATA:

A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme ha experimentat un creixement espectacularque ha originat que, a hores d’ara, siga una de les activitats econòmiques més importants a escalamundial. Hi han contribuït de forma notable les agències de viatges: intermediàries entre els quidemanen un servei determinat o producte turístic i els qui ofereixen i fan possible aquestademanda. Per això, en aquesta fitxa et proposem que conegues un poc més el funcionament i els serveis que ofereixen les agències de viatges.

Si és possible, visita personalment una o diverses agències de viatges (pots veure si n’hi ha alguna propd’on vius, per exemple, en http://www.agencias-de-viajes.com) i fes les activitats següents.

• Determina de quin tipus d’agència es tracta.

• Fixa’t en els serveis turístics que té d’oferta, segons l’època de l’any de què es tracte.

• Sol·licita informació sobre la destinació turística que més t’atraga. Pensa en quina època viatjariesi quina seria la duració del viatge. Pregunta quin tipus de turisme es fa allà i tracta d’esbrinar amb quinsmitjans de transport pots viatjar i el tipus d’allotjament on dormir, tenint en compte les diferències de preus.Si el viatge és a l’estranger, informa’t d’alguns aspectes que et poden ser útils, com ara el tipus de monedautilitzat, l’idioma dominant, si necessites vacunar-te, quin tipus de roba cal que portes segons les condicionsmeteorològiques, etc.

1

RESOL

Una agència de viatges és una societat mercantilque es dedica de manera habitual i professional a assessorar i/o vendre i/o organitzar viatges o altresserveis turístics.

És a dir, les tres funcions bàsiques que poden dur a terme les agències de viatges són les quesegueixen:

1r Assessorar. Mitjançant l’assessorament, que normalment és gratuït, s’informa el client de tota l’oferta de què disposa l’agència de viatges.

2n Mitjançar. L’agència de viatges funciona com a intermediària quan organitza o gestiona un servei turístic en nom d’una tercera persona.Entre els serveis que realitza destaquen: reservarbitllets; reservar habitacions d’hotels i altresallotjaments; reservar entrades per aespectacles; lloguer de cotxes; contractar serveis de guies; etc.

3r Organitzar. Les agències de viatges sovintofereixen programes turístics en què organitzenal detall un viatge, establint quins llocs es visiten,durant quant de temps, on es menja i pernocta,quines activitats es fan, etc., i posant un preu a tot el conjunt.

Generalment, es distingeixen tres grups o tipusd’agències de viatges: • Majoristes: són aquelles que elaboren

i organitzen qualsevol classe de serveis i viatgesamb venda exclusiva a altres agències de viatges.

• Detallistes: són aquelles que o bé comercialitzenel producte de les agències majoristes venent-lodirectament a l’usuari turístic, o bé ofereixen els seus serveis i productes per mitjà d’altresagències.

• Majoristes-detallistes: són aquelles que podensimultaniejar les activitats dels dos grupsanteriors.

LES AGÈNCIES DE VIATGES I LES SEUES FUNCIONS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 330

� GEOGRAFIA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Una vegada completat el mapa conceptual, respon.

• Quin factor és més important? Com han d’actuar els països desenvolupats davant el subdesenvolupament?

• Què haurien de fer els països subdesenvolupats per a eixir d’aquesta situació? Poden eixir-ne tots sols?

En el subdesenvolupament intervenen diversos factors que impedeixen que els països n’isquen fàcilment.Completa amb aquests termes un mapa conceptual que reflectisca aquesta situació.

3

2

RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

EL MAPA CONCEPTUAL DEL SUBDESENVOLUPAMENTFITXA 9219

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem treballar amb els diferents factors que provoquen les situacions de subdesenvolupament al món.

Completa amb els termes següents el mapa conceptual sobre el subdesenvolupament.1

SUBDESENVOLUPAMENT

Econòmics

Condicionatsper un

Els seus productes estan mal valorats

El comerç mundial no l’afavoreix

No podencompetir pel

Angoixatspel

La poblacióté

Socials

Creixementpoblacional degut a

Amb el llast d’una Amenaçats per

llegat colonial – desfasament tecnològic – natalitat elevada – deute extern – desigual comerç mundialescassa salut – baixa educació – conflictes armats – descens del valor dels productes

Està definit per factors

SUBDESENVOLUPAMENT

Econòmics

Han de ser ajudats per

Els seus productes han deEn el comerç internacional

han de

Han de modernitzarla seua

Se’ls ha deperdonar el

Han d’elevarla

Socials

Han de controlar la seua

Han d’augmentar la

Han de posar fi als

conflictes armats – població – educació – tecnologia – tindre més valor antics països colonitzadors – deute extern – rebre ajudes – sanitat

Per eixir-ne cal canviar els factors

331

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 331


REFORÇ

EL DEUTE EXTERNFITXA 9319

NOM: CURS: DATA:

Comenta amb els companys i respon en el quadern.

• Creus que té raó, el cabdill llatinoamericà?

Observa el gràfic i respon.

• Les diferències d’evolució del deute extern per cada regió del món.

• La diferència que hi ha entre el que s’ha pagat i el que encara cal pagar en cada cas.

2

1

RESOL

EXPOSICIÓ DE GUAICAIPURO CUATEMOC

Exposició sobre la responsabilitat del deute externque va fer el cacic mexicà Guaicaipuro Cuatemocdavant la reunió de caps d’estat de la ComunitatEuropea, el 8 de febrer de l’any 2002.

«Jo, Guaicaipuro Cuatemoc, he vingut ací a trobarels qui celebren la trobada. Ací doncs jo, descendentdels qui van poblar Amèrica fa quaranta mil anys, he vingut a trobar els qui la van trobar fa noméscinc-cents anys. Ací doncs, ens trobem tots. […] El germà usurer europeu em demana el pagamentd’un deute contret per Judes, a qui mai vaigautoritzar a vendre’m. El germà picaplets europeum’explica que tot deute es paga amb interessos,encara que siga venent éssers humans i païsossencers sense demanar-los consentiment. Jo els vaigdescobrint. També jo puc reclamar pagaments i també puc reclamar interessos.

Consta en l’Arxiu d’Índies […] que només entre l’any1503 i 1660 van arribar a Sanlúcar de Barrameda(Cadis) 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos deplata provinents d’Amèrica. Saqueig? No ho creuriamai jo, això! Perquè seria pensar que els germanscristians van faltar al seté manament. Espoliació?Que Tanatzin me’n guard, d’afigurar-me que

els europeus, com Caín, maten i neguen la sang del seu germà! Genocidi? Això seria donar crèdit als calumniadors. […] Aquests 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos de plata han de ser consideratscom el primer de molts altres préstecs amigablesd’Amèrica. El contrari seria presumir l’existència de crims de guerra, la qual cosa donaria dret no solsa exigir la devolució, sinó la indemnització per danysi perjudicis.

I els europeus ho van dilapidar en les batalles […],en armades invencibles, en tercers reichs i altresformes d’extermini mutu. Ens obliga a reclamar-los,pel seu propi bé, el pagament del capital i elsinteressos que tan generosament hem demorat tots aquests segles a cobrar. En dir això, aclarim que no ens rebaixarem a cobrar als nostres germanseuropeus les vils i sanguinàries taxes del 20 i fins al 30 per cent d’interés, que els germans europeuscobren als pobles del Tercer Món. Ens limitarem a exigir la devolució dels metalls preciosos avançats,més el mòdic interés fix del 10 per cent, acumulatnomés durant els últims 300 anys, amb 200 anys de gràcia.»

Evolució del volum i del pagament del deute dels països en via de desenvolupament

300

100

500

900

600

400

200

0

700

800

1980

(en milers de milions de dòlars)

1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000

Sud d’Àsia Nord d’Àfricai països del Golf

Àfricasubsahariana

Europa orientali Àsia central

Àsia de l’esti Pacífic

IberoamèricaVolum del deute

Pagament efectuatdel deute

EVOLUCIÓ DEL DEUTE EXTERN

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 332


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS ORÍGENS DE LA POBRESA: L’ESCLAVITUDFITXA 9419

NOM: CURS: DATA:

El comerç d’esclaus va ser un fenomen generalitzat fins al segle XIX i comú fins a la primeria del segle XX. Actualment, per desgràcia, encara es comercia amb éssers humans en alguns països.

L’esclavitud és una de les humiliacions i vergonyes més grans de la humanitat i ha sigut, sensdubte, una de les causes del subdesenvolupament que pateixen els pobles del continent africà.

Dibuixa un mapa de fluxos a partir de les dades de la taula i fes les activitats.

• Dibuixa un mapa de l’Atlàntic en què es vegen Amèrica i Àfrica.

• Uneix tots dos continents mitjançant fletxes que expressen el moviment dels esclaus d’uns llocs als altres. El sentit de la fletxa indicarà la direcció del flux i el seu gruix serà proporcional al nombred’esclaus desplaçats.

• A quines zones del continent americà van arribar més esclaus africans?

• En aquells moments, de quins estats europeus depenien els territoris americans?

• Quina influència creus que ha pogut tindre l’esclavitud en el subdesenvolupament d’Àfrica?

Comenta a classe l’argument del documental que et proposem a continuació.

La lengua en que uno llora, dirigit per Álvaro Toepke i Ángel Serrano (1998)

Aquest documental narra una bella història que mostra com una dona negra dels Estats Units coneix les seues arrels africanes a través d’una cançó transmesa pels seus avantpassats esclaus.

2

1

RESOL

L’ESCLAVITUD

Les dades d’aquesta taula han de sermatisades, perquè el comerç esclavista eramolt més cruel encara del que aquestes xifresreflecteixen.

La taula fa referència als esclaus africans quedesembarcaven al continent americà, si bédurant la travessia des d’Àfrica solien morir simés no un 20 % dels esclaus. A més a més,en la captura s’ha calculat que en morienquasi un 50 %. Segons aquestes estimacions,la suma dels éssers humans esclavitzats i delsmorts va superar els 20 milions de persones.

Destinació Esclaus Percentatge

Amèrica del Nord

Mèxic i Amèrica Central

Carib

Amèrica del Sud (Brasil no)

Brasil

Europa

Total

427.000

224.000

4.040.000

1.053.000

3.647.000

175.000

9.566.000

4,5 %

2,3 %

42,2 %

11,1 %

38,1 %

1,8 %

100 %

TRÀFIC D’ESCLAUS (1526-1810)

Font: P. D. CURTIN, The atlantic slave trade. A census, 1969

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 333


AMPLIACIÓ

LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I LES ONG EN INTERNETFITXA 9519

NOM: CURS: DATA:

La bretxa entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats ha anat augmentant en els darrers anys. Nombrosos organismes oficials treballen per buscar solucions a les desigualtats mundials, però en l’actualitat han adquirit un protagonisme creixentles anomenades organitzacions no governamentals (ONG).

• Nacions Unides: http://www.un.org• Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament: http://www.undp.org• Organització de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://www.acnur.org• Organització de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF): http://www.unicef.org. Té comités per països,

a Espanya: http://www.unicef.es/home.asp• Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org/• Banc Mundial: http://www.worldbank.org• Organisation for Economic Co-operation and Development: http://www.ocde.org. A Espanya: Agència

Espanyola de Cooperació Internacional (AECI): http://www.aeci.es

ORGANISMES OFICIALS INTERNACIONALS DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

• Consell Europeu. Amb informació de les ONG a Europa: http://www.coe.int

• Creu Roja Internacional: http://www.creuroja.org

• Amnistia Internacional: http://www.a-i.es

• Metges Sense Fronteres: http://www.msf.es

• Human Rights Watch: http://www.hrw.org/spanish

• Care Internacional: http://www.care.org

• ATTAC (associació a favor de la imposició de gravamen a les transaccions financeres per a l’ajuda als ciutadans): http://www.attac.org

• Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament a Espanya: http://www.congde.org

• Ajuda en Acció: http://www.ayudaenaccion.org

• Cáritas Espanyola: http://www.caritas.es

• Arquitectes Sense Fronteres Espanya: http://www.asfes.org

• Federació d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament: http://www.setem.org

• Enginyeries Sense Fronteres: http://www.ingenieriasinfronteras.org

• Intermón Oxfam: http://www.intermonoxfam.org

• Metges del Món: http://www.medicosdelmundo.org

• Medicus Mundi: http://www.medicusmundi.es

• Solidaritat Internacional: http://www.solidaridad.org

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)

• Observatori de comerç just: http://www.eurosur.org/EFTA/2000/comercio.html

• Fair Trade Labelling Organizations (organització internacional responsable de la definició i de la certificació dels estàndards del comerç just): http://www.fairtrade.net/

• European Fair Trade Association: http://www.eftafairtrade.org/

• International Fair Trade Association: http://www.ifat.org/

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE COMERÇ JUST

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 334


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

ELS DRETS HUMANSFITXA 9619

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè aprofundisques en la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.

Consulta la versió completa de la Declaració Universal dels Drets Humans en:http://www.un.org/spanish/aboutun/hrights.htm.

• Selecciona dos articles de la Declaració, llig-los atentament fins que els entengues i exposa’ls als companys perquè ells en comprenguen el significat.

• Busca exemples de com s’han de complir els articles que has estudiat.

• A partir del que has estudiat en aquesta unitat, a quines zones del món creus que no es respecten els articles que has triat? Debateu-ho a classe.

Has vist alguna pel·lícula en què s’exposen casos de vulneració dels drets humans?2

1

RESOL

ELS DRETS HUMANS EN EL CINE

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Després d’aquest acte històric, l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publicaren el text de la Declaració i disposaren que fóra distribuït, exposat, llegiti comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense cap distinció fonamentada en la condiciópolítica dels països o dels territoris.

La Declaració Universal dels Drets Humans comença amb les paraules següents:

«PreàmbulConsiderant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana; considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat, i que s’ha proclamat, com l’aspiració més elevada de l’home…»

Són moltes les persones que ens han recordat l’incompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans.Ací tens dos exemples de pel·lícules que s’han ocupat del tema.

• Las fosses del silenci, dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis (2003)

En la Guerra Civil espanyola i en la dictadura,el règim franquista vajustificar la repressió comuna resposta als abusosque havien comés «els rojos».

• La espalda del mundo, dirigida per Javier Corcuera(2000)

Conta tres històries: la d’unxiquet peruà que treballa en una mina; la d’una dona kurdael marit de la qual va serempresonat i exiliat per motiuspolítics; i la d’un pres nord-americà al corredor de la mort.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 335


REFORÇ

EL FEM, UN PROBLEMA AMB QUÈ NO VOL EMBRUTAR-SE NINGÚFITXA 9720

NOM: CURS: DATA:

Hui dia generem diàriament enormes quantitats de fem que tenen un fort impacte sobre el medi. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè analitzes i reflexiones sobre aquest problema.

Llig el text, redacta un breu escrit on exposes la teua opinió sobre aquest problema i respon a les qüestions.

Què és el fem? On i per què s’origina?

Què és una «societat de consum»?

Quan van començar a sorgir els problemes amb el fem? Per què?

On se’n genera més, de fem, i on és més problemàtic, al camp o a les ciutats?

Quina solució es proposa per a resoldre el problema de l’acumulació de fem?5

4

3

2

1

RESOL

«Els residus, més comunament anomenats fem, són tots aquells materials provinents de l’activitathumana i que l’ésser humà rebutja diàriament.Aquests residus s’originen a les cases, als àmbitslaborals, restaurants, edificis administratius, hotels,indústries... Són restes de paper i cartó, botelles,embalatges de diversos tipus, etc. Els canvis demoda, impulsats per la publicitat i la societat de consum, originen que les persones descartengran quantitat d’objectes en bon estat perreemplaçar-los per uns altres de nous.

Als principis dels temps, el fem no existia. La vida transcorria segons les lleis de la natura. Els seus cicles no es veien obligats a modificar-se.En crear el fem, l’ésser humà va ser el primer animal a transgredir les lleis naturals. Però, si alcomençament les deixalles eren insignificants, els problemes van sorgir amb la revolució industrial: la gent comença a produir fem a un ritme més gran del que necessita per a descompondre’s. Això es deu a la sobrevaloracióque les persones donem als productes, ja que no parem de produir fem per ignorància, pels mals hàbits i la irresponsabilitat, i així generem un camp del qual ningú vol fer-se responsable pel que produeix ni pel que compra. Com una bola de neu que augmenta de volum fins que es forma una allau, les deixalles es reprodueixen

infinitament a tots els racons del planeta, davant la mirada indiferent de la població i de les autoritats.

A les ciutats, el fem constitueix un problema gairebé des de l’origen d’aquestes, a causa de la densitat de població i del fet de llançar-lo als carrers. Això va originar la proliferació d’insectes,rosegadores i microorganismes patògens, i va portar com a conseqüència malalties per a l’ésser humà.

El problema sobre què fer amb el fem és seriósi difícil de resoldre. Els qui se n’ocupen aposten pel reciclatge. Reciclar consisteix a usar la matèriaprimera dels productes per a elaborar-ne uns altresde nous; d’aquesta manera, molts elements queconté el fem que diàriament traiem al carrer es poden tornar a utilitzar en forma d’ampolles de vidre, paper, planxes d’alumini, aliment per a animals o fertilitzant de baix cost. Si es recupera el 60 % dels residus reutilitzables, en un anys’estalviaria l’equivalent energètic a 350 milions de barrils de petroli. Així mateix, seleccionar i reciclarun milió de tones de residus crearia 1.600 llocs de treball, mentre que per a arreplegar-los i abocar-los només en caldrien 600 i per a incinerar-los, 80.»

C. FRERS, Waste magazine (http://waste.ideal.es/basura2.htm). Adaptat

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 336


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

LES MAREES NEGRESFITXA 9820

NOM: CURS: DATA:

Una de les catàstrofes mediambientals més repetides i d’efectes més negatius són les mareesnegres. En aquesta fitxa et proposem que amplies els coneixements que tens sobre aquestes.

Llig atentament el text de Xavier Pastor i contesta les preguntes següents.

• Saps què és una marea negra? D’on prové aquest nom? En coneixes cap?

• Per què creus que hi ha tants accidents de petroliers a les aigües de la Unió Europea? Quin percentatge del petroli que s’aboca al mar no procedeix de cap accident? Et sorprén?

Completa la informació visitant la pàgina web d’Oceana (http://www.europe.oceana.org) i la de Natura educativa (http://www.natureduca.com).

2

1

RESOL

«Segons un informe que acaba de presentar Oceana*,el tràfic marítim en aigües de la Unió Europea generacada any més de 20 milions de metres cúbics deresidus de petroli i altres hidrocarburs. Són el resultatdel trànsit de milers de vaixells, entre els quals el GeroiSevastopolya, i del transport de més de 500 milions de tones de cru i altres 300 milions de productesrefinats, com fuel, gasoil, gasolina, benzé, etc.

Un petrolier que transporte unes 150.000 tones de cru pesant pot generar unes 800 tones de residusprocedents dels fangs que queden als seus cellers.D’altra banda, si utilitza aigua per a rentar els tancs,s’originen 6.000 metres cúbics més d’aigüescontaminades. A aquestes cal afegir-hi els residusresultants de l’ús d’olis en els motors o del consum de combustible. Així, doncs, la suma total pot ser demés de 10.000 metres cúbics de residusd’hidrocarburs per petrolier/any.

Els països del sud d’Europa són els que disposen de menys mitjans per a lluitar contra la contaminació i per a vigilar els vaixells que naveguen per les seuesaigües. La “claveguera” que troben els petroliers per a descarregar il·legalment els residus abansd’arribar a la zona de càrrega és el mar Mediterrani.Cada any es detecten uns 3.000 abocaments il·legalsde petroli als mars d’Europa, dels quals quasi el 50 %tenen lloc al Mediterrani. La falta de vigilància, la relaxació dels països costaners i el fet que no siguen perseguits els infractors fan que aquest marsiga un abocador “perfecte”.

És totalment inacceptable que els mars de la UE esconvertisquen en una mescla d’olis, residus de petroli

i marees negres. I que els ciutadans arriben a acostumar-se a tindre els peus negres d’asfalt. O a veure’s reflectida la cara a la superfície del marperquè la pel·lícula d’hidrocarburs que la cobreix no permet que la mirada penetre en les profunditatsdel mar.

La solució a aquests problemes no és difícil niquimèrica. Només cal voluntat política que permeta:aprovar la directiva sobre sancions a infractors;complir la directiva que incentiva el depòsit delsresidus als ports, i que només han traslladat dos dels 15 països membres (Alemanya i Grècia); portarinspectors a bord dels petroliers que naveguen peraigües de la UE per conéixer el volum real de residusgenerats i assegurar que la deposició i el tractamentés l’adequat; generar una llista negra, no sols devaixells, sinó d’empreses que violen els convenisinternacionals, per impedir-los que actuen a Europai que reben subvencions de la UE; crear sistemes de vigilància i detecció d’abocaments il·legals amb les tècniques més avançades; actualitzar els llistatsd’instal·lacions per a la recepció de residus MARPOL i obligar tots els països a complir les seuesdirectrius.»

X. PASTOR (vicepresident d’Oceana a Europa, amb base a Madrid), Ideal Digital, 18 de desembre de 2003

* Organització internacional sense finalitat de lucrededicada a la protecció i recuperació dels oceans del món.

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 337


REFORÇ

PÈRDUA DE SÒL I DESERTITZACIÓ EN L’ESPANYA PENINSULARFITXA 9920

NOM: CURS: DATA:

Et proposem en aquesta fitxa que repasses el concepte de desertització, fent un èmfasi especial enel cas de la península Ibèrica.

Llig el text i explica quines són les causesprincipals de la desertització a Espanya i quines mesures es podrien adoptar per a lluitar-hi en contra.

Amb les dades de la taula, troba quina és la pèrdua mitjana de sòl que correspon a cada conca hidrogràfica. Ordena els resultatssegons 4 intervals (0-15, 15-30, 30-45 i > 45t/ha/any) i pinta el mapa amb una tramadiferent per a cada un.

2

1

RESOLMar Cantàbric

O C E À

A T L À N T I C

M a r

M e d i t e r r a n i

RIU

EBRE

RIU

G

UADIANA

RIU TAJO

RIU

GUADALQUIVIRRIU SEGURA

RIU XÚQUER

DUERO

RIU

OCEÀ ATLÀNTICILLES CANÀRIES

Límit de conca

Espanya gasta cada any 300 milions d’euros en accions contra el procés de desertització,fonamentalment en la prevenció d’incendis forestals i la restauració i protecció forestal. Algunes activitats que duen a terme les persones, com la tala excessiva d’arbres, el sobrepasturatge, les pràctiquesagrícoles inadequades i la construcció descuidada de pistes, carreteres i altres obres públiques, augmentenla facilitat d’erosió del sòl i, doncs, acceleren el procés de desertització. Tot això ha portat que, en l’actualitat,un 18 % del territori espanyol estiga afectat greument per la desertització.

No obstant això, les polítiques agrària i d’infraestructures del govern sembla que no tenen en compte aquestes dades. Noves carreteres travessen el territori sense deixar espais lliures i es promouen pràctiques agrícoles insostenibles en compte d’apostar per mètodes d’agricultura ecològica.

PÈRDUA TOTAL I MITJANA DE SÒL PER CONQUES HIDROGRÀFIQUES

Conca hidrogràfica

Superfície (ha)

Duero

Ebre

Guadalquivir

Guadiana

Nord

Pirineu oriental

Segura

Tajo

Xúquer

7.841.535

8.483.800

5.726.130

6.012.382

5.356.268

1.627.668

1.873.607

5.576.895

4.233.788

Pèrdua total(t/any)

083.174.163

238.971.189

255.565.751

113.978.484

025.914.355

038.147.043

045.949.438

117.717.304

121.940.794

Pèrdua mitjana(t/ha/any)

Font: MOPTMA

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 338


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

REFORÇ

ELS IMPACTES AMBIENTALS GENERATS PER L’ÉSSER HUMÀFITXA 10020

NOM: CURS: DATA:

Un impacte ambiental és l’empremta, senyal o alteració que deixa en el medi (aquàtic, terrestre o atmosfèric) quasi tota activitat humana. Hi ha vegades en què és molt evident: per exemple, quan es duen a terme obres públiques, com la construcció d’una carretera, un embassament o un port esportiu, o l’edificació d’una ciutat. Però l’alteració provocada per l’ésser humà no sempreés negativa: pot ser favorable per al medi, encara que això passa molt poques vegades. En aquestafitxa repassarem el concepte d’avaluació d’impacte ambiental.

Observa les fotografies i fes les activitats.

Analitza quines repercussions tindrà cada impacte sobre els elements del medi natural i també, de forma directa o indirecta, sobre els éssers humans.

Has vist alguna vegada en la realitat imatges com aquestes?2

1

RESOL

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Una avaluació d’impacte ambiental és un conjunt d’estudis, informes tècnics i consultes que permetenestimar les conseqüències que una determinada activitat (existent o projectada) causa sobre el medi ambient i la salut humana.

En aquests estudis convé tindre en compte aspectes com el signe de l’impacte (si és positiu i serveix per a millorar el medi ambient, o si és negatiu i degrada la zona); la intensitat (segons que la destrucció de l’ambient siga total, alta, mitjana o baixa); l’extensió (segons que afecte un lloc molt concret –puntual–,una zona una mica més gran –parcial–, gran part del medi –impacte extrem– o tot –total–); la ubicació (un impacte pot ser puntual, però trobar-se en un lloc crític); el moment en què es manifesta (al cap d’unquant temps, a curt termini o immediat); la persistència (fugaç, temporal o pertinaç); el grau de recuperaciódel medi (recuperable o irrecuperable); la suma dels efectes (a vegades l’alteració final causada per unconjunt d’impactes és més gran que la suma dels impactes individuals); i la periodicitat (continu, discontinu,periòdic o irregular).

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 339


AMPLIACIÓ

ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYAFITXA 10120

NOM: CURS: DATA:

Yellowstone, el primer parc nacional del món, es va crear als Estats Units en 1872. A Espanya van arribar els corrents conservacionistes un poc més tard: el primer parc nacional (Picos de Europa) es va declarar en 1916. Des d’aleshores, els espais naturals protegits han anatproliferant al nostre país fins a arribar quasi als 650 en l’any 2000. Hui dia conviuen a Espanyamoltes figures de protecció per part de l’estat, de les comunitats autònomes, d’Europa i de la UNESCO.

Amb les dades que figuren en la taula, calcula el tant per cent de superfície protegida de cada comunitat autònoma respecte al total de la superfície.

1

Elabora un mapa d’Espanya que mostre el percentatge de superfície protegida per comunitats autònomes segons els intervals 0-5, 5-15, 15-30 i 30-45 %, utilitzant colors diferents per a cada un.

Analitza la taula i el mapa.

• Redacta un text en què expliques les diferències entre comunitats autònomes.

• Quines causes creus que expliquen les diferències?

3

2

RESOL

1.481.907

102.489

314.234

46.359

406.149

76.491

131.664

109.316

36.025

32.640

35.573

54.988

206.215

23.640

68.133

324.764

47.849

SUPERFÍCIE PROTEGIDA A ESPANYA PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2000)

Comunitatsautònomes

Andalusia

Aragó

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Catalunya

C. de Madrid

C. Foral de Navarra

C. Valenciana

Extremadura

Galícia

Illes Balears

La Rioja

País Basc

P. d’Astúries

R. de Múrcia

Sup. totalprotegida (ha)

Sup. total

com. aut. (ha)

8.726.800

4.765.000

724.200

528.900

9.419.300

7.923.000

3.193.000

799.500

1.042.100

2.330.500

4.160.200

2.943.400

501.400

503.400

726.100

1.056.500

1.131.700

% sup. protegidarespecte al total

Font: Ministeri de Medi Ambient i comunitats autònomes

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 340


RE

FOR

Ç I

AM

PLI

AC

IÓ

AMPLIACIÓ

DETERIORAMENT I CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT EN INTERNETFITXA 10220

NOM: CURS: DATA:

Hui dia, Internet constitueix una eina fonamental per a l’estudi, la investigació i la difusió de nombrosos assumptes relacionats amb el deteriorament i la preservació del medi ambient. Ací es presenten tan sols unes quantes pàgines seleccionades, tant internacionals com espanyoles, que aglutinen institucions oficials, organitzacions ecologistes, revistes, etc.

• Agència Europea de Medi Ambient: http://www.eea.eu.int/• Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació: http://www.unccd.int/main.php• Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC): http://unfccc.int/• Convenció Relativa a les Zones Humides d’Importància Internacional (RAMSAR): http://www.ramsar.org/• Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD): http://www.biodiv.org/default.aspx?lg=1• Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea:

http://www.europa.eu.int/comm/environment/index_es.htm• Encyclopedia of the Atmospheric Environment: http://www.doc.mmu.ac.uk/aric/eae/index.html• Fons Mundial per a la Natura (WWF): http://www.panda.org/• Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (UNFF): http://www.un.org/esa/forests/spanish.html• Friends of the Earth International: http://www.foei.org/• Greenpeace International: http://www.greenpeace.org/• International Institute for Sustainable Development: http://www.iisd.org/• Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP): http://www.unep.org/• Programa Home i Biosfera (MAB): http://www.unesco.org/mab/spanishpage.htm• Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics (WWAP):

http://www.unesco.org/water/wwap/index_es.shtml• Secretaria de l’Ozó (UNEP): http://www.unep.ch/ozone/index.shtml• UNESCO Natural Sciences: http://www.unesco.org/science/index.shtml• Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN): http://www.iucn.org/• Institut de Recursos Mundials (WRI): http://www.wri.org/wri/biodiv/bri-span.html


• Amics de la Terra: http://www.tierra.org/• Ciutats per a un futur més sostenible: http://habitat.aq.upm.es/• Conselleries de Medi Ambient de les comun. autòn.: http://www.mma.es/ayudas/enlaces/enl_auton.htm• Ecologistes en Acció: http://www.ecologistasenaccion.org/• Greenpeace Espanya: http://www.greenpeace.org/espana_es/• Fundació Ecologia i Desenvolupament: http://www.ecodes.org/• Hispagua. Sistema espanyol d’informació sobre l’aigua: http://hispagua.cedex.es/• Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE): http://www.idae.es/• Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/• Xarxa de Parcs Nacionals: http://www.mma.es/parques/lared/index.htm• Revista Quercus: http://www.natuweb.com/paginasasp/revistaNum.asp?revista=Quercus• Revista World Watch: http://www.nodo50.org/worldwatch/• SEO/BirdLife: http://www.seo.org/• WWF/ADENA: http://www.wwf.es/home.php

ADRECES NACIONALS

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 341

832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 342

Recuperació 3r ESO

Education

Transcript of Recuperació 3r ESO