45

Informe de premsa 2017

Recull de premsaPREMSA IMPRESA

46

Informe de premsa 2017

"La Nit de les Revistes viu la seva edició més internacional"

Diari Ara, 29 de juny 2017

mèdia 42 DIJOUS, 29 DE JUNY DEL 2017 ara

Mèdia

mirada i projectar els premis dels editors de premsa, revistes i digitals més enllà de les nostres fronteres”, va explicar. Capdevila va reiterar el compromís de l’associació amb el país assegurant que “els mit-jans són un altaveu impres-cindible per a una cultura i una llengua que encara tenen molt camp per córrer”. Amb el lema “Som la veu, som país, som futur”, la gala, presentada per Màrius Serra, va voler re-cordar que els mitjans i els pro-fessionals de la informació són “indispensables per col·locar Catalunya en el lloc que li per-toca en el context europeu i mundial”.

En el seu discurs, Txell Fei-xas, que va rebre el premi en la categoria de Comunicació, va fer una defensa de la xarxa de corresponsals de la CCMA i va demanar prioritzar la mi-rada des de l’exterior. La peri-odista va dedicar el premi als protagonistes de les històries que expliquen: “A vegades amb la sensa-

ció que els robem una part de la seva vida”. El jurat va destacar que el pre-mi de Feixas vol ser un reconeixe-ment a tots els corresponsals de mit-jans públics que “amb la seva feina

permeten que el país tingui una televisió i una ràdio públiques que poden parlar d’igual a igual amb els mitjans internacionals més importants del món”.

Per la seva banda, Bernhard von Grünberg, premi Societat, es va mostrar sorprès i agraït pel seu guardó, que va interpre-tar com un reconeixement al seu “compromís personal amb Catalunya en aquesta època plena de conflictes”. De Mār-tiņš Brauns, premi Cultura, es va destacar la seva feina per

posar Catalunya a l’agenda mediàtica bàltica.

En l’apartat dels mitjans de comunicació, la capçalera Petit Sàpiens, que acosta la

història als nens, va rebre el guardó a la millor revista. Nas-

cuda l’estiu passat, vol contagiar la passió pel passat als més petits

La Nit de les Revistes viu la seva edició més internacional

Els premis van reconèixer la periodista Txell Feixas, corresponsal de la CCMA al Pròxim Orient

PREMSA EN CATALÀ

La Federació d’Associacions d’Edi-tors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals va reivindicar ahir el paper cabdal dels mitjans en la cohesió d’un país durant la celebració de la Nit de les Revistes. La trobada anu-al, que celebra la feina de les publi-cacions dels Països Catalans, va viu-re la seva edició més internacional gràcies a uns guardons que van re-conèixer, per primera vegada, la tas-ca de professionals que han contri-buït a posar Catalunya en el mapa en diferents àmbits. El músic letó Mārtiņš Brauns, el polític socialde-mòcrata alemany Bernhard von Grünberg i la corresponsal de la CCMA al Pròxim Orient, Txell Fei-xas, van rebre els primers premis d’abast internacional.

Durant la gala, Germà Capdevila, vicepresident de la federació, va res-saltar el gir internacional dels pre-mis. “En un moment clau del país, hem cregut convenient aixecar la

BARCELONAALEJANDRA PALÉS

La gala, presentada per Màrius Serra, va premiar els treballs més destacats del sector. MANOLO GARCIA

amb reportatges adaptats i contin-guts que busquen aportar coneixe-ment des de la diversió. La Comar-ca d’Olot va rebre el reconeixement com a millor mitjà de premsa local i comarcal, i Somgarrigues.cat, com a millor mitjà digital. També va ha-ver-hi temps per rendir homenatge a tres publicacions amb 25 anys d’història: La Vila, publicació del Baix Montseny; Mètode, la revista de divulgació de la Universitat de València, i Llengua Nacional.

Les millors portades Les grans incògnites de la nit era saber quines publicacions rebien el guardó a la millor portada en les ca-tegories de premsa i revistes, dos premis decidits pels convidats a l’acte. La portada de la Revista de Banyoles va ser la favorita en l’apar-tat de premsa, en el qual competia amb El 855, Avenç del Palau Angle-sola, L’Om, Nova Tàrrega.

En l’àmbit de les revistes, la guanyadora va ser El Tatano, que es va imposar a D’Estil, Dialogal, Entreacte i Mètode.e

n l ,

a --n

arr-

i

i-n

petequamm

veptsCp

Impactant Els assistents a la gala van escollir la

portada de la ‘Revista de Banyoles’ com

la millor de l’any en la categoria de premsa

47

Informe de premsa 2017

"Martin Villa com a símbol"

El Punt Avui, 1 de juliol 2017

1any

El complex turístic i d’oci delCamp de Tarragonas’encongeix i retalla a la meitatl’espai per al joc, un 4% deltotal.

10anys

20anys

Un cotxe en flames s’encastaen una terminal en el terceratemptat en dos dies al RegneUnit. Caos arran d’un fals avísde bomba a Eivissa.

El príncep Carles afirma queLondres mai no abandonarà elshabitants, mentre el presidentxinès assegura que tindran“diverses llibertats i drets”.

El nou BCN World Pànic als aeroports Hong Kong xinesaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JULIOL DEL 20174 | Punt de Vista |

uina magníficafotografia de la

democràcia espanyo-la! Un cap de l’Estatque no ha votat ningúcondecorant un ex-

ministre d’una dictadura feixista, maino penedit. En l’acte de celebració dels40 anys de les primers eleccions de laTransició –mal anomenades democrà-tiques, car partits com Esquerra Repu-blicana de Catalunya hi van ser vetats–el rei d’Espanya va fer un discurs con-tundent on va afirmar que “fora de lallei només hi ha arbitrarietat, imposi-ció, inseguretat i, en últim extrem, lanegació mateixa de la llibertat”. Tot se-guit, va atorgar una distinció al minis-tre d’un règim dictatorial que va acon-seguir el poder mitjançant un alça-ment militar que va destrossar el marcconstitucional vigent i va enfonsar l’es-tat en 40 anys d’il·legalitat. Una con-tradicció flagrant que es produïa elmateix dia que, a Barcelona, l’exdiputatsocialdemòcrata alemany Bernhardvon Grünberg rebia el Premi Especialen la categoria Societat de la Nit de les

Revistes i la Premsa en Català, que or-ganitzen els editors catalans de prem-sa, revistes i digitals. Von Grünberg,destacat lluitador pels drets socials iun ferm defensor del dret dels cata-lans a votar, va explicar en el seu dis-curs d’agraïment que el seu pare haviaestat un destacat alt càrrec nacional-socialista durant el règim nazi que vaarrasar mig Europa, i va destacar elprocés de depuració i reconversió de-mocràtica emprès per Alemanya des-prés de la Segona Guerra Mundial. Vanser capaços de refer no només una so-cietat trencada, sinó fins i tot famíliestrencades, en una evolució admirableque es pot resumir en la figura del par-lamentari premiat pels editors. Espa-nya, 40 anys després, segueix atrapa-da en el marc constitucional del tardo-franquisme, acceptat pels vençutscom una sortida a la dictadura, peròdissenyat d’una manera pètria, inamo-vible, irreformable. L’única sortida alrègim corcat del 78 és la independèn-cia, una realitat que ja estem tocantamb la punta dels dits.

Q

Full de rutaGermà Capdevila

Martín Villacom a símbol

Espanya, 40 anys després,segueix atrapada en el marcconstitucional tardofranquistaacceptat com una sortida a ladictadura, però dissenyat d’unamanera pètria, inamovible

“Potser en llocd’una república ensconvindria fundarun banc

i ha gent emprenyada que so-breviu sota unes condicions so-cioeconòmiques hostils pen-

sant que la culpa és dels immigrants ide la meteorologia i no els calen altresconsideracions, però també hi ha qui esfa preguntes i que quan se les fa sobrel’habitatge afirma que aquest país té unproblema gravíssim. Gent que sap queaixò que s’anomena parc d’habitatgepúblic, aquí és ridículament reduït sies compara amb el d’altres països euro-peus; i que a cada barri i a cada poblehi ha nombrosos habitatges tancatsfruit d’execucions hipotecàries, pro-pietat de les entitats financeres i granstenidors.

TANT UNS COM ELS ALTRES tenen notíciadel vergonyós rescat amb fons públicsde la banca i, tots, els que no pensen iels que pensen molt, els que pateixen iels que no, poden entendre que hauriaestat lògic i raonable vincular la gene-rositat dels 60.600 milions d’ajuts pú-blics que la banca mai tornarà a la ces-sió dels immobles que mantenen a l’es-pera de la nova temporada especulati-

H va. I, quasi d’esma, s’arriba a la conclu-sió que el parc de lloguer públic quetant ens convé i no tenim, es podriaconformar amb els milers d’habitatgesde la Sareb i companyia que sí tenim ique no ens convenen. No són pocs elsque creuen que estaria bé que existísuna llei que obligués els grans tenidorsen zones on hi ha un important dèficitd’habitatge, a cedir els pisos buits acanvi d’un lloguer social. Seria una lleijusta, sensata i civilitzada que podriacorregir mínimament un dels gransdesordres de la nostra societat. Potserja en són conscients però aquesta lleiexisteix. Es va aprovar al Parlament

català l’octubre de l’any passat pràcti-cament per unanimitat i, llevat d’es-cassíssimes excepcions, ningú l’aplica.És una llei que assenyala les 234 pobla-cions on hi ha més demanda d’habitat-ge social per actuar-hi prioritàriament,que identifica els habitatges suscepti-bles de ser reclamats, que es proposamobilitzar el parc d’habitatges buits ique fixa els terminis i procedimentsper sol·licitar-ne l’expropiació tempo-ral d’ús. No és la llei ideal però dona ins-truments a les administracions muni-cipals i els permet portar la iniciativa.

TANT ÉS. Seguim amb gent sense casa icases sense gent i ara, a més, amb lleisque ho podrien resoldre i no s’apliquen.Què esperen? Que l’anul·li el TribunalConstitucional per poder dir quel’enyoren? La llei és la llei; la llei és la de-mocràcia, ens diuen cada dia. Potseren lloc d’una república ens convindriafundar un banc, que són entitats prodi-gioses que tenen la capacitat de quedaral marge de les lleis que no els agraden,tant si venen d’un parlament com delseu estimadíssim capitalisme.

Enric Ramionet. Periodista

La llei és la lleiTribuna

Ciutat nudista

b Terrassa, ciutat nudista? Esveu que sí; ho llegeixo al diari.Per començar es practica al’estiu i a la piscina. Ara podenprovar de fer esquí nudista alpic de l’hivern... Els aconsello jo(vell esquiador) que es portindues fulles de figuera, per si decas no poden aguantar el fredde la natura. El nudisme és lamenys progre de les modes iles fulles de pàmpol, el primerdisseny de la història quan laprimera parella es va adonarque calia guardar la privacitat...i l’estètica corporal. Pronosticoque el nostre tèxtil no té futur...i la vergonya tampoc.JOAN MARTORELL I BARBERÀTerrassa (Vallès Occidental)

La ciutatdels prodigisb Segons el baròmetre muni-cipal, la màxima preocupaciódels ciutadans barcelonins noés la precarietat laboral, ni l’ac-

cés a l’habitatge, ni la segure-tat, ni el trànsit, ni la pobresa...El major problema que té araBarcelona és... el turisme! Quiens havia de dir que la nostraprincipal font d’ingressos ésrebutjada –almenys estadísti-cament– per la mateixa socie-tat que en gran part se’n bene-ficia pel que aporta per a la se-va economia, oblidant que laindústria i el comerç turísticcrea i manté milers de llocs detreball i ha contribuït a salvarels difícils períodes de crisi queha patit la ciutat. L’aparició depintades de rebuig als turistesa les zones més emblemàti-ques de la capital catalana i lesaccions violentes contra esta-bliments hotelers, fins i totamb intents d’agressió alsseus hostes, són incidents quede cap manera representen elsentir majoritari dels ciutadansde Barcelona. Encara queaquestes accions, fomentadesalgunes per certs grups polí-tics de l’esquerra radical, po-den distorsionar la imatge

d’una ciutat que s’ha mostratsempre disposada a acollir elsseus visitants per al millor co-neixement de les diverses cul-tures d’un món interrelacionat.Rebre amb un “Turist go home”els que ens han triat com laciutat de les seves preferènciesno lliga amb aquells elogis queli va dedicar Cervantes: “Bar-celona, archivo de la cortesía,albergue de los extranjeros,hospital de los pobres, patria delos valientes... y corresponden-cia grata de firmes amistades”.És clar, eren altres temps.Jordi S. BerenguerBARCELONA

Humiliarl’independentismeb Una de les tàctiques del go-vern espanyol és la humiliació,així de clar. Ara al Congrés,amb la votació d’una propostadel PDeCAT. “La decisió adop-tada pel president de la Gene-ralitat, relativa a la celebraciód’un referèndum el pròxim 1-O.”

Enèsim no amb un sonor copde porta als morros, amb 250no, 92 sí, 1 abstenció. I volienque Carles Puigdemont anés alCongrés a presentar la propos-ta de referèndum, imaginem elpresident entrant a l’hemiciclerevestit amb una gramalletablanca amb les quatre barrescatalanes, creuades amb unapinzellada en negre, al cap unacucurulla infamant amb elscorresponents escrits i senyes,agenollat davant Ana Pastor,demanant perdó, abjurant deles seves dèries independentis-tes, tal com va fer Galileu Galileidavant d’Urbà VIII. El Sant Oficiespanyol li imposaria la corres-ponent penitència, a escam-par-se per sobre les cendres dela crema de l’Estatut, i als inde-pendentistes catalans, casti-gats a seguir sent súbdits del’Estat espanyol de per vida.Nosaltres, com Galileu, ens ensortirem perquè Catalunya“eppur si muove”.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

1any

El complex turístic i d’oci delCamp de Tarragonas’encongeix i retalla a la meitatl’espai per al joc, un 4% deltotal.

10anys

20anys

Un cotxe en flames s’encastaen una terminal en el terceratemptat en dos dies al RegneUnit. Caos arran d’un fals avísde bomba a Eivissa.

El príncep Carles afirma queLondres mai no abandonarà elshabitants, mentre el presidentxinès assegura que tindran“diverses llibertats i drets”.

El nou BCN World Pànic als aeroports Hong Kong xinesaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JULIOL DEL 20174 | Punt de Vista |

uina magníficafotografia de la

democràcia espanyo-la! Un cap de l’Estatque no ha votat ningúcondecorant un ex-

ministre d’una dictadura feixista, maino penedit. En l’acte de celebració dels40 anys de les primers eleccions de laTransició –mal anomenades democrà-tiques, car partits com Esquerra Repu-blicana de Catalunya hi van ser vetats–el rei d’Espanya va fer un discurs con-tundent on va afirmar que “fora de lallei només hi ha arbitrarietat, imposi-ció, inseguretat i, en últim extrem, lanegació mateixa de la llibertat”. Tot se-guit, va atorgar una distinció al minis-tre d’un règim dictatorial que va acon-seguir el poder mitjançant un alça-ment militar que va destrossar el marcconstitucional vigent i va enfonsar l’es-tat en 40 anys d’il·legalitat. Una con-tradicció flagrant que es produïa elmateix dia que, a Barcelona, l’exdiputatsocialdemòcrata alemany Bernhardvon Grünberg rebia el Premi Especialen la categoria Societat de la Nit de les

Revistes i la Premsa en Català, que or-ganitzen els editors catalans de prem-sa, revistes i digitals. Von Grünberg,destacat lluitador pels drets socials iun ferm defensor del dret dels cata-lans a votar, va explicar en el seu dis-curs d’agraïment que el seu pare haviaestat un destacat alt càrrec nacional-socialista durant el règim nazi que vaarrasar mig Europa, i va destacar elprocés de depuració i reconversió de-mocràtica emprès per Alemanya des-prés de la Segona Guerra Mundial. Vanser capaços de refer no només una so-cietat trencada, sinó fins i tot famíliestrencades, en una evolució admirableque es pot resumir en la figura del par-lamentari premiat pels editors. Espa-nya, 40 anys després, segueix atrapa-da en el marc constitucional del tardo-franquisme, acceptat pels vençutscom una sortida a la dictadura, peròdissenyat d’una manera pètria, inamo-vible, irreformable. L’única sortida alrègim corcat del 78 és la independèn-cia, una realitat que ja estem tocantamb la punta dels dits.

Q

Full de rutaGermà Capdevila

Martín Villacom a símbol

Espanya, 40 anys després,segueix atrapada en el marcconstitucional tardofranquistaacceptat com una sortida a ladictadura, però dissenyat d’unamanera pètria, inamovible

“Potser en llocd’una república ensconvindria fundarun banc

i ha gent emprenyada que so-breviu sota unes condicions so-cioeconòmiques hostils pen-

sant que la culpa és dels immigrants ide la meteorologia i no els calen altresconsideracions, però també hi ha qui esfa preguntes i que quan se les fa sobrel’habitatge afirma que aquest país té unproblema gravíssim. Gent que sap queaixò que s’anomena parc d’habitatgepúblic, aquí és ridículament reduït sies compara amb el d’altres països euro-peus; i que a cada barri i a cada poblehi ha nombrosos habitatges tancatsfruit d’execucions hipotecàries, pro-pietat de les entitats financeres i granstenidors.

TANT UNS COM ELS ALTRES tenen notíciadel vergonyós rescat amb fons públicsde la banca i, tots, els que no pensen iels que pensen molt, els que pateixen iels que no, poden entendre que hauriaestat lògic i raonable vincular la gene-rositat dels 60.600 milions d’ajuts pú-blics que la banca mai tornarà a la ces-sió dels immobles que mantenen a l’es-pera de la nova temporada especulati-

H va. I, quasi d’esma, s’arriba a la conclu-sió que el parc de lloguer públic quetant ens convé i no tenim, es podriaconformar amb els milers d’habitatgesde la Sareb i companyia que sí tenim ique no ens convenen. No són pocs elsque creuen que estaria bé que existísuna llei que obligués els grans tenidorsen zones on hi ha un important dèficitd’habitatge, a cedir els pisos buits acanvi d’un lloguer social. Seria una lleijusta, sensata i civilitzada que podriacorregir mínimament un dels gransdesordres de la nostra societat. Potserja en són conscients però aquesta lleiexisteix. Es va aprovar al Parlament

català l’octubre de l’any passat pràcti-cament per unanimitat i, llevat d’es-cassíssimes excepcions, ningú l’aplica.És una llei que assenyala les 234 pobla-cions on hi ha més demanda d’habitat-ge social per actuar-hi prioritàriament,que identifica els habitatges suscepti-bles de ser reclamats, que es proposamobilitzar el parc d’habitatges buits ique fixa els terminis i procedimentsper sol·licitar-ne l’expropiació tempo-ral d’ús. No és la llei ideal però dona ins-truments a les administracions muni-cipals i els permet portar la iniciativa.

TANT ÉS. Seguim amb gent sense casa icases sense gent i ara, a més, amb lleisque ho podrien resoldre i no s’apliquen.Què esperen? Que l’anul·li el TribunalConstitucional per poder dir quel’enyoren? La llei és la llei; la llei és la de-mocràcia, ens diuen cada dia. Potseren lloc d’una república ens convindriafundar un banc, que són entitats prodi-gioses que tenen la capacitat de quedaral marge de les lleis que no els agraden,tant si venen d’un parlament com delseu estimadíssim capitalisme.

Enric Ramionet. Periodista

La llei és la lleiTribuna

Ciutat nudista

b Terrassa, ciutat nudista? Esveu que sí; ho llegeixo al diari.Per començar es practica al’estiu i a la piscina. Ara podenprovar de fer esquí nudista alpic de l’hivern... Els aconsello jo(vell esquiador) que es portindues fulles de figuera, per si decas no poden aguantar el fredde la natura. El nudisme és lamenys progre de les modes iles fulles de pàmpol, el primerdisseny de la història quan laprimera parella es va adonarque calia guardar la privacitat...i l’estètica corporal. Pronosticoque el nostre tèxtil no té futur...i la vergonya tampoc.JOAN MARTORELL I BARBERÀTerrassa (Vallès Occidental)

La ciutatdels prodigisb Segons el baròmetre muni-cipal, la màxima preocupaciódels ciutadans barcelonins noés la precarietat laboral, ni l’ac-

cés a l’habitatge, ni la segure-tat, ni el trànsit, ni la pobresa...El major problema que té araBarcelona és... el turisme! Quiens havia de dir que la nostraprincipal font d’ingressos ésrebutjada –almenys estadísti-cament– per la mateixa socie-tat que en gran part se’n bene-ficia pel que aporta per a la se-va economia, oblidant que laindústria i el comerç turísticcrea i manté milers de llocs detreball i ha contribuït a salvarels difícils períodes de crisi queha patit la ciutat. L’aparició depintades de rebuig als turistesa les zones més emblemàti-ques de la capital catalana i lesaccions violentes contra esta-bliments hotelers, fins i totamb intents d’agressió alsseus hostes, són incidents quede cap manera representen elsentir majoritari dels ciutadansde Barcelona. Encara queaquestes accions, fomentadesalgunes per certs grups polí-tics de l’esquerra radical, po-den distorsionar la imatge

d’una ciutat que s’ha mostratsempre disposada a acollir elsseus visitants per al millor co-neixement de les diverses cul-tures d’un món interrelacionat.Rebre amb un “Turist go home”els que ens han triat com laciutat de les seves preferènciesno lliga amb aquells elogis queli va dedicar Cervantes: “Bar-celona, archivo de la cortesía,albergue de los extranjeros,hospital de los pobres, patria delos valientes... y corresponden-cia grata de firmes amistades”.És clar, eren altres temps.Jordi S. BerenguerBARCELONA

Humiliarl’independentismeb Una de les tàctiques del go-vern espanyol és la humiliació,així de clar. Ara al Congrés,amb la votació d’una propostadel PDeCAT. “La decisió adop-tada pel president de la Gene-ralitat, relativa a la celebraciód’un referèndum el pròxim 1-O.”

Enèsim no amb un sonor copde porta als morros, amb 250no, 92 sí, 1 abstenció. I volienque Carles Puigdemont anés alCongrés a presentar la propos-ta de referèndum, imaginem elpresident entrant a l’hemiciclerevestit amb una gramalletablanca amb les quatre barrescatalanes, creuades amb unapinzellada en negre, al cap unacucurulla infamant amb elscorresponents escrits i senyes,agenollat davant Ana Pastor,demanant perdó, abjurant deles seves dèries independentis-tes, tal com va fer Galileu Galileidavant d’Urbà VIII. El Sant Oficiespanyol li imposaria la corres-ponent penitència, a escam-par-se per sobre les cendres dela crema de l’Estatut, i als inde-pendentistes catalans, casti-gats a seguir sent súbdits del’Estat espanyol de per vida.Nosaltres, com Galileu, ens ensortirem perquè Catalunya“eppur si muove”.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

48

Informe de premsa 2017

Recull de premsaMITJANS DIGITALS

49

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas, premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

324, 21 de juny 2017

50

Informe de premsa 2017

"La periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns, premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

La Vanguardia, 21 de juny 2017

51

Informe de premsa 2017

"La periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns, premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

Vilaweb, 21 de juny 2017

52

Informe de premsa 2017

"La periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns, premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

Directe.cat, 21 de juny 2017

53

Informe de premsa 2017

"La periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns, premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

Aldia, 21 de juny 2017

54

Informe de premsa 2017

"La periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns, premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

Agència Catalana de Notícies (ACN), 21 de juny 2017

55

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas, premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

El Punt Avui, 22 de juny 2017

56

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas, premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

CCMA, 22 de juny 2017

57

Informe de premsa 2017

"La Nit de les Revistes premia la periodista Txell Feixas i el músic Mārtiņš Brauns"

Nació Digital, 22 de juny 2017

58

Informe de premsa 2017

"El web de SomGarrigues, escollit millor mitjà digital"

SomGarrigues, 22 de juny 2017

59

Informe de premsa 2017

"'La Comarca d'Olot' i 'Somgarrigues.cat', premis de la Nit de les Revistes"

Premsa Comarcal, 22 de juny 2017

60

Informe de premsa 2017

"La Federació d'Editors internacionalitza els seus premis"

Comunicació 21, 22 de juny 2017

61

Informe de premsa 2017

"Komponists Mārtiņš Brauns saņems Katalonijas Augsto kultūras balvu" - "El compositor Mārtiņš Brauns rebrà un important premi de la cultura català"

DELFI, 22 de juny 2017

62

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas (Catalunya Ràdio), premio en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

Guia de la Radio, 23 de juny 2017

63

Informe de premsa 2017

"Mārtiņam Braunam piešķirta Katalonijas augstākā kultūras balva" - "Martin Braun rep un important premi cultural de Catalunya"

Latvijas Avīze, 23 de juny 2017

64

Informe de premsa 2017

"Mārtiņam Braunam piešķirta Katalonijas augstākā kultūras balva" - "Martin Braun rep un important premi cultural de Catalunya"

Muzikas Pasaule LV, 23 de juny 2017

65

Informe de premsa 2017

"Un veterà socialdemòcrata alemany diu que Europa té “el deure” d’intervenir en el cas català"

El Punt Avui, 26 de juny 2017

66

Informe de premsa 2017

"Un polític alemany titlla d’autoritari l’Estat espanyol i demana la intervenció d’Europa"

Rac 1, 26 de juny 2017

67

Informe de premsa 2017

"Un veterà socialdemòcrata alemany diu que Europa té "el deure" d’intervenir en el cas català"

La Vanguardia, 26 de juny 2017

68

Informe de premsa 2017

"Un polític alemany titlla l'Estat d'«autoritari» i demana la intervenció d'Europa en el cas català"

Nació Digital, 26 de juny 2017

69

Informe de premsa 2017

"Un socialdemòcrata alemany diu que Europa té 'el deure' d’intervenir en el procés català"

Racó Català, 26 de juny 2017

70

Informe de premsa 2017

"Un socialdemòcrata alemany diu que Europa té “el deure” d’intervenir en el cas català"

Catalunya Lliure, 26 de juny 2017

71

Informe de premsa 2017

"Un veterà socialdemòcrata alemany diu que Europa té 'el deure' d’intervenir en el cas català"

El 9 Diari, 26 de juny 2017

72

Informe de premsa 2017

"Longtime German MP urges Europe to intervene in the Catalan question"

Catalan News, 26 de juny 2017

73

Informe de premsa 2017

"Un veterà socialdemòcrata alemany es mulla a favor del referèndum català"

Independència Catalana, 26 de juny 2017

74

Informe de premsa 2017

"Bernhard von Grünberg (declarations in German with English subtitles)"

Catalan News, 28 de juny 2017

75

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns, Bernhard von Grünberg i Txell Feixas, guardonats pels editors de premsa en català"

La Vanguardia, 28 de juny 2017

76

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns, Bernhard von Grünberg i Txell Feixas, guardonats pels editors de premsa en català"

Agència Catalana de Notícies (ACN), 28 de juny 2017

77

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns, Bernhard von Grünberg i Txell Feixas, guardonats pels editors de premsa en català"

Vilaweb, 28 de juny 2017

78

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns, Bernhard von Grünberg i Txell Feixas, guardonats pels editors de premsa en català"

Directe.cat, 28 de juny 2017

79

Informe de premsa 2017

"El PETIT SÀPIENS s’emporta el premi a la Millor Revista que atorga l’APPEC"

Sàpiens, 28 de juny 2017

80

Informe de premsa 2017

"La Nit de les Revistes viu la seva edició més internacional"

Diari Ara, 29 de juny 2017

81

Informe de premsa 2017

"Martins Brauns: “La música pot ser l’única manera de combatre”

Diari Ara, 29 de juny 2017

82

Informe de premsa 2017

"La nit de les revistes i premsa en català”

El Temps, 29 de juny 2017

83

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas va rebre ahir al vespre el premi Comunicació a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català”

CCMA, 29 de juny 2017

84

Informe de premsa 2017

"Premi per a Txell Feixas en reconeixement als corresponsals dels mitjans públics”

CCMA, 29 de juny 2017

85

Informe de premsa 2017

"La periodista medionenca Txell Feixas, premiada a la Nit de les Revistes”

La Fura, 29 de juny 2017

86

Informe de premsa 2017

"El ‘Petit Sàpiens’ recull el premi de l’APPEC a la Millor Revista”

Som, 29 de juny 2017

87

Informe de premsa 2017

"La trajectòria de 25 anys de la revista La Vila reconeguda en la Nit de les Revistes i la Premsa en català”

La Vila, 29 de juny 2017

88

Informe de premsa 2017

"La Nit de les Revistes i la Premsa en Català premia a tres figures inernacionals”

Bonart, 29 de juny 2017

89

Informe de premsa 2017

"El polític socialdemòcrata alemany Bernhard 'Felix' von Grünberg, guardonat a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català a Barcelona, el 28 de juny del 2017”

Agència Catalana de Notícies, 29 de juny 2017

90

Informe de premsa 2017

"La periodista de TV3 i Catalunya Ràdio Txell Feixas, guardonada a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català a Barcelona, el 28 de juny del 2017”

Agència Catalana de Notícies, 29 de juny 2017

91

Informe de premsa 2017

"Els guardonats a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català a Barcelona, el 28 de juny del 2017”

Agència Catalana de Notícies, 29 de juny 2017

92

Informe de premsa 2017

"Llengua Nacional rep un reconeixement pels 25 anys d’existència de la revista ”

Llengua Nacional, 29 de juny 2017

93

Informe de premsa 2017

"25 anys de divulgació en català”

Mètode, 29 de juny 2017

94

Informe de premsa 2017

"SomGarrigues rep el premi a millor publicació digital”

Som Garrigues, 29 de juny 2017

95

Informe de premsa 2017

"Premi a la millor portada de revista per a El Tatano”

Cavall Fort, 29 de juny 2017

96

Informe de premsa 2017

"Otto Ozols no Barselonas: Mārtiņš Brauns saņēmis Katalonijas Augsto kultūras balvu” "Otto Ozols a Barcelona: Martins Brauns va rebre un premi de la cultura català"

DELFI, 29 de juny 2017

97

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns, Bernhard von Grünberg i Txell Feixas, guardonats pels editors de premsa en català”

Nació Digital, 29 de juny 2017

98

Informe de premsa 2017

"Bernhard von Grünberg: ‘És una vergonya que Espanya s’allunyi d’Europa i dels debats democràtics’”

Vilaweb, 29 de juny 2017

99

Informe de premsa 2017

"Martín Villa com a símbol”

El Punt Avui, 1 de juliol 2017

100

Informe de premsa 2017

101

Informe de premsa 2017

Recull de premsaRÀDIO I TELEVISIÓ

102

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas, rebrà el premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català"

RTVVilafranca, 22 de juny 2017

La imatge conté l'enllaç al vídeo.

103

Informe de premsa 2017

"Mārtiņš Brauns saņems nozīmīgu Katalonijas kultūras balvu" / "Mārtiņš Brauns rebrà un premi cultural important català"

Latvijas Sabiedriskie Mediji (Ràdio Pública Letona), 22 de juny 2017

La imatge conté l'enllaç l'àudio.

104

Informe de premsa 2017

"‘La Comarca d'Olot', millor mitjà de premsa local i comarcal de Catalunya"

Ràdio Olot, 23 de juny 2017

La imatge conté l'enllaç a l'àudio.

105

Informe de premsa 2017

"L'Illa de Robinson"

EL Punt Avui TV, 27 de juny 2017

Les imatges contenen l'enllaç al vídeo. A partir del minut 64.

106

Informe de premsa 2017

"Txell Feixas, Premi de la Comunicació, se suma a la tertúlia"

Els Matins, TV3, 28 de juny 2017

Les imatges contenen l'enllaç al vídeo.

107

Informe de premsa 2017

"Catalunya vespre, amb Kilian Sebrià, de 21 a 22 h - 28/06/2017"

Catalunya Ràdio, 28 de juny 2017

La imatge conté l'enllaç a l'àudio. A partir del minut 4:50 sumari i peça a partir del minut 40:40.

108

Informe de premsa 2017

"Catalunya vespre, amb Sílvia Cóppulo, de 22 a 23 h - 28/06/2017"

Catalunya Ràdio, 28 de juny 2017

La imatge conté l'enllaç a l'àudio.

109

Informe de premsa 2017

"La periodista penedesenca, Txell Feixas, ha rebut el premi Comunicació"

RTVVilafranca, 29 de juny 2017

Les imatges contenen l'enllaç al vídeo.

110

Informe de premsa 2017

"La Comarca d’Olot, escollida Millor Mitjà de Premsa Local i Comarcal per la Federació d’Associacions d’Editors"

Olot Televisió, 29 de juny 2017

Les imatges contenen l'enllaç al vídeo.