Recull de

Premsa

26 ELPAÍS Martes 28 de junio de 2016

ESPAÑA

Esta información, que EL PAÍSha podido confirmar con fuentesjurídicas y policiales, arroja luzsobre cómo se abrieron las prime-ras diligencias a Jordi Pujol Fe-rrusola y la familia Pujol. Hastaahora, la presencia de Villarejo sehabía deducido de la participa-ción de su socio Redondo Rodrí-guez en la sede de la UDEF enMadrid. Una fuente asegura quedurante la declaración estuvie-ron presentes tanto Villarejo co-mo el abogado.

Tras la judicialización de lacomparecencia de Álvarez, la tes-tigo declaró ante el juez PabloRuz el 13 de diciembre de 2012. Elmagistrado se mostró especial-mente interesado en conocer có-mohabía “aterrizado” Álvarez an-te la policía fiscal. La exnovia dePujol le contó al juez la propuestade dos agentes para que prestaradeclaración enMadrid. En la pri-mera parte de la narración anteel magistrado, el nombre de Vi-llarejo se omitió. Sin embargo, síson permanentes durante todala declaración las menciones alsocio abogado. En declaraciones

EL PAÍS, Álvarez dijo no recor-dar si en efecto se trataba de Re-dondo Rodríguez o Villarejoquien la esperaba en Atocha el13 de diciembre de 2012. Lasfuentes consultadas por este dia-rio han asegurado que era Villa-rejo quien la esperó y la condujoante la UDEF. Según una fuente,Villarejo permaneció junto conRedondo Rodríguez durante elinterrogatorio; según Álvarez,solo estuvo presente el abogado.

Papel de MoragasFuentes policiales señalan queVi-llarejo estaba en el origen lejanode esta operación, cuando toda-vía no se conocía la disposicióndeMaría VictoriaÁlvarez para de-nunciar a los Pujol. Una disposi-ción que ayudó a despejar su ami-go personal y “compañero de pu-pitre”, el popular Jorge Moragas.El origen se remonta a mediadosde 2012, antes de las eleccionesautonómicas catalanas del 25 denoviembre.

Villarejo, según esas mismasfuentes, colaboró en la elabora-

ción de un borrador que se filtróal diario El Mundo y que el perió-dico atribuyó a la UDEF, informa-ción que dicha unidad ha negado.En realidad, es un informe secre-to, paralelo, en el que se afirmaque Artur Mas y Jordi Pujol co-braron de los sobornos de lasobras del Palau de la Música deBarcelona. “Es un documento pa-ra la acción”, dijo la fuente poli-cial.

Dos años más tarde, a finalesde 2014, Villarejo emergió a la su-perficie en el contexto deuna revi-talizaciónde la “criminali-zación”del soberanismo. En octubre deese año tuvieron lugar las conver-saciones delministro del Interior,Jorge Fernández Díaz, y el direc-tor de laOficinaAntifraude deCa-taluña, Daniel de Alfonso. Y el 27y 28 de dicho mes de octubre, lapolicía filtró aElMundouna cuen-ta falsa del entonces alcalde deBarcelona, XavierTrías, en el ban-co helvético Unión de Bancos Sui-zos. Todo esto ocurrió los días pre-vios al referéndum del 9 de no-viembre de 2014 para desacredi-tar a los dirigentes soberanistas.

Un estudio sobre la tortura enEuskadi encargado por el Go-bierno vasco al Instituto Vas-co de Criminología ha identifi-cado 4.009 personas que su-frieron este tipo de malos tra-tos entre 1960 y 2013. Algomás de 3.000 de los casos ana-lizados se corresponden contorturas atribuidas, casi a par-tes iguales, a la Policía Nacio-nal y la Guardia Civil.

El mayor número de de-nuncias se produjo en 1975,año de la muerte del dictadorFranco. El profesor forenseFrancisco Etxeberria y el se-cretario de Paz y Convivenciadel Gobierno vasco, JonanFernández, presentaron ayeren San Sebastián los resulta-dos del informe. De las 4.009denuncias, el 83% correspon-den ahombres y el 17% amuje-res. Del total de casos admiti-dos, 3.577 han sido homologa-dos por la Comisión de Éticade la Universidad del País Vas-co; y de estos, 2.000 han sidoanalizados “al detalle”.

Casos sin denunciar“Es evidente que estas cifrasse encuentran por debajo dela dimensión real de la tortu-ra, porque hay más personasque han anunciado su incor-poración al censo y todavía nolo han hecho. Hay personascon muchas dudas, con mie-do a causa de la victimiza-ción”, añadió. El estudio cuen-ta con 900 testimonios, y haanalizado 22.000 documentossiguiendo el Protocolo de Es-tambul de Naciones Unidas.

Etxeberria explicó que so-bre el periodo estudiado sehan producido nueve senten-cias condenatorias que corres-ponden a la Policía Nacional y21 a la Guardia Civil (ningunacontra la Ertzaintza). 50 fun-cionarios han sido condena-dos por hechos cometidos con-tra 32 detenidos.

Sobre la presunta autoríade los hechos, la Guardia Civilacapara un total de 1.589 de-nuncias, la Policía Nacional,1.561; la Ertzaintza, 310; las po-licías municipales, cuatro; losfuncionarios de prisiones, 19;y otros autores, 39. La utiliza-ción de la bolsa, el plantón(permanecer de pie durantehoras) y la extenuación físicason los métodos más denun-ciados.

El secretario general de la OTAN,Jens Stoltenberg, ha nombradoal diplomático español AlejandroAlvargonzález San Martín secre-tario general adjunto para Asun-tos Políticos y de Seguridad, unpuesto equivalente al de númerotres de la Alianza Atlántica. Elnombramiento se ha producidoen el marco de una amplia reno-vación del equipo de Stoltenberg,que incluye a su número dos, car-go que ocupará por primera vez

unamujer, la estadounidense Ro-se Gottemoeller, hasta ahora sub-secretaria para Control de Arma-mentos de la Secretaría de Esta-do y experta en Rusia.

La designación se ha produci-do a pocos días de la cumbre quese celebrará en Varsovia el 8 y 9de julio, en la que la Alianza At-lántica definirá su nueva estrate-gia ante Rusia y las amenazas delsur. España presentó dos candida-tos para puestos directivos en lacúpula de la OTAN: Alvargon-

zález para Asuntos Políticos y Pe-dro Argüelles, actual secretariode Estado de Defensa, para Inver-siones de Defensa, aunque esteúltimo quedaba casi descartadopor razones de edad.

España alegó que está ausentede los escalones más altos de laorganización pese a su importan-

te contribución a las misiones dela OTAN en Turquía y Afganistáno a las unidades de reacción, co-mo la fuerza demuy alta disponi-bilidad (VHTF) o la AgrupaciónNaval Permanente número 1.

El último español conun pues-to directivo en la OTAN fue el ge-neral Juan Martínez Esparza,quien en 2001 ocupó la Secreta-ría General Adjunta de Infraes-tructura Logística y Planes deEmergencia. Aunque la OTAN tie-ne siete secretarios generales ad-juntos, el de Asuntos Políticos seconsidera el número tres, trasStoltenberg y Gottemoeller. En-tre 1995 y 1999 el español JavierSolana fue secretario general dela Alianza.

Alvargonzález —que ha com-petido con candidatos de Italia,Francia, Rumania y Canadá— esdiplomático de carrera y ha sidoembajador en Bosnia-Herzegovi-na, entre otros destinos. Desdeenero de 2012 era secretario gene-ral de Política de Defensa.

Un estudioidentifica 4.006casos de torturaen el País Vascodesde 1960

Marcelino Martín Blas yJosé Villarejo, el exjefe deAsuntos Internos y el exagen-te encubierto de la Policíaque mantienen en jaque alcuerpo y a miembros delGobierno con una guerraabierta de presuntas filtra-ciones a la prensa, no decla-raron ayer ante el juez co-mo estaba previsto.

El magistrado ArturoZamarreño ha aplazado susdeclaraciones. Ambos man-dos debían de acudir paradar cuenta de su presuntaparticipación en el casoNicolay, donde Martín Blasaparece en una grabación deuna reunión con dos agentesdel CNI en la que hablan defabricar pruebas contra ElPequeño Nicolás.

Presuntamente, esa graba-ción la habría realizado yfiltrado Villarejo, enemista-do con Martín Blas en aquelmomento, octubre de 2014.Desde entonces mantienenuna guerra sin cuartel quesalpica a otros mandos delcuerpo, sus jefes y creadoresde una especie de policíapatriótica, y a los gobernan-tes y cargos políticos que lesamparaban, principalmenteel ministro del Interior,Jorge Fernández Díaz, y eldirector de la Policía, Igna-cio Cosidó. / P. ORTEGA DOLZ

El diplomático españolAlejandro Alvargonzález,‘número tres’ de la OTANItalia, Francia, Rumania y Canadátambién presentaron candidatos al puesto

Aplazadas lascomparecenciasde los comisariosenfrentados

José Villarejo condujo a laexnovia de Jordi Pujol hijoa declarar ante la UDEF

MIGUEL GONZÁLEZ, Madrid

ERNESTO EKAIZER, MadridEl comisario José Villarejo esperó el 13 de diciem-bre de 2012 a María Victoria Álvarez, exnovia deJordi Pujol Ferrusola, en la estación del AVE deAtocha (Madrid) y la condujo en un coche particu-lar a prestar su primera declaración en la sede de

la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal(UDEF). En dichas oficinas esperaba el abogadoRafael Redondo Rodríguez, socio de Villarejo enalgunos negocios. El comisario le dijo a Álvarezque el letrado estaría presente durante la declara-ción, que se desarrolló ante dos policías.

M. ORMAZABAL, San Sebastián

Alejandro Alvargonzález.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1419000

164507

Diario

508 CM² - 45%

22230 €

26

España

28 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 28 DE JUNY DEL 2016 55DIMARTS

CONCERT A BARCELONA

La política italiana pot accentuar les seves convulsions cròniques i Europa pot veure’s sacsejada des de fora i des de dins, però res d’ai-xò arriba a la condició de materi-al literari inspirador per a Paolo Conte, a qui només mouen els vai-vens de la seva imaginació. La re-alitat és sempre massa vulgar per al cantant i pianista piemontès, que torna avui a Barcelona per estrenar-se al Festival Jardins de Pedralbes (22.00 hores). El cantautor recorrerà un can-çoner que segueix debatent-se en-tre l’exotisme i la melancolia, mi-rant cap a les músiques d’ahir, el jazz pre-be bop i la llatinitat de fan-tasia, i fabulant amb històries to-cades per un punt d’excentricitat. «Sempre he mantingut separat el regne de la realitat del de la fan-tasia», explica Conte a aquest dia-ri responent a un qüestionari per correu electrònic, l’únic mitjà a través del qual hi podem accedir. És l’autor de la cançó italiana més famosa del món, segons va dictaminar fa gairebé una dèca-da la Società Dante Alighieri, des-tinada a difondre la llengua i cul-tura del país transalpí, i que no és cap altra que Azzurro, situada, se-gons aquesta institució, al davant de Nel blu dipinto di blu (més cone-guda com a Volare), de Domenico Modugno. Encara que no se l’as-socia tant a la seva veu com a la d’Adriano Celentano, que li va do-nar vida el 1968. Conte, llicenciat en Dret i advocat en exercici, era llavors un compositor per comp-te d’altri que va firmar èxits per a Patty Pravo, Enzo Jannacci i altres intèrprets.

Les estrelles del jazz

No es va decidir a gravar discos pel seu compte fins al 1974, quan ja tenia 37 anys. «Escrivia no-més per als altres. No em sentia un cantant. Més endavant vaig adoptar la interpretació per ra-ons d’identitat», assenyala. Des d’aleshores, la composició a ca-sa seva d’Asti, Piemont, i la inter-pretació en públic conviuen amb fluïdesa. «Són només plaers dife-rents», indica l’autor d’altres pe-ces populars de la cançó italiana moderna, com Gelato al limon, Via con me i Happy feet. La seva obra té tocs de projecció de les fantasies de l’italià de post-guerra, influït pel jazz arribat dels Estats Units i seduït per ho-ritzons llunyans, previs a la globa-lització, o per la idealització dels més pròxims. Conte pot especular amb localitzacions africanes i evo-car el music hall parisenc (el musi-

cal Razmataz, 2000), però també ele-var a mític el més pròxim: a Diavo-lo rosso evoca la figura de Giovanni Gerbi, èpic ciclista de les primeres dècades del segle XX, i a Genova per noi expressa la barreja de fascinació i recel del tipus de províncies cap a la bulliciosa urbs portuària. La música afroamericana, evo-cada a Sotto le stelle del jazz, «segueix exercint només una lleugera influ-ència», diu, mentre que els ritmes llatins van i vénen «perquè s’adap-ten bé a la llengua italiana». Els can-vis són sigil·losos. «Jo diria que l’evolució és una paraula que m’in-teressa en el sentit de l’experimen-tació», apunta. En aquest sentit, el seu últim disc, Snob, es manté en paràmetres coneguts, tot i que ac-centuant cadències tropicals en la peça que l’obre, Si sposa l’Africa, i en altres com Argentina, que evoca la immigració piemontesa de finals del segle XIX, i Tropical.

Connexió catalana

Conte visita ara Barcelona amb cer-ta regularitat des que, el 2005, Bor-ja Sitjà el va rescatar per progra-mar-lo al Grec després de tres dèca-

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Als regnes de Paolo ConteL’artista piemontès mostra el seu món de cançons, barreja de fantasia i melancolia, al Festival de Pedralbes H Tot i fer anys que està aparcada, ‘Azzurro’ és, diu, una de les seves favorites

«No he renegatmai de cap de les meves cançons», diu el cantanti pianista

des sense veure-li el pèl. Als anys 80, Quico Pi de la Serra el va por-tar per compartir taules davant de la Catedral («segueixo relaci-onat amb els cantautors catalans per qüestions d’admiració i amis-tat», explica), i després d’això, va ser necessari anar a França o Itàlia per veure’l.

Sense estridències

Però amb la de Pedralbes seran sis les seves visites en l’última dèca-da (afegim tres incursions al Fes-tival de Jazz de Barcelona, dues d’elles a l’Auditori i una al Palau de la Música, així com un recital al festival de la Porta Ferrada), sempre amb concerts caracterit-zats per la seva barreja d’exquisi-desa i discreció, sense moltes més estridències que el xiulet del seu cèlebre mirlitó, el kazoo, i amb re-pertoris que no solen acusar can-vis profunds. «Per definir-me com a artista he de disposar d’una escala sen-se fi», diu en referència a la llista de cançons que maneja. «Però mai he renegat de cap d’elles», afe-geix. Encara que Azzurro fa anys que està aparcada. «És una de les meves favorites, però és difícil de tocar amb el grup», al·lega. El públic de Barcelona és, se-gons la seva opinió, «com el de tot arreu, amb els mateixos sen-timents, la mateixa cultura, la ma-teixa curiositat». I encara que la barrera idiomàtica impedeix la comprensió plena del missatge, «de la paraula», considera que «una bona audiència sap ser intu-ïtiva». Ho serà, confiem, la del fes-tival de Pedralbes, nova cita em-marcada en la seva gira sense fi. Paolo Conte va complir 79 anys al gener i manté el seu pausat però constant ritme de concerts aquí i allà. ¿I el futur? «Així de bo segui-rà sent. Mentre duri». H33 Amb 79 anys fets, Paolo Conte manté el seu pausat però constant ritme de concerts.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87909

Diario

1064 CM² - 100%

24609 €

55

España

28 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 28 DE JUNY DEL 2016 | Cultura i Espectacles | 37

L’APUNT

Els records barrocsde Terry Gilliam

Un cineasta excèntric, desmesurat, barroc i poc conven-cional com és Terry Gilliam no podia sinó tenir un llibrede memòries excèntric, desmesurat, barroc i poc con-vencional. És el cas de Gillianismos (Malpaso), el luxósllibre en el qual l’únic membre nord-americà dels MontyPython repassa la seva vida i la seva trajectòria. Profusa-ment il·lustrat amb multitud de fotografies i il·lustra-

cions –Gilliam és un esplèndid dibuixant–, el volum éstan hilarant com lúcid, carregat d’ironia –no es mossegala llengua a l’hora de parlar de la indústria de Holly-wood– però també de tendresa, i mostra Gilliam com unpersonatge tan quixotesc com els protagonistes de Bra-zil, Les aventures del baró Munchausen, El rei pescadoro Doce monos.Xavier Roca

Quines són les promesesde l’art català? El progra-ma Art nou, que organitzaper cinquè any l’associacióde galeries Art Barcelona,tornarà a ser aquest juliolun localitzador i un pro-pulsor de les noves genera-cions de talents. El cicle,que s’inaugurarà dijous,proposa una oferta mésàmplia, tant de mostrescom d’activitats paral·le-les, per intentar de retrucreanimar un sector que noacaba de trobar el camí desortida de la crisi.

Aquest any, Art nous’expandeix més enllà deles galeries i, al mateix

temps, de la zona de con-centració històrica del car-rer Consell de Cent i roda-lia. Els impulsors de la ini-ciativa, amb suport econò-mic de l’Ajuntament i laGeneralitat, han convidatmuseus, fundacions, cen-tres culturals i sales alter-natives a fer la seva apostaexpositiva. En total, 28 es-pais obriran mostres d’ar-tistes menors de 35 anys.En consonància amb ladispersió de les sales llunyde l’Eixample, Art nou haarribat a molts altres dis-trictes de la ciutat, fins al’Hospitalet de Llobregat,nou pol galerístic que vaagafant embranzida.

Els artistes que partici-pen en la ruta no són uns

desconeguts en el món del’art. Fa anys que treballenperò, així i tot, les oportu-nitats per poder defensarla seva obra i, al cap i a la fi,per viure de la seva feinaacostumen a ser molt min-ses. Ser artista i ser jove ésuna combinació complica-da. “Art nou destrueix labarrera que separa les sa-les d’exposició dels artis-tes emergents”, emfasitzal’equip organitzador.

A la por que sovint els fa,a les galeries, promocionarl’art més tendre, amb tot elrisc comercial que els su-posa, s’hi afegeix el desco-neixement que tenen lamajoria de ciutadans deles noves tendències artís-tiques. Art nou aspira a

educar-los la mirada ambun conjunt d’exposicionseclèctiques que recullen ladiversitat de pràctiques,llenguatges i mitjans queconviuen actualment.

Així, en el circuit hi haespai tant per a l’art políticde Núria Güell (galeriaADN) com per a la pinturad’esperit renovat de JoanSaló (N2), dos bons exem-ples de creadors que els úl-tims anys s’han fet notar.Jorge Satorre (Bluepro-ject Foundation), AntoniHervás (Ethall), Rosana

Antolí (Fundació Miró),Daniel Solsona (Bala-guer), Gerard Ortín (Es-trany de la Mota), Estefa-nía Urrutia (Senda), Pau-line Bastard (Joan PratsWarehouse), Mireia Ter-rado (La Escocesa) i EnricFarrés (Nogueras Blan-chard) són altres dels 30artistes que presentaranel seu projecte. I tots ellsaspiren a rebre el premiArt Nou (dotat amb 2.000euros per a la realitzaciód’una publicació), ques’entregarà el 21 de juliol a

La Capella. El cicle d’activi-tats de suport a aquestsnous valors de l’art incloutallers, xerrades, visitesals estudis i també exposi-cions d’artistes consa-grats, amb obra, això sí,que van crear quan ellstambé eren menors de 35anys. A la galeria CarlesTaché, amb el duet AlbertoGarcía-Alix i Miguel ÁngelCampano, i a la galeria Eu-de, amb Pilar Aymerich,s’exhibiran treballs prime-rencs d’aquests creadorsavui ja indiscutibles. ■

El cicle ‘Art nou’ descobreix els artistesmés prometedors en 30 exposicions

L’art jove esreivindicaM. PalauBARCELONA

Obra de Gerard Ortín (Barcelona, 1988) que presenta Estrany de la Mota ■ ART BARCELONA

El Quartet Mèlt, guanya-dor del concurs Oh HappyDay de TV3 el 2015, dona-rà el tret de sortida a la 34aedició del Festival de Músi-ca de Cantonigròs el 14 dejuliol. Durant quatre diesmostraran el seu talenttrenta grups procedentsde vint estats diferents,entre els quals Montene-gro, que participa per pri-mer cop en el festival.“Nosaltres ens vam donara conèixer gràcies a la tele,però venim del món delcant coral, i és un gran ho-

nor poder obrir el Festivalde Cantonigròs”, explica-va Oriol Quintana, mem-bre del reeixit grup mixt.Josep M. Busquets, presi-dent del FIMC, va avançarque planegen crear unconcurs de quartets inter-nacionals, al mateixtemps que va lloar la quali-tat del Quartet Mèlt: “Ésun grup molt jove i algunsdels membres encara sónestudiants.”

Aquesta edició, que mo-bilitza més de 400 volun-taris, està dedicada almestre Àngel Colomer enel centenari del seu naixe-ment, i també al 125è ani-versari de l’Orfeó Català,que va promoure la cons-trucció del Palau de la Mú-sica Catalana. “La músicacoral està ben viva i poder

cantar amb grups d’altrespaïsos enriqueix la nostraliteratura musical alhoraque divulguem la nostracultura”, sosté Busquets,tot assenyalant que en-guany hi participaran sisgrups catalans, dos delsquals infantils.

Per cinquè any conse-cutiu, el FIMC tindrà llocal Teatre de l’Atlàntida deVic. De fet, Busquets des-carta –no sense enyoran-ça– tornar a Cantonigròsper una qüestió de logísti-ca. “Ara seria impensablefer-ho a dalt de la munta-nya perquè no hi ha prourecursos, mentre que l’At-làntida de Vic és un teatremolt complert que, a més,està integrat a una escolade música, i és millor qua-litativament.” ■

V. GaillardBARCELONA

El Quartet Mèlt obrirà CantonigròsLa 34a edició delFestival de Músicaaplegarà trentagrups de vint estats

El Quartet Mèlt durant una actuació a Girona al maig ■ GLÒRIA SÁNCHEZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

450 CM² - 42%

3448 €

37

España

28 Junio, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA