Recull de

Premsa

37

culturaara DIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2015

“La fama va directa al cervell, com l’heroïna,

no es pot evitar”

DANNY CLINCH

Política “La gent només respon al que ja coneix, com per exemple una cançó d’amor”

d’ella en aquell moment, i també una foto meva. És una cançó sobre una re-lació perduda, un esbós d’ella, d’una persona que és vista com una reina darrere d’uns murs i d’un noi que pre-tén abastar-la. Moltes persones no ho saben, però Nico era una gran fan de Roger McGuinn i The Byrds. I vaig escriure la cançó com a homenatge a ella i als Byrds. Nico podia pertànyer a l’equip de Warhol però també era molt independent. Tenia una mane-ra molt fosca de relacionar-se amb la música i amb els discos, més del que estava permès, fins i tot als anys 60, quan tot se suposava que era lliure i experimental. Ella era molt més aventurera. Tenia un intel·lecte molt inusual, pensava molt per si matei-xa. La meva és una cançó molt humil sobre una reina reticent, que desitja una vida diferent, no darrere de les parets de la seva bellesa.

També hi inclou cançons més re-cents, com la que dóna títol al disc, sobre el terratrèmol d’Haití. ¿De-mostra que creu més en les acci-ons dels ciutadans que en les dels polítics? Els governs estan mirant de disminu-ir els drets civils i socials. Al meu pa-ís, on se suposa que som una gran de-mocràcia, el Partit Republicà intenta que voti el mínim nombre de gent possible i, en canvi, s’ha aprovat una llei perquè les empreses enviïn tants diners com vulguin per donar suport a un candidat. Així les eleccions po-den ser comprades per les empreses! És una tendència que s’està produ-int no tan sols als Estats Units, sinó també a Hong Kong, a la Gran Breta-nya, a Espanya i al món àrab. La gent vol que el seu govern els representi a ells, no al millor postor.

Quin grau d’activisme manté avui Jackson Browne? I la seva música? Sóc més activista pel que faig amb el meu temps que pel que faig amb la meva música. Una de les coses que l’art fa molt bé és fer preguntes. La música pot portar una persona a pen-sar, i això és el que intento fer amb al-gunes de les meves cançons: fer que la gent sigui partícip d’un problema, que es faci preguntes. I si poden iden-tificar-se amb certes aproximacions a les solucions, poden descobrir les solucions.

¿És arriscat barrejar política i música? Si t’equivoques, pots allunyar el pú-blic. Per parlar d’idees polítiques has d’entendre que la gent només respon al que ja coneix, igual que passa amb una cançó d’amor: a la gent li encanta una cançó sobre l’amor perquè parla d’una cosa que han sentit. Si pretens fer una cançó

sobre una cosa que la gent no sap, no funcionarà. ¿Creu que la fama els puja massa al cap als artistes d’avui? ¿Fan prou èmfasi en les demandes socials? Crec que la fama és com sempre ha sigut. La fama va directa al cervell, com l’heroïna, no hi ha manera d’evitar-ho. És molt potent, fins i tot tòxica. Et porta lluny de la vida re-al. Però la gent, els artistes, volen re-coneixement per la seva feina, tot i que després poden acabar sent fa-mosos perquè estiguin prims o per-què surtin amb algun altre famós. La fama és sempre un problema, per-què és part d’un contracte: si vols que un munt de gent conegui la te-va música, l’has de firmar. És com una mena de monstre, que s’ha de mantenir tancat a una distància pru-dencial. Ara bé, l’aparell que fa famo-sa la gent no requereix que siguin grans artistes.e

Jackson BrowneMÚSIC

MÚSICA

Jackson Browne presenta el seu nou treball, Standing in the breach, avui a la Sala Barts en el marc del festival Guitar BCN. El cantautor californià, emblema de la música folk dels 70, torna a enarborar la bandera de l’inconformisme.

Què significa per a vostè tocar a Barcelona, on passa èpoques, al barri de Gràcia? Sé que a la gent de Barcelona l’encu-rioseix, això, fins i tot si no saben res de mi. No et puc ni dir quantes per-sones s’han quedat al meu aparta-ment quan no hi sóc. Em sento l’am-baixador no oficial dels Estats Units a Catalunya! M’agrada veure com disfruten de Gaudí, de la Pedrera, de la Casa Batlló... Als Estats Units la gent està fascinada per Barcelona. Per a la gent que conegui la meva música, espero oferir-los el millor concert que he fet mai aquí, perquè porto la millor banda i el millor re-pertori, i això que he tocat dos cops al Palau de la Música, que era el meu somni. Però és irònic que les can-çons que la majoria de la gent sap si-guin les que no vaig escriure jo, com Stay, i en realitat no representen el que faig. És divertit ser conegut per una cosa que no faig!

Standing in the breach inclou can-çons que va compondre anys enre-re, com un tema del 1967, quan tenia una relació amb Nico, vocalista de The Velvet Underground. Per què ha decidit publicar-les ara? The birds of St. Marks és una cançó que encara em diu coses. És una foto

BARCELONAKAREN MONTERO

El Senyor digué: que Jordi Savall faci el tripletHändel va ser apassionant, ja que

tots dos compositors, amb recur-sos diferents, van recórrer a

acusats contrastos dramàtics entre les diferents seccions que Savall va subratllar amb gran efectivitat. El Dixit Do-minus RV595 del composi-tor italià es distingeix per

una rica paleta orquestral que inclou, entre d’altres, inter-

vencions destacables de violon-cels i trompetes, traduïdes amb

encert per Le Concert des Nations. El focus d’atenció, tanmateix, es

concentrava en La Capella Reial de Catalunya, reforçada per les veus dels finalistes de la sisena Acadèmia de Formació Professional de Recer-

ca i Interpretació. L’actuació d’aquest cor preparat per Lluís Vila-majó va ser esplèndida: so càlid, equi-librat, flexible, amb un cant d’una im-mediata força comunicativa que va brillar tant en Vivaldi com en el Dixit Dominus de Händel, l’obra més cone-guda de la vetllada. Entre els solistes, cal destacar la complementarietat entre les dues sopranos, una Marta Mathéu més etèria i una Hanna Ba-yodi-Hirt més carnosa. El Dixit et Magnificat KV193 de Mozart, que havia de tancar el concert, a l’hora de la veritat el va obrir. Va ser una de-cisió encertada, ja que és una peça de caire monolític que, tanmateix, arro-donia el triplet d’un programa ben defensat per Savall.e

conjunt beneficiós, perquè les defi-ciències de l’acústica del temple gòtic són ben conegudes. Per contra, el nou espai té, quan hi ha un alt nombre d’intèr-prets a l’escenari, el perill de certa saturació del so en els moments més aparatosos (els aguts de les sopranos se’n van ressentir) i la clare-dat tendent a la sequedat po-sava més en relleu les oscil·laci-ons de l’afinació de la corda de Le Concert des Nations.

Savall va articular el programa al voltant d’un dels textos sagrats prefe-rits per un bon grapat de compositors, el psalm Dixit Dominus. La contrapo-sició de sengles versions de Vivaldi i

Jordi Savall L’AUDITORI 11 DE JUNY

Un programa atractiu pensat amb intel·ligèn-cia i interpretat de ma-nera impecable: el cicle El So Original que lide-

ra Jordi Savall va cloure de manera magnífica la temporada amb un pro-grama que inicialment estava pre-vist dur a terme a Santa Maria del Mar. El canvi d’ubicació a la Sala Ori-ol Martorell de L’Auditori va ser en

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Jordi Savall. MOLINA VISUALS /

L’AUDITORI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

680 CM² - 81%

3604 €

37

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34 DIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2015 ara cultura

Pepet i Marieta, Caïm Riba i Lenacay al FiM de Vila-seca Enric Verdaguer, Gemma Humet, Xeic!, Pepet i Marieta, Lenacay, Anthus i Caïm Riba seran alguns dels grups que actuaran a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, els dies 5 i 6 de juny. La fira ha programat 52 actuacions –totes gratuïtes i al carrer– en cinc espais, entre els quals destaca un

nou escenari per a grups de quilòmetre ze-ro. Serà una 16a edició de transició, sota la nova direcció artística de Pep Vergé –s’ha adjudicat la gestió a l’empresa Crearum per un any– i amb un pressupost que s’ha reduït de 180.000 a 80.000 euros. Es farà un estudi per definir el futur de la fira. CULTURA

panys” amb qui ha compartir esce-nari, com ara Francesc Burrull, l’ho-me que ja l’any 1967, quan va arran-jar Cançó de matinada, es va conver-tir en un dels seus aliats. “¿Sabeu què diuen els músics? Bo: Burrull”, diu Serrat mirant Burrull.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 13 de setembre, està estruc-turada en nou àmbits que expliquen la vida i l’obra de qui va ser el Noi del Poble-sec. Aplega més de 800 objec-tes i més de 200 arxius sonors. D’al-

guna manera, Jurado, Puig i Marra-sé, ajudats pel disseny expositiu de Josep Bohigas i Guillem Augé, han despullat Serrat en un espai, l’Arts Santa Mònica, que activa fins i tot la memòria més profunda. “Aquí abans hi havia l’església on em van batejar i on també em vaig declarar agnòstic amb el mateix capellà. Jo em volia casar pel civil i no ho po-dia fer si no feia aquesta maniobra. Coses del règim...”, explica Serrat, que reconeix que sent “una mica de vergonya” perquè algunes de les co-

ses que s’hi exposen formen part “d’un món molt personal”.

Potser en veure constantment la seva imatge al llarg de la mostra, co-sa que li ha provocat “una sensació de falta d’aire”, el cantautor vol re-cordar tothom que ha sigut impor-tant en aquests cinquanta anys. “Un no fa res tot sol. Si la gent no hagués estat al darrere, jo no seria aquí. Sen-se la gent se t’acaba la carretera”, diu, abans d’afegir com ha sigut d’impor-tant la família. És un Serrat que sem-bla emocionat, però també apareix el Serrat seductor. Cap al final de la roda de premsa que va oferir ahir, una dona que brandava una bande-ra argentina va demanar el micròfon per agrair tot el que Serrat ha signi-ficat per a ella. I ell hi va flirtejar. “Aquí hi ha el meu marit”, va adver-tir ella. “Enhorabona”, va contestar Serrat, probablement dirigint-se al marit.

Poesia i passió blaugrana El relat de 50 anys de cançons té, se-gons Jurado, “diferents nivells de lectura” que retraten “les moltes personalitats” de Serrat, o més avi-at les diferents inquietuds que con-figuren la seva identitat. Tot plegat s’ha pogut construir gràcies als ar-xius de Fermí Puig i a la col·lecció d’Eduard Mauri, però sobretot a

Serrat despulla la seva història a

l’Arts Santa MònicaL’exposició ‘50 anys de cançons’ aplega més de 800

objectes i arxius audiovisuals sobre el Noi del Poble-sec

Joan Manuel Serrat camina pel claustre de l’Arts Santa Mònica, on ahir es va inaugurar l’exposició Ser-rat. 50 anys de cançons. “Bé, ja es-tà, no?”, diu Serrat davant d’una vi-trina horitzontal plena de records. I no, no està. Encara falta visitar la meitat de l’exposició. Serrat somriu i segueix caminant envoltat d’un seguici de periodistes que paren l’orella a les explicacions d’un dels comissaris de la mostra, el també periodista Miquel Jurado.

“Això dels comissaris em fa mol-ta por...”, dirà Serrat uns minuts més tard abans d’agrair la feina que Jurado, Fermí Puig i Lluís Marrasé han fet per construir un relat expo-sitiu que comença recordant aquell 18 de febrer del 1965. “No calia cap excusa per fer l’exposició”, diu Ju-rado. I, tanmateix, el calendari ha jugat a favor seu, perquè fa cinquan-ta anys que un Serrat que encara no tenia 22 anys va debutar com a can-tant al programa Radioscope, que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. “Sense el Salvador Escamilla res no hauria sigut pos-sible”, diu Serrat, que té també un record especial per a tots “els com-

BARCELONA

XAVIER CERVANTES

Una vida explicada amb objectes, paraules fotografies, música, poesia i material íntim

La roba estesa de Serrat La guitarra EL REGAL DEL PARE

Una guitarra dóna la benvinguda als visitants de l’exposició Serrat. 50 anys de cançons. És la que li va regalar el seu pare l’any 1959 i ser-veix per donar nom al primer àm-bit de la mostra, el que explica els inicis artístics d’un home que es va treure el títol de pèrit agrícola. En un altre espai de l’exposició es pot veure l’orla de la promoció del 1964 de l’Escola Tècnica d’Agricul-tura. La música, però, va acabar guanyant la partida.

Els discos RARESES IRANIANES, RUSSES I BÚLGARES

Una de les parts més extenses de l’exposició està dedicada a la disco-grafia. Hi aplega les portades de tots els discos editats a Espanya i també de treballs d’altres músics que han versionat Serrat. Però el més curiós és la selecció de porta-des d’edicions publicades en paï-sos com Rússia i Bulgària i, sobre-tot, la d’un single del La, la, la que es va editar a l’Iran quan encara hi manava el xa Mohammad Reza Pahlavi.

01

Agraïment “Si la gent no hagués estat al darrere, jo no seria aquí”, diu Joan Manuel Serrat

MANOLO GARCÍA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

1680 CM² - 200%

8060 €

34-35

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

35ara DIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2015 cultura

Nina torna a protagonitzar el musical ‘Mamma mia!’L’actriu i cantant Nina tornarà a protagonit-zar Mamma mia!, el musical basat en cançons d’ABBA que Stage reposarà a partir del 26 no-vembre al Teatre Tívoli. Nina serà l’actriu que més vegades ha interpretat Donna Sheridan al món. Per a la resta de papers s’està realitzant un càsting entre 3.000 candidats.

Al juliol es començarà a cobrar la taxa de l’ADSL El govern va aprovar ahir la regulació de la ta-xa a les operadores d’internet per fomentar el sector audiovisual –tot i que l’Estat va ame-naçar amb un recurs d’inconstitucionalitat si no es modificava la llei–. De l’1 al 20 de juliol s’haurien de liquidar els sis primers mesos del tribut, vora 10 milions d’euros.

RODA EL MÓN I TORNA AL SANTA MÒNICA 01. Serrat ahir a l’Arts Santa Mònica, el lloc on abans hi havia l’església on el van batejar. MANOLO

GARCÍA 02. El bateig musical a Ràdio Barcelona. DR

03. Signant discos el 1968. DR 03. Al Palau de la Música l’any 1967. ARTS SANTA MÒNICA

El futbol «AL CATALÁN MÁS ‘ARGENTINO’»

Una samarreta de la selecció ar-gentina de futbol dedicada “al más argentino de los catalanes” és un dels atractius de l’àmbit esportiu de la mostra. També hi ha una sa-marreta del Boca Juniors, un ma-llot de l’equip ciclista Reynolds del 1984 i moltes fotografies relacio-nades amb el Barça, inclosa una sa-marreta amb el seu nom i una por-tada de la revista Garbo del 1972 amb el següent titular: “Serrat, nuevo delantero centro del Barça”.

Les cançons MÉS DE 200 ARXIUS SONORS I AUDIOVISUALS

A més d’objectes, la mostra inclou més de 200 arxius sonors amb cançons, enregistraments inèdits trets de concerts, col·laboracions amb altres artistes i cinquanta de les més de 1.500 versions fetes per altres músics. “N’hi ha des de ja-ponesos fins a un grup de maria-chis, des de rumbers fins a simfò-nics”, explica Miquel Jurado, que recomana especialment veure l’especial A tu aire de TVE, filmat a l’Aliança del Poblenou el 1974.

l’arxiu del mateix Serrat. “Sóc cata-là, i els catalans ho guardem tot”, fa broma el cantautor. “Jo tenia a ca-sa una persona que feia net, la me-va mare, que ho llençava tot. Però jo ho guardo tot”, afegeix. Això sí, no té “cap interès” a quedar-s’ho, i obre la porta a cedir tot el material a alguna institució. “Si no ho he fet mai és perquè no he pensat que tingués el més mínim interès”, diu.

Entre el que ell ha guardat i el que tenen els col·leccionistes, hi ha ori-ginals manuscrits i mecanografiats de lletres de cançons, llibres dedi-cats per Pablo Neruda, discos, roba, marxandatge i, esclar, testimonis documentals de la seva relació amb l’esport, sobretot amb el Barça. Cu-ler de mena, d’aquells que fins i tot van estripar el carnet quan les coses anaven mal dades, Serrat mira amb optimisme la final de la Lliga de

Campions que enfrontarà el Barça i el Juventus a Berlín. “Sóc absolu-tament positifo. És la Juve la que ha d’estar preocupada”, diu.

Menys positiu es mostra quan li demanen sobre l’anomenat IVA cultural, tot i que no amaga un bri d’esperança davant un possible can-vi polític. “No hi ha cap persona a l’Estat que treballi en el món de la cultura que estigui d’acord amb l’IVA al 21%. Cap ciutadà d’Europa ho entén. Espero que les coses can-viïn, de la mateixa manera que al-tres coses s’estan modificant al pa-ís. Espero que acabin reconduint-se perquè porten a un empobriment del món cultural”, diu Serrat.

“Estic estupendament” “Que la gent no pateixi, que estic es-tupendament. Em trobo molt bé”, tranquil·litza Serrat, que fa unes setmanes va haver de cancel·lar uns concerts a causa d’una afecció larín-gia. “Em vaig quedar mut”, diu. Un cop recuperat, segueix la gira que aquest estiu el durà a actuar del 4 al 8 de juliol al Teatre Grec de Barce-lona, el 21 a Palma, el 23 a Pineda de Mar, el 24 a Tarragona, el 25 a Pe-ralada, el 29 a Alacant i al setembre a Sant Cugat del Vallès i Manresa. La gira espanyola que tancarà a Ma-drid donarà pas a un nou tour per l’Amèrica Llatina.

L’exposició també podria sortir de gira. “Estem mantenint contac-tes perquè es pugui veure allà on l’estimen, a l’Uruguai, l’Argentina, el Brasil, Xile, Cuba, Mèxic...”, expli-ca el director de l’Arts Santa Mòni-ca, Jaume Reus. Ramon Muntaner, director de la SGAE de la Zona Me-diterrània, espera que 50 anys de cançons també viatgi fins a Madrid. Muntaner, per cert, aporta una da-da que explica la magnitud numè-rica de Serrat: “Es va donar d’alta a la SGAE el 8 de juny del 1968 i hi té 512 obres registrades”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, diri-gint-se a Serrat, aporta una conside-ració menys prosaica: “Ets una ico-na de vida sentimental i cultural. Hem fabricat ideals amb les teves cançons”.e

Concerts i un karaoke serratià obert a la ciutadania

L’exposició Serrat. 50 anys de cançons es completa amb dues activitats musicals. D’una ban-da, el cicle de concerts Cantem Serrat, que va inaugurar ahir Laura Simó amb Francesc Bur-rull i Jordi Bornell, i que fins a l’11 de juliol inclou quatre sessi-ons més protagonitzades per Andreu Rifé, Bruno Oro, el can-taor Salao i Maria Coma. Són músics que fins ara no havien versionat Serrat, i cadascun ho farà des d’una estètica musical diferent. L’altra activitat serà els dissabtes 6 i 27 de juny i 18 i 25 de juliol també a l’Arts Santa Mònica, i serà una mena de kara-oke obert a la participació de qui vulgui cantar cançons de Serrat. El resultat es penjarà a YouTu-be. “M’ha fet gràcia això del ka-roke. És el més simpàtic, però hauran de posar-hi cerveses”, diu Serrat.

02

03

04

La intimitat LA FAMÍLIA I ELS AMICS

Sota els epígrafs Material sensible i Barcelona i jo s’hi apleguen foto-grafies de la part més íntima del cantautor i de la part més quotidi-ana. “El que més em sobta són les meves fotos de fa cinquanta anys, però ens tractem amb molta gene-rositat”, diu Serrat, que ha cedit to-ta mena de records, imatges famili-ars i amb amics que l’han acompa-nyat al llarg d’aquestes cinc dèca-des i d’actes públics relacionats amb Barcelona.

ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

1680 CM² - 200%

8060 €

34-35

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LOS USUARIOS DE TRIPADVISOR VALORAN ESTE ENCLAVE COMO UNO DE LOS MEJORES DEL MUNDO

La Mezquita gana adeptos entre los viajerosde la Sag~ada Familia, en Barce~lo~a, que desmca con el primer

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LOCAL

96000

8505

Diario

287 CM² - 27%

830 €

14

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA EXPOSICION

TODO SERRAT EN 50ANOS DE RECUERDOSUna muestra en Arts Santa M6nica repasa la trayectoria del artista atrav6s de fotos, discos, el taburete de Bocaccio que le acompafla en losconciertos y hasta el titulo que le acredita como <<sexador de polluelos~

ANA MARIA DMILA BARCELONATodo comenz6 con una guitarraprestada que le abri5 las puertasdel mundo que luego seria el suyo.Despu6s vendrian las canciones;esas canciones construidas con unaparticular sensibilidad musical ypo6tica que, con el paso del tiempo,le llevaria a convertirse en uno delos m~s grandes artistas del sigloXX. Una voz capaz de poner bandasonora a la vida de muchos. De mi-llones. De casi todos.

E118 de febrero de 1965, en el es-tudio Toresky de Radio Barcelona,en el programa Radioscope de Salva-dor Escamilla, un todavia desconoci-do Joan Manuel Serrat ofrecia suprimera actuaci6n en pfiblico. Aho-ra, yen el marco de la celebmci6n demedio siglo de inigualable trayecto-ria, Arts Santa Mbnica presenta unaexposici6n que recoge, con todo mi-mo y detalle, la enorme singularidadde esta vasta trayectoria.

Integrada por m/~s de 800 objetos-entre ellos, la primera guitarra delcantante, su primeram~tquina de escribir y elc61ebre taburete de Bo-caccio que le acompaflaen todas sus actuacio-nes-, 300 discos, 250 fo-tografias -muchas deellas in6ditas- y unos 40carteles, Serrat. 50 anysde canq6 se estructuraen torno a nueve/~mbi-tos tem/~ticos que ac-tfian ~como trampolim~para explicar la vida yobra del artista.

~Se trata de ir pasan-do a trav6s de estos 50aflos, desde la primeracanci6n que interpret6en pfiblico, e ir deteni6n-donos en algunos aspec-tos que nos permitanentrar en las mffltiples personalida-des de Joan Manuel Serrat, un artis-ta de personalidad sin duda calidos-c6pica, l~sta es una exposici6n quetiene muchos niveles de lectura,sensitivo, visual, auditivo, y que es-t~i pensada tanto para la gente quele gusta Serrat, como para la que nole gusting, seflala el critico musicalMiquel Jurado, comisario de la ex-posici6n junto con Lluis Marrass6 yFermi Puig.

Ayer, en la presentaci6n de lamuestra que permanecerfi abiertahasta el pr6ximo 13 de septiembre, yque posteriormente se espera viajetambi6n fuera de Espafia, un visible-mente recuperado Joan Manuel Se-rrat-~<estoy estupendamente, no ha-

UNA BANDA SONORA COLECTIVA

Como no podia ser de otra manera, Serrat, 50 anys decant5 tiene una importante lectura sonora. Y no sSlo porlas grabaciones que pueden escucharse a lo largo delrecorrido. En un escenario decorado con uno de lostelones que el artista Philip Stanton cre6 para la giraTarr~s-Serrat, la exposici6n abre sus puertas a artistas ypfiblico que quieran reinterpretar a Serrat.Tras el acto inaugural de anoche, que cont6 con lapresencia del maestro Francesc Burrull, por el escenariodel Santa Mbnica pasar6n pr6ximamente Andreu Rif6,Bruno Oro, Salao y Maria Coma. Paralelamente, todos loss/~bados de junio y julio, cualquier persona que lo deseepodr~i tambi6n ofrecer su versi6n de un tema serratiano,actuaci6n que ser~i recogida en una grabaci6n que,posteriormente, le ser/~ entregada al artista a modo deobsequio. A. M. D.

Arriba, Serrat con Tete Montoliu y el cantante con camiseta del Bar(~a y bal6nen la cabeza. A la izquierda, concierto en el Palau de la Mdsica en 1967ydebajo, retratado en 1985 junto a Mario Benedetti. Bajo estas lineas, el artistaen su primera vJsita a Londres, en 1968. ANTONIO ESPEJO / ARXIU JMS / EL MUNDO

ce falta que me sig~is preguntandoc6mo estoy~>, bromeaba- hacia pfibli-ca su satisfacd6n por el resultado dela iniciafiva.

~dVle siento muy gratificado porto-do el afecto que han puesto los quehan organizado esto, los que han re-unido todos estos objetos y han he-cho con ellos un recorddo compren-sible>~, sefialaba el cantante, que con-fesaba tambi6n sentirse un tantoabrumado ante aquel despliegue pfi-blico de su historia. ~Tengo comouna sensaci6n de falta de aire, y deuna derta vergtienza, tambi6n, al verexpuestas todas estas cosas que nor-malmente est~in guardadas en cajasy que muchas de ellas pertenecen ami ~abito personab>.

Entre las singularidades que exhi-be la muestra se encuentran tambi6npartituras y borradores manuscritosde algunas de sus primeras cancio-nes; dos libros dedicados por el No-bel de Literatura Pablo Neruda, alque Serrat visit6 en Chile en agostode 1970, poco antes de las elecdones

que dieron el triunfo a SalvadorAllende; ediciones de sus discos pro-cedentes de disfintos palses del mun-do, entre ellos Ir£n; programas y en-tradas de conciertos, y vestuario dealgunas actuaciones. Tambi6n est/~su primer pasaporte, el titulo profe-sional que le acredita como ~<sexadorde polluelos>~ o las acreditaciones deprensa, en calidad de comentaristaradiof6nica para la Cadena Ser delTour de Francia de 1984.

Buena parte de todo este genero-so material proviene del archivopersonal del artista, que ha atesora-do durante d6cadas todos sus re-cuerdos. Un <~hecho extraordina-rio~, segfin el comisario Fermi Puigy que el cantante atribuye, simple-mente, a que <~soy catal6n>>. Eso si,Serrat se mostr6 dispuesto a hacertransferencia de su fondo privado siuna instituci6n estuviera interesada.~No me lo he planteado nunca por-que nunca he pensado que tuvieravalor, pero tampoco tengo ningfininter6s en tenerlo~, dijo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

766 CM² - 74%

4440 €

40

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Catedral y el Alcázar de Sevilla, así como el Palacio Real de Madrid.

Las nacionalidades que han des-tacado por sus altas valoraciones al Acueducto de Segovia son france-ses, ingleses, españoles, brasileños, australianos, argentinos y america-nos.

En el caso de los españoles, los

sitios más valorados por los viaje-ros de nuestro país son: Angkor Wat en Camboya, la iglesia de San Fran-cisco en Brasil, la catedral de Notre Dame de Estrasburgo, la Opera Hou-se de Sydney, el Templo Dorado y el Taj Mahal, en India, Machu Picchu en Perú y la Mezquita Sheikh Za-yed, en Abu Dabi, entre otros.

como sitios de interés la Basílica de la Sagrada Familia, en Barcelona, que destaca en esta edición con el primer puesto a nivel europeo y na-cional, y el quinto a nivel mundial. Los usuarios la describen como «vi-sita imprescindible», «espectacu-lar» o «increíble arquitectura».

La Alhambra de Granada también destaca, con el 7º puesto europeo, 2º nacional y 14º mundial. Algunos de los usuarios comparten: «Te de-jará sin palabras», «sin duda, inol-vidable» o «una excelente experien-cia». Casa Batlló, también en Bar-celona, sobresale a nivel europeo con el puesto 16º y 3º de España. Sus visitantes comentan que es «la mejor obra de Gaudí», «una visita obligada» o «una fascinante aven-tura en el mundo de Gaudí».

El cuarto monumento español con gran reconocimiento fuera de nuestras fronteras ha sido la Cate-dral y Mezquita de Córdoba, que este año ha sido reconocida con el puesto 17º europeo y 4º nacional. «Un lugar diferente», «precioso le-gado árabe» o «arquitectura fabu-losa», comentan algunos usuarios en la web. El ‘ranking’ nacional lo completan la Plaza de España, el Al-cázar y la Catedral, todas en Sevi-lla, el Palau de la Música Orfeo Ca-talana, en Barcelona y el Palacio Real de Madrid.

Ahora los usuarios también pue-den adquirir tours y entradas para visitar lugares de interés en TripAd-visor a través de Viator. Por ejem-plo, se pueden encontrar precios para visitar la Basílica de la Sagrada Familia a partir de 40 euros. Para aquellos que deseen visitar el gana-dor nº 1 mundial, AngKor Wat, en Camboya, pueden encontrar tours y visitas en torno a los 75 euros.

Los rusos, los mayores fans Los usuarios rusos destacan frente a otras nacionalidades a la hora de valorar los sitios de interés españo-les. Los rusos lideran las mejores valoraciones en lugares como la Casa Batlló y el Palau de la Música Orfeo, en Barcelona, la Catedral y Mezqui-ta de Córdoba, la Plaza España, la

NO SOMOS NADIE ORCAJO

:: EL NORTE SEGOVIA. El programa Domin-gos de Patrimonio ha organiza-do para el 7 de junio, a partir de las 10:30 horas, una visita al ba-rrio de San Justo y El Salvador desde la zona de los Cañuelos, para asomarse al comienzo de la parte monumental del Acueduc-to y al segundo desarenador.

Desde allí se podrá ver cómo cambió la entrada a la ciudad a principios del siglo XIX, con la apertura del tramo de la carrete-ra de La Granja que hoy se co-noce como Avenida del Padre Cla-ret. Los participantes en la visi-ta se adentrarán en la historia conventual de la zona (La Con-cepción, la Humilde Encarnación, Santo Domingo de los Barbe-chos), las ermitas (Santa Susana y el Ángel), la creación del cemen-terio y las huertas que se encon-traban en el entorno del arroyo Alamillos. El regreso se realizará por la calle Batanes.

La visita será guiada por Ma-ría Isabel Álvarez González, li-cenciada en Geografía e Historia (Historia Antigua) por la Univer-sidad Complutense de Madrid y desde 1991 ayudante de Archivo en el Archivo Municipal de Sego-via, donde previamente había trabajado como paleógrafa.Las entradas, con un precio de cinco euros, ya se pueden adquirir en la Central de Reservas del Cen-tro de Recepción de Visitantes de Segovia y en www.turismodese-govia.com.

Domingos de Patrimonio se adentra en el barrio de San Justo y El Salvador

:: EL NORTE SEGOVIA. La web de viajes Tri-pAdvisor ha anunciado los ganado-res de los premios Travellers’ Choi-ceTM para Sitios de Interés y Sego-via vuelve a figurar en la lista. En-tre los más de 700 lugares recono-cidos se encuentra el Acueducto, que ya en 2013 ocupó uno de los puestos destacados.

Estos premios se basan en los co-mentarios de los viajeros que utili-zan TripAdvisor en todo el mundo. Los ganadores, según explica la em-presa, fueron determinados utili-zando un algoritmo que tiene en cuenta la cantidad y la calidad de las opiniones para los sitios de interés del mundo, durante 12 meses. Se-gún una encuesta realizada entre los usuarios de TripAdvisor en Es-paña, visitar los monumentos al via-jar a un destino es importante o muy importante para un 87% de los en-cuestados.

España se encuentra entre los pri-meros puestos a nivel internacio-nal. De hecho, en esta tercera edi-ción se han premiado un total de 10 sitios de interés españoles, de los cuales 4 han sido reconocidos con galardones en el ámbito europeo y mundial. Castilla y León ha sido pre-miada en la décima posición a nivel nacional con el Acueducto de Sego-via. Los usuarios destacan que es una «maravilla arquitectónica».

También han sido galardonados

Imagen del Acueducto visto desde la Plaza Oriental. :: A DE TORRE

Los viajeros que usan TripAdvisor consideran que el Acueducto es uno de los destinos más apetecibles del país

Los monumentos más atractivos de España

SEGOVIA4 Miércoles 03.06.15 EL NORTE DE CASTILLA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SEGOVIA

12000

1904

Diario

654 CM² - 57%

752 €

4

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 DE JUNY DEL 20156 | Política |

CAS PALAU

El jutge que investiga el sa-queig del Palau de la Músicaha acordat embargar les quin-ze seus que Convergència De-mocràtica de Catalunya(CDC)va posar a la seva dis-posició en substitució de laseu central que figurava finsara com a garantia de respon-sabilitat civil. El jutge ha presla decisió per garantir “la se-guretat del comís o indemnit-zació en front de tercers i/odecisions per sorpresa” perpart del partit en cas que siguicondemnat per cobrar comis-sions de la constructora Fer-rovial a través del Palau de laMúsica. El magistrat ha en-carregat a pèrits de l’AgènciaTributària una taxació impar-cial de les finques de CDC,que el partit valora en 3,6 mi-lions, segons informa l’agèn-cia EFE.■ REDACCIÓ

PSC i ICV-EUiA han demanatun dictamen al Consell de Ga-ranties Estatutàries sobre lallei de simplificació adminis-trativa i reactivació econòmi-ca que havia d’abordar avui elParlament. Ambdós partitsconsideren que la llei desre-gularitza la relació entre elsajuntaments i les empresessota el “parany“ de racionalit-zar els tràmits administratiusper posar en marxa una acti-vitat. La llei que impulsa el go-

La JEC invalida jurarfidelitat al procés

Mas no viatjarà aViena per obrir lanova delegació

La Junta Electoral Central(JEC) interpreta que la fórmu-la que planteja l’AssociacióCatalana per la Independèn-cia (AMI) perquè els nous al-caldes prometin lleialtat alprocés en prendre possessiódel càrrec no és vàlida teninten compte l’article 108.8 de laLOREG. “Per expressió demo-cràtica de la voluntat ciutada-na, anuncio que resto a dispo-sició del nou Parlament, elpresident i el govern per exer-cir l’autodeterminació delnostre poble i proclamar l’es-tat català, lliure i sobirà” ésl’expressió proposada perl’AMI, que la JEC creu que“desnaturalitza el complimentdel requisit que imposa l’arti-cle 108.8, en la mesura quebuida de contingut el compro-mís inequívoc de respecte a la

Embargades seusde CDC per evitar“sorpreses”

Dictamen a la llei de reactivació El portaveu del govern i con-seller de Presidència, Fran-cesc Homs, va admetre ahirque difícilment el presidentArtur Mas podrà viatjar abansdel mes de setembre a Vienaper inaugurar oficialment ladelegació del govern català,encara que això no impediràque l’oficina funcioni amb nor-malitat abans d’aquesta data.Homs va explicar que encarano s’ha concretat quan es faràla inauguració oficial de la de-legació dirigida per AdamCasals.■ D.B.

PARLAMENT

EXTERIORS

AJUNTAMENTS

vern permet iniciar una activi-tat amb una comunicació al’administració i sense tenirels permisos preceptius quees requereixen ara.L’activitatempresarial pot començar si,en el termini de 10 dies, lesadministracions no han pre-sentat els informes precep-tius, per exemple mediam-bientals. El diputat ecosocia-lista David Companyon creuque la llei està feta a la mesu-ra del lobby hoteler. ■ X.M.

Constitució”, explica l’ACN. Apetició del secretari de l’Ajun-tament de Falset, la JEC vadonar la seva opinió el 24 demaig. La JEC fa referència auna sentència del TribunalConstitucional (TC) del 1990en què s’establia que “percomplir el requisit legal deprestació, jurament o prome-sa d’acatament a la Constitu-ció no n’hi hauria prou ambutilitzar la fórmula ritual, sinóque s’ha d’utilitzar, a més,sense acompanyar-la de clàu-sules o expressions que d’unamanera o altra buidin, limitin ocondicionin el seu sentit pro-pi”. En aplicació d’aquesta ju-risprudència, la JEC conclouque no ha d’entendre’s com avàlida la fórmula proposadaper l’AMI a la Declaració deCervera. ■ REDACCIÓ

NÚRIA JULIÀ (ACN)

El govern no està disposata permetre que l’Estat se’nsurti en la seva intenció dedeixar sense efecte legal elDiari Oficial de la Genera-litat de Catalunya(DOGC). Aquest és el mit-jà de publicació oficial deles lleis de Catalunya i deles normes, les disposi-cions de caràcter general,els acords, les resolucions,els edictes, les notifica-cions, els anuncis i els al-tres actes de l’administra-ció i del govern de Catalu-nya perquè tinguin elsefectes jurídics correspo-nents. Però com a resultatde l’aplicació de la llei deracionalització del sectorpúblic i altres mesures dereforma administrativapromogudes per l’execu-tiu de Mariano Rajoy, elButlletí Oficial de l’Estat(BOE) assumirà les notifi-cacions de totes les admi-nistracions i deixarà sen-se efecte legal la seva pu-blicació al DOGC. Ahir, al

consell executiu es va ferun pas per driblar la nor-ma estatal. Arran d’unacord que s’hi va prendre,s’estableix que tots elsanuncis de notificació del’administració han de serpublicats obligatòriament

al DOGC abans de poderaparèixer al BOE. El porta-veu del govern, FrancescHoms, va recordar quel’Estatut estableix el re-quisit de publicació de leslleis de Catalunya alDOGC, i disposa que s’hi

publiquin les actes, dispo-sicions generals i les nor-mes que emanen del go-vern o de l’administracióde la Generalitat. El tambéconseller de la Presidènciava criticar de nou el paperde l’Estat. “Ho han fet com

sempre ho fan, per la portadel darrere. Ho presentencom una simplificació ad-ministrativa i, en realitat,el que fan és una liquidacióde les autonomies”, vaqueixar-se Homs.

No és l’únic conflicte

competencial entre els dosgoverns. El consell execu-tiu també va acordar ahirplantejar un conflicte decompetència davant delTribunal Constitucionalcontra l’ordre del governespanyol que regula les ba-ses de les subvencions des-tinades als ajuntamentsper executar obres de re-paració o restitució deri-vades de catàstrofes natu-rals. La normativa reservaal Ministeri d’Hisenda iAdministracions Públi-ques la convocatòria, ges-tió i concessió dels ajutsestatals, així com el segui-ment de les inversions i laverificació de la justifica-ció o del reintegrament. Elgovern considera que l’or-dre vulnera les competèn-cies de regulació, planifi-cació i execució en matè-ria de protecció civil quel’article 132 de l’Estatutatribueix a la Generalitat.

Finalment, Homs va re-clamar als partits políticsque facin pinya arran de lasentència del TC queanul·la definitivamentl’impost sobre els dipòsitsbancaris que havia promo-gut la Generalitat. El con-seller va carregar contraels partits que “s’autoano-menen d’esquerres” perassenyalar la Generalitat.“En comptes de buscarl’origen dels mals, algunssemblen còmplices de l’as-fíxia que promou el PP”, vaassegurar Homs en unaactitud que va qualificard’incongruent. ■

El govern ‘dribla’ l’Estat pergarantir la funció del DOGCa Estableix que els anuncis de notificació de l’administració s’hi hauran de publicar abans que al BOE,com pretén l’Estat a Acudeix també al TC pels ajuts als ajuntaments per obres arran de catàstrofes

D. BruguéBARCELONA

La vicepresidenta Joana Or-tega va presidir ahir la signa-tura del conveni marc enmatèria de transparència,accés a la informació i bongovern entre el Departamentde Governació, el ConsorciAdministració Oberta de Ca-talunya (AOC), l’Escola d’Ad-ministració Pública de Cata-lunya, les diputacions deBarcelona, Girona, Lleida iTarragona, l’ANC i la FMC.Ortega va insistir que l’acordcontribueix “a fer de latransparència no només unaobligació, sinó una actitud iun valor intrínsec”.

Els participants en l’acte que va presidir ahir la vicepresidenta, al centre ■ DGRI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Acord per a latransparènciaal món local

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

143000

14413

Diario

107 CM² - 10%

684 €

6

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMECRES, 3 JUNY 2015 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 25

Islas delmar de ChinaEn relación con las informa­

ciones aparecidas recientementeen este diario referidas a las dis­putas territoriales sobre las islasdel mar de ChinaMeridional y laconsiguiente escalada de tensio­nes en la zona, quisiera dar a co­nocer laposturadeTaiwánal res­pecto, basada en la iniciativa depaz para el mar de China Meri­dional propuesta por nuestropresidente, Ma Ying­jeou. El ob­jetivo es hacer un llamamiento atodas las partes implicadas paratratar de resolver las disputas demanera pacífica mediante el diá­logo, respetando los principios yel espíritu del derecho interna­cional, evitando así una escalada

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President

Carlos Godó Valls ...................................................Conseller Delegat

Josep Caminal ...........................................................Director General de PresidènciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporatiu - Negoci Premsa

Pere G. Guardiola ....................................................Director General Comercial

Xavier de Pol ..............................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-Editor

Òscar Ferrer ...............................................................Director Gerent

XavierMartín ............................................................Controller

Juan Carlos Ruedas ...............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2015. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà, siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de ferressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Catalunya i BalearsTrimestre ...............................................122 eurosSemestre ................................................239 eurosAnual.......................................................449 euros

EL PREU DEL EXEMPLARS ENDARRERITSÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA

TARIFES SUBSCRIPCIONS

Espanya i AndorraCorreu (trimestre) ......................... 180 euros

Europa - Zona 1Correu (trimestre) ........................ 449 euros

Resta de països - Zona 2Correu (trimestre) ......................... 576 euros

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internet www.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48,Madrid

Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

ANUNCIS I ESQUELESPUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 99subscripcions@lavanguardia.cat

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartes@lavanguardia.catDefensor del lectordefensor@lavanguardia.cat Difusió controlada per OJD

de tensiones y teniendo como úl­timo objetivo el afianzamiento dela paz y la seguridad regionales.PeseaquenuestroGobiernoha

reiterado que, desde el punto devista tanto histórico como geo­gráfico, Taiwán disfruta de todoslos derechos sobre los territoriosen disputa según las leyes inter­nacionales, la iniciativa de pazpropone mecanismos de coope­ración entre todas las partes im­plicadas para la explotación con­junta de los recursos de las islasen disputa.Taiwán adoptó en el año 2012

una iniciativa similar referida alos territorios del mar de ChinaOriental, propuesta que obtuvo elreconocimientode lamayorparte

de la comunidad internacional ycontribuyó al alivio de las friccio­nes en la zona, así como a la firmadeunhistórico acuerdopesqueroentre Taiwán y Japón que acabócon cuarenta años de disputas.

JAVIERCHING­SHANHOUOficina Económica y Culturalde Taipéi en España

MiniempleosPues tiene razón el señor

Joan Palacín (“Alemania y laeconomía”, 30/V/2015) deque enAlemania hay mucha gente quetiene los llamados miniempleoscon un sueldo neto de 450 eurosal mes. Por cierto, una idea delsocialdemócrata Gerhard Schrö­der.Mi reflexión es: ¿no es preferi­

ble unminiempleo y estar ocupa­do, sentirse útil, que pasar las ho­ras jugando al dominó en el bar oen la cama? El señor Palacín de­bería saber que cientos de milesde personas en Alemania consi­guen su incorporación a un tra­bajo estable y bien remuneradopor haber demostrado durantesus servicios en el miniempleo suvalía para trabajar.

FREDHOFFMANNSant Just Desvern

Gossos a Sant AntoniEn resposta a la carta “Perros

enSantAntoni” (30/V/2015), vulldir al seu autor que va ben erratde queixar­se de la falta d’espaiper als gossos al barri. Al carrerFloridablanca, a prop de Casano­va, hi ha l’entrada als jardins deMercè Vilaret, convertits en llocd’esbarjo per a gossos deslligats,descontrolats i, òbviament –lamajoria–, defecant pertot arreu.Els caps de setmana hi ha alegresreunions de set o vuit gossos es­plaiant­se en allò que en altretemps va ser un sorral per al jocinfantil. Vingui, no pateixi, ningúno el multarà, i si, com a molt,algun veí li recrimina res, semprepot respondre allò que, unavegada que vaig intentar que elsmeus bessons juguessin al sorral,emva contestar una senyoramoltben posada: “Jo també pagoimpostos”.

ANNAGONZÁLEZDUARTEBarcelona

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

m Fa setmanes que a casa nostra ens vam quedar senselínia telefònica i sense internet. Va venir un tècnic i ens varestablir la línia telefònica, però no l’ADSL. Cada dia trucoal 1002 i al 1004 i els comercials i els tècnics em demanendisculpes en nom deMovistar, em diuen que ells no podenfer res més que reiterar l’avaria i que un tècnic es posarà encontacte amb nosaltres per venir a solucionar el problema.Però encara ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres.Voldria saber a qui m’he d’adreçar perquè vinguin a

solucionar l’avaria. Els comercials i els tècnics em diuenque no hi ha cap departament superior per elevar la mevaqueixa. No crec que una empresa comMovistar no tinguiun sistema de supervisió per veure que un client truca cadadia i que no s’atén la seva reclamació.Algú em pot indicar on dirigir­me perquè em facin cas?GUILLERMINAGONZÁLEZ BOSCHLes Franqueses del Vallès

Unmes sense internet

m Si heu estat afectats per una avaria de la xarxa fixa iconnexió a internet teniu dret a rebre una compensació delvostre operador. Pel que fa al servei de veu, l’operador usha d’indemnitzar en funció del temps en què la línia hagiestat interrompuda i de la mitjana de consum dels darrerstres mesos. En relació amb la connexió a internet, us ha decompensar amb la devolució de la quota d’abonament ialtres quotes fixes prorratejades pel temps que hagi duratla interrupció.Per reclamar, comuniqueu els fets a l’operador, que

està obligat a indicar­vos el número de referència de lareclamació i us ha de donar una resposta en el terminimàxim d’unmes. Si no obteniu una resposta satisfactòriaen aquest termini, presenteu una reclamació a l’organismede consum del vostre municipi o a l’Agència Catalana delConsum.

ALFONS CONESA I BADIELLADirector de l’Agència Catalana del Consum

La roba acabada de comprar porta una olorde nou: l’asèpsia del plàstic, el buf de l’am­bientador, la seva garantia de virginitat.L’alliberes dels fulls de fi paper, blanc o ne­

gre, segons la delicada tradició de protegir la peçafins al seu despertar en la realitat, però, en desple­gar­la, la satisfacció de l’estrenaduraun instant: cor­dills, plàstics punxants, imperdibles o, a les costures,rematades amb fils superglue, un assortiment d’eti­quetes t’amenacen. De cinc a dotze n’he arribat acomptar entre la de la marca, la de la talla, la del nú­mero de sèrie i la de la composició i el mode de ren­tat. Acaba, al clatell o algun altre punt estratègic,l’obligatmade in Cambodja, Corea o la Xina, excep­tuant el luxe, encara queno tot sigui elmade inFran­ce de Chanel o elmade in Italy de Prada.Entenc que les persones hàbils poden considerar

nimi l’acte d’enfrontar­s’hi, que en canvi tan molestresulta per als compradorsmatussers que emprenenuna relació de creixent enemistat amb elles. Si sónexpeditius, es proposen ficar­hi la tisora de soca­rel,més enllà de la línia de punts perquè no quedi un talltallant que et recordi la seva presència, però en mésd’una ocasió acaben fent malbé la peça i obrint unabretxa tan sols suturable amb un pedaç abans de serestrenada. Els més conservadors passen dies supor­tant una rugositat al clatell, la cintura o els flancs,fins que acaben per avorrir­les.D’un temps ençà, cada vegada ésmés difícil trobar

una camisa que no amagui un ventall d’etiquetescom amanual urgent d’idiomes. Els gegants que hanglobalitzat el low cost utilitzen un fi polièster a fi que

inflin menys, mentreque els déus del de­nim diverteixen la se­va clientela amb ca­denes metàl∙liques ietiquetes que sem­blen entrades d’unconcert, fins al puntque més d’un arriba acreure que formenpart del model.La periodista Re­

becca Willis es pre­guntava recentment

al suplement Intelligent Life del diari The Economistper què uns texans han d’anar acompanyats de 700paraules. “Són útils fins a cert punt, però quan l’eti­queta d’un jersei que costa 29,99 lliures diu ‘renteuúnicament en sec’, un ja sap que només és perquè ala botiga en qüestió puguin dir ‘ja ho vam advertir’ siel posa a la rentadora i en surt de la mida de la Bar­bie”, escriu. Aquestes bateries d’etiquetes represen­ten legalitat i consciència tranquil∙la: que la peça hapassat controls ètics i de qualitat, a fi que es digereixisense culpes la seva etiquetamade in Bangla Desh.Però, benmirat, caldria calcular quantamà d’obra

barata requereix cada etiqueta, i quanta lletra neces­sita en realitat un vestit, amb independència delscentímetres que té.

Dret a una compensació

E L R UM ­ R UME L L E C T O R E X P O S A

L A R E S P O S TA

D’etiquetesJoana Bonet

Caldriacalcularquantamàd’obrabarata requereixcadaetiqueta,i quanta lletranecessitaenveritatunvestit

FE D’ERRORS. La fotografia queapareix publicada a la pàgina36 del diari d’ahir no corres­pon al Cor Madrigal, sinó alCor de Cambra del Palau de laMúsica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

718000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

25

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 3 JUNY 2015

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

CaixaForum passa revista ala trajectòria del gran arquitecte finès

ElmestreAlvarAalto

LLÀTZER MOIXBarcelona

Després de revisar, en anteriorstemporades, l’obra d’arquitectescomPalladio,LeCorbusieroMiesvan der Rohe, CaixaForum vaobrir ahir una exposició dedicadaa Alvar Aalto. El mestre finès(1898­1976)ésunànimementcon­siderat avui com un dels grans delasevadisciplina,gràciesalseuge­

ni creatiu i a una arquitecturasempre relacionada amb els ense­nyaments de la naturalesa, i d’in­dubtablemodernitat, però refrac­tària als seusexcessos.L’exposició Alvar Aalto. Arqui­

tectura orgànica, art i disseny, queestà comissariada per Jochen Ei­senbrand i estarà oberta fins al 23d’agost, en dóna bona idea. I ho faamb 350 peces, procedents majo­ritàriament –un 60%– del MuseuAlvar Aalto de Jyväskylä (Finlàn­dia) i delVitraDesignMuseumdeWeil amRhein (Alemanya), enca­ra que també de fons familiars id’altresprestadors.L’objectiu d’aquesta mostra és,

per una part, revisar el conjunt dela producció d’Aalto, centrant­seenuna trentenadeprojectes, i do­cumentarlasevaevoluciócreativai temàtica. I, per una altra, analit­zar amb detall les formes orgàni­ques dels seus treballs, la sevaaproximació multisensorial a lanaturalesa i, també, el seu filtrat atravésdel’expressióartística, sen­seoblidarun insubornableesperitde servei alsusuaris.Les dues sales principals d’a­

questa mostra estan dedicades,respectivament, a l’Aalto dis­senyador i a l’Aalto arquitecte. Laprimera reuneix una col∙lecció decadires de fusta laminada, una al­tra de llums i una altra de vidres.Entre les cadires es mostren di­verses desenes de peces, des detamborets infantils fins a buta­ques. “No és casual que Rietveld,Prouvé, Eames i Aalto fossin elsautorsambméspresènciaalanos­tra col∙lecció original”, va recor­dar ahirMateoKries, director delVitra DesignMuseum. S’exposa alamostra una quantitat similar dellums, que reflecteixen la preocu­paciód’Aaltopercombinarlallumnatural amb l’artificial. I, entre elsvidres, llueixen els seus libèrrimsvasos, bols i gerros, presidits pelcèlebre Savoy, una simfonia decorbes,delqual s’exhibeixel mot­llode fusta.La sala dedicada als projectes

d’Aalto està muntada com un es­tudi, ambgrans taules enels calai­xos­safata de les quals es podeninspeccionar successius projectes

Aquest apartat reuneix gransprojectes d’Aalto, alguns delsquals són desfets d’inventiva i es­tan dissenyats fins a l’última peçade mobiliari, mentre que d’altressón més estandarditzats, com lescases dels anys de postguerra, enles quals optava per elements se­riats.La mostra inclou altres àmbits,

comel quedescriu la relació crea­tiva de l’arquitecte amb nombro­sos pintors. Entre ells el paisatgis­ta Pekka Halonen. Però també, idemanera destacada, altres d’ins­crits en les avantguardes: JoanMiró, Jean Arp, Fernand Léger oAlexanderCalder, totsellsavesats

traductors, comell propiAalto, deles formes amables de la naturale­sa a l’expressióplàstica.La mostra de CaixaForum, ex­

hibidadurantelsúltimsmesosa laseu de Vitra, incorpora en la sevaversió espanyola –que es veuràposteriormentaMadrid–uncapí­tol dedicat a les visites d’Aalto aEspanya.Aquest arquitecte va estar el

1951aBarcelona,comrecordaunafoto seva amb els seus col∙legueslocals Sostres, Balcells, PratmarsóiMoragasalParkGüell,ounaaltraa la plaça de torosMonumental. I,a continuació, va visitar Madrid iGranada.c

KIM MANRESA

Unamostra de la producció d’Alvar Aalto, segons es presenta en l’exposició de CaixaForum

Defensor de l’home comú]L’arquitectura clàssica vamantenir la seva influènciadurant dos mil∙lennis llargs,fins entrat el segle XX. Pot­ser per això, la ruptura queva aportar al MovimentMo­dern va ser radical, i ens vaoferir conceptes com el del’habitatge considerat comuna màquina de viure. AlvarAalto va ser un arquitectedel seu temps i, tot i això,crític amb el rigorismemo­dern de, posem per cas, unLe Corbusier. Això era aixíper dos motius: perquè con­siderava que l’arquitecturaha d’estar al servei de l’homedel carrer i, a més, perquètemia que la rigidesa de l’ar­

quitectura moderna amena­cés la seva pròpia supervi­vència. “La veritable arqui­tectura moderna –deiaAalto– només existeix allàon el protagonista és el petithome comú i corrent”. I,també: “El paral∙lelepípedede vidre i metall –l’inhumàpurisme dandi de les gransmetròpolis– ha conduït a unaforma de construcció que noté marxa enrere; el camí estanca... Cada encàrrec ésdiferent, no poden prendresolucions sistemàtiques”.Aalto era un arquitecte mo­dern. Però, posat a elegir, eraprimer de tot un arquitecte,sense adjectius.

DomènechiMontaner,el pròxim

]CaixaForum ha dedicat,en les últimes tempora­des, una exposició anual aun gran arquitecte. Lad’aquest any és la d’Aalto.La temporada següentpotser no n’hi haurà.Però per a finals del 2016,és a dir, per a la del 2016­2017, se’n planeja una deprotagonitzada per l’ar­quitecte català Lluís Do­mènech iMontaner.

de l’autor de la Villa Mairea ol’AjuntamentdeSänyätsalo.Hihatambénombrosesmaque­

tes procedents del Museu AlvarAalto. I tot això es combina, comen les altres sales, amb imatges delesobresd’Aalto,fetesrecentmentper l’artista plàstic Armin Linke.

A P U N T S

UnnouHerzog&DeMeuron

]El Campus Vitra deWeil amRheim, en el quales va gestionar aquestaexposició, reuneix unasingular col∙lecció d’obresarquitectòniques, ambpeces deHadid, Gehry oSanaa, entre d’altres. Afinal d’any incorporarà elseu segonHerzog &DeMeuron, un cub demaóde noumetres d’alt, amb800m2 disponibles, queallotjarà elMuseu Vitra.Aquest serà el segon edi­fici al campus de la firmasuïssa, que ja en va cons­truir un altre, dedicat ashowroom.

ROMANO CAGNONI / HULTON ARCHIVE / GETTY

Alvar Aalto

En l’exposicióes fa èmfasi enla producció de l’autorcom a arquitectei com a dissenyador

SuperposicionsJORGE DE PERSIA

Ànim, programadors. Seria llargala llista de coincidències que te­nen lloc al petit món musical deBarcelona. El mateix dia, a dueshores de diferència, dos interes­sants programes barrocs a Palau iAuditori.Comsihihaguéspressesper acabar la temporada. I pensarque aquest mes al Palau gairebénohihamésque flamenc.AlPalauelclavecinistaAndreas

Staier ens va fer partícips d’unprograma de Bach i Telemann,amb concerti grossi: el de clavecí icordesBWV1055, i el tripledecla­vecí, violí i traversoBWV 1044 deBach i el més conegut per a tra­verso i flauta debec, ambel famósPresto,deTelemann.Elprogramaesvaobrir amb la llargaSuitede laprimera part de la Tafelmusik deTelemann que, sense Tafel,doncs... És música per a saló decort,ambelquesuposaunconcert

en aquestes circumstàncies, i lasala de concerts exigeix una altraconsideració. No obstant això elconjunt portuguès Casa daMúsi­ca es va mostrar consistent, ambbontractamentestilístic iunacer­ta austeritat que no va disminuirl’expressió, i bon so. Excel∙lent elclavecí de Staier alhora que elsflautistes i el concertino.En Bícing a L’Auditori per arri­

bar al començament de l’atractiuprograma que va proposar JordiSavall. La sala Martorell plenaamb el públic fidel al gran músiccatalà, que va obrir el foc amb elsDixit Dominus de Händel i de Vi­valdi.Unquintetdesolistesvocals

desigual, no en la seva qualitat in­dividual, sinó en la tipologia –perestèticaiobjectius–queexigeixenaquests dos compositors contem­poranis. Potser en lloc del contra­tenor... una bona contralt, sobre­tot a Händel. Formidable duo deles sopranos en el Vivaldi, i subtilel trio Glòria Patri. El treball deSavall té sempre un bon resultatgeneral,ambundiscursdetensió ibonaexpressió, sobretotenVival­di. El canvi aMozart (Dixit Domi­nus i Magnificat) amb la mateixacorda, no va ser del tot saludableperl’exigènciadeso,encaraqueelconcert va ser eficaç en línies ge­nerals.c

OrquestraBarrocaCasa daMúsicaIntèrprets:Andreas Staier, clave­cí i direccióLloc i data:Palau de laMúsica(1/VI, 19 h)

Jordi SavallIntèrprets:La Capella Reial deCatalunya, Le Concert des Na­tions i l’AcadèmiaLloc i data:L’Auditori (1/VI, 21h)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

718000

141874

Diario

260 CM² - 23%

6440 €

38

España

3 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

FOTOS: TONI LLOBET I NOGU~S

Ma~ona S~nchez dirigeix els alumnes de grau mitjS, la Coral Cotasons, el Cor de joves Vakomb~ i els Vent Sonats a ,<100 anys de Broadway.

Memorable concert d’aniversari al PalauL’Escola de Mdsica Creu Alta va emocionar diumenge davant 1.800 persones

REDACCI6

Per les 500 persones quevan passar per I’escenari, peltreball intens dels assajos,pel resultat final, per I’emoci(~de celebrar els 30 anys i pelmarc imponent -el Palau dela Mdsica Catalana!- dificil-ment una escola de mdsicade Sabadell podia imaginar unconcert rant memorable.

L’Escola de Mdsica Creu Altaho va aconseguir diumengepassat al migdia i els que hovan viure, des de dins o desd’una de les 1.800 butaquesexhaurides, no oblidaran lapila de sensacions, resumi-des en I’emocionada veu de ladirectora i fundadora d’aquestcentre de I’Avinguda Onze deSetembre, Eul~lia S~nchez.

Un ,,exit absolut., conclouen:les prop de dues mil personesaplaudint dempeus al final i elbis d’un dels capitols dels 100anys de Broadway.

Hist~rla del rock

El concert d’aniversari vacomen£ar amb 300 cantairesde 4 a 12 anys acompanyatsdels professors de mdsicamodema (Marc Thi6, Toni Gon-z~lez, Caries Rambla i EduardFont) i de les corals infantilsde I’escola (Xip Xap i 9songs),tots ells sota la direcci6 deMariona S~nchez. Estrenaven

La cantata ,~HistGria del Rock & Roll~, inteprntada pels ~ petits i set divertits personatges

la cantata Histeria del Rock& Roll, una Iliq6 plena d’hu-mot amb uns Elvis i un JamesBrown molt particulars. AI Ilargde 25 minuts Sergi Maci~,Anna Rios, Nilai Salient, DaniCortes, Aleix Carbonell, AlbertMarin i Cesc Domenech inter-pretaven les principals figuresdel rock.

La Banda de Vent de I’escolava oferir tot seguit I’obra Dan-

z6n n~mero 2 d’Arturo Mar-quez, mentre el ’backstage’del Palau de la Mdsica vivia,,una autentica bogeria, ambels moviments dels partici-pants: els 300 cantaires de laprimera part baixaven al PetitPalau, habilitat per a I’ocasi(~com una immensa sala d’es-pera, i els 200 participantsa la segona part del concertesperaven el seu torn tambe

al Petit Palau i comen(;aven accedir a la m~tica sala de con-certs per una ruta alternativade tal manera que, en menysde 10 minuts, els 300 cantai-res de la primera part estavenacomodats al Petit Palau.

AII~, per amenitzar-los I’es-pera, se’ls havia preparat I’ac-tuaci6 del mentalista sabade-Ilenc David Bar6, Primer PremiNacional de Mentalisme 2014.

Es van quedar bocabadats. EIs200 cantaires participants a lasegona part ja eren davantpdblic. Alumnes de grau mitj~,la Coral Catasons i el Cot dejoves Vakomb& amb el paperde Cor Solista per, juntamentarab la banda de vent, fer undelici(~s viatge per un segle demelodies de Broadway.

Un segle de musicals

En aquesta obra, 100 anys deBroadway, dos narradors (MarcLorenzo i Ndria OIle) presenta-ven cadascuna de les setques que repassaven cronole-gicament el genere musical,mentre la banda i els cantai-res anaven interpretant frag-ments de recordades partitu-res de Richard Rodgers, OscarHammerstein, Stephen Sond-helm, Irving Berlin o AndrewLloyd Weber, entre altres. Unafesta vibrant, per posar la pellde gallina.

Tot i estar concebuda comuna sola peqa, no es va poderevitar que el pdblic esclat#sen aplaudiments al final decada part.

L’Escola de Mdsica CreuAlta, que recentment rebiael .Tallaret d’Honor,, al seubarri, la Creu Alta, va superaraixi amb altissima nora el quesuposava un repte logistic degran evergadura. I ho va con-vertir en un dia memorable ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

925 CM² - 100%

950 €

32

España

2 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CR|TICA DE MI SICA ,- SlMF NICA

Un programa dens i ben defensat

EIs germans Abel i Ar.a- Tom:~s, al violi i el violoncel respectivament, solistes amb I’OSV divendres

Simforfia del Nou Mdn

Amau Tom~s (violoncel) i Abel Tom~sIviolO. Orquestra Simf6nica del Vall~s(OSVI. Rui~n Glmeno. director. Obresde Vivancos, Brahms [ Dvorak,

T.M. La Far~ndula, divendres29/V/20~5.

ALBERT FERRER FLAMARICH

La Far&ndula acollia eldarrer concert simfS-nic de la temporadade I’OSV en aquest

teatre. Ho feia amb un pro-

grama dens, exigent i, en gene-ral, ben defensat per5 ambresultats dissfmils en la preparaci5 de les obres. Quelcomfefaent en un Dobfe concertbrahmsi~ esbiaixat, aseptic,sense la necess&ria capacitatexpositiva i an~lisi.

La sensaci5 de cautela i pru-d~ncia en orquestra i directorcontrastaven amb la seguretati compenetraci6 dels germansTom~s. En aparenqa el balanqera suficient per5 en ei detail

s’apreciava, per exemple, unAndante sense cap voJadaIfrica i moviments extremsmolt perfectibles en les textures [ tractament mot’vics.De bis, i per complaure qual-sevol ombra de dubte entre elpdblic, van oferir la segona de]es Danses eslaves Op. 72 deDvorak.

is f~cil pressuposar escasses sessions d’assaig sidijous I’OSV actuava al templede La Sagrada Fam~lia en un

passat a La Far~ndula

concert medi&tic arab AndreaBocelli -per cert, sense capanunci ni nota premsa infor-mativa- i divendres i dissabteoferia aquest repertori. EIsnous gestors de I’OSV han deprocurar que temps i econo-mia, dos factors reals i diffcilsd’amarar, no Ilastrin I’excel-I@ncia interpretativa. L’orques-tra t~ qualitat i els directorsconvidats o titular, idees.

El mateix concert ho reflectia: el tercer i quart moviments

de la Novena de Dvorak vanser ets mes ben servits ambdetails timbdcs, rftmics, equilibris de plans i fraseig engres-cadors en una obra arxiescol-tada. Plantejada des de I’es-t~ndard romantic, nom~s ladifer~ncia del gest i actitud dela batuta respecte al Brahmsja palesava que, mes enll8 deser una simfonia abordadaanteriorment, sabien que cer-caven: per exemple, un Largotemperat sense ensucramentni tempi dilatats dotant, a m~s,de grans forqa als silencis.

.Aeternam,,

L’estrena d’Aeternam delsabadellenc Bernat Vivancos,enguany compositor residental Palau de la Mdsica Cata-lana, acostava a I’oient a undels noms que ja es un referent m~s enll8 de les limitadescontrades catalanes.

Escrita per a dos conjuntsde corda en disposici{3 anti-fonal i frontal al pdblic, uncert tractament minimalistai valors de nota Ilargs, no emva semblar la rues suggerentde les seves composicions nila m~s adequada al programa.Per~) en aquests casos sap ellector que el firmant as delsque no s’amaga de la necessi-tat d’una segona audicid.

Demora irritantPer cert, la lentitud exasperanten I’adequaci6 de ]escenari(feta ales fosques per un soloperari) va allargar en mes de10 minuts d’espera I’audiciOde Brahms. Fos un problemaper manca de personal a LaFar&ndula o no, la demora vaset irritant i no va rebre ies jus-tificacions oportunes ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

555 CM² - 60%

660 €

33

España

2 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Los pinos delAlamillo

La tala de 620 pinos en el Alamillopor su deficiente siembra abunda enla necesidad de que expertossupervisen nuestra política “verde”

D ecididamente, Sevilla parece estar

gafada en materia de patrimonio ve-

getal, como refleja la noticia de la

obligada tala de 620 pinos con una

treintena de años de antigüedad en el parque

metropolitano del Alamillo debido a su defi-

ciente siembra en 1987, cinco años antes de la

Expo-92, cuando la isla de la Cartuja era un

erial con sólo un árbol y había que reforestar-

la con la máxima urgencia de cara a la Muestra

Universal. Entre las prisas y la incompetencia,

se plantaron un millar de pinos que habían es-

tado tanto tiempo esperando en sus macetas

que las raíces acabaron enrollándose en los

troncos por falta de espacio donde extenderse.

El resultado ha sido troncos estrangulados, ár-

boles sin la suficiente fijación al suelo y caídas

masivas de ejemplares (300 durante el mortal

vendaval del Bazar España en 1998, en que

murieron cinco personas, y 100 en otro acaeci-

do en 2013), atribuidas en principio a los tem-

porales pero cuya reiteración ha acabado por

descubrir el problema. Ante el riesgo de que se

derrumben sobre las personas, se está proce-

diendo a la tala masiva, porque la seguridad

es prioritaria. Este caso y las polémicas por los

“arboricidios” en el Centro y por las podas ma-

sivas a destiempo demuestran una vez más la

necesidad de someter la política “verde” de la

ciudad a una auditoría y supervisión de un co-

mité de expertos independientes, en línea con

lo ya acordado por el Ayuntamiento.

■ Greenpeace ha desplegado unapancarta de 65 metros con el lema‘Aquí negocian carbón por salud’ enla fachada del Meliá Lebreros, dondedelegaciones de los distintos paíseseuropeos decidirán los límites parala nueva Directiva Europea deEmisiones Industriales.GREENPEACE

Pancarta contralas eléctricas

Editorial

Imagendel día

Sube y baja

Andalucía hacerrado su mejor

cuatrimestre turísticodesde el estallido de lacrisis económica, ya que untotal de 4,2 millones deviajeros se alojaron en loshoteles de la comunidadentre enero y abril.

L. ALONSO | CONSEJERO DE TURISMO

El mejor cuatrimestre turístico enAndalucía desde la crisis

Un juez de Barcelonaha ordenado el

embargo de quince sedesdel partido de Artur Maspara asegurar suresponsabilidad civil comopresunto partícipe a títulolucrativo del saqueo delPalau de la Música.

ARTUR MAS | PTE. DE LA GENERALITAT

Embargadas quince sedes deConvergencia por el caso Palau

El infiltrado

■ Un informe presentado en el II Encuentro depresidentes de Consejos de Hermandades yCofradías revela que las hermandades andaluzasdestinan cada año 16,7 millones de euros a obrasde caridad y que de ese dinero, 4,5 millones (másde la cuarta parte) son canalizados por lascofradías sevillanas, sin que apenas se sepa.

Caridad de las cofradías

2 MARTES, 2 DE JUNIO DE 2015 vivaConsejero delegado José Antonio Mallou

Director de Expansión Joaquín Ladrón de Guevara

Director de Contenidos Abraham Ceballos

Edita Viva Sevilla SLGrupo Publicaciones del Sur SA

Dirección Avenida de Américo Vespucio, 5, Edificio Cartuja. Bloque E, local 1. 41092 SEVILLACorreo eléctronico redaccion@vivasevilla.esTeléfono 954 293 244 | Fax 901 706 513Web www.vivasevilla.es | Depósito legal CA-154-2011

Tirada controladapor PGDLa dosImpreso en papel 100% reciclado

Línea directa

Las pitadas en el Camp Nou■ El Camp Nou se convirtió en el escenario de

un multitudinario acto politico contra la uni-

dad de España. La final de la Copa del Rey fue

un espectáculo de escarnio contra todo lo

que nos une. Aquello, más que deporte, fue

una reivindicación del secesionismo basado

en el desprecio y en la burla de nuestros sím-

bolos. Una vez más, partidos políticos inde-

pendentistas y proetarras pretendieron esce-

nificar ante el mundo su falta de patriotismo,

que fue transmitida por televisión. Semanas

antes asociaciones separatistas estuvieron

preparando al detalle la que sería una históri-

ca pitada al himno y abucheo al rey Felipe VI.

Atacar los símbolos de una nación es un acto

grave de intolerancia, que se inspira en el

odio y mueve al odio; no es libertad de expre-

sión, es violencia contra una inmensa mayo-

ría de españoles que no están dispuestos a

soportar este acto hiriente, de absoluta falta

de respeto a nuestros sentimientos patrios.

Con los politicos que tenemos, ¿tendremos

alguna vez una España cívica, tolerante, uni-

da y respetuosa con los sentimientos de todos

los españoles y sus símbolos?

Alberto Álvarez Pérez

mayoría no sabemos ni qué es el “Íbex”… Pe-

ro algo muy importante debe ser, siquiera pa-

ra quienes mantienen su dinero ahí o en “Si-

cav”, fondos que casi no pagan impuestos,

para que sean soportados por la mayoría mi-

leurista y submileurista.

La nota de prensa salió hace unos días de

la Agencia EFE, por tanto digna de toda cre-

dibilidad, por eso y por sí misma; no es una

noticia inventable ni nadie ha protestado

tras ver su nombre entre los beneficiarios.

¿Por qué habrían de protestar, si el hecho es

plenamente legal? Aquí hay quien gana dine-

ro sin límites, en medio de una crisis brutal

que está dejando miles de familias sin vivien-

da y buscando comida en los contenedores.

La pregunta es: ¿ganan “a pesar” de eso, o

“gracias a eso”. Las once mayores Sicav se

han revalorizado un 9,6%, lo que ha supues-

to un aumento de capital a nombres tan co-

nocidos y respetables como Abelló, Bhayna-

ni, del Pino, Koplowitz ó Palatchi. Pero el

Ibex 35 lo pasa con ventaja. Su rendimiento

ha sido del 12%.

Con beneficios de este tamaño ¿a quién

puede interesarle pagar a los bancos hasta

por ingresar dinero o recibir transferencias?

O ¿a quién puede interesarle mantener un

negocio?. El beneficio neto después de im-

puestos de grandes empresas -El Corte In-

L a fortuna de los más ricos crece un

9% y supera los 4.376 millones. Para

que vean, incrédulos gobernados,

aspirantes (algunos, sólo algunos) a

ciudadanos: Y para que crean de una vez,

era cierto: ahí están, esos son los “brotes

verdes”. El Gobierno nunca nos ha engaña-

do. ¿Más? Pues, sí, más. No es la única prue-

ba: Telefónica tiene unos beneficios de 1802

millones de euros; siete de cada diez empre-

sarios justifican los sobornos. Y quieren

apartar a Mercedes Alaya, que “ya está

bien”, tanto levantar alfombras. ¿Segui-

mos? Bueno, si mis queridos lectores tienen

un toque de masoquismo… Las principales

sicav han incrementado el valor de sus acti-

vos aunque su rentabilidad es tres puntos

inferior a la media del Íbex. Claro, como la

glés, por ejemplo- no supera el 5% del total

de sus ventas. El 5% de la ventas de una gran

empresa como esa, es mucho dinero, pero ni

de broma es el 12%.

Y es que el asunto no es ninguna broma.

Primero se creó un “bluf” económico, sus-

tentado en la construcción de viviendas, en

número tal que se sabía sería imposible ven-

der, pese a lo cual los siempre cicateros ban-

cos y cajas -sobre todo las cajas, manejadas

por políticos- dieron dinero sin medida, sin

preocuparle más que las ganancias obteni-

das por consejeros y directivos, para, de in-

mediato, proceder a la más brutal concentra-

ción que hubiera podido imaginarse, hasta

dejar todo el panorama económico español

reducido a una docena de bancos. Fácil de

dominar. (Al revés). Fácil ponerse de acuerdo

para dominar, más aún si se cuenta con un

gobierno fiel y sumiso como el de Rajoy y sus

“generosos” privatizadores de clínicas, para

luego proceder a su compra.

¿Qué preocupa a Rajoy? Lo dijo al tiempo

que estos números se hacían públicos: man-

tener las diputaciones “porque garantizan

los servicios públicos en las poblaciones pe-

queñas”. No porque sean refugio de políticos

naufragados. Ni hablar. Que el chaval ya ha

demostrado su preocupación por la igualdad

de todos los ciudadanos…

Patio de Monipodio

ProsperarRafaelSanmartín

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA DOS

24000

Lunes a viernes

83 CM² - 10%

355 €

2

España

2 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

22 Larevista DIMARTS 2 DE JUNY DEL 2015

TelevisiónEL DUELO DEL DOMINGO

Albert puede con Alejandro. La Sexta superó a Cuatro en una noche donde Superman (El hombre de acero) le dio a La 1 el triun-fo: 3.557.000 espectadores.

9,5 7,6

‘El objetivo’

ACTUALIDAD LA SEXTA

‘Viajando con Chester’

ENTREVISTAS CUATRO

1.606.000 1.315.000

�

�

PROGRAMA

GÉNERO

CADENA

CUOTA DE PANTALLA (%)

ESPECTADORES

‘El hormiguero 3.0’. Jon Plazaola y Óscar Terol, protagonistas de Allí abajo, visitan a Pablo Motos para contar las anécdotas de la serie. � A las 21.45 h. Antena 3

‘Al rincón de pensar’. El político Juan Carlos Monedero y el bloguero Rubén Doblas el Rubius se someten al tercer grado de Risto Mejide. � A las 00.15 h. Antena 3

HOY, NO TE PIERDAS...

CLARA HERNÁNDEZ chernandez@20minutos.es / twitter: @clarittis

20minutos

Casi tres lustros después de que Operación Triunfo diera el pistoletazo de salida y lanza-ra al estrellato a David Bisbal o a David Bustamante, los ta-lent shows (concursos de ta-lentos) continúan en perfecta forma, proporcionando au-diencias notables e inspirando nuevos espacios que hoy, ade-más de en la música, bucean en la danza, los malabarismos o la cocina.

Actualmente, dos progra-mas triunfan en la parrilla a

pesar de arrastrar ya tres edi-ciones a sus espaldas: La Voz, de Telecinco, con cuotas de pantalla por encima del 24% (un punto más que su entre-ga anterior), y MasterChef, en La 1, con un share del 16,1%.

La despedida de ambos en junio, sin embargo, no supon-drá el descanso del formato. RTVE ya ha anunciado que emitirá durante el verano Insu-

perables, un espacio que supo-ne el regreso de Carolina Cere-zuela a la televisión como pre-sentadora y en el que los parti-cipantes deberán mostrar sus dotes para la música, la magia, el humor, la danza, el mala-barismo, las mascotas, los títe-res o el burlesque. Santiago Se-gura, Pitingo y Ana Milán lleva-rán a cabo las labores de jurado. Por su parte, Telecin-co (la gran entusiasta del for-mato) ya ha anunciado que es-trenará próximamente y en prime time el espacio de ani-males Vaya fauna, cuyo cas-ting se inauguró el pasado mes

Desde el estreno de ‘Operación Triunfo’ en 2001, los ‘talent-show’ se han hecho un hueco permanente en las parrillas

La tele, catorce años como ‘cazatalentos’

‘OT’, un éxito desigualEl decano de los talent-show, Operación Triunfo, se estrenó en octubre de 2001 y, a lo largo de estos años, ha acumulado ocho entregas, tres de ellas en TVE y las cinco restantes en Telecin-co. La primera edición fue la más seguida: casi 13 millones de per-sonas (el 68% de share) presenciaron a través de La 1 el de-senlace del concurso, en febrero de 2002. Por el contrario, la úl-tima entrega, estrenada en enero de 2011, solo estuvo un mes en antena: Telecinco precipitó su final por la baja audiencia.

Carolina Cerezuela, Christian Gálvez y Mónica Naranjo. RTVE Y MEDIASET

de abril y que estará presen-tado por Christian Gálvez. En él se podrán ver mascotas con destrezas extraordinarias, co-mo «perros surferos, burros equilibristas o aves que pare-cen sopranos», promete la cadena.

Aunque no todo serán nue-vos formatos. Muy probable-mente después del verano ate-rrizará, también en Telecinco, La Voz Kids, que el pasado mes de enero comenzó la fase de grabación. Rosario Flores, Da-vid Bisbal y Manuel Carrasco formarán el jurado de esta se-gunda edición, que contará con 91 niños seleccionados. Asimismo, Pequeños gigantes (Telecinco) ha concluido con éxito sus castings presenciales. Entre sus novedades figura la de la incorporación de la can-tante Mónica Naranjo a su ju-rado, que deberá evaluar las actuaciones de jóvenes pro-mesas de 4 a 12 años en distin-tas disciplinas como el baile, la magia, el humor o el canto.

Mediaset ha anunciado el estreno en breve de ‘Vaya fauna’, presentado por Christian Gálvez

SortirAVUI � EXPOSICIÓ

‘Nutrició, impuls vital’ La nova mostra del Museu Blau aprofundeix en els conceptes de nutrició i alimentació i promociona hàbits de vida saludables. Pl.

Leonardo da Vinci, 4-5. Parc del

Fòrum. De dimarts a diumenges.

5 euros. www.museuciencies.cat

� CONCERT

Filharmónica de Moscú Dirigida per Yuri Simonov, aquesta orquestra ocupa un dels llocs més destacats del

món juntament amb la Sim-fónica de Londres, la Filar-mónica de Berlín i la de Nova York. Palau de la Música, 4. Avui,

a les 21.00 hores. De 24 a 108

euros. www.palaumusica.cat

� ESCENA

‘Operació Moldàvia’ La programació de l’Off de La Villarroel de primavera

enceta una propostacentra-da en el gènere negre. Ope-ració Moldàvia és una co-mèdia musical coproduïda per T de Teatre i protagonit-zada per Xavi Mira i Albert Ribalta (foto). Villarroel, 87.

Avui, a les 22.30 hores. 16 euros.

www.lavillarroel.cat

Toni Albà El nou espectacle de Toni Albà, Bufonant, és un viatge al fons de la creació teatral on un bufó evoluciona en un espai buit. Jove Teatre

Regina. Sèneca, 22. Avui, a les

21.00 hores. De 12 a 20 euros.

www.jtregina.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

198000

179919

Lunes a viernes

144 CM² - 16%

2000 €

22

España

2 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Intensos assajos per I’espectacle <<100 anys de Broadway~> amb alumnes de grau mi~, la coral d’adults Catasons, el cor Vakom~ i la banda Vent Sonats

Alumnes del centre, fundat i dir~git per Eul~lia S~nchez El Cor Vakoml~, participant del concurs Oh Happy Day

Celebrar 30 anys al Palau de la MbsicaUns 500 alumnes de I’Escola de Mdsica Creu Alta actuen aquest diumenge

La volien .fer grossa,, i aixfser~. Diffcil trobar un Iloc m~semblematic que el Palau dela Mdsica Catalana, on diu-menge al migdia pugen migmiler d’alumnes de I’Escolade Mdsica Creu Alta per cele-brar el 30~ aniversari d’aquestcentre sabadellenc de I’ense-nyament musical que t~ treelocals a I’av. Onze de Setem-bre.

Ser~ la culminaciO d’un cursespecialment intens, ambI’~xit del seu cot Vakomb~amb I’espectacle #JoSocVKBdespr~s de la sonada parti-

cipaci5 al concurs de TV3 OhHappy Day. Un xou que vaomplir el Teatre Principal. EIscantaires del cor Vakomb~feien fa pocs dies el preg6 dela festa Major de la Creu Alta,on I’escola era distingida ambel Tallaret d’Honor.

Cantata sobre el rock

La festa al Palau de la Mdsicas’obrir~ arab una primera partamb I’estrena d’una cantatadedicada a la histOria delrock’n’roll.

La interpreten prop de 300alumnes de 4 a 12 anys juntamb lee corals infantile deI’escola Xip Xap i 9songs,

acompanyats per set actorsi els professors de mdsicamoderna de I’escola.

A la segona part, una massacoral de gaireb~ 200 cantai-res formada pels alumnesde grau mitj~ de I’escola, lacora~ d’adults Catasons i elcot jove del centre, els televisius Vakomb~ -que faran decor solista-, presentaran 100anys de Broadway juntamentamb narradors i la Banda deVent de I’escola, Vent Sonats.Mariona S~nchez, directorade lee formacions corals i ins-trumentals de I’escola, ser~la batuta del concert, que haexhaurit les 1.800 Iocalitats a

la venda.Cal recordar que el cor

Vakomb& te una agenda plenade concerts, a Sabadell i arreude Catalunya, amb ,,projectesmolt interessants,.

Nou curs i casal d’estiu

Llorenq Dom~nech diu queI’aniversari al Palau ,,prete-hem que sigui una festa,, onparticipar~ el major nombred’int~rprets possible, tot unrepte logistic. El centre, fundati dirigit per Eul)lia S~nchez,compta amb 700 alumnes.

L’escola ja ha obert la inscripci~ del proper curs, queabasta la major oferta musi-

cal, des dels mes petits de P-3fins a adults, passant per lamdsicamodernai unavintenad’especialitats instrumentalsque actualment ofereix arabels seus trets caracter[stics:metodologies musicals m~sactives i participatives, pro-gramee espec(fics, dos profes-sors per cada grup dels alum-nes m~s petits, opcions d’ho-rafts... Centre autoritzat pelDepartament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalu-nya (que permet convalidar lesassignatures de FESO), tamb~te el seu casal d’estiu, dedicat enguany als ,,Top Ten,, arabespectacles setmanals ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

925 CM² - 100%

1350 €

37

España

30 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA