Recull de

Premsa

34

cultura DIMARTS, 7 DE JULIOL DEL 2015 ara

El suplement ‘Rar’ de l’ARA, premiat als Laus de dissenyEl suplement dominical Rar de l’ARA ha sigut reconegut amb un Laus de Bronze en els premis de disseny gràfic i comunicació visual que concedeix cada any el FAD. El premi s’inscriu dins de la categoria de pu-blicació periòdica. El Rar parla d’estils, vi-atges i esfera personal a partir d’un perso-

natge que cada setmana és el fil conductor del suplement. Des del maig del 2014, ha explorat l’univers personal de més de sei-xanta personatges internacionals i nacio-nals, entre els quals Sergi López, Haruki Murakami, Meryl Streep, Bonaventura Clotet, David Bowie i Xavi Hernández. CULTURA

Barenboim, el director que

concilia els extremsEl mestre argentí inaugura la temporada 2015-2016

del Palau de la Música dirigint la Staatskapelle

ment del segle XX, amb l’interès que hi havia aleshores per Freud i la psi-coanàlisi”, recorda el director. Des-prés d’acudir a l’estrena d’El somni de Geront el 1904, Johann Strauss va afirmar que Elgar era “el millor compositor del moment”, però va dir-ho, precisa Barenboim amb hu-mor, per fer la guitza a Mahler. “La música d’Elgar té un component musical i emotiu que m’emociona”, subratlla Barenboim, que també lloa que a començaments del segle XX Barcelona tingués una tradició “rara i excepcional”, per l’interès que hi havia per la música conside-rada “difícil”.

La cultura, font de concòrdia La posada en funcionament oficial de l’acadèmia Barenboim-Said que el director ha fundat a Berlín està prevista per al desembre del 2016. Però ja treballa en un projecte pilot amb una dotzena de músics euro-peus i del Pròxim Orient. L’abast de la formació que rebran va més en-llà de la música: “Els joves podran aprendre a pensar. La informació només és el primer pas. Aquests jo-ves també rebran classes de filoso-fia per pensar en i amb la música”. La música, a més, servirà per refor-

çar la concòrdia entre els estudi-ants: “Tindran l’oportunitat de te-nir contacte entre ells. Això és molt important per a Europa, perquè ha de jugar un paper més important per trobar una solució, o almenys un avançament, en el conflicte isra-eliano-palestí”.

Darrere aquesta afirmació hi ha també una crítica a la política exte-rior nord-americana. “Israel és una nació, un país fort, i els palestins se-gueixen ocupats –diu Barenboim–. Una part del conflicte és simètrica i l’altra asimètrica. Necessitem una intervenció europea per resoldre el conflicte. Els Estats Units no són el país adequat per trobar una solució, perquè estan lligats a la política de l’Estat d’Israel. Europa és molt més a prop. El problema dels refugiats està pràcticament a les ribes euro-pees. És un conflicte entre dos po-bles que estan convençuts de viure en el mateix bocí de terra. S’ha de fer una feina molt profunda”.

Així i tot, el músic es mostra molt crític amb les polítiques culturals europees. “La cultura ha de tenir un paper molt important. Però lamen-to dir que en els últims 50 o 60 anys Europa s’ha mostrat molt orgullosa de la seva cultura però no la sosté amb la força necessària”, diu.e

“Si em puc permetre tenir una mi-ca d’orgull, amb l’orquestra crec que hem arribat a tenir una flexibilitat estilística i sonora que rares vegades he vist en altres orquestres”, va dir ahir el director argentí d’origen ju-eu Daniel Barenboim sobre la Sta-atskapelle Berlín, amb la qual va in-terpretar al vespre al Palau de la Música la Simfonia núm. 1, d’Elgar, i fragments de Parsifal i Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner. Avui tornarà a dirigir la formació, de la qual és director vitalici, amb un repertori als antípodes. El progra-ma estarà format per composicions de Verdi: l’obertura d’I vespri sici-liani, l’obertura i el preludi dels ac-tes I i III de La traviata, l’obertura de La forza del destino i les Quattro pezzi sacri.

“L’orquestra està molt immersa en aquesta música. Els músics han fet un treball molt profund per cop-sar les diferències estilístiques de so, ritme i flexibilitat”, diu Barenbo-im, que amb aquests dos concerts inaugura la temporada 2015-2016 del Palau de la Música. Quattro

pezzi sacri suposarà, a més, la pri-mera col·laboració del director amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra. “Sabia que hi havia un cor molt bo, però no m’imaginava que fos tan ex-cel·lent. Tenen una preparació mu-sical realment estupenda i una acti-tud oberta: estan alerta al més mí-nim detall”, assegurar Barenboim, un vell conegut del Palau de la Mú-sica, una institució amb la qual va començar a col·laborar fa més de cinquanta anys i on ha actuat en vuit ocasions.

Col·laboracions futures La relació entre Barenboim i els cors del Palau tindrà més recorre-gut. “Estem pensant en possibles idees que poden ser molt engresca-dores”, explica el director de l’Orfeó Català-Palau de la Música, Joan Oller, que ahir també va recordar l’actuació del músic argentí al Fò-rum de les Cultures.

Barenboim defensa amb passió Edward Elgar, un compositor que s’ha interpretat poc perquè era “an-glès i catòlic”, i “això només signi-ficava ser una mica més respectable que un jueu”. No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que se’l va revalorar. “Representa per-fectament l’esperit del comença-

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Staatskapelle “Hem arribat a una flexibilitat que rares vegades he vist en altres orquestres”

Daniel Barenboim es mostra crític amb les polítiques culturals europees i lamenta que Europa no sostingui la seva cultura amb “la força necessària”. MONIKA RITTERSHAUS

Política “Necessitem una intervenció europea per resoldre el conflicte israeliano-palestí”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4030 €

34

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

BARENBOIM:((BCN TIENEUNA TRADICIONMUSICAL UNICA

ANA MARIA D~VILA BARCELONADaniel Barenboim (Buenos Aires, 1942) fiene daro. Se trata de dos corns <<que no meimaginaba tan excelentes, con tma prepara-ci6n musical tan estupenda y con una acti-tud tan abierta y tan alerta a todos los deta-lles>>. Asi se expresa el c61ebre mfisico enrelaci6n al Orfe6 Catal~t y el Cot de Cambmdel Palau de la Mfisica Catalana, las dos for-maciones vocales que esta noche dirigirfi,por primera vez, en un concierto centradoen mfisica de Giuseppe Verdi en el Palau dela Mflsica Catalana.

A1 frente de la Staatskapelle Berlin, for-maci6n de la que es director titular desde1992 yvitalicio desde 2000, Barenboim di-rigir~i a los cantaires catalanes en la inter-pretaci6n de las Cuatro piezas sacras delcompositor italiano, obra a la que ambosconjuntos corales se enfrentan tambi6n porpfimera vez y que cerra~ un programa queen su pfimera parte repasar~ p~tginas de Ivespri siciliani, La Traviata y La forza deldestino. Este concierto, asi como, el queofreci6 anoche en el mismo escenario, conun programa dedicado a Wagner-preludiosde Parsifal y de Los maestros cantores deNuremberg- y a la Sinfonia n~mero I de E1-gar, consfituyen el anficipado p6rtico del ci-clo Palau 100, que siguiendo un modelo ins-taurado el pasado afio, ha abierto su tempo-rada 2015-16 en plena canicula esfival.

Sin embargo, la presencia de Daniel Ba-renboim en un Palau que este verano se pre-para para no cerrar puertas reviste car~cterextmordinario, al poner bajo su batuta alasdos formaciones catalanas que, de esta for-ma, suman un nuevo nombre de primem fi-la a su curriculum. Barenboim, por su par-re, declaraha ayer sentirse <~feliz>> con estaexperiencia. Y no escatim6 elogios paraBarcelona, cuya tradici6n musical demostr6conocer muy bien.

~La historia de Barcelona con la mfisicaes muy interesante e importante. Antes dela Primera Guerra Mundial aqui ya se haciamfisica considerada muy dificil entonces.Aqui se toc6 el Parsifal por primem vez des-pu6s de Bayreuth y se hizo la Tetralogia encatal~tn. Tambi6n se estren6 aqui el Concier-to para violin de Alban Berg. Esta ciudad tie-ne una historia 0_nica en el mundo en cuan-to a la interpretaci6n de la mflsica moder-na>>, afirm6. E1 mfisico argentino-israelihabl6 tambi6n ampliamente de su nuevoproyecto: una escuela para j6venes m~sicosde Medio Oriente y Europa, con sede enBerlin, que echar/t a andar en septiembre de2016. ~<Es muy importante que haya contac-to entre ellos porque Europa tiene que jugarun papel muy importante en la soluci6n delconflicto palestino-israeli, porque EstadosUnidos no es el pals adecuado para ello. Yoespero que Europa se despierte y se impli-queen la soluci6n de un conflicto que noes politico sino humano>>, afirm6 el crea-dor de la West-Eastern Divan Orchestra.

Para Barenboim, la soluci6n del proble-ma pasa por la cultura. <<Por eso hacemosesta academia, donde no s61o se estudiar~tmfisica sino donde los jSvenes estudiarfinfilosofia>>, avanz6 el mfisico que cree, noobstante, que su arte ~<no puede ser instru-mento de nada. No se le puede dar el po-der de resolver conflictos que estfin fuerade ella>>, concluy6.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

176 CM² - 17%

1020 €

44

España

7 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DANIEL BARENBOIM

La mftsiea comovehieulo para eldidlogo y la paz

,I, E1 director inaugurahoy el ciclo Palau 100con una velada de lom~s singular: ser~ laprimera vez que se pon-ga al frente del Orfe5Catal/~ y del Cor deCambra del Palau. Ba-renboim no desaprove-ch6 ayer la oportunidadpara reiterar su apuestapor la paz. Una idea quecristalizarh con la escue-la para j6venes mfisicosde Medio Oriente y Eu-ropa que abrir~t en sep-tiembre de 2016 en Ber-lin, donde dirige a laStaatskapelle.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

45000

8860

Diario

103 CM² - 10%

600 €

15

España

7 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Martes 7 de julio de 2015

CATALUÑA

El uso social del catalán se re-dujo en 2014 respecto al añoanterior y se incrementó la pre-sión jurídica sobre él, según elVIII Informe sobre la situacióndel catalán elaboradopor el Ins-titut d’Estudis Catalans (IEC),Òmnium Cultural y Platafor-ma Per la Llengua, presentadoayer en Barcelona.

La presión jurídica y la caí-dadel uso social son “dosproce-sos relacionados”, según el di-rector de la Xarxa Cruscat delIEC, Miquel Àngel Pradilla. Elretroceso del uso como lenguahabitual en Cataluña fue del0,5%en2014, descensomás sos-tenido tras haberse situado enel 4,3 % entre 2003 y 2008.

“Hemos de poder gestionarnuestro ecosistema educati-vo”, propone en contraposi-ción a las medidas de la Lom-ce, ley promulgada por el exmi-nistro de Educación José Igna-cio Wert, que tenía por objeti-vo la “minorización del cata-lán”, según Pradilla.

La mitad de los ciudadanos(un 51%) tiene el castellano co-mo lenguamaterna (inicial) enlos territorios de habla catala-na (Cataluña, Comunidad Va-lenciana y Baleares), frente al31% de los ciudadanos que tie-nen el catalán y el 10,6% otraslenguas, según el informe.

Pradilla alerta de que laspersonas con lengua inicial ca-talana no para de caer desde2003, especialmente enCatalu-ña: de 2003 a 2008 se perdie-ron 86.000 catalanohablantesiniciales; una década despuésla tendencia sigue, aunquemás moderadamente, con un0,5% menos (11.000 personas).“La política lingüística deberáincidir en el uso social del cata-lán si se desea que sea un idio-ma de cohesión grupal”, dijo.

En la comunidad lingüísti-ca catalana, el 90,8% de la po-blacióndice que entiende el ca-talán; el 64,3% declara saberhablarlo; el 70,5%, leerlo, y el46,1%, escribirlo. Las cifrasme-joran en Cataluña: el 94,3% loentiende y el 80,4% lo habla.

A Daniel Barenboim le gusta Bar-celona, ciudad en la que ha inter-pretado conciertos de piano y diri-gido orquestas en innumerablesocasiones. Como pianista, su pri-mera vez fue en enero de 1962 y el12 de noviembre de 1969 lo hizocon la batuta al frente de la En-glish Chamber Orchestra, segúnel archivo del Palau de la Música.“La verdad es que no me acuerdobien, fue ya hace mucho tiempo”,bromeaba ayer en la presentacióndel doble concierto –el de ayermismo por la noche y el demañana— con el que el Palau dela Música abre la temporada. Porsegundo año consecutivo lo haceen julio y con dos triunfos en lamano: Barenboim, unade las batu-tas de oro del panoramamundial,

dirigiendo a la Staatskapelle deBerlín, de las orquestas más anti-guas del mundo. “Me gusta mu-cho Barcelona porque tiene unatradición musical peculiar. No es,como Viena, cuna de composito-res, pero es singular porque ha si-do pionera en muchos sentidos.Como lo fue a principios del XX alser la segunda ciudad de Europa–tras su estreno en Bayreuth—donde se representó Parsifal. Opor la especial sensibilidad por lamúsica contemporánea”, apunta-ba Barenboim.

El director, nacido en Argenti-na y con nacionalidad israelí, sue-le prodigarse cada temporada enBarcelona y ha dirigido en el cicloPalau 100 ocho veces, además deabrir la temporada pasada. Unarelación que podría estrecharse

en un futuro próximo a través delOrfeó Català: “Pensamos posiblesideas muy motivantes, como unacolaboración con los coros de lacasa”, explicó el director del Pa-lau, JoanOller. Barenboim ensayócon los cantores el pasado domin-go de cara al concierto de hoy enel que interpretarán las Quattropezzi sacri, de Verdi. Le satisfizo:“Tienen una preparación musicalestupenda y una actitud abierta”.

El programade los dos concier-tos que dirigirá Barenboim es dedos sensibilidades musicales muydiferenciadas. En el concierto deayer noche, el programa eraWag-ner –con el preludio del acto I deParsifal y el preludio también deLos maestros cantores de Nurem-berg— y la Sinfonía número 1 delcompositor británico Edward El-

gar. Barenboim quiso reivindicarla figura de Elgar (1857-1934) porser un músico que se “toca dema-siado poco” y subrayó que el britá-nico no fue reconocido en su paíspor ser católico: “El valor de suobra representa perfectamente lamúsica de principios del XX, a laaltura de Mahler, y, sin embargo,no fue reconocido en su propiopaís hasta los años 50”.

Hoy es el universo verdiano elque inundará el Palau. Arrancarácon las oberturas de I vespri sicilia-ni, La Traviata –los preludios delos actos I y III— y La forza deldestino. La segunda parte, lasQuattro pezzi sacri— es en la quelos coros del Orfeó estarán bajo labatuta del maestro y junto a unaorquesta de primera. Todo irá per-fecto, vaticina Barenboim que,tras de 25 años al frente de la Sta-atskapelle, destacó “la gran flexibi-lidad” de la formación sinfónica.

Disco sobre BrahmsLos conciertos de Barcelona, ade-más del que ofreció en Madrid elpasado sábado, son elmarco elegi-do para la promoción del nuevodiscoqueha grabado con laDeuts-che Grammophon. Es una graba-ción en directo del concierto queBarenboim –pianista— y la Staats-kapelle ofrecieron bajo la batutade otra estrella del firmamentosinfónico: Gustavo Dudamel. Undisco consagrado a Brahms, condos obras –los Piano Concerto 1 y2– que Barenboim reconoce ha-ber interpretado infinidad de oca-siones: “Se podría decir que mehan acompañado toda la vida”.

Junto con lamúsica, uno de losproyectos vitales de Barenboim essu compromiso con iniciativasque faciliten el entendimiento en-tre árabes e israelís. Ese fue el ger-men que le impulsó, junto con elescritor palestino Edward Said,en 1999, a crear la West EasternDivan, que integró a músicos pro-cedentes de países como Egipto,Siria, Líbano o Jordania junto aotros de Israel. Y ahora es el leitmotivde laAcademiaÁrabe-Israe-lí en Berlín, que formará a jóvenesmúsicos árabes e israelís y que se-rá inaugurada en septiembre del2016, según comentó Barenboim.Unproyectomillonario—el presu-puesto es de más de 28 millonesde euros— que financiará en granparte el gobierno alemán: “Lamú-sica por sí sola no puede hacermuchoen la resolucióndel conflic-to, pero puede dar ejemplo de queel entendimiento sí es posible”.

El uso socialdel cataláncae y crece lapresión jurídica

El director, que actuó en la capital catalana por vezprimera en 1962, abre la temporada del Palau de la Músicacon la Staatskapelle de Berlín y los coros del Orfeó Català

Barenboim y Barcelona,en clara sintonía

EL PAÍS, Barcelona

BLANCA CÍA, Barcelona

Daniel Barenboim, durante uno de los ensayos de ayer en el Palau de la Música. / MASSIMILIANO MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

129000

25725

Diario

667 CM² - 59%

5274 €

8

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

YASUKO KAGEYAMA

LA FURA IMPACTA A ROMA AMB ‘MADAMA BUTTERFLY’Roma q El muntatge de Madama Butterfly de Puccini, a càrrec d’Àlex Ollé de La Fura, va emocionar ahir a la nit a Roma durant l’obertura de la temporada operística de les Termes de Caracalla. La versió, que presenta Pinkerton com un especulador que creu que pot comprar-ho tot amb diners, incloent-hi els sentiments de la geisha Cio-Cio–San, va emocionar pel seu bon tractament teatral i un efectista llenguatge visual que va aprofitar l’espai per oferir projeccions impactants. Les ruïnes romanes reflecteixen el somni trencat i el desamor de la protagonista. La direcció d’Yves Abel i l’actuació de l’expressiva Asmik Grigorian i d’un correcte Angelo Villari van fer brillar la proposta. CÉSAR LÓPEZ ROSELL

espectacles DIMARTS52 7 DE JULIOL DEL 2015

Barenboim torna al Palau3El director dirigeix avui la Staatskapelle de Berlín i l’Orfeó Català

MARTA CERVERABARCELONA

Tot i que va estar aquí ja fa un any, el retorn de Daniel Ba-renboim i la Staatskapelle de Berlín és sempre un esde-

veniment. Després d’oferir ahir el seu primer concert en l’obertura de Palau 100 amb preludis de Parsifal i Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner, i la Simfonia número 1, d’El-gar, aquesta nit el mestre ofereix un programa diferent amb l’Orfeó Ca-talà i el Cor de Cambra del Palau. El músic, director vitalici de la cèlebre formació germànica, amb la qual fa gairebé 25 anys que està i amb la qual respira a l’uníson, oferirà Qua-tre peces sacres, de Verdi, en un progra-ma dedicat al compositor italià amb una primera part de preludis i ober-tures de les seves òperes. Cantar amb una de les millors formacions del planeta dirigits per una llegenda de la música su-posa un gran repte per als efec-tius vocals de l’Orfeó Català, he-reus d’aquells que al seu dia van aixecar el Palau de la Música amb una subscripció popular. Els can-taires s’han estat preparant a fons. Barenboim ha pogut comprovar-ho en els assajos. «No imaginava que fossin tan excel·lents. Aquests conjunts tenen una gran qualitat vocal, una estupenda preparació musical. En els assajos estan molt alerta al més mínim detall», va des-tacar el director i pianista. La seva primera actuació a Barcelona va ser a principis dels anys 60. «Barcelona és una ciutat molt es-

pecial. Té una interessant i impor-tant història amb la música. Va ser el primer lloc on es va estrenar Parsifal fora de Bayreuth i es va cantar la te-tralogia en català, a principis del se-gle XX», va destacar abans de recor-dar altres fites com el Concert per a vi-olí d’Alban Berg, estrenat al Palau de la Música el 1936, al Festival Interna-cional de Música Contemporània. Barenboim va néixer a Buenos Ai-res el 1942 en el si d’una família de músics jueus arribats de Rússia. Té quatre nacionalitats: argentina, es-

panyola, palestina i israeliana. Més enllà de la seva dilatada carrera amb centenars de gravacions s’ha conver-tit en un abanderat per la pau al Prò-xim Orient.

MÉS QUE MÚSICA / Juntament amb l’intel·lectual palestí Edward Said va impulsar el 1999 la West-Eastern Divan Orchestra, un espai de diàleg entre joves músics àrabs i israeli-ans. El 2016 s’inaugurarà oficial-ment una acadèmia a Berlín on a més de músics del Pròxim Orient hi haurà estudiants europeus i de tots els països àrabs. «Aquest setembre posarem en marxa el projecte pi-lot», va destacar, que a part de músi-ca oferirà altres assignatures com

Filosofia. «No només s’ha d’apren-dre a tocar sinó a pensar. La música és matemàtica, física però també poesia i emoció». Barenboim va lamentar la falta d’iniciativa de la Comunitat Euro-pea al Pròxim Orient. «Europa ha de jugar un paper important en el conflicte palestino-israelià, que és humà, no polític, entre dos pobles que es creuen amb dret a viure en un petit tros de terra». I va desqua-lificar els Estats Units com a media-dors: «Els falta objectivitat». A Euro-pa, a més d’estar molt més a prop, «l’afecta el problema dels refugiats: tenim l’exèrcit de l’Estat Islàmic a la nostra riba», va assenyalar. La his-tòria d’Europa i la seva cultura po-drien ser d’ajuda, «encara que des de la segona guerra mundial aques-ta cultura de la qual s’està tan or-gullós ningú la sosté amb la força i l’ímpetu necessaris». H

inauguraCió dE la tEmpOrada palau 100

33 Daniel Barenboim, al Palau de la Música Catalana, on ahir a la nit va dirigir el primer dels seus dos concerts.

FERRAN SENDRA

«Europa ha de jugar un rol més important en la resolució del conflicte palestino-israelià», diu el músic

vant en directe el setembre passat juntament amb l’aclamat crac de la clàssica, el jove veneçolà Gustavo Dudamel, al capdavant de la Staats-kapelle de Berlín. «Gustavo té un ta-lent extraordinari i una qualitat molt important: percep, sent i entén el que l’orquestra li ofereix», va recal-car Barenboim.

33 El seu pròxim disc, que arribarà al setembre a Espanya, és una es-perada nova gravació, «segura-ment l’última», admet Barenboim, dels dos concerts de piano de Brahms. La seva maduresa i expe-riència queden patents en aques-tes obres que l’han acompanyat to-ta la seva vida i que va disfrutar gra-

Nou disc amb Gustavo DudamelCONCERTS PER A PIANO DE BRAHMS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

545000

89305

Diario

638 CM² - 60%

11583 €

52

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Conflictes ètics i maternitat subrogada

El debat sobre la subrogació de la gestació s’ha tornat a encendre al nostre país, en la perspectiva d’unes eleccions que es poden convertir en aparador on expo-

sar les postures a favor i en contra d’una ac-tivitat certament controvertida a nivell mo-ral. La denominació popular de ventres de llo-guer i la més políticament correcta de maternitat subrogada ja denoten un dels seus aspectes més discutits: es tracta d’un inter-canvi comercial en què una de les parts pa-

ga a l’altra un servei que consisteix en la uti-lització de l’úter per gestar una criatura que prové genèticament d’un òvul fecundat abans. Determinats moviments feministes parlen d’una «violència obstètrica extre-ma» que converteix la gestant en «un atu-ell», mentre que els defensors de la pràctica al·leguen que cada dona pot fer amb el seu cos el que li plagui, sempre que es donin condicions mínimes de llibertat i garanties jurídiques. A Espanya, la maternitat subrogada no és

legal i els futurs pares que desitgen recórrer-hi, i que opten per portar a terme el seu pro-jecte a l’estranger –en països com Grècia i Ucraïna i en alguns estats dels Estats Units– , s’han d’enfrontar a una complicada tramita-ció legal per poder registrar al nounat com a fill seu. Entre la tècnica que ho fa possible i l’ètica que ho qüestiona, s’obre un debat en el qual, abans que res, s’hauria d’imposar una regulació efectiva i segura, amb respec-te pels drets dels que lliurement decideixen actuar així.

El balanç de l’any passat sobre la indústria catalana, presentat ahir pel Govern de la Generali-tat, confirma la reguera de dades que des de fa més d’un any s’acu-

mulen en un o altre àmbit de l’economia es-panyola. Les coses estan millorant, i de ma-nera especial a Catalunya. Si és en aquesta comunitat on es detecta primer una crisi, també és on primer s’aprecia la recupera-ció. Les dades també són significatives per-què es refereixen al sector industrial, el de l’economia productiva, el que millor ha de definir la salut del país, per sobre del sector serveis o del financer. Les xifres indiquen que l’any passat es va registrar un creixement de la inversió in-dustrial del 4,7% i avancen unes perspecti-ves per al 2015 que arriben al 6%, la millor dada des del 2006. Anem millor en dos àm-bits complementaris: creixem perquè ex-portem i també ho fem perquè s’ha incre-

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Bones dades de la indústria catalanamentat el consum interior. Paradigma d’aquest doble fenomen és la indústria au-tomobilística. Les empreses establertes a Catalunya exporten més, però també ve-nen més en el mercat espanyol. A més a més, l’automoció, que ha patit molt inclo-sa la indústria auxiliar, ha sabut adaptar-se tecnològicament i laboralment a una dura competència sense fronteres. Són dades po-sitives que, no obstant, no han de portar a la complaença. Els nostres productes neces-siten millorar en qualitat tecnològica per

generar el valor afegit que els faci realment competitius (no tan sols perquè són més ba-rats), sense oblidar l’equilibri de la balança comercial. La reactivació porta a exportar més, però també a importar en quantitat superior, dinàmica que ens porta a incre-mentar l’endeutament. Continua obert, d’altra banda, el debat sobre si la inversió estrangera a Catalunya ha registrat un retrocés que es pugui atri-buir a la incertesa sobre el futur polític ca-talà. Hi ha xifres oficials (del Govern cen-tral) que al·ludeixen a una caiguda inverso-ra del 39%, que la Generalitat nega. Són xifres utilitzades en el combat polític, difí-cils de constatar per ara. S’haurà de seguir vigilant i, per descomptat, no oblidar que la recuperació encara és fràgil i no ha arri-bat al conjunt de la societat. Els sous no han pujat, encara hi ha molt atur i l’ocupació és precària. Vegem les llums sense oblidar que encara hi ha moltes ombres.

Les xifres positives no han de portar a la complaença, ja que queda molt per fer en un sector fonamental

Editorials

DIMARTS10 7 DE JULIOL DEL 2015

Animus iocandi Ferreres

El fill gran de l’expresident Pujol va obtenir, segons el jutge De la Mata, un «patrimoni no irrellevant» el 2004 amb ingressos procedents de l’empresa Colpisa per comissions i pagaments il·legals. El magistrat ne-ga que percebés ingressos per tas-ques d’intermediació. 3Pàg. 21

JordiPujol F.Empresari

Noms propis

EEEE

El conseller delegat de Made in Me ven sabata artesana espanyola a par-tir dels dissenys a la carta dels cli-ents a la seva web. La innovadora idea va guanyar el guardó, valorat en 150.000 euros en assessorament i publicitat, al millor projecte del 080 Fashion Investor Day.3Pàg. 28

ÓscarVegaEmprenedor

EEEE

El veterà corredor català tenia apun-tada a l’agenda l’etapa d’ahir del Tour, que acabava al Mur d’Huy, amb la seva rampa final de la Fletxa Valona. Un dia després de caure, va aconseguir un gran triomf davant de Froome. 3Pàg. 44

JoaquimRodríguezCiclista

EEEE

L’il·lustre músic, abanderat de la pau al Pròxim Orient, és el protago-nista de la inauguració de la tem-porada Palau 100. Aquesta nit diri-girà la Staatskapelle de Berlín, en companyia de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. 3Pàg. 52

DanielBarenboimDirectord’orquestra

EEEE

El bateria dels Beatles compleix 75 any i convida la gent, en una tradi-ció personal, a deixar-ho tot aquest migdia per fer una salutació d’amor i pau. Amb el temps, ha tingut el re-coneixement que no va tenir a l’om-bra dels seus socis. 3Pàg. 54

RingoStarrMúsic

EEEE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EDITORIAL

545000

89305

Diario

255 CM² - 24%

4633 €

10

España

7 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| 31EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE JULIOL DEL 2015

Cultura i Espectacles

Una de les coses que méssorprèn de Daniel Baren-boim –el gran Daniel Ba-renboim– és la seva humi-litat i proximitat. Ahir, enla roda de premsa de pre-sentació dels concerts in-augurals de la temporadaPalau 100 al Palau de laMúsica Catalana, no se’nva estar de bromejar ambels periodistes, a banda delloar llargament el talentde Gustavo Dudamel,amb qui acaba d’enregis-trar els concerts per a pia-no de Brahms (DeutscheGrammophon, amb sorti-da el 4 de setembre).

Després de repassar latradició musical “rara i ex-cepcional” de Barcelona, lasegona ciutat on es va ferParsifal, per exemple, o béon es va estrenar el concertper a violí d’Alban Berg, en-tre d’altres cites històri-ques, va reivindicar la figurad’Edward Elgar, de qui ahiral vespre va dirigir la Simfo-nia núm. 1. “És un autorque no es toca gaire, i pocsinstrumentistes i directorss’hi han ocupat”, va dir.

Segons el director i pia-nista d’origen argentí ambnacionalitat espanyola, is-raeliana i palestina, un delsmotius pels quals Elgar vaser poc reconegut en vida aAnglaterra, d’on era, ésperquè era catòlic. “Nomésfins després de la SegonaGuerra Mundial no va serconsiderat heroi nacionalal seu país, mentre queAlemanya va tenir moltd’èxit a principis de segle.Strauss, que va assistir al’estrena d’El sueño de Ge-ronte, el 1904, deia d’ellque era el compositor mésgran del moment.”

Va completar el progra-ma d’ahir un repertori centper cent wagnerià amb elpreludi Encanteri de Di-vendres Sant, de Parsifal, i

el d’Els Mestres cantairesde Nuremberg.

L’òpera tornarà a ser laprotagonista en el progra-ma d’aquest vespre, ambun repertori dedicat a Ver-di, que –recordem– tambéestà en cartellera al GranTeatre del Liceu amb La

Traviata (del 8 al 18 de ju-liol). Una de les novetatsdel concert és que Baren-boim dirigirà per primercop l’Orfeó Català i el Corde Cambra del Palau ambles Quatre peces sacres deVerdi. “Sabia que el Palautenia un bon cor però nome l’imaginava tan excel-lent; tenen una gran quali-tat vocal, una preparacióestupenda i una actitudoberta i ben disposada.”

Al mateix temps, el di-rector va defensar la versa-tilitat de la StaatskapelleBerlín, amb la que fa 25anys que treballa. “Hem ar-ribat a tenir una flexibilitatestilística i sonora que rara-ment es veu, hem fet moltaòpera i treballat profunda-

ment les diferències de so iritme en la música.”

Acadèmia a BerlínEl setembre del 2016obrirà –preveu– l’Acadè-mia de Música que dirigi-rà a Berlín i que està inspi-rada en la seva orquestraWest-Eastern Divan, in-tegrada per músics israe-lians i palestins.

Aquest mateix setem-bre s’engegarà una provapilot amb músics del Prò-xim Orient. “És importantque puguin tenir un con-tacte amb Europa i a la in-versa, que els europeuspuguin treballar amb pa-lestins, però també àrabsd’altres països, com Tur-quia, Egipte, etc.”

El director va exigir denou més implicació d’Eu-ropa en la resolució delconflicte israelianopales-tí: “Els Estats Units no sónobjectius per resoldre’l, iestan més lligats a Israel;en canvi, a Europa tenimel conflicte molt més aprop i tenim el problemaamb Estat Islàmic”.

Barenboim té ben clarque el conflicte és humà,no polític, i que per això“la cultura té un papermolt important”. “Histò-ricament Europa estàmolt orgullosa de la sevacultura, però darrera-ment no la sosté amb l’ím-petu que caldria”.

De cara a una nova citaamb Barenboim per la in-

auguració de la properatemporada al Palau, JoanOller va dir: “Tenim diver-ses idees que poden sermotivadores i ens agrada-ria tornar a fer una col·la-boració amb l’Orfeó Cata-là i el Cor de Cambra.”

El director i pianista,que no va voler pronun-ciar-se sobre el procés so-biranista a Catalunya –“la llibertat d’expressiótambé comporta una res-ponsabilitat i no vull par-lar sobre coses que no co-nec prou”, va apuntar–,obre un juliol ple de con-certs interessants al Pa-lau. En el cicle Palau 100Grans Veus actuaran An-na Netrebko (dia 13) i Xa-vier Sabata (el 17). ■

Valèria GaillardBARCELONA

Daniel Barenboim inaugura per segon any consecutiu la temporada Palau 100amb la Staatskapelle Berlin, i s’estrena dirigint l’Orfeó Català i el Cor de Cambra

I la cultura europea?

Daniel Barenboim ahir al Palau durant un assaig amb la Staatskapelle Berlin. Al vespre va inaugurar la temporada Palau 100 ■ ACN

El directord’origen argentídirigeix unprograma deVerdi avui alPalau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

143000

23625

Diario

1073 CM² - 100%

8211 €

31

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cataluña

Daniel Barenboim dirige a la Staatskapelle de Berlín en dos conciertos

que cierran hoy con un programa verdiano y la participación del Orfeó

Palau de la Música

El maestro abre la temporada de Palau 100 con Elgar y Verdi

Barenboim: «La música inspira, pero no resuelve confl ictos»

BARCELONA- La música es un motor de acción, una fuerza ins-piradora capaz de convertir a hombres en héroes y a héroes en dioses. Sin embargo, no es una barita mágica que se alza en alto, se agita y cambia las cosas, eso siempre depende de la voluntad de los hombres, que la música puede llegar a despertar, pero sólo eso. Si alguien lo sabe bien es el director de orquesta Daniel Ba-renboim, un hombre con cuatro nacionalidades, la argentina, es-pañola, israelí y palestina, y una insaciable necesidad de romper prejuicios y acercar a los pueblos. Como músico, su voluntad de cambio es enorme, pero como hombre sigue limitado a las fuer-zas externas, como todos. «La música es racional, matemática, emocional, poética, es una activi-dad espiritual, que puede llegar a

hoy vuelve a repetir con un reper-torio muy verdiano, con las ober-turas de «Il vespri siciliani», «La fuerza del destino» y «La Traviata», de la que también se ofrecerá los prelucios del I y el III actos. Aun-que lo realmente especial sucede-rá en la segunda parte del progra-ma, cuando Barenboim dirija por primera vez al Orfeó Català y al Cor de Cambra. «Me han sorpren-dido, tienen una gran calidad vocal y una estupenda prepara-ción musical. Además tienen una actitud muy abierta», comenta el director de orquesta.

El Palau volvió a quedarse pe-queño ayer con la primera actua-ción de Barenboim con la Staats-kapelle Berlin, en un programa que incluía a Edward Elgar. La formación berlinesa es una de las más antiguas del mundo, con una historia que se remonta al siglo XV, y de la que Barenboim lleva 25 años acercándoles cada vez más

ser muy inspiradora, pero no tiene la capaciodad por sí sola de resolver confl ictos. Lo que sí pue-de hacer es dar ejemplos de cómo se puede vivir», comenta el maes-tro, que, entre otras hazañas, ha dirigido una orquesta formada por músicos israelís y palestinos.

El artista dirigió ayer a la Staats-kapelle Orchestra de Berlín en el Palau de la Música, en el concier-to inaugural del ciclo Palau 100, y

C. S.

DEBUT INSPIRADOR

El Orfeó Català y el Cor

de Cambra se ponen

por primera vez en

manos del maestro

a la absoluta excelencia.»Si me puedo permitir tener un poco de orgullo, creo que en la orquesta hemos llegado casi a tener una fl exibilidad estilística y sonora que rara vez he visto en otras or-questas», sentenció.

Su relación con Barcelona y con el Palau en particular siempre ha sido muy intensa y no descarta

buscar nuevas vías de colabora-ción, algo que también suscribió ayer Joan Oller, director general del coliseo. «La relación de Barce-lona con la música es rara y excep-cional. Fuel el primer sitio que estrnó “Parsifal” fuera de Bayreu-th. Además, el Palau acogió el es-treno del “Concierto para violín” de alan Berg», señaló.

5LA RAZÓN • Martes. 7 de julio de 2015 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

18000

Diario

414 CM² - 40%

1411 €

37

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 7 JULIOL 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

L’OrfeóCatalàdebutasotalabatutadeDanielBarenboimEl director obre el cicle Palau 100 amb la Staatskapelle berlinesa

JUSTO BARRANCOBarcelona

És juliol peròahir a lanit es va inau­gurarlanovatemporadadelciclees­trella del Palau de la Música, Palau100. I ho va fer, com l’any passat,ambundels gransnomsdelpanora­ma musical global, el director d’or­questra i pianistaDanielBarenboim(Buenos Aires, 1942) dirigint laStaatskapelle de Berlín. Només queaquest any Barenboim i la Staatska­pelle sonarandues vegades: si ahir ala nit van oferir un programa ambWagner iElgar, avui,mostrant la se­va flexibilitat estilística i sonora, re­peteixenenelPalauambunprogra­ma verdià on actuaran per primeravegada juntament amb el Cor deCambra del Palau i l’Orfeó Català,queposen les seves veus al servei delesQuattropezzi sacrideVerdi.Barenboim, que davant la premsa

vaparlardelvirtuosismed’Elgar, lesmaledicències de Strauss, el geni deGustavo Dudamel, la tradiciómusi­cal única de Barcelona, el conflicteisraeliano­palestí i fins i tot la situa­ció grega, vadir que sabiade la famadels cors del Palau i per això va pro­posar aquest concert, “però no els

quedirigeixlaStaatskapelleberline­sa, l’orquestra de la Staatsoper, desde fa més de dues dècades, va pre­sentar faunsdiesaBerlínudelsseussomnis, l’esquelet de l’edifici de lafutura acadèmia musical Barenbo­im­Said a Berlín. Un edifici amb unauditorideFrankGehryquepagaenbonamesuraelGovernalemanyionformarà músics de l’Orient Mitjà,fentcréixeraixí l’esperitde laWest­Eastern Divan Orchestra, l’orques­tra de músics israelians i palestinsque va fundar el 1999 amb el palestíEdward Saïd. “Obrirà el setembre

del2016peròdesd’aquestatardorhiha un projecte pilot amb 12 jovesmúsics de l’OrientMitjà i europeus.És sobretot per amúsics de l’OrientMitjà però no exclusiu, perquè ésmoltimportantquetinguincontacteamb els europeus i per als europeustravar contacte amb els músics is­raelians, palestins, jordans, libane­sos, sirians...”, vaexplicar.“Alcap i a la fi, esperoqueEuropa

es desperti i jugui un papermés im­portant que el que ha jugat fins araenlasoluciódelconflicte israeliano­palestí, perquènielsunsni els altresnoarribaranaunasituaciódeverita­ble diàleg. No és un conflicte políticsinó humà entre dos pobles profun­damentconvençutsdetenireldretaviureenelmateixtrosdeterra, iaixòés impossible sense l’altre. Això sí,posounaccentmés fort sobre la res­ponsabilitat d’Israel perquè és unpaís fort i elspalestins continuenes­tant ocupats, és un conflicte asimè­tric”, va subratllar Barenboim, nas­cutaBuenosAiresal sid’una famíliajueva d’origen rus que va emigrarquan ell tenia deu anys a Israel. Amés, el director va aclarir que en lanova acadèmia elsmúsics nonomésaprendranmúsica sinóquehihauràtambé filosofia. Vol que els joves“puguin aprendre a pensar”: “Elmón digital ofereix possibilitatsenormes d’informació, però per alconeixement i la saviesa la informa­cióésnoméselprimerpas”.c

KIM MANRESA

DanielBarenboimahirenelPalau

Josep Maria Ruiz Simon

Diàleg deMelos

Undels episodismés recordats de laHistò­riade laguerradelPeloponèsdeTucídidesés el diàleg en què es relata la negociacióentre els ambaixadors d’Atenes i els diri­

gents de l’illa deMelos, que hauria tingut lloc l’estiude l’any416a.C.Elsmelis, queerencolonsd’Esparta,volienmantenir la sevaneutralitatenelconflictequeenfrontava els espartans i els atenesos. Els atenesos,en canvi, els volien sotmetre a vassallatge, forçant­los aentrara laLligadeDelos.Tucídides, contempo­rani dels esdeveniments, no erapresent a la negocia­ció. Aquest diàleg, com la major part dels discursosquees trobena l’obra, ésuna invenció.Enaquest cas,es tracta d’una invenció que il∙lustra els lectors de lacrua realitat de la política. Per voluntat dels oligar­quesmelis,quetenenporqueelsambaixadorsatene­sos enganyin lamultitud ambundiscurs seductor, eldiàlegnoesfaa l’assemblea,davantdelpoble.Aques­ta decisió permet els ambaixadors prendre’s el luxede subratllar que s’estalviaran les referències hipò­crites a la justícia, que sí que haurien fet davant l’as­semblea, per centrar el discurs sobre els interessos.Amb tot, abans de parlar dels interessos, es com­plauen a assenyalar que la justícia només intervéquan hi ha igualtat de forces, mentre que quan, compassa entre els atenesos i elsmelis, hi ha un clar des­equilibri de poder, regeix un altre principi: “Els po­derosos fan allò que les seves forces els permetenmentrequeels febles cedeixen”.Aquest vell principidel realismepolítichaestat també finsara laprimerade les lleis de la troica.El diàleg que es desenvolupa a partir d’aleshores

no té pèrdua. Els atenesos negocien com si els melisnomés poguessin optar entre cedir a les pretensionsd’Atenes i sacrificar la seva sobirania o no cedir i serdestruïts. Iargumentenqueésenlaprimeraopcióoncoincideixen els interessos de les dues parts. Segonsels ambaixadors, el fort sempre pot aspirar al millorbé,mentre que el feble s’ha de conformar ambelmal

menor. Els melisapuntenuna terce­ra opció, que, defet, és, com hemvist, per a ells, laprimera: el mante­niment de la neu­tralitat, l’amistatsense aliança. Peròels ambaixadors

atenesos la rebutgen argumentant que allò que, enrealitat, elsperjudicanoés l’enemistatdeMelos, unailla insignificant, sinóuna amistat quepodria ser vis­ta com un senyal de feblesa pels pobles sotmesos adesgrat al seu l’imperi. La neutralitat dels melis és,segons aquesta argumentació, un risc per a Atenesperquèpodriaportaraquestsaltrespoblesarevoltar­se contra el seu poder. La política d’Atenes ambMe­los és, comhaestat fins ara lade la troicaambGrècia,unapolíticadedissuasióper a consumde tercers.Com ja va assenyalar Thomas Hobbes al segle

XVII, en el seu diàleg amb elsmelis, els atenesos no­més estaven interessats a negociar les condicions delarendició.Elsmelisnoesvanrendir ivansermassa­crats. Però Atenes va acabar perdent la guerra ambEsparta.

El vell principidel realisme políticha estat fins arala llei de la troica

Barcelona, Elgar, Dudamel]Loquaç idivertit–quanJoanOller li vadirque teniaoberteslesportesdelPalauvadirqueesperavaqueno fosnoméspersortir–, Barenboimvaparlarahiramb lapremsademúsica,músics i fins i totdeGrècia.Vacomençarrepassant la tradiciómusicaldeBarcelona“d’exe­cuciódemúsicadifícil,moder­na, contemporània”–“quanpensoqueel concertperaviolídeSchönbergelva tocarperprimeravegada laFilharmòni­cadeVienael 2012 iquantsanysabansse sentiaaquí...”, varesumir–perdirque lacapitalcatalana“hatingutunahistò­riamusicalúnicaalmón”.Desprésvaparlard’Elgar,compositord’unamúsicaex­traordinària“querepresentacomladeMahler l’esperitdeprincipisdel segleXXambtotl’interèsper lapsicoanàlisi i

Freud;noésnomésunaaex­pressióde l’imperibritàniccomsesoldir i executar”.VarecordarqueStrauss“vade­clararqueeraelmésgrancompositorcontemporani.Clarquepotserhovadircon­traMahler, aquinopodiasuportar”. Iva lloarGustavoDudamel, sota ladirecciódelqualha interpretatels con­certsdepianodeBrahmsquetant s’estima(DeutscheGra­mophonelspublicaal setem­bre):“Téunaqualitatmoltimportantquenotenentotselsdirectors, queéspercebre,saber idevegades fins i totentendreelque l’orquestra liestàoferint.”Sobreel suggeri­mentdemuntarunaorquestrademúsicsgrecs i alemanysperacostaractituds, espera“quenotinguin ladisciplinagrega iel temperamentalemany”.

“EsperoqueEuropaesdesperti i juguiunpapermésimportantenlasoluciódelconflicteisraeliano­palestí

imaginavatanexcel∙lents, tenenunagran qualitat vocal, una preparaciómusicalexcel∙lentiunaactitudaten­ta i alerta al més mínim detall. Emdonenmolta felicitat”, va subratllar.I felicitatnon’hi falta:Barenboim,

%'3(+2"1(720- *2"/(+$ 65 7),!+27(720 )4272(.$-#("')72+(6)'$-%'3(+2"1(720 "&7+27(-DEL 8 AL 12 DE JULIOLIGUALADA

www.ebf.catEuropeanBalloonFestival @EBF_Igualada

("$

$.+0

11'*

),-%

!&/

!,"!-

#-1

-

Vine a veure el vol simultanide globus aerostàticsmés gran de l'estat.

50 globus volaran sobreel cel d'igualada.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

718000

141874

Diario

567 CM² - 50%

14900 €

39

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIMARTS, 7 JULIOL 2015

Gala Pin, regidora barcelo­nina de Ciutat Vella, anun­

cia que la Guàrdia Urbana actua­rà amb contundència contra elspromotors de lesrutes de borratxeracrawl, i que revisaràtot el model delleure nocturn deldistricte. VIURE

LA SEGONA

La dimissió del ministre sense corbata

ELSministresgrecsd’Economianoacostumavenaocuparlesportadesdelapremsainternacional,finsquevaarribarIanisVarufakis.Aquest indivi­duambairedegalantpostmodern(selihanbus­

catsemblancesambBruceWillis)s’hapresentata lesreuni­onsaBrussel∙lesoWashingtonsensecorbata,amblacamisaperforai sabatesesportives.Aixíqueaviatvaaconseguircaptar l’atenciódelapremsa,quevaveure­hiunnouheroigreccapaçdeplantarcaraalatroicaambelseuaspectedePosidórasurat.Vamsaberqueeradebonafamília,queesta­vacasatambunaartistad’èxit iqueespassejavaperAtenesambunaHarley­Davidson.Inonomésaixò:ParisMatchvapublicarunreportatgeamblasevaparellasopantalaterras­saalpeudel’Acròpolis,comsifosunaestrelladelcinema.EconomistaformatalRegneUnit,vaserprofessoraAus­

tin(EstatsUnits).Varufakisesqualificacomamarxista lli­bertari,quenoéspocacosa.QuanSyrizavaaccediralpoderfacincmesos,vaser l’encarregatdenegociaramblesautori­

tatseuropees,malgratquehaviaestatpocamableambellesenelsmítings.Bromista,sarcàstic ihiperactiu,haacabatperconvertir­seenunpersonatgeodiósperaWolfgangSchäu­ble,el totpoderósministrealemanydeFinances,dequivadirenunadelesprimerestrobades: “Noenshemposatd’acordenres,ni tansolsenallòenquèestemendesacord”.Expli­quenque,enllocdecomprometre’saferreformesestructu­rals, solia ferdiscursossobrel’aportaciódeGrèciaalacivilit­zacióoccidental.Novatenirunbondiaquanelvasaludarladirectoradel’FMI,ChristineLagarde,ambaquestesparau­les:“Hola,etsaludalacriminalencap”,amblesqualsrespo­niaaunadesafortunadafraseseva.Lasevadimissióahir“perfacilitar lesnegociacions”ésunamaneradereconèixerquenovasaberjugar lessevescartes.L’acordambGrècianoseràfàcil,peròlasortidadeVarufakisésunsignedelesganesdeTsiprasd’arribar­hi.

v

Tres vegades finalista delpremi Pulitzer, l’escriptora

novaiorquesa Alice McDermottpublica ara la novel∙la Algú, onuna nena se situa enun barri d’emi­grants irlandesos alBrooklyn dels anysvint.PÀGINA 38

v

El director d’orquestra ipianista argentí Daniel

Barenboim condueix aquesta nitla Staatskapelle deBerlín al Palaude la Música en unconcert verdià en elqual sonaran lesveus de l’OrfeóCatalà i el Cor deCambra. PÀGINA 39

v

La indústria catalana hatornat a crear ocupació el

2014 per primera vegada d’ençàquevacomençar lacrisi.L’ocupa­ció es va incremen­tar en més d’11.000persones en sectorsclau per a l’econo­mia com l’automo­ció. PÀGINA 63

v

Al­Sissi, davant l’onadad’atemptats al Sinaí, prepa­

raunanovalegislacióantiterroris­taquesuposarestringir la llibertatde premsa, segonsdenuncien organit­zacions de dretshumans i el sindicatde periodistes delCaire.PÀGINA 7

v

INTERNACIONAL

Velles llums d’ArmèniaMilers de persones han sortitals carrers a Erevan i altresciutats armènies per protestarper la forta pujada del preude la llum. PÀGINA 10

POLÍTICA

Confluència sobiranistaCDC i ERC podrien haver tro­bat finalment un punt de troba­da de cara a les eleccions del27­S en la idea d’una candidatu­ra unitària formada permembres de la societat civil,excloent­ne polítics. PÀGINA 17

EDITORIALS

Els temes del diaEl nou capítol de la crisi gregaque obre el no a les condicionsde la troica expressat en elreferèndum de diumenge;i els preocupants resultatsen l’expressió escrita delsalumnes catalans. PÀGINA 22

OPINIÓ

Centralitat francesaAlfredo Pastor analitza la situa­ció de França, que “sembla queestà perdent pes en la mesuraque la seva evolució econòmicai pressupostària no està a l’altu­ra segons els barems septentrio­nals”. “No perdem la perspecti­va –diu l’economista– que ensdonen geografia i història:França és al centre. És, a més amés, consultada pel que fa alsud, al nostre sud, i ens enténmés bé que d’altres”. PÀGINA 23

TENDÈNCIES

Facultats rebaixadesLa crisi ha fet que una partimportant dels graduatsuniversitaris espanyols (37%)treballin en feines que requerei­xen una qualificació més baixaque la que tenen. PÀGINA 30

CULTURA

Veus d’AustràliaDesprés del seu èxit de fa unsmesos al Festival del Mil∙leni,tornen a arribar dels antípodesels germans Angus i Julia Stoneper omplir els jardins dePedralbes amb el seu folk­popseductor i magnètic. PÀGINA 40

ESPORTS

Gran salt endavantGarbiñeMuguruza, número20 del rànquing mundial,s’ha classificat per als seusprimers quarts de final a l’herbadeWimbledon després de der­rotar l’ex­número u del mónCarolineWozniacki per undoble 6­4 en un partit controlatde principi a final. PÀGINA 50

ECONOMIA

Fàbriques revitalitzadesLa indústria catalana ha tornata crear ocupació per primeravegada des de l’any 2006 i el2014 donava feina a 11.200 per­sones més que l’any anterior,amb un 2% d’increment. Mésque aquesta xifra, el que comp­ta és que es trenca la tendènciade reducció d’empleats que vacomençar el 2007. PÀGINA 63

Nouús per alspisos buitsLa nova normativa sobre eldret de tempteig i retracte hapermès a la Generalitat ad­quirir 40 habitatges proce­dents de les execucions hipo­tecàries –per una quantitatinferior al milió d’euros–,als quals aquest mateix juliolse n’hi afegiran quarantamés, tots destinats al lloguersocial.

Zapatero no descansa Sobrequalificació i talent

Hi haquipensaque, comabonex­secretari generaldelPSOE,JoséLuisRodríguezZapateronodeixaràmaidemoure’sentrebastidorsen totes les lluites

internes i embolicsquesurtinalpartit.Desprésde fracassarenel seuúltimintentperquèEduardoMadinapresentésbatallaaPedroSánchezen lesprimàriespera lacandidaturasocialistaa lapresidènciadelGoverncentral,Zapateros’haafanyataraamostrarel seusuporta l’aspirantalternatiualiderarels socialistesmadrilenysdavantel congrésextraor­dinariquesecelebraràel31de juliol.ComqueSánchezdónasuportperal càrreca l’alcaldessadeGetafe,SaraHernández,Zapateroestàmoventels fils a favordeldiputat regionalJuanSegovia.Dissabtepassat,peroficialitzaraquest suport,l’aspirantvadifondredues fotosde la trobadaqueva tenirambZapatero.A l’expresident, amés, s’hihanafegitunsquantsexministres seus, comValerianoGómezoCristinaNarbona.AhirSánchezvasomriuredavantelnougestdeZapatero: “Guanyiquiguanyi, li desitjaré sort”.

L’ informe de la Fundació CYD 2014 apuntaque les retallades en el sistema universitarihan tocat sostre, cosa que fa preveure un futur

esperançador. “L’any 2014 ha suposat un punt d’inflexióa la universitat per superar la crisi”, indica. Entre lesmoltes dades que aporta destaca el descens de l’aturentre els graduats i l’augment de la taxa d’ocupació.Això sí, a costa d’acceptar feines que no exigeixen tenirestudis superiors: el 37% troben feines per a les qualsestan sobrequalificats, cinc punts més que l’any 2010.Aquest és un problema molt seriós, i la societat espa­nyola hi ha de fer front, perquè no es pot malgastargratuïtament el talent i els anys dedicats a la formació.Per això no només la universitat ha de reflexionarsobre la necessitat d’orientar la seva oferta educativa,sinó que és imperiós que el teixit productiu aposti peractivitats de valor afegit que requereix treballadors d’al­ta qualificació.

EI web de

E­KONOMIAElprofessorGaydeLiébanaanalitza la rebaixade l’IRPF.

NOTÍCIAGairebéunanyd’escalesavariades imaletes apes al’estaciódeSantsdeBarcelona.

ESPORTISTES DE LLEGENDA“Lameva retirada va sertraumàtica; vaigpassarperunperíodededol”,recorda l’exfutbolistadelBarçaEusebioSacristán.

CORPORE SANOComes redissenyen les celles?

Internacional 3Política 14Opinió 22Tendències 28Necrològiques 34Cultura 36Cartellera 43Esports 47Anuncis classificats 53Economia 54

PÀGINES 80

Gala PinREGIDORA DE CIUTAT VELLA

Alice McDermottESCRIPTORA

Daniel BarenboimDIRECTOR D’ORQUESTRA

Felip PuigCONSELLER D’EMPRESA I OCUPACIÓ

Abdul Fattah al­SissiPRESIDENTD’EGIPTE

ÍNDEX

SUMARI

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

ElDalai­lamafa 80 anysMilers depersones esvan reunir aLos Angelesamb el líderespiritual percelebrar l’ani­versari envol­tat de famosos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA SEGUNDA

718000

141874

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

2

España

7 Julio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Montull pretenia vendreuna casa per pagar al Palau

EL JUDI£1

El jutge prohibeix que s’aixequi l’embargament

SANTIAGO TAR|MBarcelona

E1 jutge ha prohibit a Jordi Mon-tull, ex-nfimero dos del Palau dela Mfisica i m~ dreta de F61ix Mi-llet, vendre una casa a Menorca idonar els diners al Palau de laMflsica. Mentrestant, la causacontinua encallada en un laberintde recursos.

E1 9 de juny passat els lletTatsde Jordi Monrull, el despatx Mo-lins, van soHicitar a Pactual jutgede la causa, Julian Garcla de Eu-

late, que aixequds l’embarga-ment d’una de les propietats deMontull per procedir a la sevavenda. Es tracta d’una casa ubi-cada a la urbanitzacid cala Bini-ancolla, a Sant Llu[s, a Menorca,per la qual s’ha presentat unaoferta de compra de 190.000 eu-ros. Segons els lletrats, la taxaci6de la finca 6s de 186.347 euros.

La intenci6 de Montull, sem-pre segons la versi6 de la seva de-fensa, era ingvessar el productede la venda al Palau de la Mflsica,a fi de disminuir el seu deute pel

saqueig de l’entitat. Tot i aix6, eljutge ho ha denegat i no ha pro-cedit a aixecar l’embargament,de manera que la transacci6 no espot dur a terme de moment.

E1 despatx Molins ha presentatun recurs contra aquesta decisi6en qu6 posen 6mfasi que els190.000 euros "serien integ*a-merit i directament ingressatspels compradors" al compte deljutjat, a fi de reparar el Palau.Tambd afegeixen que rant Mort-tall corn Millet "hart venut dire-rents actius de la seva propietat i

E1 fiscal mant6l’acusaci6 a Crespo[] La Fiscalia Anticorrup-ei6 va mantenir ahir laseva petiei6 de dos anys imig de pres6 per a Pexdi-putat de CiU i exalcaldede Lloret de Mar XavierCrespo per suborn i pre-varieaci6 en l’filtima ses-si6 deljudici que es vaeelebrar al Tribunal Supe-rior de Justfeia de Catalu-nya. E1 fiscalva dir queCrespo havia trot la eon-fian~a ciutadana per ha-ver-se deixat"compli-mentar" per un presump-te mafi6s rus a quivaafavorir en una operaci6urbanlstlca a Lloret, cosaque l’acusat nega~

han lliurat el producte de la ven-da directament als perjudicats".

Mentrestant, la causa pel des-falc al Palau de la Mflsica conti-nua immersa en un bucle derecursos. E1 juliol del 2013 elllavors jutge de la causa, JosepMaria Pijuan, va tancar les inves-tigacions, per6 un any mrs tardl’Audi6ncia les va reobrir, ate-nent a la petici6 de la Federaci6d’Associacions de Veins i Ve’inesde Barcelona (FAVB), que voliaprendre declaraci6 eom a im-putats a nou industrials que vanfer obres al Palau. Despr6s dedur a terme aquest tr~tmit, vantornar a quedar fora del cas. Des-pr6s, l’exdiputat de CDC JaumeCamps tamb6 va presentar re-curs, ja que va entendre queel seu possible delicte haviaprescrit, cosa que l’Audi6ncia vaadmetre.

E1 mes de maig passat el jutgeque va substituir Pijuan despr6sque es jubil6s va tornar a tancarles investigacions, en una interlo-cut6ria en qu6 ja no figurava Jau-me Camps. Tot i aix6, contraaquest eserit judicial tamb6 s’harecorregut, i tot apunta que hihaur~ advocats que tornaran arec6rrer tot el caml, que passaprimer pel jutjat i despr6s perl’Audi6ncia, arab la qual cosa 6sdif[cil aventurar quan es pot cele-brar el judici. De moment, en Pill-tima interlocut6ria es mant6imputades 16 persones; a mrs dereclamar a CDC els fons que po-dria haver cobrat a travds del Pa-lau. Quinze seus del partit estanembargades. Segons la policia, eldesfalc assoleix els 27 milionsd’euros, dels quals nou no hanaparegut, i s’atribueix a Montullun benefici d’1,7 mi|ions.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

718000

141874

Diario

374 CM² - 33%

9240 €

16

España

7 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Larevista 17 DIMARTS 7 DE JULIOL DEL 2015

Els germans Angus & Julia Stone actuaran avui als Jardins de Pedralbes a partir de les 22.00 hores. ARXIU

� CONCERTS El primer en set anys � Counting Crows presentaran el seu setè àlbum d’estudi, So-mewhere Under Wonderland, el primer després de set anys sense publicar material nou. El músic L. A. serà l’artista convidat. És un cantant, com-positor i guitarrista mallorquí amb més de 20 anys de trajec-tòria musical. Sala Razzmatazz.

Carrer Almogàvers, 122. Avui a

les 20.00 hores. Preu: 36 euros.

www.salarazzmatazz.com.

Daniel Barenboim � Des-prés del primer concert d’ahir, Daniel Barenboim actuarà avui al Palau de la Música Ca-talana al capdavant de l’Sta-atskapelle Berlin per conti-nuar amb la inauguració de la temporada de Palau 100. Pa-

lau de la Música Catalana. Palau

de la Música, 4-6. Avui a les 20.30

hores. Preus: de 25 a 150 eu-

ros.www.palaumusica.cat

‘Veus amb ànima’ � Su-sana Sheiman actuarà al Fes-tival Grec amb el seu quintet. Un jazz amb un repertori va-riat amb tot tipus d’estils. Sala

Jamboree. Plaça Reial, 17. D’avui

a dijous a les 20.00 i 22.00 hores.

Preu: 12-15 euros. www.lame-

va.barcelona.cat/grec/es.

AGENDAMÚSICA � FESTIVAL

Tornen a Barcelona amb el seu tercer àlbum d’estudi després de triomfar a l’última edició del Festival del Mil·lenni

Angus & Julia Stone actuen a Pedralbes

R. B zona20barcelona@20minutos.es / twitter: @20m

20 minutos

La parella australiana forma-da pels germans cantautors Angus & Julia Stone, que va triomfar a l’última edició del Festival del Mil·lenni, torna avui a Pedralbes per a reafir-mar-se amb el seu tercer àl-bum, de títol homònim, pro-duït per Rick Rubin, qui ha treballat amb Johnny Cash, Beastie Boys, Red Hot Chili Peppers o Jay Z.

Rubin va descobrir la mú-sica d’Angus & Julia Stone en una festa privada a casa d’uns amics i des d’aleshores no va parar fins a aconseguir por-tar-los al seu estudi Shangri La de Malibú.

Segons Rubin, «aquest àl-bum és extraordinari. Angus i Julia són de debò uns músics únics. Són gent autèntica que fa les coses des del cor. Mai abans havia treballat amb al-gú com ells».

Abans d’arribar a un mo-ment tan dolç, els germans van desenvolupar una carre-ra que va començar a les plat-ges de Sydney. Des d’allà van volar a Londres per a crear el seu primer àlbum A Book Li-ke This (2007), de la mà de Fran Healy, del grup Travis, qui va produir-lo.

Després van venir tres anys d’intenses gires per tot el món que es van transformar en el seu segon àlbum, el multiplatí Down The Way

(2010), que inclou el seu gran èxit Big Jet Plane. Després de participar en els millors festi-vals nord-americans i austra-lians, Julia i Angus van decidir reprendre les seves carreres en solitari. De nou junts, tor-na a refulgir el seu estil folk-pop. Jardins de Pedralbes. Diago-

nal, 686. Avui a partir de les 22.00

hores. Preu: 42 euros. www.festi-

valpedralbes.com.

Les dues últimes actuacions El cantaor català Miguel Poveda actuarà dijous per a presentar el seu nou disc Sonetos y poemas para la libertad, un treball que inclou una sèrie de versos, clàssics i contemporanis, als quals ha posat música el cantautor canari Pedro Guerra. Tancarà el festi-val el cantant i compositor britànic-libanès Michael Holbrook Pen-niman, Jr., conegut pel seu nom artístic de Mika. El seu esperat nou senzill és Talk About You, un avançament del seu quart àlbum d’es-tudi, i que ha realitzat alternant-ho amb la seva tasca de jurat al programa Factor X d’Itàlia i al reality francès The Voice.

SortirSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

198000

179919

Lunes a viernes

99 CM² - 11%

1375 €

17

España

7 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8TV

Programa “8 al Dia”

Josep Cuní entrevista Daniel Barenboim

6-7-2015

Enllaç

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/daniel-barenboim-inaugura-la-temporada-del-palau-

de-la-musica/

TV3

Telenotícies Vespre

6-7-2015

Entrevista-declaracions de Daniel Barenboim

Enllaç

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/entrevista-a-barenboim/video/5537559/