Recull de

Premsa

EL PUNT AVUIDIMECRES, 10 DE JUNY DEL 201530 | Cultura i Espectacles |

Una investigadora nord-americana, un llibre me-dieval, unes dones assassi-nades en sèrie..., aquestssón alguns dels ingre-dients d’El llegat de la serp(Edicions 62), una novel-la d’intriga de la california-na Jessica Cornwell am-bientada entre Barcelona ila serra de Tramuntana aMallorca i que té entre elsmotius d’inspiració l’obradel filòsof mallorquí Ra-mon Llull i els secrets delsalquimistes. El llegat de laserp té una trama que esdesenvolupa entre l’èpocaactual, el segle XIII i l’èpo-ca victoriana.

L’experiència vital deJessica Cornwell –que araté 28 anys– ha estat decisi-va a l’hora de triar els pai-satges on s’ambienta lanovel·la. Després d’estu-diar filologia a Stanford,Cornwell va venir a Barce-lona a estudiar teatre i vacol·laborar amb l’Institutdel Teatre i amb La Furadels Baus.

“Aleshores jo tenia 23

anys –explica JessicaCornwell–. Després deBarcelona vaig anar a Lon-dres, però constantmenttornava aquí, hi havia unahistòria dins meu que ha-via de sortir. D’altra ban-da, m’interessava moltRamon Llull i vaig anar aMallorca a documentar-

me, sense saber encara sid’allò en sortiria una no-vel·la o una tesi doctoral.”

Finalment, al cap deCornwell es va anar confi-gurant la intriga literàriaque plasma a El llegat dela serp, un llibre amb elqual “volia fer un mapadels mites folklòrics de

Mallorca i de Catalunya” ion també “volia abordarel tema de la violènciacontra les dones”.

Es dóna la circumstàn-cia familiar que JessicaCornwell és néta del cèle-bre novel·lista John LeCarré, que li sembla “unhome impressionant”.

“Però no li vaig explicarque estava escrivint el lli-bre, era quelcom que feiaen secret, volia que fos unacosa meva i que ningúm’ajudés. De moment en-cara no ha llegit El llegatde la serp, ja està prou ocu-pat amb la seva feina”, ex-plica. Més que al seu avi, al’hora de citar referents li-teraris Cornwell esmentaescriptors espanyols comara Federico García Lorca,i també clàssics de la lite-ratura gòtica com per ex-emple La pedra de lluna,de Wilkie Collins. “Também’ha influït Un hivern aMallorca, de GeorgeSand”, afirma.

Segons l’autora, la Bar-celona del llibre és “inven-tada i somiada però tambéreal, amenaçadora i ambmoltes capes, vol ser un al-tre personatge del llibre”.El llegat de la serp formapart del que serà una trilo-gia: “Ara estic escrivint lasegona novel·la, tot i queserà independent. Tambéestà ambientada a Barce-lona i té la mateixa prota-gonista, la investigadoraAnna Verco.” ■

La jove escriptora nord-americana Jessica Cornwell presenta la novel·la d’intriga‘El llegat de la serp’, un ‘thriller’ literari ambientat a Barcelona i Mallorca

El Codi Ramon LlullXavier RocaBARCELONA

L’escriptora Jessica Cornwell fotografiada ahir a Barcelona, on va presentar el seu llibre ■ ALBERT SALAMÉ

L’autoradebutant és nétadel novel·listaJohn Le Carré,“un homeimpressionant”

El secretari d’estat de Cultura,José María Lassalle, va asse-gurar ahir durant la sevacompareixença davant la co-missió de Cultura del Con-grés que el seu executiu “hacomplert” amb el trasllat delspapers de Salamanca a Cata-lunya, i ha recordat que se-gons la interpretació de la lleique va fer el Tribunal Consti-tucional el 2013, quan va ava-lar la restitució, la Generalitathauria de tornar a l’arxiu esta-tal tota la documentació depersones físiques o jurídiquesparticulars –incloses organit-zacions desaparegudes– queno ha pogut localitzar o queno tenen descendents cone-guts. Fonts del Ministerid’Educació destaquen que elgovern espanyol ja va enviarel mes d’octubre un requeri-ment a la Generalitat. ■ ACN

‘Sketches of Catalonia’, al Palau

El PP torna a rebutjarl’IVA cultural del 4%

INSTITUCIONS

El PP va rebutjar ahir en soli-tari la presa en consideraciód’una proposició de llei delParlament de Catalunya queinstava el govern espanyol arebaixar l’IVA cultural al 4%.Amb un hemicicle pràctica-ment buit –i sense la presèn-cia dels ministres Wert i Mon-toro–, la iniciativa l’han defen-sat a Madrid les diputadesÀngels Ponsa (CiU), TeresaVallverdú (ERC) i Xavier Saba-té (PSC), que van qualificarl’augment de l’IVA d’“atemp-tat” a la igualtat d’oportuni-tats, i van acusar el govern es-panyol d’actuar per motiusideològics. El text ha obtingutel suport de tots els grups dela cambra tret del PP, malgratque aquesta formació es vaabstenir quan la proposta esva votar al Parlament. Durant

El governespanyol reclamaalguns ‘papers’

Mor Mary EllenTrainor, la maredels ‘Goonies’

INSTITUCIONS

L’actriu Mary Ellen Trainor, co-neguda pel seu paper de ma-re a The Goonies i la seva par-ticipació en totes les pel·lícu-les de la saga Arma letal, vamorir el 20 de maig als 62anys, segons va informar ahirla seva amiga Kathleen Ken-nedy, presidenta de Lucasfilm.Trainor va estar casada ambel cineasta Robert Zemeckisentre el 1980 i el 2000 i haviaparticipat, també, en pel·lícu-les com ara Regreso al futuro2 i Forrest Gump. ■ AGÈNCIES

FESTIVAL

CINEMA

Sketches of Catalonia és elnom de l’espectacle amb elqual el Mas i Mas Festival en-cetarà el 28 de juliol la 13aedició, al Palau de la Música.El concert celebra els 55 anysdel disc Sketches of Spain deMiles Davis així com el 55èaniversari del Jamboree de la

la seva defensa de la proposi-ció, Ponsa va acusar el go-vern espanyol d’impulsar una“cultura en blanc i negre”com “el No-Do”, i mantenir unIVA al 21% sense obtenir capefecte positiu a canvi. Vallver-dú, per la seva part, va afir-mar que el govern espanyolcastiga un sector, però nopas per motius econòmics,sinó “ideològics” perquè “elmolesten la cultura i els seuscreadors, i les conseqüènciesde tenir una població forma-da, culta, lliure i menys mani-pulable”. Sabaté, finalment,va denunciar que l’augmentde l’IVA constitueix “unatemptat a la igualtat d’opor-tunitats” perquè ha fet queels ciutadans amb menys re-cursos s’hagin “allunyat” delconsum cultural. ■ AGÈNCIES

plaça Reial, i serà protagonit-zat per una big band de mú-sics catalans dirigida per JoanChamorro en la qual militenAndrea Motis, Llibert Fortuny iCarles Benavent, entre altres.La cantant de flamenc RocíoMárquez clourà el cicle l’1 desetembre. ■ G.V.

TOTI FERRER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

143000

14413

Diario

139 CM² - 13%

889 €

30

España

10 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1Palau pone a la venta doslocales que adquiri6 MilletTras recibir la aprobaci6n delos socios, el Palau pondr~ ala venta dos inmuebles aban-donados, que adquiri6 d an-terior equipo gestor dirigidopor F&lix Millet. E1 local de lacalle Sant Pere M4s Alt se hatasado por entre 611.100 eu-rosy 999.342 euros. Y el de lacalle Sant Pere Mitjhse ha va-lorado entre 82.172 euros y153.858 euros. E1 importe dela venta ser~i para conservard patdmonio. ~

Los dos inmueblesfueron adquiridospor el anteriorequipo gestor yest~n en desuso

Lo que se reciba poresta operaci~nservir~ paraconservar elpatrimonio hist6rico

Mariona Carulla.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

5853

Lunes a sábados

321 CM² - 30%

1395 €

1,7

España

10 Junio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1Palau de la Mflsicavender dos localesque compr6 MilletT.D~az. BarcelonaE1Palau de la Mfisica pondrria la venta dos locales en desu-so ubicados en las calles SantPere M~s Alt, 12, y Sant PereMitj~, 6, que adquiri6 la juntadirectiva de F6lix Millet. Asilo aprobaron ayer por la no-che en una asamblea generalextraordinaria los socios de laAssociaci60rfe6 Catal~ -en-fidad vinculada a la Fundaci6Orfe6 Catal~t-Palau de la Mfi-sica Catalana (OC-PMC)-,para que la actual junta direc-tiva, presidida por MarionaCarulla, proceda a la enajena-ci6n de los inmuebles.

"Son dos locales cercanos alPalau, que no son patrimoniohist6rico, pero est,4n vacios yen un estado de abandono no-table", dicen fuentes de la ins-tituci6n cultural. La junta di-recfiva ha decidido venderlos"al mejor precio posible por-que se requiere una inversi6nconsiderable para acondici-narlos, ademKs de los costesde mantenimiento", afiaden.

E1 inmueble del nflmero 12de Sant Pere M6s Alt tiene239 metros cuadrados y se hatasado entre los 611.100 eurosy los 999.342 euros. E1 localubicado en el nthnero 6 de lacalle Sant Pere Mitj~, cuentacon 68 metros cuadrados y seha valorado entre los 82.172 ylos 153.858 euros. ’%os recur-sos de laventa de los locales sereinverfir&n en la conserva-ci6n del patrimonio hist6ricodel Palau", afirman desde laentidad, que dirige Joan Ol16.

El edificio del Palau de la MdsicaCatalana.

La enfidad, que cuenta ac-tualmente con 1.894 socios,celebr6 tambi6n ayer unaasamblea general ordinariaen la que por "ampFm mayo-ria" se aprobaron las cuentasdel Orfe6 Catal~ del afio 2014.

E1 organismo present6unos ingresos de 178.466 eu-rosy unos gastos de explota-ci6n de 98.534 euros. Despu6sde aplicar amortizaciones ygastos extraordinarios, la en-tidad tiene un excedente posi-fivo de 70.648 euros, que pre-v6 desfinar a la Fundaci60C-PMC para las acfividades delos coros, segfin datos publi-cados por la instituci6n.

Tambi6n se aprob6 el pre-supuesto de 2015 en los que seprev6n unos ingresos de180.460 euros y unos gastosde 62.550 euros, con un exce-dente de 117.910 euros, segflnla asociaci6n.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

5853

Lunes a sábados

321 CM² - 30%

1395 €

1,7

España

10 Junio, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMECRES, 10 JUNY 2015 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 23

Lacorrupciópassa facturaLapreguntasobresiespotviureen

un país instal∙lat en la corrupcióestructural téunarespostaòbvia iinquietant: sí. Ho comprovem

aquestsdiesdepactes ialiancesper formarmajories municipals o autonòmiques.Mentre els partits busquen espais de tro­badaper governar se’ns anuncia que la po­licia judicial té previst realitzar més decent detencions pel frau en els cursos deformació a Andalusia, possiblement la zo­na amb més imputats o investigats de laUnióEuropea.Pel Parlament de Catalu­

nyahi vandesfilant personat­gesrelacionatsambelfraufis­cal i corrupcions diverses. Enqualitat de testimonis o comaautors de presumptes delic­tes vinculats a la gestió delsinteressos públics. No sé si lacomissió parlamentària té al­guna utilitat però sí que ad­quireix una rellevància polí­tica per molt irregulars iimprovisades que siguin lespreguntes formulades pelsdiputats de tots els grups.Fa set anys que el cas Palau

està en període d’instrucció.Cadascun dels set jutges ques’han fet càrrec del sumarihaurà hagut de llegir milersdefolis i tornaracomençardezero. Un dels imputats ja haestat absolt perquè el pre­sumptedelictehaviaprescrit.Fèlix Millet i la seva mà dre­ta, Jordi Montull, els princi­palsencausats,no tenenpres­sa. Van posant anys empa­ratsenlalentituddelajustíciaen un cas que afecta molt di­rectament el partit deGovernaCatalunya.Fèlix Millet és corrupte

confés després de la cartapublicada a La Vanguardia elsetembre del 2009 en la qualreconeixia que havia comèsimportants irregularitats alcapdavantde l’emblemàtica instituciómu­sical catalana per un import d’almenys 3,3milions d’euros, desviats per al seu propibenefici i el del seu soci JordiMontull.Mi­lletvadipositarenel jutjat1,8milionsd’eu­ros i una llistadepropietatsde 12,5milionsper reparar elmal causat.La corrupció sí que té efectes a les urnes

si ens atenim als resultats de les últimeseleccions i les anteriors europees. L’ano­

menatcasPujolnohaestatdigeritperbonapart de la societat catalana que està des­concertada respecte auna figura quehovaser tot, que va donar constants lliçons devalors socials i polítics, i que ara viu en unautoimposatanonimatdesprésdel’incom­prensible comunicat sobre l’opacitat fiscald’una herència del seu pare. No han trans­corregut ni onze mesos des d’aquella con­fessióquehaestatun fortmoviment tectò­nic aCatalunya.Però lacorrupcióhaarrelatenlamajoria

departits i enmolts territoris.Totelquevaconeixent­se de València, una plaça fortadelPartitPopular, significarà lapèrduadelpoder autonòmic i de l’alcaldia de la capi­tal, la ciutat de València. Sí que ha passatfactura la corrupció.Es pot afirmar el mateix de Madrid. En

espera de com quedin els pactes d’últimahora és molt probable que l’Ajuntamentpassi a lesmansdeManuelaCarmena, una

exjutgessa que es va presentar amb el su­port de Podem però sense que hi hagi unvincle polític explícit entre la nova alcal­dessa i el partit de Pablo Iglesias. És unamica confusa aquesta relació.Els resultats del 24demaighandebilitat

també els lideratges dels dos grans partits,quenecessitaranpactaratotelterritoriperobtenir majories de govern. La dreta té unlíder que és discutit per alguns dels seus.L’esquerratampocnon’hasortitambunli­deratge reforçat encara que aconsegueixi

quotes de poder en moltsajuntaments i comunitats. ACatalunyael lideratged’ArturMasés cadadiamés feble.Cristina Cifuentes podrà

serpresidentapelPPdelaCo­munitat deMadrid acceptantles condicions imposades perAlbert Rivera, el líder de Ciu­tadans.Quihohauriaditmai.El cas Bárcenas, el Gürtel i

lespetitesogranscorruptelesdepuntaapuntade lageogra­fia hispànica, sí que han tin­gut incidènciaen lesurnes.Éscert que el partit de Rajoycontinua en primer lloc ennombre de vots, i que els so­cialistes de Pedro Sánchezencapçalen la segona forma­ció. Però tots dos han deixatmolt llast a les urnes i han ali­mentat l’aparició de Ciuta­dans i Podem, que aquestsdies determinen en moltesparts si seran el PP o el PSOEelsquigovernaranenmunici­pis o comunitats.Penso que la corrupció es­

tructural ha canviat el mapapolític, igualomésquelacrisi.Sempren’hihahagut,n’hihain’hi haurà. Però en aqueststempsésmésdifícilquequediimpune. Tant és així que enun temps relativament curtels principals actors dels go­verns i els partits que hanestat descoberts en flagrants

accions corruptes hagin d’abandonar elsseus càrrecs.La democràcia és molt fràgil si cau en

mans de desaprensius. Però també té unefecteprofilàcticmoltpotent.Quanesdes­cobreixen i s’airegen les seves misèries,s’enforteix.Ambnousprotagonistes, ideesregeneracionistes, aplicació de les lleis itornar a començar fins a arribar a la se­güent ensopegada.c

JORDI BARBA

Després de les municipals, eltemps que queda per al27­S ja és temps de des­compte. I si aquestaafirma­

ció val per a qualsevol dels partits quees juguen la pell en les eleccions, valespecialment per als qui les plantegenamb caràcter plebiscitari. De maneraque tot el que hagi de passar ha decomençar a passar des d’ahir. I siaquesta pressa és evident en tot el so­biranisme, ho és de manera accentua­daenel territori convergent, on lesde­cisions s’han de prendre urgentment.Laqual cosa significamoltescoses,pe­rò una de fonamental: el presidentMas ha d’exercir el seu lideratge ambl’autoritat que li dóna la credibilitatguanyada. És a dir, ha de començar amoure peces perquè la partida estàavançada i la ciutadania necessita ges­tos clars i decisions valentes. O això, oarrelarà el desconcert i el seu germàbessó, el desencís.La primera decisió té a veure amb el

paper que el seu partit, Convergència,ha d’assumir en aquesta campanya.Com anirà la cosa? Mas serà el candi­dat deCDCoConvergència se sumaràa una llista electoral demoltes sumes?

I la resposta és fonamental, perquè ésevident que el temps de la CDC pujo­lista s’haacabatdefinitivament i queelnouparadigmaexigeixuna altramira­da. Serà amb les velles sigles, o serà as­sumint les tesis de la famosa conferèn­cia de Mas, quan va plantejar la llistaúnica? Qüestió prioritària, perquè delpaper de CDC en sortirà el sentit de lallista electoral, i no és el mateix que elpal de paller sigui la capacitat de Masdecreargranscomplicitatsoquehosi­guin les sigles del partit. SiMas vol feruna llista depaís, una entesa demoltesprocedències, ha de prendre aquestadecisió ara mateix. Qualsevol tempssobrant només pot crear confusió.La segona decisió és què s’ha de fer

amb UDC. És evident que el resultatde la pregunta marcarà amb ferro ro­ent la decisió final, però també ho ésque la coalició ja no dóna més de si, simés no en els termes actuals. Per des­comptat que han de tenir cabuda en lallista de sumes, però com? Com a par­tit, com a aliança, com a suma demili­tants?Tampocno és una qüestió fútil itambé és urgent.La tercera decisió ja està presa,

d’acord amb les declaracions del pre­sident: el missatge inequívoc. Ja no hiha subterfugis en unes eleccions comles que hi ha plantejades, de maneraque la independènciahadeser l’eixar­gumental de la seva campanya. Ésl’única manera que unes autonòmi­ques siguin llegides internacional­ment comunes plebiscitàries.I finalment, Mas ha d’assumir una

cosa que sempre li costa: que tot aixòdeixarà víctimes pel camí, perquè uncanvi d’aquesta naturalesa profundadeixamolt llast. Però ha arribat elmo­mentdeconvertir la credibilitat enau­toritat i conjugar lapartdifícil del verbliderar. I tot això s’ha de fer amb cele­ritat, perquèMas témolts recursosa lamotxilla, però hi ha una cosa que ja noté: temps.c

Temps dedescompte

ArturMas serà el candidatde CDC oConvergènciase sumarà a una llistaelectoral demoltes sumes?

Elpetroli no s’acabaTant parlar que s’acabava, tant re­

picdecampanessobreelpeakoil,tantes crides a respondrea l’apo­calipsi del desproveïment gene­

ral, iararesultaquehihaméspetrolidispo­nible del que estem disposats a comprar.Sembla que el petroli no s’acaba. No es no­mésqueels saudites incompleixin les indi­cacions de l’OPEP de reduir la producciópermantenirmésaltelpreu.Hihatambélacrisieconòmicamundialqueredueixlade­manda i l’avenç de l’eficiència energèticaque permet satisfer les necessitats huma­nes ambmenys consumenergètic. Els pro­pis sistemesdeproducció industrial basatsen tecnologies de la informació funcionenambmenysdespesad’energia. I creixenelssubstitutius del petroli en el transport, la

industria i la generació elèctrica: especial­ment (però no només) el gas natural, moltmésnetqueel carbó i queelpetroli.Durant molts anys el discurs ecologista

s’habasatessencialmentenlaretòricadela“renovabilitat”:substituirelscombustiblesfòssils (carbó, petroli, gas natural) perquètenen una data de caducitat propera, iapostar per fonts energètiques més “reno­vables” (com l’eòlica o la solar), malgrat elseu baix rendiment i el seu alt cost econò­mic, pergarantir el subministramentener­gètic del futur. Ara sabem, però, que moltabansques’acabinelscombustibles fòssils,caldrà actuar per fer front a la contamina­ció local que afecta seriosament la nostrasalut o per deturar el canvi climàtic queamenaçaelnostre futur.Aviat començarem a deixar voluntària­

mentelpetroli sota terra,comhemcomen­

çataferambelcarbó.Decarbón’hihamol­tíssim,enmolts indrets iésbarat.Peròpro­voca la mort de mes de mig milió depersones a l’any només a la Xina i acceleramolt el canvi climàtic. Deixarem el petrolisota terra perquè afecta la nostra salut iperquè no hi ha espai material per a tantscotxes a les carreteres. No serà fàcil trobaruna tecnologia per al transport que tinguilamateixadensitatenergèticaquelabenzi­na o el gasoil, que els ha convertit en el car­burant gairebé únic de la mobilitat. Persubstituir­lo caldrà fer un gran esforç d’in­novació tecnològicaperò, sobretot, decan­vi social: seràmés important el desenvolu­pament del transport públic que la conse­cució d’un cotxe familiar elèctric eficient ibarat. El petroli va de baixa no perquès’acabi, sinó perquè s’està acostant l’horaenquènoel voldrem.c

Lluís FoixPilar Rahola

Manuel Ludevid

M. LUDEVID, economista

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

718000

141874

Diario

623 CM² - 55%

16390 €

23

España

10 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

hizo balancedel mandato

en el quedestacamn elsoeio m~sjown y unode los m~santiguos,junto a

VIP’s FOTOS:

Bartomeu busc5 unir historia y futuro0 Uno de los sodos m is antiguos y el m is joven abrieron el discurso de balance del presidente saliente

C La contracr6nica el m&s reciente, en busca de unamet~fora de la historia y el futuro,pero siempre, como dtjo el ya ex

Joan Poqui Barcelona presidente, tratando de aplicar ]3m~xima de Evarist Murtra:

~ Uno de los socios m~s antiguosdel Bar,a, Manuel Mafios, con elcarnet nflmero 7, y el m&s recien-te, MartiAndr~s, con el nflmero desocio 157.066, de una semana deedad, f~eron dos de los barcelonis-tas que arroparon a lajunta direc-tiva saliente (todos excepto ToniFreixa, que hoy presenta candida-tufa por su cuenta) en el acto devaloraciSn del mandato que iba afinalizar poco despu~s, en la reu-niSn extraordinaria de la directi-va. Uno de los socios m~s antiguos"los demos no pudieron llegar

hasta aqui", explic5 Bartomeu- y

"Cuando tomesdecisiones, piensasiempre en lo quesea mejor para elBarca y no te equi-

La sala del Au-ditori 1899, en laque Xavi recibi6su homenaje insti-

El Auditori 1899 volvida quedarse pequeSouna semana despudsdel adi6s de Xavi

tucional hace una semana, volvi6a quedarse pequefia para seguir eldiscurso de Bartomeu, ilustradocon dos videos emocionantes.Unas 250 personas, entre directi-vos, ejecutivos del club, am~gos,

socios invitados, miembros de laFundaci6, ’penyistes’ y Vip’s, fue-ron protagonistas del primer granacto electoral de la campafia. Ahiestaban Josep Maria FustY, Car-

les Rexach, Sebas-ti~ Salvad6(RACC), AndreuSubies (presidentede la FCF), Sor Lu-cia Caram, RistoMejide, el escritorJosep Maria Espi-n&s, Albert Agusti(RCT Barcelona),

Albert Baronet (Nike), Ernest Be-nach, Mariona Carul/a (Palau deia Mflsica), el ex tenista AlbertCosta, el economista Jos~ MariaGay de LiSbana (declarado segui-dor del Espm~yol), Carles Folgue-

ra, director de la Masia, y JordiRoura, entre otros, como un euf6-rico Joan Carles RaventSs, direc-tor general de secciones, recienllegado de Gij6n, donde el equipode balonmano deXavi Pascual obtu-vo el s~ptLmo titulode ]a temporada, laCopa del Rey. Unsiete de siete hist6-rico.

Pero el protago-nista indiscutiblefue el triplete. Conla Liga, ia Copa y la Champions enel estrado, muchos de los invita-dos al acto no desaprovecharon laocasi6n de hacerse una fotograflacon los ires trofeos. Tambi6n lo hi-zo lajtmta directiva saliente antes

de dirigirse a ia reuni6n extraor-dinaria en la que dimitieron.

Eso si, dimitieron para intentarvolver y seguir con elproyecto ini-ciado en 2010. Igual que ellos, algu-

La liga, la Copa y laChampions, grandesprotagonistas paralos asistentes al acto

nos miembros delas distintas co-misiones del clubdimitieron paraparticipar en lacampafia electo-ral. Los que quie-ren segu£r en lascomisiones, du-rante la campafia

deber~m mantener un tono insti-tucional. Si desean incorporarseactivamente al equipo de la candi-datura deben dejar, al menos mo-ment~neamente, su labor en lascomisiones ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARÇA

559000

66947

Diario

615 CM² - 74%

6364 €

4

España

10 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Reconocimiento al fil61ogomallorquin Joan VenyEl ’campaner’ recibi5 ayer el 470 Premio de Honor de las LetrasCatalanas por la dedicaciSn de toda a una vida al estudio de esta lengua

PALMAE1 lingfiista mallorquin Joan Veny re-cibe ayer el 47° Premio de Honor delas Letras Catalanas, instituido por~)mnium Cultural, en un acto en elPalau de la Mfisica, en el que intervi-nieron, entre otros, el pefiodista Joa-quire Maria Puyal y el fil61ogo JoanMas i Vives.

Fil61ogo, Veny es continuador dela ingente obra de Joan Coromi-nes, de quien siempre se ha decla-rado ~(admirador~), y el artifice, jun-to a Lidia Pons, del Atles LingOisticdel Domini Catal~, un programade investigaci6n sobre la lenguacatalana centrado en la diversidaddialectal. E1 jurado del premio des-tac6 el pasado rues de febrero la((excelencia de su obra cientifica>>,asi como su ((dedicaci6n amorosa la lengua catalana>>, !nforma Ere.

La presidenta de Omnium, Mu-riel Casals, inici6 el acto de ayercon un parlamento, antes de tra-zar un itinerario por la figura y laobra del premiado.

Pot su parte, el fil61ogo mallor-quin Joan Mas i Vives se encarg6de glosar la trayectoria de JoanVeny, mientras que Joaquim MariaPuyal present6 un espectficulo en elque participaron Pep Gimeno, Boti-farra; Qu4rt Prlmera, Toni Gomilay Anna Subirana. E1 acto, antes definalizar con el canto de Els Sega-dors, tambi6n cont6 con un discur-so de Joan Veny.

Nacido en Campos 0VIallorca) el22 de agosto de 1932 y profesor dela Universidad de Barcelona du-rante mils de cuatro d6cadas, elpremiado se ha dedicado a la len-gua catalana desde diversas face-tas, sin olvidar nunca su contactodirecto ni las influencias de otrosidiomas como el ingl6s y el franc6s,y tambi6n ha mostrado un especialinter6s por el estudio de la etimolo-gia de las palabras.

Ademgts de su trabajo en la Uni-versidad de Barcelona, a lo largo desu can’era tambi6n estuvo en las deLovaina y Poitiers, doctorfindose enFilologia Romfinica en el afio 1956con una tesis sobre los paralelismos16xicos en los dialectos catalanes.

Entre su labor, destaca su reco-rrido por todo el territorio de ha-bla catalana y ha rellenado cente-

El lingtiista Joan Vony en una imagen de archivo. IEC

nares de fichas, siguiendo almaestro Joan Coromines, al quesiempre ha considerado un ((grangenio de la etimologia no s61o ca-talana e hispfinica, sino europea ymundiab).

E1 dominio del idioma de Veny,igual que Coromines, le permite co-nocer c6mo se denomina una deter-minada palabra en todo el dominiolingfiistico, de norte a sur, de este aoeste y, segfin su testimonio, disfru-

Veny es continuadorde la obra de JoanCorominas, de quiense declara <<admirador~

Le preocupa elfuturo del catalan ycree que vive unosmomentos <<dificiles>>

tando al mfiximo ~del trabajo in-menso del estudio de las palabras~).E1 tambi6n presidente del ConsejoSuperior del Termcat hasta el aflo2014 ha manifestado varias veces supreocupaci6n por el futuro del cata-l/m, en unos momentos que conside-ra ~dificiles)~.

Aunque desconocido para el granpfiblico, Joan Veny ha publicado nu-merosos articulos sobre lingfiisticacatalana, especialmente sobre dia-lectologia, geolingiiistica, etimologiay contacto de lenguas y ha participa-do en numerosos congresos intema-cionales. Es autor de libros como Es-tudis de geoling~istica catalana, Elsparlars catalans, IntroducciO a ladialectologia catalana o Llengua ientorn natural. Tambi6n presidedesde 1999 el Atles Linguistique Ro-man, en Grenoble (Francia), asi co-mo la Comissi6 de l’Estfindard OralL~xic, yes codirector de la revistad’Estudis Rom~mics.

A1 Premio de Honor de las LetrasCatalanas suma la Creu de SantJordi de la Generalitat (1997), Medalla de Honor i Gratitud delConsell de Mallorca (2001), el Doc-tor Honoris Causa por la Universi-dad de Valencia (2008) o el PremioRamon Llull del gobierno de las Is-las Baleares (2009).

E1 Premio de Honor de las LetrasCatalanas, que se otorga desde1969, y actualmente dotado con15.000 euros, lo han recibido a lolargo de su historia Salvador Es-priu, Josep Vicen~ Foix, Manuel dePedrolo, Merc~ Rodoreda, Pere Cal-tiers, Josep Benet, Teresa Phmies,Antoni Maria Badia i Margarit, Bal-tasar Porcel, Jaume Cabr6, JosepMaria Benet i Jornet y el afio pasa-do al cantautor Raimon.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BALEARES

27000

6681

Diario

393 CM² - 38%

1721 €

16

España

9 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CONCERT

L’ONCA, Simb i Dick Them Trio,protagonistes de ’Jazz & Cordes’La producci6 es vaestrenar fa un any al Palaude la MOsica Catalana

ESCALDES ENGORDANY

E1 Govern d’Andorra i la Fundaci6Cr6dit Andorr~, patrons de la Fun-daci60NCA, ban organitzat el con-certJazz & Cordes. amb I’ONCA, Lau:ra Sire6 i Dick Them Trio, sara ladirecci6 de Josep Maria Sauret. Tin-

drh lloc aquest d~jous 11 de juny,ales 20.30 hares, a la sala Prat delRoute d’Escaldes-Engordany. L’ac-tuaci6 esth organitzada amb mo-tiu dels actes de celebraci6 del Diade la pa~TOquia i compta arab la col-laboraci6 del Comft. El concert 6sgratuit.

Jazz ~ Cordes ~s una producci6que es va estrenar en el si del des~cicle ONCAal Palau de 2014. El con-trabaixista Dick Them ha treballatconjuntament arab Sauret en la re-

cerca del repertori i en la coordina-cid del muntatge i del treball mu-sical arab el trio de jazz liderat perla cantant Laura Simd, juntamentamb Francesc Capella al piano i Llu-is Ribalta a la bateria.

El concert, d’una hora de dura-da, comengar5, arab tres obres d’An-dersen, Fiddle Faddle, Arietta i Plin k,Plank, Phtnk, i continuar~, arab Obli-vion de Piazzolla i ~ime after timede Lauper, E1 p~blic tindrh l’oca-si6 d’escoltar una dcles obres del

repertori catal/~, ~s quart dormo quehi veig cIar, del poeta Josep Vicem;Foix, arab mtisica del mestre Bar-dagi i de Serrat. Acre seguit, seth eltorn d’obres de perfil m6s jazzlsticamb I ca n’t give you aayflling but lovede McHugh i Fields i Summer me, w~n-ter me de Bergman i Legrand. L’acm-aci6 conrinuarh amb tres obres in-terpretades per la cantant Laura Si-red i el trio de jazz Dick Them Trio:lfI were a bell de Loesser, Lullaby oJbiMkmd de Shearing i "I~e way youok tonigb~ de Kern i Fields. Perlitzar el concert, els artistes convidats, acompanyats de I’ONCA.terpretaran Fields qfgohI d’Sting,Wave deJobim i Louisimm sundayternoon de Schuur. ~ ’Jazz & Cordes’ al Palau.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

Diario

266 CM² - 25%

354 €

15

España

9 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 GUÍASEGRE

Martes, 9 de junio de 2015SOCIEDAD

Sisè aniversari del senyor

Emili Mas OriolQue va morir el dia 9 de juny del 2009

La seva esposa, Ramona Sala Albareda, i família agraïm a tots els qui l’heuconegut i estimat la vostra pregària.

Lleida, 9 de juny del 2015

11è aniversari

Amadeu Pallàs Rabasa

Sempre et tindrè en els meus pensaments.

Lleida, 9 de juny del 2015

La senyora

Teresa Santallusia PuigvertVídua de Joan Bellostes

Ha mort el dia 8 de juny del 2015, als 86 anys.

(E.P.R.)

Les seves filles, Joana i Anna; fills polítics, Xavier i Carles; néts, Anna, Xavier iRoger i família tota.

La cerimònia religiosa tindrà lloc avui, dia 9 de juny, a les 11.00 hores, al’església de Sant Pere d’Alfarràs.

Alfarràs, 9 de juny del 2015

El senyor

Pedro Ruiz RuizHa mort cristianament el dia 8 de juny del 2015, als 74 anys.

(A.C.S.)

La seva esposa, Carmen; fills, Mari Carmen i Pere; fills polítics, Félix i Presen;néts, Mireia i Xavier; cunyats, nebots i família tota, assabenten els seus amics iconeguts de tan sentida pèrdua i els preguen una oració per a l’etern descans dela seva ànima.

La cerimònia religiosa tindrà lloc avui dimarts, dia 9, a les 11.15 hores, al’església parroquial de Sant Ignasi de Loiola

Lleida, 9 de juny del 2015DM: Tanatori Jardí La Lleidatana. Camí de Montcada, s/n. Sala 8. Joan Veny posa junto a Artur Mas yMuriel Casals.

PERE FRANCESCH/ACN

El mallorquín JoanVeny, premio de lasletras catalanas

LENGUAGALARDÓN

AGENCIAS❘ BARCELONA ❘ El lingüista mallor-quín, JoanVeny, recibió ayer, enun acto en el Palau de la Músi-ca, el 47 Premi d’Honor de lesLletres Catalanes, instituido porÒmnium Cultural.Veny es con-tinuador de la obra de Joan Co-romines, de quien siempre se hadeclarado“admirador”, y el ar-tífice, junto a Lídia Pons, del“Atles Lingüístic del Domini Ca-talà”, un programa de investiga-ción sobre la lengua catalanacentrado en la diversidad dialec-tal. El jurado del premio desta-có el pasado mes de febrero la“excelencia de su obra científi-ca”, así como su “dedicaciónamorosa a la lengua catalana”.

Veny reivindicó la unidad delcatalán ante “tantas actitudeshostiles del Gobierno central”,y abogó por trabajar por que Ca-talunya se convierta en un paísnormal, libre, moderno, abiertoal mundo, fiel a sus raíces y conel catalán como lengua preferen-te en convivencia con el caste-llano y otras lenguas.

“Nuestra lengua es una, deSalses a Guardamar y de Fragaa Maó y elAlguer”, defendió alrecibir galardón –dotado con15.000 euros y entregado porÒmniumCultural– por su“com-promiso con la lengua” y la ex-celencia de su obra científica ba-sada, sobre todo, en la etimolo-gía.

Asegura que “nuestra lenga es una”

La infanta Cristina reaparece junto a los reyes❘ MADRID ❘ La infanta Cristina asistió ayer junto a FelipeVI, la reinaLetizia, don Juan Carlos y doña Sofía al funeral ortodoxo oficia-do en la Iglesia de San Jerónimo el Real por Kardam de Bulga-ria, hijo del ex primer ministro y depuesto rey Simeón de Bulga-ria y de Margarita GómezAcebo.

Muere el padre de los clicks de Playmobil

❘ BERLÍN ❘ Horst Brandstätter, inventor de los famosos muñecos deplástico clicks de Playmobil, falleció el pasado 3 de junio a los 81años de edad, según informó ayer lunes la empresa juguetera a tra-vés de un comunicado.

EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

101000

10788

Diario

210 CM² - 25%

825 €

40

España

9 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA Y ESPECTÁCULOS Ultima HoraMARTES, 9 DE JUNIO DE 2015 55

R.C.

Que no salten las alar-mas. Los taxis de Palma nohan cambiado de color. Na-da más lejos de la realidad.Son taxis con estética turcaque han servido a la pro-ducción de la miniserie Thenight manager, que protago-nizan Hugh Laurie (DoctorHouse) y Tom Hiddleston

(Los vengadores), para ubi-car la trama en Turquía.

La de ayer fue la últimajornada de filmación de es-ta serie en Palma, que aho-ra se trasladará a diferenteslocalizaciones de la Isla. Ellugar escogido fue el PalauMarch y sus inmediacio-nes, donde ya se grabarondiferentes tomas la pasadasemana, en las que pudi-

mos ver al personaje queinterpreta Hiddleston enuna violenta pelea.

La Plaça de la Drassanao la de Santa Eulàlia, asícomo otros enclaves deCiutat, como el PasseigMallorca, han servido deescenario para el rodaje deThe night manager en Ciu-tat, donde también se pudover a Antonio de la Torre.

C.DOMÈNEC ❘ BARCELONA

El lingüista Joan Veny iClar (Campos, 1932) fuehomenajeado ayer en el Pa-lau de la Música Catalanade Barcelona, donde reci-bió el 47 Premi d’Honor deles Lletres Catalanes, queotorga Òmnium Cultural yque está dotado con 15.000euros.

«Encontrar una palabranueva es algo parecido acaer del cielo un pétalo de

rosa o hacer brillar unanueva estrella en el firma-mento, soy un enamoradode las palabras», destacóVeny, al resumir una tra-yectoria de 60 años dedica-da al estudio de las pala-bras. El dialectólogo agra-deció «a mis maestros,

Antoni M. Badia Margarit,Joan Bastardas, Francesc deBorja Moll, Joan Coromi-nas y Pompeu Fabra, quehan contribuido con su sa-biduría a mi formación co-mo lingüista».

La presidenta de Òm-nium, Muriel Casals, ase-

guró que «Veny es un sabiocompleto, un intelectual enel sentido más amplio», yrecordó que «sus estudiosde dialectología demues-tran que la diversidad haceque la lengua sea más vivay atractiva»:

Casals se congratuló de

que «en las Islas puedangobernar los que hablan yaman la lengua que com-partimos». El periodistaJoaquim Maria Puyal pre-sentó el espectáculo Geo-grafia Joan Veny, un itinera-rio por el legado de estelingüista, que combina pa-

labra, música, teatro y ví-deo. Jaume Mateu, en re-presentación de la ObraCultural Balear, asistió a laceremonia y calificó a Venyde «gigante intelectual».

AtlasDoctor en Filosofía y Le-

tras por la Universitat deBarcelona, Veny dirige conLídia Pons el Atles Lingüís-tic del Domini Català, delque han aparecido los seisprimeros volúmenes.

Homenaje ● «Soy un enamorado de las palabras», expresó Veny, natural de Campos, en agradecimiento algalardón que otorga Omnium Cultural ● La ceremonia tuvo lugar en el Palau de la Música Catalana de Barcelona

Muriel Casals entrega a Joan Veny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Joan Veny, pronunciando unas palabras en el Palau de la Música Catalana.

El lingüista Joan Veny recibe el Premid’Honor de les Lletres Catalanes

Filmación ● La producción repitió ayer una jornada de rodaje en lacalle Conqueridor de Palma, donde ya estuvo la semana pasada

Palma fue Turquía por un día en elrodaje de ‘The night manager’

Algunos de los taxis que servirán para ambientar la serie en Turquía. � Foto: J.A.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

179000

23696

Diario

392 CM² - 49%

3634 €

59

España

9 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La vident de la Iluna plenaLa Laia, una metgessa barcelonina de32 anys, acaba de perdre la mare. Fentneteia del seu pis troba un capsa plena defotografies i una vella carla del tarot quela durh a investigar quins s6n els orlgensreals de la famflia i quin paper hi ha tinga~tl’ocultisme i el tarot. La protagonista esthdolguda perqu~ mai no va poder conOixerel seu pare, de qui no en sap res. A poca poc comen~;arh una investigaci6 que ladurh a anar trobant pistes i noves cartesdel tarot en diferents indrets de Barcelonacom el parc de la Ciutadella, el Liceu o elPalau de la Mfisica. La Laia descobrirh finsa quin punt els jueus i la famflia Astruc

estan implicats en la seva vida i notarh laprest~ncia angoixant d’uns ulls blaus que lasegueixen ili deixen les cartes del tarot endiferents indrets.

isabel de[ Rio, llicenciada en Filosofia,treballa corn a redactora, documentalista icorrectora per editorials, agencies literhriesi altres escfiptors. La seva pfimera novel-la,Casa de T(teres, va set publicada l’abril de2008 arab una gran acollida. El 2010 arabLa Galera i el 2012 amb Otros Mundos vapublicar La Casa del Torre6n, obra il-lustradaper Oriol Malet i Crisfina Barros amb moltbones critiques i finalista als Premis lcfineu.L’any 2013 va dirigir arab Otros Mundos 20

Relats de la Fi del M6n, una matologia ambesperit social; a m6s de publicar too Cosesque fer a Barcelona.

La vident de la Iluna plma~ab~d~o

Columna Edfcio~s.256 p~gines 18 ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOVEDADES

87000

12098

Mensual

129 CM² - 24%

1086 €

23

España

1 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA