Recull de

Premsa

31.3.2015

Dissabte la Sílvia Cóppulo, al programa que fa a Cata-lunya Ràdio, feia un debat (o com se n’hagi de dir) sobre la tragèdia de l’avió.

Hi havia un forense i un psicòleg. I ca-dascun explicava les qüestions rela-tives al seu camp. En un moment do-nat, a propòsit del tractament dels mitjans, ella explicava, per donar a en-tendre que els mitjans de la Corpora-ció han sigut curosos, que a TV3 s’ha tapat la cara dels familiars.

És d’agrair, sens dubte. És pitjor que no et tapin la cara. Però preguntem-nos una cosa, sisplau, i preguntem-nos-la ara, aquesta setmana en què els nostres amics o coneguts ja celebren funerals pels seus (“els seus”, quina manera més exacta de dir-ho) i ens en-vien a través de WhatsApp aquestes fo-tos d’ells, que ja no són aquí, plenes d’alegria i de vitalitat i de bellesa i de projectes normalíssims. Ara que a Lli-nars, que és aquí al costat, els nens se’n van de vacances i potser encara ploren.

Hi ha el llibre del mestre del perio-disme, Tom Wolfe, titulat Emboscada a Fort Bragg: l’equip d’un programa de televisió va a rodar en un barri degradat. Entrevisten nois que diuen moltes pa-raulotes. I els que editen el programa arriben a la conclusió que és molt mi-llor, molt més efectiu, tapar-los les pa-raulotes amb el famós xiulet, que no pas deixar-les. D’aquesta manera, les re-marquen, les fan presents i alhora ells queden bé. No dic, naturalment, que si-gui aquest l’objectiu de qui pixela una cara. Però sí que em pregunto: si li tapes la cara, per què el treus? Ell voldria que el traguessis? Una cosa és que el treguis en un TN per explicar, per exemple, que les famílies han arribat al poble per aju-dar en la identificació dels cossos. Pe-rò una altra cosa és que facis servir la imatge (pixelada, sí) un cop i un altre per il·lustrar un debat sobre la segure-tat dels avions, amb tres forenses, dos psicòlegs i un bomber. Posa’t al seu lloc. Ells voldrien ser el teu “material”?

TOVALLONS NEGRES

Treballar a la tele

EMPAR MOLINER

L’independentisme internacionalista

El dissabte 21 de març Liz Castro, escrip-tora i editora nord-americana que viu des de fa un temps a Catalunya, explica-va a l’ARA com va convèncer Joan Ba-ez perquè afegís una cançó als seus dos

concerts del Palau de la Música per mostrar la se-va aliança amb la causa sobiranista. La de la Liz és una bellíssima i exemplar història de compromís amb un projecte que, perquè és a favor de la lliber-tat, pot ser global. La Liz ja ens va fer un gran ser-vei amb el llibre What’s up with Catalonia? (2013), i ara hi tornarà amb Molts granets de sorra. El cas, doncs, és que Liz Castro va suggerir, amb molt bon criteri, que hi incorporés el Més lluny de Lluís Llach. Baez ja fa molts anys que té en el seu reper-tori una excepcional versió d’El rossinyol, i és en ca-talà que aquí canta clàssics de la lluita social com el I shall not be moved. Però era la primera vegada que cantava Llach i amb una intenció precisa.

EL QUE M’INTERESSA destacar, però, és el fet que Joan Baez va insistir a fer saber a Liz Castro que ella no és nacionalista i que ha desitjat un món sen-se nacions des dels 15 anys. Alhora, li va dir que tam-bé entenia “l’emoció i la raó” de la lluita catalana, i que ens felicitava pel “coratge i la passió” del nostre mo-viment. Doncs bé: jo comprenc molt bé què vol dir Jo-an Baez, i fins i tot ho comparteixo de dalt a baix. Per-què aquesta Joan Baez que no se sent nacionalista, segur que no té cap inconvenient a celebrar cada 4 de juliol l’Independence Day. I és obvi que tot i la gene-rositat que sempre ha demostrat incorporant al seu repertori cançons d’altres cultures nacionals, no se li escapa que la seva música es fonamenta principal-ment en les tradicions musicals de la nació nord-americana, de la qual ha sigut una gran ambaixadora. Tant, que jo mateix, català d’origen, m’hi sento estre-tament vinculat. Al capdavall, la meva consciència política i social, en les seves fonts musicals, és deu-tora, diguem que en un 25 per cent, de cantautors au-tòctons. Però tota la resta la dec a la Joan Baez matei-xa, a Bob Dylan, a Pete Seeger i a tants d’altres. Sen-se ells, mai no m’hauria sentit compromès com m’hi sento amb la lluita per la independència dels catalans ni per la de qualsevol altre poble. Les cançons que Liz Castro diu al seu article que van ser part fonamen-tal de la seva educació, ho van ser també de la meva. DE MANERA QUE, SÍ, té raó Joan Baez: és des d’una concepció del món globalment solidària, in-ternacionalista, que prenen tot el seu sentit les llui-tes locals per la llibertat. Perquè sense les llibertats particulars, no n’hi ha de global. I perquè, sense ins-criure-les en un desig d’universalitat, les llibertats

CÈLIA ATSET

CANTUS FIRMUS

És des d’una concepció del

món globalment solidària que

prenen tot el seu sentit les lluites

locals per la llibertat

particulars podrien tancar portes i finestres més que obrir-ne. Per això Liz Castro es pot sentir so-lidària d’una causa que també és la seva. És des d’aquesta perspectiva que, en els darrers anys, m’he fet tips d’insistir que si alguna cosa fa consistent la nostra causa per la independència és que: primer, no és de signe identitari sinó a favor de la democrà-cia, la prosperitat i la justícia social; segon, es trac-ta d’un desig d’independència molt ampli sense que li calgui ser ideològicament independentista; i ter-cer, la nostra separació de l’estat espanyol no és an-tiespanyolista sinó a favor d’una molt millor con-nexió, en pla d’igualtat, amb Espanya i, esclar, di-rectament amb el món. Voler tenir veu pròpia al món és la manera més completa de voler ser al món, no pas d’apartar-se’n. ÉS PER AIXÒ QUE, des del meu punt de vista, la plenitud de la independència de Catalunya no s’acaba amb l’obtenció d’un estat propi, sinó en la capacitat d’utilitzar-lo per incorporar la nostra nació en allò que se’n sol dir el concert de les na-cions. És a dir, en la capacitat de satisfer la nos-tra vocació inter-nacionalista.

Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OTROS

132000

14121

Diario

596 CM² - 71%

2861 €

48

España

31 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

m trobo a l’òpera (quin bon punt detrobada) l’amic Francesc Llach i em

fa a les mans els càlculs electorals se-güents: a l’últim cens electoral (2012)hi havia a Catalunya 5.257.982 electors,que, en l’actualitat, pot variar. Per obte-nir les dues terceres parts de participa-ció (que són indispensables), ha d’ha-ver-hi un mínim de 3.470.269 votants;la majoria absoluta dels independentis-tes s’obtindria, doncs, amb 1.735.136vots. Ara bé, quan la consulta del 9-N,els Sí-Sí, van ser 1.897.274. Això sí: si laparticipació puja, caldran més vots.

És bo que ho calculin i ho meditin elsqui afirmen que la majoria absoluta ésimpossible. Des de més de 600 km dedistància creuen que això de l’indepen-dentisme va ser foc d’encenalls, unaemprenyada col·lectiva que ara s’ha

calmat. És a dir, els qui no visualitzenmanifestacions creuen que som me-sells; si enarbores banderes, xiulades itot el desplegament visible patriòtic,aleshores es posen a tremolar.

L’amic Llach també em recordaque si l’independentisme guanya permajoria absoluta, l’Estat al qual pertanyCatalunya ha de començar una fasede negociació; si l’Estat no ho vol fer,la Convenció de Gènova del 1986 orde-na que el Tribunal Internacional de Jus-tícia creï una comissió que porti a ter-me el procés de separació.

Els maltractaments i els assetja-ments a què ens sotmet l’Estat, a totsels Països Catalans, afecten la llengua(amb mesures anticonstitucionals), lesfinances, l’esport, la jurisprudència, eltransport, etc. De fet, l’Estat ha reaccio-nat a l’ofensiva, perquè la realitat este-reotipada de què parteix creu que sompusil·lànimes de mena, és a dir covards,i que qualsevol amenaça, especialmentels atacs a la llengua, ens portarà denou a la nostra condició de colònia.

Mira per on, sóc dels qui creuen quel’energia de Catalunya és molt més po-tent del que imaginen els nostres ad-versaris, malgrat que circuli per sotade les elits econòmiques. Vaja, que jano som covards. Ni mesells.

E

Catalunya és molt méspotent del que imaginenels nostres adversaris

Dos milions

Ull de peix

Isabel-ClaraSimó

Escoltant una composiciómusical clàssica en disc o a laràdio, tots un dia o altre enshem trobat movent les mansi els braços com si dirigíssiml’orquestra. Si no ens veuningú, fins i tot ens hem po-sat drets i ens hem imaginatque teníem una batuta a lamà, que vestíem jaqué i cor-batí de color blanc i que l’or-questra ens obeïa. No hi hacom ser milionari per ferrealitat les fantasies: un em-presari de Barcelona que re-coneix que no sap de solfa,dijous passat es va cordar elcorbatí i l’armilla, va agafarla batuta i va dirigir l’Orques-tra del Vallès, prestigiosa for-mació, al Palau de la MúsicaCatalana, gran casa. La grancasa es va omplir de convi-dats del director ocasional.Com que era una festa priva-da no hi hauria res a dir i

nosaltres ara callaríem, peròpassa que l’empresari va vo-ler fer pública l’actuació i al-guns diaris i televisionsn’han parlat. Ditiràmbica-ment, no cal dir-ho. L’em-presari va triar per al’ocasió la seva compo-sició preferida: la Se-gona simfonia deMahler. Diu queabans de posar-s’hi l’ha escolta-da 2.174 vega-des, i afegeix:“Molts directorsde nom no han arribat atant.” També s’ha de dir ques’ha assessorat: uns direc-tors de debò, alguns de nom,li han indicat els gestos. Hevist fotografies de l’acte:l’empresari agafa de maneraplausible la batuta i acompa-nya bé la mà esquerra, peròla mirada el traeix. Molts di-rectors dirigeixen sense mi-rar la partitura però en elsulls es veu que la tenen dins.Els ulls de l’empresari direc-tor són iguals que els d’algúquan només fa veure que lle-

geix un llibre. I l’orquestra?¿Se’n va sortir perquè va se-guir els moviments del direc-tor o perquè se sabia la parti-tura de memòria? Si és elprimer supòsit, felicitats al’empresari mimètic. Si és elsegon: vol dir que la Simfòni-ca del Vallès pot prescindirdel director? Vol dir que jopodria dirigir-li una cosa deHaendel que tinc molt assa-jada davant el tocadiscos?

Jo havia sentitparlar de perso-nes que en oca-sions especialscom un casa-ment o un fune-ral encarregavena un poeta demés o menysnom i a canvi dequatre duros unepitalami o unaelegia que elsfes quedar bé ique signavenells. Els poeteshan anat en ge-neral molt es-

canyats.També ha-via sentit elcas d’aquell

senyor quesense sabermúsica ni

haver-se posat mai davant elpiano va recórrer a un pro-fessor perquè li ensenyés atocar exclusivament el Per aElisa de Beethoven. La pre-tensió va acabar amb el pro-fessor engegant l’aspirant es-cales avall. L’alumne, que no-més volia en aquest cas tocarla peça per a ell i la família,tenia poc diner per oferir, pe-rò l’orgull professional delprofessor no és descartable.

La batutaVuits i nous

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ManuelCuyàs

ANTHONY GARNER

Tal diacomavui fa...

1any

Catalunya, un 1,9% de dèficitLa Generalitat supera l’objectiuen gairebé 4 dècimes, peròrebutja parlar d’incomplimenti insisteix que el repartimentde l’esforç és injust.

10anys

Els joves llegeixen menysUn estudi revela que l’hàbitde llegir cau en picat enl’adolescència. El nombre denens de 12 anys que llegeixencada dia dobla el de 16.

20anys

Torrente Ballester irritaMalestar per unesdeclaracions de l’escriptorGonzalo Torrente Ballestersobre el dret de conquestadels papers de Salamanca.

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 31 DE MARÇ DEL 2015

LAIMATGEDEL DIA

El calvari esdesplaça allaboratoriDesprésd’investigarel copilot queva estavellarl’avió deGermanwings,ara es treballaper identificarles víctimes,amb lesmostresd’ADN. Aixòés el que fanels científicsforensesde l’Institutd’InvestigacióCriminal de laGendarmerieNationale.■ CHRISTOPHE

ENA / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

151000

14413

Diario

407 CM² - 38%

2599 €

2

España

31 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CR[TICA DE ROCK

Quin pardi!

Clem Snide i SeniorLoc i data: Petit Palau(2:/m/2m~)

DONAT PU~X

E1 cicle BandAutors al Palau vacomengar la seva edici6 d’aquestany amb una modesta respostade pflblic, de tot just mitjana en-trada. Una dada que potser pu-g~i justificar-se per la ubicaci6del concert al calendari, per6que resulta sens dubte descorat-jadora, sobretot tenint en comp-te l’inter+s objeetiu de la vetlla-da, amb un doble cartell prota-gonitzat per Clem Snide (o, elque ds el mateix,,Eef Barzelay) Senior (Miquel Angel Landete,capitost de la formaci6 Senior iel Cot Brutal). Separadamentprimer, i junts en l’estimulantround final, els dos artistes vanembastar una sessi6 brillantmalgTat tot.Va obrir foc el molt barbut Se-nior, armat amb la guitarra el+c-

verent humor, de tall politic gai-reb4 sempre. E1 valencia vatragar un recorregut que vatransitar per diverses +poquesde la banda que lidera (Amoride,Cele, la molt recentAbans...) i al-gunes versions (The Felice Bro-thers...). S61id, comunicatiu inspirat, Landete va aplanar elcami per al no menys sornegmerEel Berzelay, que va com-par~ixer amb la seva guitarraactlstica.

Enguany, l’israelih-americ~ha publicat com a Clem SnideGirls come first, disc del qualprocedeix l’espl+ndida Likelighting flashes, pega que va in-terpretar al seu pas per Barcelo-na amb un sentiment i calidesaqueen molts moments invoca-ven la mem6ria de Terry Callier.Something beatiful, Fight songmelodies i un tema nou escrit aLleida la setmana passada (Spa-nish ladies of the night) van pre-cedir un simphtic final de festa,en el qual els dos protagonistesvan encadenar Let’s explode iTots els ianquis que vull en per-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

170 CM² - 15%

4200 €

36

España

31 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Punt de Vista | 19EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE MARÇ DEL 2015

i, no és que siguem mi-llors, és que som dife-rents.” Potser que ja pa-rem de la broma, no? La

llista dels nostres defectes és intermi-nable, des de l’últim capítol d’autocen-sura al Macba fins a la comparació dePuigcorbé amb Connery, passant perles incògnites del cas Pujol o els anun-cis de Freixenet o la nova plaça majorde Viladrau. Sabem perpetrar errors ihorrors com qui més, però això ja hosabíem. El que no té cap sentit és infra-valorar-se: comptat i debatut, som mi-llors. “Ui, però no, tampoc no cal diraquestes coses.” Sí, sí que cal diraquestes coses. I, en el cas hipotèticque fos cert que no som millors, seriaun problema. Seria una vergonya.

PER COMENÇAR, EL NOSTRE HIMNE té lle-tra. I el candidat a substituir-lo, tam-bé. I també és l’himne de l’Orfeó Cata-là. Nosaltres tenim un nacionalisme(sí, he dit nacionalisme, ui, ai, oi, uix)tan inclusiu que el president Bill Clin-ton va venir a Barcelona a dir-nos queel món pot ser “catalan or taliban”.D’acord? D’acord. Nosaltres no femespanyofòbia per Twitter si morenpassatgers madrilenys en un accidentd’avió, o si passa cap desgràcia compot ser l’atemptat d’Atocha. Ni se’nspassaria pel cap. D’acord? D’acord. Isí, proposem votar, plantegem un ple-biscit, la lògica de les democràcies mo-

“Udernes. I si hem desafiat l’Estat el 9-N,ha estat sense ni un disturbi al carrer.Som la gent que fem diades com la deSant Jordi. Nosaltres. Ells no. Ells pas-segen una cabra amb militars durantla diada nacional. Tenim una densitatde genis per metre quadrat infinita-ment superior, històricament i en l’ac-tualitat. Espanya té el millor barroc,nosaltres tenim tota la resta: des delromànic i el gòtic fins a Dalí i FerranAdrià. Madrid és la immensitat d’ElPrado, nosaltres acabem d’obrir la Ca-sa Ametller i el Museu de les Culturesdel Món i un gran mecenes ha posatdos fabulosos Opissos més a l’hotel As-toria. Nosaltres tenim moderats. I ofi-ci a fer negociacions. Es parla castellàal nostre Parlament i som els primersa legislar sobre el matrimoni homose-xual, la mort digna o els toros. No somun país ultraconservador, ni retrò-grad. Fins i tot Cambó era un revolu-cionari al costat dels seus homòlegs al

Congrés. D’acord? D’acord. Nosaltreshem fet uns Jocs Olímpics, sense cafécon leche, i dues exposicions univer-sals. Tenim una capital on tothom volvenir a invertir o a viure, i que està si-tuada entre les quatre més creativesdel món després de San Francisco,Londres i Nova York. Madrid no hisurt. Hem estat modernistes, noucen-tistes, avantguardistes. Nosaltres.Ells no. D’acord? D’acord. Estem fentl’única gran catedral que avui es fa entot el món. Hem aconseguit fer enti-tats, empreses, fàbriques i infraes-tructures malgrat no tenir estat ni au-togovern. Nosaltres no hem comèscap intent de genocidi cultural. Nohem prohibit llengües. No hem prohi-bit banderes. No ens ha fet res que elnostre president es digués Alberto oJosé. No hem provocat el desig d’inde-pendència de totes les colònies del’Amèrica del Sud i Àfrica, i la indife-rència total de Portugal. Que ja té mè-rit. Nosaltres no hem parlat d’españo-lizar els alumnes. No hem construïtAVE irracionals des del punt de vistaeconòmic i social. No hem creat un es-tat artificial basat en una cort, un em-presariat del BOE i una tribuna delBernabéu. “Puertos del Estado, díga-me”. Nosaltres no hem dut Espanya ala vora del rescat econòmic i el ridículinternacional. Sí, som millors o, alme-nys, tenim el deure de ser-ho.D’acord? D’acord.

Som millors

LES DIFERÈNCIES ENTRECATALUNYA I L’ESTATESPANYOL

EscriptorJordi Cabré

Nosaltres no hem dutEspanya a la vora delrescat econòmic i elridícul internacional. Sí,som millors o, almenys,tenim el deure de ser-ho

ncara que ja ho hem oblidat, hi va ha-ver un temps en què l’economia cata-

lana, com l’economia veïna, funcionava acor què vols, fins al punt que algun políticespanyol es va creure, el pobre, que aca-baríem avançant Alemanya.

In illo tempore, una part del superàvitpúblic es va dedicar a constituir una guar-diola, també coneguda com a fons de re-serva de la Seguretat Social. La idea eraestalviar en el moment alt del cicle per po-der dedicar aquests diners a pagar pen-sions quan arribés una crisi. Com s’ha fet.La guardiola va arribar a acumular 66.815milions d’euros, però l’any passat el volumja havia baixat fins als 41.634 milions.

Això no ens hauria de preocupar gens,perquè és el que estava previst. Acumulardiners en els anys bons i gastar-los en elsanys dolents.

Però és que els diners de la guardiolano estan, per dir-ho d’alguna manera, enun compte a la vista, sinó invertits. No ensposséssim nerviosos: la llei permet queamb el fons es pugui comprar deute pú-blic de països de la zona euro. Llavors, eldeute de quins països ha comprat el regned’Espanya? El d’Alemanya? El dels PaïsosBaixos? El de França? No. Deute espanyol,només. D’això, els entesos en diuen –perdesaconsellar-ho calorosament– posartots els ous a la mateixa cistella. Perquè sicau la cistella, els ous se’n van en orris. Hiha economistes que qualifiquen aquestaconducta del govern espanyol amb insultsde claus i ferros.

Diuen que dos amics anaven cap almercat amb un carro i una gran bóta de vi.Un duia, a més, una moneda de plata a labutxaca. Li va venir set i va comprar un pe-tricó de vi al seu amic. Uns metres mésenllà, la set li va arribar al seu company.També en va comprar un petricó, amb lamoneda que havia aconseguit. Això es varepetir més cops, de manera que, en arri-bar al mercat, la bóta era buida, els dosbons jans estaven contents –això sí–, i no-més tenien una moneda a la butxaca.

I què té a veure aquest conte amb laguardiola de les pensions que gestiona Es-panya? Doncs tot, home; tot.

E

Amb els diners de laguardiola de les pensionsnomés s’ha adquirit eldeute públic espanyol

Guardiola

La columna

LluísMartínez

ELDIBUIX

Fer

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Santa Eugènia, 42. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor.Vicedirector: Carles Ribera (Política).Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Masó (Societat), Joan Ventura (Informació Cultural), Xevi Sala (Opinió, Formats Especials i coordinacióamb El Punt Avui Televisió), Ramon Roca (L’Econòmic i Informació econòmica), Miquel Riera (Presència, Tancament i Informació internacional), JoanRueda (Ciutats i Informació local), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Joan Armengol (Economia), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano (Política), Carles Sabaté (Societat), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts),Carme Torns (Documentació), Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oliveira (Barçakids), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid),Pere Gorgoll (Necrològiques), Gemma Busquets (Comunicació), Narcís Genís, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines).

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.Direcció Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències),Maria Àngels Taulats (Setmanaris), Josep Sánchez (El 9) i Carles Gri(Serveis al Lector).Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Marc Massot (Programari),Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch (Disseny).Recursos Humans: Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch.Producció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Concepció Casals.SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

80000

10253

Diario

439 CM² - 41%

2010 €

19

España

30 Marzo, 2015

ORFEO CATALA

ANAM VEI UNA CIBERDEPENDI NCIA?

Gerard _OuevedoLlicenciat en Dret

L’altm vespre, en el metro, vaig veu-re una escena que em va fer pen-sin: Eren les onze i mitja de la nit iels vagons estaven plens de joves

que probabIement venien de festa i que,de ben segur, aprofitaven els darrers mo-ments de la jornada d’aquest transportpfiblic que, en eIs dies feiners, acaba a Iesdotze el seu horari de servei. Jo vaig tro-bar un seient buit devora un bergant bar-but amb coa de cavall qui estava cons-tantment pendent del seu tel0fon mt)bil.Fins aquL res d’estrany El qu~ em va sob-tar fou que, just davant d’elI, a la bancadaoposada de places assegudes, hi haviauna jove en una actitud id~ntica. I el m~ssorprenent delcas era que tots dos esmiraven constantment l’un a I’altre isomreien o, m~s prest reien del qu~ ha-vien escrit en IIurs aparells. Participaven,tal vegada, en un joc telem~tic? S’estavenenviant whatsapps? No us ho podffla as-segurar perqu~? aquella reIaci6 cibern0ti-ca era tot un misteri que homes ells dosconeixien. Per6 eI cert ~s que s’ho passa-ven d’alIt) m~s b~ i que no van acabar deteclejar fins que, plegats, van davallar a Iaparada de la Pla~;a Espanya.

Vaig deduir que, havent finalitzat totsdos junts, a aquelles hores de la nit, eIseu trajecte en metro, devien ser patella.Una pareIIa que, durant el dia, emprariaper comunicar-se el taunt d’aplicacionsque ofereixen actualment les noves tec-noIogies. Pert) no vaig acabar d’entendreque, quan finalment es troben a la nit,conrinu’fn ben igual. La noia no s’haviaassegut en el lloc que desprOs vaig ocu-par jo, al costat del seu company, sin6 en-front d’ell, l~s cert que, avui en dia, elswhatsapps ofereixen tota una gamma

dels anomenats emoticons, que permetenenriquir els missatges amb cots, besadesi altres mostres d’afecte o de passiO. Pert)quan coincideixen fisicament Fun ambl’altre, per molt que sigui en un transportpanic, no poden, pens, substituir aques-tes icones per paraules tendres, caricieso algun pet6 de veritat? Segurament no,peI qu~ es veu.

Aquell vespre, jo venia d’escoltar unconcert al Palau de la Mfisica. Havia ten-gut un dia mogut, fins i tot estressant,pert) el fet de submergir-me en les melo-

dies de Tchaikovski m’havia relaxat. Encomengar l’espectacle, havia apagat elmeu mr)Oil, com indiquen les normesque pots Ilegir en el moment de comprarles entrades. Pert) vaig poder veure corn,unes files davant meu, una altra jovemantenia eI seu teIOfon en silenci pert)obert i no Ii treia els ulls del damunt. Qu~estaria fent? Potser trametia a algti lessensacions que les notes del concerthombre I per a piano i orquestra delcompositor rus li anaven produint, o sen-zillament jugava? Ens trobam, idt), da-rant d’un nou tipus de comunicaci6 en-tre individus o b6 hem passat de la ’teIe-addicci6’ de finals deI segle passat a una’ciberdepend~ncia’ prt)pia d’aquesta no-va centfiria?

~ LES NOVES TECNOLOGIES i les ano-menades xarxes (o ’xerxes"?) socials per-

meten, en alguns casos, una informaci6nags immediata que la que emeten elsmateixos mitjans de comunicaci6 tradi-cionals. Ho hem pogut comprovar, re-centment, amb motiu del trS.gic accidentaerials Alps francesos. I vull excloured’act), evidentment, alguns tuits desagra-dables, de mal gust, que sembraven l’odi ique sembla que seran objecte de perse-cuci6 judicial. Fins i tot en l’~mbit de Fen-senyamenr, hi ha professionals que sonpartidaris de l’fis dels mObils a cIasse,com passava fins ara amb els ordinadors,

amb finalitats puramentpedagt)giques. Vaig sentirun debar radiofOnic sobreaquesta qfiesti6, en el queuna professora d’universi-tat es lamentava de que,quan ella explica el temacorresponenr a l’aula, hiha algun alumne que juga

l :-~.- amb el seu telOfon. UncoHega liva respondre:~6i juga mentre expli-ques, per aIguna cosa deu

¯ ¢" ACO EM VA RECORDAR un cursd’lnformMica per a empleats pfiblics alquaI vaig assistir, fa anys, a Tarragona.Mentre la major part de nosaltres in-tent~vem seguir les instruccions del pro-fessor per endinsar-nos en aquest noumOn tan complexe corn era Ilavors eld’intemet i els cormus electrt)nics, uncompany aprofitava per xatejar amb elsseus amics. O aquella sessi6 deI CongrOsde Diputats en qu6 la presidenta en fun-cions, Celia Villalobos, jugava al candycrush en tost de seguir Ies intervencionsdels diferents oradors. Aquest fet foumolt criticat i el seu partit, el PP, lava de-fensar tot assegurant: ~Mientras escuche,puede hacer lo que quieting. Mireu, cornIa jove del Palan. Per6 una cosa 6s la mfi-sica de Tchaikovsld i una altra de ben di-ferent els discursos de sus sefiorfas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

31000

4378

Diario

394 CM² - 41%

1011 €

15

España

30 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

"El Palau va ser una font

de resist ncia important"El Palau de la MOsica, just despr6s de I’afer Millet, va delegar en ella la responsabilitatde tornar a aixecar la instituci6. L’any 1965 estudiava econ6miques i s’acabava de casar

JGUILLEM VIDAL

¯ Mariona Carulla ha comandat el Palaude la Mtisica dhnqg que, ara far/~ sis anys,es va destapar el saqueig de F$1ix Millet.Reelegida, l’estiu passat, coma presidentade la instituci6, Carulla ens at~n al seudespatx amb un exemplar de Pres~ncia a

Aixi que 6s lectora de Pres6ncia...Si, 6s dar. Em vaig subscriure al diari Avuiquan va sortir i, ara, ho sdc d’E1 PuntAvui. No em desprenc mai dun suple-ment dominical sense hayer-hi fet abans

una ullada, encara que no ho pugui fer elmateix diumenge i ho hagi de fer durant lasetmana.

Qu6 6s el primer que li ve al cap quartpensa en I’any 1965, any de la fundaci~de Pres~ncia?l~s l’any que em vaig casar. Tenia 21 anys ifeia el quart curs d~conbmiques a la Uni-versitat de Barcelona. Vaig viure de prop elmoviment estudiantil, queen aquellstemps estava forqa polititzat i anava moltunit contra Franco. Quan, l’any segfient,vaig acabar la carrera, ja tenia una criaturai, als trenta, ja en tenia quatre. Els costumssocials han canviat molt...

Ja havia trepitjat el Palau, I’any 1965?Si, i tant. Hi an~vem molt, no tinicament aactes musicals sin6 a esdeveniments culturals de tota mena. E1 meu pare [l’empre-sari i mecenes Lluis Carulla, desenvolupa-dor dels cubs de brou concentrat de Galli-na Blanca i ac6rrim dinamitzador de lallengua i la cultura catalanes] n’havia for-mat part de la junta als anys seixanta i ensn’havia fet socis a tots. Era una persona aquires li feia mandra. Es va proposar, l’any1963, aqul al Palau de la Mflsica, passar de2.000 a 8.000 socis, i en va aconseguir m4sde 10.000.

Quin paper hi va jugar, el Palau de la~ M~sica, en aquells acys de resist~ncia

cultural?Hi havia molta repressi6. E1 Palau era elPalacio de la M~isica. Als socis no se’ls po-dia cobrar quota i els cantaires tenien pro-hibit assajar. Estava paralitzat, era molt dificil fer-hi coses, per6 va ser una font deresistbncia important. Va fer honor a la se-va traject6ria.

Recorda algun moment d’especial emo-ci6, al Palau d’aquells anys?

Per qiiestid d’edat vaig viure intensamentla Nova Canq6. Recordo la primera vega-da que hi va actuar Raimon, a qui )a co-neixia perqu~ l’haviem dut a la Universitatquan feia tercer, t~s el primer, de totsaquells cantautors, que es va atrevir a ferun recital en solitari, i d’aqui neix l~xpres-si6 fer un Palau. El Palau de la Mtisica, pera totes aquestes veus de la Nova Canq6, vaser una caixa de ressonkncia molt significativa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

67000

42768

Semanal

960 CM² - 120%

4800 €

28-29

España

29 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Quin paper hi ha de jugar el Palau, enaquesta nova Catalunya que s’intentaconstrgir?Divulgar la mflsica i, especialment, el cantcoral. No hem de perdre el nord: aquesta6s la nostra missi6 principal. Ca1, per6, am6s, que tinguem ben present la fidelitatals nostres recuperats valors fundacionals:excel.lbncia, participaci6, compromls so-cial i educatiu, i catalanitat.

BIO6BAFIA

I~any 2009 en va ser escollida presiden-ta. Ho havia de ser per pocs mesos i jafa sis anys...Quan t’estimes una cosa, hi poses il.lusi6,tens un bon equip al darrere i veus que, alPalau de la Mflsica~ se l’ha canviat corn sel’ha canviat, et permets comen~ar a pensaren cities. Volia acabar coses que havia co-menqat.

Creu que s’ha refet la consideraci6 quees t6 del Palau de la MGsica, gaireb6sis anys despr~s del cas Millet?El que em diu la gent i surt publicat a lapremsa em fa pensar que sl. A1 Palau, mal-grat el que va passar, s’hi han let en la seva

Mariona Carulla, de menuda.

Amb cotxe, i cordill,un estiu a Premi ¯ =Tenia un germb molt aficionatals cotxes, i en tenia un munt i detotes mides. M’agradava agafar-neun i, ben agafada d’un cordill, pas-sejar-me per Premib, on anbvem aestluejar. Aquesta fotografia 6sd’aleshores, de I’any 1948 o 1949.Lava fer el meu pare amb una cb-mera Leica. Ell era un gran aficie-nat a la fotografia i, tot el que feia,ho tenia sempre molt ben ordenati classificat."

histbria coses flniques i molt importants,per la qual cosa la gent continua conside-rant-lo un dels grans simbols del pais. Vaset clau, aleshores, actuar amb rapidesa idonar total suport als cors, que eren elsque m6s havien patit.

"El meu pare eraalgt a res lifeia mandra"Continua anant-hi en familia, al Palaude la Mbsica?Si, tinc deu n6ts i, pel concert de Sant Esteve, sovint necessitem seients extres, m~senllfi de les dues llotges que ja tenim. Alsm6s petits, a m~s, els porto ales progra-macions familiars i, alguns, al mateix espectade, ja hi ban anat dues o tres vega-des...

D’Agr01imenal PalauMariona Carulla iFont (Barcelona,1944), Ilicenciadaen ci~ncies eco-nbmiques, t6 unaIlarga trajectbriavinculada al hbl-ding familiar:Agrolimen, I’ori-gen del qual esremunta a quanel seu pare, I’any1937, va crearGallina Blanca.L’estiu passat vaser reelegida pre-sidenta del Palau.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

67000

42768

Semanal

960 CM² - 120%

4800 €

28-29

España

29 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA