Núm. 65 (febrer 2019)

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia

Redacció i edicióNúria Clua GarciaServei d’Arqueologia iPaleontologia

D.L.: B 24659-2015ISSN 2462-3350

Els continguts d’aquestapublicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 de Creative Commons. Se’npermet la còpia, la distribució i la comunicaciópública, sempre que se’n citila font.

Altres butlletins bibliogràficsdel Departament de Cultura

Aquest recull bibliogràfic, que s’elabora des del Servei d’Arqueologiai Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, té una periodicitat mensual i és el resultatdel buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es rebenal Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei, així com de diversespublicacions digitals.

Es tracta d’un recull especialitzat en Arqueologia i Paleontologia que vol ser útil a tots els professionals i especialistes en el tema per tal que estiguin informats de les darreres novetats que es publiquen i arriben al Servei.

El recull, que està classificat alfabèticament per temes, segueix el mateix criteri que s’estableix al blog de la Tribuna d’Arqueologia, respectant les mateixes entrades de continguts per tema i contingutsper cronologia.

S’inclouen documents en diferents formats: monografies, articles de revista, actes de congressos, estudis, recursos electrònics, etc.

En alguns casos també s’inclouen enllaços considerats d’interès i relacionats amb el document citat, en especial quan aquest es trobadisponible en format electrònic.

PRESENTACIÓ Sumari

Contactar

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Servei d’Arqueologia i PaleontologiaGeneralitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Direcció General del Patrimoni CulturalPortaferrissa, 1 (Palau Moja)08002 BarcelonaTel.: 93 316 27 40 (ext. 14411)

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437

Sumari

Reculls bibliogràfics anteriors

Catàleg de la Biblioteca delPatrimoni Cultural

Biblioteca central del Departamentde Cultura

Biblioteca de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Centre de Documentació de Política Lingüística

Biblioteca de la Filmoteca deCatalunya

Destaquem

SumariServei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

5

4

7

6

9

8

12

10

30

13

34

31

36

35

38

37

47

39

Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus

Las inscripciones monumentales del Anfiteatro de Tarraco

ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL

ARQUEOLOGIA MILITAR

ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA

ART RUPESTRE

ASSENTAMENTS PREHISTÒRICS

ASSENTAMENTS RURALS I VIL·LES

ASSENTAMENTS URBANS

CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ

ESTUDIS

EXCAVACIONS FORA DE CATALUNYA

FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS

GESTIÓ DEL PATRIMONI

LLOCS DE CULTE

MEDIEVAL

MODERN

MÓN FUNERARI

NEOLÍTIC-BRONZE

PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC

ROMA I ANTIGUITAT TARDANA 48

4

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra

GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica

MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.

Accés lliure

New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “GarumShop” at Pompeii (I.12.8)

RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.

Accés lliure

ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL

5

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)

MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).

Consulta Biblioteca

ARQUEOLOGIAMILITAR

6

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La evolución conceptual de la arqueología subacuática

NIETO, Xavier (2019). “La evolución conceptual de la arqueología subacuática”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 7-29.

Accés lliure

ARQUEOLOGIASUBAQUÀTICA

7

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

El conjunto de grabados rupestres de la región de El Arenoso-El Sásabe (Sonora, México). Contextualización tipológica y cronocultural

MENÉNDEZ IGLESIAS, Beatriz (2018). El conjunto de grabados rupestres de la región de El Arenoso-El Sásabe (Sonora, México). Contextualización tipológica y cronocultural. Director: VIÑAS VALLVERDÚ, Ramon [Tesi doctoral en línia]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament d’Història i Història de l’Art.

Accés lliure

ART RUPESTRE

8

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017

CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28

FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 131-142. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site

GUILAINE, Jean; MARTZLUFF, Michel (2018). “Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 123-129. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares

PRATS, Georgina (2018). “Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 143-158. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ASSENTAMENTSPREHISTÒRICS

9

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017

FONT I SEGURA, Xavier (2019). “Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 134-146. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES

10

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio

BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco

COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.

Accés lliure

Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció

MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).

Consulta Biblioteca

ASSENTAMENTSURBANS

11

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V

MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia

PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.

Accés lliure

Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina

RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ASSENTAMENTSURBANS

12

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament

GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció

MIRET I MESTRE, Magí; FOLCH I SOLER, Joaquim (2019). “El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 183-192. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

MOTA FREIXAS, Bet [et al.] (2019). “Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 44-50. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ

13

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine

ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.

Accés lliure

Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)

ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.

Consulta Biblioteca

Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco

ALFÖLDY, Géza (2012). Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 2).

Consulta Biblioteca

Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica

ANTOLÍN, Ferran (2018). “Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 205-215. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

14

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova

ANTOLINOS MARÍN, Juan Antonio; NOGUERA CELDRÁN, José Miguel; SOLER HUERTAS, Begoña (2018). “La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 37-48. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur

BANGO TORVISO, Isidro G. (2018). “La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 283-318. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio

BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Ferran II i la Corona d’Aragó

BELENGUER I CEBRIÀ, Ernest (ed.) (2018). Ferran II i la Corona d’Aragó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; CVIII).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

15

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Carrières antiques méditerranéennes. Élaboration d’une recherche: le cas de Nîmes

BESSAC, Jean-Claude (2018). “Carrières antiques méditerranéennes. Élaboration d’une recherche: le cas de Nîmes”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 9-21. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós

BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.

Consulta Biblioteca

L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)

BLONDEAU, Céline (2018). “L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 121-134. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)

BROTÓNS YAGÜE, Francisco; RAMALLO ASENSIO, Sebastián F. (2018). “Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 81-94. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

16

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Paleoambiente paleobotánico

BURJACHS, Francesc; YLL, Errikarta-Imanol (2018). “Paleoambiente paleobotánico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 113-120. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)

CALVO TRÍAS, Manuel; GARCÍA ROSSELLÓ, Jaume (2019). “Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 55-83.

Accés lliure

Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats

CÁMARA MANZANEDA, Javier [et al.] (2017-2018). “Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 43-66.

Consulta Biblioteca

La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017

CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica

CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.

Accés lliure

ESTUDIS

17

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer

CHAPA, Teresa; BELÉN, María; GARCÍA CARDIEL, Jorge (2018). “De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 137-148. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Les balmes obrades de Mura

CORTÉS ELÍA, María del Agua; CANALS PALAU, Josep (2019). “Les balmes obrades de Mura”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 147-158. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Elche (Alicante): des pierres et des chemins. Une démarche multi-scalaire pour comprendre l’organisation et la structure des carrières d’El Ferriol

COSTA, Laurent; MORATALLA, Jesús; ROUILLARD, Pierre (2018). “Elche (Alicante): des pierres et des chemins. Une démarche multi-scalaire pour comprendre l’organisation et la structure des carrières d’El Ferriol”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 25-36. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco

COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.

Accés lliure

ESTUDIS

18

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica

FERNÁNDEZ MORENO, José Javier [et al.] (Julio-diciembre 2018). “Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 65-92.

Accés lliure

Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina…

FERNÁNDEZ RUIZ, Joaquín [et al.] (2017-2018). “Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 7-21.

Consulta Biblioteca

L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)

FERRER I JANÉ, Joan; CODINA, Ferran; PRADO, Gabriel de (2017-2018). “L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 135-154.

Consulta Biblioteca

Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar

FERRER I JANÉ, Joan; MEDINA, Esther (2017-2018). “Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 119-133.

Consulta Biblioteca

Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud

FÍGULS, Alfons [et al.] (2018). “Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 291-325. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

19

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament

GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita

GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; CLEMENTE CONTE, Ignacio (2018). “Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 63-75. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro

GIBAJA, Juan F.; TERRADAS, Xavier; REMOLINS, Gerard (2018). “Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 255-263. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

20

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra

GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación

GOMES, Francisco B. (2019). “Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 85-107.

Accés lliure

Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès

GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Ricardo [et al.] (2018). “Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 173-184. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon

GUILAINE, Jean; MANEN, Claire; MARTZLUFF, Michel (2018). “Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 77-90. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo

GUTIÉRREZ GARCIA-M, Anna; LÓPEZ VILAR, Jordi (2018). “La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 67-79. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

21

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule

HEIJMANS, Marc (2018). “La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 55-77. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica

HIDALGO PRIETO, Rafael (2018). “Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 21-54. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano

JOVER MAESTRE, Francisco Javier; MARTÍNEZ MONLEÓN, Sergio; LÓPEZ PADILLA, Juan Antonio (Julio-diciembre 2018). “Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 93-117.

Accés lliure

Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas

JUAN NAVARRO, Empar [et al.] (2018). “Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 261-281. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

22

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica

MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.

Accés lliure

Ganaderos neolíticos en el Pirineo

MARTÍN RODRÍGUEZ, Patricia; MOZOTA, Millán (2018). “Ganaderos neolíticos en el Pirineo”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 225-233. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció

MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).

Consulta Biblioteca

Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos

MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).

Consulta Biblioteca

Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations

MARTZLUFF, Michel; GUILAINE, Jean; MAZZUCCO, Niccolò (2018). “Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 241-254. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

23

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)

MASCLANS, Alba; REMOLINS, Gerard (2018). “La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 271-290. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V

MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida

MATEOS CRUZ, Pedro (ed.) (2018). La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. (Anejos de Archivo Español de Arqueología; LXXXVI).

Consulta Biblioteca

Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local

MAYER I OLIVÉ, Marc (2019). “Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 109-122.

Accés lliure

ESTUDIS

24

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)

MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).

Consulta Biblioteca

La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular

MÉNDEZ QUINTAS, Eduardo [et al.] (Julio-diciembre 2018). “La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 3-34.

Accés lliure

The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker

MORILLO LEÓN, José Miguel; PAU, Claudia; GUILAINE, Jean (Julio-diciembre 2018). “The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 35-63.

Accés lliure

Els ornaments documentats en els contextos funeraris

OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda

OLMO-ENCISO, Lauro (2018). “Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 237-259. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

25

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La ceràmica neolítica a Andorra

OMS, F. Xavier (2018). “La ceràmica neolítica a Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 335-343. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC

OMS, F. Xavier; MARTÍN, Araceli (2018). “Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 37-62. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra

OMS, F. Xavier [et al.] (2018). “Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 91-100. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Un escarabeo egipcio procedente de Mallorca

PADRÓ, Josep (2019). “Un escarabeo egipcio procedente de Mallorca”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 171-175.

Accés lliure

La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral

PASCUAL, Iris [et al.] (2017-2018). “La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 23-41.

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

26

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

L’étude des carrières: une approche nécessairement pluridisciplinaire: L’exemple des carrières de La Couronne (Martigues, Bouches-d-Rhône)

PEDINI, Cecilia (2018). “L’étude des carrières: une approche nécessairement pluridisciplinaire: L’exemple des carrières de La Couronne (Martigues, Bouches-d-Rhône)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 109-119. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia

PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.

Accés lliure

El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra

PIQUÉ, Raquel (2018). “El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 217-224. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano

PIZZO, Antonio [et al.] (2018). “Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 149-160. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

27

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina

RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “GarumShop” at Pompeii (I.12.8)

RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garumelaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.

Accés lliure

L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació

RODRÍGUEZ DANÉS, Jordi (2018). L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació. Director: CORTADELLA, Jordi [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.

Accés lliure

El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico

ROJO-GUERRA, Manuel A.; GARCÍA-MARTÍNEZ DE LAGRÁN, Íñigo; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, Penélope (2018). “El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 17-35. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

28

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana

ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado

SALIDO DOMÍNGUEZ, Javier; MADARIAGA GARCÍA, Belén (2019). “Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 149-169.

Accés lliure

Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder

SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 11-20. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta

SUBIRÀ, M. Eulàlia; FONTANALS-COLL, Maria; LÓPEZ-ONAINDIA, Diego (2018). “La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 235-237. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

29

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Análisis formal de las evidencias de explotación antigua en la Loma de los Castillejos de Almadén de la Plata (Sevilla)

TAYLOR, Ruth (2018). “Análisis formal de las evidencias de explotación antigua en la Loma de los Castillejos de Almadén de la Plata (Sevilla)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 95-107. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català

TRAVÉ ALLEPUZ, Esther (2018). La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, 15ª edició.

Consulta Biblioteca

Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra

TURU, Valentí (2018). “Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 103-112. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni)

VILA MOREIRAS, Sílvia (2018). L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni). Directores: ALONSO, Natàlia; PIQUÉ I HUERTA, Raquel [Tesi doctoral en línia]. Lleida: Universitat de Lleida. Departament d’Història.

Accés lliure

Les carrières antiques de marbre à Thasos. Des vestiges à la notion d’écosystème

WURCH-KOZELJ, Manuela (2018). “Les carrières antiques de marbre à Thasos. Des vestiges à la notion d’écosystème”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 49-63. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

30

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica

GIL ABAD, Dona (coord.) (2018). Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura y Política Lingüística. Dirección de Patrimonio Cultural.

Consulta Biblioteca

La evolución conceptual de la arqueología subacuática

NIETO, Xavier (2019). “La evolución conceptual de la arqueología subacuática”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 7-29.

Accés lliure

EXCAVACIONSFORA DE CATALUNYA

31

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la…

ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.

Consulta Biblioteca

Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós

BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.

Consulta Biblioteca

Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)

CALVO TRÍAS, Manuel; GARCÍA ROSSELLÓ, Jaume (2019). “Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 55-83.

Accés lliure

Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica

CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.

Accés lliure

De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer

CHAPA, Teresa; BELÉN, María; GARCÍA CARDIEL, Jorge (2018). “De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 137-148. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS

32

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)

FERRER I JANÉ, Joan; CODINA, Ferran; PRADO, Gabriel de (2017-2018). “L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 135-154.

Consulta Biblioteca

Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar

FERRER I JANÉ, Joan; MEDINA, Esther (2017-2018). “Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 119-133.

Consulta Biblioteca

Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación

GOMES, Francisco B. (2019). “Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 85-107.

Accés lliure

Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)

MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).

Consulta Biblioteca

La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana

ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS

33

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni)

VILA MOREIRAS, Sílvia (2018). L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni). Directores: ALONSO, Natàlia; PIQUÉ I HUERTA, Raquel [Tesi doctoral en línia]. Lleida: Universitat de Lleida. Departament d’Història.

Accés lliure

FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS

34

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Els mapes de patrimoni cultural. Una eina per al coneixement i la gestió del patrimoni local

CORTÉS ELÍA, María del Agua (2019). “Els mapes de patrimoni cultural. Una eina per al coneixement i la gestió del patrimoni local”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 172-182. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica

GIL ABAD, Dona (coord.) (2018). Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura y Política Lingüística. Dirección de Patrimonio Cultural.

Consulta Biblioteca

El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció

MIRET I MESTRE, Magí; FOLCH I SOLER, Joaquim (2019). “El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 183-192. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

MOTA FREIXAS, Bet [et al.] (2019). “Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 44-50. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt

MIÑO, Àngel (2019). “Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 12-23. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

GESTIÓ DELPATRIMONI

35

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”

ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.

Accés lliure

Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio

BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt

MIÑO, Àngel (2019). “Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 12-23. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

LLOCS DE CULTE

36

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine

ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.

Accés lliure

Ferran II i la Corona d’Aragó

BELENGUER I CEBRIÀ, Ernest (ed.) (2018). Ferran II i la Corona d’Aragó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; CVIII).

Consulta Biblioteca

L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)

BLONDEAU, Céline (2018). “L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 121-134. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017

FONT I SEGURA, Xavier (2019). “Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 134-146. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català

TRAVÉ ALLEPUZ, Esther (2018). La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, 15ª edició.

Consulta Biblioteca

MEDIEVAL

37

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita

GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

MODERN

38

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La Tomba de Segudet (Ordino)

FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “La Tomba de Segudet (Ordino)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 197-202. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos

MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).

Consulta Biblioteca

Els ornaments documentats en els contextos funeraris

OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Les sepultures de la Feixa del Moro

REMOLINS, Gerard [et al.] (2018). “Les sepultures de la Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 185-195. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

MÓN FUNERARI

39

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)

ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.

Consulta Biblioteca

Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica

ANTOLÍN, Ferran (2018). “Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 205-215. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós

BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.

Consulta Biblioteca

Paleoambiente paleobotánico

BURJACHS, Francesc; YLL, Errikarta-Imanol (2018). “Paleoambiente paleobotánico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 113-120. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

40

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats

CÁMARA MANZANEDA, Javier [et al.] (2017-2018). “Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 43-66.

Consulta Biblioteca

La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017

CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).

Accés lliure

Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica

CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.

Accés lliure

Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica

FERNÁNDEZ MORENO, José Javier [et al.] (Julio-diciembre 2018). “Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 65-92.

Accés lliure

Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)

FERNÁNDEZ RUIZ, Joaquín [et al.] (2017-2018). “Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 7-21.

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

41

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud

FÍGULS, Alfons [et al.] (2018). “Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 291-325. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28

FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 131-142. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

La Tomba de Segudet (Ordino)

FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “La Tomba de Segudet (Ordino)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 197-202. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament

GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; CLEMENTE CONTE, Ignacio (2018). “Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 63-75. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

42

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro

GIBAJA, Juan F.; TERRADAS, Xavier; REMOLINS, Gerard (2018). “Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 255-263. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra

GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon

GUILAINE, Jean; MANEN, Claire; MARTZLUFF, Michel (2018). “Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 77-90. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site

GUILAINE, Jean; MARTZLUFF, Michel (2018). “Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 123-129. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano

JOVER MAESTRE, Francisco Javier; MARTÍNEZ MONLEÓN, Sergio; LÓPEZ PADILLA, Juan Antonio (Julio-diciembre 2018). “Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 93-117.

Accés lliure

NEOLÍTIC-BRONZE

43

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica

MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.

Accés lliure

Ganaderos neolíticos en el Pirineo

MARTÍN RODRÍGUEZ, Patricia; MOZOTA, Millán (2018). “Ganaderos neolíticos en el Pirineo”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 225-233. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos

MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).

Consulta Biblioteca

Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations

MARTZLUFF, Michel; GUILAINE, Jean; MAZZUCCO, Niccolò (2018). “Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 241-254. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)

MASCLANS, Alba; REMOLINS, Gerard (2018). “La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 271-290. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

44

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker

MORILLO LEÓN, José Miguel; PAU, Claudia; GUILAINE, Jean (Julio-diciembre 2018). “The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 35-63.

Accés lliure

Els ornaments documentats en els contextos funeraris

OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

La ceràmica neolítica a Andorra

OMS, F. Xavier (2018). “La ceràmica neolítica a Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 335-343. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC

OMS, F. Xavier; MARTÍN, Araceli (2018). “Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 37-62. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra

OMS, F. Xavier [et al.] (2018). “Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 91-100. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

45

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral

PASCUAL, Iris [et al.] (2017-2018). “La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 23-41.

Consulta Biblioteca

El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra

PIQUÉ, Raquel (2018). “El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 217-224. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares

PRATS, Georgina (2018). “Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 143-158. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Les sepultures de la Feixa del Moro

REMOLINS, Gerard [et al.] (2018). “Les sepultures de la Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 185-195. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico

ROJO-GUERRA, Manuel A.; GARCÍA-MARTÍNEZ DE LAGRÁN, Íñigo; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, Penélope (2018). “El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 17-35. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

46

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta

SUBIRÀ, M. Eulàlia; FONTANALS-COLL, Maria; LÓPEZ-ONAINDIA, Diego (2018). “La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 235-237. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra

TURU, Valentí (2018). “Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 103-112. (Monografies del MAC; 2).

Consulta Biblioteca

NEOLÍTIC-BRONZE

47

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular

MÉNDEZ QUINTAS, Eduardo [et al.] (Julio-diciembre 2018). “La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 3-34.

Accés lliure

PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC

48

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine

ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.

Accés lliure

Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco

ALFÖLDY, Géza (2012). Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 2).

Consulta Biblioteca

La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova

ANTOLINOS MARÍN, Juan Antonio; NOGUERA CELDRÁN, José Miguel; SOLER HUERTAS, Begoña (2018). “La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 37-48. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur

BANGO TORVISO, Isidro G. (2018). “La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 283-318. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

49

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio

BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)

BROTÓNS YAGÜE, Francisco; RAMALLO ASENSIO, Sebastián F. (2018). “Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 81-94. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco

COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.

Accés lliure

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

50

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita

GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès

GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Ricardo [et al.] (2018). “Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 173-184. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo

GUTIÉRREZ GARCIA-M, Anna; LÓPEZ VILAR, Jordi (2018). “La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 67-79. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule

HEIJMANS, Marc (2018). “La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 55-77. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

51

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica

HIDALGO PRIETO, Rafael (2018). “Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 21-54. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas

JUAN NAVARRO, Empar [et al.] (2018). “Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 261-281. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció

MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).

Consulta Biblioteca

De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V

MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

52

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida

MATEOS CRUZ, Pedro (ed.) (2018). La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. (Anejos de Archivo Español de Arqueología; LXXXVI).

Consulta Biblioteca

Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local

MAYER I OLIVÉ, Marc (2019). “Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 109-122.

Accés lliure

Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)

MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).

Consulta Biblioteca

Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda

OLMO-ENCISO, Lauro (2018). “Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 237-259. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia

PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.

Accés lliure

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

53

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano

PIZZO, Antonio [et al.] (2018). “Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 149-160. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina

RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)

RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.

Accés lliure

L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació

RODRÍGUEZ DANÉS, Jordi (2018). L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació. Director: CORTADELLA, Jordi [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.

Accés lliure

ROMA I ANTIGUITATTARDANA

54

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficFebrer 2019

Sumari

La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana

ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación).Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).

Consulta Biblioteca

Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado

SALIDO DOMÍNGUEZ, Javier; MADARIAGA GARCÍA, Belén (2019). “Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 149-169.

Accés lliure

Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder

SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 11-20. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).

Consulta Biblioteca

ROMA I ANTIGUITATTARDANA