VISIONS DrsquoAVENIR

CATALAgrave (2011-2012)

RECULL DE POEMES

laquo El moacuten sembla girar com gira un ocell mort

dins aquest cel drsquoabril verd com una finestra

posada entre el triangle de la serra i dels plans

que espera pacient oberta als endemansraquo

Jordi Pere Cerdagrave Cerdaneses

Alumnes de les classes de les escoles dels collegis i dels liceus

ACADEgraveMIA DE MONTPELLER 1

GUANYADORS

MATERNALS I CP

Franck-Aimeacute 6 anys GS Escola maternal Joan Amade Perpinyagrave classe bilinguumle Mencioacute especial CP bilinguumle Escola J Prevert Cabestany

PRIMAgraveRIES

Baptiste JUBAULT i Oceacuteane PARMENTIER (ex-aequo) CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr

Cassandra AUDAT CE1CE2 bilinguumle escola Joan Clerc Prada Judit BONET-CAILLIS CM2 bilinguumle Escola drsquoAlembert 2 Perpinyagrave

Emile Barnier Brune de Guardia Lara Paregraves CM1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany Mencions especials (escola que ha participat meacutes) Benjamin Marven Lauren CM2 bilinguumle Escola J Prevert Cabestany

Joan Alicia Jason CE2 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany CE1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany COL∙LEGIS

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet de Rosselloacute Mencioacute especial Marine FOXONET 6deg5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

LICEUS

Janis FONS Aurora GUILLEM alumnes de Primera Liceu Aragoacute Perpinyagrave Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu A Maillol Perpinyagrave Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Goewin CAILHETON Liceu D de Severac Ceret Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

CLASSES MATERNALS I CP

Quegrave cal Per fer poemes ens cal moltes idees Per tenir moltes idees Ens cal una capsa magravegica Per fer una capsa magravegica Ens cal cartroacute Per fer cartroacute Ens cal joguets Per fer joguets Ens cal un infant Per fer un infant Ens cal un papagrave i una mamagrave Per fer un papagrave i una mamagrave Ens cal avis Per fer avis Ens cal un inventor Per tenir un inventor Ens cal poemes Franck-Aimeacute 6 anys GS Escola maternal Joan Amade bilinguumle (Poema escrit a partir de la versioacute catalana de ldquoIl fautGianni Rodari)

2

Amade Perpinyagrave classe (Poema escrit a partir de la versioacute catalana de ldquoIl faut une fleurrdquo de

Drsquoara endavant

Si el moacuten fos meu voldria una casa amb caramels A mi mrsquoagradaria un moacuten sense deures per fer i sense escola

Si el moacuten fos meu com que tinc por la nit voldria un moacuten sense nits i nomeacutes dies

Si el moacuten fos meu voldria un moacuten ple de flors flors de mil colors Un moacuten que sigui multicolor

El nostre moacuten

Treballs col∙lectius (fora concurs)

dem (arcaisme) = donem uacuteltim vers extret drsquoun poema de Joan Maragall (LrsquoEmpordagrave)

Si el moacuten fos meu Voldria un moacuten on tothom tindria aigua i menjar i tambeacute un regal cada dia

Si el moacuten fos meu que no faci fred lrsquohivern Un moacuten on tothom srsquoestimaria i els homes serien de tots colors CP bilinguumle Escola J Prevert Cabestany 3

CLASSES PRIMAgraveRIES Metagravefores drsquoesperanccedila Lrsquoescorpit eacutes un gran caccedilaire drsquoinsectes les seves armes soacutenhellip la cua que llanccedila el veriacute i amb les pinces mata (B Jubault) Perograve la papallona vestida de Fulles de seda vola dins Lrsquoherba i lrsquoescorpit ja no la pot matar (O Parmentier)

Baptiste Jubault i Oceacuteane Parmentier CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr Ocell de primavera el gaig un cor marroacute que bat dins el jardiacute verd les flors roses creixen amor destacioacute amor de gaig vola amb les ales ratllades a dalt dels prats Petit ocell que canta per lestacioacute damor fa un niu dins la natura Totes les primaveres el gaig vola dins el cel blau i sobre el sol Ocell de primavera el gaig magraden els teus colors magrada la teva llibertat

Cassandra AUDAT Classe bilinguumle CE1CE2 escola Jean Clerc Prada (classe les acagravecies) Poesia drsquoavenir construiumlda amb el passat relectures de JordPere Cerdagrave fetes pels alumnes

4

CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr

escola Jean Clerc Prada (classe relectures de Jordi

El dia que serem adultshellip

Quan sereacute gran Tindreacute un cotxe volant

Quan sereacute una dona No parareacute ni una estona

Quan tindreacute vint-i-cinc anys Treballareacute tot lrsquoany

Anireacute al planeta groc Per mi seragrave com un joc

Fabricareacute un robot intelligent Per impressionar la gent

Perograve no ho seacute si seragrave veritat Quan mirareacute el meu passat

Judit BONET-CAILLIS CM2 bilinguumleEscola drsquoAlembert 2 Perpinyagrave

Un futur il∙luminat

La pobresa i la riquesa no existeixenhellipLa natura preservada tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccionsflors i arbres amb meacutes atencions (Marvin)

Una vida de llum plena de felicitat amb lrsquoamor que ens il∙lumina (Lauren)

Benjamin Marvin Lauren CM2 bilinguumle

uumle

La pobresa i la riquesa no existeixenhellip

tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccions

∙lumina (Lauren)

bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 5

Histograveries de mil i un dies

Hi hauragrave dies que podrem tocar la lluna Hi hauragrave dies que els cotxes volaran Hi hauragrave dies que les cases seran de tots els colors Hi hauragrave dies que tothom seragrave a lrsquoinreveacutes Hi hauragrave dies que els arbres cauran del cel Hi hauragrave dies que ens farem petons Hi hauragrave dies que el nostre paiacutes es trobaragrave a costat de la Xina Hi hauragrave dies que tot seragrave magniacutefic Hi hauragrave dies que tots els paiumlsos es tocaran Hi hauragrave dies que els dies drsquoescola els passarem sempre al pati Hi hauragrave anys que sempre seragrave lrsquoestiu Hi hauragrave anys que els aniversaris cauran tots el mateix dia Hi hauragrave un dia que anireacute a la universitat Hi hauragrave un dia que anireacute a lrsquoaltra punta del moacuten i me casareacute Fora conccurs text col∙lectiu CE1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

Demagravehellip Demagrave construirem coets per visitar els planetes planetes blaus planetes roigs anirem cap al sol per agafar tota la llum i omplir-ne els cors dels homes

Mencioacute especial Joan Aliacutecia Jason CE2 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

6

Un futur millorhellip En un futur millor Meacutes tard el moacuten seragrave bonic un futur on hi ha flors i les cases de poca energia un futur on hi ha la vida meacutes tard els ocells volaran amb alegria i els peixos nedaran contentshellip Una vida drsquoalegria una vida drsquoesperanccedila hellip o potser meacutes greuhellip unes viles de silenci Meacutes tard el moacuten seragrave pol∙luiumlt I la natura seragrave rica i les cases molta energia gastaran no hi hauragrave famina Meacutes tard no hi hauragrave cap ocell pel cel meacutes cascades magniacutefiques ni cap peix en lrsquoaigua Els estanys ben emplenats hellipCom seragrave el moacuten no pol∙luiumlts els oceans i el sol no amagat Emile BARNIER Brune de GUARDIA

Esperanccedila

Moacuten de pobresa

demagrave riquesa Avui secada

despreacutes lrsquoaigua Ahir pol∙lucioacute demagrave natura Ara la mort

despreacutes lrsquoamor

Lara PARES

tots tres alumnes del CM1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 7

VISIOacute DEL FUTUR UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A LrsquoALBERA

Lrsquoany tres-mil cent vint-i-nou dun coet en forma drsquoou

baixagrave content i molt fresc un cargol prou gegantesc

Els catalans del serrat encara han conservat

nostra llengua catalana perograve no fan meacutes cargolada

La pollucioacute de lrsquoaire fa que ja no queden gaires cargolets per la muntanya

els humans mengen aranyes

Aquell cargol tan estrany mira de trobar companys ja que tot ho pot entendre i per telepatia aprendre

Els diu que al seu planeta laigua fou assecadeta

quan hi va passar rabent pel cel un estel calent

De Taoacute el seu planeta nomeacutes li queda soleta una capsa drsquoaire plena

que porta sus de lrsquoesquena

Aquella gent de lrsquoAlbera sent la histograveria sencera

i se mira amb ulls lluents aquell cargol tan valent

Potser que seria bo ben rostit sus del carboacute

quin festiacute per les muntanyes seria millor que aranyes

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

CLASSES MATERNALS I CP

Quegrave cal Per fer poemes ens cal moltes idees Per tenir moltes idees Ens cal una capsa magravegica Per fer una capsa magravegica Ens cal cartroacute Per fer cartroacute Ens cal joguets Per fer joguets Ens cal un infant Per fer un infant Ens cal un papagrave i una mamagrave Per fer un papagrave i una mamagrave Ens cal avis Per fer avis Ens cal un inventor Per tenir un inventor Ens cal poemes Franck-Aimeacute 6 anys GS Escola maternal Joan Amade bilinguumle (Poema escrit a partir de la versioacute catalana de ldquoIl fautGianni Rodari)

2

Amade Perpinyagrave classe (Poema escrit a partir de la versioacute catalana de ldquoIl faut une fleurrdquo de

Drsquoara endavant

Si el moacuten fos meu voldria una casa amb caramels A mi mrsquoagradaria un moacuten sense deures per fer i sense escola

Si el moacuten fos meu com que tinc por la nit voldria un moacuten sense nits i nomeacutes dies

Si el moacuten fos meu voldria un moacuten ple de flors flors de mil colors Un moacuten que sigui multicolor

El nostre moacuten

Treballs col∙lectius (fora concurs)

dem (arcaisme) = donem uacuteltim vers extret drsquoun poema de Joan Maragall (LrsquoEmpordagrave)

Si el moacuten fos meu Voldria un moacuten on tothom tindria aigua i menjar i tambeacute un regal cada dia

Si el moacuten fos meu que no faci fred lrsquohivern Un moacuten on tothom srsquoestimaria i els homes serien de tots colors CP bilinguumle Escola J Prevert Cabestany 3

CLASSES PRIMAgraveRIES Metagravefores drsquoesperanccedila Lrsquoescorpit eacutes un gran caccedilaire drsquoinsectes les seves armes soacutenhellip la cua que llanccedila el veriacute i amb les pinces mata (B Jubault) Perograve la papallona vestida de Fulles de seda vola dins Lrsquoherba i lrsquoescorpit ja no la pot matar (O Parmentier)

Baptiste Jubault i Oceacuteane Parmentier CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr Ocell de primavera el gaig un cor marroacute que bat dins el jardiacute verd les flors roses creixen amor destacioacute amor de gaig vola amb les ales ratllades a dalt dels prats Petit ocell que canta per lestacioacute damor fa un niu dins la natura Totes les primaveres el gaig vola dins el cel blau i sobre el sol Ocell de primavera el gaig magraden els teus colors magrada la teva llibertat

Cassandra AUDAT Classe bilinguumle CE1CE2 escola Jean Clerc Prada (classe les acagravecies) Poesia drsquoavenir construiumlda amb el passat relectures de JordPere Cerdagrave fetes pels alumnes

4

CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr

escola Jean Clerc Prada (classe relectures de Jordi

El dia que serem adultshellip

Quan sereacute gran Tindreacute un cotxe volant

Quan sereacute una dona No parareacute ni una estona

Quan tindreacute vint-i-cinc anys Treballareacute tot lrsquoany

Anireacute al planeta groc Per mi seragrave com un joc

Fabricareacute un robot intelligent Per impressionar la gent

Perograve no ho seacute si seragrave veritat Quan mirareacute el meu passat

Judit BONET-CAILLIS CM2 bilinguumleEscola drsquoAlembert 2 Perpinyagrave

Un futur il∙luminat

La pobresa i la riquesa no existeixenhellipLa natura preservada tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccionsflors i arbres amb meacutes atencions (Marvin)

Una vida de llum plena de felicitat amb lrsquoamor que ens il∙lumina (Lauren)

Benjamin Marvin Lauren CM2 bilinguumle

uumle

La pobresa i la riquesa no existeixenhellip

tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccions

∙lumina (Lauren)

bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 5

Histograveries de mil i un dies

Hi hauragrave dies que podrem tocar la lluna Hi hauragrave dies que els cotxes volaran Hi hauragrave dies que les cases seran de tots els colors Hi hauragrave dies que tothom seragrave a lrsquoinreveacutes Hi hauragrave dies que els arbres cauran del cel Hi hauragrave dies que ens farem petons Hi hauragrave dies que el nostre paiacutes es trobaragrave a costat de la Xina Hi hauragrave dies que tot seragrave magniacutefic Hi hauragrave dies que tots els paiumlsos es tocaran Hi hauragrave dies que els dies drsquoescola els passarem sempre al pati Hi hauragrave anys que sempre seragrave lrsquoestiu Hi hauragrave anys que els aniversaris cauran tots el mateix dia Hi hauragrave un dia que anireacute a la universitat Hi hauragrave un dia que anireacute a lrsquoaltra punta del moacuten i me casareacute Fora conccurs text col∙lectiu CE1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

Demagravehellip Demagrave construirem coets per visitar els planetes planetes blaus planetes roigs anirem cap al sol per agafar tota la llum i omplir-ne els cors dels homes

Mencioacute especial Joan Aliacutecia Jason CE2 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

6

Un futur millorhellip En un futur millor Meacutes tard el moacuten seragrave bonic un futur on hi ha flors i les cases de poca energia un futur on hi ha la vida meacutes tard els ocells volaran amb alegria i els peixos nedaran contentshellip Una vida drsquoalegria una vida drsquoesperanccedila hellip o potser meacutes greuhellip unes viles de silenci Meacutes tard el moacuten seragrave pol∙luiumlt I la natura seragrave rica i les cases molta energia gastaran no hi hauragrave famina Meacutes tard no hi hauragrave cap ocell pel cel meacutes cascades magniacutefiques ni cap peix en lrsquoaigua Els estanys ben emplenats hellipCom seragrave el moacuten no pol∙luiumlts els oceans i el sol no amagat Emile BARNIER Brune de GUARDIA

Esperanccedila

Moacuten de pobresa

demagrave riquesa Avui secada

despreacutes lrsquoaigua Ahir pol∙lucioacute demagrave natura Ara la mort

despreacutes lrsquoamor

Lara PARES

tots tres alumnes del CM1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 7

VISIOacute DEL FUTUR UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A LrsquoALBERA

Lrsquoany tres-mil cent vint-i-nou dun coet en forma drsquoou

baixagrave content i molt fresc un cargol prou gegantesc

Els catalans del serrat encara han conservat

nostra llengua catalana perograve no fan meacutes cargolada

La pollucioacute de lrsquoaire fa que ja no queden gaires cargolets per la muntanya

els humans mengen aranyes

Aquell cargol tan estrany mira de trobar companys ja que tot ho pot entendre i per telepatia aprendre

Els diu que al seu planeta laigua fou assecadeta

quan hi va passar rabent pel cel un estel calent

De Taoacute el seu planeta nomeacutes li queda soleta una capsa drsquoaire plena

que porta sus de lrsquoesquena

Aquella gent de lrsquoAlbera sent la histograveria sencera

i se mira amb ulls lluents aquell cargol tan valent

Potser que seria bo ben rostit sus del carboacute

quin festiacute per les muntanyes seria millor que aranyes

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

CLASSES PRIMAgraveRIES Metagravefores drsquoesperanccedila Lrsquoescorpit eacutes un gran caccedilaire drsquoinsectes les seves armes soacutenhellip la cua que llanccedila el veriacute i amb les pinces mata (B Jubault) Perograve la papallona vestida de Fulles de seda vola dins Lrsquoherba i lrsquoescorpit ja no la pot matar (O Parmentier)

Baptiste Jubault i Oceacuteane Parmentier CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr Ocell de primavera el gaig un cor marroacute que bat dins el jardiacute verd les flors roses creixen amor destacioacute amor de gaig vola amb les ales ratllades a dalt dels prats Petit ocell que canta per lestacioacute damor fa un niu dins la natura Totes les primaveres el gaig vola dins el cel blau i sobre el sol Ocell de primavera el gaig magraden els teus colors magrada la teva llibertat

Cassandra AUDAT Classe bilinguumle CE1CE2 escola Jean Clerc Prada (classe les acagravecies) Poesia drsquoavenir construiumlda amb el passat relectures de JordPere Cerdagrave fetes pels alumnes

4

CPCE1 bilinguumle escola J Jauregraves Tuiumlr

escola Jean Clerc Prada (classe relectures de Jordi

El dia que serem adultshellip

Quan sereacute gran Tindreacute un cotxe volant

Quan sereacute una dona No parareacute ni una estona

Quan tindreacute vint-i-cinc anys Treballareacute tot lrsquoany

Anireacute al planeta groc Per mi seragrave com un joc

Fabricareacute un robot intelligent Per impressionar la gent

Perograve no ho seacute si seragrave veritat Quan mirareacute el meu passat

Judit BONET-CAILLIS CM2 bilinguumleEscola drsquoAlembert 2 Perpinyagrave

Un futur il∙luminat

La pobresa i la riquesa no existeixenhellipLa natura preservada tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccionsflors i arbres amb meacutes atencions (Marvin)

Una vida de llum plena de felicitat amb lrsquoamor que ens il∙lumina (Lauren)

Benjamin Marvin Lauren CM2 bilinguumle

uumle

La pobresa i la riquesa no existeixenhellip

tot seragrave bell molt bell (Benjamin)

Una vida meacutes natural sense destruccions

∙lumina (Lauren)

bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 5

Histograveries de mil i un dies

Hi hauragrave dies que podrem tocar la lluna Hi hauragrave dies que els cotxes volaran Hi hauragrave dies que les cases seran de tots els colors Hi hauragrave dies que tothom seragrave a lrsquoinreveacutes Hi hauragrave dies que els arbres cauran del cel Hi hauragrave dies que ens farem petons Hi hauragrave dies que el nostre paiacutes es trobaragrave a costat de la Xina Hi hauragrave dies que tot seragrave magniacutefic Hi hauragrave dies que tots els paiumlsos es tocaran Hi hauragrave dies que els dies drsquoescola els passarem sempre al pati Hi hauragrave anys que sempre seragrave lrsquoestiu Hi hauragrave anys que els aniversaris cauran tots el mateix dia Hi hauragrave un dia que anireacute a la universitat Hi hauragrave un dia que anireacute a lrsquoaltra punta del moacuten i me casareacute Fora conccurs text col∙lectiu CE1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

Demagravehellip Demagrave construirem coets per visitar els planetes planetes blaus planetes roigs anirem cap al sol per agafar tota la llum i omplir-ne els cors dels homes

Mencioacute especial Joan Aliacutecia Jason CE2 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

6

Un futur millorhellip En un futur millor Meacutes tard el moacuten seragrave bonic un futur on hi ha flors i les cases de poca energia un futur on hi ha la vida meacutes tard els ocells volaran amb alegria i els peixos nedaran contentshellip Una vida drsquoalegria una vida drsquoesperanccedila hellip o potser meacutes greuhellip unes viles de silenci Meacutes tard el moacuten seragrave pol∙luiumlt I la natura seragrave rica i les cases molta energia gastaran no hi hauragrave famina Meacutes tard no hi hauragrave cap ocell pel cel meacutes cascades magniacutefiques ni cap peix en lrsquoaigua Els estanys ben emplenats hellipCom seragrave el moacuten no pol∙luiumlts els oceans i el sol no amagat Emile BARNIER Brune de GUARDIA

Esperanccedila

Moacuten de pobresa

demagrave riquesa Avui secada

despreacutes lrsquoaigua Ahir pol∙lucioacute demagrave natura Ara la mort

despreacutes lrsquoamor

Lara PARES

tots tres alumnes del CM1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 7

VISIOacute DEL FUTUR UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A LrsquoALBERA

Lrsquoany tres-mil cent vint-i-nou dun coet en forma drsquoou

baixagrave content i molt fresc un cargol prou gegantesc

Els catalans del serrat encara han conservat

nostra llengua catalana perograve no fan meacutes cargolada

La pollucioacute de lrsquoaire fa que ja no queden gaires cargolets per la muntanya

els humans mengen aranyes

Aquell cargol tan estrany mira de trobar companys ja que tot ho pot entendre i per telepatia aprendre

Els diu que al seu planeta laigua fou assecadeta

quan hi va passar rabent pel cel un estel calent

De Taoacute el seu planeta nomeacutes li queda soleta una capsa drsquoaire plena

que porta sus de lrsquoesquena

Aquella gent de lrsquoAlbera sent la histograveria sencera

i se mira amb ulls lluents aquell cargol tan valent

Potser que seria bo ben rostit sus del carboacute

quin festiacute per les muntanyes seria millor que aranyes

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

Histograveries de mil i un dies

Hi hauragrave dies que podrem tocar la lluna Hi hauragrave dies que els cotxes volaran Hi hauragrave dies que les cases seran de tots els colors Hi hauragrave dies que tothom seragrave a lrsquoinreveacutes Hi hauragrave dies que els arbres cauran del cel Hi hauragrave dies que ens farem petons Hi hauragrave dies que el nostre paiacutes es trobaragrave a costat de la Xina Hi hauragrave dies que tot seragrave magniacutefic Hi hauragrave dies que tots els paiumlsos es tocaran Hi hauragrave dies que els dies drsquoescola els passarem sempre al pati Hi hauragrave anys que sempre seragrave lrsquoestiu Hi hauragrave anys que els aniversaris cauran tots el mateix dia Hi hauragrave un dia que anireacute a la universitat Hi hauragrave un dia que anireacute a lrsquoaltra punta del moacuten i me casareacute Fora conccurs text col∙lectiu CE1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

Demagravehellip Demagrave construirem coets per visitar els planetes planetes blaus planetes roigs anirem cap al sol per agafar tota la llum i omplir-ne els cors dels homes

Mencioacute especial Joan Aliacutecia Jason CE2 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany

6

Un futur millorhellip En un futur millor Meacutes tard el moacuten seragrave bonic un futur on hi ha flors i les cases de poca energia un futur on hi ha la vida meacutes tard els ocells volaran amb alegria i els peixos nedaran contentshellip Una vida drsquoalegria una vida drsquoesperanccedila hellip o potser meacutes greuhellip unes viles de silenci Meacutes tard el moacuten seragrave pol∙luiumlt I la natura seragrave rica i les cases molta energia gastaran no hi hauragrave famina Meacutes tard no hi hauragrave cap ocell pel cel meacutes cascades magniacutefiques ni cap peix en lrsquoaigua Els estanys ben emplenats hellipCom seragrave el moacuten no pol∙luiumlts els oceans i el sol no amagat Emile BARNIER Brune de GUARDIA

Esperanccedila

Moacuten de pobresa

demagrave riquesa Avui secada

despreacutes lrsquoaigua Ahir pol∙lucioacute demagrave natura Ara la mort

despreacutes lrsquoamor

Lara PARES

tots tres alumnes del CM1 bilinguumle Escola J PREVERT Cabestany 7

VISIOacute DEL FUTUR UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A LrsquoALBERA

Lrsquoany tres-mil cent vint-i-nou dun coet en forma drsquoou

baixagrave content i molt fresc un cargol prou gegantesc

Els catalans del serrat encara han conservat

nostra llengua catalana perograve no fan meacutes cargolada

La pollucioacute de lrsquoaire fa que ja no queden gaires cargolets per la muntanya

els humans mengen aranyes

Aquell cargol tan estrany mira de trobar companys ja que tot ho pot entendre i per telepatia aprendre

Els diu que al seu planeta laigua fou assecadeta

quan hi va passar rabent pel cel un estel calent

De Taoacute el seu planeta nomeacutes li queda soleta una capsa drsquoaire plena

que porta sus de lrsquoesquena

Aquella gent de lrsquoAlbera sent la histograveria sencera

i se mira amb ulls lluents aquell cargol tan valent

Potser que seria bo ben rostit sus del carboacute

quin festiacute per les muntanyes seria millor que aranyes

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

VISIOacute DEL FUTUR UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A LrsquoALBERA

Lrsquoany tres-mil cent vint-i-nou dun coet en forma drsquoou

baixagrave content i molt fresc un cargol prou gegantesc

Els catalans del serrat encara han conservat

nostra llengua catalana perograve no fan meacutes cargolada

La pollucioacute de lrsquoaire fa que ja no queden gaires cargolets per la muntanya

els humans mengen aranyes

Aquell cargol tan estrany mira de trobar companys ja que tot ho pot entendre i per telepatia aprendre

Els diu que al seu planeta laigua fou assecadeta

quan hi va passar rabent pel cel un estel calent

De Taoacute el seu planeta nomeacutes li queda soleta una capsa drsquoaire plena

que porta sus de lrsquoesquena

Aquella gent de lrsquoAlbera sent la histograveria sencera

i se mira amb ulls lluents aquell cargol tan valent

Potser que seria bo ben rostit sus del carboacute

quin festiacute per les muntanyes seria millor que aranyes

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

Sort aquest funest destiacute el cargol el percebiacute Al seu coet va pujar

i mai meacutes no va tornar

Avui la gent de lrsquoAlbera per Sant Joan enceacuten foguera

pensa en el cargol gegant que ja es veia menjant

Fora concurs col∙legi auca realitzada per alumnes de classe bilinguumle (Lluiumlsa Odeta Maria Dolors Matilda) 10

COL∙LEGIS

Pau arrels i amor de la llengua

Somio drsquoun moacuten sense guerra un moacuten sense armes i sense disputes on tothom viu en pau tambeacute els animals un moacuten sense patiments sense malalties Veig homes feliccedilos dansar ensems la sardana mentre que drsquoaltres preparen a menjar pa amb tomagravequet i pernil Despreacutes tothom comparteix panallets i vi Eacutes el moacuten on mrsquoagradaria viure (Leacutea GUSTAVE) Dalt drsquoun pujol veig Puig-Reig on he passat la meva infantesa Lrsquoarbre dels meus pensaments lrsquoolivera tan majestuosa tan generosa Aquell paisatge el conec beacute Eacutes allagrave que mrsquoagrada anar eacutes allagrave que mrsquoagadaria viure (Eva TRAFACH) Dins un racoacute perdut del moacuten una llengua persisteix plena drsquoamor i de cultura drsquoun color sang i or resisteix a lrsquoavenir (Gauthier JAUBERT)

Leacutea GUSTAVE Eva TRAFACH Gauthier JAUBERT (ex-aequo) Alumnes de 6a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir 11

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

Indefinidament

Eacutes un somni O eacutes la realitat No seacute Quegrave fer

Perograve hi ha alguna cosa De la qual soacutec segura

Eacutes de ser sempre aquiacute per de tu gaudir

PLANTON Marie 4deg1 Collegi de la Costa Radiosa Canet Lrsquoesdevenidor

Lrsquoesdevenidor sense parlar catalagrave

un pessebre sense caganerhellip

un sis de gener sense Reishellip

Una sardana sense coblahellip Marine Collegi El Riberal Sant-Esteve del

Lrsquooronella Pel futur en els cicles de les estacionshellip tant com hi hauragrave oronelles lrsquooronella tornaragrave

Per la finestra et veig volar vas i tornes sense parar Sota el balcoacute fas el teu niu amb fang que trobes prop del riu

Pel matiacute el teu cant desperta un nou dia drsquoestiu en la natura arbres flors fruites i llegums Festa dels colors i de lrsquoagricultura I quan tersquon vas molt sola em quedo Tornen la pluja la boira i el vent cauen les fulles de tots els arbres que la neu cobreix molt lentament

Perograve aquiacute al mas jo trsquoesperareacute i aviat vindragraves tu la primera anunciant-me com cada any lrsquoarribada de la primavera

Beatriz GARCIA-GIL 5a5 Collegi El Riberal Sant-Esteve del Monestir

FOXONET 6ordf5 (mencioacute especial) Monestir 12

LICEUS

Constellacions de poemes en un espai en perpegravetua evolucioacute

Jo lrsquoOgraveRBITA EL∙LĺPTICA nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats

per lrsquoesplegravendid bosc de les constel∙lacions El meu brillant abisme eacutes un mar per a tots

mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques que tornen a port o a una platja llunyana

Brillen dins el meu oceagrave al raig del matiacute els meus companys de llum els ASTRES

Janis FONS

ASTRES que brillen des de fa una eternitat alguns extingits des de fa ja molts anys

Perograve des de sempre lrsquohome contempla el cel i admira les estrelles Meacutes soacuten petites meacutes soacuten lluminoses i meacutes soacuten precioses

Aurore GUILLEM Alumnes de Primera Liceu Aragoacute

13

eacutes comhellip

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15

El vell pont de pedra

Allagrave on el sol lentament srsquoaixeca allagrave on lrsquoaigua alegre ha passejat miro de sobte el vell pont de pedra testimoni immutable drsquoun temps passat

Allagrave on de petit sempre jugava veient impassible les fulles surar Sota les voltes de pedra somniava vaixells navegant a terres drsquoultramar

Allagrave on sovint et mirava Maria fresca i delicada com rosada drsquoestiu ballant prop de lrsquoaigua com la fada encantada

moments drsquoexistegravencia drsquoun gran amor viu

I avui els meus ossos soacuten vells com els pilars porosos del pont Qui pogueacutes ser lrsquoaigua pura que amb forccedila brolla de la font

I et miro com sempre somniador testimoni de pedra que es desfagrave Saps que per tu donaria la vida ara que el meu somni sersquon va

Boris LE MENELEC 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave

Tornaragrave la tramuntana

Seragrave sempre aquiacute per als nostres infants i drsquoaquiacute a cent anys seguiragrave encara present de la muntanya a la plana bufaragrave sense descans La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

I quan el seu sospir arriba ple de forccedila i de remor concert de fulles i branques ballant en el seu honor que del matiacute al vespre srsquoagiten amb aquest cant i alegrement voltegen marcant un ritme constant

Com el martell del ferrer en lrsquoenclusa colpejant lentament dia a dia amb el seu so va forjant el caragravecter drsquouna terra drsquouna cultura i drsquouna gent La tramuntana catalana eacutes el nostre vent

Guilhem PLA 2ordf bilinguumle Liceu Maillol Perpinyagrave

El viatge

Quan el sol deixaragrave la placcedila en la foscor Quan la rosa roja de lestiu marciragrave Quan la nit en la plana ventosa cauragrave Quan la lluna sapagaragrave en la claror

Marxareacute molt lluny de tot cap a lhoritzoacute Marxareacute fins que no pugui meacutes caminar Marxareacute i qui sap on anireacute a parar Marxareacute lluny per trobar un futur meacutes bo

El viatge ara eacutes el que compta nomeacutes I la destinacioacute ja no compta per reacutes No eacutes ella qui decidiragrave lavenir

Sinoacute el molt llarg periple que sha de fer Ella eacutes nomeacutes la que em demana de venir El camiacute no em fa perdre en el futur la fe

Guillem TOCABENS 1a bilinguumle Liceu Maillol

Canigoacute

Muntanya eterna cor de Catalunya sempre present pare poderoacutes molt nombrosos venim a honorar-te sentint-nos units en el teu cim glorioacutes

La tardor amb molts colors trsquoil∙lumina lrsquohivern et vesteix drsquoun blanc mantell gran la primavera de nou et donaragrave aigua i vida i lrsquoestiu trsquoencendragrave la flama de Sant Joan

Dominant valls plana i litoral ets el far que guia el caminant errant aquell que somriu quan a casa ja arriba i aquell que sersquon va i srsquoallunya plorant

Allagrave on vagi amb mi vindragraves la teva presegravencia per sempre hi seragrave No trsquooblidareacute mai pare de la pagravetria Em sento orgulloacutes de ser catalagrave

Manon BERTHEZENE 1ordf LV3 Liceu Maillol Perpinyagrave 14

Visioacute apocaliacuteptica

He fet un somi o meacutes aviat un malson Estava enmig drsquoun lloc estrany semblava la placcedila drsquouna ciutat molt gran el cel era fosc de les cendres i de la pols que lrsquoomplien Tot cremava la gent corria pels carrers i no podia respirar De cop em giro sentint un soroll que Deacuteu nrsquohi do Veig caure un tros de metall gegant Era el cim de la Torre Eiffel Alguacute em pren pel braccedil per no ser esclafat Tot aixograve era esgarrifoacutes Ja hi eacuterem la tercera guerra mundial Goewin CAILHETON poeta tormentat del segle XXI Liceu D de Severac Ceret

Visioacute retrofuturista

La nit passada vaig fer un somni estrany en el qual veia formigues coacuterrer per tot arreu en el qual nomeacutes formigues potents dominaven en el qual les pobres obreres patien sempre en una Terra destruiumlda on els arbres cremaven Vaig veure formigues que srsquoassemblaven a les altres perograve que plantaven arbres al mig del bosc que ajudaven llurs companyes a viure que provaven de lluitar contra aquell desastre que reciclaven les escombraries a vora del riu Les formigues poblaven la Terra abans dels homes potser les formigues sobreviuran als homes Aquelles formiguetes del meu somni eren homes Com podran desenvolupar-se entre el social lrsquoeconomia sense descuidar lrsquoecologia Keacuteteline BERGER Liceu D de Severac Ceret

15