Records recents de la història de Tiana

Recull d'experiències viscudes pels tianencs del segle XX

Presentació

Els comerços

Vida social al carrer

Noms propis

Les escoles

p. 3

p. 5

p. 11

p. 13

p. 14

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha fet ús de fonts no documentals, comptant amb els records, percepcions i experiències de diferents veïns i veïnes de la vila de Tiana.

A través d’aquestes narracions vivencials ens podem acostar a la vida quotidiana, no registrada per les fonts tradicionals, resultant una historia més humanitzada, rescatant actes i esdeveniments que podrien quedar en l’oblit. S’han recollit unes experiències del passat recent, explicades des de la perspectiva del present.

Amb la utilització de la història oral es completa la insuficiència de les fonts documentals que impedeix aprofundir més en els temes quotidians de la nostra vila.

El resultat d’aquest recull no és una narració literal o fotogràfica dels fets descrits, sinó una memòria, idees de les persones i desitjos inconscients, es tracten uns temes que, per diverses raons, no havien estat suficientment tractats. Esperem aconseguir una major identificació amb el passat, fent-lo propi i, al mateix temps, abandonem l’actitud passiva dels que els llegeixin, passant a una posició activa, participant en la construcció de nous documents històrics de la vila.

Un desig de que la nostra biblioteca continuï amb aquesta iniciativa amb noves publicacions, que doni la paraula als que no tenien veu per rescatar del passat la experiència de molts veïns, doncs les fonts orals son molt útils per investigar la nostra història a l’oferirvivències de persones.

Josep M.Toffoli Carbonell

p. 4

Aquesta petita publicació neix de la reflexió de que hi ha una sèrie de coneixements que formen part de l’entramat social de la nostra vila i que són un bé col•lectiu que cal recollir per evitar que l’oblitesborri la nostra història recent.Un grup de tianenques i tianencs ens hem trobat per desgranar records i vivències . Aquí teniu una síntesi de les diverses coses que hem compartit.

Primitiva Reverter

p. 5

Fotografies cedides per Josep M.Toffoli, Carme Cussó, Antoni Llaudet, Consol Rosés, Joana Pauner, M.Rosa Sayol

La Rosa Forcada era la propietària de la Merceria La Dàlia (situada on ara trobem l’Òptica Casa de la Punxa), a la Av. Albéniz. -Abans va haver-hi una primera “La Dalia” al carrer St. Cebrià-.Moltes i molts de nosaltres ens hi havíem acostat per comprar fils o unes mitges o, fins i tot, alguna peça de roba... era una dependència amb aire modernista molt acurada.La Rosa ens acompanya per fer un recorregut pels diversos comerços que en els anys 30/60 trobàvem pels carrers de la nostra vila.

Si comencem a baixar pel carrer de St. Cebrià hi podíem trobar, just baixant les escales de la església, la botiga de la Roseta Cordonera que venia carbó i llenya, més avall (al davant de l’actual farmàcia), al carrer del Centre, hi havia la Maria Carbonera, on s’hi venien diverses coses, sobretot verdures de la seva horta.Al davant, a ca l’Estruch, al passatge St. Cebrià, també s’hi venien comestibles i s’hi repartia el racionament a la postguerra. Hi havia també una senyora molt gran, la Pepeta Fornera, al costat de ca l’Estruch, que venia verdures i ous. Totes aquestes eren botigues petites. També al carrer del Centre, la carnisseria de Can Quela de la família Petit, Can Viló, on s’hi venien ous i bacallà remullat i Can Vilaró on hi havia comestibles, fruites i llegums cuits. I també vi. En el mateix carrer a ca la Tereseta Mas s’hi venia fruita i verdura.

p. 6

Al carrer Lola Anglada hi havia la barberia del Sr. Cuní (l’avi dels germans Cuní) , la seva dona, la Trini, tenia una merceria al costat mateix.On ara hi ha Can Frasquito (Casa Eulàlia), hi havia una manyeria, la d’en Farradell i la perruqueria de la Riteta on després hi va haver la central telefònica també al carrer del Centre, al davant d’on ara hi ha el sindicat trobàvem ca l’Elena que era merceria i sabateria i que fins no fa massa va portar la Marisa. I fins i tot hi havia una mena de magatzem del Sr. Erasme Godàs on feien les caixes dels morts. (De fet no es deia Erasme però li va quedar aquest nom després d’interpretar una obra de teatre on el personatge es deia així).La Doloretes peixatera era una dona que posava un banc al carrer i venia peix. Més avall hi havia un ferrer, en Jaumira.També hi havia el “ recader ”que abans de ser en Cussó era un senyor que es deia Oliveras... i la perruqueria de senyores de la Rosa Mª Vilarnau i una modista, la Rosita Godàs.

p. 7

LLEGENDA:Carrer St.Cebrià: Roseta Cordonera, Maria Carbonera, Ca l'Estuc, Pepeta Fornera, Rabassa lampista, Can Quela, Bar Llaudet, Tereseta Mas, Can Viló1: Merceria / 2: Can Vilaró / 3: Vilaró Ferreteria / 4: Can Frasquito / 5: Estanc P. Giménez / 6: Ultramarions Farrás / 7: Batlle, pintor / 8: Cussó / 9: Casa Elena, el barato / 10: Rabassa / 11:Ca la Dàlia / 12: Perruqueria Llongueras / 13: Forn Germans Solà / 14: Luciano Blasco, lampista / 15: Fruiteria Montserrat, Hermanos Parera, Can Garra, Bienvenida carns i ous, Miguel Sicras / 16: Perruqueria Vilarnau / 17: Bar Tiana / 18: Ca l'Aixelà / 19: Maria Garriga / 20: Oficines del tramvia / 21: Central telefònica / 22: El ferrer / 23: Recoder / 24: Comparativa / 25: Pintor Chaconet / 26: Tereseta, carnissera / 27: Codina, sabater / 28: Can Farràs, comestibles / 29: Farmàcia Palau / 30: Can Jaumet / 31: Can Garrofaire / 32: Pauleta Peixatera / 33: Fàbrica de teixits

1928 1931

19311931

1940 1940 1940 1940

1943 1948

p. 8

El Bar de Baix i el cinema i el Bar de Dalt. Els del de Baix eren d’esquerres i el de Dalt de dretes. (Això ho reafirma el Sr. Antoni Llaudet, posterior propietari del Bar de Baix).I encara una altra perruquera, la Marina i un sabater...

També hi havien tres fabriquetes, dues de tèxtil a la Riera i al Carrer Sant Josep i la de passamaneria on ara hi ha el racó de les pedres i rajoles d’en Pere Salarich.I a la Plaça de la Vila hi havia les escoles, la de les nenes i la dels nens.

I també a la Plaça de la Vila la carnisseria de Can Frutos.Als matins es muntava un mercat on s’hi posaven els carnissers, hi havia tres parades, al mig de la plaça s’hi posava una senyora que es deia Bienvenida i venia pollastre, conill i ous i també, una altra més antiga que es deia Maria Olivares. A l’altra banda de la plaça era com un tancat i allà s’hi posaven els pagesos, varis pagesos segons el dia, que venien els productes de les seves collites. En aquell moment Tiana era un poble eminentment agrícola.

Baixant per la carretera de l’església hi havia Can Ferrás, el que ara és Ca l’Anita.La Pauleta peixatera tenia una parada de peix davant l’església. Hi havia també l’estanc, ca l’Altimira, tenien una nevera molt grossa on venien gel al carrer.Els dos forns, tant Ca l’Aixelà com Can Pau són molt antics, ja hi eren llavors.On actualment hi ha la tintoreria hi havia la ferreteria i al costat la fusteria dels germans Vilaró.I on hi ha el jardí perquè les persones grans facin exercici hi havia la farmàcia Palau , on és el supermercat Navarro, una tenda de queviures on també s’hi venien revistes i alguna novel•la. Més avall, un sabater, en Liñán.I l’escorxador d’en Mariano Lloses .

Fotografia cedida per Consol Rosés

p. 9

Hi havia el“recader”el Sr.Cussó , la seva dona regentava la botiga Can Jaumet (ara Super Navarro) que era tota folrada de fusta, molt bonica i s’hi venien articles molt diversos.Tant Can Jaumet com la Sala Giralt eren dues peces que tenien fama a tot el Maresme per la seva bellesa. La Sala Giralt era la més gran de la comarca, sense columnes i cal Jaumet, inaugurada el 1915, era considerada la botiga més maca del Maresme.El Bar de Baix va ser adquirit pels Srs. Llaudet al 1947 i va ser un dels primers llocs on van venir turistes i on es van enamorar moltes parelles a la seva pista de ball. Al bar també s’hi feien actuacions, per allà va passar en Serrat, en Pi de la Serra, en Raimon ...( encara que abans havia estat el bar de les dretes regentat per falangistes...) i això succeïa en plena dictadura i sense cap mena de permís, és clar.També el Bar de Baix va ser el primer en tenir una televisió i el primer equip estereofònic.

A més a més dels Bars de Dalt i de Baix, se servien gotets de vi tant a l’estanc com a Can Vilaró.Hi havia hagut fins a tres hostals.Es van recordant noms i més noms de petits negocis que esquitxaven el que ara és el centre del poble.La reflexió col•lectiva és que tant com han augmentat els habitants han disminuït els serveis i la dinàmica de funcionament del poble en concret, com els diversos canvis que, en general, s’han produït en el teixit social i la vida quotidiana, han anat cada vegada convertint-lo en un lloc més per dormir-hi que per fer-hi vida,

Fotografia cedida per Carme Cussó

“ Tiana va començar a

morir quan hi va arribar el B-

29” .

p. 10

Fotografies cedides per Carme Cussó p. 11

Fotografia cedida per Carme Cussó




També podem fer un mateix tipus de reflexió si pensem em com era i com és ara la vida social al carrer.Dibuixem entre tots diferents imatges: les cadires al carrer, el “trencar olles”, els jocs sense joguines o convertint en joguina qualsevol objecte quotidià, les revetlles ... els grups de nens a càrrec d’alguna mare que els organitzava jocs i els explicava contes.Les guerres de pistoles amb ganxets de les cortines... jugar a pilota amb una llauna. Les excursions a la Conreria per recollir farigola.Compartim que la Catequística ha estat un espai que s’ha anat utilitzant al llarg del temps. S’hi havia fet cinema, hi havien actuat cantants com en Lluis Llach...s’hi havia reunit els escoltes, hi havia cantat l’Orfeó... Tornem a parlar del Bar de Baix, dels cantants que hi havien actuat: en Serrat, la Marina Rosell, la Mª del Mar Bonet....L’envelat, primer ubicat on ara hi ha la Caixa i després on hi ha el Sindicat,els balls de les tardes del diumenge, els del fanalet i el canvi de parella, els vermuts...

El futbol que abans d’haver-hi el camp es jugava al costat del cementiri.La festa major petita, la de Sant Antoni i la Festa Major de Sant Cebrià. La festa dels pagesos, Sant Isidre, va desaparèixer... igual que les festes religioses com el Corpus, les fires de Maria o les caramelles. I la Setmana Santa...I el coro, on la gent s’hi apuntava, a part de per cantar, per sortir d’excursió (que sortia de franc! )p. 12

Fotografies cedides per Consol Rosés

El cinema a la plaça. El ball dels panellets per Tots Sants on s’hi sortejaven paneres de panellets. Enllacem amb els anys 60 quan la Caixa de Pensions, aleshores Patronat de la Vellesa, donava una petita dotació a les persones grans i els organitzava una festa.La Festa de l’Alegria, aquesta sí que encara la celebrem!Banyar-se a les diverses basses del poble, ballar i patinar a la pista, petar la xerrada a la porta de casa i compartir sopar i porró, la solidaritat veïnal que es donava d’una manera natural.


“ La festa de l'Alegria,

aquesta sí que encara la

celebrem!"

p. 13



I si parlem de personatges del poble... en Rabassa es recordat per tothom.Era qui passava les pel•lícules de cinema, primer a la plaça de la vila i després al cinema del Bar del Centro. Es parla de les llevadores, l’anterior a la Carmen Donada - la més recent en el temps-, que es deia Donya Nieves. I també el Dr. Mascaró que ajudava als parts. I d’altres metges: el Dr.Grasses, recordat amb afecte pel seu caràcter bondadós, tot el contrari del Dr. Escobar a qui, gràficament, anomenaven el Dr. Llànties i del que es diu que era poc agradable....... i el Ponce, recordat per la seva peculiar manera de ser i de fer. Els primers turistes que es recorda són un grup d’alemanys que s’escapaven de la casa de colònies per un pal d’electricitat i anaven a veure les noies del poble. ... en l’entramat de personatges que anem compartint apareixen el Rafael Ballús, com a promotor important de la Catequística, el fotògraf conegut popularment com a Frasquito que va retratar la vida de tot el poble, individual i socialment, durant una bona època. La Josepa Nolis que tocava l’orgue a l’església, en Pere Guardiola que escrivia poesia, el Baró d’Esponellà, tota una institució ...En aquest punt de la conversa apareix un personatge present a la conversa:La Magdalena, la planxadora – encara ho és – ens explica que quan era jove al poble hi havia cinc planxadores, que totes tenien feina doncs els vestits, les enaigües, els pantalons dels homes: tot s’havia de planxar... i els vels i els mantells... la Magdalena ens ofereix tota una lliçó magistral sobre l’art de planxar i la tanca amb una imatge d’alt contingut poètic: “para mí planchar es como bailar”.

p. 14

Doña AnitaFotografia cedida per Joana Pauner

En una altra de les sessions varem parlar de les escoles: parlem de mestres que han passat per les escoles de Tiana: Donya Anita,( recordada amb força afecte per les persones assistents), del seu marit Don Modest, també mestre, Donya Lola... es parla de les monges que van exercir la funció de mestres durant molt temps, de persones que donaven classes de repàs, de titulacions fictícies que no tenien validesa... de l’època de la dictadura que tocava cantar el Cara al Sol(!), de quan s’havia d’escollir entre Batxillerat i Comerç i la majoria de les noies escollien Comerç... de la mestra anomenada Esperança, de mestres que es feien passar per mestres però no ho eren... dels càstigs típics de l’època, pegar amb el regle o amb la corretja, es recorden escenes d’escassesa durant la postguerra, alguns infants que no podien dur esmorzar a l’escola...

p. 15

Fotografia cedida per M.Rosa Sayol


Apareixen records de les vivències compartides per alguns participants a l’edifici de les monges “Àngel de la Guarda”, novament els càstigs corporals amb una bona dosi de crueltat... tota la religiositat repressiva que impregnava la infantesa i la joventut, la censura... la separació de classes de nenes i nens... els uniformes, l’arbitrarietat i la prepotència de tracte per part dels mestres o les monges, anem repassant situacions, personatges que esquitxen l’escenografia un tant tètrica de la època. I cintes, estampes, medalletes, les fotografies d’escolar típiques amb un globus terraqui al darrera, els versos obligats per la Verge Maria el mes de maig. Escriure amb tinta i amb “plomilla...” la cal•ligrafia... les taules de multiplicar...la manera de vestir-se per fer educació física: faldilletes i bombatxos. Les missions i els missioners...resar el rosari, les prohibicions de tota mena.

p. 16

Fotografia cedida per Joana Pauner

Fotografia cedida per Joana Pauner

Però no tot tenia un to tan gris, perquè els infants són infants i juguen i ara toca parlar dels jocs que enmig de tot plegat acolorien la quotidianitat: la xarranca, “el patio de mi casa”, les rotllanes, el mocador a terra, saltar a corda, picar cromos, les agulles de picar, la baldufa ... i el fred-calent, calent-fred per trobar una cosa que encara ara és un joc vigent.I jugar a bales, a la truca i la Plaça de la Vila com un espai de jocs per a la mainada. I les entremaliadures típiques, picar les portes, amagar testos...S’explica una anècdota molt gràfica, perquè les nenes poguessin jugar a basquet les monges van haver de demanar permís a la “madre generala de Antequera”...Tornem a reflexionar com abans no es necessitaven joguines manufacturades: dues pinces d’estendre per exemple, eren una pistola, i el carrer sencer era un espai de jocs.

p. 17


Fotografies cedides per Consol Rosés

Amb aquestes sessions hem fet un petit recorregut pels llocs, les persones, els

colors de la Tiana de mitjans del segle XX.Hem compartit records, anècdotes,

pinzellades i instants que configuren l’entramat humà de la nostra vila amb el

desig col·lectiu de que aquest teixit segueixi creixent.

p. 18

Un projecte com aquest arrenca amb una idea. Però necessita de recursos, temps i ganes

per tirar-lo endavant.

La Biblioteca Can Baratau i els Serveis Socials de Tiana, no haguéssim pogut fer realitat

aquest projecte sense la col·laboració de Ràdio Tiana que ens va permetre enregistrar totes

les sessions de "Narracions Vivencials" que es van fer a la Biblioteca durant el 2011 i 2012.

Volem agraïr molt especialment a totes les persones que van regalar-nos hores del seu

temps per assistir a les diferents sessions, fent-nos la seva aportació, compartint els seus

records i vivències. I més que això, a més, també han volgut comprartir amb nosaltres les

seves fotografies personals.

La feina però, no es va acabar aquí. Sense la transcripció de els converses a càrrec de la

Marta Huguet, i la resum general fet per la Primi Reverter, no s'hagués pogut fer realitat

aquest petit record que ara teniu entre les mans.

No ens volem oblidar de donar les gràcies al Josep Mª Toffoli la seva implicació i

col·laboració.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a tots vosaltres, tianencs i tianenques que any rere

any heu anat contruïnt el poble tal i com va ser fa uns anys i tal i com el coneixem avui en

p. 19

Amb la col·laboració de

Records recents de la història de Tiana

Documents

Transcript of Records recents de la història de Tiana