1. Per a què serveixen elsòrgans dels sentits? Què ocorreria si no existiren?

2. On es rep la informació visual procedent de l’ull?

3. Quins estímuls detectal’orella?

4. D’on procedeix l’ordre que provoca el movimentmuscular?

5. Quina relació hi ha entre ossos i músculs?

QÜ

EST

ION

S

Receptors i efectors

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:29 Página 104

Els receptors sensorials

Com saps, en el món que ens envolta es produeixen canvis (estímuls)als quals hem d’adaptar-nos per a sobreviure. Per a fer això necessitem, enprimer lloc, captar aquests estímuls. Els receptors sensorials són elsencarregats de percebre la informació i de convertir-la en un impuls ner-viós, que és conduït a un centre nerviós superior on s’origina això que ano-menem sensació.

Els receptors sensorials poden ser, simplement, terminacions nervioses o,més sovint, cèl·lules especials, que solen agrupar-se i constituir òrgans sen-sorials o òrgans dels sentits.

Els receptors sensorials es poden classificar segons el tipus d’estímul quesón capaços de rebre. Així, podem distingir:

� Fotoreceptors. Detecten estímuls lluminosos i es localitzen en elsulls.

� Mecanoreceptors. S’estimulen per canvis mecànics, com ara pres-sions, contactes o ones sonores. S’inclouen en aquest grup diversosreceptors de la pell, dels músculs i les articulacions i els receptorsauditius.

� Quimioreceptors. Capten informació dels canvis químics. Els recep-tors del gust i de l’olfacte pertanyen a aquest grup.

� Termoreceptors. Detecten canvis de temperatura. S’hi inclouenalguns receptors de la pell.

Activitats

Esmenta un òrgan que continga quimioreceptors i un altre que contingamecanoreceptors.

Hi ha receptors sensorials que detecten estímuls interns, és a dir, que no pro-cedeixen de l’exterior de l’organisme. Per a què serveixen? Posa’n algun exemple.2

1

1

Receptors i efectors 105

T ’ i n t e r essa sabe r

Perquè un estímul aconseguisca exci-tar un receptor és necessari que tingauna intensitat mínima, denominadaintensitat llindar, per davall de laqual no hi ha impuls nerviós.

Quan l’estímul és persistent, els recep-tors sensorials deixen d’enviar impul-sos nerviosos o bé ho fan amb méspoca intensitat, ja que s’hi adapten.

sensacions tàctils (tacte,calor, fred, dolor i pressió)

bulb olfactori

lòbul temporal

mucosa de lacavitat nasal

lòbul frontal

quiasmaòptic

tronccerebral

cerebel

medul·la espinalcanals

semicirculars

caragol

llengua

retina

olfacte gust

sensacions, posició i moviment visióaudició i equilibri

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:29 Página 105

L’ull

Cada ull està constituït pel globus ocular i per una sèrie d’òrgans acces-soris.

2

106 UNITAT 6106

El globus ocular és una estructuraesfèrica buida, allotjada en unacavitat del crani anomenada òrbita.

El globus ocular

Els òrgans accessoris

CoroideSegona capa del globus ocular. És de colornegre, però a l’iris (darrere de la còrnia) téuna coloració diferent per a cada persona(blau, verd, marró…). En el centre de l’iris hiha un orifici, la pupil·la o nineta, el diàme-tre de la qual és variable.

RetinaCapa més interna del globus ocular. En aquesta hi ha les cèl·lules fo-toreceptores, que poden ser de dos tipus: bastonets i cons. Els bas-tonets s’exciten amb qualsevol tipus de llum visible, però no dife-rencien els colors. Al contrari, els cons, dels quals hi ha tres tipus,són capaços de distingir els colors, però necessiten més intensitatde llum.

Fòvea o taca grogaZona de la retina on la visibilitat ésmàxima i hi ha una gran quantitatde cons.

vas sanguini

Punt cecZona de la retina per on ix el nervi òptic ien la qual no hi ha visió perquè no hi hacèl·lules fotoreceptores.

Nervi òpticConjunt de prolongacions de les cèl·lulesnervioses que es comuniquen amb elscons i els bastonets.

Cristal·líÒrgan transparent i elàsticamb forma de lent biconvexaque se subjecta a la paret in-terna del globus ocular permitjà d’uns músculs moltmenuts. El cristal·lí separadues cambres: l’anterior estàocupada per un líquid sem-blant a l’aigua (humor aquós)i la posterior conté una subs-tància més viscosa, encaraque també transparent (hu-mor vitri)

EscleròticaCapa més externa del globusocular. És de color blanc i en lapart davantera es torna transpa-rent i forma la còrnia.

còrnia

iris

pupil·la

ParpellesReplecs de la pell que protegeixen elglobus ocular. En la part més internaestan entapissats per la conjuntiva,una capa que cobreix també la partfrontal del globus. Glàndules lacrimals

Segreguen llàgrimes que mantenenhumida la part davantera del globusocular per evitar que s’asseque. Con-tenen, a més, una substància quemata certs bacteris.

CellesDesvien la suor del front per protegirl’ull.

PestanyesPèls situats a la vora de les parpellesque tamisen la llum i la fan més difusa.

Músculs ocularsMouen el globus ocular cap amunt,cap avall o lateralment, per dirigir lavista cap a l’objecte que es vol mirar.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 106

Funcionament de l’ullD’una manera senzilla, la funció del globus ocular consisteix a permetre

que la llum excite els cons i els bastonets de la retina, que produeixen unimpuls nerviós que és transmés al cervell pels nervis òptics.

La imatge que es forma a la retina està invertida, però el cervell inter-preta la informació que rep i fa que la vegem en la posició real. No oblidesque els òrgans sensorials, inclosos els ulls, són simples transformadorsd’estímuls en corrents nerviosos. El sistema nerviós és el que realmentanalitza i interpreta tota la informació rebuda a través dels òrgans senso-rials.

Abans d’arribar a la retina, la llum travessa el globus ocular; en aquestrecorregut es produeixen dos processos:

� Regulació de la intensitat de la llum. Si aquesta és excessiva, és pos-sible que es produïsquen lesions a les cèl·lules fotoreceptores, i si ésmolt pobra, el procés visual no es pot dur a terme. En aquest mecanis-me de regulació intervé la pupil·la, que s’obri més o més poc, segonssiga la intensitat de la llum, mitjançant la contracció o la relaxaciód’uns músculs molt petits situats a l’iris.

� Enfocament de les imatges. Perquè la llum reflectida per un objecteno origine una imatge borrosa, s’ha d’enfocar d’una manera correcta ala retina. Això s’aconsegueix gràcies a la modificació del gruix del cris-tal·lí, que actua com una lent: s’aplana per enfocar objectes llunyans ies bomba quan estan a prop. Un ull normal enfoca adequadamentobjectes que estan a una distància compresa entre 15 cm i 65 m, encaraque, amb l’edat, el cristal·lí perd elasticitat i aquest marge d’enfoca-ment es redueix.

Receptors i efectors 107

Activitats

Què ocorreria si el nostre globus ocular no tinguerapupil·la? I si no tinguera cristal·lí?

Què tindria de particular la retina d’un animal que nopoguera diferenciar els colors i la visió del qual fóra exclusi-vament en blanc i negre?

En quina capa hi ha la taca groga? Quina particularitat téaquesta zona?

Ordena les parts següents del globus ocular seguint elrecorregut que hi fa la llum: cristal·lí, retina, pupil·la, còrnia,humor vitri, humor aquós.

6

5

4

3

Canvis en l’ull durant l’acomodació distant (A) i pròxima (B).

Visió estereoscòpica

La visió humana és estereoscòpi-ca, és a dir, percep les imatges entres dimensions, aprecia la gran-dària i el relleu d’un objecte i cal-cula la distància a què està situat.Això és possible perquè les imat-ges que arriben al cervell proce-dents d’ambdós ulls se superpo-sen en la mateixa zona cerebral,la qual cosa crea la sensació es-pacial.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 107

L’orella

Les orelles són òrgans sensorials que estan allotjats en unes cavitats delsossos temporals localitzades en els polsos. Aquests òrgans capten, en zonesdiferents, dos tipus d’estímuls distints: sons i canvis de posició del cos(equilibri).

Com es produeix l’audició?Les ones sonores són produïdes per les vibracions

de les molècules de l’aire o de qualsevol objecte. Quanaquestes ones arriben al timpà, aquest comença avibrar i transmet la vibració a la cadena ossicular. Commés gran és la intensitat del so, més forta és la vibració.L’últim osset (estrep) transfereix la vibració a la fines-tra oval, en la qual es recolza. Aquesta, al seu torn, pro-voca la vibració de la perilimfa de l’orella interna i, coma conseqüència d’això, es produeix l’excitació d’unescèl·lules determinades que hi ha a l’interior del caragoli que constitueixen el denominat òrgan de Corti oòrgan espiral. Es genera, així, un corrent nerviós queviatja a través d’un nervi fins al cervell, on s’interpretala informació.

3

108 UNITAT 6108

Parts de l’orella

Orella externaFormada pel pavelló de l’orella (orella) ipel conducte auditiu, que penetra enl’os. En aquest conducte hi ha unesglàndules productores de cera protec-tora. El conducte auditiu acaba en unamembrana elàstica, el timpà.

Orella mitjanaConstitueix una cavitat de l’os temporalque comença en el timpà i arriba fins aunes petites membranes que s’anome-nen finestra oval o vestibular i finestraredona o coclear.Conté a l’interior tres ossos menuts, quereben el nom de cadena ossicular del’orella, que són el martell, l’enclusa il’estrep. El martell està recolzat en eltimpà, i l’estrep, en la finestra oval.

Orella internaPart més profunda, formada pel labe-rint membranós, un conjunt de mem-branes que ocupen una sèrie de cavi-tats complexes de l’os temporal, queconstitueixen el laberint ossi. Entreels dos laberints es localitza un líquid,la perilimfa, i en l’interior del laberintmembranós hi ha un altre líquid ano-menat endolimfa.El laberint membranós està constituïtper unes quantes parts. Una d’aquestes,el caragol, s’encarrega de detectar sons,i una altra, l’aparell vestibular, és la res-ponsable del control espacial i de l’equi-libri. L’aparell vestibular està format, alseu torn, per tres conductes o canalssemicirculars i per dues vesícules, l’utri-cle i el sàcul.

Secció transversal del caragol. En l’òrgan de Corti es produeixl’audició.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 108

Com es percep l’equilibri?El sentit de l’equilibri ens informa, d’una banda, de la posició del nostre

cos i, d’altra, dels moviments que fem.� El coneixement de la posició del cos o la percepció de l’equilibri

estàtic es produeix en l’utricle i en el sàcul. Així, detectem la nostraposició quan estem quiets (drets, asseguts o ajupits, de panxa enlaire oboca per avall, rectes o inclinats…).

� La detecció del moviment o la percepció de l’equilibri dinàmic esdu a terme en els canals semicirculars. Gràcies a això podem despla-çar-nos per l’espai sense caure: caminar, córrer, ballar… Els tres canalssemicirculars estan orientats en les tres direccions de l’espai, la qualcosa ens permet percebre qualsevol tipus de moviment.

En el sentit de l’equilibri intervenen, a més de l’oïda, la vista, els mecano-receptors dels músculs i les articulacions i els receptors tàctils de les plantesdels peus.

Activitats

Classifica les estructures següents, segons que participen en el sentit de l’au-dició o en el de l’equilibri: utricle, caragol, timpà, endolimfa, cadena ossicular del’orella.

En què es diferencia l’equilibri estàtic del dinàmic? En quin lloc es detectacadascun?

Quines estructures constitueixen el laberint membranós?

Què ens ocorre quan fem una sèrie de voltes ràpides? Per què?10

9

8

7

Receptors i efectors 109

Percepció de l’equilibri estàticA l’interior de l’utricle i del sàcul hi ha unes cèl·lules senso-rials proveïdes de cilis i cobertes per una massa gelatinosaque conté unes petites partícules minerals de carbonat càlcic,anomenades otòlits. En canviar la posició del cap, aquestespartícules originen un canvi en la posició dels cilis, la qualcosa genera un impuls nerviós que és conduït a travésd’uns nervis fins al cerebel, òrgan que rep la informació del’equilibri.

Percepció de l’equilibri dinàmicQuan ens movem, també es mouen el cap i les orelles. L’en-dolimfa de l’orella interna, no obstant això, roman immòbilper inèrcia durant uns instants. Així, es produeix un movi-ment relatiu entre aquestes i unes cèl·lules que hi ha a l’in-terior de l’aparell vestibular. Aquestes cèl·lules estan cobertesper una massa gelatinosa i tenen uns cilis que es dobleguen,la qual cosa genera un corrent nerviós que es transmet alcerebel.

L’orella i l’equilibri

canalssemicirculars

aparell vestibular

cap horitzontal

cap inclinat

finestraoval

finestraredona caragol

nerviauditiu

utricle

sàcul

movimentdel cap

movimentde l’endofilina

ampul·la

la cúpulas’inclina

nervi

cèl·lulesciliades

canal semicircular

El vertigen

Quan el sentit de l’equilibri se so-breexcita pot aparéixer el verti-gen, una sensació desagradabled’inestabilitat i de moviment apa-rent dels objectes circumdants.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 109

La pell, l’òrgan del tacte

A la pell hi ha receptors sensitius que capten estímuls molt diversos que,en conjunt, coneixem com a tacte. El tacte no és un sentit únic, perquè per-met percebre distints tipus de sensacions:

� El tacte pròpiament dit, que informa sobre la forma, l’aspecte i la tex-tura que tenen els objectes.

� La pressió que ocasionen les sensacions tàctils intenses. � La calor o les temperatures més altes del que és habitual.� El fred o les temperatures més baixes del que és habitual.� El dolor.

Activitats

Per què les terminacions nervioses que detecten el tacte fi abunden als tousdels dits?

Quan entres a poc a poc a la mar, en quines parts del cos sents més sensacióde fred? Justifica la teua resposta.

Quina diferència hi ha entre les terminacions nervioses lliures i els corpusclesdèrmics? Hi ha cap semblança entre tots dos?

Esmenta una estructura de la pell que servisca com a protecció contra el fred.14

13

12

11

4

110 UNITAT 6110

La sensibilitat de la pellA excepció dels receptors del dolor, que són simplement terminacions ner-vioses lliures, els altres receptors es localitzen en corpuscles dèrmics consti-tuïts per una prolongació nerviosa coberta per cèl·lules protectores en formade caputxó; és a dir, es tracta de terminacions nervioses encapsulades.

La distribució dels corpuscles dèrmics en la pell no és uniforme, ja que depe-nent de les zones hi predominen uns tipus o uns altres. Així, els receptors deltacte fi són més abundants als tous dels dits, mentre que els de la pressió sesituen en una quantitat més elevada als palmells de les mans.

T ’ i n t e r essa sabe r

A més de receptors sensorials, en lapell es localitzen unes altres estructu-res que exerceixen diverses funcions.Entre aquestes estructures desta-quen les següents:

� Melanòcits. Es tracta de cèl·lulesque contenen un pigment fosc (me-lanina) que protegeix el cos de les ra-diacions solars nocives

� Pannicle adipós. És una capa decèl·lules amb greix, localitzada en lapart més profunda de la pell, que ser-veix per a amortir els colps, aïllar l’or-ganisme de les temperatures baixes icom a reserva energètica.

� Glàndules sudorípares. Excretenla suor, i així contribueixen a refre-dar la superfície del cos quan és ne-cessari i a eliminar substàncies d’ex-creció.

� Pèls. Cobreixen tota la superfíciecorporal, excepte els palmells de lesmans, les plantes dels peus i les mu-coses. La funció principal és la pro-tecció contra el fred.

� Glàndules sebàcies. Segreguensubstàncies que lubriquen la pell i elspèls.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 110

El gust i l’olfacte

En l’ésser humà, els sentits del gust i de l’olfacte estan poc desenvolupatsi molt relacionats entre si.

El gustEl sentit del gust ens permet detectar les substàncies químiques dissoltes

en la saliva, procedents dels aliments que mengem.Les sensacions produïdes constitueixen els sabors i, encara que n’hi ha

una gran varietat, tots són el resultat de la combinació de quatre gustosbàsics: dolç, salat, àcid i amarg. Cada un d’aquests es localitza, fonamental-ment, en zones específiques de la llengua.

Els receptors del gust són cèl·lules agrupades en botons o corpusclesgustatius que, al seu torn, formen les papil·les gustatives, que estan situa-des a l’interior de la boca, sobretot a la llengua.

L’olfacteEl sentit de l’olfacte ens permet detectar les molècules gasoses que arriben

al nas.A l’interior de les fosses nasals, en una zona denominada pituïtària groga o

mucosa olfactòria, es localitzen les cèl·lules olfactives, que s’agrupen en elbulb olfactori.

L’estimulació de les cèl·lules olfactòries produeix la sensació de l’olor.L’ésser humà pot detectar prop de 3 000 olors distintes. Es creu que totes sónel resultat de la combinació de set olors bàsiques o primàries: càmfora,almesc, flors, menta, èter, acre i podrit.

5

Receptors i efectors 111

Zones sensibles a cada sabor bàsic.

epiteli lingual

papil·la gustativa

botó gustatiu

glàndula

cèl·lula auxiliar

porus gustatiu

cèl·lula gustativa

cilis

fibres nervioses

fosesnasals

nerviolfactori

bulb olfactori si frontal

aire

nervi olfactori

cèl·lula auxiliar

cèl·lula olfactòria

cilis olfactoris

Activitats

Pot ser detectada pel gust o per l’olfacte una substànciasòlida insoluble? I una substància sòlida soluble?

Què són els botons gustatius? On estan situats? Quinarelació tenen amb el bulb olfactori?1615

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 111

Òrgans efectors: la locomoció

Els moviments del cos humà són possibles gràcies a la relació entre unselements actius, els músculs, i uns altres de passius, els ossos.

Els músculs s’encarreguen de provocar canvis en la posició dels ossos, laqual cosa origina els moviments.

6.1. Els ossosEls ossos contenen sals de calci que els proporcionen duresa. A més

d’aquests compostos inorgànics tenen, com els altres teixits, cèl·lules vivesque els permeten créixer i soldar-se després d’un trencament.

Estan formats per teixit ossi que pot ser de dos tipus: teixit ossi esponjós,que presenta cavitats que donen un aspecte característic, i teixit ossi compac-te, massís i sense espais interiors.

Activitats

Investiga quines funcions importants tenen la medul·la roja dels ossos i lamedul·la groga dels ossos.

És correcte dir que el teixit ossi és un teixit viu?18

17

6

112 UNITAT 6112

Ossos llargsDe forma allargada, tenen teixit ossi esponjós en els extrems (epífisi) i ossicompacte en la part central (diàfisi). Proporcionen sosteniment i moviment.Són exemples d’aquest tipus els ossos de les extremitats.

Ossos curtsDe forma arredonida, estan formats perteixit ossi compacte per fora i esponjós al’interior. Les vèrtebres i els ossos delcanell són curts.

Ossos plansAmb forma de placa, estan formats per unacapa interna de teixit ossi esponjós limitadaper dues capes d’ossi compacte. La funció ésprotectora, com la dels ossos del crani i l’omò-plat.

Els ossos segons la forma

teixit ossiesponjós

medul·la roja teixit ossicompacte

medul·lagroga

epífisi diàfisi epífisi

fèmur

vèrtebra

omòplat

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 112

La unió dels ossos: les articulacionsEls ossos s’uneixen els uns als altres i formen les articulacions, que poden

ser de tres tipus: fixes, mòbils i semimòbils.� Fixes. També anomenades sutures, aquestes articulacions impedei-

xen el moviment dels ossos. Com a exemple d’aquest tipus d’articula-ció podem esmentar els ossos del crani.

� Mòbils. Permeten el canvi de posició relativa dels ossos; entre aquestshi ha una estructura que conté un líquid lubricant, el líquid sinovial,que n’evita el fregament. En aquest tipus d’articulacions, a més, hi hauns lligaments que mantenen els ossos units. Pertanyen a aquest gruples articulacions del colze, del muscle i del genoll.

� Semimòbils. Només permeten el moviment limitat dels ossos, comocorre amb les vèrtebres.

Les funcions dels ossos són les següents:� Permeten l’ancoratge dels músculs i, per tant, actuen com a òrgans

passius del sistema locomotor.� Tenen funció esquelètica, ja que constitueixen el sosteniment de l’or-

ganisme i serveixen de carcassa al cos.� Protegeixen alguns òrgans delicats (encèfal, medul·la espinal…).� Són un magatzem de calci, que pot ser alliberat a la sang quan l’orga-

nisme en necessita.� A l’interior d’alguns d’aquests ossos (en la medul·la roja) es fabriquen

cèl·lules sanguínies.

Receptors i efectors 113

Els cartílagsL’esquelet consta també de cartílags, estructures menys dures que elsossos perquè no contenen sals de calci. Els cartílags es localitzen en lesorelles, la part anterior del nas i entre les vèrtebres, i formen l’esquelet delsembrions.

Molts ossos dels xiquets de bolquers estan constituïts per teixit cartilaginósque, posteriorment, es va calcificant i transformant en teixit ossi. Els ossosllargs presenten durant molt de temps zones cartilaginoses que en permetenel creixement longitudinal. Quan aquestes zones es calcifiquen per complet,l’individu deixa de créixer.

fèmur

bossasinovial

ròtula

cartílags

lligamentde la ròtula

peroné

cartílags

vèrtebra

disctíbia

articulació fixa(crani)

articulació mòbil(genoll)

articulació semimòbil (intervertebral)

Activitats

Investiga què són les fontanel·les.19

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 113

114 UNITAT 6114

El sistema esquelèticL’esquelet de l’ésser humà està constituït per 206 ossos.

Activitats

Explica quina funció tenen aquests ossos:

a) Clavícula. c) Estèrnum.

b) Húmer. d) Ròtula.

Esmenta un os de cadascun d’aquests tipus:

a) Pla del crani. c) Curt de les extremitats.

b) Pla del tòrax. d) Llarg de les extremitats.

2120

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 114

6.2. Els músculsEls músculs estan compostos per grups de paquets musculars que, al

seu torn, estan integrats per un conjunt de cèl·lules musculars de formaallargada.

La contracció muscularLa contracció dels músculs consisteix en el seu engrossiment i escurçament.

Per a fer-ho cal l’acció d’un nervi motor sobre un múscul i la producció d’ener-gia en les cèl·lules musculars. Aquesta energia s’obté a partir de la respiraciócel·lular aeròbia, que requereix una molècula energètica (generalment glucosa)i oxigen.

Perquè la contracció muscular origine el moviment adequat, s’ha de pro-duir d’una manera coordinada en uns quants músculs alhora. Els músculsque cooperen per a fer un únic moviment es denominen músculs agonistes.Els músculs antagonistes, al contrari, actuen en sentits oposats: quan l’unes contrau, l’altre es relaxa. Aquest és el cas del bíceps i del tríceps, quemouen els ossos del braç:

Receptors i efectors 115

vassanguini

os

tendó

nervi

feixos de fibresmusculars

fibres muscularsestriades

Tant els paquets muscularscom el múscul complet estanrecoberts per embolcalls pro-tectors.

En reunir-se, els embolcalls protec-tors formen els tendons, que són elpunt d’unió dels músculs amb els os-sos.

Els tendons són molt resistents a lesestirades i, per aquesta raó, quan elmúscul es contrau transmeten el mo-viment a l’os.

bícepscontret

bícepsrelaxat

trícepsrelaxat tríceps

contretAcció antagònica del bíceps i del tríceps.

Músculs estriats i llisos

Els músculs que s’uneixen als ossosi són responsables dels movimentsd’aquests es denominen músculsde fibra estriada, per l’aspecte deles seues cèl·lules. Són de contrac -ció voluntària, ràpida i no persistenti tenen cèl·lules grans amb mésd’un nucli.

Hi ha, a més, altres músculs, anome-nats de fibra llisa, que formen partd’òrgans interns. Aquests músculssón de contracció involuntària,lenta i duradora, i les seues cèl·lu-les tenen un sol nucli.

El bíceps acosta el braç al’avantbraç; el múscul an-tagònic, el tríceps, allunyal’avantbraç del braç.

Estructura d’un múscul.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 115

El movimentEls músculs no són capaços de fer cap moviment per si sols. Per a acon-

seguir-ho són necessaris, a més, els ossos i les articulacions. En conjunt, elsistema actua com una palanca.

Recorda que en qualsevol palanca es distingeixen tres elements:� El punt de suport (S), on se sustenta la palanca i sobre el qual actuen

dues forces oposades.� El punt de potència (P), on s’aplica la força que afavoreix el movi-

ment.� El punt de resistència (R), on s’aplica la força que s’oposa al movi-

ment.

116 UNITAT 6116

Fusiformes o allargatsIntervenen, normalment, en la realit-zació d’un moviment. Són fusiformesel bíceps i el tríceps.

PlansEn general, recobreixen i protegeixenels òrgans. Són exemples d’aquest ti-pus el pectoral i el recte de l’abdomen.

Circulars o esfíntersTanquen o obrin una cavitat o un con-ducte. Estan situats, per exemple, enels ulls i en els llavis.

Els músculs segons la forma

Palanca de primer grauPermet una gran varietat d’accions imobilitat. Assegura efectes de posiciói d’equilibri.

Palanca de segon grauNo permet grans desplaçaments, pe-rò aconsegueix véncer grans resis-tències.

Palanca de tercer grauPermet desplaçaments extensos, en-cara que no venç resistències impor-tants.

Palanques del cos humà

S: punt de suport P: punt de potència R: punt de resistència

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 116

Receptors i efectors 117

Activitats

Què ocorreria si els tendons foren elàstics en compte deresistents a l’estirament?

Explica què són i com funcionen els músculs antagonis-tes. Posa un exemple de músculs antagonistes en les extre-mitats inferiors

Amb l’ajuda dels dibuixos d’aquesta pàgina, indica quinsmúsculs es contrauen quan girem el coll i quins, quan esti-rem una cama.

Hi ha cap múscul que no intervinga en un moviment? Sila resposta és afirmativa, posa’n algun exemple.

25

24

23

22

El sistema muscularEl cos humà està format per prop de 500 músculs

Músculs més importants del cos humà.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 117

118 UNITAT 6118

Els receptors sensorials� Els canvis externs i els que vénen de l’interior de l’orga-nisme produeixen estímuls que són recollits pels òrgansdels sentits.

� Quan un estímul arriba a un receptor, es genera enaquest un canvi elèctric que constitueix un impuls nerviós,que és transmés al sistema nerviós.

L’ull� L’ull està format pel globus ocular i uns òrgans acces-soris. La paret del globus ocular està constituïda per trescapes, la més interna de les quals, la retina, conté cèl·lulesfotoreceptores que s’exciten amb la llum. Perquè el pro-cés visual siga correcte, la quantitat de llum que entra enl’ull és regulada per la pupil·la i l’enfocament de les imat-ges es produeix gràcies a la modificació del gruix del cris-tal·lí.

L’orella� L’orella s’allotja en una cavitat de l’os temporal. Captados tipus d’estímuls: ones sonores (audició) i posició i movi-ments del cos (equilibri). Els primers es transmeten al cervelli els segons, al cerebel.

La pell, l’òrgan del tacte� La pell té nombroses terminacions sensitives que consti-tueixen el sentit del tacte, que permet percebre distintstipus de sensacions: dolor, calor, fred, pressió i tacte fi.

El gust i l’olfacte� Uns altres sentits més poc desenvolupats són el de l’ol-facte i el del gust, que capten la presència de substànciesen l’aire i en la boca, respectivament.

Òrgans efectors: la locomoció� En el sistema nerviós s’integren totes les informacionsrebudes i s’elaboren les respostes adequades, que podenser de dos tipus: producció de moviments o secreció d’hor-mones per part de glàndules.

� El sistema nerviós envia ordres als músculs perquè escontraguen. Aquests, al seu torn, provoquen canvis en laposició dels ossos per a produir moviments.

� Els ossos i les articulacions són els òrgans passius delmoviment, ja que són moguts pels músculs.

� Els ossos tenen unes altres funcions: constitueixen unareserva de calci, produeixen cèl·lules sanguínies i serveixencom a estructures protectores d’alguns òrgans i com a siste-ma de sosteniment de tot l’organisme.

� La contracció muscular necessita l’energia produïda perla respiració cel·lular, per a la qual cal glucosa i oxigen.

� Hi ha dos tipus de músculs: voluntaris i involuntaris. Elsprimers mouen els ossos i són regits pel sistema nervióscentral; produeixen una contracció ràpida i poc duradora.Els segons formen part d’òrgans interns i depenen del siste-ma nerviós autònom; duen a terme contraccions lentes iduradores.

Elabora un mapa conceptual amb els continguts principals de la Unitat.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 118

Clara és molt aficionada al cine i va quedar moltsorpresa quan va llegir que Marilyn Monroe i JamesDean, actors que admira, són alguns dels miops quehan triomfat en el món de l’espectacle. Pensa quealguns d’aquests artistes potser no hagueren tingut tantd’èxit si la seua visió no haguera estat defectuosa, ja quemoltes persones consideren atractiva aqueixa manerade «mirar sense veure», distant i perduda, que caracte-ritza els miops. Clara comparteix aquesta opinió.

Per a una persona miop, qualsevol imatge situada amés de cinc metres és percebuda d’una manera borrosa.

La miopia és un defecte en l’estructura dels ulls queimpedeix l’enfocament correcte dels objectes que estansituats més lluny. Quin és aquest defecte?

Quina estructura de l’ull és l’encarregada d’enfocar elsobjectes correctament? Com ho aconsegueix?

Clara observa que la seua amiga Alexandra tancauna mica els ulls quan necessita enfocar alguna cosa queestà situada a una certa distància. Per aquest motiu, sos-pita que és miop i creu que hauria d’anar a ca l’oculista.

Per què les persones miops tendeixen a tancar unamica els ulls quan necessiten enfocar alguna cosa que estàsituada lluny?

Des que la imatge observada es forma a la retinafins que és processada a la part posterior del cervell, hiintervenen diversos tipus d’energia, com l’elèctrica, laquímica i la lluminosa.

En quin ordre intervenen els tipus d’energia des queveiem un objecte amb els ulls fins que el «veiem» a l’encèfal?

Alexandra, a pesar de ser miop, balla molt bé i té ungran sentit de l’estètica i de l’equilibri. Va a classes deballet, i Clara està convençuda que la seua amiga arri-barà a ser una gran ballarina.

4

3

2

1

En quina estructura de l’orella es capten els estímulsque informen sobre la posició del cos o de l’equilibri?

L’òrgan que ens informa de la posició del cos estàpròxim al que rep els sons. Ambdós comparteixen algu-nes estructures, però no els nervis que porten les infor-macions al cervell.

Com a conseqüència d’un accident de trànsit, un cosíde Clara ha patit una lesió en els nervis auditius i no sentels sons. Creus que deu tenir també afectat el sentit de l’equilibri?

Tant l’òrgan receptor dels sons com el que ens infor-ma de la posició i dels moviments del cos són molt deli-cats i estan molt protegits en una cavitat excavada enun os del cap.

En quin os estan allotjats ambdós òrgans?

A l’interior d’aquests òrgans hi ha uns líquids que esdesplacen quan canviem de posició. Quin nom reben i onestan situats exactament?

L’avi de Clara passa certes dificultats. Des de fa unsquants mesos veu les coses com si faltara llum, com sisempre hi haguera boira. En la revisió anual, l’oculista liha dit que té «principi de cataractes» i que en un ter-mini breu de temps hauria de sotmetre’s a una inter-venció quirúrgica.

Quina estructura de l’ull té afectada l’avi de Clara? Enquè consisteixen les cataractes?

Després de la intervenció de les cataractes, l’avi de Cla-ra podrà enfocar els objectes que voldrà observar igualque abans de la intervenció? Raona la teua resposta ambarguments científics.

5

8

6

10

9

7

Receptors i efectors 119

Marilyn Monroe. James Dean.

Així veu l’avi de Clara.

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 119

�� Si comparem el sistema nerviós central amb unordinador, a què equivaldrien els òrgans sensorials? I elsòrgans efectors: músculs i ossos?

��� Segons la localització, els receptors poden serexteroceptors o interoceptors. Quina informació captacada un? Posa’n algun exemple.

��� La pressió social o la suggestió poden influir enles nostres percepcions fins al punt de fer-nos veure osentir coses diferents del que veuríem o sentiríem encondicions normals. Per què creus que ocorre açò?

�� La intensitat llindar varia d’unes persones a unesaltres i, fins i tot, en una mateixa persona varia segonsalguns factors. Esmenta algun exemple en què això espose de manifest.

�� Assenyala les parts del globus ocular i delsòrgans accessoris que observes en la imatge. Descriud’una manera breu la funció de cadascuna.

� Quan parlem del color dels ulls, a quina part delglobus ocular ens referim concretament? A què esdeu el color?

�� Posa’t davant d’un espill en el bany, amb pocallum. Observa’t els ulls en l’espill. Tot seguit encén unllum més potent i torna’t a mirar els ulls.

a) Què observes?

b) Per què ocorre això?

�� Explica per quin motiu, quan estem en un llocamb poca llum, no som capaços de diferenciar bé elscolors dels objectes.

�� Explica el que ocorre quan una persona perd unull i només pot veure-hi amb l’altre.

�� Per què creus que algunes persones no podendistingir certs colors?

�� Quines conseqüències pot tenir una lesió en ellòbul occipital del cervell on acaben els nervis òptics?Raona la teua resposta

��� Quan ens exposem a explosions fortes és acon-sellable obrir la boca. Per què?

�� Reflexiona: què és el so? Es pot parlar de so quandues roques xoquen en un lloc on no hi ha un òrganreceptor auditiu que ho detecte?

�� Explica per què després de girar ràpidament elcos, i una vegada que hem parat, continuem tenint lasensació de gir.

��� Què són els ultrasons? Creus que es poden sen-tir? Per què?

�� Explica què ocorreria si es trencara un dels ossetsque hi ha en l’orella mitjana.

�� Algunes persones asseguren haver sentit doloren ser estimulats per una llum molt intensa o per unsoroll a un volum molt elevat sense esperar-s’ho. És pos-sible sentir dolor amb aquests estímuls?

�� Agafa un compàs de dibuix i toca’t, amb les pun-tes tancades, una zona de la pell de l’avantbraç. Totseguit vés obrint les puntes i tocant la mateixa zona finsque percebes dos punts separats. En aqueix moment,anota la distància de separació entre les puntes. Repe-teix l’experiència en altres zones del cos, per exemple,en el revers d’una mà, en un dit, en un turmell, en la pellde la cara… Observa els resultats obtinguts i dedueix lesconclusions.

�� Per què creus que els éssers humans som méssensibles al fred que a la calor?

�� Què succeeix quan un receptor dèrmic rep unestímul durant un temps prolongat?

�� Explica per què, quan estem refredats, no apre-ciem bé els sabors dels aliments.

� On es perceben més bé les olors, en els llocs secso en els humits? Per què?

� Per què creus que, després d’estar una estona enun lloc on fa pudor, deixem de percebre aquesta pudor?

� Posa algun exemple que demostre que els sen-tits del gust i de l’olfacte estan molt relacionats entresi.

�� Investiga: per què percebem amb l’olfacte el gasnatural i el butà si cap dels dos no tenen olor?

��� Posa un exemple en què es destaque laimportància dels sentits següents per a la supervivèn-cia:

a) Tacte.

b) Olfacte.

c) Gust.

d) Equilibri.

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

120 UNITAT 6120

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 120

�� Copia en el teu quadern i completa el quadre:

�� Relaciona els termes d’aquestes columnes:

� Posa nom als ossos de la cara i del crani assenya-lats amb lletres:

a) Classifica’ls en curts, llargs i plans.

b) Hi observes cap articulació? Digues quins ossosuneixen i de quin tipus són.

c) Esmenta tres músculs relacionats amb aquesta partdel cos.

�� Investiga: per què la columna vertebral té aques-ta forma corbada tan peculiar? No seria més eficient sifóra recta?

��� Investiga: què són els meniscos? On es localit-zen? Quina n’és la funció?

��� Per què és important l’aportació d’aquestsnutrients per a la constitució dels ossos?

� Calci.

� Fòsfor.

� Vitamina D.

�� A quin tipus de palanca corresponen les articula-cions del genoll i de la mandíbula?

�� En la flexió de l’avantbraç sobre el braç, quèrepresenten els elements següents de la palanca?

a) Resistència.

b) Punt de suport.

c) Potència.

�� Què són els discos intervertebrals? On estansituats? Quina funció tenen?

�� Per què creus que abans i després de fer exercicifísic o de practicar algun esport és molt convenient feruns estiraments?

� Recorda: quin sistema nerviós controla els mús-culs de fibra estriada? I els de fibra llisa?

�� Indica algun múscul implicat en els gestos facialssegüents:

� Somriure. � Mostrar sorpresa.

�� Tria el múscul correcte en cada cas:

a) Mou la mandíbula:

Masseter – Trapezi – Ilíac.

b) Alça els braços:

Tríceps – Sartori – Bessó.

c) Alça el cap:

Soli – Dorsal – Trapezi.

d) Alça la cama:

Recte – Serrat – Deltoide.

��� Investiga: quina funció fan aquests parells detipus de músculs?

� Flexors / extensors

� Abductors / adductors.

� Pronadors / supinadors.

� Elevadors / depressors.

37

C

B

D

A

H

G

FE

31

29

Tíbia

Húmer

Parietal

Ròtula

Cúbit

Costella

Estèrnum

Maxil·lar

Braços

Tors

Cames

Cap

26

Acte

Observar un paisatge

Escoltar una simfonia

Mantenir-sedret amb unasola cama

Estímul ReceptorCentre del sistemanerviós centralimplicat

Tocar aiguafreda

Assaborir unbombó

Olorar una flor

39

38

36

35

34

33

32

30

28

27

Receptors i efectors 121

VAL 0S3BGLA_11.06 24/3/11 08:30 Página 121

1. ¿Para qué sirven los órganos de los sentidos? ¿Qué ocurriría si no existieran?

2. ¿Dónde se recibe la información visualprocedente del ojo?

3. ¿Qué estímulos detecta el oído?

4. ¿De dónde procede la orden que provoca el movimiento muscular?

5. ¿Qué relación existe entre huesos y músculos?

CU

EST

ION

ES

Receptores y efectores

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:07 Página 104

Los receptores sensoriales

Como sabes, en el mundo que nos rodea se producen cambios (estímulos)a los que tenemos que adaptarnos para sobrevivir. Para ello necesitamos, enprimer lugar, captar esos estímulos. Los receptores sensoriales son losencargados de percibir la información y de convertirla en un impulso ner-vioso, que es conducido a un centro nervioso superior donde se origina loque llamamos sensación.

Los receptores sensoriales pueden ser, simplemente, terminaciones ner-viosas o, con más frecuencia, células especiales, que suelen agruparse paraconstituir órganos sensoriales u órganos de los sentidos.

Los receptores sensoriales se pueden clasificar según el tipo de estímuloque son capaces de recibir. De este modo, podemos distinguir:

� Fotorreceptores. Detectan estímulos luminosos y se localizan en losojos.

� Mecanorreceptores. Se estimulan por cambios mecánicos, comopresiones, contactos u ondas sonoras. Se incluyen en este grupo variosreceptores de la piel, de los músculos y las articulaciones y los recep-tores auditivos.

� Quimiorreceptores. Captan información de los cambios químicos.Los receptores del gusto y del olfato pertenecen a este grupo.

� Termorreceptores. Detectan cambios de temperatura. Se incluyenentre ellos algunos receptores de la piel.

Actividades

Cita un órgano que contenga quimiorreceptores y otro que contenga meca-norreceptores.

Existen receptores sensoriales que detectan estímulos internos, es decir, queno proceden del exterior del organismo. ¿Para qué sirven? Cita algún ejemplo.2

1

1

Receptores y efectores 105

Te i n t e r esa sabe r

Para que un estímulo consiga excitara un receptor es preciso que tengauna intensidad mínima, denominadaintensidad umbral, por debajo de lacual no hay impulso nervioso.

Cuando el estímulo es persistente,los receptores sensoriales dejan deenviar impulsos nerviosos o bien lohacen con menor intensidad, pues seadaptan a él.

sensaciones táctiles (tacto,calor, frío, dolor y presión)

bulbo olfatorio

lóbulo temporal

mucosa de lacavidad nasal

lóbulo frontal

quiasmaóptico

troncocerebral

cerebelo

médula espinalcanales

semicirculares

caracol

lengua

retina

olfato gusto

sensaciones, posición y movimiento visiónaudición y equilibrio

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:07 Página 105

El ojo

Cada ojo está constituido por el globo ocular y por una serie de órganosaccesorios.

2

106 UNIDAD 6106

El globo ocular es una estructuraesférica hueca, alojada en una cavi-dad del cráneo llamada órbita.

El globo ocular

Los órganos accesorios

CoroidesSegunda capa del globo ocular. Es de colornegro, pero en el iris (detrás de la córnea)presenta una coloración diferente paracada persona (azul, verde, marrón…). Enel centro del iris existe un orificio, la pupilao niña, cuyo diámetro es variable.

RetinaCapa más interna del globo ocular. En ella se encuentran las célulasfotorreceptoras, que pueden ser de dos clases: bastones y conos.Los bastones se excitan con cualquier clase de luz visible, pero nodiferencian los colores. Por el contrario, los conos, de los que existentres tipos, son capaces de distinguir los colores, pero necesitan unaintensidad de luz mayor.

Fóvea o mancha amarillaZona de la retina donde la visibili-dad es máxima y hay una granabundancia de conos.

vaso sanguíneo

Punto ciegoZona de la retina por donde sale el nervioóptico y en la que no hay visión porque noexisten células fotorreceptoras.

Nervio ópticoConjunto de prolongaciones de las célulasnerviosas que se comunican con los conosy los bastones.

CristalinoÓrgano transparente y elás-tico con forma de lente bi-convexa que se sujeta a lapared interna del globoocular por medio de unosmúsculos diminutos. El cris-talino separa dos cámaras: laanterior está ocupada por unlíquido semejante al agua(humor acuoso) y la poste-rior contiene una sustanciamás viscosa, aunque tambiéntransparente (humor vítreo).

EscleróticaCapa más externa del globoocular. Es de color blanco y ensu parte delantera se vuelvetransparente y forma la córnea.

córnea

iris

pupila

PárpadosRepliegues de la piel que protegen elglobo ocular. En su parte más internase hallan tapizados por la conjuntiva,una capa que cubre también la partefrontal del globo. Glándulas lacrimales

Segregan lágrimas que mantienenhúmeda la parte delantera del globoocular para evitar que se seque. Con-tienen, además, una sustancia quemata ciertas bacterias.

CejasDesvían el sudor de la frente para pro-teger el ojo.

PestañasPelos situados en el borde de los pár-pados que tamizan la luz haciéndolamás difusa.

Músculos ocularesMueven el globo ocular hacia arriba,hacia abajo o lateralmente, para diri-gir la vista hacia el objeto que sequiere mirar.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 106

Funcionamiento del ojoDe una forma simplificada, la función del globo ocular consiste en per-

mitir que la luz excite los conos y los bastones de la retina, los cuales producenun impulso nervioso que es transmitido al cerebro por los nervios ópticos.

La imagen que se forma en la retina está invertida, pero el cerebro inter-preta la información que recibe y hace que la veamos en su posición real.No olvides que los órganos sensoriales, incluidos los ojos, son simples trans-formadores de estímulos en corrientes nerviosas. El sistema nervioso es elque realmente analiza e interpreta toda la información recibida a través delos órganos sensoriales.

Antes de llegar a la retina, la luz atraviesa el globo ocular; en su recorridotienen lugar dos procesos:

� Regulación de la intensidad de la luz. Si esta es excesiva, es posibleque se produzcan lesiones en las células fotorreceptoras, y si es muypobre, el proceso visual no se podrá realizar. En este mecanismo deregulación interviene la pupila, que se abre más o menos, según sea laintensidad de la luz, mediante la contracción o la relajación de unosmúsculos muy pequeños situados en el iris.

� Enfoque de las imágenes. Para que la luz reflejada por un objeto noorigine una imagen borrosa, este debe enfocarse correctamente en laretina. Esto se consigue gracias a la modificación del grosor del crista-lino, que actúa como una lente: se aplana para enfocar objetos lejanosy se abomba cuando están próximos. Un ojo normal enfoca adecuada-mente objetos que se encuentren a una distancia comprendida entre15 cm y 65 m, aunque, con la edad, el cristalino pierde elasticidad y estemargen se reduce.

Receptores y efectores 107

Actividades

¿Qué ocurriría si nuestro globo ocular no tuviera pupila?¿Y si no tuviera cristalino?

¿Qué tendría de particular la retina de un animal que nopudiera diferenciar los colores y cuya visión fuera exclusi-vamente en blanco y negro?

¿En qué capa se encuentra la mancha amarilla? ¿Quéparticularidad tiene esta zona?

Ordena las siguientes partes del globo ocular siguiendoel recorrido que realiza la luz en él: cristalino, retina, pupila,córnea, humor vítreo, humor acuoso.

6

5

4

3

Cambios en el ojo durante la acomodación distante (A) y cercana (B).

Visión estereoscópica

La visión humana es estereoscó-pica, es decir, percibe las imágenesen tres dimensiones, aprecia eltamaño y el relieve de un objetoy calcula la distancia a la que estese encuentra. Ello es posible por-que las imágenes que llegan alcerebro procedentes de ambos ojosse superponen en la misma zonacerebral, lo cual crea la sensaciónespacial.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 107

El oído

Los oídos son órganos sensoriales que se encuentran alojados en unas cavi-dades de los huesos temporales localizadas en las sienes. Estos órganos captan,en zonas diferentes, dos tipos de estímulos distintos: sonidos y cambios deposición del cuerpo (equilibrio).

¿Cómo se produce la audición?Las ondas sonoras son producidas por las vibraciones

de las moléculas del aire o de cualquier objeto. Cuandoesas ondas llegan al tímpano, este comienza a vibrar y transmite la vibración a la cadena de huesecillos.Cuanto mayor sea la intensidad del sonido, mayor serála vibración. El último huesecillo (estribo) transfiere lavibración a la ventana oval, en la cual se apoya. Esta, asu vez, provoca la vibración de la perilinfa del oído internoy, como consecuencia de ello, se produce la excitación dedeterminadas células que se encuentran en el interiordel caracol y constituyen el denominado órgano de Corti.Se genera, así, una corriente nerviosa que viaja a travésde un nervio hasta el cerebro, donde se interpreta lainformación.

3

108 UNIDAD 6108

Partes del oído

Oído externoFormado por el pabellón auricular(oreja) y por el conducto auditivo, quepenetra en el hueso. En este conductohay unas glándulas productoras de ceraprotectora. El conducto auditivo terminaen una membrana elástica, el tímpano.

Oído medioConstituye una cavidad del hueso tem-poral que comienza en el tímpano yllega hasta unas pequeñas membranasque se denominan ventana oval y ven-tana redonda.Contiene en su interior tres huesos pequeños, que reciben el nombre decadena de huesecillos, que son el mar-tillo, el yunque y el estribo. El martilloestá apoyado en el tímpano, y el estribo,en la ventana oval.

Oído internoParte más profunda, formada por el laberinto membranoso, un conjuntode membranas que ocupan una seriede complejas cavidades del hueso tem-poral, que constituyen el laberinto óseo.Entre los dos laberintos se localiza unlíquido, la perilinfa, y en el interior dellaberinto membranoso hay otro líquidollamado endolinfa.El laberinto membranoso está consti-tuido por varias partes. Una de ellas, elcaracol, se encarga de detectar sonidos,y otra, el aparato vestibular, es la res-ponsable del control espacial y del equi-librio. El aparato vestibular está formado,a su vez, por tres conductos o canalessemicirculares y por dos vesículas, elutrículo y el sáculo.

Sección transversal del caracol. En el órgano de Corti se produce la audición.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 108

¿Cómo se percibe el equilibrio?El sentido del equilibrio nos informa, por un lado, de la posición de nuestro

cuerpo y, por otro, de los movimientos que realizamos.� El conocimiento de la posición del cuerpo o percepción del equili-

brio estático se produce en el utrículo y en el sáculo. Así, detectamosnuestra posición cuando estamos quietos (de pie, sentados o agachados,boca arriba o boca abajo, rectos o inclinados…).

� La detección del movimiento o percepción del equilibrio dinámicose realiza en los canales semicirculares. Gracias a ello podemos des-plazarnos por el espacio sin caernos: caminar, correr, bailar… Lostres canales semicirculares están orientados en las tres direcciones delespacio, lo que nos permite percibir cualquier tipo de movimiento.

En el sentido del equilibrio intervienen, además del oído, la vista, losmecanorreceptores de los músculos y las articulaciones y los receptores tác-tiles de las plantas de los pies.

Actividades

Clasifica las siguientes estructuras según participen en el sentido de la audi-ción o en el del equilibrio: utrículo, caracol, tímpano, endolinfa, cadena de hue-secillos.

¿En qué se diferencia el equilibrio estático del dinámico? ¿Dónde se detectacada uno de ellos?

¿Qué estructuras constituyen el laberinto membranoso?

¿Qué nos ocurre cuando damos una serie de vueltas rápidas? ¿Por qué?10

9

8

7

Receptores y efectores 109

Percepción del equilibrio estáticoEn el interior del utrículo y del sáculo existen unas célulassensoriales provistas de cilios y cubiertas por una masagelatinosa que contiene unas pequeñas partículas minera-les. Al cambiar la posición de la cabeza, estas partículas ori-ginan un cambio en la posición de los cilios, lo que generaun impulso nervioso que es conducido a través de unosnervios al cerebelo, órgano que recibe la información delequilibrio.

Percepción del equilibrio dinámicoCuando nos movemos, también se mueven la cabeza y losoídos. La endolinfa del oído interno, sin embargo, perma-nece inmóvil por inercia durante unos instantes. De estaforma, se produce un movimiento relativo entre ella y cier-tas células existentes en el interior del aparato vestibular.Estas células están cubiertas por una masa gelatinosa yposeen unos cilios que se doblan, lo cual genera unacorriente nerviosa que se transmite al cerebelo.

El oído y el equilibrio

canalessemicirculares

aparato vestibular

cabeza horizontal

cabeza inclinada

ventanaoval

ventanaredonda caracol

nervioauditivo

utrículo

sáculo

movimientode la cabeza

movimientode la endofilina

ampolla

la cúpulase inclina

nervio

célulasciliadas

canal semicircular

El vértigo

Cuando el sentido del equilibriose sobreexcita puede aparecer elvértigo, una sensación desagra-dable de inestabilidad y de movi-miento aparente de los objetoscircundantes.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 109

La piel, el órgano del tacto

En la piel se encuentran receptores sensitivos que captan estímulos muydiversos que, en conjunto, conocemos como tacto. El tacto no es un sentidoúnico, pues permite percibir distintos tipos de sensaciones:

� El tacto propiamente dicho, que informa sobre la forma, el aspectoy la textura que tienen los objetos.

� La presión que ocasionan las sensaciones táctiles intensas.� El calor o temperaturas más altas de lo habitual.� El frío o temperaturas más bajas de lo habitual.� El dolor.

Actividades

¿Por qué las terminaciones nerviosas que detectan el tacto fino abundan enlas yemas de los dedos?

Al meterte poco a poco en el mar, ¿en qué partes del cuerpo sientes mayorsensación de frío? Justifica tu respuesta.

¿Qué diferencia hay entre las terminaciones nerviosas libres y los corpúsculosdérmicos? ¿Existe alguna semejanza entre ambas?

Cita una estructura de la piel que sirva como protección contra el frío.14

13

12

11

4

110 UNIDAD 6110

La sensibilidad de la pielCon excepción de los receptores del dolor, que son simplemente terminacionesnerviosas libres, los demás receptores se localizan en corpúsculos dérmicosconstituidos por una prolongación nerviosa cubierta por células protectoras enforma de capuchón; es decir, se trata de terminaciones nerviosas encapsuladas.

La distribución de los corpúsculos dérmicos en la piel no es uniforme, ya quedependiendo de las zonas predominan unos tipos u otros. Así, los receptores deltacto fino son más abundantes en las yemas de los dedos, mientras que los dela presión se encuentran en mayor cantidad en las palmas de las manos.

Te i n t e r esa sabe r

Además de receptores sensoriales, enla piel se localizan otras estructurasque desempeñan varias funciones.Entre ellas destacan las siguientes:

� Melanocitos. Se trata de célulasque contienen un pigmento oscuro(melanina) que protege al cuerpo delas radiaciones solares nocivas.

� Panículo adiposo. Es una capa decélulas con grasa, localizada en laparte más profunda de la piel, quesirve para amortiguar los golpes, aislaral organismo de las bajas tempera-turas y como reserva energética.

� Glándulas sudoríparas. Excretanel sudor, y así contribuyen a enfriarla superficie del cuerpo cuando esnecesario y a eliminar sustancias deexcreción.

� Pelos. Cubren toda la superficiecorporal excepto las palmas de lasmanos, las plantas de los pies y las mu-cosas. Su principal función es la pro-tección contra el frío.

� Glándulas sebáceas. Segregan sus-tancias que lubrican la piel y los pelos.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 110

El gusto y el olfato

En el ser humano, los sentidos del gusto y del olfato están poco desarrolladosy se hallan muy relacionados entre sí.

El gustoEl sentido del gusto nos permite detectar las sustancias químicas disueltas

en la saliva, procedentes de los alimentos que tomamos.Las sensaciones producidas constituyen los sabores y, aunque existe una

enorme variedad, todos son el resultado de la combinación de cuatro saboresbásicos: dulce, salado, ácido y amargo. Cada uno de ellos se localiza, fun-damentalmente, en zonas específicas de la lengua.

Los receptores del gusto son células agrupadas en botones gustativos loscuales, a su vez, forman las papilas gustativas, que se encuentran en el inte-rior de la boca, sobre todo en la lengua.

El olfatoEl sentido del olfato nos permite detectar las moléculas gaseosas que llegan

a la nariz.En el interior de las fosas nasales, en una zona denominada pituitaria

amarilla, se encuentran las células olfativas, que se agrupan en el bulboolfativo.

La estimulación de las células olfativas produce la sensación del olor. Elser humano puede detectar cerca de 3 000 olores distintos. Se piensa quetodos ellos son el resultado de la combinación de siete olores básicos o pri-marios: alcanfor, almizcle, flores, menta, éter, acre y podrido.

5

Receptores y efectores 111

Zonas sensibles a cada sabor básico.

epitelio lingual

papila gustativa

botón gustativo

glándula

célula de sostén

poro gustativo

célula gustativa

cilios

fibras nerviosas

fosasnasales

nervioolfativo

bulbo olfativo seno frontal

aire

nervio olfativo

célula de sostén

célula olfativa

cilios olfativos

Actividades

¿Podrá ser detectada por el gusto o por el olfato unasustancia sólida insoluble? ¿Y una sustancia sólida soluble?

¿Qué son los botones gustativos? ¿Dónde se encuen-tran? ¿Qué relación tienen con el bulbo olfativo?1615

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 111

Órganos efectores: la locomoción

Los movimientos de nuestro cuerpo son posibles gracias a la relaciónentre unos elementos activos, los músculos, y otros pasivos, los huesos.

Los músculos se encargan de provocar cambios en la posición de loshuesos, lo cual origina los movimientos.

6.1. Los huesosLos huesos contienen sales de calcio que les proporcionan dureza. Además

de estos compuestos inorgánicos poseen, como los demás tejidos, célulasvivas que les permiten crecer y soldarse tras una rotura.

Están formados por tejido óseo que puede ser de dos tipos: tejido óseoesponjoso, el cual presenta cavidades que le dan un aspecto característico,y tejido óseo compacto, macizo y sin espacios interiores.

Actividades

Investiga qué importantes funciones tienen la médula ósea roja y la médulaósea amarilla.

¿Es correcto decir que el tejido óseo es un tejido vivo?18

17

6

112 UNIDAD 6112

Huesos largosDe forma alargada, presentan tejido óseo esponjoso en los extremos (epífisis)y óseo compacto en la parte central (diáfisis). Proporcionan sostén y movi-miento. Son ejemplos de este tipo los huesos de las extremidades.

Huesos cortosDe forma redondeada, están formadospor tejido óseo compacto por fuera yesponjoso en el interior. Las vértebras y los huesos de la muñeca son cortos.

Huesos planosCon forma de placa, están formados por unacapa interna de tejido óseo esponjoso limitadapor dos capas de óseo compacto. Su función esprotectora, como la de los huesos del cráneo y elomóplato.

Los huesos según su forma

tejido óseoesponjoso

médula roja tejido óseocompacto

médulaamarilla

epífisis diáfisis epífisis

fémur

vértebra

omóplato

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 112

La unión de los huesos: las articulacionesLos huesos se unen unos a otros formando las articulaciones, que pueden

ser de tres tipos: fijas, móviles y semimóviles.� Fijas. También llamadas suturas, estas articulaciones impiden el

movimiento de los huesos. Como ejemplo de este tipo de articulaciónpueden citarse los huesos del cráneo.

� Móviles. Permiten el cambio de posición relativa de los huesos; entreellos existe una estructura que contiene un líquido lubricante, el líquidosinovial, que evita su rozamiento. En este tipo de articulaciones, además,hay unos ligamentos que mantienen unidos los huesos. Pertenecen aeste grupo las articulaciones del codo, el hombro y la rodilla.

� Semimóviles. Solo permiten el movimiento limitado de los huesos,como ocurre con las vértebras.

Las funciones de los huesos son las siguientes:� Permiten el anclaje de los músculos y, por tanto, actúan como órganos

pasivos del sistema locomotor.� Tienen función esquelética, ya que constituyen el sostén del organismo

y sirven de armazón al cuerpo.� Protegen algunos órganos delicados (encéfalo, médula espinal…).� Son un almacén de calcio, que puede ser liberado a la sangre cuando

el organismo lo necesite.� En el interior de algunos de ellos (en la médula roja) se fabrican células

sanguíneas.

Receptores y efectores 113

Los cartílagosEl esqueleto consta también de cartílagos, estructuras menos duras que loshuesos pues no contienen sales de calcio. Los cartílagos se localizan en lasorejas, la parte anterior de la nariz y entre las vértebras, y forman el esqueletode los embriones.

Muchos huesos de los recién nacidos están constituidos por tejido cartilagi-noso que, posteriormente, se va calcificando y transformando en tejido óseo.Los huesos largos presentan durante mucho tiempo zonas cartilaginosas quepermiten su crecimiento longitudinal. Cuando estas zonas se calcifican porcompleto, el individuo deja de crecer.

Actividades

Investiga qué son las fontanelas.19

fémur

bolsasinovial

rótula

cartílagos

ligamentode la rótula

peroné

cartílagos

vértebra

discotibia

articulación fija(cráneo)

articulación móvil(rodilla)

articulación semimóvil(intervertebral)

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 113

114 UNIDAD 6114

El sistema esqueléticoEl esqueleto del ser humano está constituido por 206 huesos.

Actividades

Explica qué función desempeñan estos huesos:

a) Clavícula. c) Esternón.

b) Húmero. d) Rótula.

Cita un hueso de cada uno de estos tipos:

a) Plano del cráneo. c) Corto de las extremidades.

b) Plano del tórax. d) Largo de las extremidades.

2120

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 114

6.2. Los músculosLos músculos están compuestos por grupos de paquetes musculares que,

a su vez, están integrados por un conjunto de células musculares de formaalargada.

La contracción muscularLa contracción de los músculos consiste en su engrosamiento y acorta-

miento. Para ello es necesaria la acción de un nervio motor sobre un músculoy la producción de energía en las células musculares. Esta energía se obtienea partir de la respiración celular aerobia, la cual requiere una molécula ener-gética (generalmente glucosa) y oxígeno.

Para que la contracción muscular origine el movimiento adecuado debeproducirse de forma coordinada en varios músculos a la vez. Los músculos quecooperan para realizar un único movimiento se denominan músculosagonistas. Los músculos antagonistas, por el contrario, actúan en sentidosopuestos: cuando uno se contrae, el otro se relaja. Tal es el caso del bíceps ydel tríceps, que mueven los huesos del brazo:

Receptores y efectores 115

vasosanguíneo

hueso

tendón

nervio

haces de fibrasmusculares

fibras muscularesestriadas

Tanto los paquetes muscularescomo el músculo completo sehallan recubiertos por envuel-tas protectoras.

Al reunirse, las envueltas protectorasconforman los tendones, que constitu-yen el punto de unión de los músculoscon los huesos.

Los tendones son muy resistentes alestiramiento y, por esta razón, cuandoel músculo se contrae transmiten elmovimiento al hueso.

bícepscontraído

bícepsrelajado

trícepsrelajado tríceps

contraídoAcción antagónica del bíceps y el tríceps.

Músculos estriados y lisos

Los músculos que se unen a loshuesos y son responsables de losmovimientos de estos se denomi-nan músculos de fibra estriada,debido al aspecto de sus células.Son de contracción voluntaria, rá-pida y no persistente y presentancélulas de gran tamaño con variosnúcleos.

Existen, además, otros músculos,llamados de fibra lisa, que formanparte de órganos internos. Estosmúsculos son de contracción invo-luntaria, lenta y duradera, y suscélulas tienen un solo núcleo.

El bíceps acerca el brazo al ante-brazo; su músculo antagónico,el tríceps aleja el antebrazo delbrazo.

Estructura de un músculo.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 115

El movimientoLos músculos no son capaces de realizar movimiento alguno por sí solos.

Para lograrlo son necesarios, además, los huesos y las articulaciones. En con-junto, el sistema actúa como una palanca.

Recuerda que en toda palanca se distinguen tres elementos:� El punto de apoyo (A), donde se sustenta la palanca y sobre el que

actúan dos fuerzas opuestas.� El punto de potencia (P), donde se aplica la fuerza que favorece el

movimiento.� El punto de resistencia (R), donde se aplica la fuerza que se opone al

movimiento.

116 UNIDAD 6116

Fusiformes o alargadosIntervienen, por lo común, en la realiza-ción de un movimiento. Son fusiformesel bíceps y el tríceps.

PlanosEn general, recubren y protegen losórganos. Son ejemplos de este tipo elpectoral y el recto del abdomen.

Circulares o esfínteresCierran o abren una cavidad o un con-ducto. Se encuentran, por ejemplo, enlos ojos y en los labios.

Los músculos según su forma

Palanca de primer gradoPermite una gran variedad de accio-nes y movilidad. Asegura efectos deposición y equilibrio.

Palanca de segundo gradoNo permite grandes desplazamientos,pero consigue vencer grandes resis-tencias.

Palanca de tercer gradoPermite desplazamientos extensos,aunque no vence resistencias impor-tantes.

Palancas del cuerpo humano

A: punto de apoyo P: punto de potencia R: punto de resistencia

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 116

Receptores y efectores 117

Actividades

¿Qué ocurriría si los tendones fueran elásticos en lugarde resistentes al estiramiento?

Explica qué son y cómo funcionan los músculos antago-nistas. Cita un ejemplo de músculos antagonistas en lasextremidades inferiores.

Con ayuda de los dibujos de esta página, indica quémúsculos se contraen cuando giramos el cuello y cuálescuando estiramos una pierna.

¿Existe algún músculo que no intervenga en un movi-miento? Si tu respuesta es afirmativa, cita algún ejemplo.

25

24

23

22

El sistema muscularEl cuerpo humano está formado por cerca de 500 músculos.

Músculos más importantes del cuerpo humano.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 117

118 UNIDAD 6118

Los receptores sensoriales� Los cambios externos y los que proceden del interior delorganismo producen estímulos que son recogidos por losórganos de los sentidos.

� Cuando un estímulo llega a un receptor, se genera en élun cambio eléctrico que constituye un impulso nervioso,el cual es transmitido al sistema nervioso.

El ojo� El ojo está formado por el globo ocular y unos órganosaccesorios. La pared del globo ocular está constituida portres capas, la más interna de las cuales, la retina, contienecélulas fotorreceptoras que se excitan con la luz. Para que elproceso visual sea correcto, la cantidad de luz que entra enel ojo es regulada por la pupila y el enfoque de las imágenesse produce gracias a la modificación del grosor del cristalino.

El oído� El oído se aloja en una cavidad del hueso temporal. Captados tipos de estímulos: ondas sonoras (audición) y posicióny movimientos del cuerpo (equilibrio). Los primeros se trans-miten al cerebro y los segundos, al cerebelo.

La piel, el órgano del tacto� La piel tiene numerosas terminaciones sensitivas queconstituyen el sentido del tacto, el cual permite percibirdistintos tipos de sensaciones: dolor, calor, frío, presión y tacto fino.

El gusto y el olfato� Otros sentidos menos desarrollados son el del olfato y eldel gusto, que captan la presencia de sustancias en el airey en la boca, respectivamente.

Órganos efectores: la locomoción� En el sistema nervioso se integran todas las informacio-nes recibidas y se elaboran las respuestas adecuadas, quepueden ser de dos tipos: producción de movimientos osecreción de hormonas por parte de glándulas.

� El sistema nervioso envía órdenes a los músculos paraque se contraigan. Estos, a su vez, provocan cambios en laposición de los huesos para producir movimientos.

� Los huesos y las articulaciones son los órganos pasivosdel movimiento, ya que son movidos por los músculos.

� Los huesos tienen otras funciones: constituyen unareserva de calcio, producen células sanguíneas y sirvencomo estructuras protectoras de algunos órganos y comosistema de sostén de todo el organismo.

� La contracción muscular necesita la energía producidapor la respiración celular, que requiere glucosa y oxígeno.

� Existen dos tipos de músculos: voluntarios e involunta-rios. Los primeros mueven los huesos y son regidos por elsistema nervioso central; producen una contracción rápiday poco duradera. Los segundos forman parte de órganosinternos y dependen del sistema nervioso autónomo; llevana cabo contracciones lentas y duraderas.

Elabora un mapa conceptual con los principales contenidos de la Unidad.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 118

Clara es muy aficionada al cine y se quedó muy sor-prendida cuando leyó que Marilyn Monroe y JamesDean, a los que admira, son algunos de los muchosmiopes que han triunfado en el mundo del espectáculo.Piensa que algunos de estos artistas quizá no hubierantenido tanto éxito si su visión no hubiera sido defectuo-sa, ya que muchas personas encuentran atractivo enesa manera de «mirar sin ver», distante y perdida, quecaracteriza a los miopes. Clara comparte esa opinión.

Para un miope, toda aquella imagen situada a másde cinco metros es percibida como borrosa.

La miopía es un defecto en la estructura de los ojosque impide el enfoque correcto de los objetos que estánmás lejos. ¿Cuál es ese defecto?

¿Qué estructura del ojo es la encargada de enfocar losobjetos correctamente? ¿Cómo lo consigue?

Clara observa que su amiga Alejandra guiña los ojoscuando necesita enfocar algo que está a cierta distan-cia. Por este motivo, sospecha que es miope y cree quedebería ir al oculista.

¿Por qué las personas miopes tienden a guiñar los ojoscuando necesitan enfocar algo que está lejos?

Desde que la imagen observada se forma en la reti-na hasta que es procesada en la parte posterior delcerebro, intervienen varios tipos de energía, como laeléctrica, la química y la luminosa.

¿En qué orden intervienen los distintos tipos de ener-gía desde que vemos un objeto con nuestros ojos hastaque lo «vemos» en nuestro encéfalo?

Alejandra, a pesar de ser miope, baila muy bien ymuestra un gran sentido de la estética y del equilibrio.Asiste a clases de ballet, y Clara está convencida de quesu amiga llegará a ser una gran bailarina.

4

3

2

1

¿En qué estructura del oído se captan los estímulos queinforman sobre la posición del cuerpo o del equilibrio?

El órgano que nos informa de la posición de nuestrocuerpo está próximo al que recibe los sonidos. Amboscomparten algunas estructuras, pero no los nervios quellevan las informaciones al cerebro.

Como consecuencia de un accidente, un primo de Clarase ha lesionado los nervios auditivos y no oye los sonidos.¿Crees que tendrá también afectado el sentido del equi-librio?

Tanto el órgano receptor de los sonidos como el quenos informa de la posición y los movimientos de nues-tro cuerpo son muy delicados y están muy protegidosen una cavidad excavada en un hueso de la cabeza.

¿En qué hueso están alojados ambos órganos?

En el interior de estos órganos existen unos líquidosque se desplazan cuando cambiamos de posición. ¿Quénombre reciben y dónde se encuentran exactamente?

El abuelo de Clara está pasando por ciertas dificul-tades. Desde hace unos meses ve las cosas como si lesfaltara luz, como si siempre hubiera niebla. En su revi-sión anual, el oculista le dijo que tenía «principio decataratas» y que dentro de poco tiempo tendría quesometerse a una intervención quirúrgica.

¿Qué estructura del ojo tiene afectada el abuelo deClara? ¿En qué consisten las cataratas?

Después de la intervención de las cataratas, ¿podrá elabuelo de Clara enfocar los objetos que desee observarigual que antes de la intervención? Razona tu respuestacon argumentos científicos.

8

5

6

10

9

7

Receptores y efectores 119

Marilyn Monroe. James Dean.

Así ve el abuelo de Clara.

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 119

�� Si comparamos el sistema nervioso central conun ordenador, ¿a qué equivaldrían los órganos sensoria-les? ¿Y los órganos efectores: músculos y huesos?

��� Según su localización, los receptores puedenser exteroceptores o interoceptores. ¿Qué informacióncapta cada uno de ellos? Pon algún ejemplo.

��� La presión social o la sugestión pueden influiren nuestras percepciones hasta el punto de hacernosver u oír algo diferente a lo que veríamos u oiríamos encondiciones normales. ¿Por qué crees que ocurre esto?

�� La intensidad umbral varía de unas personas aotras e, incluso, en una misma persona, varía segúnalgunos factores. Cita algún ejemplo en el que esto seponga de manifiesto.

�� Cita las partes del globo ocular y de los órganosaccesorios que observas en la imagen. Describe breve-mente la función de cada una de ellas.

� Cuando hablamos del color de ojos, ¿a qué parte delglobo ocular nos estamos refiriendo concretamente?¿A qué se debe ese color?

�� Sitúate frente a un espejo en el baño, con pocaluz. Observa tus ojos en el espejo. A continuaciónenciende una luz más potente y mira de nuevo tus ojos.

a) ¿Qué observas?

b) ¿Por qué ocurre eso?

�� Explica por qué cuando nos encontramos en unsitio con poca luz no diferenciamos bien los colores delos objetos.

�� Explica lo que sucede cuando una persona pierdeun ojo y solo puede ver con el otro.

�� ¿Por qué crees que algunas personas no puedendistinguir ciertos colores?

�� ¿Qué consecuencias puede tener una lesión enel lóbulo occipital del cerebro donde terminan los ner-vios ópticos?

��� Cuando nos exponemos a explosiones fuerteses aconsejable abrir la boca. ¿Por qué?

�� Reflexiona: ¿qué es el sonido? ¿Se puede hablarde sonido cuando dos rocas chocan en un lugar dondeno existe un órgano receptor auditivo que lo detecte?

�� Explica por qué después de girar rápidamentenuestro cuerpo, y una vez que hemos parado, seguimosteniendo la sensación de giro.

��� ¿Qué son los ultrasonidos? ¿Crees que puedenoírse? ¿Por qué?

�� Explica lo que sucedería si se rompiera uno delos huesecillos existentes en el oído medio.

�� Algunas personas aseguran haber sentido dolor alser estimulados por una luz muy intensa o por un ruidoa un volumen muy elevado sin esperarlos. ¿Es posiblesentir dolor con tales estímulos?

�� Coge un compás de dibujo y toca, con las puntascerradas, una zona de la piel del antebrazo. A continua-ción ve abriendo las puntas y tocando en la misma zonahasta que percibas dos puntos separados. En esemomento, anota la distancia de separación entre laspuntas. Repite la experiencia en otras zonas del cuerpo,por ejemplo, en el dorso de una mano, en un dedo, enun tobillo, en la piel de la cara… A la vista de los resulta-dos obtenidos, deduce las conclusiones oportunas.

�� ¿Por qué crees que los seres humanos somosmás sensibles al frío que al calor?

�� ¿Qué sucede cuando un receptor dérmico recibeun estímulo durante un tiempo prolongado?

�� Explica por qué cuando estamos resfriados noapreciamos bien los sabores de los alimentos.

� ¿Dónde se perciben mejor los olores, en los luga-res secos o en los húmedos? ¿Por qué?

� ¿Por qué crees que, tras estar un rato en un lugardonde hay mal olor, este deja de percibirse?

� Pon algún ejemplo que demuestre que los senti-dos del gusto y del olfato están muy relacionados entresí.

�� Investiga: ¿por qué percibimos con nuestro olfatoel gas natural y el butano si ambos carecen de olor?

��� Pon un ejemplo en el que se destaque laimportancia de los siguientes sentidos para la supervi-vencia:

a) Tacto.

b) Olfato.

c) Gusto.

d) Equilibrio.

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

120 UNIDAD 6120

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 120

�� Copia en tu cuaderno y completa el cuadro:

�� Relaciona los términos de estas columnas:

� Pon nombre a los huesos de la cara y el cráneoseñalados con letras:

a) Clasifícalos en cortos, largos y planos.

b) ¿Observas alguna articulación? Di qué huesos uneny de qué tipo son.

c) Cita tres músculos relacionados con esta parte delcuerpo.

�� Investiga: ¿por qué la columna vertebral tieneesa peculiar forma curvada? ¿No sería más eficiente sifuese recta?

��� Investiga: ¿qué son los meniscos? ¿Dónde selocalizan? ¿Cuál es su función?

��� ¿Por qué es importante el aporte de estosnutrientes para la constitución de los huesos?

� Calcio.

� Fósforo.

� Vitamina D.

�� ¿A qué tipo de palanca corresponden las articu-laciones de la rodilla y de la mandíbula?

�� En la flexión del antebrazo sobre el brazo, ¿quérepresentan los siguientes elementos de la palanca?

a) Resistencia.

b) Punto de apoyo.

c) Potencia.

�� ¿Qué son los discos intervertebrales? ¿Dónde selocalizan? ¿Qué función desempeñan?

�� ¿Por qué crees que antes y después de realizarejercicio físico o de practicar algún deporte es muy con-veniente efectuar unos estiramientos?

� Recuerda: ¿qué sistema nervioso controla losmúsculos de fibra estriada? ¿Y los de fibra lisa?

�� Indica algún músculo implicado en los siguien-tes gestos faciales:

� Sonreír. � Mostrar sorpresa.

�� Elije el músculo correcto en cada caso:

a) Mueve la mandíbula:

Masetero – Trapecio – Ilíaco.

b) Levanta los brazos:

Tríceps – Sartorio – Gemelo.

c) Levanta la cabeza:

Sóleo – Dorsal – Trapecio

d) Levanta la pierna:

Recto – Serrato – Deltoides

��� Investiga: ¿qué función desempeñan estos paresde tipos de músculos?

� Flexores / extensores.

� Abductores / aductores.

� Pronadores / supinadores.

� Elevadores/ depresores.

37

C

B

D

A

H

G

FE

31

29

Tibia

Húmero

Parietal

Rótula

Cúbito

Costilla

Esternón

Maxilar

Brazos

Torso

Piernas

Cabeza

26

Acto

Observar un paisaje

Escuchar una sinfonía

Mantenersede pie sobreuna pierna

Estímulo ReceptorCentro del sistemanervioso centralimplicado

Tocar aguafría

Saborear un bombón

Oler una flor

39

38

36

35

34

33

32

30

28

27

Receptores y efectores 121

0S3BGLA_11.06 8/2/11 09:08 Página 121