DISCURSOS

"REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS"

ILTRE. SR. D. EDUART TODA

B A R C E L O N A

DISCURSOS

"REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS!' - . : :DE . , B A R C E L O N A

ILTRE. SR. D. EDUART TODA

. . >

. ^ ~ . -i

. . --.- ~~~ . -. . e .- - ~ ~.

. . - , . ' l . , . . , . . .. . . . * . ,

. . B A R C E L O N A ' - , .

E s trista ironía de la sort arribar a aquest sitial usant de m r r a p c u la mort d'un bon amich. Lo iioch de 13Academia que vostra bondat Iia volgut senyalarrnc, fou ocupat fins ahir per un excels niembre de la casa, y scgurament al vkurcm avuy cn. trar en vostra cornpanyía, fervos mon homcnatgc de rcspcc. te y- agrahim,ent, y descapdellar el tuna de mon discuts, fu . gireu un instant de la realitat present per a plorar un cop més . al eicriptor iiustr.e, a l historiador acurat, al ateneista actin, al rnelgc savi qnc per tants anys seya aquí entre vosaltres y fa podis mcsos uolgub d,exarnos al ernpendrc aquel1 llarch viatge a ponent, inici pcls cgipcis d'altra nova y consoladora vida.

E l Doctor Joscpli María Roca fou un home complcrt, eri la rnhxima signifiració d'esta paraula. Com mctge, uní 1ü cxecu- ció prictica de sa vasta sabiduría visitant malalts, al estudi de les tcoríes y de~~enrotllo de la experikncia en consultes y rnemsories d'alt valor Uentífich, escrites y publicades en n o s L - ~ ~

-~ - . . . ~ -~ ~~

~ - ~ ~~ ~ ~ - ~p -~ -.

1Ggua, en la castellana y en la francesa, que tals camps de divulgació conrca'l plorat amidi. Catali de cor, nudnt en la vella escola que'ns forma cn la segona rneytat dcl segle xrxc, y per f,atalitat d,els anys va aclarintn'os cada día, coiisideri sem- prc la par ladc la terra com verb sant de nostra inteiigencia. Historiador insigrnc dcls t,cmps preterits que vegeren ses m- . ~. ~-

j%s grandeses, (ou poiser l'escorcollador mes actiu y fclís d e l ~ grans arxius conservats a Cataiunya.

Sa bibliografla, fins ara resumida en les extenses notes dels peribdichv, donaint noticia de sa m r t a mitjans del any pre- sent, deuri ferse coinpleta y acurada pcr aquells a qui hagen arribat los papers del doctor Roca, registrani no tan sols sos treballs impres,os ja arrenglerats en nostres biblioteques, sinó admnks sa obra inkdita, s,os llibres llestos per a la estampa y'ls hisiclis clements reunits en ses ilargues lectures d.e pergamins y manuscrits dcl temps de les dinasties aragoneses. Eix cap- da1 de tresors hisibrichs deuri ferse valer, quan no per ,altres rahons, per a apreciar la forsa de treball, ia clara inteligencia y la sistcmatiiació d'assumpres que sempre foren llum d a r a y guía scgura cn la vida de ms t r e malliaurat amich.

Y després de dcsitjarli fervorosament la pan, la eterna pau dels benavcaiurats que passaren per la terra fent bé als h. mes y miraiil a Dcu, desenrotilaré breument el tema de mon treball d'avuy.

L'estudi a funs que he degut fcr de les persones y coses po- bletanes' ab motiu de la creacii, sobiraiia del patronat del mu- nastir, qual cirrega porto, m'lia ohligat a escorcollar lots y cada un dels cayres de sa historia en ma ansia de refer ah la m& possible exactirut la vida del casal tan bmtalmmt tren- cada pels fcts sacrílechs del 1835. He volgut descubrir quants ohjcctes pogucsscn trobarse sotcrrats cn a~lucllcs ruliincs vcnc- rables; sapiguer quins %oren los dcstins de tants cdificis dcrrurn- bats en tom de la part monumental del claustre y sos ancxes; adar i r la vida íntima de les comunitats en sos quefers dia- ris y ses Iluytcs mntinues; més que tot en investigar ahont havlen anat a parar los coss'os moinificats y'ls esquelets de tants rcys, princcps y scnpors que lliuraren se5 mortals despulles a la guarda dels pantemis del gran cenobi.

Mes sorpreses I i a i i sigut freqüents y substanaoses, major- nient a l referirse als enterrarnents de la Iglesia, y d'elles vos donaré la breu noticia exigida coin introducciii al subjecte prin- cipal de mon discurs.

Es bcn popular la llegcnda dc la destrucci6 dcls pantcons

rey,& de Poblet, es a dir, la obertura dels sis sepulcres gbiiclis, penjats a la-Iglesia. demunt. l,os a rd l s de l creuer. S'lia dit y s'lia escrit que en los dies subsegünrits al z 5 de julinl d e 183 5 h r e n trencadcs aquelles toinbes, zstimbats los cadavers a les - lloses dme la cdpella reyal, plaiitades Ics rnomies de nostres vells monarques f'ent 'burlesca centiiiella ab cscombrcs a les rnans y gorres de quürtel a la testa, fins umiia d'aqucsres momies arros- - segada pels carrcrs dc poblaci6; vehina al rnonastir. Los fets

. . ocorreguts foren mult diferents. Los pagesos y lleiiyaiaircs que primer esventraren lcs por-

tes d'e Poblet y's dedicaren a saquejarlo, . tingueren iustiniiu respecte per les urnes funeraries axecdes a la Iglesia,'ls claus- tres y'ls ccmentiris, y sols la set de tresors que comensh a de- vorarlos quan al ainy segü,ent se diviilgaien rcals o supostes llistories d'e riqucscs amagades. feu que ben entrat l'any 1836 se dreudissen alguns cscorcolladors a obrir les Sepultures rcyals y a registrar son contingut. En unes tombes los cossos cnter. rats feren mosa a la recerca; tal succehi ab la de Jaume'l Conquistador pcr ocupar un sarcbfach molt'inés estret y pe- tit que'ls unch restants, y ab les de Pere IV y Joan I per con- tcoir prop d'una vintena de momics y esquelets ; aquí les urnes foren buydad'es llensansc'ls cossos al centre de la Iglesia. L~os altres tres sepulcres, si hé obcrts y regirats, seguiren guar- datit on les trencades caxes de pedra a sos reyals cadavers.

Llav,ors cscrcí w acci6 cristiana un lion Iiome de Deu no- inen,at Antuni Scrret, rector de la Espluga de Francolí.. A l s,a- .. . piguer que alguncs m,ornies reyals rodaven per 'la Iglesia, ob. tingué del C,omandani militar d'c la provincia permísi per a 1 s,alvarles, demana a u d i a un tinint #alcalde y a quatre vehins de bona voluntat y recullideg les mortals despulles en una bur. rasca de pl'cgar olives, estesa en un carret de pagks, foren con- duhides a la Espluga y tancades 'al recambró de la escala del

. - ...~ -~ - ~

~ ~ ~ -- ~~ . , . .~~~ -~- ~~ ~ ~~ ~

~

~ - chor cn la vella 1~1is ia . &ss,en Serret deixa a son Iluch dc Poblet les altrcsmomies y esquelets que no havien sigut trets dcls sepulcrcs. -

Tal ocurría en 1837, y aingú més semlilh ocuparse de les ,

tombes reyals pobletanes fins quan trcs anys mCs tart arr ibi a Madrit la noticia de sa violacil. .U ser destrulut el monas. . ~

!ir d i ~ ip%l l , també en 1835, les despulles que guardava Cal. guns corntcs.d,c Barcelona foren portades a l a c&ital del prin-

úpa t y recullides a l palau del arxiu de la corona d'Arag6. E n 1840 se demana p e m í s a l ministeri de la Cmbernació per a d,cp,ositar d cos de R-n Berenguer 111 a la catedral-barpe- I,oni,na, y dcguercn ilavurs arribar remors a hladrit de lo ocor- regut a Polilet, quan dit ministeri dirigí una ordc a l governa. dor de Tarragona, llavors cnnegut per Jefe politico, dihent «ha- ventse rebut cartes d e que'ls sepulcres dels reys d'Arag6 forem profanats cinc11 anys abans, trcncantsc les urnes que guardaven ses cendres; y en conseqüencia man,ant la Rcyna governadora que se l a inforrnés ab tot detall del estat present del panteó de P80blct, procurantse que les noticies demanades hssen ben exac. tes y circunstanciades com ho merexía la importancia d'aqucll santuari y'l respecte d e g u t a les cendres en el1 guardad= D.

E r a Govemador de Tarragona un. Sr . Josepli Betrén de Guz- min, furaster d'origen, ignorant de quant havia ocorregut a P'oblet cinch anys enrera, qui no trova en ses oficines cap in- dorrnador de confimsa ni diners per a habilitar un Delegat que anés a visitar pcrsonalment el monastir. Tal degu6 respondre a Madrit, perque al poch temps. rebé altra ordre ministerial, obrint un credit dc mil r ,ak de velló per a comissionar una per- sona «que passés a examinar Poblct y fes rclació de cbm Iia- via quedat el panteó dzls reys d'Aragó, cuidant de noinenar subjecte inteligent, qui deuria adcmCs d'onar comptr de cbm havia gastat aquells diners D.

Eou escoiiit Joseph Criviller, ajudant del detail de les Obres del Port de Tarragona, pcrwna de certa competencia cientí. f iw , p~iovada en son llibre «Descripción topugrhfica de l a pro- vincia de Tarragonax, iinpres en 1839 pcr hliqucl Puigrubí on aquella ciutat. No liav&m trovat lo text de la i'uformació de Criviller, pero es evident que reaonegue a la Espluga de Eran. oolí les despulles reyals allí portades pel rector Serret: trova a15 panteoas de Poblet les altres despulles en sos violats sepul- crrs, y feu reunir aquestes a les anterior5 en l a iglesia ahont se trnbaven, salvantles a x ú d e FA possible dispersió per les ban- des cada jom més nomhroses dcls buscadors de tresors a l mo- nastir (Apkndix núm. 1).

Corría allavors per aqueils encontorns un jove barceloni no- incnat Pcrc Gil, portat per ses aficions artístiques y potser tam- bF cnviat per son pare, comerciant a Barcel'ona, per a adqui- rir alguna de les propietats agrícoles dels monjos pobletans,

qual venda pública comensava a anunciarse. Pere Gil s'apiadi davant-l'espcctacle de les nomies y esquelets rcyals amunte- ga t sa l recambró fosch dc la iglesia de la Espluga, y oferi po- sarlos en cixes y conduliirlos a T a r r a g o ' ~ .per son comptc, si I'Antoriiat li donava el pcrmk corresponent. Fou aquest otor. g a t p e l Govemador civil Ciril Franquet cn 1843, y Gil, quals

f - mitjans particulars cren bastant redubits, ~mg-u6 pagar sis caxes d,e fusta sens ribotejar per a els cossos reyals, sols ex- ceptuant la momia d'e Jaume el Conquistador, ficilment rcco- neguda per ses dirncnsions, que merexé els Iionors d'una caxa de noguera. Se porta al edifici del Govern civil el trist cor- lcig de reys aragonesns, y uns mesos més tart eren transfe- n t s en dipbsit interi damuiit les voltes de nostra Catedral p n - mada, ahont descansareti en pau y oblit, fins que, cn 1853, e1 prelat Ferrün de Echanove vokué acabar aqicsta situació pudl decorosa, obtenint dcl Govem permis d'axecar a l tem- ple dues sumptu,ojRs scpultures, una p e r a l rey Jaume y altra per als demés oossos reyals.

Al fers,c pública aquesta concessió, se commogu¿ Valencia, reclimant per a sa Seu les despulles del rey que havía conquis- tar la ciuiat y mort en son reyalme, sols obtcnirii coiidiciona- da satisiacci6 de sos desitjos, si en lo ternic de dos anys iio s'efectuava l'enterrament s,olemne del monarca a Tarragona.

Les Autoritats uvils y eclesihstiques s'ocuparen ab la rcla- tiva activitat petmeia als tarragonins, en portar a bon tcrme la construcúó dcls dos panteons. La Diputació, I'Ajuntament, el Cabildo Carcdral, la Comissió de Monumentg, tots pniren sos esforsos' creant a d ~ n i s una Junta d'obsequis y obrint una sus- cripuó local. Pobres forcn los resultats obtinguis, donchs iii la suscripció dona dincrs rfectius, ni les cornissions mostrarcn g-rans ni petites iniciatives, ni tcovaren artista habil que s'cn- carregués de la obra. Y com el temps apremiava pcr al menys

~- ~ ~ ~ - - ~-.-p. . -~ .. . -. .~ . ~ - -~ ~ ~~. .. a axecár c l mausóleu d e l i e y J i i i n c , la Dipiiiaii5TotL-fieSmil:~

pcwetes destinadcj: a la traslació a Tarragona del manunkirl que's creya eristcni a Poblet, encarregant aquesta operadó al arqueblech Hernh,udez Saiahuja, de la Cumissió de Monuments y Direct.or del Mushu de Tarragona.

He fci les anteriors digressions un xich sortidcs del objecte -- p i i u p a l de ¡non discurs, per a arribar al mnment en que'l

comissionat tarragoni arribá a Poblet en 1854. Trobá que

del ney J,aume s801s e.xistla la urna de pedra ahont feya sis seglcs dou tancat son cadaver y que coin monument funerari h i havía'ls dos pa'nteons dels C,ardonas, erigits a mit- jans del segle XVII sota'ls arclis de les sepulturcs reyals. Va pa- rkxer a nostre arqueblcdi que ab aquells alahastres tallats pels gcnnans Grau de Maniresa, se compos,aría'l sarcbfach im- ponent del gran rey aragones y acnrdi desmontar el panteó del costat del Evangeli, rublert encara del* cadivers du- cal% quals caves no h a v í a sigut obertes n i violades. Entre dles hi Iiavia la de Carlcs, Príncep de Viana, que ab bon acert el delegat tarragoní decidí carregar entre les pedrcs del ino- nurnent.

D'aquesta operació sols m'arribi a mans lo compte del trans- p,orl del5 panlcons donat pel Sanahuja, entre quals conceptes figura el següent:

U n cajórr para las restos del Principe de Viam, 16 reales v .

Axis descobrí quc'l cos d,el ilustre represcnt,ant de les Ili- beriats catalanes en la segona Incytat del seglc xv no s'hauía perdut. M,e falta temps per a buscarlo, y aviat I'&.rit corroni moii csfors: .el cadivcr momificat del rnilagrer Cirles se tro- ba avuy a l.arragona (N'-. 11).

De la moguda liistoria del Príncep de Viana sols pendrG la part relativa als dies d'e s,a mort a Barcelona y a les ocurrbxt- ue s esdevingudcs en anys subsegüents a sos restes murtals. Son sens duhte les pagines m& iristes d'aquell trigich pcrso- natge.

Carles de Viana ( 1 4 2 I - 1 4 6 1) havia vingut al mon per a ser un rey felís. Fill de J a m 11 #Ara& y Blanca de Navarra, nasquk a Pcnyafiel, y alc sic anys d'edat fou jurat a les Corts del país com rey de Navarra y dnch de N.emu'urs,, cirrechs que dcvia exercir a l a lnort de la mare, ocurrcguda en 1442. Ge- 16s lo rey Joan de I'importaJicia queanava a pendrcl fill en un reyalme estrany a Aragó, bi envii a sa darrera muller Joana

Enriquez per a compartir ab Carles la goveniació dc Navarra. Aquesti fou mal rebuda : provoca la guerra civil, agrcujada per ~. les lluites entre Aragó y Castella; primer, lü madrastra fou

sitiada a Estella cn 1 4 5 2 ; seguiren la presl del fill feta pcl pare, la cxida de Carles a Italia, són ;etorn, ses rebeldics y sa final captivitat a Morella. P r e n h cn aquest punt lo.fi l de l'histona del Príncep d'e Viana, tingut pels catalans com penó de SRS reivindicacions contra Joan 11 a qui defestaven de tot cor.

La lliberació efectiva de Carles s'cf'ectui a Tarragona. En la ditallada narrauó feta pel canonge Elanch en son Arquehis- wpologi de Tarragona, cacara inedit, se conta que després de la presó del Príncep al Caste1l.de Ifloreila, Joan 11 fou apre- tat per les peticions dels catalans demanant que's tornés la lli- bertat al de Vi- y se li reconeguéssin sos drets com pri&og&- nit de Catalunya, nomenantlo Govcmador general de nostre país. Sentint imminent la ruptura, Joan 11 fcu sortir a son fill de la presó en compamyia de l a reyna Joana, sa madrastra. Baxaren a la cos,ta y seguint los camins dc vora mar, entraren los dos viatgers per Cambrils a Tarrügona al vespre del diu- menge 8 dc mars de r 1 6 1.

E n aqudla ciutat, madrastra y Princep se scpararen : l'una r'ostatji a casa del hrdiaca de la Seu: l'altre prengué posada a b lo noble ~ u n i ~ a l a u . 41 matí del dimars, día i o segücnt, sorti Viana de Tarragona mitja hora abans que donya J'oana, y si bé tomaren a trobarse a Vilafranca, fou sols per a que el1 seguís són camí vers Barccl,ona, mentres ella rchutjada per les autoritats comtals y oliint ayrada la prohibiuú fcta per aquis- tes de seguir al fill dc són reyai nmrit, sc'n tornava cap a lcs terres de ponünt: (Núm. 111).

Carles fou jurat a Barcclona com primogenit d'Aragó y de S i c í h , y llochtinent general irrevocable del Principat de Ca- talunya: tothom lo rebé ab el major entusiasme y la ciutat li-feu- present-djuna vaxelbide platade gran -valor-;-fr súr~=~(wrn-~ - -- .-m-- ~- ~

procura ferie popular pro'digantse en ffestes y professons, perb aviat i'abandonarm les forces fí&pcs, caigué al ilit ferit ' p r greu malaltía y malgrat les atencions dcls metges que sempre'l rodejaren y I'assisiencja de quatrc conccllers muiucipals dipu- tats al Pdau a b especial cncirricli de v6tWarlo procurar fos

~. at&s en tot Innecessari, Carles wr i - a - l e s tres del matí d e l 23 ~ ~

de setembre de I 461. E l Llibre de les solenznitats de Barce.

lona, baix les dates de 2 2 de setmnbre, 5 d'octubre d'aquell any? res,s,e,nya les ccremonies y aparell del seu enterro a la Seu de la capital. També les Apwriacions dels Dietaris de La ü e - nerniitat r í e Catalmya, corresponent al *y r 4 6 1 descriuen aqucsitcs solemnitats.

Abdós reculls de mmernories barcelivnines notaren altres fets de caracter sobrenatural. ocurreguts a la mort de Carles de Viana. D~os dies despres de sán traspis, el Princcp comensh a fer mirades: el 25 de setembre registra el Dietari de la Dipu. tació que guarí una fadrina contreta y sana una dhna paralítica. Al j,om següent ilumina algunrs cechs, guarí contrets y feu mi- rades en gran quantitat; el día 2 7 r e d r e d dos infants ge- peruts, cura una dbna dc cranch y fku parlar un mut. Tot ocur- ría quan encara el cadaver se trobava al cadafalch del Palau.

Los cos del Princep fou portat a la Catedral ci dia 5 d'qc- tubre, enterrantlo junt a les escales de la cripta de Santa Eulilia. Y foren tants los mirades allí fets, que'l Cabildo designa un Notari per a certificar los prodigis de que fos testimoni, paga iiou diners a un manyh per a una clau dic l a capelh dels Inno- cents Kper lo Notari qui pren 1'0s miraclcs del San Kar1es.n y també costeja una llata per a penjar los ur is de les preseq- talles en sa tumba. 1.a caxa de fu s t ade són enterrament de- guk tenir cert,a riquesa, donchs a la Rúbrica de Bruniquer tro- vem que la ciutat de Barcelona ajuda són cost ab la quantitat de 50 marchs d'argent; perb'ls Canonges volgueren honorar millmor el cos del Príncep tanmntlo en arca de plata, encomana- da en r 4 7 2 al argenter Berenguer Patou.

Los prodigis obrats per Carles dc Viana s'estengucrcn per tot Catalunya y la fama de sa ,mntitat l o porta als altars rlo la Iglesia abans que la ciutat de Barcdona tractG d'obrir són prucés de canonisació a Roma. En el Dkturi de la guerra a Cervera, d'el i 462 al I 465, publicat a Barcciona en I 907 pcr nostre ilustre Presidaiit, senyor Carreras y Candi, se trova a b data de 8 de juny de 1 4 6 2 una relacil d d iieydata Aguiló, en. viat a Cervera per a millor aparellar la defensa contra Joan 11, qui al donar compte de i'arribada del rey a Tirrega, escrigué com segueix :

~Significantvos com vuy es entrat a lcs onze hores prop mitj jorn lo Senyor Rey en la vila de Tarrega, a b certa gent dar-

mes a cavall c de mula e a la una hora aprés mig jorn *&h ha seguir un gran mirade en una capella quey ha del Sant Char- - ~

les, la qual es en la sglesia major de aquesta viia, Co cs que en presencia de be11 dotze del exercit e altres de aquesta terra, haver f,eta oració al altar major, anaren Fer oració a Ia dita $a- peiia dc San Charles, e feta oració digueren altes veus «Char- les, Charles)) e encontinent la imatje de S,ant Charles alr,i la espasa la qual té pintada devant, movents tot lo retaule a ma- nera que se acostas a ells; e una image dangel que es de fusta, l i feu gran reverencia, e una altre innage de la Verge Maria quens ha, a altra part d e l altar, visiblement veeren mourer, e un canalobre gran de fcrrc que pesá anig quintar, per sesnblant a uRa luminaria de grans brandons blandis quey-ha, tots se movian: e en aso los dits homens quey eren admiraren se e se espaordiren, e la hun caigué a terra que apenas lo pogueren tornar, segons totes aquestes coses pus estesament son cone- gudes en certa i n f o m c i ó que solemnement s'en ha presa. »

. -

4 la fama d'aytals p r o a s s'afegi per Catahnya l a veu de que Carks de Viana havla mort emmetzinat; se suposa que la madrastra al yortir de Morella h feu donar un verí d'efecte Icnt, donchs en veritat, durant sa estada de set mesos a Barce- lona, no gaudí un jom d,c salut, y al morir; sols buidantli les entranya, pogu6 ser embaumat. La persistencia de sos mira. cles mantmía la exaltauó popular a 5611 favor, y durant la guerra dels remenses feta per Cataluny,a c intra Joan 11, fou ,

el Príncep Carles Penó de les aspiiacione y símbol del senti- -

inent general contra'l avorrit monarca. Pcr a en fo rh r tal con- vicaó, lo Concell de Barcelona no d'eaa de promoure a Ro- ma la cauw de la cinonisació del benaventurat Príncep; en lo testament del5 Concell~ers dels anys' 1468 y i 471 dexaren iniemoria a 50s succssors de seguir la instancia enviada a la

- ~ ~ ~ - ~ p ~ ~

- C6-rt p; rab cop;ia a$l~s7 mira.=l ,E-r K5=~Nzvoi;spConeggGtt5, ~ ~~ ~-

~~~~ ~p -~ ~ . ~- Vingueren a casa nostra els mal* teAps de la victoria del re).

Jsoan, a qui devía naturahent molestar el recort y l'aureola zde S,ant que nimb,ava la testa del seu fili; volguent d'est,niir

aquesrs efectes, c n d i e1 rey a Barcelona al abat dc Poblet, don Miquci Delgado, donantli ordre de retirar soptadament lo s m t cadaver de la Catedral y portarlo a son monastir. .

L'abat Delgado era bé l 'home indicat per a aquesies fey-

ncs oortesanes. Foraster d'origen, havent seguit com a alrnoyner a Alíons V a Sipols l diplomitich sens h i t , donclis després de descriurc a Poblet les quantioses donacions que esperava del Magnaniin, deguC tornar a sa mort Lcns rcbre'l rnés p&t bc- nefici per sa persona n i per la Casa, y abat-lliurat al nepotis- me, fent enriquir a gennans y a parcnts a costes del Monastir, en les guerres catalanes fou pariisant decidir del r<ey que no volíern y cobri a b los favors reyals lcs baxeses y'ls desmerits imposats a sa conducta.

,Mique1 Delgad'o havía ja en anys antenors cxecutat una co- missi6 semblant. quant en 1460 se feu cirrecli a. Barcelona dels cossos del rey Marti 1'Humi y la reyna Violant, muller de Joan l,.portantl~s a Poblet a b lluit seguici de rrenta mon. j.os vinguts dcl Monastir per a acompanyar al corteig funerari ab sos cants y ses plegaiies. .Aquesta volta s6n treball fou més obscur: comensi per treure'l cadiver dc sa c a n de plata, subs- iituintla per altra dac fusta, orrega'l difunt a bast d'animal y arribant a P,oblet «se lc hicieron las honras correspondientes a Príncipe pnmoghi to de Aragón. Yace en tumba de madera cubicrta dc terciopelo negro u. Axís ho diu el Pare Finestres cn La Historia de Pobkt , vol. IV, lib. II.

Carles de Viana fou depositat a tcrra baix l'arch de pedra del ooitat del Evangcli, sota l a tomba de Pere 111, o sia al mig dels tres sarcbfaclis rcyals. Quan en 1660 los duchs de Se- gorb y Cardona bastiren sos dos panteons sota'ls archs de l a iglesj,a, la caxa del Princep, f,ou tmcada al mateix lloch aboat durant d,os ccnts anys havía pennanescut l h r c , y allí romangué fin5 a ser retirada cn 1851 pel senyor Hernindcz Sanahuja y conduhida a Tarragma.

Nostre Princep seguí fcnt mirades a Poblet. hquell cos sant havia ja perdut sa gran significació catalana y patrihtica, pert sunblav,a aumentar les extraordiniries virtuts curatives desper- tadcs al contacte de ses reliquics. Tal poder dura molt temps, y's trobava en sa plenitut vers l'any I 542, quan lo convenf. obtingué Ilirencia apostblica per a treure de s6n chs incorrup- te l,o brns. dret y montarlo en reliquia, depositada a la sagristia del Mo-tir &pcrant lo decret de canonisació, que no arriba may, per a véurela als altars.

En I'any abans citat, Poblet rebb la visita d'un curiós per- eonatge de la cort romana: era el cardenal Miquel de Sylva,

yortugues de nació, qui al 3 setembri dc r j42 se trobava al '

M,unastir, sens dupie de pas p e r a Barcelona, donchs el Dietavi senyala al 2 5 de setembre l'arribada a la ciutat d'un cardenal de Portugal, trames per nostre Sant Pare a sa magestat s,o- bre Los negocis de la guerra.

La missió del cardenal era dificil. Carles V se trobava a . Tuledo preparantse'pcr a passar a comhatre cls exhruts fraii-

cesos que amenassavwi Italia, quan l i fou anunciada l a visita del ll'eg,at Sylva, enviat per Paulus III, d? noni Alel¿andre Far - ncsiu abants de ser Papa, p c r a demanarli una entrevista dí: dclicrrt ordre politicli. Era arriscada la missió del cardenal, y al encararse ab l'e~nperad~or no fuu cscoltat. Aquest sortí aviat per a Italia y al arribar a Ge11,ova trova al fill del Papa, Pe r e Lluís Farnesio, y al net, cardenal del mateiu nom, per a reno- var l'enchrrccti de combinar una cntrevis,ta de Paulus III y Carles V. Per, ti s'efectui a Bujet,o, entre Plaselicia y Cremo- ria, ohint l'emperador la propusiciÓ del Papa de comprarli a bon preu d clucat de Milaui per a umn de sos néts. *a opinió del cancel1er'~idacli de Mendoza, consultat per Carlcs, desfcu lo tracte, jutjat després per l'liistoriador Sandoval, bisbe de Pam- plona, ab les següents severes paraules:

« m a s a la verdad no era sino con codicia de comprar el cs-

&do de Milán para su nicto, obra por cierto pía para ganar el cielo comprando a Milán con la sangre de Cristo. »

Tornom a ~ i h i e t , quan encara no n'havia xirtit el cardcnal fylv.a. E n 3 setembre de 1 j42 aquest llegat concedí vint dies d'indulg&ncia als monjos per cada volta que menjassen d'abs- tinencia de caru al refetor comú, segons era rostum, ademEs dona llicencia per a separar del cos del Prfncep de Viana un bras y guardarlo ab religiosa veiieració a la sagristia del Monas.

-. . , ~--~~~w ~ . ~~ . ~ ~ ~ ~

. -.---~~=~* . . A :

, tu . (Núm. IV). Aquesta reliquia fou muntada, dret lo bras y la m i oberta,

sobre un'peu de plata que la sostenía pels bssos del colze. La veneraven moltc escrofulosos que plens dc fc ,anaven a- tocarli robes y draps per a aplicarlos a la part malalta, segur5 de sa curació. Alla seguí custodiada eii un dels armaris de la sagris- .- ~~ ~

tianova, fin: al abandó del monashr en 183 j, en que fou recu- llida pel llech 1;ra Antón Cirera y entregada a uii seu nebot,

tambi Ilcch, lira Joseph Cirera, qui la dona a Barcelona al P . Josepli h a , monjo y darrer.prior de Poblet, Aquest, jm t ab dos d t res monjos aomenats Joseph Bassa y Pere Ferré, la lliuri en i 860 al Monastir dc monges bernardcs de Valldon- sella, Ilavors existent al barri barceloni del carrer de Ponent, abans ocupar pcl priorat pobl'eta de Nazaretli. (liúrn. V).

E n 1904 una hcncfactora de ValldonseUa paga una urna de cristal1 en forma de sepulcre, ahont fou depositada la reliquia, vestit lo hras de manegui blanch de ras, dcswnsant demunt d'un drap de vellut negre brodat d'or. TambC allí fou custodia. da en un armari d'e la sagristia, sent fortainent inalmesa en la nit t r lg iw del 27 de julitol de 1909 per i'iiicendi del convent. Pcr fortuna n o d'esaparegué del tot; se calcina la carn aperga- minada que cubría els bssos, salvantse els de la ma, que Vall- doncella segueix guardant.

Trobem que a l segle xvii fou extreta a Poblct una altra re- liquia del coz, del Príncep de Viana. Seguía tan estesa la fama de se5 virtuts curatives, que'l poble de Barcelona reclama dels concellers la obtenuó d'una part del cos de Carlcs, a qual efecte aqucsts cn 5 setembre de 1629 dirigiren al sant convciit una demamnda en Cota forma. La negociacih en darrer ressori depengué del hisbe de Barccluna, oposat al principi a l'ex- tracció de la reliquia, pero acaba per a d,onar a lJoblet l'oportú p e ~ i s y al desembrc d'aquell mateix any els monjos eiivia- ren una canella del Princep pcr conducte del abad Domkiiecli Quiles, acompanyada de la carta següent :

«Molt Iltrs. y Mapníficlis Scnyors: a >)En dies p,ass,ats nos demanaren los prcdeccssors dc Vs.

Mages. per a la consolació dels inalalts d'eisa ciuiat una part del cos de nostron princep Carles de gloriosa iiiemoria lo trate dcl qual cs wsa probada cura de moltas malaltíes com fa f e ya des,de sa dicliosa mort lo archiu de Vs. Mages. sense altros , exemples de w d a dia y s i b e trovarm les dificultats que de la resposta nostra a la carta de dits prcdccessors conste, pero allanada la pr i i iupd que era de part del Sor. bisbe deira ciu- tat que leheralment ha otorgada sa benedictio, havein determi- nat que nostron pare Abbad portis una canella de la cama del dit Princep per a que servint al gust deiva ciutat la entregas al pare Prior de nostra casa de Xazareth. Vs. Mages. admetan

les suplicam aqucis desitj de servir las merces rcbudes y les que de mans;tan generosas esperhi, offerint tota esta casa .y les persoacs d'ella com sempre, 3 tot illb que conegain esser del scn-ei y voluntat de tan ilustres persones, a qui tot est principal es iust se reconega per subiccie: desta sa casa de Poblet y de- cembre de ,1629. . >)Lo Prior y convent de Poblet.

>)De manament de dit sant Gonvcnt, Fr. Pedro Montilua, Se. cretan. »

Aquesta reliquia desaparegué de Nazareth en 1835 y no ha sigut més vista.

Ara parlem de mon descobrhent del cadaver de don Carlcs. Pio vaig trobar n i a ~ a r r a g o n a ni en lloch cap documcnt acla-

ratori del compie presentar pel Heniande2 Sanahuja a la Co- missió dc M,onuments, carregant quatre pcssctcs per la coiiduc- ció de la caxa de dita m,omia desde Poblet a Tarragona en r 854,.

Aquell liomne que ho escrivfa tot y anotava els detalls més in- significants de sos fets y gestcs a b relació a les antiguetats tar- ragonines,. no dona enllodi les rahons per a mportarsen al de Viana, que de res'li servía en aquella rmprcsa de trobar un se- pulcre per a l rey conquistador. Potser lo dislragu6.de fer un^

rcvseny,a sa preocup,acib de portar a terme una obra dificil pcr moltes rahons; pots~er tambC la relació fou escrita y a r a no's troba per perduda o magnda .

Al arrib,ar 10 c m del Príncep a la capital tarragoniiia, junt '- ab los alabastres d'un panbe6 dels Cardona, deguh ser descar-

regada ab aquells materials al subtcrrani de Casa la Vila y d'alli transferida a la Catedral, alvont ja's guardaven 1cs mo- mies y csquelets dels panteons reyals de Poblet, portats en 1841.

La rclació de l'ocorregut desde llavors als cadivers dels mo- narqucs aragonesas, es trista y sugestiva del abim sens fons a

~ ~~~ ~ ~ p - ~ p . -~ ~ que-p6t-árribaf ;la i n c í i r i ~ l i u x f ~ a n ~ S E portaren 'les-TiT=~caxes--~ de fusta pagades per Pere Gil a les voltes de la Basílica me- tropolitana, y més tart s'lii junta I'altra caxa del Prínr-ep de Viana. Enterrat en 185 j el rey Jaurne en e1 m,odest panteó del trasclior que tots haveu visitar, los altres rey% rcyncs ' y princeps, quedaren olvidats a l recb que ocupaven vora l'arxiu . del C,apítol. Vin,gué la revolucib de 1868 .que 'en n o n dc la Ili- bertat ordena l'incautacib dcls b,éiis religiososj y un delegat gu-

hernatiu, enviat per a efectuar l'embarcli dels llibres y papers del arxiu tarragoní, al vcure les grolleres caxes blanques de nostres reys, y potser supusant que tancaven quelcom Útil als in- teressos fiscals del tresor cspanyol, les eml3argi també, pre, untantlcs dintre del arxiu, ahont foreii aconduides.

Tal munstmositat oficial arribh a despertar la somnolenia calma dels arquebleclis l,ocals, fcntlos protestar a Madrit del cas de tractarse aostres monarques com paquets de contrab~ndol, y si bé al l i vegeren l'error y volgueren d'es,ferlo confiant la cus. tadia de Les caxes al inevitable sehyor Smatluja, agucst decli- n i la h,o,nra de guardar aquel15 restes, per als que no tenía UNch a casa, dexantlos s,eguir en sa anterior situació, fins que fou axecat 1''embarch de tots los efcctes del arxiu capitular, y poguenen tornar les caxcs al rec6 inCs polsós de les voltes ca- tedraliaes.

Allí seguiren fins al any 1883. El capital tarragoní acordi iiavors la ordenad6 de la part d'arliu derada pel Govern, y

aprofiti l'ocasió per a . acomodar millor los cadhvers de nos- tres reys tancsntlos cn la urna de noguera-del rey Jaume, feta engraindir, per a contindre tots els restes. Allí foren buydades les sis caxcs piimeres vingudes de I'Espluga, venint axís a con- . sumar la confusió dels cadivers, que en bon número haurien pogut ser identificats. Allí ank tambi a parar lo Príncep de Viana, partit pcl cos en dos trossos, que s'hauria perdut en la barreja, a 1180 conservar les caracteristiques de sa joventut y

sa falta del bras dret que ha p e m h efectuar s6n rcconexa- ineiit. Mciitres la part superior d'aques,t bras, de l'espatlla al colse, queda unida al cos, lo bras esquerrc, tot ell intacte, c o q serva l a m a oberta y els dits separats en la postura natural dona- da als matcxos quan ~ '~i i i recreuen los de les dues mans del cadiver, potscr per a aguantar una creu sobre s6n pit.

Allí havem trubat al Princep de Viana, f a r i escasament dos mesos, apretat ab sos ascendents, dinlre la urna ficada a la sa. grisiía d'una capella dcl ciaustre de Tarragona. Fa pena veu- re les dcspulles de nmostrcs reys, convertits alguns en momies, en esquelets aitres, craiiis a b la pell pegada als iissos, restes de cos;sos, brassos y c a e s mig vestits de richs esquexos de robes; imatgcs de l a desolaub y testimonis de l a miseria hu- mana, t.ots confusos en la caxa que'ls guarda contra major vio- l a d , sempre esperant la hora santa en qne'l sentiment de la

dignitat nacional catalana disposi la reintcgració en noble? se- pultures del3 ilustres prbcen que foren l'inima de nostra his. toria.

Si dou trigica la t ida del Príncep de Viana, no ho fou mcriys sa mort y el fatal destí de són mutilat cadiver, robat de s?

rica mort,alla, arrancat dos cops de sa sepultura, olvidal de lot- . Ii,oml perdut entre les despulles rcyak de sos a\+, cremades ses

reliquies que abans fcyen tants miracles, tretes ses imatges d d s altars abont com a Sant se'l vcncrava. Que no endebades fou el simbol y espill reflector de nostra existencia passada, y ab sa mort tambe moriren la vida propia, la llibertat y'l drct de Catalunya. Deu vulga que ara al baver trobát de nou sbri cae,, . t r o b m també iot qriant nostra avior del scglc X\T va esperar d'cll en los curts dies de.són govcrn a Barcelona.

? . 0 ' HE DIT

APENDJX NUM. 1

(Arxiu de In Comlssió de Monumnts de Torvagona.)

G'obierno Poliico de la provincia de Tarragona, Sección 3.4

Por el Minis,terio de la Gobeiinación de la Península se ha comunicado la Real Orden siguiente:

-Ha.bidndose hecho presente a este Ministerio, al examinar un informe que se le pidió con motivo de la proyectada tras- lación a la Iglesia Catedral de Barcelona, de los restos morta- les d'el Cond'e Berenguer 111 que, segun noticias seguras, lo! sepulcros de los Reyes de Aragon que se hallaban en el Mo. nasterio de Poblct, habían sld,o profanados en la epoca de 835: qucbraiit&nd,ose las urnas que contenían sus cenizas, se ha ser. vido S. M. la Reina Gobernadora mandar, que no sólo se la iiif:orme circunstanciadamente acerca del estado en quc se halle cl panteón de Poblcc, sin6 que todos los Jefes Políhcos remitan a este Ministcriv noticia de los templos de su respectiva pro. vincia, e n que ecsistan sepulcros, que, por serlo de R'eyes o per-

~ - - s~onages célebres, ~ o por ~ -- &a belleza y merito ,~ ~ de - -m su A-A= c o n s t ~ c ~ ~ ó a , -= m- -- ~~~ ~~

merezcan c,onservarse; entendi&iidose lo mismo respecto de cual. quier otro moiimento no unerario, que sea digno de mencio- n,ars,e.

-De Red Orden 1'0 digo a V. S. para su inteligencia y f i n a espresados, debiendo V. S . emplear el mayor celo en que las noticias relativas al referido Monasterio de Poblet scan tan ec. sactas y circunstanciadas como merece la importancia de aquel santuario y el respeto debido a las ceiiizas que en el s e g u a r . daban.-

Careucndo yo de loi datos necesarios para dar este informe, no puedo menos de apelar al buen celo y a los conocimientos de V., nngándolc que me-ilustre con las noticias que tenga o pue- da adquirir a la materia.

Dios guarde a V. muchos años. Tarragona 2 4 de Mayo de 1840. J80sk Uetren de Gurman.-Sr. D. José Criviller, Ayu- dante del Detall de las obras del Puerto de esta Capital.

-Enterada S. M. la Reina Gobernadora de la comunicación de V. S . de f,echa z q de Mayo último, relativa a la necesidd de comisionar a una persona que pasme a ecsaminar el Monas- ieyio de Poblet, y dé cuenta del estado en que ha quedado d pan- teón de los Reyes de Aragón, se ha servido autorizar a V. S . para emplear en este objeto hasta la cantidad de mil reales ve- ll,on, cuidando de nombrar sujeto inteligente, y celoso, y unien. do al recibo de dicha cantidad la cuenta de su inversi6n.

-De Real Orden lo digo a V . S . para su inteligencia y efec- tos consiguientes.

E n su conshcumcia, y atendiendo a los conocisnientos es- peciales de V. y a su celo por las ciencias, vengo en nombrarle para el desempeño de esta comisión; que espero verificará a la mayor brevedad posible en los términos que se previenen, a cuyo fin prevengo a los Ayuntamientos de La Espluga y de V i b o d í que presten a V. los auxilios que pueda necesitar y les reclame con el indicado fin.

Dios guarde a V. muchos años.-Tarragona 5 de Setiembre de 1x40.-José Betren de Guzman.-Sr. D . José Criviller, Ayudante del detall de las obras del puerto d'e esta ciudad.

APENDIX NUM. 11

Cuenta presentada por don Buenaventura Hernández Sanaliuja dc lus gastos ocurridos en la traslación de los panteones reales

dc Pohlet. Tarragona, en 1 2 de Diciembre dc 1854 . .

Por cl viaje de ida, cuatro asientos . . . . . . . Por los de vuelta,. . . . . . . . . . . . . C,omida de ida y vuelta enMontblandi . . . . . Portes de los cofres desde la carretera a la Espluga y

viceversa . . . . . . . . . . . . . Manutención y hospedaje en la Espluga . . . . . . K~tribucióii a l m e s h de P,oblet por el servicio de mesa.

fuego y demás, durante r i días . . . . . . . Retribución a la mucliacha que subía l,os víveres de la

Espluga a Poblci . . . . . . . . . . . Once jornales dc alhaiiil a 1 2 rcales . . . . . . Diez jornales a l peón Guiu a 6 reales . . . . . . Ocho jornales a Antonio Senéii, id. . . . . . . Seis; a Juan Teres y Seis a Axidrés Sibit, a 6 rs. . . . D,ds a ¡V. Fames y dos a Juan Pla para hacer yerba . . C80nducci6n de los útiles y herramientas en un carro

de la Es,pluga a P,oblet y vioeversa. . . , . . Una caballeriü para conducir las garrucha5 y cuerdas para bajar la urnadedon Jaime : . . . . . . .

Faginas para el asi'euito de las urnas y tapas en los carros Alquiler de las garruchas y cuerdas. . . . . . . Alquilcr de las antenas en Poblet . . . . . . . . Ycm y material para componer la puerta de Poblet . .

D ~ o i r r o s , - u n i o n dos mu'as-y o t r o ~ ~ ~ ~ s , a-8% real~es uno y a i o o rs. el otro, de ida y vuelta . .

Cinco id. de dos mu1,as a 80 rs. y dos de tres mulas a . . . . . . ioo de ida y vuelta,viajc del 1 9 y zo

Un id. de tres mulas con carga y una urna y el alquiler . . . . . . . de dos mulas en el Col1 de Lilla

Cuatro id. de dos mulas y uno con tres en el'viaje deh 2 1 y 2 2 . . . . . . . . . . . .

Uno de erande oara la taDa de un sarcófazo . . , Cuatro id. de dos mulas y "no de tres, viaje del 23 y 24.

Rs. v.

. . Un id. grande con la tapa de la urna de D. ~ & e . I O O

Un carromato co8n 4 mulas para la urna dc D. Jaime, in- clus,os tres dias de alquiler . . . . . . . y . 160

Un' cajón para los restos del Príncipe de Viana . , , I 6 Ptortes de la diligencia del plano a la Espluga . , , 4

. . . . . . . . . . Propio para recogerlo 2

. . . . . . . . . . . . Cola, color, ctc. 4 P,nrtes de la diligencia del p h o a Barcelona . . . 4 Entregado a cuenta a José XUnenes . . . . . . 3% ---

. . . . . . . . . Suman reales vellón 3,18 2

Falta satisfacer : A D. Bcrnardo Verderol, 7 días a 3 2 rs. . . . . 224 A D. Ramón Solé, cantero, 1 2 dias a 20 rs. . 240 A D. Jos6 .&enes, id. a 1 2 rs. 7 días, des-

ountados 38 rcaks . . . . . . . . . 46 510 - . . . . . . . . . . . Suma total. 3,692

. . . . . . . Recibl de la C,ornisión 3,000

. . . . . . . . . . . Falta para cubrir 692

AI'ENDIX NUM. 111

b ' (Arquebiscopologi (le Tarragoito, del canonge Joseph Blanch M&. del segle X V l l existent u la Catedral de Tarragona.)

Capitol XXXIX

Succehi a D Domingo Ram, D. Pcdro de Urrea, cavaller araeonés de la noble y anuga fainilia dcls Urrcas, Sciiors de ~ ~ z a . . .

Q w n lo Sr. .Rey D. Joan lo s g o n maná pendrer a son fill lo Princep Carles y lo posá prés en Morella, los catalans Iio sen- tire11 molt y en forma de Cort, enviaren nou principals per- sonas a sa Magcstat a suplicarli donés liibertat a son fill, y hu de aquestos nou, per part dc la provi&, fonc aquest Arclie-

. bisbe ... Dit Sr. Rey ventse apretat de las petillons dcls catalans pcr-

qu& las cos~as anavan a tota rotura, doná iübcrtat al Princcp y feu que la Reyna l,o acnmpañás a Barcelona: isqué lo Princep de Mor& y sen vingué a Cambnls, y diumenpe a 8 de ivlars del any I 46 1, a l vespre, arribá a esta ciutat (Tarragona) en

coinpanyia de la Reyna sa madrastra : aqi ja lo aguardavan.tres enib,axad,ors d i la Dipi!t+aó de Catalunya y altres t an t sde la ciutat dc Barce1,ona ab molts ciutadms y cavailcrs, los mes princippals dels quals cren D. Joan de Ixar, D. Guerau de Ccr- ve116 : la ciutat lo isqué a rebre ab los jochs acosturnats, y. lo Capitol y' clero isqué en professl fins al cap dc las escalas de la Seu, ahont en vcrs casa del Ardiaca mayor hi havia parat un aliar, y devant de iII d,bs cosins~ en los quds al arribar sc age- n o l l a i Reíni y Pnncep, y lo Cainarer <le l,a S e u q k feya de President, los doni a adorar la Vera Creu, y sobre qual . . la ad,oraría primer, f,erem algunas cortesias y ceriinonias la Rey. na y lo Princep, y al u l h la Reyna fioncli la primera : després sen mtrarcn en la Seu y al altar mayar adoraren altra volta la , Vera Crcu, y perqué eI;a tart, ab atncs previngudas s?n anaren a sas posada?; la Reyna a casa de la Ciutat y lo Princep a casa de Mr. Uonpalau, quc vuy es de D. -4rnbrosio Cros8no. Lo cn- demá demati lo Princep tot sol sen aná a la Seu, y mentres 30 Prior se preparava pera dirli m i s a resada en lo altar, se age- nollá en un estrado que se li avia parat cnvcrs la sacristía, y alli en companyia a Ün religiós qu'e era son confes,sor rcsá lo ofici; acabada l a k s a demaná al Capitol li enseñás lo bras de Sta. T,ecla j. asis se feu, y l,o adom' m l t a s vegadas y se f'eu scñar ab el1 y totas las estamlpas que portava per registres de las horas las feu tocar en lo Sant Rras : desprCs volgué vcurc lo pen del altar mayor, gustant que li declarasen los martyris

~- de Santa Tecla, que de relleu están esculpits en eq : volgué L-, veure lo refetor y lo claustro, y vist aiuó sen a&, y 'a la porsa

de la Seu feu c a v a l l e ~ de sas in;ms a D . .T,oan de Irar y a don Jordi Joan de Vilademuny. Despres de liaver dinal lo Ca- pitol, cn fortna aná a bCsar las mane a la Senyora Reyna y feu la arenga lo C m r e r ; oida la rcsposta anarcn a besarlas. al Princep y posats a la Sala isqué un usser dient que no podian parlarli, perqu6 cstava ocupat ab los ein,basadors de Barce. lona, y aixi aguardarcn mes de dos lloras, isqué y arriinat a una finestra. de las qiic doman envers mar los ot, fent també la aren- ga lo Camarer. .

I Lo Princep los despedí y l u q o lo endemá se partl pera Vi- lafranca a b r o ~ p a f i i a de la Rema' peró lo Princep se antici-

.~~~ . ~ ~p~~ - -pá .&tia-:hora-antes-que=ja-devia-aver. fet-m>concerts_y=t~raa; .o.. ~~~~~ ~ ~ ~ ~ . . . ~ ' ~ ~ ~~~- - ~-

tes a b los de Barcelona, corn se veu d e ~ p r é s ~ que la Rcyqa casi fugint scn agué d'eixir de Vilafranca. Aconi~panyarcnlo lo Camarcr, 180 Sagristi, lo Hospitaler, lo Canonge Piles, y lo Vicari General del Arcliebisbe, fins a la pedrera de Olmed,o que la vulgué veure y dc alli I,os despedí.

Lo Arche.bisbc. nos trová en uutat, que degiié fugir lo en- . ~ contre ab lo Princep, per no haverlo de seguir. . .

Al cap de yocli temps que lo Prúicep fonch a arcel lona mori y los catalans sc a lwren contra lo Rey.

~ P E N D I X NUM. ¡V

(Firzesfres, Historia dc P.oblet, vol. 1, Lib. I , Disser. XXII.)

En el m i m o P~anteóp (deis Cardona) de la parte de el Evangelio yace cn una Arca, cubierta de Terciopelo negro, el tamo50 Don Carlos, Prinupe dc Viana, hijo Prirnogenito de el Rey Don Juan Segundo, y de su primera Muger Dona Blanca, Reyna de Navarra, el qual, despues de haberlo jurado por Pri- mogenito, y Sucessor en el Reyno de 'lavarra, y en la Corona de Aragon, murió sin casar año i 46 r . Estuvo su Cuerpo cn el ~ r e s b ~ t e r i o d e la Cathedral de Barcelona hasta el año 1472, que de orden de el Rey su Padre, lo trajo a Poblet el Abad Don Miguel Delgado, y conwrva hoy dia una admirable integridad: y viendo un Legado Apostolico el dón de curacion, que Dios le está oonhuando, di6 licencia año I 542, para separar dc el Cuerpo un Brazo, que sc guarda con vcneracion en la Sacris- tia de. el Monasterio, y un Dedo, que s e guarda en l a Iglesia: de el Priorato de San Vicente, de Valencia; y al contacto de estas Keliquias, ,erpcrlnentain frequentemente los Enfeirnos, que de- motos lo invocan, maravillosas curaciones

APENDIX NUW. V

(Dietari del Monastir de Vaüdortsella, 11 Febuer 1904.)

E n el día de hoy sc ha cmcluido de adornar una Uriia en for. im de sepulcro, trabajada con inuclio esmero en madera de cedro, cuyo adorno interior consiste en un lambrequin de ter- ciopelo negro y fl'eco de oro, y un tapete tambibn de terciope- lo negro bordado en oro y fleco que cubi-e una madera simu- lando un fereira real, sobre el cual sc Iia colocado, con unos crespones nggros y cordón de oro, cl brazo y mano derecha del Príncipe de Viana. Reunidas ex profeso en la sala Abacial, despuk del Rosario, la M . Iltre. Sra. Abadesa D.& María de la Esperanza Roca, la Sra. Priora. D.a Carmcn Montorsi, Sra. Subpriora D.a Lutgarda Segarra, Consiliarias, D.a Eulalia Jor-

dá y D.& Roberta Ribatallada, Archivera, D.a Josefiaa Roca y la infrascrita Secretaria, h a n firmado un pequeño pergamino, ~ .~ que copiado a la 1,etra dice así:

«Les sots firmades, reunid= a la Sala Abacial del present Monestir dc Valldoncella de la uutat de Barcelona, avuy día once d,e Febrer del any mil noucents quatre, colocaren l o bras y má drcta del Princep de Viana, En Carles, á una Urna sepul. cral, dc fusta de cedro adornada ab crestall, sobre d'un túmul cobcrt ab un drap de v d u t negre brodat d'or. Dits bras y má pertaiyé al Monestir.de Poblet, ans de la exdaustrauó esdevin- guda cn 1835 , Salvada per Fr. Anton Cirera, convers profés d',aquella Abadía, del saqueix que sufrí dit Monestir, ha en- trcgá á un nebot seu, també profés, y eix lo doná al R. P. Jo- sepli Riba y ilmorós, monja de Poblet, qui en l'any 1860 la , deposita ,en á n'aquest Monastir de Vaiidoncella,'ab avinensa dels R.R.P.P. Joseph B a s a y Pere Ferré, tambf monjos de Poblet, qual memoria auténtica firmada per los tres monjos 's guarda al Arxiu del present hlonastir de Valldoncel1a.-Y per- que consti, firman aquest document en lo susdit día I I de Fe- brer del any de N . S . I 904. »

Des,pués de firmar, sc ha co1.ocado cl expresado pergamino debajo del simulado fCretro que es hueco y se fija en la Uima por medio de cuatro tornillos. E l bordado ha sido ejecutado por una religiosa d e esta 'Comu~'dad, y los gastos toaos han sido costeados por la Sra. D.3 Aiitonia Mtinteys, Vda. dc Guis. Doy fe.-Marfa Gabriela Rogers, Secretaria.

.

C O N T E S T A C I ~

DE

D. J A U M E B A R R E R A , P B R E .

La vida del liomc podria representarse per una doble grifi- ea, que prenent partida del d,oble punt de lloch y any de na- xensa, s'ants extenent, a travers del tcmps y del espay, en dcs- cripció parabblica, y si aquella grifica vingués a cl'oure, en do- ble closió, sobi-e'ls matexos punts d:arrincament, dcsprts de dc-

xar imaginiriament tratada una gran circumfercncia-la figu- ra pcrfecta en geometría-diricm que la vida, per aquella g r k - . fica representada, ha sigut pcrfecta y acomplida. Ja sti i u e les coses d'ordre moral no's poden expressar ni valorisar ab el llenguatgc de les cibnues dites exactes, empero-jalsia per pura .

analogía-la no curta vida dcl nou acad8micli a travers dd tmps y del espay, mes segura del retorn al punt de partida, quan inks l luny se'n tnobava; tant mes coiifiada de clolirc la . linea robne'l punt dexida, quant mes s'en podía dcsesperancar. perque'l vol parabblich, en forta cmpesa dhAmica, no prenía la deriva curvilín'ea; la vida llarga y feknda de nosttre pou c m p , a n y m bone:s Iletres, ~n 'ha sugerit aqncUa representació ~- ~ gr .&fim fiilSz; f>;cfqu-k;may .y a1egoriiees5s6n==fa1;. . ~ . . ~ . - -

sos, sin6 fortament congruents a b la veritat: .. La :tasca difícil per a mi-dintre de les limit,acioas en que

se'm permet m u r e - f ó r a l a de fervos seguir, en tota la seva

extensió, aquella línea de feconditats y regestes divcrses y f ins iicrerdclites que, al cap y a la fi, dintre del. tcmps y del espay

. ~

prenkn~converg&ncia sobre'l punt inicial de la vida.~sobre'l ma- teix ideal qu'havia impulmt la volada. ~e pochs homes podria

dirs,e,. com de don Eduart To&, qu'ha viscut y viu la scva vida ab ple conexement, ab drcturera seguretat de com y per a quina finalitat bavia'd'em'ersar les seves energíes.

Si la grandesa de les ooses y de les pcrsoncs no ha d'ésser obstade per a que puguen ésser 'dites y recantadcs breument, a tmptaré , fins aliont me sia perm&s y skpiga, cstructurar una miniatura biogrifica, un reconte minirn dels fets y obres de Ics regcstis y empreses que, dintrc del temps y del espay, mar- quen el pas del nou acad&micli pels ca&~ de la vida, de l'ac- ci6 y de l'inteligencia.

E l dia 23 de juny de 1869, tres jovencells inquiets y actius, acabavcn d',obtenir, a Reus, el tito1 de Batxellers. Eren N'An. toni G,audí, E n Joseph Ribera y N'Eduart Toda, qu'en la f ra- ternal convivencia dels estudis havien intimat, fins al punt de ll i iar llurs vides a un ideal: restaurar el Monastir de Santa Abría de Poblet. Una minuciosa Memoria d'aquella triple co- laboració ens arriba mamuscrita de lletra y puny d'En Toda dels quinze anys; es una utopía nimbada d'infantils, empero assenyadcs idealitats. Poblet restaurat deviidría museu y aca- demia, cenobi y colonia, universitat y escola, montparnas y biblioteca, laboraton y seminari «de umni re scibili ». La oh-

, tenció d'e medis pecuniaris hi es senyalada a b una magnanimitat henoyca, wnperd ab la particularitat de que, com en les noveles $e. cavaileries catalanes, els autors de dita Memoria, tocaron sempre terra ab llurs peus inquiets.

L'any s,egüent, 1870, publicava el d u Poblet, descripcióft histórica; E n T,oda l'havia escrit, y compost tipogrificamant, ab el propbsit d'e que la venda del llibret procurCs cls primers medis per a l a restauraaó. L'ideal era ben arrelat; el vent que dispersa'ls h,omes porta E n Gaudí a la Escola d'Arquitec- tura de Barce1,ona; E n Ribera era dut a la I~acultat de NIedici.na de Granada, y E n Toda pavsava a Madrit per iniciar I'estudi del Dret. L'ideal persistía vivent y abrandat com somni de juven- tut, com un primer amor; el carteig dels tres ainichs versa sobre'l noble propbsit de restaurar Poblet, el mateix Toda hi pensa sunprc cn pro% y en vers.

Desde Madrit, l'any i 8 7 r , E n Toda recordava les ruines dz Poblet en llarch poema elegiacb:

Ruinas vünerables quc en mi patria os alzáis rodeadas de silencio; . ~ .-

oh sombr,as de un poder ~,agrado y noble que pus,o el mismo Dios. en nuestro suelo ; consentid que u11 d u d o cariñoso mi corazón os mande desde lejos, y que mi pluma, mal cortada y tosca, evoque vuestro lúgubre recuerdo. más triste que la flor de la mañana que, dc raíz, cortó el silbante cierzo.

M,ay s'extingí, may fou desarrelat del cor dels tres joven- cells oompanys l'ideal de restaurar Poblet; si visquessin en- cara'l genial arquitccte y'l metge catedritich, vuil dir E n Caudí y En Ribera, resscntiríen ab la rhatcixa farsa y frescor de la. juventut el somni de veure refet el gran cenobi pobleti, ab la malexa intensitat y entusiasme ab que'l sent avuy Eduart Toda, tot anyorant els seus companys.

Dissociats els tres xnicbs, semblen estimar y professar a l - '

tres coses e idees que no són Poblet ni la seva utbpica restau- * racib; nous afanys y liarcbs viatges, series preocupacions d'or.

dre professional y'l pas d'algunes dkcades de vida, co lguv i'ideal sota la fredor d'unes neus que'l faran rebrotar, en genninació dc realitat; I'ultim amor dels tres scri ' l mateix primer amor de la jovenesa, gayrebk de la minyonla.

Durant cls anys d'e dissoaaci6, ja advocat y diplomjtich, conreua assiduamont la historia y la bibliografía; cbnsol en di- verses naciuns d'orient, l'hnima sempre jovc d'En Toda rep impressiuns de continuada y sempre ca'mbiant varietat. A Ma- cao y a Hong-K'ong, 1876; a Kanton, 1878; a Shanghay, '

1880; al Caire, 1884; a Clasoow, 1888; a H~elsingfors, 1890; a Ckller y a Kingsfon, 1891-92; a Guayaquil, 1894; a 1'Ha.

---. ~ -~ . ,~ - - ~ - - ~ - -. ~ . ~

vre, a par~~, - ' a A lgec i f i a Gi6Elfái. f i n < ~ & ~ X g $ - F B i G C s s C e - - les, i 897; a Argel, I 898; als Estats Units, y segona vegada a Paris, 1899; a Hamburg, 1900, y a L'on.clrcs fhls al dia 2 2

de julio1 de 1901, en CI qu,al prün j u b i l a d vohntaria e n la carrera diplomitica, E n Toda, en les seves agregacions diplo. initiques, en les freqüemts comissions de ministeri, en e15 séus

" . ~ wnsolats' en e l s convenis comcraals, en 1ZY conferencies in- ternacional~ y en les missions d'estudi, f a lo qu'ha.de fer, coiis-

- 34 - /

cicnt dels séus cirrechs, pensa empero en el séu ideal, en cl qual continua s o m h n t , al peu de les Piramides d'Egipte, ju- gant a sorpreses egipcies ab E n Maypero, y a l'ombra de les pagod'es s idtr icament retallades, sota'l ccl que dóna nom a un impcri.

Durant aquestes abscncies' may va perdre'l contacte ab Ca- talunya, a l l i ahont f6s, En Toda esta en comunió d'esperit ab e15 amichs sCus qu'a Catalunya treballen y maldan per I'hxit y crexensa del rwraxemeiit liter,ari. No podeni Csser freqüents les escapades a la patria, confía a la ploma 1.a corront de con- tactc y unió, y les publicacians La Renaixeitsa, revista y diari. y La ilustració Catalana, ddnen fe de vida del séu oolaborador, en series d'articles del m& gran y variat interCs histbnch y et- ruagrafidi.

Paralelament ah la vida dipLomatica y viatgera, a l t c r ; ~ i'ac. tivitat bibli,ogrifica. E n Toda ha escrit mólts llibres y ha plan- tat mblts arbres. D'ell s l n les ubagues f~~ondoses, dels camins de Sant hliqui.1 d'Esoonalbou, y porten el séu nom els frontis- picis de llihres que, pnoduhits obehiat a necessitats del moment, ara's poden classificar en senglts ijbibliografies: la jurídica b ' profewonal, la histbrica, la literaria, la egiptolhgica, la biblio- '

grafia pura y la hibl$ografía de Poblet, sobre la qual han v k u t a coincidir les activitats dc la joventut primera y de la daurada senectut.

E s a vol dc memoria que tots poden recordar, per cxemple, dins aquella espvncrosa producul : cl Derecho Consular cle Es- p a i i , Madrid, r 8 8 g : Arnnceles Coasulares de España, Ma - drid, 1890; Acuerdo adoptado entre Espnña y Francia para la represión del contvabnndo eit anzbos paises, Madrid, ,895, etdtera, entri'lu iscrits de dret consular.

De la pnoducció histbrica: Aiman, Shaiiglmy, i 882, ab la n,ornenclatura numism?itica en llenyua xines,ai La vida en el Ceks t e imperio, Madrid, I 88 7 ; El Asia Oriental : el Imperio Chino, La Corea, el Japón, Madrid, I 8 90 ; Historia di? la Chi- ' nn, M,adrid, 1893; Historia de los Judíos an las edades anfi- gua, media y moderna, vers,iÓ de la obra de James R. Husmer, a b apendiu original sobre'ls jueus a Espanya, Madrid, 1893. E l primer llibre d'En 'Toda sobre Xina es de l'any 1884, ab el tít,ol La agricultura u Xirto, impres a Barcelona.

De la seva personal residencia y de freqüent:s excursions a ,

Egiptc, brollen els Ilibres: L8a muerte en el antiguo Egipto, M,adrid, ,I 886; 'Sesostris, Madrid, - I 8 8 6 ; Son notem e n Tebas, i~zve.nf.zrio y texto de un sepulcro egipcio de La X X diaastía, Madrid, I 887 ; Catálogo de La cokcción egipcia, d'adqui~icio~ns fetes pcr E n Toda y donades a la ~ i b l i o t e c a - ~ u s e o Balagucr, de ViLaii,ov,a y Geltríi, Madrid, I 88 7 ; Historia del antiguo Egip- to, de J . Rawlinson, Madrid, I 889, versió, notes y apkndix original del traductor; e? I g r 6, ai refer y ampliar la colecció egipcia de Vilanova, va reeditarse'l Catálogo abans citat.

Espanya deu a K'Eduart Toda un fort impuls, gayrmebé una, iniciació, en els estudis egiptolbgichs, cuydant portar als mu. seus dc Madrit y de Vilanova inaterials autbntichs, per el1 ad- quirits y generosament donats; ley primeres momies egipcies cntra'd'es a Espanya les porta E n Toda, docte y emúlent membre de 1.a legió oonsular.

Dues obres de bibliografía ha publicat el nostre nou company, la Bibliografia espoEola '& CPrdeña, Madrid, 1890. obra prc- miada en rels ouncursos de la Biblioteca Nacional, y la Bibliogva. fía espanyola d'ltalia,'&ls origed~s de la imprempla fins a I'any 1900, cinch volums, Barcelona, i 927- I 930.

La bibliografía pura, senyors academichs, cs un dels estudis més delectables a que pot dedicar l'home les scves activitats, el séu tmps , els s6ui interessos, els séus viatgcs. La bibliografía dexa gaiidir al séu conreuador un aspecte cspecial y úui,& del panorama de la cultura humana; el lector bihlihgraf, quan des- criu el contingut d'un Ilibre, frueir la doctrina, esoca la perinna del autor y penetra en la gestii, mental de la obra, sovint per circumstancies esremes del llibre, que són ccladcs als no ini- ciats.

Bcncdeito Croce en el sCu llibre Esp,nnya en la vida italia~zn, durant el renarement. cuncreta en a a u ~ t c s hclles ~a r au l e s el

«E1 centre ideal del5 italians, h com se deya en aquel1 temps, la corte, era Madrid; nonibrosíssimes families espnyolcs s'lla- víen establert definitivam,ent a Italia, n80bles y plebeus d' l ta- lia s'allistaven sois les handeres del cxkrcit dels Reys catblichs; politichs y magisirats d'Italia funnaireii part dcls Consells de la C,orona; l'idioma -y les costÜ&s dXE,spanya y fins 'alkuns del5 sEus rnonumnts literaris passaven alla cum monuments li.

teraris; la vella burgesía italiana de les rcpúbliques y dels do- mLiis senyorials cuydava mostrarse aristocritica al estil espa- nyul, dintre deis virreynats y govcrnacions que s'havíen crcat; en una paraula, fins els Estats que s'havíen mantingut ~nCs

nacionalmrnt purs mmtraven el segell caracterísiich del po- blc qu'havía conseguir la preponderancia política. »

I.'opus bibliogrifich d'En Toda, p r indpahent la seva Bi- bliogrnfía espmyola d'ltalia, es com una credonciai de'cultura deis dominis ,cspanyols a Italia; ademés de la possessió terri- torial, hi hagui un ample y extens seiiyoriu de la inteligencia. Aquesta clarrera ,obra, somini acaronat dc quaranta anys d'e vi- da y d'extremades diligencies y sotjamclits ,la concixeu tots vosaltres y'n sabeu el va'or literari y documental, pcr l'a- bundosa ilustració grifica que la fa de més útil y delectable consulta.

Passats quaranta anys damunt l'arldksa d'aquella fexuga. tas- ca, l'any passat escrivla E a T.oda la darrera quartella del ú1- tim volum. Els stus amiclis volgueren commemorar la efenlk- ride del expticif, y en íntima conversa se llegia aquest Colofó r i . m t : ((El día Us de ~ietembre de mil nouccnts vintinou, p a j - ' ~ sats quaranta anys de sembrar el carnp ve11 fcya fmyt nou, madurat de nit y día pcr I'bscul d'ds veniijols,. Fruyti la Bibliografía de tots aquells espanyols que, coin a Font de Castalia, anaren envers 1'Italia per imprimir un llibre FPU. Ala- bat sia'l b'on Dku y la Verge, dolca M,are, y Sant Francesch nos- tre Parc, y I'Arc&ngcl San1 Miquel qu'lian fet lluininús el cel de la tarda seternbrina, en que l'obra acaba y fina tranquila y wlemnanent, axi corn el sol morent entre porpres y escarla- ta y nimbes d'or y d e plata, m m t s cnllk d'aquest Castell, que don Eduart Toda y Güell, pe r la Patria restaurava, y dintre del qual acaba el sCu llibre benjamí, i'obra llarga acaronada, com l'idili d'un matí y una m o r de capvesprada. »

La puntual descripuó de les obres y escrits #En Toda vol un espay de maj,nr extcmsió que la d'un diccurs de resposta, a b tot y axb, per no caurc en notables omissions, cal recordar que la seva colaborad6 a La Il~~sfrnciÓCatalana arrenca del any 1883, oolaboració tan pers,cvcrant y mctbdica, que d'aquelles columnes lireraries y miliaries del renarement catalh exiren tot- seguit Ilibres de tant interes histbrich y literari com La poesía catalana e16 Sardenyn, y els Recorfs catalans de Snrder~yn. E n

. . . .

1 . I

. . 1888 publicavi eis séus estudissbbke U n poble catali dJJfalia: . . , - ,. i9xlcaer . . ~~ . . . . . ~ . . .~ . , , . . . . .

.>, - ~ r e b a l l s literaris. y'publicacio~s i manera de aocte esb,arjo, ' . ..

durant. la iinpressib de llibres m & exton,s,os, ~6: el séu Discrcrs . . . . , ,

. Presidencial del? ~ o c l i s ~ l o r ? l s d e I 9 2 7 ; . La crema dels con: . '. . - v e f ~ t s á &S,% 193oj y la hi,ografia El Doctor Josejh Ribera ' ' , . . ..

y S,ans, i 3 0 , en La qual dóna algunes refercncics 'aubobiogr?i- . . . .

. fique? de. joventut: .~ . . .. . . . . kquest,a abundanit. produEti.6; .\.erdad.erament,admirab¡e en ~ ~

. - .. , . .

pcrsUna que, durant 1a.major part dels anyc de la scva ~ i a t g e ~ a . . , . vida, nii tingue monentem civitatern, no constitueix encara la ; 1 .

tvt,alitat d'esciits pu@icats. A1 parlar d'En Toda y dels séus l¡ihces, cal dcsgloisar de la línea cronolbgica els sCus escrits so-.

, ,

hre Poblet. . ~

. . - , . Ja, hem c?risigniat que'l primer llibre per el1 publicat, petii . ' . . . .

llibre madur a ' infm~onía, fou cl s4u PobLd, descvipcidn his- - . tdrica, 1870, y li han anat forkant s ~ u i c i de bibeografia p o - . puletana: Poúlct, recovts d e la ~ o , n c a d e Bavberi, r 883; Cu - riosdfats de Poblet, . I ~ z , , y Est~Idis Poble tan~, 1925. Y 560 . d'aquests darrcrs anys, articles d'estudi s,obre Poblet, alguais deis quals han dc passar a majar ampli=ci6 f h s a ievenir fascicles . ' , -

b Ilibres, -1s els intercssants articles: Noves activifafs a P o b k f , . L'abat Pere Serorols, Les gringes y deveses-de Poblet, .Los . .

mals comptes de Poblet, Lo, Pare B o r r h , m v j o d e Pobkt , . . . .

E l s tresors de .Poblet, etc., ct;. . . . . . ,. .. - . . De cad i .amor d'En da a cóses d,c Catalmya, n'ha bro- . '

. . . . , . . , . llat. vn llibre: Dcxada la carrera diploniitica, tclinquint l'agi-.: . ...,

- 7

taci6 y cls hits del3 afers de finances. E n Toda retorna a Cata- . . lunya y deturava el s6u vol -circular pel pón, a les altures - ~ - ., abrubtes de' Saht Miquel d'~s.curinalbou, qu'es miranda del C,amp d i TirragOqa y bellesg"art d e l mar. A1 cim d'aquella , , , .

- . ' - ..- ~ ~ ~ ~ r n ~ ~ ~ ~ i ~ ~ ~ . ~ ~ ~ , ~ ~ ~ : " t ~ ~ ~ ~ I ~ ~ o ~ ~ t i n i ~ del __._____ rey: , . _ . ' .._ ~ --:-=. , . .~ mmte h f l s 1, ! 162: m4s tart aiu de missioners frrincescaris~

'

, I 580. Desde l'any 1912, Esoomalbou t4, replantats & séus,

.de¡itosos boslatges; els+prCs fimuntin, enll+rgires fileres mo- - -naicals, els c a d n s J y's deturen als rkplans' cnsilenciosa conver- . . . . . , . I

. . . . . . sa; la iglesia romini? es. restaurada y l'ara G x i m a hi para . .

. t a u l a cucarLtica;' la veUa Aula Capitular yefi cls séu,s so;; . . . . ., . . . . . . . . . t i cs i rcu i t s : . i-cd&ades s&i les colunmes retrobades del claus- '.' trc rominid!;, celdes scnyorials y ben hispites s'obrcn als

, . . . . , . .

. . . , . , , , . _

. , - . . . , .. . , . . - . . . . . . . .

5 ~. . . >

' . . . . ~

. . + . . . . . . . . .

amichs; nova biblioteca ultrapassa en n o m h e la dels llibxes dispersos l'any 1835. Escoxnalbou .cs restaurat, hi canta l'ay- '.,

gua, hi germinen les fl,ors, el's01 de primaven amara dc Llum aquella delectablc muntaniya, imm'wisa. esmaragda. en i'anella de muntanyes ~uc'circumvalen el damp de Tarrwona. E n To- .

da reconta'l-passatagustinii y franccsci d'aquella m&tanya en . , la .His¿isto~iá'de Escornilbou, 1926, y dedica un fefvorós ;e- cort filial a la seva mare, pcr a. la quil vol les honors de, l a res. tauració d'aquell temple, d'aquell casal, d'aquelles ermites. E n 'r.oda, en aqucka gran inansiú monbstica, com un dels anticlis

, abats. cornanditaris, hi ha exercit una especial prelacía: ben d'a- oort ab els tcmps moderns; t-int a la seva obédiencia milers

&.

dc +ers de missionaris, que s6.n cstats els llibrcs de la seva immensa biblioteca cornabovina, els anh destinani, en nombro-

s o s estols, a predicar cultul-a a centres diversos de poble y de ciutat.

Un dia, acabada la darrera ctapa de la restauració d'Esoor- nalbou, la dcl stu gran.teinpIe rorninich, les altes bastides de fusta ere.n desarticulades y traineses al Monastir de Poblet. Pey Reyals Dccrcts del I 5 y I 7 de juny de 1930. era c~n$ituit '~resident dcl Patronalo de Poúlet don l hua r t Toda, y ab Iá presencia seva pers'onal, s'iniciaren al Cenohi de Santa María de Publct, les obres de'r.estauració y Consolidació. ~i~ any tot just passat, ab vuytanta obrers de diversos oficis al recinte mo- nhstich, Poblet va despullantsic del ve1 de basardosa mhina aband'mada. L'abat comandatan del monestir d'Escornalbou, ha pass,at 'al de-Poblet. Y aquí espontiniament vu! deturaf ie . La tasca ooinencada, les Mernories del Patronat de Poúlet, les bellcs iniciatives tantost devingudes rcalitat, tot sera de póblich domini y l'elogi de lo fet florira als llavis dels caialans, ab un nom scmpre pronunciat a'b afecte.

Desde l'any 1909, EII Toúa es meinbre corrcsponent d'a- cluesta ~ e y a l Acadcmia de h n e s Lleires; desde l a srva fb- ,dad6 -cap corresponcnl l'havía representada cn.major.diver.ii- tat de terres. El riou a&demich rev6 al séu casal corporpiu, com a casa propia. A la llinda d'aquest casal, al nou cornpany l i ha cstat concedida la especial condecoració que 1'Estat dóna alc mErits persónals en pro de la cultura patria. Sobre'l ma- teiv pit posar; i r a 1'Academia una de les scves medalles.'

La Gran Creu d'Alfbns XII, la del Cavaller de l'Orde Reyal

. . . . ..A . . . . . . . . .. .. : . . . . - . . , .. . . ~. v . - . . . .

. . < . . , . . . . -

,. . . . . , : . dc ~ a n ~ b o d g i ; i 878 ; l a dcl ~ & & a d o r de l '0rdc del Orifany , . ' .

. '

: . . . .Ela,ncli, de Siam, 1878; la del-M&t Naval, 1879; l a de 1'0r- . . ' - . . . ' . . . . . .

' ie.d'¡sab&l la ~ a t b l i c i , 1 8 ~ ' ~ ; ' l a d e 1.0-e de Carles 111, 1886; : ' , , . . j . . . .

i'altra d e l h l ~ r i t Naval, I 893; de.1; .12e,&6 d'nonor, $895 ,y : : , . . 2 . . . . . .

. . . la del, '~'ornaiiador del. Din"ebf?gordénen; de ~ i n a m a r i a , ' . . )

, . , - , . - . -1894) ja fan .ex yot filial ,d~e~;bo~?eussencli; als mahtdls de ia- : ,

, , . . . .

. . . . . . . . . Maie de Déu de la Aliseriuordia, ab -altres estemes, penyores y

. . . . . . - .. j ' o j c y hpe r i a l s y reyals: en florija muJticolor.djes~nalts y .pe; '. , , : . . . ..dreria.. . . . . . . . . . . : . . . . . ,

, ' L a pr~ducció bjbliogrifica d ' ~ n Tbda pren eclosió y' ve a ' . .

, . . ferdo+6'sohre . . un mateix tema.: Poblet. De máneia igual les

, . activitats de la seva vida, multiformes y diverses, vencn a raure . . . . . . . ' . sobre un mateix objkcte de pregona y cordial esiimació: res.. ., .

. . ~, , . . taurar Poblet. Axí l ' amor piimcra .de. 12 florida ,juvcntut, per . . . . . . .

viade perseveran'& en ?ideil, havingut a,ésser l'amor de i i , s e -> . ' . . , . *

nectut daurada. E l mateir tema s~obre'l qual acaba de diss,e=tai . :, . , . , . . ; , , heu yist aJ .ensemps un temi pobl'eti,. perqUe les bes. . , '

pulles mortals del Prhcep. dk Viana recorden sempre el lloch . , , .. , ahont foran tumulades y d'ahont foren banides, en circumstan- . .

ues que'l nou acadhic l i ens ha fet reviure.. Sobre la docta -

' scumuhciú de dades y-noticies disperses, sobre l a troccjada ' . , . , , , momia. del Príncep m & amat del* catalans, com absolta ,fue:. ' .

zana, jjo. hi sentía ressonar-mentresparlava'l nostre nou com. . , . . . .

. , pany-la complanta elegíaca. Que fóu dictada el dia de la seYa - '. I . . . . .

-,. ,. . . rnort, a Barceloni, pcl poeta ~ u i U e m Gibert :. . . ~. . . . . . . . . .

S . - . . . . . .

. . . . . . . , . . . - . . . . . . . . . . . . ... . , . . . . . , . : ; ~ades , t ú pens.,$n lo-d&l: k tirnient

. . . . . . - . . ,- ' ques oomenc2 en aqucLl punt e ora; . . , .

. ~~ kadescti pens iin &l dcpartiment, '

. . . . , . , . . si fletxa es qui'lg benvolents acora. . . . . , I

, . . Cadescú pens Los plois, jamiedis e crits ' . . . . , .

- -. . ~ que los servidors :fan d'qnargura; . . . . -.... . cad E.s-e. u en<:.i i.é66*7-r6-mmaz< t-ns fs;... :^= ---L . . <--<--- .~ - . .

. ~ que tots UUFS pl'irs syhan mudat m. tristura. . I.I. . "

- . . , . . - :~ % , , . . -, . ,

. . ~. , . , : . . , . . . , . . ? - '

. . . . , . ' ; Sinyori, a cadh i chs :, , accepteu, bcncvólents . com seppre; -:: . -. , . , , . .

: ,, . ape s t a borrosa silueta de. l i pe~sqnaiit<t -preciara del qui'.vc ' , ' . ,

, : : .a juntar les. con i s canc i~ del s éu n o m a b les del vostre, . ., , ." . . . , . - ~~.~ ~ . . . . - ... .~ ' esde"é á r a $6 cp'al po& q~ ve dc casa de l'iyrriida : ,; . ...;

[Que coses li v e dir- que no volla I 1 Que coiei vaig callar, volentles dir I

Y les coses qu'h'e d l a d ~ x ha estat per la f,ortiina depode r parlar en pres,cncia de qui ja seran dites per un b altre, quan la cogulla blanca dels Monjos del Cister-per Carta de Ger- inandat a el1 suara cmcedida per 1'Abat General del cistercien- ses--vingui a ocultar la medalia qu'avuy li impo'sa I'Academia, pe? mans de nostre benvolgut prciident, mentrcs Poblct rmcix a nova vida, mentres E n Toda rccull cls hssos escampats d d s reys y prínccps d'Aragó, m n t r e s veu y cuyda la crcxensa dels xiprers, ab l'aygua que canta, a la daustra, el psaim de les 110- res santes y fecondes.