Revista

Una aventuraimmortal

DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2020

L’EXEMPLE DEL JESUÏTA LLUÍS ESPINALES MANTÉ VIGENT DESPRÉS DE 40 ANYS

MúsicaNil Moliner. «La vida ésuna batalla de colors» 10

REVISTAÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DEREGIÓ7

DIRECTOR:MARC MARCÈ I CASAPONSA.

EMPRESA EDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

ReportatgeArt. Les aparencesno enganyen 6 i 7

OSCAR BAYONA

BenestarCuidar-se per cuidar iMisteris del sistema immunològic 9

En primer terme,la imatge que s’ha fet

més icònica de Lluís Espinal,en un acte del 13 de desembre

d’obertura de l’anyque li dedica Sant Fruitós

BasarAutènticamentnord-americana8

a imatge de Lluís Espinal (SantFruitós de Bages, 1932-La Paz, Bo-lívia, 1980) que més ha perduraten el temps i més s’ha fixat en la re-

tina dels qui el van conèixer o dels qui n’hanseguit i homenatjat la trajectòria i el llegat, sug-gereix gairebé la d’un genet solitari recor-rentles planures del salvatge oest. Mitja cabellerallisa amb el serrell tirat cap als costats, barbaen aquell punt just entre arreglada i descui-dada i, sobretot, una mirada desperta, atentaa qualsevol moviment del seu entorn. La re-alitat és que aquesta imatge (que poden veureen la portada d’aquest reportatge) és la d’unreligiós jesuïta que va escriure la seva aventuraamb final tràgic en terres bolivianes, que vafer de l’esperit crític en favor dels més desafa-vorits la seva bandera, i que com a armes vaesgrimir la paraula radiofònica, el text escrit,la imatge cinematogràfica i el gest solidari.

Avui fa justament 40 anys, Lluís Espinal era

assassinat a Bolívia. Per aquesta efemèride,però sobretot per la seva empremta vital, elseu poble natal, Sant Fruitós de Bages, dedicaa la seva figura i a la seva memòria aquest2020. Un any de reconeixement que vol posaren valor que Lluís Espinal va ser una figura po-lièdrica, que va transcendir molt més enllà delseu fonament religiós. Aquella imatge queabans referenciàvem d’Espinal, Luchoper alsbolivians, és una icona per a generacions deciutadans del país andí. No en va, el funeralcelebrat després del seu assassinat, fa just qua-tre dècades, va ser una massiva manifestacióde dol popular, que les cròniques de l’èpocaxifraven en més de 80.000 persones als carrersi envoltant el fèretre en la comitiva cap al ce-mentiri de La Paz, on reposa.

Fill de masovers, profunds cristiansLluís Espinal Camps neix el 4 de febrer del1932 a la coneguda Torre dels Batlles, on els

seus pares conjuntament amb els seus tresgermans feien de masovers de la masia. Talcom recull la biografia de la qual Sant Fruitósha fet una primera exposició de difusió, era filld’una família senzilla, tradicional i cristiana.Espinal va ingressar a la Companyia de Jesús(al noviciat) del monestir de Veruela (Saragos-sa) l’any 1949 i va fer els vots perpetus dos anysmés tard. Del 1951 al 1953 va estudiar Huma-nitats i del 1953 al 1956, Filosofia.

En aquella època Espinal ja era un crític delfranquisme i del nacionalcatolicisme espa-nyol. En acabar, es dedicà a ensenyar literatu-ra grega i poesia llatina al col·legi Sant PereClaver de Raimat (Lleida) per a estudiants je-suïtes.

De l’any 1959 al 1963 va estudiar la teologiaamb molta profunditat a Sant Cugat del Vallès,eren moments en els quals la vella teologia es-colàstica llatina contrastava amb la teologiaaperturista d’Europa. Allà va aparèixer el seu

sentit crític davant de la teologia tradicionalque rebia a les aules. Finalment, es va ordenarsacerdot el juliol del 1962 a Barcelona.

Acabada la seva formació de teologia i ja sa-cerdot, comença a forjar-se la personalitat po-lièdrica de Lluís Espinal, que ja estava marca-da d’origen pel seu esperit crític. Emprèn uncamí formatiu més enllà de l’àmbit religiósque el porta a estudiar a l’escola de periodismei audiovisuals de Bèrgam (Itàlia). Es va espe-cialitzar en cinema i televisió a la Scuola Su-periore de Giornalismo e Mezzi Audiovisualide la Universitat Catòlica del Sagrat Cor deMilà (Itàlia). Van ser anys durs i densos de grantreball i amb molta il·lusió, que marcarien deforma profunda el seu futur ministeri.

És l’any 1966, en acabar els seus estudisd’audiovisuals, quan Espinal comença a con-rear de manera efectiva la seva gran passió,amb incursions en el cinema i la televisió, peròsempre marcades pel punt de vista social. Va

L

Sant Fruitós de Bages dedica aquest 2020 a un dels seus fills il·lustres, el jesuïta Lluís Espinal, de qui avui s’escau justament el 40 aniversari del seuassassinat a Bolívia. Una figura polièdrica que va transcendir, en la seva lluita en favor dels més desafavorits, molt més enllà del vessant religiós. Unhome que encara avui és una icona de referència a Bolívia. Text: David Bricollé Fotos: Arxiu Regió7/Família Espinal

REVISTAEL TEMA

Regió7DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 20202

40 anys de la mort de Lluís Espinal

UNA VEU QUE ENCARA RESSONA

Lluís Espinal va néixer ala Torre dels Batlles de Sant Fruitós deBages, en el si d’una família de fortes arrels cristianesque hi feien de masovers

Espinal va ingressar a laCompanyia de Jesús al

monestir de Veruela, vaestudiar Teologia a SantCugat i va ser ordenat el

1962. Però des delprimer moment va tenirun esperit crític davantla teologia tradicional

El jesuïta fruitosenc vaarribar a Bolívia el 1968 ides del primer moment

es va implicar en la realitatd’un dels països més pobres

del continent

REVISTAEL TEMA

Regió7 DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2020 3

ser director dels cineclubs Mirador i Seqüèn-cia de Barcelona, crític cinematogràfic de larevista Reseña de Madrid, treballà en el guió imuntatge d’un film per Televisió Espanyola,Noche iluminada, que va representar Espanyaal Certamen de Brussel·les del 1966.

Va començar a treballar a Televisió Espa-nyola amb moltes dificultats, en plena dicta-dura franquista i amb una censura implaca-ble. Tot i això, Lluís Espinal va produir un pro-grama nacional sense precedents, que posade manifest quin era el seu tarannà. Cuestiónurgente, que és com es titulava, abordava cadasetmana un tema d’impacte social: immigra-ció, mares solteres, prostitució, alcoholisme,drogues... Temes d’actualitat que, ordinària-ment, els mitjans oficials de comunicació noabordaven. Va treballar durant dos anys fentque el programa fos un gran èxit, però va haverd’enfrontar-se constantment a intents de con-trol i amenaces. El 1967 la censura oficial li vaprohibir un programa on sortien les cases mi-serables dels barris marginals de Barcelona iuna entrevista al dirigent d’esquerres AlfonsoCarlos Comín. En conèixer el veto oficial, Es-pinal va dimitir de Televisió Espanyola senseanar a buscar el premi com a millor programade l’any. No era un home de solucions diplo-màtiques.

Una visita que va marcar la seva vidaVa ser una visita a Barcelona de monsenyorGenaro Prata, bisbe bolivià encarregat delsmitjans de comunicació de la ConferènciaEpiscopal Boliviana, el que va canviar el rumbde la seva vida. Prata va proposar a Espinalvisitar Bolívia, i el 1968 Espinal s’acomiadava

dels seus familiars i amics i s’embarcava capa aquest país, d’on no va tornar mai més.

Lluís Espinal arriba a Bolívia el 6 d’agost del1968, el dia que se celebra l’aniversari de la in-dependència boliviana. Allà es converteix enLucho (manera familiar boliviana de dirLluís).

Quan el jesuïta santfruitosenc hi va aterrar,el país estava entre els més pobres de tot Amè-rica Llatina. Ben aviat, Espinal va descobrir elsaspectes històrics i estructurals del subdesen-volupament del país: la falta d’infraestructu-res, la inestabilitat política, els interessosd’unes minories nacionals i d’empreses es-

trangeres que van empobrir les majories delpaís i van convertir el país en escenari de con-tinus cops i contracops militars. Lluís Espinaltroba una Bolívia amb terribles dictadures, re-pressió, presons, afusellaments, desapari-cions, exilis, violacions dels drets humans,prepotència militar, censura... i una Esglésiaacostumada al règim de cristiandat, més a be-neir que a profetitzar.

Periodista compromèsA través de la seva denúncia social en favordels més desafavorits de la societat utilitzantels mitjans de comunicació, Lucho aconse-

gueix l’estima del poble i el menyspreu de lesautoritats, que el titllaven d’estranger.

Lluís Espinal es va nacionalitzar boliviàl’any 1970, dos anys després de la seva arriba-da. Tota la seva vida a Bolívia va consagrar-sea la crítica i la producció cinematogràfica, a laTV, a la ràdio i al periodisme. Va col·laborar aRadio Fides, als diaris Presencia i Última horade La Paz, va produir uns quants curtmetrat-ges per a la televisió boliviana, i des de l’any1979 va dirigir el setmanari Aquí.

Durant els seus anys a Bolívia va escriure12 llibres sobre el cinema i va establir les basesi fonaments de la producció cinematogràficade Bolívia, anteriorment inexistent. També vaser el gran impulsor de la crítica cinematogrà-fica, no només perquè en feia a múltiples mit-jans de comunicació, sinó perquè va ser l’en-carregat de formar una nova generació de crí-tics.

L’any 1970 inicia el programa quinzenal Encarne viva per a la Televisió Boliviana, ambuna idea molt similar a la del programa Cues-tión urgente. Mirava de respondre una sèriede preguntes a través de les quals podia arri-bar a definir-se una situació social. La censurano va tardar a actuar, tallant parts del progra-ma, fet que va provocar la seva dimissió i dei-xar de col·laborar amb la Televisió Boliviana.

Lluís Espinal estava dotat d’una especialsensibilitat artística i cultural i va fer dels mit-jans de comunicació un instrument al serveidel poble bolivià, desesperançat i sense veu.L’experiència de la dictadura franquista quehavia patit a Espanya i la seva integritat per-sonal i sentit de la justícia van convertir-lo enprofeta de la llibertat i l’esperança.

POLIFACÈTICUn artista que s’expressava també amb les talles de fusta A Lluís Espinal, a les estones lliures, li agradava tallar en fustes velles, en què expressavaamb llibertat els seus temes preferits. De qualsevol moble o tauler en feia un relleu tallat. Elsseus amics, en assabentar-se de la seva habilitat, li demanaven que els fes una talla.

REVISTA EL TEMA

Regió7DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 20204

nEl desembre del 1977, el govern bolivià, di-rigit pel president Hugo Bánzer, va anunciareleccions i que concedia una tímida amnistiapolítica. Un grup de dones mineres inicià unavaga de fam per obtenir una amnistia plena isense restriccions. Espinal, juntament amb ungrup de l’Assemblea de Drets Humans, es vaafegir també a la vaga de fam, que durà 19 dies.

La vaga de fam era una experiència límit ala qual es llançaven amb serenitat, crítica-ment, simplement per donar suport a les do-nes mineres. Espinal explicava que en aquellfet es va veure immers en una experiència his-tòrica, popular i revolucionària. Per primeravegada a la seva vida se sent útil al poble. Lavaga va estendre’s, milers de vaguistes van ferpressió al govern amb un moviment de soli-daritat mai vist. Internacionalment també vansorgir grups de suport.

Desallotjats per la policia de les dependèn-cies del diari Presencia, Espinal i un petit grupvan prosseguir la vaga de fam i de set, fins queel govern va concedir la plena amnistia.

A partir d’aquells fets, la presència d’Espi-nal era un destorb per a les forces paramilitarsal servei dels interessos del narcotràfic i dels

militars del cop d’estat de García Meza i ArceGómez.

La nit del 21 de març del 1980 Espinal haviaanat al cinema pel seu treball de crítica cine-matogràfica. En sortir uns desconeguts el vanintroduir en un vehicle i va ser torturat i final-ment assassinat amb 17 ferides de bala. L’en-terrament d’Espinal va ser una veritable ma-nifestació popular de dol. 80.000 persones vanacompanyar-lo al cementiri. A la seva tombahom pot llegir la inscripció: «Assassinat perajudar el poble».

La vida de Lluís Espinal no va deixar indi-ferent Bolívia, el seu record continua viu en elpoble amb el lema «¡Lucho Vive!». Es va con-vertir en un exemple de coherència entre la fei la vida, de defensar la vida del poble a costade la pròpia vida. Va denunciar amb claredati contundència els poderosos, també la cen-sura i els defectes dels seus (l’Església i les or-ganitzacions populars) amb la mateixa lliber-tat d’esperit. Va buscar dir les coses pel seunom i en el llenguatge del poble, perquè fosentès sense embuts. Precisament perquè s’en-tenia i es feia entendre, va tenir amb molta fre-qüència problemes i va patir persecucions

fins a la seva mort. Cada 22 de maig el poblebolivià organitza reunions i manifestacions alpunt on van trobar el cos sense vida de LluísEspinal, ell era qui donava veu als qui no entenien. L’any 2007, el president de Bolívia EvoMorales va declarar el 21 de març com el Diadel Cine Bolivià, en commemoració de l’ani-versari de l’assassinat de Lluís Espinal com unhomenatge a la lluita pels drets humans i lademocràcia del país i en reconeixement de laseva aportació al cine de Bolívia.

Al començament del 2017, es va obrir unacausa judicial sobre la mort de Lluís Espinal iels crims que s’havien comès durant aquellperíode, i fins i tot un dels fiscals va proposarque es portés a terme l’exhumació de les restesmortals del religiós fruitosenc. Una mesuraque va rebre l’oposició de la comunitat jesuïtai de seguidors d’Espinal, amb concentracionsfins i tot davant del nínxol on reposa, i que fi-nalment el fiscal general de l’Estat no va per-metre.

LA IMPLICACIÓ AMBELS MÉS DESAFAVORITSLI VA COSTAR LA VIDA

Lluís Espinal vatenir una enorme incidència en elcinema a Bolívia, fins al punt que la data del seunaixement és el Dia del Cine Bolivià

Les cròniques de l’èpocaxifren en 80.000 el

nombre de persones quevan acompanyar el

fèretre de Lluís Espinal eldia del seu funeral. Unamassiva manifestació de

dol

Concentració, el gener del 2017, davant del nínxol on reposen les restes de Lluís Espinal

ARXIU/ÒSCAR BAYONA

Descoberta d’una placa davant de la Torre dels Batlles, la casa on va néixer el jesuïta

ARXIU/ÒSCAR BAYONA

El 13 de desembre es va fer l’acte oficial d’obertura de l’Any Espinal amb diversos testimonis

REVISTAEL TEMA

Regió7 DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2020 5

UNA DATA ASSENYALADALa visita del Papa a Bolívia, amb parada al lloc on va trobar el cos d’EspinalEl juliol del 2015, el papa Francesc va visitar Bolívia i va pregar pel pare Espinal davant de lesmuntanyes on va ser trobat el seu cos. Milers de persones s’havien congregat en aquest indret peresperar l’arribada del Papa, que va explicar que s’hi aturava per saludar-los i, sobretot, per recordarEspinal, a qui, segons va dir el Papa, els paramilitars van assassinar perquè no volien que lluités perla llibertat i els molestava la predicació de l’Evangeli. El dia següent, el president de Bolívia varegalar al papa una rèplica del crucifix comunista tallat en fusta pel mateix Espinal als anys 70.

n«El Lucho va deixar una enorme influènciaen la nostra ètica, moral i compromís social».«Era un home íntegre i compromès amb elspobres, un màrtir de la democràcia». Sóndues de les manifestacions per definir la in-cidència de la figura i l’empremta de LluísEspinal que es van poder escolta el 13 de de-sembre passat a la biblioteca de Sant Fruitós,expressades, l’una pel cineasta bolivià i amicd’Espinalt Alfonso Gumucio, i l’altra per l’ac-tivista social Gloria Ardaya. Van ser dos dels testimonis (familiars iamics) de l’entorn del jesuïta que van parti-cipar en el primer acte oficial que li dedicavael seu poble dins d’aquest Any Lluís Espinal,en què Sant Fruitós ha convertit aquest 2020.

Aquell dia, també hi va haver records moltpersonals. Una de les cosines d’Espinal,Rosa Franquesa, recordava el seu pas per laCova de Manresa, «on ell sempre feia dir elrosari des de la trona». I Montse Espinal vaparlar del seu «tiet Lluís» com un home «in-tel·ligent, proper, senzill, molt humà, afec-tuós, i molt coherent amb les seves idees».Recordava que, de petita, tenia dificultatsper fer-se entendre amb una cançó en fran-

cès que havia après a l’escola, però tot va can-viar quan la va cantar davant el seu oncle,«l’intel·lectual de la família», que va conèixerde seguida que es tractava de Frère Jacques.D’anys més tard, recorda les cintes de cassetque l’oncle els enviava des de Bolívia a partirdel moment que li van començar a requisarles cartes, i especialment la seva mort, «quemai no ens hauríem imaginat; va ser un copmolt dur».

La comissió creada per a aquest Any Es-pinal, formada per l’Ajuntament de SantFruitós i l’Associació Lluís Espinal Lluita i Fe,ha programat per a aquest 2020 diversos ac-tes commemoratius, que es van iniciar ambel del testimoniatge del 13 de desembre, ique va tenir continuïtat el 2 de febrer, coin-cidint amb la data del seu naixement, quanes va procedir al descobriment d’una placadavant la finca de la Torre dels Batlles, on ha-via nascut l’any 1932. Per a demà, coincidintamb el 40 aniversari del seu assassinat, s’ha-via previst celebrar una missa i una ofrenafloral a la plaça que té dedicada al seu poble.Una commemoració, la de demà, que s’havist trastocada per la crisi del coronavirus.

sant fruitós honora i fa present el recorddel seu fill il·lustre

Dècades després, el poble boliciàencara recorda i ret homenatge a lafigura de Lluís Espinal.