FONT:http://www.tradicionperenne.com/CATALANS/LLULL/llullcabala.htm

RAMON LLULL I LA CABALA Per relacionar Ramon Llull amb la cbala i les seves ensenyances, primerament farem una exposici de la seva biografia per ubicar-lo dins un context histric, cultural i geogrfic.

La biografia de Ramon Llull s enigmtica. No se sap ben b quan va nixer. Saccepta la data de 1232 i el lloc la Ciutat de Mallorca. Els Llull eren una famlia rica, ben relacionada amb la noblesa catalana.

Genealgicament, Ramon Llull pertanyia a la famlia dels Erill. Aquesta famlia va ser una de les 9 que van acudir a la crida del llegendari i mtic Otger Catal i tamb la que va construir les esglsies romniques de

Santa Maria de Tall i altres de les valls dels Pirineus.

Lart romnic, nascut en terres catalanes, com molt b explica Alexandre Deulofeu, va ser el primer art de la unitat europea. Lart romnic i la cbala cristiana van nixer en el mateix lloc.

Hem dit que Llull era de la nissaga dels Erill i que aquests van ser una de les famlies que van anar amb Otger Catal. Qui era Otger Catal? Otger Catal, s un llegendari lloctinent de lemperador alemany Carlemany, esdevingut mite catal perqu desprs de la derrota de les tropes catalanes en mans dels sarrans, es va refugiar a una cova de la muntanya on va ser alimentat per un gos gnguil; desprs que fossin guarides les ferides va fer sonar un corn i amb la seva crida va convocar els 9 Barons de la Terra, amb els quals des del monestir de la verge negra de N.S de Montgrony, va reconquerir les terres catalanes i va reinstaurar la catalanitat.

Aquest mite t una interpretaci cabalista. Un dels 9 barons es deia Erill , un altre es deia Alemany. Els alemanys han estat al costat de la causa vernacla dels Pasos Catalans i de la cultura de llengua catalana. Llull i Gaud, entre daltres, sn molt admirats i reconeguts a Alemanya.

Els pares de Ramon Llull vivien a Barcelona alguns bigrafs diuen que eren de Matar (Iluro pels bers)- i van anar a viure a Mallorca acompanyant al Rei Jaume I el Conqueridor. (Aquest rei catal, considerat per alguns historiadors medievalistes com encarnament del mtic Rei Artur i cabalista, tenia el ttol de Rei de Jerusalem).

Als territoris reconquerits als musulmans, Jaume I, els donava la categoria de regnes, tal s el cas de Regne de Valncia, Regne de Lleida, Regne de Mallorca,....

http://www.tradicionperenne.com/CATALANS/LLULL/llullcabala.htm

Ramon Llull feia de trobador i una mena de tutor o assessor cultural del prncep Jaume que va ser el futur Rei de Mallorca amb el ttol de Jaume II a la mort de Jaume I. Era doncs una persona amb cultura: sabia escriure, composava canons. En una ocasi va guanyar un premi de poesia a Barcelona en uns Jocs Florals. Els Jocs Florals havien estat instituts a Barcelona, capital de Catalunya, pel Rei Joan I dit lAmador de la Gentilesa lany 1393.

Aquest Jocs Florals o de Gia Cincia han estat suprimits al llarg dels temps degut a situacions poltiques.

Les situacions poltiques que els han prohibit i nhan estat en contra, han estat situacions poltiques que han volgut imposar la cultura de llengua castellana en nom de determinada concepci centralista dEspanya que afavoreixen a Madrid i desafavoreixen les nacions de la Pennsula Ibrica que es manifesten amb llenges que no vernacles, com s el cas del catal als Pasos Catalans, el gallec a Galcia, leuskera a Euskalerria i tamb shauria de dir la perduda llegua btica, dels cabalistes que vivien als territoris avui anomenats Andalusia, Extremadura i Mrcia, i que jo anomeno Pasos Btics.

Desprs dhaver estat prohibits a Catalunya, els Jocs Florals es van tornar a restituir lany 1859. Un gran poeta els va guanyar en aquesta nova etapa, va ser Jacint Verdaguer. Lautor dels poemes pics Canig i lAtlntida.

Els Jocs Florals o de la Gia Cincia els vans instituir originriament un grup de trobadors a la catedral de Tolosa de Llenguadoc (Occitnia) davant la imatge de la verge negra Nostra Dona la Daurada. El nom de Gia , en la cultura hellnica fa referncia a la deessa de la Terra.

Fulcanelli, pseudnim dun fams alquimista com Ramon Llull, en el llibre titulat El misteri de les catedrals ens diu que les catedrals, especialment les catedrals gtiques, sn en realitat llibres oberts que ensenyen la mateixa cultura que les pirmides dEgipte i els temples de Grcia.

Les catedrals sn les edificis religiosos caracterstics de lEdat Mitjana i van ser construdes en els segles en que es donava el culte a les imatges de les verges negres.

Les verges negres eren comparades a la deessa Isis dEgipte i a lArtemisa de Grcia, totes elles de color negre. Tamb hem explicat que les imatges de les verges negres, representen cabalsticament la sefirah de Binah dins el diagrama de lArbre de la Vida. Fulcanelli, ens diu que hi ha un llenguatge original i que per trobar-lo sha de cercar en lorigen cabalstic de la paraula ms que no pas en el seu sentit literal. Daquesta afirmaci sen dedueix que existeix una lingstica esotrica que es la veritable lingstica estructuralista.

Aquesta llegua argtica, s la llengua que feien servir els mtics argonautes que feien el viatge inicitic amb la nau Argos. A aquesta llengua tamb se

lanomena la llegua dels ocells.

Aquesta llengua s la que revela Jesucrist als seus Apstols quan els diu que la parlaran quan hagin nascut de dalt.

La llengua dels nascuts de dalt, o sigui els nascuts de lEsperit o Ein Sof, s la llengua que en llenguatge cabalstic sen diu llengua tifertica. Algunes tradicions l'anomenen la "llengua dels ocells".

La llengua dels que sn noms nascuts de la carn i la sang, o sigui, genealgicament (dels gens tnics o racistes) s la llengua que en llenguatge cabalstic sen diu llengua yesdica.

En aquesta creena es basa aquella ensenyana cristiana del do de llenges que s el do que infon lEsperit Sant als cristians de tal manera que parlen en la llengua vernacla de cada lloc i que es una festa que lEsglsia Catlica celebra per Pasqua de Pentecostes. Aquesta era la festa en que els trobadors com Ramon Llull, anaven als castells a competir en les seves gestes i recitar el que sanomenava precisament lo recitat.

Ramon Llull va escriure en llengua catalana tenint en compte aquesta creena cabalista i cristiana. Aix ho feien els trobadors, tamb a Occitnia i la Provena quan les autoritats oficials catliques predicaven noms en llat i no en llengua vernacla.

Aquesta llengua es la ensenya el misteri de les coses i ensenya les veritats ms profundes, all que s essencial.

Durant lEdat Mitjana, aquest llenguatge inicitic o llengua dels dus, era coneguda tamb amb el nom de Gaia Cincia o Gai Saber.

El Gai Saber, es va donar a conixer a unes terres que eren anomenades Gotland que vol dir Terra dels dus que eren les terres que envoltaven els Pirineus i on es parlava euskera, occit, catal i provenal. No shi parlava el que avui es coneix com a francs i espanyol.

Eren les terres on est ubicada la catedral de Tolosa de Llenguadoc, dedicada al culte a N.S. la Daurada, una verge negra, en la qual es van reunir els trobadors ctars i cabalistes - per instaurar els Jocs Florals.

Els Jocs Florals han estat una manifestaci cultural de Catalunya en llengua catalana. La llengua occitana, la llengua provenal, la llengua euskera, han estat i sn llenges gaiatanes. La llegua castellana, coneguda internacional com a lengua espaola, no ho ha estat mai que jo spiga. Al contrari, ha estat utilitzada per imposar-se sobres aquestes per a esborrar-les, prohibir-les i destruir la seva obra creadora tot difamar-les.

Cal recordar que el gran poeta Jacint Verdaguer, com Ramon Llull participava en els Jocs Florals.

E. C. Agrippa, cabalista alemany assessor de lEmperador dEuropa, Carles I dAlemanya va escriure en el seu llibre De Oculta Philosofa , De Vanitate Scientarum Declamatio, In artem breuen Raimundi Lulii commentaria et Tabula Abreuiatta, Orationes et Epistolae captol LXXIV titulat Proporci, correspondncia y reducci de les lletres als signes celestes i planetes. Taula en distintes llenges: Du va dividir la paraula dels humans en distintes llenges, cada una amb els seus carcters descriptura, amb el seu propi ordre, nmero i figura, ordenats no al latzar o a voluntat de lhome, sin conforme a la disposici harmnica amb els cossos celestes. De totes les llenges conegudes, la llengua hebrea s la ms sagrada

El llibre de E.C. Agrippa ha estat tradut al castell amb el ttol de Filosofia oculta y magia natural. Li han tret el nom de Ramon Llull que sortia en el ttol original. Hi ha editorials espanyoles que esborren els noms que fan referncia a la catalanitat i als autors catalans.

Ara fa uns dies vaig estar llegint un llibre de cbala editat a Madrid, la capital dEspanya, en el qual es parlava duna colla de cabalistes fent esment al seu origen geogrfic. Per, quan sesmenta un tal Porta no es diu don era. Porta, feia referncia al fams cabalista catal de Girona, Bonastruc a Porta.

Les estratgies maquiavliques i les manipulacions diabliques que fan servir els espanyols sotmesos als poders fctics antijueus per a descabalitzar i descatalanitzar sn de tota mena; a vegades, com en aquest cas, sn molt subtils. Altres vegades per a fer passar per cabalistes coses que no ho sn, organitzen actes de presentaci de llibres anti-cabalistes a llocs relacionats amb figures cabalistes i confondre aix lopini pblica internacional. Per exemple, donar premis a obres de llengua castellana e nom dEspanya a un edifici fet per larquitecte Antoni Gaud. Lopini pblica internacional associa la figura de Gaud a uns premis de llengua castellana i a Espanya quan la veritat es que Gaud va ser tancat a la pres pels espanyols per negar-se a parlar en castell i desconeixeran la identificaci de Gaud amb la cultura vernacla de Catalunya que es manifesta en llengua catalana.

Lescriptor Baltasar Porcel, catal de Mallorca com Ramon Llull, denuncia (Diari Avui 21-9-2002) lactitud hostil de la Real Academia Espaola de la Lengua contra la llengua catalana. I diu, a un programa de TV3, que Culturalment parlant, Espanya s enemiga de Catalunya

Jo penso que aquesta hostilitat dEspanya envers Catalunya, est relacionada amb el contingut i la familiaritat de la cultura catalana, en tant que cultura vernacla, amb la cultura de la cbala.

El llibre dE.C. Agrippa, seguidor de lArs Magna de Ramon Llull, continua dient: Escrita (La llengua hebrea) primer en la seu de Du, que s el cel, i seguint la posici dels astres, les lletres hebrees sn plenes de misteris celestes, tant per all que s la seva figura i significat com per all que fa

referncia als nmeros que cont i la harmonia que guarden entre s. Daqu ve la teoria dOrgens, segons la qual, els noms traduts a una altra llengua no conserven la seva fora donat que perden la seva significaci i composici naturalista, la seva activitat natural. Els noms imposats arbitrriament, sense base cientfica o cabalista, no tenen activitat natural Estan com desconnectats.

Qui sigui capa dordenar i combinar correctament les seves lletres- ens diu E.C. Agrippa ser capa de formar qualsevol altra llengua

Donat que la cbala va nixer a terres de cultura occitana, provenal i catalana, tot fa pensar que aquestes llenges: occit, provenal i catal, per altra banda llenges familiaritzades perqu comparteixen el mateix troncs lingstic, sn llenges fetes per persones capacitades per a ordenar i combinar correctament les lletres.

Per altra banda, Ramon Llull, que es considerat pare de la llengua catalana, donat que era cabalista, mestre en Gai Saber (va guanyar uns Jocs Florals a Barcelona) i creador del mtode de la combinatria basat en el cabalstic Arbre de la Vida , va fer la llengua catalana amb el criteri cabalista de ordenar i combinar correctament les lletres per fer de la llengua catalana una llengua creativa, una llengua tifertica. Aquests s, el carcter que fa duna llengua, llengua universal: la connexi amb lactivitat natural que emana de lEin Sof.

Actualment la Teoria Gia, inspirada en el principi de que la terra s un organisme viu ha estat popularitzada pel cientfic James Lovelock i t molts seguidors ecologistes sobretot als EEUU.

Aquest certmens potics sobre la Gia Cincia, en que les paraules tenen un sentit ocult i una determinada rima basada en els nmeros, jo penso que estan basats en el sistema sefirtic de lArbre de la Vida i la cincia de la cbala. Com molt b explica Denis de Rougemont en el seu llibre lAmor a Occident, els trobadors eren ctars.

Els ctars, que eren coneguts tamb amb el nom de cristians albigesos i per alguns historiadors sn considerats cristians arrians com els visigots, eren cabalistes. Els trobadors estaven tamb relacionats amb les verges negres, i aquestes estaven relacionades amb al cbala; en concret amb la sefirah de Binah.

Ramon Llull va visitar la cova on es va trobar la imatge de la verge negra de Nostra Dona de Roc Amador. El nom daquesta verge negra occitana s molt clarificador en llenguatge cabalstic. Les verges negres fan referncia a la sefirah de Binah de lArbre de la Vida, cosa que explico en el seu apartat corresponent.

Aquesta sefirah t dues manifestacions; una delles s diu Ama laltra es

diu Aima. Jo crec que Ama s larrel etimolgica del topnim Amador i de cognoms com Amat i Amador.

Roc Amador, que en francs en diuen Rocamadour sense que en spiguen explicar el significat, en catal i en occit ( llengues de trobadors) s que el t: Roc vol dir pedra; ama, en llenguatge cabalstic vol dir negra en referncia al sefirah de Binah; dor en catal vol dir or que en llenguatge hebreu i cabalstic fa referncia a la llum del coneixement.

Binah , en llenguatge cabalstic, s la fora del part en tots els tipus i nivell de donar a llum. s on es fa realitat la idea que procedent de lEin Sof, es diposita en Kether i desprs de fer-se visible en Chockmah, que s el Pare, es fa realitat, - es materialitza - en Binah que s la Mater , la Mare Superior, la qual es visualitza completament coberta de negra des del cap fins el peus.

Abans he esmentat el rei catal Joan I, instaurador dels Jocs Florals a Barcelona, que es deia de mot Amador de la Gentilesa. Donat que era trobador, jo crec que aquest mot, Amador s un mot cabalstic que fa referncia a la sefirah de Binah en laspecte Ama.

La cbala ens parla duna sefirah anomenada Binah que es visualitza per mitj del color negre; aquesta visualitzaci els cristians lhan convertit en imatges de verges negres; els musulmans de lIslam, tenen la pedra negra de la Kaaba. Verges negres cristianes i pedra negra de lislam tenen una cosa en com: ambdues sn objecte de peregrinacions. El llenguatge de la cbala pot establir un pont de dileg entre jueus, cristians i musulmans? Jo crec que si.

Tres catalans han protagonitzat aquest dileg. Ramon Llull va promoure el dileg amb els musulmans amb el seu mtode cabalstic i cristi. Anselm Turmeda es va fer musulm i va adoptar el nom de Ab allah Targuman (Targum s el nom amb el qual es coneixen documents cabalstics originaris de Palestina) i es considerat sant pels musulmans. Bonastruc a Porta i Isaac el Cec eren cabalistes i va fundar lEscola de lnima a Girona.

Ramon Llull, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills: una nena anomenada Margarida i un nen anomenat Domnec.

Quan tenia 30 anys va tenir una visi de Jesucrist mentre escrivia una can per una dama, com a trobador, i es va convertir en un mstic; en una persona que t contacte directe amb la divinitat. Aquest fet el va fer tornar una persona molt religiosa.

Va deixar la dona i els fills i sen va anar a una muntanya, la muntanya de Randa a Mallorca, a viure com a eremita. Va viure solitari, meditant durant uns anys. Passat un temps, va escriure llibres sobre la contemplaci de Du i va inventar millor dit: se li va trobar en la naturalesa, i inspirat per Du, un sistema per enraonar matemticament. Aquest sistema havia de servir per a confraternitzar tothom, especialment les religions jueva, musulmana i

cristiana, en la Veritat

A aquest sistema li va donar el nom dart. El llibre es diu LART DE TROBAR LA VERITAT i es coneix tamb amb el nom dels sistema que s en llat LARS MAGNA, i que es pot traduir al catal per : El Gran Art, lArt Gran que es una manera de referir-se al coneixement ms important del mn: El coneixement d ela Veritat.

LART DE TROBAR LA VERITAT Qu s lArt de Trobar la Veritat?

Es un sistema mecanitzat de raonament Aquesta sistema mecanitzat de raonament, en la mesura que es fonamentava en una concepci simblica de la realitat compartida pels cristians, els musulmans i els jueus les tres religions monoteistes -, havia de permetre segons Llull -, els membres daquestes distintes religions dialoguessin sobre les veritats de la fe, no a partir darguments de les respectives autoritats (intils entre gents que admetien autoritats diverses), sin a travs de raons necessries. (Marina Gust. Prleg al Llibre de lOrde de Cavalleria de Ramon Llull)

Els acadmics escolstic en temps de Ramon LLull - no estaven dacord en seguir aquest sistema o cam. Avui, - estem a les portes del segle XXI -, es viu la mateixa situaci. El dileg no ens porta a la comuni en lenteniment de la Veritat. La Veritat no ens fa lliures ni ens agermana perqu ning est dacord en definir qu s la Veritat. I, per altra banda, hi ha poders poltics als que no els interessa que es conegui la Veritat doncs basen el seu poder en la mentida.

El mtode de raonament llull.lli s vlid tamb en els nostres temps. Segons Francesc Pujols, - Concepte General de la Cincia Catalana -, lensenyament daquesta art, daquest cam, forma part de la missi internacional que t Catalunya davant tots els pobles de la Terra. Entre altres coses, perqu, per aquest cam, s pot arribar a la veritable pau, que s, la pau basada en el respecte per tothom. Per damunt de dogmes i doctrines, de races i classes socials, de nacions i regions, els ssers humans es senten germans de forma raonable, dialogant sense rebutjar canviar dopini quan laltre ens ensenya la seva part de la Veritat que tots compartim.

Els sistema de raonament llull.lli lArt -, va ser una intuci eremtica no va ser una ensenyana escolar (Op. Cit.) Per a m, aquesta observaci s important.

LArt barreja combinatriament, els objectes de la ra, els conceptes (Representats en lletres simbliques) a partir de la lectura de la barreja natural dels elements (aigua, foc, terra i aire). (Op. Cit)

Es tenen en compte els tres nivell: Div, Espiritual i Material, i els tres principis: Veritat, Bondat i Bellesa. Aquestes combinacions, es relacionen tamb amb els colors, les notes musicals (Llull era trobador), els astres, etc. Degut a la utilitzaci de combinacions, sha de dit que Llull va ser el primer informtic de la histria. Aix doncs, a Llull, sel relaciona amb la informtica.

De combinacions, bsicament nhi ha de tres classes: Quadrades (4 figures), Triangulars ( 3 figures) i Cercles ( 9 figures).

Un exemple de combinaci quadrada o taula - de 4 elements seria:

Els elements Aire, Foc, Aigua i Terra situats en el vrtex del quadrat.

(Els cabalistes fan aquestes combinatries de 4 elements a partir de les 4 lletres del nom de Du, el Tetragramma, - IHVH -)

Nostradamus, fill del catal conegut amb el nom de "Jaumet", tamb tamb feia servir 4 versos quatretes en les seves prediccions) .

Per fora daquest quadrat, un altre ms gran en el que els vrtex del petit queden situats en el mig dels costats del gran. En els vrtexs del gran hi situem els principis dels elements esmentats:

Calent, Fred, Humit i Sec. Aquests correspondncies i combinatries les podem fer amb qualsevol cosa.

Ramon Llull basa tota la seva Art de trobar la veritat en combinatries.

Les primeres combinacions que fa sn quaternaries.

B Memria membrant C Enteniment entenent D Voluntat amant E Lactu de BCD F Memria membrant G Enteniment entenent H Voluntat desamant I Lactu de FGH K Memria oblidant L Enteniment ignorant M Voluntat amant o desamant N LActu de KLM O Composta de lactu de BFK

P Composta de lactu de CGL Q Composta de lactu DHM R Composta de OPQ

Les 4 lletres de les que els cabalistes feien derivar totes les combinatries eren les 4 lletres del nom de Jahv: IHVH (Iod, He, Vau, He)Aquestes 4 lletres sn conegudes amb el nom de Tetragrammaton.

El Tetragrammaton es representa simblicament amb 4 pals vermells sobre fons daurat. O sigui, com la bandera catalana. Bandera coneguda amb el simblic nom de Senyera, un mot associat a Seny

Es poden fer servir en totes les cincies. Les trobem en el cosmos, en la natura i en el cos hum.

Es ms, en moltes ocasions les utilitzem de manera inconscient quan parlem o raonem amb seny.

Els 4 elements no sn essncies, sin estats de combinaci. Sn el resultat dunes proporcions.

Daix sen dedueix que la realitat no s all que s. Es, el resultat dunes proporcions i daix noms en copsen all que capten els nostres sentits.

Ens poden plantejar una qesti metafsica: Qu s el Ser i qu s la Realitat? Qu hi ha fora de la realitat? Lessncia s la Veritat , per la Realitat noms s una percepci, no s el que Es.

Per a constar aquestes qestions podem fer servir lArt lulli de la combinatria. Aquest art, a la vegada, no solament ens troba respostes, sin que ens fa plantejar preguntes.

En el que Llull anomena lEscala de la Creaci, concep el pensament com a ombra, mur, posat entre lesdeveniment i la percepci, entre la realitat i la captaci que en fem della.

Pel que fa a les combinatries triangulars de tres elements -, les feia lligant lletres que representaven conceptes.

Per exemple, la lletra T representava

Du, Criatura, Operaci.

i ho relacionava, si combinava, amb altres conceptes o adjectius.

Diferncia, Concordncia, Contrarietat

Comenament, Mitj, Fi

Major, Igual, Menor

Afirmaci, Dubte, Negaci

Pel que fa referncia a les combinatries de 9 elements - els cercles o rodes -, hi circumcidava lletres capitals i noms dels atributs de Du.

(Justament aix s el que fan tamb els cabalistes amb larbre del Coneixement i els 4 noms de Du) Aquests atributs es corresponen a les sefiroth de lArbre del Coneixement. Sen fa servir 9 per les combinatries. Una no sutilitza perqu em sembla que representa el jo i no shi fica.

Aquests atributs cabalstics sn: Bondat(Esperit), Saviesa, Enteniment, Misericrdia, Poder, Bellesa, Sentiments, Pensaments, Subconscient, Necessitat(Matria)

A lesperit (Bondat) li correspon el color blanc o blau cel, a la saviesa el color lila, a lenteniment el color blau fort, a la misericrdia el color blau, al poder el color vermell, a la bellesa(Equilibri, Autocontrol) el color groc, als sentiments el color verd, al pensament el color taronja, al subconscient el color blau , a la necessitat (Matria, Passions carnals) el color negre.

Tot t correspondncia amb el cosmos, la terra i les parts del cos hum. En els tres nivells hi ha portes o punts de contacte amb els altres nivells superiors i inferiors. ( Els templers cercaven determinats llocs geogrfics per a installar-hi esglsies, monestirs, castells i ciutats. Diuen que tamb hi ha relacions entres aquests punts i els monument megaltics. Aquesta lgica combinatria, configura un mapa geopoltic de nacions astrolgiques. Agrippa de Nettesheim ens en parla daix)

Els cabalistes en diuen emanacions. Tot el que hi ha a la Creaci, emana de Du. Tots aquests arguments recorden les ensenyances de la cbala que es basen en el diagrama de lArbre del Coneixement.

Qualsevol fenomen de la Creaci, pel fet demanar o fluir de Du, havia de comportar-se segons una combinaci daquestes esmentades. Les combinatries eren matemtiques, lgica, lgebra, geometria,...Segons aquesta apreciaci, el concepte de Du seria que Du s un gran matemtic.

Per trobar la veritat de qualsevol qesti, noms ens cal, segon lArt de Ramon Llull, reduir-la i comparar-la a una combinaci daquests atributs.

Si no s aix, vol dir que la deducci o proposta es falsa, ja que no s conforme a lestructura de Du ni del seu reflex, lUnivers.

Els atributs i les relacions es poden aplicar a 9 subjectes: Du, ngel, Cel, Elements, Humans, Animals, Vegetals, Minerals i Matria.

Posant les 9 lletres representatives en dos cercles concntric i fent rodar lun dins de laltre, obtenia totes les combinacions per parelles.

Per obtenir les combinacions de 3 en 3 ho feia amb 3 cercles concntrics fent rodar els dos de dintre. Tamb hi posava triangles i quadrats dintre dels cercles. Aix li donava combinacions de tres en tres i de quatre en quatre.

La Trinitat el triangle i el quadrat (Tetragamma,4 pals,4 lletres del nom de Du) , eren fonamentals.

La llum no s solament una cosa perceptible, sin dhuc, all amb qu veiem tota altra cosa. Lsser pur s llum i esperit, el no sser s cos i foscria; quan suneixen ambds neix la forma. (Lluis Racionero, a la novella Raimon o el Seny Fantstic, posa aquesta frase en boca dun mestre suf que suposadament va influ en la formaci de Ramon Llull)

Lany 1289 de retorn de la ciutat de Montpeller, Llull va fer una reducci de lart de Trobar de la Veritat per a fer-la ms accessible a nivell popular. Aquesta art la coneixem amb el nom dArt Abreujada de trobar la Veritat.

Es resumeix en 5 punts els aspectes de lArt:

1.-Reducci a 4 figures; la quarta queda com a general composta de 3 cercles. En el transcurs dels anys aquestes regles son complimentada per regles i qestions.

2.-reducci dels atributs o dignitats divines a 9: Bondat, Grandesa, Eternitat, Poder, Saviesa, Voluntat, Veritat i Glria i 3.-Reducci i unificaci de lalfabet; utilitza nicament 9 lletres i distribueix en elles tots els significats que sutilitzaran.

4.-Explicaci de totes les comminatries possibles en una Taula General la quantitat de combinacions sn 1.680

5.-Formalitzaci de les qestions o regles i els subjectes. En el primer cas es tracta dintroduir en el mecanisme de lArt les preguntes que en la filosofia Aristotlic introdueixen els predicaments i que en el sistema llulllli tnen com a finalitat primera lelaboraci de la definici.

En el segon, els subjectes, sn la serialitzaci en una llista tancada, de tota la temtica possible, es concreten en: Du, els ngels, el cel, lnima, la imaginativa, la sensitiva, la vegetativa, lelementativa i la instrumentaria.

(Detallat en el llibre Ramon Llull de Jordi Gay Estelrich)

Desprs de meditar i escriure a la muntanya mallorquina de Randa, va baixar de la muntanya i es va dedicar a explicar la seva art a les universitats i les corts dEuropa, sia i frica i als papes del Vatic.

En aquest sentit, la biografia de Llull recorda la biografia de Buda o Zaratrustra, i altres grans mestres espirituals, els quals desprs de viure allats a la muntanya i meditar a una cova i sota dun arbre, troben la llum i baixen per explicar-la a la resta dels ssers humans. La cova t el seu simbolisme cabalstic que fa referncia al mn interior i larbre fa referncia a lArbre de la Vida.

Va fundar monestirs com el de Miramar a mallorca. Va viatjar a Barcelona, Montpeller, Girona, Paris, Tunsia, Gnova, i diversos llocs. Sempre predicava a nivells universitaris i eclesistics cristians, jueus i islmics (musulmans) -.

Els bigrafs que he llegit ens diuen que predicava utilitzant tres llenges, el catal, el llat i lrab. A mi em sembla que per convncer als jueus tamb deuria utilitzar el jueu. A Mallorca hi havia molt jueu que parlaven catal - els anomenats xuetes-. Per Llull deuria parlar amb altres jueus que no vivien a terres de parla catalana. Per, determinats poders anticabalistes han volgut esborrar tots els senyals que relacionen a Ramon Llull amb la cbala cristiana.

Tampoc trobo lgic que, sens digui que anava a visitar la cova de la verge negra de N.D. de Roc Amador a Occitnia, prop de lAlbi, la ciutat capital dels ctars, i no sens digui que visits les coves de verges negres ms properes com s el cas de N.S. del Lluch a Mallorca o NS de Montserrat i NS de la Merc a Barcelona.

A la seva biografia hi ha 9 anys en blanc. Els 9 anys diniciaci a un lloc desconegut 1265 1 1274. No se sap qu va fer en aquell temps ni on va estar. Si se sap, no es diu.

Va morir lany 1315. La seva tomba s a lesglsia de Sant Francesc de Palma de Mallorca.

Tothom est dacord: era catal, cristi, trobador, va escriure lart, un sistema de trobar la veritat enraonant matemticament i amb lgica, ...Fins aqu tenim una descripci de la biografia de Ramon Llull acceptada per tothom. Per daquesta biografia sen pot fer anlisis diferents, i interpretacions contradictries.

Pel que fa referncia a les seves obres escrites en llat i en rab que ens han estat tradudes, tamb ens hem de preguntar per la honestedat i el criteri dels traductors.

COMPARANCES DE LOBRA DE RAMON LLULL I LA CBALA HEBREA

1.- La definici de lArt llull.lli La definici de l'Art Llulllli, l'Art de trobar la Veritat, s la segent: L'Art llulllli, s un sistema de raonament que es pot demostrar matemticament. La cbala tamb es pot definir daquesta manera.

2.- El simbolisme de les 4 etapes de la seva vida La seva vida va tenir 4 parts:

La mundanal ( Trobador cortes fins els 30 anys). La solitria ( Eremita a una cova dalt duna muntanya) La intellectual ( Escriptor de llibre i en concret de lArt Magna) La missionera (Viatges i testimoni pblic)

Em sorprn que en els textos que jo he llegit no hi he trobat res que parli de Llull en referncia al llibre dels jueus: La Torah.

Sem fa estrany per dos motius: Perqu, el pensament cabalstic de la Torah, era un dels pensaments monoteistes dominants de lpoca, juntament amb la Bblia dels cristians i lAlcor dels musulmans. I en segon lloc, perqu Mallorca, s terra de xuetes (jueus mallorquins). Com pot ser em pregunto que Llull no en digui res? B, potser ho ha dit i jo encara no ho he llegit. Pels cabalistes la vida es viu al llarg de diverses etapes relacionades amb lencarnament de diverses sefiroth de lArbre de la Vida.

Analitzem la seva vida duna manera diferent, analitzant el seu entorn. Les circumstncies que envolten una persona sn importants per definir-la, i moltes vegades ens aporten, per la lgica intutiva aquelles peces que ens manquen per a recompondre el puzzle.

Pensem que Llull era cristi abans que catlic. Els catlics han fet diverses interpretacions de la fe i han canviat dopini al llarg dels anys segons criteris aprovats en diversos concilis. Aquests darrers anys el Papa de Roma ha demanat perd pel error de lEsglsia Catlica, especialment pels mal fets als jueus. Sha exculpat dheretgia a Galileu Galilei i altres pensadors cristians que van ser condemnats a la foguera inquisitorial. El mateix Ramon Llull va

patir control inquisitorial molt aferrissat per part d linquisidor Arnau Eimerich. LEsglsia Catlica, a Ramon Llull no lha fet sant. Noms lha fet beat.

3.- La relaci del pensament llulllli amb la naturalesa

Com a cristi, Llull, tenia molt present all que va dir Jesucrist: Jo sc el cam, la Veritat i la Vida. La veritat os far lliures. La vida de Ramon Llull es va adaptar a aquest esquema.

LArt de Trobar la Veritat s el cam que ens va obrir Ramon Llull. Per, la Llei de Du, ell la va trobar observant la naturalesa. No se la va inventar. Aquestes relacions o correspondncies amb la naturalesa tamb les trobem a la cbala.

Tothom hi pot caminar per aquest cam. Qu necessitem per fer-ho? Ell en ho ensenya en la seva obra i els seus smbols: LArbre, lEscala, lEscriptura, i la Combinatria dels noms o lletres En aquesta combinatria, shi pot trobar la primer la manifestaci de la informtica).

4.- Coincidncia dels smbols llullllians i els smbols de la cbala

LArbre

LEscala del Coneixement o d lIntellecte

La importncia de lescriptura

Els 4 noms de Du

La tcnica de la combinatria

Les figures geomtriques: Triangulacions, quadratures i cercles

La cbala tamb fa servir aquests smbols i aquestes metodologies com ja hem explicat a lapartat corresponent:

La cbala utilitza la combinatria de lletres LArt de Lull s un sistema cabalstic?

Els smbols lul.lians son:

LArbre

LEscala

Els 4 noms de Du

Lescriptura com a mitj de estar en contacte i fer cam amb Du. Els smbols de la cbala sn:

LArbre del Coneixement ( de la Vida o del Seny)

L Escala de Jacob

El Tetragramma ( Les 4 lletres del nom de Du)

Lescriptura s sagrada: Du construeix el mn amb el Verb i la Paraula, la llengua.. El Diable per destruir lObra de Du, destrueix les seves llenges.

Jaume I va poblar Mallorca amb ctars (Llibre Gabriel Alomar i Esteve Ctaros y occitanos en el Reino de Mallorca)La famlia Llull va anar a Mallorca amb Jaume I. La famlia Llull, era ctara i per tant cristiana albigesa?

Haurem danalitzar i cercar qu volen dir totes aquestes coses i aquests conceptes i aprofundir tamb, en les seves prpies circumstncies.

Haurem de cercar tamb, qu va fer i on era, Llull, els 9 anys que va desaparixer sense que sen tingui constncia don va anar. Els 9 anys que cap bigraf ha trobar per a recompondre la seva biografia en la seva totalitat.

Es important analitzar lentorn histric que va viure Llull emmarcat des del segle XI al segle XV per tenir un visi mplia del qu va significar la seva aportaci cultural. Qu passava al mn? :

Neix la cbala a la Provena Els templers Dinastia Catalano-Provenal Trobadors Peregrinacions a llocs on hi ha verges negres Imperi Europeu favorable a les nacions vernacles Sant Benet i els monestirs benedictins on hi havia culte a verges negres Sant Bernat i lorde de Cluny Construcci de Monestirs Construcci de Catedrals Lluites amb lIslam per reconquerir Jerusalem i imposar una concepci cultural Pesta negra,.... Comproms de Casp,... Dinastia dels Trastmara de Castilla,... Anorreament de la cultura de la cbala i determinades nacions vernacles com Catalunya, Occitnia, Esccia, Llombardia, ... Reeiximent d Estats com Itlia, Frana, Espanya i Gran Bretanya.... Unes noves llenges simposen com a oficials i daltres queden desterrades i sn objecte de voluntat danorreament. La cbala s enterrada i el seu pensament, tergiversat, difamat i proscrit.

Han passat els segles i el mn no ha trobat la pau. LActualitat torna a parlar de trobada de civilitzacions i necessitat de dileg entre cristians, musulmans i jueus, i jo penso que sha de restituir el llenguatge cabalstic i lordre nacional i imperial basat en els seus valors: Veritat, Amor i Justcia.

Aix vol dir que els Estats que, com Espanya i Frana, van nixer quan es va enterrar la cbala, seran enterrats quan la cbala torni a reeixir.

5.- El LLibre de l'Orde de Cavalleria i el Sefer Yetzirah

El Llibre de lOrde de Cavalleria, que s el marc narratiu en el que Llull introdueix la seva doctrina, est dividit o repartit en 7 parts.En el "Prleg" ens explica el motiu, quan ens diu el segent : "Per significana de les 7 planetes, qui sn corsos celestials e governen e ordenen los corsos terrenals, departim aquest LLibre de Cavalleria en 7 part per demostrar que los cavallers han honor e senyoria sobre lo poble a defendre"En "Sefer Yetzirah", el LLibre de la Formaci" (IV, vi),que ensenya els postulats de la cbala s diu el segent: " Havent estat les 7 consonants o poders dobles designats i establerts, combinades, pesades per Du, va formar amb elles els 7 palnetes en el mn..."

Aquests 7 planetes del mn sn els que es representen en els 7 braos de la Menorah o Canelobre smbolic de la cultura jueva de la cbala.

6.- El simbolisme de la tomba de Ramon LLull Mort a Mallorca probablement el 1316 a ledat de 84 anys. La seva tomba est situada a lesglsia de Sant Francesc de la ciutat de Palma de Mallorca. La seva tomba t quelcom de simbolisme: 14 ngels aguanten 7 corones que porten cada una el nom dun art.

Sem fa estrany i em resulta sospitosament curis comprovar que hi manca una art: la filosofia! Trobo molt estrany que hi manqui precisament una art considerada prpia de Ramon Llull, doncs ells, precisament va ser amb la seva art de trobar la Veritat, mestre de raonaments.

14+7 = 11 Aquesta xifra no t cap significat cabalstic. Si li afegim la filosofia, tenim 14+8= 22 Aquesta lletra cabalsticament representa les 22 lletres de lalfabet hebreu.

A la tomba hi podem veure un cilindre de marbre blanc en el qual hi ha gravat el smbol cabalstic

1. 2. 3. - 4. 5. 6. - 7. 8. 9. - 10

Algunes autoritats que no volen relacionar Ramon Llull amb la cbala ni tampoc amb la interpretaci que es pot fer del missatge evanglic de Jesucrist per mitj del criteri cabalstic no volen admetre que la inscripci daquest smbol fos per voluntat de Ramon Llull. Quin s el significat daquest smbol?

Els nombres es refereixen als 10 sefiroth que integren el diagrama de larbre del Coneixement, dit tamb Arbre de la Vida o com jo crec que shauria de dir en catal, lArbre del Seny.

Els sefiroth, que en singular cada un dells sanomena sefirah, fan referncia als 10 atributs de Du. Du es manifesta en emanacions que van recorren tots lArbre cabalstic de dalt a baix. A dalt es troba lEsperit i a baix es troba la Matria.

Aquest atributs sn anomenades tamb perfeccions, degut a la naturalesa de l objecte Du a que es refereixen.

El conjunt daquest atributs resumeix la idea de Du. Lsser hum, al adquirir diguem-ne tamb encarnar- aquestes deu perfeccions es torna perfecte.

(Lltim atribut de perfecci est a la sefirah anomenada Kether, es per aix que jo penso que els cristians albigesos coneguts com els perfectes eren coneguts tamb amb el nom de ctars. Tamb penso que el nom de Catalunya, ve etimolgicament de ctars.

Recordem que Catalunya i Occitnia formen part dun pas que era conegut amb el nom de Gothland (Terra del dus. Tamb crec que s una observaci important anotar que en llengua catalana Du i deu que vol dir 10 sescriuen igual)En el plano material, aquest 10 atributs o perfeccions sapliquen al perfeccionament dels metalls. Es el que els alquimistes en diuen la trans-substanciaci de la matria. O sigui convertir la plata en or.

Llull en els seus escrits ens parla de lescala de plata i de lescala dor. El que sen diu la Gran Obra, s canviar el plom del Saturn infernal en lor del Sol celestial.

Llull i Arnau de Vilanova lescut del qual es significativament cabalstic jo crec que durien intercanviar coneixements.

Els bigrafs que han obtingut el vist-i-plau de les autoritats oficials, neguen aquestes relacions i aquestos arguments.

Un tal Ramon Rossell es un dels pocs historiadors que ho accepten i ho defensen. Sn molts els que creuen, o creiem, que Llull va provar dobtenir la pedra filosofal

Alguns bigrafs diuen que durant la estada de Llull a la cort del rei dAnglaterra, Eduard III, als 70 anys, va ajudar a aquests a acumular els doblons dor que havien de servir per a organitzar una croada contra els musulmans. Aquests doblons sn conegut llegendriament com els doblons de Raimundo

El que em sobta de la biografia de Llull s comprovar que, pel qu sen diu dell, va ser un eremita que, quan li va tocar lhora de fer vida pblica, va predicar molt a la Universitat, als Reis i als Papes, ms que no pas al poble.

Estava obsessionat en convertir musulmans a la fe cristiana.

Per: Quina fe cristiana? - em pregunto jo -.la resposta crec que s la fe cristiana que es basa en les ensenyances de la cbala hebrea.

Llull va escriure aproximament 250 llibres i va tocar totes les cincies. De tots aquests llibres, els ms coneguts en sn uns 7. Perqu no sn tant coneguts la resta? Potser perqu sn els ms cabalstics o inicitics?

7.- Moshe Idel, l'estudis israel de la cbala i Ramon LLull

El gran estudis israel de la cbala, Moshe Idel - ens diu Harold Bloom en un article publicat al diari La Vanguardia de Barcelona (23-V-02), principal succesor de Gershom Scholem, ha rastrejat la influncia en Lull del rab i cabalista Ezra de Girona.

Les "sefiroth" cabalstiques catalanes van contribuir a estimular les "dignitats" llullllianes, els atributs de la naturalesa divina.

En la cbala catalana, la primera "sefirah"- Kether o la Corona -, s tamb al causa ltima de tot sser.

Pel rab, i gran savi catal, Moshs ben Nahmn (Nahmnides o Bonastruc a Porta), Kether era una entitat increada, la causa de les altres "sefiroth"; "dignitats" segons la terminologia emprada per en el llenguatge de Ramon LLull.

Idel, demostra que els cabalistes gironins van transmetre a Llull la doctrina secreta de Nahmnides de la "Kavod" o "Glria". en tant que nom alternatiu de "Kether"

La literatura jueva s'ha escrit en diversitat de llenges, entre elles, la "yiddish" . La "yiddish" va ser destruida per Hitler (a Polnia) en la mateixa poca en que Franco (1936) intentava destruir la llengua catalana.

Li literatrura hebrea, que va reneixer a "Ibria", flofreix avui a Jersualem.

Crec que s important afegir un comentari en aquest prraf, en que es parla d'Ibria i no es parla d'Espanya.

Com ja he esmentat al comenament del llibre: Ibria tenia la cultura de la cbala. Quan en el 1492, els Reis Catlics van fer "la constituci espanyola", "Espaa", i van imposar la llengua castellana com a nica llengua oficial, volien destruir la cultura de la cbala que era viva en les llenges ibriques,

entre aquestes, en la llengua catalana. Tamb, en la llengua basca, en la llengua gallega, en la llengua btica i en la llengua bable del regne Astur-Lleons

Recordem que el llibre cabalstic "El Zohar" el va escriure Moshe de "Len", en el Regne Astur-Leons, quan encara no exista constituida Espanya. Moshe de Les, no era espanyol, ni "Len" era Espanya. Espanya es va constituir per perseguir i anorrear la cultura de la cbala. La llengua castellana, fora de Castella, no s una llengua vlida per trasmetre la cbala perqu no s una llengua tiferthica.

La llengua btica, actualment no es reconeguda ni pels habitants d'Andalusia i Extremadura ( ahir Pasos Btics) que l'haurien de tenir-la com a prpia, natural i vernacla. En quina llengua escrivien els cabalistes del Regne de Granada i el Califat de Crdova abans que se'ls imposs la llengua castellana en nom d'Espanya a partir del 1492? . Escrivien en hebreu, per tamb, en llengua btica.

s per aix que, com ja he dit en altres apartats del llibre, no entenc com encara hi ha jueus que es consideren "espanyols". S'haurien de considerar "iberols". Els "sefardites" eren "iberols" no eren "espanyols". L'espanyolitat s'ha fet per actuar contra els jueus i al cultura de la cbala. Noms cal analitzar la histria per adonar-se'n. No etenc perqu Israel no recolza la causa nacional de les nacions ibriques - Paisos Catalans, Euskal Herria, Paisos Btics, Astries-i-Lle - que resten sota el domini d'Espanya i la seva capital, Madrid i no poden reeixir-se amb la seva prpia voluntat.

RAMON LLULL I EL NACIONALISME A LA PENNSULA IBRICA, EUROPA I INTERNACIONALMENT

A lesmentat llibre, De Oculta Philosofa , De Vanitate Scientarum Declamatio, In artem breuen Raimundi Lulii commentaria et Tabula Abreuiatta, Orationes et Epistolae escrit per E.C. Agrippa de Nettersheim (1485-1535), un alemany que va estar al servei dels reis catalans de la Corona dArag i a la Provena, assessor de lemperador europeu Carles I dAlemanya, es dna una explicaci de com shaurien de perfilar les fronteres entre les nacions dEuropa en base a criteris

astrolgics. Uns criteris que es poden justificar cabalsticament.

Una vegada ms ens trobem la relaci entre cabalistes catalans o deixeble de cabalistes catalans i emperadors dEuropa dorigen alemany: Guifr el Pels amb Carles el Calb, Otger Catal amb Carlemany, Arnau de Vilanova amb Frederic Hohenstaufen, Llull a travs dE.C. Agrippa amb Carles I,...

En el captol XXXI de lesmentat llibre hi podem llegir el segent: Distribuci dels regnes i les provincies en els planetes: Lunivers amb els seus

diferents regions i provncies, es distribueix en els planetes i signes. A Saturn amb Capricorni li correspon Macedonia, Tracia, Iliria, India, Arriana i Gordiana...A Jpiter amb Sagitari corresponen la Toscana, Cltica, Hispania i la frtil Arabia,...

Aquest s un criteri a aplicar, el criteri nacionalista llulllli, tenint em compte que lastrologia sha destudiar partint ela base que tot s en moviment. Aquest s el criteri que jo entenc ha de predicar el nacionalisme vernaclista.

Darrera daquest criteri hi trobem un concepte dImperi en el que les nacions integrades sn definides en funci de la seva identitat vernacla. Els Pasos Catalans, hi tenen cabuda amb la seva identitat prpia. Euskalerria, Galcia i els Pasos Btics tamb.

Em crida latenci els noms de Iliria i Arriana. Guifr el Pels era nascut a Arri,...El nom dElna i Granada era originriament Ilberis, el nom de Lleida era Ilerda, i el nom de Matar era Iluro, ...Cal cercar alguna relaci cultural que ens ha estat amagada? Jo crec que s. I em sembla que cal cercar aquesta relaci perqu ens ajudar a retrobar una concepci cultural en que els ssers humans shi identifiquin mentalment, emocionalment i econmicament. Ens ajudar a restituir un ordre universal que ha estat alterat malvolament i que es causa de les desgracies del mn. Ens cal retrobar un nou ordre internacional si es vol retrobar la veritable pau universal.A la Bblia hi llegim que Du va distribuir per la Terra, a cada poble segons la seva llengua i costums... Lordre universal, segons sen dedueix daquesta escriptura, que Du vol, s un ordre plurinacional i plurilingstic, i no un ordre mononacional i monolingstic.

Cal parlar de llenguatge universal no pas de llengua universal. Du inspira en moltes llenges; a Gaud el va inspirar en catal. Com s que aix no ho accepten aquells que volen imposar el castell a Catalunya? Lexemple de Gaud hauria de ser suficientment convincent perqu tothom qui viu a Catalunya sents ganes de parlar en catal. ..........................................................

Al diari La Vanguardia (21- VIII- 2002) hi ha una entrevista a Amador Vega, una persona per la que sento una gran admiraci degut als seus assenyats estudis sobre Ramon Llull i la seva obra. En aquesta entrevista, Amador Vega explica que:

Llull viatjava per tot el mn cercant els homes ms savis i els convocava per discutir o dialogar amb ells. En la seva obra Ars Magna, Llull va escriure una gramtica universal per a cristians, musulmans i hebreus, un mtode cientfic de discussi o dileg. Els mstics de les tres religions monoteistes accepten que Du t uns atributs, que hi ha un cert nmero de noms de Du: Llull els va descriure i va crear unes taules que permetien que cada vocable o terme pogus combinar-se amb els dems, donat que tots eren equivalents; va crear una gramtica universal amb una lgica binria combinatria.

Per aix diuen que Llull va ser precursor de la informtica. Aquest mtode, el mtode llulllli, permet el dileg teolgic i expressa tamb que els mstics cristians, sufis (islam) i cabalistes(judaisme) compartien una visi de lo div.

A Harold Bloom li interessa Llull pels seus ecos judaics,. Llull crea un llenguatge: recombina paraules, perqu Du ha escrit el mn i cada paraula parla del mn, de Du.

El pensament mstic llull.lli (i del mestre Echkart) origina el pensament europeu modern, es dir, el nihilisme religis de Nietzche i de Heiddegger. A les escoles hi hauria dhaver laics ben preparats per ensenyar cultura religiosa, per explicar qu postuila cada religi; aix ajudaria a la joventut a entendre lart, la cincia, la histria, el mn,...a conixer i estimar.

Jo crec que el mtode llulllli, o Art de Trobar la Veritat, explicat en lArs Magna, s un mtode cabalista perqu est basat en lArbre de la Vida. Ns el seu fruit universal perqu s un llenguatge que serveix per tothom. Jo crec que aquest llibre ens ensenya que Du va crear un llenguatge universal per dialogar amb moltes llenges, les llenges vernacles prpies de cada lloc, astrolgicament parlant, tal com molt b explica un llull.lli com s E.C. Agrippa en el se llibre abans esmentat.

Guifr dArri, genealgicament descendent del rei David d'Israel, va plantar lArbre de la Vida, Ramon Llull va collir-ne el fruit, Salvador Espriu, es lamenta perqu lArbre de la Vida s absent, ha estat tallat. Qui el va tallar? Qui enverina la terra perqu lArbre d ela Vida no pugui tornar a crixer?

Llegim a Salvador Espriu, ens ho diu en els seus poemes.

A la Terra hi ha unes nacions sobiranes i unes nacions oprimides. A la Terra hi ha unes nacions que planten lArbre de la Vida i unes nacions que tallen lArbre de la Vida. Els Pasos Catalans, han estat de les nacions que han plantat lArbre de la Vida. Actualment, els Pasos Catalans, sn una naci sense sobirania.

CRONOLOGIA DE RAMON LLULL 1232 Naixement de Llull a la Ciutat de Mallorca

1257 Matrimoni amb Blanca Picany

Senescal del prncep Jaume, el fill de Jaume I el Conqueridor, futur rei de Mallorca

Fa vida de trobador. Va guanyar un premi en uns jocs florals a Barcelona. Anava a les festes medievals, com sn les justes dels cavallers. Se celebraven especialment el dia de Pentecostes ( Crethiene de Troyes comena aix, per Pentecostes, el llibre El Rei Artur i els cavallers de a Taula Rodona). Els cavallers feien un recitat en els que era molt important pronunciar adequadament les paraules.

1263 Conversi de Ramon Llull. Tenia 30 anys.

1265 Fa el Cam de Santiago de Compostel.la. i visita el santuari de la verge negra i de N.D. de Roc Amador (Occitnia)

Entrevista amb Sant Ramon de Penyafort Nostra Senyora de la Merc es va aparixer a Jaume I i Ramon de Penyafort lany....Els va demanar que fundessin lOrde de Cavalleria a la que va posar el nom de la Merc. La imatge original era una imatge de verge de negra que determinats poders van blanquejar per treure-li el simbolisme cabalstic.

1265 Aprn llengua rab Va aprendre llengua hebrea?

Desapareix durant 9 anys. No se sap on va anar (Del llibre dAmador Vega Pag 89 Passi, meditaci i contemplaci)

On va anar?

A aprendre la llengua rab per poder anar a algun lloc dEgipte com ho van fer Plat i Pitgores...?

Es va anar a iniciar en el coneixement dHermes Trismegiste a Egipte?

Va estar 9 anys absent. El 9 s una de les xifres utilitzades en les seves combinatries

1274 Torna i escriu el primer llibre

Llibre de Gatzel. Llibre de la Contemplaci en Du Escrites en llengua rab

1274 Revelaci a la muntanya de Randa.

1275 Llull t 42 anys

Llibre Art Abreujada de Trobar la Veritat (primera versi de lart. Model quaternari)

Llibre del Gentil i dels 3 savis (Jueu, Musulm i Cristi) Llibre de lOrde de Cavalleria (Est dividit en 7 parts. Es un marc narratiu en el que Llull introdueix la seva doctrina) Aquest llibre s molt important i significatiu perqu el Prleg comena amb un texte cabalista: "Per significana de les 7 planetes, qui sn corsos celestials e governen e ordenen los corsos terrenals, departim aquest LLibre de Cavalleria en 7 part per demostrar que los cavallers han honor e senyoria sobre lo poble a defendre"En el "Sefer Yatzirah" , el LLibre de la Formaci" (IV, vi),que ensenya els postulats de la cbala s diu el segent: " Havent estat les 7 consonants o poders dobles designats i establerts, combinades, pesades per Du, va formar amb elles els 7 palnetes en el mn..."

Aquests 7 planetes del mn sn els que es representen en els 7 braos de la Menorah o Canelobre smbolic de la cultura jueva de la cbala.

1276 Jaume I el Conqueridor mor (26 de Juliol). El prncep Jaume esdev el Rei Jaume II de Mallorca.

Fundaci del Monestir de Miramar a Mallorca. Monjos de lorde religiosa dels franciscans.

1283 Llibre dEvast, dAloma i del seu fill Blanquerna.

Llibre dAmic i Amat.

Llibre Art Demostrativa

1288 Primera visita a Paris

Llibre Felix o Llibre de Meravelles El Llibre de les Bsties.

Te 55 anys

1289 Viu a Montpeller

1290 Llibre de lArt Inventiva Simplificaci de lart (Model Ternari)

1291 Caiguda de Sant Joan dAcre. Desfeta de lOrde del Temple del Rei Salom

Estudiar la influncia dels templers a Catalunya en aquells temps. Quina era la relaci de Llull amb els templers?

Quan la caiguda de St Joan dAcre, sorprn que els templers no es defensessin...El 13-10-1307, era dissabte i per aix no es ban defensar, doncs ells no lluitaven el Dia del Senyor? No s aquesta una prctica dels cabalistes?

1291 Viu a Roma

1292 Viu a Gnova

Crisi psicolgica

T 60 anys

1293 Primera missi a Tunsia. Nord dfrica.

1294 Expulsi de Tunsia

Visita Npols. Mallorca. Barcelona Llibre Taula General. lArt Abreujada Visita al Papa Celest V

Petici a Celest V

1295 Roma. Visita al Papa Bonifaci VIII Apostrofa al Papa Bonifaci VIII Llibre Arbre de la Cincia 1297 Segona visita a Paris. Llibre Arbre de filosofia dAmor 1298 Llibre Tractat dAstronomia Llibre El Cant de Ramon Llibre de geometria nova T 65 anys

1299 Visita Barcelona Llibre Dictat de Ramon Llibre dOraci (Dedicat al rei Jaume II de Mallorca, Catalunya i Arag) Document a favor de Ramon Llull emanat de la cort de Catalunya i Arag.

1300 Estada a Mallorca

1301 Viatge a Xipre Trobada amb el Gran Mestre del Temple

1302 Viatge a Armnia Probablement visita Jerusalem

Torna a Gnova Alterna Gnova i Montpeller

1305 Llibre de ascens i descens de lintellecte Liber de fine (On es demana una croada contra els moros a Jaume II de Catalunya i Arag. Llull rep una pensi daquest rei)

Resideix a Barcelona

1306 Tercera visita a Pars

T 74 anys

1307 Resideix a Mallorca

Segona missi al Nord dfrica: Bugia

Es empresonat durant 6 mesos i desprs s expulsat.

1308 Est a Pisa. On ha arribat degut a un naufragi quan tornava del Nord dfrica

Viatja a Montpeller Llibre de lArt Breu Llibre de lArt General ltima Liber Clericorum dedicat a la universitat de Pars. Llibre lArt de Du (Ars Dei) Probable trobada amb Arnau de Vilanova a Marsella

1309 Quarta visita a Pars

Escriu unes 30 obres moltes presentades al rei de Frana Felip IV el Bell

Liber natalis parvi pueri Jesu Liber lamentationis philosophiae

Llibre de lAnticrist

Campanya antiaverroista

1310.- 40 mestres i estudiants batxillers en Arts i Medicina aproven lArt Breu de Llull com a mtode destudi

1311 Llista dobres lullianes compilades a pars.

Probablement a la Cartoixa de Vauvert

Llibre La vida coetnia (Ell mateix explica la seva biografia per no diu res don va estar durant 9 anys en que va estar absent 1265-1274) El canceller de la universitat de paris aprova Llull

1312 Assisteix al Concili de Vienne

T 80 anys

1312 Viu a mallorca

Dedicatries a Frederic III de Siclia (Era un rei, dorigen alemany

emparentat amb els reis catalans que va ser Emperador dEuropa. Va ser rebutjat pels catlics perqu simpatitzava amb qestions esotriques i cabalistes.

Testament el 26 dAbril de 1313

Viatge a Messina

1314 Tercera missi al Nord dfrica: Tunssia

Correspondncia amb Jaume II de Catalunya i Arag

Obres dedicades al rei de Tunssia

1316 Mort. Probablement a Mallorca T 84 anys A la tomba hi podem veure un cilindre de marbre blanc en el qual hi ha gravat el smbol cabalstic

1. 2. 3. - 4. 5. 6. - 7. 8. 9. - 10

Les trades i les 10 sefiroth de lArbre de la Vida.

El mtode llulllli que com hem demostrat es basava en les ensenyances de la cbala que es fonamenten en lArbre de la Vida es va aplicar a la Universitat de Lleida, a totes les cincies.

La Universitat de Lleida, que es deia Institut dEstudis Generals, era una Universitat amb Criteri Cabalista i Catal

El comte Ermengol dUrgell volia fer de Lleida, el que avui en direm, la Capital Natural dels Pasos Catalans.

Jaume I dUrgell (segle XIII) va constituir lo regne de Lleida.

Aquesta Universitat lleidatana, va caure en desgrcia i va ser tancada diverses vegades al llarg de la seva histria:

El 1.492 amb la dinastia dels Trastmara els Reyes Catlicos Fernando e Isabel de Castilla .

El 1.644 la Guerra dels Segadors Lleida i la seva Universitat van sofrir setges devastadors i prohibicions.

El 1.714 en temps de Felipe V i la Guerra e Successi, novament.

El 1.936 en temps de Franco no es va obrir.

Aix com tamb la celebraci a Lleida dels Jocs Florals que eren la

manifestaci cultural dels Mestres en Gia Cincia la cincia de la llengua sagrada dels trobadors de la qual en parlo a lapartat de les verges negres. A Lleida en aquell temps es venerava la imatge de la verge negra de N. S. De Gardeny.

Ara, fa uns anys que sha tornat a obrir la Universitat de Lleida, per desconec si shi aplica novament el mtode llulllli i si ha Lleida es tornen a fer els Jocs Florals dels mestres en Gaia Cincia i trobadors medievals.

Hi ha un poder fctic que soposa a aquestes ensenyances i a aquest mtode densenyament?

Quan jo estudiava a Lleida els anys 1960 els llibres de lescola ens venien imposats des de Madrid i en llengua castellana, la que es coneix com lengua espaola. Jo no hi podia estudiar en llengua catalana. Estava prohibit. Tot just en aquells anys, en el Concili Vatic II, de la m del Papa Joan XXIII , lEsglsia Catlica va tornar a predicar i ressaltar el valor de les llenges vernacles .

Actualment, l'Esglsia Catlica ha tornat a quedar sotmesa al poder fctic anti-vernaclista, que en aquest cas, enlloc de predicar en llat, predica en "la llengua materna" per afavorir els interessos del poders que dominen les nacions vernacles amb els moviments migragoris i els permeten justificar la seva desintegraci i rebuig a parlar en les llenges vernacles, autctones i prpies de cada lloc. El poder anti-vernaclista afavoreix l'Espanya castellana que es fomenta des de Madrid i no la causa vernaclista que amb criteri llulllli, es fomenta des de Barcelona. Segons aquest criteri, la llengua no-vernaclista, com s el castell als Paisos Catalans, s una llengua que fa ober; la llengua vernacla, que s la llengua catalana, s creativa i fa pensar. Noms les llenges vernacles parlades a les seves propies nacions vernacles, poden portar la llibertat de pensament i comuni amb l'Esperit Universal. I, aix que dic, es pot demostrar cabalsticament. Per aix, en el segle XV, Espanya aliada amb els catlics vaticanistes va desterrar la cbala de la Pennsula Ibrica.Per, en el selge XXI, el criteri llulllli tornar i ser la cbala la que enterrar l'Espanya no-vernaclista que, amb la llengua castellana, es fomenta des de Madrid.

Smbols llullllians relacionats amb els smbols cabalstics

Ramon Llull dialoga sota un arbre que simbolitza lArbre de la Vida

Sefirtic, del Coneixement o del Seny

Arbre del Comenament de la Medicina Arbre de Ramon Llull que representa lArbre de la Vida de la cbala LArbre del Coneixement, lArbre Sefirtic o Arbre del Seny LEscala de Ramon Llull que representa lEscala dels Sefiroth de lArbre de al Vida

Tamb lEscala de Jacob que s el desenrotllament de 4 Arbres de la Vida

Indica lascens de Malkuth a Kether i el descens de Kether a Malkuth. Llull parla de lescala de plata o dargent i lescala dor.

Cercles i Triangulacions que feia Ramon Llull seguint el seu mtode. El cercle de la dreta s una clara referncia a la cbala. Hi ha representades les 10 sefiroth de lArbre de la Vida.

La T del mig fa referncia a la sefirah Tifereth.

Imatge de la verge negra de Nostra Senyora de Roc Amador

Imatge visitada per Ramon Llull es de suposar que tamb visitaria les imatges de N.S. de la Merc de Barcelona, N.S. de Montserrat i N.S de Lluch (Mallorca) N.S. de Montgrony ,totes elles verges negres -. Les verges negres en llenguatge cabalstic fan referncia a la sefirah de Binah que s la Mare Csmica, laspecte femen de la divinitat, la Matria.

Roc Amador en llenguatge cabalstic voldria dir pedra negra.

Roc vol dir pedra. Ama s laspecte negre de la sefirah de Binah