Radioactivitat
Click here to load reader
description
Transcript of Radioactivitat
LA RADIOACTIVITAT
DE QUÈ PARLAREM?
El seu descobriment
Què és?
Quins perills té?
Propietats útils
Aplicacions
EL SEU DESCOBRIMENT
L’any 1985 un científic francès anomenat Henry Becquerel va descobrir que un compost de l’urani emetia una radiació desconeguda capaç de velar el paper fotogràfic. Aquest fenòmen es va anomenar radioactivitat.
Marie Curie, una científica polonesa, es va interessar per la radioactivitat i va cercar altres elements radioactius. L’any 1902 ca aconseguir aïllar un nou element: el radi.
Henry Becquerel
Marie Curie
QUÈ ÉS?
La és la propietat que tenen determinades substàncies d’emetre radiacions.
radioisòtops. En el decurs del temps, els nuclis d’aquests àtoms es trenquen i desprenen diferents tipus de radiacions: alfa (α), beta (β) i gamma (γ).
Característiques dels raigs alfa, beta i gamma
Alfa Beta Gamma
Què són? Nuclis d’Heli Electrons Ones
Càrrega Positiva Negativa Sense càrrega
Poder de penetració
Poc penetrants
Bastant penetrants
Molt penetrants
Efecte ionitzant Molt alt Moderat Dèbil
Poder de penetració
Les radiacions ionitzants tenen diferent poder de penetració. Les partícules alfa són aturades per una fulla de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d‘alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però cal una paret de formigó d’un metre de gruix o una placa de plom d’uns quants centímetres.
QUINS PERILLS TÉ?
Les radiacions ionitzants són perilloses perquè ionitzen els àtoms de les cèl.lules vives. Els ions formats poden causar la mort de la cèl.lula o li poden provocar canvis que ocasionin un creixement anormal.
Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.
Símbol de perill per la presència de material radioactiu
PROPIETATS ÚTILS
Són fàcils de detectar en quantitats petites. És fàcil localitzar els radioisòtops que produeixen la radiació.
Poden ser molt penetrants. Es poden utilitzar per veure l’interior d’objectes sòlids, de la mateixa manera que s’utilitzen els raigs X.
Són capaços de destruir cèl.lules vives. Serveixen per esterilitzar estris (destrueixen els microorganismes) i per matar cèl.lules cancerígenes.
APLICACIONS
Indústria
Medicina
Ciència