7/28/2019 R7 Tori 20feb2

1/1

Entenc que elPasseig no pot

acabar en una paret. Nosc partidari delimmobilisme, perprimer magradariaveure el disseny que

sen fa. El Conservatorifa molt servei i s en unlloc consolidat

JULI SANCLIMENSEXALCALDE DE MANRESA

Quan vnen lescompanyies de

fora et diuen que elteatre est b, tantlescenari com la platea,com els vestidors. Hemde potenciar el que

tenim, tantcomercialment comculturalment

JOAN VILIMAGINAT

A vegades elteatre sens famolt gran per la gentque ve a Cine-Club.Penso que sabria greu.Si b lexterior s coms, obriria el Passeig i

podria ser maco, per esperdria un teatre que smolt antic

DAVID TORRASCINE-CLUB

Per a lentitat noens aniria gens b

que el Conservatorians a terra. Compleixla seva funci i no nhiha cap altre que tinguiles mateixes condicions.

Noms el Kursaal, perestem parlant dunaaltra dimensi

PERE VILAAGRUPACI CULTURAL DEL BAGES

No veig quinrendiment es

trauria amb lenderrocdel Conservatori. Laplaa quedaria ms b?s possible, per, no hicabem amb la que ja hi

ha? A ms a ms, tambhi ha la plaa de Fius iPal

JOAN A. PUSDIVINA PASTORA

No em consta quecap ciutat hagi

enderrocat un teatredaquestescaracterstiquesdelsegle XIX. Tant de bo hihagus una onada

popular perqu elConservatori esmantingui dempeus

JAUME SERRACENTRE DESTUDIS DEL BAGES

El teatreConservatori

encara fa el seu servees perdria unequipament. No veigclar que amb lenderres millori la comunica

amb el Barri Antic. Hipassarem igual ambConservatori o sense

LLUS COLLAV PASSEIG I RODALIES

LA PREGUNTA: ESTARIA A FAVOR O EN CONTRA DE LENDERROC?

TEMA DEL DIA32

La idea d'enderrocar el teatre Con-servatori per tenir una plaa Sant Do-mnec ms mplia connectada di-rectament el Passeig sense cap obs-

tacle t pocs defensors. Les entitatsque hi fan activitats no en volenmarxar i creuen que l'equipament snecessari. Tamb hi ha qui pensa queper connectar el sector Passeig-Gui-mer amb el Barri Antic no fa falta ti-rar el teatre a terra i proposen solu-cions intermdies. Els defensors delenderroc creuen, en canvi, que sa-lliberaria l'estructura urbana, i que calsuperar sentimentalismes.

El debat sobre la convenincia ono d'enderrocar el teatre Conserva-tori ha revifat amb la revisi del Plad'Ordenaci Urbanstica. La pro-posta seria que un edifici per a usoscomercials ocups part de l'espailliure que deixs el teatre.

Vull veure el projecteUn dels qui ja s'ho van plantejar vaser l'Ajuntament que presidia JuliSanclimens (CIU), alcalde entre elsanys 1985-1995. Abans de fer res,voldria veure la soluci que pro-posen, afirma. Sanclimens no t clarde qu serviria una gran plaa. Pen-sa que l'edifici no t elements arts-tics destacats per s que fa molt ser-

vei i s en un lloc consolidat.Actualment diverses entitats or-

ganitzen les seves activitats al Con-

servatori. Entre aquestes hi ha Ima-gina't, que hi porta espectacles in-fantils. Un dels seus portaveus, Joan

Vil, creu que no t sentit que esplantegi fer-hi un edifici per a usos

comercials. El que hem de fer s po-tenciar el que tenim, tant comer-cialment com culturalment.

L'any 2007 Cine Club Manresa esva traslladar de la Sala Ciutat al Con-servatori. David Torras, de la junta di-rectiva, explica que per la mitjana degent que acostuma anar a les ses-sions de cinema, una vuitantena, elteatre s molt gran. Pensa, per, quedes d'un punt de vista histric seriauna llstima perdrel.

El Kursaal, una altra dimensiL'Agrupaci Cultural del Bages s unade les entitats que al llarg de l'any fams activitats al Conservatori, comla Innocentada. El seu president,Pere Vila, creu que no hi ha cap al-

tre local que compleixi les sevescondicions. Noms el Kursaal, per

ja s una altra dimensi. s ms carde llogar i potser no lompliries. El for-mat del Conservatori ens va b.

Entre els que han trepitjat el Con-servatori de dalt a baix hi ha Joan An-toni Pus. Entre altres coses hi or-ganitzava les sarsueles a travs de laDivina Pastora. Pus creu que no s'had'enderrocar. No hi estic d'acord,tant per temes econmics com sen-timentals. Ms enll d'aix opina

que s un teatre amb unes midesadequades per a les activitats que s'hiduen a terme.

Allegacions contra lenderroc

Jaume Serra, de la comissi de De-fensa del patrimoni del Centre d'Es-tudis del Bages, es mostra radical-ment contrari a un possible ender-roc. No s sensat, ni til ni es fa capfavor a la ciutat, assegura. Serrarecorda que a l'ltima revisi delcatleg del patrimoni el Conservatori

ja estava condemnat, i el Centred'Estudis va presentar allegacionsque es van desestimar. Per a Serra, l'e-quipament fa una funci clarssimade suport a entitats i a la ciutat.

L'Associaci de Vens del Passeigi Rodalies t la seva seu a ledifici. Sians a a terra, d'entrada ens que-darem sense local, diu el seu pre-sident, Llus Coll. Segons els eu pa-rer, l'equipament encara fa el seu

servei. En canvi, no creu que supo-ss una millor connexi entre elPasseig i el Barri Antic. S'haur decreuar igual la Muralla, remarca.

Llus Piqu s arquitecte i presi-dent de l'Orfe Manres, que t laseva seu a l'edifici. Com a arquitec-te pensa que aterrar l'edifici no simprescindible, com buscar unanova connexi entre Passeig i Barri

Antic via enderroc. El que Piquconsideraria correcte s despullarl'edifici tirant a terra la part que dna

al carrer Jaume I. Considera quelentrada al teatre es podria ubicar ala plaa Sant Domnec i que a msa ms hi podria anar una sala d'ex-

posicions per donar vida a la zona.

A favor i en contraEl comerciant i membre d'El GallinerMarc Borrs pensa que la barrera en-tre l'eix Guimer-Passeig-Barri An-tic no s el Conservatori, sin laMuralla, i es posiciona completa-ment en contra de l'enderroc. Crecque hi ha solucions alternativesabans de perdre un dels teatres cen-tenaris que hi ha a Catalunya. Tam-b pensa que al voltant de l'edifici hi

ha elements que poden anar a terraper no el teatre, que t moltssimaactivitat. Al pol oposat se situa epresident de la delegaci a Manres

del Collegi d'Arquitectes, Enric Masana. Per molta estima que se li pugui tenir com a equipament i tambhistricament, trenca l'estructuraurbana. A ms a ms, ara tenim unKursaal. Admet que es tracta d'untema que pot costar d'entendreper els guanys que comportaria superen les pegues. Tamb pensaque la rehabilitaci seria massa cara

Si he de triar entre el tot o res, joprefereixo mantenir el teatre, explicaIgnasi Perramon, exregidor per ERC

JORDI MORROS | MANRESA

Les entitats que tenen la seva seu a ledifici o que hi organitzen actespensen que s un espai consolidat i que no hi ha equipaments alternatius

CONSERVATORI, S O NO La possibilitat denderrocar el Conservatori que la revisidel Pla General ha tornat a posar damunt la taula t ms detractors que defensors. Elsprimers afirmen que el teatre fa falta i els segons que ledifici trenca lestructura urbana

4

La idea denderrocar elteatre Conservatori deManresa t pocs defensors