Qui era l’Octavio Paz?...Qui era l’Octavio Paz? · L’Octavio Paz va néixer el 31 de març de...

2
C/ Mallorca, 657 08027 Barcelona Tel. 93 349 02 95 [email protected] http://www.xtec.cat/centres/a8052165 Qui era l’Octavio Paz? · L’Octavio Paz va néixer el 31 de març de 1914. El seu pare era mexicà, la seva mare del Puerto de Santa María (Cadis). · Al 1933 publicà el seu primer llibre: “Luna silves- tre”. · Al 1936 creà una escola per a fills de camperols. · Al 1937 viatjà a València per assistir-hi al Con- grés Internacional d’escriptors. · Al 1962 va ser nomenat ambaixador a l’Índia. Va dimitir l’any 1968 després de la matança d’estudi- ants a la “Plaza de las Tres Culturas” de Mèxic DF. · Al 1981 se li concedí el Premi Cervantes. · Al 1990 rebé el Premi Nobel de Literatura. · El 14 de juny de 1994 inaugurà la nostra escola. · El 19 d’abril de 1998 va morir a Ciutat de Mèxic. Escola Octavio Paz Escola Octavio Paz Selecció de poemes Selecció de poemes P3 P4 P5 1r 4t 3r 2n Barcelona, 27 d’abril de 2015

Transcript of Qui era l’Octavio Paz?...Qui era l’Octavio Paz? · L’Octavio Paz va néixer el 31 de març de...

C/ Mallorca, 657 08027 Barcelona Tel. 93 349 02 95 [email protected] http://www.xtec.cat/centres/a8052165

Qui era l’Octavio Paz?

· L’Octavio Paz va néixer el 31 de març de 1914.

El seu pare era mexicà, la seva mare del Puerto

de Santa María (Cadis).

· Al 1933 publicà el seu primer llibre: “Luna silves-

tre”.

· Al 1936 creà una escola per a fills de camperols.

· Al 1937 viatjà a València per assistir-hi al Con-grés Internacional d’escriptors.

· Al 1962 va ser nomenat ambaixador a l’Índia. Va

dimitir l’any 1968 després de la matança d’estudi-ants a la “Plaza de las Tres Culturas” de Mèxic DF.

· Al 1981 se li concedí el Premi Cervantes.

· Al 1990 rebé el Premi Nobel de Literatura.

· El 14 de juny de 1994 inaugurà la nostra escola.

· El 19 d’abril de 1998 va morir a Ciutat de Mèxic.

E s c o l a O c t a v i o P a zE s c o l a O c t a v i o P a z S e l e c c i ó d e p o e m e sS e l e c c i ó d e p o e m e s

P3

P4

P5

1r 4t

3r

2n

Barcelona, 27 d’abril de 2015

Leer un poema es oírlo con los ojos y oírlo es verlo con los oídos.

Us presentem la recopilació dels poemes o frag-ments que els nois i les noies de l’escola han dra-matitzat i compartit per celebrar l’aniversari d’Oc-

tavio Paz .

CARTA DE CREENCIA

(fragmento)

Entre la noche y el día

hay un territorio indeciso.

No es luz ni sombra:

es tiempo

Educació Infantil P·3 ...NUBES

(fragmento de Viento)

Nubes y nubes

flotan dormides,

algas al aire;

todo el espacio

gira con elles, fuerza de nadie.

Educació Infantil P·4

VIENTO

(fragmento)

Cantan las hojas,

bailan las peras en el peral;

gira la rosa,

rosa del viento, no del rosal.

...

Primer de Primària

NIÑA

Nombras el árbol, niña.

Y el árbol crece, lento,

alto deslumbramiento,

hasta volvernos verde la mirada.

Nombras el cielo, niña.

Y las nubes pelean con el viento

y el espacio se vuelve

un transparente campo de batalla.

Nombras el agua, niña.

Y el agua brota, no sé dónde,

brilla en las hojas, habla entre las piedras

y en húmedos vapores nos convierte.

No dices nada, niña.

Y la ola amarilla,

la marea de sol,

en su cresta nos alza,

en los cuatro horizontes nos dispersa

y nos devuelve, intactos,

en el centro del día, a ser nosotros.

Tercer de Primària

OBJETOS

Viven a nuestro lado,

los ignoramos, nos ignoran.

Alguna vez conversan con nosotros.

Segon de Primària

POEMA

El gato

se encaramó

en un remate

de la alacena y

primero la pata

delantera derecha

cautelosamente

después el trasero

desapareció

en el abismo

de la vacía

maceta.

Educació Infantil P·5

EL PREMIO

Qué día feliz.

La niebla se disipó temprano.

Me puse a trabajar en el jardín.

Colibríes quietos sobre la madreselva.

Nada sobre la tierra que yo quisiese tener,

nadie sobre la tierra que yo pudiese envidiar.

Había olvidado todo lo que sufrí,

no tenia ya vergüenza del hombre que fui.

No me dolía el cuerpo.

Al enderezarme, vi el mar azul y las velas.

Cinquè de Primària

RESPIRO

No tiene cuerpo todavía

la despeinada primavera.

Invisible y palpable

salta por una esquina,

pasa, se desvanece,

toca mi frente: nadie.

Aire de primavera.

No se sabe por dónde

aparece y desaparece.

El sol abre los ojos.

Acaba de cumplir

veinte años el mundo.

Late la luz tras la persiana.

Brotan retoños en mi pensamiento;

son aire más que hojas,

un aleteo apenas verde.

Giran por un instante y se disipan.

Pesa menos el tiempo.

Yo respiro.

Quart de Primària

FÁBULA DE JOAN MIRÓ

(fragmentos)

El azul estaba inmovilizado entre el rojo y el negro.

El viento iba y venía por la página del llano,

encendía pequeñas fogatas, se revolcaba en la ceniza,

salía con la cara tiznada gritando por las esquinas,

...

El azul estaba inmovilizado, nadie lo miraba, nadie lo oía:

el rojo era un ciego, el negro un sordomudo.

El viento iba y venía preguntando ¿por dónde anda Joan Miró?

Estaba ahí desde el principio pero el viento no lo veía:

inmovilizado entre el azul y el rojo, el negro y el amarillo.

Sisè de Primària