Questionari Muvim

5
1 CIÈNCIES SOCIALS 4T ESO Departament de Socials 1r Trimestre. Curs 2010-2011 Qüestionari sobre EL MUVIM Florida SECUNDÀRIA

description

aquestes son unes preguntes sobre el MUVIM de València.

Transcript of Questionari Muvim

Page 1: Questionari Muvim

1

CIÈNCIES SOCIALS 4T ESO Departament de Socials

1r Trimestre. Curs 2010-2011

Qüestionari sobre

EL MUVIM

Florida SECUNDÀRIA

Page 2: Questionari Muvim

2

L’AVENTURA

DEL

PENSAMENT

Florida CES VISITA EL MUVIM

Novembre 2010

Contesta les preguntes amb la informació que t’han proporcionat alguns dels espais visitats: 1r.- PRESENTACIÓ. MUVIM significa:….. La paraula MUVIM vol dir: Museu Valencià de la Il·lustració i Modernitat. 2n.- ESPAI: “Els Monestirs Medievals”

a) Quina importància tenien els monjos copistes en la cultura de l’època medieval?

Per a ells Déu era lo mes important, i per això els monjos copistes tenien molta importància per que el que feien era copiar els llibres mes importants de la època per a que els successors pugen llegir-los i per a que tota la gent poguera saber lo “meravellós” que era Déu.

b) Estava permès als monjos dubtar de les veritats que copiaven? Per què és important aquesta nova actitud a les acaballes de l’època medieval? No estaven permets a dubtar de les veritats que copiaven per que la inquisició els podia matar. Sols podien copiar, no podien opinar.

Page 3: Questionari Muvim

3

3r.- ESPAI: “La impremta” Quina importància va tindre la impremta en la història de la Humanitat?

Gràcies a la impremta varen poder copiar mes ràpid els llibres i al ser mes ràpids els llibres eren mes barats i mes gent que ja no eren sols nobles, podien comprar-los. Amb la impremta vingué l’estampida de fulls solts, fullets i llibres que recorregué Europa, de banda a banda, des de els darrers anys del segle XV.

4t.- ESPAI: “La revolució cosmològica”

a) Per què el model teocèntric cristià xocava amb els descobriments sobre astronomia?

Perquè ara amb els descobriments en l’astronomia podien afirmar les teories que abans aplicaven a Déu o no sabien com explicar-les. Totes les persones pensaven que tot girava al voltant de la terra, i amb els descobriments en l’astronomia descobriren que la terra girava al voltant del sol.

b) Van tenir alguna classe de problemes els científics i filòsofs per defensar les seues idees? Descriu quins i amb qui. Feu especial menció a Galileo Galilei. Varen condemnar a tots els científics i filòsofs per defensar les seues idees perquè anava en contra de la església. Els filòsofs i científics que varen ser morts com Giordano Bruno. I un altre que li varen amenaçar la vida com a Galileu qui no tingué mes remei que afirmar que la Terra no es movia, desdiguent allò que ell mateix havia demostrat. Perquè gràcies a les matemàtiques i al mètode empíric, les teories del mon havien passat de l’estat en què podien creure’s a una nova etapa en que havien de ser acceptades.

5é.- ESPAI: “L’home màquina” a) Al segle XVII es desenvolupa una Nova Ciència de la

mà de Descartes. La seua afirmació, “Pense aleshores sóc” és considera tota una revolució, per què?

Perquè els planetes es mouen, la Terra es mou i tot allò que l’habita és dinàmic. La vida és, en conseqüencia, moviment, fonamentalment moviment, moviment fonamental.

Page 4: Questionari Muvim

4

b) Què representa la plataforma mòbil? A qui fa referència aquesta màquina perfecta? La plataforma mòbil representa el moviment de la Terra, i vol dir que tot està fet per mecanismes i engranatges. Esta màquina perfecta fa referència a La Mettrie.

c) Quina implicació va tenir Newton i els seus descobriments en el pensament de l’epoca?

Fou el millor intèrpret de la partitura de l’univers. Per a ell el Cosmos es movia sense descans gràcies a una força constant que atreia els planetes entre si. Naixia la llei de la Gravitació Universal, i amb ella es definia clarament la mecànica del mon, el mecanisme o concepció mecanicista de l’Univers.

6é.- ESPAI: “L’enciclopèdia” Què pretenen Diderot i d’Alembert confeccionant l’Enciclopèdia? Pretenien entregar a la humanitat una de les claus que obrien les portes del mon contemporani. Eren homes que reclamaven formes inèdites de govern, noves maneres de relacionar-se, perquè apesar de la majoria dels europeus estaven governats per monarquies de ben antic llinatge, alguns països observaven expectants com els seus reis s’impregnaven d’un cert tarannà d’obertura. 7é.- ESPAI: “La Il·lustració espanyola i valenciana”

a) Hi havia il·lustrats espanyols i fins i tot valencians? Posa 3 exemples. Il·lustrats espanyols Feijoo , Jovellanos. Il·lustrats Valencians Josep Cavanilles, Gabriel Ciscar , Gregori Mayans, Tosca.

Page 5: Questionari Muvim

5

b) Anomena alguns científics del segle XVIII i XIX que apareixen en l’escena del balcó. Quina va ser la seua rellevància?

No recordem l’escena del balcó, alguns científics son: El metge Andres Piquer, Newton, Bordazar, Orga, Tosca, Mayans, Gilabert, Goya, Juan Andrés, Pérez Bayer.

c) Descriu el saló burges. El saló burges era una sala on els ministres i els Il·lustrats del segle XVIII i XIX se reunien per a parlar sobre les millores en la societat. Era una sala amb taules i cadires de l’època, on ens donaren uns bombons i posaven musica clàssica.

8é.- ESPAI: “Les millors i les pitjors creacions de la Humanitat”

- Explica alguns aspectes positius de la ciència al llarg del s. XIX i s.XX La ciència poc a poc s’infiltra en tots els aspectes de la vida fins a modificar-la. Fins a canviar la nostra forma de veure-la, de viure-la. - La força de la raó, esclatarà en multitud de disciplines especialitzades. - Revoluciona la nostra idea de la realitat i variarà la nostra forma de vore les

coses. - Modifica la manera d’entendre’ns nosaltres mateixos. - I deixem també de percebre de la mateixa manera allò que esta per damunt de

nosaltres. Ens expliquem l’Univers.

- Ara comenta alguns aspectes negatius de la utilització de la ciència al s. XX Els il·lustrats hagueren imaginat que els homens farien explotar sobre els

seus congèneres, artefactes amb una capacitat de destrucció il·limitada o que intentarien exterminar d’una manera freda i calculada, ètnies senceres.

Els científics, hereus del programa il·lustrat, cregueren plens d’arrogancia que la llum de la ciència ho podia il·luminar tot, explicar-ho tot.