Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?
100
Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?
-
Upload
josep-lascurain-sgm-sl -
Category
Environment
-
view
3.828 -
download
0
Transcript of Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?
Què passa si mirem la ciutat amb
les ulleres d’estructura, funció i
canvi?
1- Conceptes bàsics
Estructura del paisatge, les funcions i processos ecològics i canvi: els components de l’ecologia del paisatge
”patches”, connectivitat ecològica, sostenibilitat, resiliència, infraestructura verda, capital natural, serveis ecosistèmics
Què és una ciutat?
Segurament “ciutat”, en termes ecològics, és quan hi ha “suficient “estructura 3D, illa de calor i alteració del cicle hidrològic. Quan hi ha un hàbitat que els ballesters i els falciots poden reconèixer. A banda d’aquests ocells “urbans” , més del 50% de la humanitat viu ja en ciutats i
aquesta proporció augmentarà fins el 70% en 2050 (UN Habitat 2006).
Els criteris de quantificació són també importants
Barcelona1,6 milions / 5 met15,810 hab/km2.
Aspectes comuns i diferents amb altres ciutats
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
Berlin 3,4 mill- 4 met ( 3,800hab/km2)
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
Roma2,8 mi (3,7 a met)1200 hab/km2
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
Estocolm0,8 mi (2,1 a met)
LANDSAT L8 OLI TIRS Març 2015
L’estructura física (la geografia) és molt rellevant en termes de confort ambiental i qualitat de l’aire
Processos culturals i processos ecològics
Odum 1996
Escales que determinen també la resiliència urbana
El comportament tèrmic de la pell de la ciutat
La radiació sobre les voreres indica que el microclima varia de forma important, la vegetació plantada no.
0
10
20
30
40
50
60
DB
H
1
1112
16
28
29
48
6870
71
85
1000 1500 2000 2500 3000
Radiacio global
Bivariate Fit of DBH By SUM
El microclima importa!
Potser aquesta és la raó que hi hagin més substitucions a les zones d’ombra.
El cicle hídric està fortament determinat per la pell de la ciutat.
La secció d’un carrer hauria d’incloure àrees reservades pels serveis i també àrees reservades per les arrels.
En termes de contaminació lumínica, Barcelona rep llum des de la ZAL i l’Aeroport
2- Ecosistema urbà
Processos de colonització al llarg del temps. Per exemple, fa 50 anys no hi havia gavians.
El ballester és també un habitant relativament recent
El rol de la fitomassa difusa: molses i líquens
Que mantenen els invertebrats que mantenen la població hivernant de cotxa fumada
Els ecosistemes “novells o emergents” : un concepte atenir en comte!
Producte de l’abandonament de la regulació per part de l’home
Producte d’un canvi de les condicions ambientals
O quan una espècie invasora modifica l’estructura de l’ecosistema...
O per una barreja dels factors desencadenants
La seva persistència pot ser molt més important del que pensem.... Fins que no es deixi d’aplicar energia, la bola no cau.
El que diuen els llibres sobre la successió ecològica vers el clímax La realitat
?
I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de gestió
Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i animals que aprofiten aquesta riquesa.
Ocells exòtics que poden ser o no invasors
El paisatge pristi, l’escenografia prístina on la natura no necessita de la mà de l’home per mantenir la seva harmonia, segurament
NO EXISTEIX A
CATALUNYA
Tanmateix bona part del lobby verd i fins i tot de la comunitat científica encara manté aquest predujicicultural
En 30 anys ha desaparegut el 87% de la superfície conreada
Collserola12 senglars/Km2Més senglars, astors i
tudons que mai
I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic? I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural? Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient. I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?
VISIONS DIVERGENTS
Conceptes que són necessaris en aquest context:
• Multifuncionalitat
• Gestió adaptativa
3- Espècie humana:
un agent determinant!
Els hàbits dels “humans” són determinants pel que fa als ecosistemes periurbans
Més de 6.500 hores de fototrampeig, molts hàbitats pofavorables i solament dos toixons fotografiats?
*
*
Els depredadors domèstics ocasionen un fort impacte ambiental sobre la fauna dels espais periurbans; i les seves poblacions estan augmentant de manera incontrolada.
Una experiència de comunicació que ha degenerat en vandalisme
4- Resiliència: un concepte tant
important com el de
sostenibilitat
És un tema objecte de planejament i de projectes
Les ciutats depenen de l’arribada d’aigua, de menjar suficient pels seus ciutadans,...
Som particularment vulnerables a les onades de calor i sequeres
Els plàtans ofereixen molts serveis ecosistèmics
Tanmateix: la terrible història dels plàtans urbans a BCN
1956
2014
És el clima a causa del declivi dels plàtans?
Com era aquest hàbitat fins els anys 70?
Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!
Un arbre és un regulador de temperatura: ombra + calor latent d’evaporació
Formes de "pell" urbana"
Asfalt; 63886;
22,12%
Cobertes edificació;
169269; 58,62%
Voreres; 48268;
16,71%
Escocells i jardins
interiors; 7354;
2,55%
I hem mesurat les diferents tipologies de superfície
Els escocells ocupen solament el 0,39% de la superfície total !!
I la infiltració tampoc és massa viable a causa de la geologia local
`97,45% de superfície impermeable. Els escocells són solament el 0,39% de la superfície.
Podríem tenir una classificació de les formes d’alimentació hídrica de cada arbre? La hidroecologia de l’arbrat urbà és un factor clau!
Cal repensar urgentment la forma d’introduir els arbres al medi urbà i industrial. Algú creu que es pot viure en un escocell així?
Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos a causa de l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partícules PM10. Redueixen la contaminació lumínica…….
I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?
Són els escocells un disseny inmutable?
I si els arbres poguessin rebre aigua de l’escorrentiu superficial?
De què serveix podar arbres joves?
Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada?
Consell de Cent esquina Provença
Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada?
També hem vist que queda molt per esbrinar:
•Podríem definir millor els microclimes urbans?
•Podríem definir les zones òptimes per a cada espècie?
• Podríem potenciar i avaluar l’efecte refrescant del’evapotranspiració amb reg localitzat i col·laboratiu?
• Podríem dissenyar una “vorera Barcelona?”, amb capacitatd’infiltració?
I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?
Resiliència no solament és confort tèrmic
Quan la ciutat produïa menjar
Estem perdent el patrimoni de la fertilitat. Els conreus de secà han estat l’hàbitat dominant a Catalunya al llarg de més de 1000 anys. I la desaparició d’aquests hàbitats afecta molt la biodiversitat.
5- Alguna idea?
Quines són les espècies d’arbre que mantenen més biodiversitat?
Reflexions sobre els ecosistemes construïts.
La garzera del Zoo
Si us doneu pressa encara els podreu veure!
Els adults exploten els parcs públics
Fins a distàncies considerables. Aquesta foto a Sant Feliu de Llobregat (10-12km).
Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que es potpotenciar
A menys de 1 Km de distància dormiders ocasionals en un canyar al Besòs
El projecte “Dunes híbrides”
Amb un fort component de participació ciutadana
Les accions vers la resiliència han d’anar més enllà i abastar tot el cicle hídric. Tenim poca capacitat d’emmagatzemar aigua al sòl, però tenim la capacitat de fer embassaments a peu de Collserola i ben segur que moltes altres accions!
6- Les dades són sexys!
Capacitat d’aprendre dels errors.
Anàlisi d’escenaris, fer seguiment del resultat de les accions enllestides,...
Necessitem dades i cartografies útils per prendre decisions encertades
Podem pensar en cartografies de les illes de calor d’estiu per identificar zones prioritàries on construir parcs urbans o millorar l’estat de l’arbrat urbà.
Cal una cartografia suficientment acurada i representativa com per poder avaluar després el resultat de les intervencions.
On cal fer intervencions amb major urgència?Pot ser la Diagonal una alternativa?
Cal una aproximació rigorosa a la connectivitat ecològica, anant més enllà de la connectància i identificant els grups funcionals de fauna que requereixen accions de restauració de la connectivitat funcional.
Segurament en termes de cost/benefit analysis fora molt més eficient potenciar primer la fauna que aprofitaria les millores de connectivitat.
Cartografia de l’oferta i la demanda dels serveis ecosistèmics que ajudin a identificar prioritats i a explicar i justificar les decisions de gestió
0
10000
20000
30000
40000
50000
Ca
lcula
t
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000
IDESCAT
Linear Fit
Calculat = 2295,2195 + 0,7620515 IDESCAT
RSquare
RSquare Adj
Root Mean Square Error
Mean of Response
Observations (or Sum Wgts)
0,960447
0,958249
3072,432
14271,85
20
Summary of Fit
Model
Error
C. Total
Source
1
18
19
DF
4125969370
169917063
4295886433
Sum of Squares
4,12597e9
9439836,9
Mean Square
437,0806
F Ratio
<,0001
Prob > F
Analysis of Variance
Intercept
IDESCAT
Term
2295,2195
0,7620515
Estimate
894,5214
0,036451
Std Error
2,57
20,91
t Ratio
0,0194
<,0001
Prob>|t|
Parameter Estimates
Linear Fi t
Biv ariate Fit of Calculat By IDESCAT
