QUAN ELS PERIODISTESVAN SER ELS PROPIETARISDEL SEU DIARIEs compleixen noranta anys de la creació de ¡'Hoja del lunes,una capçalera històrica que es pot consultar en líniaTex i Xavier Martí i Ylla

rrr—-*■ R c E L O N a"" " '"•"» del CO». »■ i. nw.VrSS' SL^.·^,n,i ■*"» I S«.U, " FESTÍ DEISTreball de la -f** KtifJÏS ÎÏÏT 0 """ Caaaya 1, ,

Iolerettaaüseller dEconGeneraríat, ¡

í>>-

• Reportatge ♦

Durant més de mig segle, YHoja del Lunes va cobrir la manca de diarisd'aquell dia de la setmana. El fet que a la dècada dels cinquanta passésa ser editada per l'Associació de la Premsa va permetre que aquestaen veiés créixer exponencialment els ingressos. Als anys vuitanta, laresta de capçaleres també van començar a sortir el dilluns, cosa que vasuposar la mort d'aquesta publicació. I, de passada, va implicar una crisieconòmica a l'Associació de la Premsa de la qual ja no se'n sortiria.

El descans dominical a la premsa es va

aconseguir el gener de 1920. Una ReialOrdre establia la prohibició de publicar,vendre diaris i difondre informació perràdio des del migdia del diumenge finsa les set de la tarda del dilluns. Sense quehi tingués res a veure, el juliol de l'anysegüent es produïa l'aixecament de lescabiles al Marroc, en contra de la presèn¬cia de tropes espanyoles. Davant la mancad'informació durant el cap de setmana,es desfermaren els rumors. Així les coses,

eL 21 de setembre d'aquell mateix 1921una altra Reial Ordre servia per crear una

Hoja Oficial. Era el precedent d'un diari.

Aquest full "no se pondrà a la venta y seenviará gratis por los gobernadores civilesa los casinos, bares y establecimientospúblicos análogos para que en ellos se fijeen sitio visible, a cuyo efecto sólo irá im¬presa por una cara". Es mantindria aquestformat fins al desembre de 1925, quan unfet luctuós va precipitar els esdeveniments:el diumenge 13 moria Antonio Maura,president del consell de ministres cincvegades. Doncs bé, els espanyols no vanassabentar-se'n fins queja estava enterrat.

EL 1955, PASSA A SER EDITADA PER L'ASSOCIACIÓDE LA PREMSA, COSA QUE VA PERMETREMULTIPLICAR ELS INGRESSOS DE L'ENTITATVa ser així (i perquè la guerra era favo¬rable a la dictadura) com Miguel Primode Rivera va promulgar una altra ReialOrdre perquè "se amplíe lo suficiente lainformación de la 'Hoja Oficial' de los

lunes (...) tanto en la parte que a las noti¬cias del interior se refiere como a las del

extranjero, incluyendo además en ella losavisos y la publicidad bastante para formarun verdadero periódico que (...) habrá deponerse a la venta al precio de 10 cénti¬mos de peseta, para no hacer competenciaeconómica a los de la industria privada".

Era el gener de 1926 i, aleshores sí, naixiaun periòdic que es coneixeria com a Hojadel Lunes i que servia a les necessitats de ladictadura primoriverista. Quan el consell

FRUIT DEL DESCANS DOMINICAL, EL 1926, NAIXIAl'HOJA BEL [UNES, QUE SERVIA A LES NECESSITATSDE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

TEMPS FOSCOSLes vicissituds del setmanari van anar

estretament lligades a les de la Casa de laCaritat i a la Diputació Provincial quanaquesta es feu càrrec d'aquella institucióbenèfica. I els periodistes en rebien lesconseqüències.Així, la redacció va patirun procés de depuració després del 6d'octubre de 1934. El primer director,Rafael Delclós,-que havia ocupat el càr¬rec fins a la proclamació de la República,quan va ser destituït— en va prendre lesregnes fins que, a l'inici de la Guerra Civil,

va ser destituït denou.Amb tot, torna¬ria al càrrec el febrerde 1939 fins al 1964.

de ministres va donar l'ordre que sortissinaquests fulls a les capitals de província vaestablir que els editessin l'associació deperiodistes de cada lloc i que els beneficises destinessin a "beneficència local".

Tanmateix, en aquells moments Barcelonaen tenia quatre i cap se'n va voler fer

càrrec amb l'argu¬ment que l'ediciócomportaria pèrduesque no podriensuportar. Fou aixícom la impremta dela Casa de la Caritat,

que des de 1913 editava el Butlletí Oficialde la Província, va assumir-ne l'edició. Elprimer setmanari amb el títol Hoja Oficialde la Provincia de Barcelona sortia el 4 degener de 1926 amb quatre pàgines.

I tant n'era, d'"ofici-al", el Full que enmig

del conflicteJuan Negrín va fer empre¬sonar el director i el redactor en cap perconspiració amb Julián Besteiro) líder delsocialisme espanyol dels anys trenta. Fins al'esclat de la guerra, el setmanari oscil·lavaentre les 8 i les 24 pàgines. El juliol de1936, tan sols van aparèixer dos números:el dia 6, amb 8 pàgines,i el dia 13, amb 12.A partir d'aleshores i exceptuant algunsmesos de 1936, només sortiria amb 4,centrat en les accions bèl·liques.

El 16 de gener de 1939, va sortir la dar¬rera Hoja Oficial del Lunes republicana.L'exemplar següent, curiosament, no vasortir en dilluns sinó divendres 27, l'ende¬mà que les tropes colpistes entressin a laciutat.Va ser un número extraordinari denomés dues pàgines i de la capçalera deles quals s'havia sostret del Lunes.A partir

Capçalera 31

♦ Reportatge ♦

jÁ

PRESERVAR LA MEMÒRIA

El Col·legi de Periodistes va signar, afinal del 2013, un conveni amb el Mi¬nisteri d'Educació, Cultura i Esportper digitalitzar la col·lecció de I'HojaOficial del Lunes de Barcelona. Elprojecte tenia la finalitat d'incor¬porar la publicació a la BibliotecaVirtual de Premsa Històrica. Aquestportal és el resultat d'un procésde digitalització cooperatiu -delMinisteri, Comunitats Autònomes ialtres institucions- de la memòria per

preservar i fer accessibles la premsahistòrica publicada a Espanya. Elprojecte té dos objectius: preservaruns materials bibliogràfics que, per lanaturalesa del suport, es troben en

perill de desaparició, i difondre unsrecursos informatius molt sol·licitats

per investigadors i ciutadans.Per al Col·legi, participar en un

repositori cooperatiu suposa posaren valor el fons històric, donar-liprestigi i facilitar-ne la visibilitat encanals de difusió més amplis que elsestrictament professionals. Fins ara,a més de l'Hoja del Lunes, tambéhem digitalitzat la revista Anna/s delPeriodisme Català (52 números delsanys 1933-36,1984-95) consultablegràcies a l'acord amb el Consorci deServeis Universitaris de Catalunyamitjançant el projecte RACÓ (Revis¬tes Catalanes amb Accés Obert) dela Biblioteca de Catalunya. Des de laposada a consulta en línia, a final del2013, ha rebut prop de 50.000 con¬sultes. El següent objectiu en el qualestem treballant és la digitalització i"posada en línia" de capçalera.

Núria de José

Vocal de la Junta de Govern del Col·legi dePeriodistes de Catalunya.

d'aleshores començava la tercera època dela publicació.Van ser temps foscos, d'exili ide depuració de les redaccions. Per exercirs'havia de ser afecte al règim i només hopodien fer aquells que figuraven al Re¬gistro Oficial de Periodistas, creat el 1938sota la Ley de Prensa que havia promulgatel ministre de Governació, Ramon Serra¬no Súñer.

PROPIETAT OE L'ASSOCIACIÓEn paral·lel, s'havia reconstituït l'Associa¬ció de la Premsa. Diego Ramírez, directord'El Correo Catalán, en va ser presidentfins a la mort, el 1957. Els seus homes fortseren Rafael Delclós, que compaginariala direcció de 1 'Hoja amb la delegacióde l'agència efe, i José Bernabé, redactordel Correo Catalán i secretari general dela Jefatura Provincial de Prensa. A partirde 1955, Ramirez i Bernabé serien col-laboradors fixos.

Josep Maria Cadena, darrer director de lapublicació, amb un exemplar. Foto: Arxiu JosepMaria Cadena.

El 1955 esdevindria un any decisiu. Feiacatorze anys que l'Associació maldava perfer-se càrrec de l'edició del setmanari.S'havia observat que la publicitat hi anava

Gràcies a l'Hoja, hi havia ajuts i beques alsfills dels associats, es pagaven despesesmediques 0 per deces, lots de nadal, etc.

formación yTurismo, Demetrio Ramos,escrivia en una columna a la portada, alcostat d'una fotografia del dictador, que

aquesta concessió testimoniava per partde la Junta de l'As¬sociació "el espíritude disciplina puestode manifiesto, una

vez más, a lo largo dela tramitación de sus

aspiraciones".augmentant, mentre que aquesta orga¬nització professional anava fent la viu-viuamb magres ingressos. Les quotes delsassociats, les "galas de teatro", la "corridade la prensa" i la subvenció de l'organismeprovincial eren insuficients per a una cadavegada major demanda de serveis mutuals.

Quan, el isse, els altres diaris comencen asortir el dilluns, ja havia perdut lectorsi anunciants. va tancar l'any següent

Després de tres anys d'un intens estira iarronsa, van aconseguir-ho. El 9 de maigel delegat provincial del Ministeri de In-

Va ser un salt espectacular: De teniruns ingressos, el 1954, de 540.328,95pessetes es va passar, dos anys després, a1.331,663,90; a 6.445.485,79, el 1959; o a

13.742.517,87, el 1963, amb una tirada mit¬jana de 133.000 exemplars.Es passava d'un

local de lloguer a laplaça de Catalunyaa un pis en propietatper a l'administraciói la redacció.Tant el

tiratge com els in¬gressos van créixer.

Fins a final de la dècada de 1970, l'Asso¬ciació es podia permette, gracies a YHoja,

32 Capçalera

♦ Reportatge •

DIFERENTS EDICIONS

Durant uns anys, a partir del 27 d'abril de 1931 i després de la proclamació de laRepública, s'edità una edició en català: la Fulla Oficial del Dilluns de Barcelona(que unes setmanes més tard apareixeria amb la capçalera corregida i convertidaen Full Oficial). Les dues edicions eren ensopides, sense gaire atractiu i gairebénomés es feien ressò dels fets ocorreguts el diumenge, amb un gran espai per a

l'esport. L'escassa presència entre el públic, segurament, tenia a veure amb el fetque es tractava d'un mitjà "oficial". El darrer exemplar en català aparegué el 26 dedesembre de 1938.

A les acaballes del franquisme, i en moment diferents, es van posar en marxa unaedició per a cadascuna de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona que, comen el cas de Barcelona, redactaven els membres de les respectives associacionsde la premsa. Es tractava, en tots els casos, de dues pàgines encarades presididesper un titular requadrat en el qual s'indicava "Asociación de la Prensa de (Gerona,Lérida o Tarragona, segons el cas i en tipografia destacada). Edición especial".La primera a aparèixer va ser la de Girona, el 19 de juliol de 1971, que es mantindriafins al 4 de setembre de 1978, la mateixa data en què es publicaria la darrera edicióde Tarragona, que s'havia iniciat el 13 de setembre, també de 1971. L'edició de lesterres de Ponent va ser la més breu: va sortir el 20 de maig de 1973 i es va publicarfins al 20 de juny de 1977. A diferència de l'edició general, aquestes no estan digita-litzades. Només en queda la col·lecció corresponent a les respectives demarcaci¬ons del Col·legi de Periodistes o a l'hemeroteca de Tarragona, en aquest cas.

comprar diferents immobles, oferir ajutsi beques als fills dels associats, pagar lesdespeses mèdiques, farmacèutiques o perdecés, donar lots de Nadal, en els qualss'havia inclòs fins i tot un pernil per asso-

la digitalització de la col·lecció completapermet consultar les 75.000 pàginesd'aooesta pecoliar poblicacid

ciat, o adquirir una insígnia d'or i brillantsper a l'empresari taurí Balañá.

Era temps de bonança.Wifredo Espinaexplica ("comptador" de laJunta de l'As¬sociació havia format part de la "ponència[Comissió] de Y Hoja del Lunes", que ac¬tuava com a consell d'administració) queessent vicepresident se li havia adreçat Jo¬sep Pla "tot demanant que se li avancessin6.000 pessetes que s'atorgaven als hereusen cas de defunció perquè volia comprarun vedell al seu masover".

"Treballar en aquest setmanari era moltsol·licitat", diu Mateo Madridejos, que enva ser subdirector de maig de 1980 a maigde 1982.1 és que les condicions de treball,pel caràcter de la publicació, eren ben

peculiars. "Històrica¬ment, només s'haviatreballat dissabtei diumenge i, en

alguns casos, tambédivendres, amb un

sou relativament bo.Això permetia treballar en altres llocs.Hi havia molts drets adquirits", afegeixaquest veterà periodista.

Maria Eugenia Ibañez, que hi va trobaraixopluc quan va tancar el Mundo Diario,explica que "no estava mal vist treballar aYHoja. El que sí que ho estava era treballartambé en un altre mitjà". En aquest sentit,també,Josep Maria Cadena opina que "serredactor era una bicoca perquè treballavespoc i cobraves bé. I això era mal vist en laprofessió".

Cadena hi va tenir un protagonisme espe¬cial. El Grup Democràtic de Periodistes,del qual era fundador, no va aconseguirque es redrecés la línia editorial delperiòdic "però sí que, com a mínim,no publiquessin editorials". Ell en serial'últim director (va substituir José Aliaga,1970-1981, que al seu torn havia substituïtLuís Marsillach 1965-1969). En laTransició, la publicació va anar perdentlectors i anunciants, que tant uns comaltres es quedaven amb el "seu" diari.

Quan, el juliol de 1982, les empresesperiodístiques decidiren que, finalment,sortirien també el dilluns, YHoja ja estavaferida de mort.Tant Cadena, Madridejoscom algun membre de la Junta vigentllavors opinen que "els periodistes vandonar l'esquena al corporativisme i vamdeixar morir l'únic diari que hem tingut,sense presentar batalla". La mort de Y Hojava provocar una forta crisi econòmica a

l'Associació de la Premsa, que perdia laprincipal font d'ingressos. Una crisi queva acabar suposant la desaparició i la pos¬terior creació del Col·legi de Periodistes.

DIGITALITZACIÓ EXITOSAAquest any hauria complert el norantèaniversari. Els interessos de les empresesperiodístiques, edulcorats amb una pretesallibertat d'expressió, van fer desaparèixerY Hoja de Barcelona el 21 de febfer de1983. Enrere quedava el descans domi¬nical, una fita aconseguida fa gairebé un

segle. Sortosament, la digitalització de lacol·lecció completa (unvw.prensahistorica.mcu.es), portada a terme el 2014, pel Col-legi de Periodistes en col·laboració ambel Ministeri d'Educació i Cultura permetfer el recorregut de les 75.000 pàginesd'aquesta peculiar publicació. Ç

Més informació a:

http://bit.ly/2a5ehuB —Col·lecció completa digitalitzadade I'Hoja del Lunes

Capçalera 33