QUALITAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES DE LA COMARCA D’OSONA.

Autor: Fortià Prat i Bofill

Setembre de 1.999

Aquest treball s’ha realitzat gràcies a la concessió d’una Beca Col.legial del Col.legi de Farmacèutics de la província de Barcelona.

BECA COL.LEGIAL 1998 - 1999

Fortià Prat va fer aquest treball gracies a una Beca concedida pel Col.legi Oficial de

Farmacèutics de la provincia de Barcelona (1998/99) i sota la guia i assessorament de la

Dra. Rosa Eritja, vocal de Salut Pública del COFB i del Dr. Miquel Salgot professor de la

Universitat de Barcelona (UB) a la Facultat de Farmàcia i director del grup d'investigació

de Hidrologia Sanitària del Departament d'Edafologia de la Universitat de Barcelona, i una

vegada acabat, ell mateix em va demanar que fes una presentació i explicació a la Reial

Acadèmia de Farmàcia per l'aportació del treball en benefici de la salut pública.

És un treball que serveix de referència per posteriors actualitzacions i per complementar

altres treballs

El resum d'aquest treball es va publicar a la revista Tecnologia del Agua nº 201 de l'any

2000. Aquesta revista és l'òrgan de difusió d'AEAS (Asociación Española Abastecimiento

y Saneamiento) i AquaEspaña (Associació d'Empreses de Tractament i Control de

l'Aigua).

Fortià Prat Bofill

4 de juliol de 2011

ABREVIATURES Alp: Alpens Bal: Balenyà Call: Calldetenes

Cent: Centelles Fol: Folgueroles Gurb: Gurb Llu: Lluçà Malla: Malla Man: Manlleu Roda: Roda de Ter i Masies de Roda MVG: Masies de Voltregà Olo: Olost de Lluçanés Orís: Orís Per: Perafita SALL: Sant Agustí de Lluçanés SBG: Sant Bartomeu del Grau SBLL: Sant Boi de Lluçanés SHV: Sant Hipòlit de Voltregà SJV: Sant Julià de Vilatorta SMA: Sant Martí d’Albàrs SPT: Sant Pere de Torelló SQB: Sant Quirze de Besora SSO: Sant sadurní d’Osormort SCV: Santa Cecília de Voltregà SEB: Santa Eugènia de Berga SER: Santa Eulàlia de Riuprimer SMB: Santa Maria de Besora SMC: Santa Maria de Corcó SVT: Sant Vicenç de Torelló Sev: Seva Sob: Sobremunt Tav: Tavèrnoles Tar: Taradell Tona: Tona Tor: Torelló CMA: concentració màxima admissible Vic: Vic SAU: superfície agrària útil Vid: Vidrà MF: matèria fluida Vil: Viladrau EDAR: estació depuradora d’aigües residuals Vsau: Vilanova de Sau mg/l.: mil.ligram per litre mcg/l.: microgram per litre meq/l.: mil.liequivalent per litre microS/cm.: microsiemens per centímetre Tm: tonelada ha: hectàrea

INDEX Pàgina

Presentació preliminar 1 1. Introducció 3 1.1.Origen dels nitrats. Cicle biogeoquímic del nitrogen.

Origen de la contaminació per nitrats 3 1.2. Dades bàsiques de la comarca d’Osona 13

1.2.1. Característiques geogràfiques 13 1.2.2. Producció ramadera 14 1.2.3. Producció agrícola 15 1.2.4. Fertlitzants químics 15 1.2.5. Altres residus 16 1.2.6. Geologia d’Osona 16 1.2.7. Hidrogeologia d’Osona 19

1.3. Solucions actuals al problema de l’excés de dejeccions ramaderes a la comarca d’Osona 23 1.4. Repercussions sanitàries del consum d’aigües contaminades per residus ramaders i domèstics. 25 1.4.1. Infeccions d’origen hídric 25 1.4.2. Influència dels nitrats a la salut humana 26 1.5. Objectius 27 1.6. Paràmetres físico-químics i bacteriològics que defineixen la qualitat de l’aigua. 28 2. Material i mètodes 31 2.1. Analítica, mostreig i mètodes 31 2.2. Localització dels punts de mostreig 34 3. Resultats 42 3.1. Aigües subterrànies 42 3.2. Balanç de purins 42 4. Resultats: comentaris i discussió 43 4.1. Composició de les aigües 43 4.1.1. a 4.1.16. Comentaris de cada un dels paràmetres analizats 44 4.2. Factors de correlació entre els diferents paràmetres determinats 49 4.3. Qualificació sanitària de les aigües d’Osona 51 4.4. Qualitat de les aigües d’Osona 52 4.5. Relació entre la producció de purins, la SAU, i les explotacions porquines amb la concentració de nitrats a les aigües 53 4.6. Relació de la concentració de nitrats amb els conreus i collites 54 4.7. Relació del contingut de nitrats amb les zones vulnerables 54 4.8. Relació de la concentració de nitrats amb la pluviometria 55

5. Conclusions 56 5.1. Interés sanitari, socio-econòmic i ambiental 56 5.2. Suggeriments 57 5.3. Conclusions generals 58

Annex Taula 7: Composició i evolució temporal de les aigües subterrànies a

la comarca d’Osona 61 Taula 8: Balanç de purins 95 Taula 9: Qualificació de les aigües d’Osona 97

Taula 10: Mitjana dels paràmetres per municipis 101

Taula 11: Concentració mínima i màxima dels paràmetres de les aigües 103 Taula 12: Variacions dels indicadors bacteriològics entre el 1er. i 3er. estudi 105 Taula 13: Evolució del contingut de nitrats i la conductvitatal llarg dels 3 estudis 107 Taula 14: Concentració de coure i zenc a les aigües d’Osona 110 Taula 15: Factors de correlació entre els diferents paràmetres analitzats 111 Taula 16: Valors d’oxidabilitat al permanganat de les aigües d’Osona 112 Taula 17: Absorbància a 254 nm. 1cm. de les aigües d’Osona 114 Taula 18: Relació de la concentració de nitrats amb el nombre d’explotacions

ramaderes, la superfície agrària útil i la producció de purins 117 Taula 19: Superfície dels conreus agrícoles per municipis 118 Taula 20: Pluviometria de la comarca d’Osona. Any 1998-99 119 Gràfica taula 20: relació concentració de nitrats – pluviometria 120 Gràfica 2: Qualitat de les aigües i paràmetres que superan la CMA 121 Gràfica 3: Diferència de la composició entre fonts molt properes 122

Mapes 123

Bibliografia 128

1

PRESENTACIÓ DEL TREBALL La comarca d’Osona ha disposat sempre d’aigua abundant i de bona qualitat. Es pot trobar no tan sols l’aigua de superfície gràcies al riu Ter i d’altres petits rius, sinò que també es localitza en nombroses fonts distribuïdes gairebé per tots els municipis, especialment els propers al Montseny, a les Guilleries, a la Serralada Puigsacalm-Bellmunt i al Collsacabra. En els darrers anys, s’han fet estudis puntuals de la composició de les aigües subterrànies de les fonts i pous i s’ha observat un increment important del contingut de nitrats a les aigües pròximes a zones on l’agricultura és intensiva i on hi ha més concentració d’explotacions ramaderes. El consum domèstic d’aquestes aigües comporta un risc greu per a la salut de les persones i els animals. A més del perill que suposa beure aigües amb contaminació bacteriològica, mèdicament han quedat demostrades les repercussions que a nivell de l’organisme, es poden produir per la ingesta mantinguda d’aigua amb excès de nitrats. Per aquest motiu,en molts casos s’ha considerat l’aigua com a no potable i s’han inutilitzat els pous de captació per a la distribució d’aigües en moltes poblacions de la comarca. Aquest fet ha forçat a molts Ajuntaments a captar aigües superficials, i a construir noves plantes potabilitzadores, amb el consegüent augment del cost econòmic per a la població. La comarca d’Osona té una cabana molt alta de caps de bestiar, és la primera de Catalunya en places de porcí, boví i oví. Això origina una quantitat molt abundant de fems i purins, els quals, si no són gestionats de manera correcta i seguint les recomanacions del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen1, poden crear greus problemes de contaminació. Aquest creixement i la intensificació de la ramaderia a la Comarca ha generat situacions difícils de resoldre com són: la concentració d’explotacions, basicament les porcines, en determinades zones; un canvi en el tipus i en l’ús de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants i una aplicació excessiva o incorrecte de fems i purins a la comarca; la qual cosa comporta un risc de contaminació directa de les aigües superficials i per lixiviació, de les aigües subterrànies.

L’objectiu del treball és saber la composició i la contaminació de les aigües dels diferents municipis de la comarca, els factors que ho han produit i la incidència que pot tenir sobre la salut de les persones.

A la primera part del treball es fa un recull de dades generals sobre la contaminació de les aigües per compostos nitrogenats. Es donen a coneixer les característiques geològiques i hidrogeològiques de la Comarca, s’exposa la realitat de la producció agrícola i ramadera i finalment es fa un balanç de purins i es donen les línies de solució que es porten a terme per gestionar-ne aquest excés.

A la segona part del treball es fa un estudi global de les analítiques realitzades a 165 mostres de fonts i pous per tal de concretar la composició de les aigües. En primer lloc s’han fet les determinacions físico-químiques i

1 Diari Oficial de la Generalitat. Núm.2761 de 9.11.1998.Ordre de 22 d’octubre de 1998,del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen

2

bacteriològiques de cada una de les mostres per definir la seva qualificació sanitària segons la Legislació vigent i llavors s’estableix una classificació qualitativa en funció del nivell guia i de la concentració màxima admissible. Després s’investiga el grau de contaminació químic i biològic que pateixen les aigües i es cerquen diferències en funció del lloc de procedència Paral.lelament és fa una avaluació, junt amb dos estudis posteriors, per veure les variacions que tenen al llarg del temps, els paràmetres indicadors de contaminació. En segon lloc s’investiga la relació que hi ha entre la composició de l’aigua i els diferents factors externs susceptibles de poder-la contaminar, com són: l’agricultura, la ramaderia i la mala eliminació de les aigües residuals com a factors desencadenants de la contaminació i finalment la pluviometria, la geologia i la hidrogeologia com a factors coadjuvants.

Tots aquests factors incideixen de manera positiva en alguns components de l’aigua. Les practiques agràries i l’excessiva concentració d’explotacions ramaderes augmenten el contingut de nitrats i la càrrega microbiològica. La pluviometria provoca lixiviació i facilita l’arribada d’elements contaminants a les aigües subterrànies. I la geologia i la hidrogeologia fan que hi hagui unes zones concretes i vulnerables on el procès de contaminació és més fàcil degut a les particularitats de l’estructura geològica i a la circulació de les aigües. Per acabar es fan uns suggeriments a les Administracions Locals i Comarcals per millorar la problemàtica socio – ambiental que genera als diferents municipis i per intentar gestionar millor les dejeccions ramaderes produïdes i així prevenir els abocaments als camps de manera indiscriminada i evitar la contaminació de l’aigua de les capes freàtiques del subsòl.

3

1. INTRODUCCIÓ 1.1. ORIGEN DELS NITRATS. CICLE BIOGEOQUÍMIC DEL

NITROGEN

El nitrat te el seu origen en el nitrogen que hi ha en les diferents matrius ambientals. (v.figura 1) El nitrogen a l’atmosfera està en forma de gas inert, així no pot ésser utilitzat per les plantes superiors ni pels animals fins que no és fixat, bé per descàrrega elèctrica, per l’acció bacteriana o per fixació química.

Al sòl el nitrogen pot provenir de la fixació mol.lecular del nitrògen atmosfèric, de les precipitacions atmosfèriques (nitrats, amoniac), de l’incorporació de fertilitzants naturals o químics utilitzats per adobar conreus, del reg amb aigua que contingui compostos nitrogenats i dels residus orgànics d’origen domèstic, agrìcola o ramader. Dins del sòl, les reaccions del nitrogen són la mineralització, l’inmovilització i la nitrificació. El nitrogen pot sortir del sòl per l’assimilació per les plantes, per la lixiviació cap a les aigües subterrànies, per processos de desnitrificació i per volatilització. ENTRADA DEL NITROGEN AL SÒL Fixació molecular del nitrogen atmosfèric La fixació molecular del nitrogen atmosfèric és possible gràcies als microorganismes fixadors que trenquen l’enllaç covalent de la molècula de nitrògen. Aquests fixadors poden ser simbiòtics i no simbiòtics.

1) Els fixadors simbiòtics són grups de microorganismes del gènere Rhizobium que actuen en simbiosi amb plantes de la família de les Lleguminoses. Formen uns nòduls de pigment, Leghemoglobina, a l’arrel de les plantes, capaços de fixar el nitrogen atmosfèric, amb la colaboració d’enzims nitrogenases que tenen els propis bacteris. D’aquesta forma el bacteri redueix el nitrogen a amoníac, útil per a la planta, mentre que la planta aporta hidrats de carboni i algun component essencial per al bacteri. La quantitat total de nitrogen atmosfèric fixat en aquesta simbiosi és de 50 a 600 kg. N / ha / any, i està en funció del N útil i dels nivells de fòsfor presents al sòl.

2) Els fixadors no simbiòtics són: - Algues Cianofícees: familia Nostocaceae.

4

- Bacteris fotosintètiques. - Bacteris aeròbies de la familia Azotobacteriaceae.

- Algunes bacteris anaeròbies de la familia Bacillaceae. - Altres microorganismes com alguns Actynomicets i Fongs.

Aquesta fixaciò té importància a l’aigua superficial i al sòl El nitrogen en les precipitacions L’aigua de pluja conté el nitrogen combinat en forma de nitrits, nitrats, amoni i sals orgàniques de nitrogen, que procedeixen del propi sòl, de l’oceà, de la fixació elèctrica i de la contaminació industrial. El N amoniacal prove de la volatilització del propi amoníac dels camps de conreu, de l’ús de combustibles fòsils i dels focs. L’origen dels nitrats no és ben conegut, encara que sembla, que es forma en les descàrregues elèctriques i en la transformació de compostos pol.lucionants. Els nitrits es troben en molt petites quantitats a l’aigua de pluja.

La quantitat de nitrògen afegit al sòl cada any per les precipitacions és encara massa petit per tenir influència en la producció agrícola. Tot i que en certes zones molt industrialitzades, s’ha observat una concentració molt important de compostos nitrogenats a l’aigua de pluja, que poden arribar a contaminar el sòl.

Els valors mitjos que arriben al sòl d’amoníac i nitrats per l’aigua pluvial és de 5 a 30 kg N / ha / any. Fertilitzants Els fertilitzants es fan servir per corregir la possible deficiència de compostos orgànics i inorgànics al terreny, així el sòl queda amb un contingut correcte de substàncies directament assimilables per les plantes o fàcilment transformables. Els fertilitzants inorgànics poden ser: adobs nitrogenats, quan nomès contenen nitrogen; adobs fosfatats, quan nomès contenen fòsfor; adobs potàsics, quan nomès contenen potasi; i adobs compostos, quan contenen dos o més d’aquests elements. Aquests ùltims són els més fàcilment assimilables per la planta. Els fertilitzants orgànics són els sucs i els fems, residus ramaders rics en matèria orgànica, nitrogen, fòsfor i potasi i de composició variable en funció de l’animal de procedència. Els microorganismes ataquen la matèria orgànica degradant les proteïnes de forma selectiva fins a obtenir molècules més sencilles i facilment assimilables per les plantes. Això és la mineralització. Una vegada l’amoníac està format, pot seguir les seguents vies:

5

a) Volatilització cap a l’atmosfera. b) Ésser absorbit i assimilat per la planta. c) Ésser absorbit i assimilat per la biomassa bacteriana. d) Ésser oxidat a nitrat per altres microorganismes del sòl.

El reg amb aigües que contenen compostos nitrogenats Cada cop és més frequent, sobretot en zones de conreus de regadiu, zones ajardinades, camps de futbol i de golf, regar amb aigües procedents d’EDAR, que tot i que cumpleixen la normativa vigent per a aigües de reg, contenen quantitats significatives de compostos nitrogenats, susceptibles de contaminar les aigües subterrànies.

Contaminació per residus domèstics i ramaders Moltes vivendes, sobretot en zones rurals i en urbanitzacions aïllades, encara en els nostres dies, no estan connectades a cap xarxa de clavegueram, i totes les aigües residuals van a parar a fosses sèptiques, que poden contaminar fàcilment els aqüifers pròxims. Les basses de purins i fems de les cases de pagès i de les explotacions ramaderes si no estan ben impermeabilitzades, també són un focus de contaminació per a les aigües subterrànies.

REACCIONS DEL NITROGEN AL SÒL Mineralització

La mineralització o amonificació és el procès pel qual els microorganismes lliberan l’amoníac dels compostos orgànics protèics. Una vegada format pot seguir les víes a), b), c) i d) explicades a l’apartat Fertilitzants.

Immovilització L’immovilització és el procés contrari a la mineralització pel qual el nitrogen inorgànic entra a formar part d’estructures orgàniques. Nitrificació La nitrificació és l’oxidació de l’amoníac a nitrat Al sòl, aquest és un procés biològic que consta de dues etapes, cada una de les quals està associada a uns microoganismes específics:

6

1ª etapa: bacteris del gènere Nitrosomones, afegeixen electrons al nitrogen i el passen d’amoníac a nitrits.

2ª etapa: bacteris del gènere Nitrobacter, oxiden el nitrit a nitrat. Els bacteris que participen en la nitrificació són quimioautotròfics, aeròbis, que necessiten anhídrid carbònic com a font de carbó per a la síntesi de material cel.lular i oxigen com a acceptor d’electrons.

Principals factors dels quals depen la nitrificació La nitrificació està condicionada per una sèrie de factors com són la

concentració d’oxigen, el pH, la temperatura, la humitat i les concentracions altes d’amoníac i nitrits:

a) La concentració d’oxigen prové de l’intercanvi gasòs entre el sòl i l’atmosfera i afavoreix la nitrificació.

b) El pH òptim per a la nitrificació és 7 – 8. c) La temperatura òptima és de 28 – 32ºC. d) La humitat és factor limitant: sòls àrids o molta humitat disminueixen el

procès. e) Concentracions altes d’amoníac inhibeixen el creixement dels bacteris

nitrificants. f) Concentracions altes de nitrits a pH baix, produeixen àcid nitrós, tòxic

pels bacteris.

Els inhibidors de la nitrificació poden ésser: metalls pesats, alguns compostos sulfurats, alguns compostos clorats i compostos orgànics inhibidors dels bacteris.

La nitrificació és necesaria per a la nutrició de les plantes, però comporta riscs de contaminació ambiental, ja que influeix directament sobre les pèrdues de nitrogen per lixiviació i desnitrificació. CAMÍ QUE SEGUEIX EL NITRAT FORMAT

El nitrat format pot seguir 3 vies diferents, ésser utilitzat per les plantes,

perdre´s per lixiviació o convertir-se en nitrogen gas.

Absorció dels nitrats per les plantes

A l’arrel dels vegetals s’absorbeix el nitrat i a partir d’aquí és reduit a amoníac per formar llavors els compostos orgànics necessaris per a les plantes (proteïnes, aminoàcids, àcids nucleics), a travès de les funcions de respiració i fotosíntesi.

7

Lixiviació

La lixiviació del nitrogen té lloc quan aquest element és arrossegat per l’aigua que s’infiltra al terreny fins a quedar a una profunditat, de manera que pugui ésser útil per al conreu següent o ésser lixiviat fins a arribar a les aigües subterrànies.

El nitrogen orgànic és la forma més abundant al sòl (90% del nitrogen total), però té una mobilitat molt baixa. El nitrogen amoniacal també té poca lixiviació, i això és degut a que:

a) Queda fixat en el terreny per processos de bescanvi iònic, fixació al sòl o inmovilització microbiana.

b) És fàcilment nitrificat. c) Pot ésser absorbit per les arrels de les plantes. d) Pot ésser lliberat a l’atmosfera en forma d’amoníac gas.

El nitrat format per la nitrificació, és la forma en que normalment lixivia el

nitrogen al sòl, ja que no és molt estable i té una gran mobilitat al sòl i només pot ésser absorbit per les arrels de les plantes o desnitrificat. La lixiviació del nitrat depèn principalment de:

a) La concentració de nitrogen al sòl. b) La quantitat d’aigua en el terreny. c) El tipus de sòl. d) L’estructura geològica. e) La vegetació de la superficie. f) L’addició de fertilitzants nitrogenats en sòls conreats. Això implica un comportament estacional al llarg de l’any: d’abril a

setembre, en ésser un període de creixement de les plantes, el nitrogen mineralitzat disminueix al sòl degut al fet que és absorbit pels vegetals i reutilizat pels microorganismes, pertant no hi haurà lixiviació. De setembre a març: a la tardor, si hi ha aigua en excés, el nitrògen mineralitzat desprès de la collita pot ser rentat més enllà de la zona d’arrels de manera que els conreus d’hivern no puguin utilitzar-lo.

Desnitrificació

La desnitrificació és la reducció biològica de nitrats i nitrits a formes gososes, principalment òxid nitròs (N2O) i nitrogen elemental, que tornen a l’atmosfera tot tancant així el cicle del nitrogen: NO3

- → NO2- → NO- → N2O → N2

8

Aquest procés el fan els bacteris desnitrificants. Aquests bactèris poden ésser autotròfics com el Micrococcus desnitrificans i el Thiobacillus desnitrificans, i heterotròfics com els microorganismes del gènere Pseudomones, Micrococcus, Achromobacter i Bacillus. Els factors que influeixen en la desnitrificació són:

a) La humitat, ja que dificulta l’entrada d’oxígen i provoca situacions d’anaerobiosi que faciliten el creixement dels bacteris desnitrificants.

b) La temperatura: en augmentar la temperatura augmenta la desnitrificació. c) pH: el pH òptim per a la desnitrificació és un pH neutre o lleugerament

alcalí. d) Matèria orgànica: els microorganismes fan servir la matèria orgànica del

sòl com a substracte energètic. Així en augmentar el contingut orgànic afavoreix el desenvolupament dels bactèris desnitrificants.

e) La concentració de nitrat: les altes concentracions de nitrat afavoreixen la desnitrificació, que serà més útil quan tingui lloc per sota la zona d’arrels, ja que disminuirà el contingut de nitrats de les aigües subterrànies. ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES PER NITRATS

És considera una aigua contaminada quan la seva composició o el seu estat és directa o indirectament modificat per l’activitat de l’home amb l’incorporació puntual o contínua de substàncies que no li són pròpies, de tal manera que es veuen restringits els seus usos per els que podría servir en estat natural. Les possibles causes de la contaminació per nitrats poden ser:

a) Pràctiques agrícola-ramaderes: utilització excessiva o aplicació incorrecte d’adobs nitrogenats o per abocaments incontrolats de dejeccions ramaderes.

b) Aigües residuals: quan són vessades directament a un curs fluvial contaminen els rius, i aquests a la vegada poden contaminar els aqüífers pròxims.

Si les aigües residuals es vessen en foses sèptiques llavors podran contaminar aigües subterrànies.

c) Indústria: indústries de plàstics que treballin amb grans volums de clorur amònic.

9

10

FERTILITZANTS ORGÀNICS I QUÍMICS Fertilitzants orgànics: fems i sucs Els fertilitzants orgànics són unes substàncies d’origen natural utilitzades per al creixement dels conreus. En trobem de dos tipus diferents: Els fems: són els excrements i residus del bestiar barrejats amb la palla que s’ha fet servir per al jaç, o que s’ha afegit al suc per augmentar el seu contingut en matèria orgànica. Sucs: són excrements i residus del bestiar sense barrejar, gairebé líquids (80% del total). En el cas dels de porc reben el nom de purins. Tradicionalment les explotacions agrícola-ramaderes de tipus familiar produïen uns fems amb molt baix contingut aquós, i quan s’apilaven en femers ja començaven els processos de descomposició produïts pels microorganismes aeròbics i anaeròbics, constituint així un excel.lent fertilitzant pels camps de conreu. Els fems tenen un efecte molt beneficiòs com a fertilitzant agrícola ja que tenen matèria orgànica que porta a la formació de substàncies hùmiques, que afavoreix l’estructura i airejació del sòl; aporten nitrògen, fòsfor i potassi als vegetals i a més no tenen substàncies tòxiques pels vegetals, donada l’alimentació natural dels animals i el baix nivell de medicació.

Aquests últims anys s’ha passat a la ramaderia intensiva, on s’intenta la màxima producció, i els estables s’han substituit per engraellats amb fossa interior. Aquest fet comporta que en lloc de la recollida manual dels excrements, es faci una neteja amb aigua a pressió. Aquest sistema dona lloc al nou tipus de fem: el fem líquid, “purí”, o en el cas dels porcs, “suc de porcs”, el qual es produeix en grans volums, i ha descompensat, en determinades zones, la relació entre la producció de fems i les necessitats nutritives per als conreus. Aquests purins segueixen tenint, si s’usen racionalment, característiques de bons adobs. De totes maneres, la seva sobredosificació o el seu abocament incontrolat, forçat per la seva altíssima producció, ocasiona greus problemes com el deteriorament dels sòls de conreu, l’eutrofització de les aigües superficials i l’increment dels nitrats de les aigües subterrànies.

La composició dels purins de porc tenen una elevada variabilitat en funció de l’edat i tipus d’animal, del sistema de maneig, del tipus d’alimentació, de l’época de l’any, etc. Per a un correcte ús d’aquest tipus de fertilitzant caldria disposar de les analítiques referents a cada explotació. En el quadre 1 es mostra la composició química mitjana en funció del tipus d’explotació.

11

Quadre 1. Composició aproximada dels fems: (Marsal,Salvador.L’adobatge a les terres calcàries)

Quadre 2. Composició química mitjana dels purins porcins en funció del tipus d’explotació. (Font: Navés, J i Torres, C. Pla pilot de purins 1.994)

Paràmetres Tipus d’explotació

Engreix

Producció de Garrins (maternitat)

Cicle tancat

% Matèria seca 11,10 9,18 9,72 Matèria orgànica (kg/m3) 72,80 61,80 62,80 Nitrogen total (kg/m3) 7,65 5,17 5,40 Nitrogen orgànic (kg/m³) 3,00 1,97 2,22 Nitrogen amoniacal (kg/m³) 4,63 3,20 3,18 P2O5 (kg/m3) 6,52 5,91 6,23 K2O5 (kg/m3) 4,47 2,31 2,81 Ca % MF 0,45 0,45 0,39 Mg % MF 0,12 0,11 0,12 Na % MF 0,07 0,04 0,05 Fe (mg/l) 437 345 372 Mn (mg/l) 46,10 38,50 37,70 Zn (mg/l) 70,70 68,80 64,60 Cu (mg/l) 67,00 36,00 19,10

Com es pot observar en els quadres 1 i 2, el purí te molt menys contingut en matèria seca i aproximadament les mateixes proporcions de nitrogen, fòsfor i potasi que els fems. El purí conté també alts continguts de coure i zenc. Una part del nitrogen queda disponible immediatament desprès d’aplicar el purí al sòl, es tracta del nitrogen amoniacal i del nitrogen orgànic que es mineralitza ràpidament, i està disponible per al cultiu en el moment del seu alliberament, com el d’un adob mineral. Una altra part del nitrogen no s’allibera durant el primer any i es troba al sòl en forma de matèria orgànica. Durant els anys següents, per acció dels microorganismes, es va mineralitzant i alliberant el nitrogen que conté, així es passa progressivament de formes orgàniques a nítriques. Les pèrdues de nitrògen poden ésser: per volatilització de l’amoníac, i poden variar des d’un 15% de nitrogen amoniacal si es fa un enterrament ràpid dels purins, fins a un 50% del nitrogen amoniacal si no s’enterra; per desnitrificació, quan el sòl està molt humit i no hi ha oxigen disponible, els nitrats es transformen en nitrogen mol.lecular i en òxid nitròs; i per rentat, quan els nitrats formats són portats fora de la zona d’arrels per l’excès d’aigua. Aquestes pèrdues

Fems kg/tona Matèria Nitrogen (N) Anh.fosf. (P2O5) Potassa (K2O) Magnesi (Mg) seca Vacum 250 6 3 7 0,4 porcí 250 6 6 4 0,4

12

poden ésser importants en el moment en què quantitats elevades de nitrats es queden al sòl a la tardor o a l’hivern amb un cultiu sense gaire activitat i que gairebé no absorbeix el nitrogen disponible. El fòsfor dels purins es troba gairebé tot en forma mineral, i per tant, és comparable al de certs adobs minerals Fertilizants químics Els fertilitzants químics d’ús més corrent són: a) Adobs nitrogenats: sulfat amònic: 21% (N), nitrat amònic 33,5% (N), urea 46% (N), nitrat potàsic: 12% (N), 44% (K), nitrosulfat: 33,5% (N). b) Adobs potàsics: clorur potàsic: 60% (K2 O). c) Adobs compostos: considerats en % de N-P-K: 7-14-16, 0-20-20, 0-14-17, 15-15-15. d) Adobs fosfatats: super fosfat de calç: 18% P2 O5.

Aigües residuals Moltes aigües residuals d’origen domèstic i ramader són abocades directament als rius. A la Comarca els principals són: el Ter, el Ges, el Gurri, el Meder, el Sorreitgs i la riera Major. Tots ells reben residus domèstics i ramaders, de manera molt puntual i sobretot quan es preveu una crescuda del riu a causa d’un temporal de plujes. Aquestes aigües carregades de matèries orgàniques, poden arribar, per filtració, als aqüífers propers als rius i contaminar les seves aigües.

13

1.2. DADES BÀSIQUES DE LA COMARCA D’OSONA.

1.2.1. CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES La comarca d’Osona té una extensió de 1.264,5 km2 i està situada a l’extrem nord-oriental de la Depressió Central catalana i entre el Prepirineu i la Serralada Pre-litoral. Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla, de la Depressió Central, limitada al nord pel riu Ter i al sud per la capçalera del riu Congost, a llevant pels massissos del Montseny i les Guilleries i pel altiplans del Cabrerès-Collsacabra, i a ponent per les plataformes enlairades del Lluçanés. El territori inclòs dins de la comarca comprèn cinc unitats ben diferenciades, la Plana de Vic, les Guilleries, el Collsacabra, el Bisaura i el Lluçanés. La Plana de Vic és la part més poblada i constituex el nucli central de la comarca, amb la ciutat de Vic com a principal centre d’atracció. És un sector ben delimitat geogràficament, al nord per la Vall del Ter i la Serra de Bellmunt i Curull (1.364 m.), a l’oest pel Lluçanés i el massís dels Munts (1.058 m.), al sud-est pel Montseny (1.700 m.) i a l’est per les Guilleries, el Collsacabra i el Cabrerès (1.303 m.). Si tenim en compte que el punt més baix està a 400 m. sobre el nivell del mar, ens dóna idea que la comarca és una conca d’erosió.

Els rius tenen molta importància en l’estructura de la comarca. El Ter travessa de nord a est i rep les aigües dels rius Ges, el Meder, el Sorreigs, el Gurri i la riera Major, abans de donar lloc a l’embassament de Sau.

Osona té una població total, segons l’últim cens, de 122.924 habitants, repartida de manera desigual en els 51 municipis que componen la comarca. És especialment poblada la Plana, on hi viuen el 72% dels osonencs. La densitat mitja de població en el conjunt de la comarca és de 93 habitants/km2.

El sector agrari és un dels que ha evolucionat més les darreres dècades, a més la capacitat pròpia de treure profit i d’evolució de la producció agrària ha fet sorgir una potent indústria alimentària que fa variar l’industria tradicional de la comarca.

En l’actualitat es conrea el 23% de la comarca, amb predomini dels cereals, l’alfals, el blat de moro i les patates.

La creixent especialització ramadera ha esdevingut l’element més important de l’expansió de l’agricultura i ha donat lloc a un augment de la terra destinada al conreu de farratges. Els sectors predominants són el boví i el porcí. El primer s’orienta cap a la producció lletera, tot i que també té importància la carn. El segon, amb una producció de gairebé un milió de caps, fa que Osona sigui una comarca capdavantera en la transformació del porc.

14

1.2.2. PRODUCCIÓ RAMADERA La ramaderia a Osona presenta unes característiques pròpies i molt

relacionades amb el desenvolupament social i la geografia de la zona. Destaca sobretot la ramaderia porquina, ocupant el segon cens més alt de les comarques catalanes i amb una distribució molt desigual. També compte amb alts censos d’altres tipus de bestiar, com el boví.

El mes de desembre de 1.998 hi havia un total de places de caps de bestiar de 628.590 de porcí, més 268.671 garrins, 124.454 de boví i 120.960 d’oví. (v.taula 8 i mapa 1, annex).

Les explotacions de porcí estan distribuides per tots els municipis de la comarca, però es concentren gairebe totes al centre de la Plana: Gurb, Manlleu, Masies de Voltregà, Vic, Tona, Taradell, Torelló i Santa Maria de Corcó. A la part del Lluçanés, és Oristà, el municipi amb més nombre d’explotacions. (v.taula 18,annex)

Aquest elevat nombre de caps de bestiar genera una quantitat de dejeccions ramaderes abundant, que correctament incorporats als terrenys de conreu, constitueixen un excel.lent adob i en les mides correctes no han de provocar problemes ambientals. El problema s’inicia si la quantitat de purins abocats en una zona de conreu supera les necesitats d’aquell terreny. L’excés d’elements fertilitzants incorporats al sòl, pot fer minvar la producció, ja sigui per intoxicació del conreu, ja sigui perque s’incrementa la seva sensibiltat a malalties, degut a desequilibris nutricionals lligats a una absorció excessiva de nitrogen i a la presència excessiva de formes assimilables de fòsfor i potassi. I d’altra banda, una gran part del nitrogen que no haurà pogut assimilar el conreu tard o d’hora arribarà a les aigües subterrànies en forma de nitrats.

L’altre important efecte del purí sobre el medi ambient, en aquest cas l’atmosfera, es deriva d’una aplicació inapropiada, ja que si no s’enterra amb una certa rapidesa després de la seva aplicació, el nitrogen que conté es perd en forma de gas, amoníac, perdent part del seu poder fertilitzant. A Europa, dels 6,5 milions de tones d’amoníac que s’emeten cada any a l’atmosfera, el 81% procedeix de la ramaderia, el 17% dels fertilitzants inorgànics i només un 2% és atribuïble a l’indústria.

Existeixen uns càlculs de quantitats de purins que poden absorbir els terrenys de conreu de secà, de regadiu o de pastura. A partir d’aquestes dades, més les dades de la superfície agrària útil i dels m³ de purins generats, es calcula el balanç final en cada zona que poden ser excedents o deficitàries, segons la proporció de caps de bestiar i de superfície agrícola.

A partir de les dades donades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, de la capacitat màxima, en places, de bestiar porcí, boví i oví i de la superfície agrària útil (S.A.U.), a desembre de 1.998, i segons els càlculs de la capacitat d’absorció de purins, que a conreus poden ser de 50 m³/ha i a pastures de 15 m³/ha, dóna un excedent de purins a la comarca de més de 700.000 m³ de purí. Els municipis de Gurb, Masies de Voltregà, Santa Maria de Corcó, Manlleu i Masies de Roda, són els que tenen més excedent (>50.000 m³).

15

Aquest fet ve associat a que, l’explotació ramadera s’ha anat deslligant progressivament de l’explotació agrícola de tal forma que cada vegada són més nombroses les explotacions sense una base territorial suficient per reutilitzar els fems i els purins produits a les explotacions. 1.2.3. PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Es considera superfície agrària útil (S.A.U.) tota la terra llaurada, expressada en hectàrees, i la superfície de prats naturals i de pastura. No es consideren les superfícies forestals obertes, les superfícies forestals arbrades i els erms pasturats ja que no poden ser fertilitzats i no tenen un rendiment productiu en matèria verda, encara que sí poden ser pasturats i per tant suportar una determinada càrrega ramadera amb la corresponent aportació de dejeccions. Una quarta part, aproximadament, d’Osona és destinada al conreu, però aquesta proporció, és molt superior a la Plana de Vic, on s’arriba gairebé a la meitat. Els conreus predominants a la comarca són el blat i l’ordi amb una tercera part de la superfície conreada, el blat de moro, l’alfals, el sorgo, el rai-gras, els cereals d’hivern per a farratge, el blat de moro farratger i les praderes polífites amb més de 1.000 hectàrees cada un. Altres conreus que ocupen menys hectàrees són els tubercles i les lleguminoses. A l’any 1.976 a la comarca hi havia 3.041 hectàrees dedicades a patates, actualment nomès n’hi ha 160, degut principalment al creixement de la ramaderia, i s’ha destinat la superfície al conreu de farratge per al bestiar.

Si tenim en compte les extraccions dels cultius i que la producció esperada en kg de matèria seca de vegetal per hectàrea sigui màxima, surt que aplicant 50 m³/purí/ha. les aportacions d’elements nutritius seran les necessàries per al correcte desenvolupament del conreu.

De totes maneres, caldria que cada explotació fes els seus càlculs particulars amb dades analítiques del seu purí més ajustades, amb un objectiu de rendiment i coneguen el contingut de nitrogen mineral del sòl. 1.2.4. FERTILITZANTS QUÍMICS A la comarca d’Osona, sembla que és molt poca la quantitat de fertilitzant químic que es tira als camps de conreu, en comparació amb la quantitat de purí generat en alguns municipis. Per exemple, si es fa una valoració de la Vall del Ges, una zona molt marcada al nord de la comarca d’Osona i que inclou els municipis de St. Pere de Torelló, St. Vicenç de Torelló, Torelló i Orís es pot observar que la producció final de purí en m³, segons capacitat màxima és per a:

16

Torelló: 58.181 m³ St.Pere de Torelló: 39.083 m³ St. Vicenç de Torelló: 19.536 m³ Orís: 36.577 m³ -------------- Total: 153.377 m³ Total N: 153.377 x 6 kg. N/m³ purí = 920.262 kg N. El consum total de fertilitzants inorgànics en aquests municipis a l’any 1.997 va ésser el següent:

Nitrosulfat 33,5%: 26.000 kg. Sulfat amònic 21%: 10.000 kg.

7 – 14 –16 (7%): 46.000 kg. 0 – 20 – 20: 24.500 kg. clorur potàsic: 4.500 kg. Valorat en nitrogen, s’aboquen als camps de conreu, 14.386 kg N. 1.2.5. ALTRES RESIDUS A les estacions depuradores d’aigües residuals es generen uns fangs (fangs EDAR), que poden competir amb els fems i els purins en la seva aplicació per a l’agricultura. A Osona es produeixen cada any 1.739 tones de matèria seca que poden aportar 82,6 tones de nitrogen i 43,5 tones de fòsfor. Si ho comparem amb les tones de nitrogen produides pels fems i els purins (unes 15.000 tones), no sembla que el seu ús com a fertilitzant pugui crear problemes medioambientals. Però sí que dins d’uns anys i en certes zones puntuals poden crear problemes i per tant s’han inclòs dins del Programa de gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya.

1.2.6. GEOLOGIA D'OSONA La comarca d'Osona, geològicament parlant, limita al sector Sud i Sud-Est amb la serralada Prelitoral. Aquí és on afloren els materials més antics i que fan de llit als successius cicles sedimentaris posteriors. El límit Nord correspon amb les primeres estructures Pirinenques; els materials que hi afloren estan clarament lligats a la formació d'aquesta serralada. Finalment la zona central està molt influenciada pels sediments provinents del Nord però en canvi no li afecten les deformacions estructurals de l'aixecament dels Pirineus.

Els materials que formen el substrat de la comarca s'han dipositat successivament, seguint un ordre cronològic. Aquí es presenta en base a les divisions de temps geològic, de més vells fins a l'actualitat.

17

Paleozoic: Formen el massís del Montseny i part de les Guilleries. Són els materials més antics que tenim a la comarca, la seva edat està entre els 500 i 300 milions d'anys (m.a.). Principalment són roques d'origen plutònic (granits i granadiorites), molt lligades al plegament Hercínic. També hi han roques d'origen sedimentari que, degut a la intrusió dels materials granítics, presenten diferents graus de metamorfisme (esquists, pissarres, marbres i gneissos); aquests últims afloren només en la zona del Brull. S'estima una potencia en el conjunt d'aquests materials de 1225 m. El Paleozoic és el sòcol de la resta de sediments de la comarca que vindran posteriorment. Triàssic: Apareixen només de Centelles cap al Sud seguint el Congost i el seu marge Est. La seva edat està entre els 250 i 210 milions d’anys. És discordant amb el Paleozoic. La sèrie estratigràfica comença amb uns conglomerats i gresos de color vermell vinós amb còdols principalment silícics; la seva potència és d'uns 200m. Concordantment ve un paquet de calcaries i dolomies amb nòdols de sílex, amb una intercalació d'un nivell de 15m. de lutites i gresos vermells que conté guix i anhidrita. El seu gruix total és de 100m. Aquest episodi sedimentari està totalment separat de l'anterior així com dels que segueixen. Successió Terciària: Són la resta de roques aflorants dins la comarca. Es formen entre els períodes Paleocè i Eocè (66 als 36 m.a.) es corresponen temporalment amb l'orogènia Alpina i l'aixecament dels Pirineus. El pas amb l'anterior unitat ve marcat per una important discordança deguda a una gran llacuna estratigràfica. Aquesta unitat s'ha dividit en Formacions que es caracteritzen per una gènesis comuna i un tipus de roca dominant; els acompanya un topònim representatiu de l'àrea on aflora. Les formacions tenen unes complexes relacions laterals. L'inici de la successió sempre jau sobre els materials Paleozoics, només en la zona més al sud està sobre els materials Triàssics. La seqüència, de base a sostre, és la següent: - Conglomerats i gresos vermells de les Guilleries: inclou la Formació Mediona, Fm. Vilanova de Sau i Fm. Romagats. És una sèrie clarament continental i granocreixent; comença amb lutites i va augmentant la seva mida de gra, fins a un predomini dels conglomerats en nivells acanalats, que poden incloure clasts fins i tot mètrics. Aquests materials poden passar lateralment a unitats marines (zona de Vilalleons). El gruix màxim és de 550m. i formen una franja que va des de Seva fins a Rupit. - Fm. Tavertet: Calcàries gresoses de color gris clar; aquí comença la influència clarament marina en els sediments de la comarca. Pujant en la sèrie aquesta és cada vegada més carbonatada fins a finalitzar amb unes calcàries bioclàstiques que marquen els cingles de les Guilleries. El seu màxim gruix és 120m. a la zona

18

de Sau. La Fm. Tavertet també segueix una franja que entre per Rupit i va minvant fins a desaparèixer a Sabassona. - Margues Coll de Malla (inclòs dins la Fm. Banyoles): margues amb diferents intercalacions de gresos que guanyen importància a mesura que pugem en la sèrie. Potència màxima de 120m. Segueixen la distribució dels materials anteriors. - Fm. Bracons. Predominen els gresos de gra fi amb estratificació encreuada, també hi han intercalacions de margues i limolites. Aquí dins estan inclosos els gresos de Folgueroles i de Centelles. És una roca bastant compacta que generalment forma singles. La Fm. Bracons aflora des de Centelles, passant per Taradell, Roda, volten cap l'Esquirol i Rupit - Fm. Bellmunt: Conglomerats, gresos i lutites de color vermell terròs, ordenats formant unitats repetitives granodecreixents. La seva potencia pot variar des dels 100 a 1000m. cap al Nord és on hi ha majors gruixos. Aflora en el centre de l'anticlinal de Bellmunt. - Fm. Puigsacalm: Es divideix en tres trams.

L'inferior format per gresos, microconglomerats i conglomerats de color gris amb presència de glauconita. La seva àrea font prové de l'Est; aflora en l'anticlinal de Bellmunt i en el marge Est de la Plana.

El tram Mig és un conjunt massiu de llims arenosos i intercalacions de gresos fins. Els límits superior i inferior es corresponen amb un hard ground, aflora a la zona entre Torelló, Cabrera i Vidrà (150m.).

El Tram superior són principalment les margues de Vic, de caràcter molt

monòton, amb un gruix de fins 600m. i ocupa tot el centre de la plana des de Torelló fins a Centelles. Les margues donen a la Plana el seu paisatge característic amb turons testimoni i xaragalls, això propicia l'existència d'una xarxa de drenatge molt densa. - Fm. Vidrà. En la Comarca afloren sobretot intercalacions de gresos i margues amb l'aparició de nivells calcaris i d'esculls de fins 40 m. i gran extensió lateral. La potencia total pot superar els 600m. També dins aquesta formació hi ha els guixos de Collsuspina. Aquests materials estan en tot el vessant Oest de la plana i a Vidrà. - Fm. Berga inferior. Argiles llims i conglomerats vermells distribuïts en estrats de gruix mètric i gran continuïtat lateral. La litologia dels còdols és més poligènica en contraposició de les formacions anteriors que eren quasi exclusivament calcaris. Aquests sediments ja tornen a ser clarament continentals, la seva base és una discordança i fossilitzen les unitats inferiors. Ocupen tota la zona del Lluçanès.

19

Quaternari: Són els materials més recents, no estan cimentats i tenen gruixos poc

importants, la seva distribució és irregular. Poden agrupar-se en: - Dipòsits de terrassa: El Ter presenta un sistema de terrasses esglaonades ben representat que pot arribar fins a quatre nivells. El més alt està a +80m. del riu actual, aquest es correspon a la terrassa més antiga. Els gruixos poden superar els 15m. - Dipòsits de vessant i glacis: Acumulacions de clasts angulosos i subangulosos de clara influencia coal·luvial que formen mantells als peus del grans relleus. Lateralment poden passar a nivells de terrasses. - Dipòsits de fons de vall: Acumulacions de llims amb clasts dispersos situats en les capçaleres de les valls obertes per les diferents rieres, normalment tenen fons de vall còncaus. Es troben dins la plana.

A nivell de Tectónica es important de destacar l'anticlinal esventrat de Bellmunt i el sinclinal penjat de Vidrà, que són la representació més meridional del conjunt estructural dels Pirineus. La seva direcció és Est-Oest. La falda meridional de l'anticlinal de Bellmunt marca un cabussaments sud de les capes sedimentàries, encara que s'amorteixen ràpidament abans d'arribar a Torelló. Aquestes estructures només afecten als materials Eocens.

Pel que fa a estructures distensives al marge Est de la comarca hi ha un conjunt de falles normals situades paral·lelament i de direcció NW-SE. Aquestes afecten tant els materials Eocens com al sòcol Paleozoic. Normalment el bloc enfonsat és l'oriental. Les falles s'amorteixen cap al NE dins de la Plana. Una d'elles segueix fins a Riudaura (la Garrotxa) i separa clarament la comarca de la Vall d'en Bas. Aquestes falles deixen d'actuar abans de l'Oligocè. El sistema al·luvial de Berga no es troba afectat per aquesta tectònica. Els estrats al centre i Sud de la comarca tenen una cabussament general molt lax cap a l'Oest o nul, encara que podríem trobar certes anomalies i caldria un estudi més de detall per definir la importància d'aquest en cada zona

1.2.7. HIDROGEOLOGIA D’OSONA

En no existir pràcticament estudis hidrogeològics exhaustius dels aqüífers que existeixen a la comarca d’Osona, el que es presenta seguidament és una descripció hidrogeològica qualitativa basada en la poca informació bibliogràfica i la geologia de la regió. Per tant, no s’entra en detall sobre el número d’aqüífers existents, tipus, extensions, límits, paràmetres hidràulics, etc. Simplement es dóna una pinzellada del que probablement existeix.

20

Dins del marc de la comarca d‘Osona es distingeixen diferents formacions geològiques que poden actuar com a nivells aqüífers. Una primera classificació d’aquests es pot realitzar segons l’edat dels materials. Així es pot distingir aqüífers associats als materials geològics Paleozoics, Terciaris i Quaternaris. Els primers són els d’extensió areal més important i poden representar aqüífers amb circulació regional d’aigua. Els últims deuen ser locals, però poden emmagatzemar i transmetre quantitats interessants d’aigua. Paleozoic:

Els aqüífers del Paleozoic estant situats en la zona del massís del Montseny-Guilleries. Els materials que els formen són granits i granodiorites. Són aqüífers fissurats, en els quals l'aigua circula a través de fissures grans i petites. Els cabals d'aigua que es poden trobar són els més importants dins de la comarca, i això a permès la seva explotació. Terciaris:

Els aqüífers situats en materials Terciaris són els que presenten l’extensió areal més important. La comarca es pot dividir en quatre zones hidrogeològicament diferents. Aquesta divisió està basada en el tipus de material i les seves característiques hidrogeològiques teòriques (mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1: 250.000) :

- Zona Nord - Zona Est - Zona Oest - Zona Central-Sud

- Zona Nord: inclou el sector més septentrional de la comarca (la vall del Ges). Constituïda fonamentalment per materials detrítics de les formacions Bellmunt i Puigsacalm, i sediments margoses de la formació Vidrà. Presenten un cabussament en funció de l'estructura geològica de la regió, de Bellmunt cap a l'interior de la plana el cabussament és de direcció sud. Els materials més granulars (porosos) es troben en el sector nord de la zona, fent-se més fins (poc permeables) cap a l’interior de la plana. Així és probable que l’àrea de recàrrega s’ubiqui en la regió més septentrional. Part de l’aigua de la zona es descarrega a la superfície mitjançant fonts i alimentant algun dels rius, l’aigua restant possiblement entra dins de les margues de la plana de Vic, mitjançant les zones fissurades que existeixin en elles. - Zona Est: formada pels dipòsits terciaris adossats al massís de les Guilleries i del Montseny, que s’extenen des de les muntanyes de Collsacabra fins a les poblacions de Seva-Balenyà. Inclou les formacions detrítiques de Vilanova de Sau, Romagats, Folgueroles, les calcàries de Tavertet i les margues de coll de Malla. Els materials cabussen cap a l’interior de la plana de Vic, aproximadament direcció Oest. Probablement l’àrea principal de recàrrega dels nivells aqüífers, estigui en el contacte de la zona amb els materials granítics del massís de les Guilleries i del

21

Montseny. De manera similar a la zona Nord, part de l’aigua dels aqüífers descarrega superficialment mitjançant fonts (com per exemple les set fonts de Sant Julià) i alimenta alguna de les rieres importants que hi han en la regió; mentre que el volum restant deu entrar als materials margosos fissurats de la plana. - Zona Oest: engloba el sector de la comarca que es coneix com a subcomarca del Lluçanès. Aquesta es pot dividir en dues àrees hidrogeològiques diferents: una formada per materials carbonatats i detrítics, de les formació Vidrà i Berga i l’altre per materials detrítics de la formació Berga. - Zona Central-Sud: comprèn gran part de l’àrea coneguda com a plana de Vic. S'extén des de la població de Tona fins a Torelló. Es correspon en el sector on afloren les margues de Vic i les de Vidrà. El número d’aqüífers existents no està clar, però n’existeix un de superficial fissurata. Aquest es recarrega directament de la pluja i de l’aigua provinent del les zones Est i probablement Nord. Segons Navarro i Font l'aqüífer és drenat pel riu Gurri. En un aqüífer fissurat les propietats hidrogeològiques varien molt segons l’escala d’observació utilitzada. Així a gran escala aquest medi es pot considera com homogeni, en el qual en tot ell existeix aigua; però quan es treballa amb un detall més gran, el medi és heterogeni i anisòtrop, i per tant es troben pous productius al costat d’altres que no tenen ni una gota d’aigua. Quaternaris:

Els aqüífers quaternaris estan formats pels materials detrítics geològicament més recents, això fa que hagin sofert menys processos de transformació i per tant que presentin porositats més elevades. Malgrat tot, solen tenir una extensió areal i una potència petita, que els dóna una importància relativa. Els medis sedimentaris als quals solen estar associats aquests tipus de materials són fluvials (terrasses dels rius actuals), i a cons de dejecció.

Zones vulnerables:

En el decret 283/1998 de 21 d’octubre de la Presidència de la Generalitat i que va sortir publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm 2760 de 6.11.1998, es designen les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Són aquelles superfícies territorials on l’escorrentia i filtració pot afectar la contaminació per nitrats de les aigües continentals.

A la comarca d’Osona s’han designat les següents zones, explicades una mica en la introducció a la geologia e hidrogeologia anterior:

22

Calldetenes: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Folgueroles: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Gurb: aqüífer de les margues de Vic. Aqüífer dels lacustres oligocens d’Artés.

Els Hostalets de Balenyà: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Malla: aqüífer de les margues de Vic.

Manlleu: aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany. Aqüífer de les margues de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Les Masies de Roda: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Les Masies de Voltregà: aqüífer de les margues de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Muntanyola: aqüífer de les margues de Vic.

Orís: aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany. Aqüífer dels margues de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Perafita: aqüífer dels lacustres oligocens d’Artés.

Roda de Ter: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les marges de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Santa Cecilia de Voltregà: aqüífer de les margues de Vic.

Santa Eugènia de Berga: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Santa Eulàlia de Riuprimer: aqüífer de les margues de Vic. Aqüífer dels lacustres oligocens d’Artés.

Santa Maria de Corcó-l’Esquirol: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany.

Sant Boi de Lluçanés: aqüífer de les calcàries paleògenes de la Plana de Vic-Collsacabra. Aqüífer dels lacustres oligocens d’Artés.

Sant Hipòlit de Voltregà: aqüífer de les margues de Vic.

Sant Julià de Vilatorta: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Sant Pere de Torelló: aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany.

Sant Vicenç de Torelló: aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany.

23

Seva: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Sobremunt: aqüífer de les calcàries paleògenes de la Plana de Vic-Collsacabra. Aqüífer dels lacustres oligocens d’Artés.

Taradell: aqüífer dels gressos de Folgueroles. Aqüífer de les margues de Vic.

Tona: aqüífer de les margues de Vic.

Torelló: aqüífer dels detrítics paleògens de Bellmunt i Milany. Aqüífer de les margues de Vic. Unitat dels quaternàris i al.luvials de la Plana de Vic.

Vic: aqüífer de les margues de Vic.

1.3. SOLUCIONS ACTUALS AL PROBLEMA DE L’EXCÉS DE DEJECCIONS RAMADERES A LA COMARCA.

Hi ha unes línies de solució que passen per un correcte desenvolupament de la ramaderia a Osona amb control d’abocaments i ús racional de tota la producció anual de purins, regulada per les necesitats dels conreus i obligant a totes les explotacions ramaderes a tenir camps de conreu per poder fer aplicacions controlades de totes les dejeccions ramaderes.

A nivell particular, la majoria d’ explotacions estan fent esforços i posen en pràctica mesures correctores per reduir de manera efectiva el volum de purí i millorar-ne la qualitat.

Aquestes mesures passen per fabricar pinsos amb una correcta formulació de les racions i adaptats a les necessitats proteïques de cada animal i amb bona digestibilitat alimentària. Això permet reduir un 20-30% el nitrogen excretat per l’animal. Millorar els sistemes d’abeuradors, menjadores i d’eliminació d’excrements de manera que no es produeixin pèrdues d’aliments, ni d’aigua, ni de dejeccions, de manera que cal menys aigua per a la neteja, la qual cosa permet reduir el volum total de purí generat en un 10-20%.

Una altra mesura és la d’adicionar substàncies al purí produit a la mateixa granja, de manera que hi hagi una petita desnitrificació biològica en les basses d’emmagetzament, i així disminuir la càrrega de nitrogen.

1.3.1. LÍNIES DE SOLUCIÓ PER A ZONES NO EXCEDENTÀRIES

És el cas de la zona perifèrica de la comarca on no hi ha gairebé granjes i on la massa forestal és molt superior a les superfícies agrícoles. Aquestes zones, en principi no plantegen cap problema, però hi ha alguns excedents localitzats i puntuals, sobretot a l’hivern, que se solucionen amb una simple regularització de l’ús agrícola dels purins. De manera que, existint l’emmagetzament necessari, com

24

a mínim durant el temps en que no es poden repartir pels camps, hi hagin unes relacions agricultors – ramaders que assegurin l’ús racional de tota la producció anual, regulada per les necesitats dels conreus.

1.3.2. LÍNIES DE SOLUCIÓ PER A ZONES EXCEDENTÀRIES PROPERES A ZONES DEFICITÀRIES

Aquí es fa una redistribució dels purins porcins, mitjançant la construcció de basses d’emmagetzament per a col.lectius d’agricultors, dimensionades per a les seves necessitats de fertilització, i el transport dels purins des de les explotacions excedentàries a les basses més properes de les zones deficitàries.

1.3.3. LÍNIES DE SOLUCIÓ PER A ZONES EXCEDENTÀRIES

És el cas de la zona central de la comarca.

L’existència d’explotacions agrícola-ramaderes sense conreus o amb terrenys agrícoles insuficients per a l’ús de les dejeccions ramaderes com a adob, exigeix el tractament per poder aprofitar agronòmicament bona part del residu sense crear problemes medio-ambientals.

Es fan tractaments físics primaris, de manera que s’obtè una fracció sòlida compostable, per a exportar de la zona, i una fracció líquida, de molt menys volum i amb menor contingut d’unitats fertilitzants, que fins i tot moltes vegades es pot disminuir encara més el seu contingut en nitrogen amb una desnitrificació biològica, que pot ser absorbible pels conreus insuficients per al volum de purí original.

L’altra sistema és el que separa i tracta la fracció sòlida per aprofitar-la en l’agricultura i depura las fracció líquida amb els mínims costos de funcionament i així s’obtenen recanvis energètics. Actualment hi ha una planta de tractament d’aquestes característiques a les Masies de Voltregà, i en dates properes se n’ establirà una altra a les Masies de Roda.

25

1.4. REPERCUSSIONS SANITÀRIES DEL CONSUM D’AIGÜES CONTAMINADES

El consum d’aigües contaminades per dejeccions ramaderes i l’ús excessiu de fertilitzants als conreus, pot representar un greu perill per a la salut de la població. Les afeccions que poden produir, conegudes fins ara, són: 1.4.1. INFECCIONS D’ORIGEN HÍDRIC

Quan en una mostra d’aigua es detecta la presència de coliformes o

estreptococs fecals vol dir que estan contaminades per microorganismes que provenen del tracte digestiu de les persones o dels animals, que són eliminats principalment per les matèries fecals que van a parar a les aigües residuals domèstiques o ramaderes. Si es consumeixen, hi ha risc de patir alguna malaltia infecciosa produida per agents patògens vehiculitzats per aquestes aigües residuals. Hi ha més risc quan més gran és el nombre microorganismes fecals continguts a l’aigua. Contaminació no significa infecció i infecció no es sinònim de malaltia. L’immunitat de l’individu receptor i la dosi infecciosa del microorganisme patogen es allò que determinarà que la malaltia es produeixi o no.

La majoria de les aquestes infeccions són antropozoonòsiques. Molts animals domèstics sobretot porcs són portadors de Salmonella, Yersinia enterocolítica, Campylobacter jejuni i la majoria de virus productors de gastroenteritis. En canvi la Shigella i el Vibrio cholerae són estrictament humans. L’evolució epidemiològica de les malalties d’origen hídric en els països desenvolupats ha observat un increment molt important de les infeccions produides per Giardia, sobretot en consumidors d’aigües superficials i també casos de gastroenteritis produides per virus i Campylobacter. Quadre 3 . Malalties transmeses per l’aigua i els seus agents.

Malaltia Agent

Origen bacterià Tifus i Paratifus Disenteria bacilar Còlera Gastroenteritis agudes i diarrèes

Salmonella typhi, paratyphi A i B Shigella Vibrio cholerae Escherichia coli enterotòxica Campylobacter jejuni Yersinia enterocolítica,Salmonella sp , Shigella sp.

Origen viral Hepatitis A i E Poliomielitis Gastroenteritis agudes i diarrèes

Virus hepatitis A i E Virus poliomielitis Virus Norwalk, Rotavirus Astrovirus, Calicivirus, Coronavirus Enterovirus, Adenovirus i Reovirus

Origen parasitari Disenteria amebiana Gastroenteritis

Entamoeba histolytica Giardia lamblia, Cryptosporidium

26

1.4.2. INFLUÈNCIA DELS NITRATS EN LA SALUT HUMANA Les aigües amb alt contingut de nitrats no poden ésser utilitzades en l’alimentació dels lactants, ja que poden provocar una metahemoglobinèmia o “mal blau” del nadó. Aquesta malaltia és una alteració, en què la flora digestiva dels nens petits es capaç de reduir els nitrats ingerits a nitrits i aquests afavoreixen la formació de metahemoglobina, amb el consegüent dèficit d’oxigenació de la sang del lactant i l’aparició de la típica cianosi. Hi ha altres factors predisposants com la quantitat de líquid absorbit per unitat de pes, la presència de contaminació bacteriològica i nitrits i tenir hemoglobina fetal que dóna més facilment metahemoglobina que l’hemoglobina A. És molt important doncs, que no es preparin biberons amb aigües de fonts o de pous que tinguin concentracions elevades de nitrats. En persones és poc freqüent i dels pocs casos descrits arreu del món, en tots s’ havien consumit aigües amb nitrats superiors a 100 mg/l. És bastant més frequent en críes d’animals domèstics, sobretot porcs (garrins), que beuen aigua de pous contaminats per nitrats i poden contreure facilment aquesta afecció. En adults no està gaire ben definit encara si són nocius o no. L’ió nitrat sembla que pot estar implicat en el càncer gàstric de tipus intestinal. La major part dels càncers gastrics intestinals s’originen a partir d’uns factors irritants, procedents de l’alimentació, que en un estómac predisposat, poden provocar una “gastritis crònica atròfica”. En aquesta situació el pH gàstric augmenta i hi ha proliferació de bacteris, especialment de l’Helicobacter, que fa que l’estòmac sigui capaç de reduir els nitrats a nitrits, els quals junt a les amines procedents dels aliments, poden formar les nitrosamines que són compostos potencialment cancerígens. Els nitrats ingerits al cos humà poden tenir diferent procedència: els aliments contenen abundants nitrats, sobretot les verdures i algunes hortalisses com els espinacs, les pastanagues, l’api i l’enciam. Aquestes ùltimes però resulten beneficioses, degut al contingut de substàncies antioxidants com la vitamina C i els carotens que actuen com a protectors de la mucosa gàstrica. No sembla tan clar l’efecte dels nitrats procedents del nitrat sòdic usat com a additiu conservant en embotits i al qual se li assigna una ingesta diaria admesa de 5 mg/kg equivalent a 3,6 mg ió nitrat / kg de pes corporal. Si la mucosa gàstrica es troba intacta i conserva el pH normal, la pròpia acidessa impedeix la proliferació bacteriana de manera que els nitrats no poden transformar-se en nitrits i no es poden formar nitrosamines. El perill comença si es presenta una gastritis crònica i es consumeixen aigües amb continguts elevats de nitrats.

S’ha fet estudis epidemiològics a Colombia, Dinamarca, Anglaterra i als EEUU, que associen el càncer d’estómac amb el consum d’aigües amb concentracions de nitrats superiors a 20 mg/l. La resolució més important la va dictar un grup d’experts de l’OMS. Les conclusions d’aquest grup varen ser les següents:

27

1. No existeixen proves convincents que hi hagi una relació entre el càncer gàstric i l’aigua de beguda, si aquesta conté menys de 50 mg/l.

2. Per sobre d’aquesta concentració, la relació no pot ser exclosa, existint bases teòriques que ho recolzen, si el nivell supera els 50 mg/l. Resulta doncs molt difícil associar càncer gàstric amb nitrats, ja que hi ha molts factors protectors que ho eviten i també molts factors agressius que ho poden potenciar. De totes maneres perquè els nitrats siguin nocius cal que prèviament existeixi una gastritis crònica atròfica.

Una altra afecció que segons estudis epidemiològics recents sembla que pot produir el consum d’aigües amb excès de nitrats és el limfoma no-Hodgkinià. Un treball publicat per el National Cancer Institute dels EEUU2. assenyala que segons un estudi epidemiològic fet a Nebraska, als Estats Units, el fet de beure de manera continuada aigües amb concentracions de nitrats superiors a 10 mg/l., procedents de fonts agrícoles, s’ha associat amb un increment del risc de patir limfoma no-Hodgkinià. Aquest mateix estudi també fa referència als efectes protectors i anticarcinogènics que tenen la vitamina C i els carotens continguts en els vegetals rics en nitrats.

1.5. OBJECTIUS

En el treball s’investiga la composició química i bacteriològica per esbrinar i diferenciar el grau de contaminació de les aigües de les fonts més freqüentades i d’alguns pous dels diferents municipis de la comarca. No sols pels residus nitrogenats, sinó també per la microbiologia i altres compostos que poden alterar la qualitat de l’aigua, procedents de l’ús excesiu de les dejeccions ramaderes com a adob orgànic per als conreus.

La majoria d’aquestes aigües de fonts i pous són consumides per molts veins dels municipis estudiats, la qual cosa pot representar un greu perill per a la seva salut.

Establir diferències entre les aigües del centre de la comarca, amb major densitat d’explotacions ramaderes i activitat agrícola i les aigües de zones on només hi ha bosc i muntanya.

A partir de les dades dels caps de bestiar, de la producció de purins, de la superfície agrària útil i del tipus de conreu, establir relacions amb la contaminació de les aigües.

Veure les variacions de la contaminació en funció de la pluviometria i la fertilització.

Coneixer la càrrega bacteriològica de les aigües subterrànies, en forma dels indicadors sanitàris de contaminació fecal.

2 National Cancer Institute. Nitrate in Drinking Water Associated With Increased Risk for NHL

28

Coneixer com pot influir la geologia del terreny (zones vulnerables) amb la contaminació de l’aigua per l’aplicació excesiva de purins als conreus.

Tenir coneixement de quines fonts de la comarca tenen millor qualitat d’aigua.

Crear una base de dades de punts de mostreig que serveixi per a posteriors controls analítics per veure l’evolució de la contaminació de les aigües

1.6. PARÀMETRES FÍSICO – QUÍMICS I BACTERIOLÒGICS QUE DEFINEIXEN LA QUALITAT DE L’AIGUA

Les causes que justifiquen la selecció d’aquests paràmetres són diverses, en funció de les característiques pròpies de cada un:

1) La conductivitat permet avaluar de manera molt aproximada la mineralització de l’aigua i es pot relacionar amb la quantitat total d’ions en dissolució. L’efectivitat d’aquest paràmetre, no és una sola mesura, sinó que en determinacions seriades, permet veure les variacions de composició que poden venir de la infiltració d’aigües de mineralitzacions diferents i moltes vegades contaminades.

Per al consum humà, el valor orientador de qualitat és de 400 microS/cm., i no hi ha concentració màxima admissible. Tot i així les aigües superiors a 2000 microS/cm. no es consideren adequades per al consum domèstic i industrial per la seva elevada salinitat o el seu alt contingut en calci.

2) L’amoníac es troba a les aigües per un procés de degradació incompleta de la matèria orgànica animal o humana (v. fig.1). La seva presència s’ha de comparar sempre amb la dels altres elements nitrogenats continguts a l’aigua: nitrits i nitrats, i amb el resultat de les anàlisis dels indicadors bacteriològics.

3) Els nitrits a l’aigua provenen d’una oxidació incompleta de l’amoníac procedent de la matèria orgànica o d’una reducció dels nitrats en un ambient reductor (v. fig. 1).

El nitrit és un ió molt inestable i la seva presència, acompanyada de microorganismes indicadors bacteriològics, ens demostra una contaminació externa, encara que algunes vegades en aigües procedents de pous molt profunds es poden trobar nitrits, sense que hi hagi contaminació bacteriològica

4) Els nitrats ja s’ha explicat el seu origen a l’apartat 1.1. 5) La duresa correspon al rentat dels terrenys travessats per l’aigua i expressa el contingut conjunt de sals de calci i magnesi. Les aigües dures precipiten el sabó, disminueixen el seu poder detergent, couen malament els

29

llegums ja que es formen de pectats insolubles i capes de carbonats, molt perjudicials en les conduccions de les indústries i calderas. Les aigües potables de bona qualitat tenen una duresa total entre 12 i 15ºf, i són acceptables fins a 50ºf. A partir de 60ºf, la seva utilització es fa difícil i cal adoptar mesures per a l’ús domèstic o industrial 6) L’alcalinitat és el conjunt de carbonats, bicarbonats e hidròxids continguts a l’aigua i el fet que predomini un ió o un altre depèn del pH de l’aigua. 7) Els sulfats formen part de l’estructura geològica d’alguns municipis de la comarca rics en guixos.

8) Els clorurs són pròpis de terrenys salins i van lligats de vegades als guixos . Altes concentracions poden indicar contaminació per aigües residuals.

9) El calci és l’element dominant a les aigües degut que la majoria d’aqüífers de la Comarca són de margues i gressos. La seva presència es dóna principalment en forma de bicarbonats, sulfats i clorurs. Les aigües potables de bona qualitat tenen de 140 a 150 mg/l. de calci. Les que sobrepassen els 200 mg/l., generen inconvenients a la vida domèstica i industrial.

10) El magnesi és un element de la duresa de l’aigua, i el seu contingut depèn de la naturalesa del sòl. 11) El sodi és un element molt constant en les aigües subterrànies, excepte quan hi ha intrusió marina o passen per estructures geològiques salines 12) El potasi és molt semblant al sodi en alguns aspectes, però el seu contingut a les aigües és molt menor. La geologia del sòl, l’agricultura, el seu ús com a fertilitzant i els abocaments industrials i domèstics són els principals tributaris de potasi a les aigües subterrànies 13) El mètode oficial per determinar el contingut de matèries orgàniques d’una aigua es l’oxidabilitat al permanganat. És un mètode fàcil i que no requereix aparells específics. Un altre sistema que permet avaluar la qualitat orgànica de l’aigua és l’ús de l’absorció a l’ultraviolat a 254 nm.. Es tracta d’una tècnica que s’utilitza cada vegada més perquè és molt ràpida i dona valors molt més amplis, tot i que no és oficial. 14) El coure i el zenc són uns components minoritaris dels purins, que quan s’aboquen als conreus queden precipitats i retinguts per les partícules del sòl, a pocs centímetres de la superfície. Però com que les dosificacions són altes sobretot en zones on fàcilment es poden contaminar els aqüífers, s’ha cregut necessari fer les analítiques d’unes quantes mostres, de municipis diferents i de concentració de nitrats diferents. 15) Els 3 indicadors microbiològics més importants per definir la qualitat de l’aigua són els coliformes totals, els coliformes fecals i els estreptococs fecals. Hi ha hagut alguns punts de mostreig, sobretot pous, que s’ha cregut convenient no agafar la mostra per a l’anàlisi bacteriològica perquè és fa poc ús de les seves aigües. Els coliformes totals no són indicadors exclusius de contaminació fecal i la seva presència en aigües, en absència de coliformes fecals i estreptococs fecals, pot tenir l’origen en el propi sòl. L’aparició irregular, sempre en absència de

30

gèrmens fecals, significa que l’aqüífer no està ben protegit i que hi pot entrar flora bacteriana estranya, per tant cal fer controls periòdics per a determinar en tot moment la qualitat bacteriològica de l’aigua. Els coliformes fecals i estreptococs fecals són indicadors exclusius de contaminació fecal. Són microorganismes d’habitat exclusiu a l’intestí de les persones i dels animals. Les matèries fecals de les persones contenen 4 vegades més d’Escherichia coli que d’estreptococs fecals; les de les vaques 6 vegades menys i les dels porcs 20 vegades menys. Així, quan el nombre d’estreptococs supera el de coliformes fecals, fa pensar en una possible contaminació per dejeccions ramaderes, principalment de porc.

31

2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. ANALÍTICA, MOSTREIG I MÈTODES

Les mostres d’aigua sobre les quals s’ha treballat corresponen a alguns pous i fonts més importants i de distribució homogènia, en funció de la geologia, la hidrogeologia, ramaderia i conreus de gairebé tots els municipis de la comarca d’Osona: Alpens, Lluçà, Vidrà, Sta. Maria de Besora, Perafita, St.Agustí de Lluçanés, Prats de lluçanés, St. Boi de Lluçanés, Olost de Lluçanés, St. Quirze de Besora, Sobremunt, St. Bartomeu del Grau, Gurb, Manlleu, St. Hipòlit de Voltregà, Masies de Voltregà, Torelló, St. Vicenç de Torelló, St. Pere de Torelló, L’Esquirol, Rupit-Pruit, Tavertet, Vilanova de Sau, St. Sadurní Osormort, Espinelves, Viladrau, Seva, Centelles, Balenyà, Tona, Muntanyola, Taradell, Malla, St. Julià de Vilatorta, Folgueroles, Tavèrnoles, Masies de Roda, Roda de Ter, Sta. Eugènia de Berga, Vic, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Sta. Cecília de Voltregà, St. Martí d’Albars, Calldetenes.

S’han fet 3 estudis de mostres d’aigua, de cada un dels punts de mostreig al llarg de 10 mesos. La recollida de mostra per a l’anàlisi físico-química s’ha fet en ampolles de plàstic de 250 ml., esbandint 2 0 3 cops amb l’aigua a analitzar. Per a l’anàlisi bacteriològica s’han fet servir envasos de plàstic estèrils. Un cop recollides les mostres s’han guardat a la nevera a 4ºC. Les anàlisis s’han fet abans de les 24 hores, excepte la determinació d’alguns ions que pot fer-se al cap de 2 o 3 dies.

El primer estudi s’ha fet al període d’octubre a novembre de 1.998 i per determinar la composició i la qualitat de les aigües subterrànies s’han analitzat els següents paràmetres: pH, conductivitat, amoniac, nitrits, nitrats, oxidabilitat al permanganat (nomès en alguns casos), duresa, alcalinitat, sulfats, clorurs, calci, magnesi, sodi, potasi, fòsfor, coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals

El segon estudi s’ha fet al mes de març de 1999 i s’ha analitzat els paràmetres següents: pH, conductivitat, amoníac, nitrits i nitrats. El tercer estudi s’ha portat a terme durant els mesos de juliol i agost de 1999. S’ha fet aquests mesos per veure l’incidència que puguin tenir les pluges de finals de primavera en la composició de les aigües, ja que la tardor, l’hivern i l’inici de la primavera han estat molt secs. Les analítiques de les mostres que s’ha realitzat durant aquest temps són les següents: pH, conductivitat, amoniac, nitrits, nitrats i absorbància a 254 nm. Aquesta última s’ha determinat per tenir un coneixement ràpid i més variable del contingut de matèria orgànica de les aigües, ja que el valor d’oxidabilitat al permanganat ha donat valors molt semblants en tots els casos3. En algunes mostres s’ha determinat, a més, els sulfats i els indicadors bacteriològics, coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals, per veure 3 Les determinacions analítiques han estat realitzades per l’autor al Laboratori Prat de Torelló.

32

la variació de la bacteriologia de les aigües al llarg del temps i en funció de la concentració d’alguns ions de l’aigua procedents de les activitats domèstiques, agrícoles i ramaderes. Paral.lelament en un altre grup de mostres també s’ha analitzat les concentracions de metalls com el coure i el zenc, que formen part de la composició dels purins, amb l’objectiu de comprovar si arriben a contaminar les aigües subterrànies. Alguns punts de mostreig s’han assecat en alguna de les recollides, la qual cosa no ha permès obtenir dades d’aquell moment. Els mètodes utilitzats han estat els recomanats per la Reglamentació Tècnico – Sanitària per al proveïment i control de qualitat de les aigües potables de consum públic. Són els següents: Paràmetre Mètode 1. pH pHmetre 2. Conductivitat a 20ºC Conductímetre 3. Amoniac Espectrefotometria VIS. Reactiu de Nessler 4. Nitrits Espectrefotometria VIS. Reactiu de Zambelli 5. Nitrats Espectrefotometria UV a 220 i 275 nm. 6. Duresa Volumetria complexomètrica amb EDTA 7. Alcalinitat Volumetria àcid-base 8. Clorurs Volumetria argentomètrica de precipitació 9. Sulfats Turbidimetria amb solució precipitant de bari 10. Calci Volumetria complexomètrica amb EDTA 11. Magnesi Càlcul a partir de la duresa i el calci 12. Sodi Fotometria de flama amb patró intern de liti 13. Potasi Fotometria de flama amb patró intern de liti 14. Coure Espectrometria d’absorció atómica 15. Zinc Espectrometria d’absorció atómica 16. Coliformes totals Filtració per membrana. Medi Chapman TTC o ENDO 17. Coliformes totals Filtració per membrana. Medi m-FC 18. Estreptococs fecals Filtració per membrana. Medi Slanetz La confirmació de coliformes totals s’ha fet seguint la normativa vigent per a aigües potables: sembra de les colònies dubtoses en EMB o McConkey i prova de l’oxidasa. Per als coliformes fecals, les colonies dubtoses s’han sembrat en brou bilis-verd brillant. Els aparells que s’han fet servir per a les determinacions químiques i bacteriològiques són:

1. pHmetre Crison 2. Conductímetre Crison

33

3. Espectrefotòmetre UV-Vis CECIL CE 1021 4. Fotòmetre de flama SEAC 282 5. Equip de filtració per membrana, mètode MF, sistema Microfil de

Millipore. 6. Equip d’absorció atòmica del SART de la Universitat de Vic.

En el període de realització del present treball, el nostre laboratori s’ha

inscrit al Programa“INTER 2000”, d’intercalibració de resultats entre laboratoris, que porta el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Així s’han pogut comparar els nostres resultats i mètodes amb els de la resta de laboratoris inscrits, i saber si s’estan fent les determinacions correctament.

Els resultats obtinguts pels laboratoris participants en le Programa INTER 2000 es puntuen utilitzant el criteri estadístic Z-score. El Z-score per a un resultat individual és una relació entre el valor real del paràmetre a analitzar, el valor donat pel laboratori i la desviació estàndard del conjunt de resultats obtinguts pels laboratoris participants

Els criteris d’acceptació del Z-score són els següents:

Satisfactori: [z] < 2

Questionable: 2 < [z] < 3

Insatisfactori: [z] > 3

El nostre laboratori ha participat en les següents determinacions: pH, conductivitat, amoni, clorurs, sulfats, bicarbonats, carbonats, nitrats, sodi, potassi, calci i magnesi.

Excepte l’amoníac i el sodi que han tingut Z-score entre 1 i 2, els altres paràmetres han tingut tots un Z-score inferior a 1, per tant totes les determinacions han estat satisfactories.

34

2.2. LOCALITZACIÓ DELS PUNTS DE MOSTREIG Municipi d’Alpens

Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Sant Antoni 4664 425 Propera nucli urbà. Font de Matamoses 4664 425 Propera nucli urbà. Font Bona 4664 425 Propera nucli urbà.

Municipi de Balenyà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font del Molí Verdaguer 4633 437 Al costat del Molí Verdaguer. Font de l’Obi 4663 437 Propera al nucli urbà. Municipi de Calldetenes Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Boga 4642 440 Propera al nucli urbà. Pou Teuleria de Can Tona 4642 440 Teuleria Can Tona. Pou Altarriba 4642 440 Pou particular , nucli urbà. Pou Can Baixas 4642 440 Pou particular , nucli urbà.

Municipi de Cantonigrós Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Mare de Deu 4655 450 Davant esglèsia de Cantonigrós. Font dels Enamorats 4654 452 Sota camp de futbol de Cantonigrós. Font de la Masallera 4657 450 Camí de Cabrera. Font de Cal Traginer 4655 450 Davant Rest. Ca l’Ignasi.

Municipi de Centelles Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Vinyol 4632 434 Nucli urbà. Pou Betz. 4632 434 Particular, nucli urbà. Pou Castell 4632 434 Proper al nucli urbà.

Municipi de L’Esquirol (Santa Maria Corcó) Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Palanques 4654 447 Nucli urbà. Font de l’Escudella 4653 448 L’Esquirol. Costat piscines municipals. Font de la Matavera 4655 447 Propera al nucli urbà. Font les Fontiques 4655 447 Ctra. Tavertet, camí a l’esquerra. Font de la Parra 4655 448 Sortida direcció Cantonigrós. Casa La Parra Font Casanova del Feu 4655 447 Ctra. Cantonigrós, camí a l’esq., El Feu.

35

Municipi de Folgueroles Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font Trobada 4643 444 Sortida poble direcció pantà Sau (dreta). Font Ricardera 4643 443 Entrada poble per l’eix 1er esq. i següent

també esq. Font del Rector 4643 443 Davant Caixa Manlleu. Pou Xarxa Pública 4643 443 Davant Font del Glaç.

Municipi de Gurb Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Noguer 4646 436 Pou particular, masia El Noguer. Vespella Casa Colònies 4647 434 Font davant de la casa. Font Casa d’Avall 4646 436 Sota granja i camp de blat. Font del Güell 4643 435 Direccií Club Tenis Vic, seguir camí fins a la

casa del Güell. (a 20 m. sota la casa). Pou Molí Sorribes 4643 436 Molí de Sorribes.

Municipi de La Gleva Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Can Tonet 4651 437 Proper al nucli urbà. Pou La Riera 4651 437 Proper al nucli urbà.

Municipi de Lluçà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Garsa 4657 420 Propera al nucli urbà. Font de Camp Solé 4656 420 Propera al nucli urbà. Pou de Cal Sant 4657 420 Particular, nucli urbà.

Municipi de Malla

Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Malla 4639 435 Seguint el torrent de St. Jaume a la

urbanització de la Font de Malla. Font de l’Esglèsia 4638 436 Al costat de l’esglèsia. Pou Mas Paracolls 4639 437 Particulat Mas Paracolls.

36

Municipi de Manlleu Punt de mostreig Coor. UTM Y-X Localització Pou Brocato 4651 442 Fàbrica Brocato. Font de la Cadernera 4649 439 Estació RENFE darrera mur General Cable. Font del Molinot 4650 440 Entrada Manlleu desde Vic (gasolinera) a

l’esquerra (a 2 km.) Font de la Mare de Deu 4651 440 Plaça de Manlleu. Escales. Pou de la Miranda 4653 440 La Miranda. Ctra. Torelló. Pou Corcó 4652 442 Proper al nucli urbà

Municipi de Les Masies de Voltregà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Serratosa 4653 435 Ctra. La Trona. Girar esq. De Puig-gros en

Direcció St. Martí Xic. Font del Batlle.La Gleva 4651 436 Camí costat Rest. Santuari. Petit rec a la

dreta. Pou de Can Carol 4651 436 Plà al costat 2ª casa després cementiri. Pou Cornellas 4655 436 Casa després de la Sala i de l’Ermita dalt

d’un turó. Font del Parató 4653 437 El Despujol. Pou de La Sala 4655 436 Davant Ermita St.Miquel. Font St.Miquel d’Ordeig 4654 435 Camí sota la Sala.A la dreta del rec.

Municipi d’Olost Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font del Pont 4649 425 Proper al nucli urbà. Pou Roca del Pont 4649 424 Proper al nucli urbà.

Municipi d’Orís Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Noguereda 4658 434 Casa pagés de la Noguereda Font de Puigdemalla 4656 435 Casa pagés de Puigdemalla Font del Campàs 4657 433 Casa pagés del Campàs Bajalou 4659 435 Restaurant Bajalou. Font de Bajalou 4659 435 Costat del restaurant.

Municipi de Perafita Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font Nova 4656 426 Nucli urbà. Font Vella 4656 426 Nucli urbà.

37

Municipi de Roda Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font del Freixa 4646 443 A 150 m. Font Bruixes venint de Roda.

Escales a la dreta. Font de les Bruixes 4646 443 Ctra. Sorralta. Hi ha el nom. Les 3 Fonts 4649 443 Casc Urbà. C. del Pont. Pou de Can Vila 4649 443 Casc Urbà. Pou part. C.Gral Carbó, 30. Pou de Can Barcons 4649 443 Casc Urbà. Pou part.Pl. Major. Font Fresca 4658 444 Camí esquerra abans antiga colònia Còdol. Font de la Teula 4649 442 Camí de Roda a Manlleu.Torrent de la

Teuleria. Hi ha caseta. Font de la Teuleria 4649 442 Camí de Roda a Manlleu.1er camí a la dreta

Després Rest. Bac de Roda. Pou del Torrent 4649 442 Mateix torrent més avall. Casa del Torrent.

Municipi de Rupit Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Casalons 4653 455 Particular Mas Casalons, proper nucli urbà. Font de Rajols 4653 454 Masia de Rajols. Font del Coll del Castell 4654 455 Masia Coll del Castell.

Municipi de Sant Agustí de Lluçanés Punt de mostreig Coord. UTMY-X Localització Font de les Musqueres 4660 428 Ctra. St.Agustí a Alpens. L’Alou. Font Coloma 4661 428 Ctra. St.Agustí a Alpens. Pou Vinyes Xiques 4659 427 Ctra. St. Boi a Lluçà. Masia. Pou Vinyes Grosses 4660 427 Ctra. St. Boi a Lluçà. Masia. Pou Corones 4661 428 Ctra. De St. Agustí a St. Boi.

Municipi de Sant Bartomeu del Grau Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Teula 4649 431 Propera al nucli urbà. Font de la Plaça 4648 431 Ctra. Gurb a St. Bartomeu entra al poble i

després placeta entrada a esquerra. Pou de Can Pou 4649 431 Particular, nucli urbà.

Municipi de Sant Boi de Lluçanés Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Prada 4657 429 Proper al nucli urbà. Pou Vilarrasa 4656 428 Ctra. St. Bartomeu.Masia Vilarrasa. Pou Sorreitgs 4658 429 Masia de Sorreitgs.

38

Municipi de Sant Hipòlit de Voltregà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Sala 4652 436 Ambulatori Sant.Hipòlit. Seguir camí fins a

diposit aigua i seguir fins a la font. Font del Bac 4651 436 Ambulatori i camp futbol. Més amunt d’una

granja. Font Bolado 4653 436 Passeig de Les Masies de V. pujant a la

dreta abans del rec.

Municipi de Sant Julià de Vilatorta Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Sant Fèlix 4641 443 Costat Font del Cargol. Font de Puiglagulla 4637 444 Ermita de Puig-l’agulla. Les Set Fonts 4641 443 St. Julià. Parc de Les set Fonts. Font d’En Titus 4642 443 Entrat a St. Julià desde Vic, trencar a l’esq.,

urbanització nova.

Sant Martí d’Albars Punt de mostreig Coord. UTM X-Y Localització Font de Carboneres 4653 422 Bosc de Carboneres.

Municipi de Sant Martí Sescorts Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de La Sala 4653 444 Masia La sala. Proper nucli urbà. Pou del Planàs 4652 443 Masia del Planàs. Proper nucli urbà.

Municipi de Sant Pere de Torelló Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Vola 4659 446 Entrant a St. Andreu de La Vola venint de

St. Pere. Font de la Figuera 4658 442 Ctra. La Vola BV-5224 sortint del poble (1

km.) a la dreta. Font de la Riera 4658 442 A 500 m. de la Font de la Figuera en

direcció a St. Pere. Font de Riu d’Aura 4658 442 Urbanització La Riera, costat del torrent. Font del Cementiri 4659 441 Costat del cementiri de St. Pere.

Municipi de Sant Quirze de Besora Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de L’Espadaler 4662 435 Parc de l’Espadaler. Font del Castell 4662 437 Camí del Castell de Montesquiu.

39

Municipi de Sant Sadurní d’Ososmort Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Loacalització Font del Rifà 4642 448 Ctra. St.Hilari.

Municipi de Sant Vicenç de Torelló Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font del Viver 4656 440 Can Viver Font del Bassalet 4657 440 St.Vicenç. Antic safareig del poble. Font de Nogueres 4658 440 St.Vicenç. Seguir camí Font de Nogueres. Font de Vilardell 4656 440 Camí de sota Club Tenis Torelló al costat

del torrent de Vinyoles.

Municipi de Santa Cecilia de Voltregà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Santa Cecilia 4650 436 Entrada Sta. Cecilia després Sorreig 2ª

casa a la dreta. Pou del Prat Gros 4650 436 Ctra.Sta.Cecilia km. 1 esquerra.

Municipi de Santa Eugènia de Berga Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Sant Marc 4641 441 Ermita de Sant Marc.

Municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font Codina 4640 431 Sortint del poble direcció Sta.Maria d’Oló, a

2 km. a peu de carretera. Font de la Vall 4640 431 Direcció Avinyó a 500 m. esq. Font Ajt. Muntanyola 4636 432 Sota Ajuntament. Font Gran 4640 431 Sortint del poble en direcció a Sta. Maria

d’Oló, trencar a esq. A 1 km. Pou Rest. Muntanyola 4636 432 Restaurant al centre població. Font Consultori 4636 432 Al costat del consultori.

Municipi de Santa Maria de Besora Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de l’Ajuntament 4665 438 Nucli urbà.

40

Ajuntament de Seva Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Sors 4632 440 Ctra. Viladrau. Font de la Serra 4631 440 Sortida de Seva direcció El Brull a 1 km. a

l’esquerra sota la carretera.

Municipi de Sobremunt Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de Cal Roca 4655 431 Particular. Nucli urbà. Font de Sta. Llucia 4654 432 Ermita de Sta. Llucia. Pou Xarxa Pública 4655 431 Nucli urbà.

Municipi de Taradell Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou Xarxa Pública 4637 440 Nucli urbà. Pou Danés 4636 440 Particular, nucli urbà. Font del Raig. Montrodon 4636 439 Ctra. A N-152, Montrodon. Font del Rabetó 4638 440 Masia del Rabetó, proper nucli urbà.

Municipi de Tavèrnoles Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Pou El Banús 4645 443 Ctra. de Vic. Masia El Banús. Font del Pujol 4646 444 Costa de Can Pujol.

Municipi de Tavertet Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Cova Forat del Vent 4650 452 Forat del Vent. Font del Puig 4650 452 Masia del Puig. Pou de Puig Bernat 4650 451 Particular Masia .

Municipi de Tona Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font Sorell 4633 434 Proper nucli urbà. Font Roqueta 4635 436 Balneari Roqueta. Font Suissa 4634 434 La Suïssa. Pou Can Coll 4634 435 Particular, nucli urbà.

41

Municipi de Torelló Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font dels Ocells 4654 438 Ermita de Rocaprevera. Font del Raig 4654 438 Ermita de Rocaprevera. Font de Puigrobí 4656 438 Sota Can Puigrobí. Font de Martorell 4653 440 Sortida Torelló direcció Manlleu BV-5224

trencar a esq. costat torrent de Martorell.

Municipi de Vic Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de la Talaia 4642 436 Entre Vic i La Guixa a la dreta. Pou Cantarell 4644 440 Entre Vic i Pol. Ind. Roda de Ter. Pou Sot dels Pardals 4644 437 Poligon industrial Sot dels Pardals Pou Molí del Blanqueig 4643 437 Moli del Balnqueig. Nucli urbà. Pou Parc dels Tortosins 4645 438 Parc dels Tortosins. Nucli urbà. Pou Sta. Clara Vella 4643 437 Sta. Clara Vella. Nucli urbà. Pou Horta Nova 4643 437 Horta Nova.Nucli urbà. Pou Pius XII 4643 437 Nucli urbà. Pou de la Guixa 4641 436 Prop nucli Sentfores

Municipi de Vidrà Punt de mostreig Coord. UTM Y-X Localització Font de l’Hostal 4664 443 Darrera l’Hostal de Vidrà. Font de Torrents 4664 443 Camí de Vidrà a St. Bartomeu fins a trovar

el riu. Font d’En Santa 4664 443 Seguint el mateix camí a la dreta.(1 km.)

Municipi de Viladrau Punt de mostreig Coord. UTM X-Y Localització Font de les Delicies 4633 450 Prop nucli urbà Font d’En Miquel 4634 449 Prop Mas Miquel Font de les Païtides 4633 451 Les Païtides Font de l’Oreneta 4633 450 Prop nucli urbà Font del Castanyer 4632 449 Prop nucli urbà Font del Camp de Futbol 4633 449 Prop del camp de futbol Font dels Enamorats 4633 450 Prop nucli urbà Font Sot de les Valls 4633 449 Sot de les Valls

Municipi de Vilanova de Sau Punt de mostreig Coord. UTM Localització Font de Crivillers 4644 449 Al costat de Crivillers

42

3. RESULTATS 3.1 AIGÜES SUBTERRÀNIES A la taula 7 de l’annex s’exposen els resultats obtinguts en les analítiques per determinar la composició de les aigües de les fonts i pous de la comarca d’Osona. Les mostres s’han agrupat per municipis, i la seva referència és l’abreviatura del terme al qual pertany, més el nom del punt de mostreig. A la primera part de la taula es donen els resultats dels paràmetres físico-químics i bacteriològics de cada una de les mostres. A la segona part es mostren els valors dels paràmetres físico - químics determinats a cada un dels 3 estudis, i que són els que semblen que més poden variar.

Si algun dels requadres està en blanc, és perque el punt de mostreig en el moment de l’estudi, estava sense aigua, o no s’ha pogut prendre la mostra correctament. No s’han detectat diferències en el fet que la procedència d’una mostra sigui de font de pou, per tant, el tractament dels resultats es fa en conjunt i es mostren a les taules de l’annex.

En primer lloc s’han calculat els factors de correlació de cada un dels paràmetres (v.taula 15 annex) i així tenir un coneixement numèric de la concordança que hi ha entre els caracters determinats, després s’ha calculat la mitjana de cada paràmetre (v.taula 10 annex), conjuntament amb els valors màxims i mínims trobats per cada municipi (v.taula 11 annex) i així per poder tenir un valor aproximat de la concentració mitja, resultat que només seria cert si els aqüífers estiguesin perfectament conectats entre ells. Aquest valor permetrà correlacionar-lo amb les altres variables, moltes d’elles, donades també per municipis. En darrer lloc, per determinar la composició química de l’ aigua s’han calculat els miliequivalents de cada un dels components iònics. Els ions que superen el 25% del total de miliequivalents per anions i per cations, són majoritaris. La qualificació final de cada una de les mostres és a la taula 9 de l’annex. 3.2. BALANÇ DE PURINS Segons les dades donades pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, de capacitat màxima de places de caps de bestiar porcí, boví i oví, al mes de desembre de 1998, s’ha calculat la quantitat de puri produit per municipi, en funció dels litres de purí per capi i per dia detallats al Manual de Gestió dels purins i de la seva reutilització agrícola, editat per la Generalitat de Catalunya.(v.taula 8 de l’annex) Amb les hectàrees de superfície agrària de conreu i pastures, facilitades pel mateix Departament, i calculant aproximadament que les necesitats dels conreus són de 50 m3/ha. I la de les pastures de 15 m3/ha., s’obtenen els m3 que contenen

43

els elements nutritius necesaris per al creixement dels vegetals, de manera que sigui el mínimm possible el nutrient que marxi més enllà de la zona d’arrels. Si a la producció de purins l’hi restem la capacitat d’absorció de purins, s’obté el balanç final de purins, que pot ésser excedent o deficitari. 4. RESULTATS: COMENTARIS I DISCUSSIÓ Els comentaris i discussió dels resultats de les anàlisis es fan segons cada una de les determinacions i els factors de correlació de les diferents variables que s’han buscat per evaluar la qualitat de les aigües subterrànies de la comarca d’Osona. 4.1. COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES Els valors analítics obtinguts revelen que la mineralització de les aigües s’origina fonamentalment de la dissolució de sulfat i carbonat de calç de margues, gressos i calcàries i en menor proporció de guixos i halita. La composició de les aigües es presenta a la taula 7 de l’annex, i s’han fet les anàlisis durant els mesos d’octubre i novembre de 1.998, excepte les mostres senyalades amb (*) que s`han fet al mes de març de 1.999. De totes maneres, tal com es pot observar a la taula 13 de l’annex, les variacions de conductivitat en les 3 analítiques són mínimes, pertant la composició de les aigües gairebé no ha variat en aquests 10 mesos.

Les aigües de la comarca d’Osona tenen un ampli marge de mineralització, valorat en conductivitat. Les de més baixa mineralització, índex de més bona qualitat, i alimentades per formacions granítiques, es troben a la zona de Viladrau i oscil.len des dels 88 als 369 microS/cm.. Al contrari, els sectors de mineralització més alta, corresponen a llocs amb formacions evaporítiques, a l’oest i sud-oest de la comarca, amb els municipis de Malla, Tona, Gurb, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia de Riuprimer i Vic, amb conductivitats que arriben als 1800 microS/cm. Enfront a la qualitat de les aigües, caracteritzada per una composició exclusivament lligada a l’atac i dissolució d’espècies minerals, s’ha de destacar l’existència d’alts continguts de nitrats d’origen antròpic. Les aigües de la comarca són majoritariament bicarbonatada-càlciques, definides per l’estructura geològica de la zona, encara que en certes zones predominen les bicarbonatades càlcica-magnèsiques, com és el cas Vidranés i en certs llocs d’Orís, les Masies de Voltregà, Taradell i Centelles. Un altre tipus trobat amb freqüencia sobretot a l’oest de la Plana de Vic, són les aigües bicarbonatada, sulfatada, càlcica-magnèsiques, degut a la presència de guixos a la zona, encara que la correlació trobada entre nitrats i sulfats en algunes mostres podria indicar l’origen extern d’una part del contingut de sulfats de les aigües.

44

Al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha predomini d’aigües bicarbonatada, clorurada, càlcica – sòdiques, probablement per l’influència del nivell d’evaporites que hi ha a la zona. Els altres tipus d’aigua són molt minoritaris, tot i que cal destacar l’aigua d’una font de Torelló i una altra de les Masies de Voltregà, on predominen els ions nitrat amb tota seguretat d’origen extern. 4.1.1. pH

En les aigües naturals oscil.la entre 6,5 i 8,5. A la comarca els valors van des de 6,8 en llocs més pobres en roques calcàries com Espinelves, St. Julià de Vilatorta, Viladrau, St. Sadurní Osormort, fins als 8,1 de Tavertet i Roda de Ter. No s’observa cap correlació positiva amb els altres paràmetres determinats. 4.1.2. CONDUCTIVITAT Els valors trobats en les anàlisis oscil.len des dels 88 microS/cm. d’una font de Viladrau fins als 1818 microS/cm. d’un pou de Sentfores. A les zones perifèriques com el Collsacabra, Vidranés, Montseny-Guilleries, les aigües no sobrepasen els 700 microS/cm. ja que abans de sortir a l’exterior només han entrat en contacte amb materials poc solubles. Al llarg de les 3 analítiques que s’han fet (v.taula 13, annex), s’observen molt poques variacions en els valors de conductivitat, la qual cosa indica que la composició gairebé no varia. A mida que entrem cap el centre de la Plana, la conductivitat augmenta ja que els aqüífers entren en contacte amb materials més recents, gressos i marges, que augmenten l’alcalinitat i el contingut de calci i magnesi de l’aigua, fins arribar a valors de 1300-1400 microS/cm. en aigües de municipis com La Guixa, Gurb, Malla i Vic. Aquí les aigües tampoc han variat substancialment la seva composició, ja que en les 3 analítiques realitzades, els valors de conductivitat no han canviat en cap cas més del 10%. Excepte alguna font de St.Hipólit de Voltregà i de Roda de Ter, on s’ha conectat aigua de la xarxa pública. 4.1.3. AMONÍAC Només s’ha trobat amoníac en dues mostres, de dos pous, localitzats a l’interior de nuclis urbans, producte segurament de contaminació per aigües residuals. 4.1.3. NITRITS

S’han detectat valors superiors a 0,05 mg/l. en aigües de llocs molt puntuals al costat de granjes i cases de pagés, producte probablement de foses sèptiques poc impermeabilitzades o de dejeccions ramaderes mal eliminades, ja que en molts casos s’hi ha trobat també contaminació bacteriològica d’origen fecal.

45

4.1.4. NITRATS Els valors oscil.len entre els 0 mg/l d’aigües de fonts allunyades i protegides de camps de conreu, explotacions ramaderes i poblacions, fins a 362 mg/l. de l’aigua d’un pou d’una explotació ramadera de les Masies de Voltregà. La frequència de resultats és: Taula 4. Frequència de resultats de nitrats

Interval de nitrats Nº de mostres

De 0 a 10 mg/l. 44 De 10 a 25 mg/l. 20 De 25 a 50 mg/l. 24 De 50 a 75 mg/l. 30 De 75 a 100 mg/l. 15 De 100 a 150 mg/l. 21 Superior a 150 mg/l. 10

Als municipis on hi ha més masa forestal i menys conreus és on hi ha els valors més baixos i en cap cas se superan els 25 mg/l. d’ orientació de qualitat són: Rupit, Cantonigròs, Vilanova de Sau, Viladrau, Espinelves, Vidrà, Santa Maria de Besora, Tavertet, tots ells, curiosament, municipis superiors als 700 m. d’altitud i que formen part d’un gran espai d’interés natural conjunt en direcció nord-est-sud, format per la Serralada de Bellmunt i Puigsacalm, el Cabrerès i el Collsacabra i les Guilleries i el Montseny Si baixem d’altitud i ens anem en direcció al centre de la Plana de Vic, els valors van augmentan gradualment. A Sant Pere de Torelló és un dels municipis on es veu més l’augment progressiu d’ió nitrat a les aigües i on les diferències entre el màxim i el mínim és més accentuada: les fonts properes al poble estan entre els 16 i els 108 mg/l., mentre que les més allunyades situades en zona forestal, no sobrepasen els 4 mg/l. A Santa Maria de Corcó-L’Esquirol passa el mateix, les fonts i pous just al poble superen els 35 mg/l., en canvi a les rodalies en direcció nord-est, no sobrepasen els12 mg/l. Si des de l’Esquirol anem cap el centre de la comarca en direcció est-oest, i seguint el mateix aqüífer hidrogeològic, els valors pugen progressivament: entre 55 i 230 mg/l. les aigües subterrànies de Masies de Roda, entre 38 i 60 mg/l. les de Sant Martí Sescorts, entre 72 i 146 mg/l. les de Manlleu i 72 i 268 mg/l. les de Torelló Al sector sud-est de la comarca, hi ha el Montseny, totalment protegit pel fet d’ésser Parc Natural, aquí les aigües tenen uns continguts màxims de 15 mg/l.. A mesura que anem cap el centre, van pujant els nivells: a Taradell estan entre els 0 i 23 mg/l. a Seva estan entre els 16 i 31 mg/l., a St. Julià de Vilatorta entre 18 i 56 mg/l., a Folgueroles entre 38 i a Montrodon, a mig camí cap a Malla, es troba ja un valor de 83 mg/l.

46

Totes aquestes diferències tan importants del contingut de nitrats, en pocs kilòmetres de diferència i dins del mateix terme municipal, demostra que en la majoria de casos,(v.gràfica 3, annex) són puntuals i produides a poca distància de la descàrrega del punt de mostreig i hi ha aigües que no perque estiguin a menys altura hagin de tenir més nitrats, però si que sembla que hi ha un cert gradient. Ho demostra el fet que justament al punt més baix de la comarca, al municipi de Vic, s’han analitzat 9 mostres de pous i els valors estan entre 27 i 125 mg/l., però amb un promig de 66 mg/l, menor que la majoria de municipis de la rodalia. Això indica que si els aqüífers es comuniquessin, les concentracions serien les més altes de la comarca.

Al nord-oest de la Plana de Vic és on hi ha en conjunt els valors més alts: al conjunt format per Masies de Voltregà, Orís, Gurb i Sta. Cecilia de Voltregà de 21 mostres, 5 mostres superen els 200 mg/l., 3 mostres superen els 100 mg/l. 9 mostres superen els 50 mg/l. i 3 mostres estan entre 25 i 50 mg/l. Al sud i sud-oest hi ha les mateixes diferències que als municipis dels nord-est i est: el contingut de nitrats de les aigües d’àrees de bosc, és baix, inferior a 10 mg/l. En canvi quan hi ha camps de conreu, els valors augmenten fins a 73 mg/l. a Santa Eulàlia de Riuprimer i fins a 151 mg/l. a Tona

Al Lluçanés passa el mateix que als municipis perifèrics, anteriorment explicats, de la Plana, hi ha llocs amb poca o nul.la concentració de nitrats com les aigües de zones de bosc compreses entre Lluçà, St.Agustí de Lluçanés i St.Boi de Lluçanés i aigües captades a tocar a camps de conreu, on el contingut de nitrats augmenta fins a sobrepassar en tots els municipis els 30 mg/l., arribant en alguns casos a superar els 100 mg/l.

4.1.5. DURESA TOTAL Les aigües més toves, fins a 15ºf corresponen a zones d’estructura geològica poc calcària, com el Montseny i zones properes: Viladrau, Espinelves i St. Sadurní d’Osormort.

Els municipis del centre i sud de la Plana de Vic, és on hi ha els valors més alts i arriba en algun cas fins els 89ºf. 4.1.6. ALCALINITAT .

En només 5 mostres d’aigua s’han detectat carbonats, i totes elles amb pH>8,0. En la resta de mostres, alcalinitat ve definida pel contingut en bicarbonats.

4.1.7. SULFATS La concentració de sulfats a les aigües naturals és molt variable: en terrenys pobres en sulfats minerals, les aigües estan entre 7 i 50 mg/l., mentre que les aigües influenciades pel nivell d’evaporites (guixos i halita) del paleògen, que segueix des de Collsuspina, cap a Malla, sudoest de Vic i fins a les margues de Vespella, sota Sant Bartomeu del Grau, els valors sobrepassen els 100 mg/l. i

47

poden arribar als 500 mg/l.com en algunes mostres dels municipis de Vic, Malla, St. Bartomeu del Grau i gairebé tots els del Lluçanés. 4.1.8. CLORURS Els continguts de clorurs són molt variables i es deuen principalment a la naturalesa dels terrenys que travessen. En gairebé tots els municipis el valor és inferior als 60 mg/l. Continguts superiors es troben en punts de mostreig del centre i sudoest de la comarca: Vic, Santa Eulàlia de Riuprimer, Malla i Santa Cecilia de Voltregà, resultat de la geologia de la zona, com a l’apartat anterior . 4.1.9. CALCI El calci és l’element dominant a les aigües degut a que la majoria d’aqüífers de la comarca són de marges i gressos. Hi és principalment en forma de bicarbonats, sulfats i clorurs. Les aigües potables de bona qualitat tenen de 140 a 150 mg/l. de calci. Les que sobrepasen els 200 mg/l., generen inconvenients a la vida domèstica e industrial. La distribució geogràfica dels continguts alts de calci és la mateixa que la duresa, degut a la seva proporcionalitat. 4.1.10. MAGNESI . Els valors alts, superiors als 30 mg/l.es troben en gairebé tots els municipis de la comarca, excepte els de la zona del Montseny. Valors superiors a 40 mg/l. estan molt relacionats amb llocs de contingut de sulfats superiors als 200 mg/l. 4.1.11. SODI . Els valors més alts, superiors a 40 mg/l. corresponen a llocs on hi ha també valors alts de sulfats, clorurs i magnesi, i són els mateixos municipis relacionats en l’apartat anterior del magnesi. 4.1.12. POTASI .

En condicions normals la relació sodi / potasi en meq/l. es superior a 7. S’observen valors més baixos i concentracions de potasi superiors als 15 mg/l en les aigües dels municipis de Vic, Lluçà, St. Hipòlit de Voltregà, St. Vicenç de Torelló i Torelló i Tona. 4.1.13. FÒSFOR . Cap de les aigües analitzades supera els 0,1 mg/l.

48

4.1.14. ABSORBÀNCIA A 254 nm.

A les taules 16 i 17 de l’annex, s’observa que l’oxidabilitat al permanganat gairebé dona els mateixos valors en totes les aigües, no ens defineix gaire la diferència entre els continguts de matèria orgànica que hi pot haver entre les diferents aigües. En canvi l’absorbància a 254 nm., dona una diferència de valors més gran i permet tenir millor coneixement del contingut orgànic d’una aigua i poguer fer comparacions S’ha buscat la relació que hi pot haver entre el contingut de matèria orgànica i la concentració de nitrats. Per l’oxidabilitat no s’ha trobat cap relació, en canvi sí que s’ha trobat un factor de correlació significatiu per l’absorbància a 254 nm. (0,5635). Això sembla bastant lògic, sobretot en aigües poc profondes, ja que la matèria orgànica ha quedat poc retinguda a les partícules del sòl i pot lixiviar cap a les aigües subterrànies junt als nitrats, creant-se un ambient idoni per al creixement de microorganismes susceptibles de contaminar les aigües. De totes maneres, en les mostres estudiades, no s’ha trobat cap relació significativa amb els indicadors microbiològics. 4.1.15. COURE I ZENC

Segons els resultats obtinguts, presentats a la taula 14 a l’annex, cap de les mostres d’aigua sobrepasa el límit de qualitat de 0,1 mg/l. per al coure, i per el zenc només el pou de la Guixa i dues fonts, la de St. Marc i la de la Plaça de St. Bertomeu, superen els 0,1 mg/l. indicadors de qualitat. En el cas de les fonts podria venir del broc de sortir l’aigua.

En cap cas se supera el nivell màxim recomanat per a aigües potables que és de 3 mg/l. de coure i de 5 mg/l. de zenc 4.1.16. INDICADORS BACTERIOLÒGICS

S’han fet les determinacions dels paràmetres bacteriològics en 134 mostres: en 103 hi ha coliformes totals, i d’aquestes, en 65 hi ha contaminació fecal. Només hi ha 30 mostres (22%) sense contaminació bacteriològica. En molts casos són aigües de fonts de zones sense conreus, allunyades de poblacions i d’explotacions ramaderes. És curiòs el cas de Folgueroles, on tot i ser un municipi amb alta densitat d’explotacions ramaderes en cap de les mostres analitzades s’hi ha detectat microorganismes indicadors. (També s’hi ha d’incloure les fonts de l’Erra i de la Sala, analitzades de manera puntual a la 3ª recollida i que no consten en le treball). Els indicadors bacteriològics, no tenen correlació significativa amb cap dels paràmetres físico-químics, només tenen correlació significativa entre ells. En una serie de punts de mostreig de la Plana de Vic (v. taula 12 annex), s’ha fet una nova analítica, en el 3er. estudi, dels indicadors bacteriològics per veure les variacions al llarg del temps i comparar-ho amb els altres paràmetres físico-químics que també poden variar quan hi ha una contaminació externa.

49

S’observa que els paràmetres físico-químics no varien gaire al llarg del temps tal com ho demostra el factor de correlació (v.taula 12 annex) entre els resultats obtinguts a les dues recollides que no baixa en cap cas de 0,9, excepte una font en que entre la 1ª i 3ª recollida disminuia molt el valor de nitrits. En canvi els paràmetres microbiològics mostren unes variacions molt importants al llarg del temps i fan que siguin uns paràmetres a controlar periodicament per avaluar la qualitat de les aigües i establir la seva qualificació sanitària.

Així de 43 mostres a les que s’han determinat els paràmetres bacteriològics en dues recollides, s’observa que 11 mostres que no tenien coliformes fecals a la 1ª, en tenien a la 3ª, i 5 que en tenien a la 1ª, no en tenien a la 3ª.

L’explicació d’això, és que hi ha una series de factors molt a prop de l’aqüífer i que poden incidir en ell directament, que sense variar gaire la composició de l’aigua, sí que poden modificar molt la seva càrrega microbiològica. Aquests són: les foses sèptiques de masies i urbanitzacions sense sistema de depuració d’aigües residuals, les explotacions agrícoles amb basses mal impermeabilitzades o amb sistemes de rentat mal fets, l’aplicació de dejeccions ramaderes sobre terrenys amb una granulometria gruixuda, incapaç d’absorbir la matèria orgànica o residus domèstics i ramaders abocats de manera incontrolada.

4.2. FACTORS DE CORRELACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS PARÀMETRES ANALITZATS. A la taula 15 de l’annex , s’exposen els factors de correlació trobats entre els paràmetres analitzats per determinar la qualitat de les aigües. Són els següents:

1) La conductivitat és el carácter que millor es relaciona, com és lògic, amb gairebé tots els components, excepte el pH, l’amoníac, els nitrits i els indicadors bacteriològics. La relació més alta la té amb la duresa (0,8871), seguida dels clorurs (0,7837), el calci (0,7832), els sulfats (0,7718), el magnesi (0,7685), els nitrats (0,6837), el sodi (0,6815), el potasi (0,5607) i l’alcalinitat (0,5124).

2) L’amoníac es correlaciona de manera significativa amb els clorurs (0,6895), els nitrats (0,5700) i el calci (0,8933). Amb els dos primers sembla lògic ja que poden ésser productes de contaminació externa, en canvi amb el calci no sembla que la relació sigui de contaminació. La relació inversament proporcional amb els altres components de l’aigua es deguda a que s’ha detectat amoníac en molt poques mostres. 3) En el cas dels nitrits, no s’ha observat cap concordança significativa. Excepte algun cas molt puntual, els valors trobats no permeten relacionar-los amb els altres indicadors de contaminació. 4) Els nitrats correlacionen siginificativament amb la conductivitat (0,6837), amb el calci (0,7832), amb la duresa (0,7074) i amb el potasi (0,5051). Aquesta correlació entre la conductivitat i els nitrats té importància pràctica per ajustar la dilució que cal fer a la mostra d’aigua a nalitzar per determinar el seu contingut en nitrats, ja que el mètode utilitzat de l’espectrofotometria d’absorció a l’ultraviolat, és lineal només fins a 25 mg/l.

50

No s’observa correlació significativa entre els nitrats i els indicadors de contaminació bacteriològica. L’explicació és que: el nitrat és un producte de la matèria orgànica animal i humana carregada amb un gran nombre de microorganismes i que sembla que haurien d’arribar conjuntament a les aigües subterrànies, però no sempre passa així, ja que el nitrat és un ió molt soluble i transportat per l’aigua pot arribar a molts metres sota el sòl. En canvi, els micoorganismes queden retinguts fàcilment en els petits espais que hi ha dins les partícules de la terra, de manera que si no es pas una aigua molt superficial o que la velocitat de lixiviació sigui molt ràpida, o que el focus que contamina sigui molt gran i permanent; hi ha poca probabilitat de que concordin. 5) La duresa es correlaciona molt, com és lògic, amb la conductivitat (0,8871) i amb el calci (0,9389), també és significativa la concordança amb l’alcalinitat (0,6818), els sulfats (0,7591), el magnesi (0,7601) i amb els nitrats (0,7074), proprcionalitat també destacada per preveure possibles contaminacions en zones d’aigües dures. 6) L’alcalinitat té un factor de correlació significatiu amb la duresa i amb el calci (0,6994), i ho és menys amb la conductivitat, el sodi, el potasi i el magnesi, degut segurament a l’important presència de sulfats i nitrats en moltes aigües de la comarca. S’observa un lligam important entre l’alcalinitat i el contingut de coliformes fecals, que sembla més per casualitat que no pas perquè hi hagi una explicació teòrica convincent. 7) Per als sulfats, la relació més alta és amb el magnesi (0,7799), la duresa (0,7591) i la conductivitat (0,7718). Presenta una correlació lleugerament significativa amb els nitrats, i podria ser degut a que en alguns llocs puntuals, les altes concentracions de sulfats siguin de procedència externa. 8) Els clorurs tenen el factor de correlació més lat amb el sodi (0,8587), amb la conductivitat (0,7837), el potasi (0,5965) i el magnesi (0,5149). També és significativa la relació amb l’amoníac (0,7837), degut segurament a que les aigües residuals són molt riques també en clorurs. 9) El calci té una concordança alta amb la duresa (0,0389) i menys amb l’alacalinitat (0,6994), els sulfats (0,6061) i els nitrats (0,7353). En el cas dels nitrats, es demostra la relació que hi ha amb les aigües dures, com ja s’ha comentat. 10) El magnesi té relació amb els ions típics de les zones de guixos i calcàries, els sulfats (0,7799), la duresa ( 0,7601), i en menor proporció amb el sodi i els clorurs.

11) El sodi té la correlació màxima amb els clorurs (0,8587), i també lleugerament amb els sulfats (0,5096) i el magnesi (0,5188). 12) El potasi no te una correlació massa significativa amb cap dels altres ions, només amb els clorurs (0,5965), amb el sodi (0,5520) i amb els nitrats (0,5051). Amb aquests últims pot ser degut a que formen part conjuntament en la composició dels purins. 13) Per al coure i el zenc al ser els valors molt baixos i poc significatius, no s’ha trobat cap relació amb les diferents variables estudiades

51

14) Els indicadors microbiològics només tenen correlació significativa entre ells. Ja s’ha explicat en l’apartat 4.1.16. 4.3. QUALIFICACIÓ SANITÀRIA DE LES AIGÜES. Segons R.D. 1138/1990 Si ens atenem a la Reglamentació Tècnico-Sanitària per al Proveïment i Control de la qualitat de les aigües potables de consum públic: R.D.1138/1990, s’obtenen els següents resultats sobre 145 mostres: (v.taula 9 i gràfica 2, annex) Aigües potables: 24 (19,8%) Aigües no potables: 121 (80,2%) Els únics municipis que tenen alguna font o pou d’aigua potable són: St. Julià de Vilatorta, Santa Maria de Corcó, Folgueroles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Boi de Lluçanés, Taradell, Cantonigrós, Tavèrnoles, Tona, Tavertet, Sant Pere de Torelló, Vidrà, Santa Maria de Besora, Viladrau, Sant Sadurní Osormort i Centelles.

La frequència dels paràmetres que superen la concentració màxima admissible (CMA) és (v.taula 4bis):

Taula 4bis: Frequència dels paràmetres que superen la CMA Paràmetre Nº de casos % Amoniac 2 1 Nitrits 8 6 Nitrats 76 63 Sulfats 23 19 Clorurs 3 2 Potasi 16 13 Sodi 1 1 Magnesi 25 21 Coliformes totals 103 85 Coliformes fecals 52 43 Estreptococs fecals 43 36

Els clorurs, el sodi, el potasi i el magnesi, són ions que tot i superar la concentració màxima admissible, en les concentracions trobades a les aigües, no representen cap perill per la salut de les persones. Els sulfats, a partir de 250 mg/l. i sobretot en nens, pot produir trastorns gastrointestinals. Els nitrits i nitrats i els indicadors bacteriològics, quan superen la concentració màxima admissible, indiquen que hi ha contaminació externa i fan que l’aigua sigui no apte per a l’ús domèstic ja que pot posar en perill la salut de la població.

52

En 88 mostres, la presència de coliformes totals va lligada a continguts de nitrats superiors a 50 mg/l., la qual cosa fa pensar que el seu origen sigui antròpic. 4.4. QUALITAT DE LES AIGÜES. Per poder tenir un coneixement de la qualitat físico-química i bacteriològica de les aigües de la comarca, s’ha estabert una classificació en funció de si sobrepassen o no el valor orientador de qualitat i la concentració màxima admissible de cada un dels paràmetres analitzats, segons R.D. 1138/1990: (v.taula 5)

Aigües de qualitat excel.lent: només un paràmetre dels analitzats sobrepasa el límit orientador de qualitat. Excepte amoníac, nitrits i nitrats. Aigües de qualitat molt bona: només 2 paràmetres sobrepasen el límit orientador de qualitat. Excepte amoníac, nitrits i nitrats. Aigües de qualitat bona: la resta d’aigües en què cap dels paràmetres supera la concentració màxima admissible. Aigües de qualitat acceptable: només un constituent dels analitzats supera la concentració màxima admissible. S’exceptua l’amoníac, els nitrits, els nitrats, els coliformes totals superiors a 10 ufc/100 ml., els coliformes fecals i els estreptococs fecals. Aigües de qualitat regular: quan més d’un paràmetre supera la concentració màxima admissible. S’exceptua l’amoníac, els nitrits, els nitrats superiors a 100 mg/l., els coliformes totals superiors a 250 ufc/100 ml., els coliformes fecals i els estreptococs fecals. Aigües de qualitat dolenta: les que tenen valors superiors al tolerable d’amoníac o nitrits; valors superiors a 100 mg/l. de nitrats; contingut de coliformes totals superiors a 250 ufc/100 ml. o presència de coliformes fecals i/o estreptococs fecals. Algunes de les mostres no s’han pogut qualificar perqué no s’ha pogut prendre correctament la mostra per a l’anàlisis bacteriològica tal com s’ha comentat a l’apartat anterior. Taula 5. Frequència de la qualitat de les aigües

Qualitat de les aigües Nº de mostres % Excel.lent 5 3 Molt bona 4 3 Bona 17 12 Acceptable 11 8 Regular 27 19 Dolenta 78 55

53

Hi ha una distribució molt heterogènia en la qualitat de les aigües. S’observa amb molta claredat que als municipis del centre i oest de la Plana de Vic exceptuant algun cas puntual, no hi ha cap mostra que superi la qualificació de regular. Als municipis de la periferia el contingut de nitrats disminueix, però moltes mostres tenen contaminació bacteriològica que desqualifiquen l’aigua. S’ha de tenir present que qualsevol activitat agrícola o ramadera, per petita que sigui, si no hi ha un control estricte de tots els residus generats, és susceptible de contaminar les aigües subterrànies. A més les fosses sèptiques de masies i urbanitzacions aillades, sense sistema de clavegueram o de depuració d’aigües residuals, són un focus molt important de contaminació de les aigües.

4.5. RELACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE PURINS, LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL I LES EXPLOTACIONS PORQUINES AMB LA CONCENTRACIÓ DE NITRATS DE LES AIGÜES. En la taula 18 a l’annex, s’ha calculat el promig de la concentració de nitrats per pobles i municipis. No és un valor real que ens dongui el promig de nitrats de les aigües subterrànies, sinò que s’ha buscat només per tenir un valor per relacionar amb la producció de purins, la superfície agràris útil i el nombre d’explotacions de porcs per municipi S’observa un factor de correlació significatiu entre el contingut de nitrats i la producció de purins (0,5416), aquest fet demostra que són els responsables en un bon nombre dels casos de la contaminació de les aigües. Encara s’observa més afinitat si es fa el cálcul a partir de la concentració màxima de nitrats trobada a cada municipi: 0,6415 de factor de correlació. El factor de correlació entre el promig de nitrats i la superfície agrària útil, es molt menor (0,3888) i gairebè sense significatque. Això suggereix que la concentració de nitrats a les aigües seria molt menor si s’apliquessin correctament els purins als camps de conreu. L’altra variable que pot ser un focus de contaminació són les pròpies explotacions ramaderes. S’ha trobat una correlació poc significativa entre el nombre d’explotacions de porcs i el promitg de nitrats (0,4989), però sí que és més siginificativa quan la correlació es fa amb la concentració màxima de nitrats trobada (0,5813). Això pot fer pensar que moltes de les contaminacions puntuals poden tenir l’origen a la mateixa explotació, ja sigui per l’enmagatzematge de purins en basses poc impermeabilitzades o per rentats de les explotacions sense bones conduccions de les aigües residuals produides. No s’ha pogut buscar la concordança entre el consum de fertilitzants inorgànics i la concentració de nitrats perque no s’ha pogut obtenir, de cap manera, el consum d’aquests adobs. Sí que es va poder obtenir, segons fonts agràries i exposat a l’apartat 1.2, el consum que hi va haver en conjunt als municipis de Torelló, Orís, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, que valorat en nitrogen, va ésser de 1,6% respecte al nitrogen procedent dels purins. De totes maneres, en consultes bibliogràfiques, s’ha trobat que segons dades de l’any 1995, el promitg a tot Espanya de fertilitzants de síntesi, valorat en nitrogen

54

era de 48,5 kg/ha, que si ho multipliquem per les hectàrees de territori agricola de tot Osona, surt un consum total de nitrogen de 1.504 TmN. Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.2, a la comarca d’Osona, cada any es generen 2.352.741 m3 de purí, que valorat en nitrogen són: 14.114 TmN. Pertant el nitrogen aportat pels fertilitzants inorgànics és aproximadament d’un 10% de l’aportat per l’ús de purins com a adob orgànic. Això assenyala que si només s’apliquessin els primers, el valor de nitrats de les aigües seria molt menor. 4.6. RELACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE NITRATS DE LES AIGÜES AMB ELS CONREUS AGRÍCOLES I LES COLLITES A la taula 19 a l’annex, s’exposen les hectàrees dels diferents tipus de conreus que hi ha a cada municipi. Els adobs orgànics són abocats als camps de conreu en l’època de sembra, i és quan cal seguir amb més cura el Codi de bones pràctiques agràries. La majoria de conreus són de blat, ordi, alfals, blat de moro i blat de moro farratger. A la comarca d’Osona la sembra del cereal de primavera és al febrer; la de blat de moro, al maig-juny; la de sorgo, al juny-juliol; la de rai-gras, al setembre i la de cereal d’hivern al novembre. Pertant l’aplicació de fertilitzant als camps de conreu serà als mesos de febrer, maig i octubre, fet que s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar les fluctuacions que poden tenir el contingut de nitrats de les aigües subterrànies.

Només s’ha trobat una correlació lleugerament significativa, entre el contingut de nitrats a les aigües i el tipus de conreu, per l’ordi (0,4489). Això indica que tot i que els conreus de cereals en gra són els que extreuen més nitrogen (17 kg.N/tona collita), es fertilitza excessivament amb adobs orgànics, tal com s’ha exposat a l’apartat anterior, i és en els conreus d’ordi on sembla que aquesta fertilització és més excessiva.

Si es fa la mitjana total de nitrats a la comarca per cada un dels mostreigos (v.taula 13, annex), s’observa que hi ha un increment progressiu de la concentració de nitrats, amb augments aproximadament del 10% , de novembre a març i de març a juliol, que sembla que poden coincidir amb les fertilitzacions de cereals d’hivern i de cereals de primavera.

4.7. RELACIÓ DEL CONTINGUT DE NITRATS AMB LES ZONES VULNERABLES En l’apartat 1.2.5 de la hidrogeologia de la comarca s’han detallat les zones vulnerables designades per la Generalitat de Catalunya. És en aquestes zones on la lixiviació és més fàcil i on, segons els resultats obtinguts, el contingut de nitrats a les aigües és superior a 50 mg/l.. Hi ha excepcions com a Santa Eulalia de Riuprimer i Muntanyola, Seva, Santa Eugènia de Berga i Sobremunt, que tenen aigües que no sobrepasen la concentració màxima admissible, però sí que superen en molts casos els 25 mg/l. recomanats com a orientador de qualitat.

55

Justament, els municipis inclosos en les zones vulnerables són els que tenen més superfície agrària útil, més caps de bestiar i més producció de purins, pertant és aquí on s’han de fer campanyes perque els agricultors i ramaders compleixin el Codi de bones pràctiques agràries i pugui disminuir el contingut de nitrats de les seves aigües. 4.8. RELACIÓ DEL CONTINGUT DE NITRATS AMB LA PLUVIOMETRIA L’any 1998 va ésser un any de plujes molt irregulars i en general més aviat sec. (v.taula 20). Al mes d’agost, en molts observatoris, va caure el 30% de la pluja anual, en molts casos d’intensitat forta i poc aprofitable per als conreus. Aquesta poca pluja comporta poca filtració i poca variació dels continguts iònics de les aigües subterrànies. Al primer semestre d’aquest any, 1999, ha sigut també molt sec, amb menys pluja que l’any pasat. Les primeres plujes han arribat al final de la primavera i han coincidit amb la presa de mostra del 3er. estudi. Per tant en el present treball no s’han pogut observar increments molt importants del contingut de nitrats, que permetin relacionar-ho directament amb la pluja. Aquests augments del 10% en cada un dels 3 estudis, poden ser per la fertilització simultània dels camps ajudat en alguns casos per la poca pluviometria caiguda. En estudis anteriors, ja s’havia demostrat clarament l’influència de plujes abundants i continuades amb l’increment del contingut de nitrats a les aigües subterrànies4

4 Circular Farmacèutica nº 23. Estudi de la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies d’Osona nord.

56

5. CONCLUSIONS 5.1. INTERÈS SANITARI SOCIO-ECONÒMIC I AMBIENTAL

Les aigües de les fonts i pous són consumides habitualment per un gran nombre de persones. Per aquest motiu cal investigar la influència que pot tenir per a la salut de la població el consum d’aquestes aigües de beguda. Els paràmetres que superen la concentració màxima admissible en les aigües analitzades s’han detallat a la taula 4bis. Els sulfats, els clorurs, el sodi, el potasi i el magnesi, en les quantitats que es troben a les aigües de la comarca, no representen cap perill per a les persones, excepte els sulfats, que en concentracions superiors a 250 mg/l. i sobretot en nens, pot produir trastorns gastrointestinals. En el cas del magnesi sembla que, segons estudis epidemiològics fets a diferents països, a concentracions superiors a 40 mg/l. en aigües dures, actua com a protector de malalties cardiovasculars. Les aigües que poden posar en perill la salut de la població són les que algun dels paràmetres analitzats: l’amoniac, els nitrits, els nitrats o els indicadors bacteriològics, superan el límit màxim establert per la Legislació vigent

La mala qualitat de les aigües subterrànies afecta la vida social de la població pel fet que es deixa de consumir aigua de les fonts, amb el consegüent deteriorament i abandonament del seu entorn. Contrades properes als municipis, on havien tingut lloc esdeveniments socials importants de l’història local, pateixen l’oblit i la deixadessa. En molt casos, per poder mantenir la font i assegurar la qualitat de l’aigua, s’ha substituit l’aigua que surt de manera natural, per l’aigua de la xarxa pública, desinfectada i que compleix la Reglamentació Sanitària. D’aquesta manera es soluciona el problema de salut pública, però es perd el valor tradicional de l’afecció a l’aigua de les fonts, que abans tenien una composició natural i equilibrada i ara ha deixat de ser-ho.

La majoria de pous de captació de les poblacions per a la distribució a la xarxa pública, s’han hagut d’inutilitzar pels elevats continguts de nitrats. Aquests alts índexs es poden eliminar per processos físico-químics com les resines de bescanvi iònic, l’òsmosi inversa o l’electrodialisi però resulten molt costosos i econòmicament cars. Això ha comportat que s’hagi de fer ús de les aigües superficials de rius i pantans, amb la construcció de noves plantes potabilitzadores d’aigües potables (ETAP), amb el consegüent cost econòmic que representa per a la població. Quan la captació es fa de pous que contenen aigua de bona qualitat físico-química, amb una simple desinfecció amb clor per garantir la potabilitat bacteriològica, s’abasteix a les poblacions amb un cost econòmic baix. Les aigües superficials són molt més riques, en la majoria dels casos, en matèries orgàniques que les subterrànies, això comporta el perill de la formació de trihalometans (THM), per reacció del clor utilitzat com a desinfectant, amb la

57

matèria orgànica. Aquests compostos, en consums continuats, sembla que poden ser perjudicials per a la salut . Per això en la pròxima normativa d’aigües potables que entrarà en vigor pròximament, s’establirà una límit màxim per a THM i s’hauran de determinar periòdicament. L’elevada concentració de caps de bestiar a la comarca comporta una gran quantitat d’explotacions ramaderes que generen males olors a les poblacions, ja sigui pel propi bestiar, per l’aplicació de les dejeccions als camps sense remoure la terra o per la construcció de sistemes de recollida i emmagatzematge de dejeccions que no tinguin estanqueïtat. 5.2. SUGGERIMENTS A la vista de tots els resultats obtinguts en el present treball es poden fer una sèrie de suggeriments per a millorar l’equilibri que hi ha d’haver entre el desenvolupament agrícola, ramader i social i la qualitat de vida d’una població.

1.a. Des dels Ajuntaments, intentar recomanar que els agricultors i

ramaders cumpleixin el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

1.b. També facilitar medis perquè l’agricultor pugui conèixer la situació real del sòl dels seus conreus, mitjançant anàlisis de terres, i aixi establir plans d’adobat particulars a cada explotació. 1.b. Procurar que les explotacions ramaderes cumpleixin els requeriments que el Codi recomana sobre estanqüeitat dels dipòsits d’enmagatzematge de purins, reducció del volum de purí produit o tenir cura amb l’elecció del terreny per guardar productes sòlids de manera que les aigües pluvials no generin líquids contaminants. A l’Ajuntament de Torelló i dins del marc del Pla Estratègic de la Vall del Ges, que inclou els municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Torelló i Orís, s’ha fet una campanya de concienciació als agricultors i ramaders i s’ha enviat una nota explicativa de la contaminació de les aigües subterrànies i les repercussions que això comporta. També se’ls ha fet arribar una còpia de l’ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, publicat al DOGC nº2761 de 9.11.1998. A més s’intentarà facilitar als pagesos que puguin fer anàlisis del sòl dels seus conreus de manera que resulti econòmic per a ells.

2. Amb el suport del Consell Comarcal i els Ajuntaments vetllar perque les

línies de solució que s’estan duent a terme a la comarca siguin el màxim de fàcils i econòmiques pels agricultors i ramaders.

3. Des del punt de vista de salut pública, caldria que s’analitzés 3 o 4 vegades l’any, l’aigua de les fonts més concorregudes i properes als municipis i rotular-les com a no potables en el cas que ho siguin. En les xarxes de distribució, fer controls periòdics de l’índex de nitrats, perquè si es supera la concentració

58

màxima admissible o bé adaptar sistemes d’eliminació de nitrats o es puguin diluir amb aigües superficials potabilitzades. 4. Concienciar als particulars que tenen pous de captació propis, que cal analitzar l’aigua periòdicament i de no beure ni cuinar-hi en el cas que no sigui potable

5.3. CONCLUSIONS GENERALS D’aquest estudi de la qualitat de les aigües de la comarca d’Osona s’en extreuen les següents conclusions: Des de la perspectiva de la composició química, les aigües subterrrànies de la comarca contenen majoritariament ions bicarbonat i calci, seguits en menor prevalença d’ions sulfat i magnesi. Només un 20% de les mostres estudiades, poden ésser considerades potables segons la Legislació vigent.

Els paràmetres que superen en més frequència la concentració màxima admisible són els nitrats en un 63% de les mostres, els coliformes totals en un 85%, els coliformes fecals en un 43% i els estreptococs fecals en un 36% dels casos.

Cal remarcar també que el 21% de mostres superen el nivell màxim permès per al magnesi. Si es fa una qualificació en funció del nivell guía orientador de qualitat i la concentració màxima admisible, establerts per la Reglamentació Tècnico-Sanitària vigent, només un 3% de les mostres estudiades es poden qualificar d’excel.lents, mentre que un 55% de les aigües analitzades s’han de qualificar com a dolentes. El consum per a la beguda d’aquestes últimes aigües pot posar en perill la salut de la població. Els nitrats són una font de contaminació important a Osona i n’hem establert la relació amb l’aplicació de purins i la deficient eliminació de les aigües residuals ramaderes. Desprès dels 3 estudis realitzats s’ha observat un augment gradual del contingut de nitrats a les aigües, que pot ésser simultani a la fertilització dels camps.

59

No s’ha trobat cap relació directa entre l’augment del contingut de nitrats i la presència de contaminació bacteriològica. La presència de contaminació microbiològica va lligada a les explotacions agrícola – ramaderes i a les vivendes que encara tenen foses sèptiques.

Les aigües qualificades com a potables es troben en llocs protegits, i allunyades de camps de conreu i d’ explotacions agrícoles, i situades en zones forestals del Montseny, Guilleries – Collsacabra i Puigasacalm – Bellmunt. S’exceptuan les fonts properes al municipi de Folgueroles, on en cap de les mostres s’hi ha detectat indicadors bacteriològics. El nombre de microorganismes continguts en una aigua, varia molt d’un estudi a l’altre. Aquest fet demostra que en aigües naturals sense desinfectar, cal fer al menys 4 analítiques bacteriològiques a l’any per avaluar la seva qualitat sanitària.

La pluja influeix positivament en la lixiviació dels nitrats cap a les aigües subterrànies.

No s’ha detectat contaminació de les aigües per metalls procedents dels purins. Només 3 de les mostres estudiades superen el nivell guia orientador de qualitat, que és 0,1 mg/l., però en cap cas superen els 0,4 mg/l.

60

ANNEX

61

Taula 7

COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. PERÍODE OCT.98-MAR.99

Les mostres amb (*) s'han analitzat el 3-99

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

ALP. FONT BONA * 7,35 784 <0,05 <0,02 25 32,8 173,2 116,2 28,4 42,5 37,4 27,0 2,3 <30 - - - 0

ALP. FONT DE ST. ANTONI 7,62 667 <0,05 <0,02 40 3,4 417,2 70,8 13,5 120,3 24,3 13,0 2,7 <30 - - - 0

ALP. FONT DE MATAMOSES * 7,46 602 <0,05 0,04 39 0,2 403,1 46,4 14,1 104,2 31,6 10,4 1,1 <30 - - - 0

BAL. FONT DE L'OBI 7,02 688 <0,05 0,04 42 14,8 449,0 48,0 19,2 140,3 17,0 6,8 2,0 <30 6 2 0 0

BAL.FONT DEL MOLI VERDAGUER 7,10 907 <0,05 <0,02 53 51,6 384,3 171,0 39,8 156,3 34,0 17,4 4,1 <30 18 0 0 0

CALL. FONT DE LA BOGA 7,16 1005 <0,05 <0,02 43 111,6 224,5 133,9 56,8 160,3 7,3 24,1 4,6 <30 - - - 0

CALL. FONT DE CAN BAIXAS * 7,08 931 <0,05 0,15 57 115,3 427,0 68,0 49,7 196,4 19,4 13,0 2,0 <30 - - - 0

CALL. POU TEULERIA CAN TONA 7,30 1023 <0,05 0,10 58 57,3 451,1 135,2 97,4 168,3 38,9 26,7 6,4 <30 1600 6 4 0

CANTG.FONT DE CAL TRAGINER 7,58 608 <0,05 0,03 37 0,8 402,6 48,6 21,4 112,2 21,8 13,6 1,5 <30 0 0 0 0

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 7,53 604 <0,05 <0,02 36 0,5 404,2 47,4 22,1 108,2 22,1 13,6 1,4 <30 0 0 0 0

CANTG.FONT DE LA MASALLERA 7,31 542 <0,05 <0,02 37 3,8 372,1 39,9 14,2 92,2 34,0 7,6 1,8 <30 250 0 4 0

CANTG.FONT DELS ENAMORATS 7,76 510 <0,05 <0,02 21 1,2 335,5 32,2 21,3 36,0 29,3 48,3 2,9 <30 30 0 2 0

CENT.POU BETZ. 7,32 1156 <0,05 <0,02 38 32,1 209,8 207,6 126,1 56,1 58,3 85,7 6,7 <30 0 0 0 0

CENT.POU CASTELL 7,22 840 <0,05 <0,02 30 50,3 185,4 90,7 35,5 48,1 43,7 16,6 2,5 <30 6 6 0 0

CENT.POU VINYOL 7,50 614 <0,05 <0,02 22 3,8 224,5 38,9 16,0 32,1 34,0 12,0 1,0 <30 4 0 0 0

ESP. FONT D'ESPINELVES 7,4 288 <0,05 <0,02 10 0,4 114,7 16,5 7,1 28,8 7,1 10,6 1,0 <30 0 0 0 0

FOL. FONT DEL RECTOR 7,56 733 <0,05 <0,02 41 38,8 430,0 68,4 23,1 128,2 22,1 19,9 4,2 <30 0 0 0 0

FOL. FONT RICARDERA 7,21 820 <0,05 <0,02 51 63,4 402,6 98,6 33,7 168,3 21,8 18,6 2,7 <30 0 0 0 0

FOL. FONT TROBADA 7,30 645 <0,05 <0,02 43 38,6 414,8 59,0 19,5 128,3 26,7 15,6 3,9 <30 0 0 0 0

FOL. POU XARXA PUBLICA 7,19 688 <0,05 <0,02 40 38,7 420,9 61,9 24,8 136,3 14,6 13,6 2,7 <30 0 0 0 0

GURB. FONT CASA D'AVALL 7,02 1163 <0,05 <0,02 72 78,1 457,5 256,2 51,1 168,3 72,9 39,1 8,9 <30 750 100 32 0

GURB. FONT DEL GÜELL 7,06 1419 <0,05 <0,02 80 81,9 477,0 326,0 97,6 184,4 82,6 61,6 9,5 <30 10 0 0 0

GURB. POU MOLI SORRIBES 7,32 1709 <0,05 <0,02 86 256,0 453,8 158,1 190,3 224,4 72,9 66,7 8,3 <30 15 10 0 0

GURB. POU NOGUER 6,89 1322 <0,05 0,40 46 133,7 344,0 83,8 92,3 128,3 34,0 33,2 6,0 <30 4 4 0 0

GURB. VESPELLA CASA COLONIES 7,18 1162 <0,05 <0,02 64 52,5 549,0 173,7 60,3 172,3 51,0 37,0 5,9 <30 40 0 5 0

LG. POU CAN TONET 7,31 887 <0,05 <0,02 46 56,1 317,2 146,1 44,0 124,4 36,5 36,4 7,8 <30 3200 0 10 0

LG. POU LA RIERA 7,05 1818 <0,05 <0,02 53 26,7 414,8 222,0 265,5 128,3 51,0 117,3 46,8 <30 250 70 0 0

LLU. FONT DE CAMP SOLÈ 7,60 711 <0,05 <0,02 43 2,1 463,6 44,9 21,3 112,3 36,4 21,6 2,0 <30 61 40 0 0

LLU. FONT DE LA GARSA 7,10 691 <0,05 <0,02 45 1,8 494,1 37,5 10,6 132,3 29,1 22,4 2,0 <30 - - - 0

LLU. POU DE CAL SANT 7,40 989 <0,05 <0,02 44 48,1 414,8 61,2 102,2 124,2 31,6 43,1 34,6 <30 - - - 0

MALLA. FONT DE L'ESGLESIA 7,33 1235 <0,05 <0,02 70 23,0 424,6 303,5 80,8 152,3 77,8 43,1 4,6 <30 0 0 0 0

MALLA. FONT DE MALLA 6,96 1665 <0,05 <0,02 85 69,2 347,7 489,3 109,3 200,4 87,4 52,0 7,8 <30 36 8 0 0

MALLA. POU MAS PARACOLLS 7,01 1568 <0,05 0,04 82 78,2 512,4 351,3 110,8 192,3 82,6 56,6 9,0 <30 - - - 0

62

Taula 7 COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. PERÍODE OCT.98-MAR.99 PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

MAN. FONT DE LA CADERNERA 7,07 1052 <0,05 <0,02 60 104,3 366,0 130,5 81,0 180,4 36,4 31,0 6,5 <30 26 10 0 0

MAN. FONT DE LA MARE DE DEU 7,52 1207 <0,05 <0,02 65 145,7 378,2 177,1 67,4 198,0 37,9 31,4 6,9 <30 4 0 0 0

MAN. FONT DEL MOLINOT 7,11 797 <0,05 <0,02 40 73,2 317,2 77,9 36,9 124,3 21,9 16,7 2,3 <30 0 0 0 0

MAN. POU BROCATO 7,12 1243 2,35 0,27 69 116,4 457,5 146,1 80,9 208,4 41,3 31,8 7,6 <30 30 10 2 0

MAN. POU CORCÓ 7,03 1084 <0,05 0,07 52 77,2 320,9 166,7 51,8 144,3 38,9 22,9 7,8 <30 2100 600 125 0

MAN. POU DE LA MIRANDA. 7,02 1000 <0,05 0,07 59 71,7 439,2 160,7 38,3 168,3 41,3 19,2 7,8 <30 320 126 86 0

MVGA. FONT DE LA SERRATOSA 7,26 681 <0,05 <0,02 31 6,8 283,0 72,0 19,2 56,1 41,3 16,3 3,7 <30 0 0 2 0

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 7,07 1002 <0,05 <0,02 60 79,3 463,5 96,7 53,9 163,5 46,9 24,8 4,9 <30 12 5 0 0

MVGA. FONT DEL PARATÒ 7,03 1336 <0,05 <0,02 72 212,8 541,7 112,6 79,2 200,4 53,5 34,6 8,0 <30 9 0 0 0

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 7,08 911 <0,05 0,03 51 72,5 414,8 98,6 60,3 168,3 21,9 28,6 8,1 <30 130 90 22 0

MVGA. POU CORNELLAS 7,16 1700 <0,05 0,12 88 362,1 500,2 189,8 122,1 280,6 43,7 52,9 49,9 <30 750 280 26 0

MVGA. POU DE CAN CAROL 7,26 730 <0,05 <0,02 41 37,5 341,6 73,1 20,9 115,4 29,6 12,0 3,9 <30 40 32 2 0

OLO. FONT DEL PONT 7,82 1175 <0,05 <0,02 74 73,0 230,5 495,2 21,4 196,4 60,8 11,3 2,8 <30 50 0 0 0

OLO. POU ROCA DEL PONT 7,31 898 <0,05 <0,02 45 13,0 287,9 185,1 76,7 116,3 38,9 37,5 7,0 <30 - - - 0

ORIS. BAJALOU 6,95 719 <0,05 <0,02 31 15,9 244,0 78,0 27,0 64,1 36,4 15,1 3,2 <30 180 2 0 0

ORIS. FONT DE BAJALOU 7,20 821 <0,05 <0,02 31 82,6 156,2 71,0 56,8 68,1 34,0 16,1 7,4 <30 20 8 0 0

ORIS. FONT DE LA NOGUEREDA 7,46 886 <0,05 <0,02 47 37,7 384,3 114,2 43,0 144,3 26,7 22,5 7,8 <30 100 6 28 0

ORIS. FONT DE PUIGDEMALLA 7,58 712 <0,05 <0,02 44 52,9 366,0 73,2 17,0 137,9 23,3 8,5 2,0 44 80 64 48 0

ORIS. FONT DEL CAMPÀS 7,05 1268 <0,05 <0,02 73 226,8 420,9 70,8 92,3 224,4 41,3 16,3 8,6 80 125 0 6 0

PER. FONT NOVA 6,98 1243 <0,05 0,04 56 70,4 276,9 258,2 44,7 152,3 43,7 21,5 4,7 <30 - - - 0

PER. FONT VELLA 6,99 1462 <0,05 <0,02 84 128,6 427,1 379,8 63,2 256,5 48,6 34,7 7,9 <30 2080 8 110 0

RODA . LES 3 FONTS 7,05 984 <0,05 <0,02 58 115,8 402,6 63,7 62,5 202,0 18,5 24,1 8,0 42 800 640 0 0

RODA. FONT DE LA TEULA 6,97 1319 <0,05 <0,02 77 230,2 427,0 180,1 98,7 224,4 51,0 37,4 9,9 <30 - - - 0

RODA. FONT DE LA TEULERIA 6,92 1427 <0,05 0,09 82 222,5 416,6 190,9 95,1 248,5 48,6 31,0 7,7 <30 10 0 0 0

RODA. FONT DE LES BRUIXES 8,12 563 <0,05 0,03 28 57,8 175,7 69,7 36,9 84,2 17,0 17,0 8,0 <30 1500 0 4 19,2

RODA. FONT DEL FREIXA 8,03 925 <0,05 0,03 59 100,2 312,3 72,0 61,1 176,3 36,4 17,0 8,6 <30 320 0 0 52,8

RODA. FONT FRESCA 7,33 734 <0,05 <0,02 52 55,3 395,3 71,0 68,2 160,3 29,2 9,7 2,4 <30 2 0 0 0

RODA. POU DE CAN BARCONS 7,02 1686 <0,05 <0,02 64 143,3 468,5 319,4 100,8 196,4 36,4 54,0 8,0 38 - - - 0

RODA. POU DE CAN VILA 7,56 955 <0,05 <0,02 45 109,2 408,7 89,7 73,8 115,2 38,9 29,4 4,8 <30 140 0 0 0

RODA. POU DEL TORRENT 6,99 1416 3,40 0,06 68 68,8 481,1 107,3 99,4 200,4 43,7 53,7 7,9 <30 - - - 0

RUPT.FONT DE RAJOLS 7,45 409 <0,05 <0,02 21 2,7 280,6 23,2 13,5 76,1 4,8 5,5 1,5 <30 25 0 0 0

RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL 7,77 440 <0,05 <0,02 25 6,9 311,1 17,2 13,8 84,2 9,7 4,4 2,5 <30 40 2 2 0

RUPT.POU CASALONS 7,70 745 <0,05 <0,02 27 19,0 500,2 64,8 14,5 84,2 14,6 53,4 2,4 <30 - - - 0

SALL. FONT COLOMA 7,40 741 <0,05 <0,02 37 19,9 349,4 64,9 9,9 100,3 29,2 12,9 2,2 <30 120 4 0 0

SALL. FONT DE LES MUSQUERES 7,16 899 <0,05 0,04 56 11,7 488,1 132,3 18,5 152,3 43,7 19,5 6,6 <30 - - - 0

63

Taula 7

COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. PERÍODE OCT.98-MAR.99

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SALL. POU CORONES 7,11 884 <0,05 <0,02 44 43,3 378,2 115,4 30,5 132,3 26,7 15,7 5,5 <30 - - - 0

SALL. POU VINYES GROSSES 7,41 847 <0,05 <0,02 50 8,7 361,1 198,8 32,7 160,2 24,3 16,7 3,8 <30 - - - 0

SALL. VINYES XIQUES * 7,27 720 <0,05 <0,02 44 36,3 433,8 54,9 26,9 140,3 21,9 12,0 1,9 <30 - - - 0

SBG. FONT DE LA PLAÇA 7,33 1553 <0,05 <0,02 89 100,2 305,0 519,1 32,0 224,4 80,2 23,6 6,2 <30 35 0 0 0

SBG. FONT DE LA TEULA 7,13 1158 <0,05 <0,02 52 79,1 213,5 229,7 63,2 116,2 55,9 22,8 3,1 <30 - - - 0

SBLL. FONT DE LA PRADA 7,60 758 <0,05 <0,02 41 7,8 390,4 121,3 7,8 108,2 34,0 9,0 2,2 <30 0 0 0 0

SBLL. POU SORREITGS 7,13 1331 <0,05 <0,02 74 73,8 347,7 430,4 42,6 188,4 65,6 25,3 4,2 <30 - - - 0

SBLL. POU VILARRASA 7,80 1006 <0,05 0,08 61 8,3 402,1 314,3 20,6 164,4 48,6 16,3 3,3 <30 - - - 0

SCJ. FONT NOVA 7,20 1068 <0,05 <0,02 63 84,1 414,8 241,1 36,9 172,3 48,7 26,2 6,3 <30 90 44 36 0

SCV. FONT DE STA.CECILIA 6,98 1332 <0,05 <0,02 75 111,0 549,0 173,6 84,5 204,4 58,3 43,1 9,4 <30 100 75 18 0

SCV. POU DEL PRAT GROS 7,35 1263 <0,05 <0,02 70 103,9 405,0 213,4 103,7 180,4 60,7 38,5 8,7 <30 36 36 4 0

SEB. FONT DE ST.MARC 7,26 768 <0,05 <0,02 46 5,0 378,2 116,3 40,4 104,2 48,6 19,4 2,7 <30 320 16 14 0

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 7,08 748 <0,05 <0,02 43 18,5 421,0 31,5 40,5 156,3 9,7 11,0 2,8 <30 26 0 2 0

SER. FONT CODINA 7,72 732 <0,05 <0,02 46 72,5 366,0 76,7 33,7 136,3 29,2 10,2 2,1 <30 120 10 0 0

SER. FONT CONSULTORI 7,77 1076 <0,05 <0,02 36 4,1 280,6 81,4 169,7 88,2 34,0 92,1 2,9 <30 - - - 0

SER. FONT DE LA VALL 7,50 650 <0,05 <0,02 44 26,9 430,2 118,9 17,7 112,2 38,8 20,7 12,9 <30 1600 150 220 7,2

SER. FONT GRAN * 7,35 1267 <0,05 <0,02 50 35,7 426,4 131,5 220,1 124,2 46,2 140,3 13,1 <30 - - - 0

SER. POU REST.MUNTANYOLA 7,93 1641 <0,05 <0,02 40 1,6 264,7 118,8 248,5 92,2 41,3 163,3 13,1 <30 - - - 54

SEVA.FONT DE LA SERRA 7,03 722 <0,05 <0,02 46 16,3 470,9 32,4 35,5 160,3 14,6 11,6 1,5 <30 10 4 4 0

SEVA.FONT DE LA SORS 6,99 816 <0,05 <0,02 29 31,2 195,2 59,7 30,5 64,1 31,6 16,2 2,7 <30 8 0 0 0

SHV. FONT DE LA SALA 6,98 774 <0,05 <0,02 46 57,9 345,5 70,8 49,7 136,3 29,2 14,3 9,3 <30 32 0 0 0

SHV. FONT DEL BAC 7,23 833 <0,05 <0,02 48 56,8 363,6 100,3 58,2 144,3 29,1 16,1 13,2 <30 350 110 22 0

SHV. FONT DEL VOLADOR 6,77 1792 <0,05 <0,02 86 261,8 453,8 280,6 102,2 240,5 63,2 77,6 20,2 <30 30 8 2 0

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 6,98 664 <0,05 <0,02 41 0,0 494,1 15,0 8,2 132,3 19,4 6,4 1,8 <30 80 0 0 0

SJV. FONT DE ST.FELIX 6,85 663 <0,05 <0,02 39 19,2 417,2 31,5 12,8 136,3 12,1 7,4 2,7 <30 0 0 0 0

SJV. FONT D'EN TITUS 6,98 898 <0,05 0,04 49 56,3 329,4 167,9 40,1 168,3 17,0 25,3 2,9 <30 - - - 0

SJV. LES 7 FONTS 7,03 657 <0,05 <0,02 40 18,6 384,3 48,0 11,0 145,9 8,8 7,4 2,9 <30 0 0 0 0

SMA. FONT DE CARBONERES * 7,20 913 <0,05 <0,02 53 103,3 425,4 102,3 31,9 144,3 41,3 27,7 2,4 <30 - - - 0

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 7,55 473 <0,05 <0,02 17 1,8 187,8 26,0 11,1 24,1 26,7 7,9 2,8 <30 0 0 0 0

SMB.FONT DEL REI 7,79 372 <0,05 <0,02 24 0,6 268,4 27,3 7,4 65,7 18,5 5,9 1,2 <30 2 0 0 0

SMB.FONT VIVA 7,03 462 <0,05 <0,02 29 1,9 329,4 27,4 8,5 92,9 14,6 4,0 0,8 <30 2 0 0 0

SMC. FONT CASANOVA DEL FEU 7,28 678 <0,05 <0,02 44 6,4 439,2 72,6 24,8 132,3 26,7 19,6 1,7 <30 0 0 0 0

SMC. FONT DE LA MATAVERA 7,58 330 <0,05 <0,02 32 1,7 258,6 41,1 25,2 108,2 12,1 6,9 4,7 <30 30 0 0 0

SMC. FONT DE LA PARRA 7,21 658 <0,05 <0,02 43 11,8 420,9 49,9 22,0 140,2 19,4 9,4 1,7 <30 - - - 0

SMC. FONT DE L'ESCUDELLA 6,99 992 <0,05 <0,02 62 38,7 457,5 201,7 34,4 208,4 24,3 21,9 2,9 <30 - - - 0

64

Taula 7 COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. PERÍODE OCT.98-MAR.99

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SMC. FONT LES FONTIQUES 7,54 836 <0,05 <0,02 51 85,0 389,2 48,0 39,8 169,9 20,9 9,1 0,7 <30 1250 280 0 0

SMC. POU PALANQUES 7,56 529 <0,05 0,09 45 51,3 322,1 66,5 39,0 109,0 43,2 16,3 4,1 <30 - - - 0

SMS. FONT DE LA SALA 7,15 931 <0,05 2,3 60 112,3 463,6 102,9 55,5 184,8 34,0 15,6 6,5 <30 - - - 0

SMS. POU DEL PLANÀS 7,97 856 <0,05 <0,02 38 26,5 390,4 92,6 58,8 83,4 42,8 56,9 2,8 <30 10 0 8 0

SOB. FONT DE CAL ROCA 7,22 816 <0,05 <0,02 48 37,1 427,0 90,8 27,0 120,3 43,7 13,0 7,5 80 980 88 94 0

SOB. FONT DE STA.LLUCIA 7,40 940 <0,05 <0,02 56 28,1 331,8 171,1 62,5 140,3 51,0 18,0 3,6 <30 - - - 0

SOB. POU XARXA PUBLICA 7,20 490 <0,05 <0,02 25 1,0 140,3 48,1 75,3 64,1 21,9 11,8 7,6 <30 - - - 0

SPT. FONT TOSQUERA 7,40 360 <0,05 <0,02 19 2,8 231,8 13,6 4,6 68,1 7,8 1,0 0,7 <30 0 0 0 0

SPT.FONT DE LA FIGUERA 7,12 878 <0,05 <0,02 53 60,4 463,6 56,6 32,6 160,3 31,6 11,2 6,0 <30 60 0 4 0

SPT.FONT DE LA RIERA 7,32 663 <0,05 <0,02 44 17,0 434,2 59,0 10,6 136,3 24,3 5,7 1,6 <30 25 0 0 0

SPT.FONT DE LA VOLA 7,10 590 <0,05 <0,02 32 3,6 344,0 29,0 9,2 97,8 18,4 4,0 1,2 <30 4 0 0 0

SPT.FONT DE RIU D'AURA 7,03 681 <0,05 <0,02 45 14,3 429,4 40,2 28,8 140,3 24,3 7,4 6,0 <30 3 0 0 0

SPT.FONT DEL CEMENTIRI 7,30 803 <0,05 <0,02 46 108,0 375,6 50,7 21,3 136,4 29,1 12,4 2,7 <30 10 0 4 0

SPT.FONT VIDRANESA 7,70 527 <0,05 <0,02 34 1,1 390,4 27,3 7,9 86,6 30,1 6,3 1,2 <30 0 0 0 0

SQB.FONT DE L'ESPADALER 7,20 887 <0,05 <0,02 52 53,7 366,0 166,4 25,5 153,9 33,0 16,3 3,7 <30 0 0 0 0

SQB.FONT DEL CASTELL 7,22 633 <0,05 <0,02 38 27,6 370,8 40,3 13,6 133,1 11,6 7,9 3,9 <30 50 24 1 0

SSO. FONT DEL RIFA * 6,86 260 <0,05 <0,02 17 4,4 195,2 21,0 15,6 48,1 12,1 15,7 1,5 <30 0 0 0 0

SVT.FONT DE NOGUERES 7,60 791 <0,05 0,02 45 112,6 341,6 66,1 35,1 146,7 20,4 12,1 5,8 <30 - - - 0

SVT.FONT DE VILARDELL 6,90 1675 <0,05 <0,02 80 173,6 524,6 273,9 98,0 243,7 46,8 33,3 51,4 <30 180 10 0 0

SVT.FONT DEL BASSALET 7,55 821 <0,05 0,02 47 81,7 390,4 72,0 31,6 136,3 31,6 16,1 6,5 <30 10 0 0 0

SVT.FONT DEL VIVER 7,13 823 <0,05 <0,02 50 80,6 433,1 94,7 34,8 152,3 29,2 26,1 5,8 <30 0 0 0 0

TAR. FONT DE MASGRAU * 6,9 441 <0,05 <0,02 16 0,0 134,2 26,9 21,3 36,9 16,8 7,1 0,6 <30 200 0 150 0

TAR. FONT DEL RABETÒ 7,35 677 <0,05 <0,02 32 3,5 400,2 36,6 19,2 52,1 46,2 28,1 3,1 <30 0 0 0 0

TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON 7,02 1162 <0,05 <0,02 72 81,6 451,4 282,3 48,3 188,4 60,7 29,4 4,7 <30 50 0 0 0

TAR. POU DANÉS 7,34 617 <0,05 <0,02 26 9,7 317,5 51,8 8,5 36,0 41,3 37,1 3,4 <30 8000 600 26 0

TAR. POU XARXA PUBLICA 7,33 560 <0,05 <0,02 31 23,0 280,6 93,5 38,3 100,2 14,6 21,7 2,8 <30 - - - 0

TAV. FONT DE LA DEMUNT * 7,74 696 <0,05 <0,02 26 40,4 233,6 31,3 24,8 68,9 21,4 12,1 4,2 <30 0 0 0 0

TAV.FONT DEL PUJOL 7,17 706 <0,05 <0,02 42 58,6 384,3 54,3 24,8 136,3 21,9 10,1 2,9 <30 6000 26 4 0

TAV.POU EL BANÚS 7,33 772 <0,05 <0,02 46 38,1 463,6 68,2 36,2 124,2 36,4 30,4 3,1 <30 120 2 0 0

TAVT.COVA FORAT DEL VENT 8,10 322 <0,05 0,03 21 3,2 201,3 22,7 17,7 80,2 2,4 6,0 2,2 <30 12 2 2 28,8

TAVT.FONT DEL PUIG 7,51 527 <0,05 <0,02 34 15,4 351,4 24,8 14,2 112,2 14,6 5,4 1,2 <30 600 274 42 0

TAVT.POU DE PUIG BERNAT 7,66 649 <0,05 <0,02 39 1,0 392,8 66,3 19,9 104,2 31,6 13,0 4,4 <30 0 0 0 0

TONA.FONT ROQUETA 7,65 505 <0,05 <0,02 22 2,7 234,2 64,9 35,0 60,1 17,0 36,1 2,8 <30 0 0 0 0

TONA.FONT SORELL 7,07 936 <0,05 <0,02 45 122,8 219,2 132,3 47,9 110,2 42,0 18,5 7,6 <30 1200 120 50 0

TONA.FONT SUISSA 6,95 1430 <0,05 <0,02 60 62,1 278,2 262,7 117,1 130,3 66,8 50,3 4,8 <30 18 0 0 0

65

Taula 7 COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. PERÍODE OCT.98-MAR.99

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TONA.POU CAN COLL 7,30 1417 <0,05 <0,02 71 151,1 445,3 351,0 95,8 176,3 65,6 116,1 44,5 76 3500 32 6 0

TOR.FONT DE MARTORELL 7,10 910 <0,05 <0,02 58 71,8 359,9 177,1 34,0 164,3 41,3 13,1 3,9 <30 600 0 6 0

TOR.FONT DE PUIGROBI 7,04 972 <0,05 <0,02 53 118,3 219,6 95,2 36,2 176,3 21,9 19,8 4,5 <30 0 0 0 0

TOR.FONT DEL RAIG 7,08 1549 <0,05 <0,02 74 267,9 329,4 125,4 177,5 256,5 24,3 44,8 33,9 <30 3 0 0 0

TOR.FONT DELS OCELLS 7,24 742 <0,05 <0,02 43 90,6 353,8 61,4 29,8 124,3 29,2 11,5 5,3 <30 18 0 0 0

VIC. FONT DE LA TALAIA 7,02 1526 <0,05 <0,02 63 40,6 394,1 272,8 191,7 196,4 34,0 128,2 16,4 <30 8 8 0 0

VIC. FONT DEL CANTARELL 7,27 1132 <0,05 <0,02 44 91,0 262,3 153,8 73,8 128,2 29,2 37,4 9,9 <30 1800 340 14 0

VIC. POU HORTA NOVA 7,12 1042 <0,05 <0,02 52 54,8 380,6 288,2 90,5 148,3 36,4 75,9 14,0 <30 10 0 0 0

VIC. POU LA GUIXA 7,01 1317 <0,05 0,04 63 125,3 392,8 255,5 139,2 161,9 54,9 104,6 49,4 <30 4000 0 0 0

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 7,08 1504 <0,05 <0,02 71 95,5 402,6 368,9 95,9 200,4 51,1 74,2 6,7 <30 20 10 0 0

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 7,10 1408 <0,05 0,05 68 38,0 256,2 454,3 106,5 168,3 63,2 84,5 4,7 <30 12 0 0 0

VIC. POU PIUS XII 7,05 787 <0,05 <0,02 40 59,1 267,2 160,7 42,5 112,2 29,2 34,5 13,1 <30 10 0 0 0

VIC. POU SOT DELS PARDALS 7,20 1332 0,04 0,10 75 38,8 500,4 391,7 82,4 160,3 85,1 71,3 11,0 <30 30 0 2 0

VIC. POU STA.CLARA VELLA 7,25 1271 <0,05 0,06 61 56,5 383,1 353,0 74,5 200,5 26,7 53,5 35,3 <30 16 0 0 0

VID.FONT DE L'HOSTAL 7,75 392 <0,05 <0,02 16 1,8 170,8 18,6 5,7 32,1 19,4 4,7 3,0 <30 0 0 0 0

VID.FONT DE TORRENTS 7,23 606 <0,05 <0,02 27 2,4 283,0 36,0 7,1 60,1 29,2 9,8 1,9 <30 20 2 0 0

VID.FONT D'EN SANTA 8,02 515 <0,05 <0,02 17 0,0 185,4 25,5 6,1 36,1 19,4 3,3 1,8 <30 8 0 0 0

VIL.FONT DE LES DELICIES 7,05 205 <0.05 <0,02 11,6 0,5 126,9 12,3 6,4 30,4 9,7 7,7 2,7 <30 20 0 0 0

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 7,38 184 <0.05 <0,02 9,4 11,1 97,6 12,5 5,7 25,6 7,3 7,1 2,2 <30 5 0 0 0

VIL.FONT DE L'ORENETA 6,97 229 <0.05 <0,02 13,2 0,2 151,3 13,9 6,3 45,7 4,4 7,4 2,0 <30 17 0 0 0

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 6,92 369 <0.05 <0,02 18 19,4 178,1 38,8 17,1 56,9 9,2 17,6 2,6 <30 6 2 1 0

VIL.FONT DEL CASTANYER 7,32 89,8 <0.05 <0,02 5,6 0,7 58,6 6,7 3,5 16,0 3,9 4,8 1,6 <30 0 0 0 0

VIL.FONT DELS ENAMORATS 6,93 253 <0.05 <0,02 12,2 15,4 120,8 17,1 9,4 36,1 7,7 10,9 1,9 <30 850 0 0 0

VIL.FONT D'EN MIQUEL 7,57 310 <0.05 <0,02 15,8 16,5 158,6 25,8 9,9 48,1 9,2 9,9 2,3 <30 0 0 0 0

VIL.FONT SOT DE LES VALLS 7,06 88 <0.05 <0,02 4,2 0,7 59,8 7,1 3,0 12,8 3,4 4,6 1,5 <30 1 0 0 0

VSAU. FONT DE CRIVILLERS 7,48 381 <0,05 <0,02 18 0,0 247,7 24,0 8,8 58,5 9,2 12,4 2,5 <30 8 0 0 0

66

RESULTATS PER MUNICIPIS. NIVELL GUIA. CONCENTRACIÓ MÀXIMA ADMISSIBLE. RESULTATS DE LES DETERMINACIONS FETES A CADA RECOLLIDA MUNICIPI: ST.JULIÀ DE VILATORTA PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SJV. FONT DE ST.FELIX 6,85 663 <0,05 <0,02 39 19,2 417,2 31,5 12,8 136,3 12,1 7,4 2,7 <30 0 0 0 -

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 6,98 664 <0,05 <0,02 41 0,0 494,1 15,0 8,2 132,3 19,4 6,4 1,8 <30 80 0 0 -

SJV. LES 7 FONTS 7,03 657 <0,05 <0,02 40 18,6 384,3 48,0 11,0 145,9 8,8 7,4 2,9 <30 0 0 0 -

SJV. FONT D'EN TITUS 6,98 898 <0,05 0,04 49 56,3 329,4 167,9 40,1 168,3 17,0 25,3 2,9 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SJV. FONT DE ST.FELIX 6,85 663 <0,05 <0,02 19,2 7,03 566 <0,05 <0,02 17,4 6,95 600 <0,05 <0,02 16,6

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 6,98 664 <0,05 <0,02 0 7,01 620 <0,05 <0,02 0 7,07 652 <0,05 <0,02 0,0

SJV. LES 7 FONTS 7,03 657 <0,05 <0,02 18,6 7,06 613 <0,05 <0,02 17,3 7,11 625 <0,05 <0,02 16,7

SJV. FONT D'EN TITUS 6,98 898 <0,05 0,04 56,3 6,99 898 <0,05 0,04 56,3 7,01 898 <0,05 <0,02 56,1

67

MUNICIPI: MALLA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

MALLA. FONT DE MALLA 6,96 1665 <0,05 <0,02 85 69,2 347,7 489,3 109,3 200,4 87,4 52,0 7,8 <30 36 8 0 -

MALLA. FONT DE L'ESGLESIA 7,33 1235 <0,05 <0,02 70 23,0 424,6 303,5 80,8 152,3 77,8 43,1 4,6 <30 0 0 0 -

MALLA. POU MAS PARACOLLS 7,01 1568 <0,05 0,04 82 78,2 512,4 351,3 110,8 192,3 82,6 56,6 9,0 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 5 - 50 - 250 200 - 50 150 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

MALLA. FONT DE MALLA 6,96 1665 <0,05 <0,02 69,2 7,21 1187 <0,05 <0,02 7,6

MALLA. FONT DE L'ESGLESIA 7,33 1235 <0,05 <0,02 23 7,27 1200 <0,05 <0,02 30,5 7,17 1173 <0,05 <0,02 7,4

MALLA. POU MAS PARACOLLS 7,01 1568 <0,05 0,04 78,2 6,95 1397 <0,05 <0,02 81,9 6,85 1389 <0,05 <0,02 64,2

68

MUNICIPI: GURB PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

GURB. POU NOGUER 6,89 1322 <0,05 0,40 46 133,7 344,0 83,8 92,3 128,3 34,0 33,2 6,0 <30 4 4 0 -

GURB. VESPELLA CASA COLONIES 7,18 1162 <0,05 <0,02 64 52,5 549,0 173,7 60,3 172,3 51,0 37,0 5,9 <30 - - - -

GURB. FONT CASA D'AVALL 7,02 1163 <0,05 <0,02 72 78,1 457,5 256,2 51,1 168,3 72,9 39,1 8,9 <30 750 100 32 -

GURB. FONT DEL GÜELL 7,06 1419 <0,05 <0,02 80 81,9 477,0 326,0 97,6 184,4 82,6 61,6 9,5 <30 10 0 0 -

GURB. POU MOLI SORRIBES 7,32 1709 <0,05 <0,02 86 256,0 453,8 158,1 190,3 224,4 72,9 66,7 8,3 <30 15 10 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

GURB. POU NOGUER 6,89 1322 <0,05 0,40 133,7 7,04 903 <0,05 <0,02 72,2 7,1 1188 0,4 <0,02 84,7

GURB. VESPELLA CASA COLONIES 7,18 1162 <0,05 <0,02 52,5 7,23 1126 <0,05 <0,02 55,8 6,92 1140 <0,05 <0,02 55,2

GURB. FONT CASA D'AVALL 7,02 1163 <0,05 <0,02 78,1 7,02 1163 <0,05 <0,02 75,7

GURB. FONT DEL GÜELL 7,06 1419 <0,05 <0,02 81,9 6,96 1400 <0,05 <0,02 78,1 7,01 1410 <0,05 <0,02 77,8

GURB. POU MOLI SORRIBES 7,32 1709 <0,05 <0,02 256,0 7,19 1482 <0,05 <0,02 247,4 7,35 1351 0,07 <0,02 221

MUNICIPI: SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SHV. FONT DE LA SALA 6,98 774 <0,05 <0,02 46 57,9 345,5 70,8 49,7 136,3 29,2 14,3 9,3 <30 32 0 0 -

SHV. FONT DEL BAC 7,23 833 <0,05 <0,02 48 56,8 363,6 100,3 58,2 144,3 29,1 16,1 13,2 <30 350 110 22 -

SHV. FONT VOLADOR 6,77 1792 <0,05 <0,02 86 261,8 453,8 280,6 102,2 240,5 63,2 77,6 20,2 <30 30 8 2 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SHV. FONT DE LA SALA 7,04 622 <0,05 <0,02 4,6 6,98 774 <0,05 <0,02 57,9 7,10 372 <0,05 <0,02 1,9

SHV. FONT DEL BAC 7,12 755 <0,05 <0,02 9,8 7,23 833 <0,05 <0,02 56,8 7,11 678 <0,05 <0,02 16,2

SHV. FONT VOLADOR 6,77 1792 <0,05 <0,02 261,8 6,8 1585 <0,05 <0,02 245 6,78 1682 <0,05 <0,02 245,8

69

MUNICIPI: MASIES DE VOLTREGÀ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

MVGA. FONT DE LA SERRATOSA 7,26 681 <0,05 <0,02 31 6,8 283,0 72,0 19,2 56,1 41,3 16,3 3,7 <30 0 0 2 -

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 7,07 1002 <0,05 <0,02 60 79,3 463,5 96,7 53,9 163,5 46,9 24,8 4,9 <30 12 5 0 -

MVGA. POU DE CAN CAROL 7,26 730 <0,05 <0,02 41 37,5 341,6 73,1 20,9 115,4 29,6 12,0 3,9 <30 40 32 2 -

MVGA. POU CORNELLAS 7,16 1700 <0,05 0,12 88 362,1 500,2 189,8 122,1 280,6 43,7 52,9 49,9 <30 750 280 26 -

MVGA. FONT DEL PARATÒ 7,03 1336 <0,05 <0,02 72 212,8 541,7 112,6 79,2 200,4 53,5 34,6 8,0 <30 9 0 0 -

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 7,08 911 <0,05 0,03 51 72,5 414,8 98,6 60,3 168,3 21,9 28,6 8,1 <30 130 90 22 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

MVGA. FONT DE LA SERRATOSA 7,26 681 <0,05 <0,02 6,8 7,1 698 <0,05 <0,02 9,5 7,09 662 <0,05 <0,02 1,4

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 7,07 1002 <0,05 <0,02 79,3 7 995 <0,05 <0,02 89,1 7,04 1036 <0,05 <0,02 114,6

MVGA. POU DE CAN CAROL 7,26 730 <0,05 <0,02 37,5 7,13 742 <0,05 <0,02 51 7,03 674 <0,05 <0,02 31,4

MVGA. POU CORNELLAS 7,16 1334 <0,05 0,12 152,5 7,01 1700 <0,05 0,05 362,1 6,96 1848 <0,05 0,1 311,3

MVGA. FONT DEL PARATÒ 7,03 1336 <0,05 <0,02 212,8 7,01 1302 <0,05 <0,02 198,3 6,85 1283 <0,05 <0,02 193,5

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 7,08 909 <0,05 0,03 42,5 7,03 911 <0,05 0,02 72,5 7,03 883 <0,05 <0,02 42,8

70

MUNICIPI: SANTA CECILIA DE VOLTREGÀ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SCV. FONT DE STA.CECILIA 6,98 1332 <0,05 <0,02 75 111,0 549,0 173,6 84,5 204,4 58,3 43,1 9,4 <30 100 75 18 -

SCV. POU DEL PRAT GROS 7,35 1263 <0,05 <0,02 70 103,9 405,0 213,4 103,7 180,4 60,7 38,5 8,7 <30 36 36 4 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SCV. FONT DE STA.CECILIA 6,98 1332 <0,05 <0,02 94,5 6,93 1331 <0,05 <0,02 111,1 6,83 1304 <0,05 <0,02 93,3

SCV. POU DEL PRAT GROS 7,35 1263 <0,05 <0,02 103,9 7,27 1308 <0,05 <0,02 126,1 7,07 1245 <0,05 <0,02 108,7

MUNICIPI: ORÍS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

ORIS. FONT DE LA NOGUEREDA 7,46 886 <0,05 <0,02 47 37,7 384,3 114,2 43,0 144,3 26,7 22,5 7,8 <30 100 6 28 -

ORIS. FONT DE PUIGDEMALLA 7,58 712 <0,05 <0,02 44 52,9 366,0 73,2 17,0 137,9 23,3 8,5 2,0 44 80 64 48 -

ORIS. FONT DEL CAMPÀS 7,05 1268 <0,05 <0,02 73 226,8 420,9 70,8 92,3 224,4 41,3 16,3 8,6 80 125 0 6 -

ORIS. BAJALOU 6,95 719 <0,05 <0,02 31 15,9 244,0 78,0 27,0 64,1 36,4 15,1 3,2 <30 180 2 0 -

ORIS. FONT DE BAJALOU 7,20 821 <0,05 <0,02 31 82,6 156,2 71,0 56,8 68,1 34,0 16,1 7,4 <30 20 8 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

ORIS. FONT DE LA NOGUEREDA 7,46 886 <0,05 <0,02 37,7 7,45 886 <0,05 <0,02 37,7

ORIS. FONT DE PUIGDEMALLA 7,58 712 <0,05 <0,02 52,9 7,57 712 <0,05 <0,02 52,9

ORIS. FONT DEL CAMPÀS 7,05 1268 <0,05 <0,02 226,8 7,07 1256 <0,05 <0,02 238,5 7,39 1362 <0,05 <0,02 237,2

ORIS. BAJALOU 6,95 719 <0,05 <0,02 15,9 7,07 748 <0,05 <0,02 17,9 7,03 745 <0,05 <0,02 17,1

ORIS. FONT DE BAJALOU 7,20 821 <0,05 <0,02 82,6 7,10 817 <0,05 <0,02 77 7,15 817 <0,05 <0,02 77,1

71

MUNICIPI: RODA DE TER PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

RODA. FONT DEL FREIXA 8,03 925 <0,05 0,03 59 100,2 312,3 72,0 61,1 176,3 36,4 17,0 8,6 <30 320 0 0 52,8

RODA. FONT DE LES BRUIXES 8,12 563 <0,05 0,03 28 57,8 175,7 69,7 36,9 84,2 17,0 17,0 8,0 <30 1500 0 4 19,2

RODA . LES 3 FONTS 7,05 984 <0,05 <0,02 58 115,8 402,6 63,7 62,5 202,0 18,5 24,1 8,0 42 800 640 0 -

RODA. POU DE CAN VILA 7,56 955 <0,05 <0,02 45 109,2 408,7 89,7 73,8 115,2 38,9 29,4 4,8 <30 140 0 0 -

RODA. POU DE CAN BARCONS 7,02 1686 <0,05 <0,02 64 143,3 468,5 319,4 100,8 196,4 36,4 54,0 8,0 38 - - - -

RODA. FONT FRESCA 7,33 734 <0,05 <0,02 52 55,3 395,3 71,0 68,2 160,3 29,2 9,7 2,4 <30 2 0 0

RODA. FONT DE LA TEULA 6,97 1319 <0,05 <0,02 77 230,2 427,0 180,1 98,7 224,4 51,0 37,4 9,9 <30 - - - -

RODA. FONT DE LA TEULERIA 6,92 1427 <0,05 0,09 82 222,5 416,6 190,9 95,1 248,5 48,6 31,0 7,7 <30 10 0 0 -

RODA. POU DEL TORRENT 6,99 1416 3,40 0,06 68 68,8 481,1 107,3 99,4 200,4 43,7 53,7 7,9 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

RODA. FONT DEL FREIXA 8,03 925 <0,05 0,03 100,2 8,06 977 <0,05 <0,02 133,4 7,85 928 <0,05 <0,02 108,2

RODA. FONT DE LES BRUIXES 8,12 563 <0,05 0,03 57,8 8,07 582 <0,05 0,03 62,8 7,76 545 <0,05 0,05 55,3

RODA . LES 3 FONTS 7,05 984 <0,05 <0,02 115,8 7,13 1016 <0,05 <0,02 154,4 7,70 394 <0,05 <0,02 3,2

RODA. POU DE CAN VILA 7,56 955 <0,05 <0,02 109,2 7,65 915 <0,05 <0,02 81,1 7,82 858 <0,05 <0,02 127,4

RODA. POU DE CAN BARCONS 7,02 1686 <0,05 <0,02 143,3 7,04 1323 <0,05 <0,02 122,6 7,32 1430 <0,05 <0,02 124,8

RODA. FONT FRESCA 7,33 734 <0,05 <0,02 55,3 7,21 876 <0,05 <0,02 71,8 7,22 861 <0,05 <0,02 37,2

RODA. FONT DE LA TEULA 6,98 1305 <0,05 <0,02 218,5 6,97 1319 <0,05 <0,02 230,2

RODA. FONT DE LA TEULERIA 6,92 1427 <0,05 0,09 222,5 7,02 1303 <0,05 <0,02 250,9 6,85 1376 <0,05 <0,02 216,3

RODA. POU DEL TORRENT 6,99 1416 3,40 0,06 68,8 7,03 1300 <0,05 0,04 129,3 6,75 1319 <0,05 <0,02 70,4

72

MUNICIPI: MANLLEU PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

MAN. POU BROCATO 7,12 1243 2,35 0,27 69 116,4 457,5 146,1 80,9 208,4 41,3 31,8 7,6 <30 30 10 2 -

MAN. FONT DE LA CADERNERA 7,07 1052 <0,05 <0,02 60 104,3 366,0 130,5 81,0 180,4 36,4 31,0 6,5 <30 26 10 0 -

MAN. FONT DEL MOLINOT 7,11 797 <0,05 <0,02 40 73,2 317,2 77,9 36,9 124,3 21,9 16,7 2,3 <30 0 0 0 -

MAN. FONT DE LA MARE DE DEU 7,52 1207 <0,05 <0,02 65 145,7 378,2 177,1 67,4 198,0 37,9 31,4 6,9 <30 4 0 0 -

MAN. POU DE LA MIRANDA. 7,02 1000 <0,05 0,07 59 71,7 439,2 160,7 38,3 168,3 41,3 19,2 7,8 <30 320 126 86 -

MAN. POU CORCÓ 7,03 1084 <0,05 0,07 52 77,2 320,9 166,7 51,8 144,3 38,9 22,9 7,8 <30 2100 600 125 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

MAN. POU BROCATO 7,12 1243 2,35 0,27 116,4 6,98 1330 <0,05 0,04 150,4 7,15 1231 <0,05 <0,02 132,0

MAN. FONT DE LA CADERNERA 7,07 1052 <0,05 <0,02 104,3 7,03 1067 <0,05 <0,02 128,4 7,00 1199 <0,05 <0,02 146,3

MAN. FONT DEL MOLINOT 7,11 797 <0,05 <0,02 73,2 7,17 677 <0,05 <0,02 63,2 7,58 755 <0,05 <0,02 75,8

MAN. FONT DE LA MARE DE DEU 7,52 1207 <0,05 <0,02 145,7 7,36 1196 <0,05 <0,02 155,3 7,41 1194 <0,05 <0,02 161,6

MAN. POU DE LA MIRANDA. 7,02 1000 <0,05 0,07 71,7 7,06 965 <0,05 <0,02 91,8 7,37 996 <0,05 <0,02 66,6

MAN. POU CORCÓ 7,03 1084 <0,05 0,07 77,2 7,34 906 <0,05 <0,02 81,5 7,16 1086 <0,05 <0,02 73,2

73

MUNICIPI: CALLDETENES

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

CALL. FONT DE LA BOGA 7,16 1005 <0,05 <0,02 43 111,6 224,5 133,9 56,8 160,3 7,3 24,1 4,6 <30 - - - -

CALL. POU TEULERIA CAN TONA 7,30 1023 <0,05 0,1 58 57,3 451,1 135,2 97,4 168,3 38,9 26,7 6,4 <30 1600 6 4 -

CALL. FONT DE CAN BAIXAS 7,08 931 <0,05 0,15 57 115,3 427,0 68,0 49,7 196,4 19,4 13,0 2,0 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

CALL. FONT DE LA BOGA 7,16 1010 <0,05 <0,02 111,8 7,12 1005 <0,05 <0,02 111,6

CALL. POU TEULERIA CAN TONA 7,30 1023 <0,05 0,1 57,3 7,21 1035 <0,05 <0,02 57,5 7,23 1043 <0,05 <0,02 59,2

CALL. POU CAN BAIXAS 7,66 749 <0,05 0,15 71,3 7,08 931 <0,02 0,03 115,3

MUNICIPI: VILANOVA DE SAU

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

VSAU. FONT DE CRIVILLERS 7,48 381 <0,05 <0,02 18 0 247,7 24,0 8,8 58,5 9,2 12,4 2,5 <30 8 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

VSAU. FONT DE CRIVILLERS 7,48 381 <0,05 <0,02 0 7,49 339 <0,05 <0,02 0,4 7,39 362 <0,05 <0,02 0,5

74

MUNICIPI: SANTA MARIA DE CORCÓ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SMC. POU PALANQUES 7,56 529 <0,05 0,09 45 51,3 322,1 66,5 39,0 109,0 43,2 16,3 4,1 <30 - - - -

SMC. FONT DE L'ESCUDELLA 6,99 992 <0,05 <0,02 62 38,7 457,5 201,7 34,4 208,4 24,3 21,9 2,9 <30 - - - -

SMC. FONT DE LA MATAVERA 7,58 330 <0,05 <0,02 32 1,7 258,6 41,1 25,2 108,2 12,1 6,9 4,7 <30 30 0 0 -

SMC. FONT LES FONTIQUES 7,54 836 <0,05 <0,02 51 85,0 389,2 48,0 39,8 169,9 20,9 9,1 0,7 <30 1250 280 0 -

SMC. FONT DE LA PARRA 7,21 658 <0,05 <0,02 43 11,8 420,9 49,9 22,0 140,2 19,4 9,4 1,7 <30 - - - -

SMC. FONT CASANOVA DEL FEU 7,28 678 <0,05 <0,02 44 6,4 439,2 72,6 24,8 132,3 26,7 19,6 1,7 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SMC. POU PALANQUES 7,56 529 <0,05 0,09 51,3 7,42 681 <0,05 0,05 83,2 7,23 731 <0,05 <0,02 60,4

SMC. FONT DE L'ESCUDELLA 6,99 992 <0,05 <0,02 38,7 7,15 1007 <0,05 <0,02 40,4 6,7 1098 <0,05 <0,02 52,8

SMC. FONT DE LA MATAVERA 7,58 330 <0,05 <0,02 1,7 7,62 473 <0,05 0,2 18,6 7,27 479 <0,05 <0,02 9,9

SMC. FONT LES FONTIQUES 7,54 836 <0,05 <0,02 85,0 7,18 848 <0,05 <0,02 113,5 7,31 840 <0,05 <0,02 95,2

SMC. FONT DE LA PARRA 7,21 658 <0,05 <0,02 11,8 7,21 683 <0,05 <0,02 29,9 7,03 626 <0,05 <0,02 14,1

SMC. FONT CASANOVA DEL FEU 7,28 678 <0,05 <0,02 6,4 7,22 719 <0,05 <0,02 13,1 7,02 736 <0,05 <0,02 19,8

MUNICIPI: SANT MARTÍ SESCORTS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SMS. FONT DE LA SALA 7,15 931 <0,05 2,3 60 112,3 463,6 102,9 55,5 184,8 34,0 15,6 6,5 <30 - - - -

SMS. POU DEL PLANÀS 7,97 856 <0,05 <0,02 38 26,5 390,4 92,6 58,8 83,4 42,8 56,9 2,8 <30 10 0 8 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SMS. FONT DE LA SALA 7,15 931 <0,05 2,3 112,3 6,92 1089 <0,05 0,13 118,9 6,89 987 <0,05 <0,02 104,6

SMS. POU DEL PLANÀS 7,97 856 <0,05 <0,02 26,5 7,05 804 <0,05 <0,02 22,0 7,56 745 <0,05 <0,02 15,8

75

MUNICIPI: FOLGUEROLES

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

FOL. FONT TROBADA 7,30 645 <0,05 <0,02 43 38,6 414,8 59,0 19,5 128,3 26,7 15,6 3,9 <30 0 0 0 -

FOL. FONT RICARDERA 7,21 820 <0,05 <0,02 51 63,4 402,6 98,6 33,7 168,3 21,8 18,6 2,7 <30 0 0 0 -

FOL. FONT DEL RECTOR 7,56 733 <0,05 <0,02 41 38,8 430,0 68,4 23,1 128,2 22,1 19,9 4,2 <30 0 0 0 -

FOL. POU XARXA PUBLICA 7,19 688 <0,05 <0,02 40 38,7 420,9 61,9 24,8 136,3 14,6 13,6 2,7 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

FOL. FONT TROBADA 7,30 645 <0,05 <0,02 38,6 7,15 645 <0,05 <0,02 38,2

FOL. FONT RICARDERA 7,21 820 <0,05 <0,02 63,4 7,15 759 <0,05 <0,02 58,1 7,05 780 <0,05 <0,02 54,4

FOL. FONT DEL RECTOR 7,56 733 <0,05 <0,02 38,8 7,47 643 <0,05 <0,02 33,6 7,34 703 <0,05 <0,02 39,4

FOL. POU XARXA PUBLICA 7,19 688 <0,05 <0,02 38,7 7,22 641 <0,05 <0,02 38,6 7,21 660 <0,05 <0,02 37,4

76

MUNICIPI: SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SER. FONT CODINA 7,72 732 <0,05 <0,02 46 72,5 366,0 76,7 33,7 136,3 29,2 10,2 2,1 <30 120 10 0 -

SER. FONT DE LA VALL 7,50 650 <0,05 <0,02 44 26,9 430,2 118,9 17,7 112,2 38,8 20,7 12,9 <30 1600 150 220 7,2

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 7,08 748 <0,05 <0,02 43 18,5 421,0 31,5 40,5 156,3 9,7 11,0 2,8 <30 26 0 2 -

SER. FONT GRAN 7,35 1267 <0,05 <0,02 50 35,7 426,4 131,5 220,1 124,2 46,2 140,3 13,1 <30 - - - -

SER. POU REST.MUNTANYOLA 7,93 1641 <0,05 <0,02 40 1,6 264,7 118,8 248,5 92,2 41,3 163,3 13,1 <30 - - - 54

SER. FONT CONSULTORI 7,77 1076 <0,05 <0,02 36 4,1 280,6 81,4 169,7 88,2 34,0 92,1 2,9 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SER. FONT CODINA 7,72 732 <0,05 <0,02 72,5 7,6 721 <0,05 <0,02 73,2 7,3 779 <0,05 <0,02 74,8

SER. FONT DE LA VALL 7,50 650 <0,05 <0,02 26,9 7,7 682 <0,05 0,03 59,8 7,61 683 <0,05 <0,02 59,8

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 7,08 748 <0,05 <0,02 18,5 7,55 684 <0,05 <0,02 17,2 7,3 1162 <0,05 <0,02 1,6

SER. FONT GRAN 7,22 1268 <0,05 <0,02 35,9 7,35 1267 <0,05 <0,02 35,7 7,14 1324 <0,05 <0,02 32,3

SER. POU REST.MUNTANYOLA 7,93 1641 <0,05 <0,02 1,6 7,8 1154 <0,05 <0,02 0,8 7,87 1273 <0,05 <0,02 0,3

SER. FONT CONSULTORI 7,77 1076 <0,05 <0,02 4,1 7,75 955 <0,05 <0,02 7,2 7,7 751 <0,05 <0,02 12,4

MUNICIPI: LA GUIXA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

LG. POU CAN TONET 7,31 887 <0,05 <0,02 46 56,1 317,2 146,1 44,0 124,4 36,5 36,4 7,8 <30 3200 0 10 -

LG. POU LA RIERA 7,05 1818 <0,05 <0,02 53 26,7 414,8 222,0 265,5 128,3 51,0 117,3 46,8 <30 250 70 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

LG. POU CAN TONET 7,31 887 <0,05 <0,02 56,1 7,6 737 <0,05 0,03 40,2 7,42 848 <0,05 <0,02 49,4

LG. POU LA RIERA 7,05 1818 <0,05 <0,02 26,7 7,27 1478 <0,05 0,03 105,3 7,2 1541 <0,05 <0,02 89,1

77

MUNICIPI: VIC

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

VIC. FONT DE LA TALAIA 7,02 1526 <0,05 <0,02 63 40,6 394,1 272,8 191,7 196,4 34,0 128,2 16,4 <30 8 8 0 -

VIC. POU CANTARELL 7,27 1132 <0,05 <0,02 44 91,0 262,3 153,8 73,8 128,2 29,2 37,4 9,9 <30 1800 340 14 -

VIC. POU SOT DELS PARDALS 7,20 1332 0,04 0,10 75 38,8 500,4 391,7 82,4 160,3 85,1 71,3 11,0 <30 30 0 2 -

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 7,08 1504 <0,05 <0,02 71 95,5 402,6 368,9 95,9 200,4 51,1 74,2 6,7 <30 20 10 0 -

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 7,10 1408 <0,05 0,05 68 38,0 256,2 454,3 106,5 168,3 63,2 84,5 4,7 <30 12 0 0 -

VIC. POU STA.CLARA VELLA 7,25 1271 <0,05 0,06 61 56,5 383,1 353,0 74,5 200,5 26,7 53,5 35,3 <30 16 0 0 -

VIC. POU HORTA NOVA 7,12 1042 <0,05 <0,02 52 54,8 380,6 288,2 90,5 148,3 36,4 75,9 14,0 <30 10 0 0 -

VIC. POU PIUS XII 7,05 787 <0,05 <0,02 40 59,1 267,2 160,7 42,5 112,2 29,2 34,5 13,1 <30 10 0 0 -

VIC. POU LA GUIXA 7,01 1317 <0,05 0,04 63 125,3 392,8 255,5 139,2 161,9 54,9 104,6 49,4 <30 4000 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

VIC. FONT DE LA TALAIA 7,02 1526 <0,05 <0,02 40,6 7,18 1597 <0,05 0,03 75,9 6,94 1621 <0,05 <0,02 38,7

VIC. POU CANTARELL 7,27 1132 <0,05 <0,02 91,0 7,17 1051 <0,05 <0,02 95,7 7,04 1284 <0,05 <0,02 151,1

VIC. POU SOT DELS PARDALS 7,20 1332 <0,05 0,10 38,8 7,11 1351 <0,05 0,09 40,5 7,06 1375 <0,05 0,07 43,3

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 7,08 1504 <0,05 <0,02 95,5 7,08 1506 <0,05 <0,02 95,7 7,06 1585 <0,05 0,09 102,6

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 7,10 1408 <0,05 0,05 38,0 7,12 1375 <0,05 0,04 39,3 7,13 1165 <0,05 0,06 43,6

VIC. POU HORTA NOVA 7,12 1042 <0,05 <0,02 54,8 7,08 1201 <0,05 <0,02 54,9 7,05 1275 <0,05 <0,02 48,7

VIC. POU PIUS XII 7,05 787 <0,05 <0,02 59,1 7,03 780 <0,05 <0,02 55,2 7,03 775 <0,05 <0,02 39,1

VIC. POU LA GUIXA 7,01 1317 <0,05 0,04 125,3 7,22 1355 <0,05 0,04 128,2 7,31 1440 <0,05 0,11 140

78

MUNICIPI: SANT MARTÍ DE SOBREMUNT

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SOB. FONT DE STA.LLUCIA 7,40 940 <0,05 <0,02 56 28,1 331,8 171,1 62,5 140,3 51,0 18,0 3,6 <30 - - - -

SOB. FONT DE CAL ROCA 7,22 816 <0,05 <0,02 48 37,1 427,0 90,8 27,0 120,3 43,7 13,0 7,5 80 980 88 94 -

SOB. POU XARXA PUBLICA 7,20 490 <0,05 <0,02 25 1,0 140,3 48,1 75,3 64,1 21,9 11,8 7,6 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SOB. FONT DE STA.LLUCIA 7,40 940 <0,05 <0,02 28,1 7,65 949 <0,05 <0,02 26,3 7,46 801 <0,05 <0,02 11,1

SOB. FONT DE CAL ROCA 7,22 816 <0,05 <0,02 37,1 7,25 784 <0,05 <0,02 44,9 7,18 851 <0,05 <0,02 16,4

SOB. POU XARXA PUBLICA 7,20 490 <0,05 <0,02 1,0 7,58 485 <0,05 <0,02 0,9 7,45 495 <0,05 <0,02 1,10

MUNICIPI: PERAFITA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

PER. FONT NOVA 6,98 1243 <0,05 0,04 56 70,4 276,9 258,2 44,7 152,3 43,7 21,5 4,7 <30 - - - -

PER. FONT VELLA 6,99 1462 <0,05 <0,02 84 128,6 427,1 379,8 63,2 256,5 48,6 34,7 7,9 <30 2080 8 110 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

PER. FONT NOVA 6,98 1243 <0,05 0,04 70,4 7,64 1202 <0,05 0,05 82,8 7,12 1259 <0,05 <0,02 63,5

PER. FONT VELLA 6,99 1462 <0,05 <0,02 128,6 7,18 1245 1,88 1,85 110,8 6,88 1452 <0,05 <0,02 113,1

79

MUNICIPI: SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÉS PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SALL. FONT DE LES MUSQUERES 7,16 899 <0,05 0,04 56 11,7 488,1 132,3 18,5 152,3 43,7 19,5 6,6 <30 - - - -

SALL. FONT COLOMA 7,40 741 <0,05 <0,02 37 19,9 349,4 64,9 9,9 100,3 29,2 12,9 2,2 <30 120 4 0 -

SALL. POU VINYES XIQUES 7,27 720 <0,05 <0,02 44 36,3 433,8 54,9 26,9 140,3 21,9 12,0 1,9 <30 - - - -

SALL. POU VINYES GROSSES 7,41 847 <0,05 <0,02 50 8,7 361,1 198,8 32,7 160,2 24,3 16,7 3,8 <30 - - - -

SALL. POU CORONES 7,11 884 <0,05 <0,02 44 43,3 378,2 115,4 30,5 132,3 26,7 15,7 5,5 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SALL. FONT DE LES MUSQUERES 7,16 899 <0,05 <0,02 11,7 7,15 820 <0,05 <0,02 18,2 7,14 830 <0,05 <0,02 12,1

SALL. FONT COLOMA 7,4 741 <0,05 <0,02 19,9 7,39 710 <0,05 <0,02 35,1 7,36 708 <0,05 <0,02 23,1

SALL. POU VINYES XIQUES 7,11 715 <0,05 <0,02 35,1 7,27 720 <0,05 <0,02 36,3 6,99 745 <0,05 <0,02 46,8

MUNICIPI: LLUÇÀ PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

LLU. FONT DE LA GARSA 7,10 691 <0,05 <0,02 45 1,8 494,1 37,5 10,6 132,3 29,1 22,4 2,0 <30 - - - -

LLU. FONT DE CAMP SOLÈ 7,60 711 <0,05 <0,02 43 2,1 463,6 44,9 21,3 112,3 36,4 21,6 2,0 <30 61 40 0 -

LLU. POU DE CAL SANT 7,40 989 <0,05 <0,02 44 48,1 414,8 61,2 102,2 124,2 31,6 43,1 34,6 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - - CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

LLU. FONT DE LA GARSA 7,1 691 <0,05 <0,02 1,8 7,16 637 <0,05 <0,02 2 7,21 690 <0,05 <0,02 1,9

LLU. FONT DE CAMP SOLÈ 7,6 711 <0,05 <0,02 201 7,4 600 <0,05 <0,02 1,8 7,71 695 <0,05 <0,02 1,7

LLU. POU DE CAL SANT 7,38 980 <0,05 <0,02 48,1 7,4 989 <0,05 <0,02 48,1 7,41 995 <0,05 <0,02 49,5

80

MUNICIPI: SANT BARTOMEU DEL GRAU

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SBG. FONT DE LA TEULA 7,13 1158 <0,05 <0,02 52 79,1 213,5 229,7 63,2 116,2 55,9 22,8 3,1 <30 - - - -

SBG. FONT DE LA PLAÇA 7,33 1553 <0,05 <0,02 89 100,2 305,0 519,1 32,0 224,4 80,2 23,6 6,2 <30 35 0 0 -

SBG. POU DE CAN POU 7,49 165,9 <0,05 0,03 11 11,9 97,5 16,5 2,8 40,1 2,4 1,5 3,3 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SBG. FONT DE LA TEULA 7,13 1158 <0,05 <0,02 79,1 7,11 1074 <0,05 <0,02 7,12 1060 <0,05 <0,02 74,1

SBG. FONT DE LA PLAÇA 7,33 1553 <0,05 <0,02 100,2 7,33 1428 <0,05 <0,02 97 7,13 1526 <0,05 <0,02 97,2

MUNICIPI: OLOST DE LLUÇANÉS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

OLO. FONT DEL PONT 7,82 1175 <0,05 <0,02 74 73,0 230,5 495,2 21,4 196,4 60,8 11,3 2,8 <30 50 0 0 -

OLO. POU ROCA DEL PONT 7,31 898 <0,05 <0,02 45 13,0 287,9 185,1 76,7 116,3 38,9 37,5 7,0 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

OLO. FONT DEL PONT 7,82 1175 <0,05 <0,02 73 7,75 1080 <0,05 <0,02 85,1 7,76 1102 <0,05 <0,02 73,7

OLO. POU ROCA DEL PONT 7,31 898 <0,05 <0,02 13 7,29 1336 <0,05 <0,02 61,1 7,07 1406 <0,05 <0,02 39,9

81

MUNICIPI: SANT BOI DE LLUÇANÉS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SBLL. FONT DE LA PRADA 7,60 758 <0,05 <0,02 41 7,8 390,4 121,3 7,8 108,2 34,0 9,0 2,2 <30 0 0 0 -

SBLL. POU VILARRASA 7,80 1006 <0,05 0,08 61 8,3 402,1 314,3 20,6 164,4 48,6 16,3 3,3 <30 - - - -

SBLL. POU SORREITGS 7,13 1331 <0,05 <0,02 74 73,8 347,7 430,4 42,6 188,4 65,6 25,3 4,2 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SBLL. FONT DE LA PRADA 7,60 758 <0,05 <0,02 7,8 7,51 732 <0,05 <0,02 7,8 7,63 690 <0,05 <0,02 8,1

SBLL. POU VILARRASA 7,80 1006 <0,05 0,08 8,3 7,78 949 <0,05 0,04 5,8 8,12 768 <0,05 <0,02 0,3

SBLL. POU SORREITGS 7,13 1331 <0,05 <0,02 73,8 7,1 1295 <0,05 <0,02 85,2 7,17 1415 <0,05 <0,02 70,7

MUNICIPI: SANTA CREU DE JUTGLAR PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SCJ. FONT NOVA 7,20 1068 <0,05 <0,02 63 84,1 414,8 241,1 36,9 172,3 48,7 26,2 6,3 <30 90 44 36 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 5 - 50 - 250 200 - 50 150 2150 0 0 0

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SCJ. FONT NOVA 7,2 1068 <0,05 <0,02 84,1 7,27 1050 <0,05 <0,02 72,1 7,17 1009 <0,05 <0,02 72,5

82

MUNICIPI: ALPENS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

ALP. FONT DE ST. ANTONI 7,62 667 <0,05 <0,02 40 3,4 417,2 70,8 13,5 120,3 24,3 13,0 2,7 <30 - - - -

ALP.FONT DE MATAMOSES 7,46 602 <0,05 0,04 39 0,2 403,1 46,4 14,1 104,2 31,6 10,4 1,1 <30 - - - -

ALP. FONT BONA 7,35 784 <0,05 <0,02 25 32,8 173,2 116,2 28,4 42,5 37,4 27,0 2,3 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

ALP. FONT DE ST. ANTONI 7,62 667 <0,05 <0,02 3,4 7,45 670 <0,05 <0,02 4,2 7,33 673 <0,05 <0,02 6

ALP.FONT DE MATAMOSES 7,45 605 <0,05 <0,02 3,4 7,46 602 <0,05 0,04 0,2 7,47 602 <0,05 <0,02 0,2

ALP. FONT BONA 7,34 783 <0,05 <0,02 32,1 7,35 784 <0,05 <0,02 32,8 7,33 863 <0,05 <0,02 64,9

MUNICIPI: SANT MARTÍ D'ALBÀRS

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SMA. FONT DE CARBONERES 7,20 913 <0,05 <0,02 53 103,3 425,4 102,3 31,9 144,3 41,3 27,7 2,4 <30 - - - -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SMA. FONT DE CARBONERES 7,21 985 <0,05 <0,02 127,9 7,2 913 <0,05 <0,02 103,3

83

MUNICIPI: TARADELL PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TAR. POU XARXA PUBLICA 7,33 560 <0,05 <0,02 31 23,0 280,6 93,5 38,3 100,2 14,6 21,7 2,8 <30 - - - -

TAR. POU DANÉS 7,34 617 <0,05 <0,02 26 9,7 317,5 51,8 8,5 36,0 41,3 37,1 3,4 <30 8000 600 26 -

TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON 7,02 1162 <0,05 <0,02 72 81,6 451,4 282,3 48,3 188,4 60,7 29,4 4,7 <30 50 0 0 -

TAR. FONT DE MASGRAU 6,9 441 <0,05 <0,02 16 0,0 134,2 26,9 21,3 36,9 16,8 7,1 0,6 <30 200 0 150 -

TAR. FONT DEL RABETÒ 7,35 677 <0,05 <0,02 32 3,5 400,2 36,6 19,2 52,1 46,2 28,1 3,1 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

TAR. POU XARXA PUBLICA 7,33 560 <0,05 <0,02 23,0 7,39 613 <0,05 <0,02 26,1

TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON 7,02 1162 <0,05 <0,02 81,6 7,11 1134 <0,05 0,04 71 7 1107 <0,05 <0,02 73,0

TAR. FONT DE MASGRAU 7,6 440 <0,05 <0,02 1,8 7,5 442 <0,05 <0,02 0,6 6,9 441 <0,05 <0,02 0,0

TAR. FONT DEL RABETÒ 7,35 677 <0,05 <0,02 3,5 7,37 680 <0,05 <0,02 3,7 6,9 613 <0,05 <0,02 9,0

MUNICIPI: SANTA EUGÈNIA DE BERGA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SEB. FONT DE ST.MARC 7,26 768 <0,05 <0,02 46 5,0 378,2 116,3 40,4 104,2 48,6 19,4 2,7 <30 320 16 14 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SEB. FONT DE ST.MARC 7,26 768 <0,05 <0,02 5 7,19 734 <0,05 <0,02 2,8 7,2 725 <0,05 <0,02 1,5

84

MUNICIPI: SEVA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SEVA.FONT DE LA SORS 6,99 816 <0,05 <0,02 29 31,2 195,2 59,7 30,5 64,1 31,6 16,2 2,7 <30 8 0 0 -

SEVA.FONT DE LA SERRA 7,03 722 <0,05 <0,02 46 16,3 470,9 32,4 35,5 160,3 14,6 11,6 1,5 <30 10 4 4 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SEVA.FONT DE LA SORS 6,99 816 <0,05 <0,02 31,2 7,01 797 <0,05 <0,02 31,3 6,98 806 <0,05< 0,02 31,2

SEVA.FONT DE LA SERRA 7,03 722 <0,05 <0,02 16,3 6,95 801 <0,05 <0,02 20,3 6,7 773 <0,05 <0,02 19,6

MUNICIPI: BALENYÀ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

BAL.FONT DEL MOLI VERDAGUER 7,10 907 <0,05 <0,02 53 51,6 384,3 171,0 39,8 156,3 34,0 17,4 4,1 <30 18 0 0 -

BAL. FONT DE L'OBI 7,02 688 <0,05 0,04 42 14,8 449,0 48,0 19,2 140,3 17,0 6,8 2,0 <30 6 2 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

BAL. FONT DEL MOLI VERDAGUER 7,1 907 <0,05 <0,02 51,6 7,07 1051 <0,05 <0,02 77,3 7,1 1017 <0,05 <0,02 87,1

BAL. FONT DE L'OBI 7,02 688 <0,05 <0,02 14,8 7,03 688 <0,05 <0,02 18 7,02 685 <0,05 <0,02 17,1

85

MUNICIPI: RUPIT PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

RUPT.POU CASALONS 7,70 745 <0,05 <0,02 27 19,0 500,2 64,8 14,5 84,2 14,6 53,4 2,4 <30 - - - -

RUPT.FONT DE RAJOLS 7,45 409 <0,05 <0,02 21 2,7 280,6 23,2 13,5 76,1 4,8 5,5 1,5 <30 25 0 0 -

RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL 7,77 440 <0,05 <0,02 25 6,9 311,1 17,2 13,8 84,2 9,7 4,4 2,5 <30 40 2 2 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

RUPT.POU CASALONS 7,7 745 <0,05 <0,02 19 7,5 601 <0,05 <0,02 3,2 7,62 602 <0,05 <0,02 3,1

RUPT.FONT DE RAJOLS 7,45 409 <0,05 <0,02 2,7 7,46 391 <0,05 <0,02 3,1 7,45 398 <0,05 <0,02 2,9

RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL 7,77 440 <0,05 <0,02 6,9 7,41 424 <0,05 <0,02 5,5 7,52 430 <0,05 <0,02 6,1

MUNICIPI CANTONIGRÓS PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

CANTG.FONT DE CAL TRAGINER 7,58 608 <0,05 0,03 37 0,8 402,6 48,0 21,4 112,2 21,8 32,9 2,7 <30 - - - -

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 7,53 604 <0,05 <0,02 36 0,5 404,2 47,4 20,3 108,2 22,1 32,3 2,6 <30 - - - -

CANTG.FONT DELS ENAMORATS 7,76 510 <0,05 <0,02 21 1,2 335,5 32,2 21,3 36,0 29,3 48,3 2,9 <30 30 0 2 -

CANTG.FONT DE LA MASALLERA 7,31 542 <0,05 <0,02 37 3,8 372,1 39,9 14,2 92,2 34,0 7,6 1,8 <30 250 0 4 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

CANTG.FONT DE CAL TRAGINER 7,58 608 <0,05 0,03 0,8 7,45 650 <0,05 <0,02 0 7,35 688 <0,05 <0,02 0,1

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 7,53 604 <0,05 <0,02 0,5 7,42 655 <0,05 <0,02 0 7,39 683 <0,05 <0,02 0,1

CANTG.FONT DELS ENAMORATS 7,76 510 <0,05 <0,02 1,2 7,55 526 <0,05 <0,02 0,7 7,51 582 <0,05 <0,02 1,2

CANTG.FONT DE LA MASALLERA 7,31 542 <0,05 <0,02 3,8 7,2 592 <0,05 <0,02 5,7 7,13 616 <0,05 <0,02 5,0

86

MUNICIPI: TAVÈRNOLES

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TAV.POU EL BANÚS 7,33 772 <0,05 <0,02 46 38,1 463,6 68,2 36,2 124,2 36,4 30,4 3,1 <30 120 2 0 -

TAV. FONT DE LA DEMUNT 7,74 696 <0,05 <0,02 26 40,4 233,6 31,3 24,8 68,9 21,4 12,1 4,2 <30 0 0 0 -

TAV.FONT DEL PUJOL 7,17 706 <0,05 <0,02 42 58,6 384,3 54,3 24,8 136,3 21,9 10,1 2,9 <30 6000 26 4 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

TAV.POU EL BANÚS 7,33 772 <0,05 <0,02 38,1 7,02 799 <0,05 0,03 41,7 7,02 819 <0,05 <0,02 42,2

TAV.FONT DE LA DEMUNT 7,72 740 <0,05 <0,02 44,7 7,69 732 <0,05 <0,02 43,8 7,74 696 <0,05 <0,02 40,4

TAV.FONT DEL PUJOL 7,17 706 <0,05 <0,02 58,6 7,15 648 <0,05 <0,02 41,7 7,13 734 <0,05 <0,02 50,2

87

MUNICIPI: TONA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TONA.FONT SORELL 7,07 936 <0,05 <0,02 45 122,8 219,2 132,3 47,9 110,2 42,0 18,5 7,6 <30 1200 120 50 -

TONA.FONT ROQUETA 7,65 505 <0,05 <0,02 22 2,7 234,2 64,9 35,0 60,1 17,0 36,1 2,8 <30 0 0 0 -

TONA.FONT SUISSA 6,95 1430 <0,05 <0,02 60 62,1 278,2 262,7 117,1 130,3 66,8 50,3 4,8 <30 18 0 0 -

TONA.POU CAN COLL 7,30 1417 <0,05 <0,02 71 151,1 445,3 351,0 95,8 176,3 65,6 116,1 44,5 76 3500 32 6 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

TONA.FONT SORELL 7,07 936 <0,05 <0,02 122,8 8,11 838 <0,05 <0,02 111,8

TONA.FONT ROQUETA 7,65 505 <0,05 <0,02 2,7 8,16 596 <0,05 <0,02 9,6 7,7 524 <0,05 <0,02 6,2

TONA.FONT SUISSA 6,95 1430 <0,05 <0,02 62,1 7,18 1411 <0,05 <0,02 75,6 7 1442 <0,05 <0,02 59,4

TONA.POU CAN COLL 7,3 1417 <0,05 <0,02 151,1 8,28 1310 <0,05 <0,02 141,5 7,8 1355 <0,05 <0,02 145,5

MUNICIPI: TAVERTET

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TAVT.COVA FORAT DEL VENT 8,10 322 <0,05 0,03 21 3,2 201,3 22,7 17,7 80,2 2,4 6,0 2,2 <30 12 2 2 28,8

TAVT.FONT DEL PUIG 7,51 527 <0,05 <0,02 34 15,4 351,4 24,8 14,2 112,2 14,6 5,4 1,2 <30 600 274 42 -

TAVT.POU DE PUIG BERNAT 7,66 649 <0,05 <0,02 39 1,0 392,8 66,3 19,9 104,2 31,6 13,0 4,4 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

TAVT.COVA FORAT DEL VENT 8,1 322 <0,05 0,03 3,2 8,18 349 <0,05 <0,02 6,4 8,02 335 <0,05 <0,02 5,1

TAVT.FONT DEL PUIG 7,51 527 <0,05 <0,02 15,4 7,42 493 <0,05 <0,02 14,6 7,48 510 <0,05 <0,02 14,9

TAVT.POU DE PUIG BERNAT 7,66 649 <0,05 <0,02 1 7,4 678 <0,05 <0,02 9,7 7,52 685 <0,05 <0,02 7,2

88

MUNICIPI: SANT PERE DE TORELLÓ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SPT.FONT DE LA VOLA 7,10 590 <0,05 <0,02 32 3,6 344,0 29,0 9,2 97,8 18,4 4,0 1,2 <30 4 0 0 -

SPT.FONT VIDRANESA 7,70 527 <0,05 <0,02 34 1,1 390,4 27,3 7,9 86,6 30,1 6,3 1,2 <30 0 0 0 -

SPT.FONT TOSQUERA 7,40 360 <0,05 <0,02 19 2,8 231,8 13,6 4,6 68,1 7,8 1,0 0,7 <30 0 0 0 -

SPT.FONT DE LA FIGUERA 7,12 878 <0,05 <0,02 53 60,4 463,6 56,6 32,6 160,3 31,6 11,2 6,0 <30 60 0 4 -

SPT.FONT DE LA RIERA 7,32 663 <0,05 <0,02 44 17,0 434,2 59,0 10,6 136,3 24,3 5,7 1,6 <30 25 0 0 -

SPT.FONT DE RIU D'AURA 7,03 681 <0,05 <0,02 45 14,3 429,4 40,2 28,8 140,3 24,3 7,4 6,0 <30 3 0 0 -

SPT.FONT DEL CEMENTIRI 7,30 803 <0,05 <0,02 46 108,0 375,6 50,7 21,3 136,4 29,1 12,4 2,7 <30 10 0 4 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SPT.FONT DE LA VOLA 7,1 590 <0,05 <0,02 3,6 7,85 582 <0,05 <0,02 3,9 7,00 533 <0,05 <0,02 4,2

SPT.FONT VIDRANESA 7,7 527 <0,05 <0,02 1,1 7,75 540 <0,05 <0,02 1,1 7,68 535 <0,05 <0,02 1,2

SPT.FONT TOSQUERA 7,4 360 <0,05 <0,02 2,8 7,40 385 <0,05 <0,02 2,9 7,40 375 <0,05 <0,02 2,8

SPT.FONT DE LA FIGUERA 7,12 878 <0,05 <0,02 60,4 7,02 875 <0,05 <0,02 61,3 6,98 818 <0,05 <0,02 63,7

SPT.FONT DE LA RIERA 7,32 663 <0,05 <0,02 17 7,03 728 <0,05 <0,02 11 7,03 657 <0,05 <0,02 1,6

SPT.FONT DE RIU D'AURA 7,03 681 <0,05 <0,02 14,3 7,01 743 <0,05 <0,02 32,6 7,02 805 <0,05 <0,02 43,8

SPT.FONT DEL CEMENTIRI 7,3 724 <0,05 <0,02 73,9 7,13 803 <0,05 <0,02 108 6,92 816 <0,05 <0,02 149,3

89

MUNICIPI: SANT VICENÇ DE TORELLÓ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SVT.FONT DEL VIVER 7,13 823 <0,05 <0,02 50 80,6 433,1 94,7 34,8 152,3 29,2 26,1 5,8 <30 0 0 0 -

SVT.FONT DEL BASSALET 7,55 821 <0,05 0,02 47 81,7 390,4 72,0 31,6 136,3 31,6 16,1 6,5 <30 10 0 0 -

SVT.FONT DE NOGUERES 7,60 791 <0,05 0,02 45 112,6 341,6 66,1 35,1 146,7 20,4 12,1 5,8 <30 - - - -

SVT.FONT DE VILARDELL 6,90 1675 <0,05 <0,02 80 173,6 524,6 273,9 98,0 243,7 46,8 33,3 51,4 <30 180 10 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SVT.FONT DEL VIVER 7,13 823 <0,05 <0,02 80,6 7,03 936 <0,05 <0,02 80,6 7,07 945 <0,05 <0,02 85,8

SVT.FONT DEL BASSALET 7,55 821 <0,05 <0,02 81,7 7,32 827 <0,05 <0,02 70,2 7,37 806 <0,05 <0,02 84,5

SVT.FONT DE NOGUERES 7,6 791 <0,05 <0,02 112,6 7,6 846 <0,05 0,04 112,6

SVT.FONT DE VILARDELL 6,9 1675 <0,05 <0,02 173,6 7,02 1670 <0,05 <0,02 172,1 6,95 1690 <0,05 <0,02 175,8

MUNICIPI: TORELLÓ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

TOR.FONT DELS OCELLS 7,24 742 <0,05 <0,02 43 90,6 353,8 61,4 29,8 124,3 29,2 11,5 5,3 <30 18 0 0 -

TOR.FONT DEL RAIG 7,08 1549 <0,05 <0,02 74 267,9 329,4 125,4 177,5 256,5 24,3 44,8 33,9 <30 3 0 0 -

TOR.FONT DE PUIGROBI 7,04 972 <0,05 <0,02 53 118,3 219,6 95,2 36,2 176,3 21,9 19,8 4,5 <30 0 0 0 -

TOR.FONT DE MARTORELL 7,10 910 <0,05 <0,02 58 71,8 359,9 177,1 34,0 164,3 41,3 13,1 3,9 <30 600 0 6 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

TOR.FONT DELS OCELLS 7,24 742 <0,05 <0,02 90,6 7,04 773 <0,05 <0,02 92,8 7,06 758 <0,05 <0,02 89,2

TOR.FONT DEL RAIG 7,08 1549 <0,05 <0,02 267,9 7,01 1522 <0,05 <0,02 281,3 7,02 1575 <0,05 <0,02 292,1

TOR.FONT DE PUIGROBI 7,04 972 <0,05 <0,02 118,3 6,95 940 <0,05 <0,02 113 6,99 927 <0,05 <0,02 108,2

TOR.FONT DE MARTORELL 7,1 910 <0,05 <0,02 71,8 6,9 980 <0,05 <0,02 84,4 6,95 916 <0,05 <0,02 70,9

90

MUNICIPI: VIDRÀ

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

VID.FONT DE L'HOSTAL 7,75 392 <0,05 <0,02 16 1,8 170,8 18,6 5,7 32,1 19,4 4,7 3,0 <30 0 0 0 -

VID.FONT DE TORRENTS 7,23 606 <0,05 <0,02 27 2,4 283,0 36,0 7,1 60,1 29,2 9,8 1,9 <30 20 2 0 -

VID.FONT D'EN SANTA 8,02 515 <0,05 <0,02 17 0,0 185,4 25,5 6,1 36,1 19,4 3,3 1,8 <30 8 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

VID.FONT DE L'HOSTAL 7,75 392 <0,05 <0,02 1,8 7,76 390 <0,05 <0,02 1,7 7,76 392 <0,05 <0,02 1,7

VID.FONT DE TORRENTS 7,23 606 <0,05 <0,02 2,4 7,1 595 0,2 <0,02 5,5 7,21 590 <0,05 <0,02 5,3

VID.FONT D'EN SANTA 8,02 515 <0,05 <0,02 0,0 7,03 424 0,24 <0,02 0,3 7,88 421 <0,05 <0,02 0,2

91

MUNICIPI: SANTA MARIA DE BESORA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SMB.FONT VIVA 7,03 462 <0,05 <0,02 29 1,9 329,4 27,4 8,5 92,9 14,6 4 0,8 <30 2 0 0 -

SMB.FONT DEL REI 7,79 372 <0,05 <0,02 24 0,6 268,4 27,3 7,4 65,7 18,5 5,9 1,2 <30 2 0 0 -

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 7,55 473 <0,05 <0,02 17 1,8 187,8 26,0 11 24,1 26,7 7,9 2,8 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 5 - 50 - 250 200 - 50 150 2150 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SMB.FONT VIVA 7,03 462 <0,05 <0,02 1,9 7,05 460 <0,05 <0,02 1,7 7,01 465 <0,05 <0,02 1,9

SMB.FONT DEL REI 7,79 372 <0,05 <0,02 0,6 7,75 370 <0,05 <0,02 0,6 7,68 365 <0,05 <0,02 0,5

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 7,55 473 <0,05 <0,02 1,6 7,55 533 <0,05 <0,02 1,6 7,55 521 <0,05 <0,02 1,3

MUNICIPI: SANT QUIRZE DE BESORA

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SQB.FONT DE L'ESPADALER 7,20 887 <0,05 <0,02 52 53,7 366,0 166,4 25,5 153,9 33,0 16,3 3,7 <30 0 0 0 -

SQB.FONT DEL CASTELL 7,22 633 <0,05 <0,02 38 27,6 370,8 40,3 13,6 133,1 11,6 7,9 3,9 <30 50 24 1 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SQB.FONT DE L'ESPADALER 7,2 887 <0,05 <0,02 53,7 6,92 937 <0,05 <0,02 66,8 6,9 904 <0,05 <0,02 58,5

SQB.FONT DEL CASTELL 7,22 633 <0,05 <0,02 27,6 7,04 653 <0,05 <0,02 26,8 7,01 633 <0,05 <0,02 27,4

92

MUNICIPI: VILADRAU

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

VIL.FONT DE LES DELICIES 7,05 205 <0.05 <0,02 11,6 0,5 126,9 12,3 6,4 30,4 9,7 7,7 2,7 <30 20 0 0 -

VIL.FONT D'EN MIQUEL 7,57 310 <0.05 <0,02 15,8 16,5 158,6 25,8 9,9 48,1 9,2 9,9 2,3 <30 0 0 0 -

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 7,38 184 <0.05 <0,02 9,4 11,1 97,6 12,5 5,7 25,6 7,3 7,1 2,2 <30 5 0 0 -

VIL.FONT DE L'ORENETA 6,97 229 <0.05 <0,02 13,2 0,2 151,3 13,9 6,3 45,7 4,4 7,4 2,0 <30 17 0 0 -

VIL.FONT DEL CASTANYER 7,32 89,8 <0.05 <0,02 5,6 0,7 58,6 6,7 3,5 16,0 3,9 4,8 1,6 <30 0 0 0 -

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 6,92 369 <0.05 <0,02 18 19,4 178,1 38,8 17,1 56,9 9,2 17,6 2,6 <30 6 2 1 -

VIL.FONT DELS ENAMORATS 6,93 253 <0.05 <0,02 12,2 15,4 120,8 17,1 9,4 36,1 7,7 10,9 1,9 <30 850 0 0 -

VIL.FONT SOT DE LES VALLS 7,06 88 <0.05 <0,02 4,2 0,7 59,8 7,1 3,0 12,8 3,4 4,6 1,5 <30 1 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 5 - 50 - 250 200 - 50 150 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

VIL.FONT DE LES DELICIES 7,05 205 <0,05 <0,02 0,5 7,35 199 <0,05 <0,02 0,4 7,22 202 <0,05 <0,02 0,4

VIL.FONT D'EN MIQUEL 7,57 310 <0,05 <0,02 16,5 7,43 306 <0,05 <0,02 17,7 7,45 308 <0,05 <0,02 17,1

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 7,38 184 <0,05 <0,02 11,1 7,36 182 <0,05 <0,02 11,9 7,37 183 <0,05 <0,02 11,5

VIL.FONT DE L'ORENETA 6,97 229 <0,05 <0,02 0,2 7,17 219 <0,05 <0,02 0,2 7,11 225 <0,05 <0,02 0,2

VIL.FONT DEL CASTANYER 7,32 89,8 <0,05 <0,02 0,7 7,37 84 <0,05 <0,02 0,4 7,33 85,1 <0,05 <0,02 0,4

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 6,92 369 <0,05 <0,02 19,4 6,93 349 <0,05 <0,02 17,8 6,93 358 <0,05 <0,02 18,1

VIL.FONT DELS ENAMORATS 6,93 253 <0,05 <0,02 15,4 7,02 248 <0,05 <0,02 16,1 7,01 251 <0,05 <0,02 15,7

VIL.FONT SOT DE LES VALLS 7,06 88 <0,05 <0,02 0,7 7,25 82,7 <0,05 <0,02 0,4 7,22 85,0 <0,05 <0,02 0,5

93

MUNICIPI: ESPINELVES

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

ESP.FONT D'ESPINELVES 7,4 288 <0,05 <0,02 10 0,4 114,7 21,0 15,6 48,1 12,1 15,7 1,5 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

ESP.FONT D'ESPINELVES 7,38 280 <0,05 <0,02 0,3 7,41 289 <0,05 <0,02 0,4 7,4 288 <0,05 <0,02 0,4

94

MUNICIPI: SANT SADURNÍ D'OSORMORT PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

SSO. FONT DEL RIFA 6,86 260 <0,05 <0,02 17 4,4 195,2 21,0 15,6 48,1 12,1 15,7 1,5 <30 0 0 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 - 50 - 250 200 - 50 150 12 2150 0 0 0 -

1er.MOSTREIG 2on. MOSTREIG 3er. MOSTREIG

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

- pH Cond. NH3 NO2- NO3

-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l.

SSO. FONT DEL RIFA 6,95 255 <0,05 <0,02 4,1 6,86 260 <0,05 <0,02 4,4 6,92 260 <0,05 <0,02 4,4

MUNICIPI: CENTELLES

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF CO3

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mg/l.

CENT.POU VINYOL 7,50 614 <0,05 <0,02 22 3,8 224,5 38,9 16,0 32,1 34,0 12,0 1,0 <30 4 0 0 -

CENT.POU BETZ. 7,32 1156 <0,05 <0,02 38 32,1 209,8 207,6 126,1 56,1 58,3 85,7 6,7 <30 0 0 0 -

CENT.POU CASTELL 7,22 840 <0,05 <0,02 30 50,3 185,4 90,7 35,5 48,1 43,7 16,6 2,5 <30 6 6 0 -

NIVELL GUIA 6,5-8,5 400 0,05 - - 25 - 25 25 100 30 20 10 170 - - - -

CONC.MÀXIMA ADMISIBLE 9,5 - 0,5 0,1 5 - 50 - 250 200 - 50 150 2150 0 0 0 -

95

96

97

Taula 9 QUALIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. QUALIFICACIÓ SANITÀRIA MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG TIPUS D'AIGUA R.D.1138/1990 QUALITAT

ALP. FONT BONA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica

ALP. FONT DE ST. ANTONI bicarbonatada càlcica

ALP.FONT DE MATAMOSES bicarbonatada càlcica

BAL. FONT DE L'OBI bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

BAL.FONT DEL MOLI VERDAGUER bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

CALL. FONT DE LA BOGA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

CALL. POU CAN BAIXAS bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

CALL. POU TEULERIA CAN TONA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

CANTG.FONT DE CAL TRAGINER bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

CANTG.FONT DE LA MASALLERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

CANTG.FONT DELS ENAMORATS bicarbonatada càlcica magnèsica sódica NO POTABLE DOLENTA

CENT.POU BETZ. bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica POTABLE BONA

CENT.POU CASTELL bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

CENT.POU DE VINYOLES bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE ACCEPTABLE

ESP. FONT D'ESPINELVES bicarbonatada càlcica POTABLE EXCEL.LENT

FOL. FONT DEL RECTOR bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

FOL. FONT RICARDERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

FOL. FONT TROBADA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

FOL. POU XARXA PUBLICA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

GURB. FONT CASA D'AVALL bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

GURB. FONT DEL GÜELL bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE REGULAR

GURB. POU MOLI SORRIBES bicarbonatada clorurada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

GURB. POU NOGUER bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

GURB. VESPELLA CASA COLONIES bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

LG. POU CAN TONET bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

LG. POU LA RIERA bicarbonatada sulfat. clor. càlcica sódica magn. NO POTABLE DOLENTA

LLU. FONT DE CAMP SOLÈ bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

LLU. FONT DE LA GARSA bicarbonatada càlcica

LLU. POU DE CAL SANT bicarbonatada càlcica

MALLA. FONT DE L'ESGLESIA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE BONA

MALLA. FONT DE MALLA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

MALLA. POU MAS PARACOLLS bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

MAN. FONT DE LA CADERNERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MAN. FONT DE LA MARE DE DEU bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MAN. FONT DEL MOLINOT bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

MAN. POU BROCATO bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MAN. POU CORCÓ bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

MAN. POU DE LA MIRANDA. bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

MVGA. FONT DE LA SERRATOSA bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE MOLT BONA

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MVGA. FONT DEL PARATÒ bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MVGA. POU CORNELLAS bicarbonatada nitratada càlcica NO POTABLE DOLENTA

MVGA. POU DE CAN CAROL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

OLO. FONT DEL PONT bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE REGULAR

OLO. POU ROCA DEL PONT bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica

98

Taula 9 QUALIFICACIÓ QUALIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. SANITÀRIA MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG TIPUS D'AIGUA R.D.1138/1990 QUALITAT

ORIS. BAJALOU bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

ORIS. FONT DE BAJALOU bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

ORIS. FONT DE LA NOGUEREDA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

ORIS. FONT DE PUIGDEMALLA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

ORIS. FONT DEL CAMPÀS bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

PER. FONT NOVA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE

PER. FONT VELLA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

RODA . LES 3 FONTS bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RODA. FONT DE LA TEULA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE

RODA. FONT DE LA TEULERIA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

RODA. FONT DE LES BRUIXES bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RODA. FONT DEL FREIXA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RODA. FONT FRESCA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

RODA. POU DE CAN BARCONS bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RODA. POU DE CAN VILA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RODA. POU DEL TORRENT bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

RUPT.FONT DE RAJOLS bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

RUPT.POU CASALONS bicarbonatada cálcica sódica

SALL. FONT COLOMA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SALL. FONT DE LES MUSQUERES bicarbonatada càlcica magnèsica

SALL. POU CORONES bicarbonatada càlcica

SALL. POU VINYES GROSSES bicarbonatada sulfatada càlcica

SALL. POU VINYES XIQUES bicarbonatada càlcica

SBG. FONT DE LA PLAÇA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE REGULAR

SBG. FONT DE LA TEULA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE

SBLL. FONT DE LA PRADA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SBLL. POU SORREITGS bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE

SBLL. POU VILARRASA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica

SCJ. FONT NOVA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

SCV. FONT DE STA.CECILIA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SCV. POU DEL PRAT GROS bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SEB. FONT DE ST.MARC bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SER. FONT CODINA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SER. FONT CONSULTORI bicarbonatada clorurada càlcica sódica

SER. FONT DE LA VALL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SER. FONT GRAN bicarbonatada clorurada càlcica sódica NO POTABLE ACCEPTABLE

SER. POU REST.MUNTANYOLA bicarbonatada clorurada càlcica sódica

SEVA.FONT DE LA SERRA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SEVA.FONT DE LA SORS bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

SHV. FONT DE LA SALA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SHV. FONT DEL BAC bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SHV. FONT DEL VOLADOR bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SJV. FONT DE ST.FELIX bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SJV. FONT D'EN TITUS bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE

SJV. LES 7 FONTS bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SMA. FONT DE CARBONERES bicarbonatada càlcica magnèsica

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT bicarbonatada càlcica magnèsica POTABLE MOLT BONA

99

taula 9 QUALIFICACIÓ QUALIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. SANITÀRIA MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG TIPUS D'AIGUA R.D.1138/1990 QUALITAT

SMB.FONT DEL REI bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

SMB.FONT VIVA bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

SMC. FONT CASANOVA DEL FEU bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SMC. FONT DE LA MATAVERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SMC. FONT DE LA PARRA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

SMC. FONT DE L'ESCUDELLA bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SMC. FONT LES FONTIQUES bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SMC. POU PALANQUES bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

SMS. FONT DE LA SALA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SMS. POU DEL PLANÀS bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

SOB. FONT DE CAL ROCA bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

SOB. FONT DE STA.LLUCIA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica

SOB. POU XARXA PUBLICA bicarbonatada càlcica

SPT. FONT TOSQUERA bicarbonatada càlcica POTABLE EXCEL.LENT

SPT.FONT DE LA FIGUERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SPT.FONT DE LA RIERA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SPT.FONT DE LA VOLA bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

SPT.FONT DE RIU D'AURA bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

SPT.FONT DEL CEMENTIRI bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SPT.FONT VIDRANESA bicarbonatada càlcica POTABLE MOLT BONA

SQB.FONT DE L'ESPADALER bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SQB.FONT DEL CASTELL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SSO. FONT DEL RIFA bicarbonatada càlcica POTABLE EXCEL.LENT

SVT.FONT DE NOGUERES bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SVT.FONT DE VILARDELL bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

SVT.FONT DEL BASSALET bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

SVT.FONT DEL VIVER bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

TAR. FONT DE MASGRAU bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

TAR. FONT DEL RABETÒ bicarbonatada càlcica magnèsica POTABLE BONA

TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE REGULAR

TAR. POU DANÉS bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

TAR. POU XARXA PUBLICA bicarbonatada càlcica

TAV. FONT DE LA DEMUNT bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

TAV.FONT DEL PUJOL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

TAV.POU EL BANÚS bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

TAVT.COVA FORAT DEL VENT bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

TAVT.FONT DEL PUIG bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

TAVT.POU DE PUIG BERNAT bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

TONA.FONT ROQUETA bicarbonatada càlcica POTABLE BONA

TONA.FONT SORELL bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

TONA.FONT SUISSA bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE REGULAR

TONA.POU CAN COLL bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica sódica NO POTABLE DOLENTA

TOR.FONT DE MARTORELL bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

TOR.FONT DE PUIGROBI bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

TOR.FONT DEL RAIG bicarbonatada sulfatada nitratada càlcica NO POTABLE REGULAR

TOR.FONT DELS OCELLS bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIC. FONT DE LA TALAIA bicarbonatada sulfatada clorurada càlcica sódica NO POTABLE DOLENTA

VIC. POU HORTA NOVA bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIC. POU LA GUIXA bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

100

taula 9 QUALIFICACIÓ QUALIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA. SANITÀRIA MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG TIPUS D'AIGUA R.D.1138/1990 QUALITAT

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE ACCEPTABLE

VIC. POU PIUS XII bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIC. POU SOT DELS PARDALS bicarbonatada sulfatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

VIC. POU STA.CLARA VELLA bicarbonatada sulfatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIC.FONT DEL CANTARELL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

VID.FONT DE L'HOSTAL bicarbonatada càlcica magnèsica POTABLE EXCEL.LENT

VID.FONT DE TORRENTS bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE DOLENTA

VID.FONT D'EN SANTA bicarbonatada càlcica magnèsica NO POTABLE ACCEPTABLE

VIL.FONT DE LES DELICIES bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

VIL.FONT DE L'ORENETA bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL bicarbonatada càlcica NO POTABLE DOLENTA

VIL.FONT DEL CASTANYER bicarbonatada càlcica POTABLE EXCEL.LENT

VIL.FONT DELS ENAMORATS bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VIL.FONT D'EN MIQUEL bicarbonatada càlcica POTABLE MOLT BONA

VIL.FONT SOT DE LES VALLS bicarbonatada càlcica NO POTABLE REGULAR

VSAU. FONT DE CRIVILLERS bicarbonatada càlcica NO POTABLE ACCEPTABLE

101

Taula 10 MITJANA DELS PARÀMETRES PER MUNICIPIS

pH Cond. Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+

MUNICIPI/MITJANA PARÀMETRE unitpH mcS/cm ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l.

ALPENS 7,5 684 34,7 12,1 331,2 77,8 18,7 89,0 31,1 16,8 2,0

BALENYÀ 7,1 797 47,5 33,2 416,7 109,5 29,5 148,3 25,5 12,1 3,1

CALLDETENES 7,2 986 52,7 94,9 367,5 112,4 68,0 175,0 21,9 21,3 4,3

CANTONIGRÓS 7,5 566 32,8 1,6 378,6 42,0 19,8 87,2 26,8 20,8 1,9

CENTELLES 7,3 870 30,0 28,7 206,6 112,4 59,2 45,4 45,3 38,1 3,4

FOLGUEROLES 7,4 733 45,0 44,9 415,8 75,3 25,4 141,6 23,5 18,0 3,6

GURB 7,1 1355 69,6 120,4 456,3 199,6 98,3 175,5 62,7 47,5 7,7

LA GUIXA 7,2 1352 49,5 41,4 366,0 184,1 154,8 126,4 43,8 76,9 27,3

LLUÇÀ 7,4 797 44,0 17,3 457,5 47,9 44,7 122,9 32,4 29,0 12,9

MALLA 7,1 1489 79,0 56,8 428,2 381,4 100,3 181,7 82,6 50,6 7,1

MANLLEU 7,1 1063 57,5 98,1 379,8 143,2 59,4 170,6 36,3 25,5 6,5

MASIES DE VOLTREGÀ 7,1 1060 57,2 128,5 424,1 107,1 59,3 164,1 39,5 28,2 13,1

OLOST DE LLUÇANÉS 7,6 1036 59,5 43,0 259,2 340,2 49,1 156,4 49,9 24,4 4,9

ORÍS 7,2 881 45,2 83,2 314,3 81,4 47,2 127,8 32,3 15,7 5,8

PERAFITA 7,0 1352 70,0 99,5 352,0 319,0 54,0 204,4 46,2 28,1 6,3

RODA DE TER 7,3 1112 59,2 122,6 387,5 129,3 77,4 178,6 35,5 30,4 7,3

RUPIT 7,6 531 24,3 9,5 364,0 35,1 13,9 81,5 9,7 21,1 2,1

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÉS 7,3 818 46,2 24,0 402,1 113,3 23,7 137,1 29,2 15,4 4,0

SANT BARTOMEU DEL GRAU 7,2 1356 7,1 89,7 259,3 374,4 47,6 170,3 68,1 23,2 4,7

SANT BOI DE LLUÇANÉS 7,5 1032 58,7 30,0 380,1 288,7 23,7 153,7 49,4 16,9 3,2

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 7,0 1133 60,0 125,5 387,6 150,6 70,0 173,7 40,5 36,0 14,2

SANT JULIÀ DE VILATORTA 7,0 720 42,3 31,4 406,3 65,6 18,0 145,7 14,3 11,6 2,6

SANT MARTÍ D'ALBÀRS 7,2 913 53,0 103,3 425,4 102,3 31,9 144,3 41,3 27,7 2,4

SANT MARTÍ SESCORTS 7,6 893 49,0 69,4 427,0 97,8 57,2 134,1 38,4 36,3 4,7

SANT PERE DE TORELLÓ 7,3 643 39,0 29,6 381,3 39,5 16,4 118,0 23,7 6,9 2,8

SANT QUIRZE DE BESORA 7,2 760 45,0 40,7 368,4 103,4 19,6 143,5 22,3 12,1 3,8

SANT SADURNÍ D'OSORMORT 6,9 260 17,0 4,4 195,2 21,0 15,6 48,1 12,1 15,7 1,5

SANT VICENÇ DE TORELLÓ 7,3 1027 55,5 112,1 422,4 126,7 49,9 169,8 32,0 21,9 17,4

SANTA CECILIA DE VOLTREGÀ 7,2 1298 72,5 107,5 477,0 193,5 94,1 192,4 59,5 40,8 9,1

SANTA CREU DE JUTGLAR 7,2 1068 63,0 84,1 414,8 241,1 36,9 172,3 48,7 26,2 6,3

SANTA EUGÈNIA DE BERGA 7,3 768 46,0 5,0 378,2 116,3 40,4 104,2 48,6 19,4 2,7

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 7,6 1019 43,2 26,6 364,8 93,1 121,7 118,2 33,2 72,9 7,8

102

Taula 10 MITJANA DELS PARÀMETRES PER MUNICIPIS

pH Cond. Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+

MUNICIPI / PROMITG PARÀMETRE unitpH mcS/cm ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l.

SANTA MARIA DE BESORA 7,5 436 17,0 1,8 187,8 26,0 11,1 24,1 26,7 7,9 2,8

SANTA MARIA DE CORCÓ 7,4 671 46,2 32,5 381,3 80,0 30,9 144,7 24,4 13,9 2,6

SEVA 7,0 769 37,5 23,8 333,1 46,1 33,0 112,2 23,1 12,1 2,1

SOBREMUNT 7,3 749 43,0 22,1 299,7 103,3 54,9 108,2 38,9 14,3 6,2

TARADELL 7,2 691 35,4 23,6 316,8 98,2 27,1 82,7 35,9 24,7 2,9

TAVÈRNOLES 7,4 724 7,0 38,0 360,5 51,3 28,6 109,8 26,6 17,5 3,4

TAVERTET 7,8 499 31,3 6,5 315,2 37,9 17,3 98,9 16,2 8,1 2,6

TONA 7,2 1072 49,5 84,7 294,2 202,7 74,0 119,2 47,9 55,3 14,9

TORELLÓ 7,1 1043 57,0 137,2 315,7 114,8 69,4 180,4 29,2 22,3 11,9

VIC 7,1 1258 59,7 66,6 359,9 299,9 99,7 164,1 45,5 73,8 17,8

VIDRÀ 7,7 504 20,0 1,4 213,1 26,7 6,3 42,8 22,7 5,9 2,2

VILADRAU 7,2 216 11,3 8,1 119,0 16,8 7,7 34,0 6,9 8,8 2,1

ESPINELVES 7,4 288 10 0,4 114,7 16,5 7,1 28,8 7,1 10,6 1

VILANOVA DE SAU 7,5 381 18,0 0,0 247,7 24,0 8,8 58,5 9,2 12,4 2,5

103

Taula 11 CONCENTRACIÓ MÍNIMA I MÀXIMA DELS PARÀMETRES DE LES AIGÜES D'OSONA

pH Cond Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+

PARÀMETRE unit pH mcS/cm ºf mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l

MUNICIPI MIN-MAX MIN-MAX MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

ALPENS 7,3-7,6 602-784 25-40 0-33 173-417 46-116 13-28 42-120 24-37 10-27 1-3

BALENYÀ 7,0-7,1 688-907 42-53 15-52 384-449 48-171 19-40 140-156 17-34 7-17 2-4

CALLDETENES 7,1-7,3 931-1023 43-58 57-115 224-451 68-135 50-97 160-196 7-39 13-27 2-6

CANTONIGRÓS 7,3-7,8 510-608 21-37 1-4 336-404 32-49 14-22 36-112 22-34 8-48 1-3

CENTELLES 7,2-7,5 614-1156 22-38 4-50 185-224 39-210 16-126 32-48 34-58 12-86 1-7

ESPINELVES 7,4-7,4 288-288 10-10 0-0 115-115 16-16 7-7 29-29 7-7 11-11 1-1

FOLGUEROLES 7,2-7,6 645-820 40-51 38-63 402-430 59-99 19-34 128-168 15-27 14-20 3-4

GURB 6,9-7,3 1162-1709 46-86 52-256 344-549 84-326 51-190 128-224 34-83 33-67 6-10

LLUÇÀ 7,1-7,6 691-989 43-45 2-48 415-494 38-45 11-102 112-132 29-36 22-43 2-35

MALLA 7,0-7,3 1235-1665 70-85 23-78 348-512 303-489 81-110 152-200 78-87 43-57 5-9

MANLLEU 7,0-7,5 797-1243 40-69 72-146 317-457 78-177 38-81 124-208 22-41 17-32 2-8

MASIES DE VOLTREGÀ 7,0-7,3 681-1700 31-88 7-362 283-542 72-190 19-122 56-281 22-54 12-53 4-50

OLOST DE LLUÇANÉS 7,3-7,8 898-1175 45-74 13-73 230-288 185-495 21-77 116-196 39-61 11-38 3-7

ORÍS 7,0-7,6 712-1268 31-73 16-227 156-421 71-114 17-93 64-224 23-41 8-22 2-9

PERAFITA 7,0-7,0 1243-1462 56-84 70-129 277-427 258-380 45-63 152-257 44-49 21-35 5-8

RODA DE TER 6,9-8,1 563-1686 28-82 55-230 176-481 64-319 37-101 84-248 17-51 10-54 5-10

RUPIT 7,5-7,8 409-745 21-27 3-19 281-500 17-65 14-15 76-84 5-15 4-53 2-3

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÉS 7,1-7,4 720-899 37-56 9-43 349-488 55-199 10-33 100-160 22-44 12-20 2-7

SANT BARTOMEU DEL GRAU 7,1-7,3 1158-1553 52-89 79-100 213-305 230-519 32-63 116-224 56-80 23-24 3-6

SANT BOI DE LLUÇANÉS 7,1-7,6 758-1331 41-74 8-74 348-402 121-430 8-43 108-188 34-66 9-25 2-4

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 7,0-7,2 774-1792 46-86 57-262 345-454 71-281 50-102 136-240 29-63 14-77 9-20

SANT JULIÀ DE VILATORTA 6,8-7,0 657-898 39-49 18-56 329-494 15-168 8-40 132-168 9-19 6-25 2-3

SANT MARTÍ D'ALBÀRS 7,2-7,2 913-913 53-53 103-103 425-425 102-102 32-32 144-144 41-41 28-28 2-2

SANT MARTÍ SESCORTS 7,2-8,0 856-931 38-60 26-112 390-464 93-103 55-59 83-185 34-43 16-57 3-6

SANT PERE DE TORELLÓ 7,0-7,7 360-878 19-53 1-108 232-464 14-59 5-33 68-160 8-32 1-12 1-6

SANT QUIRZE DE BESORA 7,2-7,2 633-887 38-52 28-54 366-371 40-166 14-26 133-154 12-33 8-16 4-4

SANT SADURNÍ D'OSORMORT 6,8-6,8 260-260 17-17 4-4 195-195 21-21 16-16 48-48 12-12 16-16 2-2

SANT VICENÇ DE TORELLÓ 6,9-7,6 791-1675 45-80 81-174 345-525 66-274 32-98 136-244 20-47 12-33 6-51

SANTA CECILIA DE VOLTREGÀ 7,0-7,3 1263-1332 70-75 104-111 405-549 174-213 84-104 180-204 58-61 38-43 9-9

SANTA CREU DE JUTGLAR 7,2-7,2 1068-1068 63-63 84-84 415-415 241-241 37-37 172-172 49-49 26-26 6-6

SANTA EUGÈNIA DE BERGA 7,3-7,3 768-768 46-46 5-5 378-378 116-116 40-40 104-104 49-49 19-19 3-3

104

Taula 11

CONCENTRACIÓ MÀXIMA I MÍNIMA DELS PARÀMETRES DE LES AIGÜES D'OSONA

pH Cond Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+

PARÀMETRE unit pH mcS/cm ºf mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l

MUNICIPI MIN-MAX MIN-MAX MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

MIN-MAX

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 7,0-7,9 650-1640 36-50 2-73 265-430 31-131 17-248 88-156 10-46 10-163 2-13

SANTA MARIA DE BESORA 7,0-7,8 372-473 17-29 1-2 188-329 26-27 7-11 24-93 15-27 4-8 1-3

SANTA MARIA DE CORCO 7,0-7,6 330-992 32-62 2-85 259-457 41-202 22-40 108-208 12-43 7-22 1-5

SEVA 7,0-7,0 722-816 29-46 16-31 195-471 32-60 30-36 64-160 15-32 12-16 1-3

SOBREMUNT 7,2-7,4 490-940 25-56 1-37 140-427 48-91 27-75 64-140 22-51 12-18 4-8

TARADELL 6,9-7,3 441-1162 16-72 0-82 134-451 27-282 9-48 36-184 15-61 7-29 1-5

TAVÈRNOLES 7,2-7,7 696-772 26-46 38-59 234-464 31-68 25-36 69-136 22-36 10-30 3-3

TAVERTET 7,5-8,1 322-649 21-39 3-15 201-393 23-66 14-20 80-112 2-32 5-13 1-4

TONA 7,0-7,7 505-1430 22-71 3-151 219-445 65-351 35-117 60-176 17-67 18-116 3-45

TORELLÓ 7,0-7,2 742-1549 43-74 72-268 220-360 61-177 30-178 124-257 22-41 12-45 4-34

V IC 7,0-7,3 787-1818 40-75 27-125 262-500 140-454 42-192 112-201 29-85 34-128 5-47

VIDRÀ 7,2-8,0 392-606 16-27 0-2 171-283 19-36 6-7 32-60 19-29 3-10 2-3

VILADRAU 6,9-7,6 88-369 4-16 0-19 59-178 7-39 3-17 13-57 3-10 5-18 2-3

VILANOVA DE SAU 7,5-7,5 381-381 18-18 0-0 247-247 24-24 9-9 58-58 9-9 12-12 2-2

105

106

107

Taula 13 EVOLUCIÓ DEL CONTINGUT DE NITRATS 1er.mostreig 2on.mostreig 3er.mostreig

PARÀMETRES Cond. NO3- Cond. NO3- Cond. NO3-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l.

ALP. FONT BONA 783 32,1 784 32,8 863 64,9

ALP. FONT DE ST. ANTONI 667 3,4 669 4,1 673 6,0

ALP.FONT DE MATAMOSES 605 0,3 602 0,2 602 0,2

BAL. FONT DE L'OBI 688 14,8 688 18,0 685 17,1

BAL.FONT DEL MOLI VERDAGUER 907 51,6 1051 77,3 1017 87,1

CALL. FONT DE LA BOGA 1010 111,8 1005 111,6

CALL. POU CAN BAIXAS 749 71,3 931 115,3

CALL. POU TEULERIA CAN TONA 1023 57,3 1035 57,5 1043 59,2

CANTG.FONT DE CAL TRAGINER 608 0,8 650 0,0 688 0,0

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 604 0,5 655 0,0 683 0,0

CANTG.FONT DE LA MASALLERA 542 3,8 592 5,7 616 5,0

CANTG.FONT DELS ENAMORATS 510 1,2 526 0,7 582 1,2

FOL. FONT DEL RECTOR 733 58,1 643 33,6 703 39,4

FOL. FONT RICARDERA 820 63,4 759 58,1 780 54,4

FOL. FONT TROBADA 645 38,6 645 38,2

FOL. POU XARXA PUBLICA 688 38,7 641 38,6 660 37,4

GURB. FONT CASA D'AVALL 1036 43,2 1163 78,1

GURB. FONT DEL GÜELL 1419 81,9 1400 75,7 1410 77,8

GURB. POU MOLI SORRIBES 1709 256,0 1482 247,4 1351 221,0

GURB. POU NOGUER 1322 133,7 903 72,2 1188 84,7

GURB. VESPELLA CASA COLONIES 1162 52,5 1126 55,8 1140 55,2

LG. POU CAN TONET 887 56,1 737 40,2 848 49,4

LG. POU LA RIERA 1818 26,7 1478 105,3 1541 89,0

LLU. FONT DE CAMP SOLÈ 711 2,1 600 1,8 695 1,7

LLU. FONT DE LA GARSA 691 1,8 637 2,0 690 1,9

LLU. POU DE CAL SANT 980 48,1 989 48,1 995 49,5

MALLA. POU MAS PARACOLLS 1568 78,2 1397 81,9 1389 64,2

MAN. FONT DE LA CADERNERA 1052 104,3 1067 128,4 1199 146,3

MAN. FONT DE LA MARE DE DEU 1207 145,7 1196 155,3 1194 161,6

MAN. FONT DEL MOLINOT 797 73,2 677 63,2 755 75,8

MAN. POU BROCATO 1243 116,4 1330 150,4 1231 132,1

MAN. POU CORCÓ 1084 77,2 906 81,5 1086 73,2

MAN. POU DE LA MIRANDA. 1000 71,7 965 91,8 996 66,6

MVGA. FONT DE LA SERRATOSA 681 6,8 698 9,5 662 1,4

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 1002 79,3 995 89,1 1036 114,6

MVGA. FONT DEL PARATÒ 1336 212,8 1302 198,3 1283 193,5

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 911 72,5 911 72,5 883 42,8

MVGA. POU CORNELLAS 1334 152,5 1700 362,1 1848 311,3

MVGA. POU DE CAN CAROL 730 37,5 742 51,0 674 31,4

OLO. FONT DEL PONT 1175 73,0 1080 85,1 1102 73,7

OLO. POU ROCA DEL PONT 898 13,0 1336 61,1 1406 39,9

ORIS. BAJALOU 719 15,9 748 17,9 745 17,1

ORIS. FONT DE BAJALOU 821 82,6 817 77 817 77,1

ORIS. FONT DE LA NOGUEREDA 886 37,7 886 37,7

ORIS. FONT DE PUIGDEMALLA 712 52,9 712 52,9

ORIS. FONT DEL CAMPÀS 1268 226,8 1256 238,5 1362 237,3

PER. FONT NOVA 1243 70,4 1202 82,8 1259 83,5

PER. FONT VELLA 1462 128,6 1245 110,8 1452 113,1

RODA . LES 3 FONTS 984 115,8 1016 154,4 394 3,2

RODA. FONT DE LA TEULA 1305 218,5 1319 230,2

RODA. FONT DE LA TEULERIA 1427 222,5 1303 250,9 1376 216,3

RODA. FONT DE LES BRUIXES 563 57,8 582 62,8 545 55,3

108

Taula 13 EVOLUCIÓ DEL CONTINGUT DE NITRATS

1er.mostreig 2on.mostreig 3er.mostreig

PARÀMETRES Cond. NO3- Cond. NO3- Cond. NO3-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l.

FONT DEL FREIXA 925 100,2 977 133,4 928 108,2

RODA. FONT FRESCA 734 55,3 876 71,8 861 37,2

RODA. POU DE CAN BARCONS 1686 143,3 1323 122,6 1430 124,8

RODA. POU DE CAN VILA 955 109,2 915 81,1 858 127,4

RODA. POU DEL TORRENT 1416 68,8 1300 129,3 1288 70,4

RUPT.FONT DE RAJOLS 409 2,7 391 3,1 398 2,9

RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL 440 6,9 424 5,5 430 6,1

RUPT.POU CASALONS 745 19,0 601 3,2 602 3,1

SALL. FONT COLOMA 741 19,9 710 35,1 708 23,1

SALL. FONT DE LES MUSQUERES 899 11,7 820 18,2 830 12,1

SALL. POU CORONES 884 43,3 870 41,1 856 35,5

SALL. POU VINYES XIQUES 715 35,1 720 36,3 745 46,8

SBG. FONT DE LA PLAÇA 1553 100,2 1428 97,0 1526 97,2

SBG. FONT DE LA TEULA 1158 79,1 1074 70,2 1060 74,1

SBLL. FONT DE LA PRADA 758 7,8 732 7,8 690 8,1

SBLL. POU SORREITGS 1331 73,8 1295 85,2 1415 70,7

SBLL. POU VILARRASA 1006 8,3 949 5,8 768 0,3

SCJ. FONT NOVA 1068 84,1 1050 72,1 1009 72,5

SCV. FONT DE STA.CECILIA 1332 111,0 1331 111,0 1304 93,3

SCV. POU DEL PRAT GROS 1263 103,9 1308 126,1 1245 108,7

SEB. FONT DE ST.MARC 768 5,0 734 2,8 725 1,5

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 748 18,5 684 17,2 1162 1,6

SER. FONT CODINA 732 72,5 721 73,2 779 74,8

SER. FONT CONSULTORI 1076 4,1 955 7,2 751 12,4

SER. FONT DE LA VALL 650 26,9 682 59,8 683 59,8

SER. FONT GRAN 1268 35,9 1267 35,7 1324 32,3

SER. POU REST.MUNTANYOLA 1641 1,6 1154 0,8 1273 0,3

SEVA.FONT DE LA SERRA 722 16,3 801 20,3 773 19,6

SEVA.FONT DE LA SORS 816 31,2 797 31,3 806 31,2

SHV. FONT BOLADO 1792 261,8 1585 245 1682 245,8

SHV. FONT DE LA SALA 774 57,9 774 57,9 372 1,9

SHV. FONT DEL BAC 833 56,8 833 56,8 678 16,2

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 664 0,0 620 0,0 652 0,0

SJV. FONT DE ST.FELIX 663 19,2 566 17,4 600 16,6

SJV. FONT D'EN TITUS 892 55,1 898 56,3 898 56,1

SJV. LES 7 FONTS 657 18,6 613 17,3 625 16,7

SMA. FONT DE CARBONERES 985 127,9 913 103,3

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 473 1,8 533 1,6 521 1,3

SMB.FONT DEL REI 372 0,6 365 0,5 375 0,6

SMB.FONT VIVA 462 1,9 460 1,8 463 1,9

SMC. FONT CASANOVA DEL FEU 678 6,4 719 13,1 736 19,8

SMC. FONT DE LA MATAVERA 330 1,7 473 18,6 479 9,9

SMC. FONT DE LA PARRA 658 11,8 683 29,9 626 14,1

SMC. FONT DE L'ESCUDELLA 992 38,7 1007 40,4 1098 52,8

SMC. FONT LES FONTIQUES 836 85,0 848 113,5 840 95,2

SMC. POU PALANQUES 529 51,3 681 83,2 731 60,4

SMS. FONT DE LA SALA 931 112,3 1089 118,9 987 104,6

SMS. POU DEL PLANÀS 856 26,5 804 22,0 745 15,8

SOB. FONT DE CAL ROCA 816 37,1 784 44,9 851 16,4

SOB. FONT DE STA.LLUCIA 940 28,1 949 26,3 801 11,1

SOB. POU XARXA PUBLICA 490 1,0 495 0,9 495 1,1

109

Taula 13 EVOLUCIÓ DEL CONTINGUT DE NITRATS

1er.mostreig 2on.mostreig 3er.mostreig

PARÀMETRES Cond. NO3- Cond. NO3- Cond. NO3-

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l. microS/cm. mg/l.

SPT.FONT DE LA FIGUERA 878 60,4 875 61,3 818 63,7

SPT.FONT DE LA RIERA 663 17,0 728 11,0 657 1,6

SPT.FONT DE LA VOLA 590 3,6 582 3,9 585 3,9

SPT.FONT DE RIU D'AURA 681 14,3 743 32,6 805 43,8

SPT.FONT DEL CEMENTIRI 803 108,0 803 108,0 816 149,3

SPT.FONT TOSQUERA 360 2,8 365 2,9 358 2,8

SPT.FONT VIDRANESA 527 0,9 525 1,1 525 1,8

SQB.FONT DE L'ESPADALER 887 53,7 937 66,8 904 58,5

SQB.FONT DEL CASTELL 633 27,6 653 26,8 633 27,4

SSO. FONT DEL RIFA 255 4,1 260 4,4 260 4,4

SVT.FONT DE NOGUERES 791 112,6 846 112,6

SVT.FONT DE VILARDELL 1675 173,6 1670 172,1 1690 175,8

SVT.FONT DEL BASSALET 821 81,7 827 70,2 806 84,5

SVT.FONT DEL VIVER 823 80,6 936 80,6 945 85,8

TAR. FONT DEL RABETÒ 677 3,5 680 3,7 613 9,0

TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON 1162 81,6 1134 71 1107 73

TAR. POU XARXA PUBLICA 560 23,0 613 26,1

TAV. FONT DE LA DEMUNT 695 44,7 692 42,3 696 40,4

TAV.FONT DEL PUJOL 706 58,6 648 41,7 734 50,2

TAV.POU EL BANÚS 772 38,1 799 41,7 819 42,2

TAVT.COVA FORAT DEL VENT 322 3,2 349 6,4 335 5,1

TAVT.FONT DEL PUIG 527 15,4 493 14,6 510 14,9

TAVT.POU DE PUIG BERNAT 649 1,0 678 9,7 685 7,2

TONA.FONT ROQUETA 505 2,7 596 9,6 524 6,2

TONA.FONT SORELL 936 122,8 838 111,8

TONA.FONT SUISSA 1430 62,1 1411 75,6 1442 59,4

TONA.POU CAN COLL 1417 151,1 1310 141,5 1355 145,5

TOR.FONT DE MARTORELL 910 71,8 980 84,4 916 70,9

TOR.FONT DE PUIGROBI 972 118,3 940 113 927 108,2

TOR.FONT DEL RAIG 1549 267,9 1522 281,3 1575 292,1

TOR.FONT DELS OCELLS 742 90,6 773 92,8 758 89,2

VIC. FONT DE LA TALAIA 1526 40,6 1597 75,9 1621 38,7

VIC. POU CANTARELL 1132 91,0 1051 95,7 1284 151,1

VIC. POU HORTA NOVA 1042 54,8 1201 54,9 1275 48,7

VIC. POU LA GUIXA 1317 125,3 1355 128,2 1440 140

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 1504 95,5 1506 95,7 1585 102,6

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 1408 38,0 1375 39,3 1165 43,6

VIC. POU PIUS XII 787 59,1 780 55,2 775 39,1

VIC. POU SOT DELS PARDALS 1332 38,8 1351 40,5 1375 43,3

VID.FONT DE L'HOSTAL 392 1,8 390 1,5 392 1,7

VID.FONT DE TORRENTS 606 2,4 595 5,5 590 5,3

VID.FONT D'EN SANTA 515 0,0 424 0,3 421 0,2

VIL.FONT DE LES DELICIES 205 0,5 199 0,4 202 0,4

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 184 11,1 182 11,9 183 11,5

VIL.FONT DE L'ORENETA 229 0,2 219 0,2 225 0,2

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 369 19,4 349 17,8 358 18,1

VIL.FONT DEL CASTANYER 89,8 0,7 84 0,4 85,1 0,4

VIL.FONT DELS ENAMORATS 253 15,4 248 16,1 251 15,7

VIL.FONT SOT DE LES VALLS 88 0,7 82,7 0,4 85 0,5

VSAU. FONT DE CRIVILLERS 381 0 339 0,4 362 0,5 PROMIG 873 52,7 858 61,5 864 66,2

110

Taula 14 DETERMINACIÓ DE COURE I ZENC EN AIGÜES PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- NO3- P CT CF EF Cu Zn

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml mcg/l. mcg/l.

MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 7,07 1002 <0,05 <0,02 79,3 <30 12 5 0 <0,02 <0,02

MVGA. FONT DEL PARATÒ 7,03 1336 <0,05 <0,02 212,8 <30 9 0 0 <0,02 <0,02

MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 7,08 911 <0,05 0,03 72,5 <30 130 90 22 <0,02 <0,02

ORIS. FONT DEL CAMPÀS 7,05 1268 <0,05 <0,02 226,8 80 125 0 6 <0,02 0,02

RODA. FONT DEL FREIXA 8,03 925 <0,05 0,03 100,2 <30 320 0 0 <0,02 <0,02

RODA . LES 3 FONTS 7,05 984 <0,05 <0,02 115,8 42 800 640 0 <0,02 <0,02

RODA. FONT DE LA TEULERIA 6,92 1427 <0,05 0,09 222,5 <30 10 0 0 <0,02 0,03

MAN. FONT DE LA CADERNERA 7,07 1052 <0,05 <0,02 104,3 <30 26 10 0 0,02 0,02

FOL. FONT DE LA RICARDERA 7,21 820 <0,05 <0,02 63,4 <30 0 0 0 <0,02 0,02

VIC. FONT DEL CANTARELL 7,27 1132 <0,05 <0,02 91,0 <30 1800 340 14 <0,02 <0,02

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 7,08 1504 <0,05 <0,02 95,5 <30 20 10 0 0,02 0,04

VIC. POU LA GUIXA 7,01 1317 <0,05 0,04 125,3 <30 4000 0 0 0,02 0,13

PER. FONT VELLA 6,99 1462 <0,05 <0,02 128,6 <30 2080 8 110 0,02 0,03

SBG. FONT DE LA PLAÇA 7,33 1553 <0,05 <0,02 100,2 <30 35 0 0 0,07 0,11

SEB. FONT DE ST.MARC 7,26 768 <0,05 <0,02 5,0 <30 320 16 14 0,03 0,36

TAV.FONT DEL PUJOL 7,17 706 <0,05 <0,02 58,6 <30 6000 26 4 0,02 0,05

SQB.FONT DE L'ESPADALER 7,20 887 <0,05 <0,02 53,7 <30 0 0 0 0,02 0,04

SJV. LES 7 FONTS 7,03 657 <0,05 <0,02 18,6 <30 0 0 0 0,02 0,03

SPT.FONT TOSQUERA 7,40 360 <0,05 <0,02 2,8 <30 0 0 0 <0,02 <0,02

111

Taula 15 FACTORS DE CORRELACIÓ DELS PARÀMETRES DE COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES pH Cond. NH3 NO2

- Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ CT CF EF

pH - -0,3218 -0,9394 -0,1325 -0,3423 -0,3299 0,198 -0,2377 -0,1711 -0,3635 -0,1814 0,0799 -0,1917 -0,0266 -0,0612 -0,0811

Cond. 0,3218 - 0,2894 0,0098 0,8871 0,6837 0,5124 0,7718 0,7837 0,7832 0,7685 0,6815 0,5607 0,0687 0,0969 0,0233

NH3 -0,9394 0,2894 - 0,0328 -0,9842 0,57 -0,628 -0,983 0,6895 0,8933 -0,9362 -0,6241 -0,9248

NO2- -0,1325 0,0098 0,0328 - 0,0823 0,1468 0,1919 -0,1 0,0329 0,1322 -0,0206 -0,1077 -0,0482 -0,1688 -0,0245 -0,072

Duresa -0,3423 0,8871 -0,9842 0,0823 - 0,7074 0,6818 0,7591 0,5463 0,9389 0,7601 0,4167 0,4323 0,0491 0,0814 0,0583

NO3- -0,3299 0,6837 0,57 0,1468 0,7074 - 0,3505 0,3739 0,4716 0,7353 0,4038 0,2621 0,5051 0,0862 0,1481 0,0219

HCO3- -0,198 0,5124 -0,628 0,1919 0,6818 0,3505 - 0,2621 0,2476 0,6994 0,405 0,2292 0,26 0,0463 0,7727 0,0555

SO42- -0,2373 0,7718 -0,983 -0,1 0,7591 0,3739 0,2621 - 0,46 0,6061 0,7799 0,5096 0,3752 0,0742 -0,0098 0,0629

Cl- -0,1711 0,7837 0,6895 0,0329 0,5463 0,4716 0,2476 0,46 - 0,4599 0,5149 0,8587 0,5965 0,0439 0,0474 -0,0597

Ca2+ -0,3635 0,7832 0,8933 0,1322 0,9389 0,7353 0,6994 0,6061 0,4599 - 0,4901 0,2839 0,4164 0,0135 0,0981 0,041

Mg2+ -0,1814 0,7685 -0,9362 -0,0206 0,7601 0,4038 0,405 0,7799 0,5149 0,4901 - 0,5188 0,3082 0,105 0,0215 0,0711

Na+ -0,0799 0,6815 -0,6241 -0,1077 0,4167 0,2621 0,2292 0,5096 0,8587 0,2839 0,5188 - 0,552 0,1879 0,0399 -0,0498

K+ -0,1917 0,5607 -0,9248 -0,0482 0,4323 0,5051 0,26 0,3752 0,5965 0,4164 0,3082 0,552 - 0,2251 0,1112 0,0437

CT -0,0266 0,0687 -0,1688 0,0491 0,0862 0,0463 0,0742 0,0439 0,0135 0,105 0,1879 0,2251 - 0,497 0,2448

CF -0,0612 0,0969 -0,0245 0,0814 0,1481 0,7727 -0,0098 0,0474 0,0981 0,0215 0,0399 0,1112 0,497 - 0,355

EF -0,0811 0,0233 -0,072 0,0583 0,029 0,0555 0,0629 0,0597 0,041 0,0711 0,0498 0,0437 0,2448 0,355 -

112

Taula 16

COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES I OXIDABILITAT AL PERMANGANAT PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2

- Oxid Duresa NO3- HCO3

- SO42- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml

CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 7,53 604 <0,05 <0,02 1,1 36 0,5 404,2 47,4 22,1 108,2 22,1 13,6 1,4 <30 - - -

CANTG.FONT DE LA MASALLERA 7,31 542 <0,05 <0,02 1,1 37 3,8 372,1 39,9 14,2 92,2 34,0 7,6 1,8 <30 250 0 4

CANTG.FONT DELS ENAMORATS 7,76 510 <0,05 <0,02 1,2 21 1,2 335,5 32,2 21,3 36,0 29,3 48,3 2,9 <30 30 0 2

CENT.POU BETZ. 7,32 1156 <0,05 <0,02 2,9 38 32,1 209,8 207,6 126,1 56,1 58,3 85,7 6,7 <30 0 0 0

CENT.POU CASTELL 7,22 840 <0,05 <0,02 1,9 30 50,3 185,4 90,7 35,5 48,1 43,7 16,6 2,5 <30 6 6 0

CENT.POU VINYOL 7,50 614 <0,05 <0,02 2,2 22 3,8 224,5 38,9 16,0 32,1 34,0 12,0 1,0 <30 4 0 0

FOL. FONT DEL RECTOR 7,56 733 <0,05 <0,02 1,5 41 38,8 430,0 68,4 23,1 128,2 22,1 19,9 4,2 <30 0 0 0

FOL. FONT RICARDERA 7,21 820 <0,05 <0,02 1,9 51 63,4 402,6 98,6 33,7 168,3 21,8 18,6 2,7 <30 0 0 0

FOL. FONT TROBADA 7,30 645 <0,05 <0,02 2,3 43 38,6 414,8 59,0 19,5 128,3 26,7 15,6 3,9 <30 0 0 0

FOL. POU XARXA PUBLICA 7,19 688 <0,05 <0,02 1,3 40 38,7 420,9 61,9 24,8 136,3 14,6 13,6 2,7 <30 0 0 0

GURB. POU MOLI SORRIBES 7,32 1709 <0,05 <0,02 2,1 86 256 453,8 158,1 190,3 224,4 72,9 66,7 8,3 <30 15 10 0

LG. POU CAN TONET 7,31 887 <0,05 <0,02 2 46 56,1 317,2 146,1 44,0 124,4 36,5 36,4 7,8 <30 3200 0 10

LG. POU LA RIERA 7,05 1818 <0,05 <0,02 1,6 53 26,7 414,8 222,0 265,5 128,3 51,0 117,3 46,8 <30 250 70 0

MALLA. FONT DE L'ESGLESIA 7,33 1235 <0,05 <0,02 1,3 70 23 424,6 303,5 80,8 152,3 77,8 43,1 4,6 <30 0 0 0

MALLA. FONT DE MALLA 6,96 1665 <0,05 <0,02 1 85 69,2 347,7 489,3 109,3 200,4 87,4 52 7,8 <30 36 8 0

MAN. FONT DE LA CADERNERA 7,07 1052 <0,05 <0,02 1,0 60 104,3 366,0 130,5 81,0 180,4 36,4 31,0 6,5 <30 26 10 0

MAN. FONT DEL MOLINOT 7,11 797 <0,05 <0,02 1,0 40 73,2 317,2 77,9 36,9 124,3 21,9 16,7 2,3 <30 0 0 0

ORIS. BAJALOU 6,95 719 <0,05 <0,02 1,4 31 15,9 244 78,0 27,0 64,1 36,4 15,1 3,2 <30 180 2 0

ORIS. FONT DE BAJALOU 7,20 821 <0,05 <0,02 1,1 31 82,6 156,2 71,0 56,8 68,1 34,0 16,1 7,4 <30 20 8 0

RUPT.FONT DE RAJOLS 7,45 409 <0,05 <0,02 1,8 21 2,7 280,6 23,2 13,5 76,1 4,8 5,5 1,5 <30 25 0 0 RUPT.FONT DEL COLL DEL CASTELL 7,77 440 <0,05 <0,02 1,5 25 6,9 311,1 17,2 13,8 84,2 9,7 4,4 2,5 <30 40 2 2

RUPT.POU CASALONS 7,70 745 <0,05 <0,02 1,4 27 19,0 500,2 64,8 14,5 84,2 14,6 53,4 2,4 <30 - - -

SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 7,08 748 <0,05 <0,02 0,9 43 18,5 421,0 31,5 40,5 156,3 9,7 11,0 2,8 <30 26 0 2

SER. FONT CODINA 7,72 732 <0,05 <0,02 2,1 46 72,5 366,0 76,7 33,7 136,3 29,2 10,2 2,1 <30 120 10 0

SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 6,98 664 <0,05 <0,02 1,6 41 0,0 494,1 15,0 8,2 132,3 19,4 6,4 1,8 <30 80 0 0

SJV. FONT DE ST.FELIX 6,85 663 <0,05 <0,02 1,2 39 19,2 417,2 31,5 12,8 136,3 12,1 7,4 2,7 <30 0 0 0

SJV. LES 7 FONTS 7,03 657 <0,05 <0,02 1,2 40 18,6 384,3 48,0 11,0 145,9 8,8 7,4 2,9 <30 0 0 0

SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 7,55 473 <0,05 <0,02 1,6 17 1,8 187,8 26,0 11,1 24,1 26,7 7,9 2,8 <30 0 0 0

SPT.FONT DE LA FIGUERA 7,12 878 <0,05 <0,02 1,4 53 60,4 463,6 56,6 32,6 160,3 31,6 11,2 6,0 <30 60 0 4

SPT.FONT DE LA RIERA 7,32 663 <0,05 <0,02 1,2 44 17,0 434,2 59,0 10,6 136,3 24,3 5,7 1,6 <30 25 0 0

SPT.FONT DE LA VOLA 7,10 590 <0,05 <0,02 1,7 32 3,6 344,0 29,0 9,2 97,8 18,4 4,0 1,2 <30 4 0 0

SPT.FONT DE RIU D'AURA 7,03 681 <0,05 <0,02 0,5 45 14,3 429,4 40,2 28,8 140,3 24,3 7,4 6,0 <30 3 0 0

SPT.FONT DEL CEMENTIRI 7,30 803 <0,05 <0,02 1,1 46 108,0 375,6 50,7 21,3 136,4 29,1 12,4 2,7 <30 10 0 4

113

Taula 16

COMPOSICIÓ DE LES AIGÜES I OXIDABILITAT AL PERMANGANAT

PARÀMETRES pH Cond. NH3 NO2- Oxid Duresa NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ P CT CF EF

MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG unitpH mcS/cm mg/l. mg/l. mg/l. ºf mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mg/l. mcg/l. /100ml /100ml /100ml

SQB.FONT DE L'ESPADALER 7,20 887 <0,05 <0,02 1,4 52 53,7 366,0 166,4 25,5 153,9 33,0 16,3 3,7 <30 0 0 0

SQB.FONT DEL CASTELL 7,22 633 <0,05 <0,02 0,9 38 27,6 370,8 40,3 13,6 133,1 11,6 7,9 3,9 <30 50 24 1

SVT.FONT DEL BASSALET 7,55 821 <0,05 0,02 1,8 47 81,7 390,4 72,0 31,6 136,3 31,6 16,1 6,5 <30 10 0 0

SVT.FONT DEL VIVER 7,13 823 <0,05 <0,02 0,6 50 80,6 433,1 94,7 34,8 152,3 29,2 26,1 5,8 <30 0 0 0

TAV.FONT DEL PUJOL 7,17 706 <0,05 <0,02 1,4 42 58,6 384,3 54,3 24,8 136,3 21,9 10,1 2,9 <30 6000 26 4

TAV.POU EL BANÚS 7,33 772 <0,05 <0,02 2,6 46 38,1 463,6 68,2 36,2 124,2 36,4 30,4 3,1 <30 120 2 0

TAVT.COVA FORAT DEL VENT 8,10 322 <0,05 0,03 2,5 21 3,2 201,3 22,7 17,7 80,2 2,4 6,0 2,2 <30 12 2 2

TAVT.FONT DEL PUIG 7,51 527 <0,05 <0,02 1,3 34 15,4 351,4 24,8 14,2 112,2 14,6 5,4 1,2 <30 600 274 42

TAVT.POU DE PUIG BERNAT 7,66 649 <0,05 0,61 1,4 39 1,0 392,8 66,3 19,9 104,2 31,6 13,0 4,4 <30 0 0 0

TONA.FONT ROQUETA 7,65 505 <0,05 <0,02 1,8 22 2,7 234,2 64,9 35,0 60,1 17,0 36,1 2,8 <30 0 0 0

TONA.FONT SORELL 7,07 936 <0,05 <0,02 1,5 45 122,8 219,2 132,3 47,9 110,2 42,0 18,5 7,6 <30 1200 120 50

TONA.FONT SUISSA 6,95 1430 <0,05 <0,02 1,1 60 62,1 278,2 262,7 117,1 130,3 66,8 50,3 4,8 <30 18 0 0

TOR.FONT DE PUIGROBI 7,04 972 <0,05 <0,02 1,4 53 118,3 219,6 95,2 36,2 176,3 21,9 19,8 4,5 <30 0 0 0

TOR.FONT DEL RAIG 7,08 1549 <0,05 <0,02 1,7 74 267,9 329,4 125,4 177,5 256,5 24,3 44,8 33,9 <30 3 0 0

TOR.FONT DELS OCELLS 7,24 742 <0,05 <0,02 1,4 43 90,6 353,8 61,4 29,8 124,3 29,2 11,5 5,3 <30 18 0 0

VIC. FONT DE LA TALAIA 7,02 1526 <0,05 <0,02 2,3 63 40,6 394,1 272,8 191,7 196,4 34,0 128,2 16,4 <30 8 8 0

VIC. FONT DEL CANTARELL 7,27 1132 <0,05 <0,02 1,6 44 91,0 262,3 153,8 73,8 128,2 29,2 37,4 9,9 <30 1800 340 14

VIC. POU HORTA NOVA 7,12 1042 <0,05 <0,02 1,8 52 54,8 380,6 288,2 90,5 148,3 36,4 75,9 14,0 <30 10 0 0

VIC. POU LA GUIXA 7,01 1317 <0,05 0,04 1,4 63 125,3 392,8 255,5 139,2 161,9 54,9 104,6 49,4 <30 4000 0 0

VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 7,08 1504 <0,05 <0,02 1,1 71 95,5 402,6 368,9 95,9 200,4 51,1 74,2 6,7 <30 20 10 0

VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 7,10 1408 <0,05 0,05 1,3 68 38,0 256,2 454,3 106,5 168,3 63,2 84,5 4,7 <30 12 0 0

VIC. POU PIUS XII 7,05 787 <0,05 <0,02 1,1 40 59,1 267,2 160,7 42,5 112,2 29,2 34,5 13,1 <30 10 0 0

VIC. POU SOT DELS PARDALS 7,20 1332 0,04 0,10 3,3 75 38,8 500,4 391,7 82,4 160,3 85,1 71,3 11,0 <30 30 0 2

VIC. POU STA.CLARA VELLA 7,25 1271 <0,05 0,06 1,9 61 56,5 383,1 353,0 74,5 200,5 26,7 53,5 35,3 <30 16 0 0

VID.FONT DE L'HOSTAL 7,75 392 <0,05 <0,02 1,2 16 1,8 170,8 18,6 5,7 32,1 19,4 4,7 3,0 <30 0 0 0

VID.FONT DE TORRENTS 7,23 606 <0,05 <0,02 1,3 27 2,4 283 36,0 7,1 60,1 29,2 9,8 1,9 <30 20 2 0

VID.FONT D'EN SANTA 8,02 515 <0,05 <0,02 1,5 17 0,0 185,4 25,5 6,1 36,1 19,4 3,3 1,8 <30 8 0 0

VIL.FONT DE LES DELICIES 7,05 205 <0.05 <0,02 1,4 11,6 0,5 126,9 12,3 6,4 30,4 9,7 7,7 2,7 <30 20 0 0

VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 7,38 184 <0.05 <0,02 0,9 9,4 11,1 97,6 12,5 5,7 25,6 7,3 7,1 2,2 <30 5 0 0

VIL.FONT DE L'ORENETA 6,97 229 <0.05 <0,02 0,8 13,2 0,2 151,3 13,9 6,3 45,7 4,4 7,4 2,0 <30 17 0 0

VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 6,92 369 <0.05 <0,02 0,9 18 19,4 178,1 38,8 17,1 56,9 9,2 17,6 2,6 <30 6 2 1

VIL.FONT DEL CASTANYER 7,32 89,8 <0.05 <0,02 1,1 5,6 0,7 58,6 6,7 3,5 16,0 3,9 4,8 1,6 <30 0 0 0

VIL.FONT DELS ENAMORATS 6,93 253 <0.05 <0,02 0,8 12,2 15,4 120,8 17,1 9,4 36,1 7,7 10,9 1,9 <30 850 0 0

VIL.FONT D'EN MIQUEL 7,57 310 <0.05 <0,02 1 15,8 16,5 158,6 25,8 9,9 48,1 9,2 9,9 2,3 <30 0 0 0

VIL.FONT SOT DE LES VALLS 7,06 88 <0.05 <0,02 0,8 4,2 0,7 59,8 7,1 3,0 12,8 3,4 4,6 1,5 <30 1 0 0

114

Taula17 ABSORBÀNCIA a 254 nm. DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA PARÀMETRES ABS. NO3

- MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG 254nm mg/l. SJV. FONT DE ST.FELIX 0,009 19,2 SJV. FONT DE PUIGLAGULLA 0,027 0,0 SJV. LES 7 FONTS 0,017 18,6 MALLA. FONT DE MALLA 0,016 69,2 MALLA. FONT DE L'ESGLESIA 0,020 23 MALLA. POU MAS PARACOLLS 0,046 78,2 GURB. POU NOGUER 0,051 133,7 GURB. VESPELLA CASA COLONIES 0,030 52,5 GURB. FONT CASA D'AVALL 0,027 78,1 GURB. POU MOLI SORRIBES 0,090 256 SHV. FONT DEL VOLADOR 0,117 261,8 MVGA. FONT DE LA SERRATOSA 0,052 6,8 MVGA. FONT DEL BATLLE.LA GLEVA 0,063 79,3 MVGA. POU DE CAN CAROL 0,041 37,5 MVGA. POU CORNELLAS 0,745 362,1 MVGA. FONT DEL PARATÒ 0,044 212,8 MVGA. FONT ST.MIQUEL D'ORDEIG 0,087 72,5 SCV. FONT DE STA.CECILIA 0,058 111,0 SCV. POU DEL PRAT GROS 0,040 103,9 RODA. FONT DEL FREIXA 0,126 100,2 RODA. FONT DE LES BRUIXES 0,071 57,8 RODA. POU DE CAN VILA 0,076 109,2 RODA. POU DE CAN BARCONS 0,096 143,3 RODA. FONT FRESCA 0,041 55,3 RODA. FONT DE LA TEULERIA 0,081 222,5 RODA. POU DEL TORRENT 0,056 68,8 MAN. FONT DE LA CADERNERA 0,053 104,3 MAN. FONT DE LA MARE DE DEU 0,045 145,7 MAN. POU DE LA MIRANDA. 0,054 71,7 MAN. POU CORCÓ 0,044 77,2 CALL. POU TEULERIA CAN TONA 0,084 57,3 VSAU. FONT DE CRIVILLERS 0,009 0 SMC. POU PALANQUES 0,110 51,3 SMC. FONT DE L'ESCUDELLA 0,044 38,7 SMC. FONT DE LA MATAVERA 0,180 1,7 SMC. FONT DE LA PARRA 0,015 11,8 SMC. FONT CASANOVA DEL FEU 0,033 6,4 SMS. FONT DE LA SALA 0,069 112,3 SMS. POU DEL PLANÀS 0,085 26,5 FOL. FONT RICARDERA 0,025 63,4 FOL. FONT DEL RECTOR 0,016 38,8 SER. FONT CODINA 0,023 72,5 SER. FONT AJT.MUNTANYOLA 0,023 18,5 SER. FONT GRAN 0,012 35,7 VIC. FONT DE LA TALAIA 0,033 40,6 VIC. POU SOT DELS PARDALS 0,072 38,8 VIC. POU MOLI DEL BLANQUEIG 0,038 95,5 VIC. POU PARC DELS TORTOSINS 0,059 38,0 VIC. POU HORTA NOVA 0,032 54,8

115

Taula17 ABSORBÀNCIA a 254 nm. DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA PARÀMETRES ABS. NO3

- MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG 254nm mg/l. VIC. POU PIUS XII 0,023 59,1 VIC. POU LA GUIXA 0,056 125,3 SOB. FONT DE CAL ROCA 0,118 37,1 SOB. FONT DE STA.LLUCIA 0,071 28,1 PER. FONT NOVA 0,063 70,4 PER. FONT VELLA 0,100 128,6 SALL. FONT DE LES MUSQUERES 0,088 11,7 SALL. FONT COLOMA 0,055 19,9 SALL. POU VINYES XIQUES 0,137 36,3 SALL. POU CORONES 0,111 43,3 LLU. FONT DE LA GARSA 0,053 1,8 LLU. FONT DE CAMP SOLÈ 0,061 2,1 SBG. FONT DE LA PLAÇA 0,069 100,2 OLO. FONT DEL PONT 0,048 73 OLO. POU ROCA DEL PONT 0,101 13 SBLL. FONT DE LA PRADA 0,022 7,8 SBLL. POU VILARRASA 0,108 8,3 SBLL. POU SORREITGS 0,044 73,8 SCJ. FONT NOVA 0,078 84,1 ALP. FONT DE ST. ANTONI 0,046 3,4 ALP. FONT BONA 0,097 32,8 TAR. FONT DEL RAIG. MONTRODON 0,025 81,6 TAR. FONT DE MASGRAU 0,033 0 TAR. FONT DEL RABETÒ 0,011 3,5 SEB. FONT DE ST.MARC 0,005 5,0 SEVA.FONT DE LA SERRA 0,022 16,3 BAL.FONT DEL MOLI VERDAGUER 0,034 51,6 CANTG.FONT DE CAL TRAGINER 0,020 0,8 CANTG.FONT DE LA MARE DE DEU 0,018 0,5 CANTG.FONT DELS ENAMORATS 0,027 1,2 CANTG.FONT DE LA MASALLERA 0,010 3,8 TAV.POU EL BANÚS 0,015 38,1 TAV. FONT DE LA DEMUNT 0,016 40,4 TAV.FONT DEL PUJOL 0,015 58,6 TONA.FONT ROQUETA 0,037 2,7 TONA.FONT SUISSA 0,037 62,1 SPT.FONT DE LA VOLA 0,015 3,6 SPT.FONT VIDRANESA 0,013 1,1 SPT. FONT TOSQUERA 0,010 2,8 SPT.FONT DE LA FIGUERA 0,027 60,4 SPT.FONT DE LA RIERA 0,015 17,0 SPT.FONT DE RIU D'AURA 0,023 14,3 SPT.FONT DEL CEMENTIRI 0,065 108,0 SVT.FONT DEL VIVER 0,024 80,6 SVT.FONT DEL BASSALET 0,024 81,7 SVT.FONT DE NOGUERES 0,055 112,6 SVT.FONT DE VILARDELL 0,096 173,6 TOR.FONT DELS OCELLS 0,021 90,6 TOR.FONT DEL RAIG 0,056 267,9 TOR.FONT DE PUIGROBI 0,029 118,3

116

Taula 17 ABSORBÀNCIA a 254 nm. DE LES AIGÜES DE LA COMARCA D'OSONA PARÀMETRES ABS. NO3

- MUNICIPI/REF./PUNT MOSTREIG 254nm mg/l.

TOR.FONT DE MARTORELL 0,035 71,8 VID.FONT DE L'HOSTAL 0,016 1,8 VID.FONT DE TORRENTS 0,013 2,4 VID.FONT D'EN SANTA 0,011 0,0 SMB.FONT VIVA 0,012 1,9 SMB.FONT DEL REI 0,011 0,6 SMB.FONT DE L'AJUNTAMENT 0,015 1,8 SQB.FONT DE L'ESPADALER 0,028 53,7 SQB.FONT DEL CASTELL 0,007 27,6 VIL.FONT DE LES DELICIES 0,013 0,5 VIL.FONT D'EN MIQUEL 0,018 16,5 VIL.FONT DE LES PAÏTIDES 0,019 11,1 VIL.FONT DE L'ORENETA 0,007 0,2 VIL.FONT DEL CASTANYER 0,012 0,7 VIL.FONT DEL CAMP DE FUTBOL 0,020 19,4 VIL.FONT DELS ENAMORATS 0,019 15,4 VIL.FONT SOT DE LES VALLS 0,008 0,7 ESP. FONT D'ESPINELVES 0,001 0,4 SSO. FONT DEL RIFA 0,009 4,4

117

Taula 18 RELACIÓ NITRATS-TOTAL DE PURINS-S.A.U. PER MUNICIPIS

NO3- TOTAL

S.A.U. (ha) Nº EXP. C.MAX

MUNICIPI / PROMITG PARÀMETRE mg/l. PURINS(m³) CONREU PORCS NO3

-

ALPENS 12,1 7191 153 5 33

BALENYÀ 33,2 22446 930 46 52

CALLDETENES 94,9 35690 447 56 115

CENTELLES 28,7 26502 609 50

FOLGUEROLES 44,9 53781 755 62 63

GURB 120,4 256693 2780 204 256

LLUÇÀ 17,3 23266 814 24 48

MALLA 56,8 56122 920 45 78

MANLLEU 120,0 117506 950 113 146

MASIES DE VOLTREGÀ 139,0 159682 798 121 362

OLOST DE LLUÇANÉS 43,0 55901 859 47 73

ORÍS 83,2 36577 432 32 227

PERAFITA 99,5 49538 852 5 129

RODA DE TER 122,6 87286 500 31 230

RUPIT 9,5 29652 579 16 19

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÉS 24,0 25320 346 15 73

SANT BARTOMEU DEL GRAU 89,7 84775 1206 58 100

SANT BOI DE LLUÇANÉS 30,0 66193 664 20 74

SANT JULIÀ DE VILATORTA 31,4 22067 423 31 56

SANT MARTÍ D'ALBÀRS 103,3 23296 450 24 103

SANT PERE DE TORELLÓ 49,9 39083 538 41 108

SANT QUIRZE DE BESORA 40,7 9320 143 9 54

SANT SADURNÍ D'OSORMORT 4,4 5306 90 8 4

SANT VICENÇ DE TORELLÓ 112,1 19536 261 24 174

SANTA CECILIA DE VOLTREGÀ 107,5 41197 410 38 111

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 26,6 26955 529 31 73

SANTA MARIA DE BESORA 1,8 17453 254 14 2

SANTA MARIA DE CORCÓ 32,5 148746 1341 100 85

SEVA 23,8 35777 675 43 31

SOBREMUNT 22,1 6762 221 6 37

TARADELL 29,5 82431 1291 106 82

TAVÈRNOLES 48,4 27639 404 20 59

TAVERTET 6,5 23044 234 13 15

TONA 84,7 67924 875 95 151

TORELLÓ 137,2 58181 744 75 268

VIC 66,6 146269 2140 167 125

VIDRÀ 1,4 20201 0 7 2

VILADRAU 8,1 8905 0 11 19

VILANOVA DE SAU 0,0 884 0 18 0 FACTORS DE CORRELACIÓ NITRAT S.A.U. PURINS C.MAX. NºEXPL.

NITRAT - 0,3888 0,5416 0,4989

S.A.U. 0,3888 - 0,8770 0,4498 0,8833

PURINS 0,5416 0,8770 - 0,6415 0,9104

C.MAX NITRATS 0,4498 0,6415 - 0,5813

NºEXPLOTACIONS PORCS 0,4989 0,8833 0,9104 0,5813 -

118

SUPERFICIES DELS CONREUS AGRÍCOLES. ANY 1.998 Taula 19

CONREU (hectàrees) Blat Blat de moro Cereals Nap Praderes

MUNICIPI Blat Ordi de moro Civada Alfals farratger d'hivern Sorgo Rai-gras farratger polifites

Alpens 2 34 4 2 25 50 25 25 25 1 15

Balenyà 167 192 9 28 30 50 17 20 21 4 22

Brull,El 72 62 39 - 15 50 65 50 - 4 50

Calldetenes 152 38 47 2 15 25 10 5 - 3 8

Centelles 86 145 2 5 40 50 15 15 - 1 20

Collsuspina 118 68 9 21 91 90 41 16 64 4 49

Folgueroles 189 129 100 1 27 87 19 18 25 4

Gurb 741 630 370 14 180 250 112 50 100 21

Lluçà 114 140 11 15 150 200 49 50 150 10 126

Malla 272 124 77 - 75 35 24 7 43 10 40

Manlleu 227 252 84 8 65 100 35 9 37 - 40

Masies de Voltregà 153 107 52 10 95 100 11 25 60 4 60

Masies de Roda 84 116 63 6 35 50 12 10 25 3 30

Muntanyola 79 89 7 12 125 150 20 38 50 4 110

Montesquiu 7 1 - - 10 15 - - - - 3

Olost de Lluçanés 247 193 18 8 70 90 13 30 50 - 100

Orís 67 79 68 8 85 60 14 30 30 11 40

Oristà 326 482 7 21 150 400 123 200 - - 50

Perafita 47 257 15 2 100 80 64 20 - 10 100

Prats de Lluçanés 96 94 18 3 30 60 17 20 40 2 25

Roda de Ter 19 23 3 1 2 6 - - - -

Sant Agustí de Lluçanés 57 17 35 2 85 80 8 30 50 2 50

Sant Bertomeu del Grau 200 127 25 4 150 110 37 50 82 20 100

Sant Boi de Lluçanés 100 28 35 4 100 119 63 45 90 21 116

Sant Hipòlit de Voltregà 3 3 1 - - 1 7 - - 1

Sant Julià de Vilatorta 64 84 31 15 10 30 16 10 - 3 22

Sant Martí de Centelles 28 110 2 56 70 70 48 20 30 - 5

Sant Martí d'Albàrs 142 91 7 1 50 60 36 20 53 - 31

Sant Pere de Torelló 55 72 34 10 100 168 14 50 - - 25

Sant Quirze de Besora 3 8 3 - 15 22 10 5 10 2 20

Sant Sadurní d'Osormort - 11 - 14 30 40 10 8 35 - 20

Santa Cecilia de Voltregà 55 163 78 3 10 30 1 - - 4

Santa Eugènia de Berga 113 94 56 2 33 46 27 5 35 4 28

Santa Eulàlia de Riuprimer 127 57 30 9 15 20 2 10 16 5 14

Santa Maria de Besora 10 15 - - 52 48 28 12 55 -

Santa Maria de Corcó 286 215 102 6 200 300 132 73 250 13 100

Sant Vicenç de Torelló 11 103 21 1 14 25 5 10 10 - 5

Seva 191 99 50 8 30 60 30 10 20 3 30

Sobremunt 34 28 - 2 25 60 23 10 20 2 26

Sora 17 40 12 10 100 113 10 20 90 10 115

Tavèrnoles 52 108 13 1 65 55 12 - 40 8 30

Taradell 283 205 71 21 47 52 33 10 20 - 20

Tavertet - 8 - - 60 70 62 20 - 3 90

Tona 196 234 17 5 50 60 40 10 40 5 25

Torelló 163 210 56 10 50 100 32 10 - 20 10

Vic 636 192 240 8 85 100 125 20 90 7 91

Vilanova de Sau 12 5 - 8 10 50 10 10 - 3 10

Rupit i Pruit 8 31 16 - 100 - 13 31 100 30 422

119

PLUVIOMETRIA D'OSONA. ANY. 1998 ANY 1999 Taula 20 MES GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

POBLACIÓ l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m² l/m²

BALENYA 40 8 3 56 73 20 64 77 37 37 5 94 73 0 3 31 87 43

CANTONIGRÒS 58 13 22 111 54 46 45 118 85 32 18 147 108 2 22 61 117 81

CENTELLES 47 8 6 76 81 22 44 90 40 43 8 115 70 0 6 36 98 40

ESPINELVES 120 6 28 89 70 61 90 77 74 45 10 188 106 0 28 43 81 53

L'ESQUIROL 11 5 8 84 21 43 51 137 47 37 11 110 72 0 8 39 82 87

FOLGUEROLES 40 7 15 98 76 74 42 123 40 32 12 81 80 0 15 42 75 82

GURB 27 8 5 73 46 58 31 170 33 37 8 60 73 0 5 46 65 72

MALLA 10 5 58 19 84 35 98 28 35 7 93 70 0 5 36 72 67

MANLLEU 24 11 8 76 47 75 33 112 43 39 7 49 74 0 8 30 86 86

OLOST 26 6 6 67 48 84 3 99 50 51 15 66 82 0 6 54 61 60

RODA DE TER 29 8 11 76 63 101 49 180 39 38 9 61 78 0 11 37 81 115

RUPIT 57 19 15 102 46 53 45 109 100 39 12 109 85 0 15 41 93 65

SANT BARTOMEU DEL GRAU 30 8 13 75 89 62 5 168 49 39 14 56 85 0 13 86 80 44

SANT BOI DE LLUÇANÉS 28 10 9 74 45 48 3 170 52 47 13 41 80 2 9 45 83 94

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 23 9 12 67 43 58 23 160 47 39 8 48 82 0 12 43 84 62

SANT JULIÀ DE VILATORTA 40 5 8 76 68 83 34 138 45 31 9 90 74 0 8 46 69 83

LLUÇÀ 15 4 11 54 52 68 2 96 42 38 13 41 90 1 11 63 76 55

SANT QUIRZE DE BESORA 19 14 9 74 44 52 15 211 55 44 10 55 82 0 9 63 92 100

SANT VICENÇ DE TORELLÓ 13 4 6 62 14 31 29 134 35 37 7 52 78 0 6 59 84 88

SANTA EULALIA DE RIUPRIMER 26 7 7 57 103 74 16 116 38 38 11 62 70 0 7 48 63 70

SEVA 32 9 7 67 92 77 57 99 33 43 8 97 75 0 7 39 79 63

LA GUIXA 26 8 6 51 78 60 14 118 27 41 11 76 75 0 6 44 74 68

VIDRÀ 35 17 24 147 49 57 38 283 105 59 13 111 108 0 24 90 130 147

TARADELL 38 9 7 32 87 68 34 93 42 40 8 84 78 0 7 38 73 81

TORELLÓ 18 5 6 59 30 45 21 172 45 39 6 50 78 0 6 39 84 63

VIC 23 7 4 68 62 66 25 126 22 35 7 74 74 0 4 50 70 83

VILADRAU 155 8 34 101 99 54 61 72 66 39 9 117 93 0 34 55 77 56

VILANOVA DE SAU 26 5 11 103 53 77 50 106 43 33 8 72 68 0 11 29 48 68 MITJANA 38 8,5 10,9 76,2 59 60,8 34,3 130 48,6 39,5 9,89 82,1 80,8 0,2 10,9 47,6 80,9 74,1

*Dades de la Secció de Meteorologia de l'Agrupació Astronómica d'Osona NOV MAR JUN mg/l. mg/l mg/l.

MITJANA NITRATS 52,7 61,5 66,2

120

Gràfica t.20

121

QUALITAT DE LES AIGÜES D'OSONA NºAIGÜES

EXCEL.LENT 5 Gràfica 2 MOLT BONA 4 BONA 17 ACCEPTABLE 11 REGULAR 26 DOLENTA 69

Paràmetre Nº casos %

Amoniac 2 1 Nitrits 8 6 Nitrats 76 63 Sulfats 23 19 Clorurs 3 2 Potasi 16 13 Sodi 1 1 Magnesi 25 21 Colif.totals 103 85 Colif.fecals 52 43 Estrept.fecals 43 36

122

DIFERÈNCIES ENTRE LA FONT DELS OCELLS I LA FONT DEL RAIG Torelló.

Separació de les dues fonts: 10 metres. Gràfica 3 NO3

- HCO3- SO4

2- Cl- Ca2+ Mg2+ Na+ K+ meq/l. meq/l. meq/l. meq/l. meq/l. meq/l. meq/l. meq/l. Font dels Ocells 1,4 5,8 1,3 0,8 6,2 2,4 0,5 0,1 Font del Raig 4,3 5,4 2,6 5,0 12,8 2,0 1,9 0,9

123

MAPES

124

125

126

127

128

BIBLIOGRAFIA 1. Busquets,P., Dominguez. A., Vilaplana, M. , ."Geologia d'Osona". Ed.Escola

Universitària de Vic. 1979

2. Història Natural del Països Catalans: "Geologia I i II". Ed. Enciclopèdia Catalana. 1986 3. Historia Natural dels Països Catalans : “Sistemes Naturals”. Ed.Enciclopedia Catalana.

1986

4. I.C.C.: " Mapa geològic de Catalunya 1:250.000". Institut Cartogràfic de Catalunya.

(1990)

5. I.C.C.: " Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000". Institut Cartogràfic

de Catalunya. (1992) 6. IGME: " Mapa Geológico de España. 294 Manlleu. 1:50.000" Ed. Instituto Tecnológico

Geominero de España. 1994. 7. IGME: " Mapa Geológico de España. 332 Vic. 1:50.000" Ed. Instituto Tecnológico

Geominero de España. 1994. 8. Navarro, A. i Font, X.: "Aportación al conocimiento acuíferos de la Plana de Vic".

hidrogeológico de los Rev. Inv. Geol. Nº 44/45: 367-384. (1987) 9. Custodio i Llamas. “Hidrología subterránea”. Ed. Omega. 1976. 10. Addiscott, T.M., Withmore, A.P., Powlson D.S.: Farming, Fertilizers and the Nitrate

Problem. C.A.B. International. 1992. 11. Generalitat de Catalunya. Department d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. “Manual de

gestió dels purins i de la seva reutilització agrícola”. 1996 12. Generalitat de Catalunya. Estadística i conjuntura agrària. Núm 136-137 gener-febrer

de 1999. 13. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus.

“Programa de gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya”. 1996. 14. Diari Oficial de la Generalitat. Núm 2761 de 9-11-1998.

15. Diari Oficial de la Generalitat. Núm 2760 de 6-11-1998. 16. González J.C. , Grande J.A. i altres. “Caracterización del proceso de contaminación

por nitratos en el sistema acuífero Sevilla-Carmona”. Tecnologia del Agua. Núm 175. Abril 1998.

17. Castillo Martin,A. “Calidad para consumo humano de las aguas de la Vega de

Granada”. Revista de sanidad e higiene pública. Núms. 11-12. Nov.-Dic. 1986. Ministerio de Sanidad y Consumo.

129

18. Gimeno Ortiz,A. I altres. “Estudio de la relación entre algunos componentes físico-químicos en el agua de consumo, hipertensión y muerte por enfermedades cardiovasculares”. Revista de sanidad e higiene pública. Núms 7-8. Jul.-Ago. 1990. Ministerio de Sanidad y Consumo.

19. Jennings, Gregory D., Sneed, Ronald E. “Nitrate in Drinking Water”. North Carolina

Coopertaive Extension Service. 1996 http://www.bae.ncsu.edu/programs/extensio/publicat/wqwm/ag473_4.html

20. WQA Glossary of Terms.” Metahemoglobinemia”. 1997.

http://www.wqa.org/WQIS/Glossary/methemog.htm 21. National Cancer Institute. “Nitrate in drinking water associated with increased risk for

NHL”. 1996. http://www.medinfo.org/nci/cancernet/4…iated_with_increased_risk_for_NHL.html

22. “Treball inèdit. Convocatòria 1997. Premi Sanitat a Osona 1997. “Situació dels nitrats a

les aigües d’Osona. Relació amb l’excés de purins. Repercussions sanitàries i propstes de solució”. Pseudònim “Aigües netes”.

23. APHA, AWWA, i WPCF. “Métodos normalizados para análisis de aguas potables i

residuales”. Díaz de Santos. 1992. 24. Reial Decret 1138/1990 de 14 de setembre de 1990. “Reglamentació Tècnico-Sanitària

per al Proveïment i Control de la qualitat de les aigües potables de consum públic”. 25. Salvatella N. “Un parámetro sencillo para la determinación de la materia orgánica

disuelta en le agua: la absorción en el ultravioleta”. Tecnologia del Agua. Núm 67. 1990.

26. Marçal, Salvador. “L’adobatge a les terres calcàries”. Ed.Zendrera Zariquiey. 1997. 27. Hamer,P.J.C. and Leeds Harrison P.B. “Nitrates and irrigation”. Cranfield U.K. Irrigation

Association. 1990 28. Atlas Topogràfic de Catalunya. Ed. Enciclopedia Catalana. 1995. 29. Rodier. “L’analyse de l’eau” . Ed. Omega. 1981. Dades estadístiques: Agricultura i ramaderia: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i Cooperativa Agrària de Torelló. Pluviometria: Secció de Meteorologia de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.