Qualificació Energètica en el context del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
description
Transcript of Qualificació Energètica en el context del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
Qualificació Energètica
en el context del
Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
Congrés d’Edificació SostenibleMataró, 19 d’Octubre de 2005
Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
3
Els motius que han conduït a la redacció d’aquest nou Pla de l’energia, en substitució de l’anterior Pla, redactat l’any 2001 i amb un horitzó 2010, són bàsicament els següents:
L’Acord del Tinell: expressa la voluntat política del Govern de la Generalitat de redefinir els objectius i les estratègies de la política energètica catalana, donant més protagonisme a les variables ambientals i de reequilibri territorial i integrant la política energètica catalana amb d’altres polítiques sectorials, com a primer pas de l’evolució de la societat catalana vers la sostenibilitat.
Els importants canvis produïts en les hipòtesis de base considerades a l’anterior Pla: protocol de Kyoto, preus internacionals del petroli,...
Després d’un procés de redacció de divuit mesos, el Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 és aprovat pel Govern l’11 d’octubre de 2005.
Justificacions
INTRODUCCIÓ
4
El Pla de l’Energia ha de definir el posicionament polític del Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten a Catalunya.
La política energètica catalana no es pot deslligar del context energètic mundial i, més concretament, de la situació i de l’orientació de les polítiques a escala estatal i europea.
La Generalitat de Catalunya ha de actuar directament sobre aquelles qüestions sobre les que té competències, i en aquelles en las que actualment no té competències exclusives ha de treballar coordinadament amb els organismes estatals o europeus, manifestant la seva opinió per tal d’influir en les mateixes.
Posicionament del Govern de la Generalitat
INTRODUCCIÓ
5
El Pla estratègic de l’energia s’estructura en tres horitzons temporals:
Anàlisi a llarg termini: El nou Pla de l’Energia inclou una reflexió estratègica orientada cap a un horitzó a més llarg termini (any 2030), que ha d’orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc.
Estratègia a mig termini: S’ha desenvolupat una visió de l’energia en l’horitzó de l’any 2015, en els àmbits de prospectiva energètica, eficiència energètica, energies renovables, infraestructures i qualitat dels subministraments. A l’hora de definir les accions a endegar en els diferents àmbits del Pla de l’Energia, serà determinant l’aposta decidida pel foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables.
Elaboració d’un Pla d’acció a curt termini: El Pla de l’Energia inclou un Pla d’Acció per al període 2006-2010, on es detallen les actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en aquest període.
Estructura del Pla
INTRODUCCIÓ
6
L’elaboració d’aquest Pla ha estat participativa dins del Govern (principalment han col·laborat Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Economia i Finances, Universitats i Recerca i, de forma més estreta el Departament de Medi Ambient i Habitatge).
S’ha disposat d’un assessorament tècnic de experts independents de reconeguda vàlua (Estudi Ramon Folch, SENER, PB Power/Mercados de la Energía, AESA Ingeniería y Proyectos,...).
S’ha comptat amb l’opinió de nombroses institucions i empreses relacionades amb l’energia a Catalunya (92), tant pel que fa als aspectes generals com en el desenvolupament dels diferents Plans sectorials.
Finalment el Pla s’ha sotmès a un procés de debat públic, que va concloure el passat 31 de juliol i en el que s’han presentat 174 comentaris.
Un Pla participatiu
INTRODUCCIÓ
7
Prospectiva energètica l’any 2030; Solucions per a Catalunya
OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES
La capacitat d’intervenció de Catalunya des de la vessant de l’oferta dels grans vectors energètics (petroli, gas natural i carbó) es troba molt limitada, ja que es tracta d’un problema marcat per la conjuntura internacional.
En canvi, Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica.
Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans, sense més dilació i de forma permanent.
L’estratègia catalana per a fer front a la previsible crisi futura se sumarà i coordinarà amb totes les iniciatives d’àmbit estatal i europeu que es desenvolupin en aquestes línia estratègica
8
Estratègia 2015. Objectius i eixos d’actuació
1. Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica
2. Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
3. Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries
4. Impulsar les fonts energètiques renovables
5. Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic
Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost
raonable i respecte al medi ambient
OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES
9
Escenari tendencial. Comportament tendencial. Es segueixen les tendències existents de creixement econòmic i desenvolupament energètic. Aquest escenari representa la projecció de base sobre uns criteris tendencials que proporciona la referència quantitativa per l’escenari IER.
Escenari IER Intensiu en Eficiència energètica i energies Renovables. Es mantenen les mateixes hipòtesis adoptades en l’escenari tendencial en quant a l’entorn internacional, demografia i tecnologia amb la diferència que s’assoleixen els objectius formulats en “El Pla d’Eficiència Energètica” i el “Pla d’Energies Renovables” de desenvolupament i implantació d’energies renovables i de millora de la eficiència energètica a Catalunya.
Consideracions i hipòtesis de partida
EL PLA DE L’ENERGIA
10
PLA DE L’ENERGIA
2006 - 2015
Estratègia d’Eficiència Energètica
Pla d’Energies Renovables
Pla d'Infraestructu
res
Programa de R+D
PLA DE L’ENERGIA
Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica
12
Antecedents
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
El procés de convergència econòmica i social que ha viscut l’Estat espanyol i Catalunya en els darrers anys, ens ha situat en un nivell de consum per càpita molt proper a la mitjana europea.
Els països europeus, però, presenten als últims anys una reducció continua de la seva intensitat energètica, a diferència d’Espanya i Catalunya, que creix.
Consum energia primària per càpita (any 2002)
0,51
0,6
0,65
0,97
1,07
1,65
3,24
3,24
3,9
3,91
4,67
7,97
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
India
Asia
Àfrica
China
Amèrica Llatina
Món
Antiga URSS
Espanya
Catalunya
Europa dels 15
OECD
EEUU
tep/h
abitan
t
Evolució de intensitat energètica final a Catalunya i a la UE Font: EUROSTAT, IDAE
Kep
/€ a
ny 1
99
5
13
Preparació del país per possibles crisis d’abastament o de preus
Reducció de l’impacte ambiental del consum energètic
Modernització i eficiència, general i energètica
Optimització de l’eficàcia de l’acció pública i privada envers l’estalvi i eficiència
Finalitats
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
14
Mecanismes bàsics d’estalvi i eficiència
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
De forma resumida i simplificada es poden agrupar en les següents:
Concepte Reducció Destinatari Eina
Estalvi Energètic
Consums innecessaris
Persones Cultura i formació
Eficiència Energètica
Ineficiències
Equips Incorporació de tecnologia eficient
OperacióGestió manual i automàtica: noves tecnologies
15
Els baixos preus energètics de les dues darreres dècades, des del “contraxoc” petroler, i la manca de cultura d’estalvi en una conjuntura d’economia expansiva i de consum, ha minvat greument les capacitats d’estalvi i eficiència energètica.
La implantació de les millores d’estalvi i eficiència es troba amb barreres diverses: Mancances tècniques: de coneixement, de capacitació, d’especialistes,
tecnologies no madures, etc. Mancances econòmiques: els costos externs no estan incorporats a
l’energia. La majoria de les inversions tenen una rendibilitat baixa o són costoses d’implementar.
Mancances d’oportunitat: les accions d’eficiència acostumen a quedar relegades respecte d’altres accions considerades més prioritàries
Fragmentació social i política: Plans i Estratègies, públics i privats, inconnexos o redundants.
Marc Administratiu no favorable: legislació dispersa i incompleta. Manca d’efectivitat de la legislació ja existent.
Barreres
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
16
Línies estratègiques
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Per vèncer les barreres es perfilen diverses línies estratègiques:
Barrera Línia estratègica
Mancances tècniques Impuls del Coneixement
Mancances econòmiquesActivació del Mercat:
Internalització progressiva dels costosÚs dels Recursos Públics
Manca d’oportunitatsInducció de Comportaments:
Emissió de senyals i implantació d’hàbitsFormació de Valors i Consciència
Fragmentació social i política
Implementació Transversal:Implicació i coordinació, interna i amb altres administracionsImplicació de la societat civil
Marc Administratiu no favorable Acció Executiva
17
Actuació integral
Domèstic
Transport
Agricultura
Serveis Públics
Edificis
Sector industrialImpuls del coneixement
Aplicació del Mercat
Inducció de comportamentsImplementació
transversalAcció executiva
Reduir necessitats d’energia
Introduir tecnologies avançades
Fer un ús òptim de les tecnologies
presents
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
18
Qualitatius:
Reducció a Catalunya de les ineficiències i dels consums innecessaris fins al límit del que tècnica, econòmica i socialment sigui possible amb una gestió eficaç dels recursos
Correcció del rumb dels darrers anys
Quantitatius:
Estalvi de 2.138 ktep l’any 2015 (10,6% respecte a l’escenari base) i d’un total de 9.433 ktep acumulats entre 2006 i 2015. Objectiu d’estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu d’estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l’objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%.
Millora de la intensitat energètica de l’1,74% anual en el període 2006-2015, més enllà de l’1% anual del Pla d’Acció per Millorar l’Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247)
Objectius i abast
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
19
Estalvi i inversió associada
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Recursos públics. Mitjana anual: 107,9 M€ / any
Evolució intensitat energètica final, escenari IER: -1,74% mitjana anual (objectiu UE: -1%)
Recursos totals (privats+públics) / estalvi anual primària: 1.632 € / tep / any
Recursos públics / estalvi total primària: 40,8 € / tep
Sector Consum total 2015
(ktep/any)
Estalvi combustibles 2015
(ktep/any)
Estalvi electricita
t 2015 (ktep/any)
Estalvi energètic
total 2015
(ktep/any)
Estalvi econòmi
c associat (M€/any)
Total recursos
2006-2015 (M€)
Primari 631,0 43,4 0,8 44,2 27,4 61,0
Indústria
5.801,5 444,0 251,0 695,0 418,3 1.409,0
Serveis 2.439,4 122,0 132,0 254,0 208,5 805,0
Domèstic
2.730,6 212,5 94,2 306,6 220,4 1.133,0
Transport
6.365,2 868,3 -30,2 838,1 1.019,1 912,0
TOTAL 17.967,7
1.690,1 447,7 2.137,8 1.893,6 4.320,0
NOTA: Els valors no inclouen IVAL’estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d’emissió de 10€tona CO2
Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica
per al sector de l’edificació
21
La millora del comportament energètic de l'envolvent dels edificis, que vol millorar el disseny arquitectònic, estendre l'arquitectura bioclimàtica i l'adopció dels criteris propis d'una arquitectura racional i eficient des d'un punt de vista energètic.
La introducció d'equips eficients en climatització i enllumenat.
L'extensió del manteniment, atès que un bon manteniment de l'edifici i dels equips que hi treballen per oferir serveis com ara la climatització és clau per millorar l'eficiència energètica i l'ús racional de l'energia en el sector terciari. En sectors com l'enllumenat públic, la qüestió del manteniment és igualment bàsica.
Un ús intel·ligent de l'edifici i dels seus equipaments, objectiu que assenyala directament a les responsabilitats dels usuaris en el consum final d'energia en el sector. També, un ús intel·ligent de la tecnologia en sectors com l'enllumenat públic.
La introducció d'equips eficients específics d'una determinada activitat, com ara, per exemple, cuines en el sector de la restauració, forns per a les fleques, rentadores per a les bugaderies, equips de cogeneració per a hotels o hospitals, làmpades d'alta eficiència per a l'enllumenat públic, etc.
Actuacions i línies estratègiques per al sector serveis
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
22
L'impuls a tecnologies i materials de construcció eficients que ja hi són al mercat, i la seva introducció a gran escala en el disseny i la construcció d'edificis.
Revisió de l'eficiència energètica en els projectes constructius.
L'exigència d'una «separata energètica» en els projectes de nova edificació o rehabilitació d'edificis.
Promoció de la rehabilitació energètica de façanes i cobertes d'edificis. Inclou el desenvolupament d'un «pla de xoc» per conèixer el comportament tèrmic dels edificis a Catalunya mitjançant una anàlisi termogràfica.
Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis de les Administracions Públiques, començant pels de la Generalitat de Catalunya.
Garantir la millora, l'acompanyament i el seguiment de la Certificació Energètica d'Edificis i del Codi Tècnic d'Edificació (CTE).
Accions estratègiques per millorar el comportament energètic dels edificis
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
23
L'impuls a tecnologies i materials de construcció eficients que ja hi són al mercat, i la seva introducció a gran escala en el disseny i la construcció d'edificis d'habitatges.
Revisió de l'eficiència energètica en els projectes residencials.
Incorporació d'un «Grup de treball energètic» a la Taula de Qualitat de l'Habitatge.
L'exigència d'una «separata energètica» en els projectes de nova edificació o rehabilitació d'edificis d'habitatges.
Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d'habitatges promocionats des de les Administracions Públiques, començant per la Generalitat de Catalunya.
Garantir la millora, l'acompanyament i el seguiment de la certificació energètica d'edificis i del Codi Tècnic d'Edificació (CTE).
Actuacions i línies estratègiques per al sector habitatge
ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA