QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE … · 2013-08-22 · ESTEVE NADAL ROMA...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIAI HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

MADÎNA BAR^GILÛNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2012·N.08·ISSN 24555240 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

08MUSEU D’HISTÒRIADE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Portada Q8 OK.qxp:portadaquarhisok.qxp 24/5/12 13:46 Página 1

9-11 PRESENTACIÓJOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

BARCELONA, PORT, COSTA I COMERÇ16-37 PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ,

A PARTIR DE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUESI CRONOLOGIES ABSOLUTESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

38-52 CIRCULACIÓ AMFÒRICA AL PORT DE LA BARCINO TARDOANTIGA: SEGLES V A VII DCCÈSAR CARRERAS MONFORT

54-78 “QUE EN ELL STARA SEGURA LA MAIOR NAU DEL MON”. TRÀFIC I EVOLUCIÓ DEL PORT DE BARCELONA AL SEGLE XVMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

80-109 LES GERRES DE TRANSPORT MARÍTIM: PRODUCCIÓ I COMERÇ A BARCELONAJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

NOTES I ESTUDIS112-129 L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES

130-149 EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONAESTEVE NADAL ROMA

150-164 NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERSROBERTA DI FEBO | MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ | CLAUDIO CAPELLI | JAUME BUXEDA I GARRIGÓS | JAVIER G. IÑAÑEZ | ROBERTO CABELLA

166-191 LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIXJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | NÚRIA MIRÓ I ALAIX | MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

NOTICIARI194-197 PROJECTE PREHISTÒRIA DE BARCELONA

198-199 LA PORTA DE MAR DE BARCINO I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL RECUPERAT PER A LA CIUTAT

202 INTERVENIR A LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA

200-201 VII CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

202-203 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. ACULTURACIÓ EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

205-206 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

207-215 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

217-224 ENGLISH TEXT. SUMMARY

225-233 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

235-239 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

000 preliminares+editorial 08.qxp 29/5/12 15:11 Página 7

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 8 (2012), pp. 130-149

En el transcurs de l’excavació dutaa terme al solar núm. 39-41 del carrerde Carders s’han localitzat les restesd’un taller ceràmic del segle XIII,del qual s’han conservat el forni diversos àmbits de treball.La producció ceràmica trobadaconsisteix en vaixella comunaamb acabat brunyit i vaixella comuna

amb acabat vidriat de color verdi melat, unes peces ceràmiques quedifereixen, quant als acabats i lesdecoracions, de les identificades finsara en les produccions barceloninesd’aquest període. Les característiquesde la producció del taller del carrerde Carders fan suposar que eraregentat per un artesà forani.

Paraules clau: taller ceràmic, forn,ceràmica comuna brunyida, ceràmicacomuna vidriada, decoració espatulada,suburbium oriental.

En el transcurso de la excavaciónllevada a cabo en el solar número 39-41 de la calle Carders se hanlocalizado los restos de un tallercerámico del siglo XIII, del que se hanconservado el horno y diversos ámbitosde trabajo. La producción cerámicahallada consiste en vajilla comúncon acabado bruñido y vajilla común

con acabado vidriado verde y melado,unas piezas cerámicas que difieren,por sus acabados y decoraciones,de las identificadas hasta ahoraen las producciones barcelonesasde este período. Las característicasde la producción del taller de la calleCarders hacen suponer que éste estabaregentado por un artesano foráneo.

Palabras clave: taller cerámico, horno,cerámica común bruñida, cerámicacomún vidriada, decoración espatulada,suburbium oriental.

The excavation in plot number 39-41 in Carders Street has unearthedthe remains of a 13th century potteryworkshop, of which the kiln and severalwork areas have been preserved.The pottery found consists of coarseware with a burnished finishand coarse tableware with a glazed

green and honeyed finish, and potterypieces which differ in terms of finishand decoration to those previouslyidentified in the Barcelona productionof this period. The characteristics of theproduction in the workshop in CardersStreet suggest that it was run bya craftsman from outside Barcelona.

Key words: Pottery workshop, kiln,burnished coarse ware, glazed coarseware, spatulated decoration, easternsuburbium.

EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTORDEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

EL HORNO DE CERÁMICA DE LA CALLE CARDERS. UN CENTRO PRODUCTOR DEL SIGLO XIII EN EL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

THE KILN IN CARDERS STREET. A 13TH CENTURY PRODUCTION CENTRE IN THE EASTERN SUBURBIUM OF BARCELONA

Au cours des fouilles menées surle terrain vague numéro 39-41 dela rue Carders on a trouvé les restesd’un atelier de céramique datantdu XIIIe siècle dont on a conservéle four et différents lieux de travail.La production de céramique quel’on y a trouvé consiste en vaissellecommune à finition polie et de vaissellecommune à finition vitrifiée de couleur

verte et miellée, de quelques piècesde céramique différentes quantaux finitions et aux décorations parrapport à celles identifiées jusqu’àmaintenant dans les productionsbarcelonaises de cette période.Les caractéristiques de la productionde l’atelier de la rue Carders laissentsupposer qu’il était dirigé parun artisan étranger.

Mots clé : Atelier de céramique,four, céramique commune polie,céramique commune vitrifiée,décoration à la spatule, suburbiumoriental.

LE FOUR À CERAMIQUE DE LA RUE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTEUR DU XIIIE SIÈCLE DANS LE SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONE

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 130

131quarhisEL FORN DE CERÀMICA DELCARRER DE CARDERS. UN CENTREPRODUCTOR DEL SEGLE XIII ALSUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

ESTEVE NADAL ROMA*

Recepció del text: 16 de gener de 2012 / Acceptació: 13 de març de 2012.

Introducció i localització del tallerEn aquests darrers anys s’ha produït una clara milloraquant al coneixement de les ceràmiques produïdes aBarcelona corresponents al segle XIII (Beltrán deHeredia, 2007). Les dades que presentem a continuaciócorresponen a un nou focus de producció que s’afegeixal ja conegut del carrer de l’Hospital (Dehesa, Ramos,Alsina, 2009), i a les dades, molt escasses, de l’existènciade forns ceràmics al monestir de Pedralbes i a la plaça deMedinaceli. Aquest nou taller fou localitzat en el decurs de la inter-venció arqueològica efectuada a la parcel·la núm. 39-41del carrer de Carders1 i la seva producció ceràmicaconsisteix en vaixella comuna amb acabat brunyit i vaixe-lla comuna amb acabat vidriat de color verd i melat(fig. 1).L’indret que ocupa el solar se situa en un entorn benconegut tant a nivell històric com arqueològic. El carrerde Carders fou, ja des d’època romana (Via Augusta), unade les tradicionals vies d’entrada a la ciutat de Barcelona.Testimoni d’aquesta antiga ocupació són les diversesnecròpolis localitzades al seu entorn (Beltrán deHeredia, 2010). En època medieval continuà sent la viaprincipal d’accés des de la zona de llevant i discorria bena prop de l’anomenada Vilanova de Sant Pere, on l’any945 es fundà el convent benedictí de Sant Pere de lesPuel·les. Ja al segle XII, una gran part dels marges de lavia d’accés a la ciutat fins a aquest convent foren urbanit-zades, si bé no va ser fins a ben entrat el segle XIII que lazona de Sant Pere ho fou plenament, en quedar dins elperímetre de la segona muralla de la ciutat. Aquesta àreatingué també com a principal eix urbanístic el RecComtal, que proporcionà els mitjans necessaris per a laubicació de nombroses manufactures i establimentsindustrials al seu voltant, fins al punt que durant elssegles XIV i XV l’entorn del Rec esdevingué el nucli prin-cipal d’oficis que requerien l’aprovisionament d’aigua(blanquers, adobers, etc.).

El taller ceràmic del carrer de CardersEls treballs arqueològics han permès identificar un totalde vuit murs que formarien part d’una edificació d’èpo-ca medieval relacionada amb la utilització d’un forn des-tinat a la producció de ceràmica (fig. 2).Els murs d’aquest taller ceràmic estan construïts permitjà d’encofrat, fets amb pedres desbastades lligadesamb morter de calç d’una tonalitat groguenca i d’acordamb la disposició d’aquestes estructures es perfilen, coma mínim, un total de sis àmbits, dels quals tres estan cla-rament definits. Cal tenir present la gran quantitat d’es-tructures corresponents a fases cronològiques posteriorsque van malmetre la zona on s’ubicava el taller i, per tant,no podem establir els límits reals de la superfície queocupava. Sembla clar, però, que estaria encarat al carrerde Carders, amb una línia de façana pràcticament igual ala de l’edifici actual. Els límits nord-est i nord-oest de l’e-difici no els podem establir ateses les nombroses estruc-tures de fases posteriors construïdes en aquests espais,mentre que els límits del vessant sud-oest depassen lasuperfície del solar on s’ha dut a terme la intervencióarqueològica2. Així doncs, tenint en compte aquesteslimitacions interpretatives, ens centrarem en els tresàmbits més clarament definits, en què els treballs d’exca-vació han permès establir dos períodes d’utilització forçaclars (fig. 3).

FASE IEn el període inicial hi hauria hagut en funcionament elsàmbits 1 i 2. Desconeixem la superfície real de l’àmbit 1,atès que el límit al vessant sud-oest no s’ha pogut deter-minar ja que depassa l’espai ocupat pel solar actual.Malgrat això, s’hi ha identificat un nivell de circulació enel qual es documenten dues fosses i tres forats de pal,d’una funcionalitat concreta incerta, si bé creiem quel’àmbit hauria estat destinat a una àrea de treball relacio-nada amb la manufactura dels materials per enfornar. Pelque fa a l’àmbit 2, en aquest període consta d’una super-


* [email protected] 1. La intervenció arqueològica fou duta a terme, el 2004, per l’empresa Actium Patrimoni Cultural.2. Al 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica al solar núm. 37 del carrer de Carders, en què no es van localitzar cap tipus d’estructura corresponent al tallerni tampoc cap material ceràmic corresponent a la producció del taller (Carretero, M. 2005. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de Carders núm. 37, Centre deDocumentació MUHBA. Inèdita).

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 131

132 quarhis


Figura 1Localització de la intervenció arqueològica.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 132

133quarhisEL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS.UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

ESTEVE NADAL ROMA

3. Una disposició pràcticament idèntica a les localitzades a l’excavació del barri de Sainte-Barbe (Marchesi, Thiriot, Vallauri, 1997).


fície de 34 m2 i al seu interior s’hi ha localitzat un forn deplanta circular que tractarem específicament més enda-vant. Cal destacar la presència de cinc obertures en els mursnord-oest i sud-est que delimiten l’àrea de treball delforn; aquests forats, d’uns 15-20 cm de diàmetre, perme-trien l’evacuació de l’aigua de pluja de l’interior de l’àm-bit 2, ja que cal tenir en compte que l’estança no estariacoberta. L’accés a aquesta estança es fa per una portasituada al mur que delimita l’àmbit pel vessant nord-est.A la superfície de la resta de l’estança més propera a lafaçana del taller s’hi han documentat diverses fosses deplanta circular i una canalització, la presència de lesquals indica que aquesta zona estaria destinada a lamanufactura de les peces per enfornar. De fet, una de les

fosses (de 0,90 m de diàmetre) està estretament relacio-nada amb una canalització construïda amb teules dispo-sades boca amunt que prové d’una obertura situada almur sud-oest. La disposició i factura d’aquestes estructu-res permeten de suposar l’existència d’un torn3 (fig. 4).

FASE IIL’inici del segon període d’utilització del taller estàdeterminat per la construcció d’un mur destinat a refor-çar la cambra de cocció del forn. Aquest fet implica lareducció de la superfície de l’àmbit 2 a 19 m2, mentreque el nou espai creat (àmbit 3) té una superfície de13 m2.A l’interior de l’àmbit 3 s’hi ha localitzat un nivell de cir-culació que posa de manifest la desaparició del torn iden-

Figura 2Vista general deltaller del carrerde Carders. (Fotografia: EsteveNadal)

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 133

134 quarhis


Figu

ra3

Pla

nta

gene

rald

ela

inte

rven

ció

arqu

eolò

gica

.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 134

135quarhisEL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS.UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

ESTEVE NADAL ROMA

4. Agrair a Jacques Thiriot del Laboratoire d’Archéologie Médiévale et Moderne en Mediterranée del CNRS/Université d’Aix-Marseille les indicacions fetes sobre el forni el taller ceràmic del carrer de Carders.


tificat en el període anterior. Per contra, s’hi ha identifi-cat la construcció d’un petit dipòsit de planta quadrangu-lar adossat al mur nord-est. La presència d’aquestaestructura i de diversos forats de pal fa pensar que la fun-ció d’aquest àmbit continua sent la d’una àrea de treball.Pel que fa referència a l’àmbit 1, s’hi ha pogut identificarun nivell de circulació corresponent a aquest segon perí-ode sense cap tipus d’estructura que s’hi pugui associar,la qual cosa no permet determinar quina era la funciona-litat d’aquesta estança.Hem de recordar que aquesta edificació està situada a lazona sud-est del solar i la potència de les estructures defases posteriors a la zona central i nord del solar no hapermès localitzar més estructures relacionades ambaquesta fase. Malgrat tot, la presència de les restes de dosmurs adossats al nord-oest dels àmbits 1 i 2 ens fa pensarque l’edificació es distribuïa cap a aquestes zones (àmbits4 i 5). S’ha de tenir present que no s’hi han localitzat leszones destinades a l’assecatge de les peces, que hauriend’estar a prop del torn, ni tampoc les basses per a les argi-les ni les zones d’abocador de material defectuós.

El forn4

A l’interior de l’àmbit 2 s’hi ha localitzat un forn de plan-ta circular de tipus àrab (Lerma, 1990), del qual es con-serven la cambra de combustió i la boca d’accés excava-des al sòl. El forn està situat al costat del mur sud-est del’estança, la qual cosa serviria per reforçar-ne l’estructu-ra; de fet, la mateixa construcció del mur de la segonafase respon precisament a la idea de reforçar-lo estructu-ralment (fig. 5).La cambra de combustió (d’1,55 m de diàmetre) presen-ta diversos trams de revestiment d’argila d’entre 4-5 cm degruix que, a banda d’estar destinats a reforçar les paretsd’aquesta part de forn, posen de manifest diverses repara-cions a què ha estat sotmesa l’estructura. A l’interior de lacambra s’hi ha identificat la presència d’un pilar adossata la paret sud-est, que estaria destinat a sustentar-ne lagraella, i la morfologia del qual permet descartar la possi-bilitat que en aquest forn s’hi dugués a terme l’elaboraciódel vernís, atès que aquest fet implicaria la presència d’unaelevació (Sagen-Sachen), situada a l’interior de la caldera,que ocuparia tota l’amplada del forn i que estaria destina-

Figura 4Vista de lacanalitzacióde l’àmbit 3. (Fotografia: EsteveNadal)

Figura 5Vista zenitaldel forn. (Fotografia: EsteveNadal)

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 135

136 quarhis

5. Vegeu l’article de Roberta Di Febo, Marisol Madrid i Fernández, Claudio Capelli, Jaume Buxeda i Garrigós, Javier G. Iñañez i Roberto Cabella en aquest mateix volum.


da a aquesta feina (tal com s’ha documentat en algunsforns de la zona de València). Per tant, l’elaboració del ver-nís s’havia de dur a terme en una altra zona del taller, béper mitjà d’un forn amb les característiques descrites ante-riorment o bé per mitjà de forns més petits especialitzats,de manera similar al funcionament dels tallers ceràmics deMarsella (Marchesi, Thiriot, Vallauri, 1997) (fig. 6). Es tracta d’un forn de tiratge vertical o semivertical, en elqual la graella estaria sustentada per un pilar adossat a laparet del fons de la caldera de forma axial. La propostacomunament admesa en la bibliografia especialitzada ésque l’alçada del forn havia de ser una vegada i mitja eldiàmetre; en aquest cas, doncs, l’alçada teòrica del fornseria d’uns 2,30 m. De fet, als segles XII-XIII, hi trobemexemples amb diàmetres similars a tallers tan destacablescom els de Cabrera d’Anoia (Leenhardt et alii, 1993) o eldel barri de Sainte-Barbe, a Marsella (Marchesi, Thiriot,Vallauri, 1997).

La producció ceràmicaEl material ceràmic objecte d’estudi prové dels estratsd’amortització del forn i dels diversos nivells de circulaciódel taller, la producció del qual consistia en ceràmiquestant de cocció reductora com de cocció oxidant i mixtaque es caracteritzen per un acabat espatulat molt acurat.Destaca també, en menor proporció, la producció de vai-xella comuna amb coberta vidriada de color verd i melat.

1. El tractament tècnic

1.1 PASTES I COCCIONS

Les ceràmiques que s’hi produïen eren fetes tant en coc-ció reductora i oxidant com en cocció mixta, cosa quedepenia de la tipologia de la peça per enfornar. Cal des-tacar que s’ha fet l’estudi arqueomètric aplicat a unatrentena de fragments ceràmics corresponents a la pro-ducció del taller del carrer de Carders5.El volum de material ceràmic recuperat en el procésd’excavació denota un clar predomini de la cocció reduc-

tora sobre l’oxidant. La ceràmica de cocció reductora escaracteritza per uns tons de color gris fosc molt homoge-nis a l’interior i a l’exterior de les peces, mentre que l’ob-servació dels talls permet detectar uns tons grisos mésclars a les peces de menys gruix i unes tonalitats marronsa les peces més gruixudes. En canvi, les peces de coccióoxidant presenten una tonalitat ataronjada en l’observa-ció del tall, mentre que a l’exterior s’hi aprecien diversesintensitats de color ataronjat. A més, hi ha també pecesbicolors en cocció mixta en què la superfície exterior oxi-dada és molt fina i la major part del nucli és de color gris,una característica que s’aprecia de manera clara a lespeces que presenten un acabat vidriat. Les pastes, independentment de la tipologia i cocció,presenten un ús abundant de desgreixant amb un predo-mini de partícules de gresos. Sovint, algunes d’aquestespartícules són visiblement grosses i arriben a tenir unamida que oscil·la entre 3 i 5 mm. En la pràctica totalitatde les ceràmiques s’hi posa de manifest la facturació permitjà d’un torn ràpid, atès que són evidents les marquesde les línies de tornejat a la superfície interna de lespeces de formes globulars (olles, gerres, etc.). Cal desta-car, però, que en alguns dels fons de peces de formes tan-cades s’hi aprecien diverses irregularitats que podensuposar l’ús en la facturació d’un torn lent o torneta. Vala dir que es tracta d’una part molt minoritària del mate-rial ceràmic recuperat a la intervenció i que, tenint encompte l’elevat grau de fragmentació del material, ésdifícil precisar-ne la tècnica concreta, tot i que semblahaver-hi un clar predomini del torn ràpid en relació ambla torneta o torn lent.

1.2 ELS ACABATS

Pel que fa als tractaments de la superfície de les peces, caldistingir-ne dos tipus, el brunyit i el vidriat. L’acabatbrunyit es duu a terme tant en peces reductores com enoxidants i mixtes i s’aplica a tota la superfície externa dela peça, a la qual dóna un aspecte lluent i molt suau altacte, i té com a objectiu reduir la porositat de la pasta, ja

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 136

137quarhisESTEVE NADAL ROMAEL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS.UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA


Figu

ra6

A)F

orn

depl

anta

circ

ular

amb

pila

rax

ial(

forn

103)

.Bar

ride

Sain

te-B

arbe

,Mar

sella

;B)F

orn

depl

anta

circ

ular

amb

pila

rax

iald

elta

ller

delc

arre

rde

Car

ders

,Bar

celo

na.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 137

138 quarhis

que hem de tenir present que es tracta de peces destina-des a l’emmagatzematge o a la contenció de líquids, pera la qual cosa necessiten una certa impermeabilització. La ceràmica amb acabat brunyit del taller del carrer deCarders és més aviat una excepció entre les produccionsceràmiques conegudes a Barcelona al segle XIII; però, encanvi coincideix plenament amb les produccions de cerà-mica comuna del període almohade de la zona deSalamanca (Muñoz, Jiménez, Gutiérrez, 2002).L’acabat vidriat s’ha identificat en gibrells, servidores,cassoles i gerres, com també en diversos fragments infor-mes de peces globulars indeterminades, ja que la resta depeces produïdes al taller no presenta aquest tipus d’aca-bat. El vidriat s’aplica a la superfície interna de la peça ité dues coloracions, verda i melada. Cal destacar que l’a-cabat vidriat es fa servir en peces de cocció reductora imixta i que la localització de ceràmica vidriada en con-textos del segle XIII és un fet força usual en l’arqueolo-gia barcelonina (Beltrán de Heredia, 2007).

2. Tractament decoratiuCal destacar també l’aspecte decoratiu de les ceràmiquesd’aquesta fase, que es caracteritzen per un acabat moltacurat, tant en cocció oxidant com en cocció reductora.S’hi han pogut identificar decoracions incises i decora-cions espatulades, com també l’ús d’aplicacions plàsti-ques i, fins i tot, en algunes peces s’hi pot apreciar lacombinació de les diferents tècniques: espatulat-aplicacióplàstica, espatulat-incisió i aplicació plàstica-incisió.

2.1 ESPATULAT

Una de les característiques principals de la ceràmica pro-duïda al taller del carrer de Carders és la utilització del’espatulat amb una clara voluntat decorativa. L’estudidels materials ha permès identificar tres motius decora-tius: línies obliqües, pseudoreticulats i línies ondulades(làm. 6). La decoració espatulada es distribueix per gai-rebé tota la superfície externa de la peça, fins i tot a lesnanses i als brocs. El motiu decoratiu pseudoreticular s’observa en formesobertes, més concretament en gibrells (làm. 5, fig. 1-2), ies tracta d’una combinació de línies horitzontals, verti-cals i obliqües que, malgrat que no tenen una regularitatclara, aconsegueixen l’efecte visual d’una retícula. Elmotiu decoratiu de línies obliqües s’utilitza en formestancades (olles, gerres) i en obertes (tenalles), i tant demanera exclusiva com en combinació amb incisions i

aplicacions plàstiques (làm. 7, fig. 2, quadern a color).Finalment, el motiu decoratiu de línies ondulades s’ob-serva en formes tancades (olles i gerres) (làm. 6). Ara bé,cal dir que no podem determinar clarament una relacióentre els motius decoratius i el tipus de peça decorada. L’aplicació d’aquest tipus de decoració sobre peces ambacabat brunyit és un fet usual en les ceràmiques comunesdel període almohade a la zona de Castella i Lleó. A talld’exemple, cal destacar l’excavació del jardí botànic deSalamanca, en la qual s’han localitzat diverses peces simi-lars a les identificades al taller de Carders. De fet, hi haautors que apunten la hipòtesi que la ciutat deSalamanca n’era un centre productor als segles XII i XIII(Muñoz, Jiménez, Gutiérrez, 2002).

2.2 DECORACIÓ INCISA

La decoració incisa es duu a terme, tant de manera exclu-siva com en combinació amb l’espatulat, en la superfícieexterna de formes tancades. Els motius decoratius sóndiversos –línies verticals, línies horitzontals, mitges llunesi cercles (làm. 6)– i es poden veure tant de manera com-binada (làm. 3, fig. 1) com per separat i també en combi-nació amb altres motius decoratius com són aplicacionsplàstiques i incisions, una dualitat que trobem represen-tada en tres fragments informes en què s’aprecia l’aplica-ció d’un cordó llis horitzontal decorat amb incisions ver-ticals (làm. 7, fig. 2-3, quadern a color). També s’aplica lacombinació amb l’espatulat i en destaca un exemple enolles que consisteix en un seguit de línies horitzontalsparal·leles sobre les quals s’hi ha fet un espatulat en líniesverticals, una combinació amb què s’aconsegueix unefecte visual que fa que sembli una decoració a rodeta toti que realment no ho sigui (làm. 1, fig. 10-11).També cal destacar, per tractar-se de l’única peça recupe-rada en la intervenció arqueològica que presenta aques-tes característiques, una gerra de cocció mixta amb aca-bat vidriat, decorada amb una línia d’incisions verticalssota la vora que separa la part superior vidriada de lapeça de la resta del cos, on no s’hi aprecia aquest tipusd’acabat. (làm. 2, fig. 7).

2.3 APLICACIONS PLÀSTIQUES

Una altra de les característiques decoratives més relle-vants de la ceràmica produïda al taller del carrer deCarders és la utilització d’aplicacions plàstiques. Un tipusde decoració, però, que no s’ha identificat de maneraexclusiva en cap peça; és a dir, sempre està combinada bé


06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 138



Làmina 1Formes I i II.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 139

140 quarhis


Làmina 2Formes III, IV i V.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 140



Làmina 3Formes VI, VII i VIII (1 i 2).

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 141

142 quarhis

amb espatulat bé amb incisions. La seva aplicació es duua terme sobre la superfície externa tant en formes ober-tes com tancades i sense poder-ne determinar cap tipusde forma concreta, atès que es troba en gerres, olles i cos-sis i tant en cocció oxidant com en reductora.Les aplicacions consisteixen en cordons llisos horitzon-tals, verticals o corbats i a les peces en què apareixen encombinació amb l’espatulat, l’aplicació del cordó serveixper canviar-ne la direcció (làm. 7, fig. 7, quadern a co-lor), mentre que en la combinació amb decoració incisa,les incisions es fan damunt del cordó. Aquesta varietat decombinacions és pròpia d’un tipus de decoració molt ela-borada. La utilització d’aplicacions plàstiques és habituala les produccions ceràmiques andalusines dels segles XII-XIII a la península Ibèrica i les decoracions identificadesen les peces del taller de Carders presenten similitudsamb aquestes produccions del període almohade.

3. Repertori formalLa producció ceràmica comuna d’aquest taller sembladestinada a peces d’emmagatzematge, vaixella de cuina ivaixella de taula. Cal destacar la manca de perfils sencersatès l’elevat grau de fragmentació del material recuperaten el procés d’excavació. D’una banda, s’hi han identifi-cat peces corresponents a formes tancades: olles, gerres,tenalles i ampolles. I, de l’altra, peces obertes molt fun-cionals com gibrells, cassoles o servidores. El repertoritipològic posa de manifest un clar predomini de les for-mes tancades, independentment del tipus de cocció uti-litzat per a la seva manufactura. Si bé és cert que abansdestacàvem una major quantitat de peces en coccióreductora, cal dir que el mateix tipus de peça el trobemtambé, en menor proporció, en cocció oxidant.

3.1 LES FORMES TANCADES

Forma ILa majoria d’individus corresponents a aquesta formapresenten una cocció reductora. Es tracta de peces de cosglobular amb una base lleugerament còncava i no se n’haidentificat cap fragment que ens permeti suposar l’exis-tència d’algun tipus de nansa. L’exterior presenta un aca-bat brunyit molt lluent. L’estudi dels materials no aportacap indici concloent quant a la utilització del vidriat pera aquest tipus de peça, malgrat que s’han identificatalguns fragments informes amb restes de vidriat que per-fectament hi podrien correspondre. Quant a les vores,

cal diferenciar les olles amb vora plana, o gairebé plana,i llavi de secció triangular (forma I.1), les olles de perfilen “S” amb el llavi arrodonit (forma I.2), les olles amb lavora divergent amb el llavi bisellat (forma I.3) i les ollesamb la vora lleugerament divergent amb el llavi penjanti arrodonit (forma I.4). La major part de les peces, inde-pendentment de la variant, presenten algun tipus dedecoració: espatulat, motllura o incisió.

Forma IIEls exemplars identificats per a la producció del taller delcarrer de Carders estan fets en cocció oxidant. Es tractade peces tipus ampolla, que presenten un coll lleugera-ment troncocònic, amb una o dues nanses de cinta a laseva part inferior. En aquesta mateixa zona hi trobemuna motllura que estilitza la zona d’arrancament d’aques-tes nanses. Malgrat que no s’ha pogut recuperar cap per-fil sencer d’aquest tipus, sembla que tindrien un cos glo-bular decorat; una línia incisa horitzontal, aplicació decordons corbats i decoració espatulada consistent enlínies obliqües i verticals (làm. 7, fig. 1, quadern a color).Les vores poden presentar el llavi de secció triangular(forma II.1) o de secció arrodonida (forma II.2) (làm. 1,fig. 21-22). No hem identificat paral·lels en la tipologiaestablerta per a la ceràmica barcelonina del segle XIII(Beltrán de Heredia, 2007; López, Beltrán de Heredia,2009). Per contra, aquest tipus de forma és força habituala l’època medieval a les zones d’influència andalusina dela Península i també a la zona de Marsella (Marchesi,Thiriot, Vallauri, 1997).

Forma IIIEs tracta d’un recipient amb una sola nansa de midavariable que arrenca de la boca, amb un bec o abocadorpinçat oposat a la nansa. La majoria de peces presentenun acabat brunyit, alhora que també estan decorades permitjà de línies obliqües espatulades. D’una banda, desta-ca una peça decorada amb incisions i acabat vidriat(forma III.2, BCN321) (làm. 2, fig. 7), que és l’única peçarecuperada en la intervenció arqueològica que presentaaquestes característiques. De l’altra, hem identificat dostipus de nanses: de cinta i de secció circular (que semblaque corresponen a peces de petit format).

Forma IV Aquesta forma engloba de manera molt genèrica tot unseguit de peces molts diverses que podríem definir com a


06 Nadal.qxp 24/5/12 12:53 Página 142



Làmina 4Forma VIII (3 a 7).

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 143

144 quarhis

6. Concretament, amb la forma IV.1.


gerres. Hem de reiterar l’elevat grau de fragmentació delmaterial, fet que no ha permès recuperar cap perfil sen-cer de les diverses variants d’aquest tipus. Es tracta d’a-tuells que per les seves característiques podrien haverestat destinats a una multiplicitat de funcions. Primerament, cal destacar un tipus de peça que presentauna vora de secció triangular, amb el llavi arrodonit i,ocasionalment, amb el coll motllurat (forma IV.1,BCN302) (làm. 2, fig. 8). Aquest tipus el trobem tant encocció oxidant com reductora i amb decoració espatula-da i/o incisa. La resta de variants està representada per un sol individucadascuna, totes són de cocció reductora i la diferènciarau en el tipus de vora. Així podem destacar una peça decoll recte i llarg, amb el llavi gairebé pla (forma IV. 2)(làm. 2, fig. 14) i que presenta enormes similituds ambles identificades com a “orzas”6 en l’estudi de les ceràmi-ques de tradició carolíngia de la plaça del Rei (Beltrán deHeredia, 2006). Destaquen també un exemplar amb lavora lleugerament divergent i llavi arrodonit (forma IV.3)(làm. 2, fig. 15), un altre amb la vora lleugerament diver-gent i llavi bisellat (forma IV.4) (làm. 2, fig. 16) i, final-ment, una peça que presenta una vora alta reentrant,amb el llavi arrodonit (forma IV.5) (làm. 2, fig. 17).

Forma V Aquest tipus de peça recorda la forma del poal i es tractad’una gerra de cos globular amb una sola nansa quearrenca de la boca i que es caracteritza per un broc debec pinçat situat a la part superior de la panxa (làm. 7,fig. 6-8, quadern a color). Cal destacar que tampoc no sen’ha pogut recuperar cap perfil sencer, si bé la presènciade nombrosos brocs amb aquestes característiques enspermet suposar una producció d’aquesta tipologia altaller del carrer de Carders. Cal dir que trobem nombro-sos paral·lels d’aquest tipus de peces a diversos assenta-ments andalusins del període almohade a la penínsulaIbèrica (Coll, 2003).

Forma VI Es correspon a un gran contenidor destinat a l’emmagat-zematge del qual només hem pogut identificar-ne unparell d’individus. Malgrat que tampoc no es diposa decap perfil sencer, podem determinar que es tracta d’unatuell de cos globular, amb la vora divergent i llavi arro-donit, amb una acusada motllura interior destinada aencaixar-hi un tap o tapadora. Presenta un acabat brunyittant a l’interior com a l’exterior de la peça i una recarre-gada decoració incisa (forma V.1) (làm. 3, fig. 1).

Forma VII Es tracta de tapadores, si bé cal destacar que no s’hanlocalitzat ni poms ni nanses que hi corresponguin.Malgrat això, tenint en compte el tipus de vora i la sevainclinació, podem distingir-ne dos tipus clars segons laforma de l’agafador: un amb nansa de cinta (forma VI.1)(làm. 3, fig. 3-4), similar als tipus 12 de la tipologia esta-blerta per a la ceràmica utilitària del segle XIII a la pro-víncia de Barcelona (López, Beltrán de Heredia, 2009) iun altre amb pom massís (forma VI.2) (làm. 3, fig. 5).Totes dues variants presenten un acabat brunyit.

3.2 LES FORMES OBERTES

Forma VIII Els exemplars identificats en cocció oxidant i mixta sónpeces amb acabat vidriat verd a l’interior. En canvi, lespeces en cocció reductora presenten un acabat espatulattant a l’interior com a l’exterior. S’ha documentat unanombrosa quantitat de peces obertes, de parets gruixu-des i divergents i amb uns diàmetres que oscil·len entre18 i 24 cm, tot i que també n’hi ha alguns de més grans,de 28 i 40 cm. Pel que fa a les vores, destaquen les peces que presentenuna vora reentrant i llavi arrodonit (forma VIII.1, làm. 3).També n’hi ha que presenten una vora de perfil mésangulós (forma VIII.2, làm. 3), gairebé triangular, que

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 144



Làmina 5Forma IX.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 145

146 quarhis

7. Únicament tenim notícia d’un fragment a l’excavació del palau Alòs (carrer de Sant Pere més Baix, 55) i d’un altre a la del carrer de Regomir, 7-9.


poden pertànyer a diverses variants de cassoles. Desta-quen també les de vores amb el llavi pla (forma VIII.3,làm. 4), amb les parets molt més divergents que la restade variants identificades i amb un acabat vidriat en verda l’interior, que podrien correspondre a algun tipus deservidora. Una altra de les variants és la que presentaunes grans similituds amb l’ataifor andalusí; es tractad’unes peces amb les parets verticals o lleugeramentdivergents, el llavi arrodonit i el fons pla (forma VIII.4,làm. 4). Finalment, s’hi han identificat diverses pecesamb les vores lleugerament divergents, unes amb el llaviarrodonit (forma VIII.5, làm. 4), d’altres amb el llavi aca-nalat (forma VIII.6, làm. 4) i una amb el llavi vertical(forma VIII.7, làm. 4) amb la clara intencionalitat de ser-vir d’encaix per a una tapadora i que, per tant, tambépoden correspondre a algun tipus de cassola.

Forma IXAmb aquesta terminologia definim un tipus de peça moltfuncional que es caracteritza per un gran diàmetre deboca, amb les parets divergents. Els materials identificatsen el taller del carrer de Carders posen de manifest unpredomini molt clar de la ceràmica en cocció reductoraper damunt de la de cocció oxidant. Primerament, caldestacar les que presenten una vora plana amb el llavi desecció quadrangular (forma IX.1) (làm. 5, fig. 1-3) i quesón peces amb les parets gruixudes que es caracteritzenper un acabat molt lluent i una decoració espatuladamolt recarregada (reticulats, línies verticals, etc.). Aquesttipus de vora representa la major part del material deltaller, pel que fa a aquesta forma, fàcilment assimilable algibrell. La resta de variants estan representades per unsol individu, i hi hem de diferenciar una vora de llavi pen-jant de secció arrodonida (forma IX.2) (làm. 5, fig. 4),que és la més similar a l’alcadafe andalusí. També hi hauna peça amb el llavi lleugerament penjant i engruixit(forma IX.3) (làm. 5, fig. 5), potser la que recorda mésels gibrells identificats entre les produccions barcelo-

nines del segle XIII (Beltrán de Heredia, 2007). Unaaltra variant consisteix en una vora plana amb el llaviarrodonit (forma IX.4) (làm. 5, fig. 6-7), i, finalment, hitrobem un tipus de vora pràcticament vertical amb el llaviengruixit (forma IX.5, BCN306) (làm. 5, fig. 8), caracte-ritzada per una decoració que combina aplicacions plàs-tiques (cordons llisos, verticals i horitzontals) i motiusespatulats (línies obliqües i verticals), un tipus de peçaque, ateses les seves dimensions tant de diàmetre com degruix de parets, potser és un cossi. Cal assenyalar que ladecoració consistent en aplicacions de cordons pot obeira la finalitat de reforçar el cos d’una peça d’aquestesdimensions.

Consideracions finals i aportació cronològicaL’objectiu inicial d’aquest article era donar a conèixerl’existència d’un taller de ceràmica situat al suburbiumoriental de Barcelona al segle XIII. La ceràmica produï-da al taller del carrer de Carders presenta unes particula-ritats morfològiques i decoratives que en permeten unaidentificació inequívoca. La diversitat tipològica docu-mentada en aquest tipus de producció contrasta amb lesescasses notícies referents a la presència de materialsceràmics similars en altres excavacions arqueològiquesde la ciutat7. Per contra, són evidents les nombroses simi-lituds de les formes i els acabats de les peces respecte a lesproduccions del període almohade de la penínsulaIbèrica (Salamanca, València, etc.), com també amb algu-nes produccions dels tallers del barri de Sainte-Barbe deMarsella (amb una clara presència d’artesans d’origenislàmic). S’ha de tenir en compte la dissonància quant ala morfologia de les peces en relació a les produïdes alsegle XIII amb una tipologia molt habitual en contextoscristians, a excepció d’algunes peces que segurament res-ponen a una voluntat de reproduir formes autòctones,potser amb l’objectiu d’adaptar-se a un mercat local ple-nament establert. Les nombroses coincidències ambtallers on la presència d’artesanat forani està clarament

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 146



Làmina 6A i B: Taules de motius decoratius; 11.. Fragment de reflex metàl·lic esgrafiat; 2. Fragment d’olla del taller del carrer de l’Hospital.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 147

148 quarhis

8. Agraïm la informació aportada per Mateu Riera.9. Caballé, F.; Gonzàlez, R.; Nolasco, N. 2002. Valorització patrimonial dels testimonis estructurals descoberts a les finques núm. 33, 35, 37, 39 i 41 del carrer de Carders de Barcelona.Inèdit.


documentada ens porten a plantejar la hipòtesi de la pre-sència d’un ceramista d’origen andalusí que regentaria eltaller del carrer de Carders. D’altra banda, l’escassa difu-sió dels materials ceràmics produïts per aquest taller, mal-grat la identificació de formes similars a les autòctones, fapensar que no hauria gaudit d’un gran ressò comercial opotser que aquesta producció anava destinada a un seg-ment de la població de la ciutat de cultura andalusí, fetque n’hauria restringit el marc comercial i, alhora, ladifusió.Les similituds tipològiques esmentades anteriorment enspermeten situar, grosso modo, l’activitat del taller entremitjan segle XII i el darrer terç del segle XIII, una crono-logia confirmada per diversos fragments de ceràmica dereflex metàl·lic amb decoració esgrafiada als nivells decirculació del taller; un tipus d’importació andalusí forçahabitual en contextos dels segles XII-XIII8. El períodefinal de la producció del taller del carrer de Carders s’hade situar al darrer terç del segle XIII, quan es duu aterme la construcció de nova planta d’una edificació quecomprèn les parcel·les situades entre els carrers deJaume Giralt i Montanyans9, que posa fi a l’existència d’a-quest taller ceràmic. D’altra banda, l’establiment d’unacronologia inicial per a la producció del taller presentadiverses dificultats; primer, cal tenir en compte que laconstrucció del taller suposa l’amortització de diversessitges que posen de manifest la utilització de la zona coma camps de conreu amb anterioritat a la implantació deltaller. Aquest fet no permet l’establiment d’una cronolo-gia concreta pel que fa a la construcció de les estructuresdel taller. Malgrat tot, els nombrosos paral·lels amb lesproduccions almohades de la Península ens permetensituar l’inici de la producció ceràmica del taller, com amínim, a començaments del segle XIII. De fet, l’establi-ment del taller ceràmic del carrer de Carders es produíen plena activitat especulativa immobiliària del patriciaturbà barceloní. Els darrers estudis sobre el quarter deSant Pere posen de manifest que es començà a urbanit-

zar durant el segle XII i tot el segle XIII (Huertas,Soberón, Fernández, 2011).Les característiques tipològiques i decoratives de les pro-duccions ceràmiques del taller del carrer de Carders enpermeten una identificació visual molt clara, per tant,són un element més que permetrà definir els nivells cerà-mics del segle XIII en contextos barcelonins. Així, lesdades aportades per aquest estudi s’afegeixen als estudisja elaborats sobre la ceràmica barcelonina dels segles XII-XIII.

06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 148

149quarhisESTEVE NADAL ROMA

BIBLIOGRAFIA

BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2005. “Las producciones locales eimportaciones de cerámica común del yacimiento de la Plazadel Rey de Barcelona, entre la época visigoda y el período islá-mico. Siglos VI-VIII”, Quaderns d’Arqueologia i Història de laCiutat de Barcelona, Època II, 1, Museu d’Història de Barce-lona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 68-89.

BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2006. ”Los contextos altomedieva-les de la Plaza del Rey de Barcelona: la cerámica de tradicióncarolingia (siglos IX–X)”, Quaderns d’Arqueologia i Història dela Ciutat de Barcelona, Època II, 2, Museu d’Història de Bar-celona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 108-139.

BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2007. “Pisa arcaica i vaixella verdaal segle XIII. L’inici de la producció de pisa decorada en verd imanganès a la ciutat de Barcelona”, Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona, Època II, 3, Museu d’His-tòria de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 138-159.

BUXEDA, J.; IÑAÑEZ, J.G.; CAPELLI, C. 2009. “La producció deceràmica comuna vidriada del taller del carrer de l’Hospital alsegle XIII a partir de la seva caracterització arqueomètrica”,Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,Època II, 5, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp. 202-215.

BUXEDA, J.; IÑAÑEZ, J.G.; MADRID, M.; BELTRÁN DEHEREDIA, J. 2011. “La ceràmica de Barcelona. Organització iproducció entre els segles XIII i XVIII a través de la seva carac-terització arqueomètrica”, Quaderns d’Arqueologia i Històriade la Ciutat de Barcelona, Època II, 7, Museu d’Història deBarcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 192-207.

COLL, J., 2003. “La cerámica musulmana en las tierras de laComunidad Valenciana (712-1238 d.C.)”, La cerámica valencia-na (Apuntes para una síntesis), Avec-Gremio, València, pp. 39-48.

COLL, J.; GARCÍA, A. 2006. “Tipología, cronología y producciónde los hornos cerámicos en Al-Andalus”. Proyecto de Inves-tigación I+D HUM2006-06210 (Transferencias de conocimientotecnológico aplicadas a la producción cerámica entre las áreasislámica y cristiana durante la Baja Edad Media).

DEHESA, R.; RAMOS, J.; ALSINA, J. 2009. “El forn del carrer del’Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada mono-croma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIII”,Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,Època II, 5, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp. 184-201.

HUERTAS, J.; SOBERÓN, M.; FERNÁNDEZ, A. 2011.“Urbanisme i artesanat al quarter de Sant Pere de laBarcelona medieval”, Quaderns d’Arqueologia i Història de laCiutat de Barcelona, Època II, 7, Museu d’Història de Bar-celona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 166-191.

LERMA, J.V.; GUICHARD, P.; BAZZANA, A.; SOLER, M.P.;NAVARRO, J.; BARCELÓ, C. 1990. La cerámica islámica en laciudad de Valencia (II), Delegación Municipal de Cultura, Seriearqueológica municipal, 9. Ajuntament de València.

LEENHARDT, M.; PADILLA, J.I.; THIRIOT, J.; VILA, J.M. 1993.“Primers resultats dels treballs al taller medieval de ceràmi-ca grisa de Cabrera d’Anoia”, Revista Estrat, 6, Igualada, pp.151-177.

LÓPEZ, A.; BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2009. “La cerámica utili-taria de los siglos XII al XIV en la provincia de Barcelona”, Actasdel VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval, vol. I,Ciudad Real, pp. 489-508.

MARCHESI, H.; THIRIOT, J.; VALLAURI, L. 1997. Marseille, lesateliers de potiers du XIIIe s. et le quartier Sainte-Barbe (Ve-XVIIe s.), Ed. de la Maison des Sciences de l'Homme, París.

MARTÍNEZ PEÑÍN, R. 2007. “La producción cerámica medievaldel Castrum Iudeorum (Puente Castro, León): análisis de losmateriales de la campaña de 1999”, Arqueología y TerritorioMedieval, 14, Jaén.

MUÑOZ, M.A.; JIMÉNEZ, M.C.; GUTIÉRREZ, E. 2002. Los mate-riales arqueológicos exhumados en las excavaciones arqueo-lógicas Solar Botánico (Salamanca, 2002). Campañas del año2001. Estudio y catálogo, Junta de Castilla y León, Salamanca.

EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS.UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA


06 Nadal.qxp 24/5/12 12:54 Página 149

IL·LUSTRACIONS COLOR

Separata Quarhis 8.qxd 6/6/12 12:43 Página 1


EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII ALSUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONA

ESTEVE NADAL ROMA 11quarhis

Làmina 7Diversos motius decoratius combinats.

Separata Quarhis 8.qxd 6/6/12 12:44 Página 11

TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 207

212 quarhis


Se pasa pues de una zona muy compar-timentada resultado de la presencia depequeñas porciones de tierra a un terri-torio que posiblemente se articula entorno a recintos de mayores dimensio-nes fruto de una reorganización espa-cial, más que de un cambio en el con-cepto territorial. Respecto a la faseanterior, la presencia de restos estruc-turales vinculados a la tercera fase deocupación altomedieval es escasa: dosestructuras murarias, un pozo de aguay un número muy reducido de silos.Es importante destacar que no se pro-duce una ruptura respecto a la etapaprecedente; no se evidencian elementosde destrucción ni de abandono y la faltade datos al respecto no implica necesa-riamente que se produzca un despobla-miento de la zona. Se documenta unaclara continuidad en la tipología cons-tructiva, las estructuras son de piedray arcilla y en cuanto a distribución losmuros mantienen la misma orientaciónque en la fase anterior. Nos encontra-mos, pues, ante un territorio extramu-ros con una ocupación consolidada queevoluciona internamente en función desus necesidades pero que continúa orga-nizándose en torno a espacios definidosa partir de la presencia de parcelacionesy siempre basándose en un orden pree-xistente.No será hasta el siglo XIII cuando elacueducto romano del Besòs quedaráincorporado a las construcciones medie-vales, posiblemente dentro del procesourbanístico en que se ve inmersa estazona con la construcción de las prime-ras fincas de tipo doméstico. Las nuevascasas se erigen manteniendo los mismosespacios anteriormente ocupados porlos muros que configuraban las diferen-tes parcelas, de manera que se mantie-ne el orden territorial establecidoen época altomedieval.

La realización de una intervenciónpreventiva en el solar número 39-41de la calle Carders ha permitido locali-zar los restos de un taller cerámico delsiglo XIII. El establecimiento del tallercerámico de la calle Carders se produjoen el marco del proceso de urbaniza-ción del quarter o barrio de Sant Pere,situado en el suburbium oriental dela ciudad de Barcelona. Los trabajosarqueológicos han permitido identificardiversos ámbitos de trabajo y los restosde un horno destinado a la producciónde cerámica común bruñida y cerámicacomún vidriada verde y melada. Se tratade un horno de planta circular, de tirajevertical, del que se han podido recupe-rar la caldera y la boca de carga. En elinterior de la caldera se ha identificadoun pilar central adosado a la pared delfondo de forma axial, que sustentaría laparrilla. Es un tipo de horno bien cono-cido por lo que respecta al mundomedieval, con paralelos en talleres tandestacables como Cabrera d’Anoia oel barrio de Sainte-Barbe en Marsella.Respecto al taller, cabe destacar que sehan podido identificar claramente dosámbitos y los vestigios de diversos murosque permiten entrever la existenciade otros cuatro espacios vinculados altaller, si bien las numerosas estructurasconstruidas en fases cronológicas poste-riores han dañado considerablementela superficie de estos cuatro espacios,lo que no permite una interpretaciónfiable. En consecuencia, los esfuerzosse han centrado en los ámbitos 1 y 2,que consisten en áreas de trabajo rela-cionadas con la manufactura de losmateriales a hornear o con las tareasrelacionadas con el funcionamientodel horno.El material cerámico objeto de estudioproviene de los estratos de amortizacióndel horno y de los diversos niveles decirculación del taller. Se trata de piezasdestinadas a la cocina y al almacena-miento, de formas tanto abiertascomo cerradas, con un predominiode los materiales en cocción reductora.Estas cerámicas presentan unas particu-laridades morfológicas y decorativas quepermiten una identificación inequívoca,y un acabado bruñido en toda la super-ficie de la pieza que le confiere unaspecto muy brillante. También destacala utilización del espatulado y de aplica-

ciones plásticas como motivos decorati-vos más relevantes, que se identificande manera aislada o en combinacióny que denotan una intencionalidad dellevar a cabo una decoración elaboradade las piezas. Asimismo, se ha podidoestablecer un repertorio formal quepone de manifiesto la disonancia dela producción cerámica del tallerde la calle Carders respecto de las pro-ducciones barcelonesas del siglo XIIIya conocidas.En cambio, se han podido identificarnumerosas similitudes, tanto en las for-mas como en las técnicas utilizadas enlos acabados y en las decoraciones apli-cadas a las piezas cerámicas, con las pro-ducciones de época almohade en terri-torio peninsular. Las numerosascoincidencias con talleres en los quela presencia de artesanado foráneo estáclaramente documentada (como porejemplo el barrio de Sainte-Barbe enMarsella) nos llevan a plantear la hipó-tesis de la presencia de un ceramista deorigen andalusí que regentaría el tallerde la calle Carders.Por otro lado, las escasas noticias quetenemos de la identificación de materia-les cerámicos similares en intervencio-nes arqueológicas llevadas a cabo enla ciudad nos permiten plantear diversashipótesis sobre la escasa difusión de losmateriales cerámicos producidos en estetaller. Una primera versaría en un esca-so éxito comercial teniendo en cuentalas diferencias morfológicas y decorati-vas de las piezas producidas en el tallerrespecto de las producciones más ha-bituales en los contextos del siglo XIIIen Barcelona. Otra hipótesis, más vero-símil si consideramos las similitudescon producciones almohades, es queesta producción habría estado destinadaa un segmento de la población de cultu-ra andalusí existente en la ciudad,circunstancia que habría restringidoel marco comercial del taller así comosu difusión por la ciudad. La construcción de una nueva edifica-ción en la zona donde se ubicaba eltaller nos permite determinar el finde la producción cerámica de éste enel último tercio del siglo XIII. Un tallerque tiene sus orígenes en la urbaniza-ción del quarter de Sant Pere a princi-pios del siglo XIII. Así pues, los datosaportados por este estudio suponen

EL HORNO DE CERÁMICA DE LA CALLECARDERS. UN CENTRO PRODUCTORDEL SIGLO XIII EN EL SUBURBIUMORIENTAL DE BARCELONA

Esteve Nadal Roma


213


la aparición de un elemento más quese suma a los estudios ya elaboradospara la cerámica barcelonesade los siglos XII-XIII.

La excavación realizada en el solarnúmero 39-41 de la calle Carders en2004 permitió documentar una seriede estructuras relacionadas conuna zona de producción artesanal,entre ellas un horno cerámico datadodel siglo XII-tercer cuarto del siglo XIII(Nadal, en este mismo volumen).Este hallazgo es de capital importanciapara el conocimiento de la produccióncerámica en Barcelona, ya que esel segundo taller de esta cronologíade los siglos XII-XIII localizado y exca-vado en la ciudad, después del hornode la calle Hospital.Así, y hasta el momento, los dos únicoshornos descubiertos y estudiadosen la ciudad se encuentran lejos el unodel otro, lo que comportaría, muy pro-bablemente, la explotación de unasmaterias primas diferentes.Partiendo de esta premisa, el objetivode este trabajo es la caracterización dela producción del horno de la calleCarders, a nivel químico y petrográfico,a partir del estudio de 31 individuos(tabla 1) y su contraste con la de la calleHospital para comprobar si los dos talle-res utilizaron o no materias primas y unproceso de preparación de la pasta cerá-mica similares; por otro lado, se definiráel grupo de referencia (GR) del tallerde Carders, que permitirá comprobarla posible difusión de estos materialesen la ciudad.Los resultados del análisis químico(fig. 1 y 2) han permitido identificaruna gran agrupación en la que se inclu-yen la mayoría de los individuos proce-dentes de la excavación de la calleCarders –agrupación E–, que se puedeconsiderar la producción propia deltaller (tabla 2). Además, con este taller,o con su posible área de producción,se relacionan dos individuos proceden-tes de la excavación de la calle Hospital.Asimismo, los resultados han permitido(fig. 3) relacionar dos individuos recu-perados en la excavación de la calleCarders con la posible zona de produc-ción del taller localizado en la calleHospital.Por su parte, los resultados del estudiopetrográfico (lám. 1 y 2) concuerdantotalmente con los derivados del análisisquímico. Así, el grupo petrográfico 1,que se caracteriza por la presenciade una masa de fondo abundante con

inclusiones igualmente abundantes,coincidiría plenamente con el grupoquímico E, que hemos definido para laproducción propia del taller de la calleCarders. Aunque se ha observado unaelevada variabilidad en el grado de coc-ción y oxidación de las pastas cerámicasde este grupo, hay que recordar queesto es debido a que hemos estudiadorechazos de producción, es decir, piezasdefectuosas no aptas para su comerciali-zación. Por su parte, el grupo petrográ-fico 2, que se diferencia de la produc-ción principal por la esporádicapresencia de inclusiones en la matriz yen la fracción mayor, se corresponderíacon el grupo químico A3 del taller de lacalle Hospital. Finalmente, para el indi-viduo BCN311 el análisis petrográficotambién sugiere la pertenencia a unaproducción diferenciada de las anterio-res, pero compatible con una proceden-cia local o regional.Este estudio permite inferir que parala preparación de la pasta con la quehabrían elaborado sus productos,los ceramistas de la calle Carders ha-brían seleccionado una arcilla férricaaluvial que presenta un grueso armazónformado por inclusiones prevalente-mente silíceas de grado medio y,por lo tanto, favorable para ser utilizadaen un ámbito culinario. Las característi-cas texturales no permiten excluir unaadición intencional de la fracción are-nosa, también de origen probablementealuvial. De acuerdo con las característi-cas petrográficas observadas, se puedesuponer una explotación de materiasprimas cerca del área del taller. Además,las inclusiones metamórficas se puedenrelacionar con las rocas del sustratopaleozoico del área de Barcelona(Collserola y la colina de la Rovira)formadas por granodioritas, esquistosy raras metavulcanitas. Las arcillas cua-ternarias se encuentran en todo el Plade Barcelona, desde la Sierra deCollserola hasta la franja litoral, inclui-dos los deltas de los ríos Llobregat yBesòs. Asimismo, algunas inclusiones,en particular fragmentos de concrecio-nes de calcedonia y granos de feldespa-tos con sobrecrecimientos autigénicos,tienen, muy probablemente, una estre-cha relación con algunos componentesde las series sedimentarias miocénicasdel horst de Montjuïc. En el caso de

NUEVOS DATOS SOBRELA PRODUCCIÓN DE CERÁMICAMEDIEVAL DE BARCELONA.LA CARACTERIZACIÓNARQUEOMÉTRICA DEL TALLER DE LA CALLE CARDERS

Roberta Di FeboMarisol Madrid i FernándezClaudio CapelliJaume Buxeda i Garrigós Javier G. Iñañez Roberto Cabella


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 217

222 quarhis


and a water well, and the numberof silos has been greatly reduced.It is important to note that there wasno break with the preceding stageand no signs of elements of destructionor abandonment and the lack of dataon this does not necessarily imply thatthere was a depopulation of the area.A clear continuity in the constructivetypology is documented, the structuresare made of stone and clay, and interms of distribution the walls maintainthe same orientation as in the previousphase. So this is a territory outside thecity with a well-consolidated occupationthat evolved internally according toits needs but continued to be organisedaround spaces defined according tothe presence of plots and always basedon a pre-existing arrangement.It was not until the 13th century thatthe Roman aqueduct of the Besòs wasincorporated into the medieval con-structions, possibly within the urbanprocess in which this area was immersedwith the construction of the first domes-tic properties. The new houses werebuilt maintaining the same spaces previ-ously occupied by the walls that formedthe different plots, thus preserving theterritorial arrangement establishedin the early medieval period.

A preventative intervention in plotnumber 39-41 in Carders Streetunearthed the remains of a 13th centu-ry pottery workshop. The establishmentof the pottery workshop in CardersStreet took place in the urban develop-ment process of the neighbourhoodof Sant Pere, located in the easternsuburbium of the city of Barcelona.The archaeological excavation hashelped identify several work areas andthe remains of a kiln for the manufac-turing of burnished coarse ware andglazed green and honeyed coarse ware.It is a circular-shaped kiln, with a verti-cal flue of which it has been possible torecover the firing chamber and thecharging throat. Inside the firing cham-ber, an axial-shaped central pillar lean-ing against the back wall that would sup-port the grill has been identified. It is,therefore, a well-known type of kiln interms of the medieval world, with paral-lels in workshops as notable as Cabrerad’Anoia or the neighbourhood ofSainte-Barbe in Marseilles. We shouldnote that it was possible to clearly iden-tify two areas and the remains of severalwalls allowing us to glimpse the exis-tence of four more areas linked to theworkshop. It is worth pointing out thatthe numerous structures built in laterstages have to a large extent damagedthe surfaces of these four areas, whichdoes not allow a reliable interpretation.Thus, the efforts have focused on areas1 and 2, which are work areas relatedeither with the manufacturing of thematerials to put in the kiln or with tasksrelated to its operation. The pottery materials studied comefrom the infilling strata of the kiln andfrom the different levels of the work-shop. They are pieces for the kitchenand storage, both in open and closedshapes, with a predominance of reduc-tion firing materials. These potterypieces have morphological and decora-tive particularities allowing an unequivo-cal identification. A burnished finish onthe whole surface of the piece gives ita very glossy appearance. Also notableis the use of the spatulated finishesand decorative applications as the mostnotable decorative motifs, which areidentified separately or in combinationand which denote the purpose of pro-ducing elaborate ornaments. Moreover,

it has been possible to establish a formalrepertoire which reveals the discord ofthe pottery production in the workshopin Carders Street in comparison withother known Barcelona manufacturedpieces from the 13th century.In contrast, it has been possible toidentify many similarities both inthe shapes and the techniques used inthe surface finishes and the decorationapplied to the pottery pieces producedin the workshop, unlike productionfrom the Almohad period in thePeninsula. The numerous coincidenceswith workshops in which the presenceof artisans from outside Barcelona isclearly documented (such as the neigh-bourhood of Sainte-Barbe in Marseilles)leads us to suggest hypotheses on thepresence of a potter from al-Andaluswho would run the workshop in CardersStreet. Moreover, the poor circulation ofpottery materials produced in thisworkshop (given that there has beenlittle identification of similar potterymaterials in archaeological interven-tions conducted in the city) leads to several hypotheses about the reason.A first hypothesis would be a poorcommercial success bearing in mindthe morphological and decorativedifference of the pottery pieces manu-factured in the workshop in contrastto most common pieces in the contextof 13th century Barcelona. Anotherhypothesis, more likely bearing in mindthe similarities with Almohad pottery,is that it would be aimed at thepopulation of al-Andalusian cultureliving in the city. This would have limit-ed the commercial scope of theworkshop and its presence throughoutthe city.The construction of a new buildingin the area where the workshop waslocated allows us to determine the endof the pottery production of the work-shop in Carders Street in the last thirdof the 13th century, whose origins arefound in the urban development of theneighbourhood of Sant Pere at thebeginning of the same century. Thus,the data provided by this study repre-sents the appearance of an additionalelement added to the previously pro-duced studies on the Barcelona potteryof the 12th and 13th centuries.

THE KILN IN CARDERS STREET. A 13TH CENTURY PRODUCTIONCENTRE IN THE EASTERN SUBURBIUMOF BARCELONA

Esteve Nadal Roma

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 222

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 225

230 quarhis


parcelles et les structures qui s’y rappor-tent sont amorties par une série de cou-ches qui laissent la place à un plusgrand espace et portent la trace de peude restes structurés. On passe doncd’une zone très compartimentée, résul-tat de la présence de petites portions deterre, à un territoire qui s’articule pro-bablement autour d’enceintes de plusgrandes dimensions, fruit d’une réorga-nisation de l’espace plus que d’un chan-gement dans le concept territorial.La présence de restes de structures liésà la troisième phase d’occupationdatant du haut Moyen-âge sont rarespar rapport à la phase précédentecar nous ne trouvons que la présencede deux structures de murs, d’un puitsà eau et le nombre de silos a diminué.Il est important de souligner qu’il n’ya pas de coupure par rapport à l’étapeprécédente, qu’on ne peut pas mettreen évidence des éléments de destruc-tion ni d’abandon et que le manquede données n’implique pas obligatoire-ment qu’il se soit produit un dépeuple-ment dans la zone. On remarque claire-ment une continuité dans le type deconstruction, les structures sont en pier-re et en argile et au niveau de la distri-bution des murs, ces derniers maintien-nent la même orientation que lors dela phase précédente. Nous nous trou-vons donc sur un territoire extramuros,faisant preuve d’une occupation bienconsolidée qui, intérieurement, évolueen fonction des besoins qui lui sont pro-pres, mais continue à s’organiser autourd’espaces définis par la présence demorcellements et en se basant toujourssur un ordre préexistant. Ce n’est qu’au XIIIe siècle que l’aque-duc romain du Besòs sera inclus dansles constructions médiévales, probable-ment lors du processus urbanistiquedans lequel est plongée cette zone avecla construction des premières propriétésde type domestique. Les nouvelles mai-sons se dressent en conservant lesmêmes espaces qui, auparavant, étaientoccupés par les murs qui configuraientles diverses parcelles. L’ordre territorialétabli pendant le haut Moyen-âgese maintient donc.

La réalisation d’une intervention pré-ventive sur le terrain numéro 39 – 41de la rue Carders a permis de localiserdes restes d’un atelier de céramiquedatant du XIIIe siècle. L’établissementde l’atelier de céramique de la rueCarders se produit dans le cadre du pro-cessus d’urbanisation du quartier deSant Pere, situé dans le suburbium orien-tal de la ville de Barcelone. Les travauxarchéologiques ont permis d’identifierdifférents domaines de travail ainsi queles restes d’un four destiné à la produc-tion de céramique commune polieet de céramique commune vitrifiéeen vert et miellé. Il s’agit d’un fourde forme circulaire, à tirage vertical,dont on a pu récupérer la chaudièreet la bouche de charge. À l’intérieurde la chaudière, on a trouvé un piliercentral adossé au mur de fond de formeaxiale, qui supporterait le grill. Il s’agitdonc d’un four bien connu pour lemonde médiéval, ayant des parallélis-mes dans des ateliers aussi célèbres queceux de Cabrera d’Anoia ou du quartierde Sainte-Barbe à Marseille. En ce quiconcerne l’atelier, il faut mentionnerque l’on a pu identifier clairement deuxzones et les traces de différents murs,ce qui permet d’entrevoir l’existencede quatre espaces de plus liés à l’atelier.Il faut dire que les nombreuses structu-res construites en phases chronolo-giques postérieures ont abîmé en gran-de partie la superficie de ces quatreespaces, ce qui ne permet pas d’en faireune interprétation fiable. Les effortsse sont donc centrés sur les espaces1 et 2 qui consistent en zones de travailliées soit avec la manufacture des maté-riaux à enfourner, soit avec les tâchesliées au fonctionnement du four.Le matériel de céramique objet d’étudeprovient des strates d’amortissementdu four et des différents niveaux de cir-culation de l’atelier. Il s’agit de piècesdestinées à la cuisine et à l’emmagasina-ge, de formes ouvertes ou fermées avecune dominante des matériaux en cuis-son réductrice. Ces céramiques présen-tent des particularités morphologiqueset décoratives qui en permettent uneidentification indiscutable, un achevépoli sur toute la superficie de la pièce,ce qui lui donne un aspect très brillant.Il faut aussi souligner l’utilisation dela spatule et des applications plastiques

telles que des motifs décoratifs trèsimportants que l’on peut identifier aussibien de manière isolée que combinéeet qui montrent l’intention de réaliserune décoration élaborée des pièces.On a aussi pu établir un répertoire for-mel qui montre de manière manifestela dissonance de la production céra-mique de l’atelier de la rue de Carderspar rapport aux productions barcelonai-ses du XIIIe siècle déjà connues. Par contre, on a pu identifier de nom-breuses similitudes aussi bien quantaux formes que quant aux techniquesutilisées dans les finitions et dansles décorations appliquées aux piècesde céramique produites dans l’atelierpar rapport aux productions d’époquealmohades sur le territoire péninsulaire.Les nombreuses coïncidences avecdes ateliers dans lesquels la présenced’un artisanat étranger est clairementétabli (comme, par exemple, le quartierde Sainte-Barbe à Marseille) nousconduit à proposer l’hypothèse de laprésence d’un céramiste d’origine anda-louse qui aurait géré l’atelier de la rueCarders. D’une part, le peu de diffusion desmatériaux céramiques produits danscet atelier (étant donné que nous possé-dons peu d’informations sur du maté-riel céramique similaire dans des inter-ventions archéologiques menées dansla ville) nous permet de proposer diver-ses hypothèses quant aux raisons dece fait. Une première pencherait versle peu de succès commercial étantdonné les différences morphologiqueset décoratives des pièces de céramiqueproduites dans l’atelier par rapportaux productions plus habituellesdans les contextes du XIIIe siècleà Barcelone. Une autre hypothèse,plus vraisemblable compte tenu dessimilitudes avec des productions almo-hades, est que cette production auraitété destinée à un segment de la popula-tion de culture andalouse qui vivait dansla ville. Ce fait aurait restreint le cadrecommercial de l’atelier et, en mêmetemps, sa diffusion à travers la ville. La construction d’un nouveau bâtimentdans la zone où se trouvait l’atelier nouspermet de déterminer la fin de la pro-duction céramique de l’atelier de la rueCarders vers la fin du XIIIe siècle.Un atelier qui a ses origines dans l’urba-

LE FOUR À CERAMIQUE DE LA RUECARDERS. UN CENTRE PRODUCTEURDU XIIIe SIÈCLE DANS LE SUBURBIUMORIENTAL DE BARCELONE

Esteve Nadal Roma


231


nisation du quartier de Sant Pereau début de ce même siècle. Ainsi,les données apportées par cette étudesupposent l’apparition d’un élémentsupplémentaire qui s’ajoute aux étudesdéjà élaborées quant à la céramiquebarcelonaise des XIIe et XIIIe siècles.

Les fouilles réalisées sur le terrain dunuméro 39 – 41 de la rue Carders en2004 ont permis de documenter touteune série de structures liées à une zonede production artisanale. Parmi cesstructures, un four à céramique datédu XIIe siècle – troisième quart duXIIIe siècle (Nadal dans ce même volu-me). Cette découverte acquiert uneimportance capitale pour la connaissan-ce de la production de céramique àBarcelone, car il s’agit du deuxième ate-lier localisé et fouillé dans la ville pen-dant cette période, XIIe – XIIIe siècles,après la découverte du four de la ruede l’Hospital. Jusqu’à présent, les deux uniques foursdécouverts et étudiés à Barcelonese trouvent éloignés l’un de l’autre,ce qui impliquerait, probablement,l’exploitation de matières premièresdifférentes. En partant de là, l’objectif de ce travailest la caractérisation de la productiondu four de la rue Carders, au niveauchimique et pétrographique, à partir del’étude de 31 pièces (tableau 1) et leurcomparaison avec la rue Hospital afinde vérifier si les deux ateliers utilisèrentou non des matières premières et unprocessus de préparation de la pâteà céramique semblables. D’autre part,nous définirons le groupe de référence(GR) de l’atelier de Carders, ce quipermettra de voir la possible diffusionde ces matériaux dans la ville. Les résultats de l’analyse chimique (fig-ures 1 et 2) ont permis d’identifier ungrand groupe dans lequel on peut inclu-re la plupart des pièces provenant de lafouille de la rue Carders, groupe Eque l’on peut considérer comme la pro-duction propre de l’atelier (tableau 2).En outre, on a pu établir une relationentre cet atelier, ou la possible zonede production où il était situé, et deuxpièces provenant de la fouille de la rueHospital. Cela a d’autre part permis(figure 3) d’établir des liens entre deuxpièces provenant de la fouille de la rueCarders avec la possible zone de pro-duction de l’autre atelier du XIIIesiècle, localisé jusqu’à maintenantà Barcelone, celui de la rue Hospital.Il faut aussi souligner que l’on a repérédeux autres pièces isolées qu’il faudraitconsidérer comme correspondant àdeux productions différentes entre elles

et différentes aussi de la productionde la rue Carders comme de celles iden-tifiées dans la rue Hospital. De leur côté, les résultats de l’étudepétrographique (planches 1 et 2)correspondent totalement avec ceuxqui découlent de l’analyse chimique.Le groupe pétrographique 1, caractérisépar la présence d’une masse de fondabondante avec des inclusions ellesaussi abondantes, coïnciderait tout à faitavec le groupe chimique E que nousavons défini pour la production proprede l’atelier de la rue Carders. Bien quel’on ait observé une variabilité élevéedans le degré de cuisson et d’oxydationdes pâtes céramiques de ce groupe,il faut rappeler que cela est dû au faitque nous avons étudié des déchets deproduction, c’est-à-dire des pièces défec-tueuses, non aptes à leur commercialisa-tion. De son côté, le groupe pétrogra-phique 2, qui se différencie de laproduction principale par la présencede restes d’inclusions dans la matricecomme dans le plus grand des mor-ceaux, correspondrait au groupe chi-mique A3 de l’atelier de la rue Hospital.Finalement, pour la pièce BCN311l’analyse pétrographique suggère aussison appartenance à une production dif-férente des précédentes mais compati-ble avec une provenance localeou régionale. Cette étude permet de déduire quepour la préparation de la pâte aveclaquelle les céramistes de la rue Cardersauraient élaboré leurs produits,ils auraient choisi une argile ferriquealluviale qui présente une carcasseabondante formée par des inclusionsavant tout siliceuses d’un grain moyenet donc favorables à leur utilisation dansle domaine culinaire. Les caractéris-tiques de texture ne permettent pasd’exclure un ajout intentionné de lafraction sableuse, probablement aussid’origine alluviale. Conformément auxcaractéristiques pétrographiques obser-vées, on peut supposer une exploitationde matières premières près de la zonede l’atelier. En outre, les inclusionsmétamorphiques peuvent être misesen relation avec les roches du substratpaléozoïque de la zone de Barcelone(Collserola et des collines de la Rovira)formées par des granodiorites, du schis-te et des roches métavolcaniques.

NOUVELLES DONNÉES SURLA PRODUCTION DE CÉRAMIQUEMÉDIÉVALE DE BARCELONE.LA CARACTÉRISATIONARCHÉOMÉTRIQUE DE L’ATELIERDE LA RUE CARDERS

Roberta Di FeboMarisol Madrid i FernándezClaudio CapelliJaume Buxeda i Garrigós Javier G. Iñañez Roberto Cabella


QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE … · 2013-08-22 · ESTEVE NADAL ROMA...

Documents

Transcript of QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE … · 2013-08-22 · ESTEVE NADAL ROMA...