4 . Ú L T I M A QUADERN Dijous, 22 de març del 2012

Després d'haver deixat una molt bonasensació amb Naixen primaveres (2011), eltreball que els va posar en el mapa (10.000descàrregues des de la seua web), la bandade reggae fusió torna amb una novagravació on presenta un parell de temesnous i sorprenents i eclèctics remixosd’aquells temes gràcies a la col·laboració dereconeguts músics de diferents estils. Elresultat és un disc amb més pes del’electrònica, musculós i variat, que confirmael seu talent i augura noves i excitants fites.

El cantautor Xavi Copado va guanyar unacerta notorietat amb un curiós disc, Aquestpreciós encant, dedicat al Llevant UE, que,anècdotes a banda, viatjava en un vehiclemusical més proper a Humet o IsmaelSerrano que a Raimon o Llach. Ara, la seuacàlida veu retorna amb un disc d’homenatgea les seues arrels xativines. Un treball honesti emotiu, de producció senzilla, quecompensa les seues carències amb no pocsmoments d’inspiració melòdica i un grapatde cançons eficaces com La Plaça del Cid.

Aquesta obra per a lectors a partir de nouanys, que va rebre el Premi de TeatreInfantil Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent,presenta la història del soldat Fabregat,que vol espantar els pretendents de la filladel rei, la princesa Teresa, de la qual estàmolt enamorat. Sense títols ni riqueses,Fabregat tracta, amb l’ajuda del seu amicMustafà, de desbaratar les intencions delsnobles que volen casar-se amb Teresa, enuna peça de perfils còmics inspirada en elteatre romàntic d‘ambientació històrica.

Recomanem...TEATREper ADOLF BELTRAN

DISCOSper XAVIER ALIAGA

En un article de 1980,Joan Fuster recordavaque un passatge de la

Constitució de Cadis —la pri-mera i la més benintencionadade les constitucions que hanprovat de regir aquest país—legislava que els ciutadans “de-ben ser justos y benéficos”. Fus-ter trobava la frase candorosa,amb raó, perquè si ja és difícilconstrenyir els governants afer bondat —i justícia—, preten-dre que ho faça tot el personalrebasa de molt les possibilitatsde l’estat de dret millor organit-zat. Ara, com a brindis al soldels bons desitjos, tampoc téres de censurable.

Ara que fa 200 anys de laConstitució de Cadis, l’efemèri-de ha sigut notícia. Molta gentn’ha parlat bé, començant perJoan Carles I i seguint per Ma-riano Rajoy. Sa Majestattroba que “en la tascadels diputats de Cadis,realitzada en una difíciltessitura històrica, po-dem trobar la referènciai la inspiració necessà-ries per afrontar les se-rioses dificultats que tra-vessa el nostre país a ho-res d’ara” (no degué pen-sar el mateix el seu avan-tpassat Ferran VII, queva abolir la Constitucióde 1812 tan promptecom va poder). Quant aRajoy, veu en l’actituddels diputats de Cadis unexemple inspirador deles seues reformes, queconsidera necessàries ivalentes.

La veritat és que sí que vatindre valentia aquella tropade canonges, bisbes, marque-sos, lletrats de molt divers pe-latge i funcionaris fugitius,més o menys liberals, que esvan aplegar a Cadis per a ator-gar una Constitució al regnede les Espanyes. Per la novetatdel projecte, que trencava radi-calment amb l’anacrònic rè-gim absolutista anterior, peròsobretot perquè les circums-tàncies eren horripilants. Tan-

cats en una ciutat, Cadis, quees defensava gràcies al suportde l’armada britànica del feroçsetge de les tropes napoleò-niques, els diputats vivienaïllats d’aquells ciutadans quehavien de ser justos i benèfics—i que de fet estaven immer-sos en una salvatjada de pro-porcions prou espectaculars—i no sabien ni poc ni gens comacabaria la cosa. Per més ques’esforçà a fer concessions alspoders reals —per exemple, nogosà abolir del tot l’esclavi-tud—, la Constitució de Cadisno deixava de ser un somnieigil·lustrat, un experiment en laproveta. El poder real —ireial—, una vegada reinsta·lat,es va afanyar a suprimir-la, i latrista història d’Espanya vacontinuar sense justícia ni be-neficència per enlloc. No sé si

a Mariano Rajoy es pot perme-tre enmillarar-se en un modelcom aquest, bonic, voluntariósi immediatament fracassat.

De les reformes que propo-sa el president, se’n poden dirmoltes coses, però no que esti-guen aïllades de l’exterior. Alcontrari, intenten fer cara a lacrisi d’acord amb les directriusde la Unió Europea. Les retalla-des en la despesa de l’Estat escombinen amb una reforma la-boral que, en part, acosta la

nostra legislació a d’altreseuropees, però que també pre-caritza i endureix la situaciódels treballadors. A mitjan ter-mini, pot ser que aquesta refor-ma facilite la creació de llocsde treball, com assegura la pa-tronal, però ara mateix, el quesimplifica és l’acomiadament.La combinació d’austeritat pú-blica i precarització dels con-tractes privats pot ser demoli-dora en un estat on, més que eldeute, la que és excessiva deveritat és la taxa d’atur. Que els

sindicats hagen anunciat unavaga general per al 29 de marçno és gens estrany, i tampocpot estranyar que laconvocatòria tinga èxit. Si lesmesures per a eixir de la crisino fan més que empobrir lagent, no hi haurà manera d’in-centivar el consum, i llavorsserà inútil augmentar laproducció. És un estrany cer-cle viciós, i la crisi no esresoldrà per ella sola.

Ja és un lloc comú dir que

l’austeritat que Brussel·les de-fensa no és suficient per a trau-re’ns del mal pas, i que cal ferpropostes dinamitzadores.Però quines? No és una pre-gunta fàcil de respondre, i entot cas, no sembla que els nos-tres governants sàpien com fer-ho. Les de l’austeritat i l’enduri-ment, més que eficaces, sem-blen receptes fàcils d’imposar.Potser no tant. La irritació delsafectats per la reforma laboralés òbvia. Quant a les retalla-des, la major part de la factural’han de pagar unes autono-mies que fins ara s’han enca-rregat de fer possible el nostrerelatiu estat del benestar: sa-lut, educació, etc. És la partmés costosa de l’adminis-tració, i la més necessària. Enel cas de Catalunya de la Comu-nitat Valenciana, amb un dèfi-

cit fiscal del tot injust —l’Estathi recapta molt i hi inverteixmassa poc— retallar encaramés pot ser explosiu. Com quese sap que, en els últims anys,la distància que separa pobresi rics no ha fet més que créixer,els ciutadans tenen la com-prensible sensació que aques-ta crisi l’estan pagant, precisa-ment i únicament, els qui nol’han provocada. No és just, iaixí no queda gaire voluntat deser benèfic.

DISCOSper X. A.

L a cuina d’autor, la cuina creati-va o com vulguen dir-li, pareixque està apartant dels seus es-

pais habituals en els mitjans decomunicació unes altres manifesta-cions més convencionals i reconegu-des de l’activitat intel·lectual i estèti-ca. La literatura, les arts plàstiques, elteatre, la investigació històrica o cien-tífica, i encara uns altres afersd'aquest caire, cedeixen el seu lloc al'impuls d'una fascinació que ve delsfogons i els perols. I ningú no s'ha d'in-comodar: l’estomac sempre ha estatelogiat per la seua gratitud, i leslegions de papil·les gustatives capitu-len de seguida davant l’ímpetu d’unsabor nou i captivador. Sense dubte, elgourmet acredita una fidelitat que noté el lector de versos o narracions, nil’admirador de frescos, olis i aquarel·-les. Els colors i sabors, les formes de lacuina moderna, no tracten, de cap ma-nera, de perpetuar-se, sinó que, al con-trari, solen dissoldre's a pressa en elssucs gàstrics del beneficiari, tot acom-plint la seua funció. Manquen de lapretensió arrogant i ridícula d’immor-talitat i es presenten com un regal fes-tiu i efímer de les exigències més abe-llidores. És un plaer mundanal ques'assaboreix, es visualitza, s'ensuma,es digereix i s'elimina en unes vint-i-quatre hores. És un art perible, peròpoderós. Un art que va d'ací a la Cin-quena Avinguda, a Hong Kong, o aqualsevol altre lloc, on hi haja pala-dars per satisfer. El chef, el cuiner quepatroneja aqueixa aventura gastronò-mica, no reconeix fronteres: s'alça en-tre el conquistador d’espais i el crea-dor de noves sensacions.

Fa molts pocs dies, parlava amb unartista plàstic i tots dos recordàvemque, a finals dels anys vuitanta i princi-pi dels noranta del segle passat, javam conéixer, i fins i tot vam coincidiramb aquestes o molt paregudes nove-tats culinàries o bé amb alguns delsseus aspectes més suggeridors. Peròhi havia un cert to recriminatori en lesparaules del meu amic en relació ambl'hegemonia de la cuina d’autor sobreunes altres activitats a l'hora d'inclo-ure-les en la programació d'alguns mit-jans, especialment audiovisuals. I ales-hores, molt professoralment, advertíque els grans mestres de la pinturahavien estat, fins a cert punt, els pro-motors o divulgadors de la cuina, enqualsevol època, a través dels bode-gons. I ja d’entrada em va recordar lade Paul Cezanne, aquella amb l'esplen-dor de les cebes. “I si no”, em va dir,“ves-te'n a Jan van Eyck i als holandes-os amb les seues obres de cuina i mer-cat”. Enfasitzà sobre Leonardo de Vin-ci i els seus simbolismes, i es va assos-segar, després d'un erudit parlamentsobre aliments i estètica, en evocar laperdiu de Jacopo de Barbari. Certa-ment, en cosa de pocs minuts, va des-plegar una teoria, si més no, intel·li-gent i ben documentada, que em vafer pensar en què el meu bon amic iarticulista havia estudiat el tema mi-nuciosament. Viandes en el llenç o al-guna cosa com allò que va fer Vincentvan Gogh: ficar-hi un llibre, una cartaal seu germà, la seua pipa i unes cebes,en aquell extraordinari “Bodegó ambtaula de dibuix”. Cuina nova o cuinad’autor i tota una pinacotecaantològica de bodegons i natures mor-tes per la mateixa senda dels aliments.Uns, per al cos: i els altres, ja se sap.

INÈDITAspencatAutoedició 2012.

TRES NOBLES EN UNGRAPAT I UN SOLDATENAMORATEnric Lluch, Ed. Bromera.Alzira, 2012. 104 pàgines.

CARTES DE PROP

Justos i benèfics?Enric Sòria

DISSIDÈNCIES

De pitancesi pinturesE. Cerdán Tato

LA PLAÇA DEL CIDXavi CopadoAutoedició, 2011.

Els Reis d'Espanya i el president del Govern, en el bicentenari de la Constitució de Cadis. / efe

No sé si a MarianoRajoy es pot permetreemmirallar-se en unmodel com aquest

D illuns passat, dia de sant Josep, eldiari La Repubblica dedicava unllarg article-reportatge a aques-

ta Espanya de la retracció, la reacció, lareculada, o com en vulguen dir. En laqual la discussió serena sobre el pre-sent o el futur és invisible, la resignacióés general, i la regressió històrica sem-

bla l’únic panorama apreciable. L’eco-nomia, diu, és l’única realitat quecompta, la resta sobra. La resta és lacultura, l’estètica i fins i tot la dignitatcol·lectiva. El reportatge posa tota me-na d’exemples, des del gendre del mo-narca fins a l’innocència de don Francis-co Camps, passant per l’esmorteïmentde l’esquerra i les onades triomfals dela dreta. I posa un altre exemple revela-dor, pareix que únic a Europa: la propos-ta d’aquest senyor de Las Vegas, Neva-da, que simplement diu "ací tinc 17.000(o 30.000?) milions per invertir en casi-nos i hotels, qui els vol?", i Barcelona iMadrid es precipiten a "estudiar", és a

dir a acceptar, la proposta d’aquest per-sonatge passablement sinistre. Serà unparadís extraterritorial, serà un Macaoamb llei pròpia, serà una Marina d’Orencara més horrible, serà una ciutatdels hotels espantosos innombrables,dels casinos i de l’estètica llampant,serà un furoncle de vulgaritat inesbo-rrable en la cara del país, l’extrem insu-perable d’un model promogut no solsdes del negoci immobiliari sinó des delpoder polític, ara i abans, que és el mo-del del desastre, el projecte de ladevastació. El periodista italià oblida,en tot cas, que projectes com aquest novénen d’ara, i que el govern socialista

d’Aragó sospirà molt seriosament perun Las Vegas de Los Monegros, i fins itot li reservà l’aigua i la terra. Aquestés, doncs, el projecte d’inversió i de fu-tur més important que corre: una còpiade Macao al costat de Madrid o al costatde Barcelona. La gran inversió, la granil·lusió, els casinos com a indústria futu-ra: un futur resplendent, la imatge d’unpaís. Per al diari italià, això ja és tot unsímptoma i un símbol, la mostra d’unanova ideologia: els diners primer,només els diners, i la resta no compta.A Los Monegros, a Barcelona o a Ma-drid. Si ens l’hagueren proposat a Valèn-cia, exultaríem.

Q U A D E R N .

C rec que tinc la sort de des-envolupar la feina més bo-nica del món”, diu com a

tarja de presentació i compendiprofessional la il·lustradoraMontse Gisbert (Sant Jaumed’Enveja, 1968). Des que el 1992acabà els seus estudis a la Facul-tat de Belles Arts de València, latrajectòria d’aquesta creadoraha estat lligada fermament al’editorial valenciana Tàndem.“Recorde”, comenta l’editora Ro-sa Serrano, “quan va arribaramb els seus primers projectes,acabtas feia poc els estudis, queeren molt creatius però difícil-ment realitzables per a una edi-torial de les característiques dela nostra. Vaig comentar-li quetornara amb uns projectes mésaccessibles i aleshores parla-

ríem”. L’oportunitat es va pre-sentar amb el llibre Les endevi-nalles de Llorenç, de Llorenç Gi-ménez, per al qual, juntamentamb Carmela Mayor, va fer lesil·lustracions. Un llibre de llargrecorregut que actuaria comuna mena de talismà per a toteselles i que es veuria recompen-sat amb premis, edicions en al-tres llengües i alguna que altrafutura aventura gràfica en for-ma de tribut o d’homenatge.Ara, amb Tàndem, acaba de po-sar en els aparadors L’Almana-gat, un divertit i emotiu conte-guia de coneixements i curiosi-tats sobre el món felí i la culturadels gats amb text de l’escripto-ra Adeline Yzac.”Treballe d’unamanera molt egoïsta, vull abansque res divertir-me, viure unaveritable aventura que acapare

tot el meu temps i pensament”,explica Montse Gisbert. Sobre elprocés de gestació creativa reco-neix un “cert caos inicial”. “Totés prou inestable fins que acon-segueixes que, per fi, les imat-ges es concreten dins d’un che-min de fer o una history board”,assenyala la il·lustradora.“Quan una espurneta d’idea emronda pel cap, inicialment, ésnomés una sensació, unaimpressió, que evoluciona finsque esdevé una idea, el cor o eltema de la història. Tot seguit,el text comença a articular-se almateix temps que les imatges co-mencen a fluir".

Treballa des de fa anys a laciutat de Brussel·les on va arri-bar-hi amb una beca Erasmus, ireparteix el seu temps entre l’en-senyament i la creació de llibres

per a lectors infantils. "El públicinfantil és molt exigent i es me-reix tot el nostre respecte.L’àlbum il·lustrat és el primerllibre que un xiquet té entre lesmans quan encara no sap llegir,

posseeix una missió molt impor-tant perquè és la primera fines-tra que un xiquet obri al món del’art i de la imatge”. Títols comEl bebè més dolç del món, Potami els colors, Les petites ( i grans)emocions de la vida sustenten

aquesta relació cosida de com-plicitats entre creadora i públic,teixida amb els colors i texturesdel gouache, el collage o el llapisd’aquarel·les. "La il·lustració in-fantil ha de ser portadora d’emo-cions, ha d’actuar de maneraque el lector puga envolar-semés enllà de la frontera entre larealitat i el món de laimaginació sense apartar elsulls del llibre", assenyala Gis-bert. Una convivència o relacióde parella en llibertat on "de ve-gades s’ha de deixar a laimaginació del lector l’oportuni-tat de completar, o d’anar mésenllà, d'allò que el text o la imat-ge dien". I afegeix: "No s'had’oblidar que la il·lustració tam-bé pot ser simplement portado-ra de murmuris o de silencis...”.

Passa a les pàgines 2 i 3

La primera finestra que obri un xiquetFa 15 anys que la il·lustradora Montse Gisbert i Tàndem Edicions mantenen una història de complicitats gràfiques

DIJOUS, 22 DE MARÇ DE 2012, NÚM. 589

PUNT DE MIRA

Vegas d’EspanyaJoan F. Mira

Una de les Il·lustracions de Montse Gisbert per a L’Almanagat, àlbum amb text d'Adeline Yzac.

ENTREVISTA

Joan Amèric: “El discexplica la meua vidacom a músic”

NOTES DE CAMBRA

‘Memòriai futur’, per ManuelBaixauli

CARLES GÁMEZ València

Pàgina 2 Pàgina 3

“La il·lustracióinfantil ha deser portadorad’emocions”

Ve de la pàgina 1Li agraden les pel.lícules de Kus-turica i aquesta mena de “paisat-ge de vida, crueltat i poesia”,però és en l'observació diària onhi troba més recompenses. "Pen-se que les meues influències ve-nen més bé d'allò quotidià, s'ali-menten del món real, dels gestosde la gent i de la vida. Altres vega-des, vaig a cercar la inspiració enl'exterior, en la gent que m'envol-ta, la meua família, els amics, elforner o el farmacèutic del barrii, perquè no?, en el conductor del'autobús!”. “L'il·lustrador”, conti-nua Montse Gisbert, “ha de serser un bon observador de la vidai alimentar la seua mirada críti-ca i sensible cap a tot el que l'en-volta, modes, tendències, co-rrents, altres disciplines artísti-ques, i sempre intentar ampliarla seua paleta creativa”. Sobreles altres experiències més ínti-mes o fosques, allò que el crea-dor guarda o amaga des de laseua infància reconeix també laseua influència. "Si tenim encompte que l'il·lustrador crea ointerpreta un text per a donar-livida amb els llapis però tambéamb el cor, segurament moltescoses sorgeixen d'allò més pro-

fund, de les experièn-cies, tan bones com do-lentes, d'aquests re-cords que el temps aca-ba transformant en unafoto en blanc i negredescolorida".

En la seua obra crea-tiva apareixen tant tex-tos propis com treballsd'il·lustradora per a al-tres. "Un bon text facréixer les ales de laimaginació de l'il·lustra-dor, tantes ales compàgines té un llibre.... Eltext és un punt de parti-da i una meravellosa ex-cusa per a deixar-se em-portar per la fantasia,l'emoció i el color". I avi-sa, “l'il·lustrador had'aprofitar aquesta lli-bertat . Cal, sobretot divertir-se,passar-ho bé, comunicar i com-partir. Expressar una visió perso-nal del text, transmetre una sen-sibilitat, una personalitat". I sem-pre sense oblidar al destinatari,cal provocar complicitats amb ellector jove. I sobretot cal que elmissatge que volem transmetresigue clar, però que la manera detransmetre'l sigue expressiva i

original....".En uns moments en que allò

correcte o exemplar pesa mésque mai sobre la literatura infan-til i s'ha transformat en trampa oarma de doble fulla per al crea-dor, segons Montse Gisbert nopodem oblidar que "el públic in-fantil és un públic viu, en alertaconstant, amb la imaginació aflor de pell i amb un efecte espon-

ja increïble!”. “I quina missió tanimportant i perillosa la nostra!Jo diria que les nostres creacio-ns han de vehicular més aviat va-lors nobles, peró en cap momentmodels de vida o pautes a seguirper a arribar a ser nens perfectesen un món perfecte", adeverteix.I ho justifica a la vista de la socie-tat en la qual ens movem. "Per-què simplement aquest món no

existeix. Existeix un món pled'imperfeccions d'obstacles id’injustícies… Pense en la fam,el racisme, les guerres. Jo penseque els podem introduir aaquest món a través de la litera-tura i la imatge evocant la solida-

ritat, l'acceptació de les diferèn-cies, la convivència, els valorshumans que ens fan ser cadadia més grans i també la bellesade la vida, l'amor, l'amistat…”.Reconeix Montse Gisbert que, adiferència d'altres escriptors i

il·lustradors, aquests temesmés a flor de pell gairebé no apa-reixen en les seues obres."No heabordat mai temes delicats,sinó d'una manera lleugera,com la mort, la separació, lamalaltia... Admire aquells au-tors-illustradors que ho han feti que en parlen, amb el text i laimatge, als nens amb un llen-guatge poètic i emotiu...". I aca-ba amb la fórmula que significail·lustrar per a ella: "Il·lustrarper a mi vol dir vol, catarsi, som-ni, festa, màgia...". Quasi com elsabor d'un bon plat d'arròs ambcol i fesols com el que preparasa mare.

L a humanitat és més impor-tant que l’arquitectura,més que l’art, i molt més

que la tecnologia”. Ho diu l’arqui-tecte xinés Wang Shu, recentguanyador del premi Pritzker, elNobel —com se sol dir— de l’ar-quitectura. Té quaranta-vuitanys, era escassament conegut,alié al circuit de les star system, ifins ara només ha treballat dinsla Xina, principalment a la seuaciutat natal, Hangzhou, a 170quilòmetres de Xangai. WangShu ha crescut en una ciutat on,a causa del veloç creixementeconòmic i un urbanisme orb,en trenta anys s’ha destruït el90% de l’arquitectura tradicio-nal. “Fa cent anys”, diu Shu, “elritme de vida xinés era més lentque en la cultura occidental. Encent anys, ens hem convertit enels més ràpids. No tenim tempsper a reflexionar”. Això deu sercert per a una majoria de xi-nesos, no per a ell, que des delseu Amateur Architecture Stu-dio, que fundà i comparteix ambLu Wenyu, la seua dona, fa unaobra respectuosa amb el mediambient i de gran profunditatfilosòfica, on conviuen harmò-nicament tradició i modernitat.Fa gràcia que un s’autodenomi-ne amateur en una disciplina onhi ha tant de professional ambl’ego inflamat. Wang Shu dónamolta importància a l’aspecteartesà dels edificis, i no ho fa

com un posat: abans de fundar elseu estudi, dedicà una dècada atreballar colze a colze amb diver-sos artesans per adquirir expe-

riència en el món de laconstrucció, i aquesta filosofial’aplica, avui mateix, als seusalumnes, a qui obliga a fer untaller de fusteria. Als edificis in-clou, sempre que pot, materialsreciclats de la zona. Si en mireude prop la textura hi trobareu,junt a les rajoles noves, rajoles iteules antigues, d’edificis tradi-cionals enderrocats. No es tractad’una frivolitat intel·lectual, l’im-pacte estètic és innegable. “Avuino es cuiden els materials”, diuShu. “Només interessa fer nousedificis, només volen coses no-ves. Els materials contenen l’ex-periència i la memòria de les per-sones”. La seua obra té una quali-tat terrosa, industrial, amb for-mes angulars poc ortodoxes.S’ha d’ancorar, l’arquitectura, enla tradició, o només ha de mirarendavant? Wang Shu transcen-deix aquest debat produint edifi-cis intemporals, profundamentarrelats en el seu context i, alho-ra, universals. Wang Shu és l’an-títesi del glamur, un home queconcep edificis per al ciutadà, ino contra ell o a costa d’ell. L’an-títesi de l’arquitectura que pro-mouen els nostres governants,aquelles excentricitats manca-des d’experiència i de memòriaque ignoren el context, que esmultipliquen com franquíciesarreu del món i que un reconeixa simple vista com es reconeixun McDonalds. L’antítesi, també,de la imatge de Xina que trans-meten les botigues de fotesesque omplin les nostres ciutats.Fa goig que, al cor d’aquell im-mens i potent país, hi haja crea-dors com Wang Shu, i que lafundació que dóna el premi Pritz-ker haja apostat per ell.

L a prosa d’Erri De Luca, dela qual Bromera ens n’hadonat recentment dues

mostres (El dia abans de la felici-tat, 2011; Els peixos no tanquenels ulls, 2012) es mou en aquellterritori on es fa difícil establirfronteres entre els gèneres. To-thom, en parlar d’aquest escrip-tor napolità, ho assenyala: la poe-sia apareix ací i allà, en unadescripció farcida d’imatges res-plendents, en una expressió quesembla pensada per seguir o pre-cedir altres versos, en un símbolo en una parella d’adjectius em-prats en el moment just i sensedespesa retòrica inútil. Però totplegat no és tant una qüestió degèneres com de concepció de laliteratura, és a dir, de posició es-tètica. La precisió no éssupèrflua perquè, si homirem prim, el que de-fineix la prosa de De Lu-ca no és la seua ads-cripció a formes més omenys estereotipades,sinó l’aposta per unamanera de fer que, a lavora de les classificacio-ns genèriques, afectatota la seua literatura.Hi ha, és clar, leshistòries, però el lectorha de resseguir-lesamb atenció perquè noel sotmeten a la lineali-tat estricta o a un didac-tisme hiperbòlic, sem-pre avorrits i més aviatplans. El recurs al frag-ment, que es tradueixfins i tot en la mateixadisposició del text so-bre el paper, és quasiuna exigència: obre laporta al desmembra-ment del tot i a ladisposició de les pecesresultants a voluntatdel narrador, és a dir,d’un autor entossudita regirar la memòria personal i,en el cas del dos llibres que hemesmentat, de la seua infantesaen el Nàpols de la dècada delscinquanta. L’obstinació, a més,no estalvia recursos perquè unhi troba insistències significati-ves que, de vegades, són verita-bles assajos d’interpretació d’al-gun fet concret relacionat ambla formació d’un infant i, unesaltres, precisions successivesdel mateix fet de traslladar a laliteratura records d’infantesades de l’edat adulta ambfórmules que són veritables com-pendis de tècnica literària: “Alcap de cinquanta anys, m’acostoa aquella edat d’arxiu de lesmeues formes successives”.

Ja s’hi veu, doncs, que el re-curs als gèneres és ací una ma-nera més de tocar la flauta. Elscomentaristes de l’obra de DeLuca poden esmerçar esforços adirimir l’amplària de l’espai quesepara del sentimentalisme méscarrincló del tractament de cer-tes emocions i reaccions delsseus personatges o dels ma-teixos comentaris del narrador.Per què no? La matèria tracta-da, a pesar d’elements ben nousque s’introdueixen a Els peixosno tanquen els ulls, és suscepti-

ble de deixar-se vèncer per pe-rills semblants. Amb tot, si ésque volem arribar al moll, convémirar amb generositat algunesde les reflexions que De Lucadeixa estratègicament reparti-des en els seus textos com ara laque, polemitzant amb Plató, pro-posa una manera diferent de na-rrar: “L’escriptor ha de ser méspetit que la matèria que explica.S’ha de veure que la història se liescapa per tantes bandes i queell només en recull una engru-na”. Les històries de De Lucaparticipen d’aquesta mena derebel·lió de la matèria narradadavant del poder omnímode delnarrador proposat per unes al-tres concepcions de la literatu-ra. I el lector ho agraeix en la

mesura que multiplica les seuespossibilitats de participació, lesseues opcions, per recollir tam-bé unes altres engrunes de lamateixa història. Al capdavall,les narracions sempre són par-cials, incompletes, si més no lesque els humans que no desitgenimitar la divinitat són capaçosde construir. I si parlàvem defronteres amb la poesia, comdeixar de banda una altra pro-posta del narrador, que, desprésde llegir una història d’anglesosa les seves colònies de l’oceàÍndic, i de copiar-ne una frase(“Els remordiments no turmen-ten qui se’n surt de franc”), afir-ma: “Llegint es troben frases sís-miques”? Portaré de nou l’as-sumpte al meu territori, perquèaquestes “frases sísmiques”, ve-ritables terratrèmols mentalsque certs llibres provoquen enla ment dels seus lectors no sónpatrimoni de cap gènere. Tenen,això sí, una forma específica quecombina brevetat, música iconcentració significativa. DeLuca coneix aquesta fórmula il’empra amb enginy per am-pliar, des de la seua parcialitat,“aquell trosset d’estiu de fa cin-quanta anys contemplat a travésde la distància”.

NOTES DE CAMBRA

Memòria i futur

Dues il·lustracions deL’Almanagat, obra de MontseGisbert. A la dreta, una fotografiade la il·lustradora.

L’escriptor Erri de Luca. / cristóbal manuel

“Un bon text fa créixer les alesde la imaginació de l’il·lustrador”Montse Gisbert creu que cal, sobretot, divertir-se, comunicar i compartir

L a plaça Allada Vermell ésun bon lloc per asseure’suna estona amb Joan

Amèric. L’indret fa de by-pass urbàentre el Born de postal i la Riberade les carnisseries halal, els carte-ristes especialitzats en japonesos iles botigues i bodegues de tota lavida. Hi ha uns quants locals ambtaules al carrer, el teatre de putxi-nel·lis més petit del món i una lle-tra de color roig, gegant, que alpoeta Brossa li va caure sobre laciutat en ple vol oníric.

El cantant combat un mig refre-dat i acusa el cansament dels diesd’enregistrament del seu darrerdisc. L’esforç, però, ha pagat la pe-na. Acaba d’enllestir Directament,el concert de cloenda del Barna-sants 2011, en el qual ha inclòstambé tres nous temes: Perquè sócpoble, Despert per a somiar i Defen-sa del somriure. Borja Penalba haestat l’encarregat de produir-lo. Di-rectament arriba dotze anys des-prés d’Obert (2000), aquell CDmagnífic amb temes com Vine in-terpretat a duet amb Soledad Gi-ménez. És molt temps entre un il’altre i el cantant va previngut pera fer front a qualsevol retret oespeculació. “No m’he anat en-lloc”, diu alhora que recorda que

només el primer any d’Obert va feruna gira de 53 concerts. “No heparat de treballar, d’anar amunt iavall, però, em feia molta mandragravar, tot el que m’arribava eranegatiu: que si la crisi, que si obli-da-te’n de tenir pressupost... i jo nohe sabut fer sense unes mínimesgaranties, en el sentit que he mi-mat fins a l’obsessió el que és laproducció, he estat present en ca-

da nota de tots els meus discos”,rebla, mig arraulit, acovardit perun vent tendre de final d’hivern.Un perfeccionisme que ha vingutrecompensat amb resultats tanbons com Escala de colors (1992),treball del qual confessa sentir-semés orgullós. “Esperava”, segueix,"un estímul per a tornar a lacàrrega i aquest ha estat Directa-ment, un disc que explica la meuala meua vida com a músic, peròtambé el futur. De fet, les tres no-ves cançons fan de connexió amb

allò que vindrà, no tardaré tant lapropera vegada en enregistrar...”.

L’explicació, doncs, d’un itine-rari vital que va començar el 1964a la Vila, al casc antic d’Alzira, onel fill d’un obrer de la Barracad’Aigües Vives, Lluís, i d’una mo-dista originària d'un poble deJaén, va nàixer i va créixer, en unescenari de façanes antigues i ca-rrers de llambordes per on mai nohi passava un cotxe. Quan era xi-quet es quedava embadalit mirantles guitarres a l’aparador de la boti-ga de Juan Bella. Un dia en palpà,en tocà una i la cosa ja no va teniraturador. L’aventura continuà al’institut José Maria Parra. "Totera nou, i intuïtiu, la música i lesinquietuds ideològiques es barreja-ven, era el moment de la UCD itambé de la il·lusió per fer unpaís", relata. Per aquella èpocafundà amb l’editor Toni Martínezel grup Califat, una experiència dequatre anys enriquidora al si de laqual naix l’Amèric cantant. Desfetel grup, fa la roda dels concursos iels guanya pràcticament tots: el deFaura, amb el poeta Estellés presi-dint el jurat, els de Borriana, Elda,Salitja... Després, li proposaren ferles primeres parts d’un seguit derecitals pel País Valencià de l’Ovi-di, Maria del Mar Bonet i Lluis

Llach organitzats per la Generali-tat. La coneixença del de Vergesrepresentà un impuls per a la seuacarrera. "Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo li vaig contes-tar que no en tenia, em va dir quesi en un any no editava, ell ho fa-ria, i així va ser. Vaig enregistrarTornar a l’aigua (1989)”, explica.D’aquell treball resten en lamemòria temes com La lluna delspeixos i, especialment, Parlant desirenes, un de tants singles purs dela producció d’Amèric. Tot plegat,

la seua carrera esbasa en un treballdemusicació al cai-re de la perfecció id’una veu de belle-sa subtil, única enla música encatalà. Ànima, dia-ri de les hores bla-ves ( 1995), amb te-mes com Umbili-cal o Òrbita delmón, dóna compted’aquesta singula-ritat. Tota compa-ració podria resul-tar odiosa. Amèricha trepitjat els es-cenaris principals,el Palau d’Esportsde Barcelona, hatriomfat en festi-vals com el Grec oel de Cançons dela Mediterrània, iha fet places tantemblemàtiquescom la del Rei.Una carrera ambmolts èxits encaraper arribar.

Els carrers de la Vila d’Alziraqueden lluny. Avui sent el pesd’aquest nou món furiós. Em fal’efecte que la cançó Perquè sompoble té més de talismà que de critirat. "Cal que existim, diu la cançó,amb orgull però sense prepotèn-cia, som iguals que tots els poblesque són diferents... fixa-t’hi, nosal-tres que hem nascut per a la parau-la ben sovint ens trobem immer-sos en una espiral de forces queens matxuquen i, malgrat tot, se-guim vius", afirma.

A MANERA DE TASCÓ

Aquell trosset d’estiuVicent Alonso

JOAN AMÈRIC CANTAUTOR

“El disc ‘Directament’ explica lameua vida com a músic”

M. BAIXAULI

Joan Amèric, a Barcelona. / consuelo bautista

FRANCESC VIADEL Barcelona

“Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo livaig contestar que noen tenia”

QUADERN Dijous, 22 de març del 2012 C U L T U R A . 3

Ve de la pàgina 1Li agraden les pel.lícules de Kus-turica i aquesta mena de “paisat-ge de vida, crueltat i poesia”,però és en l'observació diària onhi troba més recompenses. "Pen-se que les meues influències ve-nen més bé d'allò quotidià, s'ali-menten del món real, dels gestosde la gent i de la vida. Altres vega-des, vaig a cercar la inspiració enl'exterior, en la gent que m'envol-ta, la meua família, els amics, elforner o el farmacèutic del barrii, perquè no?, en el conductor del'autobús!”. “L'il·lustrador”, conti-nua Montse Gisbert, “ha de serser un bon observador de la vidai alimentar la seua mirada críti-ca i sensible cap a tot el que l'en-volta, modes, tendències, co-rrents, altres disciplines artísti-ques, i sempre intentar ampliarla seua paleta creativa”. Sobreles altres experiències més ínti-mes o fosques, allò que el crea-dor guarda o amaga des de laseua infància reconeix també laseua influència. "Si tenim encompte que l'il·lustrador crea ointerpreta un text per a donar-livida amb els llapis però tambéamb el cor, segurament moltescoses sorgeixen d'allò més pro-

fund, de les experièn-cies, tan bones com do-lentes, d'aquests re-cords que el temps aca-ba transformant en unafoto en blanc i negredescolorida".

En la seua obra crea-tiva apareixen tant tex-tos propis com treballsd'il·lustradora per a al-tres. "Un bon text facréixer les ales de laimaginació de l'il·lustra-dor, tantes ales compàgines té un llibre.... Eltext és un punt de parti-da i una meravellosa ex-cusa per a deixar-se em-portar per la fantasia,l'emoció i el color". I avi-sa, “l'il·lustrador had'aprofitar aquesta lli-bertat . Cal, sobretot divertir-se,passar-ho bé, comunicar i com-partir. Expressar una visió perso-nal del text, transmetre una sen-sibilitat, una personalitat". I sem-pre sense oblidar al destinatari,cal provocar complicitats amb ellector jove. I sobretot cal que elmissatge que volem transmetresigue clar, però que la manera detransmetre'l sigue expressiva i

original....".En uns moments en que allò

correcte o exemplar pesa mésque mai sobre la literatura infan-til i s'ha transformat en trampa oarma de doble fulla per al crea-dor, segons Montse Gisbert nopodem oblidar que "el públic in-fantil és un públic viu, en alertaconstant, amb la imaginació aflor de pell i amb un efecte espon-

ja increïble!”. “I quina missió tanimportant i perillosa la nostra!Jo diria que les nostres creacio-ns han de vehicular més aviat va-lors nobles, peró en cap momentmodels de vida o pautes a seguirper a arribar a ser nens perfectesen un món perfecte", adeverteix.I ho justifica a la vista de la socie-tat en la qual ens movem. "Per-què simplement aquest món no

existeix. Existeix un món pled'imperfeccions d'obstacles id’injustícies… Pense en la fam,el racisme, les guerres. Jo penseque els podem introduir aaquest món a través de la litera-tura i la imatge evocant la solida-

ritat, l'acceptació de les diferèn-cies, la convivència, els valorshumans que ens fan ser cadadia més grans i també la bellesade la vida, l'amor, l'amistat…”.Reconeix Montse Gisbert que, adiferència d'altres escriptors i

il·lustradors, aquests temesmés a flor de pell gairebé no apa-reixen en les seues obres."No heabordat mai temes delicats,sinó d'una manera lleugera,com la mort, la separació, lamalaltia... Admire aquells au-tors-illustradors que ho han feti que en parlen, amb el text i laimatge, als nens amb un llen-guatge poètic i emotiu...". I aca-ba amb la fórmula que significail·lustrar per a ella: "Il·lustrarper a mi vol dir vol, catarsi, som-ni, festa, màgia...". Quasi com elsabor d'un bon plat d'arròs ambcol i fesols com el que preparasa mare.

L a humanitat és més impor-tant que l’arquitectura,més que l’art, i molt més

que la tecnologia”. Ho diu l’arqui-tecte xinés Wang Shu, recentguanyador del premi Pritzker, elNobel —com se sol dir— de l’ar-quitectura. Té quaranta-vuitanys, era escassament conegut,alié al circuit de les star system, ifins ara només ha treballat dinsla Xina, principalment a la seuaciutat natal, Hangzhou, a 170quilòmetres de Xangai. WangShu ha crescut en una ciutat on,a causa del veloç creixementeconòmic i un urbanisme orb,en trenta anys s’ha destruït el90% de l’arquitectura tradicio-nal. “Fa cent anys”, diu Shu, “elritme de vida xinés era més lentque en la cultura occidental. Encent anys, ens hem convertit enels més ràpids. No tenim tempsper a reflexionar”. Això deu sercert per a una majoria de xi-nesos, no per a ell, que des delseu Amateur Architecture Stu-dio, que fundà i comparteix ambLu Wenyu, la seua dona, fa unaobra respectuosa amb el mediambient i de gran profunditatfilosòfica, on conviuen harmò-nicament tradició i modernitat.Fa gràcia que un s’autodenomi-ne amateur en una disciplina onhi ha tant de professional ambl’ego inflamat. Wang Shu dónamolta importància a l’aspecteartesà dels edificis, i no ho fa

com un posat: abans de fundar elseu estudi, dedicà una dècada atreballar colze a colze amb diver-sos artesans per adquirir expe-

riència en el món de laconstrucció, i aquesta filosofial’aplica, avui mateix, als seusalumnes, a qui obliga a fer untaller de fusteria. Als edificis in-clou, sempre que pot, materialsreciclats de la zona. Si en mireude prop la textura hi trobareu,junt a les rajoles noves, rajoles iteules antigues, d’edificis tradi-cionals enderrocats. No es tractad’una frivolitat intel·lectual, l’im-pacte estètic és innegable. “Avuino es cuiden els materials”, diuShu. “Només interessa fer nousedificis, només volen coses no-ves. Els materials contenen l’ex-periència i la memòria de les per-sones”. La seua obra té una quali-tat terrosa, industrial, amb for-mes angulars poc ortodoxes.S’ha d’ancorar, l’arquitectura, enla tradició, o només ha de mirarendavant? Wang Shu transcen-deix aquest debat produint edifi-cis intemporals, profundamentarrelats en el seu context i, alho-ra, universals. Wang Shu és l’an-títesi del glamur, un home queconcep edificis per al ciutadà, ino contra ell o a costa d’ell. L’an-títesi de l’arquitectura que pro-mouen els nostres governants,aquelles excentricitats manca-des d’experiència i de memòriaque ignoren el context, que esmultipliquen com franquíciesarreu del món i que un reconeixa simple vista com es reconeixun McDonalds. L’antítesi, també,de la imatge de Xina que trans-meten les botigues de fotesesque omplin les nostres ciutats.Fa goig que, al cor d’aquell im-mens i potent país, hi haja crea-dors com Wang Shu, i que lafundació que dóna el premi Pritz-ker haja apostat per ell.

L a prosa d’Erri De Luca, dela qual Bromera ens n’hadonat recentment dues

mostres (El dia abans de la felici-tat, 2011; Els peixos no tanquenels ulls, 2012) es mou en aquellterritori on es fa difícil establirfronteres entre els gèneres. To-thom, en parlar d’aquest escrip-tor napolità, ho assenyala: la poe-sia apareix ací i allà, en unadescripció farcida d’imatges res-plendents, en una expressió quesembla pensada per seguir o pre-cedir altres versos, en un símbolo en una parella d’adjectius em-prats en el moment just i sensedespesa retòrica inútil. Però totplegat no és tant una qüestió degèneres com de concepció de laliteratura, és a dir, de posició es-tètica. La precisió no éssupèrflua perquè, si homirem prim, el que de-fineix la prosa de De Lu-ca no és la seua ads-cripció a formes més omenys estereotipades,sinó l’aposta per unamanera de fer que, a lavora de les classificacio-ns genèriques, afectatota la seua literatura.Hi ha, és clar, leshistòries, però el lectorha de resseguir-lesamb atenció perquè noel sotmeten a la lineali-tat estricta o a un didac-tisme hiperbòlic, sem-pre avorrits i més aviatplans. El recurs al frag-ment, que es tradueixfins i tot en la mateixadisposició del text so-bre el paper, és quasiuna exigència: obre laporta al desmembra-ment del tot i a ladisposició de les pecesresultants a voluntatdel narrador, és a dir,d’un autor entossudita regirar la memòria personal i,en el cas del dos llibres que hemesmentat, de la seua infantesaen el Nàpols de la dècada delscinquanta. L’obstinació, a més,no estalvia recursos perquè unhi troba insistències significati-ves que, de vegades, són verita-bles assajos d’interpretació d’al-gun fet concret relacionat ambla formació d’un infant i, unesaltres, precisions successivesdel mateix fet de traslladar a laliteratura records d’infantesades de l’edat adulta ambfórmules que són veritables com-pendis de tècnica literària: “Alcap de cinquanta anys, m’acostoa aquella edat d’arxiu de lesmeues formes successives”.

Ja s’hi veu, doncs, que el re-curs als gèneres és ací una ma-nera més de tocar la flauta. Elscomentaristes de l’obra de DeLuca poden esmerçar esforços adirimir l’amplària de l’espai quesepara del sentimentalisme méscarrincló del tractament de cer-tes emocions i reaccions delsseus personatges o dels ma-teixos comentaris del narrador.Per què no? La matèria tracta-da, a pesar d’elements ben nousque s’introdueixen a Els peixosno tanquen els ulls, és suscepti-

ble de deixar-se vèncer per pe-rills semblants. Amb tot, si ésque volem arribar al moll, convémirar amb generositat algunesde les reflexions que De Lucadeixa estratègicament reparti-des en els seus textos com ara laque, polemitzant amb Plató, pro-posa una manera diferent de na-rrar: “L’escriptor ha de ser méspetit que la matèria que explica.S’ha de veure que la història se liescapa per tantes bandes i queell només en recull una engru-na”. Les històries de De Lucaparticipen d’aquesta mena derebel·lió de la matèria narradadavant del poder omnímode delnarrador proposat per unes al-tres concepcions de la literatu-ra. I el lector ho agraeix en la

mesura que multiplica les seuespossibilitats de participació, lesseues opcions, per recollir tam-bé unes altres engrunes de lamateixa història. Al capdavall,les narracions sempre són par-cials, incompletes, si més no lesque els humans que no desitgenimitar la divinitat són capaçosde construir. I si parlàvem defronteres amb la poesia, comdeixar de banda una altra pro-posta del narrador, que, desprésde llegir una història d’anglesosa les seves colònies de l’oceàÍndic, i de copiar-ne una frase(“Els remordiments no turmen-ten qui se’n surt de franc”), afir-ma: “Llegint es troben frases sís-miques”? Portaré de nou l’as-sumpte al meu territori, perquèaquestes “frases sísmiques”, ve-ritables terratrèmols mentalsque certs llibres provoquen enla ment dels seus lectors no sónpatrimoni de cap gènere. Tenen,això sí, una forma específica quecombina brevetat, música iconcentració significativa. DeLuca coneix aquesta fórmula il’empra amb enginy per am-pliar, des de la seua parcialitat,“aquell trosset d’estiu de fa cin-quanta anys contemplat a travésde la distància”.

NOTES DE CAMBRA

Memòria i futur

Dues il·lustracions deL’Almanagat, obra de MontseGisbert. A la dreta, una fotografiade la il·lustradora.

L’escriptor Erri de Luca. / cristóbal manuel

“Un bon text fa créixer les alesde la imaginació de l’il·lustrador”Montse Gisbert creu que cal, sobretot, divertir-se, comunicar i compartir

L a plaça Allada Vermell ésun bon lloc per asseure’suna estona amb Joan

Amèric. L’indret fa de by-pass urbàentre el Born de postal i la Riberade les carnisseries halal, els carte-ristes especialitzats en japonesos iles botigues i bodegues de tota lavida. Hi ha uns quants locals ambtaules al carrer, el teatre de putxi-nel·lis més petit del món i una lle-tra de color roig, gegant, que alpoeta Brossa li va caure sobre laciutat en ple vol oníric.

El cantant combat un mig refre-dat i acusa el cansament dels diesd’enregistrament del seu darrerdisc. L’esforç, però, ha pagat la pe-na. Acaba d’enllestir Directament,el concert de cloenda del Barna-sants 2011, en el qual ha inclòstambé tres nous temes: Perquè sócpoble, Despert per a somiar i Defen-sa del somriure. Borja Penalba haestat l’encarregat de produir-lo. Di-rectament arriba dotze anys des-prés d’Obert (2000), aquell CDmagnífic amb temes com Vine in-terpretat a duet amb Soledad Gi-ménez. És molt temps entre un il’altre i el cantant va previngut pera fer front a qualsevol retret oespeculació. “No m’he anat en-lloc”, diu alhora que recorda que

només el primer any d’Obert va feruna gira de 53 concerts. “No heparat de treballar, d’anar amunt iavall, però, em feia molta mandragravar, tot el que m’arribava eranegatiu: que si la crisi, que si obli-da-te’n de tenir pressupost... i jo nohe sabut fer sense unes mínimesgaranties, en el sentit que he mi-mat fins a l’obsessió el que és laproducció, he estat present en ca-

da nota de tots els meus discos”,rebla, mig arraulit, acovardit perun vent tendre de final d’hivern.Un perfeccionisme que ha vingutrecompensat amb resultats tanbons com Escala de colors (1992),treball del qual confessa sentir-semés orgullós. “Esperava”, segueix,"un estímul per a tornar a lacàrrega i aquest ha estat Directa-ment, un disc que explica la meuala meua vida com a músic, peròtambé el futur. De fet, les tres no-ves cançons fan de connexió amb

allò que vindrà, no tardaré tant lapropera vegada en enregistrar...”.

L’explicació, doncs, d’un itine-rari vital que va començar el 1964a la Vila, al casc antic d’Alzira, onel fill d’un obrer de la Barracad’Aigües Vives, Lluís, i d’una mo-dista originària d'un poble deJaén, va nàixer i va créixer, en unescenari de façanes antigues i ca-rrers de llambordes per on mai nohi passava un cotxe. Quan era xi-quet es quedava embadalit mirantles guitarres a l’aparador de la boti-ga de Juan Bella. Un dia en palpà,en tocà una i la cosa ja no va teniraturador. L’aventura continuà al’institut José Maria Parra. "Totera nou, i intuïtiu, la música i lesinquietuds ideològiques es barreja-ven, era el moment de la UCD itambé de la il·lusió per fer unpaís", relata. Per aquella èpocafundà amb l’editor Toni Martínezel grup Califat, una experiència dequatre anys enriquidora al si de laqual naix l’Amèric cantant. Desfetel grup, fa la roda dels concursos iels guanya pràcticament tots: el deFaura, amb el poeta Estellés presi-dint el jurat, els de Borriana, Elda,Salitja... Després, li proposaren ferles primeres parts d’un seguit derecitals pel País Valencià de l’Ovi-di, Maria del Mar Bonet i Lluis

Llach organitzats per la Generali-tat. La coneixença del de Vergesrepresentà un impuls per a la seuacarrera. "Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo li vaig contes-tar que no en tenia, em va dir quesi en un any no editava, ell ho fa-ria, i així va ser. Vaig enregistrarTornar a l’aigua (1989)”, explica.D’aquell treball resten en lamemòria temes com La lluna delspeixos i, especialment, Parlant desirenes, un de tants singles purs dela producció d’Amèric. Tot plegat,

la seua carrera esbasa en un treballdemusicació al cai-re de la perfecció id’una veu de belle-sa subtil, única enla música encatalà. Ànima, dia-ri de les hores bla-ves ( 1995), amb te-mes com Umbili-cal o Òrbita delmón, dóna compted’aquesta singula-ritat. Tota compa-ració podria resul-tar odiosa. Amèricha trepitjat els es-cenaris principals,el Palau d’Esportsde Barcelona, hatriomfat en festi-vals com el Grec oel de Cançons dela Mediterrània, iha fet places tantemblemàtiquescom la del Rei.Una carrera ambmolts èxits encaraper arribar.

Els carrers de la Vila d’Alziraqueden lluny. Avui sent el pesd’aquest nou món furiós. Em fal’efecte que la cançó Perquè sompoble té més de talismà que de critirat. "Cal que existim, diu la cançó,amb orgull però sense prepotèn-cia, som iguals que tots els poblesque són diferents... fixa-t’hi, nosal-tres que hem nascut per a la parau-la ben sovint ens trobem immer-sos en una espiral de forces queens matxuquen i, malgrat tot, se-guim vius", afirma.

A MANERA DE TASCÓ

Aquell trosset d’estiuVicent Alonso

JOAN AMÈRIC CANTAUTOR

“El disc ‘Directament’ explica lameua vida com a músic”

M. BAIXAULI

Joan Amèric, a Barcelona. / consuelo bautista

FRANCESC VIADEL Barcelona

“Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo livaig contestar que noen tenia”

2 . C U L T U R A QUADERN Dijous, 22 de març del 2012

Ve de la pàgina 1Li agraden les pel.lícules de Kus-turica i aquesta mena de “paisat-ge de vida, crueltat i poesia”,però és en l'observació diària onhi troba més recompenses. "Pen-se que les meues influències ve-nen més bé d'allò quotidià, s'ali-menten del món real, dels gestosde la gent i de la vida. Altres vega-des, vaig a cercar la inspiració enl'exterior, en la gent que m'envol-ta, la meua família, els amics, elforner o el farmacèutic del barrii, perquè no?, en el conductor del'autobús!”. “L'il·lustrador”, conti-nua Montse Gisbert, “ha de serser un bon observador de la vidai alimentar la seua mirada críti-ca i sensible cap a tot el que l'en-volta, modes, tendències, co-rrents, altres disciplines artísti-ques, i sempre intentar ampliarla seua paleta creativa”. Sobreles altres experiències més ínti-mes o fosques, allò que el crea-dor guarda o amaga des de laseua infància reconeix també laseua influència. "Si tenim encompte que l'il·lustrador crea ointerpreta un text per a donar-livida amb els llapis però tambéamb el cor, segurament moltescoses sorgeixen d'allò més pro-

fund, de les experièn-cies, tan bones com do-lentes, d'aquests re-cords que el temps aca-ba transformant en unafoto en blanc i negredescolorida".

En la seua obra crea-tiva apareixen tant tex-tos propis com treballsd'il·lustradora per a al-tres. "Un bon text facréixer les ales de laimaginació de l'il·lustra-dor, tantes ales compàgines té un llibre.... Eltext és un punt de parti-da i una meravellosa ex-cusa per a deixar-se em-portar per la fantasia,l'emoció i el color". I avi-sa, “l'il·lustrador had'aprofitar aquesta lli-bertat . Cal, sobretot divertir-se,passar-ho bé, comunicar i com-partir. Expressar una visió perso-nal del text, transmetre una sen-sibilitat, una personalitat". I sem-pre sense oblidar al destinatari,cal provocar complicitats amb ellector jove. I sobretot cal que elmissatge que volem transmetresigue clar, però que la manera detransmetre'l sigue expressiva i

original....".En uns moments en que allò

correcte o exemplar pesa mésque mai sobre la literatura infan-til i s'ha transformat en trampa oarma de doble fulla per al crea-dor, segons Montse Gisbert nopodem oblidar que "el públic in-fantil és un públic viu, en alertaconstant, amb la imaginació aflor de pell i amb un efecte espon-

ja increïble!”. “I quina missió tanimportant i perillosa la nostra!Jo diria que les nostres creacio-ns han de vehicular més aviat va-lors nobles, peró en cap momentmodels de vida o pautes a seguirper a arribar a ser nens perfectesen un món perfecte", adeverteix.I ho justifica a la vista de la socie-tat en la qual ens movem. "Per-què simplement aquest món no

existeix. Existeix un món pled'imperfeccions d'obstacles id’injustícies… Pense en la fam,el racisme, les guerres. Jo penseque els podem introduir aaquest món a través de la litera-tura i la imatge evocant la solida-

ritat, l'acceptació de les diferèn-cies, la convivència, els valorshumans que ens fan ser cadadia més grans i també la bellesade la vida, l'amor, l'amistat…”.Reconeix Montse Gisbert que, adiferència d'altres escriptors i

il·lustradors, aquests temesmés a flor de pell gairebé no apa-reixen en les seues obres."No heabordat mai temes delicats,sinó d'una manera lleugera,com la mort, la separació, lamalaltia... Admire aquells au-tors-illustradors que ho han feti que en parlen, amb el text i laimatge, als nens amb un llen-guatge poètic i emotiu...". I aca-ba amb la fórmula que significail·lustrar per a ella: "Il·lustrarper a mi vol dir vol, catarsi, som-ni, festa, màgia...". Quasi com elsabor d'un bon plat d'arròs ambcol i fesols com el que preparasa mare.

L a humanitat és més impor-tant que l’arquitectura,més que l’art, i molt més

que la tecnologia”. Ho diu l’arqui-tecte xinés Wang Shu, recentguanyador del premi Pritzker, elNobel —com se sol dir— de l’ar-quitectura. Té quaranta-vuitanys, era escassament conegut,alié al circuit de les star system, ifins ara només ha treballat dinsla Xina, principalment a la seuaciutat natal, Hangzhou, a 170quilòmetres de Xangai. WangShu ha crescut en una ciutat on,a causa del veloç creixementeconòmic i un urbanisme orb,en trenta anys s’ha destruït el90% de l’arquitectura tradicio-nal. “Fa cent anys”, diu Shu, “elritme de vida xinés era més lentque en la cultura occidental. Encent anys, ens hem convertit enels més ràpids. No tenim tempsper a reflexionar”. Això deu sercert per a una majoria de xi-nesos, no per a ell, que des delseu Amateur Architecture Stu-dio, que fundà i comparteix ambLu Wenyu, la seua dona, fa unaobra respectuosa amb el mediambient i de gran profunditatfilosòfica, on conviuen harmò-nicament tradició i modernitat.Fa gràcia que un s’autodenomi-ne amateur en una disciplina onhi ha tant de professional ambl’ego inflamat. Wang Shu dónamolta importància a l’aspecteartesà dels edificis, i no ho fa

com un posat: abans de fundar elseu estudi, dedicà una dècada atreballar colze a colze amb diver-sos artesans per adquirir expe-

riència en el món de laconstrucció, i aquesta filosofial’aplica, avui mateix, als seusalumnes, a qui obliga a fer untaller de fusteria. Als edificis in-clou, sempre que pot, materialsreciclats de la zona. Si en mireude prop la textura hi trobareu,junt a les rajoles noves, rajoles iteules antigues, d’edificis tradi-cionals enderrocats. No es tractad’una frivolitat intel·lectual, l’im-pacte estètic és innegable. “Avuino es cuiden els materials”, diuShu. “Només interessa fer nousedificis, només volen coses no-ves. Els materials contenen l’ex-periència i la memòria de les per-sones”. La seua obra té una quali-tat terrosa, industrial, amb for-mes angulars poc ortodoxes.S’ha d’ancorar, l’arquitectura, enla tradició, o només ha de mirarendavant? Wang Shu transcen-deix aquest debat produint edifi-cis intemporals, profundamentarrelats en el seu context i, alho-ra, universals. Wang Shu és l’an-títesi del glamur, un home queconcep edificis per al ciutadà, ino contra ell o a costa d’ell. L’an-títesi de l’arquitectura que pro-mouen els nostres governants,aquelles excentricitats manca-des d’experiència i de memòriaque ignoren el context, que esmultipliquen com franquíciesarreu del món i que un reconeixa simple vista com es reconeixun McDonalds. L’antítesi, també,de la imatge de Xina que trans-meten les botigues de fotesesque omplin les nostres ciutats.Fa goig que, al cor d’aquell im-mens i potent país, hi haja crea-dors com Wang Shu, i que lafundació que dóna el premi Pritz-ker haja apostat per ell.

L a prosa d’Erri De Luca, dela qual Bromera ens n’hadonat recentment dues

mostres (El dia abans de la felici-tat, 2011; Els peixos no tanquenels ulls, 2012) es mou en aquellterritori on es fa difícil establirfronteres entre els gèneres. To-thom, en parlar d’aquest escrip-tor napolità, ho assenyala: la poe-sia apareix ací i allà, en unadescripció farcida d’imatges res-plendents, en una expressió quesembla pensada per seguir o pre-cedir altres versos, en un símbolo en una parella d’adjectius em-prats en el moment just i sensedespesa retòrica inútil. Però totplegat no és tant una qüestió degèneres com de concepció de laliteratura, és a dir, de posició es-tètica. La precisió no éssupèrflua perquè, si homirem prim, el que de-fineix la prosa de De Lu-ca no és la seua ads-cripció a formes més omenys estereotipades,sinó l’aposta per unamanera de fer que, a lavora de les classificacio-ns genèriques, afectatota la seua literatura.Hi ha, és clar, leshistòries, però el lectorha de resseguir-lesamb atenció perquè noel sotmeten a la lineali-tat estricta o a un didac-tisme hiperbòlic, sem-pre avorrits i més aviatplans. El recurs al frag-ment, que es tradueixfins i tot en la mateixadisposició del text so-bre el paper, és quasiuna exigència: obre laporta al desmembra-ment del tot i a ladisposició de les pecesresultants a voluntatdel narrador, és a dir,d’un autor entossudita regirar la memòria personal i,en el cas del dos llibres que hemesmentat, de la seua infantesaen el Nàpols de la dècada delscinquanta. L’obstinació, a més,no estalvia recursos perquè unhi troba insistències significati-ves que, de vegades, són verita-bles assajos d’interpretació d’al-gun fet concret relacionat ambla formació d’un infant i, unesaltres, precisions successivesdel mateix fet de traslladar a laliteratura records d’infantesades de l’edat adulta ambfórmules que són veritables com-pendis de tècnica literària: “Alcap de cinquanta anys, m’acostoa aquella edat d’arxiu de lesmeues formes successives”.

Ja s’hi veu, doncs, que el re-curs als gèneres és ací una ma-nera més de tocar la flauta. Elscomentaristes de l’obra de DeLuca poden esmerçar esforços adirimir l’amplària de l’espai quesepara del sentimentalisme méscarrincló del tractament de cer-tes emocions i reaccions delsseus personatges o dels ma-teixos comentaris del narrador.Per què no? La matèria tracta-da, a pesar d’elements ben nousque s’introdueixen a Els peixosno tanquen els ulls, és suscepti-

ble de deixar-se vèncer per pe-rills semblants. Amb tot, si ésque volem arribar al moll, convémirar amb generositat algunesde les reflexions que De Lucadeixa estratègicament reparti-des en els seus textos com ara laque, polemitzant amb Plató, pro-posa una manera diferent de na-rrar: “L’escriptor ha de ser méspetit que la matèria que explica.S’ha de veure que la història se liescapa per tantes bandes i queell només en recull una engru-na”. Les històries de De Lucaparticipen d’aquesta mena derebel·lió de la matèria narradadavant del poder omnímode delnarrador proposat per unes al-tres concepcions de la literatu-ra. I el lector ho agraeix en la

mesura que multiplica les seuespossibilitats de participació, lesseues opcions, per recollir tam-bé unes altres engrunes de lamateixa història. Al capdavall,les narracions sempre són par-cials, incompletes, si més no lesque els humans que no desitgenimitar la divinitat són capaçosde construir. I si parlàvem defronteres amb la poesia, comdeixar de banda una altra pro-posta del narrador, que, desprésde llegir una història d’anglesosa les seves colònies de l’oceàÍndic, i de copiar-ne una frase(“Els remordiments no turmen-ten qui se’n surt de franc”), afir-ma: “Llegint es troben frases sís-miques”? Portaré de nou l’as-sumpte al meu territori, perquèaquestes “frases sísmiques”, ve-ritables terratrèmols mentalsque certs llibres provoquen enla ment dels seus lectors no sónpatrimoni de cap gènere. Tenen,això sí, una forma específica quecombina brevetat, música iconcentració significativa. DeLuca coneix aquesta fórmula il’empra amb enginy per am-pliar, des de la seua parcialitat,“aquell trosset d’estiu de fa cin-quanta anys contemplat a travésde la distància”.

NOTES DE CAMBRA

Memòria i futur

Dues il·lustracions deL’Almanagat, obra de MontseGisbert. A la dreta, una fotografiade la il·lustradora.

L’escriptor Erri de Luca. / cristóbal manuel

“Un bon text fa créixer les alesde la imaginació de l’il·lustrador”Montse Gisbert creu que cal, sobretot, divertir-se, comunicar i compartir

L a plaça Allada Vermell ésun bon lloc per asseure’suna estona amb Joan

Amèric. L’indret fa de by-pass urbàentre el Born de postal i la Riberade les carnisseries halal, els carte-ristes especialitzats en japonesos iles botigues i bodegues de tota lavida. Hi ha uns quants locals ambtaules al carrer, el teatre de putxi-nel·lis més petit del món i una lle-tra de color roig, gegant, que alpoeta Brossa li va caure sobre laciutat en ple vol oníric.

El cantant combat un mig refre-dat i acusa el cansament dels diesd’enregistrament del seu darrerdisc. L’esforç, però, ha pagat la pe-na. Acaba d’enllestir Directament,el concert de cloenda del Barna-sants 2011, en el qual ha inclòstambé tres nous temes: Perquè sócpoble, Despert per a somiar i Defen-sa del somriure. Borja Penalba haestat l’encarregat de produir-lo. Di-rectament arriba dotze anys des-prés d’Obert (2000), aquell CDmagnífic amb temes com Vine in-terpretat a duet amb Soledad Gi-ménez. És molt temps entre un il’altre i el cantant va previngut pera fer front a qualsevol retret oespeculació. “No m’he anat en-lloc”, diu alhora que recorda que

només el primer any d’Obert va feruna gira de 53 concerts. “No heparat de treballar, d’anar amunt iavall, però, em feia molta mandragravar, tot el que m’arribava eranegatiu: que si la crisi, que si obli-da-te’n de tenir pressupost... i jo nohe sabut fer sense unes mínimesgaranties, en el sentit que he mi-mat fins a l’obsessió el que és laproducció, he estat present en ca-

da nota de tots els meus discos”,rebla, mig arraulit, acovardit perun vent tendre de final d’hivern.Un perfeccionisme que ha vingutrecompensat amb resultats tanbons com Escala de colors (1992),treball del qual confessa sentir-semés orgullós. “Esperava”, segueix,"un estímul per a tornar a lacàrrega i aquest ha estat Directa-ment, un disc que explica la meuala meua vida com a músic, peròtambé el futur. De fet, les tres no-ves cançons fan de connexió amb

allò que vindrà, no tardaré tant lapropera vegada en enregistrar...”.

L’explicació, doncs, d’un itine-rari vital que va començar el 1964a la Vila, al casc antic d’Alzira, onel fill d’un obrer de la Barracad’Aigües Vives, Lluís, i d’una mo-dista originària d'un poble deJaén, va nàixer i va créixer, en unescenari de façanes antigues i ca-rrers de llambordes per on mai nohi passava un cotxe. Quan era xi-quet es quedava embadalit mirantles guitarres a l’aparador de la boti-ga de Juan Bella. Un dia en palpà,en tocà una i la cosa ja no va teniraturador. L’aventura continuà al’institut José Maria Parra. "Totera nou, i intuïtiu, la música i lesinquietuds ideològiques es barreja-ven, era el moment de la UCD itambé de la il·lusió per fer unpaís", relata. Per aquella èpocafundà amb l’editor Toni Martínezel grup Califat, una experiència dequatre anys enriquidora al si de laqual naix l’Amèric cantant. Desfetel grup, fa la roda dels concursos iels guanya pràcticament tots: el deFaura, amb el poeta Estellés presi-dint el jurat, els de Borriana, Elda,Salitja... Després, li proposaren ferles primeres parts d’un seguit derecitals pel País Valencià de l’Ovi-di, Maria del Mar Bonet i Lluis

Llach organitzats per la Generali-tat. La coneixença del de Vergesrepresentà un impuls per a la seuacarrera. "Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo li vaig contes-tar que no en tenia, em va dir quesi en un any no editava, ell ho fa-ria, i així va ser. Vaig enregistrarTornar a l’aigua (1989)”, explica.D’aquell treball resten en lamemòria temes com La lluna delspeixos i, especialment, Parlant desirenes, un de tants singles purs dela producció d’Amèric. Tot plegat,

la seua carrera esbasa en un treballdemusicació al cai-re de la perfecció id’una veu de belle-sa subtil, única enla música encatalà. Ànima, dia-ri de les hores bla-ves ( 1995), amb te-mes com Umbili-cal o Òrbita delmón, dóna compted’aquesta singula-ritat. Tota compa-ració podria resul-tar odiosa. Amèricha trepitjat els es-cenaris principals,el Palau d’Esportsde Barcelona, hatriomfat en festi-vals com el Grec oel de Cançons dela Mediterrània, iha fet places tantemblemàtiquescom la del Rei.Una carrera ambmolts èxits encaraper arribar.

Els carrers de la Vila d’Alziraqueden lluny. Avui sent el pesd’aquest nou món furiós. Em fal’efecte que la cançó Perquè sompoble té més de talismà que de critirat. "Cal que existim, diu la cançó,amb orgull però sense prepotèn-cia, som iguals que tots els poblesque són diferents... fixa-t’hi, nosal-tres que hem nascut per a la parau-la ben sovint ens trobem immer-sos en una espiral de forces queens matxuquen i, malgrat tot, se-guim vius", afirma.

A MANERA DE TASCÓ

Aquell trosset d’estiuVicent Alonso

JOAN AMÈRIC CANTAUTOR

“El disc ‘Directament’ explica lameua vida com a músic”

M. BAIXAULI

Joan Amèric, a Barcelona. / consuelo bautista

FRANCESC VIADEL Barcelona

“Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo livaig contestar que noen tenia”

QUADERN Dijous, 22 de març del 2012 C U L T U R A . 3

Ve de la pàgina 1Li agraden les pel.lícules de Kus-turica i aquesta mena de “paisat-ge de vida, crueltat i poesia”,però és en l'observació diària onhi troba més recompenses. "Pen-se que les meues influències ve-nen més bé d'allò quotidià, s'ali-menten del món real, dels gestosde la gent i de la vida. Altres vega-des, vaig a cercar la inspiració enl'exterior, en la gent que m'envol-ta, la meua família, els amics, elforner o el farmacèutic del barrii, perquè no?, en el conductor del'autobús!”. “L'il·lustrador”, conti-nua Montse Gisbert, “ha de serser un bon observador de la vidai alimentar la seua mirada críti-ca i sensible cap a tot el que l'en-volta, modes, tendències, co-rrents, altres disciplines artísti-ques, i sempre intentar ampliarla seua paleta creativa”. Sobreles altres experiències més ínti-mes o fosques, allò que el crea-dor guarda o amaga des de laseua infància reconeix també laseua influència. "Si tenim encompte que l'il·lustrador crea ointerpreta un text per a donar-livida amb els llapis però tambéamb el cor, segurament moltescoses sorgeixen d'allò més pro-

fund, de les experièn-cies, tan bones com do-lentes, d'aquests re-cords que el temps aca-ba transformant en unafoto en blanc i negredescolorida".

En la seua obra crea-tiva apareixen tant tex-tos propis com treballsd'il·lustradora per a al-tres. "Un bon text facréixer les ales de laimaginació de l'il·lustra-dor, tantes ales compàgines té un llibre.... Eltext és un punt de parti-da i una meravellosa ex-cusa per a deixar-se em-portar per la fantasia,l'emoció i el color". I avi-sa, “l'il·lustrador had'aprofitar aquesta lli-bertat . Cal, sobretot divertir-se,passar-ho bé, comunicar i com-partir. Expressar una visió perso-nal del text, transmetre una sen-sibilitat, una personalitat". I sem-pre sense oblidar al destinatari,cal provocar complicitats amb ellector jove. I sobretot cal que elmissatge que volem transmetresigue clar, però que la manera detransmetre'l sigue expressiva i

original....".En uns moments en que allò

correcte o exemplar pesa mésque mai sobre la literatura infan-til i s'ha transformat en trampa oarma de doble fulla per al crea-dor, segons Montse Gisbert nopodem oblidar que "el públic in-fantil és un públic viu, en alertaconstant, amb la imaginació aflor de pell i amb un efecte espon-

ja increïble!”. “I quina missió tanimportant i perillosa la nostra!Jo diria que les nostres creacio-ns han de vehicular més aviat va-lors nobles, peró en cap momentmodels de vida o pautes a seguirper a arribar a ser nens perfectesen un món perfecte", adeverteix.I ho justifica a la vista de la socie-tat en la qual ens movem. "Per-què simplement aquest món no

existeix. Existeix un món pled'imperfeccions d'obstacles id’injustícies… Pense en la fam,el racisme, les guerres. Jo penseque els podem introduir aaquest món a través de la litera-tura i la imatge evocant la solida-

ritat, l'acceptació de les diferèn-cies, la convivència, els valorshumans que ens fan ser cadadia més grans i també la bellesade la vida, l'amor, l'amistat…”.Reconeix Montse Gisbert que, adiferència d'altres escriptors i

il·lustradors, aquests temesmés a flor de pell gairebé no apa-reixen en les seues obres."No heabordat mai temes delicats,sinó d'una manera lleugera,com la mort, la separació, lamalaltia... Admire aquells au-tors-illustradors que ho han feti que en parlen, amb el text i laimatge, als nens amb un llen-guatge poètic i emotiu...". I aca-ba amb la fórmula que significail·lustrar per a ella: "Il·lustrarper a mi vol dir vol, catarsi, som-ni, festa, màgia...". Quasi com elsabor d'un bon plat d'arròs ambcol i fesols com el que preparasa mare.

L a humanitat és més impor-tant que l’arquitectura,més que l’art, i molt més

que la tecnologia”. Ho diu l’arqui-tecte xinés Wang Shu, recentguanyador del premi Pritzker, elNobel —com se sol dir— de l’ar-quitectura. Té quaranta-vuitanys, era escassament conegut,alié al circuit de les star system, ifins ara només ha treballat dinsla Xina, principalment a la seuaciutat natal, Hangzhou, a 170quilòmetres de Xangai. WangShu ha crescut en una ciutat on,a causa del veloç creixementeconòmic i un urbanisme orb,en trenta anys s’ha destruït el90% de l’arquitectura tradicio-nal. “Fa cent anys”, diu Shu, “elritme de vida xinés era més lentque en la cultura occidental. Encent anys, ens hem convertit enels més ràpids. No tenim tempsper a reflexionar”. Això deu sercert per a una majoria de xi-nesos, no per a ell, que des delseu Amateur Architecture Stu-dio, que fundà i comparteix ambLu Wenyu, la seua dona, fa unaobra respectuosa amb el mediambient i de gran profunditatfilosòfica, on conviuen harmò-nicament tradició i modernitat.Fa gràcia que un s’autodenomi-ne amateur en una disciplina onhi ha tant de professional ambl’ego inflamat. Wang Shu dónamolta importància a l’aspecteartesà dels edificis, i no ho fa

com un posat: abans de fundar elseu estudi, dedicà una dècada atreballar colze a colze amb diver-sos artesans per adquirir expe-

riència en el món de laconstrucció, i aquesta filosofial’aplica, avui mateix, als seusalumnes, a qui obliga a fer untaller de fusteria. Als edificis in-clou, sempre que pot, materialsreciclats de la zona. Si en mireude prop la textura hi trobareu,junt a les rajoles noves, rajoles iteules antigues, d’edificis tradi-cionals enderrocats. No es tractad’una frivolitat intel·lectual, l’im-pacte estètic és innegable. “Avuino es cuiden els materials”, diuShu. “Només interessa fer nousedificis, només volen coses no-ves. Els materials contenen l’ex-periència i la memòria de les per-sones”. La seua obra té una quali-tat terrosa, industrial, amb for-mes angulars poc ortodoxes.S’ha d’ancorar, l’arquitectura, enla tradició, o només ha de mirarendavant? Wang Shu transcen-deix aquest debat produint edifi-cis intemporals, profundamentarrelats en el seu context i, alho-ra, universals. Wang Shu és l’an-títesi del glamur, un home queconcep edificis per al ciutadà, ino contra ell o a costa d’ell. L’an-títesi de l’arquitectura que pro-mouen els nostres governants,aquelles excentricitats manca-des d’experiència i de memòriaque ignoren el context, que esmultipliquen com franquíciesarreu del món i que un reconeixa simple vista com es reconeixun McDonalds. L’antítesi, també,de la imatge de Xina que trans-meten les botigues de fotesesque omplin les nostres ciutats.Fa goig que, al cor d’aquell im-mens i potent país, hi haja crea-dors com Wang Shu, i que lafundació que dóna el premi Pritz-ker haja apostat per ell.

L a prosa d’Erri De Luca, dela qual Bromera ens n’hadonat recentment dues

mostres (El dia abans de la felici-tat, 2011; Els peixos no tanquenels ulls, 2012) es mou en aquellterritori on es fa difícil establirfronteres entre els gèneres. To-thom, en parlar d’aquest escrip-tor napolità, ho assenyala: la poe-sia apareix ací i allà, en unadescripció farcida d’imatges res-plendents, en una expressió quesembla pensada per seguir o pre-cedir altres versos, en un símbolo en una parella d’adjectius em-prats en el moment just i sensedespesa retòrica inútil. Però totplegat no és tant una qüestió degèneres com de concepció de laliteratura, és a dir, de posició es-tètica. La precisió no éssupèrflua perquè, si homirem prim, el que de-fineix la prosa de De Lu-ca no és la seua ads-cripció a formes més omenys estereotipades,sinó l’aposta per unamanera de fer que, a lavora de les classificacio-ns genèriques, afectatota la seua literatura.Hi ha, és clar, leshistòries, però el lectorha de resseguir-lesamb atenció perquè noel sotmeten a la lineali-tat estricta o a un didac-tisme hiperbòlic, sem-pre avorrits i més aviatplans. El recurs al frag-ment, que es tradueixfins i tot en la mateixadisposició del text so-bre el paper, és quasiuna exigència: obre laporta al desmembra-ment del tot i a ladisposició de les pecesresultants a voluntatdel narrador, és a dir,d’un autor entossudita regirar la memòria personal i,en el cas del dos llibres que hemesmentat, de la seua infantesaen el Nàpols de la dècada delscinquanta. L’obstinació, a més,no estalvia recursos perquè unhi troba insistències significati-ves que, de vegades, són verita-bles assajos d’interpretació d’al-gun fet concret relacionat ambla formació d’un infant i, unesaltres, precisions successivesdel mateix fet de traslladar a laliteratura records d’infantesades de l’edat adulta ambfórmules que són veritables com-pendis de tècnica literària: “Alcap de cinquanta anys, m’acostoa aquella edat d’arxiu de lesmeues formes successives”.

Ja s’hi veu, doncs, que el re-curs als gèneres és ací una ma-nera més de tocar la flauta. Elscomentaristes de l’obra de DeLuca poden esmerçar esforços adirimir l’amplària de l’espai quesepara del sentimentalisme méscarrincló del tractament de cer-tes emocions i reaccions delsseus personatges o dels ma-teixos comentaris del narrador.Per què no? La matèria tracta-da, a pesar d’elements ben nousque s’introdueixen a Els peixosno tanquen els ulls, és suscepti-

ble de deixar-se vèncer per pe-rills semblants. Amb tot, si ésque volem arribar al moll, convémirar amb generositat algunesde les reflexions que De Lucadeixa estratègicament reparti-des en els seus textos com ara laque, polemitzant amb Plató, pro-posa una manera diferent de na-rrar: “L’escriptor ha de ser méspetit que la matèria que explica.S’ha de veure que la història se liescapa per tantes bandes i queell només en recull una engru-na”. Les històries de De Lucaparticipen d’aquesta mena derebel·lió de la matèria narradadavant del poder omnímode delnarrador proposat per unes al-tres concepcions de la literatu-ra. I el lector ho agraeix en la

mesura que multiplica les seuespossibilitats de participació, lesseues opcions, per recollir tam-bé unes altres engrunes de lamateixa història. Al capdavall,les narracions sempre són par-cials, incompletes, si més no lesque els humans que no desitgenimitar la divinitat són capaçosde construir. I si parlàvem defronteres amb la poesia, comdeixar de banda una altra pro-posta del narrador, que, desprésde llegir una història d’anglesosa les seves colònies de l’oceàÍndic, i de copiar-ne una frase(“Els remordiments no turmen-ten qui se’n surt de franc”), afir-ma: “Llegint es troben frases sís-miques”? Portaré de nou l’as-sumpte al meu territori, perquèaquestes “frases sísmiques”, ve-ritables terratrèmols mentalsque certs llibres provoquen enla ment dels seus lectors no sónpatrimoni de cap gènere. Tenen,això sí, una forma específica quecombina brevetat, música iconcentració significativa. DeLuca coneix aquesta fórmula il’empra amb enginy per am-pliar, des de la seua parcialitat,“aquell trosset d’estiu de fa cin-quanta anys contemplat a travésde la distància”.

NOTES DE CAMBRA

Memòria i futur

Dues il·lustracions deL’Almanagat, obra de MontseGisbert. A la dreta, una fotografiade la il·lustradora.

L’escriptor Erri de Luca. / cristóbal manuel

“Un bon text fa créixer les alesde la imaginació de l’il·lustrador”Montse Gisbert creu que cal, sobretot, divertir-se, comunicar i compartir

L a plaça Allada Vermell ésun bon lloc per asseure’suna estona amb Joan

Amèric. L’indret fa de by-pass urbàentre el Born de postal i la Riberade les carnisseries halal, els carte-ristes especialitzats en japonesos iles botigues i bodegues de tota lavida. Hi ha uns quants locals ambtaules al carrer, el teatre de putxi-nel·lis més petit del món i una lle-tra de color roig, gegant, que alpoeta Brossa li va caure sobre laciutat en ple vol oníric.

El cantant combat un mig refre-dat i acusa el cansament dels diesd’enregistrament del seu darrerdisc. L’esforç, però, ha pagat la pe-na. Acaba d’enllestir Directament,el concert de cloenda del Barna-sants 2011, en el qual ha inclòstambé tres nous temes: Perquè sócpoble, Despert per a somiar i Defen-sa del somriure. Borja Penalba haestat l’encarregat de produir-lo. Di-rectament arriba dotze anys des-prés d’Obert (2000), aquell CDmagnífic amb temes com Vine in-terpretat a duet amb Soledad Gi-ménez. És molt temps entre un il’altre i el cantant va previngut pera fer front a qualsevol retret oespeculació. “No m’he anat en-lloc”, diu alhora que recorda que

només el primer any d’Obert va feruna gira de 53 concerts. “No heparat de treballar, d’anar amunt iavall, però, em feia molta mandragravar, tot el que m’arribava eranegatiu: que si la crisi, que si obli-da-te’n de tenir pressupost... i jo nohe sabut fer sense unes mínimesgaranties, en el sentit que he mi-mat fins a l’obsessió el que és laproducció, he estat present en ca-

da nota de tots els meus discos”,rebla, mig arraulit, acovardit perun vent tendre de final d’hivern.Un perfeccionisme que ha vingutrecompensat amb resultats tanbons com Escala de colors (1992),treball del qual confessa sentir-semés orgullós. “Esperava”, segueix,"un estímul per a tornar a lacàrrega i aquest ha estat Directa-ment, un disc que explica la meuala meua vida com a músic, peròtambé el futur. De fet, les tres no-ves cançons fan de connexió amb

allò que vindrà, no tardaré tant lapropera vegada en enregistrar...”.

L’explicació, doncs, d’un itine-rari vital que va començar el 1964a la Vila, al casc antic d’Alzira, onel fill d’un obrer de la Barracad’Aigües Vives, Lluís, i d’una mo-dista originària d'un poble deJaén, va nàixer i va créixer, en unescenari de façanes antigues i ca-rrers de llambordes per on mai nohi passava un cotxe. Quan era xi-quet es quedava embadalit mirantles guitarres a l’aparador de la boti-ga de Juan Bella. Un dia en palpà,en tocà una i la cosa ja no va teniraturador. L’aventura continuà al’institut José Maria Parra. "Totera nou, i intuïtiu, la música i lesinquietuds ideològiques es barreja-ven, era el moment de la UCD itambé de la il·lusió per fer unpaís", relata. Per aquella èpocafundà amb l’editor Toni Martínezel grup Califat, una experiència dequatre anys enriquidora al si de laqual naix l’Amèric cantant. Desfetel grup, fa la roda dels concursos iels guanya pràcticament tots: el deFaura, amb el poeta Estellés presi-dint el jurat, els de Borriana, Elda,Salitja... Després, li proposaren ferles primeres parts d’un seguit derecitals pel País Valencià de l’Ovi-di, Maria del Mar Bonet i Lluis

Llach organitzats per la Generali-tat. La coneixença del de Vergesrepresentà un impuls per a la seuacarrera. "Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo li vaig contes-tar que no en tenia, em va dir quesi en un any no editava, ell ho fa-ria, i així va ser. Vaig enregistrarTornar a l’aigua (1989)”, explica.D’aquell treball resten en lamemòria temes com La lluna delspeixos i, especialment, Parlant desirenes, un de tants singles purs dela producció d’Amèric. Tot plegat,

la seua carrera esbasa en un treballdemusicació al cai-re de la perfecció id’una veu de belle-sa subtil, única enla música encatalà. Ànima, dia-ri de les hores bla-ves ( 1995), amb te-mes com Umbili-cal o Òrbita delmón, dóna compted’aquesta singula-ritat. Tota compa-ració podria resul-tar odiosa. Amèricha trepitjat els es-cenaris principals,el Palau d’Esportsde Barcelona, hatriomfat en festi-vals com el Grec oel de Cançons dela Mediterrània, iha fet places tantemblemàtiquescom la del Rei.Una carrera ambmolts èxits encaraper arribar.

Els carrers de la Vila d’Alziraqueden lluny. Avui sent el pesd’aquest nou món furiós. Em fal’efecte que la cançó Perquè sompoble té més de talismà que de critirat. "Cal que existim, diu la cançó,amb orgull però sense prepotèn-cia, som iguals que tots els poblesque són diferents... fixa-t’hi, nosal-tres que hem nascut per a la parau-la ben sovint ens trobem immer-sos en una espiral de forces queens matxuquen i, malgrat tot, se-guim vius", afirma.

A MANERA DE TASCÓ

Aquell trosset d’estiuVicent Alonso

JOAN AMÈRIC CANTAUTOR

“El disc ‘Directament’ explica lameua vida com a músic”

M. BAIXAULI

Joan Amèric, a Barcelona. / consuelo bautista

FRANCESC VIADEL Barcelona

“Llach m’escoltà i emdemanà un disc i jo livaig contestar que noen tenia”

2 . C U L T U R A QUADERN Dijous, 22 de març del 2012

4 . Ú L T I M A QUADERN Dijous, 22 de març del 2012

Després d'haver deixat una molt bonasensació amb Naixen primaveres (2011), eltreball que els va posar en el mapa (10.000descàrregues des de la seua web), la bandade reggae fusió torna amb una novagravació on presenta un parell de temesnous i sorprenents i eclèctics remixosd’aquells temes gràcies a la col·laboració dereconeguts músics de diferents estils. Elresultat és un disc amb més pes del’electrònica, musculós i variat, que confirmael seu talent i augura noves i excitants fites.

El cantautor Xavi Copado va guanyar unacerta notorietat amb un curiós disc, Aquestpreciós encant, dedicat al Llevant UE, que,anècdotes a banda, viatjava en un vehiclemusical més proper a Humet o IsmaelSerrano que a Raimon o Llach. Ara, la seuacàlida veu retorna amb un disc d’homenatgea les seues arrels xativines. Un treball honesti emotiu, de producció senzilla, quecompensa les seues carències amb no pocsmoments d’inspiració melòdica i un grapatde cançons eficaces com La Plaça del Cid.

Aquesta obra per a lectors a partir de nouanys, que va rebre el Premi de TeatreInfantil Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent,presenta la història del soldat Fabregat,que vol espantar els pretendents de la filladel rei, la princesa Teresa, de la qual estàmolt enamorat. Sense títols ni riqueses,Fabregat tracta, amb l’ajuda del seu amicMustafà, de desbaratar les intencions delsnobles que volen casar-se amb Teresa, enuna peça de perfils còmics inspirada en elteatre romàntic d‘ambientació històrica.

Recomanem...TEATREper ADOLF BELTRAN

DISCOSper XAVIER ALIAGA

En un article de 1980,Joan Fuster recordavaque un passatge de la

Constitució de Cadis —la pri-mera i la més benintencionadade les constitucions que hanprovat de regir aquest país—legislava que els ciutadans “de-ben ser justos y benéficos”. Fus-ter trobava la frase candorosa,amb raó, perquè si ja és difícilconstrenyir els governants afer bondat —i justícia—, preten-dre que ho faça tot el personalrebasa de molt les possibilitatsde l’estat de dret millor organit-zat. Ara, com a brindis al soldels bons desitjos, tampoc téres de censurable.

Ara que fa 200 anys de laConstitució de Cadis, l’efemèri-de ha sigut notícia. Molta gentn’ha parlat bé, començant perJoan Carles I i seguint per Ma-riano Rajoy. Sa Majestattroba que “en la tascadels diputats de Cadis,realitzada en una difíciltessitura històrica, po-dem trobar la referènciai la inspiració necessà-ries per afrontar les se-rioses dificultats que tra-vessa el nostre país a ho-res d’ara” (no degué pen-sar el mateix el seu avan-tpassat Ferran VII, queva abolir la Constitucióde 1812 tan promptecom va poder). Quant aRajoy, veu en l’actituddels diputats de Cadis unexemple inspirador deles seues reformes, queconsidera necessàries ivalentes.

La veritat és que sí que vatindre valentia aquella tropade canonges, bisbes, marque-sos, lletrats de molt divers pe-latge i funcionaris fugitius,més o menys liberals, que esvan aplegar a Cadis per a ator-gar una Constitució al regnede les Espanyes. Per la novetatdel projecte, que trencava radi-calment amb l’anacrònic rè-gim absolutista anterior, peròsobretot perquè les circums-tàncies eren horripilants. Tan-

cats en una ciutat, Cadis, quees defensava gràcies al suportde l’armada britànica del feroçsetge de les tropes napoleò-niques, els diputats vivienaïllats d’aquells ciutadans quehavien de ser justos i benèfics—i que de fet estaven immer-sos en una salvatjada de pro-porcions prou espectaculars—i no sabien ni poc ni gens comacabaria la cosa. Per més ques’esforçà a fer concessions alspoders reals —per exemple, nogosà abolir del tot l’esclavi-tud—, la Constitució de Cadisno deixava de ser un somnieigil·lustrat, un experiment en laproveta. El poder real —ireial—, una vegada reinsta·lat,es va afanyar a suprimir-la, i latrista història d’Espanya vacontinuar sense justícia ni be-neficència per enlloc. No sé si

a Mariano Rajoy es pot perme-tre enmillarar-se en un modelcom aquest, bonic, voluntariósi immediatament fracassat.

De les reformes que propo-sa el president, se’n poden dirmoltes coses, però no que esti-guen aïllades de l’exterior. Alcontrari, intenten fer cara a lacrisi d’acord amb les directriusde la Unió Europea. Les retalla-des en la despesa de l’Estat escombinen amb una reforma la-boral que, en part, acosta la

nostra legislació a d’altreseuropees, però que també pre-caritza i endureix la situaciódels treballadors. A mitjan ter-mini, pot ser que aquesta refor-ma facilite la creació de llocsde treball, com assegura la pa-tronal, però ara mateix, el quesimplifica és l’acomiadament.La combinació d’austeritat pú-blica i precarització dels con-tractes privats pot ser demoli-dora en un estat on, més que eldeute, la que és excessiva deveritat és la taxa d’atur. Que els

sindicats hagen anunciat unavaga general per al 29 de marçno és gens estrany, i tampocpot estranyar que laconvocatòria tinga èxit. Si lesmesures per a eixir de la crisino fan més que empobrir lagent, no hi haurà manera d’in-centivar el consum, i llavorsserà inútil augmentar laproducció. És un estrany cer-cle viciós, i la crisi no esresoldrà per ella sola.

Ja és un lloc comú dir que

l’austeritat que Brussel·les de-fensa no és suficient per a trau-re’ns del mal pas, i que cal ferpropostes dinamitzadores.Però quines? No és una pre-gunta fàcil de respondre, i entot cas, no sembla que els nos-tres governants sàpien com fer-ho. Les de l’austeritat i l’enduri-ment, més que eficaces, sem-blen receptes fàcils d’imposar.Potser no tant. La irritació delsafectats per la reforma laboralés òbvia. Quant a les retalla-des, la major part de la factural’han de pagar unes autono-mies que fins ara s’han enca-rregat de fer possible el nostrerelatiu estat del benestar: sa-lut, educació, etc. És la partmés costosa de l’adminis-tració, i la més necessària. Enel cas de Catalunya de la Comu-nitat Valenciana, amb un dèfi-

cit fiscal del tot injust —l’Estathi recapta molt i hi inverteixmassa poc— retallar encaramés pot ser explosiu. Com quese sap que, en els últims anys,la distància que separa pobresi rics no ha fet més que créixer,els ciutadans tenen la com-prensible sensació que aques-ta crisi l’estan pagant, precisa-ment i únicament, els qui nol’han provocada. No és just, iaixí no queda gaire voluntat deser benèfic.

DISCOSper X. A.

L a cuina d’autor, la cuina creati-va o com vulguen dir-li, pareixque està apartant dels seus es-

pais habituals en els mitjans decomunicació unes altres manifesta-cions més convencionals i reconegu-des de l’activitat intel·lectual i estèti-ca. La literatura, les arts plàstiques, elteatre, la investigació històrica o cien-tífica, i encara uns altres afersd'aquest caire, cedeixen el seu lloc al'impuls d'una fascinació que ve delsfogons i els perols. I ningú no s'ha d'in-comodar: l’estomac sempre ha estatelogiat per la seua gratitud, i leslegions de papil·les gustatives capitu-len de seguida davant l’ímpetu d’unsabor nou i captivador. Sense dubte, elgourmet acredita una fidelitat que noté el lector de versos o narracions, nil’admirador de frescos, olis i aquarel·-les. Els colors i sabors, les formes de lacuina moderna, no tracten, de cap ma-nera, de perpetuar-se, sinó que, al con-trari, solen dissoldre's a pressa en elssucs gàstrics del beneficiari, tot acom-plint la seua funció. Manquen de lapretensió arrogant i ridícula d’immor-talitat i es presenten com un regal fes-tiu i efímer de les exigències més abe-llidores. És un plaer mundanal ques'assaboreix, es visualitza, s'ensuma,es digereix i s'elimina en unes vint-i-quatre hores. És un art perible, peròpoderós. Un art que va d'ací a la Cin-quena Avinguda, a Hong Kong, o aqualsevol altre lloc, on hi haja pala-dars per satisfer. El chef, el cuiner quepatroneja aqueixa aventura gastronò-mica, no reconeix fronteres: s'alça en-tre el conquistador d’espais i el crea-dor de noves sensacions.

Fa molts pocs dies, parlava amb unartista plàstic i tots dos recordàvemque, a finals dels anys vuitanta i princi-pi dels noranta del segle passat, javam conéixer, i fins i tot vam coincidiramb aquestes o molt paregudes nove-tats culinàries o bé amb alguns delsseus aspectes més suggeridors. Peròhi havia un cert to recriminatori en lesparaules del meu amic en relació ambl'hegemonia de la cuina d’autor sobreunes altres activitats a l'hora d'inclo-ure-les en la programació d'alguns mit-jans, especialment audiovisuals. I ales-hores, molt professoralment, advertíque els grans mestres de la pinturahavien estat, fins a cert punt, els pro-motors o divulgadors de la cuina, enqualsevol època, a través dels bode-gons. I ja d’entrada em va recordar lade Paul Cezanne, aquella amb l'esplen-dor de les cebes. “I si no”, em va dir,“ves-te'n a Jan van Eyck i als holandes-os amb les seues obres de cuina i mer-cat”. Enfasitzà sobre Leonardo de Vin-ci i els seus simbolismes, i es va assos-segar, després d'un erudit parlamentsobre aliments i estètica, en evocar laperdiu de Jacopo de Barbari. Certa-ment, en cosa de pocs minuts, va des-plegar una teoria, si més no, intel·li-gent i ben documentada, que em vafer pensar en què el meu bon amic iarticulista havia estudiat el tema mi-nuciosament. Viandes en el llenç o al-guna cosa com allò que va fer Vincentvan Gogh: ficar-hi un llibre, una cartaal seu germà, la seua pipa i unes cebes,en aquell extraordinari “Bodegó ambtaula de dibuix”. Cuina nova o cuinad’autor i tota una pinacotecaantològica de bodegons i natures mor-tes per la mateixa senda dels aliments.Uns, per al cos: i els altres, ja se sap.

INÈDITAspencatAutoedició 2012.

TRES NOBLES EN UNGRAPAT I UN SOLDATENAMORATEnric Lluch, Ed. Bromera.Alzira, 2012. 104 pàgines.

CARTES DE PROP

Justos i benèfics?Enric Sòria

DISSIDÈNCIES

De pitancesi pinturesE. Cerdán Tato

LA PLAÇA DEL CIDXavi CopadoAutoedició, 2011.

Els Reis d'Espanya i el president del Govern, en el bicentenari de la Constitució de Cadis. / efe

No sé si a MarianoRajoy es pot permetreemmirallar-se en unmodel com aquest

D illuns passat, dia de sant Josep, eldiari La Repubblica dedicava unllarg article-reportatge a aques-

ta Espanya de la retracció, la reacció, lareculada, o com en vulguen dir. En laqual la discussió serena sobre el pre-sent o el futur és invisible, la resignacióés general, i la regressió històrica sem-

bla l’únic panorama apreciable. L’eco-nomia, diu, és l’única realitat quecompta, la resta sobra. La resta és lacultura, l’estètica i fins i tot la dignitatcol·lectiva. El reportatge posa tota me-na d’exemples, des del gendre del mo-narca fins a l’innocència de don Francis-co Camps, passant per l’esmorteïmentde l’esquerra i les onades triomfals dela dreta. I posa un altre exemple revela-dor, pareix que únic a Europa: la propos-ta d’aquest senyor de Las Vegas, Neva-da, que simplement diu "ací tinc 17.000(o 30.000?) milions per invertir en casi-nos i hotels, qui els vol?", i Barcelona iMadrid es precipiten a "estudiar", és a

dir a acceptar, la proposta d’aquest per-sonatge passablement sinistre. Serà unparadís extraterritorial, serà un Macaoamb llei pròpia, serà una Marina d’Orencara més horrible, serà una ciutatdels hotels espantosos innombrables,dels casinos i de l’estètica llampant,serà un furoncle de vulgaritat inesbo-rrable en la cara del país, l’extrem insu-perable d’un model promogut no solsdes del negoci immobiliari sinó des delpoder polític, ara i abans, que és el mo-del del desastre, el projecte de ladevastació. El periodista italià oblida,en tot cas, que projectes com aquest novénen d’ara, i que el govern socialista

d’Aragó sospirà molt seriosament perun Las Vegas de Los Monegros, i fins itot li reservà l’aigua i la terra. Aquestés, doncs, el projecte d’inversió i de fu-tur més important que corre: una còpiade Macao al costat de Madrid o al costatde Barcelona. La gran inversió, la granil·lusió, els casinos com a indústria futu-ra: un futur resplendent, la imatge d’unpaís. Per al diari italià, això ja és tot unsímptoma i un símbol, la mostra d’unanova ideologia: els diners primer,només els diners, i la resta no compta.A Los Monegros, a Barcelona o a Ma-drid. Si ens l’hagueren proposat a Valèn-cia, exultaríem.

Q U A D E R N .

C rec que tinc la sort de des-envolupar la feina més bo-nica del món”, diu com a

tarja de presentació i compendiprofessional la il·lustradoraMontse Gisbert (Sant Jaumed’Enveja, 1968). Des que el 1992acabà els seus estudis a la Facul-tat de Belles Arts de València, latrajectòria d’aquesta creadoraha estat lligada fermament al’editorial valenciana Tàndem.“Recorde”, comenta l’editora Ro-sa Serrano, “quan va arribaramb els seus primers projectes,acabtas feia poc els estudis, queeren molt creatius però difícil-ment realitzables per a una edi-torial de les característiques dela nostra. Vaig comentar-li quetornara amb uns projectes mésaccessibles i aleshores parla-

ríem”. L’oportunitat es va pre-sentar amb el llibre Les endevi-nalles de Llorenç, de Llorenç Gi-ménez, per al qual, juntamentamb Carmela Mayor, va fer lesil·lustracions. Un llibre de llargrecorregut que actuaria comuna mena de talismà per a toteselles i que es veuria recompen-sat amb premis, edicions en al-tres llengües i alguna que altrafutura aventura gràfica en for-ma de tribut o d’homenatge.Ara, amb Tàndem, acaba de po-sar en els aparadors L’Almana-gat, un divertit i emotiu conte-guia de coneixements i curiosi-tats sobre el món felí i la culturadels gats amb text de l’escripto-ra Adeline Yzac.”Treballe d’unamanera molt egoïsta, vull abansque res divertir-me, viure unaveritable aventura que acapare

tot el meu temps i pensament”,explica Montse Gisbert. Sobre elprocés de gestació creativa reco-neix un “cert caos inicial”. “Totés prou inestable fins que acon-segueixes que, per fi, les imat-ges es concreten dins d’un che-min de fer o una history board”,assenyala la il·lustradora.“Quan una espurneta d’idea emronda pel cap, inicialment, ésnomés una sensació, unaimpressió, que evoluciona finsque esdevé una idea, el cor o eltema de la història. Tot seguit,el text comença a articular-se almateix temps que les imatges co-mencen a fluir".

Treballa des de fa anys a laciutat de Brussel·les on va arri-bar-hi amb una beca Erasmus, ireparteix el seu temps entre l’en-senyament i la creació de llibres

per a lectors infantils. "El públicinfantil és molt exigent i es me-reix tot el nostre respecte.L’àlbum il·lustrat és el primerllibre que un xiquet té entre lesmans quan encara no sap llegir,

posseeix una missió molt impor-tant perquè és la primera fines-tra que un xiquet obri al món del’art i de la imatge”. Títols comEl bebè més dolç del món, Potami els colors, Les petites ( i grans)emocions de la vida sustenten

aquesta relació cosida de com-plicitats entre creadora i públic,teixida amb els colors i texturesdel gouache, el collage o el llapisd’aquarel·les. "La il·lustració in-fantil ha de ser portadora d’emo-cions, ha d’actuar de maneraque el lector puga envolar-semés enllà de la frontera entre larealitat i el món de laimaginació sense apartar elsulls del llibre", assenyala Gis-bert. Una convivència o relacióde parella en llibertat on "de ve-gades s’ha de deixar a laimaginació del lector l’oportuni-tat de completar, o d’anar mésenllà, d'allò que el text o la imat-ge dien". I afegeix: "No s'had’oblidar que la il·lustració tam-bé pot ser simplement portado-ra de murmuris o de silencis...”.

Passa a les pàgines 2 i 3

La primera finestra que obri un xiquetFa 15 anys que la il·lustradora Montse Gisbert i Tàndem Edicions mantenen una història de complicitats gràfiques

DIJOUS, 22 DE MARÇ DE 2012, NÚM. 589

PUNT DE MIRA

Vegas d’EspanyaJoan F. Mira

Una de les Il·lustracions de Montse Gisbert per a L’Almanagat, àlbum amb text d'Adeline Yzac.

ENTREVISTA

Joan Amèric: “El discexplica la meua vidacom a músic”

NOTES DE CAMBRA

‘Memòriai futur’, per ManuelBaixauli

CARLES GÁMEZ València

Pàgina 2 Pàgina 3

“La il·lustracióinfantil ha deser portadorad’emocions”