QUADERN DE TREBALL

Quadern de treballTemps de mediació

Sessió 1: Temps de mediació

Sessió 2: El conflicte

Sessió 3: Iniciar la mediació

Sessió 4: Compartir punts de vista

Sessió 5: Identificar interessos

Sessió 6: Crear opcions

Sessió 7: Fer pactes

Sessió 8: Tancar la mediació

Sessió 9: Mediació en acció

Sessió 10: Mediació en xarxa

Dramatitzacions

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 127

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 128

Bingo: busca algú que...

Sessió 1: Temps de mediació

EL SEU PARE OLA SEVA MAREES DIUEN COM

ELS MEUS

NO LI AGRADAL’ESCALIVADA

EL SEU COLORPREFERIT ÉS

DIFERENTDEL MEU

OBLIDAFÀCILMENT

LES OFENSES

HA ESTATA L’ÀFRICA

CALÇA ELMATEIX PEU

QUE JO

HA FET RÈGIMALGUNAVEGADA

HA GUANYATUNA MEDALLA

NO SUPORTALES MENTIDES

CONEIX TOTSELS SEUS VEÏNS

D’ESCALA

HA NASCUT EN UN ALTRECONTINENT

PRACTICA UNESPORT D’EQUIP

HA DEFENSATUNA PERSONA

QUE ERAAGREDIDA OMOLESTADA

PREFEREIXESTAR

TRANQUIL AFICAR-SE ENPROBLEMES

ALGUNAVEGADA SE LIHA CREMATEL MENJAR

HA COPIAT ENUN EXAMEN

NO TÉ MÒBIL

FA LA MATEIXAALÇADA QUE JO

EN EL SEUTEMPS LLIURELI AGRADA FEREXCURSIONS

PER LAMUNTANYA

1a sessió 2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió

6a sessió 7a sessió 8a sessió 9a sessió 10a sessió

Calendari del taller

129

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 129

Per què temps de mediació?

No n’hi ha prou a pensar que el món sempre ha estat ple de conflictes i a desit-jar viure i conviure en pau, ara és l’hora d’actuar per tal d’aconseguir un planetamés humanitzat, començant pel nostre entorn més proper.

«La humanitat és lluny d’haver exhaurit les seves possibilitats intel·lectuals, afec-tives, culturals, civilitzacionals, socials i polítiques.»

Edgar Morin

Què és la mediació?

La mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes en què les perso-nes enfrontades es reuneixen en presència del mediador o mediadora i, mit-jançant el diàleg, busquen sortides al problema conjuntament.

La mediació, com veurem més endavant, té les següents característiques:

• És voluntària.

• És confidencial.

• Els acords i les decisions les prenen lliurement i responsablement les perso-nes en conflicte.

Joc sense pistes

La cova del mig del desert

Materials per a la formació130

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 130

Quadern de treball Temps de mediació 131

Quin és el rol de la persona mediadora?

El mediador o la mediadora treballa activament per tal (1) d’acollir els protago-nistes del conflicte i (2) centrar la trobada en l’exploració del problema i les pos-sibles vies de sortida.

La persona mediadora ha d’observar alguns preceptes:

• No jutjar, no imposar sancions, no aconsellar i no donar solucions.

• Mantenir la confidencialitat, excepte en situacions de falta molt greu.

• Vetllar per tal que l’acord sigui equitatiu.

Sovint són dues les persones que actuen en comediació. En l’àmbit educatiuaixò permet formar parelles alumne-alumne, alumne-professor, pare-alumne,mare-professor, monitor-alumne...

El cofre del tresor

Qui pot ser mediador?

Qualsevol persona del centre pot formar part de la xarxa de mediadors. Arabé, la pràctica de la mediació requereix formació i compromís personal. En eltaller de mediació es desenvolupen habilitats i actituds per fer front als conflic-tes dins i fora del centre.

A grans trets, les persones mediadores han de potenciar les pròpies capacitatsen relació amb:

• Dinàmica dels conflictes.• Expressió d’emocions i sentiments.• Eines de comunicació.• Eines de cooperació.• Pensament creatiu.• Presa de decisions.

• Cultura de la pau.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 131

La mediació al nostre centre: avantatges i inconvenients


Quins beneficis aporta la mediació?

La mediació proporciona una sortida constructiva als conflictes de cada dia i,a més a més, afavoreix:

• El creixement personal.• La millora del clima social del centre.• L’aprofitament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge.• La innovació de la cultura del centre.• La participació activa i responsable.• El treball en equip de diferents sectors de la comunitat educativa.• La cohesió en un món divers.• El conreu actiu de la pau.

Com s’introdueix la mediació al centre?

El desig de gaudir d’un clima de convivència positiu i la possibilitat de madurarcom a persones són les principals motivacions a l’hora d’introduir la mediació.

L’existència d’una xarxa de mediadors es fa possible en dues etapes: formacióde mediadors i mediadores (primer any) i formalització del procés de media-ció dins el marc educatiu (posteriorment).

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 132


En l’etapa de formació de mediadors i mediadores és important:

• Sensibilitzar el professorat, l’alumnat, les famílies i el personal d’administra-ció i serveis oferint-los informació i convidant-los a participar.

• Seleccionar les persones que accepten el compromís inicial d’endegar lamediació.

• Realitzar un taller de capacitació on, progressivament, es passi de la for-mació teòrica a l’experimentació pràctica i, finalment, a la valoració dels re-sultats obtinguts.

En l’etapa de formalització del procés de mediació és important:

• Crear una xarxa estable de mediadors i mediadores.• Reconèixer i regular la mediació en els documents del centre (PEC, RRI,

PAT).• Nomenar una persona que sigui l’encarregada d’activar i coordinar l’equip

de mediadors.

La mediació respecta els ritmes i les necessitats del centre i de les persones queel formen; per això, s’introdueix a partir de cada realitat particular, mai ignorant-la, adaptant-s’hi, reproduint-la o enfrontant-s’hi. La mediació és un procés detransformació, o sigui, progressa integrant i construint.

Pràctica 1: Descobrir qualitats

Mira de descobrir qualitats po-sitives en les persones que t’en-volten i en tu mateix/a. Tambéen algú amb qui et costa d’en-tendre-t’hi. T’atreveixes a dir-liquina qualitat li valores? La tevamirada sobre alguna personaha canviat? I la teva relació ambaquesta persona?

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 133

Lectures

Boqué, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’acti-vitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres RosaSensat.

Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos enel ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique.

Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia.Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 134

Sessió 2: El conflicte

Avaluació inicial

Si algú et molesta el que has de fer és...

Saviesa popular

Què entenem per conflicte?

Els conflictes són fenòmens naturals que formen part de la vida de totes les per-sones. De vegades els conflictes són necessaris per produir un canvi. Hem depreveure com respondrem als conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

En un conflicte, hem de distingir-hi tres components:

• Substantius: és allò que hi ha en joc, un fet desencadenant, l’objecte de dispu-ta, posicions, interessos...

135

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 135

• Subjectius: sentiments, percepcions, significats del conflicte, participació,capacitats...

• Interactius: la relació entre els protagonistes del conflicte, l’evolució del con-flicte, l’entorn, poder, comunicació...

Un conflicte es genera quan persones o grups relacionats entre si perceben queels seus objectius són incompatibles.

No hi ha conflictes positius ni negatius, tot depèn de la manera de fer-los front.Les respostes no violentes són les més valuoses, es basen en el diàleg i enaccions encaminades a lluitar contra el conflicte i no contra la persona.

Com responem als conflictes?

Hi ha cinc respostes bàsiques als conflictes:

• Competir: utilitzant estratègies que derrotin l’altra persona i li imposin la prò-pia voluntat.

• Compromís: utilitzant estratègies que ens permetin obtenir una part delsnostres interessos a canvi de cedir-ne una altra part.

• Cooperar: utilitzant estratègies que contemplin els interessos d’ambduesparts.

• Acomodar: utilitzant estratègies de renúncia als propis objectius per tal quel’altra persona obtingui allò que vol.

• Evitar: utilitzant estratègies de fugida, de manera que ningú no obté allò quedesitja.


COMPETIRjo hi guanyotu hi perds

COL·LABORARjo hi guanyotu hi perds

EVITARjo hi perdotu hi perds

ACOMODARjo hi perdotu hi perds

AS

SE

RT

IVIT

AT

COMPROMÍSminiguanyarminiperdre

Moderada AltaBaixa

Mod

erad

aA

ltaB

aixa

*ASSERTIVITAT:

Comportaments dirigits a satisferels propis interessos.

**COOPERACIÓ:

Comportaments dirigits a satisferels interessos dels altres.

AS

SE

RTI

VIT

AT*

COOPERACIÓ**

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 136


1

2

3

4

5

6

7- PROTAGONISME+ FORMAL

+ PROTAGONISME- FORMAL

Ordena les següents estratègies de gestió de conflictes col·locant a la partsuperior de l’escala les que pensis que donen més llibertat de decisió imés protagonisme a les persones que tenen el conflicte i, dessota, les quedeixen la solució del problema en mans dels altres.

NEGOCIACIÓ-LLEI-CONCILIACIÓ-ARBITRATGE-MEDIACIÓ-DISCUSIÓ-JUDICI

La cara oculta de la festa

Has celebrat una festa amb els teus amics en el garatge de casa i, en aca-bat, tot està per recollir. Què fas?

1. Et quedes tan sorprès que ni tan sols reacciones. T’estimes més recollir-hotot tu i no dir res a ningú. La festa ha estat un èxit i val més que els teusamics se’n vagin amb un bon record.

2. Deixes el garatge tal com està i te’n vas a dormir.3. Demanes a tothom que posi en bosses d’escombraries tot el que es pugui

llençar i després ja t’encarregaràs tu d’escombrar i de col·locar les coses alseu lloc.

4. Et col·loques a la porta i no deixes que ningú surti fins que tot no està impeca-ble. Qui no col·labori ja pot oblidar-se de venir a una altra festa al teu garatge.

5. Dius clarament que cal deixar-ho tot tal com era abans de la festa i dema-nes als teus amics com creuen que s’ha d’organitzar la feina de recollida.

Macroestratègies de gestió de conflictes

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 137

Com s’accedeix a mediació?

• Per iniciativa directa dels protagonistes.• Enviats per participants secundaris.• Per iniciativa de les persones mediadores.• Designats per una autoritat reconeguda.

Quins són els primers passos abans de mediar?

1. Establir els contactes inicials.2. Promoure credibilitat.

a. Personalb. Institucionalc. De procediment

3. Promoure rapport (comoditat).4. Educar sobre el procés.5. Augmentar el compromís amb la mediació.6. Valorar la conveniència de mediar el conflicte.

Per quins motius no s’accepta participar en una mediació?

• Manca de familiaritat amb el procés.• Adhesió a l’esquema guanyar/perdre.• Emocions intenses que bloquegen la comunicació.• Preferència pels mètodes tradicionals.

Quan es desaconsella mediar?

• Algú hi assisteix coaccionat.• La situació plantejada constitueix un delicte.• Algú necessita assistència terapèutica.• No es col·labora.• Les persones encara es troben massa afectades per parlar-ne.• El problema principal no és mediable.• El conflicte mereix una atenció més generalitzada.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 138


Quins conflictes són mediables?

Com hem vist, no sempre és aconsellable mediar. En principi, cada centre esta-bleix els propis límits a l’hora de posar en pràctica la mediació, especialment enla fase experimental. A vegades s’ofereix de manera restringida als alumnes d’undeterminat cicle, o es reserven les mediacions mixtes (professor/alumne,mare/professor, alumne/conserge...) per a més endavant. També es té molt encompte el Reglament de Règim Interior del centre sobre la base del qual es potfàcilment determinar en quines situacions no s’intervindrà i en quines sí que s’ofe-reix mediació com a via de reparació voluntària dels danys ocasionats, dereconciliació entre les persones, d’aprenentatge de nous comportaments i d’ac-ció preventiva sobre l’entorn on ha sorgit el conflicte. Si un cop iniciada unamediació es descobreixen faltes greus, considerades com a no mediables, calaturar la mediació i informar-ne a les persones coordinadores del servei.

Pràctica 2: Dinàmica del conflicte

ESTANCAMENT

ESCALADA DESESCALADA

Descriu les fases d’un conflicte a partir d’un exemple real o inventat.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 139

Lectures

Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Unaperspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del PaísVasco.

Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictoscreativamente… y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones.

Jares, X. R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convi-vencia. Madrid: Editorial Popular, S. A.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 140

Massa emocions en un sol dia!

Sessió 3: Iniciar la mediació

Aquests adjectius reflecteixen diferents estats d’ànim i serveixen perexpressar sentiments i emocions. Diem: em sento... (emprant tambél’equivalent femení).

ABATUTABNEGATABSENTABSORT ABUSIUACABATACALORATACLAPARATACOLLITACOQUINATACORRALATACOVARDITACTIUADOLORITADULATAFALAGATAFEBLITAFECTATAFLIGITAGITATAGRADÓSAÏLLATAIXAFATAL·LUCINATALACAIGUTALARMATALEGREALIENATALTERATALTRUISTAALLEUJATAMARGATAMISTÓSAMORÓSANGUNIÓSANIMATANTIPÀTICAPASSIONATAPESARATAPOCATAPRECIAT

APROFITATAPTEARRISCATARROGANTASFIXIATASSERENATASSOSSEGATATABALATATERRITATÒNITATORDITATRETATREVITATRIBOLATATURATAUDAÇAVARAVICIATAVORRITBABAUBANDEJATBARRUTBASQUEJATBÉBEL·LICÓSBENEITBENIGNEBESCANTATBLASMATBOBOIGBRAUBRILLANTBUITCALMATCALUMNIATCÀNDIDCANSATCAPFICATCAPTIUCAPTIVAT

CASCATCAUTELÓSCÍNICCOBDICIÓSCOHIBITCOLÈRICCOLPEJATCOLPITCOMBATIUCOMEDIANTCOMMOGUTCÒMODECOMPADITCOMPENSATCOMPETENTCOMPETITIUCOMPLAENTCOMPLAGUTCÒMPLICECOMPRÈSCOMPROMÈSCONCENTRATCONCILIADORCONDEMNATCONDESCENDENTCONFIATCONFORMATCONFORMISTACONFORTATCONFÓSCONQUERITCONQUISTADORCONSCIENTCONSENTITCONSERVADORCONSIDERATCONSTANTCONSUMIT CONTAGIATCONTINGUTCONTRADIT

CONTRARIATCONVENÇUT COOPERADORCORATJÓSCORDIALCORRESPOSTCORTÈSCOVARDCREMATCRIMINALCRÍTICCRUELCULPABLECURIÓSCURSIDÈBILDECAIGUTDECEBUTDECENTDECIDITDEFALLITDEFICIENTDEIXATDELERÓSDELICATDENIGRATDEPENDENTDEPRAVATDEPRIMITDERROTATDESACORDDESAFIANTDESANIMATDESASTRÓSDESBORDATDESCANSATDESCARATDESCARREGATDESCOBERTDESCONCERTATDESDENYÓS

DESEMMASCARATDESEMPARATDESENCAIXATDESENCISATDESENGANYATDESESPERATDESFETDESGRACIATDESHONESTDESIL·LUSIONATDESINFLATDESINTERESSATDESITJÓSDESLLIURATDESMAIATDESMORALITZATDESOLATDESTAROTATDESTROSSATDESVENTURATDEVASTATDIFAMATDISCRETDISSORTATDISTRETDÒCILDOLENTDOLGUTDOMINANTDOMINATDUBITATIUECLIPSATEFUSIUEIXELABRATEIXUTELOGIATEMANCIPATEMBADALITEMBOLICATEMMANDRITEMMURRIAT

EMOCIONATEMPIPATENAMORATENCABORIATENCANTADORENCANTATENCAPARRATENCISADORENCISATENCONGITENCORATJATENERVATENFADATENFONSATENGANYATENGINYÓSENJOGASSATENRABIATENTENDRITENTESTATENTRAMPATENTUSIASMATENTUSIASTAENUTJATENVEJÓSENVILITESBALAÏTESBOJARRATESBORRONATESCAMATESCANDALITZATESCARMENTATESCARNITESCLAVITZATESCOMBRATESGARRIFATESGOTATESPANTATESPANTÓSESPAVILATESPERANÇAT

ESPONTANIESPORUGUITESQUIUESTAFATESTARRUFATESTIMATESTIMULATESTRANYESTRANYATESTÚPIDESVALOTATESVERATETIQUETATEVASIUEXALTATEXCEPCIONALEXCITATEXCLÒSEXCULPATEXCUSATEXITÓSEXPANSIUEXPECTANTEXPERIMENTATEXPULSATEXULTANTFALSFANTASIÓSFARSANTFARTFASTIGÓSFASTIGUEJATFATALFATIGATFEBLEFEIXUCFELIÇFENOMENALFERITFESTIUFIDEL

141

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 141


FINGITFOLLFORÇATFRACASSATFRANCFREDFRENÈTICFRÍVOLFUNESTFÚTILGANDULGEMEGÓSGENTILGLORIÓSGOJÓSGRACIÓSGROLLERGROTESCGUERRERHÀBILHARMÒNICHEROICHIPÒCRITAHONESTHONORABLEHONORATHORRIBLEHORRIPILANTHORRORITZATHOSTILHUMILHUMILIATIDEALISTAIDIOTAIGNORANTIL·LUMINATIL·LÚSIL·LUSIONATIMBÈCILIMMORALIMPASSIBLEIMPÀVIDIMPERTINENTIMPERTORBABLEIMPETUÓSIMPLICATIMPOPULARIMPORTANTIMPORTÚIMPORTUNATIMPOSATIMPOTENTIMPREGNATIMPRESSIONATIMPRUDENTIMPULSIUIMPURINABASTABLEINACCESSIBLE

INCAPAÇINCAUTINCISIUINCITADORINCLEMENTINCOHERENTINCOMPRENSIUINCONSTANTINCRÈDULINDECÍSINDEPENDENTINDIFERENTINDIGNATINDIGNEINDISCRETINDULGENTINEPTEINESTABLEINEXPERTINFAMATINFAMEINFIDELINFLUENTINFLUÏTINGENUINHIBITINHUMÀINJURIATINOBLIDABLEINOFENSIUINQUIETINQUISIDORINSÀINSACIABLEINSATISFETINSENSATINSENSIBLEINSIGNIFICANTINSISTENTINSOFRIBLEINSOLENTINSPIRATINSULTATINSUPORTABLEINTERESSATINTIMIDATINTRANQUILINTRÈPIDINÚTILINVÀLIDINVULNERABLEIRATIRÒNICIRRAONABLEIRREFLEXIUIRREVERENTIRRISORIIRRITATISOLAT

JOIÓSJOVIALJUDICIÓSJUSTJUSTICIERJUSTIFICATJUTJATJUVENILLÀNGUIDLEGALLEGÍTIMLENTLIBERALLINXATLITIGANTLÚCIDLLAGOTERLLANGORÓSLLASTIMÓSLLESTLLEUGERLLIGATLLIURELLOATLLUÏTLLUITADORMADURMAGNÀNIMMAGNÍFICMAL·LEABLEMALALTMALAMENTMALASTRUCMALEÏTMALENCONIÓSMALICIÓSMALMIRRÓSMALPARLATMALTRACTATMALVATMALVISTMANDRÓSMANIÀTICMANIPULADORMANIPULATMANSOIMANYACMARCITMAREJATMARRITMÀRTIRMEDITABUNDMELANGIÓSMENTIDERMENYSPREABLEMENYSPREATMERAVELLÓSMESQUÍMETÒDIC

MILLORATMISERABLEMISERICORDIÓSMODERATMOLESTMONSTRUÓSMORBÓSMOSQUEJATMÚSTICNECINEGATNEGLIGENTNEGUITÓSNERVIÓSNORMALNUNULOBSESSIONATOBSTINATOCIÓSODIATODIÓSOFEGATOFÈSOFUSCATOPORTÚOPORTUNISTAOPRIMITOPTIMISTAORGANITZATORGULLÓSORIGINALOSTENTÓSPACIENTPACÍFICPANXACONTENTPARALITZATPARSIMONIÓSPATIDORPEDANTPENEDITPENJATPENSARÓSPERDEDORPERDUTPERILLÓSPERJUDICATPERMISSIUPERPLEXPERSEVERANTPERSPICAÇPERTORBATPERVERSPESATPESSIMISTAPIETÓSPLÀCIDPLAENTPLANER

PLANYÍVOLPLETÒRICPLORANERPODERÓSPOPULARPORUCPOSTÍSPÒTOLPRÀCTICPRECIPITATPREDESTINATPREDISPOSATPREFERITPREOCUPATPREPARATPRESPRESSUMPTUÓSPRESUMITPRETENSIÓSPREVISORPRIVILEGIATPROBLEMÀTICPRODIGIÓSPRODUCTIUPROGRESSISTAPURPUSIL·LÀNIMEQUEIXÓSQÜESTIONATRABIÓSRANCUNIÓSRARREALISTAREBELREBOTATRECELÓSRECEPTIURECOMPENSATRECONCILIATRECONEGUTRECONFORTATRECRIMINATREDIMITREHABILITATRELEGATRENDITRENOVATRENYATREPELENTREPRIMITREPUDIATREPUGNANTREPULSIURESERVATRESIGNATRESISTENTRESPECTUÓSRESPONSABLERESSENTIT

RETRETREVERENTREVIFATREVOLTATRIDÍCULRÍGIDRIGORÓSRIVALROÍRONDINAIRERUCRUDESABERUTSACRIFICATSAGAÇSALVADORSALVATSANGUINARISARCÀSTICSARDÒNICSATÍRICSATISFETSAVISEDUÏTSEGURSENSATSENSIBLESENTENCIATSENZILLSERÈSERIÓSSERVICIALSERVILSEVERSIMPÀTICSIMPLESINCERSOBRISOCIABLESOFISTICATSOLSOMIADORSORNEGUERSORPRÈSSORRUTSOSPITÓSSOTMÈSSUBLIMSUBVERSIUSUPERBSUPERFICIALSUPERFLUSUSPICAÇTACITURNTAFANERTEMERARITEMORENCTEMPERATTEMPTAT

TENAÇTENDENCIÓSTENDRETENSTERRORITZATTÍMIDTIRÀNICTOLERANTTOLERATTORBATTORTURATTOSSUTTOTPODERÓSTRÀGICTRAÏDORTRAÏTTRAMPÓSTRANQUILTRANSIGENTTRASTORNATTREPITJATTRIOMFANTTRISTTURMENTATUFANÓSULTRATJATÚNICUNITUSATÚTILUTÒPICVAVACIL·LANTVAGUEVALENTVALERÓSVALUÓSVANITÓSVEHEMENTVENCEDORVENJATIUVERGONYÓSVETATVEXATVICIÓSVILVILÀVIRTUÓSVOLUBLEVULNERABLEXIMPLE

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 142


Com gestionem les emocions i els sentimentsa l’inici de la mediació?

En tot conflicte les emocions i els sentiments hi són presents. D’entrada indi-quen que alguna cosa no funciona com voldríem i el malestar ens motiva a bus-car-hi una solució amb l’objectiu de sentir-nos millor.

Identificar com ens sentim en una situació determinada ens ajuda a comprendremés clarament què ens afecta de debò i quins són els veritables interessos enjoc. Quan algú diu: «no m’esperava que tu m’insultessis», en realitat el problemade fons no és tant l’insult com el sentiment contradictori que provoca l’estima-ció per la persona que l’ha proferit.

Els mediadors i mediadores tenen en compte els sentiments i deixen espai per-què les persones en conflicte puguin ventilar-los.

Si una persona està massa afectada o fora de control, no és un bon moment periniciar la mediació, ja que no està en disposició de reflexionar amb tranquil·li-tat, i li deixarem un temps per tal que es calmi.

Si sospitem que la manifestació de les emocions té per objectiu aconseguir queels mediadors prenguem partit per la seva història, igualment deixarem a la per-sona un temps per tal que s’assereni.

Desconnectar la bomba

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 143


Quins són els moviments d’un procés de mediació?

El procés de mediació està ben estructurat en una sèrie d’etapes que, segonsels diversos autors i autores reben diferents denominacions. En qualsevolcas, no es tracta d’etapes estàtiques ni lineals. El procés de mediació pot anarendavant i endarrere tants cops com faci falta. Una etapa requerirà un treballminuciós en un conflicte determinat, mentre que en un altre necessitarà menys aten-ció. De totes maneres, mai no ens saltarem cap dels moviments més importants.

1. EL CONFLICTE → Prèviament2. INICIAR LA MEDIACIÓ → Via d’entrada3. COMPARTIR PUNTS DE VISTA → El passat4. IDENTIFICAR INTERESSOS → El present5. CREAR OPCIONS → El futur6. FER PACTES → Via de sortida7. TANCAR LA MEDIACIÓ → Posteriorment

Quins aspectes pràctics cal preveure a l’hora d’organitzaruna trobada de mediació?

• Espai on es realitza la mediació.

• Horari de reunió.

• Durada de la trobada.

• Nombre de trobades previstes.

• Conducció del procés.

Quins són els objectius de la fase inicial de la mediació?

• Acollir els protagonistes del conflicte.

• Presentar-nos.

• Agrair-los l’assistència i felicitar-los per l’opció del diàleg.

• Crear expectatives positives sobre la tasca que realitzarem.

• Explicar les característiques de la mediació.

• Explicar clarament les normes perquè el procés funcioni.

• Aclarir el rol mediador com a conductor de la trobada.

• Guanyar credibilitat i confiança.

• Donar un temps perquè les persones puguin asserenar-se.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 144


• Crear un clima de treball constructiu i un to correcte.

• Subratllar la dependència mútua.

• Obtenir un compromís inicial envers la mediació.

Quines són les característiques de la mediació?

• Confidencialitat: els mediadors no parlen mai d’allò que succeeix a la sala demediació

• Voluntarietat: tothom participa lliurement en un procés de mediació.

• Lliure presa de decisions: els protagonistes del conflicte prenen les pròpiesdecisions sense cap tipus de coacció.

• No-poder del mediador/a: no pot imposar cap sanció, ni obligar a complir elspactes.

• Multiparcialitat: el mediador es preocupa per igual dels interessos de cadas-cun dels protagonistes del conflicte.

• Si la mediació no funciona sempre es poden buscar altres recursos.

Quines són les normes de la mediació?

• Parlar per torns i escoltar sense interrompre.

• Parlar sincerament i sense ofendre els altres.

• Cooperar en la recerca de solucions.

Tot té solució!

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 145


La veritable història de...

Llegeix atentament aquesta història i, després, mira de deduir la resposta a lespreguntes.

La Verònica sortia de l’institut el dia de l’accident que la va deixar marcada persempre. Els seus amics i amigues, al principi, l’anaven a veure en plegar. Deienque no semblava la mateixa, abans era tan activa, sempre amunt i avall, unamica eixelebrada i tot. Ara fa llàstima veure-la tan quieta. No tornarà mai mésa l’institut i s’ha venut la moto. Volia ser metgessa, però ara és impossible.

a) Quan de temps calcules que fa de l’accident?b) Sobre quina hora creus que els companys anaven a veure-la?c) Amb quina freqüència diries que l’anaven a veure?d) Creus que ara encara hi van?e) Per què han deixat d’anar-hi?f) Creus que arran de l’accident la Verònica va quedar impossibilitada?g) Quina mena de problema pot tenir?h) Creus que ella va tenir la culpa de l’accident?i) Per quin motiu penses que no tornarà a l’institut?j) La Verònica era una estudiant de l’ESO o de batxillerat?k) Quina edat devia de tenir el dia de l’accident?l) Per què no pot ser metgessa?

La subhasta

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 146


Què són les percepcions?

Cada persona té un punt de vistaparticular sobre la realitat: n’és la se-va percepció. Generalment, les primeresnarracions d’un conflicte són molttancades i la feina dels mediadorsconsisteix a treballar sobre aquestspunts de vista per tal d’obrir les histò-ries i permetre’n noves lectures. A poca poc, s’avança cap a la construcciód’una narració on hi tinguin cabudaels elements més significatius pera cada persona.

Pràctica 3: Diferents percepcions sobre la mateixa situació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 147

Lectures

Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. BuenosAires: Paidós.

Martínez de Murguía, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos. Unaguía introductoria. México: Paidós.

Six, J. F. (1997). Dinámica de la mediación. Barcelona: Paidós.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 148

Endevina, endevineta

La roda de la fortuna

Sessió 4: Compartir punts de vista

1 2 3

4 5 6

Atenció, un parany!

Sempre fas el mateix!

D’ella t’ho pots esperar tot.

Tothom em té mania!

Aquí no hi ha bon ambient.

Tot t’ho tires a l’esquena!

Si segueixes així, jo passo.

Abans les coses eren diferents.

Saps perfectament per què ho dic.

Uf! L’empatia

149

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 149


El mirall

Resposta assertivaResposta agressivaResposta passiva

jo... (nom de la persona a qui ens dirigim)quan... (descripció de la situació) sento que... (com ens afecta) i voldria... (saber què en penses? què hi podríem fer?)

MISSATGEASSERTIU

Els pensaments no s’endevinen

Què ha passat?

En el moment d’entrar de ple en l’exploració del conflicte, fem una ullada al pas-sat no pas amb la intenció de determinar qui ha originat el conflicte o qui té mésraó, sinó amb la idea de precisar al màxim la situació. Per això, concedim a cadapersona un temps ininterromput per explicar els seus punts de vista als media-dors. L’objectiu primordial és augmentar la comprensió del conflicte per part detots els presents.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 150


En aquest temps ininterromput es tracta de:

• Ventilar sentiments i disminuir tensions.• Legitimar els participants.• Crear interdependència.• Emmarcar el conflicte.• Determinar si s’han intentat solucions i com han resultat.• Crear un clima de respecte mutu.• Educar en el diàleg, la cooperació i el compromís.

Com explorem el conflicte?

Com hem dit, cada persona disposa d’un torn de paraula per narrar la sevahistòria. A partir d’allò que ens expliquen els protagonistes del conflicte reunimuna primera informació que poc a poc anem filtrant, o el que és el mateix, des-triant allò que sembla més important i productiu de cara al futur.

També preguntem a cada persona com li afecta la situació i què signifiquen per aella alguns dels temes que van sorgint. Demanem aclariments sobre aquellsaspectes que queden imprecisos i així delimitem millor les àrees de preocupació.

Després fem preguntes de l’estil:

• Què vol resoldre? • Per què ho vol resoldre? • Quines solucions s’han intentat?

Què significa mostrar empatia?

Les persones mediadores utilitzen el llenguatge no verbal (mirada, gest, expres-sió facial, postura corporal...) per posar de manifest l’interès per les perso-nes que tenen al davant. L’empatia comporta posar-se a la pell de la persona queexplica el conflicte, procurant de comprendre-la i respectant-la digui el que di-gui. Això no significa, ni molt menys, que compartim les seves opinions o quetrobem correcte el seu comportament.

Val la pena demanar a les persones en conflicte que es posin l’una en el lloc del’altra i facin l’esforç de comprendre com se sent cadascuna.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 151


Què vol dir escoltar activament?

Bona part del procés de mediació es fonamenta en les tècniques d’escolta acti-va. En situació de conflicte, la comunicació acostuma a ser força deficient i, enocasions, es talla del tot. Gairebé sempre hi ha més interès a fer sentir els propisarguments que no en captar el missatge de l’altra persona.

Escoltar activament, en canvi, implica participar en una conversa amb la inten-ció de comprendre el millor possible l’altra persona.

Per tal de practicar l’escolta activa cal:

• Observar el llenguatge no verbal.• Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.• Aclarir: fer preguntes obertes.• Sintetitzar: resumir els aspectes de major relleu.• Reformular: introduir un petit matís al missatge original.• Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que promoguin la imaginació.

Què és l’assertivitat?

A l’hora d’expressar les pròpies idees i de fer-nos comprendre a nosaltres matei-xos hem de fer-ho assertivament; per això:

• Parlem sense ofendre.• Utilitzem un llenguatge positiu o, simplement, descriptiu.• Parlem en primera persona.• Diem clarament allò que ens interessa.

Dramatització: Punts de vista (A)

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 152


Dramatització: Punts de vista (B)

Revalorització i reconeixement: dos conceptes clau

Quan una persona parla, de vegades fa referència, encara que sigui de passa-da, a bons moments viscuts amb qui ara té el conflicte, o bé reconeix que l’admi-ra per algun motiu, o que es fa càrrec de les seves dificultats. Són petitesmostres que es valora l’altra persona i se l’accepta com a tal.

La revalorització i el reconeixement d’un mateix i de l’altre formen part de totbon procés de mediació. Contribueixen a l’enfortiment personal dels partici-pants en el conflicte que se’n surten per si mateixos, més forts com a personesi més forta, també, la seva relació. El paper del mediador consisteix en cap-tar aquestes manifestacions i recuperar-les amb vista a guarir ferides i a repararvincles o crear-ne de nous.

Quins errors cal prevenir?

• Deixar-se colonitzar: una persona ens convenç i prenem partit per ella.• Realitzar un interrogatori: bombardejar a preguntes. • Jutjar: nosaltres decidim sobre la situació.• Parlar i ser el centre d’atenció: ens convertim en els protagonistes.• Discutir: entrem a formar part del conflicte.• Forçar: no respectem la voluntarietat de tot el procés.

Pràctica 4: Allò que sempre has volgut dir i no sabies com fer-ho

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 153

Lectures

Fisher, R.; Ury, W., i Patton, B. (1997). Obtenga el sí. El arte de negociar sinceder. Barcelona: Gestión 2000.

Ury, W. L. (2000). Alcanzar la paz. Diez caminos para resolver conflictos en lacasa, el trabajo y el mundo. Buenos Aires: Paidós.

Ury, W. L. (2002). Supere el no. Cómo negociar con personas que adoptanposiciones inflexibles. Barcelona: Gestión 2000.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 154

Com a bons germans

Què són els interessos En una situació de conflicte les personesacostumen a exposar les seves posi-cions. A partir de punts de vista particu-lars i tancats, fan demandes concretes.Des de les posicions és molt difícil gestionarun conflicte de manera que tothom ensurti beneficiat. Per això, la feina de lapersona mediadora consisteix a desco-brir quins interessos hi ha sota les posi-cions de cadascú.

Els interessos mostren els motius, desigs i aspiracions de la persona que haentrat en conflicte. Dues persones o grups poden entrar en conflicte per interes-sos molt diferents i, segurament, encara que demanin el mateix, poden estarperseguint objectius diferents.

Per exemple, si dues persones discuteixen perquè volen seure a la mateixa cadi-ra, pot ser que a una d’elles el lloc li interessi perquè així està a la vora del seuamic i, a l’altra, perquè com que és al davant de la classe veu millor la pissarra.

Sota dels interessos encara hi ha les necessitats; es tracta d’aquells mínims debenestar físic i psicològic, seguretat, relacions amb els altres, reconeixementpersonal... als quals ningú no pot renunciar mai.

Sessió 5: Identificar interessos

POSICIONS

INTERESSOS

NECESSITATS

155

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 155


Com es descobreixen els interessos?

Per passar de posicions a interessos apliquem les tècniques d’escolta activa:

• Observar el llenguatge no verbal.

• Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.

• Aclarir: fer preguntes obertes per completar la informació.

• Sintetitzar: resumir mostrant el progrés realitzat i destacant-ne els punts clau.

• Reformular: introduir un petit matís al missatge original per fer-lo mes tractable.

• Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que requereixin imaginació pertal de veure formes d’avançar en el conflicte.

• Ordenar: jerarquitzar els interessos.

• Agrupar: ajuntar els interessos en blocs.

• Estructurar: realitzar un mapa que ajudi a comprendre la situació.

• Fraccionar: dividir el conflicte en parts i decidir quines són mediables.

• Generalitzar: treballar sobre la base d’interessos globals i no particulars.

Observarem com les històries inicials es desestabilitzen i alhora s’obren a novespossibilitats.

És el mateix, però no és igual

Com es defineix el conflicte?

Resumim la situació de manera inclusiva, és a dir, referint-nos a «nosaltres»i incorporant en la definició els interessos d’ambdues persones: «bé, pel quesembla se’ns planteja una situació en què...». La nostra narració és, en realitat,una història alternativa a les posicions inicials, que permet treballar sobre el con-flicte. El fet de realitzar una definició compartida del conflicte té per objectiu pre-parar el camí cap a la recerca cooperativa d’una sortida satisfactòria.

En aquest moment és important haver aconseguit una atmosfera emocionalpositiva. Estem situats en el present del conflicte i hem augmentat la compren-sió d’allò que està succeint.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 156


Si en aquest moment observem que els protagonistes del conflicte parlen entreells i ho fan amb ànims de comprendre’s i col·laborar, podem animar-los aseguir-ho fent i demanar-los que es parafrasegin o facin preguntes obertes.

En aquesta fase és recomanable demanar-los que es posin a la pell de l’altrei parlin com si realment fossin l’altre: jo penso...

I, si convé, demanem a cadascú de reunir-nos individualment durant un breuespai de temps (aquestes reunions privades s’anomenen caucus), de maneraque els poguem preguntar més directament per què no avança la mediació: nos’ha exposat tota la informació, realment no es vol solucionar el conflicte, espensa actuar per la força, s’està sota amenaça...

El millor premi

El presoner

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 157


Els ases

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 158


Quina és la tasca de la persona mediadora?

En síntesi, es tracta de:

• Determinar els interessos de cada part.– Ser agent de realitat: aportar informacions concretes.– Realitzar caucus (per ocultació d’informació, engany, impasse, manca de

raonabilitat...).

• Formular el conflicte correctament i de manera inclusiva.– Incorporar els punts clau de cada persona.– Utilitzar un lèxic apropiat.– Demanar a una persona que es posi en el lloc de l’altra.– Presentar una història alternativa i coherent.

• Elaborar una agenda.– Incloure elements substantius i relacionals.– Decidir en quin ordre s’abordaran els temes.– Descartar els temes que no es tractaran.

• Equilibrar el poder.– Enfortir la part més debilitada (informació, formació, suport professional,

recursos, vincles de dependència mútua, fòrum al voltant del conflicte...).

• Destacar la necessitat d’equitat per tal que el procés funcioni.

Pràctica 5: Col·laboració versus distribució

Agenda

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 159

Lectures

Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver con-flictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral.

Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen ycómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici.

Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires: Paidós.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 160

Sobre gustos...

De cara al futur

En aquest moment el procés de mediació s’encara al futur, a la recerca de viesde transformació del conflicte.

Per això és important que les persones visualitzin el futur i es plantegin comvolen que sigui la convivència en comú.

També cal accentuar la corresponsabilitat en la solució del problema. La situa-ció afecta totes dues persones, de manera que fer ofertes i implicar-se en elcanvi també incumbeix a ambdues.

Dues persones no es barallen si una no vol, però tampoc no solucionen res si algúno s’hi compromet. De manera que és essencial promoure la voluntat de resoldre.

Bones notícies!

Sessió 6: Crear opcions

161

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 161


Qui menja sopes...

Com es generen solucions acceptables?

Es tracta de fer compatibles els interessos identificats en el moviment anterior.Per això la persona mediadora s’encarrega de:

• Dirigir el procés de generació d’opcions:– Pluja d’idees.– Eliminació.– Selecció.– Combinació.– Anàlisi de les propostes.

• Promoure la implicació dels protagonistes en la recerca d’alternatives:– Ajudar que cada part consideri els interessos de l’altra.– Afavorir concessions mútues.– Flexibilitzar demandes.– Optimitzar recursos comuns.

• Dirigir els passos cap a l’acord:– Començar per un tema senzill.– Promoure un primer acord.– Acumular acords parcials.– Determinar no-acords.– Establir criteris.

Què és una pluja d’idees?

Les persones tenim capacitat d’imaginar i crear solucions inexistents que des-prés, si ens convé, podrem dur a la pràctica. Per això som capaces de transfor-mar el món en lloc de resignar-nos a adaptar-nos a les circumstàncies. El pensa-ment creatiu permet innovar, és a dir, inventar noves maneres d’enfocar unasituació o generar diferents alternatives. La pluja d’idees, també coneguda com«brainstorming», és una tècnica que fomenta la creativitat.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 162


En primer lloc, es tracta de formular el major nombre d’idees possible en un breuespai de temps, sense entretenir-se a analitzar-les o jutjar-les. Això permet ferpropostes originals, alguna de les quals generalment acaba resultant valuosa.Les idees s’anoten en una pissarra, o en un paper gran, o s’escriuen en targetesi es pengen a la vista de tothom.

Si en una mediació trobem difícil el procés de generació d’alternatives, llavorspodem optar per continuar en una propera sessió, deixant temps suficient perrumiar. Cada persona pren el compromís d’aportar un nombre d’idees determinat.

Hem de vetllar per tal que tothom comprengui que no pot canviar la manera deser de l’altre, en tot cas pot canviar la situació i la pròpia actitud. Cap solució noha de resultar humiliant.

Tampoc no poden plantejar-se solucions que estiguin en mans de persones nopresents a la mediació. Si hi ha algú que pot transformar el conflicte, hauria deser present a la trobada; en cas contrari, les dues persones, de comú acord,poden cooperar a l’hora de formular la seva demanda a la tercera, però en capcas són els mediadors qui s’hi dirigeixen.

Què significa un no-acord?

En alguns conflictes especialment complexos, el nombre de temes de l’agendapot ser excessiu, ja que, arran d’un incident particular, el procés de mediació haanat destapant capes més internes del conflicte. Llavors, pot resultar convenientdefinir en quins punts es desitja buscar acord i quina part del conflicte es deixaaparcada (simbòlicament posem aquests temes dins un globus que tenim lligatd’un fil a la taula) i encara que la tinguem present, decidim no treballar-la i man-tenir una àrea de no-acord. Més endavant, quan altres temes estiguin arreglats,es pot decidir de seguir aprofundint en el conflicte, o no.

Quins avantatges té la comediació?

Treballar dues persones mediadores alhora permet combinar les respecti-ves habilitats, reduir els biaixos, aprendre l’una de l’altra i revisar conjuntament lessessions. També afavoreix el control de la tensió inicial, serveix de model decomunicació i cooperació als participants a la trobada i dificulta les acusacionsde partidisme.

Com a inconvenient, podria ser que el fet d’haver d’explicar el conflicte davantde dos mediadors fos una dificultat afegida per a algunes persones.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 163


A més, el repartiment de tasques al llarg de la sessió ha de ser clar i cal compe-netració i coordinació. Els comediadors poden organitzar-se de diferents mane-res: (a) un porta la sessió i l’altre pren notes i, ocasionalment, hi intervé; (b) cadamediador s’encarrega d’un moviment de la mediació, van alternant-se; (c) un esdirigeix més a una persona, i l’altre, a l’altra.

Notes del mediador/a

El conflicte

Iniciar la mediació

Compartir punts de vista

Identificar interessos

Crear opcions

Fer pactes

Tancar la mediació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 164


Pràctica 6: Més val enginy que força

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 165

Lectures

AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos.Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud.

De Bono, E. (1998). Seis sombreros para pensar. Una guía de pensamientopara gente de acción. Barcelona: Granica.

Trianes, M. V. i Fernández-Figarés, C. (2001). Aprender a ser personas y a con-vivir. Un programa para secundaria. Bilbao: Desclée.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 166

Sessió 7: Fer pactes

Un punt en comú

That is the question

Ets el cap de Recursos Humans en una empresa multinacional i et corresponfer la selecció del personal. Hi ha una plaça d’administratiu molt ben pagadai, després de les entrevistes inicials, set persones compleixen perfectamenttots els requisits. A qui dones la feina?

1. Mare soltera de 26 anys, l’acaben de fer fora de la feina anterior i no cobra l’atur.2. Noi de 22 anys, sense experiència. Té la mare al seu càrrec i necessita el

sou.3. Professor d’institut de 40 anys. Vol canviar de feina per motius de salut i té

dos fills.4. Noia guapíssima de 25 anys, molt ben vestida. 5. Llicenciada en econòmiques, parla cinc idiomes. És lesbiana.6. Home de 32 anys. Va en cadira de rodes.7. Dona de 55 anys. No treballa i no necessita els diners. És la teva germana.

Què implica prendre una decisió?

Decidir no és gens senzill perquè comporta escollir d’entre diferents possibilitatsla que creiem millor en un moment determinat. Tanmateix, difícilment podemsaber, abans de posar-la a la pràctica, si la nostra elecció és veritablement lamés indicada.

167

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 167

A l’hora de prendre una decisió és important:

• Reunir informació.• Plantejar alternatives.• Establir criteris d’anàlisi de les diferents opcions.• Elegir l’alternativa més interessant.• Prendre consciència d’avantatges i inconvenients.• Valorar els costos.• Acceptar les conseqüències i reparar els errors.

Els dilemes són situacions en què no hi ha una solució correcta i una d’incorrec-ta, tan sols diferents interessos i valors en joc. Les decisions, com tot el que éshumà, són subjectives, ja que cada persona expressa les seves preferènciesatenent a la seva manera de pensar, sentir, creure, valorar... A l’hora de prendreuna decisió o de promoure un canvi, les persones acostumem a ser més sensi-bles a les pèrdues que no als guanys.

Si una persona a qui correspon prendre una decisió se sent incapaç de fer-hoo queda paralitzada pels dubtes, significa que no hauria d’ocupar un lloc ambresponsabilitats d’aquesta mena.

Si una persona no pren una decisió per por al fracàs o a l’error, s’equivoca d’en-trada perquè la situació preocupant no s’arregla.

Si una persona pren una decisió sense rumiar-hi el temps suficient, manifestala seva inconsciència.

Si una persona delega la decisió en la majoria, vol dir que prioritza els criterisdemocràtics.

Si una persona decideix a l’atzar, significa que no vol sentir-se directament res-ponsable de la determinació presa.

Si una persona és conscient de les seves decisions, vol dir que n’accepta lesconseqüències i que està disposada a reparar els possibles errors.

I si no ens posem d’acord?

A) En Carles ha donat un cop de puny al nas a en Dani perquè li ha estripat lajaqueta de pell i en Dani vol que es vegin les cares fora de l’institut.

B) La Lídia ha insultat la professora d’Educació Física quan li ha xiulat una falta(que ella creu injusta) al partit de bàsquet. La professora vol una disculpa.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 168


Quan podem considerar que tenim un bon acord?

• Quan es promouen canvis positius.

• Quan els protagonistes del conflicte pacten de manera participativa i lliure,és a dir, sense cap tipus de pressió o coerció.

• Quan els compromisos s’adopten de mutu acord i per consens.

• Quan les propostes de canvi són equitatives.

• Quan les decisions es concreten en un pla d’acció detallat.

• Quan s’estableix un seguiment o una revisió de la implementació i funciona-ment dels pactes.

Com actuen els mediadors en el moment de decidir i pactar?

Les persones mediadores tenen el deure de no intervenir en els acords, tan solsvetllen per tal que la presa de decisions i els pactes siguin, com ja hem dit, equi-tatius, factibles i voluntaris.

Caure en la temptació de proposar la solució al conflicte és l’error més gran quepot cometre un mediador, ja que passa a actuar com a expert col·locant automà-ticament els participants a la mediació en un plànol d’inferioritat i, honestament,els mediadors no han de viure amb les solucions acordades i no poden saber sisón convenients per les altres persones.

En el cas que s’observin abusos o un mal ús de la mediació, els mediadors,que també participen en el procés lliurement, poden decidir retirar-se’n senseconcloure’l.

S’entra en aquesta fase de la mediació recordant la tasca realitzada fins al pre-sent i valorant els esforços dels participants en tot el procés.

Els mediadors es fan cada cop més invisibles i fomenten la negociació col·labo-radora entre els protagonistes del conflicte.

Intervenen quan detecten que algun aspecte del pacte s’ha d’analitzar més afons, com sempre fent preguntes que posin de manifest les previsions, recur-sos i capacitats de les persones a l’hora de dur a la pràctica les seves propos-tes, o el que és el mateix, ajudant a tocar de peus a terra.

També cal redactar una memòria de la trobada on es consignin clarament els acordsestablerts, i preveure una data per revisar i tancar definitivament la mediació.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 169

S’aprofiten les manifestacions de revalorització i reconeixement per fer evidentsels canvis operats al llarg del procés.

Es felicita a cada persona per les seves ofertes i, si és el cas, es poden produirmostres de reconciliació dins la mateixa sala de mediació.

Agraïm la col·laboració i acabem amb una sincera encaixada de mans.

Què vol dir reparació, reconciliació i resolució?

Els acords que s’estableixen com a via de sortida d’un conflicte poden encami-nar-se en diferents direccions.

En un pacte de reparació s’acorda arreglar els danys ocasionats envers una deles persones en conflicte, danys mutus, a terceres persones o a l’entorn. Exem-ple: restituir un objecte desaparegut, substituir un material malmès, aportarrecursos en forma de diners, treball...

En un pacte de reconciliació s’acorden accions encaminades a curar ferides,restablir vincles i millorar relacions. Exemple: presentar i acceptar disculpes, feractes de bona fe, oferir explicacions, reconèixer errors, perdonar, fer pública laveritat, cooperar, aturar hostilitats...

En un pacte de resolució s’estableixen mesures de prevenció de conflictes simi-lars al que s’ha mediat que incideixen directament en l’entorn. Exemple: aug-mentar recursos, modificar normes, subsanar dèficits, educar...

Pràctica 7: Perdonar sí, oblidar no


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 170


Memòria de mediacióData d’inici:Data de tancament:Nombre de trobades:Mediador/a:Mediador/a:Demanda:Participant:Participant:

Resum del conflicte:

Agenda de temes:

Pactes:

Revisió i signatura:

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 171

Lectures

Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa.Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y diná-

micas en educación para la paz. Madrid: La Catarata.Johnson, D. W. i Johnson, R. T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escue-

las. Buenos Aires: Paidós.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 172

Famílies d’animals

Buscar parella

La festa

De què ha servit mediar?

El procés de mediació és un procés d’aprenentatge i de capacitació alhora. Tantels mediadors com les persones en conflicte aprenem una mica més de nosal-tres mateixos, dels altres i de com fer front a les dificultats de la vida. Tambédesenvolupem competències socials i culturals Aquesta és, en realitat, la utilitatmés remarcable de la mediació. Per això, abans de donar per finalitzada la tro-bada, preguntem a cadascú què faria de diferent si es tornés a trobar en unasituació similar, o per què creu que li ha servit la mediació.

Sessió 8: Tancar la mediació

173

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 173


La presència de la mediació en el centre també es fa notar. Serveix per prevenirl’escalada dels conflictes, per canviar a través del diàleg situacions que perjudi-quen una persona o un grup, per millorar el compromís amb les finalitats educa-tives i per contribuir efectivament a crear un món més pacífic.

En aquest moment, els pactes s’han posat en pràctica. En algunes ocasions hanfuncionat perfectament: el problema ja no existeix, o si existeix s’ha trobat unamanera satisfactòria d’afrontar-lo, han millorat les relacions entre les persones,s’han evitat nous enfrontaments... En canvi, en d’altres, pot ser que hi hagi hagutdificultats en l’aplicació dels acords, que no s’hagin obtingut els resultats pre-vistos, que s’hagin produït noves circumstàncies que cal considerar...

En el segon cas, es pot treballar en la millora de l’acord i obrir novament la me-diació valorant alternatives més ajustades a la realitat.

Què és la mediació informal?

En qualsevol moment, dins i fora del centre, els principis de la mediació espoden aplicar a la gestió de la majoria dels conflictes quotidians.

Hi ha molts moments en la vida del centre, a classe, al pati, al menjador o a l’en-trada, en què es produeixen situacions conflictives on les eines de comunicació,consens, comprensió del conflicte... permeten trobar-hi una sortida pacífica demanera espontània.

Quan nosaltres mateixos participem en un conflicte podem enfocar-lo de mane-ra constructiva i treballar per assolir una solució de guany mutu basada en el res-pecte a les altres persones.

Si som espectadors d’un conflicte, en lloc de prendre part per una persona o unaaltra, podem animar-les a dialogar o a sol·licitar una mediació.

On es practica la mediació?

La mediació es practica en els centres educatius (mediació escolar), també a lesempreses (mediació laboral), en l’àmbit de la justícia de menors (mediació penal),conflictes entre cultures (mediació intercultural), situacions de separació i divorci(mediació familiar), conflictes entre veïns (mediació social), en el tracte ambassociacions, organismes i administracions (mediació institucional) i conflictesentre nacions (mediació internacional), entre d’altres.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 174


Quina és la història de la mediació?

Sembla ser que en totes les societats han existit i existeixen persones que pelseu tarannà pacífic actuen de mediadors i mediadores naturals. Als Països Cata-lans tant les assemblees de Pau i Treva, com el Tribunal de les Aigües de Valèn-cia en serien exemples institucionals.

La mediació emergeix novament al segle XX com a via alternativa als enfronta-ments violents entre veïns i nacions.

A l’àmbit escolar, pares, mares i educadors compromesos amb la lluita per lapau promouen la introducció a les escoles de programes de gestió de conflictes,la majoria dels quals es basen en la mediació.

El premi Nobel per la Pau s’atorgà, l’any 2004, a Jimmy Carter en reconeixementa la seva labor mediadora en conflictes d’abast internacional.

Com contribueix la mediació a crear un mónmés pacífic?

Els processos de mediació ajuden a descobrir molts dels valors que caracterit-zen les societats innovadores, on la violència és considerada com la pitjor de lesxacres.

En primer lloc, la mediació promou la qualitat de les relacions humanes i l’apre-nentatge permanent. Avui dia cal que les persones es formin no tan sols com aespecialistes en determinades matèries, sinó com a éssers humans capaçosd’emprar aquests coneixements per al progrés comú del planeta.

En el procés de mediació s’aprèn a superar actituds individualistes i actitudsdependents, ja que es treballa la mútua interdependència. El fet de comprendreque les pròpies accions estan vinculades a les de les persones del nostre entornfa que cada cop sigui més important no prescindir dels altres.

La mediació es fonamenta en la pluralitat tant d’idees com de sentiments onecessitats. No es basa en un sistema dual i excloent de pensament del tipus«o tu o jo», sinó que incorpora el pensament complex on el «tu i jo» són perfec-tament possibles. La diversitat humana no es tracta com un fenomen excep-cional, ja que l’existència de dues persones naturalment idèntiques és una cosainversemblant.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 175


També val la pena recalcar que els processos de mediació afavoreixen l’auto-determinació, la participació activa i la formació de l’esperit crític. Això significaque tothom està capacitat per exercir uns drets i unes responsabilitats que, devegades, tan sols figuren en els idearis.

La mediació intenta contribuir a augmentar la justícia social no pas amagant odesmuntant els conflictes, sinó explorant-los i donant-los una sortida construc-tiva, cooperativa, creativa i crítica.

Observació de la mediació en acció

Puntua de 0 a 5 l’actuació de les persones mediadores.

• EL CONFLICTE– Esbrinen qui ha sol·licitat la mediació.– Parlen per separat amb els protagonistes del conflicte.– Expliquen què és la mediació i què fan els mediadors.– Conviden a anar a la mediació.– Mostren empatia, amabilitat i respecte.– Valoren si el conflicte és o no és mediable.

• INICIAR LA MEDIACIÓ– Es preparen els mediadors.– Preparen la sala.– Reben les persones en conflicte.– Creen un clima de confiança.– Recorden el funcionament de la mediació.– Expliquen les normes bàsiques.– Pregunten a cada persona si n’accepta les normes.

• COMPARTIR PUNTS DE VISTA– Pregunten què ha passat i com els afecta.– Parafrasegen: si ho entenc bé, dius que... correcte?– Aclareixen: pots ampliar aquesta informació?– Vetllen perquè es respectin les normes.

• IDENTIFICAR INTERESSOS– Passen de posicions a interessos.– Exploren altres aspectes del conflicte.– Els demanen que es posin l’un al lloc de l’altre.– Pregunten a cadascú què necessitaria per canviar la situació.– Defineixen la situació conjuntament.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 176


200 punts: Uns mediadors/es excel·lents!160 punts: No està gens malament!120 punts: Seguiu practicant!80 punts: No anem bé...

Aspectes que podem millorar

Pràctica 8: Per què no medieu?

• CREAR OPCIONS– Subratllen la interdependència i visualitzen el futur en comú.– Expliquen el funcionament de la pluja d’idees.– Seleccionen les propostes més interessants.– Avaluen les diferents alternatives.– Animen a cooperar.– Promouen la voluntat de posar-se d’acord.– Fan un caucus, si cal.

• FER PACTES– Fan un pla de treball detallat.– Demanen a cadascú que els resumeixi el pla.– Pregunten si creuen que funcionarà.– Pregunten si ho troben just.– Complimenten el full de memòria de la trobada.– Acorden una data per fer la revisió.– Fan una encaixada de mans.

• TANCAR LA MEDIACIÓ– Revisen el grau de compliment dels acords.– Valoren en quin moment es troba el conflicte.– Donen l’oportunitat d’introduir-hi millores.– Pregunten què han après d’aquest conflicte.– Signen el full de memòria de la mediació.

TOTAL PUNTS

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 177

Lectures

Bush, R. A. B. i Folger, J. P. (1996). La promesa de la mediación. Cómo afron-tar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento delos otros. Barcelona: Granica.

Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programapara bachillerato y ed. secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero.

Tuvilla Rayo, J. (1998). Educación en derechos humanos: hacia una pers-pectiva global. Bilbao: Desclée de Brouwer.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 178

Molt, poc, gens?

Quins són els canals de regulació de la convivènciaamb què compta el centre?

Arribat el moment de posar en funcionament la mediació, cal fer un repàs delsrecursos habituals del centre. La pràctica de la mediació no ha de confrontarels canals de gestió de conflictes establerts, sinó respectar-los. És després d’ex-perimentar amb èxit la mediació que s’estableix de manera precisa quin és ellloc que li correspon.

Quin espai ocupa inicialment la mediació?

Generalment, es parteix d’una detecció de necessitats del centre que es pot ferentrevistant diferents membres de la comunitat educativa (famílies, alumnes,docents, personal d’administració i serveis), fent un inventari dels conflictes més ha-bituals, a través d’una enquesta... Així ens fem una idea més precisa de lesnecessitats que podem atendre com a mediadors i mediadores i de les nostres apor-tacions a la millora de la convivència.

Sessió 9: Mediació en acció

179

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 179


Amb quin suport inicial compta la mediació?

Les novetats acostumen a crear resistències i, en el cas de la mediació, la mane-ra de superar-les no és mai la confrontació. Els mediadors i les mediadoresexpliquem incansablement quina és la nostra tasca i la importància que les per-sones que ho desitgin hi participin de manera voluntària. No s’ha de témer lamediació perquè a ningú no se l’obliga a mediar si no ho desitja. És fonamentalrespectar les persones que s’oposen directament a la mediació dels conflictesdel centre, si és el cas, però això no significa que les opinions adverses preval-guin o ens impedeixin seguir endavant amb la nostra tasca. D’altra banda, gai-rebé sempre podem comptar amb més persones afins que no contràries, ja quela participació dels alumnes, en especial, té un valor altament positiu.

Quina mena de conflictes es mediaran?

El tipus de conflictes que es consideren mediables varia d’un centre a l’altre.Aquest fet es deu tant al context on s’ubica com a la tradició i la importància queles formacions humana i cívica ocupen en el currículum. En qualsevol cas, sí que ésimportant delimitar clarament aquelles situacions que, d’entrada, creiem quehan de conduir-se per via disciplinària. Si un cop encetada una mediacióes detecta que el conflicte és molt greu, els mediadors poden suspendre-la icomunicar els seus motius a la persona que coordina la xarxa de mediació.Sabem que en delictes o problemes de tipus psicològic importants la media-ció escolar resulta desaconsellable.

Procurem no mediar en conflictes on hi participen persones molt properes (com-panys de classe, alumnes de la pròpia tutoria...) i deixem que se’n facin càrrecaltres mediadors de la xarxa.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 180


Qui pot sol·licitar una mediació?

La majoria dels mediadors prefereixen, quan tot just entren en acció, treballarnomés amb els conflictes que sorgeixen entre l’alumnat. Més endavant, donatl’interès dels docents de poder dialogar amb aquells nois i noies amb qui tenenmés dificultats de tracte, d’atenció o de rendiment acadèmic, s’acostuma a obrirla mediació a qualsevol adult de la comunitat educativa. En menys ocasions,però, són dos adults els que desitgen mediar entre ells, probablement perquè lacultura de la mediació encara no està prou estesa en d’altres àmbits socials.També cal precisar a quins grups d’alumnes se’ls oferirà la possibilitat de mediar.Aquí, cada centre decideix segons la seva realitat, nombre de grups, possibili-tats horàries, grup de mediadors, espais... fins que, finalment, s’organitza perposar la mediació a l’abast de tothom.

Quins passos cal fer abans d’entrar en acció?

Un cop finalitzada la formació hem de comunicar als companys i companyes delcentre que ja estem llestos per mediar. La millor manera d’arribar a tothom con-sisteix a aprofitar els canals habituals del centre (comunicats, revista escolar,web, reunions, tutories...) i, alhora, desenvolupar estratègies originals i creativesque captin l’atenció: petites dramatitzacions, cartells, tríptics, eslògans, quadrede mediadors i mediadores... Sovint, són els mateixos alumnes els qui informen dela possibilitat de sol·licitar una mediació, recordant com funciona el procés,quines són les seves característiques, a qui s’han d’adreçar i on és la sala demediació.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 181

Quines són les tasques de la coordinació?

El coordinador o els coordinadors s’escullen entre les persones mediadores ques’ofereixen per assumir aquest rol. És imprescindible que, si només hi ha unapersona coordinadora, sigui un professor o una professora. La seva funció pri-mordial és fer de referent visible de la xarxa de mediadors del centre. Centralit-za les sol·licituds de mediació que li arriben verbalment o per escrit i adjudicadia, hora i mediadors per a la trobada. Dóna suport als mediadors en tot momenti recopila les memòries de mediació. Si ho creu oportú convoca reunions de laxarxa de mediadors o distribueix articles, retalls de diari...

Com es formen les parelles de comediadors?

Cal ser pràctics i partir de la disponibilitat de cada persona segons els dies de lasetmana. Les parelles (alumne/alumne, alumne/adult, adult/adult) poden serfixes o no. Però, en un primer moment, és important que tothom tingui l’ocasióde practicar.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 182


Quines condicions ha de reunir la sala de mediació?

Es recomana que sigui un espai tranquil i acollidor, amb una taula i quatre cadi-res, alguns pòsters, potser una planta, fulls per prendre notes, algun exemplardel manual MEDIACIÓ EN ACCIÓ, fulls de Memòria de mediació i un arxiu perendreçar-los. Pel que fa a l’horari de les mediacions, sempre eviten interferir enles activitats acadèmiques.

Pràctica 9: Me n’encarrego jo!

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 183

Lectures

Boqué, M.C. (2002). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa.Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y

experiencias. Buenos Aires: Paidós Educador.Tuvilla, J. (2004). Guía para elaborar un Proyecto Integral de «Escuela: Espa-

cio de Paz» (materiales de apoyo n.º 1).Convivencia escolar y resolución pacífica de conflictos (materiales deapoyo n.º 2). Junta de Andalucía. Consejería de Educación y Ciencia. Direc-ción General de Orientación Educativa y Solidaridad.


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 184

Si jo dirigís el centre...

Sessió 10: Mediació en xarxa

Quines cultures conviuen al centre?

Parlar de «cultures» no és tan sols parlar de persones que provenen de païsosmés o menys llunyans amb parles diverses i tradicions pròpies. Actualmentcada persona és, en si mateixa, un aglomerat de cultures que la distingeixen dela resta d’éssers humans del planeta. Les semblances que hi ha entre dos ado-lescents d’ètnies diferents pot ser fins i tot més gran que la que trobaríem entreun adult i un adolescent de la mateixa comunitat.

La mediació concedeix molta importància a les diferències interpersonals, queinterpreta com a font de riquesa i mai de discriminació, marginació o exclusió.

Apropar-nos a les diferents maneres d’interpretar el món i als valors de cadapersona ens fa individus culturalment competents.

No es pot afirmar que cap cultura sigui superior a una altra, ja que cadascunaentranya les seves mancances, disfuncions i problemàtiques. Per això és tanvaluós el procés de fertilització que es produeix quan fem l’esforç de coexistirplegats.

La mediació és una cultura?

La resposta és, sens dubte, afirmativa. Quan s’opta pel diàleg i la no-violènciaactiva s’aposta per unes relacions humanes socialment més justes. Però, tal

185

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 185


i com s’acostuma a dir, la mediació no és una vareta màgica, tan sols és unaestratègia capaç de mobilitzar les persones cap a la concòrdia i la cohesiósocial. De vegades, els conflictes són necessaris per promoure el progrés enaquesta direcció.

Les accions que cada centre pot emprendre en matèria de convivència podenser molt diverses i sempre benvingudes. Ara més que mai els éssers humansnecessitem comprendre què significa ser persona i viure com a tal.

Quin és el lloc de les normes de convivència?

Les normes són essencials a l’hora de crear un clima de convivència positiu. Laseva funció és facilitar la coexistència i fer possible la realització dels projectesque compartim en el centre i que tenen com a objectiu fonamental la formacióde les persones. L’absència de normes crea conflictes innecessaris i espais deconfusió que cadascú acaba resolent com pot.

La mediació permet qüestionar les normes, però no incomplir-les.

Com valorem els resultats de l’acció de la mediació al centre?

Avaluar permet prendre millors decisions. D’entrada podem recollir dades sobrela quantitat de conflictes mediats, la seva tipologia i els pactes assolits. Tambépodem convocar sessions de supervisió del funcionament de la xarxa de media-ció i reajustar tot allò que calgui, a més de deixar constància de la valoració per-sonal dels mediadors i mediadores. Finalment, es pot passar un qüestionari sen-zill a diferents persones de la comunitat educativa escollides a l’atzar, mirant quehi hagi representació dels diferents sectors.

Com deixem constància de la feina realitzada pels mediadors?

Des de la coordinació de la xarxa de mediacions es recullen les dades necessà-ries per a l’elaboració d’una memòria final del període d’experimentació de lamediació. Després es redacta un informe breu adreçat a la direcció del centreque resumeix la feina realitzada i planteja les perspectives de futur. Aquest infor-me es pot enriquir amb fotografies, enregistraments, documents elaborats... Sies considera oportú, es recomana la incorporació definitiva de la mediacióal projecte educatiu i es formalitza el seu ús i l’àrea d’acció en el reglament del

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 186


centre. I, si escau, es preveu el reconeixement que el centre pot oferir a les per-sones que han actuat de mediadores.

Com es renova la xarxa de mediadors?

Bé, en la mesura que l’equip inicial de mediació variï caldrà preveure canals derenovació i formació de nous mediadors i mediadores.

No sempre és possible incorporar la mediació al currículum, ni tan sols de formaoptativa, per això la idea d’impartir un taller de mediació periòdicament (cadados o tres anys) pot resultar convenient.

Aquesta formació pot córrer a càrrec d’algun docent del centre que ja ha exer-cit com a mediador o mediadora o, conservant l’esperit participatiu del taller,les successives edicions podrien incorporar, com a docents, alumnes, famílieso personal de l’administració i serveis que poden compartir la seva experièn-cia i entusiasme. Es formaran parelles amb un mediador experimentat i un denovell.

Tant per al manteniment al llarg de l’any acadèmic com per evitar la pèrdua decontacte entre els mediadors, seria fantàstic poder convocar al menys una reu-nió trimestral de la xarxa. En aquesta trobada, a part d’intercanviar-hi experièn-cies, es poden revisar mediacions realitzades, fer pràctiques prenent com a basenoves dramatitzacions, reflexionar a partir d’articles o lectures pertinents, fervisites a centres de mediació o realitzar intercanvis amb d’altres mediadors es-colars. Es tracta d’anar creant una xarxa capaç de protegir i d’impulsar elsespais de pau dins i fora del centre, fora i dins de les persones.

Valoració del taller

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 187

Ens atrevim a somiar?

Somiar desperts ens mostra quins són els nostres anhels amb tota riquesa dedetalls, perquè visualitzem com ens sentim en el nou ordre imaginari. Somiarcom ens agradaria que fos el nostre centre no és mai una pèrdua de temps, jaque ens proporciona indicadors d’allò que podria ser possible i les imatges posi-tives ens infonen energia per escometre l’esforç. Somiar és el primer pas perpromoure un canvi positiu. La mediació mira de transformar els sistemes deconvivència que enemisten i distancien les persones atrevint-se a posar a lapràctica els somnis de pau.

El coet


127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 188


Lectures

Boqué. M. C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Bar-celona: CEAC-Planeta.

Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos.El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.

Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones edu-cativas. Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 189

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 190

Dramatitzacions

1. «Bad boy»

2. «La bruixa Bibiana»

3. «Un munt de responsabilitats»

4. «La desaparició d’en Fluffy»

5. «No em dóna la gana»

6. «La mare que et va matricular»

7. «Jekill & Míster Hide»

8. «Diana!»

9. «El cas dels exàmens sorpresa»

10. «Poca broma»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 191

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 192

Sinopsi

En Ricard va molt peix en anglès; per això, a l’hora del control parcial, ha fet totsels possibles per seure al costat d’en Jimmy (que és fill de mare anglesa). EnRicard ha passat l’estona estirant el coll, fent sorollets per captar l’atenció d’enJimmy, cridant-lo fluixet, llençant-li paperets... però en Jimmy no li ha passat niuna sola resposta, al contrari, li ha llençat un parell de males mirades per veuresi el deixava en pau.

En acabar el control, tothom feia comentaris sobre les preguntes: que si el profes’ha passat, que si no hi havia temps, que què caram s’havia de fer a la tercera...En Ricard ha dit a tothom qui l’ha volgut sentir que ell suspendrà segur i tot perculpa del cregut d’en Jimmy, que juga amb avantatge i no es digna a ajudar elscompanys. Quin egoista!

El dia que el professor dóna els resultats, en Jimmy té un excel·lent i únicamentsis persones més de la classe han aprovat justet. La resta han de recuperar fentun treball bastant extens i una segona prova. Les teories d’en Ricard prenenforça: això és una injustícia, no tothom té una mare anglesa, està bé que els«empollons» de la classe aprovin, però en Jimmy que no ha de treballar gens?I a sobre s’ho creu! No fa res pels companys...

En tornar del descans a la cadira del Jimmy hi diu en retolador negre i lletresgrosses «BAD BOY». Mentre tothom riu, en Jimmy se’n va a buscar la tutora i lidiu que no pensa seure en aquella cadira. La tutora entra a classe i vol saber quiho ha fet, diu que el mobiliari no es pot guixar, que sancionarà tothom si no surtel culpable... És evident que ha estat en Ricard, però és un noi molt divertit isimpàtic, un bon company, i ningú no està disposat a delatar-lo. És ell mateixqui, finalment, confessa. Llavors la tutora li diu que netegi immediatament la gui-xada i que, si en Jimmy ho accepta, busquin mediadors i solucionin per ellsmateixos el problema. En Jimmy no hi vol anar a mediació, ell no ha fet res,només faltaria!

1

«Bad boy»

193

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 193

Jimmy

Ja n’estic fart. Tothom em té enveja perquè parlo l’anglès perfectament. Si lameva mare és anglesa millor per a mi! Jo trec força bones notes i estudio molta les altres assignatures. Si em passés el dia fent gracietes com en Ricard segurque suspendria com ell. Però n’hi ha que es pensen que estudiar és una estupi-desa, i per culpa seva hi ha dies que perdem el temps. Fora de l’institut faig ale-many, o sigui que també he d’estudiar idiomes i no em queixo pas. Per culpa delRicard ningú no em pot veure i em temo que, a partir d’ara, els companys emfaran la vida impossible. Avui, quan la tutora ha preguntat qui m’havia guixat lacadira, l’han encobert i és que en Ricard cau bé a tothom. No em perdona queno el deixés copiar, però és que és tan poc dissimulat que em feia pànic que ensenxampessin a tots dos.

Ricard

Jo no estudio si no és imprescindible. Per ara vaig passant de curs, o sigui queno em va tan malament i a casa no es queixen. Tinc clar que, mentre vagi apro-vant, no em penso amargar la vida fent colzes. Jo vinc a l’institut a passar-m’hobé i a lligar tant com pugui. Hi ha gent molt maca a la classe i profes molt enrot-llats. No suporto els tibats com en Jimmy, que sempre fan tot el que els manen,seuen al davant de la classe, fan la pilota als profes... no m’estranya que no tin-gui cap amic. No sap què és la solidaritat; en canvi, jo he preferit acceptar que labroma (tothom s’ha partit el pit de riure!) l’he feta jo per evitar que sancionin to-ta la classe. Fins ara no m’havien cridat mai l’atenció i no vull ni imaginar quèpassarà si m’envien una falta a casa!


«Bad boy»

«Bad boy»

1A

1B

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 194

Sinopsi

La Bibiana ha arribat a tercer d’ESO i se sospita que la van fer fora de l’altre ins-titut. No ha encaixat gens en el grup, ni per la seva estètica gòtica (unglesnegres, roba negra, melena negra, vestits llargs, pírcings, tatuatges...), ni pel seucomportament. Cada dues paraules diu un renec i només passant-hi per la voraet pots guanyar un insult o un cop.

Li han posat un malnom: «la bruixa Bibiana», i fan tota mena de bromes sobre elsseus «maleficis», beuratges, escarabats, rat-penats i aranyes que deu dur a lamotxilla. L’eviten tant com poden i se’n riuen a l’esquena. Les classes amb ellasón un infern, especialment per als professors, que han d’aguantar que els diguide tot des que entren fins que surten. La primera setmana la van expulsar detotes les classes.

El tutor ha reunit el professorat i els ha explicat que la situació familiar de laBibiana és molt complicada i els ha pregat que tinguin paciència amb ella i mirinde motivar-la, que no siguin gaire exigents i que potser a poc a poc s’integraràal grup i millorarà la seva conducta. La Bibiana viu lluny de l’institut amb la sevaàvia que en té la guarda legal, però ara ja és molt gran i no té gaire bona salut.Fa anys que no se sap res dels pares i l’assistent social del barri considera quel’àvia té prou recursos econòmics i que hi ha d’altres famílies molt més necessi-tades. Alguns professors pensen que tant de bo sigui absentista, d’altres defen-sen que vagi a un grup de reforç, la majoria es resignen a aguantar-la...

Avui, la Bibiana s’ha carregat la sessió de tutoria i ha importunat de tal maneraen Miquel, el tutor, que, al final, ha perdut els estreps i l’ha acabat expulsant.Com que ell mateix ha incomplert el que va demanar als seus companys i com-panyes se sent molt frustrat i ha pensat demanar al coordinador de mediació sicreu que podrien tractar aquest conflicte. A la Bibiana tant li fa tot. Probablementno ha sentit a parlar mai de la mediació i serà complicat que hi participi, quecompleixi les normes... però per provar-ho, no s’hi perd res.

Dramatitzacions 195

2

«La bruixa Bibiana»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 195

Bibiana

Estic esperant complir els maleïts setze. N’estic fins els c_ _ _ _ _ _ d’estar enga-biada amb una colla de g_ _ _ _ _ _ _ _ _ que fan tot el que els m_ _ _ _ _ _ _ _dels «profes» els manen. Això és una «fotuda» presó. Jo tinc una penya genial iamb el meu xicot posarem una botiga de «tatoos» i, quan ens roti, tancarem i ensn’anirem a voltar món. Treballarem al carrer, a la platja i a les fires. Mentre siguiaquí muntaré «follons» i com més aviat m’expulsin millor. L’àvia no se n’assa-benta de res ara sóc jo qui té cura d’ella i ho faig tan bé com puc. Si no fos perl’àvia...

Miquel

Fer classes ja no és el que era. A mi m’encantava ensenyar naturals, prepararexperiments, fer excursions, anar a museus... però ara tot ha canviat tant! Elcanvi més gran l’han fet els alumnes. Mai no m’havia trobat ningú com la Bibia-na. No podem tolerar que ens faltin al respecte contínuament, ni que una noia decatorze o quinze anys se salti totes les normes de convivència, fins i tot les méselementals. Em sento impotent, frustrat i sense forces per demanar a ningú quetreballi amb aquesta alumna. No sabem si té bon o mal nivell i encara que laposem en un grup de reforç, què en traurem? Voldria ajudar-la, entendre quèli passa, què vol, saber per què es comporta així amb tothom (els nois i noiesde classe tampoc no la suporten). Ha entrat amb molt mal peu... i encara tenimtot el curs per endavant.


2A

2B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 196

Sinopsi

Els pares de la Laura esperen molt d’ella, sempre diuen que té molt cap i queserà una gran advocada, metgessa, arquitecta o enginyera... És la gran de tresgermans i volen que sigui un model per als bessons que acaben de complir elsquatre anys. Els pares treballen al taller mecànic i en són els propietaris. A partdel pare, hi ha tres mecànics més i la mare que porta els comptes i s’encarre-ga de les factures.

La Laura és qui porta la casa i té cura dels bessons des que van néixer. A més,ha de treure bones notes i els pares no li permeten «perdre el temps» amb els«penjats» de la classe. Ells treballen totes les hores del dia i només fan festa eldiumenge i volen estar tranquils a casa, en família o, com a molt, van junts alcinema. El taller els va bé, per això han comprat un xalet a la platja que haurande pagar durant un quants anys.

Enguany la Laura acaba el batxillerat i li agrada un noi de classe. Com que ésimpensable que pugui sortir amb ell perquè està totalment controlada, hancomençat a fer algunes campanes, no massa per no cridar l’atenció. Però eltutor s’ha adonat de la «coincidència» en les absències i ara entén perquè dosalumnes tan bons han baixat el rendiment a classe.

Abans d’enviar un comunicat a la família parla amb la Laura i en Joel i ella esposa a tremolar i a plorar de tal manera, suplicant-li que no digui res als pares,que la fa entrar al despatx per parlar una estona amb ella en privat. Llavors, liofereix l’opció que sigui ella mateixa qui parli primer amb els pares, però la Lauradiu que la «mataran» si no fuig primer de casa, que ja ho ha pensat més d’uncop, però que no té on anar.

Una altra opció seria convocar el pare o la mare a mediació, perquè el que és clarés que el centre ha de comunicar les absències. La Laura accepta la mediació comla menys dolenta de les alternatives, però igualment tem la reacció dels pares.

Dramatitzacions 197

3

«Un munt deresponsabilitats»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 197

Laura

Els meus pares són bona gent, només volen el millor per a mi i per als meus ger-mans i es maten a treballar perquè nosaltres tinguem un bon futur. Jo no sé quinfutur tindré, però el que és el present... Tinc disset anys i sempre que surto ho faigen família. Mai no he pogut convidar ningú a casa, ni anar jo a casa de les mevesamigues. Em sento com un «bitxo raro» i no vull semblar desagraïda. Sí que tincun xalet molt maco a la platja, però és més feina per a mi. Fins ara m’havia resig-nat a tot, però des que en Joel em va demanar per sortir que em sento tan feliç! Ellés un noi fantàstic que comprèn les meves obligacions, també és molt treballa-dor i des dels setze ajuda en un magatzem i estalvia per a la universitat. Volempassar algunes hores junts i per això hem faltat a classe. Jo, l’any vinent, faig elsdivuit, buscaré una feina i marxaré de casa... No hi veig cap altra solució.

Paqui (mare de la Laura)

La meva filla no m’ha dit per què el tutor m’ha citat. Sempre que hi vaig sónbones notícies que encara em fan sentir més orgullosa de la meva filla. Peròaquest cop, la nota diu que em convoquen a mediació i això em preocupa. Lamediació és per solucionar problemes, però no se m’acut que la meva filla enpugui tenir cap. El meu marit, en Josep, també volia venir, però amb un que deixila feina ja n’hi ha prou. La Laura està a punt d’entrar a la universitat, si cal que«l’apretem» per a la selectivitat ho farem, nosaltres col·laborem amb l’institut entot el que calgui. La qüestió és que tregui bones notes!


3A

3B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 198

Sinopsi

L’Antoni és el conserge de l’institut i es queixa que darrerament passa la majorpart del dia fent de «criat» dels alumnes. Els nois i noies li fan tota mena dedemandes: que si puc trucar a casa que m’he descuidat el xandall, que si dei-xa’m una moneda pel bus, que fes-me urgentment les fotocòpies d’aquestsapunts perquè demà tinc examen, que obre’m la porta de l’aula d’idiomes quem’hi he deixat la jaqueta... I, si gosa dir-los que no, l’endemà té els pares cul-pant-lo i demanant-li explicacions: que el professor de gimnàstica ha castigat lanena, que el nen ha hagut de tornar a peu a casa per una miserable moneda, queha suspès l’examen, que s’ha refredat...

La gota que ha fet vessar el got ha estat la desaparició d’en Fluffy, una cria degat siamès que la Lorena li va deixar el divendres de bon matí perquè en tinguéscura fins que ella sortís de classe. La bestiola devia de sortir de la capsa desabates on la duia la Lorena i vés a saber on es va ficar. Quan la Lorena, acom-panyada de les amigues, va entrar a la consergeria a recollir en Fluffy, el gat ja nohi era. L’Antoni era a la porta de sortida i allí, davant de tothom, la Lorena li vamostrar la capsa buida cridant: què n’has fet del meu gatet desgraciat?!!! On és?Ets un inútil!!! I la mare de la Lorena, que és de les que cada dia va a esperar laseva filla, li va dir de tot menys maco. L’Antoni tampoc no va callar i va dir-losa mare i filla que allò era un institut i no un zoo i que, quant al seu Fluffy, farienmillor buscant-lo al mig del carrer, sota les rodes d’un cotxe.

L’assumpte ha arribat a la direcció. D’una banda, la mare feta una fúria, exigint elgat de la seva inconsolable filla, que, segons diu, els va costar un munt de diners,i demanant que facin fora el conserge perquè és un sàdic. De l’altra, l’Antoni exi-gint que li donin la raó i que posin els alumnes i els pares al lloc on els pertoca.L’equip directiu ha decidit proposar una mediació. L’Antoni és mediador i potserper això acceptarà. S’encarrega la mediació a un professor i un alumne.

Dramatitzacions 199

4

«La desaparició d’en Fluffy»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 199

Antoni

A l’institut ja ningú no m’anomena «Senyor Antoni», això com a mostra de coms’han perdut els «modos» i les maneres. Els xavals són els reis del mambo, ja nohi ha qui els pari els peus. A mi se’m pixen al cap contínuament, i a més d’un pro-fessor, també. L’altre dia, sense anar més lluny, vaig haver de tranquil·litzar unasubstituta que sortia plorant de classe. On hem arribat!

La meva feina no és fer de criat i si el director els tingués ben posats... Ara ja non’hi ha prou amb els «animals» de dues potes, sinó que el divendres passattambé va aparèixer un gat. La veritat és que era molt bufó, a mi m’agraden elsanimals i vaig pensar que no donaria molèsties. A més, què podia fer sinó? Fer-li tornar a casa? Fer-li dur a classe? Clar que si m’arribo a imaginar la d’insultsque em caurien per culpa de la bestiola! La Lorena és una «verdulera» i sa mareuna harpia. Vull que em demanin disculpes i que ho facin davant de tothom.

Lorena

El divendres vaig fer tretze anys i quan em vaig despertar tenia als peus del llit elmeu regal: un gatet d’angora preciós!!! Era tan suau que li vaig posar Fluffy i des-prés de fer un petó i una abraçada a la mare li vaig dir que el duria a l’institut perensenyar-lo a les amigues. La mare em va dir que seria l’enveja de tothom i quevigilés perquè era un regal molt car. Li vaig dir a l’Antoni que me’l guardés i elmolt estúpid me’l va perdre i, a sobre, em va dir que molt millor si l’atropellava uncotxe. Vull el Fluffy i no un substitut.


4A

4B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 200

Sinopsi

La Judit i la Maria tenen criteris pedagògics molt diferents. La Judit és mestra,prové de primària, i la Maria és catedràtica de matemàtiques. Aquest curs la Judités tutora del 2C, un grup una mica fluix a qui la Maria dóna les matemàtiques acausa de necessitats organitzatives del centre i a conveniències horàries seves.

Cada junta d’avaluació passa el mateix: la Maria en suspèn més de 20 i consi-dera que els cinc que aproven encara és perquè fa la vista grossa. La Judit, encanvi, pensa que el grup és molt bo, no és gens conflictiu i ha aconseguit quetothom faci els deures i s’esforci a classe. Potser no són brillants, però són tre-balladors. Els alumnes se li queixen que no entenen la Maria, que explica mala-ment i que fa les classes molt avorrides; diuen que es burla d’ells amb ironiesde l’estil: «Us hauré de posar una pàgina de sumes i restes, a veure si així us ensortiu!»; o bé: «La ignorància en aquest grup tendeix a l’infinit!».

La Maria no està disposada a aprovar els que no tenen el nivell i la Judit no sapcom explicarà a les famílies dels seus alumnes que els queden suspeses lesmatemàtiques a final de curs. Alguns pares ja li van demanar una entrevista perqueixar-se de la Maria després de Nadal i ella la va defensar. Però ja n’hi ha prou!

La Judit ha parlat amb la cap d’estudis i li ha dit, textualment: «No em dóna lagana suspendre tanta gent, no s’ho mereixen». Quan la cap d’estudis ha parlatamb la Maria, ella li ha dit: «No em dóna la gana d’aprovar tanta gent, no s’homereixen». La cap d’estudis necessita un acord en relació amb l’avaluació del2C i els ha proposat d’anar a mediació. Ella mateixa els ha explicat que elsmediadors serien dos professors, l’un és tutor de primer d’ESO i, l’altre, deprimer de batxillerat. També els ha dit que això s’ha de solucionar i que millorque parlin de les seves diferències en privat.

Dramatitzacions 201

5

«No em dóna la gana»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 201

Maria

Això em passa per acceptar fer classes d’ESO. Ja ho veiem prou el mal prepa-rats que vénen a batxillerat, però ara ho he comprovat per mi mateixa. No sabenquan fan dos i dos i això és intolerable. Com volen que els aprovi? Jo he donattot el temari i els alumnes rarament pregunten res, s’estan callats pensant en lesmusaranyes. La Judit em diu que hauria de fer les classes «motivadores», miraquè bé! Ella com que ve de primària es pensa que ens hem de passar la vidajugant i divertint-nos i després resulta que no sabrem fer la «o» amb un «canut».Sé que parla malament de mi als alumnes, els diu que tinguin paciència, que ellaja intenta parlar amb mi... No em dóna la gana d’aprovar aquests nois i noiesamb un nivell per sota zero!

Judit

Amb aquests catedràtics «pota negra» no hi ha qui s’hi entengui. Jo compadei-xo els pobres alumnes, quina culpa tenen ells que la Maria es cregui una emi-nència? Es pensa que és a la universitat i no té ni idea de donar classe, nomésparla i emplena pissarres! No sap què és el treball cooperatiu, ni els projectes, niels contractes, ni la tutoria entre alumnes, ni els jocs... Jo ja m’he cansat dedonar la cara per ella i, quan en parlem a la tutoria, com que els alumnes tenenraó, jo els la dono. Espero que l’any vinent, passi el que passi, no la tinguema l’ESO. No em dóna la gana que es diverteixi fent escabetxines! Després sóc jo laque me les he de veure amb les famílies.


5A

5B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 202

Sinopsi

La mare de la Susanna, una alumna de primer de batxillerat, ha vingut tota sufo-cada a parlar amb el director. Resulta que, segons ella, el professor d’història«mira» la seva filla i la nena està molesta.

La Susanna és una noia que no passa desapercebuda, és força atractiva i alsseus disset anys va vestida i maquillada de manera molt provocativa. Hivern iestiu ensenya el tanga i dos pams de cintura. Es canvia el pírcing del melic aconjunt amb el modelet del dia, porta uns bons escots, així pot lluir millor elstatuatges de l’esquena, canvia de pentinat i color de cabell cada dos per tres iduu uns talons que fan vertigen. Porta de cap tots els nois de la classe i, més d’uncop, se li ha insinuat que podria venir una mica més tapadeta. El seu xicot l’es-pera cada dia a la porta de l’institut amb la moto.

A ella sembla que li faci gràcia que la mirin, però ara, tractant-se d’un profes-sor..., el director li hauria dit de bon grat a la mare que li comprés una jaquetetaa la seva filla per a la classe d’història, però, veient el look juvenil de la senyora(potser duia la roba de la Susanna i tot) i el cabell tan extremat, ha pensat queseria millor que ella mateixa en parlés amb el professor d’història.

L’Anselm no és cap «sant» i quan el director li ha explicat el problema que tenien ellno ha negat pas que mirés la Susanna: «Si es vesteix així és perquè s’hi fixin, no?».

Han acceptat la mediació sense pegues. La Trini havia fet el taller de mediació faun parell d’anys i l’Anselm té un tarannà obert i dialogant.

Dramatitzacions 203

6

«La mare queet va matricular»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 203

Trini

Ara que és jove la Sussi ha de lluir el «tipo». Ja té «nòvio» i a ell també li agradaveure-la tan atractiva.

La nena pot anar vestida com vulgui i el professor d’història, que deu anar pelscinquanta, no té dret a mirar-la durant tota la classe. Els nois és una altra cosa,estan «a l’edat» i la meva Sussi els té tots als seus peus.

No van les nenes àrabs amb el mocador al cap? Doncs la meva Sussi portatanga, que està de moda!

Em fa patir que per culpa d’això ara el professor li agafi mania a la meva filla.

Anselm

Hi ha cada alumna! Jo, si la Susanna fos filla meva, no la deixaria traure ni un peude casa tal com va vestida, o millor dit, despullada. Diu que me la miro, però ésque és impossible no veure-la! Els nois de la classe estan tots embadocats i ensfaria un bon favor a tots venint més tapadeta. Jo crec que tothom té dret a ves-tir com vulgui, però llavors que no es queixi. Estic segur que pel carrer li deuendir de tot! Ara que, només cal veure la mare, «de tal palo...». Si podrien passarper germanes!


6A

6B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 204

Sinopsi

En Ramon és catedràtic de llengua i ja està tip de dir-li a en Pere, el conserge, quefaci el favor de trucar a la porta abans d’entrar a la classe. En Pere no hi pensa,va per feina (a veure si pot acabar de llegir el diari en pau), i com que té moltbona relació amb els alumnes, els nois i noies sempre el saluden o li fan alguna«brometa» sobre el futbol (és del Madrid). Ell tampoc no se n’està de fer ganyo-tes a l’esquena dels professors, i la majoria no li donen cap importància, sabenque ho fa sense mala intenció. Això sí, després d’una aparició d’en Pere, sem-pre costa tornar a posar ordre a la classe.

En Pere ja està a punt de jubilar-se, camina amb un bastó perquè va una micacoix i li costa canviar els hàbits. Normalment és un bon home i està carregatde paciència, porta més anys al centre que ningú i n’és una mica l’amo i el pare detots. En canvi, si algú no li cau bé o ell té un mal dia, es transforma completa-ment. És millor apartar-se del seu camí perquè és una mica llunàtic i pot fercomentaris desagradables i, fins i tot, posar-se violent.

L’altre dia, quan repartia un comunicat als alumnes, va entrar per error duesvegades a l’aula on en Ramon feia classe. Els nois i noies van esclafir a riure i elRamon va dir fluixet «aquest bon home repapieja». En Pere ho va sentir i ja hivam ser: «Desgraciat de m_ _ _ _ ! Qui t’has pensat que ets m_ _ _ _ _ _ _! I sortn’hi va haver que un parell d’alumnes el van subjectar i, mirant de calmar-lo, elvan treure de la classe, que si no... li parteix el bastó a l’esquena d’en Ramon!

Dramatitzacions 205

7

«Jekill & Míster Hide»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 205

Ramon

Fa cinc anys que sóc en aquest centre i mai no m’havia trobat un conserge quemanés més que el director! Diuen que és bona persona, però jo encara no li hevist cap gràcia. No me’n surto que piqui a la porta, que em passi els avisos quanem truquen de casa, que em faci unes fotocòpies urgents... Això només m’ho faa mi i els companys em diuen que no en faci cas, que l’home és gran i una micaarrauxat. Però després de com m’ha amenaçat avui a classe, crec que l’han defer fora! Tot té un límit!

Pere

Aquest professor és un «xulo»; des del primer dia vaig veure que li havia d’en-senyar que aquí jo sóc algú. Ha anat de poc que no li partís el bastó a l’esquena.Encara ha de néixer el «maco» que m’insulti! Hi ha professors que són pitjor quela canalla, jo poso més ordre que ells. No em deixa ni entrar a la seva classe idesprés es queixa que no li passo els encàrrecs, en què quedem? Vull que elfacin fora i, si no, ja me n’encarregaré jo de fer-li la vida impossible, i tant!


7A

7B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 206

Sinopsi

El funcionament del menjador és un desastre. Des de sempre que s’hi queden lamajoria dels alumnes perquè vénen dels poblets de la vora.

El comportament a l’hora de dinar és salvatge: els alumnes es llencen sobre elmenjar com si patissin fam i, a part de cridar, escopir i llençar tota mena de pro-jectils, han començat a fer destrosses al mobiliari.

L’any passat fins i tot es va tancar el menjador una setmana perquè, no se sapcom, va calar-se foc a una panera i es va estendre per les estovalles de paper(van haver de pintar de nou tot el menjador). La mesura no va servir de res, elsnois i noies es van quedar menjant entrepans al pati de l’institut i el van deixar fetuna cort de porcs.

Els monitors canvien cada dos per tres perquè no ho resisteixen. Avui una moni-tora nova, quan ha rebut la primera mandonguilla amb tomàquet al mig del pit,s’ha dirigit al noi que la hi ha llençada i que aplaudia cridant: «diana! he fetdiana!» i li ha ventat una bona bufetada, dient-li: «jo també he fet diana!».

La direcció ha pres cartes en l’assumpte, però la noia diu que no vol tornar aaquest institut i que, encara que necessita la feina, està disposada a perdre-laabans de suportar aquesta mena de vexacions. La mandonguilla l’ha disparadaen Quique, un alumne que no és especialment conflictiu i, per això, la directora hasuggerit que vagin a mediació.

Dramatitzacions 207

8

«Diana!»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 207

Quique

Jo no em vull quedar al menjador, però ho he de fer per força, no hi ha transportal migdia i els pares no em poden dur amb cotxe. El menjar és fastigós i tots femporqueries i ens divertim tant com podem. Els monitors no poden amb nosaltresi com que cap professor ens vigila aprofitem per fer-ne de tots colors. Jo no tincgaire imaginació i, normalment, segueixo el que fan els altres. Però avui, quan hevist la samarreta tan blanca i ajustada de la monitora, no sé... m’he il·luminat! Elsaltres monitors tenen més aguant que la nova, saben que és la seva feina. Noentenc per què m’ha pegat i vull denunciar-la.

Marta

No havia vist mai res d’igual! I aquí a tothom li sembla normal que els alumnes escomportin com a energúmens. Fer de monitor de menjador no és fàcil, però joen tinc certa experiència. Puc controlar els problemes d’un en un, però nosuporto les bromes pesades. Mai no havia pegat ningú, però no me’n penedei-xo. Quan li he clavat la nata a aquell noi, he vist que els de la vora deixaven els«projectils» que ja tenien a punt al plat. M’he salvat d’una bona. Faria el que fosper conservar la feina, menys aguantar maltractaments! Només faltaria!


8A

8B

«Diana!»

«Diana!»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 208

Sinopsi

La Verònica no té bona relació amb els alumnes, ni li preocupa. És molt bonaprofessora, a les seves classes sempre hi ha ordre i el nivell de llengua delsgrups a qui dóna classe augmenta en comparació amb el dels altres grups. Tot-hom sap que és molt treballadora i també molt estricta. Mira els deures cada dia,prepara feina individualitzada per als que ho necessiten, dóna bé les classes, facontrols de cada tema i els retorna plens de correccions...

Aquest curs, però, no hi ha manera que s’entengui amb els de 3A. Té per costumposar exàmens sorpresa d’un dia per l’altre i, potser ha estat una coincidència,però als de 3A els ha tocat control per la castanyada, l’endemà de la festa locali el dia següent de la sortida de naturals. Avui els ha avisat que el darrer dia deltrimestre, com que tenen classe amb ella, faran... examen sorpresa!

El delegat de classe ha anat a buscar la tutora i li ha dit que havien de parlar ambella i que era urgent; volen fer una protesta contra la Verònica i tots hi estan d’a-cord, fins i tot han recollit signatures!

La tutora no desconeix la situació; alguns professors també tenen queixes de laVerònica perquè, quan manen feina de la seva matèria, els alumnes argumentenque han d’estudiar llengua.

La tutora ha trobat tothom esperant-la a classe i ha dit al grup que ella es trobaentre l’espasa i la paret: ells són els seus alumnes, però la Verònica és la sevacompanya. Creu que la millor solució és que el delegat hi parli directament.Aquesta proposta ha aixecat protestes generalitzades perquè, segons els noisi noies, no s’hi pot parlar, amb la Verònica. I si anessin a mediació?

Dramatitzacions 209

9

«El cas dels exàmens sorpresa»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 209

Verònica

Només hi ha una manera que els alumnes aprenguin: fer-los treballar, ser exigenti tenir-los collats. Mentre treballen no molesten i aprenen que en aquesta vidaningú no regala res. M’agrada ensenyar i em compensa veure els progressosdels meus alumnes.

Els dies que hi ha festa a l’institut, o bé alguna activitat extraordinària, els noisi noies tenen tendència a esverar-se. Precisament per això miro de posar con-trols, per evitar la gresca. Els alumnes no són ningú per dir-me què he de feri què no, i m’ha disgustat molt les signatures que han recollit en contra meva.

Andreu

Avui, a l’assemblea de classe, ha quedat ben clar que no farem aquest controlsorpresa, ni cap altre. Si la «profe» es posa «borde», que és el més probable,hem acordat deixar d’assistir a les seves classes, acudir a la direcció, penjar«cartells» per l’institut explicant el problema... i moure’ns perquè aquests abu-sos s’acabin. Jo no hi estic d’acord, però n’hi ha que han proposat fer pintadesa les parets de l’institut i una manifestació a la porta.


9A

9B



191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 210

Sinopsi

A l’institut s’estan començant a formar bandes. Inicialment, ningú no va preocu-par-se massa pels exalumnes i altres xicots que s’agrupaven a les portes delcentre a l’hora de la sortida. Un dia es va produir una baralla violenta entre ellsi hi va acudir ràpidament la Guàrdia Urbana i els va dissoldre. La reacció no es vafer esperar massa i el cap de setmana van trencar un quants vidres. També vanentrar a robar per les vacances de Nadal. Segons la Guàrdia Urbana alguns delsnois estan fitxats, però no hi ha proves que els autors dels actes vandàlics ni delrobatori hagin estat ells.

Ara han tornat i s’han fet amics dels «millors» elements de l’institut. No està gensclar si trafiquen o què fan. Insulten els alumnes de nacionalitat estrangera, mirende provocar-los, els amenacen... Sembla que el cap de setmana passat van ata-car en Mohamed, un alumne de quart. La qüestió és que aquest noi fa una set-mana que no ve al centre i, quan el tutor ha trucat a casa seva per preguntar quèpassava, la mare no sospitava que el seu fill faltés a classe. L’endemà es pre-senten mare i fill al despatx del director i el noi mostra els blaus que li van ferquan el van atacar. Diu que té molta por perquè li van deixar ben clar que si elsdelatava el pelarien. Es veu que van armats amb pals i navalles.

La direcció vol parlar amb els alumnes que se sap que formen part d’aquestesbandes per mirar de convèncer-los que se’n vagin a un altre lloc i que respectinl’institut. El professorat se sent força impotent i lamenta que el centre s’assem-bli cada cop més a una presó: alarmes, reixes, guàrdies... Segur que si es dónapublicitat a aquests casos de xenofòbia, vandalisme i violència l’any vinentencara baixarà més la matriculació i el centre es convertirà en un gueto.

Així és que el director acut al coordinador de mediació i li demana de reunir-seamb en Pau, de tercer d’ESO, ja que el dia que van agredir en Mohamed es veuque ell hi era.

Dramatitzacions 211

10

«Poca broma»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 211

Lluís (director)

Estic esperant deixar la direcció del centre. Una cosa són els alumnes difícils, comels que sempre hem tingut aquí, i una altra de molt diferent les bandes organitza-des del barri que s’instal·len a la porta de l’institut i amenacen seriosament elsalumnes més indefensos. No sé com aturar el problema, però m’interessaria,almenys, mantenir la seguretat dins del centre. El que ha passat a en Mohamed ésuna injustícia i, si no fos perquè en temo les conseqüències, jo mateix posaria ladenúncia. Vull negociar amb en Pau, encara que no sé pas amb quins arguments...

Pau

Jo he nascut al barri i ara està infestat d’immigrants que ens prenen la feina i s’hifan els amos. Amb els meus col·legues hem sortit algun cap de setmana a nete-jar els carrers d’indesitjables. Primer els avisem i, si no ens fan cas, anem perells, com vam fer amb en Mohamed. Li vam demostrar que, en aquell banc de laplaça, ell no hi podia seure! Com que no hi ha testimonis, ho negaré tot i si elmolt desgraciat s’ha «xivat» ja es pot preparar perquè ho pagarà car!


10A

10B

«Poca broma»

«Poca broma»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 212

QUADERN DE TREBALL

Documents

Transcript of QUADERN DE TREBALL