QUADERN DE DESENVOLUPAMENT LECTOR

El Quadern de Desenvolupament Lector pretén ser una eina d’entrenament perquè els alumnes i

les alumnes millorin la seva competència lectora.

Materialfotocopiable

Per a l’alumne

Documentació

Activitats de:

Comprensió Velocitat Recreació

Per al professor

Activitats per millorar la fluïdesa en la lectura i resoldre mancances d’atenció i pronunciació.

Velocitat lectora

Activitats de recreació

lectora

Activitats que permeten als alumnes recrear-se en la lectura mitjançant:

Del llibre a... Competències bàsiques i

interdiscipli-narietat

Activitats de comprensió

Activitats que ajuden l'alumne a comprendre el fons i la forma de la lectura realitzada

Apartat que proporciona a l’alumne els elements necessaris per entendre millor la lectura.

Apartatinformatiu

QUADERN DE DESENVOLUPAMENT LECTOR

Temps era tempsJosep M. Morreres

Recursos per al professor

Fotocopiables per a l’alumne

Newsletters amb activitats complementàries

Activitats que impliquen l’ús de lesTecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC)

Noves tecnologies

- L’expressió escrita - L’expressió oral- L’expressió artística (teatre, música, plàstica).

Informació que relaciona el llibre llegit amb altres llibres, pel·lícules, música, pàgines web, etcètera.

- Relació de competències bàsiques que s’han practicat al llarg dels exercicis del QDL. – Relació dels temes i arguments del llibre amb altres àrees.

1.1 Cerca informació a Internet sobre la vida i la obra dels autors dels relats del llibre. Fes un breu resum de cada una de les biografies i bibliografies.

• Xabier P. Docampo, autor de «Retrat d’un home que s’assemblava a Isop»

• Daniel Nesquens, autor d’«Innocenci X»

• Joan Manuel Gisbert, autor de «Els somnis de la Sibil·la»

• Eliacer Cansino, autor de «Les mans transparents»

OXFORD | 3

Activitats de documentació1

Cinc contes sobre Velàzquez

Relaciona cada personatge amb la descripció corresponent:

a) b) c) d) e)

Digues si les afirmacions següents, sobre els arguments dels contes, són veritables o falses:

a) A les «Les mans transparents», Antonio decideix anar-se’n i no discutir més amb l’Indio, ja que està serè i res no l’afecta.

b) A «Retrat d’un home que s’assemblava a Isop», Velázquez troba a primer cop d’ull l’expressió d’un rodamón que li serveix com a model.

c) A «Innocenci X», Innocenci no li ve de gust posar per la seva tia però, després estarà encantat amb el resultat del retrat.

d) A «Els somnis de la Sibil·la», la copista, Mercedes Cambra, es troba amb la Laura per casualitat i les dues s’emocionen.

e) A «Els fills d’una història», l’àvia de l’escriptor li diu que no pot ajudar-lo perquè no se li acut res per escriure.

2.3

2.4

2 Activitats de comprensió

a) Jonás

b) Isop

c) Olímpia

d) Laura

e) Marús

1. Gat del protagonista de «Els fils d’una història», idèntic al gat que apareix en el quadre Les filadores de Velázquez.

2. Filla d’Ignacio Sobradiel a «Els somnis de la Sibil·la», que està fent una cura de son per curar-se d’una estranya malaltia.

3. Narrador de «Les mans transparents», que explica la seva decepció davant la nova actitud del seu amic Antonio.

4. Tia del protagonista d’«Innocenci X», té afecció per la pintura.

5. Rodamón que serveix de model a Velázquez a «Retrat d’un home que s’assemblava a Isop».

6 | OXFORD

3 Velocitat lectora

Per millorar la velocitat lectora, llegeix els paràgrafs següents de «Els somnis de la Sibil·la» i cronometra quan trigues la primera i la segona vegada que els llegeixis:

D’aquí a un grapat de dotzenes de milers d’anys, els éssers de la humanitat ja no estaran limitats a viure tota la seva existència en un sol i mateix cos, sinó que tindran moltes formes, matèries i canvis d’estat. Transmigraran a través de tantes modalitats de vida que seran molts éssers sense deixar mai de ser un i sempre el mateix.

Molt abans que el sol embogeixi i que com un déu cruel que devora les seves pròpies criatures destrueixi els planetes del sistema solar quan es converteixi, en la seva evolució d’estrella, en una gegant vermella, la humanitat ja haurà abandonat el seu estatge natal a l’univers, la Terra, i poblarà altres móns.

Alguns dels atributs divins, com, per exemple, el do de la ubiqüitat, serà assolit pels nostres descendents del futur. Un ésser humà –és a dir, el que llavors correspongui a aquesta denominació–, podrà ser alhora a molts llocs de l’univers, alguns d’ells separats per distàncies immenses.

• La primera vegada he trigat segons.

• La segona vegada he trigat segons.

Torna a llegir els paràgrafs de l’exercici anterior però, escrits amb un tipus de lletra diferent. T’ha resultat més difícil? Escriu perquè creus que has augmentat o disminuït el temps de lectura.

D’aquí a un grapat de dotzenes de milers d’anys, els éssers de la humanitat ja no estaran limitats a viure tota la seva existència en un sol i mateix cos, sinó que tindran moltes formes, matèries i canvis d’estat. Transmigraran a través de tantes modalitats de vida que seran molts éssers sense deixar mai de ser un i sempre el mateix.

Molt abans que el sol embogeixi i que com un déu cruel que devora les seves pròpies criatures destrueixi els planetes del sistema solar quan es converteixi, en la seva evolució d’estrella, en una gegant vermella, la humanitat ja haurà abandonat el seu estatge natal a l’univers, la Terra, i poblarà altres móns.

Alguns dels atributs divins, com, per exemple, el do de la ubiqüitat, serà assolit pels nostres descendents del futur. Un ésser humà –és a dir, el que llavors correspongui a aquesta denominació–, podrà ser alhora a molts llocs de l ’univers, alguns d’ells separats per distàncies immenses.

• Aquesta vegada he trigat segons.

3.1

3.2

OXFORD | 7

Cinc contes sobre Velàzquez

4ACTIVITATS D’EXPRESSIÓ ESCRITA

Escriu un relat sobre Les Menines de Velázquez a partir de la informació que vas cercar per l’activitat 1.3. Pots situar el conte en el passat o en el present, canviar el personatges i fer que el pintor sigui algun dels teu ídols més admirats... Fes una breu pluja d’idees abans de començar.

Imagina que ets una sibil·la amb poders per conèixer el que passarà: tens el poder d’endevinar el futur i també de canviar-lo. Escriu una petita redacció en la que puguis encertar el futur, i alhora, proposis canvis per tal que aquests fets passin però d’una altre manera. Escriu primer les idees en que es centrarà la narració, i per fer-ho fes un esquema o una pluja d’idees.

ACTIVITATS D’EXPRESSIÓ ORAL

Feu a classe un debat sobre els cinc contes que formen part d’aquesta antologia. Us heu de dividir en cinc grups, cada un d’ells ha de defensar un conte en funció del que considereu fonamental: creativitat, imaginació, estructura narrativa i desenllaç... Alguns arguments que podeu fer servir per defensar-los són:

• La imaginació de l’autor o autora. • El correcte desenvolupament de les tres parts essencials: introducció, nus

i desenllaç. • L’emoció que transmet el relat al lector o lectora.

ACTIVITATS DE CREACIÓ ARTÍSTICA

Pinta algun quadre de Velázquez que t’agradi amb una tècnica diferent a la que va fer servir el pintor, per exemple: Picasso amb Les Menines, és a dir, passar un quadre clàssic al cubisme.

• Pots veure la imatge d’aquest quadre a la direcció d’Internet següent: » http://www.ctv.es/USERS/ags/000015pi.htm (en castellà)

Activitats de recreació

4.3

4.4

4.1

4.2

8 | OXFORD

Temps era temps

OXFORD | 1

Temps era temps

PresentacióEl QDL és un material orientat al docent que acompanya cada llibre del

Projecte Lector L’Arbre de la Lectura. El seu objectiu principal és el de contribuir en el desenvolupament de lectors competents, capaços de fer front a la lectura de qualsevol text utilitzant l’estratègia més adequada en funció de la finalitat de la lectura, de les característiques del text i del context en el que es produeix.

Les activitats que es presenten pretenen que l’alumne «aprengui delectant-se», despertant el seu interès per la lectura de textos literaris i millorant els seus hàbits lectors, així com proporcionant al docent una eina útil i atractiva que l’ajudi a estimular la lectura dins l’aula.

La realització de les activitats del QDL serà flexible. Encara que seria ideal que es completés de forma íntegra, el professor també tindrà la possibilitat d’escollir només aquells exercicis que consideri més adequats per satisfer les necessitats específiques de cada alumne i cada classe.

SinopsisTemps era temps és un intent valuós i reeixit d’apropar la història i les llegendes

catalanes als nostres joves lectors. L’autor, J. M. Morreres, veu de les fonts més variades per aconseguir convertir la

història en una diversió: personatges històrics, com Jaume I, o imaginaris protagonistes llegendaris, com el cavaller de Milany, formen aquests cinc relats que es llegeixen en un no-res i ens deixen amb ganes de continuar.

Raons per llegir aquest llibre• Despertar la curiositat i l’interès per la lectura i l’escriptura.

• Analitzar el concepte de l’heroi en l’actualitat.

• Conèixer la situació de la dona en la societat medieval.

2 | OXFORD

Activitats de documentació1.1

1En l’adreça següent d’Internet trobaràs informació sobre la biografia de l’autor, Josep M. Morreres. Fes un resum de la seva vida, així com també de la seva obra.

» http://www.escriptors.cat/autors/morreresjm/pagina.php?id_sec=3089

El primer relat, «La llegenda del bon comte de Barcelona», està extret d’una de les nostres quatre cròniques medievals, potser la menys personalitzada pel que fa a l’autor i a les circumstàncies que l’envolten. Esbrina quin era el paper que tenia la dona en la societat medieval, i de la fama i gran prestigi de què van gaudir els comtes de Barcelona.

Qui no ha sentit a parlar mai de la llegenda d’«El cor menjat»? El protagonista, el trobador Guillem de Cabestany, va existir de debò i va ser el compositor de belles cançons d’amor. És cert, però, el destí el va portar a una mort cruel a les mans del marit de la seva amant. Aquí és on llegenda i realitat s’entrecreuen i ens deixen amb el dubte. Cerca informació de com va acabar veritablement la història.

El tercer relat prové de la famosa novel·la de cavalleries Tirant el Blanc, de Joanot Martorell, i ens parla d’un filòsof a la cort de Sicília. Qui va ser aquest personatge?

«La sopa del carboner» presenta en primer pla la figura mítica de Jaume I; personatge real, com també ho van ser les seves gestes, i llegendari, perquè va ser el rei del casal catalanoaragonès que més llegendes ha inspirat. El que hem llegit és realitat o llegenda?

1.2

1.3

1.4

1.5

OXFORD | 3

Temps era temps

2.1

2.2

2.3

Aquest llibre és un text històric i llegendari, per tant, és normal que, pel que fa al vocabulari, trobis paraules procedents d’una altre època. Cerca el significat d’aquestes paraules i fes una frase amb cadascuna:

• delir-se: Frase:

• herald: Frase:

• rebeca: Frase:

• belitre: Frase:

• agombolant: Frase:

El llibre és molt ric en expressions que han caigut en desús o que s’utilitzen molt poc, però que contextualitzen l’obra en la seva època. Com diries les expressions següents en un llenguatge més actual?

• Amb escreix: • En un dir Jesús: • No passeu ànsia: • Quan tu hi vas, jo ja en torno: • D’on no n’hi ha, no en pot rajar: • Fer passar bou per bèstia grossa: • Una cara de pa de quilo: • M’he adonat de quin peu calceu:

Relaciona els personatges dels contes amb la seva descripció:

2 Activitats de comprensió

a) carboner

b) noble senescal

c) la mort

d) Gilbert

e) Jaume I

f) Sormunda

g) Rosselló Ramon de Castell

1. Personatge d’aspecte sinistre que es presenta a casa del cavaller de Milany una nit de pluja.

2. Cavaller que acusa l’emperadriu de ser deslleial.3. Noble caigut en desgràcia sota sospita d’haver

estat deslleial i corrupte.4. L’amant de Guillem de Cabestany.5. Rei de la corona catalanoaragonesa.6. Espòs de Sormunda.7. Sap fer la «millor» sopa de ceba del món.

4 | OXFORD

2 Activitats de comprensió

Assenyala amb una creu la resposta correcta:

1. El filòsof va anar a parar a la presó, perquè:

a) Va robar diners de la taverna.

b) Va matar un pinxo.

c) Va ser infidel al rei.

2. La noble dama Sormunda tenia una germana que es deia:

a) Elisenda.

b) Gumersinda.

c) Sanxa.

3. El carboner va donar sopar i allotjament a:

a) El comte duc d’Olivares.

b) En Guillem de Cabestany.

c) El rei Jaume I.

4. El cavaller de Milany guardava a les golfes:

a) La màscara de la mort.

b) Un tió mig socarrimat.

c) Un impermeable per la pluja.

5. El bon comte de Barcelona va matar en combat a tota ultrança:

a) L’emperador.

b) Gilbert.

c) Odoric.

6. Quina part del cos del seu amant es va menjar Sormunda:

a) El cor.

b) El fetge.

c) Els ulls.

7. Després dels crims que va cometre en Ramon de Castell Rosselló:

a) Va ser feliç.

b) Va ser desposseït de les seves terres i empresonat.

c) Va ser executat.

2.4

OXFORD | 5

Temps era temps

2 Activitats de comprensió

2.5

2.6

2.7

Llegeix el text següent i respon les preguntes:

«La intervenció, un xic malagradosa, d’aquest personatge va fer que, per primer

cop, el cavaller de Milany s’hi fixés. Era un home alt, fort, amb els cabells negres com

l’atzabetja i la mirada fosca, rancuniosa; una d’aquestes persones que semblen estar

a desgrat en qualsevol lloc i que ningú no desitjaria tenir com a company de viatge.

Va pensar si no seria un funcionari reial, un familiar del Sant Ofici o un advocat;

en qualsevol cas, algú a qui hom s’estima més tenir lluny que a prop. El cavaller de

Milany va deduir, per la reacció dels altres tres, que no era el primer estirabot que li

havien hagut de tolerar i va optar per ignorar el comentari.»

a) A quina de les cinc narracions pertany aquest fragment?

b) Qui és, en realitat, aquest estrany personatge que es descriu en el fragment?

c) Per què el compara amb un component del Sant Ofici? Què era el Sant Ofici?

d) Per què creus que, en aquella època, tenien tanta mala fama els advocats i els funcionaris reials?

e) Qui són «els altres tres» de qui es parla en el fragment?

Del fragment següent, s’han extret uns quants verbs. Intenta recordar quins eren o, si no, utilitza’n un de sinònim sense canviar el sentit de la narració:

Aleshores, l’astorament de la seva esposa, Ramon li com

aquella mateixa tarda, valent-se d’un engany, el trobador al bosc

i allà, lluny de mirades indiscretes, li havia exigit que que el seu amor

per Sormunda no havia estat veritable, que l’havia estimat només per interès,

perquè una dama poderosa. Havia demanat a Guillem que

li aquella satisfacció a canvi de deixar-lo marxar lliurement, li

ho gairebé de genolls, ell, que era un senyor a qui res no estava prohibit,

que tot el que ho prenia sense demanar permís.

El paper social i familiar de les dones a l’Edat Mitjana queda molt ben retratat en aquestes narracions. Cerca tres exemples en el llibre on es vegi clarament el paper que desenvolupava la dona a l’època medieval:

6 | OXFORD

3Llegeix aquest fragment davant d’un mirall; intenta donar-hi tot el sentit com si fossis l’emperadriu. És a dir, fent una mica de teatre. Quan acabis, mira quants segons has trigat a llegir el fragment:

«—La vostra malícia —va fer l’emperadriu, de manera que la pogués sentir

tothom—, que és la malícia dels homes, m’ha fet molt de mal. Els homes aneu darrere

les dones com gossos en zel, afalagant-les i fent-los proposicions de tota mena, i si sou

rebutjats en dieu pestes i les acuseu de fredes i de gates maules, i si accedeixen als

vostres desigs, les bescanteu i dieu que el seu temperament és ardent, la seva voluntat

voluble i la seva honestedat qüestionable; sou mesquins i rancuniosos, envejosos i

cruels. Per què us creieu amb dret de jutjar-nos? Entreteniu-vos amb les vostres coses,

la guerra, la política, els negocis, i deixeu-nos, a nosaltres, les dones, en pau.»

• Quant de temps has trigat a llegir el text?

• Has trobat dificultat en la lectura d’alguna paraula?

• Quina o quines?

Torna a llegir el text, però ara ha canviat la tipografia. Cronometra quan trigues:

«—La vostra malícia —va fer l ’emperadriu, de manera que la pogués sentir tothom—, que és la malícia dels homes, m’ha fet molt de mal. Els homes aneu darrere les dones com gossos en zel, afalagant-les i fent-los proposicions de tota mena, i si sou rebutjats en dieu pestes i les acuseu de fredes i de gates maules, i si accedeixen als vostres desigs, les bescanteu i dieu que el seu temperament és ardent, la seva voluntat voluble i la seva honestedat qüestionable; sou mesquins i rancuniosos, envejosos i cruels. Per què us creieu amb dret de jutjar-nos? Entreteniu-vos amb les vostres coses, la guerra, la política, els negocis, i deixeu-nos, a nosaltres, les dones, en pau.»

• He trigat segons.

Recorda el que has llegit i escriu ràpidament:

• Paraules que comencen per la lletra h: i

• Paraules que comencen per la lletra v: i

• Paraules que comencen per la lletra m: i

Velocitat lectora

3.1

3.2

3.3

OXFORD | 7

Temps era temps

4AcTiviTATs d’expressió escriTA

En el llibre es demostra que el rei Jaume I li agradava molt la caça. Torna a escriure aquest text, però fes servir el teu propi vocabulari:

«El rei Jaume I, aquell a qui deien el Conqueridor, com tants reis de la seva època,

era molt afeccionat a la caça. No hi havia res que li agradés tant, entre guerra i guerra,

com sortir a cavalcar amb els seus cavallers i anar a l’encalç del porc senglar, el cérvol,

l’ós bru. Sortien a cavall a punta de dia, armats amb la ballesta o l’ascona, i s’estaven tot

el dia al bosc, matant tantes bèsties com se’ls posaven a l’abast.»

Pensa quina és la teva afecció predilecte, aquella que pots compartir amb els amics. Explica en què consisteix, quan es pot practicar i quines regles té:

AcTiviTATs d’expressió orAl

Els alumnes han d’escollir una llegenda i dur a terme una representació teatral, tenint en compte elements com ara: l’atrezzo, la decoració, la il·luminació, etc.

«El cavaller de Milany» és una història que pertany a la tradició oral i va ser transmesa de pares a fills fins que Joan Amades la va recollir a Les millors llegendes populars. Et proposem que la llegeixes en veu alta, no t’oblidis de fer una bona entonació i una dicció prou clara.

Activitats de recreació

4.1

4.2

4.3

4.4

8 | OXFORD

4 Activitats de recreació

AcTiviTATs de creAció ArTísTicA

Els guarniments que portaven els cavallers medievals i que servien de protecció s’anomenaven arnès. Cerca una il·lustració d’un cavaller preparat per entrar en combat i informa’t de quin nom rebien totes les peces de l’arnès, inclosa l’armadura.

Digues quins són els principals instruments musicals que es tocaven en l’Edat Mitjana i fes-ne un dibuix:

4.5

4.6

OXFORD | 9

Temps era temps

Solucions i altres activitats per al docent

1.1

10 | OXFORD

A més… Una vegada s’ha llegit el llibre, es pot fer un debat d’idees amb els alumnes on expliquin per quines raons recomanarien el llibre a altres lectors.

Solució: resposta lliure. El professor haurà de fomentar el debat a classe. Caldrà tenir en compte la mena de relats que han llegit, i posant especial èmfasi en les qüestions històriques i de llegenda que s’hi detallen.

1. AcTiviTATs de documenTAció

En aquesta activitat es demana als alumnes que cerquin per Internet informació sobre la vida i l’obra de l’autor, Josep M. Morreres.

Solució:

Biografia de l’autor

Josep M. Morreres va néixer a Barcelona el 18 de desembre de 1952. Va estudiar història i actualment és professor alhora que també és crític literari.

Aquest autor es considera un lector que escriu i aquesta condició li ha procurat una gran diversitat de registres, que van des de la reflexió transcendent fins a la ironia cruel.

Ha conreat diversos gèneres novel·lístics: eròtic, negre, històric, juvenil i, sovint, n’ha barrejat uns quants. Algunes constants en la seva obra són el distanciament irònic, un compromís amb la veritat, les referències culturals i la preocupació per l’ús del llenguatge.

Entre la seva extensa producció destaquen Gaudeamus igitur (1990), Cinc lais (1994), La decisió (1996), i més recentment, L’ombra a la paret (2000) i Sense malícia (2001). Per a un públic estrictament juvenil ha escrit El laberint d’Adriana (1998) i Pell bruna (2000).

L’activitat consisteix a esbrinar el paper que jugava la dona en la societat medieval i la fama i el prestigi de què van gaudir els comtes de Barcelona.

Solució: l’home era considerat un «agent actiu» mentre que la dona era «l’agent passiu». L’home ocupava un paper reeixit davant la dona, malgrat que la religió cristiana en els seus textos fonamentals plantegi la igualtat dels dos sexes davant el pecat i la salvació, i deixa de banda la presumpta negació de l’existència de l’ànima en les dones. En aquest marc patriarcal, la vida pública, estava reservada gairebé i de manera exclusiva a l’home, mentre que la dona es dedicava a les feines de la vida domèstica.

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir de l’any 843 esdevindrien els reis de França i, per tant, vassalls seus.

1.2

Solucions i altres activitats per al docent

1.3

1.4

1.5

OXFORD | 11

Molts comtes ostentaven el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica). Si posseïen molts comtats tenien el títol de duc. El títol de «comte», doncs, corresponia a una entitat territorial. A finals del segle IX, els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària.

Els alumnes han de donar resposta a la llegenda d’«El cor menjat».

Solució: Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Era un home molt agradable com a persona, i molt famós en armes, cortesia i servei.

Guillem de Cabestany estimava missenyora Sormunda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era un noble molt ric, dolent, brau i orgullós. Guillem de Cabestany li componia i li cantava cançons d’amor. Sormunda que era jove, alegre, gentil i formosa, l’estimava més que res al món.

Un dia que Ramon de Castell Rosselló passejava amb Guillem de Cabestany aprofitant que estaven sols el va matar. Li va fer extreure el cor i li va tallar el cap, cor i cap van ser portats a casa seva. Va fer cuinar el cor i el va donar de menjar a la seva esposa. Després de menjar li va explicar que acaba de menjar-se el cor del seu amant i per demostra-li-ho li va ensenyar el cap. La dama, impressionada, va perdre la vista i l’oïda per uns instants. Quan es va recuperar li va dir al seu espòs: «Senyor, m’heu donat tan bon menjar que mai més en menjaré cap altre.» Ramon de Castell Roselló es va sentir tant ofès que va agafar l’espasa per tallar-li el cap, però la dama va córrer direcció al balcó i es va matar saltant daltabaix.

Es demana als alumnes que cerquin qui era el filòsof de la cort de Sicília.

Solució: un filòsof a la cort del rei de Sicília és la recreació lliure d’un episodi de Tirant el Blanc, de Joanot Martorell. Tirant el Blanc és el màxim exponent de la literatura cavalleresca catalana. Un filòsof empresonat per un homicidi comès en un moment d’encegament –actitud ben poc filosòfica–, un company de presidi oblidadís, un rei ben poc magnànim, que només pot respondre segons la seva naturalesa i una reina mare que se la sap molt llarga.

Després de llegir «La sopa del carboner», els alumnes han de decidir que és realitat o què llegenda.

Solució: el rei Jaume I és un personatge històric envoltat de llegenda. Les circumstàncies en què va ser engendrat, la seva infantesa en mans dels enemics del seu pare, la guerra que va haver d’emprendre contra els seus propis barons per tal que fos reconegut el seu dret al tron, les conquestes que va dur a terme, els seus amors conjugals i extraconjugals, la seva humanitat, tot plegat ha propiciat aquesta aura llegendària. La imaginació popular el va fer protagonista d’algunes històries antigues.

Temps era temps

Solucions i altres activitats per al docent

3.1

2.4

2.5

2.6

2.7

2.1

2.2

2.3

12 | OXFORD

2. AcTiviTATs de comprensió

Els alumnes han de cercar el significat d’una sèrie de paraules i escriure una frase.

Solució: Les frases són de resposta lliure. Delir-se: ésser afectat del desig vehement d’alguna cosa; Herald: oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs, per comprovar-ne la regularitat, l’atribució correcta; Rebeca: persona difícil de governar pel seu geni; Belitre: home roí; Agombolar: acomodar-se.

Han d’escriure el significat actual de les expressions següents:

Solució: Amb escreix: sobrerament; En un dir Jesús: de pressa; No passeu ànsia: no patiu; Quan tu hi vas, jo ja en torno: sóc més àgil i ràpid que tu (intel·lectualment); D’on no n’hi ha, no en pot rajar: no podem exigir d’allò que no se’n té; Fer passar bou per bèstia grossa: enganyar; Una cara de pa de quilo: una cara molt rodona; M’he adonat de quin peu calceu: us conec; sé com actueu.

Els alumnes han de relacionar els personatges amb les descripcions corresponents:

Solució: A – 7; B – 3; C – 1; D – 2; E – 5; F – 4; G - 6.

Els alumnes han de triar la resposta adequada:

Solució: 1 – B; 2 – A; 3 – C; 4 – B; 5 – C; 6 – A; 7 – B .

Els alumnes han de respondre les preguntes d’un text:

Solució: A - «El cavaller de Milany»; B - La mort; C - La Inquisició, que representava la repressió religiosa; D - Perquè s’enriquien a costa dels altres; E - Els hostes que acull el cavaller de Milany.

Els alumnes han d’emplenar un text amb els verbs que hi falten:

Solució: aprofitant, va explicar, havia arrossegat, reconegués, era, donés, havia implorat, volia.

Els alumnes han de cercar tres exemples en què quedi clar quin era el paper de la dona a l’Edat Mitjana.

Solució: resposta lliure.

3. velocidAT lecTorA

Els alumnes han de llegir un fragment en veu alta i cronometrar quan triguen.

Solució: es valorarà els criteris de lectura oral com ara una bona entonació, una dicció clara…

3.2

3.3

4.1

4.2

4.3

4.4

4.5

4.6

OXFORD | 13

Han de tornar a llegir i cronometrar el text, que ha canviat la tipografia.

Solució: resposta lliure.

Els alumnes han de recordar el text que han llegit i escriure ràpidament:

Solució:

•Paraulesquecomencinperlalletrah:homesihonestedat.•Paraulesquecomencinperlalletrav:vostraivoluntat.•Paraulesquecomencinperlalletram:maulesimesquins.

4. AcTiviTATs de recreAció

Activitats d’expressió escrita

Els alumnes han de tornar a escriure el fragment utilitzant les seves paraules.

Solució: resposta lliure. Es valorarà la coherència, l’estructura i l’expressió.

Han de redactar quina és la seva afecció preferida.

Solució: resposta lliure. Es valorarà la coherència, l’estructura i l’expressió.

Activitats d’expressió oral

Els alumnes poden escollir una llegenda i dur a terme una representació teatral.

Solució: es valorarà que la representació contingui els elements propis d’una posada en escena correcta: atrezzo, il·luminació, decoració, etc.

Han de llegir en veu alta la llegenda «El cavaller de Milany».

Solució: resposta lliure. Es valorarà una entonació i dicció correctes.

Activitats de creació artística

Es demana que dibuixin un cavaller vestit per entrar en combat i que marquin les parts de la vestimenta.

Solució: creació lliure. Es valorarà la creativitat i l’originalitat en el disseny del dibuix.

Han de cercar informació i dibuixar els principals instruments musicals de l’Edat Mitjana:

Solució: instruments que pertanyen a la família dels aeròfons, cordòfons, idiòfons i membranòfons, com ara l’arpa, la viola, la flauta, la gaita, el llaüt, etc.

Solucions i altres activitats per al docent

Temps era temps

Del llibre a…

14 | OXFORD

1. AlTres llibres

Històries i llegendes de BarcelonaAMADES, Joan. Barcelona: Edicions 62, 1989.Recull de tretze històries de Barcelona.

Mites, contes i llegendes dels cinc continentsMANUEL DE PRADA SAMPER, José. Barcelona: Ed. Joventut, 1996.Aquesta obra ofereix una acurada selecció de 32 relats, que representen la literatura oral d’altres cultures dels cinc continents, originaris de zones tan diverses com la selva amazònica, el desert australià o les estepes de Sibèria. Són històries fascinats i inoblidables, de gran bellesa poètica.

Tirant el BlancMARTORELL, Joanot. Barcelona: Edicions 62, 1997.Novel·la cavalleresca que narra les aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, Tirant, al servei d’un bell ideal: alliberar l’Imperi grec, Constantinoble, del setge dels turcs.

Pedra fogueraROCA, Maria Carme. Barcelona: Ed. Barcanova, 2005.De la mà d’en Guillem, un nen de poble de deu anys, agosarat i ambiciós, coneixerem la Catalunya rural de començaments del segle XIV. Com a fill d’un pagès no té gaires oportunitats, però buscarà la seva i la trobarà en un viatge que fa a Barcelona, on descobreix que més enllà hi ha tot un món.

2. pel·lícules

ArnauLluís Maria Güell (dir.), TVC i Ovideo TV, 1994 (90 min per episodi).La història transcorre al segle XI, quan els comtats catalans d’ambdós costats dels Pirineus eren súbdits del rei francès i eren utilitzats per defensar la frontera mentre combatien àrabs i cristians entre si. Arnau és un noble cristià, valent i fidel a les seves idees, el preferit del Comte de Barcelona, i es trobarà enmig de passions amoroses i aferrissades lluites pel poder.

3. pÀGines Web d’inTerÈs

» http://ccf.intercomgi.com/reamades.htm Fa referència a llibres de música, recopilada per Joan Amades.

» http://www.laketania.com/fets/index.php Pàgina que tracta sobre fets, diades, tradicions, llegendes…

» http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#disc Pàgina que tracta sobre els trobadors.

Competències bàsiques i interdisciplinarietat

OXFORD | 15

contribució al desenvolupament de les competències bàsiques

Competència Activitat per a treballar-la

Competència en comunicació lingüística 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 3, 4.1, 4.2 i 4.3

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 2.1, 2.3, 2.4 i 2.5

Tractament de la informació i competència digital 1.1, 1.7 i 2.1

Competència social i ciutadana 1.6 i 4.3

Competència per aprendre a aprendre 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 4.1 i 4.2

Autonomia i iniciativa personal 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 2.1, 2.2, 2.4, 2.6, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4

Competència cultural i artística 4.3, 4.4, 4.5 i 4.6

interdisciplinarietat

Área Activitat amb la que es pot relacionar

Llengua catalana i literatura 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 3, 4.1, 4.2 i 4.3

Ciències socials 1.6 i 2.7

Educació plàstica i visual 4.4, 4.5 i 4.6

Música 4.6

Sobre l’autor del QDL

Dolors Tomàs FalcóProfessora de Llengua i Literatura Catalana i Castellana en una escola de secundària de Mataró

(Barcelona). Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha realitzat cursos de formació centrats en les estratègies per motivar l’aprenentatge a l’aula de llengua i literatura, en el desplegament curricular de la matèria que imparteix entre d’altres. Compagina la docència amb la col·laboració com a correctora ortotipogràfica i d’estil a diferents editorials.

1Parque Empresarial San Fernando, Edificio Atenas

28830 San Fernando de Henares (Madrid)

Oxford University Press és un departament de la Universitat d’Oxford. Com a part integrant d’aquesta institució, dóna suport i promou a tot el món els seus objectius d’excel·lència

i rigor en la investigació, l’erudició i l’educació, a través de la seva activitat editorial a:

Oxford Nova York Auckland Ciudad del Cabo Dar es Salaam Hong Kong

Karachi Kuala Lumpur Madrid Melbourne México D.F. Nairobi Nova Delhi Shangai Taipei Toronto

Amb oficines a: Argentina Àustria Brasil Xile Corea del Sud França Grècia

Guatemala Hongria Itàlia Japó Polònia Portugal República Txeca Singapur Suïssa Tailàndia Turquia Ucraïna Vietnam

Oxford i Oxford English són marques registrades d’Oxford University Press. Oxford Educación és una marca registrada a Espanya per Oxford University Press España, S.A.

Material per al professor per treballar dins l’aula dels llibres de la col·lecció «L’Arbre de la Lectura», elaborat segons el projecte editorial d’Oxford Educació,

que ha estat degudament supervisat i autoritzat.

Publicat a Espanya per Oxford University Press España, S.A.

© D’aquesta edició: Oxford University Press España, S.A., 2010

Tots els drets reservats. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic,

per fotocòpia, per registre i altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. Oxford University Press España, S.A. concedeix permís als professors que utilitzin els materials d’Oxford Educació

per reproduir les pàgines en les que apareix la indicació MatErial fOtOcOpiablE © Oxford University Press España, S.A.

Oxford University Press España, S.A. no fa propis els continguts de les pàgines web que pertanyin o estiguin gestionades per tercers a les que s’accedeixi a través de qualsevol adreça web citada en aquesta publicació. Per tant, s’exclou qualsevol

responsabilitat per danys i perjudicis de tota classe que puguin derivar-se de l’accés a aquestes pàgines o continguts.

Les qüestions i sol·licituds referents a la reproducció de qualsevol element d’aquest llibre, fora dels límits anteriorment exposats, han de adreçar-se al Departament Editorial d’Oxford University Press España, S.A.

ISBN: 978-84-673-5724-0

tExtDolors Tomàs Falcó

cOOrdinació dEl prOJEctE EditOrial Mari Cruz Delgado Almansa

tradUcció i EdicióBrubim Ediciones

cOOrdinació GráficaPurificación Fernández López

dissEnYAna María Sánchez BaptisteSantiago Mosquera Mejía

MaqUEtacióPila Iglesias

il·lUstracióMiguel Ordóñez

dOcUMEntació GrÀficaBelén Santiago Fondón Ángel Somolinos Estévez