Els instruments i jugarolls a les Pitises

Peligros Saura Ortiz Virgnia Sansano Rosell Antoni Ferrer Mar Josep Cardona Serapio

1

Peligros Saura Ortiz Virgnia Sansano Rosell Antoni Ferrer Mar Josep Cardona Serapio Illustracions: Roig-Francol Virgnia Sansano Rosell Coordinaci: Virgnia Sansano Rosell

2

NDEX

Introducci..................................................................... Prleg............................................................................

4 5

NIVELL II: La flata.................................................................................. 6 El tambor................................................................................. 9 Les castanyoles....................................................................... 11 Lespas.................................................................................. 13 La xeremia.............................................................................. 14 La castanyola de canya........................................................... 16 El bimbau............................................................................... 17 El brunyidor............................................................................ 18 El calatrec............................................................................... 19 El roncador............................................................................. 20

3

INTRODUCCI

Aquells coneixements, costums, tradicions, llegendes, manera dsser, canons, ritmes, melodies, etc., que sn patrimoni duna comunitat concreta i que shan anat transmetent al llarg dels segles s el folklore o saber dun poble determinat; s la cultura popular, molt important per a la formaci dels infants. Cal, per tant, una feina de lescola que faci de nexe duni entre el passat i el futur perqu no es perdi la tradici i mantengui viu el folklore i la identitat prpia, preservant aquest patrimoni. De la mateixa manera que com ms escoltem una msica, ms ens agradar, ms coneguem la nostra msica ms en gaudirem. Considerant els objectius curriculars dEducaci Artstica del D.C.B. de les Illes Balears, on es fa una menci especial a lensenyament de les canons, dances i en definitiva al folklore de les Illes Balears es fa necessari lelaboraci de materials didctis adients i tils en la tasca diria docent a laula de Msica. Lrea de Msica fa pocs anys que sha incorporat al currculum i no existeixen aquestos materials. Per aquesta ra hem preparat un material didctic que serveixi de suport als mestres de msica i aplicable a laula propis de lassignatura, referits al folklore de les Illes Pitises.

4

PRLEG

De qu consta aquest material? Quadern de treball sobre els instruments i jugarolls musicals: Fitxa amb la imatge de cada instrument i jugaroll musical. Fitxes pel reconeixement dels instruments i jugarolls. Fitxes per la classificaci dels instruments i jugarolls segons el material en que sn fets i segons la famlia a la qual pertanyen. Fitxes amb les dades ms significatives de cada instrument i jugaroll i la seva imatge corresponent. Activitats damunt els continguts treballats a la fitxa de cada instrument i jugaroll. Powerpoint sobre els instruments i jugarolls : Diferenciaci entre jugarolls i instruments. Classificaci dels instruments per famlias. Dades ms significatives de cada instrument: material amb el que est fet, manera de fer-lo sonar, audici de linstrument i jugaroll quan fa la seva aparici a la pantalla Clic amb dos nivells de dificultat sobre els instruments i jugarolls musicals: Diferenciaci entre jugarolls i instruments. Classificaci dels instruments per famlias. Dades ms significatives de cada instrument: material amb el que est fet, manera de fer-lo sonar, audici de linstrument i jugaroll quan fa la seva aparici a la pantalla Jocs interactius.

5

FlataLa flata pertany a la famlia de ventfusta. s un instrument de forma allargada i cilndrica, lleugerament cnica. T poc ms de dos palms de llarg (40-45 cm). Generalment es fa dun tany de baladre foradat amb una nima o punx de metall incandescent. Lembocadura o part superior, acabada en forma de bec, antigament era tota de fusta per darrerament es fa amb unes incrustacions metlliques de plom, estany o plata, per fer-la ms polida. Tant si es fa de metall com si no, aquesta part superior t un forat amb un bisell que s el que produeix el so. Daix sen diu lluna. A la part per on es bufa hi ha el tap, que s una pea de pi que tapa lobertura i deixa tan sols un petit badall, i aix es dirigeix laire cap a la lluna. Per sonar-la sagafa amb la m esquerra (o amb la m dreta si ets esquerr) entre el dit petit i lanular, a laltura dun nus circular que t a la part inferior que evita que la flata llenegui entre els dos dits. Del canell de la m esquerra penja el tambor, que es percudeix amb la m dreta.

6

A la part inferior de la flata hi ha tres forats (dos davant i un darrere), amb els quals, variant la posici dels dits i la intensitat del buf, es canvia de so. De cada posici aconseguim tres sons diferents variant la intensitat de laire (greufonamental, mitj-dominant i agut-octava). Hi ha quatre posicions principals (primer, tot obert; segona, tapant el forat de darrere amb el polze i els altres oberts; tercera, el polze i lndex tapat; i quarta, tots els forats tapats). Combinant aquests dos factors aconseguim una srie de dotze sons, amb els quals es toquen totes les gaites i sonades. La interpretaci sol adornar-se de nombrosos mordents. Hi ha sonades de flata per acompanyar les ballades, unes altres per tocar dins missa (caramelles, sala a Du), i les gaites que sn molt ms meldiques i que es toquen a gust de lintrpret. Els sonadors aprenen les sonades per imitaci daltres sonadors per tamb, nhi ha que improvisen i creen noves melodies Altres factors que influeixen en la sonoritat de la flata sn la longitud, el grossor, la distncia dels forats entre s, la mida de la lluna, etc. Aquests factors varien segons lartes que faci la flata i s per aix que es diu que no hi ha dos flates que sonin iguals. El que s tenen en com totes les flates s la producci del so combinant la intensitat de laire i la posici dels dits. La flata s brodada amb gravats com els de les castanyoles (peixos, llunes, signes rabs, motius florals, espigues de blat, etc.). Hi ha referncies de flates amb aquestes caracterstiques arreu de la pennsula ibrica (flauta maragata a Len, gaita charra o flauta salmantina, pito rociero a Andalusia, txistu al Pas Basc...) i a altres indrets del mn: Egipte i Amrica del Nord.

7

Flata

Contesta: 1. Decora aquesta flata pagesa.

2. Quina forma t? 3. De quin material s feta? 4. Descriu com s lembocadura. 5. Quants de forats t? 6. Com saconsegueixen els diferents sons a la flata? 7. Com sanomenen les melodies fetes amb la flata? 8. Per a qu serveix el regruix que t prop de lextrem inferior. 9. Quins instruments de vent acompanyen les ballades? 10. A quines comunitats espanyoles hi ha flates paregudes a la nostra i com sanomenen? 11. Anota les diferncies que trobes entre la flauta dola que tu toques i la flata pagesa. 12. Anota les semblances que hi trobes: famlia dinstruments, material del qual s feta, com es fa sonar, tessitura, etc.

8

TamborEl tambor s un instrument de membrana de so indeterminat que pertany al grup de percussi . Es fa dun rabass de pi duns vint centmetres dalada i el mateix damplria. Es talla una secci de la soca del pi de lalada desitjada i sarrodoneix un poc a bon ull. Desprs, amb una gbia i a colp de maa es buida mentre encara s verd i es deixa una paret duns cinc millmetres de gruix. Aix sanomena riscla. La riscla va estucada amb formes geomtriques o pintada amb motius vegetals.

Les membranes que susen sn de pell de cabrit, danyell o conill. Les dues membranes es subjecten amb una llena de cnem que zigzagueja dun tap a laltre. Aquesta llena porta uns estrenyedors que en fer-los crrer permeten tesar o destesar les pells. Els estrenyedors primer es feren de fusta i ms modernament es fan de cuiro. Travessant les pells es posa es brunyidor, filet de pitra (o altres) que vibra quan es percudeix la membrana i dna color al so. Lequivalent del brunyidor el trobam al bord de la caixa. El tambor penja del canell de la m amb la que es toca la flata i es percudeix agafant el tocador amb laltra m. De tambors sen poden sonar ms dun a la vegada i no necessriament sonarhi la flata. Tant els altres sonadors (de castanyoles i flata) com els balladors segueixen el ritme del tambor ja que s ell qui marca el ritme de la curta o de la llarga a les ballades i sona molt subtilment si acompanya una gaita1.

1. No es refereix a linstrument que es coneix amb el mateix nom, sin a les diferents melodies que es fan amb els instruments. Aquesta paraula ja era usada amb aquest sentit en el catal medieval.

9

TamborContesta: 1. A quina famlia dinstruments pertany el tambor? 2. Decora el tambor amb motius florals o geomtrics i anomenan les parts.

3. De quins materials s fet? 4. Quines mides t? 5. Com es decora la riscla? 6. De quins animals sutilitza la pell? 7. Per a qu serveixen els estrenyedors? 8. Com es tesen les membranes? 9. Com es fa sonar? 10. Com sen diu dels dos ritmes que sutilitzen per a ballar? 11. Quina s la importncia del tambor dins el conjunt dinstruments eivissencs? 12. Quins altres instruments de membrana coneixes que utilitzem a lescola i que els fan sonar tamb a les orquestres?

10

CastanyolesLes castanyoles sn un instrument de

percussi de so indeterminat. Generalment sn fetes de fusta de ginebre. Noms les toquen els hmens que ballen (balladors). Cada castanyola es compon de dues mitges i un badall o ballador. La mitja castanyola t la forma duna U. La part de dins s plana i t buidada la part ms ampla, que t la missi de caixa de ressonncia. El badall o ballador s una pea de fusta igual de llarga que lamplria de la castanyola i la seua funci s separar les dues mitges castanyoles. Totes tres peces suneixen amb una veta que tamb servir per a ajustar la castanyola a la m del ballador.

Tot i que nhi ha de ms grans i de ms petites, les castanyoles eivissenques sn de les ms grans del mn. Les seves mides sn de deu a quinze centmetres de llargria i uns deu centmetres damplria, amb un gruix duns cinc centmetres. Cada castanyola s nica i t un so tamb nic. Com ms gran s la castanyola, ms greu i ms fort sona, i dna ms presncia al ballador quan balla. Les castanyoles poden ser brodades, brodades i per damunt pintades o fins i tot estucades i pintades, per sempre amb figures geomtriques i motius vegetals. El repic de castanyoles que acompanya el ball es fa amb loscillaci de linstrument entre els dits mitj i anular i el palmell de la m. Les castanyoles no es sonaven en grup sin que les sonava un nic ballador fent improvisacions. En ser un instrument rtmic, la improvisaci s lliure sempre que coordini uns determinats accents amb linstrument que porta la base rtmica principal (el tambor), tant a les ballades com a les sonades de flata. Actualment les colles dEivissa tamb fan servir un model rtmic estndard per poder ballar i tocar les castanyoles tots alhora.

11

CastanyolesContesta: 1. A quina famlia dinstruments pertanyen les castanyoles? 2. De quin material sn fetes? 3. El ginebre s un arbre o un arbust? 4. Quina forma tenen? Sn massisses o buides per dins? 5. Quines mides solen tenir? 6. Qu s el badall o ballador? Quina s la seva funci? 7. Com es fan repicar les castanyoles? 8. Quan es fan sonar? 9. Com es decoren les castanyoles? 10. Decora les castanyoles.

12

Espas

s un instrument metllic de percussi amb forma despasa per no porta empunyadura. Duu un lla pel qual sagafa i del qual penja, per no interrompre la vibraci. El seu so s molt semblant al dun triangle dels que usen les orquestres i dels que tenim a lescola. Ls es restringia a acompanyar les caramelles la Nit de Matines; mai no susava per a acompanyar ballades. Aix mateix, des de fa uns quants anys s habitual trobar-lo a qualsevol ballada. Antigament, com a espas es feia servir una espasa, daqu vnen la forma i nom. Com a tocador sutilitzava una daga. Contesta: 1. A quina famlia dinstruments pertany lespas? 2. De quin material s fet? 3. Quina forma t? 4. Com es fa sonar? 5. Quan susa? 6. Quins instruments metllics de percussi de so indeterminat tenim a lescola? Dibuixa un espas i el seu tocador o daga.

13

XeremiaLa xeremia s un instrument meldic de vent, format per un canonet de canya amb cinc forats a la part de davant. Lextrem superior est asclat en forma de llengeta que vibra i produeix el so amb el pas de laire. Aquesta embocadura s similar a la dinstruments dorquestra com el clarinet. s la xeremia ms senzilla i comuna. Sanomena xeremia bessona el conjunt de dues xeremies com les del model anterior lligades juntes i que es fan sonar a la vegada. Hi ha un altre model ms complex que t lembocadura afegida a lextrem superior del canonet de la canya. Aquesta embocadura s similar a la dinstruments dorquestra com lobo, el fagot, el contrafagot, el corn angls, etc. Les xeremies poden adornar-se amb cremades fetes a la canya amb una punxa vermella de foc. La xeremia era sonada principalment pels pastors per no a les ballades.

14

XeremiaContesta: 1. A quina famlia dinstruments pertany la xeremia? 2. De quin material s feta? 3. Quina forma t? 4. Quants de forats t? 5. Com es fa sonar? 6. Quantes varietats de xeremies es coneixen a Eivissa? 7. Qui les feia sonar ? Quan? 8. Quins instruments de lorquestra tenen una embocadura similar a la de la xeremia? 9. Explica amb les teues paraules el procs delaboraci duna xeremia.

10.Intenta fer-ne una amb una canya. Dibuixa una xeremia.

15

Castanyola de canya

La castanyola o castanyeta de canya s un instrument de percussi de so indeterminat. Es fa amb un can de canya amb un nu enmig. Es talla per la meitat del cilindre fins al nu i sen buida una part. Es sona agafant la castanyeta amb una m i percudint la part de la canya no asclada amb laltra m.

Contesta: 1. A quina famlia dinstruments pertany la castanyola? 2. De quin material s feta? 3. Quina forma t? 4. Explica amb les teues paraules el procs delaboraci duna castanyeta. 5. Com es fa sonar? 6. Intenta fer-ne una amb una canya (s important que el tros de canya tengui un nu). Dibuixa una castanyola.

16

BimbauEl bimbau s un instrument de percussi, metllic com lespas, per a diferncia daquest, s meldic. s de petites dimensions (uns set centmetres de llengeta per uns cinc centmetres a la part ms ampla). Format per una vareta forjada semblant a una pera i per una llengeta metllica soldada a la vareta al punt on hi hauria la flor de la pera.

Per sonar-lo es colloca el que seria el coll de la pera entre els llavis i amb un dit es va pinant la llengeta per tal que vibri. La boca de qui el sona fa de caixa de ressonncia i es poden fer les diferents notes obrint o tancant ms la boca. Juntament amb les xeremies s un instrument usat bsicament pels pastors. s un instrument molt ests arreu del mn. Tots hem vist pellcules de lOest americ on els fan sonar per acompanyar el banjo. El bimbau es conegut tamb com arpa de boca, guimbarda, birimbau...

Contesta: 1. A quina famlia d'instruments pertany el bimbau? 2. De quin material est fet? 3. Quina forma t? 4. Com es fa sonar? 5. Quan s'usa? Dibuixa un bimbau.

17

Brunyidor

s un membranfon bufat format per un canonet de canya tapat en un extrem per una membrana de paper de fumar o modernament de plstic. A una part del cilindre se li fa un forat pel qual en parlar o cantar la membrana vibra per simpatia en les cordes vocals modificant el so original de la veu.

Contesta: 1. A quina famlia dinstruments pertany el brunyidor? 2. De quin material es fa? 3. Quina forma t? 4. Quants de forats t? 5. Com es fa sonar? 6. Explica amb les teues paraules el procs delaboraci dun brunyidor. 7. Intenta fer-ne un amb una canya. Dibuixa un brunyidor.

18

Calatrecs un jugaroll musical de percussi de so indeterminat. Es fa a partir dun can gruixut de canya al qual es talla una part del cilindre, i queda una part oberta amb forma de barqueta. Lligada a aquesta pea hi va una ascla o estella prima que va mitja fora i mitja samaga per dins lescletxa del can. Aquesta ascla es prem con una tecla de piano i en amollar-la cau fent un tronet. s un jugaroll musical i el feien sonar per escarnir les castanyoles. Aquest instrument tamb es pot fer amb una esclova de nou.

Contesta: 1 A quina famlia dinstruments pertany el calatrec? 2. De quin material s fet? 3. Quina forma t? 4. Com es fa sonar? 5. Quan susa? 6. Intenta fer-ne un amb una canya. Dibuixa un calatrec.

19

Roncadors un jugaroll musical de percussi de so indeterminat. s fa amb una canya, una escora de pi i una branca dolivera. Amb lescora de pi es fa una roda dentada que suneix a la branca dolivera que fa deix. Al voltant de la branca gira lliurament una canya amb una llengeta, la qual sona quan entra en contacte amb les dents de la roda de pi.

Contesta: 1. A quina famlia roncador? dinstruments pertany el

2. Amb quins materials s fet? 3. Com es fa sonar? 4. Explica amb les teues paraules el procs delaboraci dun roncador. 5. A quina obra musical de Leopold Mozart sona un roncador? Dibuixa un roncador.

20