QUÈ ÉS EL SISTEMA SOLARxfuente/solarsystem.doc · Web viewUn altre planeta que és Plutó ell sol...

El Sistema SolarToni Sánchez, Víctor Rodríguez, Albert Granados i Edgar Campos

ÍNDEX

1. Què és el Sistema Solar 2. Què és el Sol 3. Astres dels Sistema Solar

3.1 Planetes menors 3.1.1 Mercuri 3.1.2 Venus 3.1.3 Terra 3.14. Mart 3.1.5. Plutó

3.2 Plantes gegants 3.2.1 Júpiter 3.2.2 Saturn 3.2.3 Urà i Neptú

4. Els Satèl·lits dels planetes 5. Descobriment dels planetes 6. El Telescopi 7. Cometes 8. Sondes

1


1. QUÈ ÉS EL SISTEMA SOLAR ?El sistema solar és un conjunt de planetes, d’estrelles, etc. Que fan un sistema , solar bé de la nostra estrella que tenim més a prop que s’ en diu Sol.El Sistema Solar està dividit en dues parts: per una part els planetes interiors que són; Mercuri, Venus, Terra i Mart què són relativament petits. A uns 816 milions de quilometres és troben els quatre planetes més grans del Sistema Solar: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú; Júpiter, Saturn i Urà posseeixen anells. Un altre planeta que és Plutó ell sol ja forma una classe es sap que és més petit que la lluna.

2


2. EL SOL

El sol és una estrella ordinària molt semblant a les milions d’estrelles de la galàxia, però per nosaltres és la que més ens interessa perquè sense aquesta estrella no viuríem. És l’única estrella que podem estudiar més o menys bé gràcies a la seva “proximitat” a la Terra.EL SOL MAI HA DE SER OBSERVAT AMB TELESCOPI DIRECTAMENT les causes serien quedar-se cec.El sol és una esfera de gas incandescent és més vell que la terra (4.6 milers de milions d’anys) y ara deu tenir cosa de 5.000 milions d’anys i és considera que és una estrella de mitjana edat. El sol produeix energia mitjançant reaccions nuclears que és donen a lloc en el seu centre, és considera que en el seu interior hi han més de 15 milions de graus centígrads.És necessiten quatre nuclis d’ hidrogen( “combustible” del sol) que és combinen entre ells i formen nuclis d’heli, en el procés és perd uns 4 milions de tones per segon i s’escapa una quantitat d’energia que aquesta energia és la que forma la brillantor del sol.

El sol està format per:

3


S’ha observat que el sol sembla que vibra com un flam, y sembla que existeixen alguns períodes d’oscil·lació.Una cosa és certa el sol no continuarà brillant tota l’eternitat, amb el temps disminuirà el seu “combustible” (l’hidrogen) i canviarà la seva forma. Al llarg de la vida del sol quan és faci vell hi haurà deferents reaccions nuclears i el sol s’anirà expandint; la lluminositat del sol anirà augmentant fins que la vida a la terra sigui impossible i està clar que ni la mateixa terra no aguantarà. El sol es convertirà finalment en una densa i petita boleta blanca i anirà radiant poc a poc les restes de la seva energia fins acabarà amb un cos fred y mort. Gràcies a la Espectroscòpia han esbrinat tota la informació sobre el sol.

SUPERFÍCIE

Les característiques més patents de la fotosfera del sol son les manxes solars.

Una manxa solar no es tant obscura com sembla, la temperatura de la manxa és de 2000 º C, està formada per una regió central anomenada “umbra” poden tenir formes irregulars, cilíndriques ...Aquestes manxes no solen estar soles solen anar agrupades (dos grans i de més petites).Des de la terra no és poden distingir les manxes per què el sol gira les podríem veure al cap de dues setmanes que és el que triga una manxa en tornar al mateix lloc, o sigui que trigarien aproximadament 13.5 dies per tornar a veure la/les manxes al mateix lloc, també influeix que la terra gira a 29.8 km/s.

ECLIPSES DE SOL I DE LLUNA

Hi ha dos tipus d ´ eclipses, de sol i de lluna.Eclipses de sol: Totals; És l ´ ocultació del sol completa i la seva visió és probablement l espectacle més magnífic de la naturalesa es pot veure la cromosfera, les protuberàncies i

4


la corona, i el cel s ‘ obscureix suficientment com per que tots els planetes i les estrelles més brillants es facin visibles.Eclipses parcials: Aquests eclipses no arriben a ser totals en cap punt de la terra.Eclipses anuals: La lluna apareix com més petita que el sol quan està a prop del punt de màxima distància a la terra, de manera que, si l’ alineament és perfecte, pot observar-se un anell de la fotosfera solar al voltant del disc obscur de la lluna.Eclipsi de Sol

Eclipsi de Luna

5


3. ASTRES DEL SISTEMA SOLAR3.1 Planetes Menors

3.1.1 MERCURI

Dels 5 planetes coneguts en l ‘antiguitat, mercuri és el menys notable. Pot arribar a ser més brillant que qualsevol estrella, mai es pot veure davant un fons obscur, i només és visible a simple vista quan es troba en la part oest. Mercuri és el més petit del planetes interiors si bé és almenys tant dens com la terra i té un dèbil encara que perceptible camp magnètic.Fins fa poc temps es creia que el període de rotació de Mercuri era igual al seu període orbital (88 dies terrestres).Existeixen vestigis d ‘ atmosfera, però la precisió en el sòl és només de 10 elevat a -9 milibars que el principal constituent és l ‘ heli.La superfície que va revelar el mariner 10 és l ‘aparença molt similar a la de la lluna, però hi ha moltes diferències.És un dels planetes més propers al sol i també el més petit; 4878km de diàmetre, la seva òrbita està inclinada de la següent manera: 7º0’11’’ la seva distància al sol és de 69,7 milions de km. Mercuri presenta varies fases: plena, durant la conjunció superior, quartes, durant la màxima elogació est i oest, y nova, en la conjunció inferior.El període de rotació de Mercuri és de 58 dies y 15 hores y que la direcció de rotació és igual a la de la terra.La temperatura de mercuri a arribat fins a 450ºC.

3.1.2 VENUS

És similar a la Terra sobre tot per les seves dimensions. El seu diàmetre és de 12.100 km i la seva massa és 0.815 vegades. Esta cobert per una densa capa de núvols, és el planeta més pròxim a la terra i també es el planeta que més brilla. La distància que separa la terra de Venus és de 258 milions de Km, quan els dos planetes es troben en el mateix punt respecte al sol, la distància disminueix a 41 milions de Km, el que suposa 15 milions de Km menys.Aquest planeta és va anomenar així per honor a la deessa de la bellesa.

6


L´ òrbita de Venus és de 224 dies y 17 hores. La distancià al sol és de 107,4 milions de Km que el seu recorregut triga 255 dies.La seva atmosfera esta formada per diòxid de carboni ( 95 % ) i un 5 % de nitrogen oxigen i vapor d ´ aigua. La seva temperatura màxima és de 280ºC.

3.1.3 LA TERRA

La terra no es una esfera perfecta. Aquesta forma es deguda a la força de rotació. El diàmetre de la terra és de 12.700 Km de pol a pol.La balançà de torsió serveix per mesurar la massa de la terra. La massa de terra és de 5.976 · 10 elevat a 24 Kg. La temperatura mitja de la superfície és de 22ºC. El període sideri és de 365,256 dies. El període de rotació és de 23h 56 min 04 s. La velocitat orbital mitjana és de 29.79 km/seg. La terra té tres parts: aire, aigua i part sòlida, és a dir l’atmosfera, l’hidrosfera i la litosfera.L’atmosfera: l’aire de l’atmosfera està compost per:

La capa inferior de l’envoltaria de l’aire és la troposfera què és la part on és produeixen grans canvis de temperatura de precisió i el contingut de vapor d’aigua en l’aire.

7


Un altre part és la estratosfera, que arriba fins als 50 km d’altitud, és una zona on és produeixen grans vents. La seva temperatura a una altitud d’11 km és de -60ºC i als 50 km és de 0ºC.La mesosfera arriba de 50 a 77 km sobre la superfície del nostre planeta l’aire de la mesosfera és molt més fluix que el de la estratosfera.La termosfera que arriba de 77 a 400 km d’altitud l’aire encara és més fluix.Per últim està l’exosfera que és l’ultima part de l’atmosfera a més de 400 km d’altitud, el gas consisteix principalment d’hidrogen, l’exosfera continua en l’espai.L’hidrosfera: La terra és l’únic que conte grans quantitats d’aigua líquida, que cobreix les ¾ parts de la terra. Gairebé un 96 % del pes de les aigües de la terra està compost per hidrogen i oxigen.La litosfera: La part sòlida de la terra està composta per tres tipus de roques: ígnies , sedimentàries , metamòrfiques. La terra vegetal consisteix en residus rocosos combinats amb material orgànics.La terra té “ un mantó “ exterior d’aproximadament 2900 Km d'espessor. El moviment diari de la terra

L’ alternança del dia i la nit és deguda a la rotació de la terra al voltant del seu eix. Conforme gira el planeta en una banda és veurà llum i en l’altre obscuritat.

El moviment anual de la terra

La terra triga a donar una volta al voltant del sol 365 dies, 6 hores, 9 min, 10 segons.

El moviment oscil·lant de la terra

La precisió es deu els efectes combinats d ´ atracció gravitacions i rotació de la terra.

3.1.4 MART

La distància mínima de mart a la terra és de 56 milions de km. El període sideral de translació al voltant del sol és de 687 dies terrestres. Un dia marcià dura 24 hores, 37 minuts i 23 segons. L ‘ eix del planeta té una inclinació de 29º59’.Mart presenta fases plenes en la oposició i conjunció i fases corbes en les quadratures.En l ‘ atmosfera, que és molt poc densa i reté amb menor facilitat que la terra els núvols de pols enlairats pels vents, existeixen formacions nuvoloses, grogues i blanques.

8


La densitat de l’atmosfera és molt baixa. A més es diferencia de l’aire terrestre per estar formada sobre tot per diòxid de carboni amb trossos d’aigua, tan escassos que si el

vapor és condensés, cobriria Mart d’una pel·lícula d’un mil·límetre d’espessor.

3.1.8 PLUTÓ

Va ser descobert fotogràficament per C.W. Tombagh en el 1930. Triga a donar una volta al voltant del sol 147 anys 249 dies i 6 hores. A vegades està més a prop del sol que Neptú, això és a causa de excentricitat de la òrbita.La distància de Plutó al sol disminueix, de manera que de 1979 a 1990 Neptú va ser el planeta més distant conegut. El període de rotació és de 6.4 dies. En 1918 és va analitzar el moviment de Neptú en 1849 i 1968 i és va calcular que la seva massa és 1/18 la de la terra, i que la seva velocitat mitjana és superior 1.4 vegades a la terrestre. En conclusió, Plutó té un diàmetre de 2400 km.Plutó, encara que es troba en el sector dels planetes gegants, és sembla més als planetes terrestres, tan per les seves dimensions tan per la seva massa. Aquest fet junt amb la insòlita òrbita inclinació relativa del pla de la òrbita respecte al pla de la eclíptica, a fet pensarà alguns especialistes que potser la causa de tant excepcional característiques és perquè Plutó no és un planeta sinó in satèl·lit expulsat. El període sideri triga 247.7 anys. La seva velocitat orbital mitjana és de 4.7 km/s. La inclinació de la òrbita és de 17.2º. El diàmetre aparent des de la terra és menys de 0.25’’. La temperatura mitjana és de -2300ºC.

9


3.2Planetes majors 3.2.1 JÚPITER

La terra comparada amb Júpiter i en els astres gegants que orbiten més allà de la zona dels asteroides, és molt petita. Si Júpiter fos un globus buit farien falta 1300 Terres per omplir-lo. La distància que hi ha de Júpiter al sol és de 778 milions de km. El seu període sideral és de 11,86 anys i el sinòdic és de 399 dies, la rotació de Júpiter és molt més ràpida: 9 hores i 55 minuts.Vist amb telescopi el planeta està solcat de bandes paral·leles equatorials de color obscur majoritàriament groguenc.Pel seu grau de aplanament podria deduir-se que Júpiter és molt més concentrat en el nucli de la terra.La massa de Júpiter està formada per hidrogen un 76%.L’atmosfera està formada per heli i hidrogen, amoníac, metà, sodi, potassi i iode.La densitat del planeta és de 1,354 vegades la de l’aigua i la seva temperatura és de -140ºC.

3.2.2 SATURN

Té una massa de 95,1 vegades més que la Terra i un volum de 769 vegades major.El període de translació és de 29 anys i 167 dies. El seu període de rotació és de 10 hores, 39 minuts i 24 segons. La seva densitat és molt baixa.El globus de saturn s’assembla al de Júpiter.Els anells de Saturn són un exemple del que queda de la nuvolosa primitiva que va donar origen al sistema solar. El radi de l’anell és de 2,3 vegades més que el planeta.Saturn no brilla tant com Júpiter, té un moviment molt lent.La seva gravetat és superior a la de la Terra és de 1.16Saturn emet un impuls d’ondes radio amb un període de 10 hores , 39 minuts i 4 segons és considerat el vertader període de rotació de Saturn.

10


3.2.3 URÀ I NEPTÚ

Urà va ser descobert per Wiliam Herschel en el 1781 i la presència de Neptú va ser mencionada pel matemàtic francès U.J Le Verrier en el 1845 in confirmada astronòmicament poc desprès. Es tracta de dos petits gegants quasi bessons. Urà és distància del sol en 2870 milions de km i recorre la seva òrbita en 84 anys 7 dies i 9 hores; té uns 51900 km de diàmetre triga en girar completament sobre si mateix 17 hores 14 minuts i té una massa 14.58 vegades major que el de la terra, amb una densitat mitjana d’1.21 vegades la de l’ aigua.Neptú, vuitè planeta del sistema solar, és troba quasi 5 milions de km; mentre que Urà és visible a simple vista, aquest planeta només pot ser observat amb l telescopi. Triga 164 anys i 280 dies en donar una volta completa al voltant del sol, i la rotació al voltant del seu eix, que te una inclinació d’uns 29º sobre el pla de la òrbita, és d’unes 16 hores i 3 minuts.El seu diàmetre és de 49500 km, amb una massa 17,26 vegades la de la terra i una densitat d’1,5. Urà està molt aixafat; Neptú, molt menys.Llavors la característica principal de Urà, única en tot el sistema solar, és que el seu eix de rotació te una inclinació de només 8º sobre el pla de la seva òrbita i que el planeta gira en senti retrògrad. A conseqüència d´ això el sol recorre el cel d’Urà amb una trajectòria que passa quasi pels pols del planeta. El seu any equival a 84 anys de la terra. Les seves estacions són, per tant, completament distintes de les d ´ altres planetes.

URÀ NEPTÚ

11


4. ELS SATÈL·LITS DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Mercuri: Aquest planeta no té cap satèl·litVenus: Aquest planeta no té cap satèl·litLa Terra: Aquest planeta té un satèl·lit què s’anomena Lluna; la lluna és una esfera, la distància que hi ha de la lluna a la Terra és de 384403 km, també té un diàmetre de 3476 km, la densitat és de 3.36 vegades més que l’aigua.La seva superfície esta formada per cràters , marees i cadenes muntanyoses, tenen un color obscur que compren el 40% de la superfície, hi ha diferents tipus de cràters des d’un d’1cm fins a uns de varis quilometres.Mart: Aquest planeta no té cap satèl·lit només te asteroides.Júpiter: D’aquest planeta és coneixen fins a 16 satèl·lits, 4 descoberts per Galileu en el 1610 que son: Io, Europa, Ganimedes y Calbots.

Io: És un dels cossos més notables del Sistema Solar. Posseeix una brillantor en la superfície vermella que conté sofre i també conté volcans actius. Des de la Sonda Voyager 1 és van detectar el primers 8 volcans 2 d’ells Prometheus i Loki. Io és tan actiu perquè principalment la tensió de marea exercida per Júpiter. Té una baixa velocitat d’escapament de 2.6 km per segon.

SATÈL.LIT IO

Europa: Gairebé tota la informació d’Europa prové de Voyager 2. És molt llis com una bola feta de vidre. No te gaires volcans ni gaires cràters, la superfície és blanca i lògicament esta congelada. La causa de que hi hagi pocs cràters és probablement perquè s’han esborrat a causa d’un fluix de gel tou procedent de la part inferior de la part visible. És podria dir que sota de una capa de gel hi haurà el que nosaltres anomenem un oceà. És probable que Europa sigui més complexa que Io.

12


SATEL.LIT EUROPA

Ganimedes: És el major satèl·lit que té Júpiter, no obstant la seva densitat és baixa, això l’impedeix tenir una atmosfera. Aquest satèl·lit conté una escorça congelada d’uns100 km de profunditat, i per sota existeix un mantell de gel quasi líquid d’uns 500 km de profunditat. Conté cràters com la lluna, però es molt menys accidentada que la lluna.

Calisto: És més petit que Ganimedes, també és el menys brillant. També la seva superfície està glaçada. La seva temperatura és d’aproximadament, -118ºC durant el dia i a la nit és de -193ºC. Conté com dos grans anells, anomenats Valhalla i Asgard. Valhalla presenta una regió circular que brillant i té un grossor de 3000 km. Asgard és molt similar a Valhalla però molt menor.

SATEL.LIT CALISTO

Saturn: Aquest planeta és coneix que té 23 satèl·lits, nosaltres només explicarem Tità

13


Tità: Aquest satèl·lit és major que el planeta mercuri, és pot dir que és el satèl·lit més gran del Sistema Solar. La seva atmosfera oculta la seva superfície, la superfície d’aquest satèl·lit, està composta:

Urà: Aquest planeta sabem que conté 15 satèl·lits, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Obreón se sap que giren en sentit retògrad al del planeta Urà. Els altres 10 els va descobrir la Sonda Voyager.Neptú: Aquest planeta conté 8 satèl·lits, potser Tritó i Nerida només posseeixin atmosfera els altres 6 no. Tritó gira en sentit contrari al del planeta.Plutó: Aquest planeta no conté cap satèl·lit.

5. Descobriment dels planetes

A continuació veurem el nom del planeta i el senyor que el va descobrir.Mercuri: Venus: La sonda “Mariner 2” va descobrir Venus sobrevolant el planeta en el 1962.Terra: ---Mart: Aquest planeta el va descobrir Asaph Hall a l’any 1877Júpiter: Descobert per Galileu

14


Saturn: Galileu va ser el primer en veure Saturn per telescopiUrà: Va ser descobert per Wiliam Herschel en el 1781Neptú: El matemàtic francès U.J.J. Le Verrier va descobrir Neptú en el 1845.Plutó: Va ser descobert per el senyor C.W. Tombaugh en 1930.

6. EL TELESCOPI ÒPTIC

El telescopi òptic és van començar a veure a la segona meitat del segle XIX. La major construcció de reflectors va ser un de 40 polsades a l’observatori “Yerkes de Williams Bay” a EE.UU, és improbable que és faci d’un reflector major. En el 1917 és va completar la construcció del telescopi “Hooker” de 100 polsades gràcies a l’esforç de l’astrònom Nord-americà G.E. Hale. El major telescopi del mon és un reflector de 200 polsades aquest telescopi va ser acabat desprès de la mort de Hale a l’any 1948. Uns dels millors telescopis és anglo-australià de 389 cm en Siding Spring New South Wales.

TELESCOPI ÒPTIC

15


7. COMETES

Els cometes són membres del Sistema Solar, però són diferents dels planetes. Estan formats per petites partícules, bàsicament gelades, conjuntament amb pols i un gas bastant tènue, , a vegades arriben a ser espectaculars, no son ni molt menys tan importants com semblen. Un cometa gran consta d’un nucli que conté una major part de la seva massa, una cabellera i unes quantes cues. El nucli sol ser de forma irregular, i pot tenir un diàmetre entre uns quants de centenars de metres. Quant un cometa s’apropa al sol el gel comença a desfer-se i llavors és desintegra i s’estavella contra el sol.La cabellera pot ser immensa pot arribar fins als 2 milions de quilometres més que el sol com el cometa del 1811.Les cues poden ser de dos tipus: De gas o de pols. Les de gas solen ser rectes i les de pols corbes. La distància pot comprendre 330 quilometres de longitud com el cometa del 1843.Els cometes més brillants es solen anomenar merodejadors solars. Aquests passen al volant del sol i a vegades mostren signes de manifest de disrupció.Nom d’alguns cometes: “Encke, Forbes, D’arrest, Wirtanen ...”

El cometa “Halley”És sense dubte el cometa més famós, ha sigut vist regularment des de abans del segle de l’era cristiana, té un període de 76 anys. En 1682 va aparèixer un cometa brillant, un dels seus observadors va ser Edmond Halley. En aquella època no és sabia amb seguretat si els cometes giraven al voltant del sol com els planetes i el senyor Halley va verificar que els cometes giraven al voltant del sol i per això és veia cada 76 anys aquest cometa. A l’any 1986 dues sondes japoneses va intentar apropar-se cap al cometa i és van apropar uns 700.000 km, van estudiar la seva “cabellera”.

COMETA HALLEY

16


8. SONDES

Al llarg de la historia han sigut enviades moltes sondes a l’espai i a altres planetes.Com per exemple: Els primers en enviar una sonda van ser el Russos, el destí era Venus la sonda va ser anomenada Venera 1, l’enlairament va ser un èxit però en qüestió de temps és va perdre el contacte. El Mariner 2 era una sonda americana que la volien enviar a Venus en l’any 1962. Mart va ser visitat per primera vegada per la sonda americana Mariner 4 en el 1965 i és va descobrir que l’atmosfera de Mart era molt tènue i que el seu principal element es el diòxid de carboni. En desembre del 1973 el Pioner 10 v Passar per a prop de Júpiter mostrant-nos unes fotos espectaculars, i va recollir una informació molt bona. En desembre de 1974 el Pioner 11 va ser enviat a Saturn. En el 1977 és va enviar 1 sonda, Voyager a Saturn i Júpiter. En 1986 Voyager 2 va ser enviada a Urà i al cap de 3 anys va ser enviada a Neptú.Actualment coneixem varies sondes que han anat cap a Mart i que han descobert que hi havia aigua, una d’aquestes sondes és la Spirit i l’Oportunity que és tan treballant juntament amb altures sondes que entre ells ens han proporcionat molta informació a sobre del planeta Mart.

SONDA SPIRIT

17


OPORTUNITY

Edgar Campos Oliveira, Albert Granados Toda, Víctor Rodríguez Mariscal i Toni Sànchez Triguero.

18

QUÈ ÉS EL SISTEMA SOLARxfuente/solarsystem.doc · Web viewUn altre planeta que és Plutó ell sol...

Documents

Transcript of QUÈ ÉS EL SISTEMA SOLARxfuente/solarsystem.doc · Web viewUn altre planeta que és Plutó ell sol...