Què pots fer amb el passat perifràstic? · 2017-04-05 · el centre o el nucli històric, el...

Saps que els antics romans distingien entre dos termes per a referir-se al color blanc? ALBUM significava 'blanc mat' i LUCENTUM 'blanc lluent o brillant'.

Què pots fer amb el passat perifràstic?

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 9. El passat perifràstic

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u09-a01.mp3

canviarvaig canviarvas canviarva canviar

vam canviarvau canviarvan canviar

posarvaig posarvas posarva posar

vam posarvau posarvan posar

callarvaig callarvas callarva callar

vam callarvau callarvan callar

perdrevaig perdrevas perdreva perdre

vam perdrevau perdrevan perdre

oldrevaig oldrevas oldreva oldre

vam oldrevau oldrevan oldre

eixirvaig eixirvas eixirva eixir

vam eixirvau eixirvan eixir

fugirvaig fugirvas fugirva fugir

vam fugirvau fugirvan fugir

llegirvaig llegirvas llegirva llegir

vam llegirvau llegirvan llegir

JoTuEll o ellaNosaltresVosaltresElls o elles

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

a) Com anomenaven Lucentum els grecs? Quin era el motiu?

b) Quins elements defensius es poden trobar encara en el jaciment?

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

1. Expressar fets que han ocorregut abans del dia de hui: –Ahir vaig fer un pastís de carabassa, però no el vaig tastar perquè mon pare se'l va menjar tot! És un llépol!–Quan va vindre Joan ens en vam anar tots.

2. Fer referència a accions passades que remeten a un temps llunyà: –L'any passat vau agafar les vacances a l'abril i vau treballar tot l'estiu. –En quin any vas nàixer?

Saps que un llépol és una persona a qui agrada molt menjar coses dolces? Com llepolies, pastissos, etc.

Saps que un tossal fa referència a una elevació de terreny i que equival a mont, coll o lloma?

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u09-a02.mp3

Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

A Comprensió escrita

Lucentum

Lucentum, així van anomenar en llatí la ciutat iberoromana ubicada en un indret pròxim a l'Albufereta i a la muntanya del Benacantil, a Alacant. La ciutat està assentada sobre el tossal de Manises, una elevació propera a la costa que els grecs van designar com a Akra Leuke, és a dir, 'la muntanya blanca', a causa del color càlcic que caracteritza la composició dels sòls d'aquests paratges. No és casual que es faça referència a l'actual Alacant com a capital de la zona turística denominada «Costa Blanca».

Els estudis arqueològics van permetre distingir l'existència de tres estrats o nivells en la ciutat de Lucentum: l'inferior, corresponent a la primera fase de la ciutat ibèrica (segles IV-III aC); el mitjà, culminació de la segona fase de la ciutat ibèrica (segles III-I aC); i, finalment, el superior, quan va ser erigida la ciutat romana (des de l'època imperial fins al segle III dC).

La ciutat de Lucentum, com també la resta de poblacions que van formar part de l'imperi romà, va ser romanitzada. La romanització és el procés d'assimilació política, lingüística i cultural que va afectar el conjunt de pobles que van formar part de les diverses províncies que componien l'imperi.

En el jaciment arqueològic de Lucentum podem distingir molts tipus d'edificacions: les termes, el fòrum o els habitatges amb les seues dependències,

Exercici 1. Llig el text següent:

com ara els aljubs, els forns de pa o els obradors de terrissa. També es mantenen importants fragments de les muralles, les bases de les torres defensives preromanes i una necròpolis musulmana dels segles X-XI. Tot això compon un conjunt arqueològic molt valuós, que es troba en molt bon estat de conservació després d’haver evitat la desaparició com a conseqüència de l’especulació urbanística en l’últim terç del segle XX.



Saps que la forca s'utilitza per a alçar la palla? Fixa't que en les desfilades de Moros i Cristians, la comparsa dels llauradors sol portar aquesta ferramenta al muscle.

Fascicle 9. El passat perifràstic

Exercici 4. D’acord amb el text, digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Lucentum es troba situada damunt del Benacantil.

b) La denominació turística «Costa Blanca» té a veure amb el significat de Lucentum.

c) La romanització és el procés pel qual es van independitzar les diverses províncies que formaven part de l'imperi romà.

d) El conjunt arqueològic de Lucentum va estar a punt de desaparéixer el segle passat.

e) Lucentum, en els seus orígens, era una ciutat ibera.

B Gramàtica

B1. Els quantitatiusEls quantitatius són uns tipus de determinants que expressen una quantitat sense tanta exactitud com la que podem expressar per mitjà dels numerals:

També ens permeten expressar quantitats els adverbis i les locucions almenys, bona cosa de, gens ni mica, només, quasi, solament, tan sols, un grapat de, una mica de, un muntó de...

D Vocabulari

l’aladre o el forcat, les alicates, l’aixada, l’aixadeta, la barrina, la broca, el cisell, la clau anglesa, les claus fixes, la corbella, la dalla, la destral, les estenalles, l'escaire, la falç, la forca, el garbell, el gat, la gaveta, la grifa, el llegó, la llegona, la llima, la maça, el martell, el nivell, el palustre, la plana, el punxó, la radial, el rasclet, el regle, la serra, el soldador, el tallaferro, el tallatubs, les tisores, el tornavís o el descaragolador (d’estrela, de boca plana), el trepant, el xerrac o el serrutx...

D1. Les ferramentes

bastants, gens de, menys, tanta, massa, més, quantes, moltes, prou

El conjunt arqueològic de Lucentum va estar anys desprotegit. Per això, no se sap restes històriques es poden haver espoliat i perdut per sempre. A hores d’ara, les excavacions han permés recuperar fragments ceràmics, joies i armes, però els arqueòlegs esperen trobar-ne gràcies als treballs actuals. Si bé el jaciment de Lucentum ja no corre perill de ser assolat, es troba encaixonat entre edificacions de grans dimensions, i això, desgraciadament, fa lluïdora la ciutat. Hem fet esforços per a conservar-la com cal? En Lucentum hi ha història, que no podrem saber-ho mai a ciència certa.

Exercici 5. Posa els quantitatius del requadre en els buits corresponents:

C Ortogra�a i pronúncia

La u


Les formes molt, bastant, poc, quant, tant i prou solen incorporar la preposició de si el substantiu que acompanyen és masculí singular: molt de pa, quant de temps, etc. En els altres casos, van sense preposició: poques persones, tanta fam, prou sal, etc.

c) Sobre quina elevació es troba Lucentum?

d) Quins estrats o nivells es poden distingir a Lucentum?

e) Què creus que significa la paraula aljub?

molt, molta, molts, moltes ‘en quantitat abundant’Hi ha moltes persones prenent tanda en la cua del forn de pa.

bastant, bastants ‘en quantitat considerable’Té bastants anys i encara fa camí tots els dies.

poc, poca, pocs, poques ‘en quantitat escassa’No agafes llepolies, que en queden poques!

quant, quanta, quants, quantes ‘en quina quantitat’Quanta gent hi havia al cine! Quantes persones caben en l’autobús?

tant, tanta, tants, tantes ‘en tal quantitat de’Teníem tanta fam que ens vam menjar les llentilles que no vam voler ahir.

gens ‘en absolut’La pel·lícula d'ahir no em va agradar gens.

gens de ‘en quantitat inexistent’ Encara que no fa gens de fred, no tinc gens de ganes d'eixir.

massa ‘en quantitat excessiva’ Hi ha massa animals abandonats.

més ‘en quantitat major’ Vols més sucre?

menys ‘en quantitat menor’ Hui tinc menys temps que ahir.

prou ‘en quantitat suficient’ Tens prou diners per a pagar el lloguer?

variables

invariables


Exercici 6. Classifica les paraules que escoltaràs en l’àudio en els requadres següents:

La u és una vocal plena

La u és semivocal en un diftong

La u és una consonant



d) Per què et (ENUTJAR) amb mi l'altre dia? Si et (OFENDRE), t’assegure que ho (FER) sense mala intenció.

e) El mes passat, nosaltres (VISITAR) els jaciments arqueològics de Lucentum, la Illeta dels Banyets i l'Alcúdia d'Elx i ens (QUEDAR) embadalits. (APRENDRE, nosaltres) molt sobre la cultura ibera i romana i (RESULTAR) una ruta fascinant.

f) Miquel es (ENSENYAR) els números romans quan (VISITAR) el MARQ amb els seus cosins.

g) Tots els alumnes (GAUDIR) molt de les exposicions sobre l'edat antiga i (PARTICIPAR) en els tallers d'arqueologia.

h) –Pere, on (NÀIXER)? – (NÀIXER) a Vigo el 1970 i (VINDRE) a viure a València quan tenia deu anys.

Saps que l’enclusa és el bloc de ferro que s’usa com a suport per als treballs de forja? En castellà, es diu yunque.

Present d'indicatiu

vaigvasvaanemaneuvan

Passat perifràstic

vaig anarvas anarva anarvam anarvau anarvan anar

el centre o el nucli històric, el carrer, l’avinguda, la mitjana, la plaça, el barri, el raval, l’eixample, els afores, la circumval·lació, la carretera, el camí, el pont, el túnel, les tendes o les botigues, el mercat, el supermercat, els habitatges o les vivendes, els edificis, l’església, la mesquita, l’escola o el col·legi, els fanals, els semàfors, la claveguera i els albellons, la bústia, les papereres, el pas de vianants, la vorera, el rastell, el gual, el xamfrà, la cantonada, el cantó, el xamfrà, l’encreuament o la cruïlla, els senyals de trànsit, els bancs...

D2. Les ciutats i el carrer

El passat perifràstic es forma a partir del present d'indicatiu del verb anar més l'infinitiu del verb principal: vam anomenar, van designar, va ser... Però fixa’t que, en aquest temps, la 4a i la 5a persones del verb anar no són anem i aneu, sinó vam i vau:

Un altre temps verbal, el passat simple, és equivalent al passat perifràstic. Tots dos s'usen per a indicar una acció realitzada en un període de temps que ja ha acabat. Per tant, solen anar acompanyats de locucions temporals com ahir, anit, la setmana passada, el mes anterior, l'any passat... En la parla, el passat simple és propi del valencià

E Flexió verbal

a) la fustera b) l’obrer c) la llauradora d) el lampista

a) b) c) d)

e) f) g) h)

1a conjugació

guanyarguanyíguanyaresguanyàguanyàremguanyàreuguanyaren

estarestiguíestigueresestiguéestiguéremestiguéreuestigueren

serfuiforesfoufóremfóreuforen

romprerompíromperesrompérompéremrompéreuromperen

oldreolguíolgueresolguéolguéremolguéreuolgueren

viurevisquívisqueresvisquévisquéremvisquéreuvisqueren

sentirsentísentiressentísentíremsentíreusentiren

partirpartípartirespartípartírempartíreupartiren

2a conjugació 3a conjugació

Passat simple

a) Dissabte passat (ANAR, jo) amb mon pare al mercat i (COMPRAR, nosaltres) una tonyina que (PESCAR, ells) a l'almadrava de Santa Pola.

b) Vosaltres (ESTAR) l'altre dia amb l'alumna que (GUANYAR) el premi extraordinari de Batxillerat?

c) Tu no (VOLER) vindre quan et (CONVIDAR, nosaltres) el mes passat. Ara no et queixes.

Exercici 11. Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en passat perifràstic:

corbella, destral, estenalles, forca, grifa, llegona, palustre, tornavís

Exercici 7. Digues almenys quatre ferramentes de totes les anteriors que usa de normal cada una d’aquestes persones:

Exercici 8. Escriu davall de cada imatge el nom de les ferramentes corresponents:

Exercici 10. Ompli els buits amb el vocabulari del carrer que hi ha al requadre:

el camí, els afores, la vorera, el fanal, la bústia, el rastell,la paperera, el pas de vianants

ORAL

a) Pegar-ne una en l’enclusa i l’altra en el martell

b) Voler clavar el clau per la cabota

c) Enviar a la quinta forca

d) Fer un compte com una maça

e) Estar més tort que una corbella

f) Tindre llengua de destral

g) Poar amb garbell

h) Robar amb cabàs i llegona

1) Enviar molt lluny.

2) Estar molt tort.

3) Robar grans quantitats.

4) Encabotar-se en un mètode que no funciona.

5) Fer coses inútilment, sense trellat.

6) Equivocar-se molt sovint.

7) Calcular malament en perjuí propi.

8) Ser una persona maldient.

Exercici 9. Uneix les frases fetes de la primera columna amb el significat corresponent de la segona:

central. Mentre que el passat perifràstic sol predominar en la resta de parlars valencians. En l’escriptura, són habituals els dos temps i conviuen amb tota naturalitat en un mateix text.

a)

b)c)

d)

e)

f)

g)

h)

Saps que el MARQ és el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant? A banda d'exposicions i esdeveniments puntuals, també ofereix exposicions permanents perquè aprenguem un poc més sobre la prehistòria, les cultures ibera i romana, i les edats mitjana, moderna i contemporània.

Saps que l’almadrava és una xarxa de pesca de grans dimensions que s’usa per a pescar tonyines i altres peixos?

d) Per què et (ENUTJAR) amb mi l'altre dia? Si et (OFENDRE), t’assegure que ho (FER) sense mala intenció.

e) El mes passat, nosaltres (VISITAR) els jaciments arqueològics de Lucentum, la Illeta dels Banyets i l'Alcúdia d'Elx i ens (QUEDAR) embadalits. (APRENDRE, nosaltres) molt sobre la cultura ibera i romana i (RESULTAR) una ruta fascinant.

f) Miquel es (ENSENYAR) els números romans quan (VISITAR) el MARQ amb els seus cosins.

g) Tots els alumnes (GAUDIR) molt de les exposicions sobre l'edat antiga i (PARTICIPAR) en els tallers d'arqueologia.

h) –Pere, on (NÀIXER)? – (NÀIXER) a Vigo el 1970 i (VINDRE) a viure a València quan tenia deu anys.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: [email protected]

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Solucions:Exercici 3a) Akra Leuke, ‘la muntanya blanca’. Pel color càlcic (blanquinós) de la terra. b) Fragments de les muralles i les bases de les torres defensives preromanes. c) Sobre el tossal de Manises. d) L'inferior, que correspon a la primera fase de la ciutat ibèrica; el mitjà, corresponent a la segona fase d'aquesta ciutat; i el superior, en què es basteix la ciutat romana. e) Vol dir ‘cavitat que arreplega l'aigua de la pluja i funciona com a depòsit d'aigua’.

Exercici 5El conjunt arqueològic de Lucentum va estar massa anys desprotegit. Per això, no se sap quantes restes històriques es poden haver espoliat i perdut per sempre. A hores d’ara, les excavacions han permés recuperar bastants fragments ceràmics, joies i armes, però els arqueòlegs esperen trobar-ne més gràcies als treballs actuals. Si bé el jaciment de Lucentum ja no corre gens de perill de ser assolat, es troba encaixonat entre moltes edificacions de grans dimensions, i això, desgraciadament, fa menys lluïdora la ciutat. Hem fet prou esforços per a conservar-la com cal? En Lucentum hi ha tanta història, que no podrem saber-ho mai a ciència certa.

Exercici 4aF, bV, cF, dV, eV

Exercici 9a6, b4, c1, d7, e2, f8, g5, h3

Exercici 10a) la vorera, b), el pas de vianants, c) el rastell, d) el camí, e) els afores, f) el fanal, g) la paperera, h) la bústia

Exercici 11a) vaig anar, vam comprar, van pescar, b) vau estar, va guanyar, c) vas voler, vam convidar, d) vas enutjar, vaig ofendre, vaig fer, e) vam visitar, vam quedar, vam aprendre, va resultar, f) va ensenyar, va visitar, g) van gaudir, van participar, h) vas nàixer, vaig nàixer, vaig vindre

Exercici 6Vocal plena: porus, diürn, iogurt, lupa, madur, única, duna. Semivocal: qüestió, peu, quadre, lingüística, aigua, riure, lleixiu. Consonant: cauen, peuet, riuada, trauen, uadi, uombat, creuar.

Exercici 7a) la fustera: la barrina, la llima, el punxó, la serra, el trepant, el serrutx... b) l’obrer: el cisell, la gaveta, la maça, el nivell, el palustre, la plana... c) la llauradora: l’aixada, l’aixadeta, la corbella, la falç, el llegó, la llegona... d) el

Exercici 8a) destral, b) tornavís, c) forca, d) corbella, e) grifa, f) llegona, g) estenalles, h) palustre

a) Dissabte passat (ANAR, jo) amb mon pare al mercat i (COMPRAR, nosaltres) una tonyina que (PESCAR, ells) a l'almadrava de Santa Pola.

b) Vosaltres (ESTAR) l'altre dia amb l'alumna que (GUANYAR) el premi extraordinari de Batxillerat?

c) Tu no (VOLER) vindre quan et (CONVIDAR, nosaltres) el mes passat. Ara no et queixes.

Exercici 12. Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60 paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.


Exercici 13. Dictat.


Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes sobre les idees que consideres més importants:

F Comprensió oral

Exercici 12La Illeta dels Banyets és un jaciment arqueològic que es troba a la ciutat del Campello, a la comarca de l’Alacantí. Actualment està connectada amb la costa a través d’un istme artificial. Originàriament, es tractava d’una península, però l’acció erosiva del mar la va convertir en illa després de l’edat mitjana.

La Illeta presenta rastres d’ocupació des del tercer mil·lenni abans de crist i l’edat de bronze. Els ibers la van poblar cap al segle V aC i la van destinar com a magatzem agrícola i de peix. Sobre les ruïnes ibèriques, els romans van reutilitzar la Illeta com a terreny agrícola i hi van instal·lar unes termes i unes basses, que van ser usades com a piscifactoria. Aquestes basses són les que expliquen el nom popular de la Illeta (“Els banyets de la reina”), gràcies a la creença que les usava la reina mora per a banyar-se.

lampista: les alicates, la clau anglesa, les estenalles, la grifa, el soldador, el tallatubs...

Cita Cultural 7 d'abril, 10.00 - 18.00 h https://goo.gl/1YI6jb

Centre Cultural Les Cigarreres d'Alacant

XV Trobada de Secundària i Batxillerat en valencià



Què pots fer amb el passat perifràstic? · 2017-04-05 · el centre o el nucli històric, el...

Documents

Transcript of Què pots fer amb el passat perifràstic? · 2017-04-05 · el centre o el nucli històric, el...