Què hi podem fer? · 2 Què hi podem fer? FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol: ECOLOGIA DE CADA DIA...
162
Transcript of Què hi podem fer? · 2 Què hi podem fer? FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol: ECOLOGIA DE CADA DIA...
1
2
Què hi podem fer?
FITXA BIBLIOGRÀFICATítol: ECOLOGIA DE CADA DIAAutors: Ralf Massanés, Jordi MirallesEditor: Fundació TERRAParaules claus: Ecologia, ambientalistes, ecologia humana, educació ambientalLloc i any d'edició: Barcelona, 1994.
Tots els drets reservats:Copyright: Fundació TERRA*Avinyó, 4408002 Barcelona
Textos: Ralf Massanés i Jordi MirallesIl·lustracions: PUM PUM Produccions (tel: 93-406 9332)Correcció de català: Manel Cervera, Francesc Fernàndez i Teresa GibertDisseny i maquetació: Ralf MassanésDisseny de la coberta: DISARTL'edició d'aquest llibre ha estat possible gràcies al suport de VALVI Supermercats
Fotolits: Laser-PressImpressió: Printcolor, S.A.Dipòsit Legal:
* La Fundació TERRA és una fundació cultural privada en tràmit d'inscripció.
La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hila reprografia i el tractament informàtic, resten rigurosament prohibides sense
l'autorització escrita de l'editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la Llei.S'autoritza expressament el seu ús per activitats d'educació ambiental organitzades per
part d'entitats sense afany de lucre
Imprès sobre PAPER RECICLAT i blanquejat sense clor.Per a la seva impressió s'han utilitzat tintes ecològiques de base aquosa.Aquest llibre s'ha preparat amb tècniques informàtiques d'autoedició de baix consum energètic.
3
Cada un de nosaltres és un agent ambiental
La Fundació TERRA es proposa, entre altres objectius, canalitzar ifomentar la necessitat de responsabilitzar-nos com a societat d’aquest bé
comú que és el medi ambient. Una inquietud generalitzada que tenim moltsciutadans, però que no és fàcil d’afrontar.
Un país ha de vetllar de forma conjunta pels seus ecosistemes i els seus bénsnaturals, de forma que el llegat que es deixi a les generacions futures els
permeti desenvolupar-se plenament. Així mateix, un país ha de respectar elsseus béns naturals bàsics com són l’aigua, la terra, l’energia, etc. Aquesta és
una responsabilitat que ens afecta a tots, ara i avui,i també de cara al futur.
Tots nosaltres som part implicada en la conservació del nostre entorn, inomés mitjançant les nostres petites actuacions de cada dia podrem
contribuir de manera eficaç a preservar aquest bé únic que,ara més que mai, depèn de nosaltres: la Terra.
La Fundació Terra vol estendre el missatge que tots plegats podem ferpetites coses per contribuir a salvaguardar el medi ambient. Amb aquestmodest manual iniciem la singladura a favor del nostre país i de forma
solidària amb la resta dels pobles d'aquest planeta que ens acull.
Fundació TERRA
4
Què hi podem fer?
PRÒLEG“Els petits canvis són poderosos”, aquesta és la consigna que el Capità
Enciam transmet als telespectadors. Un personatge de ficció que va néixerper encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya i en la producció del qual vaig participar. Era la primeraexperiència d'educació ambiental per a tots els públics que es realitzava al
nostre país pensada especialment per a la petita pantalla. I això va engrescartots els professionals que hi vam intervenir.
El treball feixuc de sis mesos ens va permetre, a tots els membres de l'equipde rodatge, anar-nos amarant del missatge ecològic que havíem de traduiren llenguatge àudio-visual. Un missatge que per a tots era ben nou. Però,
potser el més curiós és que tots plegats vàrem esdevenir ben aviat elsprimers seguidors del Capità Enciam. De mica en mica, els petits canvis vancomençar a aparèixer. Eren petits canvis en rutines diàries, comportaments
que comentàvem durant la producció i als quals ningú no donava capimportància, ja que ens eren desconeguts per manca d'informació. Tancarl'aixeta mentre em respallava les dents, rebutjar la bossa de plàstic que em
donaven a les botigues quan no la necessitava o buscar desesperadament uncontenidor per dipositar-hi les piles botó del rellotge.
Ara, si m'hi fixo, descobreixo molts altres petits canvis que he incorporat a lameva manera de fer; són canvis imperceptibles en coses senzilles, coses que
costa el mateix fer-les bé que fer-les malament.
Quan els amics de la Fundació Terra em van presentar aquest manuald'ecologia de cada dia vaig tenir la sensació plaent de descobrir que moltsdels consells que s'hi proposen els vaig incorporant a poc a poc. Aquest
llibre, doncs, té la força de fer-nos veure com podem defensar la Terra sensenecessitat de tenir actituds heroiques, ni de fer grans sacrificis, sinó només
fent petits canvis en les nostres rutines.
I és que "sis milions de petits canvis són molt poderosos".
Mikimoto
5
Els informatius ens inunden de notícies sobre medi ambient. L'efectehivernacle, la capa d'ozó que disminueix, la desaparició de les selvestropicals, la pluja àcida que es menja els boscos centreuropeus... Cada diaasseguren que desapareixen per sempre més espècies del nostre planeta,algunes sense que les haguem conegut mai. La llet materna dels esquimals ésplena de substàncies tòxiques com els PCB i la tundra escandinava estàcontaminada per la radioactivitat per causa de l'accident de Txernòbil.
La Terra sembla que es dessagni davant d'aquesta allau de dadesalarmants. Hom no té la sensació que el planeta defalleixi. Però, l'any 1992 aRio de Janeiro, la pràctica totalitat dels caps d'Estat i de govern d'aquestplaneta es van reunir en la Cimera de la Terra per pactar un acord mundialsobre medi ambient, anomenat AGENDA 21. Un ventall de propostesambientals avalades amb dades científiques.
Però, en el nostre dia a dia poc es palesa la transcendència de laproblemàtica ambiental. I és que encara no s'ha modificat prou la nostraescala de valors perquè el medi ambient ocupi un lloc preeminent en lanostra quotidianitat. Tanmateix, cada vegada hom parla més de la necessitatd'una nova moral sòcio-ecològica, i a poc a poc els productes de consumincorporen l'etiqueta “d'ecològic”. Hi ha una diferència molt gran entre ladifusió d'una moda del que és la interiorització d'uns valors. Hi ha un fetcert: tothom s'indigna davant la guerra de Bòsnia i molta gent participa enajuts per al Tercer Món; en canvi, poques persones estan disposades, malgratque manifestin una gran preocupació ambiental, a canviar els seus hàbits deconsum, reduint o no usant determinats productes. Una cosa, doncs, és ser-ne conscient i l'altra actuar conseqüentment.
Per a una nova Terra
INTRODUCCIÓ
6
Què hi podem fer?
ÍndexPRÒLEG ....................................................................................................................................................................... 4INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................................ 5ÍNDEX .......................................................................................................................................................................... 6
A CASALA COMUNITAT DE VEÏNS .............................................................................................................................. 8LA PROPAGANDA POSTAL ........................................................................................................................... 10AÏLLAR LA CASA .................................................................................................................................................. 12IL·LUMINAR LA CASA ...................................................................................................................................... 14UTILITZAR BÉ ELS ELECTRODOMÈSTICS .......................................................................................... 16SER ECOLÒGIC AMB EL WÀTER.............................................................................................................. 18TENIR CURA DE LES PLANTES ................................................................................................................. 20VERINS AL JARDí ................................................................................................................................................. 22FER SERVIR ADOBS NATURALS ................................................................................................................. 24
EL REBOSTPLÀSTICS ................................................................................................................................................................... 26EVITAR L’ALUMINI .............................................................................................................................................. 28ELIMINAR ELS CFC ............................................................................................................................................ 30PINTURES TÒXIQUES ...................................................................................................................................... 32LLAUNES .................................................................................................................................................................. 34PRODUCTES TÒXICS ........................................................................................................................................ 36DETERGENTS ....................................................................................................................................................... 38COSMÈTICS ............................................................................................................................................................ 40ABUSAR DELS EMBALATGES ..................................................................................................................... 42
RECICLATGERECICLAR EL PAPER ......................................................................................................................................... 44EL VIDRE .................................................................................................................................................................. 46LES PILES ................................................................................................................................................................. 48MEDICAMENTS CADUCATS ...................................................................................................................... 50RECICLAR LA ROBA .......................................................................................................................................... 52MOBLES I TRASTOS VELLS ............................................................................................................................ 54USAR I LLENÇAR ................................................................................................................................................ 56ESTALVIAR L’AIGUA ............................................................................................................................................ 58RECOLLIDA SELECTIVA D’ESCOMBRARIES ...................................................................................... 60ABOCADORS ......................................................................................................................................................... 62
A LA CIUTATMOURE’S A LA CIUTAT ................................................................................................................................... 64LA CONTAMINACIÓ SONORA ................................................................................................................... 66JARDINS PÚBLICS ............................................................................................................................................... 68ENDERROCS DOMÈSTICS ........................................................................................................................... 70ANIMALS DOMÈSTICS .................................................................................................................................... 72BÈSTIES URBANES ............................................................................................................................................ 74ANIMALS EXÒTICS ........................................................................................................................................... 76
7
ELS CONTENIDORS .......................................................................................................................................... 78ESCOMBRAR LA VORERA ............................................................................................................................. 80
TREBALL I ESCOLATANCAR ELS LLUMS ........................................................................................................................................ 82LA FOTOCOPIADORA ....................................................................................................................................... 84BEGUDES A LA FEINA .................................................................................................................................... 86MAGATZEMS INDUSTRIALS ........................................................................................................................ 88EMBALATGES BANALS ................................................................................................................................... 90ELS PURINS DEL BESTIAR ............................................................................................................................ 92PORTAR ELS NENS A L’ESCOLA ................................................................................................................ 94ESCOLARS AL CAMP ........................................................................................................................................ 96L’UNIVERSITARI ECOLÒGIC .......................................................................................................................... 98
EL COTXEABANDONAR ELS COTXES...................................................................................................................... 100RESIDUS DE L’AUTOMÒBIL ...................................................................................................................... 102PNEUMÀTICS USATS ..................................................................................................................................... 104CONDUCCIÓ ECOLÒGICA ....................................................................................................................... 106ELS OLIS VELLS .................................................................................................................................................. 108RENTAR EL COTXE AL RIU ....................................................................................................................... 110NO ABUSAR DEL COTXE........................................................................................................................... 112
AL CAMP I A LA MARFER ESTIMAR LA NATURA ........................................................................................................................ 114COL·LOCAR CAIXES NIU ........................................................................................................................... 116ANAR A BUSCAR BOLETS ......................................................................................................................... 118COLLIR FLORS SILVESTRES ........................................................................................................................ 120FOTOGRAFIAR ELS NIUS D’OCELLS .................................................................................................... 122ENVAIR ELS CAMPS I BOSCOS .............................................................................................................. 124ACAMPAR AL BOSC ....................................................................................................................................... 126FOC AL BOSC ..................................................................................................................................................... 128EL BON EXCURSIONISTA .......................................................................................................................... 130CAÇAR PETITS OCELLS ................................................................................................................................ 132EL BON CAÇADOR ........................................................................................................................................ 134EL MOTORISME DE MUNTANYA ........................................................................................................ 136DEIXALLES A LA MUNTANYA ................................................................................................................ 138LA PESCA SUBMARINA ............................................................................................................................... 140ESPORTS NÀUTICS ......................................................................................................................................... 142ANAR A LA PLATJA .......................................................................................................................................... 144
PERSONA I SOCIETATCOLORANTS I ADDITIUS ............................................................................................................................. 146ALIMENTACIÓ NATURAL ........................................................................................................................... 148NO LLENÇAR ELS ALIMENTS .................................................................................................................. 150EL TABAC .............................................................................................................................................................. 152ELS PETITS ESPAIS NATURALS ................................................................................................................ 154TURISME ECOLÒGIC .................................................................................................................................... 156L'EFECTE HIVERNACLE .............................................................................................................................. 158LA POBLACIÓ MUNDIAL ............................................................................................................................ 160
8
Què hi podem fer?
1Entre una planta baixa i un pis hi ha un màxim de 25 graons, i es
tarda uns 15 segons per pujar-los. Un ascensor ho fa amb la meitatde temps, però en una hora consumeix una quantitat d’energia
1.000 vegades superior a la que necessita una persona al dia.
Presidents d’escala
Gairebé la meitat de les famíliesviuen en edificis de pisos organitzats encomunitats de propietaris. Això vol dirque es comparteixen una sèrie deserveis comuns: la llum de l’escala,l’ascensor, la neteja, la calefacció. Unabona gestió en el mantenimentd’aquests serveis comuns pot estalviarun 20 % de la despesa en energia. Aixòvol dir que per a una comunitat depropietaris de 20 habitatges d’uns100m2 es podrien estalviar al voltantd’unes 250 mil pessetes l’any.
Generalment, la gestió d’aquestsserveis s’encomana als administradors,però aquests no sempre controlen elssubministraments de combustibles ni elsserveis de manteniment. Per exemple,caldria saber que per cada quilovat de
• Interessem-nos per lamitjana de consum de lesdespeses energètiquescomunitàries.
• Fem servir l’ascensornomés per pujar més de 3pisos, i baixem sempre a peu sisón menys de 5 pisos.
• Procurem que lacalefacció central siguipressuritzada i de gas; estalviaun 20 % d’energia respecte ales calderes atmosfèriques.
• Instal·lem temporitzadors isensors per al llum de l’escala idel garatge
LA COMUNITAT DE VEÏNS
9
potència contractada que no s’utilitza hi ha unadespesa addicional de 3.600 pessetes anuals.
Les calefaccions col·lectives no sempre tenen unmanteniment adequat i es produeix un malrendiment que provoca un increment de consumde combustible d’un 15%.
A l’escala no cal que hi hagi llum tota la nit. N’hiha prou mantenint un llum de baix consum a
l’entrada i uns pilots per poderencendre el llum de l’interior.Instal·lar temporitzadors iajustar-los a l’horari de llumsolar pot estalviar moltaenergia al llarg de l’any.
L’ascensor també és un delsaparells del qual es fa un malús. Si hom té menys de 65 anysi no va carregat podria pujarsense ascensor fins a un tercerpis, no són més de 50 graons. Ibaixar es podria fer a peu desd’un cinquè pis sense capproblema.
Una comunitat de 14 veïns queho fes així podria estalviar un 60 %de l’energia elèctrica que gastal’ascensor i que pot pujar unes 100mil pessetes l’any (amb unautilització mitjana de 4 vegades aldia per família).
Per desgràcia, els veïns d’unedifici de pisos no tenen consciènciadel cost energètic dels serveiscomuns perquè els abusos esreparteixen entre tot el col·lectiu. Tots’acaba en un simple rebut trimestralo mensual.
10
Què hi podem fer?
2LA PROPAGANDA POSTAL
La bústia famolencaUna quarta part del correu que rebem és publicitari. Només que
100.000 persones eliminessin llurs noms dels llistats comercials, espodrien salvar 150.000 arbres. Cada any, i per cada bústia, passen
uns 65 kg de paper en concepte de publicitat.
Cada any, a l’Estat espanyol esgasten uns 700.000 milions de pessetesen publicitat a la premsa, la ràdio, la TV iles tanques. Aquesta inversió milionàriaper difondre els productes de consumno fa sinó encarir-ne el cost i, a vegades,repercuteix fins i tot en la seva qualitat.
La publicitat és una tècnica perinformar el públic, però cada vegada hiha més informació que no està justifica-da i que únicament estimula el consumdesenfrenat. A més, la majoria de lagent amb prou feines es mira lapublicitat i aquesta va a parardirectament a les escombraries (el 44%es llença sense ni mirar-la). Tot plegatés, doncs, una forma molt poc rendibled’informar i, a més, comporta una grandespesa en paper. Per cada 40 kg de
• Reciclem la propagandapostal que rebem, tant elssobres com els fulls de paper.
• Fem saber a l’anunciantque no pel fet que ens enviïpropaganda a casa licomprarem els seusproductes.
• Sol·licitem a Correus quela propaganda comercialpagui el mateix preu queuna carta normal.
11
Aprofita la propagandapostal que rebis, reutilitza
tant els sobres com elsfulls de paper.
paper que estalviem es pot evitar de talar un arbre.A més, hi ha formes de publicitat molt poc
estètiques, com és el cas de les tanquespublicitàries, que no fan sinó contami-nar el paisatge urbà i les àreesnaturals al costat de les viesde comunicació.
Una altra forma depublicitat és la ques’emet per la televisió.S’estima que per termemitjà es passen més de30 anuncis diaris. Lapublicitat televisiva ésmolt cara: de fet,calculant la inversió enpublicitat a cada família del nostre país, li correspon una despesa anual d’incrementen el valor dels productes d’unes 55.000 ptes. l’any que, evidentment, enscarreguen en els productes. Tenint en compte que a vegades fins i tot la publicitatés enganyosa, no hi ha dubte que ens trobem davant d’una activitat, sovint, pocètica.
Caldria que la publicitat, o millor dit la informació per al consum, fos menystendenciosa i fins i tot més noble. És evident que l’actual ritme de consum no éssuportable ni a mig termini, i, per tant, és imprescindible que les persones canviïn elsseus hàbits.
12
Què hi podem fer?
3
Per millorar l’eficiència de lescalefaccions a les llars, hem de pensarno solament a ajustar bé els cremadorsde combustibles, sinó també els nostrescostums més quotidians.
Les cases i els edificis no tenenmajoritàriament elements constructiusque evitin la pèrdua de calor durantl’hivern i l’entrada d’escalfor a l’estiu. Peraixò, es produeix un malbaratament del40-50% de l’energia consumida o, elque és el mateix, uns 100 kw/h per m2
de superfície habitable i any. Si aquestprincipi l’apliquésim a 100.000 llars ambuna mitjana de 100 m2, voldria dir quees malmeten cada any 1.000 milions dekw/h per aïllament insuficient d’aquestescases.
Altres causes que augmenten el
Escalfant les nostres llars durant l’hivern es gasta el 40% del’energia total consumida al país. Això representa unes elevadesemissions de gasos, responsables tant de l’efecte hivernacle com
de la pluja àcida. Una calefacció que funciona mal ajustadamalmet entre un 30 i un 50% de l’energia que consumeix.
Una porta tossuda
AÏLLAR LA CASA
• Abaixem la calefacciósempre que sortim de casa.
• Quan hàgim de ventilarles habitacions, fem-ho de copi per uns minuts, en comptesde mantenir oberta unafinestra al llarg del dia.
• Tanquem les portes ifinestres de la casa queestiguin obertes, ja que peraquí s’escapa molta escalfor
• Quan abandonem unahabitació, baixem el radiadoral mínim fins que la tornem autilitzar.
13
consum energètic és tenir poca cura al’hora d'obrir i tancar portes i finestres,escalfar o refrigerar habitacions que nos’utilitzen, etc. Hem de considerar lacasa com el nostre veritable cau i nopensar que és una màquinaescurabutxaques. Per això cal escollir béel sistema de calefacció a instal·lar, tantpel que fa a l'energia com al mediambient. Procurem posar vidres doblesquan canviem alguna finestra o en casesde nova construcció. Hi ha vidres d’altaeficiència energètica, de tres capes, queescalfen la casa a l’hivern i la refrigeren al’estiu. Posem els radiadors a les paretsinternes de la casa, de manera que noes perdi l’escalfor per irradiació al’exterior. Revisem periòdicament elsistema de calefacció o de refrigeracióde la casa o edifici. Aïllem els conductesdels espais de la llar que no cal escalfar(garatge, rebost, etc.). Aïllant bé lesparets i el sostre ens podem estalviar un50-60% de l’energia que gastem al llarg de l’any per escalfar o refrigerar la casa.
També podem considerar que hi hagidiferents sensors que controlin lesvariables que ens hi poden fer sentirconfortables, i alhora estalvïin la màximaenergia. Interessar-nos per la domòtica
no és una mala inversió.Una altra font de consum
energètic molt elevat en el cas depaïsos de clima calorós com el
nostre són els airescondicionats durant l’estiu.Aquests aparells tenen unadoble vessant negativa enversel medi ambient: per unabanda consumeixen moltaenergia elèctrica i per l’altracontenen CFC, gasos respon-sables de la destrucció de lacapa d’ozó.
14
Què hi podem fer?
4IL·LUMINAR LA CASA
L’altra cara de la foscorUna bombeta incandescent, al llarg de la seva vida útil, pot
gastar unes 4.000 ptes. en electricitat. Si la substituíssim per unabombeta fluorescent de baix consum només gastaria 1.000 ptes.
Per cada 30 milions de bombetes de baix consum queinstal·léssim estalviaríem l’energia que produeix una central
nuclear de 1.000 MW.
• Instal·lem bombetesfluorescents compactes en leshabitacions on els llumsromanen encesos més d’unahora seguida.
• Estudiem la il·luminació decasa nostra, pintem les paretsclares.
• Aprofitem sempre quepuguem la llum natural.
• Retornem les bombetesfluorescents velles a la botigaon les vam adquirir.
• Netegem les bombetes; labrutícia fa minvar la llum i faconsumir més energia.
El nostre és el món de la llum i elcolor, i tanmateix, la major part de lanostra vida no transcorre sota la llumdel sol. L’energia per il.luminar-nosprové de la combustió de les centralstèrmiques, que contribueixen a l’efectehivernacle, o de les centrals nuclears,que poden fer escac i mat a tot elplaneta. És imprescindible reduir ladespesa en electricitat, i nomésmillorant l’eficiència de l’enllumenatcasolà es pot arribar, sens dubte, aconsumir molta menys energia. Hi habombetes fluorescents de baix consumque fan la llum d’una bombetaincandescent de 100 W, però nomésen consumeixen 25. Les bombetesfluorescents compactes amb reactànciaelectrònica estalvien un 80% del
15
LlibresGuía de la Energía. Instituto para laDiversificación y Ahorro de laEnergía (IDAE). Ministerio deIndustria, Comercio y Turismo.Madrid, 1993.
consum d’electricitat. La vida d’unabombeta de baix consum és d’unes8.000 hores (entre 5 i 10 anys) i lesincandescents no superen les 1.000hores. És cert que les bombeteselectròniques contenen mercuri, peròes poden recollir i reutilitzar els gasostòxics que contenen. Les bombetesfluorescents de baix consum no fan mala la vista, ni fan el zum-zum dels tubsfluorescents clàssics. També cal tenirpresent que hi ha tubs fluorescents comels que hi ha a la major part de lescuines de tipus trifosfòric; són un xic méscars, però són més prims i permetenestalviar, per la mateixa potència dellum, un 20% de l’energia i són de millorqualitat. Segons estudis energètics de laUniversitat de Berkeley, si cada un delshabitants de l’Estat espanyol canviés unabombeta d’incandescència de 100 Wper una bombeta fluorescent de baixconsum de 20 W, es podria tancar unacentral nuclear.
Un altre invent per reduir el consum
de llum a casa són els anomenatsinterruptors de presència, ques’encenen i s’apaguen automàticamentquan detecten a una persona enmoviment. En àrees que són només depas, com passadissos o altres indrets dela casa, pot ser útil instal·lar enginysd’aquesta mena. No oblidem que en lail·luminació d’una casa consumim unaquarta part del consum d’electricitat detot l’habitatge. Viure en un habitatgeamb obertures exteriors grans i quedeixin entrar la llum natural és la millorforma d’estalviar energia. Quanbusquem un pis o casa per instal·lar-nostinguem en compte aquests aspectes.
16
Què hi podem fer?
5 UTILITZAR BÉ ELSELECTRODOMÈSTICS
La revolta dels robotsUna casa típica pot engolir l’equivalent en energia de 450 l de
petroli l’any. El 40% d’aquesta energia la consumeixen els aparellselectrodomèstics. A més, l’espai que ocupen tots aquests aparells
poden fer inhabitable un espai tan vital com és una cuina.
Al contrari del que la gent solcreure, els petits aparells elèctrics noaugmenten gaire la factura del’electricitat. Tanmateix, la sevafabricació requereix importantsquantitats d’energia, tant pels materialsplàstics dels quals són fets, com perquè,en general, són de vida curta. La majorpart estan elaborats amb materials noreciclables. Molts d’aquests petitsaparells elèctrics en realitat no ens fanmés còmoda la vida, sinó que sovint calpensar amb els recanvis, i no sempresón fàcils de trobar. A més, en moltscasos ni tan sols ens estalvien temps. Enaquest sentit, és curiós adonar-se quedes dels anys 50 no ha variat el tempsque s’empra en les tasquesdomèstiques. El més important és
• Fem manualment tot allòque no comporta cap esforç.
• Procurem que elselectrodomèstics estiguin enbon estat. Una nevera amb lesgomes velles consumeix méselectricitat.
• En els aparells de gas, nodeixem la flama pilot encesaquan no els necessitem.
• Quan comprem unelectrodomèstic, fixem-nos enl’energia que consumeix i queno contingui elementscontaminants que puguin serproblemàtics durant la sevavida útil o una vegada ens endesfem.
17
mantenir-los en bon estat.Per exemple, una capa deglaç de 5 mm en elcongelador de la nevera faaugmentar el consum energèticun 30%. Per rentar la roba, podemorganitzar-nos de forma quenomés posem la rentadora quanestigui plena. Si separem la robade color i la blanca, estalviaremdetergent. Quan rentem atemperatura de 60°C, no enscal utilitzar el lleixiu pertreure les taques mésrebels de la roba blanca,especialment, si abans les hem untatamb bilis de bou. Els aparells de gas,com l’escalfador, tenen una flama pilotque consumeix al llarg del dia fins a un25% més de gas.
Amb menys aparells a casadisposarem de més espai i podrem feruna mica d’exercici. Reduirem l’estrès, elsoroll, el desordre i estalviarem diners,
• Vivir en casa sana. Mariano Bueno.Ed Martínez Roca. Barcelona.• El gran libro de la casa sana.Mariano Bueno. Ed. Martínez Roca.Barcelona.
LLibres
perquè no els haurem de comprar nireparar. Adquirir únicament elselectrodomèstics necessaris permetcontribuir a evitar l’escalfament del’atmosfera, ja que s’estalvia energia is’eviten residus. Si aquests petits aparellsde plàstic van a parar a lesincineradores, són una important fontde dioxines, substàncies molt tòxiquesper a a la salut humana.
Si es tracta d’aparells per escalfar lacasa, cal adquirir-los sempre ambtermòstat; pensem que un grau menysd’escalfor a la casa estalvia un 5 % del’energia necessària per calefacció.
Escollim el programaadequat per a cada tipus
de roba.
18
Què hi podem fer?
6SER ECOLÒGIC AMB EL WÀTER
La tronaEs calcula que en un any en una ciutat de 100.000 habitants
s’aboquen unes 3 tones de netejadors de wàters i diversos milionsde preservatius de làtex. En altres paraules, cada un de nosaltres
llença cada any pel WC l’equivalent a 10 capses de preservatius, 12paquets de compreses i 10 rotllos de paper higiènic que aniran a
parar al mar.
El wàter és un dels pitjors sistemesd’eliminació de residus. De fet, no fasinó dissoldre amb aigua els residus, deforma que si per un costat contribueix adispersar productes que no sempre esdegraden, per un altre costat consumeixuna important quantitat d’aigua. A més,si un wàter perd aigua, es perden34.000 l d’aigua en un any. Cada vegadaque es fa funcionar el wàter s’emprende 8 a 10 litres d’aigua. Actualment, hiha mecanismes senzills i econòmics quepermeten regular la quantitat d’aiguaque necessitem. També hi ha sistemesque amb 2 l d’aigua i una pressióadequada són suficients, però encaraestan molt poc estesos. En definitiva, el40% de l’aigua que es consumeix en unacasa baixa pel wàter.
• El wàter no és un foratmàgic per desfer-nos de tot allòque ens molesta.
• Estalviem aigua al wàter.Instal·lem algun sistema perregular la quantitat d’aigua quecal evacuar.
• No hi llencem lescompreses, els preservatius o elstampons. Llencem-los a la bossade deixalles. Si és possible, femservir paper higiènic reciclat.
• No netegem el wàter amblleixiu. Utilitzem productesalternatius com el vinagre denetejar o els productes ecològicspresents al mercat des de fa untemps.
19
L’efecte de dissolució del wàter és elresponsable que en molts dels riusmediterranis a l’estiu 2/3 parts del cabalsiguin aigües residuals. I amb el wàter
s’escampen productes cel.lulòsics comel paper higiènic, tampons o
compreses. Es calcula quepel wàter hi podenbaixar 200.000 tonesde paper higiènic imilions de compreses,que finalment arribenal mar o acabenembussant els filtres deles depuradores. Enaquests moments, ipels rius que encara nodisposen dedepuradores, arribenproductes al mar quees depositen, sedimen-ten i impedeixen lavida del fons marí.
També s'aboquen al wàter productes tòxics com elllexiu i els netejadors de wàter, fets de productes queno fan pas que l’inodor sigui més sa i en canvi maten elsbacteris que després contribuirien a descompondre elsresidus. A més, aquest tipus de productes fan l’aiguamés àcida, cosa que obliga les estacions depuradores atractaments que acaben produint fangs salins.
Però el pitjor de tot és que al wàter s’hi aboquenrestes de pintura, olis usats, medicaments caducats i totamena de substàncies domèstiques altament tòxiques ique amb aquesta pràctica no fem sinó contribuir aescampar-los pel medi ambient.
20
Què hi podem fer?
7TENIR CURA DE LES PLANTES
Flors a l’àticSi cada barceloní tingués 1 m2 amb plantes ornamentals a
l'habitatge, hauríem duplicat l’actual superfície verda de laciutat. Les plantes a casa milloren el nostre medi ambient,
produint oxigen i fent que l’ambient sigui més fresc.
• Aprofitem el terrat del pisper plantar plantes i, si no,instal·lem-les penjades delsostre.
• Plantem flors i petitsarbusts en espais comunitaris(l’ull de l’escala del pis, unpetit ermot en una vorera,etc).
• Deixem que les plantess’enfilin i pengin de les paretsde casa.
• Per poc que puguem,cultivem un hortet. La nostravida serà més agradable.
Un jardí bonic i viu és un exempleperfecte de la intel·ligència humanaquan respecta la natura. Les plantes a laciutat contribueixen a un millorambient. Un arbre gros pot proporcio-nar cada dia l’oxigen necessari per a larespiració de deu persones, i pot recollirfins a 200 kg de pols de l’aire, la qualqueda fixada a les fulles i l’aigua se lapot endur. L’arbrat viari refresca l’airede la ciutat. Un carrer amb arbres pottenir de dos a tres graus menys detemperatura que un carrer sense arbres.El nombre de partícules de pols que tél’aire en un carrer sense arbres és tresvegades superior que en un carrer ambarbres. Tenir cura de les plantesornamentals relaxa i contribueix al’equilibri mental. Per poder començar a
21
• El balcón biológico. MimmoTringale. Ed. Ibis. Sant Boi deLlobregat.• El gran libro de plantas de terrazay balcón. Halina Heita. Ed. Everest.Barcelona.
LLibres
recuperar les 1,8 milions d’hectàrees de terra productiva que es perden cada anyarreu del món, primer cal començar per posar plantes a dins de casa. Un estudi dela NASA ha demostrat que els filodendrons, els ficus, els potus, les margarides i elscrisantems són particularment eficaços per descontaminar ambients enrarits dinsd’habitacions.
També és molt important enjardinar els petits espais que a vegades queden a lesvoreres. Els envans pluvials de molts gratacels podrien estar coberts per unaimmensa catifa d’heures o vinya verge. Les terrasses comunitàries també podrienser autèntics vergers on conrear algunes hortalisses. Integrar la vegetació al’arquitectura contribuiria a millorar la temperatura de dins les cases.
No tothom pot plantar un hort, però en canvi tots podem tenir cura del nostrepetit jardí. Al Regne Unit, on abunden les cases amb jardí, gairebé les 2/3 partstenen el seu jardinet particular d’entre 10 i 25 m2. Això vol dir més de 600 milhectàrees amb vegetació que millora la qualitat de vida. La vegetació urbana també
contribueix a la presència d’ocells que eliminen elsinsectes que s’instal·len a la ciutat.
22
Què hi podem fer?
8VERINS AL JARDí
La plaga dels plaguicidesSegons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren
arreu del món 30.000 persones pels efectes dels plaguicides ientre 2 i 3 milions en resulten afectades de forma greu. L'ús delsplaguicides és tan perillós per al medi ambient com per a la salut
humana.
En els darrers 50 anys s’ha passatd’una dotzena de plaguicides a uncatàleg de més de 500 productes. Elconsum de plaguicides a l’agriculturaprofessional s’ha estancat iqualitativament està derivant cap a l’úsde productes o metodologies mésselectius i segurs (lluita integrada,agricultura ecològica, etc.).
En canvi, en l’àmbit de la jardineria il’horticultura d’afeccionat, el consumd’aquests productes està en continuaugment, cosa que ha portat lesempreses de productes fitosanitaris acomercialitzar línies de productesespecífiques per a aquest mercat,consistents en petites dosis, molt benenvasades i decorades, i a un alt preu.
Els plaguicides tenen efectes sobre
• Utilitzem un plaguicidanomés en els casos realmentimprescindibles.
• Informem-nos sobre latoxicitat, la persistència i laselectivitat d’un determinatplaguicida.
• Guardem el producte forade l’abast dels infants i animals,i utilitzem-lo seguint les normesde seguretat.
• Utilitzem productesbiològics per combatre lesplagues del jardí.
23
altres espècies animals que poden serfins i tot beneficioses per al control demalures. Al delta de l’Ebre, cada anymilers d’ànecs moren intoxicats perplaguicides que contenen elsvegetals dels quals s’alimenten.
A més, els plaguicidess’escolen fàcilment cap a lesaigües freàtiques i les contami-nen. Molts d’aquests productespoden passar desapercebuts iprovocar tota mena d’efectesnegatius per a la salut humana.
Tots aquests productes (insecticides,fungicides, herbicides, etc.) presenten un
grau més o menys elevat detoxicitat, no solament per a l’organismecontra el qual es vol actuar (un insecte,un fong, una mala herba, etc.) sinó per ad’altres, entre els quals hi és inclòsl’home. La toxicitat d’un plaguicida veindicada per una sèrie de tres lletresque apareixen obligatòriament al’etiqueta del producte: la primera fareferència a la toxicitat del producte pera l’home i els animals domèstics, lasegona per a la fauna terrestre i latercera per a la fauna aqüícola.
Un altre aspecte a considerar és la
persistència, és a dir, el temps quedurarà un plaguicida en el medi ambientabans de descompondre's o convertir-
se en substàncies innòcues.Els plaguicides persistents
es van acumulant en elmedi seguint la cadenatròfica, de manera quees pot arribar a nivellsmolt perillosos.
Una tercera idea atenir en compte en el cas
exclusiu dels insecticides és laselectivitat, és a dir, que el producteafecti només l’insecte molest, però no
altres d'inofensius o fins i tot benefi-ciosos. La majoria dels insecticidesd’ús corrent no són selectius onomés ho són en unesdeterminades condicions omoments d’aplicació, quenormalment desconeixl’afeccionat.
L’ús continuat de determinadesfamílies d’insecticides provoca
l’aparició de soques (races) d’insectesque els són resistents, cosa que obliga
a incrementar les dosis i a utilitzar oproduir-ne d’altres.
• Ecojardín. Nigel Dudley i SueSrickland. Ed. Integral. Barcelona.• Agricultura sin venenos. AlvinSeifert. Ed. Integral. Barcelona.• Els pesticides i el medi ambient.Edmondo Pramauro. Ed. Servei dePublicacions de la Universitat deValència, 1990.
LLibres
24
Què hi podem fer?
9FER SERVIR ADOBS NATURALS
Fertilitza't correctamentA Catalunya es consumeixen cada any 1.850.000 tones
d’adobs minerals sintètics (1.000.000 de nitrogenats, 475.000 defosfats i 375.000 de potàssics) mentre que en molts indrets del
país l’eliminació dels fems i dels purins del bestiar ramaderresulta un greu problema.
Les plantes que fabriquen compost apartir de les escombraries urbanestenen dificultats perquè el mercataccepti aquest producte com a adob.
La fabricació dels fertilitzantsminerals o sintètics requereix un elevatconsum de combustibles fòssils(sobretot petroli). Per fabricar 1 kgd’adob nitrogenat es requereix unamitjana d'1,8 kg de petroli; per a 1 kgd’adob fosfatat calen 0,3 kg de petroli, iper a 1 kg d’adob potàssic, 0,2 kg(aquests tres tipus d’adobs són els mésutilitzats).
Com a exemple: per a un sac de50 kg de nitrat amònic s’han necessitat30 kg de petroli (uns 35 litres), per a unsac de superfosfat, 3,5 kg i per a un declorur potàssic, 7 kg.
• Utilitzem, sempre quesigui possible, adobs orgànicsprocedents de materialsresiduals (fems, compost,purins, etc.): també és unavia per eliminar-los.
• Els pagesos professionalshauríem de calcular les dosisadequades d’adob per alsnostres camps, amb l’ajut, sical, de l'administració.
• Si utilitzem menys adobsens estalviarem diners. Noper més adob, milloraremmés ràpidament la qualitatdel sòl.
25
Com a mitjana, unatona de fem porta lamateixa riquesa que16 kg de nitrat amònic,36 kg de superfosfat i13 kg de clorurpotàssic alhora, i unatona de compostd’escombraries fabricata Catalunya equival a11 kg de nitrat amònic,26 kg de superfosfat i4 kg de clorur potàssic.Però a més, el fem i elcompost aportenaltres elements que lesplantes necessiten i que els adobs sintètics no solen portar(magnesi, ferro, etc.), i també matèria orgànica, de la qual elssòls del nostre país en són molt deficitaris a causa de lescondicions climàtiques.
L’excés d’adobs, siguin del tipus que siguin (minerals o orgànics, però sobretotels primers), poden malmetre la qualitat de les aigües i del sòl: salinitzen la terra i lesaigües subterrànies (pràcticament tots els adobs sintètics són sals).
Els nitrats dels adobs arriben molt fàcilment a les aigües subterrànies, i d’aquestesa les aigües de consum humà. El nitratspoden convertir-se en productes perillososper a la salut. Com a exemple, al Maresme,l’únic lloc de Catalunya on s’ha fet demoment un estudi exhaustiu sobre eltema, s’han trobat nivells de nitrats alspous de fins a 500-1000 mg per litre,quan la CEE marca un límit per al consumhumà de 50 mg/litre.
LLibres• Pequeña enciclopedia de la horti-cultura biológica. Varis autors. ElPaís/Aguilar. Madrid.• El huerto biológico. Claude Aubert.Ed. Integral. Barcelona.• Manejo ecológico del suelo. AnaPrimavesi. Ed. El Ateneo. Madrid• El cultivo biológico. A. y H Bruns,G. Schmidt. (2 toms) Ed. Blume.Barcelona.• L’agricultura i el medi. Josep Saña.Quaderns de Formació Agrària, 1.Unió de Pagesos. Barcelona, 1993.
26
Què hi podem fer?
10PLÀSTICS
No et plastifiquis¿Sabíeu que la major part dels plàstics no es destrueixen mai ique les generacions futures encara els podran trobar d’aquí
10.000 anys? La indústria química ha fomentat l’ús indiscriminatde plàstics, i en els darrers 50 anys ha desenvolupat més de
16.000 nous tipus de plàstics, la majoria no reciclables.
Més del 30% dels plàstics queutilitzem cada dia només els aprofitempel simple fet de desembolicar unproducte i llençar-los a la galleda de lesescombraries.
Cada dia, des que ens llevem finsque tornem a ficar-nos al llit, tenimcontacte amb nombrosos materials deplàstic: si som fumadors, l’encenedoracostuma a ser de plàstic i d’un sol ús;l’ampolla o bossa de llet per fer el cafèamb llet; quan arribem a l’oficina un delsprimers utensilis que ens fiquem entreels dits és un bolígraf de plàstic, que enla major part dels casos també seràd’usar i llençar; si al migdia tenim tempsd’anar al mercat, ens ompliran debosses de plàstic, ja que no hauremestat prou previsors d’endur-nos una
• Enduem-nos-en el cistello el carretó quan anem acomprar.
• Rebutgem els productesque estiguin sobreembalats.
• No comprem productesd’un sol ús, sobretot si són dematerials que no es reciclen.
• Fem servir envasos percongelar que siguinreutilitzables.
• Si hi ha envasos debegudes reutilitzables,decantem-nos per aquests enel moment de la compra.
27
malla o bossa de roba de casa. Enpreparar el menjar continua eldesplegament plàstic: safates depoliestirè que suporten la verdura i lafruita, ampolles de refrescs en moltscasos de PVC, a l’estiu els glaçons fetsen bosses de plàstic ....
Molt pocs de nosaltres somplenament conscients de la quantitat deplàstics que diàriament passen per lesnostres mans i, generalment, no pensemen el possible reciclatge o reutilització.
Les anelles que uneixen els packsde llaunes de begudes són la causa de lamort de milers d’animals any rera any:als dofins se’ls queda tancada la boca imoren per desnutrició, als ocells elspassa el mateix amb el bec. Les bossesde plàstic que llencem moltes vegadesamb tan poca cura a la natura són lescausants de les morts de milersd’animals que les mengen i s’asfixien.Les safates de poliestirè expandit (EPS) imolts altres plàstics que es presenten enforma d’escuma encara es fan esponjo-sos amb els perillosos gasos CFC.
El PVC (clorur de polivinil) és undels plàstics més estesos, tant en lautilització industrial com en la domèsticao de la construcció. Per elaborar-loss’aprofita un residu de la producció dela sosa càustica, el gas clor. Aquest ésaltament reactiu i s’associa normalmentamb productes carbonatats, cosa quedóna com a resultat uns compostosanomenats organoclorats, altamenttòxics per als organismes vius. Podemdestacar els PCB, insecticides com elDDT, etc. Tots es caracteritzen per unfet: són difícilment eliminables delsteixits i produeixen esterilitat en elsanimals.
En un sol any consumim fins a400.000 milions d’ampolles de plàstic o,el que és el mateix, 21 mil tonesd’escombraries inútils, ja que si fossin devidre es podrien reutilitzar, cosa que endefinitiva resultaria molt més econòmicaper al consumidor, ja que no hauria desufragar ell les despeses de la recollida iel tractament del residu generat. El valorde cada tona d’aquest plàstic és de180.000 pessetes, que també acabempagant a l’hora decomprar elproducte envasat.
28
Què hi podem fer?
11Un noble en els residus del Regne
L’alumini és un material amb unes característiques moltinteressants per a la fabricació de diversos objectes, gràcies a la
seva lleugeresa, ductilitat, baix pes, impermeabilitat, etc. Una deles utilitats que actualment es potencia és l’envasat de líquids enllauna. L’energía que s’estalvia per cada llauna que es recicla ésequivalent al consum elèctric d’una bombeta de 200 W o d’un
televisor en funcionament durant una hora.
Tot i així, 100.000 tones d’alumini,en la seva major part restes d’envasos,acaben cada any a les escombraries.
L’alumini s’extreu de la bauxita,mineral de color vermell degut a lesimpureses que conté del ferro. En tot elprocés es generen residus que podenser contaminants si no es tractenapropiadament. Pero els factors mésnegatius de la seva producció són elgran aport energètic en forma de calor icorrent elèctric que es necessita en elsprocessos de purificació i l’elevadaquantitat d’emissions gasoses a l’aire.
En canvi, si considerem l’aluminireciclat, l’energia utilitzada en refondreuna tona d’alumini vell és només el 6%(el que representa un 94% d’estalvi)respecte la producció primària a partir
• Comprem productesamb envasos reutilitzables.
• Emboliquem elsproductes alimentaris enpaper en comptes de paperd’alumini.
• Evitem les safates i altresenvasos d’alumini, i sinó,reutilitzem-les.
• Evitem els productes enenvasos mixtes quecontinguin alumini si no espoden reciclar.
• Participem en lescampanyes de reciclatge.
L’ALUMINI
29
del mineral. A l’Estat espanyol, més del50% de l’alumini reciclat prové delsproductes d’ús industrial o de laconstrucció, mentres que el envasosd’alumini només tenen una quota dereciclat del 5%. Això es bàsicament acausa de la seva gran dispersió territorialen petites quantitats, per la qual cosaconvé fomentar campanyes deconscienciació dels ciutadans perquèrecullin selectivament aquesta matèriaprimera (llaunes, safates, paperd’alumini, etc.). Entre el 10% y el 12%del consum d’alumini es fa a través de laindústria de l’envasat, que l’utilitza enproductes innecessaris com ara envasosper a miniporcions, llaunes de begudesrefrescants, pots per esprais, paperd’alumini i moltes altres coses. Granpart d’aquests productes ni tan solspermeten el seu reciclat, ja que sónbarreges de materials. Les despeses
necessàries perdescompondre aquestsmaterials en els seuselements no son
recomenables niecològicament
ni
econòmicament.En conseqüència,
aquest tipusd’utilització s’hauriade minimitzar almàxim, a lavegada ques’incrementala sevarecuperació.El que no espotpretendre esque peraugmentar laquota de reciclat també augmenti el seuconsum, amb la qual cosa, en definitiva,aniran a dipositarse més residus al’abocador, com actualment està passantals E.U.A. La situació ideal seria el mínimconsum i el màxim reciclatge.
L’objectiu a perseguir es crear laconsciència que aquest metall noble,utilitzat per primera vegada l’any 1825,ha de tenir aplicacions tecnològicamentadequades, ja que causa un importantperjudici ambiental i social.
30
Què hi podem fer?
12ELIMINAR ELS CFC
La dieta de l'ozóLa vida a la Terra no seria possible sense la capa d’ozó, que es
troba 25 km per damunt nostre. Des de 1979, la capa d'ozó s'haaprimat al voltant d’un 4% de mitjana. Cada vegada que esredueix en un 1% l’ozó estratosfèric, es preveu un augment
anual del 5% de càncers de pell.
La capa d’ozó és la responsable defiltrar la radiació ultraviolada irradiadapel sol al seu pas per l’atmosfera.Gràcies als “avenços” de la tècnicamoderna, sabem que aquest embolcallprotector de la vida cada vegada esdevémés prim. A hores d’ara, ja presenta dosforats: un damunt el pol sud i un altre alpol nord.
Els principals responsables de ladestrucció de molècules d’ozó al’estratosfera són els anomenats CFC(clorofluorocarbonis). Aquestessubstàncies químiques s’utilitzen,principalment, com a gas propel·lent enesprais, per fer escumes industrials, coma gas intercanviador de temperatura enles neveres i els aires condicionats, pernetejar circuits impresos de
• Fixem-nos, a l‘hora decomprar qualsevol productecom ara esprais, airescondicionats, escumes per aaïlament tèrmic, extintors, etc.,si porten o no gasos nocius pera la capa d’ozó.
• Quan anem a canviar lanevera o l’aire condicionat,truquem al servei de mediambient o a la deixallaria delnostre municipi perquè vinguina recollir l’aparell vell o ensdiguin on portar-lo.
• Al mercat es troben tantneveres com circuits derefrigeració sense CFC. Miremde comprar només aquests.
31
• Antartida. El agujero de ozono.Javier Cacho i Maria Jesús Sainzde Aja. Ed. Tabapress. Madrid,1989.• La capa d’ozó. Col·leccióTerraviva. Ed. Cruilla. Barcelona.• La capa de ozono. La tierra enpeligro. Marshall Fisher. Ed.McGraw-Hill. Madrid.
LLibres
microprocessadors, etc. Enprincipi no són tòxiques i, el queés més important per a laindústria, no són inflamables. Arabé, una altra característica és quesón molt estables químicament ipoden tenir una vida activa defins a 150 anys.
Una molècula de CFCalliberada a l’atmosfera es des-compon per la radiació solar, iper cada àtom de clor alliberat, éscapaç de destruir-ne 100.000d’ozó. El temps que triga adesenvolupar els seus efectesperniciosos és llarg (10 anys), demanera que els estralls ocasionatsa la capa d’ozó que ara registremsón deguts a la producció de CFCdels anys 70 i 80. D’aleshoresençà ha augmentat el consum i la
producció i haurem d’esperar elresultat que això comporta.
En països de l’hemisferi sud, com ara Austràlia iXile, a l’estiu els nens ja no poden sortir al carrersense portar barrets i proteccions solars per a la
pell. I no només afecta els éssers humans, sinó tots els altres que viuen sobre laTerra. Si la reducció de la producció de CFC es fes efectiva i l’any 2000 ja no se’nproduís cap, encara hauríem d’esperar100-200 anys més per tenir la capa d’ozóaltra vegada intacta.
En moltscasos, elspulveritzadorssón mésindicats queels esprais.
32
Què hi podem fer?
13PINTURES TÒXIQUES
La pintura maleïdaJa l’any 1983, l'Organització Mundial per a la Salut advertia
dels efectes de toxicitat de les pintures i els vernissos, i descriviauna nova malaltia anomenada la “Síndrome de la casa malalta”,ocasionada bàsicament per les substàncies que desprenien lesparets pintades, els mobles, els parquets de fusta, els terres de
PVC, etc.
El 60% dels residus tòxics queaboquem els ciutadans sense cap menade control acostumen a ser pintures,vernissos i dissolvents, que normalmentvan a parar al clavegueram a través del'aigüera o del WC. Dels 275 milions depersones al·lèrgiques al món, ben segurque molts es podrien curar sis’eliminessin les substàncies tòxiques deles pintures.
L’efecte de pintar, en aparença taninofensiu, és nefast per a moltes formesde vida que han de veure-se-les ambtots els tòxics que contenen aquestessubstàncies. En concret, al nostre país escontinuen fent servir additius com elplom, el cadmi i el diòxid de titani per ala pigmentació de la pintura, tots sónmetalls pesants amb efectes cancerígens
• Fem servir pintures,vernissos i dissolvents ecològics.Moltes pintures a l’aigua sónmolt menys tòxiques.
• No aboquem mai lespintures, dissolvents o vernissosal wàter o a l'aigüera.Demanem al nostre ajuntamentsi hi ha un servei de recollida.
• Informem altres personesdels perills que comporta per ala salut humana i per al mediambient una mala utilització il’abocament posterior d’aquestsproductes.
• Rebutgem articles que noespecifiquin els seuscomponents.
33
per a l’home. El pretext d'usar-los és millorar la qualitat de lapintura. Tanmateix, els frescosde l'art romànic, com els deSant Climent de Taüll no en lluïencap, i avui, encara conserven la vivesadel color des de fa gairebé nou segles.
D’entre tots els productes tòxicsque contenen les pintures, els principalssón 32, els quals no relacionarem, peròels efectes més generals sobrel’organisme són: irritacions de lesmucoses i els ulls, afeccions del sistemanerviós, necrosi hepàtica (llevapintures),càncer i alteracions de la informaciógenètica.
El problema més greu és que lamajoria de productors no especifiquenla composició dels seus articles, demanera que els consumidors anemperduts.
Moltes de les al·lèrgies dels 275milions de malalts que hi ha arreu delmón es curarien eliminant aquestessubstàncies tòxiques de les pintures,dissolvents, vernissos i coles.
Un altre dels verins que es volatilitzaa partir de les pintures és elformaldehid. A baixes concentracionsprodueix irritacions de les mucoses i aaltes es converteix en un potentcancerigen. A l’Estat espanyol, espermet una exposició de fins a 5 ppm(1 molècula de formaldehid per 1milió
de molèculesd’aire), la
qual cosa significa que els fabricantspoden continuar posant quantitatsimmenses d’aquests productes. AAlemanya i a Suècia només espermeten exposicions de 0,1 ppm, osigui que els productes han de portar50 vegades menys quantitat desubstàncies tòxiques.
• EL Libro de la casa natural.David Pearson. Ed. Integral.Barcelona.
LLibres
34
Què hi podem fer?
14LLAUNES
No donis la llauna!Cada persona llença en un any uns 13 kg de llaunes d’alumini i
llauna. Això són més de sis milions de llaunes per l'Estatespanyol, amb les quals podríem emplenar 17.500 camions de 30tones. Un envàs d’alumini continua sent un residu sòlid després
de 500 anys.
Actualment, 7 de cada 10 llaunessón d’alumini i 3 d'acer laminat. Lallauna d’acer blanc prové del laminat del’acer que es produeix a les granssiderúrgies. Aquest acer laminat s’arribaa premsar fins a deixar-lo en un gruixde 2 a 0,16 mm. La tecnificació d’aquestprocés de laminat permet que avui percada llauna s’estalviï un 40% de l’acerrespecte a processos menys moderns.Els pots d’esprais, per exemple, estanfets d’aquest acer blanc tan fi. Es calculaque el preu d’una llauna és el 7 - 8 %del valor d’allò que conté. Si bé lesllaunes poden ser un bon recipient pera envasar productes alimentaris iindustrials, no es pot oblidar queconstitueixen un residu que representael 2 % del pes de les deixalles
• Consumim preferentmentels productes d’envàsretornable.
• Evitem les llaunes iprocurem consumir menjarfresc, és més sa.
• Demanem contenidors pera les llaunes i reciclem-les ,però evitem les d’alumini.
• El millor reciclatge ésaquell que no s’ha de produir.Evitem comprar productes ambenvàs metàl.lic si no ésestrictament imprescindible.
35
domèstiques. Les llaunes es revesteixenamb estany i sovint es tanquen ambalumini; d’aquesta manera es garanteixuna millor estabilitat al producte, peròes dificulta el seu reciclatge.
Les llaunes són fàcilment reciclables,però cal que hi hagi plantesrecuperadores prou sofisticades per aseparar la llauna d’acer de la brossatriturada. És una tecnologia molt costo-sa, però que en aquests moments potrecuperar gairebé el 2% del metallprovinent de les llaunes que estroben a les deixallesdomèstiques. Per a larecuperació de l’acer de lesllaunes cal desestanyar-les iextreure’ls l’alumini. Aquestés un procés forçacontaminant, tot i que moltmenys que el de produiracer nou. Per tant, el que cal
és consumir, com menys millor,productes domèstics fets amb derivatsde l’acer com la llauna. Les siderúrgiquessón de les empreses més contaminantsque existeixen.
En tot cas, el reciclatge és unamesura imprescindible una vegada s’haarribat a la minimització del seu ús. Seriadesitjable que hi hagués contenidorsespecials, i que l’envàs metàl.lic s’utilitzésnomés per a productes especials.Malauradament, avui s’enllaunen fins i
tot els cargols a la llauna.Hi ha un centre de recupe-
ració de brossa moltimportant de reciclatge a
Valdemingómez de l’Ajun-tament de Madrid. El procésde reutilització de l’acerprovinent de les llaunes de lesdeixalles és a Logroño. ACatalunya, no n'hi ha cap.
36
Què hi podem fer?
15PRODUCTES TÒXICS
L’amenaça de la química casolanaAvui dia hi ha més substàncies tòxiques a casa nostra que en
un laboratori químic d’ara fa 100 anys. Un 10 % dels accidentsdomèstics amb infants de menys de cinc anys provenen de
l’emmetzinament amb productes químics habituals a la llar.
Hi ha més components tòxics en elsproductes de neteja del que no enspensem. Els líquids abrillantadors de sòlsi mobles poden contenir nitrobenzè iderivats del petroli, les substàncies pernetejar forns contenen productescàustics com l’hidròxid sòdic, l’amoníac iel salfumant. El formaldehid, d’acciócancerígena, s’utilitza com a conservanten productes de neteja, laques,desodorants i altres. La barreja de lleixiui salfumant produeix un gas de cloraltament tòxic. Els productes percombatre les arnes i espantar elsinsectes per l'olor són fets deperdiclorbenzè i els seus vapors sónmolt perjudicials per a la salut. Elsneteja-catifes i moquetes contenennaftalè, percloretilè i derivats alcohòlics
• Evitem comprar capproducte de neteja que noindiqui els components delsquals està fet.
• No fem servir productescom el lleixiu, ni ambientadors.Per desembussar, una ventosaés perfecta.
• Usem productes de netejaalternatius fets amb llimona,vinagre, herbes, o fets ambbase aquosa.
• Procurem que per netejarcasa nostra no estiguemembrutant el medi ambient detothom.
37
que són tòxics i corrosius,alguns productes d’escriptoricom els correctors contenenproductes cancerígens com eltricloretà, o els retoladorscontenen dissolvents nociuscom el toluè, el xilè i l’etanol.
Molts d’aquests productesconviuen quotidianament ambnosaltres, i ja no parlem quan enfem servir de més específicscom els líquids per treuretaques. Alguns ataquen el fetge iels ronyons, altres afecten elsistema nerviós. Els fabricants noestan obligats a detallar elscomponents del producte, iquan indica que no són tòxics,simplement vol dir que nomésmaten la meitat dels animals de
laboratoritractats.
De fet, és uncontrasentit queper netejar lanostra casa mésíntima acabememmetzinant lanostra casacomuna, és a dir,el medi ambient.En canvi, a totesles cases hi hasubstàncies notòxiques com sal
i oli, vinagre i bicarbonat, pomes i mel,llet i cafè, cebes i alls, etc. Hi ha moltessubstàncies naturals que permetenobtenir detergents molt fins com elsfruits del castanyer d’índies, un arbremolt normal en els carrers i places deles nostres ciutats. Un ram d’espígol
• Hogar sin química. BrigitteBurger. Ed Integral. Barcelona,1994.• Ecohogar. Anna Kruger. EdIntegral. Barcelona, 1992.• El libro de la casa natural. DavidPearson. Ed Integral. Barcelona,1992.
LLibres
posat en un armari és el sistema mésnatural i més eficaç per espantar lesarnes. La barreja de sabó i de carbonatsòdic fa un combinat molt idoni pernetejar les rajoles del bany. En definiti-va, hem d’investigar per fer la nostra llarmés saludable i menys perillosa per alsnens.
38
Què hi podem fer?
16DETERGENTS
Quina ensabonada!Cada any, un català consumeix al voltant de 20 kg de deter-
gent. Per això, 15 mil tones de fosfats van a parar als nostres riusi a les aigües subterrànies. Els detergents domèstics representenun 20% de les causes d’eutrofització. L’eutrofització de les aigüesdolces dificulta la potabilització de l’aigua per al consum humà.
L’any 1990 vàrem gastar uns 200milions de pessetes en sabons idetergents. Som els majors consumidorsper càpita de detergents de la CEE.Detergents i sabons són substànciesque s’utilitzen per a netejar i per tant esdissolen amb l’aigua. Aquestes aigüessabonoses van a parar com a residus alsrius, o bé s’infiltren sota terra, i contami-nen així les aigües subterrànies.
A fi que el sabó faci més escuma inetegi més ràpidament, se li afegeix,entre altres ingredients: fosfats itensioactius. Al voltant d’un 30% delsdetergents acostumen a contenircolorants i altres productes tòxics quecontaminen les aigües. Els fosfatss’utilitzen per suavitzar l’aigua i evitarque les partícules de brutícia tornin a
• Consumim detergentslliures de fosfats. En general,els detergents líquids no enduen, i comença a haver-hidiferents marques queofereixen detergents en polssense fosfats.
• Emprem menys detergentper netejar. Els fabricantssempre aconsellen una micamés de la quantitatnecessària.
• Utilitzem productesdetergents alternatius. Moltsfabricants incorporen unainformació medi ambiental enles etiquetes dels seusproductes.
39
dipositar-se a la roba. Els tensioactiussón difícilment degradables per la naturai tenen una mitjana de vida molt llarga.Totes aquestes substàncies en elscursos dels rius i embassaments estimu-len el creixement de les algues, iaquestes acaben esgotant l’oxigen del’aigua i provoquen la mort de peixos ialtres organismes aquàtics. Aquestprocés de progressiva concentració dematèria orgànica i nutrients com elfòsfor és el que es coneix amb el nomd’eutrofització. Aquest tipus decontaminació d'alguns llacs iembassaments s’identifica pel to verdósque pren l’aigua. Les aigüeseutrofitzades no són aptes per alconsum humà si no reben un costóstractament.
No és més net qui més renta, sinóqui menys embruta. Si fessim servirdetergents sense fosfats, estalviaríemfins a 8.000 tones de fosfats l'any. El queés clar és que hi ha altres sistemes perrentar la roba que evitin la degradaciódels cursos d’aigua. Els detergents
ecològics es componen d’un tensioactiualtament biodegradable, no tenenpolifosfats i el blanquejant és a base deperborat de sodi. La dossificació i laqualitat de l'aigua també són aspectesimportants. No per fer servir mésdetergent la llar queda més neta.Pensem, igualment, que només un 10 %dels detergents que emprem elscatalans són sense fosfats. A Suïssa, ésprohibida la venda de detergents ambfosfats. Quan es parla de detergentsecològics, no vol dir que siguintotalment inofensius per al mediambient, sinó que tenen una elevadabiodegradabilitat. Es parla molt quel’aparició dels detergents ecològics ésuna estratègia comercial davant d’unmercat absolutament saturat. Allò queés clar és que les aigües residualsdomèstiques van carregades dedetergents. Abans que arribin a unadepuradora van a parar normalment alsrius. Per tant, informem-nos sobre elproblema dels detergents, i no fem casde les guerres comercialsentre les gransmultinacionals delssabons.
40
Què hi podem fer?
17COSMÈTICS
Ens hi va la pellEls cosmètics sempre han estat considerats substàncies que
han de millorar el nostre aspecte exterior, rejovenir-nos o ferdesaparèixer del nostre cos elements indesitjables. Tot això vaestretament relacionat amb productes químics de criticables
efectes i amb l’experimentació animal.
Diàriament fem servir moltes cosesper a la higiene corporal: productesantiarrugues, anticel·lulítics, cremes,sabons, locions, laques, gels, tissues,desmaquilladors ... Algunes contenensubstàncies tan tòxiques com ara elformaldehid (a molt baixesconcentracions causa irritacionsrespiratòries, del sistema nerviós i de lesmucoses; a altes concentracions éscancerigen) o, en el cas dels papers,dioxines que resulten en els processosde producció i blanquejat de lacel·lulosa.
Alguns cosmètics encara portenmetalls pesants com el plom i elmercuri, que demostradament sóncancerígens. En el cas dels xampúsanticaspa, n'hi ha molts que contenen
• Assegurem-nos que elsproductes de cosmètica quefem servir no estiguin testatsamb experiments animals.
• Posem atenció a lacomposició dels productes quecomprem, i evitem tots aquellsque continguin formaldehid,metalls pesants com el plom,mercuri i sulfur de seleni, entred’altres.
• Mirem de comprar sabons icremes suaus per a la pell, quel'ajudin a mantenir l'equilibrinatural.
• Mirem sempre d’utilitzarenvasos grans per tal de nocrear més deixalles.
41
sulfur de seleni, conegut cancerigenque és absorbit per la pell i que s’harelacionat amb l’envellimentprematur.
Cada any han de morircentenars de milers d’animals delaboratori per la nostra salut ibellesa. Per comprovar els efectestòxics d’una substància químicadeterminada, molts delsexperiments són excepcio-nalment cruels, com la provaocular de DRAIZE, en què lasubstància a testar és aplicadarepetidament a l’ull de l’animal enqüestió, cosa que li pot ocasionarirritacions de la còrnia, infeccions dela retina i fins i tot la mort. En la provade la dosi letal del 50%, es tractad’emmetzinar lentament els animalsde laboratori amb dosis que mai noseran aplicades a una persona.
En tot cas, els resultats obtingutsamb aquests experiments no sónextrapolables al ser humà i així, una decada vuit persones que utilitzen uncosmètic determinat, tenen algun tipus
de reacció al·lèrgica. Però l’animal delaboratori ha hagut de patir lesconseqüències, encara que després elresultat sigui diferent en aplicar-ho a lespersones. Demaneu als laboratoris decosmètica que us informin sobre lacomposició d'un determinat producte, iassegureu-vos que no fan experimentsamb animals.
• Cosmética natural. CamilaHepper. Ed. Edaf. Barcelona.• Belleza natural. Anita Guyton.Ed. Altafulla. Barcelona.
LLibres
42
Què hi podem fer?
18ABUSAR DELS EMBALATGES
Deixa la bossa, t'hi va la vida!Cada un de nosaltres llença cada any uns 100 kg d’embalatge,
només la meitat dels quals serveixen per contenir els productes.Moltes d'aquestes deixalles es podrien evitar si anéssim a com-
prar amb el cistell o amb una bossa de roba. També podríem serselectius amb els productes excessivament embalats.
L’embalatge i la distribució delsproductes són dues característiquesbàsiques de la societat de consum. Desde 1970 la quantitat de materialsd’embalatge consumits s’ha triplicat.L’embalatge assegura la conservació i laprotecció dels productes. També sónessencials per al transport i per al’emmagatzematge. L’energia que esnecessita per a l’actual consumd’embalatges representa l’equivalent demés d’un milió de tones de petroli. Peròel principal problema és que la majorpart dels embalatges tenen una vidamolt curta i una vegada emprats ja noserveixen. A més, actualment, hi ha unagran diversitat de tipus d’embalatges.Aquesta gran heterogeneïtat fa que nosigui fàcil reciclar-los. Així ens trobem
• No comprem productesexcessivament embolicats.
• Si comprem poc, noagafem la bossa de plàstic. Sicada comprador acceptés unesquantes bosses menys, cadames podríem estalviar milionsde bosses.
• Mirem de comprarproductes amb envasosretornables.
• Anem a comprar amb elcistell o portem una bossa detela. Se'n pot portar sempreuna a sobre perquè esdobleguen fàcilment i nopesen.
43
amb plàstics de totamena, papers aluminitzats, papersplastificats, cartró, cartró plastificat, fusta,etc. Tots aquests embalatgesrepresenten la quarta part del pes totalde la galleda de la brossa i la meitat delseu volum.
El 30% dels embalatges i envasosdels productes són de plàstic. Els plàsticses fabriquen a partir del petroli i enconcret d’un dels seus derivats, l’etilè.Pel seu comportament al calor elsplàstics es classifiquen en termoplàstics,és a dir, que s’estoven amb la calor ipoden ser modelats de manera queadoptin una forma estable quan esrefreden. El 75% del plàstic dels envasosés d’aquest tipus. Els termoestables nopoden ser reutilitzats, ja que no espoden estovar novament. Només si esmolen se'n pot aprofitar la pols com afont d’energia. Aquest és el cas delsendolls elèctrics o les carcasses dedeterminats electrodomèstics.
Els plàstics i materials compostoscom el paper aluminitzat o plastificat,etc. no són degradables, i els que hosón poden trigar uns 100 anys en fer-
ho. Els plàstics anomenats PVCcontenen clor, un element molt tòxic sis’incinera. Vuit ampolles d’aigua de cada10 són de PVC, i gairebé tots els plàsticsporten com a estabilitzant cadmi, unmetall pesant altament tòxic per a lasalut humana.
Sovint, els embalatges són unelement de distinció, de luxe,innecessaris. Altres vegades són nomésparcialment aprofitats. L’embalatge potrepresentar entre un 15 i un 40 % delpreu del producte de consum. Elscomponents d’alguns d’aquestsembalatges, si van a parar en unaincineradora, poden propiciar l’emissióde substàncies tòxiques com ara lesdioxines. Tot plegat fa molt difícil el seutractament quan es troben barrejats a labrossa. Per això l’única solució ésfabricar-los de manera que, si sóncompostos, els seus elements siguinfàcilment separables; és millor,tanmateix, reduir-ne el volum i reciclaren origen els que siguin indispensables.
44
Què hi podem fer?
19RECICLAR EL PAPER
Fem un bon paperUna tona de paper recuperat possibilita l’estalvi
d’aproximadament 0,4 ha de bosc (uns 17 arbres d’uns 20 anys).Tinguem en compte que per cada tona de pasta fabricada es
necessiten 3,2 m3 de fusta.
L’any 1974 es va crear al Japó elprimer centre de promoció del paperreciclat. D’aquesta manera es solucionaen part el problema de la reducció delsresidus sòlids urbans i s’estalvia matèriaprimera. De mica en mica, el reciclatgedel paper s’ha anat estenent. Importantscampanyes de sensibilització sobre lapoblació han permès que es separinselectivament els residus i es faciliti larecuperació dels materials aprofitables.Pensem que només el paper representaal voltant d’un 20% de les escombrariesurbanes.
La principal matèria primera per a lafabricació del paper és la pasta de fusta.Aquesta pasta verge és necessària peraportar les fibres noves imprescindiblesper obtenir la qualitat del paper que cal
• Portem el paper vell alcontenidor per a ser reciclat.
• Utilitzem paper reciclatamb garantia.
• Estalviem paper, escrivimper les dues cares.
• Reaprofitem el paperimprès per una sola cara.
45
per a molts productes. Els arbres estransformen en pasta a partir de dosprocessos: coent la fusta amb productesquímics o separant mecànicament lesseves fibres. Un altre procés pera l’obtenció de fibres depaper és la recuperacióa partir de paper vell.Per això cal dissoldre elpaper imprès idestenyir-lo.Actualment, la fabricaciódel paper a Europa esrealitza a partir de paperrecuperat en un 34%, depasta mecànica en un 22% ide pasta química en un 44%.
Un altre element clau en la fabricaciódel paper és l’aigua. Per a la fabricaciód’una tona de paper es fan servir uns115 mil litres d’aigua. Amb aquestaaigua es barregen algunes tones deproductes organoclorats. És per aquestaraó que la major part de les indústriespaperes se situaven a la vora dels rius,als quals han estat abocant aigüestòxiques durant anys.
La Terra s’està desforestant a unritme de 6,5 milions d’hectàrees anuals.El bosc és un bé renovable, però unabús en els productes que en surtenposa en perill la seva supervivència.
La indústria de l’embalatge és un delssectors que més productesmanufacturats en paper o cartróbelluguen. La major part d’aquestnomés serveixen per a fer bonic i tenenuna duració ben curta. En aquest sentit,ens cal intentar recuperar tot el paper icartró i intentar comprar nomésproductes que utilitzin l’embalatgemínim. Les xifres són òbvies. Fabricar
paper a partir de paper vell genera unestalvi energètic del 65%; l’estalvi d’aiguaés del 85% i la contaminació de l’aiguaes redueix en un 92%. Si bé és cert queel paper reciclat no evita que esconsumeixi fusta per a pasta de paper,sí que permet reintroduir en el cicleproductiu una important font de
matèria primera. Una hectàrea debosc mediterrani no
produeix més d’uns4-5 m3 de fusta. Encanvi, una arbredade pollancresgenera entre 12 i
15 m3 de fusta. Pertant, la recuperació del
paper usat també evita que es vulguinreplantar els nostres boscos ambespècies de creixement ràpid que, coml’eucaliptus, són ecològicament negatius.
Mentre al nostre país es llença unamitjana d’unes 400 mil tones de paper ales escombraries cada any, s’importenunes 700 mil tones de paper usat .
El fet més important és el notableestalvi en el consum d’aigua i energiaquan es fabrica paper a partir de paperusat. Tanmateix, aquest només és elprimer pas. El segon és incentivar l’úsdel paper recuperat, especialment enusos quotidians i, finalment, caldràpropiciar l’estalvi de paper.
No confongueu el paper reciclat,aquell que es fet a partir de paper vell,amb el paper ecològic, que està fabricatsense usar clor com a producteblanquejant. Per tant, pot haver-hi paperreciclat i ecològic, però el paperecològic no ha de ser reciclat. De totesmaneres, avui ja hem dit que la majorpart del paper incorpora paper vell.
46
Què hi podem fer?
20EL VIDRE
La jungla de cristallEn els darrers 10 anys s’han recuperat 2 milions de tones devidre, suficients per fabricar 7.500 milions d’envasos nous.
Tanmateix, cada any s’importen més de 15.000 tones de restesde vidre per reciclar a l'Estat espanyol.
El vidre és una substància que s’obtéde fondre un determinat tipus de sorraa alta temperatura. La seva fabricacióexigeix una gran despesa energètica,malgrat que la matèria primera ésabundosa, i genera una importantcontaminació atmosfèrica, que nosempre és tractada convenientment.Tot i així, el vidre és una matèriareciclable i sobretot reutilitzable, ja quesuporta molt bé que el rentem.
El 25% de les mestresses de casacompren begudes amb vidre, el 23%compren els refrescs en vidre retor-nable, xifra que en el cas de les cervesesés del 44%. Cada tona de vidre reciclatestalvia 1.200 kg de matèria primera i130 kg de petroli. L’energia que estalviael reciclatge d’una ampolla de vidre pot
• Llencem el vidre en elscontenidors per reciclar-lo.
• Comprem semprebegudes i productes ambenvàs de vidre retornable.
• Fem campanya perquè elsenvasos de vidre siguinestandarditzats.
47
mantenir encesa una bombeta de 100 Wdurant 4 hores. Guardant lesampolles a casa, amb només 15minuts a la setmana podemcontribuir a aquest importantestalvi energètic. Una ampollaretornable pot fer el seu ciclede vida entre 40 i 60 vegades.I aquesta hauria de ser lamillor fórmula: retornarl’envàs al fabricant. Aixònomés requeriria que totsplegats fossim mésparticipatius i pre-rentéssiml’envàs abans de retornar-lo.
Malauradament, i com amal menor, per evitarl’augment de residus sòlidsdomèstics, s’ha imposat larecollida del vidre en elsconeguts iglús que es trobena la major part de les viles. Malgrat lesimportants campanyes de sensibilització,la recollida selectiva del vidre no éssuperior al 30%. A Catalunya noméss’ha arribat a recollir un 8% del vidrevell en contenidors especials. La majorpart d’aquest vidre no serà reciclat per anoves ampolles, ja que caldria separarels vidres per colors, cosa que aquí noes promou. Globalment, el balanç éspobre: 80.000 tones reciclades versus920.000 tones abocades! Tot aquestmaterial s’ha de fabricar de nou,invertint 30 vegades més energia i 100%més de matèries primeres.
Ara bé, el reciclatge no ho és tot;l’ampolla reutilitzable de vi o cervesa téper terme mitjà 60 cicles i en relacióamb el vidre reciclat estalvia 20 vegadesmés d'energia. Malauradament, cadavegada és més difícil trobar begudes
amb envàs de vidre que siguiretornable. Fins i tot les garrafes
d’aigua de vidre s'estansubstituint per les de plàstic. Elreciclatge del vidre estalvia un20% de la contaminacióatmosfèrica i un 50% de lacontaminació de les aigües.Tanmateix, el reciclatge delvidre no és la solució, s’ha detendir a la reutilització. Peraixò és molt important ques’estandarditzin els envasosde vidre. El preu de ser méscurós amb el medi ambientno és alt, en proporció alsproblemes ecològics de laproliferació d’envasos deplàstic o de vidre noretornables.
L’administració vol arribarque hi hagi un contenidor de vidre pera cada 1.000 habitants. És importantque hi hagi llocs per a recollirselectivament el vidre, però és molt mésimportant que els envasos siguinretornables. És lamentable que, malgratles nombroses campanyes ciutadanesque s’han fet perquè les personesutilitzin els contenidors de vidre, encarahi ha gent que per mandra col·loca elvidre dins la brossa. Vidre que anirà aparar a l’abocador o a la incineradorainútilment.
48
Què hi podem fer?
21LES PILES
Apila les pilesEl mercuri d’una simple pila botó pot contaminar 600.000
litres d’aigua, és a dir, l’equivalent a l’aigua que necessita unpoble de 3.000 habitants en un any, o una família de 4 persones
en tota una vida.
Al nostre país utilitzem i llencem unmínim de 10 piles per persona i any, i escreu que aquest xifra pot augmentarfins a unes 40 piles abans de l’any 2000.El 80 % del mercuri de les deixallesdomèstiques prové de les piles. Aixòvol dir unes 5 t per any. Les piles sónnecessàries en algunes ocasions, peròen altres les podríem evitar, ja siguiutilitzant piles recarregables o aparellsque funcionin amb cèl.lules solars(calculadores, rellotges, etc). A Suïssa jaes venen des de walkmans solars fins atelevisors. També existeix al mercat uncarregador de piles que funciona ambuna cèl·lula fotovoltaica.
Un acumulador de níquel-cadmi potdurar de 5 a 7 anys i de 500 a 1.000cicles de recàrrega. Tot i que les piles
• Dipositem les piles botó ialcalines en els contenidorsespecials, ja siguin al carrer oen tendes especialitzades.
• Procurem utilitzar pilesrecarregables. Un carregadorpot recarregar 1.000 vegadesunes mateixes piles.
• Sempre que sigui possible,busquem aparells ambcèl·lules solars o endollem-losdirectament a la líniaelèctrica.
49
de níquel-cadmi es descarreguen mésràpidament, comporten un estalviimportant. Les piles verdescontenen productes fluoratsi una mica de mercuri.Per tant, s’hande considerarigualmentperilloses i calrecollir-les ambla resta de lespiles.
Les piles alcalines contenenmenys mercuri però el suficientper contaminar 175.000 ld’aigua, més de la que es beu entota la vida una persona. Elconsum de piles alcalines ésmolt i molt més alt que el de lespiles botó. Les piles botó sónfàcilment reciclables, mentre queles alcalines no. Les pilesnormals salines són molt poc
tòxiques i es poden llençardirectament a la brossa.
El mercuri, el cadmi i el plomque amb el temps apareixen en
l’aire, les aigües, els sòls i elsaliments comporten ungreu perill per a la salut.Aquests metallss’acumulen, a poc a pocdurant tota la vida, alfetge, al ronyó, als budells iprovoquen intoxicacions,càncers i altres trastornsfisiològics. L’any 1956 a labadia de Minamata al Japóhi va haver un granemmetzinament permenjar peix que haviaincorporat el mercuri dels
abocaments d’una fàbrica de l'indret.
50
Què hi podem fer?
22MEDICAMENTS CADUCATS
Quin apotecari que estàs fet!Cada any, una persona de casa nostra es fa receptar una
mitjana de 15 envasos de medicaments. En alguns països mésdesenvolupats, com Gran Bretanya o Dinamarca, és només la
meitat. Algunes malalties se superen amb una alimentacióadequada i una vida saludable.
Una farmaciola és un veritablemagatzem de drogues, que podenguarir malestars, però també posar fi ala vida de les persones si no s’emprencorrectament. Els medicaments han dereceptar-los els metges. Al nostre países comercialitzen 4.000 especialitatsfarmacèutiques, quan l’OrganitzacióMundial de la Salut de les NacionsUnides ha demostrat que amb 200 n’hiha prou. A casa nostra els medicamentsno es venen segons la prescripciómèdica, sinó en quantitatsestandarditzades. Això fa que de moltsmedicaments, sovint ens n’acabinquedant restes: pomades, pastilles,càpsules, xarops, tintures, etc., que ambel temps es fan malbé, és a dir, queperden les seves propietats curatives. El
• Revisem la farmaciola iassegurem-nos que no hi hamedicaments caducats.
• No adquirim capmedicament sense receptamèdica i informem-nos d'allòque ens han receptat.
• Plantegem-nosmedicines alternatives coml’homeopatia, la fitoteràpia,etc.
51
resultat és que es generen residusdomèstics amb substàncies perillosesper al medi ambient.
Només de tranquil·litzants se’nrecepten a l’Estat espanyol uns 25milions d’envasos. Altrament, a la majorpart dels medicaments no s’especifiquenels colorants, edulcorants o conservants,que també poden ser nocius per a lasalut humana.
Per conservar el nostre mediambient primer hem de començar perrespectar l’ecosistema que tenim mésproper: el propi cos.
Els metges haurien de donar mésexplicacions sobre la medicació querecepten al pacient i no simplementcontribuir al guany dels laboratorisfarmacèutics. Darrera cada medicamenthi ha experiments amb animals, sovintmolt poc ètics. L’actualdesenvolupament de l’enginyeriagenètica podria comportar greusaccidents per als ecosistemes. Per aixòcal fer prendre consciència quel’automedicació no és només dolentaper a la butxaca del pacient i per a laseva pròpia salut, sinó també per al
LLibres• Curso de Medicina Natural en 40lecciones. Dr. Eduardo Alfons. Ed.Kier.• Nuevo Estilo de vida, ¡Disfrútalo!Dr. Jorge D. Pamplona Roger. Ed.Safeliz.• Biblioteca de Medicina Natural.Editorial Integral, Passeig Maragall,317. Barcelona 08032. Tel: (93)429 89 73.• La farmacia natural. MiriamPolunin i Christopher Robbins.Ed. Acanto. Barcelona.
medi ambient, i això no només per lacontaminació que pot comportar, sinótambé pel patiment cruel a què es
sotmeten animals de laboratori,que a vegades són silvestres
(tràfic d’animals exòtics).No hi ha dubte que
en molts casos ens calrevisar la nostradependència delsmedicamentsconvencionals. Per amolts trastorns de lasalut senzills hi ha
altres tècniques més naturals que podenser molt positives i no generen residusperjudicials per al medi ambient.
52
Què hi podem fer?
23Milions dins l’armari
Cada any van a parar a la brossa unes 100 mil tones de robausada i retalls de confecció. Amb aquesta roba podríem
estalviar els 5.000 milions de pessetes que costa importar les 80mil tones de roba usada per fabricar draps de neteja i material
de farciment.
RECICLAR LA ROBA
La nostra roba habitual està feta dequatre tipus de materials bàsics: el cotó,la llana, la seda i les fibres sintètiques. Enaquests moments, fins i tot la fabricacióde la roba feta de fibres naturals com-porta processos que poden perjudicarel medi ambient: tintatge, recobriments,blanqueig, mercerització, etc. A fi dedonar una major vistositat o aparença ala roba les fibres són tractades amb totamena de processos químics, molts delsquals es fan amb substàncies tòxiquesper al medi ambient.
Les fibres sintètiques com el niló, elperló, la licra, etc. s’obtenen de derivatsdel petroli i la seva fabricació generauna important contaminacióatmosfèrica. L’èxit de les fibressintètiques es deu al fet que són molt
• Aprenguem a cosir i aconservar la roba a fi que durimolt de temps.
• Hi ha institucionsbenèfiques que fan recollidesperiòdiques de roba vella perles llars.
• Mirem la composició de laroba abans de comprar-la.
• Comprem només aquellaroba que necessitem.
• Fem servir detergentssuaus, a fi que la roba ens durimés.
53
econòmiques, fàcils de planxar; en canvi,a moltes persones els provoquenal·lèrgies. Això es dóna especialment enles peces de roba interior, tant femeninacom masculina. Per això el cotó segueixsent un material fonamental en laconfecció (un 52%). El consumde fibres sintètiquescontribuiex a l’exhauriment delpetroli. Per això, és importantno consumir-ne massa.
El cotó s’obté del cultiud’una planta que precisa moltsfertilitzants, pesticides i aigua.Una de les causes del’assecament del mar d’Aral a l’ex URSShan estat les grans plantacions de cotóque s’hi van instal·lar. La seda s’obté delcapoll de certes erugues, i la llana s’obtéde les ovelles. Les pràctiques agrícoles iramaderes per obtenir aquestes matè-ries primeres hom ha d’assegurar-se quees fa amb pràctiques d’agriculturasostenible. En aquests moments ja hi haal mercat cotó ecològic.
Atès que les fibres naturalss’obtenen de recursos naturals limitats,és molt important reciclar la roba.
El principal problema és que,generalment, omplim l’armari de robaque només utilitzem moltesporàdicament, i allí tancada únicaments’empolsega i es converteix en alimentper a les arnes. És com si hi pengéssimbitllets de mil que no utilitzem, perquèpassen de moda. Vet aquí, doncs, unmalbaratament de recursos naturals norenovables (fibres sintètiques) o limitatsper l’espai territorial i l’aigua (cas delcotó o la llana).
Instruir el jovent per poder transfor-mar la roba sense necessitat de com-prar-ne constament de nova hauria de
ser una pràctica fonamental del’educació escolar. Però, sobretot,cal que la gent es conscienciï que laroba es pot reciclar, no només perfer noves peces de roba, sinó perpoder vestir altres persones ambmenys recursos. Caldria ensenyara conservar la roba i això vol dir:com tenir-ne cura a l’hora derentar-la, assecar-la osimplement guardar-la dinsd’un armari.
54
Què hi podem fer?
24MOBLES I TRASTOS VELLS
No siguis trastoEn una ciutat d’uns 200 mil habitants es poden recollir
anualment més de 30 mil mobles i trastos vells. La recollidad’objectes “voluminosos”, com també s’anomenen, permet amolta gent viure amb una feina digna. D’aquesta manera es
poden retirar productes, la composició dels quals és dematerials inerts de difícil eliminació o transformació.
Els residus anomenats “voluminosos”són aquells que per les seves dimensionsno caben en el camió de lesescombraries. Un televisor que nofunciona, un armari vell de la cuina, lanevera, un sofà esparracat o la rentadoraespatllada són trastos que poden recupe-rar-se. Si estan en bones condicions espoden reutilitzar o restaurar perquè siguinusats de nou. Si no és possible reparar-los,es poden desballestar per aprofitar elsdiferents materials que els componen. Lafusta es pot emprar com a combustible;l’alumini, el coure, la llauna, els cableselèctrics, etc. són elements que es podenreintroduir en els cicles productius.
Probablement el desenvolupamenttecnològic i econòmic d’aquests darrersanys ha motivat que hi hagi un consum
• No llencem mobles itrastos vells al bosc o al camp.
• Informem-nos sobre lacomposició del mobles ielectrodomèstics i valorem laseva durabilitat per damunt del’estètica o la marca.
• Assegurem-nos que elsmobles no han estat construïtsamb fustes tropicals i que totsels seus elements sónreciclables o fàcilmentreutilitzables.
• Contribuïm a recollir ireciclar els mobles i trastosvells.
55
exagerat que obliga les famílies arenovar mobles i a canviarelectrodomèstics, sovint abans dedeixar de ser útils.
El principal problemade consumir més delcompte aquest tipusd’aparells i mobiliari éson deixar-los quan ensen desfem. Tot i que ésdifícil saber la quantitatde residus voluminososque produïm, podemesmentar que entitatscom els Drapaires d’Emaúsen els darrers cinc anys hantriplicat el nombre de tones detrastos recollits.
L’única solució és la reutilització iel reciclatge. Pensem que una neveraestà carregada amb gasos CFC i que si
no és tractada d’una forma especialperjudica la capa d’ozó. Un televisor ésple de components tòxics, sobretot eltub de raigs catòdics. La fusta, iespecialment els aglomerats són una deles principals fonts de contaminació ambformaldehid, una substància altamentcancerígena. La combustió del PVCusat en les tapisseries produeixdioxines. Les plaques de suro blanco poliestirè expandit (EPS)abocades als rius es desfan. Elspeixos ingereixen les partspensant-se que és aliment, imoren enverinats.
Cal dignificar els tallers i lesentitats que es dediquen a larecuperació d’aquestesandròmines. Actualment,molts ajuntaments tenenserveis de recollida detrastos vells. No hem detenir mandra per trucar-hi.
56
Què hi podem fer?
25USAR I LLENÇAR
Llençar la casa per la finestraEls articles d’usar i llençar estan envaint cada vegada més els
nostres supermercats, estancs i altres establiments comercials.Cada any, a Catalunya produïm uns 2.5 milions de tones
d’escombraries domèstiques, de les quals el 60 % del volum sónembalatges i envasos, que moltes vegades llencem acte seguit
d’haver comprat i desembolicat el producte en qüestió.
En qualsevol llar on entremnormalment hi trobem molts articlesque només s’utilitzen una sola vegada, ique després van a parar a lesescombraries. Entre els molts productesque podríem anomenar, els méscomuns són els tovallons de paper, elpaper de cuina, els bolquers per abebés, les maquinetes d’afaitar,encenedors d’un sol ús, etc.
Els bolquers a base de cel·lulosa sónun dels exemples més clars delbalafiament que hi ha en els productesd’un sol ús: l’u per cent de les deixallesque van a parar a l’abocador sónbolquers, i aquests triguen una mitjanade temps de 500 anys adescompondre’s. Si s’opta per incinerar-los, s’emeten els anomenats Productes
• Evitem d’utilitzararticles d’usar i llençar, jaque generen més residus.
• Fem servir productesque es puguin reutilitzar orecarregar. N’hi ha més delsque no ens pensem.
• Si evitem elsembalatges inútils;produirem menys residus.
57
de Combustió Incompleta (PIC). Entreels més de 300 PIC perillosos i tòxicsque resulten de la incineració destaquenles dioxines i els furans, substàncies quees desprenen en la crema de productesclorats que contenen determinatsplàstics i fibres cel·lulòsiques.
Precisament, l’amuntegament dedeixalles que ocasionen aquest tipus deproductes d’usar i llençar és amb el quees pot justificar una incineradora deresidus urbans. La incineració no resol elproblema dels residus, sinó quen'estimula la producció. Perquè unaincineradora sigui rendible com a fontde cogeneració d’energia necessitadeixalles amb un alt contingut dematèries combustibles. La major partdels articles d’usar i llençar són,precisament, fets de plàstic i paper.
Els articles de plàstic d’usar i llençartenen en molts casos, doncs,conseqüències negatives per al mediambient. Cada any es consumeixenmilers de milions d’encenedors norecarregables, bolígrafs d’un sol ús,maquinetes d’afaitar, plats, coberts i gotsde plàstic, etc. Tots són productes queno es degraden mai i que no es podenreciclar, ja que acostumen a ser
combinats dediferents plàstics
associats ametalls
soldats
per fusió operquè portenrestes demenjaradherits,que primerhaurien desereliminatsper poder-los utilitzaren elprocés delreciclatge.
Hem d’acostumar-nos a reduir elconsum de paper higiènic, de mocadorsi tovallons de paper, utilitzar draps decuina en comptes de paper i fer servirsempre coberts i vaixella de vidre oceràmica.
No oblidem que per fabricarqualsevol objecte cal utilitzar matèriesprimeres i energia. Tots els articles fetsde plàstic provenen en darrer terme dederivats del petroli, un recurs natural norenovable. Passem de la moda delsproductes fets amb materials que nodurin.
• El libro del reciclaje. Alfonso delVal. Ed. Integral. Barcelona.• Háztelo verde. John Button iFriends of the Earth. Ed. Integral.Barcelona.• Els residus domèstics. TonyHare. Col·lecció Terraviva.Ed Cruilla. Barcelona.
LLibres
58
Què hi podem fer?
26ESTALVIAR L’AIGUA
No t’aigualeixisUna família consumeix diàriament l’aigua necessària per
omplir sis banyeres senceres. Una aixeta que gotegi pot perdrefins a 50 litres d’aigua al dia. Una cisterna que no tanca
correctament gasta fins a 250 litres al dia. Per una aixeta obertaragen 12 litres d’aigua en un minut. Hem de fer servir la
imaginació per reduir el nostre consum d’aigua.
Els mars i oceans contenen un 97%del volum de l’aigua del planeta; el 2%està gelada. Per al subministramentd’aigua potable només disposem del’1% de l’aigua que queda a la superfíciede la Terra en forma de rius, rierols,llacs o a sota terra. El 90% delsubministrament total d’aigua delplaneta procedeix del subsòl.
L’efecte hivernacle, la disminució dela capa d’ozó i la pluja àcida reduiranencara més els nostres ja minvatsrecursos d’aigua. Amb l’increment detemperatura es preveuen sequeres amoltes àrees del món. La producciód’un quilo de carn requereix 10.000 ld’aigua, mentre que un quilode blat de moro en requereix només100 l.
• Dutxem-nos en lloc debanyar-nos.
• Tanquem l’aixeta mentreens rentem les dents.
• No engeguem la màquinade rentar o el rentaplats finsque no estiguin totalmentplens.
• Revisem periòdicament lesaixetes de la casa.
• Interessem-nos pelssistemes de control de l’aiguade l’inodor i els reductors depressió per a la dutxa.
• Reguem el jardí o lesplantes a la nit.
59
La contaminació deguda a lesindústries i a l’agricultura, els lixiviatsdels abocadors de deixalles i elsresidus químics de les indústriesmineres i petrolíferes s’estanacumulant dins del cicle del’aigua. Una vegadacontaminada, l’aiguasubterrània és difícil iexcessivament cara depurificar.
Una aixeta que gotejarepresenta una pèrdua de60.000 litres d’aigua amb laqual es poden fabricar 300kg de paper. Un camp degolf necessita 2.000.000de litres d’aigua perdia, la quantitatequivalent d’aiguaque necessita unapoblació de 8.500habitants per dia.Amb una dutxa de 5minuts esrequereixen 50 lmentre que per a unbany es necessita un mínim de150 l d’aigua. Per tant, amb la dutxas’estalvien 2/3 parts d’aigua. Unamàquina de rentar que engoleixi més de120 litres per bugada és excessiva. El41% de l’aigua la consumim al lavabo.No serveix de res sanejar l’aigua siindividualment no l’estalviem.
Cal depurar totes les aigües ireutilitzar-les. No es pot permetre quela indústria utilitzi l’aigua de la mateixaqualitat que per al consum de lapoblació. Els rius no poden ser clave-gueres a cel obert i per això cal denun-ciar tots els abocaments que s’hi fan.
LLibres• Aigua = Vida. Frederic Vester.Ed. Parthenon CommunicationS.L. Barcelona, 1992.• L’aigua a Barcelona. P. Conillera,A. Llabrés i M. Parés. Col·leccióDescobrir el Medi Urbà, 4. Ed.Ajuntament de Barcelona. Barce-lona, 1986.
L’administracióha de ser
contundent enl’aplicació de la
legislació. S’ha deconscienciar la població i
això exigeix una tarifació del’aigua no per consum mínim,
sinó amb una tarifa més cara peròd’acord amb la lectura dels
comptadors. Les indústries haurien detenir circuits tancats d’utilització del’aigua connectats amb depuradorespròpies o col·lectives.
60
Què hi podem fer?
27RECOLLIDA SELECTIVAD’ESCOMBRARIES
La regla de les tres erresCada vegada produïm més deixalles. S’imposa aplicar la reglade les tres erres, és a dir, reduir, reutilitzar i reciclar. De
moment, el 80% d’aquestes deixalles van a parar als abocadors oa les incineradores, que són formes de tractament dels residus
que poden malmetre les aigües, l’aire, la salut humana id’animals i plantes...
La majoria dels abocadors controlatsdel nostre país estan arribant a lasaturació de la seva capacitat decàrrega, i obrir nous abocadors és difícila causa de l’escassetat de terrenysadequats i del fort rebuig social que téaquest tipus d’instal·lació.
De les escombraries que cada diaproduïm, el 60% acostuma a ser matèriareciclable o reutilizable; en alguns casosaquest percentatge encara és superior.Posant tots aquests productes en unmateix contenidor estem contribuint afer impossible el seu reciclatge en un98%.
El contingut de la nostra bossad’escombraries té únicament un 10-20%de residus que, d’una forma o una altra,no es puguin reciclar o reduir.
• Separem les escombraries ala llar i posem-les alscontenidors corresponents quees troben als carrers.
• Informem-nos sobre ladeixalleria del nostre municipi.
• Si tenim jardí, compostemels residus orgànics que produïmi fem-los servir d’adob.
• Si al nostre barri no hi hacontenidors per a la recollidaselectiva, demanen-los al’ajuntament. Col·laborem en larecollida selectiva.
61
Molts es poden recollir selectivamenten les anomenades deixalleries, que jaes troben en algunes viles. La finalitat dela deixalleria és posar a disposició delciutadà una àrea especial on portar aqualsevol hora residus que podrien serrecuperats si es concentressin o quesón tòxics i contaminen els abocadorsde residus urbans. A les àrees rurals, ladeixalleria pot reduir el cost d’ex-
plotació delscontenidors.Els residus
que admetriauna deixalleria serien: residus especialsgenerats a la llar, del cotxe, trastos vells,etc. Entre els residus que els particulars,i no pas els industrials, poden deixargratuïtament a les deixalleries podemesmentar: pneumàtics, olis usats,medicaments caducats, bateriesd’automòbils, restes de jardineria,dissolvents i pots de pintura secs,electrodomèstics vells, mobles i bidonsde menys de 250 litres de volum, runesi restes d’obres menors, sempre que nosuperin els 500 litres de volum,fluorescents i bombetes, etc. L’horarid’atenció al públic és molt ampli.
En conjunt, el 50% de lesescombraries és matèria orgànica quepot ser compostada en la seva totalitat iobtenir un adob que evitaria laproducció i utilització dels adobsquímics, que malmeten les aigüessubterrànies, els sòls i també la nostra
salut. Altres fraccions reciclables són elsmetalls, paper i cartró, plàstics, etc. Peròtot això comporta uns nous hàbitsciutadans, i potser, fins i tot, que larecollida d’escombraries sigui més cara.Potser durant massa temps hem estatmal acostumats, ja que per un costeconòmic molt baix ens hem pogutdesfer de tot. Mentrestant, qui ho hapagat ha estat el medi ambient, que s’hacontaminat progressivament. Facinquanta anys tot es reutilitzava i ningúconeixia aquesta paraula. Tots elsexcessos són dolents. Ara hemd’esmenar el nostre comportament enel tema dels residus.
Catalunya té una Llei de Residusaprovada per majoria al Parlament deCatalunya, l’objectiu de la qual ésfomentar el reciclatge dels residusurbans. Ara ens toca als ciutadans exigirque es compleixi l’esperit d’aquesta Llei.També caldrà que estiguem atents alsinteressos per construir incineradoresde residus urbans amb tecnologiaobsoleta com ja ha passat en diversosindrets del nostre país. No oblidem quela incineració és un sistema d’eliminarresidus molt problemàtic i, sobretot,que va en contra del reciclatge.Recordem que la matèria orgànica ialtres fraccions de les deixallesdomèstiques són moltpoc combustiblesi per tant aixòencareix lagestió iexplotaciód’aquestesplantes.
62
Què hi podem fer?
28ABOCADORS
Estimat enemic meuAl llarg de la vida, una persona pot generar residus
quantificats en unes 600 vegades el seu pes d’adult. Malgrat quees practiqui el reciclatge, es calcula que un 40% han de ser
tractats adequadament. Per això cal construir algunesinstal·lacions en l’indret més adient, ja que poden comportar
problemes ambientals.
És clar que l’única forma de no tenirproblemes amb els residus és noproduir-los. Però, per residus s’entén“qualsevol material que resulta d’unprocés de fabricació, transformació, ús,consum o neteja, quan el seu propietariel destina a l’abandó”. Per exemple, unacosa tan simple, però, alhora, tan vitalcom respirar origina un residu. Resultaperò, que la nostra civilització estàutilitzant més de 65.000 productesquímics diferents. La major part sónsintètics i estructuralment proucomplexos perquè la natura no sàpigaquè fer-ne. Aquest és el cas desubstàncies com els bifenils policlorats(PCB) o les dioxines. Hem arribat allímit tolerable permès, ja que en aquestsmoments els PCB han contaminat fins i
• Siguem solidaris amb elsproblemes ambientals queens afecten a tots.
• Davant d’una propostade planta de tractament deresidus, informem-nos abansd’esverar-nos inútilment.
• Participem en els òrgansconsultius relacionats amb lagestió de les plantes detractament de residus.
• Exigim garantiestècniques per al correctefuncionament de les plantesde tractament de residussòlids.
63
tot els gelsde l’àrtic.
Aquesta presa deconsciència sobre la problemàtica delsresidus ens obligarà a prendre mesuresde transició i a canviar els nostres hàbitsde consum industrials.
Els processos de tractament delsresidus sòlids més habituals són lesplantes de compostatge, els abocadorscontrolats, les incineradores i les plantesde reciclatge. Llevat de les plantes dereciclatge, la resta de tractaments podenocasionar molèsties ambientals i fins itot greus perjudicis si la sevaconstrucció i gestió són incorrectes.
Un abocador és un immens reactorquímic on es barregen tota mena desubstàncies que generen gasos, lixiviatso sucs, i que pot estar actiu entre 10 i20 anys. Tots els paràmetres químicsd’un abocador són fàcils de controlar através del pH i la temperatura i espoden mantenir en valors que noocasionin problemes ambientals.
La incineració dels residus tél’avantatge que redueix el pes a un 30%del valor inicial, i el volum representa un10-20%. El resultat són les cendres iescòries, un residu que cal dipositar enun abocador controlat. Amb laincineració es pot obtenir energia, peròés un procés industrial força complex
amb diversos passos. Elprincipal problema de laincineració és el fet quedesprèn gasos molt tòxicscom les dioxines, depenentde les substàncies que escremen. Si a la incineradora
només hi arribés una fracció deles escombraries seria més fàcil degestionar i, per tant, menys perillosa.
Les plantes de compostatge nomésserveixen per al tractament de lamatèria orgànica, que a partir d’unprocés de digestió bacteriana ésneutralitzada, de manera que quedaconvertida en una pasta més o menysseca, idònia per adobar la terra. Exigeixque primer es triïn les deixalles is’emmagatzemin prèviament. Per tant,puntualment poden fer una mica depudor.
I, finalment, les plantes de reciclatgefan una tria dels residus sòlids urbans iels separen per fraccions: en concretl’orgànic, el metall, el vidre, el plàstic ialtres.
En conclusió, no hi ha cap solucióideal. El reciclatge i la reutilització són elcamí, però per això cal adaptar tots elscicles productius i tenir en compte queserà més car. Tanmateix, el preu és elde la millora ambiental, i amb això higuanyem tots. Som en una etapa detransició, que demana la participacióactiva de tothom, i nopas una actitudreactiva derebuig, perquètothom és partdel problema, jaque tots somconsumidors.
No embrutemel país
64
Què hi podem fer?
29MOURE’S A LA CIUTAT
Fes-t’ho en biciEn el segle passat, la gran majoria dels viatges es feien a peu o
en bicicleta. Avui dia, aquest costum s’ha perdut. Tot i haver-himés bicicletes que cotxes al món, només el 3% dels
desplaçaments es fan en aquest mitjà de transport net. El 97%restant es fa amb altres vehicles, preferentment en cotxe.
Tot viatge que emprenem amb unvehicle de motor té conseqüènciesnefastes per al medi ambient i per anosaltres mateixos. Actualment noméscaminem per fer recorreguts mínims ifem servir constantment el cotxe o lamotocicleta per arribar a llocs quedisten tan sols 1 o 1,5 quilòmetres.Aquest fenomen es dóna a totes lesaglomeracions urbanes, excepte a laXina, on per norma hi ha més bicicletesque cotxes. Ara bé, això pot canviar,com poden deixar entreveure iniciativescom la de l’alcalde de la ciutat xinesa deCanton, Liu Zilui, que vol eliminar comsigui els tres milions de ciclistes dels sismilions d’habitants en favor demotocicletes i cotxes. Aquesta decisiórau en el fet que els conductors dels
• Si el trajecte a fer és curt,fem-lo en bicicleta o a peu.
• En trajectes més llargs,agafem el transport públic.
• Si tenim bicicleta, utilitzem-la.
• Demanem que les ciutatssiguin concebudes per a aquesttipus de transport i no nomésamb criteris automobilístics.
• Pensem-nos-ho abansd’agafar el cotxe per fer unrecorregut i recapacitem si hiha una forma alternativa detransport.
• Fem que els nostres fillsutilitzin el transport públic ocirculin a peu o en bicicleta.
65
vehicles motoritzats no poden circularamb prou fluïdesa. Amb una tendènciamundial a reduir el volum de combusti-bles fòssils cremats per la sevaincidència en fets tan rellevants coml’efecte hivernacle, la reducció de la
capa d’ozó i la plujaàcida, per anomenarnomés els més impor-tants, una decisió comaquesta no s’entén.
Amb la quantitatd’energia continguda
en un sol litre degasolina, un cotxe noméspot recórrer uns 6,5-9,5 km.Amb la mateixa energia, unciclista és capaç de fer un
trajecte de 570 quilòmetres. A lesciutats, el vehicle privat sempre tindràtots els desavantatges enfront el trans-port públic o formes alternatives decircular, ja siguin les bicicletes, els patinso anar a peu. Pensem que la velocitatdels cotxes per la ciutat no supera els25 km/h, mentre que una bicicletaavança a uns 15 km/h. En canvi, el me-tro porta una velocitat d’uns 50 km/h.
Ciudades. Alternativas para unavida urbana sostenible. HerbertFirardet. Celeste Ediciones.Madrid.
Amics de la Bici. c/ Demóstenes, 19.08028 Barcelona.
Informació
Llibres
El transport públic sempre serà méseficient que el cotxe i es podràdesplaçar 50 km més enllà que unamateixa persona que anés sola encotxe. El tren fins i tot arriba a fer 300km amb el mateix consum energètic. Enaquest sentit, una dada interessant és elnombre de calories que necessita undeterminat sistema de transport. Així,per fer deu milles amb bicicleta esnecessiten unes 350 calories d’energia,mentre que la mateixa distància amb uncotxe consumeix 18.600 calories,l’equivalent a 2 litres de gasolina.
66
Què hi podem fer?
30LA CONTAMINACIÓ SONORA
La venjança del soroll
Un negre de l’oest africà de setanta anys té més bona audicióque un català de vint anys.
El soroll es pot definir com un somolest i intempestiu que produeixefectes fisiològics i psicològics nodesitjats a les persones i els altres éssersvius.
Les activitats humanes generensoroll: el transport, la indústria, laconstrucció d’edificis i les obrespúbliques, els espectacles, el comerç, larecollida de brossa, les escoles. Tota lanostra educació està envoltada de sorollfins al punt que es converteix en unfactor vital que exigeix aixecar més el tode veu o perdre audicióprogressivament. Curiosament, elsefectes del soroll només rares vegadestenen un efecte contundent i palpable.En general és un efecte de desgastsobre el llindar auditiu i que no és fàcil
• Parlem sense aixecar elto de veu.
• No escoltem la TV ni laràdio a l’estiu amb lesfinestres obertes si no és ambauriculars.
• No conduïm a granvelocitat pel nucli urbà.Comprobem el correcte estatdel tub d’escapament.
• Utilitzem protectorssense manies si treballem enllocs amb emissions sonoresde més de 85 db.
• Comprem aparells quesiguin poc sorollosos.
67
de detectar, ja que amb l’edat també esperd. Sí que sembla que el soroll té unacausa directa en la psicologia de lespersones, i sobre algunes activitats compot ser la comunicació, la pertorbació
del son o l’execució de determinadestasques.
L’exposició al soroll ambientaldestrueix les cèl.lules sensorials de lesorelles i aquestes ja no es podenregenerar. El soroll envelleix la nostraaudició. En l’actualitat la majoria delspaïsos consideren que més de 65 db denivell sonor equivalent diari és el límitsuperior de tolerància. A Catalunya un35% de la població està exposada anivells de soroll per damunt dels 65db.Es considera silenci entre 0 i 20db. Uncarrer amb molt trànsit suporta uns85db. El clàxon d’un cotxe a un metreés d’uns 120db.
• El ruido. J. M. Sanz Sa. SerieUnidades Temáticas Ambien-tales. MOPTMA. Madrid, 1987.
Llibres
El soroll pot produir undesplaçament temporal o permamentdel llindar auditiu d’una persona, és adir, pot produir sordesa. El sorollprodueix alteracions en el son. Tinguemen compte que una conversa reposadaentre vàries persones produeix uns55db i que per sobre dels 35db escomencen a produir trastorns de sonen persones especialment joves i vells.
Nivells de soroll molt alts produeixenestrès per una estimulació del
sistema nerviósvegetatiu. Altres
conseqüències són la hipertensióarterial, l’úlcera gàstrica i les migranyes.El soroll produeix irritabilitat: conviureen un ambient sorollós dificulta lasociabilitat dels individus.
68
Què hi podem fer?
31JARDINS PÚBLICS
Un mort sobre la gespaUn cotxe en una hora consumeix el mateix oxigen que el que
poden produir en un dia 200 alzines. Un lledoner de més de 50cm de diàmetre que es malmetés ens costaria una mitjana de
dos milions de pessetes reposar-lo, sempre que es pogués trobaren un viver. Els arbres urbans són més valuosos del que ens
imaginem.
Actualment, el 40% de la poblaciómundial és urbana, i es calcula queaquest percentatge serà del 50% cap al’any 2000. Tot i que la superfície de lesàrees urbanes en cada país són petites,les ciutats s’han convertit en importantscentres d’activitat política, industrial,econòmica i social. El creixement de leszones urbanes és més ràpid que elmateix creixement de la població. Perexemple, la superfície de Viena s’hamultiplicat per 11 en els darrers 60 anysi en canvi, la població ha disminuït en un3%. En altres casos, la ciutat no hacrescut proporcionalment en superfícierespecte a l’increment poblacional, peròha augmentat en densitat de població(cas de l’àrea metropolitana de Barcelo-na).
• Coneguem les plantes i elsanimals que viuen als jardins dela nostra ciutat.
• Respectem el mobiliariurbà dels parcs de la ciutat.
• Evitem caminar sobrel’herba si no està autoritzat.Pensem que mantenir l’herbaverda requereix una importantdespesa d’aigua.
• Reclamem més zonesverdes dins del nucli urbà en elnostre municipi, i exigim queconservin o restaurin elsentorns de la vila o la ciutat, afi que puguin ser utilitzats peral lleure.
69
La urbanització a gran escala de lesciutats fa perdre fins a un 90% de l’aiguade pluja respecte a un 15% de les zonesno urbanitzades. Per contra, les àreesurbanes són les que tenen més deman-da d’aigua. Per tant, les granssuperfícies urbanitzadesimpedeixen la recàrregadels aqüífers subterranis.
Al voltant de lesciutats, la concentraciód’indústries afavoreixl’increment de gasostòxics a l’atmosfera, iarriba a provocarfenòmens perillosos per a lasalut humana com és l’esmog.Aquest afecta moltes ciutats i esdevéterrible quan es donen condicionsclimàtiques adverses per a la circulacióde l’aire com ara les inversionstèrmiques. A l’àrea metropolitana deBarcelona els nivells de partículescontaminants és d’uns 250 l/m3 d’aire.
I malgrat tot, la ciutat és un espaimolt idoni per conservar el seu entorn ique en el seu interior hi hagi espaisnaturals o enjardinats que produeixinoxigen, afavoreixin la vida animal,millorin l’estètica visual del paisatgeurbà, ofereixin espais per al lleure,separin nuclis urbans i els identifiquin. Lapresència de plantes i animals dins laciutat, hàbitat de la majoria de lapoblació, esdevé una font per estimularconductes més ecològiques. A més, elsparcs i jardins urbans són espais moltidonis per al lleure, i la seva existènciaen forma de superfícies d’entre 15 i 40ha incrementa la qualitat de vida delsseus ciutadans. Pensem que el 70% deltemps lliure s’inverteix en zones
situades a la vora de l'habitatge. Pertant, disposar d’espais verds a les ciutatsés una necessitat ineludible. Finalment,cal pensar que un arbrat viari ensrefrescaria l’ambient de la ciutat i
permetria estalviar entre un10 i un 50% de la demanda
d’energia en airecondicionat.
La conservaciód’aquests espaislliures i públics querealitzen importants
funcions ecològiquesnetejant l’atmosfera,
facilitant que l’aigua de la plujaes pugui infiltrar i contribuint al
lleure dels ciutadans només és possiblesi la gent en respecta els elements: elsarbres, els arbusts, els espais aquàtics, lafauna i les infrastructures com sónbancs, papereres, fanals i senyalització.L’any 1989, a Terrassa es vancomptabilitzar gairebé 500 arbres mortsper causa del vandalisme (sobre un totald’uns 20.000); la nit de Sant Joan fou lapitjor de totes.
70
Què hi podem fer?
32ENDERROCS DOMÈSTICS
Enderrocs per la cara? No gràcies!L’any 1988 es van generar a l’Estat espanyol 22 milions de
tones de runes. Aquestes runes es podrien triturar i tornar aconvertir en sorres per a ser usades novament en la construcció,
i alhora això permetria reutilitzar altres productes com són lafusta i el ferro de les bigues. El reciclatge de runes evitarial’obertura de noves pedreres que malmeten el paisatge.
Vivim en un país majoritàriament desubstracte calcari i de sediments marinsd’èpoques geològiques. Allà on homgrati, ja sigui a la terra ferma o a la lleradels rius, s’hi troben els materials idonisper extreure àrids i en alguns indretstambé per fabricar ciment. La majorpart de les explotacions de sorres ipedra calcària es fa a cel obert. Tot ique globalment afecten un percentatgepetit del territori, ho fan amb una granintensitat. Les extraccions de roquesrequereixen una metodologiacontundent, ja que cal recórrer alsexplosius i a un gran parc de maquinàriapesada. El resultat és que el paisatgeesdevé autènticament lunar.Normalment cal esmicolar els materials.En el cas de les pedres per al ciment cal
• Quan fem una obraassegurem-nos que el paletaté un contracte amb unaempresa d’enderrocs que elsporta a reciclar.
• No aboquem maienderrocs a les cunetes de lescarreteres. Si són reformespoc importants que es fa unmateix, preguntem al nostremunicipi si té un abocador derunes.
• Reciclant les runescontribuïm a conservar elpaisatge geològic del nostrepaís.
71
deixar-la completament mòlta. El procésde triturat amb matxucadores s’aplica ales roques calcàries per obtenir àrids deconstrucció. El resultat és la pèrdua dela cobertura vegetal i la modificació delperfil de les muntanyes. Tenim tristosexemples de pèrdua d’identitatpaisatgística per causa de les pedreres(Castellar del Vallès, serra de Marina,Garraf, turó de Montcada, etc). Sovint,algunes d’aquestes pedreres són il.legalsi no tenen plans de restauració.
Una altra forma d’explotació delsàrids són els còdols que s’ajoquen sobrela llera dels rius. Per extreure’ls calenvair els llits dels rius, contaminarl’aigua i destruir els indretsde cria dels peixos.
El principal problemade l’obtenció de materialsper a la construcció és queprovoquen un gran impacteambiental puntual que l’actualsistema legislatiu (es basa en unallei de mitjan segle XX) noestimula a restaurar el paisatgemalmès per les explotacions a
cel obert de pedreres o de les riberesfluvials.
Per això, quan fem unes simplesobres de millora del bany o de la cuina,tots aquests materials podrien serreciclats i així contribuiríem a reduir elnombre de pedreres i explotacionsd’àrids. És per això, que sense prescindirde l’explotació, cal esforçar-se perminimitzar-ne l’impacte ambiental, pertal que els seus efectes lesiusinnecessaris no converteixin el territorien un cos paisatgístic cosit de feridesobertes.
Anem a ladeixalleria!
72
Què hi podem fer?
33Els animals domèstics s’han convertit cada vegada més en unelement que satisfà la necessitat de companyia, estímul i
protecció. Però el rerafons és que milions d’aquests animals decompanyia es compren o adopten sense una reflexió de tots elsavantatges i inconvenients que això comporta, i s'han de patir
posteriorment les conseqüències d’una decisió precipitada.
Cada any moren milers de gossos igats a les carreteres per abandó delspropietaris, decenes de mils detortugues d’aigua i caimans han de fer elmalsà camí cap a les clavegueres através del lavabo, els peixos d'aquari esreposen tot sovint perquè moren, etc.
Tot això sense comptar els milionsd’animals exòtics que moren durant lacaptura, el transport en condicionsnefastes, les gàbies massa petites en lesrecepcions i posteriorment per mancade coneixement per part de les perso-nes que els compren.
Un dels casos més exemplars és eldels lloros i cotorres, que des que elsextreuen del seu medi natural fins quearriben a destí han mort més del 75%del total inicial.
• Si volem comprar unanimal de companyia, pensem-nos-ho dues vegades abans defer-ho i sospesem els pros icontres.
• No comprem espèciestropicals o en perill d’extinció.Els animals exòtics acostumen atenir dificultats d’adaptació imoren al cap de poc temps.
• Si els animals domèsticsse'ns fan grans, avisem el serveide protecció dels animals abansde llençar-los o abandonar-los.
• Si ens decidim per un gos,anem-lo a buscar a la gosseramunicipal. Allà són gratuïts i ensho agrairan molt.
Ell mai no ho faria
ANIMALS DOMÈSTICS
73
Altres animals domèstics que handesaparegut del medi natural són elspeixos tropicals de peixera. En moltsrius tropicals s’han extingit diversesespècies a causa d’aquest “hob-by” en principi tan inofensiu.
Els animals de companyiaper excel·lència com són elgos i el gat també comportenproblemes per a la salut huma-na, sempre que no mantinguem unesmínimes normes d’higiene envers ells.Poden transmetre diferents paràsits i enalguns casos provocar malalties ocularso ceguesa en els nens.
El menjar prefabricat per als nostresanimals més estimats moltes vegadesconté ingredients com la tonyina.Durant la pesca d’aquest peix morencada any centenars de milers de dofins,que acostumen a ser utilitzats com apinso per a animals de granja.
En altres casos, com el de lestortugues, camaleons, serps i altresrèptils o amfibis, des que els compremper a mantenir-los a casa fins quemoren, aquests animals acostumen apatir perquè no se'ls tractaadequadament i no se'ls dona la dietaapropiada.
Com podem veure, el tema delsanimals domèstics és més complicat delque, a primera vista, ens puguem imagi-nar, i per això sempre caldrà que abansd’adquirir qualsevol animal de compa-nyia ens ho pensem bé i, en cas de noestar segurs si és una espècie exòtica enperill d’extinció en els països d’origen,intentem esbrinar aquesta informació deles associacions de defensa dels dretsdels animals o mitjançant els organismesoficials competents.
• Cuidado natural de perros ygatos. J. de Baïracli Levy. Ed.Integral. Barcelona• Conozca a su gato. Dr. BruceFogle. Ed Blume. Barcelona• Manual del cuidado del perro.Dr. Bruce Fogle. El País-Aguilar.Madrid
LLibres
A Barcelona hi ha uns 100 milgossos. La major part es treuen apassejar pels carrers. El resultat és quetots els excrements i orins van a parar ala via pública. Tota aquesta població degossos genera unes 5 t de dejeccionsper dia al carrer.
El problema de les dejeccions delsgossos al carrer no és només un proble-ma estètic o que pot causar accidentsals vianants. També és un problemasanitari, ja que sovint els gossos podentenir cucs i altres paràsits intestinals. Unadejecció abandonada a la vorera pot seringerida per un altre gos. Alguns paràsitsintestinals es poden encomanar a lescriatures. Pensem que es calcula que hiha un gos per cada 15 habitants.
74
Què hi podem fer?
34BÈSTIES URBANES
La rateta que escombrava l’escaletaEs calcula que en una ciutat com Barcelona hi viuen tantes
rates com habitants, que és al voltant d'1.900.000 individus. Mésde 100.000 coloms embruten i malmeten l’arquitectura urbana, ies calculen en diversos milions la població d’escarabats de cuina,
peixets de plata i corcs.
Tots són transmissors de diversesmalalties i perillosos per a la saluthumana. Només la netedat i laconsciència de tots plegats pot evitarque les bèsties urbanes continuïnincrementant el seu nombre.
Una claveguera sense aliment, és adir sense deixalles alimentàries que perdesídia o per ignorància van tambédesguàs avall, podria arribar a ser fins itot un passadís subterrani fascinant i finsi tot bonic.
L’elevada capacitat reproductiva deles rates, els coloms i altres bèstiesurbanes, juntament amb la granquantitat d’aliment que obtenen de lesdeixalles que troben en el medi urbàobliga a l’establiment de controls de lespoblacions d’aquests animals. En el cas
• Per prevenir la proliferacióde rates no deixem els solars iles cases desocupats. Un solarabandonat pot ser un indretenjardinat, mentre no tingui l’úsal qual el propietari el voldestinar.
• Protegim tots els forats delsedificis amb teles metàl.liques.
• No llencem res alsembornals i evitem deixarmenjar al carrer. Només aixíevitarem alimentar les ratesque surten de les clavegueres.
• Dificultant la vida a lesrates ajudem les campanyes dedesratització.
75
de les rates, de moment el màxim quees pot aconseguir és que no n’hi hagimés d’una per habitant. Les rates sónportadores de moltes de malalties comla ràbia, el tifus, etc.
El cas dels coloms és mésproblemàtic, perquè també sónportadors de malalties i paràsits i, tot iser animals una mica simbòlics (elcolom, signe de la pau), són elsprincipals responsables deldeteriorament dels elements artístics i
arquitectònics de la ciutat. Per això calfer-ne batudes periòdiques a fid’efectuar-ne una eliminació selectiva.Els coloms són però, animals forçallestos i aprenen molt ràpidament asuperar situacions anormals. Aixímateix, viuen gràcies a l’alimentabandonat i també al que reben depersones carregades de bona voluntat,però inconscients dels problemessanitaris i de conservació d’edificis quecausen.
76
Què hi podem fer?
35ANIMALS EXÒTICS
No siguis animalEl tràfic d’espècies protegides mou cada any milers de milions
de dòlars. Després de la signatura del tractat de Washingtonsobre la regulació del tràfic d’espècies amenaçades o en perill
d’extinció, conegut internacionalment com a CITES, i l'adhesióde més de 100 països d’arreu del món, inclosos tots els de la CE,
l’expoliació i l’extinció de les espècies continua vigent.
Tot i incloure 8.000 espècies defauna i 40.000 de flora, el CITES noevita que cada any arribin al mercat mésde 3.000.000 de pells de felins protegitspel tractat de Washington.
Només en un any s’han pogutretenir a la UE 112.666 quilos d’ivori,corresponent a 22.533 ullals d’elefant,636.000 talles fetes d’ivori i 12.000quilos més en objectes diversos fets enivori. Aquest comerç semblava acabaten el moment que els països que havienratificat el CITES es posaren d’acord peraturar les importacions i exportacionsd’aquest material. Però no ha estat així:els principals importadors, la Xina,Corea i el Japó, continuen el comerçamb ivori, fortament arrelat en la sevacultura. I, per contra, els elefants de les
• Si tenim necessitat d’unanimal de companyia, optempels que siguin criats al nostrepaís i que no suposin unaespoliació als països d’origen.
• No acceptem mai un animalexòtic en una botiga.
• En les nostres vacances, nocomprem mai animals vius delpaís on estem, sota cap pretext.
• Evitem els articles deconsum que tinguin algunarelació amb espècies animals ovegetals en perill: fustestropicals, ivori, banyes derinoceront, abrics de pell,montures d’ulleres de carei ...
77
sabanes africanes han de ser defensatscontra els furtius les 24 hores del diaamb baixes humanes diàries, tant perpart dels guardes com dels caçadors.
El 1988, una empresa europeaafincada a Bolívia portava en la sevacomptabilitat 586.900 pells d'iguanes,311.868 pells de caimans, 73.230 pellsd’anacondes i més de 150.000 pells defelins considerats amenaçats en lesllistes del CITES.
El cas dels elefants africans és un delsmés exemplars, perquè són animals defàcil compteig i la seva regressió ha estatespectacular. Fa 50 anys, a les sabanesafricanes encara n'hi vivien 10.000.000d’exemplars. Fa només 10 anys aquestaxifra s’havia reduït a només 1 milió iactualment la població no s’estimasuperior als 500.000 exemplars. Sicontinua aquest ritme d’extermini,segurament no podrem veure aquestaespècie africana més enllà del 2010 enllibertat.
Els rinoceronts han tingut un destísimilar: dels 100.000 exemplarsexistents a Àfrica a principis dels anys60, avui dia en sobreviuen 4.000, peròel furtivisme, promogut per lacomercialització de productes obtinguts
a partir de la pols de les seves banyesnasals, fa que aquests darrersrepresentants tampoc no estiguinsegurs.
Pel que fa a plantes protegides, lesorquídies són de les plantes amb flormés cobejades i amb les quals s’hatraficat fins a extingir nombrosesespècies. Milers d’altres plantes, a lesquals no es dóna importància, moltesvegades per desconeixement, continuensent collides en el seu lloc d’origen icomercialitzades sense un controlefectiu de les administracions iestaments responsables.
En el cas dels ocells, l’exemple mésflagrant el trobem en el grup dels llorosi guacamais: a causa de la demandad’aquests ocells com a animals decompanyia, ja s’han portat a l’extinciódiverses espècies. Actualment, la històriamés reportada és la del guacamai blau,de la qual únicament hi ha dosexemplars en llibertat, que sónperseguits pels furtius. Molts altres llorosi guacamais han vist reduïdes les sevespoblacions a causa del comerç amb elspaïsos industrialitzats, com tambéespècies de rèptils, amfibis, etc.
Només del nostre veí, el Marroc, escalcula que cada any passen l’Estret mésd'1 milió de rèptils, els més comuns delsquals són els camaleons i les tortuguesde terra.
78
Què hi podem fer?
36ELS CONTENIDORS
Veïns de carrerCada any les deixalles produïdes a l’Estat espanyol podrien
omplir 500 camps de futbol amb 12 m d’alçada de brossa.Perquè cada nit aquestes muntanyes d’escombraries no
s’amunteguin als carrers, s’hi han instal·lat contenidors especials.
Cada contenidor té un costaproximat d’unes 50.000 pessetes ianualment es calcula que per unmunicipi d’uns 150 mil habitants calinvertir 5 milions en la reposició i elmanteniment de contenidors que hansofert actes vandàlics.
L’aparició del problema de lesescombraries està lligat al sorgiment dela civilització industrial fa gairebé dossegles, la qual va permetre, per primeravegada, la producció i el consum enmassa de tot tipus d’objectes decaràcter permament, i queperiòdicament cal anar substituint a fique el procés productiu no s’aturi. Ambaquesta dinàmica consumista s’ha arribata la realitat que cada un de nosaltresgenera, aproximadament, 1kg de
• Llencem les escombrariesen bosses ben tancades dins delcontenidor.
• Evitem llençar mobles iobjectes gaire voluminosos alscontenidors.
• Tanquem el contenidordesprés d’utilitzar-lo, evitarempudors.
• No canviem de lloc elscontenidors.
• Utilitzem cada contenidorper a allò que serveix.
79
deixalles al dia. Molts d’aquests residusdomèstics són compostos orgànics quees podreixen i generen pudor. Laconcentració de persones als nuclisurbans ha obligat que es faci untractament de les escombrariesdomèstiques a fi d’evitar problemessanitaris, de salubritat pública, estètics ilaborals.
Una de les fórmules recentmentadoptades per a la recollida de lesdeixalles han estat els contenidors.Aquests recipients, amb una capacitatd’uns 1.500 l de volum, permetenabocar la tradicional bossad’escombraries i guardar-la. D’aquestamanera s’eviten els amuntegaments dedeixalles al xamfrà del carrer,l’escampament de deixalles per part degats i gossos i s’impedeix que les ratesse’n puguin alimentar. A més, elscontenidors faciliten la recollida delsescombriaires, ja que aquests s’eviten elfet d’haver d’agafar les bosses de brossa,
• Els residus, entre el rebuig i lasupervivència. Xavier Domènech.Biblioteca Cultural.Ed. Barcanova. Barcelona
LLibres
les quals sovint contenienobjectes tallants queprovocaven accidents laborals.
La incorporació delcontenidor com a element bàsicen la recollida de lesescombraries és relativamentrecent, i sovint la gent els emprade forma poc civilitzada. Enprimer lloc cal esmentar que enaquests moments hi ha diversesmenes de contenidors: per apaper, per a vidre, per a piles,per a runes i, en algunes ciutats,per a mobles i trastos vells.Utilitzar-los correctament, és adir, abocant-hi els residus per alsquals han estat dissenyats, és
fonamental, ja que alguns són per amatèries reciclables i que per tant esportaran a plantes especials per a laseva conversió, altra vegada, en matèriaprimera.
No canviem de lloc elscontenidors.
80
Què hi podem fer?
37ESCOMBRAR LA VORERA
L’escombra embruixadaLa neteja viària representa al voltant del 44% del cost de la
neteja a les ciutats. Comptant les fulles que cauen a les vorereses calcula que cada un de nosaltres llença al carrer l’equivalent a
400 g de materials varis, que no sempre van a parar a lespapereres. Tot i així, algunes persones pensen que allò que cau ala vorera no és nostre, i fan servir el carrer d’abocador col·lectiu.
En el conjunt del cost de la neteja dela ciutat, la neteja viària costa el mateixque la recollida d’escombraries, mentreque el tractament i eliminació de residusrepresenta un 15%. Pensem que nomésmantenir nets els carrers (buidarpaperes, escombrar i regar-los) enscosta unes 1.000 ptes./habitant/any. Escalcula que cada any una persona llençaa les voreres o a les papereres delscarrers entre 25 i 30 kg de brossavariada. És a dir, una mitjana de 75 gper persona i dia. Doncs bé, a lamuntanya tota aquesta brossa no larecull ningú. El resultat és unamuntegament de tones i tones dedeixalles. En indrets molt freqüentatss’ha arribat a recollir uns 25 kg per cada10 m2.
• Evitem llençar qualsevolobjecte a la via pública.
• Netegem el nostre trosde vorera i portem la brossaal contenidor.
• Col·laborem amb elshoraris establerts per treurela brossa.
• Una ciutat més neta noés la que més neteja, sinó laque menys s’embruta.
81
La neteja dels carrers és imprescindi-ble tant per l’embrutiment “natural” quees produeix (pols, fulles mortes, papers,etc.) com per les actituds no correctesd’alguns ciutadans. Una part dels serveisde neteja dels ajuntaments ésconseqüència de l’existència depapereres, però l’altra és per actitudsincíviques. Els mals hàbits dels ciutadansno fan més que encarir el servei deneteja, perquè es fa necessaril’increment de lamaquinària i de laplantilla de persones pertal de conservar unaimatge neta de la ciutat.Aquesta solució esdevéantieconòmica i ineficaç.Cada any es recullenmés de 10 mil tones debrossa variadaque llencem alcarrer i a les
papereres. La neteja viària, teòricament,s’hauria de concentrar a buidar les
papereres.Per això, els ciutadans
hi hauríem decontribuir,com tambéelspropietarisde gossos,ja queaquestssón unacausa
important de labrutícia als nostres
carrers. Per tant, la soluciódefinitiva és reduir la quantitat de
residus que van a parar a la vorera. Alcapdavall, el carrer és l’espai comú detots els ciutadans. Brut, és una malaimatge per a un país com el nostre, queté una important indústria turística.Escombrar cap endins, i no llençarobjectes al carrer estalvia diners i millorala qualitat de vida del nostre hàbitat.Una altra font de brutícia viària és el fetde treure les escombraries abansd’hora, i no deixar-les dins els
contenidors, de maneraque gats i gossos
les podenescampar.
82
Què hi podem fer?
38TANCAR ELS LLUMS
Una idea poc lluminosaLa il·luminació suposa un 75% del consum elèctric a les
oficines i despatxos. Malauradament, els edificis no estanadaptats per aprofitar la llum solar. L’estalvi energètic que es
podria aconseguir si s’adaptés la jornada laboral a l’horari solarnatural que evoluciona al llarg de l’any s’avalua en uns 10.000
milions de pessetes anuals.
La llum és una de les conquestestècniques més importants de lacivilització. Primer amb el foc, i fa pocmés d’un segle amb la bombetaelèctrica. Tanmateix, aconseguir llumdesprés que s’amagui el sol, única fontde llum natural i sense cost, suposa unaimportant despesa energètica, sigui quinsigui el procediment d’obtenció: petroli,oli, llenya, gas o electricitat.
Estalviar energia en la il·luminació nosuposa pas reduir el nivell de benestar,el grau de satisfacció o disminuir lescondicions de treball, sinó tot elcontrari. La millor llum en qualitat, laque menys perjudica la vista, la que enspermet percebre els colors amb majorexactitud, és la llum del Sol. Per això,adaptar-se als horaris solars és un
• No ens deixem mai llumsencesos en habitacions o zonesdesocupades. És un estalvi que,per petit que sembli, afavoreixla conservació del medi ambient.
• Obrim les cortines i deixempassar la llum natural. Ésl’energia més natural, la méssaludable i la que no costa res.
• Estudiem que la il·luminacióde casa nostra sigui la correcta.
• Substituïm les bombetesincandescents per altres tipusd’il·luminació de baix consum,com són fluorescents, bombeteshalògenes amb reguladorelectrònic o bombetesfluorescents.
83
símptoma de racionalitat. Tenint encompte que en el lloc de treball és onpassem més hores forçant la nostravisió, hauríem de procurar que espogués treballar amb llum naturalambiental.
Reconeixent que l’arquitectura i laconstrucció dels edificis no estanpensats en aquest sentit, i que calil·luminar els edificis, aquesta s’hauria debasar més en els nivells de lux que nopas en els wats de llum instal·lats. Alspassadissos hi podria haver una menorintensitat de llum, o interruptorselectrònics que es posin en marxa en elmoment que detecten la presènciad’una persona. Aquest tipusd’interruptors, tot i que encara són moltcars, podrien estalviar molta energia enescales, passadissos, garatges, etc.
Sovint, per a moltesactivitats es fa unaimportant despesaenergètica en llumtotalment innecessària.Per exemple, en salesde conferències, localspúblics, etc. A casa,igualment, sovint esmalversa energia pel fetque no s’ha estudiatl’ambient llumínic per acada una de lesactivitats. Disposar debombetes de baixconsum en indrets onnecessitem llum durantmoltes hores és unamanera d’estalviar molts
diners. Bombetes halògenesamb regulador electrònic (no
el típic reostat, ja que ambaquest aparell és perd una part del’estalvi energètic d’aquest tipus debombeta, en forma de calor) podenestalviar un 50% d’energia i a més,permeten diferents intensitatslluminoses i de consum, segons lesnecessitats.
84
Què hi podem fer?
39LA FOTOCOPIADORA
L’art de fotocopiarLes fotocopiadores generen ozó, un gas molt tòxic, i dispersen
la pols negra del toner per l’ambient, de forma que contaminenl’ambient de treball. En aquests moments hi ha màquines de
fotocopiar ecològiques que fan més saludable l’oficina.
L’actual sistema de treball a lesoficines fa que es generin moltes còpiesd’un mateix document. Gràcies a lesnoves tecnologies s’ha substituït eltradicional paper carbó per la fotocòpiarealitzada amb les anomenadesmàquines de reprografia (fotocopiado-res). Les màquines d’escriure han estat,en bona part, desplaçades pelsordinadors i per les impressoresd’injecció de tinta o làsser. Aquest nouparament ofimàtic conté diversoselements que poden ser perillosos peral medi ambient. Així, per exemple, enels seus tambors contenen seleni iarsènic, minerals altament tòxics; en elstoners, restes de pols de fum i alscartutxos, plàstic. En un cartutxo detoner hi ha aproximadament uns 125
• Fem les fotocòpies perles dues cares.
• Utilitzem paper reciclatper a fer fotocòpies.
• Posem-nos en contacteamb una empresa perquèens subministri cartutxos detoner reciclat.
• Reomplim els cartutxosde les impressores d’injeccióde tinta.
• No fem impressionsamb làsser fins que noestiguem ben segurs que eltreball és definitiu.
85
components diferents, dels quals un95% són reciclables. Actualment ja haaparegut al mercat una nova generacióde fotoconductors orgànics elaboratsamb substàncies extretes de laclorofil·la. Tanmateix, la major part deles màquines que hi ha actualment enfuncionament són amb fotoconductorsde seleni, triseleni i arsènic.
En aquests moments existeixendiverses empreses que es dediquen alreciclatge dels toners. Amb el reciclatgedel toner s’evita llençar un element queperiòdicament cal recanviar.
Les fotocopiadores són igualmentmàquines de consumir paper. Per això,és important fer les fotocòpies per lesdues cares, i a les impressores làssertambé es pot aprofitar el paper que
només ha estat imprès per una cara, pera fer-lo servir en les primeres còpies oborradors.
Igualment, les fotocopiadores sónmàquines que consumeixen unaimportant quantitat d’energia. Peraquelles persones o empreses quevulguin canviar de màquina de fotoco-piar, val a dir que, en aquests moments,ja hi al mercat fotocopiadores de baixconsum energètic.
86
Què hi podem fer?
40BEGUDES A LA FEINA
En la negror del despatxMoltes oficines disposen de les màquines expenedores de
begudes, ja siguin enllaunades o en gots de plàstic. Durantl’estiu, es calcula que amb aquest sistema es consumeix per
persona i dia, pel cap baix, un refresc. En un any, a tot l’Estatespanyol van a parar a les escombraries 1.840.000.000 d’envasos
o, el que és el mateix, 450.000 m3 de volum de deixallesproduïdes als llocs de treball en concepte de begudes.
El fet d’instal·lar, ja sigui una màquinade refrescs o de begudes calentes, oambdues coses alhora, pot suposar unaugment molt considerable de lesdeixalles no reciclables en una oficina olloc de feina. I no només això, sinó quehi ha moltes begudes que no estanexemptes d’efectes perjudicials per almedi ambient i per a les condicions devida de pobles d’altres països.
Només considerant tres productesquotidians com el cafè, la xocolata i elte, podem fer les següents afirmacions.De te o cafè, en conjunt, les personesn’ingerim entre 3-4 quilos cada any i esgasten més de 120.000 milions depessetes en aquest consum. El 90% delcomerç del cafè està en mans de grans
• Disposem d’un espaique permeti facilitar tantescalfar llet i aigua comtenir begudes en unanevera.
• Evitem els autòmates debegudes per la quantitat dedeixalles. Les màquines debegudes actuals nomésdonen opció a la llauna, queno és una opció ecològica.
• Reduïm el consum decafè, te i xocolata almenys ales oficines; són estimulantspoc saludables.
87
multinacionals d’Europa i els EUA, quesón qui dictaminen els preus i també lescondicions de vida infrahumanes delstreballadors d’aquests conreus. Perexemple, un dona treballant en elscamps de te només cobra 25 ptes. perun dia de feina, mentre que aquí el te esven a un mínim de 1.600 ptes./kg. Elmateix panorama es repeteix a lesplantacions de cafè.
Un altre agravant delscultius de cafè, de te i decacau és que necessitenser conreats en zonessituades a una alçàriaconsiderable, onnormalment creix la selvatropical humida. Perestendre aquests conreuscal deforestar selvatropical humida, molt ricaen biodiversitat.
El processat del cafècontamina l’aigua. Laliofilització per a fer el cafè
soluble és un delsprocessos de laindústriaalimentària ambuna majordespesaenergètica.
L’abús en elconsum de cafè,te o xocolatapropicia riscs pera la salut personalque normalmentdesconeixem.L’elevat nivell decafeïna, unestimulant cere-
bral molt potent, crea addicció i afectael sistema digestiu. A més, és un potental·lergen, implicat en un 10% dels casosd’artritis, en el 24% de les erupcionsal·lèrgiques i en el 77% de les migranyesrecurrents. Per altra banda empitjora enmolts casos els quadres clínics demoltes malalties que tenen un clarcomponent psicosomàtic.
88
Què hi podem fer?
41MAGATZEMS INDUSTRIALS
Un bidó despistatEs calcula que al nostre país generem l’equivalent a uns 57 kgde residus industrials per any i persona. Gairebé la meitat
s’emmagatzemen en dipòsits i bidons de seguretat. Tanmateix,la toxicitat dels residus industrials aconsella que en la mesura
del possible siguin reintroduïts als cicles productius.
La generació de residus es pot reduirinstal·lant equips de procés méseficients o amb millores en les tècniquesde producció. En molts casos, lamodificació pot ser tan simple i baratacom un canvi en la forma de manipularles matèries, dins del procés, a fid’assegurar que no es perden o esllencen. O pot ser tan fàcil com substi-tuir unes juntes per evitar fuites, i siaquestes són inevitables, emprar pousde recollida que en permetin lareutilització.
Per exemple, la recuperació internade dissolvents en alguna etapa delprocés pot ser molt important. En unasola planta on es produïa un antibiòtices va determinar que amb larecuperació de dissolvents s’estalviava
• No abandonem bidonsamb productes tòxics.
• Reduïm els estocs dematèries perilloses a unmínim.
• Utilitzem la Borsa deSubproductes perquè espuguin reutilitzar.
• Mantinguem elsmagatzems ordenats i nets.
89
anualment més de 1 milió de kg declorur de metilè, 180.000 kg d’alcoholisoamílic i 100.000 kg d’acetona.
La segregació de residus, és a dir, laseva separació, pot permetre concen-trar els residus i facilitar-ne lareutilització. Per això cal evitar les
mescles. A més, es poden generarresidus molt reactius, tòxics i inflama-bles. En el cas dels residus sòlids espoden recollir separadament productesen pols i materials sòlids, generats enexcés durant el procés de fabricació.Així, es poden obtenir estalvis quearribarien a permetre recupe-rar el capital de la inversióaddicional per a recollir-losseparadament. En el cas delslíquids, amb tècniques decoloració es poden recuperarfins al 100% de productesresiduals de neteja tan tòxicscom el toluè, que es fa servirper netejar pintures i tints.
La recuperació d’algunsresidus s’ha realitzat, des desempre, en molts processos de
fabricació, per aprofitar subproductesque poden ser utilitzats directament end’altres aplicacions. Per això, allò queper un industrial és un residu, per unaltre pot ser un producte. Hi ha moltesmaneres d’aconseguir amb èxit unareducció dels residus produïts
industrialment. A qualsevol procésproductiu s’hi pot aplicar alguntipus de tècnica de reducció deresidus. Un magatzem pensatd’aquesta manera pot facilitar larecuperació i reintroducció delsresidus al cicle productiu i per tantestalviar-nos problemes decontaminació ambiental.
L’ideal seria que les empresesno generessin residus, i que totasubstància pogués ser sempreintroduïda de nou en el cicleproductiu, com fa, de fet, la natura.Ara bé, de moment aquest és un
camí que s’ha d’iniciar, però que mentreno s’hi arribi, cal prendre mesures pereliminar-los. Això exigeix plantes mixtesde tractament i eliminació que, malgratels avenços tecnològics, no són, com enqualsevol màquina artificial, segures al100%.
90
Què hi podem fer?
42EMBALATGES BANALS
Massa embolicatQualsevol producte que comprem sovint va més embolicatdel compte. És clar que no sempre ho podem comprovar.
Aquesta nevera que pesa uns 30 kg porta uns embalatges fets decartró, fustes, plàstics i d’altres materials que pesen uns 5 kg.Tots aquests embalatges es poden reciclar, però per això cal
recollir-los selectivament.
Molts dels productes industrials, perla seva natura de fràgils o per raons detransport, són embolicats amb una granquantitat d’embalatges. Generalmentsón cartrons, plàstics i fustes. Altresvegades, les matèries primeres, quansón líquides, s'envasen en bidons quepoden ser de plàstic o metall. Aqueststipus de residus són molt fàcilmentcontrolables, ja que es generen en unespai tancat i a més és possible conèixerla quantitat que se'n pot generar. Tot ique el cost de l’embalatge va inclòs enel preu del producte, les empreses elsfan recollir per llençar-los als abocadorsconvencionals. En aquest sentit, hi hamoltes empreses que podrien contactaramb magatzems de reciclatge perquèse’ls enduguessin. Per això, i perquè el
• Separem elscartonatges i contactemamb empreses dereciclatge de papers.
• Reutilitzem els bidons,rentem-los i depurem-neles aigües residuals.
• Portem a ladeixalleria els paletsinservibles i les fustes delsembalatges.
91
reciclador no hi perdi diners (hi ha deposar el transport) és important queestiguin separats per qualitats.Aquesta separació en origen, en elmateix magatzem de la fàbrica, ésmolt fàcil d’organitzar i sense el costaddicional que s’origina sis’amunteguen de qualsevol manera.En el cas de bidons amb líquids omasses pastoses, segons siguin d’unmaterial o d’un altre, es podenreutilitzar, per tant només cal rentar-los. Els fabricants de productes envasatspodrien retirar els buits quan portenuna nova comanda. Una vegada més,només cal tenir el pati del magatzem
ben ordenat. Els plàstics es podrienguardar selectivament, a fi que fos fàcilrecollir-los per al seu posteriorreciclatge. El gran avantatge de lesindústries és que estan concentrades i, amés, són consumidores importants, fetque genera una gran quantitatd’embalatges i residus que es podrienvaloritzar i per tant introduir com unadeducció a les despeses, en forma
Informació• Junta de Residus. Generalitat deCatalunya. c/Provença, 204. 08036Barcelona. Tel: (93) 451 6042• Agrupación Nacional de laRecuperación. Passatge Marimón, 7,2n. 08021 Barcelona.Tel: (93) 200 8399
d’ingrés. Potser, actualment, no ésecònomicament rendible en termes debenefici; tanmateix, no podem oblidarque si volem tenir dret a un medi
ambient sa, cal que tots plegatshi col·laborem, des dels
empresaris, fins alsobrers de totes
les empreses.
92
Què hi podem fer?
43ELS PURINS DEL BESTIAR
No facis el porc!A Catalunya hi ha uns 4 milions de caps de porcí, que generen
cada any 14,5 milions de m3 de purins, volum que equival a lesdues terceres parts de la capacitat de l’embassament de Sant
Ponç. Una altra comparació: els porcs de Catalunya generen unacontaminació orgànica igual a una població de 8 milions de per-
sones, més que els habitants actuals de Catalunya.
La pràctica totalitat de les granges deporcs de Catalunya, una majoria de lesd’aus (sobretot les ponedores) i algunesde vacú eliminen els excrements enforma de purins. Si agafem el cas delporcí com el més representatiu i mésgreu del problema, ens trobem que unporc (sigui una truja o un animald’engreix de pes mitjà) genera uns 10litres de purí al dia amb una elevadacàrrega de contaminació orgànica (laseva DBO5 és d’uns 15.000 mg/l; calrecordar que la DBO5 és l’indexemprat per expressar la quantitat dematerial orgànic residual que conté unaaigua bruta). Per fer-se idea de lamagnitud d’aquest paràmetre val a dirque una persona genera al dia uns 250litres d’aigües brutes (aigües negres)
• Construïm individualment ocol·lectivament una fossa, bassao dipòsit que pugui contenir elvolum de purí generat per lagranja.
• Protegim la bassa per tald’evitar caigudes accidentals.
• Revisem periòdicament labassa per tal de controlarpossibles fuites. Assegurem-nosque, sota cap circumstància, elpurí pugui arribar a un correntd’aigua.
• Calculem la dosi correcta aaplicar al camp (consultem elstècnics si és necessari, ja quedepèn del tipus de conreu i desòl).
93
amb una DBO5 de només 300 mg/l. Ditd’altra manera, un porc embruta comdues persones, una vaca o vedell comdeu, i 8 gallines o pollastres tant comuna persona.
En les darreres dècades s’haanat imposant l’eliminació delsexcrements de les granges(sobretot les de porcs iaus) en forma líquida isense el clàssic jaçde palla, atès quetal sistema facilitanotablement elmaneig de lesinstal·lacions, ique s’anomenen purins. És evident queunes aigües tan brutes com els purinsno poden abocar-se directament alscorrents d’aigua sense una depuracióprèvia. Aquesta depuració és cara ieconòmicament queda fora de l’abastdel ramader: cal pensar que una granjaamb 25.000 gallines ponedores, moltusual, necessitaria una depuradoraequivalent a la d’una població d’uns3.000 habitants. Però els purins podenreutilitzar-se com a adob, ja quecontenen matèria orgànica i notablesquantitats d’elements fertilitzants: 4,5 kgde nitrogen per m3, 3 kg de fósfor i 2,5 kgde potassa, a més d’altres com elmagnesi i el calci. Dit d’altra manera,10 m3 de purí equivalenaproximadament a 2 sacs de l’adobnitrogenat més usual, a 3 sacs d’adobfosfatat i a 1 sac d’adob potàssic.
El problema és que l’aplicació delspurins (com la de tots els adobs) noméses pot realitzar en determinatsmoments del conreu i amb unseguiment analític del sòl. És evident
que es necessiten fosses, basses odipòsits (la llei obliga en aquest sentit)on poder acumular el purí de 3-6mesos (el període entre dues
aplicacions al camp), recipientsque per altra banda han
d’estar benimpermeabilitzats perevitar que perdinlíquid, que podria
contaminar lesaigües
subterrànies o superficials.L’administració hauria de vetllar perquèno es sobrefertilitzi la terra.
Uns darrers problemes: si l’aplicaciódels purins és massa elevada (cosa quesol passar si el ramader té poca terraper a massa purí) es pot destruir lafertilitat del sòl i també s’acabacontaminant les aigües subterrànies isuperficials (el sòl no pot actuar com adepurador). Si l’aplicació es fa malament(escampant el purí sense enterrar-lolleugerament), fa molta pudor i esvolatilitzen substàncies que actuen coma contaminants atmosfèrics (amoníac icompostos sulfurosos).
94
Què hi podem fer?
44Una tortuga sobre rodes
La meitat del combustible que consumeix el conjunt delsvehicles privats està destinat a desplaçaments urbans. Unaquarta part es fa servir per a distàncies inferiors a 2 km. La
velocitat mitjana en aquests recorreguts no és superior als 13km/h, és a dir, només el doble de la velocitat mitjana d’una per-
sona caminant a bon ritme (6 km/h).
A cada família catalana li costa l’úsdel vehicle privat unes 400.000 pessetesl’any, de les quals unes 100 milcorresponen al consum del combusti-ble. Un vehicle, funcionant al ralentídurant 2 minuts, consumeix més energiaque quan arrenca. Passejar és saludable ies podrien estalviar gairebé 1.000milions de litres de combustible l’any sitots els desplaçaments inferiors a 2 kmque ara fem en cotxe els féssim a peu oamb bicicleta. El consum de combusti-ble per ciutat es calcula que és el dobledel marcat pel fabricant a 90 km/h.Com més potent és el motor del cotxe,més gran és el consum per ciutat.L’autobús del transport públic emet al’atmosfera, per viatger transportat,respecte al cotxe particular, un 40%
• Prescindim del cotxe en lesdistàncies curtes.
• Evitem acostumar els nensa anar en cotxe. Allò queobserven les criatures demenuts ho repetiran de grans.
• Utilitzem el transportpúblic. S’estalvia combustible ies guanya en comoditat.
• Compartim el cotxe propifent comunitats d’usuaris. Unafórmula és que cada una de lespersones que forma lacomunitat posi el seu vehicleper anar a la feina durant unasetmana.
PORTAR ELS NENS A L’ESCOLA
95
menys d’òxids de nitrogen, un 80%menys d’hidrocarburs sense cremar, un95% menys de monòxid de carboni i un70% menys de diòxid de carboni.Només que 30 persones deixessin defer servir el cotxe per anar a treballar oportar les criatures a l’escola i, percontra, ocupessin els seints de l’autobúsdel transport col·lectiu,s’estalviarien cada any uns 5.000 lde combustible. Si això ho fessintots els catalans, evitaríeml’emissió a l’atmosfera d’unes 150t de diòxids de carboni.
No hi ha dubte que perquèels transports col·lectiusfuncionin cal que els utilitzin mésusuaris. Tanmateix, perquè unservei funcioni ha de ser dequalitat. Però, per millorar unservei col·lectiu cal una fortainversió, que en part ha de venirdel preu pagat per l’usuari. Per
tant, perquè pugui ser dequalitat primer cal utilitzar-lo,i això significa que primer calinvertir en confiança, que voldir, fer-lo servir. En realitat,un bon transport col.lectiuexisteix quan una població lidóna suport. No oblidemque l’ús del cotxe a la ciutatestà creant problemesurbanístics, de salut als seusciutadans i d’empitjoramentde la qualitat de l’aire querespirem. Són tres bonesraons perquè apostem pelstransports col·lectius,aparquem el cotxe a la ciutat,el deixem per al cap de
setmana, per transportar paquetsvoluminosos o per a distàncies de mésde 2 km. Els centres de la ciutat sensecotxes faciliten la relació entre els veïns,permeten gaudir de la ciutat com acentre comercial, eviten la destrucciódel patrimoni arquitectònic i, sobretot,fan menys agressiva la nostra existència.
96
Què hi podem fer?
45ESCOLARS AL CAMP
Escola de la naturaPer fer un herbari amb 30 plantes, un alumne ha d’agafar uns
3 kg de plantes. Només que tots els alumnes de 6è (uns 82.000aproximadament) en fessin un, això suposaria arrencar tota la
vegetació herbàcia existent en un bosc de 1.500 ha.El costum de fer herbaris, insectaris o col.leccions d’animals a
les escoles suposa un impacte ambiental considerable. Per això,per aprendre de la natura, cal utilitzar mètodes més ecològics.
Els naturalistes del segle passatutilitzaven les col.leccions per registrarels animals i les plantes d’un indret. Elsmuseus són plens d’animals dissecats, decol·leccions d’ous, insectes, closques demol·luscs i plantes herboritzades.Algunes espècies, que només es trobenen indrets molt localitzats han arribat adesaparèixer víctimes de la recol.lecció.
A part de l’interès purament científic,moltes plantes i animals han estatvíctimes de la depredació decol·lecionistes. Actualment, peraprendre les característiques d’unaplanta o animal hi ha altres sistemesmenys cruents. La fotografia sens dubteés la forma més fàcil de registre i eldibuix la més fidel. Ambdues tècniqueshaurien de ser ensenyades com a eines
• Evitem fer herbaris oinsectaris per conèixer lanatura.
• Evitem maltractar elsanimals que ens facin fàstico aprensió.
• Utilitzem la fotografiao el dibuix per aprendre dela natura.
97
bàsiques per a l’estudi de les ciènciesnaturals.
L’efecte negatiu de les pràctiques deciències naturals basades en larecol.lecció de plantes i animals té dosvessants:
• fomenta els hàbits cinegètics• petorba les poblacions dels éssers vius silvestres.En el primer apartat, si bé cal
reconèixer que l’hàbit recol.lector és tanarcaic com ho és la nostra espècie, calconsiderar la nova realitat demogràfica icultural. Efectivament, mai les cotes depoblament humà havien estat tanelevades i les recol·leccions de lesformes de vida silvestre havienesdevingut de caràcter tan lúdic com alsnostres temps.
D’altra banda, la recol·lecció perpresumpte interès pedagògic agafen persorpresa les poblacions de plantes ianimals que no estan acostumades aaquest tipus de depredació. Perexemple, la granota roja que viu alMontseny ha sofert una importantdavallada de les seves poblacions percausa de l’afluència d’escolars a l’estanyde Santa Fe, que era la seva principalàrea de reproducció. Aquesta granotamai, fins ara, havia estat exposada a lapresència depredadora de l’home i esdeixa agafar molt fàcilment. Altres
LLibres
• Vivir la naturaleza con los niños.Joseph Bharat Cornell. Edicions29. Barcelona.• L’home i el medi. Jordi Pujol iMargarida Nadal. Col. Quadernsde natura, 4. Ed. Blume.Barcelona.• La natura a les quatre estacions.Richard Adams i Max Hooper.Ed. Teide. Barcelona.• Comprendre la natura. RamonFolch. Ed. Ketres. Barcelona.
espècies que han estat sotmeses a lapressió cinegètica des de temps anticshan desenvolupat conductes persobreviure, com passa amb el senglar, eltudó, la llebre o el tord.
Cal, doncs, revisar tots els progra-mes d’estudi i comprensió del medi a fique incorporin activitats d’estudi de lanatura que no siguin cruentes.
98
Què hi podem fer?
46L’UNIVERSITARI ECOLÒGIC
Aprenents de Dr. JekillDia rera dia, els laboratoris de pràctiques de les nostres
universitats estan contribuint a la degradació del medi ambient.
Com exemple, un dia a un laboratorid’una universitat de Catalunya. Iniciem lapràctica amb el repartiment de tots elsreactius que necessitarem al llarg de lesquatre hores: alcohol, xylol, iode tritiat,dissolvents diversos, àcids, etc. De totsaquests productes altament tòxics per ala nostra natura, al final del temps quehem dedicat a l’experimentació pràctica,si la participació ha estat de 50 alumnes,un mínim de 100 litres de substànciesaltament tòxiques per a qualsevol tipusde vida han anat a parar als desguassosde la universitat.
Considerant que per les universitatstècniques i de ciències passen cada anya Catalunya uns 20.000 alumnes, i quetots han de fer pràctiques per gairebécada assignatura (segons la carrera), un
• Anem en transport público en bicicleta a la universitat.
• Demanem que es recullinselectivament totes lessubstàncies perilloses que esfan servir als laboratoris i quees tractin posteriorment.
• Exigim les infrastructuresnecessàries per treballar senserisc per a la salut dins elslaboratoris.
• Mantinguem net elcampus universitari.
• Exigim millorsinfrastructures viàries per atransports alternatius com arala bicicleta.
99
mínim de 350.000 litres de substànciesaltament tòxiques van a parar alclavegueram de la ciutat o a lesdiferents rieres que discorren pelscampus universitaris.
En un cas concret, està documentatque les aigües que discorren per la rieraque travessa la Universitat Autònomade Barcelona estan clínicament mortesuna vegada han passat les àrees de lesfacultats de ciències: biologia,veterinària, medicina, química, etc. Tantés així, que fins i tot s’hi poden trobarproductes radioactius i d’altres queindueixen mutacions en éssers vius.
Les anàlisis fetes pel que fa a lamicrobiologia d’aquestes aigües handemostrat que no hi ha cap bacteri nifong – organismes capaços d’adaptar-sea gairebé qualsevol ambient – que siguicapaç de sobreviure en un hàbitat tantòxic.
Aquesta quantitat de substànciestòxiques no queda a la riera, sinó quepassa als aqüífers d'aigua subterrània. Enalguns casos els municipis dels voltantspoden alimentar-se d’aquests aqüifersper mantenir la xarxa municipal d’aiguapotable.
No només els problemes decontaminació afecten les universitats. Enel cas de la Universitat Politècnica de
Barcelona, hi ha estat funcionant unpetit reactor nuclear sense cap mena decontrol sobre les instal·lacions per partdels estaments responsables. El mateixpassa amb totes les mesures de controlmínim que s’haurien de tenir en compteamb aparells com els de difracció deraigs X, en què no es fan servirproteccions amb làmines de plom, ialtres treballs amb substàncies perillosesque es fan sense guants ni ulleres deprotecció, ni mascareta, etc.
Els accessos al campus noméspreveuen la vinguda amb cotxe,descartant la possibilitats d’altres mitjansde transport personal com ara labicicleta, anar a peu des de lespoblacions més properes, etc. No hi haaparcaments de bicicletes, no hi hacarrils de bicicleta ... Totes les inversions
del campus es fan en funció del'acollida de vehicles de motor,
deixant de banda inversionsque totes les
universitatseuropees ja hanfet en matèria demedi ambient.
100
Què hi podem fer?
47ABANDONAR ELS COTXES
Un cadàver entremaliatUns 2.000 conductors, quan han de canviar de cotxe, deixen elvell abandonat a la vorera de qualsevol carretera. A part de
crear una situació que potencialment pot causar accidents detrànsit, estan transgredint la llei i afavorint la contaminació del
medi ambient.
A Catalunya es donen de baixa cadaany uns 200.000 cotxes. Donar de baixaun vehicle és una obligació legal quetenim tots els propietaris d’unautomòbil. Només cal presentar lafotocòpia del DNI i la documentaciólegal del vehicle a la Prefectura Provin-cial de Trànsit. Ara bé, atès que aquesttràmit costa diners, molts propietarisirresponsables prefereixen retirar lesmatrícules del vehicle, esborrar elnúmero del motor i del bastidor ideixar-lo abandonat a la vorera de lacarretera o al carrer de qualsevol pobleo ciutat.
Un cotxe vell té moltes peces quepoden servir per reparar-ne d’altres iper tant reciclar de mica en mica lamajor part dels seus components. Per
• Donem legalment debaixa el cotxe i portem-lo aun ferroveller perquè elrecicli.
• Tinguem cura delvehicle a fi que duri elmàxim. No fem del cotxeun símbol d’ostentació, sinóuna eina per transportar-nos quan sigui necessari.
• Aprendre mecànica potcontribuir a allargar la vidadel nostre cotxe i evitarl’increment de ferrallesd’automòbils, cada dia mésimportant.
101
això hi ha ferrovellers que fan aquestservei: acollir els cotxes vells i, enconseqüència, evitar que els vehicles esquedin a la via pública. Aquestsmagatzems de cotxes inservibles són alseu torn un lloc per aconseguir recanvisa baix preu, la qual cosa facilita que elpropietari d’un cotxe en servei puguireparar-lo fàcilment. A més, aquests
tallers reciclen la ferralla i altresproductes com olis, líquids de fre,plàstics, bateries, etc.
L’únic que cal, com ja comencen afer alguns fabricants de cotxes, ésestandarditzar els tipus de plàstic i altresmaterials que formen l’estructura i elmotor del vehicle a fi que siguinfàcilment reciclables.
102
Què hi podem fer?
48RESIDUS DE L’AUTOMÒBIL
Un enterrament de primeraEls cotxes embruten l'atmosfera mentre circulen. Quan
deixen de fer-ho, augmenten la muntanya de deixalles. Lamajoria dels cotxes es converteixen en ferralla que cal catalogar
com a residus especials o de difícil tractament.
Es calcula que hi ha més de 600milions de cotxes a tot el món. Si elscol·loquéssim tots junts necessitaríemuna superfície equivalent a lad'Alemanya per encabir-los tots. Peròaixò no és tot, ja que en un cotxe hi hamés de dues mil peces diferents. Quanun vehicle es fa inservible per desgastmecànic hem de trobar una solució perdesfer-nos-en. L'única solució possibleés portar-lo a un desguàs.
En aquestes instal·lacions disposende maquinària per separar determinadespeces i a continuació premsar el xassis.Redueixen els cotxes a simples blocsd'acer i se n'obtenen materials diversosno metàl·lics: plàstics, olis, àcids, gomes,etc. La ferralla, que representa el 75%d'un cotxe, es transporta a un forn
• Anem al taller mecànicquan calgui fer reparacions, iassegurem-nos que elsresidus són tractatsadequadament.
• Quan el cotxe sigui vell,portem-lo a un ferroveller.No l'abandonem a la vorerad'una carretera.
• Quan comprem uncotxe nou, demanem en quinpercentatge és reciclable;mirem que consumeixi poc.
• Interessem-nos per lagarantia de durada d'algunesde les peces bàsiques.
103
siderúrgic i posteriorment s'incinera perfondre el metall i fer-ne diferentsproductes: làmines, filferro, cables, etc.La resta dels materials, el 25%, és unabarreja de compostos diversos com araolis, goma, restes de pintures, vidre iplàstics. Aquesta barreja conté
productes
altamenttòxicscom arametallspesants (cadmi iplom), PCB (bifenils policlorats,substància cancerígena continguda enolis vells i condensadors), etc.
Els residus més problemàtics d'uncotxe vell són els plàstics, que represen-ten el 70% de la matèria no reciclabledels automòbils. La gran varietat deplàstics no facilita el seu reciclatge. Atèsque avui la tendència és augmentar elcontingut de plàstic en la fabricació delscotxes, és imprescindible que laindústria automobilísticaestandarditzi els plàsticsemprats en la fabricació decotxes. Així es podranreconèixer i reciclar. Finsara s'utilitzaven més de30 plàstics diferents enla fabricació, en moltscasos combinatsentre ells i senseidentificació.
Cada un denosaltres, al llarg de la
vida d'un cotxe, també podem escam-par residus tòxics del nostre automòbil.Bateries plenes d'àcid i plom, filtresd'aire, líquid de fre, bugies, etc. sónalgunes de les peces que hom potcanviar-se fàcilment i que sovint sónllençades a les vores de les carreteres.Una altra mena de residus del cotxe
són les peces que esdesgraden amb elrodament.Malauradament, laqualitat de moltesd'aquestes peces dedesgast no ésl'òptima. Per estalviarresidus, moltes pecespodrien ser de més
bona qualitat i, per tant, durar més.Però, els cotxes no estan pensatsperquè durin, tot al contrari, i això noés un problema ni de preu ni de marca.Abans, el lema per anunciar un vehiclepodia ser “la seva bellesa és lamecànica”, avui, simplement, són “elpoder d'un desig”. La indústriaautomobilística pot fer cotxes que durinmés. Però això depèn de les prestacions
que exigim els consumidors. Allò quemés importa d'un cotxe ésl'eficiència del seu motor, ladurabilitat dels seuscomponents i la facilitat dereciclatge quan caldesballestar-lo. Sommolts els automobilistesque podem afavorir uncanvi en aquest sentit, ipropiciar que elscotxes siguin mésreciclables i menyscontaminants.
104
Què hi podem fer?
49PNEUMÀTICS USATS
Cada any llencem 100.000 tones de pneumàtics als abocadors,gairebé el 5% dels residus sòlids urbans que produïm anualment.
Per a fabricar-los es fa servir petroli, una font de matèriaesgotable a curt termini.
Uns “michelins” que mai no desapareixen
Els pneumàtics ocasionen unimpacte medi ambiental molt mésimportant del que ens imaginem. Nonomés la utilització i el posteriorabocament són factors a tenir encompte, sinó que hem de valorar tot elprocés, des de la fabricació fins altractament final.
Els pneumàtics poden contribuir aestalviar combustible si els portemcorrectament inflats i la seva vida útildepèn directament del tracte que elsdonem amb el nostre estil de conducciói el manteniment que fem al nostrevehicle.
Tots els pneumàtics vells querecullen els tallers van a parar alsabocadors o a les incineradores. Peraixò, és recomanable canviar els
• Comprem semprepneumàtics de vida llarga.
• Utilitzem pneumàticsrecautxutats o amb altcontingut de goma reciclada.
• Controlem regularmentla pressió de l'aire de lesrodes, a fi de reduir el consumde combustible i evitar undesgast prematur.
• Conduïm de manerafluida, sense sobresalts niagressivament. Així farem queels pneumàtics puguin arribara tenir una vida útil molt mésllarga.
105
pneumàtics en un taller, on coneguemquè en fan dels vells (encara es donencasos en que els cremen a l'aire lliure).
Una alternativa molt més ecològicaés el recautxutat dels pneumàtics vells:tenen un preu de venda molt méseconòmic i són d'unaqualitat similar als defabricació nova. A altrespaïsos, com perexemple Dinamarca,Holanda iAlemanya,aquesta pràcticai el seuconsum jasónhabituals.La gomarecicladaes potutilitzartambé per feraïllaments per a cables, cintestransportadores, rodes de tractor,encara que també es pot fer servir per
barrejar-la amb l'asfalt i així augmentar-ne la resistència i durabilitat.
Per produir un quilo de goma vergees necessita tres vegades més energiade la que cal per fer un quilo de gomareciclada.
Elspneumàtics
nousactualment
incorporen coma màxim un 5% de
goma reciclada.Aquesta quantitat
podria augmentar senseproblemes fins a un 30% si la indústriaaixí ho volgués.
106
Què hi podem fer?
50CONDUCCIÓ ECOLÒGICA
No siguis fitipaldiSi tothom conduís de manera ecològica, podríem reduir el
consum d’energies fòssils no renovables en un tant per cent moltelevat. Amb una conducció pausada es pot arribar a estalviarfins el 40% de combustible utilizat per cada 100 km. Només aCatalunya representaria un estalvi global de 900.000.000 de
litres de gasolina o de gas-oil.
El petroli, producte d’on prové lagasolina i el gas-oil que utilitzemmajoritàriament per a desplaçar-nos, ésun bé escàs, que es pot exhaurir.Només a Catalunya anualment gastem2.250.000.000 de litres de combustiblesper fer funcionar els nostres vehiclesparticulars. Per tal de reduirsensiblement aquest malbarament degasolina, només hem d’aprendre adosificar millor la pressió que exercimdamunt el pedal de l’accelerador.
Amb aquest consum tan elevatestem contribuint considerablement ados dels problemes ambientals mésgreus dels nostres dies: l’augment del’efecte hivernacle de l’atmosfera (el20% del CO
2 emès prové dels
automòbils) i la pluja àcida.
• Una vegada engegat elmotor, arrenquem de seguidasense escalfar inútilment elmotor a cops de gas.
• Canviem ràpidament a lesmarxes llargues.
• Evitem les demostracions depotència del cotxe en arrencaro durant la conducció.
• Deixem el cotxe al ralentídavant els semàfors i, si aquesttriga molt a canviar, podem finsi tot aturar el vehicle.
• Circulem de manera fluida,sense batzegades.
• La manera més ecològicade circular és fer servir elstransports públics.
107
D'altra banda, totes les emissionsdels vehicles a motor de combustió sónsubstàncies tòxiques per a la saluthumana.
Actualment s’està eliminant a Europala gasolina que conté plom. Aquestmetall pesant és un potent verí queactua directament sobre el sistemanerviós del éssers vius i que s’acumulaen els greixos animals. Eliminar-lo ésimpossible i així es va transmetentd’organisme en organisme, en lescadenes alimentàries naturals. Lagasolina sense plom, en combinacióamb el catalitzador del tubd’escapament, pot arribar a filtrar del50-85% dels gasos tòxics emesos pelsautomòbils.
Per als vehicles de gas-oil tambés’han ideat filtres o catalitzadors per talde minimitzar les partícules sòlides ensuspensió a l’aire.
• 101 Idees per Salvar el Planeta.Comissió Catalana del Dia de la Terra.Apartat 10.145. 08080 Barcelona.
LLibres
108
Què hi podem fer?
51ELS OLIS VELLS
No amaneixis amb oliUna llauna corrent de 5 l d’oli de cotxe abocada en un llac potrecobrir 5.000 m2 de la seva superfície i impedir l’intercanvi
d’oxigen dels microorganismes que viuen a l’aigua.
Entenem per olis industrials usatsaquells que s’han tornat inadequats pera l’ús com a lubrificants, resistentstèrmics o per tallar metalls. L’ús indus-trial d’olis es centra, doncs,preferentment en el consum d’olislubrificants com són el dels motorsd’automòbils, vaixells, avions, i tambéper als mecanismes hidràulics per elevarèmbols i pesos, per al tall de metalls icom a refrigerants en motors elèctrics(aquests darrers, coneguts amb el nomde PCB, policlorbifenils)
Els olis industrials estan formats enun 65% per derivats del petroli i en un35% per altres elements tòxics com:zenc, bari, fenols, clor, àcids, additius,etc. Les mol·lècules d’olis no sónbiodegradables, contenen substàncies
• Regenerem els olis. Calassegurar-se que els tallers i lesfàbriques recullin els olis vells encontenidors. La regeneració d’oliestalvia petroli.
• La reutilització dels olis perevitar la contaminació exigeixun cost sobreafegit al preu delcanvi de l’oli.
• Els olis vegetals i animalsd’ús domèstic (casolans i derestaurants), si es recullissin,podrien servir de base per a lafabricació d’olis industrials amés baix preu. Hauríem d’exigirque des dels municipis esfacilités la recollida d’olis,especialment dels restaurants.
109
altament tòxiques per a la salut humanai per al medi ambient.
L’abocament d’olis vells causaimportants problemes de contaminaciótant a la terra, com als rius i al mar. Lanatura no pot destruir els derivats delpetroli que contenen els olis vells.Aquests formen una pel·lícula imper-meable que no deixa penetrar l’oxigen i,per tant, mata la vida a la terra i al’aigua.
A més, el 35% de substànciestòxiques que es troben en els olis usats,quan s’escampen per l’aigua, poden seringerides pels éssers humans. Algunesd’aquestes substàncies són cancerígenes(cas del benzo-pirè 3,4 que es produeixen els gasos dels motors dels cotxes ique s’incorpora a l’oli del càrter).
És per això, que la gestió dels olisvells no pot basar-se en l’abocament. Elsolis usats contenen un 66% desubstàncies que poden ser regenerades,i per tant reutilitzades.
110
Què hi podem fer?
52RENTAR EL COTXE AL RIU
El bany del Rolls RoyceUna de les pràctiques més difoses a molts països és utilitzar
els rius com a banyera per a rentar-hi els cotxes. En molts casosno només s’hi renten, sinó que es duen a terme altres pràctiques
com reparacions, canvi d’oli, etc.
En rentar el cotxe es desprenengreixos, olis i moltes altres substànciestòxiques per a la vida del riu. Només1 mil·lilitre d’oli o greix contamina 1.000litres d’aigua i aquesta és la quantitatque normalment es desprèn quanrentem el cotxe.
La contaminació originada pelsautomòbils no només prové de lesemissions de gasos dels tubsd’escapament mentre funcionen, sinótambé del procés de fabricació, delscanvis dels seus líquids vitals (olis, líquidde fre, líquid de refrigeració), del des-ballestament o fins i tot d’un fet apa-rentment tan innocent com de la neteja.Rentant el cotxe també estem contami-nant, a causa de les substàncies tòxiquesque es desprenen mentre ho fem.
• Portem el cotxe semprea un túnel de neteja (els mésmoderns incorporenseparadors de greixos i olis).
• No utilitzem productesagressius per al medi sirentem el cotxe nosaltres.
• Si volem fer una netejadel motor, fem-la sempre enun taller.
• No rentem mai el cotxeen un riu ni al carrer o en unsolar.
111
Rentar, doncs, el cotxe a la vora delsrius sense tenir en compte que s’estandesprenent greixos, pols de les pastillesde fre (que poden contenir asbest, undels cancerígens més potents), olis,detergents... pot arribar a malmetreformes de vidaadaptades a aigüesimpòl·lutes, tant vegetalscom animals.
Rentar-los al carrer oal terreny de casa nostraafecta també el mediambient, ja que elscontaminants barrejatsamb l’aigua van a pararal clavegueram os’infiltren a terra iarriben a les capesd’aigües subterrànies,que després ja no sónaptes per al consum
humà. Les depuradores no eliminen elsgreixos i olis barrejats amb l’aigua i pertant són absorbits per plantes, animals imicroorganismes.
112
Què hi podem fer?
53NO ABUSAR DEL COTXE
La passió de conduirEl parc mòbil de totes les ciutats i viles catalanes no ha deixat
d’augmentar des que es va comercialitzar aquest enginy l’any1885. En tot aquest temps, tampoc no hi ha hagut una
racionalització en la manera d’utilitzar-lo, sinó que se n'hafomentat l'ús construint noves carreteres, eixamplant-ne de
velles, facilitant l’accessibilitat a les grans ciutats, multiplicant elnombre d’aparcaments, la xarxa d’accessos, etc.
El parc mòbil a l’Estat espanyol hapassat en només 10 anys de 10 milionsde cotxes a la xifra actual de 15 milionsi la tendència continua sent creixent.
El nostre mitjà de comunicació méstradicional està perdent terreny enfrontd’aquest nouvingut anomenat cotxe.Abans, la major part de nosaltres ensdesplaçàvem en els petits recorreguts apeu. Avui dia, sembla que lesextremitats inferiors ens hagin estatdonades únicament per a arribar-nosfins a l’aparcament i d’aquí fins a casa oel lloc de destí.
Però hi ha molts factors que notenim en compte a l’hora d’agafar elcotxe. En primer lloc, cal que sapiguemque és un dels mitjans de transportmenys efectius energèticament. El 85%
• Utilitzem el transportcol·lectiu sempre que siguipossible.
• Afegim-nos a lesreivindicacions ciutadanes pera una millora en elstransports alternatius al cotxedins les ciutats (metro,tramvia, bicicleta, autobús,etc.).
• Sospesem si el trajectediari fins a la feina, col·legi ouniversitat el podem fer a peuo en un transport públic.
• Conduïm amb prudència,evitant aixafar animals.
113
de l’energia consumida es perd enforma de calor i gasos d’escapament. Elrendiment energètic final que arriba als
eixos de transmissió és tan solsdel 13-15%, i gairebé tot es
perd en moure el pes,
superar el fregament i la resistència al’aire en els desplaçaments.
En segon lloc, evidentment, elsnivells de contaminació que genera l'úsdel cotxe, el procés de fabricació, eltransport i el refinament del combus-tible que tan fàcilment anem a posar ales gasolineres tenen un pes específic enel deteriorament del medi ambient. Sitots els esforços econòmics invertits enel foment del transport individuals’haguessin fet per potenciar els trans-ports col·lectius, avui dia la contamina-ció a les ciutats podria ser un 60%inferior i, per tant, hauríem guanyat molten qualitat de vida (zones verdes, carrilsper a bicicletes, àrees d’esbarjo, etc.).
Un altre dels factors que habitual-ment no ens plantegem quan circulemamb cotxe és l’aixafament d’animals ales carreteres. Durant l’any 1990-91, esvan comptabilitzar, aixafats sobre l’asfaltde les carreteres espanyoles, uns 30.000
vertebrats de 266espècies. D’aquests,més de 5.000 eren
gripaus i 1.500 eriçons.Ambdós tipus d'animals sónmolt beneficiosos i sovint se'npot evitar la mort. Conèixerels costums de determinatsanimals podria fer que esconduís amb més precaució iaixí podríem evitar algunsd’aquests atropellaments.
Els eriçons,per exemple,tenen elcostumd’enrotllar-sequan detectenun perill;
costum fatal davant les rodes d’uncotxe. Tanmateix, a vegades es podrienesquivar. Els gripaus, concretament quanvan a fer la posta, travessen lescarreteres de nit per les àrees ondiscorren les seves rutes de migracióestacional.
114
Què hi podem fer?
54FER ESTIMAR LA NATURA
Només per als teus ullsNomés es respecta allò que s’estima, només s’estima allò que
es coneix i només es coneix allò que se’ns ensenya. Sense anarmés lluny, una òliba pot menjar-se de 3 a 5 ratolins en una nit.Però, sovint, les òlibes són eliminades de les golfes de les casesperquè fan soroll a la nit. L’òliba és 12 vegades més eficient queun gat o una ratera. En realitat és, doncs, una autèntica aliada
contra la plaga de ratolins a la ciutat i el camp.
Tots els éssers vius i els elementsnaturals són els nostres companys enl’aventura vital en el planeta Terra.Només ens calen bones raons per serbons veïns.
La natura és plena d’animals i plantesmaleïts per llegendes o tradicionsabsolutament irracionals. Una herènciad’altres èpoques més fosques, però quetanmateix perviuen. El nostre deure ésdemostrar la falsetat d’aquestesllegendes negres, a fi que les novesgeneracions siguin capaces d’estimartotes les plantes i els animals que ensenvolten.
Hi ha moltes coses quedesconeixem sobre les plantes i elsanimals del nostre entorn; si els cone-guéssim millor, els respectaríem més.
• Respectem la natura.No hi ha cap màquinacapaç de crear una florboscana.
• Fem cursets i aprenemcoses sobre la natura.
• Gaudim delsespectacles de la natura;n’hi ha tot l’any.
• Fem-nos socis d’unaentitat d’estudi i defensa dela natura.
115
De les òlibes, per exemple, es deiaque xuclaven l’oli dels llums, que esmenjaven els coloms: res més lluny de laveritat. L’òliba és un ocellnocturn que noméss’alimenta de rates iratolins, és a dir,que és beneficiósper a les collites i ala ciutat és unraticida notable.
Als dragons se’lsculpa de menjar-sela roba dels armaris.El dragó és un saurique s’alimenta d’insectesi especialment d’arnes quecaça estant-se immòbil arrapat auna paret sota un llum, però tambéperseguint-les on s’amaguen, com perexemple dins els armaris. Per això, quanhom trobava la roba foradada per lesarnes i alhora un dragó a l’armari,resultava que no era el dragó qui esmenjava la roba sinó les arnes, i ellexclusivament es dedicava a eliminararnes, que és precisament el mateix quevolem nosaltres.
Dels gripaus, que són víctimes delsrituals més sàdics, es diu que escupenverí. Els gripaus s’alimenten d’insectes,cucs i tota mena d’invertebrats. Única-ment, quan se’ls agafa i se’ls estreny, laseva pell segrega un exudat tòxic queels permet així salvar-se, a vegades, delsdepredadors, com ara les serps. Tambépoden arribar a expulsar un raig d’urina.Una persona que hagi agafat un gripau,només cal que no es fregui els ulls i quees renti les mans; no té més problema.Un gripau en un jardí és el millor remeicontra llimacs, cucs i paneroles.
Encara hi ha molts camperols quepensen, quan un any hi ha moltsescurçons, que algú els llença ambhelicòpter. Aquesta serp utilitza el seuverí per atrapar les preses, ja que té uns
moviments lents i només mossegasi se la molesta.S’alimenta de petitsrosegadors,sargantanes i d’altres
serps. Tanmateix,potser perquè és l’única
serp verinosa que hi ha aEuropa, té molt mala fama.
La seva mossegada no ésmortal; només en casos molt
comptats pot causar la mort.Però els animals no són les
úniques víctimes del desconeixement.En general, la vida urbana ens haallunyat de la natura i en som totalmentaliens. Malauradament, poca gentconsidera que conèixer la natura és unelement cultural. Conèixer els artistesdel Renaixement es considera un signede cultura. En canvi, som incapaços dedistingir una oreneta d’un falciot en vol.Ens cal recuperar i valorar el medi queens envolta. Al capdavall, nosaltres ensom una espècie més, però amb unagran diferència respecte a la resta: quesom racionals.
116
Què hi podem fer?
55COL·LOCAR CAIXES NIU
Un niu de somniJa no hi ha boscos vells amb arbres de troncs grans i
brancatge corpulent on hi puguin haver forats i on els ocellsfusters n’hi puguin fer. La manca de forats al bosc fa que molts
ocells no puguin nidificar. La manca d’ocells insectívors al bosc faque les plagues d’insectes s’estenguin amb més facilitat.
Per això, en els boscos amb arbresjoves cal instal·lar caixes niu quepermetin la supervivència dels ocellsinsectívors. Les mallerenguesconsumeixen diàriament una quantitatd’insectes superior al 50% del seu propipes, això significa uns 15 g diaris.Instal·lar caixes niu contribueix a laconservació dels ocells insectívors.
La majoria d’ocells petits que viuenals camps o als boscos s’alimentenfonamentalment d’insectes. Tots elsocells insectívors fan un servei incalcula-ble a l’agricultura, netejant els arbres iels conreus de pugons i erugues. Sitenim en compte que una parella demallerengues pot menjar durant la criamilers d’insectes i larves, ens adonaremfàcilment de la importància que tenen
• Respectem els terrenys delspropietaris.
• Instal·lem les caixes niu ala tardor i en un nombremàxim de 5 per hectàrea.
• Pengem-les d’una branca,fora de l’abast de la mà entre 3i 5 m, i amb l’entrada protegidadels vents dominants.
• Deixem el ganxo delpenjador ben tancat i la caixaseparada del tronc per evitarque hi entrin depredadors.
• Procurem que quedinlleugerament inclinades capendavant.
117
aquests ocells per a lasalut dels ecosis-
temes.Algunes
espèciesd’ocellsnecessiten unacavitat pernidificar. Aquestés el cas de lesmallerengues, el
pit-roig, la puput, el capsigrany, elcargolet, etc. Tots són insectívors.Normalment ho farien en els forats quefan al bosc els picots. Però perquèaquests ocells puguin fer forats, elsarbres han de tenir unes dimensionsmitjanes. Molts dels boscos sónsobreexplotats i aleshores els arbrespresents són massa joves. El resultat ésla manca d’espais perquè els ocells hipuguin nidificar.
Les caixes niu són un elementartificial que pretén substituir la funciódels forats dels arbres vells. Els ocellss’hi han adaptat molt bé, i en aquellsboscos on s’han instal·lat caixes niu, n’haaugmentat la presència i, per tant,també ha millorat la salut del bosc.
Donar ajut als ocells insectívors ésmolt important perquè l’ús indiscriminatde tota mena de plaguicides ha fetdisminuir de forma alarmant lespoblacions d’alguns ocells que s’hanalimentat d’insectes enverinats.
Tot i la bona intenció de les perso-nes, cal advertir que col·locar una caixaniu requereix tenir alguns coneixementssi no es vol que el que pot ser còmodeper a una mallerenga acabi sent unatrampa mortal per a la seva niuada.Pensem que cada mallerenga, per
exemple, pon de 8 a 13 ous per niuada.Altres animals, com els esquirols o lesrates sellardes, poden utilitzar les caixesniu si aquestes no s’intal·lencorrectament. També si estan massaproperes a un tronc poden ser atacadestant per una geneta o un gorja blanc,com per una serp d’escala. El resultat éssempre el mateix: la depredació del’ocell insectívor.
Cal, doncs, saber escollir bé el llocon instal·lar caixes niu, i per a quinesespècies les col·loquem. Si el forat és
més gros del compte, s’hi instal.laranespècies no previstes. Hom es potdissenyar la seva pròpia caixa niu, peròel millor és sol·licitar-les al Servei deProtecció de la Fauna de la Generalitatde Catalunya.
InformacióDirecció General de Medi Natural.Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca. c/ Còrsega, 3295è , 08037 Barcelona.Tel: (93) 237 80 24.
118
Què hi podem fer?
56ANAR A BUSCAR BOLETS
El bosc del bolet misteriósDarrerament s’ha comprovat que hi ha moltes espècies de
bolets amenaçades. A Catalunya les dades són escasses, peròespècies com l’ou de reig, el sureny castany, la llora verda, etc.
es troben en perill de desaparèixer. Malauradament, nomésconeixem el valor culinari dels bolets i desconeixem l’important
paper ecològic dels fongs que els produeixen.
Els bolets són, en realitat, l’òrganreproductor d’unes estructuresfilamentoses d’un grup d’organismes delregne vegetal anomenats fongs. El boletés l’estructura que ha de dispersar lesanomenades espores o “llavors” delsbolets. Els fongs acompleixen una missióimportantíssima dins l’ordre de lanatura, ja que transformen les restes dela matèria orgànica d’animals i plantesen substàncies aprofitables, perquèpuguin desenvolupar-s’hi els vegetals. Amés, els filaments dels fongs formenpart de l’estructura del sòl, que és elsuport imprescindible per aldesenvolupament de la vida vegetal i,per tant, dels ecosistemes terrestres.
Els bolets ajuden a combatre l’erosiódel sòl. Els filaments dels fongs,
• No agafem ni esclafemcap bolet que no coneguem.
• Quan collim bolets,tallem-los amb un ganivet.
• Recollim sempre elsbolets amb cistells. Evitaremque s’aixafin i podranescampar la llavor.
•No rasquem el sòl delbosc, ja que és l’hàbitat delsfongs. Sense fongs no hi habolets.
119
anomenats micelis, teixeixen una xarxatridimensional d’estructures que,juntament amb les arrels de les plantes,cohesiona les partícules del sòlminimitzant els efectes erosius delsagents climàtics.
Els bolets formen part de la dietad’alguns animals, des de petits insectescom formigues i microinsectes edàfics,cargols i llimacs, fins als teixons isenglars.
Els fongs constitueixen aliances ambalgunes plantes de forma que gràcies aaquests poden resistir les condicions
del sòl, que d’altra manera nosobreviurien.
Els fongs són responsables de lafertilitat del sòl i del reciclatge de lamatèria orgànica morta. Sense aquestaactivitat descomponedora el bosc seriaun immens cementiri de branques ifullaraca que no es desfaria mai.
Remoure la fullaraca, arrencar lamolsa, aixecar pedres, etc. causa undany irreparable, ja que es malmeten elsmicelis i no només de les espècies quehom busca, sinó de tota la flora fúngicaque habita el sòl del bosc.
En alguns països, com és el casd’Itàlia, ja s’han començat a emprendremesures, com només permetre collir
• Insititut Botànic de Barcelona.Av. Montanyans, s/n.(Montjuich). 08004 Barcelona.Tel: (93) 325 80 50.
• Societat Catalana deMicologia. Laboratori deBotànica. Av. Diagonal, 643 2àplanta. 08028 Barcelona (elsdilluns de 19 a 21 hores).
Informació
bolets uns determinats dies i en unesdeterminades quantitats, a fi d’evitar-nela sobreexplotació.
Hi ha bolets, com els xampinyons oles gírgoles, que esconreen artificialmenti per això caldriaincrementar elcostum de consu-mir aquest tipus debolets i no pascontinuar fomentantque es
cullin els bolets silvestres. El problemaés que el bosc s’ha massificat.
120
Què hi podem fer?
57COLLIR FLORS SILVESTRES
Una flor no fa estiuAl llarg dels 70.000 km2 que ocupa la superfície dels Països
Catalans, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, hi hacatalogades 3.580 espècies de 935 gèneres diferents de plantes.
Totes elles entapissen els 13 paisatges fisiogràfics quecaracteritzen els Països Catalans. Les flors silvestres són un
aliment imprescindible per als insectes beneficiosos.
El total d’espècies classificades a totEuropa és d'11.557, que corresponen a1.541 gèneres. Així doncs, només alsPaïsos Catalans tenim un 61% delsgèneres descrits a Europa i un 31% deltotal de les seves espècies. Tanmateix, siho comparem amb l’Estat francès, queamb prou feines supera les 4.000espècies i que les illes Britàniques noarriben a les 3.000, haurem de convenirque la nostra riquesa florística és nota-ble en relació amb altres païsoseuropeus. En aquest importantpatrimoni natural destaca el fet queexisteixen 67 espècies que només estroben dins del Principat de Catalunya,104 que són exclusives de les illesBalears i 58 que són úniques del PaísValencià. Aquestes plantes que viuen
• Preservem l’hàbitat de lesplantes silvestres.
• Evitem collir flors per unsimple desig estètic. Capturemtota la seva bellesa amb unafotografia o un dibuix.
• Evitem arrencar mai capplanta amb l’arrel.
• Evitem cullir herbessilvestres per a fer tintsnaturals o quadres deflors...Usem flors o plantes queprovinguin de cultiu.
121
exclusivament dins dels límits d’unterritori determinat són anomenadesespècies endèmiques. Organismesinternacionals dedicats a la conservacióde la natura calculen que el 10 % de lesespècies europees es trobenamenaçades de desaparèixer abans ques’acabi aquestsegle. 2.177 esconsideren envies d’extinció,4.606 són rares ien sobreviuennomés petitespoblacions.
Una de lescauses del’extinció de lesplantes és elcostum de collirflors i plantesper a ladecoració o perl’aroma quedesprenen, és a dir, per convertir-se enun petit ram que lluirà només unespoques hores. Algunes plantes hansofert la rapinya de botànics pocescrupolosos i col·leccionistes. Altreshan estat perseguides per la indústriafarmacèutica, però també s’han collitamb finalitat gastronòmica, cosmètica iquímica.
A Catalunya el Pla d’Espais d’InterèsNatural aprovat el desembre de 1992,que inclou 144 espais arreu delPrincipat, declara com a estrictamentprotegides 188 espècies de plantes ambflor.
La conservació de les plantes ésfonamental perquè representen unimportant recurs que pot oferir
• Flora Manual dels PaïsosCatalans.Oriol de Bolòs i altres.Col. Conèixer la natura. Ed.Pòrtic. Barcelona.• Els noms vulgars de les plantes.Francesc Masclans. Ed. CEC-Montblanc. Barcelona• L’alta muntanya catalna. Flora iVegetació. Josep Vigo. Ed. CEC-Montblanc. Barcelona
Llibres
substàncies per guarir malalties, peròsobretot, perquè les flors són un bécomú que cap màquina pot crear; de laseva existència en depenen altres sersvius com són els insectes i en concretles papallones, algunes de les qualsdesapareixen quan ho fa la
corresponent flor i planta de la qualdepenen.
122
Què hi podem fer?
58FOTOGRAFIAR ELS NIUSD’OCELLS
No els toquis els ousUn bon fotògraf de natura cal que sigui, primer, un bon natu-
ralista. Una bona observació amb uns binocles és millor que unafotografia que suposa una agressió per a l’animal. La fotografianaturalista no ha de convertir-se mai en una cacera que, encara
que incruenta, pot ser perjudicial.
A casa nostra, la fotografia d’ocellsen el niu està regulada pel Decret 113/1992 d’activitats esportives a la natura,del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya. Per retratar qualsevol delsocells protegits en el seu niu, que ensón la major part, es necessita unaautorització especial. L’administració potconfiscar i multar l’exhibició defotografies d’un ocell en el seu niu.Tanmateix, no són les lleis qui han deprotegir els ocells dels ornitòlegs, sinóque han de ser els mateixos afeccionatsals ocells qui han de preservar lasupervivència de qualsevol au.
Quan els ocells estan nidificant sónmolt fràgils a qualsevol destorb. Elsprogenitors abandonen el niu davant de
• La tranquil·litat de l’ocellés prioritària.
• Qualsevol activitatd’estudi, gravació de sons,fotografia, etc. d’ocells, maiha d’interferir en el seubenestar. La tolerància delsocells respecte a l’espèciehumana varia segons l’estaciódel l’any i les espècies.Siguem discrets en el vestir ien el comportament.
• Cal protegir els hàbitatsdels ocells.
• Enregistrem les nostresobservacions locals sobre elsocells.
123
Llibres
qualsevol presènciaestranya. Si la niuada estàen fase d’incubació, elproblema es que si els ouss’abandonen durant uneshores, es refreden il’embrió mor. Si la polladaja ha nascut, poden resistirmés temps sense l’alimentaciópermanent dels progenitors. Si els pollsja són grossets, es pot provocar quesaltin del niu i es converteixin envíctimes de qualsevol depredador.
La fotografia d’ocells en el niuexigeix una acurada tècnica querequereix setmanes posar-la en pràctica,de forma que l’ocell no es senti molest ino es malmeti la posta.
Molts dels ocells poden serperfectament retratats en els seusposadors habituals, a la vora d’una bassaon vagin a beure, etc. Des de dins d’uncotxe i amb un bon teleobjectiu espoden fer instantànies de gran bellesa.
• On observar ocells aCatalunya. Varis autors. LynxEdicions. BarcelonaAquesta editorial té un bonfons de llibres sobre ocells deles terres catalanes.
• Guía dels ocells dels PaïsosCatalans. Peterson-Mountfort-Hollom. Ed Omega. Barcelona.
El lloc on viu un ocell ésessencial per a la sevasupervivència. Per tant,ens hem d’assegurar queles nostres activitats noel malmeten.
124
Què hi podem fer?
59ENVAIR ELS CAMPS I BOSCOS
La dansa dels salvatgesA Catalunya hi ha uns 700.000 xais pasturant pels prats de
muntanya. Aquests animals ens aporten carn i llet. El nombre deterres llaurades és de 800.000 ha. En un metre quadrat hi pothaver unes 350 plantes de blat. La inconsciència de la gent de
ciutat aixafant els sembrats o molestant el bestiar provocapèrdues econòmiques que perjudiquen els recursos, ja prou
migrats, de la gent del camp i la muntanya.
Un 33 % de la superfície deCatalunya és en aquests momentsllaurada. Però fa només 25 anys erad'un 46 %. Un 57 % de la superfícieconreada es dedica a l’obtenció d’ordi iplantes ferratgeres per alimentar elbestiar. En aquests moments, entrevaques, xais, cabres, conills, pollastres icavalls hi ha al voltant d’uns 2 milions decaps. La producció de porcs es situa enuns 4 milions de caps.
La dedicació de persones al sectoragrari l’any 1950 era d'un 22% de lapoblació; avui aquest percentatgenomés és del 5%. Es clar que hi hacomarques com el Pla de l’Urgell on alcamp hi treballa el 97% de la població,mentre que al Barcelonès no arriba al10%. Un 85% de la terra és explotada
• Evitem de trepitjar elssembrats, dels quals en surtla farina per fer el pa, lesverdures o el pinso per alsanimals de granja.
• La vida de pagès és moltdura. Respectem les sevesterres i els seus animals.
• A la muntanya tresquemnomés pels camins itanquem sempre les tanquesque hi ha per al bestiar unavegada hi hàgim passat.
125
pels seus propietaris, amb una superfíciemitjana que oscil·la entre les 0,1 ha i les20 ha.
En definitiva, un 5% de la poblacióviu en el medi rural, que representa un70% de la superfície del país. Aquestareducció de la població rural reflecteixles dures condicions que en generalrepresenta el treball del camp, i és peraixò que no hem de dificultar la vida alspagesos. Tanmateix, aquests productesalimentaris provinents dels sembrats sónbàsics, directament o indirecta per a lanostra economia, el nostre confort i laqualitat de vida.
Respectar els sembrats és unaconducta que pot contribuir a millorarla productivitat de les nostres terres ievitar que els pocs pagesos que queda-ran després de l’aplicació de la reforma
de la lamentable Política AgràriaComunitària deixin de llaurar els campsi també abandonin el medi rural.
126
Què hi podem fer?
60ACAMPAR AL BOSC
Supervivència 2001El sòl és aquesta primíssima capa de terra que permet la vida,un bé natural que les pluges i el vent violen i l’home despullaamb la seva tecnologia. Per constituir-se un gruix de terra
conreable de 20 cm es necessiten de 2.000 a 7.000 anys. I, encanvi, es pot fer malbé en un instant. Les molses d’un bosc encas de pluja poden emmagatzemar uns 50 m3 d’aigua per cada
hectàrea de bosc.
Un campament al mig de lamuntanya és una ocupació d’un territorique, a part de tenir un propietari,encara que no hi sigui present, també ésla residència de plantes i animals quesovint ens passen desparcebuts, peròque hi tenen el seu mitjà d’existència.
L’acampada lliure està prohibida i, pertant, requereix d’un permís del propietari ide l’administració en el cas de ser unaforest pública o un espai protegit. Tambéés cert que no és el mateix un petit grupd’excursionistes que aixequen cada dia lesseves tendes, que un campament estable inombrós, ja sigui de cap de setmana o demés dies.
L’acampada en indrets de muntanyano preparats exigeix que s’hi organitzinserveis comuns, com la letrina, un espai
• Si anem d’acampada ala muntanya, demanempermís al propietari delterreny.
• Acampem sempre quepuguem en un càmping; hiha tots els serveis i estaremmés còmodes.
• Evitem malmetre elsprats de muntanya.Plantem la tenda en unindret idoni.
127
adient per situar-hi la cuina i un altreper situar-hi els residus líquids, atès queels residus sòlids haurien de tornar acasa.
Hi ha una certa concepció que anara acampar a la muntanya és com anar afer supervivència. I sovint el que passa
és que la gent comença a trencarbranques per fer foc, es fan uneshorroroses tales de llenya, ja que esduen a terme sense més criteri queobservar quins arbres es tenen a mà. Enaquest sentit, també cal recordar laprohibició de fer foc a la muntanya.
Cada un dels serveis que hom puguinecessitar acampant a la muntanya calcrear-los. Per això, no és positiu sortir aacampar a qualsevol indret. Una altracosa és plantar la tenda per una nit irecollir-la al matí següent a primerahora.
Un campament és la millor ocasióper practicar hàbits com el del reci-clatge, la reutilització i la minimització deresidus, a més de l’estalvi d’energia apartir de cuines solars, etc.
Un altre aspecte a considerar és lapresència del cotxe a peu de tenda.Això és possible quan es fa acampadalliure i qualsevol lloc serveix per passarla nit. Tanmateix, el cotxe fa perdre totl’encant i l’atractiu que, per si mateixa, jaté la muntanya.
Properament s’aprovarà una ordreque regula l’acampada, ordre que haestat elaborada conjuntament pelDepartament d’Agricultura i el deTurisme de la Generalitat de Catalunya.
128
Què hi podem fer?
61FOC AL BOSC
Comportaments imprudentsEls boscos mediterranis passen un període especialment crític
durant els mesos d’estiu, en els quals és molt fàcil que s’hi califoc. Les altes temperatures, la sequera persistent i les
imprudències dels ciutadans han estat la causa principal de lapèrdua de superfície forestal al nostre país.
Els incendis forestals són una de lesrealitats més dramàtiques dels nostresboscos. La darrera dècada s’han crematprop de 300.000 ha als Països Catalans.Això representa més de 50 milionsd’arbres. Més de la meitat dels incendissón a causa de negligències per partdels ciutadans.
Aquest balanç és fruit d'unadeixadesa en la prevenció d’incendis perpart de l’administració fins l’any 86, enque es van cremar 70.000 ha de bosc izones de vegetació baixa. A partird’aquest moment es va començar lacampanya “Foc verd”, que posà patrullesde control a tota la geografia catalanaper tal de prevenir els incendis. Elresultat és una baixada dràstica delsefectes del foc sobre el territori, no pel
• Evitem fer foc tant al bosccom al camp.
• A l’estiu, per anar al camp,fem-nos menjars freds que nos’hagin de coure ni escalfar.
• Evitem llençar burilles iobjectes encesos per la finestradel cotxe.
• Evitem deixar ampolles oplàstics que puguin contribuir aencendre un foc.
• Deixem el cotxe a les voresdel camí o en un lloc devegetació baixa. El catalitzadordel cotxe, en zones d’herba ovegetació alta pot suposar riscd’incendi.
129
nombre, sinó per l’efectivitat de lesmesures d’extinció.
Però el problema principal de lacausa dels incendis encara no estàresolt, i és la gestió forestal. Lesrepoblacions forestals són mínimes aCatalunya i les poques que es fanempren espècies que no responen a lesnecessitats ecològiques de les zones,sinó que són espècies de creixementràpid fàcilment incendiables, queobeeixen a uns interessos econòmics,més que a la necessitat de recuperar unecosistema degradat.
La causa de la major part delsincendis són les activitats de lleure delsciutadans, que surten al camp i nopensen en el perill que suposa passar undia agradable, amb costellada inclosa,per la qual cosa encenen un foc que potser l’inici de l’incendi. Encara quenosaltres mantinguem el foc petit,aquest desprèn espurnes que volenamb l’aire i que poden incendiar lafullaraca o la pinassa de terra.
Alguns desaprensius que acampen ala muntanya fan les fogueres molt grans
i això representa un autènticperill per a la vegetació delsvoltants. I no només es veuenafectats els arbres i les altresplantes, sinó les poblacions demamífers, insectes, rèptils, etc.
Altres causes que poden serels detonants d’un incendi sónels vidres d’ampolles que deixemal bosc i que fan de lupa fins aprovocar el foc, una burilla decigarret llençada des del cotxe odurant el passeig pel bosc o uncamí rural, un llumí mal apagat,els cotxes amb catalitzadoraparcats en àrees d’herba alta, ja
que aquests arriben a assolirtemperatures molt altes (300-400°C)que poden incendiar l’herba, etc.
Recordeu que hi ha una ordre de laGeneralitat de Catalunya que prohibeixfer foc al bosc sota cap concepte del 15de maig al 15 d’octubre.
Informació• Servei de Prevenció d’Incendis.Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca. c/ Còrsega, 3295è , 08008 Barcelona.Tel: 237 80 24•Associacions de Defensa deForestal. Torre Ferrusa. Carreterade Sabadell a Santa Perpètua de laMogoda, Km 4,5. 08130 SantPerpètua de la Mogoda.Tel: (93) 574 00 36.•Bombers de Catalunya. Bellaterra(Cerdanyola). Tel: (93) 582 03 00
130
Què hi podem fer?
62EL BON EXCURSIONISTA
La crida de la muntanyaL’any 1990, diverses entitats ecologistes van recollir més de
2 tones de residus metàl·lics i prop de 10 km de corda al K2 , elsegon cim més alt del món (8.611 m) a l’Himàlaia. L’any 1991,en una acció semblant a la vall pirinenca de Molières s’hi van
recollir 750 kg de deixalles.
A la muntanya només hi som unshumils convidats. Sovint es confon unexcursionista amb qualsevol personaque vagi amb motxilla a l’esquena.Malauradament, l’excursionista poc té aveure amb allò que hauríem d’anome-nar “fugides esbojarrades” a camps imuntanyes. Un bon equip, una tenda decampanya a l’esquena i un fogonet nosón els elements que constitueixen unexcursionista. L’excursionista no és unapersona que faci una escapada de lespèssimes condicions urbanes, sinó unencontre amb la natura, el paisatge, elsseus elements i la seva història.
L’excursionisme és una activitat vitalque persegueix conviure amb elscompanys de travessa, on cadascun delsseus components han d’ésser com en
• Considerem amics elsarbres i els animals del bosc.
• Evitem deixar residus a lamuntanya; permetem que lamuntanya segueixi sentimmaculada.
• A la muntanya siguemprudents: de fet, és perillosa sihom no la coneix bé.
• Evitem fer al bosc allò queno faríem a casa o al mig de laplaça del poble.
131
un puzzle: cada membre s’ha d’engalzaramb els altres sense fissures. Per això,per damunt de tot, el bon excursionistavol compartir els fenòmens, les observa-cions i les recerques que ofereix el medinatural.
Una excursió és una activitat que calpreparar, que calestudiarprèviament i quea continuaciópotser requeriràun notableesforç físic. Peraixò, el bonexcursionista noés una personaque pretenguicompetir, ans alcontrari, és unapersona quebusca el contacteamb la natura i lahistòria del país,un vincle per sersolidari amb elscompanysd’excursió.L’excursionismeestableix unesrelacions humanes que predisposen a lacomunicació espontània, i per això, unaexcursió pot esdevenir una autènticasessió de teràpia de grup on, a mesuraque l’esforç del caminar va fatigant elsmúsculs, es van esllanguint les preocu-pacions o cavil·lacions i, així, comença afluir un corrent psíquic que uneix elsseus participants. Per tant, no és estranyque del grup d’amics es passi als grupsexcursionistes que hi ha arreu.
L’excursionisme, un moviment
cultural sorgit a la fi del segle XIX, esproposava conèixer el país. Cent anysdesprés, l’excursionisme segueix sentuna activitat que contribueix a conèixerla natura i per tant ajuda que l’estimem.El nostre país ha donat grans excursio-nistes com l’Artur Osona, l’EstanislauTorres, en Ramon Pujol; s’han editatguies i s’han escrit assaigs sobre el tema.
Cal trencar ambaquesta tradició recent
que està convertint l’excursi-onisme únicament en una
activitat esportiva i competitiva, on nohi ha lloc per als coneixements culturalsi on només importen les expedicions allocs remots, o les aventures fàcils.
La fotografia en los viajes. TinoSoriano. Ed. Juventud. Barcelona
Llibres
132
Què hi podem fer?
63CAÇAR PETITS OCELLS
Qui és l’animal salvatge?Més de 4 milions de petits ocells són capturats cada any a
Catalunya. La cadernera, el pinsà, el verdum o el passerell aca-baran dins d’una gàbia. Altres, com els tords i els estornells, es
convertiran en ocellets fregits per a ser servits a la barra del bar.La major part d’aquests ocells són migratoris i se’ls caça quan
retornen als seus quarters d’hivern en terres africanes.
A Catalunya existeix la Llei 3 /1988de 4 de març que protegeix els animalssilvestres. En concret, protegeix alvoltant d’unes 200 espècies d’ocells queviuen a Catalunya. Aquesta Llei ésproducte de l’aplicació de convenisinternacionals, com el de Bonn, sobre laconservació de les espècies migradores iel de Berna, sobre la conservació de lavida silvestre i del medi natural a Euro-pa. Una directiva específica per a laprotecció dels ocells a Europa comple-menta aquest paquet normatiu.
Els ocells contribueixen al controld’insectes i plagues dels nostres boscos icamps i, alhora, són elements claus en ladispersió d’algunes llavors de plantesboscanes. Els ocells són animals fàcilsd’observar i reconèixer. La seva
• Denunciem qualsevolpersona que observem caçantpetits ocells a les autoritatsmés properes.
• Coneguem la legislacióque protegeix els ocells.
• Rebutgem els ocelletsfregits als bars.
• Gaudim de l’espectacle dela migració dels ocells, tant ala tardor com a la primavera.
• Respectem la legislació deprotecció dels ocells,especialment en el tema de latinença d’espècies protegides.
133
identificació no tan sols és possiblegràcies al color del plomatge i a la sevamida, sinó que també es pot fer pelcant.
A Catalunya nidifiquen més de 200espècies d’ocells, xifra que es veuincrementada en l’època de migració idurant l’hivern, quan al nostre paísarriben ocells dels llocs més freds delcontinent. En total són unes 650 lesespècies presents al continent europeu.
Encara que acasa nostral’interès pelsocells noés unapràcticagairehabitual, enaltrespaïsos, com ésel cas de Gran Bretanya, elsobservadors d’ocells obirdwatchers es compten percentenars de milers. Potser si tothomsabés que per conèixer-los només enscalen uns prismàtics, una guia de camp iforça paciència, l’ornitologia també seriala passió col.lectiva dels catalans ideixaríem d’abusar matant o engabiantels ocells silvestres.
A Catalunya es capturen petits ocellsamb paranys prohibits per totes leslegislacions. Alguns d’aquests són laxarxa japonesa, els ceps i ballestes, elsllaços i els esquers enverinats. Aquestsdarrers fan servir substàncies coml’estricnina, que mata fins i tot l’animalque es menja l’animal mort pel verí.
Els principals destinataris dels ocellscapturats són les ocelleries i botiguesd’animals, els mercats ambulants, les
ferreteries i botigues de caça on venenels paranys, els taxidermistes i els bars.
L’única excusa que donen elscaçadors és que els ocells són una plagaper als conreus, que es mengen lesolives, les cireres i el gra. Contraaquesta realitat només hi ha una solució:assegurar els conreus contra ladepredació massiva per part dels ocells.Ara bé, normalment, la incidència delsocells sobre els conreus, llevat d’algunsanys, és mínima i, per tant, no és una
raó.Actualment, la captura de
petits ocells utilitza mètodes comels magnetòfons, quereprodueixen el cant dels ocells afi d’atreure’ls. Els ocells queresponen a l’estímul del cant, comuna agressió al seu territori ocom un senyal que en undeterminat indret hi ha alimenten abundància, són atrets en volsde centenars d’exemplars.
Aquesta pràctica sobredimensiona lescaptures i suposa un expoli respecte alsmètodes tradicionals, que utilitzavenxiulets bufats per les persones.
Es calcula que només als països de laconca mediterrània es capturen 1.000milions d’ocells per any, i hi participenuns 10 milions de caçadors en lamassacre, dels quals un 10% sónil·legals. Tot plegat manté una importantindústria de conserves, de venda, detaxidèrmia, d’armes, etc. A Catalunya,només a les comarques de Tarragona ,es capturen al voltant d’uns 400 milocells amb el mètode de la barraca,utilitzant el vesc i el cassette, tots ellssistemes de caça prohibits per les lleis.L’administració no s’atreveix a aturar-ho.
134
Què hi podem fer?
64EL BON CAÇADOR
No caçaràs el veí de la naturaA Catalunya hi ha al voltant de 150.000 llicències de caça. El
nombre d’animals morts es situa al voltant d’un miliód’exemplars amb un pes estimat de 700 tones. El 80% del
territori català està declarat àrea privada de caça. Hi ha més de500 establiments comercials declarats per a la venda d’armes.
Alguns animals han desaparegut per causa de la pressiócinegètica: l’ós bru dels Pirineus és un d’ells.
Quan l’espècie humana ha trepitjat lalluna, la perpetuació de la caça com aactivitat de lleure no es pot veure sinócom un vestigi del paleolític en ple segleXX. Tanmateix, la caça ha esdevingutuna activitat econòmica gens desprecia-ble que fa que fins i tot es pugui obtenirmés rendiment d’un camp de blat peralimentar les perdius que seran caçades,que no pas per produir gra farinable.Els caçadors defensen que la caçacontribueix a l’equilibri dels ecosistemesevitant el creixement d’espèciesnegatives per a l’agricultura com són elporc senglar, la guineu, etc. La realitat ésque la reducció dels hàbitats naturalsobliga algunes espècies a fer importantsdesplaçaments que abans no feien. Elproblema és que hem alterat els
• Provem de canviarl’escopeta per unteleobjectiu i caçem imatgesde la natura. És mésemocionant i no fa mal a lanatura. Fins i tot es podenprendre imatges a la nit, queés quan hi ha més activitatanimal.
• Coneguem el reglamentde la caça i denunciemaquells qui el contravenen.
• Respectem les espèciesprotegides: el seu futurdepèn de nosaltres.
135
olives que es menja cada dia unestornell estan afectades per la moscaoleària. Per això, l’estornell contribueix acontrolar aquest insecte, i els forats quefa sota l’escorça de les oliveres és perbuscar les crisàlides del mateix insecte.
Malauradament, la regulació del’activitat cinegètica no es fa amb elsuport d'estudis biològics de lespoblacions animals. Com a molt es fansimples censos i s’atorguen les llicènciessense més.
Els caçadors defensen que són elsprincipals guardians de la natura. Aquestargument podia tenir una certa validesaquan no hi havia consciència ecològica iel bosc no era tant freqüentat. Avui, elscaçadors pressionen per evitar que fins itot en els parcs naturals no es puguicaçar.
Als anys 50, per matar una àligal’estat pagava fins a 50 ptes., per havereliminat una feristela que destruia lacaça. Avui dia, matar una àguila potsuposar una multa d’unes 200.000 ptes.Els temps han canviat, però les lleis de lacaça no ho han fet. Abans la caça eral’únic esbargiment de la població rural;avui hi ha afeccions menys mortals i méssaludables.
ecosistemes i ara hi ha un importantdesequilibri.
Qualsevol ciutadà que no tinguiantecedents criminals pot adquirir unaarma de caça i la llicència corresponent.No hi ha capesport que noobligui els seuspracticants aun procésd’aprenentatgeteòric i pràctic.No és estranyque cada anyhi hagiaccidentsmortals pel tret d’un caçador.
La caça ha extingit animals persempre més. El segle XVII, fou el dodóde l’illa de Sant Maurici; el colommigratori dels EUA es va extingir l’any1914 quan va morir el darrer exemplaren el Zoo de Cincinnati. Un 25% delsmamífers i ocells extingits en aquestsdarrers quatre segles ho han estat acausa de la caça i un 10% per l’accióconjunta de la caça i altres activitatshumanes.
A les àrees aquàtiques, els 35 g deplom que conté de mitjana cada cartuxés la causa principal de la mort d’ànecsque s’empassen, per omplir el pedrer,les boletes de plom barrejades amb elfang del fons dels llacs. La lenta agoniaque els produeix es coneix persaturnisme.
A la caça a l’aguait, al voltant del20% dels ocells es perden ferits i morenamb lent patiment.
Sovint els caçadors defensen quesense la caça es destruirien els conreus.Tanmateix s’ha observat que les 5 o 6
136
Què hi podem fer?
65EL MOTORISME DEMUNTANYA
Terrabastall a la muntanyaL’aigua i el vent són els principals causants de la pèrdua de sòl;tanmateix, la circulació motoritzada hi contribueix de forma
important. El soroll de la natura no supera els 20 decibels i, encanvi, un vehicle en pot produir més de 80. No hi ha animal més
bèstia que aquell que porta la força de 150 cavalls dins seu.
Per motorisme de muntanya s'enténels esports que es duen a terme ambmotos tot terreny i amb cotxes 4x4.Amb les motos es fan campionats detrial i d’enduro. Amb els cotxes 4x4 esfan raids i ral·lis. A part, hi ha la pràcticaesportiva particular, que en aquestsmoments es practica amb motosd’enduro o trail i amb cotxes 4x4. Lapràctica d’aquests esports de formaindividual o en petits grups, com tambéels campionats, està regulada pelDepartament d’Agricultura, Ramaderia iPesca (DARP) amb el Decret 59/1989de 13 de març pel qual es regula lacirculació motoritzada per a la protecciódel medi natural. Aquesta ordreprohibeix expressament la circulació devehicles motoritzats camp a través, per
• Per la muntanyacirculem només pelscamins autoritzats.
• Evitem obrir camins itambé circular per caminsenfangats, ja que quedeninservibles.
• La millor manera degaudir de la muntanya éscaminant.
137
fora de carreteres o camins no habilitatsper al pas d’automòbils, en els espaisinclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural(PEIN), aprovat el desembre de 1992per la Generalitat de Catalunya. Per laresta dels terrenys forestals quedaprohibida la circulació motoritzadacamp a través. Pel que fa a lesproves “esportives”,requereixend’autorització especialdel DARP i només lespoden dur a termeclubs federats a laFederació Catalana deMotociclisme o a laFederació Catalana d’Automobilisme.
Generalment, el problema delmotorisme de muntanya no és per malafe dels seus practicants, sinó pel propiefecte de les màquines. És clar que avegades hi ha actituds incíviques, peròen general aquest no és el problema.
Entre els aspectes negatius sobre lanatura cal esmentar:
1- L’erosió del sòl, ja que lacompactació de les rodes i les roderespreparen el camí o els prats per oncirculen perquè l’aigua de la pluja faci lafeina, és a dir, arrosegui el mantell de sòlric amb matèria orgànica i en el qual éson les plantes arrelen. A les zones d’altamuntanya, on els sòls costen molt deformar i són molt prims, els efectes deles roderes dels vehicles motoritzats sónespecialment greus.
2- Impacte sobre la fauna. El sorollés un element especialment negatiu perals ocells de muntanya, i més encara al’època de cria. Si el soroll éspersistent pot arribar-se a perdre unaniuada.
3- Impacte sobre la vegetació. Quans'obren camins o se circula per fora decamins es poden malmetre comunitatsvegetals d’alt valor natural.
4- Impacte sobre els rius i rierols.Sempre hi cauen gotes d’oli i carburant,a més del greixos que provenen de les
cadenes i altres engranatges delvehicle, que contamina les
aigües de muntanya.En general, els
efectes delmotorisme de
muntanya podensemblar de poca
importància encomparació amb altres greuges, peròpoden ser especialment greuslocalment. La regulació del motorismede muntanya és molt feble i si a sobres’incompleix la legislació estem davantuna situació totalment insostenible.
Entre els principals problemes socialscal esmentar:
1- La pèrdua de “la sensació denaturalesa”. La gent va a la muntanyaper alliberar-se del soroll i respirar airepur. Les motos i els cotxes a lamuntanya fan soroll i contaminen.
2- Es destrossen els camins. En moltsindrets els camins costen molt demantenir en bon estat i tenen finalitatsramaderes o agrícoles. Circular sobreels camins enfangats els deixa intransita-bles per als seus usos habituals, tot i quemolta gent busca precisament aquestescondicions per a “passar-s’ho bé”.
3- Les motos i els cotxes arribensovint on no arriba la gent. Això faaugmentar els riscos com ara el perilld’incendi, el destorb al bestiar demuntanya, l’acumulació de deixalles, etc.
138
Què hi podem fer?
66DEIXALLES A LA MUNTANYA
Les deixalles? Cap a casa!A la muntanya, una pela de taronja triga 3 anys a
descompondre’s, una llauna de conserva 10 anys i un bidó deplàstic existirà per sempre, encara que s’arrugui després d’estar
a sol i serena més de 25 anys.
Desgraciadament, quan anem a lamuntanya o a passar un dia a l’aire lliureens imaginem que estem al mig dequalsevol parc o plaça de la ciutat i noés així. Tanmateix, una gestió malentesa de la natura ha portatl’administració a col·locar bidons i altrescontenidors perquè els ciutadans quehan sortit per passar un dia de camp hiabandonin les seves deixalles. La mancade serveis eficients per a recollir trastosvells ha portat que molta gent cerqui enels boscos arran de carretera el llocideal per abandonar electrodomèstics,mobles i altres estris vells. Però el méstrist és que per passar un dia de camp alfinal del dia aquest acabi ple de brutícia.Un comportament que ningú gosaria defer a casa seva. I és que ens cal
• Retornem les deixallescap a casa.
• Emportem-nos elmenjar amb la carmanyola,cuinat des de casa, i lacantimplora o la bóta.
• No utilitzem els bidonsque hi hagi al bosc: el llocde recollida de les deixallesés a la ciutat, que és d’onhan sortit.
139
reconèixer el bosc com la casa de lesplantes i els animals, i per tant com sianéssim a casa d’un amic.
A la muntanya, si hi ha serveis oestris per recollir les escombraries,tenen un cost molt elevat. Les deixallesa la muntanya embruten, contaminen itrenquen la bellesa del paisatge. Elprimer efecte és l’impacte visual.L'entorn es degrada i es converteix enun lloc brut i desagradable. Ladescomposició de la matèriaorgànica produeix pudors,però el principalproblema és elvent il’aigua dela plujaque lesescampaper totarreu. Ala vora defonts i rierolsexisteix el perill quecontaminin lleugerament les aigües i, pertant, faci perdre l’esperada qualitat deles aigües pures de la muntanya.Finalment, les deixalles es converteixenen un focus d’atracció per a determinatsanimals. En aquest darrer cas el proble-ma té dues vessants. L’amuntegamentde deixalles al camp afavoreix lespoblacions d’animals omnívors com lesguineus, els ratolins i les rates. Algunsd’aquests animals són transmissors demalalties infeccioses com la ràbia.D’altra banda, les deixalles escampadesal mig del bosc es poden convertir entrampes mortals per a animals més sen-sibles. Els vidres i les llaunes, per exem-ple, poden causar ferides a les cries
d’alguns mamífers. Un bidó de plàsticpot ser una trampa per als escarabats.
També cal tenir present quel’acumulació de deixalles a la muntanyaincrementa el risc d’incendis, ja que sónmoltes les matèries que tenencomponents plàstics. A més, en algunscasos es poden produir fermentacionsque desprenen gasos inflamables.
El bosc està preparat per reciclar i,per tant, eliminar els seus elements:
fullaraca,branquescaigudes,animalsmorts,però noho estàperdescompondrecomponentssintètics.
Per aixòaquests romanen
inalterables durantmolt temps. Amb els anys, els agentsatmosfèrics arriben a esmicolar algunesde les substàncies plàstiques i convertir-les en residus inerts. El problema de lesdeixalles quan anem al camp éssimplement una qüestió d’educació. Unpoble net no és aquell que més neteja,sinó el que menys embruta.
Les deixalles trenquen l’encís delpaisatge i posen en qüestió el civismed’un poble. Les papereres i els bidonsde recollida són desaconsellables pelseu elevat cost de manteniment. Lasolució més ecològica, la més educativai cívica és retornar les deixalles cap acasa. Amb la mateixa naturalitat quehem dut el menjar a la motxilla.
140
Què hi podem fer?
67LA PESCA SUBMARINA
Una mola de peixos grossos!No fa ni quaranta anys el mero o anfós vivia a 15 m de
fondària perquè va aprendre que els pescadors a pulmó lliure nosolien ultrapassar aquesta marca. Actualment, el mero no estroba a menys de 30 m i és un peix molt escàs. Una situació
similar es dóna amb el corall, que en aquests moments es trobaa més de 100 m de fondària. La bellesa dels fons marins aviat ni
en els aqüaris podrà ser observada.
El fenomen de la pesca submarina ésrecent, i en qualsevol cas només fa 30anys que s’ha convertit en unpassatemps que exerciten moltespersones durant la temporada d’estiu.Això ha tingut conseqüències nefastesper la fauna submarina, sobretot aquellaque es refugia a les àrees rocoses de lacosta. Les poblacions de meros hanhagut de buscar les fondàries de més de20 metres per tal d’escapar als arponsdels capbussaires, i en moltes zones hadesaparegut la fauna piscícola que hipodíem trobar no fa gaires anys.
Tant és així, que moltes vegadesobservem els bussejadors que surten del’aigua i en la malla només porten algunpeix petit, un pop de dimensionsridícules o musclos o altres crustacis
• Gaudim dels fons marinsarmats amb una càmerasubmarina.
• Si practiquem la pescasubmarina, respectem elsexemplars joves i fem-ho apulmó lliure.
• No agafem mai coralls oaltres éssers marins com arecord del nostre viatge.Rebutgem les conquilles ialtres sers marins dissecats.
• Exigim que hi hagireserves on gaudir del’espectacle submarí de lesnostres costes.
141
que han arrencat de les pedres de lacosta. Sembla que no s’adonin que lacausa directa de la regressió de lespoblacions de peixos de costa són ellsmateixos.
La manca de regulació d’aquestaactivitat ha fet que tothom que volgués,pogués explotar els tresors marins,sense ni tan sols haver de tenir unallicència de pesca com és habitual alsrius i llacs d’aigua dolça. A Catalunya hiha unes 6.000 llicències per activitatssubaquàtiques, el 80 % d’aquestsdeclaren que ho fan per pescar.Segurament es pensaven que l’ofertaera il·limitada, que la renovació depeixos era tan gran que no s’esgotarienmai. Sembla, però, que encara no hihagi consciència sobre l’esgotament delsrecursos marins i que puguem expoliarel mar fins a l’eternitat. Les úniqueslimitacions donades han estat algunesreserves naturals marines (a Catalunya,dues), que han demostrat la capacitatde recuperació del fons marí si se lidóna l’oportunitat.
Una forma de devastar lespoblacions de peixos de les zones mésimmediates a la costa són els anome-nats “campionats de pesca submarina”,
en què centenars de participants sóncongregats en un espai litoral concretper tal de veure quin d'ells és el quepesca la peça més gran. En ares de lacompetitivitat mal entesa es redueixen
les poblacions depeixos de roca,escassos ja per si.
Un altreexemple de ladestrucció i l’expolidel fons marí és elque es dóna en elsesculls coralins, jasigui per aprofitarel corall per ferproductes de
joieria o per endur-se’n un souvenir acasa després de les vacances.
• Guía de la fauna submarina dellitoral mediterraneo continentalespañol. Manuel Gosálvez López. ialtres. Ed. Pirámide. Madrid, 1992.
• Els sistemes naturals de les IllesMedes. Joandomènec. Ros i altres.Insitut d’Estudis Catalans. Barcelo-na, 1984.
Llibres
142
Què hi podem fer?
68ESPORTS NÀUTICS
La mar de motoritzatsEn només deu anys, el nombre d’amarradors a Catalunya ha
passat de 10.000 a més de 20.000. Tot i que ja no hi ha demandaper part dels usuaris, els promotors continuen demanant permisosper a construir-ne de nous. La situació a casa nostra és molt repre-
sentativa, car hi ha més de 3.000 places buides a hores d’ara.
Actualment hi ha 270 portsesportius al litoral de Estat espanyol,dels quals la majoria es troben a la costamediterrània. El nombre d’amarradorstotals es quantifica en 50.000, amb laqual cosa a Catalunya ostentem elrècord d’embarcacions “esportives”,amb més del 40% dels amarradorstotals. I tot això sense comptabilitzartotes les embarcacions que trobemfixades a boies davant les costes o fins itot posades damunt de la sorra de lesplatges, destinades habitualment alsbanyistes.
La proliferació de les embarcacionsde motor no contribueix només a laprivatització o la pèrdua de certssectors del litoral o de les platges, sinótambé de l’impacte ambiental que
• No aboquem maiproductes tòxics, com aragasolina o olis, ni deixalles almar.
• Busquem alternativessanes: una barca de vela és lamillor manera de gaudir de labrisa del mar.
• No amarrem mai a lescales i platges de difícil accés,ja que estem contaminant elsdarrers reductes verges de lanostra costa i si hi habanyistes, els prendrem espai.
143
comporten els ports esportius i elsprojectes especulatius i d’urbanitzacióque els acompanyen. Per evitar això, elsmunicipis en molts casos estannegociant compensacions econòmiquesamb els propietaris per tal de fer l’accéspúblic.
Un altre dels agreujants de laconstrucció de ports esportius és quetrenquen la dinàmica natural d’aportacióde sorres a la platja i, en molts casos,creen corrents submarins queaugmenten l’erosió litoral. Percontrarestar aquest efecte es va portara terme un pla de recuperació decostes; en algunes àrees ha demostratser un desastre i, a més, ha malmès elfons marí allà on s’ha aplicat, destruintels camps de posidònia, una plantasubmarina característica de les costesmediterrànies, avui dia en greu regressióal nostre país.
Les embarcacions “esportives” sónresponsables de la contaminació de lesaigües i de la contaminació sonora. Elsports esportius creen una zona d’aigua
difícilment renovable, que perabocaments d’olis, de benzina,detergents, pintures i aigües fecals, esveu greument contaminada.
La pèrdua de qualitat ambiental deles platges ve, també en part, originadaper l’ús d’aquestes embarcacions. A
moltes cales obadiestancades hemde fer un graneslàlom per talde podernedar fora dela zona debarquesamarrades aboies, iquedemcoberts peruna pàtina degreix i fumatsper gasos de
combustió. La navegació de barquesamb motor suposa en més d’unaocasió un risc per a la seguretat delsbanyistes.
144
Què hi podem fer?
69ANAR A LA PLATJA
Cercant el sol de la platjaEl litoral mediterrani de la península Ibèrica té uns 1.200 km i
és visitat per uns 35 milions de turistes durant els mesos de julioli agost. Si es distribuïssin per les 1.000 platges que hi ha, elscorrespondria un espai de 3,5 m2 en el cas que coincidissin a
posar-se tots alhora a l’aigua.
Al llarg de l’any són 70 milions elsturistes que utilitzen els 3.032 km decosta de l’Estat espanyol. Tots ellsresideixen a la vora del mar durantl’estiu. Així, doncs, comptant unamitjana de 1,5 l d’orina, se n’hi aboquendiàriament 6.300 l, 840.000 tones deresidus sòlids (200 grams de fecals al diaper persona). Per hidratar-se i treu-re’sla sorra del damunt s’usen 150 milionsde litres d’aigua dolça al dia, pre-cisament en l’estació més seca de l’any.
No és estrany que de les 1.000platges del litoral mediterrani al nostrepaís només n’hi hagi 170 amb la bande-ra blava, amb la qual es premia la bonaqualitat de les aigües i els serveisrelacionats amb l’ús de les zones debany.
• La platja és molt més queuna massa de sorra perajeure’s; respectem la sevaflora i fauna.
• Evitem malmetre elsrocams marins per treure’nmusclos.
• Evitem llençar deixalles ala sorra i, en especial,d’abandonar les burilles de lescigarretes, els taps de lesampolles o els embolcalls.
• Per anar a la platjacaminem una mica, nointentem arribar a la sorraamb el cotxe.
145
Dels 558 km de costa catalana, el53% està molt degradat, el 26% estàalterat i només el 21% s’ha conservat.Durant l’any 1987 es van gastar 17.000milions de pessetes per succionar8 milions de metres cúbics de sorra perretornar-los a la platja. La major part dela pèrdua de sorra de les platges es deua la modificació que han sofert elscorrents marins per les construccions allitoral, en especial dels ports esportius iles seves esculleres.
L’ús de cremes solars i altresproductes per a la pell és unfocus important decontaminació amb greixos isubstàncies que es disper-sen pel mar.Aparentment, ni esnoten, peròrepercuteixen en elspeixos, igual que elmercuri o el plom queingereixen, provinentdels abocaments delsemissaris submarins quehi ha repartits per tot ellitoral mediterrani.
Només al litoral deCartagena, una solaempresa va estar abocanta la badia de Portmanmés de 8.000 t diàries deles escòries i els àcidsprovinents del rentatgedel mineral de plom izenc.
Les sorres de la platjano són un desert estèril.En primer lloc hi viuenplantes que s’han adaptatals ambients marins, com
el bonic lliri de platja, la corretjolamarina o el melgó marí. A més, hinidifiquen ocells com el corriolcamanegre i la gavina corsa; també hiviu la sargantana de platja.
Les platges, malgrat els problemesde concentració humana, en moltsindrets segueixen sent reductes per a laflora i la fauna. Es tracta d’un medi onno és fàcil de viure, però en el qual desde la línia de mar fins a més de 100 mterra endins, pot haver-hi un univers viu.
146
Què hi podem fer?
70COLORANTS I ADDITIUS
Un àpat invisibleL’ús dels additius artificials en els aliments s’ha multiplicat per
deu en els darrers 30 anys. Desconeixem els efectes secundarisque poden tenir quan aquests es barregen en el cos humà,
perquè els tests d’innocuïtat es fan individualment. S’hacomprovat que determinades al·lèrgies en els nens es poden elimi-
nar, simplement, evitant el consum d’aliments amb additius.
La conservació dels aliments fins fauns decennis depenia de substànciesnaturals com la sal o el vinagre, i de ladessecació. Avui existeixen 3.800substàncies diferents anomenadesadditius, que converteixen el menjar enproductes atractius als nostres sentits,però sovint perjudicials per a la nostrasalut.
La presentació i comercialització delsaliments en aquests darrers anys s’hacaracteritzat per un abús de substànciesque milloren l’estètica dels aliments opermeten que es conservin més temps.Aromatitzants, edulcorants, antioxidants,espessidors, acidulants, emulsionants,gelificants, estabilitzants són alguns delsproductes que milloren la textura ieviten la formació de grumolls i
• Comprem productesfrescos.
• Escollim productes decereals integrals fabricatsamb el gra sencer (galetes,pa, pasta, etc.), ja que sónuna font de fibra,carbohidrats, vitamina B iproteïnes.
• Triem begudes naturalssense sucre, aromesartificials o colorants.
• Evitem l’excés de sucre,sal i aromes artificials.
• Llegim les etiquetes persaber la composició delsaliments.
147
cristal·litzacions, o l’excés o defected’humitat. Gràcies a aquestessubstàncies, alguns productes inútils espoden convertir en productes barats iatractius comercialment per al’alimentació.
Per exemple, agafantolis vegetals isubproductes
làctics, fent-hi circular bombollesd’hidrogen, afegint-hi color, sabor iemulsionants, s’embolica amb paperbrillant i es ven com a margarina, és adir, una mantega millorada.
Un altre exemple: una bossa depatates fregides. Es pelen amb raigsd’aigua i sosa càustica. Es fregeixen amboli vegetal, se’ls afegeixen saborsartificials de pernil, de bacon... colorants iantioxidants. S’envasen en una bossa deplàstic aluminitzat. El resultat és unproducte 300 vegades més car que elseu cost real.
Alguns dels additius estan prohibitsen diversos països per la sevacomprovada toxicitat a llarg termini.Aquest és el cas dels nitrits ques’utilitzaven per conservar la carn, i quees creu que poden ser cancerígens.
Un altre cas és el pa blanc del qualens alimentem. Fabricat amb el procés
• E para aditivos. Guía de losnúmeros E. Hanssen y Marsden. Ed.Edaf. Barcelona.• La combinación de los alimentos.Herbert M. Shelton. Ed. Obelisco.Barcelona.
Llibres
de panificació Chorleywood, inventatl’any 1960, aconsegueix produir un paamb gran quantitat d’aigua, molt aire i
que es conserva més temps.Tanmateix, el seu valor
nutritiu és molt inferioral pa produït amb el
gra sencer.La llei
autoritza que
alguns additius no s’hagin d’especificar.De totes maneres hi ha 85 additiusprohibits que són perillosos, entre ellsl’E-100, l’E-220, l’E320, l'E-321 i l’E-621.
148
Què hi podem fer?
71ALIMENTACIÓ NATURAL
Un planeta molt personalEl 25% de la població activa de l’Estat espanyol és alcohòlica.
En altres paraules, el 25% dels espanyols maltractem el nostrecos, és a dir, el nostre medi més immediat, aquell que
necessitem d’una forma més evident per poder viure. Però hi haaltres costums alimentaris que maltracten el nostre organisme.
Reparar les malalties provocades per una alimentacióinadequada costa milers de milions de pessetes.
L’objectiu d’una nutrició equilibradaés proporcionar al cos tots els elementsque necessita per fer les seves funcionsvitals. Sense menjar, ni es pot ferexercici ni es pot pensar. I tanmateix,tenim molt poca cura amb l’alimentació.Totes les substàncies que les nostresneurones necessiten per fer-nos recor-dar les coses, l’energia que consumeixenels músculs per caminar o els líquidsque mantenen la temperatura corporal,provenen dels aliments. Qualsevolelement barrejat amb el menjar quesigui tòxic provoca una agressió alnostre medi ambient més íntim.
Molts aliments corrents presos enexcés són perillosos per a la salut. Elnostre organisme necessita 1 g de sal aldia. Es calcula que en consumim 12 g,
• Modifiquem els nostreshàbits alimentaris. Aprenguema menjar sa.
• Reduïm el consum de carni augmentem el de fibres.
• Consumim i donem suportals productes de l’anomenadaagricultura ecològica.
• Donem suport alsproductes sense additius iinformem-nos d’allò quemengem. El nostre cos és elmedi ambient més pròxim anosaltres.
149
xifra que l’OMS(Organització
Mundial perla Salut)qualifica deperillosa. Un33% de lapoblació ésfumadora,una activitat
que provocacàncer, esgotament,
malalties pulmonars, etc.La manca de fibres
vegetals en els aliments actuals provocarestrenyiment, hemorroides i trastornsintestinals. Per gaudir de bona salutdigestiva n’hauríem de consumir unmínim de 100 g. Els europeus ingerim alllarg de l’any aliments que contenen alvoltant d’uns 70 kg de sucre, dels qualsnomés 14 g provenen dels alimentsfrescos; la resta són afegits. Estimulantscom el cafè s’han convertit en autènticadroga que crea addicció. L’excés deproteïnes animals a través del consumde carn produeix afeccions renals greusa llarg termini, i augmenta el risc detrastorns cardíacs.
L’actual ritme de treball impedeixuna digestió sana i contribueix alconsum d’aliments poc recomanablesper la gran quantitat de greixos, sals,sucres i productes químics quemalmeten la nostra salut. Un cos fràgil,malaltís, costa molts diners enmedicaments.
La solució és menjar de forma mésracional, menjar aliments naturals, és adir no tractats amb fertilitzants,plaguicides, hormones, etc., que podenser tòxics per al nostre organisme. Cal
potenciar el consum d’aliments queprovenen d’indrets pròxims a on vivim,ja que són els que poden ser frescos i,per tant, conservar totes les sevesqualitats nutritives.
En general, hauríem de rebre unamajor educació nutritiva a fi quepoguéssim valorar d’una forma mésracional l’activitat més important quefem per viure: alimentar-nos.
Llibres
• La gran guía de la composición delos alimentos. Hans Dietrich i altres.Ed. Integral. Barcelona• Las fuentes de la alimentaciónhumana. Désiré Merien. Ed. PuertasAbiertas. Madrid.• El libro de las vitaminas. JossetteLyon. Ed. Martínez Roca. Barcelona• Cocina natural. A. Tucci. Ed.Everest. Barcelona
150
Què hi podem fer?
72NO LLENÇAR ELS ALIMENTS
Un llepafils a la taulaPer produir 1 kg de carn es necessiten 16 kg de cereals i soia,
20 mil litres d’aigua i l’energia equivalent a 8,3 litres de gasolina.Per produir 0,5 kg de carn es necessita 100 vegades més d’aiguaque per conrear 0,5 kg de blat. Cada any es perden al món unes
24.000 t de terra fèrtil per sobreexplotació.
Dos terços de la humanitat no tenenaliment suficient per desenvolupar-secorrectament, i existeixen més de 500milions de persones subalimentades(que en moltes ocasions significa que nopoden sobreviure). I això no és pasperquè actualment no hi hagi recursos ala terra sinó perquè 1/3 de la humanitatconsumeix anualment els 2/3 delsrecursos alimentaris de la Terra. Demitjana cada europeu o nordamericàconsumeix el mateix que 80 indis en elmateix període de temps. Els ciutadansespanyols consumeixen un 25% més deles calories que necessiten i el doble deproteïnes del que cal a l’organisme. Elspaïsos industrialitzats produeixen icompren enormes quantitats de cerealsque es destinen a fer pinso per al
• Reduïm el consum de carnen els nostres àpats.Contribuïm a reduir ladesertització persobreexplotació de la terra.
• Evitem deixar menjar alplat. És un acte de solidaritatamb els que passen fam. Defet, un 10% de la poblacióespanyola estàinfraalimentada.
• Qüestionem d’on provenenels nostres aliments; compremproductes conreats localment,d’aquesta maneracontribuirem a reduir ladespesa energètica per altransport dels aliments.
151
bestiar. Si aquests cereals es dediquessinal consum humà es podria nodrir lamajor part dels països pobres. Amb lasoia i cereals que es mengenels ramats americans cadaany es podrien alimentar1.000 milions de perso-nes. La carn és un luxeque no està a l’abast detothom. Curiosament, enels països industrialitzats,un 30% de les malaltiescardiovasculars són percausa d’una alimentacióexcessiva en proteïnesanimals.
Lasobreexplotació deles terres és lacausa directa del’avanç delsdeserts i pertant de lapèrdua de lapotencialcapacitatde la vidasobre la terra ferma. Actualment, elsdeserts ocupen una superfícieequivalent a dos vegades l’extensió queocupa el Canadà. Les àrees en greuperill de desertització equivalen a mésde 6 vegades la superfíciede la península Ibèrica. Lesterres seques del món, queen definitiva contenen lesàrees de pastura i lescerealistes més importantss’estan degradant a unritme de 44 hectàrees perminut. A mesura que esdestrueix la superfície
vegetal, l’erosió va creixent fins a deixarl’esquelet de la terra dura, estèril iimproductiva. Mentres tant, les terres
de cultiu de primera qualitatdesapareixen sota els edificiso l’asfalt perquè les ciutatss’expandeixen sobre lessuperfícies planes, les mésidònies per a l’agricultura.El conreu de cereals,hortalisses i fruites
consumeix 20 vegadesmenys matèries primeresque la producció de carn. El
menjar que consumimno surt de les
fàbriques, sinó quesurt de laterra, ja siguidirectamento indirecta(com aproducte osubproductedels animalsherbívors).Per tant,
llençar menjar és un acte insolidari ambels qui passen fam (2/3 de la humanitat),contribueix a malversar els recursos dela terra i col·labora a l’avanç de ladesertització.
152
Què hi podem fer?
73EL TABAC
No em fumisEl tabac, a part de ser molt perjudicial per a la salut humana,
té un component de degradació ambiental que fins ara no haestat mai considerat per l’opinió pública. En els països del
Tercer Món, les plantacions de tabac s’estan convertint en unade les causes que ocasionen la deforestació de les darreres
selves. Cada any es consumeixen 82,5 milions de metres cúbicsde fustes tropicals per a la producció de tabac.
Els pagesos deforesten una granparcel·la per a plantar-hi tabac. Desprésde dues collites la terra resta exhaurida iels mateixos llauradors han de continuarla destrucció de la selva tropical per talde continuar amb aquesta pràctica.
El següent pas en la destrucció vepels tractaments posteriors quenecessita el tabac perquè tingui l’aromadesitjat pels productors: per aconseguirque les fulles verdes es tornin marrons iadquireixin l’aroma típic del tabac, hande fermentar a temperatures de 70 °C.Mentre que als països industrialitzats peraquesta tasca s’empren cremadors d’olio de gas, en els països en vies dedesenvolupament es destrueixenliteralment els boscos. Les nacions mésafectades per aquestes pràctiques són
• El tabac perjudica lanostra salut i el medi ambient.
• Mirem de reduir al mínimpossible el nombre de cigarretsdiaris: més val pocs i benfumats.
• Recordem que estàprohibit fumar en els llocspúblics. Fem cas dels senyalsde prohibició.
153
Paquistan, Tailàndia, Índia, Brasil iFilipines. El temps de fermentació iassecatge és d’una setmana i es calculaque amb un arbre adult només s’obtél’energia necessària per a la fermentacióde 300 cigarrets (dades del’Organització Mundial per a la Salut).
La quantitat de fustes tropicalsemprades per al tractamentinicial del tabac éssuperior a totes lesexportacions mundialsde fusta de països deltròpic! Això sensecomptar el paperque gastenposteriorment enl'elaboració delscigarrets i els paquets i els cartronsque els contenen.
El consum de tabac contribueixdirectament a l’augment de l’efectehivernacle, amb una producció mundialde CO2 de 225.000 tones d’aquest gas,que és la mateixa quantitat queprodueixen 12.000 cotxes amb unfuncionament global de 1.200.000.000de quilòmetres.
Un dels països africans que méspateix l’efecte de les explotacions deltabac és Malawi, que està perdent unagran superfície arbrada de les sevessabanes, ecosistemes molt fràgils ques’erosionen i perden el sòl una vegadahan estat deforestades.
El consum de productes de tabac téuna repercussió directa sobre el mediambient, encara que no sigui immediat.Totes les grans multinacionals del tabacaposten per la producció al TercerMón, la qual cosa fa que els fumadorsestiguin contribuint directament a la
destrucció de les selves tropicals.Cada any es produeixen set milions
de tones de tabac al món, cosa quecorrespon a 4.000.000.000.000 decigarrets, i també milers de milions depuros i una gran quantitat de tones de
tabac per a cargolar o depipa. Gairebé el 50%
de la producció japrové de països delTercer Món, i la
indústria del tabac esvanagloria de contri-
buir al seudesenvolupament
econòmic. Però laqüestió que esplanteja és: quin
preu té per al mediambient?
Podem descobrir greusincongruències en la política comunitàriade subvencions, en què els pagesos dels7 països comunitaris productors detabac reben 120 mil milions de pessetescada any per continuar amb la sevaactivitat i, en canvi, el seu programa“Europa contra el càncer” només rep1.200 milions de pessetes.
En el darrer decenni han mort acausa del tabac més de 21 milions depersones, això sense comptar elsefectes secundaris del tabac com lesmalalties càrdio-vasculars, els perjudicisals fumadors passius, etc. Deixar defumar és una de les tendències mésnaturals: als països industrialitzats s’hapassat en 40 anys del 88% dels homesfumadors a només un 39% enl’actualitat. En canvi, les dones hanpassat del 21% al 27%.
154
Què hi podem fer?
74ELS PETITS ESPAIS NATURALS
“El palau del gripau blau”Una de les més grans il·lustradores modernes de plantes i
animals, Jenny Owen, al llarg d'onze anys va poder identificar enel seu jardí d’uns 700 m2 unes 1.700 espècies de plantes i
animals. Qualsevol espai verd, per petit que sigui, pot ser unveritable museu viu. I una simple bassa pot ser un palau per a un
gripau blau encantat.
Les possibilitats de qualsevol espainatural perquè s’hi desenvolupi la vidanatural són il·limitades. De fet, només caldeixar un erm abandonat per adonar-seque en poc temps és ple de plantesdiverses que el cobreixen de dalt a baix. I,a poc a poc, entremig de les plantescomencen a desenvolupar-s’hi petitescomunitats animals. Des de petits insectesfins a ocells com els tallarols, els rossinyolso les merles, per citar-ne només alguns.Alhora, aquest petit solar abandonat esconvertirà en l’indret predilecte de caçaper una òliba. Entremig d’un bardissarespontani hi teixiran teranyines lesaranyes, o s’hi alimentaran les oruguesd’alguna papallona.
Els marges dels conreus també sónespais on deixant-hi crèixer la vegetació
• Respectem els petitsespais naturals de la ciutat iel camp.
• Creem reserves denatura i observem la sevavida.
• Posem menjadores perals ocells a l’hivern iabeuradors a l’estiu .
• Exigim la conservaciódels camps i boscos delvoltant de les ciutats.
155
de forma espontània escontribueix a crear reser-ves perquè hisobrevisquinpetitsanimalons quepoden sermolt benefi-ciosos per al’agricultura.Per això,cremar elsmarges és unapràcticairracional i que degrada el mediambient.
I ja no parlem de les possibilitatsd’una petita bassa, que es convertirà enl’hàbitat ideal perquè hi criïn granotes,
gripaus i tritons. Però, és que una simplebassa destinada al rec d’un conreu, si estroba arran de terra, pot servir perquèhi descansin unes parelles de martinetsde nit que estiguin migrant o esdevinguila llar per a unes polles d’aigua. La vidaés per tot arreu, i per això, malgrat quela urbanització del territori s’estiguiextenent, no podem oblidar que deixarpetits oasis de natura silvestre o crearpetites reserves naturals afavoreix la
Llibres
• Los amantes de la naturaleza.Michael Chinery. Ed. Blume.Barcelona.
• El naturalista en el jardín.Michael Chinery. Ed. Blume.Barcelona.
supervivènciade centenars d’espècies animals i
vegetals.La presència d’espais silvestres dins
les ciutats o als seus voltants és unelement essencial per a l’educació cívicadels ciutadans. Del civisme d’unapoblació depèn la qualitat de vida quegaudirem. Ens cal, doncs, adonar-nosque podem crear molts espais naturals ala vora de casa que, encara que petits,són molt importants. Si volem educarles futures generacions perquè siguinrespectuoses amb l’entorn natural, ensés imprescindible crear illes de naturaon sigui fàcil observar plantes i animalssense perjudicar-ne l'existència.
156
Què hi podem fer?
75TURISME ECOLÒGIC
Unes vacances d’insomniEl litoral mediterrani concentra un 35 % dels 350 milions de
turistes que s’escampen per tot el món. El resultat és que hi hauns 4.400 km2 d’espais litorals que s’han urbanitzat. Trobar
platges verges és una il.lusió gairebé impossible al nostre país. Elturisme és com la gallina dels ous d’or, caldria anar amb compte
que l’ambició no ens la mati.
Els termes vacances i medi ambientresulten difícils de separar avui dia, jaque any rera any hi ha més notíciessobre el mal estat de les costes i aigüesa diferents països, inclòs el nostre. Elturisme massificat no només fa que esdegradi el medi ambient, sinó quetambé es perden els valors culturals demolts indrets del món on fins araresultava gairebé impossible acostar-nos-hi. En alguns indrets on el mar ja noés apte per al bany, els turs turísticsinstal·len piscines perquè la gent puguifruir de l’aigua.
El turisme ha fet que les nostresplatges s’hagin convertit en petitscinturons de sorra amb gransinfrastructures a la vora, sense respectarper res els ambients naturals que hi
• Evitem les temporades altesper fer vacances, en la mesuradel possible.
• Fem un sol viatge llarg al’any. Descansarem més i lifarem un favor a la natura.
• Mirem d’escollir eltransport més ecològic enfunció del lloc on anem.
• Respectem les tradicions ila cultura local. Estiguem obertsa l’intercanvi amb la poblaciólocal.
• No acceptem “souvenirs”que puguin malmetre la riquesanatural del país: éssers vius,minerals o fòssils, peces deruïnes, etc.
157
havia abans. La demanda per llocs queencara tinguin un estat de conservaciónatural bo, creix dia rera dia. Peròaquesta és una moneda amb dues cares:per tal de poder oferir aquesta qualitatal lloc de vacances s’estan començant aexplotar indrets que fins ara estavenintactes.
Els darrers trossos de la nostra costaque encara són verges esveuen amenaçats pernous projectesespeculatius
quesovint estancamuflats sota el lemade “respectuosos amb el mediambient”, però que en realitat algunsd’ells planegen desenvolupar camps degolf, hotels de luxe i bungalows, sensetenir en compte la capacitat de càrregade l’àrea considerada.
El problema és que es confonen elstermes turisme conscient i responsable iel de turisme d’alt poder adquisitiu.
El turisme massificat no és unfenomen exclusiu de la franja costanera,sinó que afecta igualment les zones demuntanya. Sobretot a l’hivern han desuportar una pressió turística molt forta,que crea problemes afegits, com la granafluència de cotxes al pobles demuntanya, gens preparats per aquestesallaus de vehicles. Els projectes
urbanístics de muntanya sovint són moltpoc respectuosos amb l’entorn natural,és a dir, amb el seu principal atractiu.Un altre problema són les deixalles quees produeixen, que han de ser tractadeso eliminades i que normalment trobemen forma d’abocadors il·legals.
El model turístic vigent fins aranomés ha pretès reproduir la vida del
visitant sobre un espaidiferent. És el
model
deturisme
de “on parle...”totes les llengües
que faci falta. No és estrany, doncs, queamb aquesta idea el turista acabi sentun pertorbador tant dels paisatges comde les comunitats que li donen acollida.El canvi radical que s’ha de produir en laconcepció del turisme ha de venir perambdues parts. Per un costat, cal queels amfitrions estiguin orgullosos del seubagatge cultural i dels seus paisatges,que no siguin esclaus, sinó senyors. Perl’altra, cal que el turista no vulguiautosatisfer uns desigs que en el seupaís no pot assolir, sinó que cerquil’amistat del poble que li dóna acollida.En definitiva, ser conscients de l’activitatque practiquem i de les pertorbacionsambientals i culturals que podemocasionar.
158
Què hi podem fer?
76L'EFECTE HIVERNACLE
Canvi de clima!Les concentracions atmosfèriques que contribueixen al canviclimàtic augmenten ràpidament, a causa sobretot de lesactivitats de les persones. Cada ésser humà sobre la terra
contribueix amb uns 4 kg diaris d’emissió a l’atmosfera. Lesemissions de carboni a l’atmosfera es calculen en 7.000 milions
de tonelades cada any.
El consum cada vegada superior decombustibles fòssils, tant en la vidaquotidiana (cotxes, motos, gas, etc.)com per part de les indústries, que elscremen per tal de produir energiaelèctrica, i el consum de productesquímics (dissolvents, pintures, tots elsderivats del petroli...), a més de ladeforestació per obtenir fusta dels gransboscos boreals i les selves tropicals hansignificat un increment global del 25%del CO
2 atmosfèric.
L’actual ritme de tala dels boscos iles selves del món ens fa perdre cadaany una superfície forestal superior a lameitat de la península Ibèrica. Si nos’atura el malbaratament energètic, alqual sembla que ens haguem habituatsense fer la més mínima reflexió de les
• La reducció de lesemissions de carboni és uncompromís mundial,contribuïm-hi amb la nostraaportació diària.
• Utilitzem els transportspúblics.
• No crememcombustibles fòssilsinútilment.
• Tenir la casa a 19°C éssuficient. No malverseml’energia.
• Prescindim dels airescondicionats sempre que nosiguin necessaris.
159
conseqüències que comporta, es preveuun increment global de la temperaturaterrestre que alterarà tots elsecosistemes existents. Veure la penínsu-la Ibèrica convertida en un desert i queles taronges s’hagin de plantar a Norue-ga poden ser imatges reals.
Els models informatitzats depredicció dels efectes delsgasos hivernacle en el clima dela terra revelen que la tempe-ratura del planeta augmentaràentre 1,5 i 4,5°C en elspropers 100 anys. Lesconcentracions al’atmosfera hanpassat de 280ppm (parts permilió) a l’any1800 a 355 ppmen l’actualitat. Enels 100.000 anysanteriors al segleXIX, lesconcentracions de CO2 sempre havienestat inferiors als 300 ppm.
Cada any, tots nosaltres contribuïma l’afegiment de set mil milions de tonesde diòxid de carboni a l’atmosfera, delsquals un percentatge considerableprové dels incendis forestals.
Causants de l’efecte hivernacle hosón també, a més del gas CO2 en un50%, el gas CFC, el gas metà i els òxidsde nitrogen. Els CFC, coneguts perl’opinió pública per ser els generadorsde la destrucció de la capa d’ozó, tambécontribueixen a la producció de l’efectehivernacle en un 15-20%. El metà quees produeix principalment en l’activitatramadera, els arrossars i els abocadorsd’escombraries, hi contribueix en un
18%. Els òxids de nitrogen que emanenbàsicament dels cotxes, de les centralstèrmiques, dels fertilitzants endescomposició, de la crema de fusta ide la producció per microorganismes,hi contribueixen en un 10% .
Només els nostres vehicles, per anaramunt i avall, emeten l’increïblequantitat de 10 milions de tonesd’hidrocarburs i 12 milions detones d’òxids de nitrogen a l’aire.La indústria en produeix
quantitats que corresponen ala meitat de laproducció total almón.
Es calcula queper cada grau quepugi la temperatura,el cinturó climàticque hi ha entre leslatituds 45°-60° es
desplaçarà entre 200-300km cap al nord. Això pot tenir
conseqüències nefastes per algunesregions de la terra i avantatges peraltres. La sequera estival de les latitudsmitges es veuria incrementada entre un10% i un 30%, amb la qual cosa esperderien moltes collites i avançaria ladesertització.
L’efecte hivernacle pot tenir com aconseqüència addicional l’augment delnivell del mar en 20 cm. fins l’any 2030.Això comportaria la salinització de lesaigües subterrànies, la pèrdua deterrenys de costa i una forta migracióde persones cap a l’interior dels països.Potser tot són només dades, peròpotser millor que prenguem mesuresper prevenir-ho.
160
Què hi podem fer?
77LA POBLACIÓ MUNDIAL
La familia TrapellaEs preveu que durant l’actual decenni, per cada any que passi
s’augmentarà en 100 milions d’habitants la població humana delplaneta. El 1990, els 21 països més rics, amb només un 15% de la
població mundial, acumulaven el 82% de la riquesa mundial,mentre que el 78% de la població mundial havia d’acontentar-seamb un 18%. El planeta ofereix tot el que l’ésser humà necessita,
però no tot el que cobeja.
L’augment de població al nostreplaneta està considerat com un delsproblemes ecològics més trascendents.Un tema que és, alhora, controvertit, jaque està molt lligat a la moral de lespersones i els pobles. Com a corol·larid’aquest manual d’ecologia de cada dia,crèiem que no podíem deixar, si mésno, d’exposar algunes dades per a lareflexió personal.
Cada any hi ha 76 milions mésnaixements que morts al nostre planeta.Si persisteixen els índexs actuals, l’any2000 hi haurà 100 milions mésnaixements que morts. En els darrers 13anys la població humana s'haincrementat en 1.000 milions d’habitantsi els pròxims 1.000 milions s’hi afegirand’aquí a 12 anys. Es calcula que per al
• Siguem conscients delproblema de la superpoblacióde la Terra en benefici delnostre futur comú.
• Col·laborem en lescampanyes d’ajut al TercerMón.
• Siguem solidaris i reduïmel nivell de consumisme imalversament.
• Utilitzem sistemesd’anticoncepció de formaresponsable.
161
1998 ja serem 6.000 milions d’habitants.L’any 1992 vam assolir els 5.480 milions.
A Catalunya, la mitjana de fills perdona ha passat de 2,72 l’any 1975 a1,23 l’any 1991. L’edat mitjana de lamaternitat ha passat dels 28,3 anys el1975 als 29,3 anys el 1991.L’esperança de vida ha passatde ser de 71,5 anys el 1975a 73,8 anys el 1990 en elcas dels homes, i per lesdones, de 76,8 anys el 1975a 80,8 anys el 1990. Lasituació de lent creixementpoblacional es coneix amb elnom de maduració demo-gràfica. Això vol dir queestem per sota de la taxade reemplaçament. Perquèuna població es mantingui allarg termini, cada dona ha de tenir coma mínim una mitjana de 2,1 fills.
Des d’un àmbit local el problema delcreixement demogràfic no es veu comun problema. De fet, la força d’un paíssón els seus habitants. Tot i que aCatalunya el nombre de naixements hadisminuït, en altres indrets delplaneta està augmentantdesproporcionadament respecte alsrecursos utilitzables.
Ha arribat el moment de reconèixerla necessitat mundial d’aturar elcreixement de la població en un futurpròxim. Sembla que l’estancamenteconòmic està ajornant el descens de lafertilitat. Un nivell de vida baix tendeixsempre a estimular matrimonis impre-vistos, a augmentar exponencialment lapoblació i a engendrar pauperisme,degradació i misèria.
La pobresa, el medi ambient i la
població ja no es poden continuarconsiderant com a temes separats;estan interrelacionats a la pràctica i hohan d’estar en les formulacionspolítiques. Si no s’alleuja la pobresa, hiha poques possibilitats que aconseguimestabilitzar la població mundial. Per aixòcal crear vincles de solidaritat entre elspaïsos del nord i els països del sud.
Com a mitjana, una persona d’unpaís d’“alt consum”energètic absorbeix 18vegades més energia
industrial que una personad’un país de “baix consum” iprovoca molta méscontaminació. Un nord-americàemet el doble de diòxid de
carboni que un sud-americà, i 10vegades més que qualsevol persona
del sud-est de l’Àsia. La majoria delspaïsos de renda alta tenen una poblaciópropera al punt de mantenir-se estable.
Les persones que viuen a les nacionsde rendes elevades poden eliminar elconsum dilapidador sense reduir la sevaqualitat de vida i, generalment, estalviantdiners.
162
Què hi podem fer?
No hi ha dubte que l'adquisició d'aquesta ètica ambiental necessitarà unaprenentatge per part de tots nosaltres. Un canvi que exigeix petitscomportaments, però que serien poderosos si els practiquéssim moltespersones. Estem persuadits que per generar aquests petits canvis ésnecessari aportar informació, és a dir, dades seleccionades que facin reflexio-nar les persones. Aquest llibre s'ha escrit en aquest sentit. Hem intentataplegar i contextualitzar algunes dades sobre temes en els quals els nostreshàbits de comportament han de canviar. Aquest llibre rep el suport de ValviSupermercats com una acció de patrocini que complementa la sevacampanya “TOT UN COMPROMÍS” per preservar i millorar el mediambient, és a dir, per salvaguardar la nostra futura qualitat de vida.
La Fundació TERRA ha fet un esforç per convertir la informació científicasobre el medi ambient en actituds positives d'ús quotidià. I és que entenemque l'educació configura un model de conducta basat en la informació, peròque ha d'anar associat a un determinat sistema de valors morals. Si el mediambient és el marc on es desenvolupa la nostra vida, protegir-lo no és unanecessitat planetària en si mateixa, sinó una opció de la nostra espècie si volsobreviure en el futur.
Hi ha moltes coses que tots podem fer a casa, a la feina o quan anem alcamp. L'estalvi d'energia i de matèries primeres o la minimització de residussón temes bàsics. I tot això, sense oblidar que el primer medi ambient quehem de protegir és el nostre propi cos. Salut i medi ambient són dossinòmins d'una mateixa realitat. Amb aquest llibre, la Fundació TERRAaporta una eina perquè la societat catalana tingui algunes dades i reflexionsper avançar en l'adquisició d'aquesta necessària moral ambiental. Una novaètica que només gràcies a petits canvis serà poderosa.
Per acabar volem fer nostres les paraules del Dr. Ramon Folch en el seullibre Cambiar para vivir. “Cada un de nosaltres és un agent ambiental. Lasocietat ambiental regenerada en la qual somniem som nosaltres mateixosquan siguem diferents. No cal sentir-se culpable de res, però sícorresponsables de tot. Perquè, per ara, tot ho fem malbé entre tots. Elsgrans problemes són la suma de les petites actituds. Hem d'adonar-nosd'aquesta realitat. La situació és inquietant, però reversible. Hem posat labiosfera potes enlaire i l'hem d'adreçar. Per començar cal reconèixer-ho iassumir el cost del canvi”.
“És ric aquell que disposa del que necessita, no el que llença tot el quetroba”. Fem que el medi ambient sigui una consciència molt nostra.
Fundació TERRADia Mundial del Medi Ambient de 1994
