40 ADMINISTRACIÓN LOCAL

Onzena. - Incidències: El Tribunal és com­petent per a resoldre els dubtes que es pre­sentin i prendre els acords necessaris pel bon ordre i normal desenvolupament de Ics pro­ves selectives, de conformitat amb aquestes bases i les disposicions generals qu~ resultin de l'aplicació. La convocatòria, bases i els actes adminis­tratius derivats de la mateixa f de les actua­cions del Tribunal, poden ser impugnats pels interessats, en Ja forma i casos que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment A¡jministratiu Comú.

ANNEX TEMARI

Grup 1: A) Constitució Espanyola: 1. La Constitució Espanyola de 1978. Estruc­tura, contingut i principis generals. 2. Drets i deures fonamentals: les seves garanties i suspensions. 3. Organització política dc l'Estat: La corona, els poders legislatiu, executiu i judicial. 4. El Tribunal Cons~itucional.

B) Estatut d'Autonomia: 5. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Estructura, continguts i principis generals.

B) Dret Administratiu General: . 6. L'Administració pública. Concepte, dife­rents nivells (central, autonòmic, local i institucional). 7. Sometiment de l'Administració a la llei i el dret. Fonts del dret públic, la llei i las seves classes. 8. Principis d'actuació de l'Administració pública. 9. Documents administratius .més habituals: la instància, el certificat, l'anunci, l'informe, la resolució r la notificació.

Grup 2: d) Pmcediment Administratiu: 1. Fases del procediment administratiu. Esquema. Formes d'iniciaCió. Instrucció. Par­ticipació dels interessats. 2. Els terminis. Obligatorietats. Còmput. 3. Recursos en via administrativa: recurs ordi­nari i recurs dc revisió. Reclamacions prèvies a l'exercici dc Ics accíons judicials. El recurs contenciós administratiu.

e) Règim local: 4. L'organització territorial a Catalunya. El municipi com entitat bàsica de la organització territorial dc I'E~tat. La comarca. La proví»­cia. Altres entitats locals. 5. L'organització municipal. Principis fona­mentals. Els òrgans bàsics: Alcalde, Tinents d'Alcalde, el Ple i la Comissió de govern. 6. El personal de Ics administracions locals: Nocions generals. Classes de personals, drets, deures i règim disciplinari. 7. La població municipal. El Padró municipal. Drets i deures dels veïns.

f) Hisendes Locals: 8. La Llei d'Hisendes Locals. Sistema i classes d'ingressos. 9. Els pressupostos locals. Contingut i prin­cipis generals.

g) AIXiu i registre: 10. El registre. Llocs de presentació dels escrits. Forma de presentació. Horaris de registre: Certificacions. Compareixença dels ciutadans. Notificacions i comunicacions. h) fnf01màtica i Olganització: 11. Automatització d'oficines. sistemes fics més emprats. Els ordinadors personals. Repercussions organitzatives de l'automatit­zació d'oficines. Badia del Vallès, 27 de febrer de 1995. -El President, Antonio Sanchez.

C-95/10760-13

BARCELONA ANUNCI

<<Modificació de l'Ordenança per a la Reha­bilitació i Millora dc l'Eixample de Bar­celona>>. Aprovació definitiva: Acord de la Comissió d'Urbanisme dc Barcelona de 14 dc desem­bre dc 1994, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 2010, dc 10 dc febrer. Es publiquen Ics modificacions de l'esmen­tada Ordenança, de conformitat amb l'article 70.2 de la Llei 7/1985 dc 2 d'abril de Bascs de Règim Local. • Article 20.2 a). S'afegeixen els següents paràgrafs: 2. En cas que, dc conformitat amb l'apartat precedent, fos autoritzable l'augment d'edi­ficació en el cos principal però el sostre total que resultés de l'edificació d'aquest més el corresponent a la planta baixa ultrapassés el sostre o volum màxim autoritzable en cas dc nova construcció, únicament podrà autorit­zar-sc increment dc sostre o volum al cos principal sempre que s'alliberi i es configuri físicament la part d'espai lliure dc centre dc mançana previst a l'apartat e) d'aquest article que correspongui a la parcel-la. 3. Quan s'executin simultàniament o suc­ccssivamcht obres dc rehabilitació dc grau alt o mitjà, o dc consolidació a edificis exis­tents que tenen un sostre o volum superior a aquell que s'autoritzaria en cas de nova construcció que puguin considerar-se en aten­ció a les seves característiques i abast equi­valent a la substitució, o bé quan el cost d'a­questes obres sigui igual o superior al cin­quanta per cent del valor dc l'edificació exclòs el valor del sòl, caldrà alliberar l'espai lliure dc centre dc mançana configurat a l'apartat e) que correspongui a la parccl·la. 4. S'cxeccptuaran dc l'obligatonetat d'alli­berament dc la part dc l'espai lliure de centre dc mançana aquelles edificacions catalogades individualment que es trobin construïdes ori­ginalment, totalment o parcial, dintre dc l'es­pai lliure interior dc mançana, en tant que la part que ocupa aquest espai reuneixi els valors que motiven la catalogació. • Article 20.2.c ). S'afegeixen els següents paràgrafs: e) Espai lliure interior dc mançana. A) A Ics maçanes on la profunditat edifi­cable, resultant dc l'aplicació dc l'article 242

B.O.P. dc Barcelona Núm. 62-14.3.1995

de les NN.UU. del P.G.M., sigui igual o supe­rior a 20 metres i no estiguin travessades per · un passatge, no serà edificable i haurà de ser destinada a espai lliure enjardinat la part de la finca situada a una distància de les ali­neacions de vial superior a una vegada i mitja la profunditat edificable. Tanmàteix, podrà ocupar-sc part del subsòl de l'espai lliure de centre de mançana per establir un pas de comunicació entre els edificis de la mançana situats en diferents fonts de la mateixa, sem­pre que això no suposi la destrucció dels jar­dins o arbrat existents i que la seva superfície quedi enjardinada, exigint-se. a aquests efec­tes, un gruix mínim de terres sobre el forjat o volta de 2 metres. L'amplada del pas serà el mínim funcional necessari, sense que en cap cas no sigui superior a 7,50 metres. S'autoritzen, també, les escales calades de comunicació entre , la planta primera i els terrats de les plantes baixes, així com entre aquestes i l'espai enjardinat dc l'interior dc la rnançana. B) Amb l'objectiu de recuperació progressiva com a espai lliure cnjardiant d'ús públic dels espais lliures dc centre dc mançana i alhora fer compatible l'edificació en soterrani d'a­quests espais, ·es preveu el següent tipus d'actuació: Actuacions dc conjunt sobre l'espai lliure dc centre dc mançana adreçades a l'obtenció com a jardí públic d'una superfície mínima del 80% d'aquest espai i dels passos públics necessaris per tal de fer-ho accessible des del carrer. Per raons justificades de configuració parccHària i estat dc l'edificació, s'admet un ajust fins al 3 % d'aquesta superfície. L'edificació en soterrani dc l'espai lliure del centre dc la mançana només serà autoritzable en Ics actuacions dc conjunt. Aquestes s'hau­ran d'ajustar a Ics següents condicions: - S'haurà dc redactar un Estudi de Detall que defineixi Ics condicions d'ordenació dc l'espai lliure dc centre dc mançana, els passos i Ics condicions dc l'edificació en soterrani. - La superfície dc l'operació haurà dc garantir l'alliberament com a mínim dc l'equivalent al 80 % dc la superfície dc l'espai lliure dc centre dc mançana, qualificat com a zona clau 13a, que haurà dc ser cedit a l'A­juntament. -S'haurà dc dotar d'accés public l'espai lliure de centre dc mançana, independent del rodat, i directe des dc l'exterior dc l'illa amb una amplada i alçada lliures mínimes dc 4 metres. - No suposarà la modificació o destrucció dc jardins i arbrat d'interès existents, sempre que no puguin ser recuperats o posats en valor. - El soterrani es destinarà exclusivament a aparcament per sota la primera planta soterrani. La primera planta podrà desti­nar-sc també a equipament o a altres usos vinculats amb Ics plantes baixe~ existents. - La part que quedi lliure d'edificació estarà arbrada en un 30 %, sense limitar-se, però, l'edificació del subsòl. - La titularitat dc la superffcic haurà dc ser pública i es destinarà a espai enjardinat d'ús públic.

B.O.P. dc Barcelona Núm. 62-14.3.1995

En cap cas aquest espai d'ús públic es cons­tituirà en accés dc servei dc càrrega i des­càrrega dc Ics plantes baixes ni donaran con­dició de solar als seus fronts, encara que jus­tificadament s'admeten sortides dc seguretat de Ics plantes baixes, així com obertures com­plementàries i aparadors cap al pas públic. Tampoc es podrà utilitzar l'espai lliürc per instal·lar sortides a l'exterior o de ventilació forçada dels soteranis, que es faran per l'e­dificació dc planta baixa, ni consturir llucr­naris o patis anglesos, o modificar la cota dc terreny del pati interior més enllà del que admeten Ics NN.UU. del P.G.M. Quan el pas a l'interior d'illa es produeixi sota un edifici existent que es conservi, Ics dimensions del pas s'adaptaran a Ics preexis­tències buscant, però, la màxima permea­bilitat. La superfície no edificada equivalent al 80% de la superfície del pati no edificable es pot situar parcialment fora dc la delimitació fixa­da per una vegada i mitja la fondària edi­ficable, separant-sc en cinc metres dc la faça­na interior definida per la mateixa. La part dc pati no edificable dc l'illa no incor­porada a l'atuació mantindrà aquesta con­dició inaltcrada. Per altra part, la titularitat dc l'accés a l'interior d'illa també .. scrà pública. C} Les edificacions situades en l'espai interior d'illa afectades per l'espai lliure dc centre dc mançana i en conscqücncia sotmeses a enderrocament estan en situació dc fora d'ordenació. Atès que el procés dc substitució progressiva es preveu dilatat en el temps si es produeix com a actuació parccl·la a parccHa i, sens perjudici dc Ics actuacions conjuntes que es puguin desenvolupar, quan l'estat dc conso­lidació per l'edificació o els usos no facin previsible a curt termini una actuació dc con­junt, podran autoritzar-sc obres dc reforma o consolidació i la implantació dc noves acti­vitats o modificació dels usos cxistçnts en aquelles edificacions, sempre que per tal dc garantir la destinació final dc la superfície a espai lliure i el seu ús públic en Ics actua­cions dc conjunt, es renunciï ldacntmcnt davant l'Ajuntament a Ics indemnitzacions que corrrcspondricn en relació a l'edificació i els usos o activitats que hagin d'enderro­car-;§'! o cessar. Tot aixo, sens perjudici del dret que manté el propietari sobre el subsol i el dret a participar en Ics actuacions dc conjunt quan es portin a terme. Tanmateix, haurà d'adoptar-sc el compromís uc cessa­ment en l'activitat i enderroc dc l'edificació, a requeriment dc l'Ajuntament, quan es pro­cedeixi a una actuació dc conjunt, una vegada aprovat l'estudi dc detall o el pla especial que la desenvolupi. En tot cas, quan es projectin obres dc subs­titució dc l'edificació, dc rehabilitació dels tipus prevists a l'article 20.2.a) 3 o d'incre­ment uc volum o sostre en els casos previstos al mateix article, caldrà alliberar l'espai lliure. D) L'Ajuntament ¡:xldrà promoure plans especials per'\"~ l'execució d'operacions con· cretes dc recuperació d'espais lliures dc cc11 trc dc mançana dc domini i bs publics.

ADMINISTRACIÓN LOCAL 41

Quan una actuació dc conjunt no pugui cxe­cutar.-sc amb caràcter voluntari tal com pre­veu l'apartat 8), l'Ajuntament podrà delimi­tar, en el marc d'un planejament especial, l'actuació per exigir l'execució i la correspo­nent cessió dc l'espai interior d'illa. E) Els sòls afectats per sistemes, que ocupen totalment o parcial l'espai lliure de centre dc mançana mantenen el seu règim específic previst a Ics Normes Urbanístiques del P.G.M.

*S'incor¡:x1rcn tres nous apartats a l'article 20 amb la següent relació: F) Usos. Els establiments, dc Ics classes Cl, C2, F definits a l'Ordenança d'establiments dc concurrència pública, d'horari nocturn, s'admeten amb una densitat màxima dc 5 unitats per hectàrea. Per al càlcul dc la den­sitat, en cada cas, es considerarà el punt mig del front del local dc nova activitat com el centre geomètric d'un hectàrea disposada segons la directriu dc l'Eixample, (gràfic explicatiu I) i es comptabilitzaran tots els locals amb aquesta activitat que tinguin l'ac­cès totalment o parcial dins aquest perímetre. Estaran inclosos en aquesta limitació Ics pas­tisseries, xarcuteries, cellers, geladeries, gran­ges, forns i establiments similars amb acti­vitats complcmcntürics dc degustació, d'ho­rari nocturn. Es defineix una zona dc restricció (delimi­tació gràfica 2) on no podrà autoritzar-sc la implantaci6 dc"'lous establiments dc Ics clas­ses indicades als paràgrafs anteriors. La deli­mitació d'aquesta zona caldrà revisar-la en el termini dc dos anys des dc l'entrada en vigor dc la modificació dc l'Ordenança. G) Patis. El percentatge dc patis del 12% que es refereix l'article 235 dc Ics Normes Urbanístiques del Pla General és aplicable independentment dc l'ús a què es destini l'e­dilïcació. Aquest 12% no es ¡:x1drà situar ni comptabilitzar dc manera acumulada amb el pati interior u'illa, llevat dels casos previstos a l'article 242.7 dc Ics mateixes NN.UU. S'ad­met, pcro, la ¡:x1ssibilitat d'acumular el 12% dc patis dc ventilació al pati d'illa, quan amb aquesta solució es millorin objectivament Ics conuicions dc ventilació i assolcllamcnt dels patis .mancomunats a l'espera dc Ics finques edificades veïnes. H) Cossos d'instal·lacions. Per sobre dc l'al­çada reguladora màxima i sense perjudici dc l'establert a l'article 21 dc la present orde­nança, tan sols es permetran els clements tèc­nics dc Ics instal·lacions que hagin d'anar necessàriament a l'exterior i sempre que aquella correspongui a la dc la fondària edi­ficable. A aquests efectes, es considera que han d'anar a l'exterior: a) torres dc recupe­ració d'instal·lacions d'aire condicionat, b) Unitats exteriors dc bombes dc calor, e) Uni­tats condensadores d'instaHacions ·partides u'airc conuicionat, d) Cambres dc màljuincs u'asccnsors, e) Calderes dc calefacció central dc gas o (.l'instal·lació central d'aigua calenta sanitària, f) ventiladors d'extracció, S) antenes dc tclcvisio, h) diposits d'aigua contra incen­dis, i) altres que per Ics seves característiques

necessitin imprescindiblement ventilació dc, seguretat. Els cossos d'instal·lacions es disposaran dc manera que reduexin en la mesura que això sigui possible la seva alçada, en cap cas a menys de 5 metres de les façanes, i dins un perfil regulador que no ultrapassi un plànol que formi un pendent del 30 % amb la cor­nisa determinada per l'alçada reguladora. Quan el pati interior d'illa sigui edificable, tan sols s'admeten els cossos d'intal·lacions si el volum d'aquests s'incorpora dins el perfil regulador definit pels paràmetres aplicables per a l'edificació. En tot cas, però, mai es considerarà com a volum consolidat el resul­tant dels cossos d'instal·lacions que se situï fora dels paràmetres reguladors de l'edifica­ció dc la zona. Les mateixes llimitacions seran d'aplicació als edificis consolidats amb alçada superior. Els perfilas reguladors i distàncies seran els pre­cisats en l'apartat anterior, si bé referits a l'edificació consolidada. L'alçada màxima dels cossos d'instaHacions no serà superior a 3 metres. La realització dc Ics obres dc rehabilitació definides a l'article 20.2 a) 3 i les que suposin la instal·lació de nou cossos d'instal·lacions dc cost elevat obligarà a l'adaptació d'aquells i dels clements tècnics dc l'edificació en gene­ral a Ics normes compositives definides, sem­pre que sigui tècnicament possible. Per tal dc garantir el pas dc serveis en qual­sevol tipus d'edifici nou que canviï l'ús o en aquell on es procedeixi a Ics obres dc reha­bilitació o consolidació degudes a l'article 20.2a)3, dc més de ducs plantes i que no sigui residencial unifamiliar, es disposarà per cada 500m2 dc superfície edificada en planta pis, un conducte vertical continu entre la planta baixa i la coberta per al pas exclusiu d'instaHacions, de 2 m2 dc secció mínima i on es pugui inscriure un cercle d'I metre dc diàmetre, independentment que estigui dins els casos previstos a l'a~artat 1 dè l'article 178 dc Ics O.M.E. L'esmentat conducte serà accessible des dc qualsevol local en què es pugui subdividir la planta baixa i es podrà comptabilitzar dins el 12 per 100 dc patis de la parccl·la.

*Article 21.1 b) referent a la integració com­positiva, queda amb la següent redacció: l. Integració compositiva. Façana al carrer: Pla dc façana generat per l'alineació. Jerarquització vertical singularitzant-sc Ics plantes inferiors i la cornisa o coronaments. Existència d'eixos dc simetria subordinant la composició general, independentment de l'ús dc cada planta. Predomini del massís sobre el forat. Dbposició general dels forats segons eixos verticals de composició amb la presència d'e­lements sortints com són els balcons, establint contrapunts dc directriu horitzonfal. Tractament coherent dels forats dc planta baixa, en relació amb els pisos, evitant l'a­gregació .de forats. Solució amb predomini dc la dimensió ver­tical dels forats i tribuna.

42 ADMINISTRACIÓN LOCAL

Façana al pati de mançana: Presència de galeries, obertes o envidrades, estructurades segons una retícula ortogonal, amb predomini del buit sobre el massís, el qual sol reduir-se a la seva simple expressió estructural.

*Article 21.2 e) queda amb la següent redacció: C) Actuacions en edificis catalogats. Les actuacions en edificis catalogats s'aco­modaran a l'establert a l'article 13 d'aquesta Ordenança. L'alçada dels edificis de la zona que es trobin individualment catalogats serà la real de l'edifici, sense perjudici d'acomo­dar-se a l'establert, en el cas d'enderroc o de ruïna total, no dolós o negligent. * S'incorpora un nou apartat a l'article 21, la qual cosa provoca una alteració en l'e­numeració dels restants apartats de l'article. 21.3 Usos 1. Els usos admesos són els corresponents a la qualificàció urbanística zonal, amb les següent limitacions: A fi de mantenir una presència important de l'habitatge, necessària per tal de conservar l'ambient tradicional d'aquest sector, el tipus d'ús a les plantes baixes i primera corres­pondrà als admesos per a la zona de den­sificació urbana, clau 13a, però, a partir de la planta segona només s'admeten els usos d'habitatge, residencial ·o els propis dels equipaments. Tot això, sens perjudici que no sigui d'apli­cació aquesta limitació als edificis existents quan, per les seves característiques arquitec­tòniques, degudament justificades, l'edifici no permeti l'ús d'habitatge. 2. Les oficines bancàries en planta baixa poden ocupar un front màxim dc carrer dc la meitat de la longitud dc la façana de la parcel·la, fins a un límit màxim de 8 metres i un mínim, aplicable en tot cas, de 4 metres.

*S'afegeixen tres disposicions transitòries a l'existent en la.-edacció original, el redactat de les quals és el següent: Primera. La Comissió de l'Eixample, en el termini d'un any a partir de l'aprovació defi­nitiva d'aquesta Ordenança, elaborarà la rela­ció d'aquells edificis existents en el Sector de Conservació els quals, havent estat cons­truïts amb posterioritat a l'any 1932, pos­seeixin valors arquitectòncis o artístics que, per llur interès, fan necessària la seva pro­tecció, promovent la corresponent inclusió al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i His­tòrica-Artístic dc la ciutat de Barcelona. Aquesta relació es farà extensiva a la resta dels edificis d'interès del Conjunt Especial dc l'Eixample, independentment de la seva data de construcció. A l'àmbit dc l'Eixample, definit en aquesta Ordenança atenent a les diverses caracterís­tiques, queden complementats els següents articles: 225, 228, 230, 242, 243, 244, 245, 303, i 327 dè les Normes Urbanístiques Metro­politanes, i els articles 11, 18 i 23 de l'Or­denança Metropolitana de Rehabilitació. Segona. Els titulars d'activitats existents i en funcionament en el moment d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança que no s'ajustin

als usos permesos en aquesta i que estiguin degudament legalitzades o que es legalitzin en el termini d'un any, sempre que aquestes fossin legalitzables segons la normativa ante­rior, podran mantenir-les i realitzar obres de reforma o modernització, sempre que aques­tes no impedeixin o dificultin per la seva enti­tat una transformació efectiva en els usos autorizables segons l'article 21.3 i no impli­quin increment de la superficie d'ocupació dels usos disconformes. En casos de trans­missió de llicències, els nous titulars única­ment podran realitzar les petites reparacions que exigeixi la higiene, ornat i conservació. L'Alcaldia disposarà per Decret un proce­diment abreujat dc legalització prenent en consideració les diferents situacions. Tercera.- Els edificis o parts d'aquests amb ús específic d'oficina, comercial, industrial o d'altres, segons les condicions de les llicències d'obres o d'obertura atorgades, no ajustats als permesos a l'article 21.3, hauran d'adap­tar-se als usos previstos en aquesta Ordenan­ça quan es procedeixi en el futur a d'altres obres de rehabilitació o consolidació previstes a l'article 20.2 a) 3 a l'edifici a part d'aquest on t;S donin aquells usos, sens perjudici que als titulars d'activitats existents i legalitzades en el moment de la petició de les noves lli­cències que es demanin se'ls apliqui el règim previst a la Disposició Transitòra Primera. El mateix règim serà d'aplicació a les llicèn­cies atorgades amb antcri ritat a l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança quan no hagi estat declarada la seva caducitat i a Ics seves modificacions, sempre que aquestes no supo­sin l'ampliació que se sol-licitin en execució de plans especials o estudis dc detall vigents en el moment dc l'aprovació d'aquesta Orde­nança que prevegin específicament aquells usos. Quarta.- Sense perjudici del règim d'usos establert a la resta de plantes pis, a partir de la segona, s'entendran compatibles amb els usos residencial i d'habitatge admesos Ics activitats i usos dc treball compatibles amb 'contigüitat i/o coexistència a l'ús principal de l'habitatge. L'Ajuntament podrà elaborar, si cal, amb caràcter d'ordenança una regulació específica per tal d'aclarir-nc l'abast més concret.

*S'afegeix la següent disposició addicional: De conformitat amb allò que precisa el pri­mer paràgraf dc l'article 20.2, al Sector de Conservació, excepcionalment, i per raons degudament justificades i acreditades, podran aprovar-se plans especials per autoritzar la implantació d'usos o activitats de rellevant importància que requereixin especials condi­cions dc centralitat i se situïn en edifici exclu­siu, en condicions diferents dc Ics establertes a l'article 21.3. Agucsta Ordenança no limita en cap moment la llibertat de no edificar al pati inte­rior, destinan,t -lo a jardí privat. L'Ajuntament prestarà el seu assessorament als projectes dc jardins privats que es proposin pels par­ticulars, a través de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.

B.O.P. de Barcelona Núm. 62-14.3.1995

Barcelona, 10 de febrer de 1995.- El Sccre· tari general, Jordi Baulies i Cortal.

A-95/10296-9 m

BORREDÀ EDICTE

En el Ple extraordinari celebrat per aques· ta Corporació Municipal amb data 22 dels corrents últim s'aprovà inicialment el pres· supost general únic pel vigent exercici eco· nòmic de 1995.

El que es fa públic perquè els qui estiguin interessats a conèixer els seus continguts puguin examinar-lo a la secretaria municipal en un termini de quinze dies que començarà l'endemà de la publicació del present çn el BUTLLETÍ OFICIAL de la província i als efec· tes de possibles observacions o reclamacions. Pel cas que no n'hi hagués, es considerarà definitivament aprovat.

Borredà, 28 de febrer dc 1995.- L'Alcalde, Joan Roma

A-95/10168-9 m

GRANOLLERS EDICTE

Dc conformitat amb el que disposa l'article 150-3 dc la Llei número 39/1988, dc 28 de desembre, reguladora de Ics Hisendes Locals, es fa públic el resum per Capítols del Pr~s: supost General per a l'exercici dc 1995, aiX1

com els pressupostos que l'integren, aprovat per l'Ajuntament Ple, en sessió celebrada e! dia 4 dc gener de 1995. Durant el termini d'exposició pública, va ser presentada una reclamació pel Grup Municipal Socialista. per acord de l'Ajuntament Ple, en sessió ccle· brada el dia 7 dc març de 1995, va ser deses· timada l'esmentada reclamació, aprovant-SC definitivament l'expedient.

PRESSUPOST GENERAL Ingressos

Capítol 1. Impostos directes ................................. . Capítol2. Impostos indirectes ............................. .. Capítol 3. Taxes i altres ingressos .................... .. Capítol 4. Transfe-rències corrents .................... . Capítol 5. Ingressos patrimonials ........................ .. Capítol 6. Venda d'inver-sions reals ............................. . Capítol 7. Transferències dc capital .............................. . Capítol 8. Variació d'ac-tius financers .............................. .. Capítol 9. Variació dc

·passius financers .................. .

Pessetes

1.596.600-~

213.500-~

853.138.21 1

2.054.043.987

268.997.5~

o

214.445-~

13.890-~

544.000-~