qpassa! · n3 - Castell-Platja d'Arociutada.platjadaro.com/informacio/pdf/qpassa_n3.pdf · 2015. 3....

qpassa! · n3La revista dels Prejúniors i Júniors de Castell-Platja d’AroCurs 2013 - 2014

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Benvinguda · 0302 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Editorial

ÍndexEditorial .................................................................................................................................... 04Benvinguts ............................................................................................................................... 05Sortida al Parc Güell ................................................................................................................ 06Viure en un municipi turístic ................................................................................................... 07El meu passat, present i futur ................................................................................................. 08Robòtica ................................................................................................................................... 09Reportatge fotogràfic .............................................................................................................. 10

Bitlles ..........................................................................................................................................10Halloween ................................................................................................................................... 11Castellers ....................................................................................................................................12Introducció al Korfbal..................................................................................................................13Stratego ......................................................................................................................................14Sopar de Nadal ...........................................................................................................................16La Corxera .................................................................................................................................. 17Setmana de la Igualtat .................................................................................................................19Colònies ......................................................................................................................................22Gimcana Prejúniors ....................................................................................................................25Sortides ......................................................................................................................................27Taller de salut ..............................................................................................................................27

Associació Viu Autisme ........................................................................................................... 28Espai “La Masia”: un projecte fet realitat................................................................................ 30Entrevistes................................................................................................................................ 31

Joana Vidal ..................................................................................................................................31Carme Madrià .............................................................................................................................32

El dret al lleure ......................................................................................................................... 33L’adolescència .......................................................................................................................... 33Ser jove avui ............................................................................................................................ 34Coeducació, masculinitats i el treball de les emocions amb els nois i joves ........................ 35Sí, ets un mutant... I què? ........................................................................................................ 36Entreteniments ........................................................................................................................ 38

Platja d’AroCastell d’AroS’Agaró

Baix EmpordàCosta BravaCatalunya

Ajuntament de Castell-Platja d’AroRegidoria d’Esports, Infància i Joventut iParticipació Ciutadana

Àrea d’Infància i Adolescència

Casal Presjúniors i JúniorsAdministracióPompeu Fabra, 8T 972 825 605CasalEspai La MasiaT 625 030 [email protected]

www.platjadaro.com ciutada.platjadaro.com

Dipòsit legalGI-844-2012

News

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Benvinguda · 0504 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Editorial

Un any més continuem amb el projecte “Revista Júnior QPassa!”, concreta-ment l’edició número 3. Poder editar un nou exemplar ha estat un repte i un motiu de satisfacció, tenint en compte el relleu generacional del servei.En aquesta publicació s’ha intentat seguir la mateixa estructura donant més pes a les entrevistes i cercant nous professionals que opinen sobre temà-tiques adolescents.

Que hi hagi participants que s’impliquin en projectes d’aquestes caracte-rístiques vol dir que darrere d’ells hi ha professionals, companys d’àrees i polítics que aposten per aquestes iniciatives.

L’equip educatiu que coordina el projecte pensa que és cabdal poder com-plementar la tasca educativa dels centres escolars amb l’educació en el lleure.

Aquest número esdevé la consolidació d’una proposta comunicativa i ex-pressiva que creiem que serà del vostre interès.

Atentament,

Equip de redacció

Aquesta publicació ha estat coordinada pels nois/es del Casal Prejúniors i Júniors (nois i noies de 5è EP fins a 15 anys), servei adscrit a l’àrea d’Infància i Adolescència de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. Les seccions han estat supervisades per ells/es:

Editorial: Equip Educatiu

Benvinguda: Albert López i Tauler

Articles d’opinió: Lorena Pinto

Reportatge fotogràfic: Alexandra Montoliu

Articles d’actualitat: Ivette Royo

L’Entrevista: Pau GamundiMarc Oliveras

Els professionals opinen: Equip Educatiu

Entreteniments: Tomás MartínezAndrea Digiacomo

Agraïments:Daniel MunteanDaniela RodríguezIvette RoyoLaura RamaLorena PintoJoana VidalCarme MadriàAssociació TEA Baix Empordà (Viu Autisme)Gemma AmielPaco AbrilLourdes DalmauJuanjo Fernández, Àrea Infància i Adolescència(Casal Prejúniors i Júniors) Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

Editorial Benvinguts

Aquesta vegada, tot i els entrebancs, em sento especialment satisfet d’ha-ver compartit amb vosaltres la prime-ra presa de contacte amb l’espai que ara gaudiu, a la planta baixa de la Ma-sia Bas, i on desenvolupeu part de les activitats del vostre casal. Aquest es-pai vostre, aquest lloc de referència que tant heu reclamat, és important per a vosaltres i per a la bona salut del vostre grup de joves i adolescents. L’esforç i la bona feina dels vostres monitors, en Rafa i l’Alba, sembla que ara més que mai està sumant nous usuaris al casal, enhorabona!

Les coses no passen perquè sí i vos-altres en sou conscients, els actes te-nen conseqüències. Ara us toca gau-dir més, treballar més en els vostres projectes i fer-vos amb el vostre nou casal. Quan això sigui una realitat, quan aquestes tres sales de la Masia Bas, un edifici emblemàtic i útil alho-ra, ja siguin una mica més vostres i per tant una mica més de tots, espe-rem que ens convideu a tots plegats a fer-vos una visita, a les mares i als pares, a les germanes i als germans, a les amigues i als amics i als polítics de tots els colors.

Enhorabona i a gaudir-lo!

Benvolguts/des,

Un cop més aprofito aquest espai per saludar-vos i felicitar-vos per la feina que heu tornat a fer amb la vostra revista Qpassa! Ens agrada po-der repassar les vostres activitats en aquests recull que en feu, xafardejar les vostres fotos, i estar al dia de tot allò que us ha tingut ocupats, i enca-ra ens agrada més llegir els vostres escrits i les vostres opinions, escol-tar-les, discutir-les i compartir-les, ja sigui seguint algun dels projectes de ràdio o televisió que ens prepareu cada any, o amb vosaltres durant el vostre horari de casal. Sempre és un plaer.

Albert López i TaulerRegidor de l’Àrea d’infància i adolescènciaAjuntament de Castell-Platja d’Aro

Albert López TaulerEQUIP EDUCATIU

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles d’opinió · 0706 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles d’opinió

Els perills de les “Xarxes Socials”

Viure en un municipi turístic

Sortida al Parc Güell

Personalment trobo que les xarxes socials són bones però, a la vegada dolentes perquè depèn del que pen-gis et poden passar moltes coses.

Hi ha moltes formes de fer bullying, una d’elles de forma virtual, per exemple insultar, amenaçar, assetjar i agafar dades personals per compartir amb altres amics.

Cada vegada coneixem més casos de nois i noies que han patit o pateixen assetjament virtual. Tots els que han passat per aquesta situació queden tocats a nivell psicològic. L’assetja-ment virtual pot implicar sentir-se sol i aïllat de la gent, no tenir ganes de fer activitats ni d’anar a l’escola, tenir pensaments negatius i expressar un comportament irregular.

Els estudis diuen que és el perill més greu que hi ha quan remenes les xar-xes socials.

A mi m’agraden però, vaig molt en compte amb el que penjo i amb els amics que tinc.

Les xarxes socials no són perilloses, tot depèn de com les fem servir.

La primavera ja és aquí i l’estiu aviat arribarà. Als pobles de la Costa Brava ens canvia el dia a dia.

No hi ha escola ni institut com a qualsevol altre poble, però és clar nosaltres tenim platja i molta gent ens ve a visitar o a fer les vacances al nostre municipi; aquest allau de gent que arriba cada any per aquesta època ens col.lapsa la cir-culació, hem de fer cua al supermercat, terrasses plenes, platges amb gent, hi ha més soroll, els veïns canvien, coneixem i ens relacionem amb persones de diferents llocs... Tothom es queixa però, a mi em sembla que aquesta situació dóna vida i que aquesta altra forma de viure també ens fa diferents.

El sol de l’estiu ens omple de vida !!!!

Daniel Muntean Daniela Rodríguez Fontarosa Ivette Royo Noguera

El passat 13 de març del 2014, els alumnes de 6è de l’Escola Els Estanys vam anar al Parc Güell (Barcelona). Ha estat l’excursió del segon trimestre. Durant la sortida vam poder veure una película en 4D, aquesta explicava la vida de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Més tard, ens vam desplaçar a la Sagrada Família, una construcció molt elevada i meravellosa.

La sortida extraordinària del tercer trimestre serà la visita i diversió a les instal·lacions de Portaventura.

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles d’opinió · 0908 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles d’opinió

El meu passat, present i futurLaura Rama Casadevall

Anys enrere, una de les activitats que es varen realitzar al Casal Júniors va ser un projecte de voluntariat a la Residència Bellamar de Platja d’Aro: “Passem a l’Acció”. Al principi de tot, tothom es va quedar una mica sorprès, però de mica en mica tot anava sortint molt bé, tant bé que l’activitat porta en marxa tres anys.

Jo, com a exjúnior, us parlaré sobre com vaig viure aquella experiència. L’activitat “Passem a l’ Acció” la vaig realitzar durant dos cursos, em va agradar tant aquell món; poder ajudar a les persones grans, ganes de saber d’ells, de la seva vida i poder passar una estona amb ells i elles, com si fossin els teus propis familiars, perquè al cap i a la fi, algun dia arribarem a la seva edat. Em va obrir tant els ulls i d’una manera tant maca, que aquest any a l’acabar l’ ESO vaig decidir estudiar un Mòdul de Tècnic d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. I allà estic envoltada de coses espec-taculars a les que puc aprendre moltíssim, per mi el que és de veritat la vida.

En reflexió, no només va ser l’objectiu poder passar-ho bé, que això es obvi, sinó que també si un vol, pot aprendre, disfrutar i fer feliços els altres, i això ja és molt. No només vas a fer una activitat amb la resta del grup, sinó que entre tots plegats ajudem a les persones a passar una bona estona amb nosaltres i fer-los somriure encara que fos per un petit instant, ja era una proesa i un gran èxit.

Deixeu-vos obrir els ulls per persones tan grans com elles i mai deixeu anar un NO al fer una activitat, us parla una exjúnior. Gràcies a aquesta activitat se perfectament què vull fer en un futur. Li estic molt agraïda al Casal Prejúniors i Júniors per guiar-me en un futur, que primerament era incert.

RobòticaAquest any l’escola Els Estanys ha dut ha terme el seu primer any de robò-tica amb els alumnes de SEP d’excel-lència de matemàtiques (alumnes de 5è i 6è d’educació primària).

Del setembre fins al desembre hem hagut de treballar no només amb robots sinó també en equip, que no és fàcil; el primer que vam fer va ser fer grups de set, mixtes, grups hete-rogenis amb alumnes tant de cinquè com de sisè. El següent pas va ser començar a muntar els robots i el circuit amb els obstacles que passa-ríem, posteriorment els nostres pro-fessors de robòtica i la directora ens van començar a explicar com funcio-nava tot; els motors, per a què i com funcionaven les instruccions de l’or-dinador...

Quan ja sabíem fer funcionar els robots vam començar a fer petites proves: fer un quadrat o un rectangle amb el robot, que sembla molt fàcil, però no ho és, sabent el mínim indis-pensable vam començar a practicar amb la taula que utilizaríem al concurs. Aquest any la “First Lego League” tractava sobre la “nature’s fury”. A part de competir amb els robots, també havíem de fer un treball sobre un tema en concret, relacionat amb la “nature’s fury”. En el meu cas, el meu equip va escollir un cas d’hipotèrmia per tempesta de neu i havíem d’esbrinar un invent per solucionar-ho.

Ja fet tot això i tenint preparades algunes de les missions del concurs vam anar a l’Institut Ridaura a competir per ob-tenir puntuacions, i amb aquestes puntuacions de robòtica el següent dia vam fer una exposició oral en la que alguns dels nostres professors ens van qualificar, vam sumar totes les puntuacions i l’equip amb més puntuacions va anar a competir a Girona. Ara els alumnes de robòtica estem ensenyant als nostres companys i companyes de classe el que sabem.

Lorena Pinto

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Recull fotogràfic · 1110 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Recull fotogràfic

BitllesOctubre 2013

HalloweenOctubre 2013


CastellersOctubre 2013

Introducció al KorfbalNovembre 2013


StrategoNovembre 2013


Sopar de NadalDesembre 2013

La CorxeraGener 2014


Setmana de la IgualtatMarç 2014

Concurs FacebookGener 2014


Carnaval Febrer-març 2014


ColòniesAbril 2014


Gimcana Prejúniors2013-2014

Esport 2013-2014


Sortides2013-2014

Programa de TV2013-2014

Taller de Salut2013-2014

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles · 2928 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles

Viu Autisme és una associació de pa-res i mares amb un fill amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que hem volgut unir els nostres esforços, de-sitjos i inquietuds vers la realitat dels nostres fills i el seu benestar, junta-ment amb el conjunt de la societat, professionals de la sanitat, de l’edu-cació, dels serveis i recursos públics, per tal de poder oferir-los els recur-sos que necessiten pel seu desenvo-lupament, així com tenir una mirada de futur per tal de brindar-los totes les oportunitats que es mereixen, com qualsevol altre nen o adult.

Existeix molt de desconeixement en relació al TEA. Tenim una imatge d’un nen o adult que es balanceja so-bre sí mateix, no és capaç de sentir, d’observar el que l’envolta, de crear vincles amb el món. No és cert. La persona amb autisme és infinitament sensible a tot. És més, té una sensibi-litat privilegiada, que és precisament la que li fa percebre molts detalls que la resta pasem per alt. És en la ma-joria dels casos, molt intel·ligent, no-més que selecciona allò que li dona seguretat o és realment del seu inte-rès. Com a mare d’un nen amb TEA puc dir que cada família construeix la seva imatge sobre l’autisme, ja que cada cas és únic i irrepetible.

Aquesta és la veritable dificultat d’aquest trastorn. Tot i que científi-cament existeix un intent de definició sobre què és l’autisme, cada persona amb autisme, té la seva pròpia defi-nició. És complicat, i al mateix temps meravellós. Per aquest motiu cada cas ha de ser tractat amb individua-litat i respecte.

Associació Viu AutismeAquests nens i nenes són tota una es-cola de vida. Primer, perquè la meva família hem hagut de endinzar-nos en la realitat de l’autisme, el seu misteri, els avanços fins ara de la ciència, i les mancances encara latents. Tocar de plé moments d’impotència i afrontar lo desconegut. Ser una persona au-tista, no és tasca fàcil. Sempre ens posicionem des de la vessant de la família, el que pateix, el que han de suportar, la duresa del dia a dia. Cert. Però sobre tot, ser autista en-mig d’aquest món, deu ser insospi-tadament difícil. No poder entendre el que t’envolta com la resta, deu ser molt desconcertant. No poder mirar als altres com la resta, sentir l’amor, les obligacions, les rutines, els bons moments, els dolents... En fi, el nos-tre univers, deu ser tot un repte. I so-bre tot, sentir-te observat pels altres sempre d’una manera diferent, no ha de ser “moco de pavo”. En una soci-etat, en la que moltes vegades prima la imatge, el que diran, el ser algú al preu que sigui... La discapacitat, tin-gui el nom que tingui, et marca, per sempre... I això és paradògicament, tot un regal de la vida.

Per això els nostres fills són tota una escola de vida, perquè ens donen l’oportunitat de viure amb una mira-da més autèntica. Rebutjar els parà-metres de l’aparença. Tenir present el que val la pena, està a l’interior de cada un de nosaltres. Ens donen l’oportunitat de ser autèntics nos-altres també, com ells. Ells no són capaços de dir mentides, no els im-porta el que pensin els altres. Són ells mateixos en tot moment. Gràcies a ells i a totes les persones amb dis-

capacitat, per ajudar-nos a la resta a ser millors persones, més servicials, més pures, més capaces d’afrontar qualsevol repte.

Les famílies amb un fill amb autisme ens afrontem a grans reptes: el ma-teix dia a dia. Cada dia suposa noves metes ja que els nens i nenes amb TEA són imprevisibles i els canvis en les seves rutines a les que estan acostumats, els hi provoquen estrès i molta inseguretat. És per això que cada moment pot ser crucial, tant per ajudar-los en la seva seguretat i des-envolupament en les diferents àrees de la seva personalitat, com també un esforç constant per adpatar-se al que ells necessiten, esquivant situa-cions d’estrès, cosa que no sempre és possible. També ens preocupa el seu futur, què serà de les seves vi-des sobretot quan nosaltres, els seus pares o “cuidadors” no ho siguem. Tots els pares imaginem el futur dels nostres fills, les possibles professi-ons o aficions, formar una família, les oportunitats que podran trobar... En definitiva, ser feliços. Què serà d’ells quan nosaltres no hi serem, ja que som conscients que en aquests moments depenen de nosaltres i de les nostres accions i decisions. És per això que ens hem de centrar en la lluita diària, tractant d’anar ajustant els següents passos sempre en fun-ció del que necessita cadascú. Llui-tar per una societat solidària i capaç

d’abraçar la diferència, les persones amb discapacitat com a part impor-tantíssima del seu engranatge i això s’aconsegueix amb conscienciació i sensibilització d’aquesta realitat a tot el conjunt de la societat. Aquestes inquietuds han estat les que ens han portat a crear la nostra entitat, especialment poder atendre les neces-sitats generals i en particular de cada família amb un infant o adult amb TEA, ajudar a poder entendre als responsa-bles dels recursos educatius i sanitaris, la importància i el significat tan trans-cendental que comporta entendre i aproximar-se al món d’una persona amb autisme, i brindar-li els mitjans i recursos que siguin necessaris pel seu desenvolupament i la seva inserció a totes les esferes de la societat.

Algunes de les accions que hem rea-litzat són la trobada mensual de fami-liars amb una persona amb autisme, tutoritzats per un psicòleg per poder recollir les nostres inquietuds, pors, dubtes, il.lusions, formar-nos... Llui-tem perquè els nostres nens tinguin espais compartits amb altres nens i nenes que els ajudi a la seva integra-ció. Com ara la participació d’alguns nens a la Ludoteca la Casa Lila. Hem d’agraïr la disponibilitat dels seus pro-

fessionals per acollir els nostres nens i efectuar plans d’actuació concrets per respondre a les necessitats de cada nen podent gaudir del seu temps de lleure amb altres nens, responent també a les seves necessitats. És clau canviar la mirada de la nostra societat, en una mirada solidària i que abraci la discapacitat com una opor-tunitat. Comptem amb la col.labora-ció del departament de psicologia i educació social de la UDG, amb qui estem portant a terme diferents ac-cions. La primera va ser una xerrada sobre aquesta realitat. També vam fer la presentació oficial de la nostra as-sociació, coincidint amb la celebració del dia internacional de l’autisme, en la que vam comptar amb la col·laboració de l’ajuntament de Platja d’Aro, estu-diants d’arteràpia, empreses de dina-mització d’esdeveniments, cantants... Tots units en aquest gran dia per la mateixa causa. Va ser molt emotiu i esperançador.

Participem en les fires que s’organit-zen al municipi per donar-nos a co-nèixer i difondre la nostra tasca. Col-laborem de manera recíproca amb el CDIAP, per tal de prendre contacte amb altres famílies. I el mes de no-vembre vam portar a terme unes Jor-

nades d’intercanvi d’experiències sobre autisme. Vam poder comptar amb la participació de més de 300 persones, i amb uns ponents extraor-dinaris i amb ganes de poder aportar el millor per aconseguir aquest canvi a la nostra societat, així com potenciar la promoció de recursos adaptats al que necessiten els nostres nens i nenes.Considerem que compartir la vida amb una persona amb autisme ens ha d’aportar un esperit de superació, però una superació diària, en els petits detalls, treballant de manera persona-litzada en el que necessita cadascú, sabent que el futur es construeix en l’aquí i en l’ara. No tenir por a la mirada crítica dels que desconeixen, més bé ajudar-los a entendre i fer-los sentir-se responsables de la felicitat dels altres.

Feu l’experiència de conèixer a alguna persona amb aquest trastorn, és d’una riquesa única, que només es pot en-tendre amb el contacte, l’acceptació i des de l’amor.

Podeu contactar amb nosaltres a tra-vés de l’email [email protected] centre cívic Vicenç Bou els dilluns a la tarda al telèfon 972 818 341facebook/viuautisme. www.viuautisme.org.

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · L’entrevista · 3130 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Articles

Des del 2005, l’Àrea d’infància i adolescència ha apostat pel servei del Grup Júniors, adreçat a nois i noies de 1er, 2n ESO i fins a 15 anys. Durant aquests anys fins a la data d’avui s’ha anat consolidant com una oferta vàlida i diversa pels adolescents del municipi de Castell- Platja d’Aro i rodalies.

L’any 2012 s’obre un nou servei per adolescents que cursen 5è i 6è de l’etapa d’educació primària. Aquest s’anomena Grup Prejúniors. Amb aquests dos serveis, l’àrea d’Infància i Adolescència desenvolupa tasques edu-catives i de lleure de P3 a 15 anys.

Durant aquests anys, la vessant adolescent no ha pogut gaudir d’un espai propi on realitzar les seves activitats. Aquesta situació i la necessitat d’un lloc de referència per a ells han propiciat, encara que una mica tard, la present-ació de l’Espai Nou La Masia (Masia Bas).

Paraules textuals del responsable i precursor del grup Júniors l’any 2005: “Al final i en part gràcies al regidor de l’àrea Albert López estem avui presentant aquest espai, un lloc de referència que era necessari i que s’havia de-manat any rere any”.Avui, dies després de l’obertura del local, podem afirmar que l’Espai “La Masia” ha estat un projecte que es va començar a gestar durant l’any 2005 i que s’ha fet realitat durant el 2014.

Espai “La Masia”: Un projecte fet realitatEQUIP EDUCATIU

EntrevistesPau Gamundi i Marc Oliveras

Pregunta de l’entrevista: com veieu els adolescents del s.XXI?

1- Àmbit acadèmic-escolarEls adolescents del segle XXI no difereixen massa dels del segle XX. Responen al mateix patró de reafirmació de personalitat, de sentit crític amb el mestre. L’apre-nentatge queda relegat a un segon terme i els docents ja no som un referent.

2- Àmbit familiarPotser és en aquest àmbit on s’han notat més canvis en els adolescents. L’estructura de família tradicional, com a tal, ha donat peu a altres tipus de model familiar. Aquesta relació entre els membres d’aquests nous tipus de família incideix en l’actitud de l’adolescent.

Joana Vidal · Mestra-tutora de 6è EP Estanys

3- Àmbit personal-individualLa societat actual crea persones individualistes i poc empàtiques. Una incorrecta utilització de les xarxes socials i dels sistemes de missatgeria instantània fa que es perdi part del llenguatge gestual, emocional i implícit. Aquest tipus de comunicació provoca un detriment de la relació directa entre les persones. Per contra, no hi ha distància física entre tots els individus d’aquesta nova societat, perdent, en tot cas, un cert grau d’intimitat.

4- Àmbit d’habilitats i destresses a la societatCom a contrapartida, hem format persones capaces d’arribar arreu amb les noves tecnologies, amb unes competències i habilitats emprenedores que en un fu-tur proper seran productives per a elles mateixes i per a un nou model de societat.

5- Àmbit temps lliureLa crisi del segle XXI provoca en el jovent canvis en la utilització del temps d’oci. S’ha passat de gaudir de tardes de cinema, de l’”escolta” d’una obra de teatre, de tardes de família, de sortides al camp, de lectures... a altres maneres de lleure: “botellón”, ús i abús de les plataformes de comunicació, jocs de rol...; indicadors d’un canvi de valors socials.

6- Altres comentaris a destacarTots hem estat joves i hem sobreviscut. La vida és una seriació d’etapes i la de l’adolescència és una de les més dificultoses, amb l’afegit de la complicada situ-ació actual. Els nostres adolescents aconseguiran so-breviure, com ho hem fet la majoria, amb una actitud de resiliència per tirar endavant en una societat enre-vessada que, tinguem-ho present, els hi hem deixat nosaltres.

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Els professionals opinen · 3332 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · L’entrevista

Pregunta de l’entrevista: com ve-ieu els adolescents del s.XXI?

1- Àmbit Acadèmic- EscolarEls adolescents del segle XXI els veig extraviats entre els valors dels pares que han nascut mitjans del segle XX, i les noves tecnologies que els ab-sorbeixen i fan que el trencament generacional sigui molt més fort que com històricament ha estat.

2- Àmbit familiarLa consigna que moltes famílies han aplicat al seus fills és que ells com a pares no reprimirien als seus fills com ells havien estat reprimits, que no patirien el que ells van patir, resu-mint que canviarien el model de fer de pares, ser amics dels fills i, al meu entendre, és un error.

S’ha passat de la repressió al lliber-tinatge i veig com a les escoles, als instituts se’ns exigeix que marquem aquells valors d’abans mentre les famílies a casa no en són capaces i sovint no saben dir que no a mol-tes de les exigències dels infants i dels adolescents. Les famílies hem de ser com un far, sempre plantats

Carme Madrià Garriga · Mestra-tutora de 6è EP Valldaro:

L’adolescènciaLourdes Dalmau i Bacardit · EAP Baix Empordà

El dret al lleureMaria Valencia. Presidenta del MCECC-Fundació Pere Tarrés · Revista Estris.cat

El dret a l’educació en el lleure, a partic-ipar a l’esplai o a l’agrupament, a anar de colònies, a fer una ruta per la mun-tanya, a fer activitats extraescolars… és una gran oportunitat, és un autèntic repte que hauríem de poder garantir a tots els nostres infants, adolescents i joves. L’espai de lleure és un espai ed-ucatiu de caràcter integral que conté com a valor afegit el treball i desenvo-lupament de totes les dimensions per-sonals: la vessant afectiva, la física, la social, l’ambiental, la transcendental, la intel·lectual, totes aquelles dimen-sions que configuren l’Ésser. És per això que oferir l’oportunitat a tots els nens i nenes de participar-hi esdevé un èxit garantit, ja que allò que es viu a l’esplai o a les colònies no es pot viure en cap altre lloc.

Malgrat que la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions

Unides, amb força jurídica de compliment obligat pels Estats que l’han ratificada, reconeix en l’article 31 el dret dels infants al joc i a participar en activitats cultur-als, artístiques i lúdiques, aquest àmbit ha patit històricament dificultats per a la seva regulació i reconeixement. En aquest sentit, cal destacar el pas endavant que s’ha donat en els últims anys en quant al marc normatiu i de drets dels infants en relació amb el lleure. En el moment de crisi actual, ens trobem que sovint es considera el fet d’assistir a un esplai-agrupament o de colònies com si fos un bé prescindible o fins i tot un luxe que queda relegat per a aquells que hi poden tenir accés. Però podem assegurar que precisament per a aquells infants que tenen menys possibilitats, aquells que es troben en una situació de vulnera-bilitat social, poder participar en aquests entorns educatius acaba esdevenint una necessitat, una oportunitat que els hi garanteix unes relacions positives amb els seus iguals; uns vincles emocionals òptims; uns espais de seguretat; una vivència relaxada, divertida, segura, controlada, organitzada; i el que és més important, un espai de creixement personal, intel·lectual i en valors profund i essencial pel seu desenvolupament. Cal facilitar la participació en el lleure dels infants socialment menys afavorits en condicions d’igualtat per aconseguir-ne la màxima integració i el màxim desenvolupament.

Fem possible que el dret a l’educació en el lleure sigui una realitat i que tots els infants del nostre país puguin gaudir d’una experiència que, de ben segur, els farà esdevenir grans persones, amb valors, motivació i amb compromís i, sobre-tot, amb eines de participació i transformació de la nostra societat.

allà, alertes, observant i quan tinguin un moment de foscor, els hem de guiar, acompanyar, apuntalar.

3- Ambit personal- individualCom sempre és un moment de conflicte amb el món exterior i interior. Un mo-ment delicat per acceptar-se un mateix tal com és. Un moment en que el pes de les amistats és més fort que el familiar. Ningú els entén, ningú sap com estan patint, moments de rebeldia, moment de protestes, moment de voler-se evadir del patiment. És un segon naixement al món dels adults. No m’agradaria tor-nar-ho a passar!

4- Àmbit d’habilitats i destreses a la societatCuriosament les famílies, els pares diem als nostres fills adolescents el mateix que ens deien a nosaltres quan ho érem i el que deien els nostres avis als nos-tres pares. Curiós. Els pares tenim por de que el jovent no se’n surti. I avui en dia que han canviat tant els paràmetres establerts de: estudiar és garantia d’una millor vida laboral. Per tant hi ha un desconcert, una desorientació, una por,.... que fa que els adolescents estiguin més pressionats que mai.

5- Àmbit temps lliureEl temps lliure dels adolescents d’avui en dia està condicionat totalment per les noves tecnologies, les xarxes socials, els jocs de rol, etc. Continua havent-hi esport però els mitjans de relació han canviat molt. Crec que hi ha molta buidor en les relacions i pocs lligams entre les persones.

6- Altres comentaris a destacarNo en tinc cap dubte de que com sempre, el jovent sabrà entrar al món dels adults i que sostindran la nostra societat i que aportaran el seu petit gra de sorra. Però, ser adolescent ha sigut, és i serà sempre una època de guerra amb un mateix i amb l’entorn.

Esteu deixant enrere la infantesa i en-treu en uns anys de canvis constants, alguns més de pressa i altres més poc a poc. Els canvis no són només en l’alçada, en el pèl o en el cos, també i sobretot es produeixen en el vostre món interior que és la part que cana-litza tota la vostra activitat. Podríem dir que tot això es produeix des de la punta dels dits i els sentits que us fan percebre el món, fins al cervell i la ment, que juntament amb la resta governa el vostre comportament i els vostres actes.

Com que tot està en creixement, i sen-se que us sembli que aquest es pugui

acabar, doncs els canvis són cons-tants, la vostra percepció del món canvia també. I les noves possibilitats que intuïu i que se us obren, us fan dubtar entre els records dels anys an-teriors i el futur que desconeixeu. En aquest moment que ara viviu alguns hi entreu més plàcidament i altres amb entrebancs; bé sigui per culpa del que hem dit, o per causes externes . I en aquests casos en que les dificultats poden entorpir el correcte desenvo-lupament d’aquest creixement, és on intervenim els professionals que per aquests fins estem preparats, per aju-dar a sortir o millorar les distorsions en aquest constant canvi.

Pel que respecta al context on més temps passeu en contacte amb els vostres iguals, que són l’escola i l’ins-titut, cal dir que és on entreu en con-tacte amb el món del ¨coneixement¨ i del ¨saber ¨, alhora que conviviu amb els iguals i apreneu dels més grans que estan preparats per guiar el vostre camí cap el ¨coneixement “. Cada cop augmenta la complexitat i canvien les formes dels continguts. I és aquí on els professionals que per això estem destinats, us podem ajudar a aquells que tot aquest enrenou us fa difícil en-carar aquesta nova complexitat, d’una forma més satisfactòria, sigui quina sigui la causa. Tenint en compte que dels entrebancs en surtin noves pos-sibilitats i oportunitats per assumir tot aquest creixement.

Endavant!!

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Els professionals opinen · 3534 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Els professionals opinen

Ser jove avui

Gemma Amiel Matller - Tècnica comarcal de Joventut - Consell Comarcal i Oficina Jove del Baix Empordà

que la majoria de joves, pels trets inherents que comporta ser adolescent o preadolescent, tendeixen a fugir d’allò que un adult o persona aliena al grup d’amics els pugui dir, però sí que cal entendre que sempre podrem arribar a algun d’aquests joves per oferir-li un ventall diferent d’opcions a escollir per ell mateix.

Les noves tecnologies han comportat alhora uns canvis relacionals subs-tancials, on preval la immediatesa i l’aïllament personal pel cim de les re-lacions cara a cara. Aquest fet traduït als preadolescents cal tenir-lo en compte per tots els canvis inherents que comporta aquesta etapa en si i encaminar-los cap a un ús responsable que els permeti compaginar les dues coses: facebook, twitter, whatsapp..., per una banda, i les trobades amb els grups d’amics, que els permetran gaudir de l’esbarjo, de l’esport, del lleure..., per l’altra banda.

L’adolescència no és una etapa fàcil. I si a això hi afegim els trets característics inherents a aquesta etapa, tampoc no hi ajuda gaire. Però cal que processin que la vida en si tampoc no ho és i que, per tant, hem d’anar adaptant-nos a les diferents etapes evolutives que conformen tota l’etapa vivencial.

Avui dia ens pot semblar difícil en-tendre les conductes dels adoles-cents envers la resta de col·lectius socials en aspectes de lleure i rela-cionals, però alhora hem de ser ca-paços de reflexionar sobre quin ti-pus de conductes teníem nosaltres mateixos a la seva edat. Moltes ve-gades la sortida més fàcil és parlar dels anys que han passat o de com de diferents eren les coses. Sigui una cosa o l’altra, i el que evident-ment hi hagi pogut influir, la qüestió és que tots hem passat per aques-ta etapa, amb més o menys glòria, però en el fons amb unes actituds semblants.

Actualment, la societat de la infor-mació en la qual estem immersos, l’avançament de l’edat a l’hora d’in-serir-se en els centres d’ensenya-ment secundari i la llibertat de què gaudeixen, no ja els adolescents sinó els mateixos preadolescents, fan que la manera d’afrontar algu-na d’aquestes relacions sigui més punyent o dura d’entendre. Hi in-flueix el grup d’amics amb els quals s’envolten, les relacions familiars i el mateix centre educatiu on han passat els primers anys. Tot conflu-eix, en positiu o negatiu, a l’hora de definir unes determinades actituds i relacions davant dels altres i de larealitat on viuen immersos.

Aquest punt d’inflexió és allà on família, escola, amics, associacions juvenils, dinamitzadors i, en definiti-va, tot un seguit d’agents relacionats amb l’àmbit juvenil, podem incidir per ajudar aquest jove a trobar uns models socials i relacionats més saludables. Som conscients que no sempre és possible fer-ho pel fet

Coeducació, masculinitats i el treball de les emocions amb els nois i jovesEn termes generals la coeducació s’ha centrat en la visibilització del coneixement de les dones en el currículum i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Darrerament, però amb el naixement de grups i associacions d’homes per la igualtat i una major sensibilitat política s’està posant l’accent en la necessitat d’incloure als homes i als nois en la coeducació. El document aprovat en la 48 ena sessió de la Comissió de la Situ-ació de les Dones de les Nacions Unides, de març de 2004, els governs participants van acordar una sèrie de mesures per incloure els homes i els nois en la consecució de la igualtat de gènere. Entre d’altres, l’educació, tan formal com en el lleure, és un dels àmbits clau per la transformació de les masculinitats i avançar cap a la igualtat. Es recomana el treball de revisió dels rols i estereotips de gènere, especialment amb els nois però també amb el professorat i la prevenció de la violència i l’homofòbia.

L’escola, tot i que és una de les institucions més igualitàries, també és una trans-missora del sexisme de la nostra societat. Molts dels continguts i valors que s’ense-nyen, així com la forma de fer-ho contribueixen a consolidar la discriminació sexista i l’hegemonia del paradigma masculí, mitjançant l’ interiorització d’unes pautes de conducta que oculten el valor de les expressions i les aportacions femenines i de les masculinitats alternatives en el currículum. Alhora l’escola valora més la compe-tència, l’agressivitat, el desig de destacar, la indiferència davant les dificultats o els problemes dels companys/es. Per contra, les actituds de cura, més vinculades al paradigma femení, estan més devaluades.

Persisteix, també, certa confusió entre el professorat i les administracions educati-ves quan es parla de coeducació com un eix vertebral de la formació de l’alumnat. Es creu que és un tema del passat que està superat quan de manera generalitzada s’instaura l’escola mixta amb un currículum unificat. La identificació entre escola mixta i coeducació fa que gran part del professorat i de les persones dedicades a la pedagogia manifestin el seu convenciment que no hi ha sexisme a l’ensenyament: la coexistència de noies i nois als mateixos centres, on reben uns mateixos continguts, sense diferenciació, sembla garantir una igualtat entre els dos sexes. La coeducació és molt més que tot això. Ha de ser un procés intencionat i continu d’intervenció que qüestioni les formes de coneixement socialment dominants. Implica, per tant, una profunda reflexió sobre l’estructura de l’ensenyament: l’organització dels centres, les relacions, la comunicació, els continguts i materials curriculars.

Es pretén així superar el sexisme i l’androcentrisme i aportar la visió de les dones i de les “noves” masculinitats. En aquest sentit, associacions com Homes Igualitaris-Ahige Catalunya porta anys realitzant intervencions en escoles amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la coeducació. Una de les intervencions que està donant més bons resultats són una sèrie de tallers adreçats a l’alumnat on a través de dinàmiques sociomètriques i visualitzacions guiades s’invita als participants a reflexionar sobre la construcció i els mandats de gènere en l’àmbit biogràfic i personal, i propiciar també l’anàlisi de com aquests mandats configuren una estructura social que es sustenta en la desigualtat de gènere. Es connecta així la teoria amb l’experiència pròpia, inci-tant a la transformació i canvi cap a la igualtat.

Paco Abril Morales · Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Investigador UdG en projectes europeus relacionats amb el gènere i la masculinitat

En l’experiència d’aquestes intervenci-ons es destaca la necessitat del treball amb les noies vers l’apoderament i l’as-sertivitat. Mentre que amb els nois, que tenen més arrelats els estereotips sexis-tes i també acostumen a ser els prota-gonistes de les conductes disruptives, la violència, l’homofòbia i el “fracàs esco-lar”, és necessari una revisió crítica dels mandats de la masculinitat i la connexió amb les emocions.

Els mandats de gènere que acostumen a subscriure els nois nega tota conne-xió amb les emocions. Aprenen a ocul-tar-les i acostumen a no saber gestionar les seves frustracions, convertint-se en ira i ràbia. Alhora una part de la cons-trucció de la identitat dels nois passa per la negació de tot el associat a la feminitat tradicional: debilitat, submissió, emocio-nabilitat, etc.

Per això és important “compensar” als nois amb un treball de connexió emo-cional amb perspectiva de gènere. Així, l’educació emocional ha de ser un pro-cés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupa-ment integral de la persona, per tal de capacitar-lo per a la vida. Tot això té com finalitat augmentar el benestar personal i social. D’aquesta manera, l’educació emocional és una forma de prevenció primària. S’entenen com a tal l’adquisi-ció de competències que es poden apli-car a diferents situacions: prevenció de la violència, homofòbia, conductes dis-ruptives i fracàs escolar. Des d’aquesta perspectiva, la coeducació pot propiciar un viratge de la masculinitat tradicional i hegemònica a un tipus de masculinitat més emocional, igualitària, sostenible i saludable.

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Els professionals opinen · 3736 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Els professionals opinen

Sí, ets un mutant... I què?Juanjo Fernández · Escriptor i conferenciant

Pel que fa a la quarta imatge, corres-pon a una de les anomenades “do-nes-girafa” de la tribu Kayna. A partir dels cinc anys els col.loquen anelles de llautó, que van augmentant any rere any. Això comprimeix la caixa toràcica, creant l’efecte de coll llarg, que és extremadament valorat com signe de gran bellesa.

Potser estàs pensant “Quina bestie-sa! Quin endarreriment! Com poden fer això? Això demostra que no estan civilitzats..!”, però abans de seguir ex-clamant-te, recorda que moltes per-sones de la nostra “civilització” s’in-jecten en els llavis el greix dels seus propis culs, o fan servir pròtesis de silicona -que amb freqüència provo-quen greus problemes de salut-, o fan servir bòtox -que és un producte amb toxina botulímica, el verí més potent conegut- per allissar les arrugues.

Hi ha molts adults que es penedei-xen d’haver-se “transformat” quirúr-gicament o químicament (la Nicole Kidman, sense anar més lluny, va ad-metre fa uns anys que “havia perdut expressivitat”), o d’haver-se tatuat noms de nòvies/nòvios que van pas-

Quan Stan Lee i Jack Kirby van crear els X-Men els van atribuir superpoders originats per mutacions que sorgien amb la pubertat. La part dels superpo-ders és una ficció, òbviament, però parteix d’una realitat amb la que conviviu quotidianament: els canvis. Canvis tan sovintejats, i de vegades tan vistosos que -biòlegs, perdoneu-me- podríem anomenar “mutacions”. I cada matí és una nova aventura davant el mirall: “Què m’ha crescut que no volia que ha-gués crescut i, sobretot, què NO m’ha crescut que SÍ que m’interessava que hagués crescut?”

Això s’afegeix al fet que el creixement del vostre cos no és com quan éreu pe-tits, que semblava fins i tot que fos “per temporades”, quan al tornar de l’estiu sempre hi havia qui deia allò de “quina estirada que ha fet, ja és tota una do-neta..!” (gran moment, per cert, de vergonya aliena... i pròpia!). El creixement del cos adolescent és -no us ofengueu- “desordenat”: el dels nois sembla començar pel nas i seguir tot al voltant i el de les noies amb greix dipositant-se en teixits adiposos. Això per no parlar dels canvis de veu, l’aparició de pèl en pubis i aixelles, la sudoració molt més “aromàtica”... en fi, allò que s’anomena “caràcters sexuals secundaris” (que més que “secundaris” et poden semblar més aviat “protagonistes” d’una peli de terror... de la qual tu n’ets la pantalla!). Sí, és veritat que millor això que treure-li la vida a qualsevol a qui li facis un petó, i millor que llençar raigs assassins només obrir els ulls... però no deixen de ser “mutacions” empipadores!Perquè, per acabar-ho d’adobar, les “mutacions” arriben just en el moment en què tens més interès en ser atractiu, en impressionar, i sí, sí que impressiones i atreus les mirades, sí: amb aquell “gall”, aquella ensopegada...

No és estrany que pugueu arribar a estar fins al capdamunt de tanta “muta-ció”, i que vulgueu agafar alguna “drecera estètica”: pírcings i perforacions diverses, tatús, pentinats, rapats i tenyits extremats, etc. “Al cap i a la fi, és el meu cos i puc fer-ne el que vulgui!” -pots pensar-. És una opció, però et pro-poso que miris el teu cos més com un regal que com una propietat. Un regal valuós que has de cuidar i preservar: de debò vols fer-hi canvis irreversibles? I en funció de quin criteri? Perquè al llarg de la història de la Humanitat, els criteris sobre la bellesa -especialment la femenina- han anat variant..! Us con-vido a fer un breu recorregut per quatre imatges:

Teniu a la Venus de Willendorf, amb grans pits i malucs molt amples, per po-der parir i criar molts fills. Un perfil poc actual, però era “Miss Prehistòria”! En el matrimoni Arnolfini (de Jan Van Eyck), la segona imatge, la dona no està embarassada: el vestit té molta tela molt rica que la dona recull per mostrar la posició benestant, reforçant així la bellesa de la pell tan blanca -que era, a més, mostra de riquesa perquè indicava que la persona no havia de sortir a l’aire lliure a treballar en el camp-. La pell morena que ara podem valorar no era gens apreciada! Al seu costat, les Tres Gràcies (de Rubens) eren model de bellesa... encara que ara ens puguin semblar l’”abans” de qualsevol propagan-da de clínica de cirurgia estètica!

sar a ser “ex” (com el “Winona forever” de Johnny Deep), o inscripcions... amb faltes d’ortografia! Ja ho veus, per molt cansat que estiguis de les “mutacions”, les “customitzacions” permanents del teu cos potser no són una gran idea. Si et sembla que sí, abans de fer-ho, respira a fons. Compta fins a deu. Ja? Torna a comptar. Una altra vegada. I ara... no ho facis.

Creieu-me: esteu en procés, i el resultat sempre serà millor que el procés. No us diré allò dels cucs de seda i les pa-pallones, perquè, la veritat, sempre m’han fet força angúnia uns i altres, però sí us diré això: no altereu el procés, no el vulgueu accelerar artificialment, perquè seria com obrir el capoll a mitja metamorfosi, o trencar l’ou des de fora. Sí, això demana paciència, autoconeixement i consciència, però estic segur que en teniu més que un pollet embrionari... o un cuc de seda!

I no tot són desavantatges: sí que teniu superpoders! Per exemple, sou capaços d’esforços mentals i físics que als adults ja ens estan vetats (us ho asseguro!), i teniu una capacitat de recuperació espectacular.

Així que entreneu els vostres superpoders (els X-Men ho fan!): cuideu el que entra en el vostre cos i el que feu amb ell. Cuideu la vostra higiene exterior (aigua i sabó... i compte amb els perfums “emmascaradors”!) i la interior (lectura, estudi, reflexió). Cultiveu les vostres habilitats socials amb Valors a Llarg Termini (sinceritat, honestedat, humilitat, ser-vei, alegria...). Veureu com llavors sí que us torneu atractius i impressionants!

I així, quan us mireu al mirall, podreu dir-vos: “Sí, sóc un mutant... I què?”

QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · 3938 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors · Entreteniments

Per a més informació:

Casal Prejúniors i JúniorsAdministració: Carrer Pompeu Fabra, 8Casal: Espai La Masia · T 625 030 957

40 · QPASSA! · Revista Júniors i Prejúniors ·

EditorialBenvingutsSortida al Parc GüellViure en un municipi turísticEl meu passat, present i futurRobòticaBitllesHalloweenCastellersIntroducció KorfbalStrategoSopar NadalLa CorxeraSetmana igualtatColòniesGimcana PrejúniorsSortidesTaller de Salut

Associació Viu AutismeEspai “La Masia”: Un projecte fet realitatEntrevistesEl dret al lleureL’adoles- cènciaSer jove avuiCoeducació, masculinitats i el treball de les emocions amb els nois i jovesSí, ets un mutant... I què?

qpassa! · n3 - Castell-Platja d'Arociutada.platjadaro.com/informacio/pdf/qpassa_n3.pdf · 2015. 3....

Documents

Transcript of qpassa! · n3 - Castell-Platja d'Arociutada.platjadaro.com/informacio/pdf/qpassa_n3.pdf · 2015. 3....