Puigpunyent al dia/Puigpunyent

Puigpunyent al diaAgrupació Socialista de Puigpunyent - Núm. 6 - abril de 2009

Noves mesures anticrisi del Govern de les Illes

L’escola nova estarà enllestida al setembre

Puigpunyent, un poble obertal món

PÀGINA 4 PÀGINA 5 PÀGINA 6

el lloguer del casal de joves serà més barat

El Pla anticrisi ja dóna resultats

L’Ajuntament de Puigpunyent ha començat de valent a aplicar mesures per fer front a la crisi econòmica i, en les actuacions previstes per l’equip de govern, ha passat de pagar més de 1.000€ del lloguer del Casal de Joves cada

mes a pagar-ne 400. Amb aquestes mesures es pretén estalviar diners públics en moments de dificultats econòmiques com aquests.

SEGUEIX A LA PÀGINA 2

Estalvi en el rebut de telefonia

Què cobren els nostres regidors?

Dins el Pla d’Actuacions de l’Ajuntament també es con-templava cercar alternatives per estalviar en el rebut de te-lefonia i l’equip de govern ho ha aconseguit.

PÀGINA 3

Aquí coneixerem què co-bren els nostres representants polítics al Consistori, veurem el perquè de les seves retribu-cions i sabrem quina és la fei-na que fan.

PÀGINA 3

Trenta anys del Consell de Mallorca

La institució mallorquina celebra el seu trenté aniversari amb un acte en que es va retre homenatge a totes les perso-nes que han treballat pel Con-sell de Mallorca.

PÀGINA 4

2 Puigpunyent al dia Abril 2009

el lloguer del cAsAl de joves costArà menys de lA meitAt

Les mesures de millora en la gestió econòmica funcionenEl Consistori ha preparat un pla d’actuacions que lluita contra els efectes de la crisi econòmica

Front a la crisi econòmica mundial, l’Ajuntament de Puigpunyent ha adoptat un Pla d’Actuacions per la Mi-llora de la gestió econòmica que ja comença a donar els seus fruits com en el cas del lloguer del Casal de Joves, en que s’ha reduït la mensualitat que pagaven de més de 1.000 euros als 400 que es pagaran a partir d’ara.

Antoni Marí, regidor socia-lista del Consistori puigpun-yentí, ha estat l’encarregat de reduir el cost del lloguer del Casal de Joves. Malgrat el conveni signat amb Sa Nos-tra, l’Ajuntament no podia asumir el cost que generava el lloguer del Casal de Joves, per això, Antoni Marí ha hagut de cercar alternatives i finalment s’ha pogut reduir el cost del lloguer a menys de la meitat.

Pla anticrisi de l’AjuntamentEl Pla que ha elaborat l’equip

de govern de l’Ajuntament per complir amb els compromisos adquirits al Fòrum Ciutadà de l’Agenda Local 21 inclou els següents punts:

1)Lluita contra l’atur. In-crement importantíssim dels doblers destinats a la creació de llocs de feina, concreta-ment un 14,4% respecte a l’any 2008. En el pressupost 2009 estan contemplats, a temps complet o parcial, 34 llocs de feina.

2)Baixada de les retribu-cions dels regidors. Rebaixam les partides destinades a retri-bucions i dietes de l’equip de govern i col·laboradors. No tan sols no pugen aquestes partides, tal i com ens varem

comprometre en el Plenari del mes de novembre, sinó que baixen i per tant en el 2009 per aquest concepte, hi haurà un estalvi de més de 25.000€ respecte a l’any 2007.

3)Inversions importants. Mantenim un nivell molt ele-vat de recursos destinats a in-versions, de fet, aquest i el ca-pítol de personal són els únics que no baixen. Si afegim els 301.243€ dels fons estatal d’inversió local, les inversions al nostre municipi superaran l’any 2009 els 1.100.000€.

4)Pla d’estalvi despesa te-lefònica. Regidor responsa-ble: Antoni Mari. Aquest Pla ha de tenir l’objectiu de reduir en un 25% el consum telefò-nic municipal.

5)Pla de millora de l’eficiència elèctrica. Re-gidor responsable: Joan Fe-rrà. Aquest Pla ha de tenir l’objectiu de revisar els més

de 40 comptadors elèctrics per tal que en tots ells hi hagi el màxim d’eficiència possible.

6)Pla d’estalvi de la neteja dels edificis municipals. Re-gidora responsable: Margalida Sureda. Degut a l’increment dels edificis i dependències municipals que s’han de mantenir i netejar, ha arribat l’hora de plantejar si el model que tenim és el millor, tant en qualitat com en cost, i per tant s’han d’estudiar alternatives al respecte.

7)Pla d’estalvi econòmic en la compra de Material d’Oficina. Regidor respon-sable: Antoni Marí. Aquesta partida pressupostaria els da-rrers anys ha sofert importants increments degut sobretot, al major nombre d’activitats, ac-tuacions i personal que utilitza aquest tipus de material. Per l’any 2009 el pressupost s’ha fet en base a la despesa del

2008 i puja 14.000 €, quantitat prou important per tal que es faci un estudi per la reducció de costos al respecte.

8)Pla d’estalvi econòmic en primes d’assegurances. Regidor responsable: Joan Ferrà. Igual que les partides anteriors, aquesta ja important partida pressupostaria (supera els 11.000 € any) necessita d’un replantejament per tal de poder reduir les quantitats abonades cada any sense per-dre cobertura.

9)Pla per la millora de la gestió de les sol·licituds i lli-cències urbanístiques. Regi-dora responsable: Petra Vale-ro. L’agilitat i eficiència en la gestió dels tràmits municipals per la concessió de llicències urbanístiques és més impor-tant que mai quan hi ha un situació de crisi com l‘actual. Hem de donar facilitats i ser molt més diligents a l’hora de tramitar aquestes sol·licituds, tal i com ha fet l’ajuntament de Palma, per exemple.

10)Reducció en el cost del lloguer de Casal de Joves. Regidor responsable: Antoni Mari.

11)Reducció de les partides destinades a festes i esdeve-niments culturals. Regidora responsable: Margalida Sure-da i Petra Valero. És un man-dat del Fòrum Ciutadà.

12)Pla de Modernització: Sistema de funcionament del personal de l’oficina. Regi-dor responsable: Joan Ferrà. L’increment de personal, la nova ubicació i la important incorporació de la secretaria - interventora, han de fer possi-ble un funcionament millor.

casal de joves de Puigpunyent.

Una altra de les me-sures incloses dins el Pla d’Actuacions per a la Millora de la gestió econòmica de l’Ajuntament consis-teix en aconseguir un estalvi en la despesa telefònica.

L’objectiu del pla era reduir en un 25 per cent el consum te-lefònic municipal i el regidor responsable, el socialista Antoni Marí, ha aconseguit que els rebuts de te-lefonia es redueixin entre un 30 i un 35 per cent.

Per arribar a aquest resultat, Antoni Marí ha fet les següents va-loracions:

Actualment tenim 19 línies de telefonia mòbil. De les quals n’hi ha 10 que són de telèfons pròpiament dits, i 9 que són tar-getes per dispositius electrònics (GSM)

destinades al control del clavegueram i de l’aigua neta de Galilea.

El cost mensual dels GSM és molt baix, uns 5 euros, i no es pot rebaixar més. Hem de tenir en compte que són uns ser-

veis necessaris que s’han de mantenir pel bé del nostre poble.

Dels 10 telèfons mòbils restants s’han pres les se-güents mesures:

-Donar de baixa 4 línies, que eren de diferents regidories i de protecció civil.

-Canviar el con-tracte de la línia de mòbil de batlia per aconseguir millors tarifes.

-Fixar límits de consum pels te-lèfons de manteni-ment (que sumen un total de 2), nete-

ja (amb un aparell) i policia (també amb un terminal), a l’hora que també canviem els plans dels con-tracte per així gaudir de millors preus.

-Mantenir el mòbil de la centraleta amb les mateixes condicions.

Puigpunyent al dia 3 Abril 2009

Què cobren els regidors?

Puigpunyent estalviarà fins un 35% en el rebut de telefonia

Tenir un equip de govern que cobra per la feina que fa, a nosal-tres els socialistes, sempre ens ha semblat just.

No hi ha cap regidoro regidora que es pugui permetre dedicar tantes hores a la gestió municipal sense tenir qualque tipus de compensació. Hem de pensar que la dedicació a l’Ajuntament implica sacrificis econòmics, menys hores a la teva pròpia feina o costs adicionals per compensar la falta de temps que pots dedi-car a les tasques de ca teva, i tots els nostres regidors i regidores són treballadors.

L’anàlisi del cost que representa tenir dedicació completa o parcial s’ha de fer des de la rigorossitat, per tant, els membres de l’equip de govern funcionen precisament com això, com un equip, i el cost s’ha de calcular sumant els costs i la dedicació

de tots plegats.El cost total (seguretat social inclosa) que suposa pel nostre

municipi les retribucions dels set regidors/es de l’equip de go-vern és de 48.248 €, això significa 5,80 €/hora, ja que per altra part, el Govern Balear subvenciona 49.000 € més que no repre-senten cap cost pels ciutadans/es de Puigpunyent i Galilea.

Aquesta retribució anual representa l’1,73% del Pressupost Municipal.

Aquestes són les dades reals !Gestionar, dirigir i treure el màxim profit d’un pressupost

d’uns 3.000.000 € pel 2009 no és senzill. Necessita de molta feina, molta dedicació i molta responsabilitat. Això és el que fa l’equip de govern de l’Ajuntament de Puigpunyent!

equip de govern de l’Ajuntament de Puigpunyent.

l’equiP de govern trebAllA Per estAlviAr diners Públics

Enguany el Consell de Mallorca ha volgut fer una mirada 30 anys enrera i recordar els inicis de la de-mocràcia i de l’autogovern a Mallorca amb la consti-tució dels primers ajuntaments i de la pròpia institu-ció insular, i ho ha commemorat amb un acte que ha congregat consellers i president de 1979, i també als que han estat presidents els darrers 30 anys a la sala de plens de la seu del Palau Reial.La presidenta del Consell, Francina Armengol, va

donar les gràcies als membres de la corporació del 79 presents a l’acte i especialment al primer president de la institució, Jeroni Albertí. Armengol va destacar la celebració de la constitució del primer Consell Insu-lar com un acte de llibertat del poble de Mallorca. La presidenta va voler recordar la lliçó, va dir, d’aquelles persones que saberen articular un nou sistema institu-cional i que ho varen fer sense tensions i gairebé en silenci; trenta anys després, va afegir, ens sorprèn en-cara l’encert d’aquella decisió. Armengol va dir que es tracta d’un procés que el Consell ha fet de la mà dels ajuntaments, institucions pròximes als ciutadans que han estat peça clau en la consolidació de la de-mocràcia.El 3 d’abril de 1979 tingueren lloc les primeres elec-

cions municipals i es constituïren els primers ajunta-ments democràtics. Aquest any es varen crear també els consells preautonòmics, entre els quals hi havia el Consell de Mallorca, de manera que s’assumia una reivindicació històrica del poble. De fet, l’acte cen-tral de la celebració d’aquest trentè aniversari va te-

nir lloc el dia 4 d’abril, al Teatre Principal de Palma, quan es lliurà una medalla commemorativa a batles i batlesses dels primers ajuntaments democràtics.L’homenatge es va iniciar amb la lectura de l’acte

constitucional del Consell de Mallorca del 24 d’abril de 1979. A continuació, l’historiador Miquel Duran va explicar el context històric i social en què naixé la institució d’autogovern.Tot seguit, els membres del Consell de l’any 1979

varen rebre un pergamí de la mà del primer president Jeroni Albertí, de l’actual presidenta Francina Ar-mengol, del president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, de la consellera de Cultura i Patri-moni, Joana Lluïsa Mascaró, del conseller d’Hisenda i Innovació, Antoni Alemany, i del conseller d’Obres Públiques, Antoni Pascual.

Són 17 noves mesures econòmiques per incidir en reforçar la inversió pública com a palanca de creixe-ment en aquesta conjuntu-ra de dificultat econòmica. El president Francesc An-tich i el conseller Carles Manera les varen presentar als membres de la Mesa de Seguiment de l’Economia balear, integrada pels agents econòmics i socials de les Illes.Dins aquest nou conjunt

d’actuacions, concretament es proposen tres mesures de ges-tió financera per donar liquiditat

al sistema; dues actua-cions més per aconseguir l’austeritat en la despesa pública corrent; a més, hi hà sis mesures tributàries, per llevar càrrega fiscal als qui més ho necessiten; dues grans disposicions per afavorir l’obtenció de finançament i facilitar l’accés a l’habitatge; dues actuacions per reactivar

l’ocupació, i, finalment, dues pro-postes per incrementar la cobertura social per famílies sense recursos.


200 ciutAts hAn signAt un PActe contrA el cAnvi climàtic

Trenta anys del Consell de Mallorca

El Govern proposa noves mesures contra la crisi

Francesc Antich durant la presentació del les mesures.

Francina Armengol acompanyada de totes les autoritats.


El passat dia primer d’abril horabaixa el direc-tor general de Planificació i Centres, Miquel Mar-torell, el director gerent de l’IBISEC, l’arquitecte director de les obres i els responsables tècnics de l’empresa constructora, va-ren iformar a la comunitat educativa de Puigpunyent, representada per la direc-tora de l’escola, una representació de l’APIMA, encapçalada pel seu president, i membres del Consell Escolar, de l’estat de les obres i del calendari previst per a la seva finalització.El més important a destacar és el

compromís de tots els responsa-bles perquè pel setembre els nos-tres nins ja començaran les classes a l’edifici nou. Ens explicaren que l’estructura estarà acabada molt prest, i que ja estan fent els acabats en les aules, ja enrajolen i estan

fent totes les instal·lacions, electri-citat, llenterneria, aire condicionat, etc. Pel que fa a les instal·lacions que necessiten un concurs i una adjudicació diferent a la de l’obra, com la cuina, cal dir que ja s’ha fet l’anunci, així tot d’una que acabi l’obra civil ja la podran instal·lar. En aquests moments hi estan fent feina més de 40 persones.Des del principi de l’obra des de

l’ajuntament hi ha hagut un se-guiment exhaustiu de les obres, el batle ha visitat les obres cada

setmana i així ha pogut treure aquest compromís d’acabament de les obres de tal manera que puguin començar les classes del curs vinent a l’edifici nou. Un edifici molt digne i me-rescut pels nostres nins i mestres ja que l’antic ja no dona per més.A més a més, és impres-

cindible que això sigui així ja que el curs 2009-2010, l’escoleta de ca ses monges s’haurà de traslla-dar a l’escola actual, ja que han de començar les obres de remodela-ció de l’edifici per fer-hi una nova escoleta amb tres unitats i amb les instal·lacions completament noves i adaptades a la llei. Com podeu verue venen temps moguts per a l’educació en el nostre mu-nicipi. Una vegada acabades totes les obres podem assegurar que tindrem un nivell d’instal·lacions educatives de primer ordre.

El batle Joan Ferrà va convocar una reunió entre la Conselleria d’Educació, l’empresa constructora i els arquitectes responsables per informar a la comunitat educativa

L'escola nova estarà llesta al setembre

El Consell de Mallorca elaborarà un Pla Insular de Serveis SocialsJaume Garau ha convocat un grup

de representants d’ajuntaments, entitats i altres institucions a una primera reunió per elaborar el Pla insular de serveis socials i per explicar-los aquest pla que incre-mentarà l’eficàcia a l’hora de sa-tisfer les necessitats socials dels ciutadans a Mallorca El conseller de Benestar Social

del Consell de Mallorca i president de l’Institut Mallorquí d’Afers So-cials (IMAS), Jaume Garau, con-vocà la primera reunió per elabo-rar el Pla de serveis socials per a Mallorca 2010-2013. Hi assistiren més d’una vintena de persones, entre treballadors socials dels mu-

nicipis d’arreu de l’Illa, professio-nals experts d’entitats no lucrati-ves i altres institucions públiques com el Govern balear o la UIB.Aquest pla s’elaborarà amb

l’objectiu d’incrementar l’eficàcia dels serveis socials a través d’una conjunció de recursos, necessitats i institucions a Mallorca, per ajustar de la manera més precisa les ne-cessitats dels usuaris i les respostes que se’ls ’han de donar. Per això, tal com ha explicat Garau, aquesta iniciativa requereix la implicació de tots els agents relacionats o que intervenen en l’atenció social cap als mallorquins.Els elements que fonamenten el

Pla són: - Millorar l’atenció als ciutadans

en matèria de serveis socials, així com l’eficàcia en la satisfacció de les necessitats en aquest àmbit. - Preveure futures demandes de la població, a més dels serveis i equipaments que puguin resultar necessaris.- Encetar la presa de decisions i la

col·laboració amb tots els agents implicats.- La gestió i avaluació continua

dels serveis socials de Mallorca es farà a través d’una planificació es-tratègica i es desenvoluparà a par-tir dels objectius del pla estratègic de l’IMAS.


No basta ser,també s'ha de parèixer

Voldria fer una suggeriment a l’equip de govern de l’Ajuntament de Puigpunyent a través d’aquestes pà-gines. És una reflexió que podem fer a quasi tots els àmbits.

El més important d’un executiu és que tingui una bona administració, igualment que a una empresa particular s’ha de tenir. Hi ha una dita en castellà que diu: “el ojo del amo engorda al caballo”.

A més de fer les coses bé, s’ha de saber vendre el

que es fa, un aspecte que actualment s’ha de millorar bastant.

És necessari ser bons administradors i bons vene-dors, i això només s’aconsegueix amb transparència.

No basta que un producte sigui bo, sinó que abans de probar-ho hem d’estar molt segurs de que ho és.

Tot aquest escrit és un suggeriment, no un retret.

Biel Flaquer

oPiniÓ

Puigpunyent,un poble obert al món

La població inmigrant del nostre municipi está al voltant del 20%, el que és un percentatge prou important.Hem de tenir en comp-

te que aquesta xifra, a tota Mallorca també es situa devers el 20%. Aquestes xifres són de principi de lány passat quant al nostre municipi els empadronats érem 1.763. Llavors, el nom-bre dímmigrants era de 350. Per fer una anàlisis

més acurada, podem dir que 289 eren membres de lÉuropa dels 27, mentre que del conti-nent africà n’hi havia 4 i del continent americà 47.La nacionalitat més nombrosa és l’alemanya segui-

da de l’anglesa. Hem de tenir en compte que gran part dáquest veïns

estan bastant integrats dins el funcionament del nos-tre municipi, encara que sempre hi ha excepcions.El nostre municipi ofereix bastantes activitas que

afavoreixen la integra-ció de totes aquestes persones que es troben lluny dels seus països d’origen.Activitats com léscola

dádults o les dife-rents festes que sempre atreuen a molta gent, signifiquen noves opor-tunitats molt importants per aconseguir un apro-pament que no es dona-ria en altres casos.Tots els veïns del mu-

nicipi hem de veure aquesta relació amb gent d’altres indrets del món com a una oportu-nitat per enriquir-nos de la varietat cultural que ens envolta.Per una altra banda,

aquest apropament tam-bé ha de servir-nos per saber cuidar i mostrar la nostra cultura, apropar-lis els nostres costums i que els facin seus, ja que aquest municipi té una identitat molt inte-ressant i rica que entre tots hem de mantenir.

Antoni Marí


histÒriA de PuigPunyent. PArt v

L'època moderna III (1830-1936)1831-1845. Segon impuls al barri de Vila

En 1831, Antoni Rullan, rector de la parròquia de Puigpunyent, tenia en aquesta època dos bo-cins de terra propers a la rectoria. El 5 de setmebre d’aquest any, una d’aquetes peces de terra s’establí en règim d’enfiteusi a Antoni Martorell, natural de Pui-gpunyent, amb la finalitat “de aumentar la vecindad y tener más guardada la casa rectoria que está aislada y por lo mismo espuesta a ser robada como se verificó en meses pasados en términos que los agresores creyeron haver acabado con la vida del otorgante”..

Amb el pas dels anys, Antoni Martorell anà subparcel·lant el seu territori. Un d’aquests tros-sos fou de Vicenç Martorell, qui el 4 d’octubre de 1840, en feu donació als seus fills, Antoni i Gaspar, en forma de dos bocins de terra contígües a la Rectoria.

El 15 de maig de 1845 Vicenç Mar-torell, casat amb Margalida Vidal, prenen finalment possessió de la peça de terra pertanyent a Son Nét segons l’acta d’establiment signada quinze anys abans.

El barri de la Vila contemporani com es veu ja era un fet.

El 1839 s’inicien al municipi impor-tants reformes en les vies de comu-niciació, entre les que destaquen les del camí de Palma i l’obertura i acon-dicionament del camí de Superna pel Grau. Aquestes obres es tornaren a repetir vint anys més tard.

La demografia de finals de segle XVIII i principis del XIX marca un fort creixement, concretament de 1.549 habitants al 1784 a 1.913 ha-

bitants el 1840. Les dades de les dè-cades següents registren un descens, clarament atribuïble a la segregació del terme municipal d’Estellencs. Així les coses, cap a 1860, Puigpun-yent tenia 1.550 habitants, xifra que augmentà fina als 1.639 habitants l’any 1887, quantitat que es man-tingué més o menys estancada fins a l’inici del segle XX. A finals de la centúria, l’Arxiduc Lluis Salvador di-gué sobre la Vila: “Puigpunyent amb 745 veïns i 376 cases, majoritària-ment de dos pisos, resta rodejada de florits jardins. Enmig d’un petit grup de cases hi ha l’esglèsia (...). A causa de la proximitat de les muntanyes, els hiverns són bastant freds a Puigpun-yent; malgrat això, l’estada hi és molt plàcida i agradable”.

La pressió demogràfica de mit-jans del segle XIX i els canvis en l’estructura socioeconòmica perme-teren algunes parcel·lacions de les grans propietats. Documentam l’inici de l’establiment de Son Nét l’any 1863, amb 27 parcel·les, la majoria de menys de 5 hectàrees. A partir de

1869, una part de Son Fortesa s’establí en 27 parcel·les, totes de menys de 5 hectàrees.

A partir de 1875, amb la restaura-ció borbònica s’implantarà l’alternança entre els partits dinàstics, els liberals i els conservadors, i el caciquis-me com a mitjà de fer polí-tica. De fet, a Puigpunyent l’aristocràcia terratinent re-presentada, entre d’altres, pels senyors de Son Nét i de Son Fortesa controla-ran la política municipal al menys fins la dècada de 1920. El 1891, es produïren les primeres eleccions ge-nerals amb sufragi general masculí; a Puigpunyent guanyaren els liberals con-servadors Josep Cotoner i

Lluis San Simón, amb 213 vots.Durant la dictadura de Primo de Ri-

vera (1923-1930) va ser nomenat bat-le Joan Ripoll Morell, seguit d’Antoni Crespí Homar. Amb l’arribada de la Segona República, fou elegit batle Joan Poc. A les eleccions generals de juny de 1931, la coalicia republicano-socialista obtengué el 54,36% dels sufragis. El 1931 es fundà la Fede-ració Obrera de Puigpunyent, que el 1934 tenia 14 socis. Posteriorment, foren batles Antoni Palmer i Gabriel

Martorell i finalment Sebastià Car-bonell. Durant la Segona República es dugueren a terme les dues grans parcel·lacions que ha consolidat la fisonomia actual del municipi: la de Son Nét i la de Conques. Durant aquesta etapa, hi destacà la dotació del municipi d’electricitat, l’obertura de carrers i l’impuls de l’escolaritat.

durant la segona república arribà

l’electricitat, s’impulsà l’escolaritat i l’obertura de carrers

l’arxiduc lluis salvador deixà

escrit que l’estada a Puigpunyent era

“plàcida i agradable”

Puigpunyent.

PANELLETS

Ingredients:

- 500 gr d’ametlla picada- 500 gr de sucre- 500 gr de moniato- 150 gr de pinyons- 100 gr de coco- 1 llimona- 1 ou

Preparació:

Es bullen els moniatos ja pelats i, un cop freds, es fa una pasta amb l’ametlla, el sucre i el moniato. Aquesta serà la base.

Hem fet tres parts de la pasta: una l’hem mesclada amb llimona, una altra amb coco i a la tercera hi hem posat pinyons. Feim formes diferents.

Amb un pinzell, pintem els panellets amb ou batut perquè agafin color al forn. Es posen al forn calent a 170 graus durant 5 minuts més 5 minuts de grill.

Joana de Son Serralta


recePtes

PASTA DE FULLS AMB POLLASTRE IXAMPINYONS

Ingredients:

- 1 ceba- 1/2 kg de xampinyons- 4 piteres de pollastre- beixamel- 4 làmines de pasta de fulls congelada

Preparació:

Es fa un sofrit amb la ceba, la pitera trossejada i els xampinyons, tot ben petit, es retira del foc i es fa la beixamel. Una vegada ben lligada, es mescla tot, es posa sal, pebre bo i una mica de nou moscada.

Amb les làmines de pasta ben descongelades es fan trossets petits i s’estiren amb farina fins que quedin ben prims i en forma de quadrat. En el centre es posa una quarada de la pasta de pollastre amb xampinyons i beixamel i es fa un bolic.

El forn ha d’estar calent a 150 graus i els bolics estan a punt en 15 minuts.

Joana de Son Serralta

dItaEs temps que nuen,

no fan corda.Maria Antònia de la Cruz

dItaEs qui tot sol menja,

tot sol s’aufega.Maria Antònia de la Cruz

Enviau-nos les vostres propostes o suggeriments a [email protected]

Aquest espai està disponible per a publicitat.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected]

A partir d’ara,ja podeu consultar

aquesta revistaa través d’internet a

puigpunyentaldia.blogspot.com

Puigpunyent al dia/Puigpunyent

Documents

Transcript of Puigpunyent al dia/Puigpunyent