El Dia dela Famíliaa la UAB

El Dia dela Famíliaa la UAB

l’autònoma 235

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MAIG DE 2010

ELS NOUS REPTESDE LA COMUNICACIÓ

Periodistes i experts vanreflexionar sobre els nousreptes de la comunicacióel dia 5 de maig, en unajornada emmarcada dinsl’Any de la Comunicacióque es va fer a l’Edificidel Rectorat de la UAB.PÀG. 5

PROJECTE PER SALVAREL MEDITERRANI

Més de 60 investigadorsde 15 països, coordinatsper la UAB, uniran esforçosper treballar en el projectePegaso, que crearà unaplataforma de dadescientífiques amb l’objectiude salvar la costa delMediterrani. PÀG. 9

El Dia de la Família ha acollit al campus de la UAB 1.300 persones, entre pares i alumnes, durant dos dissabtes. PÀG. 2 i 3

UABITZA’T!, SETMANACULTURAL I SOLIDÀRIA

La Universitat Autònomade Barcelona va organitzar,els dies 21, 22 i 23 d’abril,per primera vegada,l’activitat UABitza’t,una setmana culturali solidària, que va tenir llocal campus de Bellaterra.PÀG. 13

PARETO

02

CAMPUS

El campus de Bellaterra va acollir unesmil tres-centes persones, entre pares,mares i futurs estudiants, que van venir avisitar la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) durant dos dissabtes almatí, els dies 24 d’abril i 8 de maig. Entotal, unes sis-centes famílies que vanestar-se des de les deu del matí fins a lesdues del migdia coneixent diferentsindrets del campus. Enguany, per prime-ra vegada després de set anys, i a causa del’èxit de la convocatòria, s’ha hagut derealitzar una segona jornada del Dia de laFamília.El primer dissabte, 24 d’abril, hi vanassistir unamicamés demil persones, i elsegon, 8 de maig, van ser-ne gairebé tres-centes.Igual que en les edicions anteriors, lajornada es va iniciar en una sala de

El Dia de la Família aplega unes 1.300 personesFamílies arribades de tot l’Estat visiten el campus durant dos dissabtes

L’alta demanda hamotivat que s’organitzésper primera vegada unasegona jornada de l’activitat

l’Hotel Serhs Campus. Allà, la vicerecto-ra de Política Acadèmica, MontserratFarell, i el coordinador per a relacionsamb l’ensenyament secundari, JaumeMoncasi, els van donar la benvinguda.A continuació, les famílies es van dis-tribuir en els prop de quaranta autobu-

sos –entre els dos dies– per fer un recor-regut guiat pel campus. Els autobusos elsvan portar a les diferents facultats a lesquals s’havien inscrit per visitar-les. Allàels van rebre els professors, que els vanensenyar aules, laboratoris, bibliote-ques, etc. de cada facultat.

La benvinguda a les famílies es va fer en una sala de l’Hotel Serhs Campus.

POLÍTICA DE PROGRAMACIÓ DOCENTEN ELS NOUS TÍTOLS DE GRAUI POSTGRAU DINS L’EEES

1. S’aprova la política de programaciódocent en els nous títols de graui postgrau dins l’EEES, que seràaplicable a partir del curs 2010-2011.

2. S’encarrega als degans i directors decentre que presentin al Vicerectorat dePolítica Acadèmica, dins el mes demaig, una proposta d’adaptació de laprogramació docent impartida al seucentre al contingut del document deprogramació docent aprovat. Aquesta

proposta d’adaptació serà facilitada alDeganat per part dels departaments enexercici de les seves competències, ihaurà de ser validada expressament peracord de la Comissió d’Estudis de Graui la Comissió d’Estudis de Postgrau;aquest requisit és del tot necessari pera la seva aplicació.

3. Es designa la vicerectora de PolíticaAcadèmica responsable de l’execució iel seguiment d’aquest acords.

4. S’encarrega a la vicerectora dePolítica Acadèmica i al vicerector dePersonal Acadèmic que presentin en un

proper Consell de Govern de la UAB,perquè es pugui aprovar, una propostade cos normatiu tal que reculliels diversos criteris de política deprogramació docent continguts en eldocument aprovat en el primer acord.

5. S’encarrega a la vicerectora dePolítica Acadèmica i al vicerectorde Personal Acadèmic que presentin,en un Consell de Govern del março abril de 2011, un documentde seguiment i valoració de l’aplicaciód’aquest model de programació i,si escau, una proposta de modificaciód’aquest.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN EXTRAORDINARI DEL 21 D’ABRIL

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat

03

Les famílies es van distribuir en algun dels quaranta autobusos per fer un recorregut guiat pel campus. En l’organització de les jornades van participar unes vuitanta persones en total.

Dos moments de les visites a un dels laboratoris i a la biblioteca de les facultats de Ciències i de Biociències.

També es va poder visitar la VilaUniversitària. Les més de sis-centes per-sones que hi estaven interessades vanpoder entrar en un dels apartaments iveure els diferents tipus d’allotjament queté la residència universitària.Les persones que van venir al Dia de laFamília van arribar de ciutats i pobla-cions, no només de Catalunya, sinótambé de tot l’Estat espanyol i d’Andorra(Balears, Navarra, Madrid, País Basc, País

Valencià, Castella i Andalusia). En l’or-ganització de les jornades, hi van inter-venir més de quaranta professors i per-sonal de diferents facultats i al voltant dequaranta persones de l’Àrea de Comu-nicació i de Promoció, entre personal i

Unes sis-centes famíliesvan visitar el dissabte al matí

les facultats, la VilaUniversitària i el campus

becaris. Enguany, les persones que hanvingut al Dia de la Família van poderparticipar en el concurs Campus UABde fotografia i de vídeo. El de fotografiaés un concurs obert a les persones detots els centres inscrits al Dia de laFamília o a altres jornades de visites a laUniversitat, i el de vídeos està obert acentres de secundària i a estudiants atítol individual o en grups de com amàxim quatre persones.

La segona jornada delDia de la Família aplegaunes 300 persones

El dia 8 de maig, de les 10 a les 14 h,va tenir lloc una segona edicióextraordinària del Dia de la Famíliade la UAB. Aquesta vegada, però,no va ser necessari obrir totes lesfacultats i centres.Els inscrits van poder visitar lesaules i laboratoris de les facultatsde Ciències de la Comunicació, deCiències de l’Educació, deBiociències, de Dret i de Medicina.Aquest segon dissabte dedicat ales famílies van venir a laUniversitat Autònoma de Barcelonaprop de tres-centes persones, quevan pujar en algun dels deuautocars per fer una visita guiadaper tot el campus.

04 CAMPUS

Anna Cabré ingressa al’Institut d’Estudis Catalans

Premi teatral per al professori dramaturg Carles Batlle

JosepMariaMartí, elegit degàdel Col·legi de Periodistes

PREMIS

La catedràtica de Geografia Humana i directo-ra del Centre d’Estudis Demogràfics, AnnaCabré Pla, s’ha incorporat recentment com anova membre de la Secció de Filosofia iCiències Socials de l’Institut d’EstudisCatalans. Les seves línies de recerca se cen-tren en l’impacte de la població estrangera enla formació de la parella, així com en temesrelacionats amb la salut i amb la dependència.Els seus estudis han estat fonamentals per al’anàlisi de la demografia a Espanya i aCatalunya. Com a experta ha intervingut diver-ses ocasions al Congrés dels Diputats i alParlament de Catalunya.

Carles Batlle Jordà, professor de l’Àrea deTeoria de la Literatura i dramaturg, ha guanyatel III Premi Catorze d’Abril de teatre, que ator-ga Memorial Democràtic.L’obra guanyadora, titulada Zoom, tracta

sobre un fet de la flota republicana i el teatredins el teatre.El guardó té dotació econòmica i premia la

millor obra que doni a conèixer els fets, perso-natges, institucions i valors relacionats amb lalluita per la democràcia i té com a objectiula recuperació de la memòria històrica a travésdel teatre i la commemoració de l’aniversari dela proclamació de la República.

El professor del Departament de ComunicacióAudiovisual i de Publicitat, Josep M. MartíMartí, va ser escollit, el mes de març passat,nou degà del Col·legi de Periodistes deCatalunya amb el 63 % per cent del vots eme-sos.El professor Josep M. Martí també és direc-

tor de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya, dela UAB, en què es fan informes i estudis derecerca per posar al dia el sector radiofòniccatalà. Josep M. Martí va ser director de laCadena SER a Catalunya, emissora a la qualsegueix vinculat, i va ser secretari dels premisOndas.

Armand Balsebre i Constantino Romero.

«El congrés ésunaeinaper construir l’esperit crítici èticdels futursprofessionals»,vadir la rectora

El 13 i 14 d’abril, la Facultat de Ciències dela Comunicació va acollir el congrés «Elpoder creatiu de la paraula», el primerorganitzat per Publiradio, un grup derecerca en publicitat i comunicació radio-fònica. Aquesta trobada es va emmarcardins de l’Any de la Comunicació de laUAB.A la inauguració, Francisco García,catedràtic de la Universitat Complutensede Madrid, va citar Martin Heidegger totdient que «la paraula és la casa del ser», iRamon Font, president del Consell del’Audiovisual de Catalunya, va parafrase-jar Gabriel Celaya tot dient que les parau-les són «armes carregades de futur».Teresa Velázquez, secretària de la co-missió gestora de la Facultat, va opinarque la trobada serviria per constatar «lafascinació de la paraula», i la rectora de laUAB, Ana Ripoll, va destacar que el con-

grés és «una mostra de la vitalitat de laFacultat» i un instrument per «construirl’esperit crític i la consciència ètica delsfuturs professionals de la comunicació».Tot seguit, a la sessió inaugural, RománGubern, catedràtic de ComunicacióAudiovisual de la UAB, va oferir la confe-rència «La llargamarxa de la paraula», enquè va dissertar sobre els orígens delllenguatge –«l’essència de l’ésser hu-mà»– i la seva evolució cap a les formesretòriques i la ficció.

RECERQUES SOBRE EL LLENGUATGEVa repassar les recerques entorn de l’ori-gen del llenguatge –l’evolució dels pri-mats i els canvis a l’aparell fonador– i elsmites que hi fan referència, com ara lafrase «al principi fou el verb», que obrela Bíblia. Va citar Plató, qui va afirmarque «el llenguatge es va inventar perpoder mentir i ocultar el pensament»,per reflexionar sobre l’asseveració queels escriptors «menteixen per crearmonsfabulosos, la ficció és una mentida».Va explicar que totes les literatureshan tingut un origen oral i va citar els

El poder de la paraula, al congrés Publiradio

exemples de la Ilíada, el Ramayana i elMahabharata. I va parlar de Les mil iuna nits, en què Xahrazad queda emba-rassada i, simbòlicament, «de la ficciósorgeix la vida». Gubern va tancar la sevaintervenció sentenciant que «la paraulaha estat l’invent més gran de la humani-tat».

CAMPUS 05

Periodistes i expertsreflexionen en una jornadaemmarcada dins l’Anyde la Comunicació 2010

El 5 de maig, la UAB va organitzar la jor-nada de debat «Més enllà dels media.Nous formats de la comunicació»,emmarcada dins l’Any de la Comuni-cació 2010. La jornada es va fer a la salad’actes del Rectorat.La rectora de la UAB, Ana Ripoll, va des-tacar que «poques coses s’han transfor-mat tan ràpidament com la comunica-ció» i va subratllar que «la proliferació deles tecnologies ha estat clau en els canviscomunicatius» actuals.Tot seguit, Sebastià Serrano, catedràticde Lingüística General de la Universitatde Barcelona, va parlar del «cànon comu-nicatiu». Abans, però, va expressar el seu«afecte especial» per la Facultat deCiències de la Comunicació de la UAB,de la qual va destacar el seu prestigiinternacional.Serrano va dir que «la comunicació haestat la locomotora que ha conduït l’evo-lució: primer, la biològica, i després, la

Diferents moments del debat.

Fruit de l’acord entre diferents entitats, l’Institut vol difondre l’ensenyament de la cultura i la llengua xineses a Catalunya.

cultural». Finalment, va reflexionar sobreels efectes de l’allau d’informació i larapidesa de la comunicació. El nostrerepte serà «cuidar la salut dels nostrescervells, ocupar-nos de la nostra sosteni-bilitat personal».A la tarda, Santiago Ramentol, conse-ller secretari del CAC, va encetar la sessióamb la conferència «Reptes de la regula-ció i la nova comunicació».«La comunicació científica és un pro-ducte subsidiari de la ciència i un fet bas-tant recent» va dir Lluís Reales, l’encarre-gat de presentar el professor Ramentolcom un apassionat de la comunicaciócientífica.Santiago Ramentol va manifestar que«un país obté qualitat democràtica quanels seus ciutadans estan ben informats.Que saber és un dret dels ciutadans queels iguala, que tenen el dret de no viure almarge de la bellesa enriquidora de laciència». No obstant això, SantiagoRamentol va dir que la ciència «comuni-ca» força malament, que es manté ensilenci, que el científic està aïllat i quesovint les investigacions estan lligades ainteressos econòmics.A continuació, va tenir lloc una taularodona sobre «L’empresa de comunica-

Expertsdebaten sobre elsnous reptesde la comunicació

Es posa enmarxa l’Institut Confuci de Barcelona

ció i els nous entorns empresarials», en laqual van participar Antonio Franco, ex-director d’El Periódico de Catalunya;Lluís Foix, subdirector del diari La Van-guardia; i Josep Maria Martí, degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya.

El 15 d’abril passat es va inaugurarl’Institut Confuci de Barcelona (ICB) enun acte que va tenir lloc a Casa Àsia i enquè van intervenir, entre d’altres, la rec-tora de la UAB, Ana Ripoll, el cònsolgeneral de la República Popular de laXina, Wang Shixiong, i la directora gene-ral de la seu central de l’Institut Confuci(Hanban) de la Xina, Xu Lin. L’InstitutConfuci de Barcelona és el resultat de l’a-cord entre la seu central de l’InstitutConfuci (Hanban) de la Xina, la UAB, laUniversitat de Barcelona i Casa Àsia, i técom a objectiu difondre l’ensenyamentde la llengua i de la cultura xineses aCatalunya.L’Institut Confuci de Barcelona és elquart que s’inaugura a Espanya desprésdels centres que hi ha aMadrid, Granadai València, i desenvoluparà activitatsacadèmiques i culturals a Casa Àsia, la

UAB i la UB. L’ICB serà totalment opera-tiu a partir del nou curs acadèmic 2010-2011.Tot i que hi haurà una programacióconjunta d’activitats, també se n’hanprogramat d’específiques per part decadascuna de les tres parts integrants.Així, a banda de l’oferta estrictament

acadèmica –cursos de xinès mandarí ales tres seus–, s’ha previst la creaciód’una pàgina web, la visita d’escriptors icineastes xinesos, la celebració delPrimer Congrés Iberoamericà d’EstudisXinesos, cursos d’estiu i un programa debeques per a estudiants de xinès, entrealtres activitats.

CAMPUS06

El 21 d’abril, la Biblioteca d’Humanitatsva acollir un acte per retre homenatge aValère Novarina, escriptor i pintor fran-cosuís.La jornada, organitzada pel Grupd’Escriptures Subversives (GRES), vacomençar amb la inauguració d’unaexposició, a la planta baixa de laBiblioteca, on es podien trobar un seguitd’obres escrites per Novarina o que trac-taven d’ell i la seva obra.A continuació, a la sala Goytisolo dela Biblioteca d’Humanitats, Marco Bas-chera, professor de la Universitat deZuric i gran coneixedor de l’obra deNovarina, va pronunciar la conferènciatitulada «La pensée dramatique deValèreNovarina», en la qual va destacar la sevamanera de treballar i els àmbits en quècentra les seves obres: la filosofia i el

L’escriptor i pintor francosuísValère Novarina, a la UAB

LaUAB va signar, el 9 d’abril, un conveniamb el Consell de la Comunitat Marro-quina a l’Estranger (CCME). Entre elsobjectius d’aquest acord destaquen lacreació d’una càtedra d’estudi sobre lesrelacions entre l’islam i Catalunya, l’edi-ció d’estudis sobre la comunitat marro-quina i l’intercanvi d’estudiants i de per-sonal docent i investigador.L’acord va ser signat al Rectorat perBonaventura Bassegoda, vicerector deTransferència Social i Cultural de la UAB,

Un acord amb el Consell de la ComunitatMarroquina permetrà estudiar l’islam

i el belga Abdellah Boussouf, secretarigeneral del CCME. D’aquesta manera, laUniversitat aprofundeix en la seva apos-ta estratègica per la internacionalitzaciótant de la seva activitat acadèmica comde la recerca.Aquest conveni, a més, és la primerainiciativa que pren a Espanya el CCME iel segon acord que signa amb una uni-versitat europea. L’acord servirà perreforçar l’aposta del Consell per actuaramb força a Catalunya, on té previst par-

teatre. Acabada la conferència, Nova-rina va llegir fragments d’alguns delsseus textos.

La signatura de l’acord es va fer coincidir amb les jornades «Llibertat religiosa i ciutadania musulmana».

Enric Marín Otto, professor del Departamentde Mitjans, Comunicació i Cultura,va ser designat recentment pel Parlamentde Catalunya president de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA),ens públic que agrupa les emissores de ràdioi televisió autonòmiques. El professor Marínha estat degà de la Facultat de Ciències de laComunicació, secretari general de la UAB,membre de la Junta del Col·legi de Periodistesde Catalunya i secretari de Comunicació delgovern de la Generalitat per ERC (2004-2006).Entre d’altres, una de les seves líniesde recerca han estat les noves tecnologiescomunicatives i identitats culturals.

Marín, president de la CCMA

ticipar en la creació i les activitats de lafutura Casa del Marroc a Barcelona. Estàprevist que el Consell signi properamentnous acords amb institucions universi-tàries d’Itàlia, França i els Països Baixos.El CCME és un organisme creat perdonar servei als tres milions de marro-quins que viuen fora del seu país, querepresenten un 10 % de la població legaldel Marroc. D’aquests, prop d’un milióresideixen en territori espanyol. I, d’a-quests, una quarta part viuen a Cata-lunya. Hi ha cinc representants espa-nyols entre els cinquanta membres delCCME, entre els quals hi ha MohamedChaib, president de l’associació IbnBatuta i diputat al Parlament.La signatura de l’acord entre la UAB i elCCME es va fer coincidint amb les jorna-des «Llibertat religiosa i ciutadaniamusulmana», els dies 8 i 9 d’abril, orga-nitzades per l’Àrea deDret Eclesiàstic delDepartament de Dret Públic i de Cièn-cies Historicojurídiques de la UAB.A la inauguració de les jornades,Bassegoda va afirmar que «posar lacapacitat crítica de la Universitat al ser-vei de la societat» és l’objectiu de latransferència social i cultural que es volposar en pràctica a través d’iniciativescom aquestes jornades o l’acord amb elCCME.

BREUS

CAMPUS 07

Els dies 31 demaig i 1 de juny, tindrà lloca Guadalajara (Mèxic) la segona trobadainternacional de rectors de la xarxaUniversia sota el lema «Per un espai ibe-roamericà del coneixement socialmentresponsable», en la qual participarà laUAB. El 2006, la Cimera Iberoamericanade Caps d’Estat va formular el projecteinstitucional de promoure la creaciód’un espai iberoamericà del coneixe-ment amb la implicació imprescindiblede les universitats. En aquesta línia,Universia ha convocat els rectors i presi-dents de les 1.126 institucions sòciesamb l’objectiu d’explorar les oportuni-tats i les capacitats que ofereix la creació

Trobada internacional de rectors a Mèxic

d’un macroespai de cooperació univer-sitària, com és l’espai iberoamericà delconeixement, i debatre com consolidar-lo. Universia, a més, ha convidat nom-broses universitats de la Xina, delsEstats Units, del Marroc, del Regne Uniti de Rússia. La trobada servirà per parlarsobre els desafiaments que afrontenactualment les universitats iberoameri-canes amb vista a millorar la seva quali-tat docent i investigadora, incrementarel seu grau d’internacionalització i apro-fundir en el seu compromís social. Perseguir el desenvolupament de la troba-da: http://encuentroguadalajara2010.universia.net.

La sala d’actes del Rectorat va acollir, el29 d’abril passat, la presentació del’Informe del Coneixement dels PaïsosÀrabs 2009, «Coneixement per al desen-volupament al món àrab: avaluació i plad’acció», organitzada per la Casa Àrab il’Observatori Mediterrani de la Comuni-cació (OMEC).L’acte va ser presidit per MercedesUnzeta, vicerectora de Relacions Inter-nacionals de la UAB, i Olivia Orozco,coordinadora del Programa Socio-econòmic de la Casa Àrab, i moderat perTeresaVelázquez, catedràtica i presidentade l’OMEC. Hi van assistir com a convi-dats Ghaith Fariz, director de projecte del’Informe de Coneixement Àrab delPrograma de les Nacions Unides per alDesenvolupament (PNUD), i Nagla Rizk,professora d’Economia de la UniversitatAmericana del Caire.Ghaith Fariz va començar la sevaponència definint el coneixement comuna qüestió que va més enllà de l’educa-ció. Així mateix, va parlar dels problemescomuns de la societat àrab: la persistèn-cia de problemes estructurals, com lapobresa; pressions afegides, com l’im-pacte negatiu de guerres i ocupacions; il’impacte de la crisi financera mundial.Tot això fa que convertir la societat àraben societat del coneixement sigui com-plicat, tot i que hi ha intents de millora.

Un moment de l’acte de presentació de l’Informe.

A més, Fariz va destacar la importànciade les llibertats per al coneixement.Per la seva banda, Nagla Rizk va centrarla seva ponència en els entorns delconeixement àrab. Com havia dit el seucompany, Rizk va destacar la importàn-cia de la llibertat a l’hora de crear conei-xement. Cal una llibertat plena perquè«llibertats segmentades equivalen aconeixement segmentat». Ara, els indivi-dus poden ser receptors de coneixe-ment, però també creadors, així que laproducció de continguts es fa «de sotacap a dalt». Per acabar la seva interven-ció, Rizk va concloure que el coneixe-ment és «llibertat i desenvolupament, ino hi ha desenvolupament i coneixe-ment sense llibertat».

BREUS

La UAB exposa el seu modelde governança

Educació en zones de conflicte

Amb motiu de la presidència espanyolade la Unió Europea, la Universitat deSaragossa va acollir, el 30 d’abril passat,la reunió semestral de directors generalsd’Educació Superior dels Estats de la UnióEuropea. El tema d’anàlisi va ser la reformadels sistemes de governança i autonomia deles universitats. Es van analitzar diversosmodels innovadors de governançai es va debatre sobre els reptes pendents.La UAB va ser la universitat espanyola triadaper exposar el seu model de governança.El vicerector de Projectes Estratègics i dePlanificació, Carles Jaime, va dir que, dins elmarc legal existent, hi ha marge perquè, ambuna governança guiada per un estil participatiui de consens, es puguin dur a terme polítiquesde canvi per assolir l’excel·lència en ladocència, la investigació, la transferènciadel coneixement i la innovació.

L’Unescocat va organitzar, el 26 d’abril,a la Facultat de Ciències de l’Educació, laconferència «Educació en zones de conflicte.El cas de Gaza», amb l’objectiu de reflexionarsobre la importància de l’educació ensituacions de conflicte i la rellevància de lacooperació educativa per a la transformaciódels conflictes. Jane Kalista, especialista dela secció d’Educació en Situacions Postconflictei Postdesastre de la UNESCO a París, va serl’encarregada d’impartir la conferència.Kalista, que va estar a Gaza el novembrepassat, va destacar que l’educació és una deles primeres coses que desapareix en casde conflicte, però l’educació és necessàriaper superar-los i evitar-ne de nous.

Es presenta l’Informe delConeixement dels Països Àrabs

El llibre digital, a debatEl Gabinet de Comunicació i Educacióde la UAB i el Cibernàrium van organitzar,el 21 d’abril passat, una jornada de debatamb el nom «El repte del llibre de text digital».L’objectiu de la sessió, organitzada en quatretaules rodones, era reflexionar sobre el futurdel llibre digital tenint en compte els darrersavenços. Amb l’arribada i l’èxit dels lectorsdigitals, s’han fet els primers passos vers lacreació d’un nou mercat: la «lectura digital».Per aquest motiu, el llibre digital s’haconvertit en un repte per a tots els actorsimplicats: autoritats, professors, editorials,pedagogs... Hi van participar professors,investigadors, experts, editors, tecnòlegsi autoritats educatives.

CAMPUS08

http://lap.uab.cat/aerobiologia

El Departament de Biologia Animal, de BiologiaVegetal i d’Ecologia delaUAB, juntament amb la Xarxa Aerobiològica deCatalunya,hanposaten marxa un nou web per tal d’informar sobre els nivells de pol·len iespores al·lergògenes a l’atmosfera de Catalunya i de Tenerife. Elsusuaris hi poden trobar les prediccions per a la setmana, calendarispol·línics i un històric de prediccions, entre altra informació d’utilitat.Les persones amb al·lèrgia tenen una nova eina al seu servei per tald’informar-se sobre els nivells de pol·len a l’atmosfera. La XarxaAerobiològica de Catalunya s’ha constituït a partir de la col·laboració,iniciada l’any 1983, entre la Unitat de Botànica de la UniversitatAutònoma de Barcelona i la Unitat Docent d’Al·lergologia de l’Hospitalde laVall d’Hebron de Barcelona.

EL WEB

Jornada sobre les aplicacionspedagògiques del web 2.0

UAB Idiomes Barcelona continua la cele-bració del seu desè aniversari i, el 7 demaig passat, va organitzar la jornadadidàctica «Aplicacions pedagògiques delweb 2.0», en la qual es van presentar setconferències impartides per professio-nals experts en la utilització de la xarxacom a plataforma d’aplicacions, recur-sos i eines que obren grans possibilitatscreatives per a l’ensenyament de llen-gües. Els centres d’idiomes de la UAB sóncapdavanters en la utilització i la integra-ció de les noves tecnologies en la didàc-

tica de llengües. La jornada va tenir lloc al’aula magna de la seu d’UAB Idiomes aBarcelona, a l’edifici UAB–Casa Conva-lescència. Després de les paraules debenvinguda de Montserrat Balagueró,directora del centre, va obrir el torn deconferències del matí Nicky Hockly,directora pedagògica de l’empresa TheConsultants-E, amb la ponència «Fiveways to integrate technology into lan-guage teaching».Després, Jamie Keddie, formador deformadors del Norwich Institute ofLanguage Education, va oferir la segonaconferència: «Do YouTube?». La terceraconferència, «Un modelo de integraciónde TIC: UAB Idiomes 2.0», va anar a càr-rec dels professors del centre JavierSánchez Bolado i Kieran Donaghy.La quarta i última conferència del matí,a les 13 h, «Cómo fomentar la autonomíaen el aprendizaje», va anar a càrrec de lesprofessores del centre Beatriz GonzálezSagardoy i Lola Torres Ríos. El torn deconferències de la tarda el va obrir IanJames, professor d’UAB Idiomes Bella-terra, amb la cinquena ponència: «Ideasfor your Ning Thing: language activitiesfor social networks».A les 15.30 h, Joan-Tomàs Pujolà Font,director del màster de Formació deProfessors d’Espanyol com a LlenguaEstrangera de la UB, va oferir la sisenaponència: «Dues competències d’un

Set conferències formenpart dels actes de celebraciódel desè aniversarid’UAB Idiomes Barcelona

La Gerència de la UAB ha nomenat AntoniGarcía Borràs cap de l’Àrea de PersonalAcadèmic, Investigador en Formació i deSuport a la Recerca, amb efecte el 30 d’abril.També, des del 30 d’abril, s’ha transformatl’actual plaça de cap de l’Àrea de PersonalAcadèmic, ocupada per Santiago Hidalgo deArias, en plaça d’adjunt per a Temes Docentsal Vicerectorat de Personal Acadèmic. Ambefecte aquesta mateixa data, José AntonioTrigo Carballo ocupa el càrrec de cap de l’Àreade Serveis Logístics i Administració. D’altrabanda, s’ha atorgat la plaça de cap de l’Àreade Gestió de la Recerca a Ana Isabel PovedaBarbero. Pel que fa a les administracions decentre, s’ha destinat Isabel Durbán García al’Administració de Centre de la Facultatd’Economia i Empresa; i Glòria García Andrésa l’Administració de Centre de la Facultatde Ciències de la Comunicació.

NOMENAMENTS

Càrrecs nous entre el personald’administració i serveis

tret: el web 2.0 a l’aula d’idiomes».Finalment, a les 16.40 h, la confe-rència de cloenda «L’ensenyament-aprenentatge 2.0: principis i parado-xes», va anar a càrrec d’Enric SerraCasals, responsable de Formació iAutoaprenentatge d’UAB IdiomesBellaterra.

09

RECERCA

L’objectiu comúés facilitar l’aplicació delprotocol de gestió integradade zones costaneres

Més de seixanta investigadors de quinzepaïsos uniran esforços per treballar en elprojecte europeu Pegaso amb l’objectiucomú de facilitar l’aplicació del protocolde gestió integrada de les zones costane-res del Mediterrani (ICZM).Una part important del projecte consis-teix a organitzar les dades científiquesexistents per a la creació d’una platafor-ma de dades harmonitzades i comparti-des. També s’establirà un sistema degovernança per facilitar la col·laboraciódels estats, les regions i els sectors econò-mics amb el projecte.El marMediterrani i algunes regions delmar Negre pateixen una excessiva urba-nització, contaminació massiva, pèrduade biodiversitat, conflictes per l’ús del sòla les zones de la costa i pèrdua d’accés alsrecursos per part de la població, entremolts altres problemes.El gener de 2008, un total de 21 païsosvan firmar el protocol ICZM amb la fina-

litat de preservar les zones costanerescom un bé natural i cultural comú ques’ha de protegir i preservar.El projecte Pegaso prepararà el terrenyper a l’aplicació del protocol. Finançatamb set milions d’euros pel 7è ProgramaMarc de la UE, el projecte pretén millo-rar la gestió de les costes tot establintponts entre la recerca científica i la gestióa escala regional, nacional i local.

El projecte generarà un atles completde la costa mediterrània, mantindrà unabase de dades actualitzada perquè la uti-litzin els gestors locals, i donarà conti-nuïtat a una plataforma de treball ambrepresentants dels diferents sectorsimplicats en la gestió de les zones costa-neres. Ja s’ha establert un grup d’usuarisde quinze experts, amb tècnics delsministeris de França, Grècia, el Marroc,Egipte, Geòrgia i Turquia, representantsdel sector del turisme (Tunísia), del sec-tor industrial energètic i del sector marí-tim, inclosos els ports, així com tambérepresentants de regions que empraranels resultats de Pegaso per a les necessi-tats de la seva gestió.En el projecte hi han participat 23 enti-tats europees (universitats, centres derecerca, ONG, petites empreses i orga-nismes internacionals), coordinades perla doctora Françoise Breton, directora del’ETC/LUSI (European Topic Centre onLand Use and Spatial Information) de laUniversitat Autònoma de Barcelona. Elsinvestigadors faran un test preliminardels resultats en zones concretes, tantdel Mediterrani com del mar Negre, quenecessiten una actuació urgent per a laseva protecció.

Els ICREA Acadèmia 2009 reconeixen onzeinvestigadors de la Universitat AutònomaOnze professors de la UAB han estat pre-miats per la Institució Catalana deRecerca i Estudis Avançats (ICREA) enla segona convocatòria del ProgramaICREA Acadèmia. Els investigadors de laUAB suposen el 35 % de la totalitat delspremiats amb aquest guardó, que estàdotat amb un import de 50.000 euros percandidat i implica la dedicació priorità-ria en activitats d’investigació durantcinc anys en una universitat pública deCatalunya.

La UAB ha estat la universitat ambmésinvestigadors reconeguts. Els professorsguardonats són Maria Dolors Baró,Enrique Fernández Sánchez i ÀlexPomarol, del Departament de Física;Joaquín Ariño i Salvador Ventura, delDepartament de Bioquímica i deBiologia Molecular; Jordi Caballé, delDepartament d’Economia i d’HistòriaEconòmica; Maria Teresa Espinal, delDepartament de Filologia Catalana;Jaume Llibre, del Departament de

Matemàtiques; Rafael Mora, delDepartament de Prehistòria; AgustíNieto-Galán, del Departament de Filo-sofia; i Jordi Suñé, del Departamentd’Enginyeria Electrònica.L’objectiu del Programa ICREA Aca-dèmia és motivar i retenir els professorsuniversitaris amb una excel·lent carrerainvestigadora.Està destinat exclusivament al profes-sorat universitari que realitza investiga-ció a la universitat (en departaments oinstituts propis) i, especialment, al quees troba en una fase plenament activa id’expansió de la seva activitat investiga-dora.

Neix un projecte per salvar la costa delMediterraniPegaso crearà una plataforma de dades científiques

Més de 60 investigadorsde 15 països, coordinats

per la UAB, uniran esforçosper treballar en aquest projecte

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Diversos grups de la UABhan impulsat el Centre,integrat per professorsde diferents departaments

La proposta original de creació delCER-Migracions es va impulsar durantel darrer mandat de l’equip rectoral, apartir d’una iniciativa institucionaladreçada a donar resposta científica a lanova realitat social representada perla creixent immigració des de la pers-pectiva del compromís i la responsabili-tat social de la Universitat. Aquest va serl’inici d’una col·laboració sistemàticaentre diferents grups de recerca i inves-tigadors en migracions de la UAB.

ÚNIC A CATALUNYAAixí, diferents grups que treballen enmigracions s’han constituït en el primernucli impulsor d’aquest centre, que ésl’únic de Catalunya en la seva especiali-tat, amb la voluntat de poder aplegar enel futur la resta de personal investigadoren migracions de la UAB. Actualmentestà format pels grups GEDIME (dirigitper la Dra. Carlota Solé), EMIGRA (dirigitper la Dra. Sílvia Carrasco), MIGRACOM(dirigit pel Dr. Nicolás Lorite) i GIPE-PTP(dirigit per la Dra. Adriana Kaplan), quetenen figures de referència en diferentsàmbits i especialitats de les migracionsde quatre departaments diferents (An-tropologia Social i Cultural, Sociologia,Comunicació Audiovisual i Publicitat II iPedagogia Sistemàtica i Social).El CER-Migracions pertany a diversesxarxes i està associat a altres grups i ins-titucions de recerca d’Espanya i d’altrespaïsos europeus, americans i de la restadel món. Les línies investigadores partei-xen de les trajectòries dels quatre grupsque el constitueixen, però també respo-nen a les sinergies entre aquests grups.S’hi aborden problemàtiques relaciona-

El CER-Migracions està ubicat a l’edifici MRA (Mòdul de Recerca Avançada) del campus nord de Bellaterra.

des amb el mercat de treball, les políti-ques públiques i les polítiques socials,l’educació, la salut, els mitjans de comu-nicació, el transnacionalisme i un seguitd’altres àmbits temàtics i perspectivesteòriques igualment rellevants.L’activitat formativa principal del CERMigracions reflecteix aquesta capacitat iamplitud temàtica i s’orienta cap a unadoble vessant, de recerca i professiona-litzadora, per mitjà del Màster Inter-disciplinari de Migracions Contem-porànies, i del Postgrau de MigracionsContemporànies i Interculturalitat,entre altres activitats de formació.Una mostra d’aquest enriquiment,que és possible per l’aproximació inter-disciplinària del CER-Migracions, haestat la producció del documental Entorno a la muerte de Ousmane Kote(2010), realitzat des del MIGRACOM,amb la participació de diversos mem-bres dels altres grups, que aporta unaperspectiva crítica sobre el tractamentde la immigració per part dels mitjansde comunicació (vegeu la columnaadjunta).

Més informació:http://centresderecerca.uab.cat/migracions/

El 21 d’abril, a l’Institut Europeu de la Medi-terrània, es va presentar el documental En tornoa la muerte de Ousmane Kote. L’audiovisual,fruit d’una àmplia recerca sobre el tractamentinformatiu de la immigració a Espanya, analitzala manera en què la televisió aborda les rela-cions interculturals a través del cas de la mortd’Ousmane Kote, un immigrant senegalèsassassinat l’any 2008 a Roquetas de Mar(Almeria).El documental ha estat dirigit i presentat per

Nicolás Lorite, professor del Departament deComunicació Audiovisual i de Publicitat II i di-rector del Migracom; i produït per al CERMigracions i per al Màster Interdisciplinari enMigracions Contemporànies. Es basa en unarecerca més àmplia sobre el tractament infor-matiu de la immigració a Espanya, realitzada pelgrup l’any 2008 per al Ministeri de Treball iImmigració.El treball analitza la manera com els informa-

tius televisius tracten les relacions intercultu-rals, com les expliquen quan es produeix unenfrontament entre dos grups d’ètnies diferentsi les propostes que s’han d’aplicar per abordar-les adequadament. El documental inclou nom-broses entrevistes a investigadors experts enmigracions, sociologia i mitjans de comunicació,com les professores Sílvia Carrasco i CarlotaSolé, totes dues de la UAB, així com també aespecialistes en mediació de diverses institu-cions públiques i immigrants.Ousmane Kote va morir el setembre del 2008

després de ser agredit presumptament per unapersona d’ètnia gitana al barri Las 200 Viviendasde Roquetas de Mar, on conviuen persones demés de cent ètnies diferents.

Documental sobre la immigració

Centre d’Estudis i Recerca en Migracions

Les migracions constitueixen un feno-men complex que requereix un enfoca-ment de recerca, formació, assessora-ment i reflexió social multidisciplinari iinterdisciplinari. A la Universitat Autò-noma de Barcelona tenim el Centred’Estudis i Recerca en Migracions (CER-Migracions), aprovat pel Consell deGovern el 2 de desembre de 2009, perrespondre a aquests reptes amb lesmillors condicions.

Grups del CER-Migracions

GEDIME: http://www.gedime.cat/

EMIGRA: http://grupsderecerca.uab.cat

/emigra/

MIGRACOM: http://www.migracom.com

GIPE-PTP: http://mgf.uab.es/

11RECERCA

La presentació de l’informe anual de l’Escola de Cultura de Pau es va fer al Col·legi de Periodistes el 14 d’abril passat.

L’Escola de Culturade Pau presenta l’Anuari2010 de processos de pau iun informe sobre conflictes

L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de laUniversitat Autònoma de Barcelona vapresentar, el 14 d’abril passat, l’Anuari2010 de processos de pau, que analitzatotes les negociacions obertes i els con-flictes i inclou un índex nou de païsosque incompleixen els drets humans.L’informe constata, a més, l’ús de laviolència sexual com a arma de guerra enla majoria de conflictes armats durantel 2009.

CONSTRUÏT AMB 22 INDICADORSL’índex de drets humans de l’ECPmesural’incompliment de les obligacions delsestats pel que fa als drets humans.Construït amb 22 indicadors, recull l’e-xistència d’execucions extrajudicials,pena de mort, tortura, morts sota custò-dia, abusos a defensors de drets humans,representants d’ONG i periodistes, i l’e-xistència de menors soldats, entre d’al-tres. S’analitzen 195 casos, ordenats demés a menys abusos. L’encapçalenMyanmar, el Sudan, el Pakistan, Nigèria,Tailàndia, Rússia, Somàlia i l’Índia.Espanya hi ocupa el lloc 121.A més, l’informe analitza els 31 conflic-tes armats registrats durant el 2009, lamajoria concentrats a l’Àsia (14) i a l’Àfri-ca (10). El text destaca que 19 dels 31 con-flictes armats de 2009 feien referència a

aspiracions identitàries o a demandesd’autogovern.D’altra banda, l’informe assenyala quela violència contra les dones, inclosa laviolència sexual com a arma de guerra,va ser una constant en tots els conflictesarmats. En casos com la RepúblicaDemocràtica del Congo, la violènciasexual va adquirir una dimensió crònica.Malgrat els obstacles, les dones vanprotagonitzar iniciatives civils de pau ennombrosos contextos, com a la Repú-blica Democràtica del Congo, Colòmbia,Turquia, l’Índia, el Pakistan i l’Afga-nistan. El director de l’ECP, Vicenç Fisas,va subratllar que «les contribucions a lapau de les dones són clau per aconseguirsolucions inclusives i duradores als con-flictes».

La violència sexual va agreujarels 31 conflictes armats de 2009

BREUS

Aprovat el Pla de Recercai Innovació 2010-2013

El Govern de la Generalitat ha aprovatel Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013amb una inversió de 5.308 milions d’euros,la xifra més alta mai aprovada a Catalunyaen un pla destinat a la recerca. El documentmarca les polítiques públiques que hande portar cap a un nou model de l’economiacatalana basat en l’educació, el coneixementi la innovació i que han de crear mésocupació i de millor qualitat.El nou Pla identifica disset focus estratègicsde recerca que han de liderar aquest canvi demodel, entre els quals destaquen elsde l’eficiència energètica i les energiesrenovables; la gestió de l’aigua, la mobilitatsostenible i els edificis adaptats a les novesnecessitats socials, la millora dels sistemesd’organització en el treball i els productesdestinats al turisme i a l’oci. A més, el pla volpotenciar sectors que a Catalunya ja tenen unaposició consolidada, com ara l’agroalimentario la salut. Del total pressupostat, 2.209milions corresponen a personal dedicata la recerca en el sistema universitarii assistencial. L’increment anual de ladespesa en R+D+I estarà entre el 15 el 20 %.

La UAB-Casa Convalescència va acollir,el mes d’abril passat, el desè TallerInternacional en Sòlids No Cristal·lins,organitzat pel Grup de Nanomaterialsi Microsistemes del Departament de Física.El taller es va centrar en els avenços mésrecents i les tecnologies emergents en l’àmbitdels sòlids no cristal·lins i els materialsnanoestructurats, amb conferències plenàriesa càrrec d’experts internacionals com AustenAngell, de l’Arizona State Universty (EUA),Mattias Wuttig, d’RWTG a Aachen (Alemanya);Jürgen Eckert, d’IFW a Dresden (Alemanya);Juan Colmenero, de la Universitat del PaísBasc; i Carl V. Thompson, del MIT (EUA).Organitzat pels professors del Grup deNanomaterials i Microsistemes delDepartament de Física de la UAB MariaTeresa Mora i Javier Rodríguez Viejo,el taller va tractar àmbits de recerca comels sòlids amorfs, els vidres o els materialsnanoestructurats amb matrius amorfes,amb l’objectiu de posar en contacteinvestigadors de diferents camps de recercaper tal d’establir sinergies entre les diferentsdisciplines. Els processos de cristal·litzaciói les propietats físiques dels vidres van tenirun paper important en la reunió.

Reunió d’experts en físicadels sòlids a la UAB

Pel que fa a l’Anuari 2010 de processosde pau, en aquesta nova edició es plas-men els avenços i retrocessos de 66 con-textos, 45 dels quals (68,2 %) tenenoberts diàlegs o negociacions formals.Més de dos terços dels conflictes actiustenien oberts canals de comunicacióprou consolidats per dur a terme con-verses o exploracions que puguin derivaren processos de pau. Els dos informes espoden consultar al web de l’ECP.

L’índex de drets humansde l’ECP mesura

l’incompliment de les obligacionsdels estats pel que faals drets humans

12 RECERCA

El decreixement econòmic com a solució per evitar el canvi climàtic

Els investigadors de l’Institut de Ciènciai Tecnologia Ambientals de la UABGiorgos Kallis, François Schneider i JoanMartínez Alier han coordinat un estudirealitzat per reconeguts economistes,sociòlegs i experts en medi ambient, quedefensa que un «decreixement sosteni-ble» en l’àmbit de l’economia evitaria elcanvi climàtic i la pèrdua de biodiversi-tat. El concepte de decreixement econò-mic preveu una reducció equitativa de laproducció i el consum, que impulsa lajustícia social, la sostenibilitat ecològica

Nova proteïna quedirigeix el procés deformació de les flors

Investigadors de la Unitat de TuberculosiExperimental (UTE) de la FundacióInstitut d’Investigació en Ciències de laSalut «Germans Trias i Pujol» (IGTP) handescobert, en col·laboració amb el Centrede Recerca en Sanitat Animal (CReSA), elmotiu pel qual només el 10 % de les per-sones infectades de tuberculosi desenvo-lupa la malaltia.La recerca, liderada pel professor delDepartament de Genètica i de Microbio-logia Pere Joan Cardona i publicada a larevista PLOS One, demostra per primeravegada la importància del teixit pulmo-nar en el control de la infecció. Això haestat possible perquè els experts hantraslladat als porcs les investigacions quehabitualment feien en ratolins. Els porcstenen un teixit pulmonar molt similar aldels humans, en què l’òrgan s’estructuraamb septes de col·lagen. Els investiga-

Fan una important descobertasobre la tuberculosi

Revelen per què nomésel 10 % de les personesinfectades desenvolupenaquesta malaltia

dors han revelat que aquests septestenen la capacitat d’envoltar i aïllar leslesions que causen els bacteris de latuberculosi dins dels pulmons, la qualcosa evita la reinfecció i redueix la pro-babilitat de desenvolupar la malaltia.El treball valida la hipòtesi dinàmica,elaborada pels mateixos investigadors facinc anys, que sosté que els bacteris de latuberculosi un cop són al teixit pulmo-nar van reproduint-se, passen a formarpart dels aerosols que es generen als pul-mons de les persones infectades, i vanreinfectant nous punts dels pulmons.Això causa lesions constants no detecta-bles amb les radiografies de tòrax que esfan per saber si una persona que hadonat positiu a la prova de la tuberculinaestà desenvolupant la malaltia o no. Elsinvestigadors han localitzat aquesteslesions per primera vegada in vivo arrande l’estudi amb els porcs.Aquesta troballa suposa un impuls clauper al coneixement de la malaltia i con-solida la col·laboració entre l’IGTP i elCReSA, ambdós centres del Parc deRecerca UAB, com a node capdavanteren la recerca en tuberculosi.

i el benestar. Implica la prevenció de lescrisis econòmiques, socials i mediam-bientals.En aquest treball, que inclou quinzearticles i que ha publicat el Journal ofCleaner Production, s’han realitzat diver-ses propostes que van des d’explora-cions teòriques sobre reformes de laseguretat social, els sistemes de pensionsi la reducció d’hores de feina, fins a cri-des més radicals en els canvis de lesestructures econòmiques i polítiques; ies proposen també mesures concretes

per a la reducció del consum, com ara elsedificis d’habitatges amb equipamentscompartits. L’estudi ha estat publicat almateix temps que s’ha celebrat a Barce-lona, del 26 al 29 de març, la SegonaConferència Internacional sobre Decrei-xement Econòmic, organitzada per l’Ins-titut de Ciència i Tecnologia Ambientalsde la UAB, l’organització Research &Degrowth i Ecologistas en Acción. A latrobada van participar-hi quatre-centespersones del món acadèmic i de la socie-tat civil.

Un grup internacional d’investigadorsha caracteritzat la xarxa de gens regulatspel factor de transcripció –una proteïnaque controla l’activació i la inactivaciód’altres gens– APETALA1, l’autènticdirector d’orquestra del procés de flora-ció. La troballa contribueix a conèixermillor com es desenvolupa aquest pro-cés i els mecanismes pels quals sorgei-xen els fruits de les plantes.La recerca, publicada a Science, haestat dirigida pel Centre de Recerca enAgrigenòmica (CRAG), organisme parti-cipat per la UAB, el Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC) il’Institut d’Investigació i TecnologiaAgroalimentària (IRTA) i membre delParc de Recerca UAB.S’han emprat tècniques de seqüencia-ció massiva en Arabidopsis thaliana peridentificar els gens controlats directa-ment per APETALA1. Aquest factor detranscripció controla l’activitat de moltsaltres gens que, alhora, regulen el desen-volupament vegetatiu o el creixementfloral.La recerca va ser iniciada per José LuisRiechmann a l’Institut de Tecnologia deCalifòrnia (Caltech, Pasadena, EUA) il’ha continuat el seu equip actual des-prés de tornar a Espanya. A més delsgrups de Barcelona i de València, hanparticipat també en aquesta investigacióequips d’Irlanda (Trinity College,Dublín) i Holanda (Plant ResearchInternational).

13

COMUNITAT

La setmana es va ferdurant els dies 21, 22 i 23d’abril, coincidint ambla diada de Sant Jordi

UABitza’t!, la primera setmana cultural isolidària que se celebra a la UAB, va serun èxit rotund. I és que durant tres dies elcampus de la UAB va acollir moltes acti-vitats de caire divers: culturals –emmar-cades en la diada de Sant Jordi, el dia 23–;solidàries –amb paradetes i carpes sobrevoluntariat i cooperació, a càrrec de laFAS–; lingüístiques –gràcies al concursd’idiomes del Servei de Llengües–; espor-tives –amb la participació en diverses

L’espectacle de dansa a la sala de l’Edifici ETC.

La FAS va muntar paradetes a la plaça Cívica.

organitzar xerrades i una carpa ambinformació sobre voluntariat; i de l’altra,el Xiringu, que va repartir material infor-matiu sobre qüestions relaciones amb lasalut sexual i el consum de drogues. Elsespectacles van anar a càrrec de l’ETC,que va preparar espectaclesmusicals, dedansa i de teatre; una actuació delsGanàpies, la colla castellera de la UAB;la preestrena del documental Océanos,un concurs de karaoke; i una exposiciósobre violència de gènere.El Servei de Llengües va organitzar elconcurs «Un món de llengües», en elqual els participants havien d’encertaren quina llengua estaven escrites cadas-

UABitza’t!, primera setmana cultural i solidàriaVan incloure tot un seguit d’actes culturals i solidaris al campus

cuna de les paraules dels cartells delvídeo Un món de llengües.El SAF va participar amb competicionsmixtes de bàsquet 3 x 3 i de futbol 5 x 5.A banda, el dia 23, va obrir les seves ins-tal·lacions, de forma gratuïta, a tothomque volgués practicar esport o assistir aalguna de les activitats dirigides.El mateix dia 23 es van lliurar diversospremis en un acte presidit perBonaventura Bassegoda, vicerector deTransferència Social i Cultural; MercèUnzeta, vicerectora de RelacionsInternacionals; Sònia Prats, del Servei deLlengües; i Neus Fornells, sotsdirectorade l’Institut Ramon Llull (quadre de sota).

competicions organitzades pel SAF–, iliteràries –amb el lliurament de diversospremis .La FAS va organitzar les seves activitatsal voltant de dos temes. D’una banda, va

La FAS, el Servei de Llengües,l’ETC, la colla castelleraGanàpies i el SAF van

organitzar diferents activitats

Premis Mavi Dolç i premis de l’Any de la Comunicació

Els premis Mavi Dolç, que la Universitat Autònoma de Barcelona ha organitzat con-juntament amb l’Institut Ramon Llull, van ser atorgats a Andrés Armengol per l’o-bra Plou; a Joaquín Idoyaga per Miralls; i a Alberto Moyano per Campus.Pel que fa a l’Any de la Comunicació, Elisenda Coll Crespo va guanyar el concurs

de relats breus «L’Autònoma en 3.000 paraules» amb el seu relat Mosques, men-tides i maldecaps. El premi de fotografia «Una imatge del món UAB» va ser ator-gat a Enric Marsol per l’obra Dins/fora. En l’apartat audiovisual, el curtmetratgeFacultats, d’Albert Moyano, va obtenir el premi «L’Autònoma en 3 minuts».El president d’ADUAB va ser l’encarregat de donar el premi de relats breus rela-

cionats amb la discapacitat a Jesús Manuel Soro per Duras de oreja, pero aún másduras de pelar. Pel que fa als premis lligats al programa d’intercanvi, en la cate-goria de fotografia la guanyadora va ser Marta Viles, per l’obra Train Station inChinese New Year; i en la categoria de relats breus, la premiada ha estat LeticiaAlmanza per El muerto quiere camote. Per acabar, el guanyador del III ConcursEloi Castelló sobre experiències i vivències lingüístiques va ser Clarinha Glock perCatalunya, una deliciosa torre de Babel.

PUBLICACIONS

COMUNITAT14

La UAB tindrà unanova línia de FGC i unaaltra de tramvia que uniràpoblacions del Vallès

Amb l’aprovació, el 19 d’abril passat, delnou Pla Director d’Infraestructures (PDI)2009-2018, la UAB estarà millor connec-tada amb Barcelona i la rodalia. Es pre-veu que tingui dues noves línies detransport públic: una de Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya i una altrade tramvia.Pel que fa als FGC, es pretén crear unanova línia de ferrocarril que connectaràel Poblenou i la Universitat Autònoma deBarcelona a través del nou túnel ferro-viari d’Horta. Aquesta nova línia tindriauna extensió de més de catorze quilò-metres i disposaria de vuit estacions.D’altra banda, el nou PDI també pre-veu la creació d’una línia de tramvia queuniria els principals municipis del VallèsOriental amb el Vallès Occidental i acos-taria els barris més allunyats del ferro-

Noves línies de transport públicper arribar al campusdeBellaterra

Premis a l’Ajuntament de CerdanyolaEl 16 d’abril passat es van lliurar el premis literaris de 2010, que organitzen conjun-tament cada any la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El XVI Premi deNovel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el va guanyar Santiago Díaz Cano, ambl’obra Memòries d’un porc. Aquest premi té una dotació econòmica de 4.000 euros.El XV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», per a obres en llengua catalana, va serper a Gemma Arimany Capdevila per Ulls a través. Aquest premi està dotat amb1.000 euros. El XXVII Premi de Poesia «Divendres culturals», per a obres escritesindistintament en llengua catalana i castellana, va ser atorgat a Miquel López Crespíper Presagis. Aquest premi també està dotat amb 1.000 euros. Aquestes tres obresguanyadores seran publicades dins la col·lecció «Gabriel Ferrater» del Servei dePublicacions de la UAB.

carril a les seves estacions, com ara laUAB, Montcada, Ripollet i Cerdanyola.El recorregut naixeria a Ripollet, on hipodria arribar també una altra línia enestudi: el perllongament de la línia 11 deMetro. Des de Ripollet s’encaminariacap a l’estació de Rodalia de Cerdanyoladel Vallès i des d’allà, cap al CentreDireccional del Vallès. Tot seguit s’enlla-çaria amb l’estació de CerdanyolaUniversitat de Rodalia i, travessant elcampus de la Universitat Autònoma deBarcelona, amb parada a prop de laFacultat de Ciències, finalitzaria el seurecorregut a la parada Universitat Au-tònoma dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat.El nou Pla Director d’Infraestructures2018 té un pressupost de més de 25.000milions d’euros i pretén dotar Metro,Rodalia, Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya i tramvia, de 360 quilòmetresde noves vies i 227 estacions. A més, espreveu modernitzar l’electrificació i se-nyalització i adquirir vuitanta trens nouspermodernitzar els serveis de Rodalia deCatalunya.

BREUS

La UAB ha subscrit un acord per incorporarels llibres editats pel Servei de Publicacionsde la UAB a Google Books, una poderosaeina del conegut buscador d’Internet quepermet localitzar ràpidament qualsevol llibrea partir dels seus continguts, fins i tot enaquells casos en què l’usuari desconeixl’existència prèvia del llibre, ja que la cercaes fa a partir dels textos introduïts pel mateixusuari al cercador. L’aplicació Google Bookspermet accedir lliurement a través d’Internetfins a un 20 % de pàgines d’un llibre per talque els usuaris puguin familiaritzar-se ambel seu contingut. Al mateix temps, mostrainformació sobre les llibreries on es potadquirir el llibre i les biblioteques on es potconsultar o ser demanat en préstec.

Conveni del Servei dePublicacions i Google Books

Les organitzacions sindicals que formenl’actual Junta de PAS funcionari de la UABvan presentar, el 22 de febrer, l’escritper promoure les eleccions a fi de renovarels representants del col·lectiu funcionarid’administració i serveis. El procés electorales va iniciar el 25 de març passat ambla constitució de la mesa electoral.Del 7 al 25 de maig té lloc la campanyaelectoral. La jornada electoral tindrà llocel 27 de maig. La votació podrà serpresencial o per correu anticipat.

Eleccions per renovar laJunta de PAS funcionari

Del 25 de maig al 13 de juny es potinscriure tots els infants fills de membresde la comunitat universitària a les EscolesEsportives del proper curs que organitzael SAF. Totes les escoles són anualsi es pot escollir entre esports i activitatscom ara tennis, bàdminton, natació, natacióper a nadons, futbol o ritmes. Durantel període d’inscripció, els pares podenaprofitar la promoció que els proposa elServei d’Activitat Física, amb preus especialsper abonar-se al SAF: si són comunitatuniversitària, tindran matrícula gratuïta,i si no ho són, gaudiran de preu de comunitatuniversitària en les seves quotes mensuals.Al web del SAF (www.uab.cat/saf) trobaranmés informació per poder inscriure’sa aquesta activitat.

Escoles Esportives

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LIBERTAD, SEGURIDAD Y TRANSFORMACIO-NES DEL ESTADO. Joan Lluís Pérez Francesch(coord.). Barcelona: Institut de Ciències Políti-ques i Socials, 2009.En aquest llibre col·lectiu es reprodueixendiverses anàlisis que permeten reflexionarsobre les transformacions de l’estatdes de la perspectiva del dret constitucional,i observar com les tensions entre llibertati seguretat plantegen noves maneresd’entendre el dret públic en el si de l’estatde dret. S’hi posa de manifest no tan solsun problema jurídic sinó també una qüestiómoral, ja que afecta col·lectivament. Es tracta,a més, de concebre el dret constitucionalcom un conjunt de regles jurídiques al serveide la llibertat, on aquesta llibertat no potsituar-se en el mateix pla que la seguretat.

ATUREM LA CRISI. Arcadi Oliveres.Barcelona: Angle, 2010.En el llibre es desemmascaren els principalsculpables d’una crisi que s’hauria pogutevitar i de la qual tothom n’és una micacòmplice. El llibre treu a la llum perversionsfinanceres, retrata especuladors sense fre,el frau fiscal, els paradisos fiscals...S’hi proposen solucions convidant tothoma abandonar els plans de pensions, a dirsí a la banca ètica i a la nacionalització de labanca, a canviar els hàbits, a la sobiraniaalimentària, a expropiar els pisos buits iocupar-los, a muntar cooperatives, a treballarmenys i a fer una millor distribució de larenda, i a salvaguardar la nostra intimitatenfront de la por i la paranoia col·lectiva.

Durant la darrera setmana d’abril, laFacultat de Ciències Polítiques i de Socio-logia ha acollit la celebració de la V Set-mana de la Cooperació, organitzada per laFundació Autònoma Solidària. La temàticad’enguany ha estat els pobles indígenes.La Setmana de la Cooperació té com aobjectiu esdevenir un espai per aprendre,debatre i donar a conèixer les principalsamenaces contra aquests pobles, coms’articula el moviment indígena en defen-sa dels seus drets i del seu territori o quinsprocessos d’acompanyament s’emprenendes del Nord.S’han organitzat nombroses xerradessobre el moviment indígena, cooperació idesenvolupament, democràcia i estat alspobles indígenes, entre d’altres, dutes aterme per experts, professors, investiga-dors en la temàtica i líders del movimentindígena. Els estudiants també han tingutl’oportunitat de participar en tallers pertal de reflexionar sobre els problemes alsquals s’han d’enfrontar els pobles indí-genes en l’actualitat. Per completar laprogramació, es van visionar diversespel·lícules relacionades amb el movimentindígena, amb el posterior debat, mode-rat per diferents grups.

El Servei Assistencial de Salut (SAS) ha ini-ciat una campanya per recordar a tots elstreballadors de la UAB que tenen dret afer-se revisions mèdiques periòdiques. ElSAS informa als treballadors que tenendret a fer-se revisions mèdiques periòdi-ques i apuntar-se al pla de revisions, talcom s’indica a la Llei 31/1995 de preven-ció de riscos laborals. Les revisions labo-rals, que són voluntàries per al treballa-dor, tenen com a objectiu la promoció i laprevenció de la salut, especialment enrelació amb els riscos inherents al treball.

Es fa la Setmanade la Cooperació a la UAB

Campanya de revisions mèdiques

La cinquena edició,que s’ha fet a CiènciesPolítiques i Sociologia, hatractat dels pobles indígenes

Es calcula que hi ha prop de cinc milpobles indígenes, que representen mésde 350 milions de persones a tot el món.Bona part d’aquests pobles es troben enperill de desaparició física i cultural, acausa de la colonització occidental, queencara perdura. La Declaració de lesNacions Unides sobre els Drets delsPobles Indígenes (2007) en reconeix deforma específica els drets col·lectius iestableix com a principals fites els dretsterritorials i el dret a l’autodeterminació.Tot i així, la posada en pràctica d’aquestnou instrument jurídic resulta compli-cat.La Setmana de la Cooperació, que es vainiciar el 2006, és una iniciativa de laFundació Autònoma Solidària.

Per contactar amb el SAS podeu trucara l’extensió 1311/2794 o enviar un correua: servei.salut@uab.cat. En el marc de lapolítica de prevenció de riscos laborals ala UAB, els objectius bàsics de totes lesaccions preventives del SAS són garantirla salut i la seguretat del personal i fo-mentar una cultura preventiva en tota lacomunitat universitària.Actualment a la Universitat Autònomade Barcelona, l’Àrea de Prevenció iAssistència coordina les funcions esta-blertes per la llei.

L’AUTÒNOMA ha parlat ambaquesta professora egípcia,experta en el coneixementals països àrabs

L’ENTREVISTA16

Quin és el principal repte relacionatamb el coneixement al món àrab?Les restriccions de llibertats. Hem de crearentorns que fomentin la creativitat, lareflexió, la participació, la llibertat d’ex-pressió, etc. Hi ha desequilibris: algunspaïsos dediquen molts recursos a educa-ció, com ara Qatar, i d’altres no, comEgipte. A vegades, el problema és que elconeixement no es troba entre les priori-tats polítiques.

Hi ha diferències entre els països àrabs?Sí, moltes. Uns estan molt avançats enalguns aspectes, però endarrerits en d’al-tres.Tunísia, per exemple, té una fantàsticasituació en l’àmbit del gènere: les donestunisianes tenen molt de pes. Però, encanvi, les llibertats polítiques hi estanmolt

Nagla Rizk

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Rebeca Escolano, Miguel Ángel Linares,Octavi López, Jordi Mora, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos,Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto

MAIG de 2010. Núm. 235Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

restringides. I en el cas d’Egipte, hi ha unbon nivell de creixement econòmic, peròestà endarrerit en altres aspectes.

El nivell de desenvolupament humài el de coneixement van lligats?Un alimenta l’altre. El coneixement con-tribueix a elevar enormement el nivell dedesenvolupament humà. De fet, què és el«desenvolupament humà»? Una definicióhabitual inclou el creixement, l’educació ila salut. Si entenem el desenvolupamenten un sentit més ampli –distribució de lariquesa, medi ambient, participació polí-tica...–, veiem que el coneixement potcontribuir enmolts aspectes.

El desenvolupament dels mitjansde comunicació i la tecnologia són moltdeterminants?Són un factor decisiu per encoratjar laparticipació ciutadana... és la direcció enquè avança el món. Sobretot Internet,perquè tots els mitjans de comunicaciós’estan instal·lant a la xarxa.

Els països occidentals hi poden ajudard’alguna manera?Poden fer moltes coses. Al nivell mésbàsic, poden contribuir a trencar estereo-tips i aprendre a comprendre els altres.Sobretot, es tracta de dialogar i comuni-car-se, perquè tenim moltes coses percompartir. Més enllà, poden col·laboraren recerca, en innovació, en intercanvi detecnologies, etc. Han d’encoratjar els paï-sos àrabs a impulsar almàxim la propietatintel·lectual. I han de ser més compren-sius amb lesnecessitats dels països en viesde desenvolupament i treballar amb ellscom a socis.

És una qüestió de justícia?És una qüestió de justícia històrica, comva dir Joseph Stiglitz, perquè els païsosen vies de desenvolupament van roman-dre ocupats durant molts anys i ara hande poder desenvolupar el seu propiconeixement en lloc de veure’s forçats acomprar medicines o programaris moltcars.

«S’ha d’encoratjar els països àrabsa impulsar la propietat intel·lectual»

És professora d’Economia a la UniversitatAmericana del Caire. Es va doctorara la Universitat McMaster i va impartirclasses a la Universitat de Toronto, totesdues al Canadà. La seva recerca se centraen l’economia del coneixement, àrea ons’estudia com contribueix el coneixement(cultural, tècnic, científic...) aldesenvolupament social. És la fundadorai la directora de l’Access to Knowledgefor Development Center, un projecteinternacional de la Yale Law School ambaltres socis als Estats Units, el Brasil, laXina, l’Índia i la República Sud-africana.Rizk va presentar l’Informe sobre elConeixement als Països Àrabs 2009, unainiciativa del Programa de les NacionsUnides per al Desenvolupament (PNUD)i la Mohammed Bin Rashid Al MaktoumFoundation, en un acte organitzat per laCasa Árabe i l’Observatori Mediterranide la Comunicació, que va tenir llocel 29 d’abril passat al Rectorat de la UAB.

ZAMORA