Prudenci Bertrana

Antonio Rodríguez Gómez

índexíndex1.-1.- BiografiaBiografia

2.-2.- Característiques de l’autorCaracterístiques de l’autor

3.-3.- “Josafat”“Josafat”

4.-4.- Altres ObresAltres Obres

5.-5.- PremisPremis

1.- Biografia1.- BiografiaPrudenci Bertrana neix a Tordera el 1867. Fill de Josep Bertrana unpropietari rural de ideología carlina. Prudenci va pasar una infància

itinerantseguint les aventures bél·liques, durant la III Guerra Carlina, del seu

pare.estudia el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, comença elsestudis d'enginyeria industrial, els més apropiats per al futur paper depropietari de finques. Però el primer any fracassa i el segon ja no arriba

ni amatricular-s'hi. En canvi, es matricula seguint l'afició per la pintura que

ja livenia de petit. És en aquest període quan es casa amb Neus Salazar iimmediatament tenen dues filles. El 1899 Prudenci Bertrana escriu la seva primera novel·la, Violeta, que

s'haconservat inèdita. Aquell primer pas cap a la literatura és, per Bertrana,

un"acte de desesperació", "la primera temptativa de suïcidi d'un trist pintorque està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se". Abandona

lapintura i el 1902 entra a la redacció de la revista Vida. És una revistaconservadora, que acull alguns dels aspectes més característics de les

formesmodernistes. Bertrana hi publica comentaris sobre art, proses poètiques icontes, com La guineu, un relat rural.

Participa en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 publica Tard, que ja deixa entreveure un camí que molt aviat es consolida. Una petita part de l'obra primerenca, una mica insegura, es recull a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L'home bo, de Josep Pous i Pagès, per al qual s'havia inclinat el jurat per raons morals. La publicació de la novel·la Josafat, en la qual s'endevina el marc de la catedral de Girona, la seva col·laboració amb Diego Ruiz en un pamflet, La locura de Àlvarez de Castro (1910) i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà són motius d'escàndol.

Compagina aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i Compagina aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pinturapintura

de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona, tasques que li de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona, tasques que li permetenpermeten

adquirir una certa estabilitat econòmica. Quan, després d'una llargaadquirir una certa estabilitat econòmica. Quan, després d'una llargapolèmica entorn de la novel·la, reprèn el conreu del gènere, Prudencipolèmica entorn de la novel·la, reprèn el conreu del gènere, PrudenciBertrana és un dels primers a publicar-ne. Ho fa el 1925 amb Bertrana és un dels primers a publicar-ne. Ho fa el 1925 amb Jo! Jo!

MemòriesMemòriesd'un metge filòsofd'un metge filòsof, retrat del metge i escriptor Diego Ruiz, novel·la que, retrat del metge i escriptor Diego Ruiz, novel·la queassoleix més èxit de públic que no pas de crítica. El 1929 publica assoleix més èxit de públic que no pas de crítica. El 1929 publica TietaTietaClaudinaClaudina, una novel·la que ja havia aparegut el 1911, en traducció , una novel·la que ja havia aparegut el 1911, en traducció

castellanacastellanade Màrius Aguilar, amb el títol d'de Màrius Aguilar, amb el títol d'ErnestinaErnestina. La veritable revisió de la . La veritable revisió de la

sevasevapròpia trajectòria biogràfica arriba amb la trilogia pròpia trajectòria biogràfica arriba amb la trilogia Entre la terra i els Entre la terra i els

núvolsnúvols,,integrada per integrada per L'hereuL'hereu (1931), guardonada amb el premi Crexells, (1931), guardonada amb el premi Crexells, El El

vagabundvagabund(1933) i (1933) i L'impenitentL'impenitent, acabada el 1939 i no publicada fins al 1948. , acabada el 1939 i no publicada fins al 1948. President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936,President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936,publica encara publica encara En Rossinyol que jo he tractatEn Rossinyol que jo he tractat (1937). Mor en plena (1937). Mor en plena

postguerra,postguerra,el 1941. La seva reivindicació com a escriptor es fa amb molta lentitud, el 1941. La seva reivindicació com a escriptor es fa amb molta lentitud,

tot itot ique hi ajuda decisivament la publicació de les que hi ajuda decisivament la publicació de les Obres completesObres completes el 1965 i el 1965 il'organització a Girona, a partir del 1968, per subscripció popular, del l'organització a Girona, a partir del 1968, per subscripció popular, del

premipremide novel·la que porta el seu nom i que, després de passar per diversesde novel·la que porta el seu nom i que, després de passar per diversesetapes, s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere. etapes, s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.

2.- Característiques de 2.- Característiques de l’autorl’autor

Prudenci Bertrana va ser un escriptor força polític Prudenci Bertrana va ser un escriptor força polític que va conrear laque va conrear la

novel·la i la narració breu, ambientades novel·la i la narració breu, ambientades majoritàriament a la ruralia:majoritàriament a la ruralia:

Nàufrags, Proses bàrbares, Els herois, etc. són Nàufrags, Proses bàrbares, Els herois, etc. són alguns dels títols quealguns dels títols que

mantenen aquesta característica. Els seus mantenen aquesta característica. Els seus personatges no tenen elpersonatges no tenen el

tarannà ombrívol dels de Víctor Català. Per a tarannà ombrívol dels de Víctor Català. Per a Bertrana, el camp eraBertrana, el camp era

el lloc propici per gaudir d’una felicitat completa i el lloc propici per gaudir d’una felicitat completa i mai no se’l vamai no se’l va

plantejar com un àmbit propici de desgràcies que plantejar com un àmbit propici de desgràcies que l’home no podial’home no podia

defugir. defugir.

Més aviat el camp Més aviat el camp va ser perva ser per

a ell el contrapunt ideal, a ell el contrapunt ideal, idealitzat, deidealitzat, de

la ciutat alienador. Des del la ciutat alienador. Des del punt depunt de

vista formal la seva prosa vista formal la seva prosa evidenciaevidencia

un treball exquisit un treball exquisit d’elaboració qued’elaboració que

duu com a resultat a una duu com a resultat a una obra d’estilobra d’estil

pulcre i rigorós.pulcre i rigorós.

3.- “Josafat”3.- “Josafat”JosafatJosafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada

entorn d'unentorn d'unpersonatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada

intel.ligènciaintel.ligènciaque vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una protituta que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una protituta

(Fineta)(Fineta)dins l'esglèsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i ladins l'esglèsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i lacontradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el

camp i lacamp i laciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els

símbolssímbols(flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps

semànticssemàntics(del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany (del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany

iiefectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes

lúbriques crealúbriques creaun ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del un ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del

decadentismedecadentismeeuropeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una europeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una

recercadarecercadallengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de llengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de

la la realitat. realitat.

Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat al món, s'enfrontaal món, s'enfronta

amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en sortir-ne perdedorsortir-ne perdedor

es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme elssimbolisme els

plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i afegeix unaafegeix una

romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estatla natura en estat

salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de perdre's en el pouperdre's en el pou

sense fons de la ciutat.sense fons de la ciutat.

4.- Altres Obres4.- Altres ObresNovel·la:Novel·la:--Violeta.Violeta. (1899), (1899), Nàufrags.Nàufrags. (1907), (1907), L'orgue del diputat.L'orgue del diputat. (1924) (1924) Jo!: memòriesJo!: memòriesd'un metge filòsof. d'un metge filòsof. (1925), (1925), Tieta Claudina.Tieta Claudina. (1929), (1929), L’Hereu,L’Hereu, (1931), (1931), L'ÓsL'Ósbenemèrit i altres bèsties.benemèrit i altres bèsties. (19). (19). El vagabund,El vagabund, (1933), (1933), La Ruta abandonada.La Ruta abandonada.(1934), (1934), En Rossinyol que jo he tractat.En Rossinyol que jo he tractat. (1937) (1937) L’impenitent, L’impenitent, (1939).(1939).

Prosa:Prosa:--Proses bàrbares.Proses bàrbares. (1911) (1911)

Narrativa breu:Narrativa breu:- L'oreneta.- L'oreneta. La guineu.La guineu. Tard!Tard!, , Crisàlides.Crisàlides. La lloca vidua i altresLa lloca vidua i altresnarracions.Els Herois.narracions.Els Herois. L'illa perduda.L'illa perduda. La Bassa roja: una aventura enLa Bassa roja: una aventura enl'estepa.l'estepa. El meu amic Pellini i altres contes.El meu amic Pellini i altres contes. El desig de pecar,El desig de pecar, Una nit deUna nit denuvis al bosc.nuvis al bosc. Contes,Bestiaris.Contes,Bestiaris.

Narrativa infantil i juvenil:Narrativa infantil i juvenil:- L'oca de la molinera.- L'oca de la molinera. La Margarideta.La Margarideta. L'home de la gorra peluda:L'home de la gorra peluda:fantàstiques aventures d'en Poli i l'Adrianet.fantàstiques aventures d'en Poli i l'Adrianet. La tragèdia d'un gos xato.La tragèdia d'un gos xato.L'illa perdudaL'illa perduda

Teatre:Teatre:Josep II rei: drama en 2 actes, Els atropellats: comèdia en tres actes.Josep II rei: drama en 2 actes, Els atropellats: comèdia en tres actes.¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes, Les ales d'Ernestina: drama en¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes, Les ales d'Ernestina: drama entres actes.tres actes. La dona neta: comèdia en tres actes.La dona neta: comèdia en tres actes. El comiat de Teresa:El comiat de Teresa:comèdia en tres actes.comèdia en tres actes. El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes,El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes,Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei.Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei.

5.- Premis5.- Premis

-- Primer premi del concurs de novel·la Primer premi del concurs de novel·la de la biblioteca del Poble Catalàde la biblioteca del Poble Català (1907): (1907): NàufragsNàufrags. .

-- Copa d'argent als Jocs Florals de Copa d'argent als Jocs Florals de BarcelonaBarcelona (1910): (1910): Proses bàrbaresProses bàrbares. .

-- Premi Joan CrexellsPremi Joan Crexells (1931): (1931): L'HereuL'Hereu. .

-- Premi FastenrathPremi Fastenrath (1934): (1934): El comiat de El comiat de Teresa. Comèdia en tres actes.Teresa. Comèdia en tres actes.

FIFI