DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

Tècniques d’expressió graficoplàsticaSèrie 2

Feu l’exercici 1 i escolliu UNA opció (A o B) de l’exercici 2.Presenteu de manera ordenada les respostes dels dos exercicis i adjunteu-hi tots els

escrits i gràfics que hàgiu fet. Tots els fulls han de portar adherits els vostres codis de barres.

Espai públic i acció pictòricaPintura mural / Collage i assemblage

Exercici 1[5 punts]

Llegiu la informació que es presenta a continuació i responeu a les qüestions quees proposen:

TEXT 1

En el període que va dels anys vint als anys quaranta, la pintura mural fou una deles manifestacions artístiques més típiques. El muralisme es prestava a reforçar la gran-diositat i la solemnitat amb les quals es volia investir qualsevol aspecte de la vida públi-ca […].

Orozco, Rivera i Siqueiros són els grans representants del muralisme mexicà. Notenien un estil en comú, tot i que entre tots tres hi havia punts de contacte, com la vin-culació a un realisme social de trets expressionistes, la voluntat de cercar una temàticaen la tradició autòctona i, especialment, la creació d’un art monumental accessible alpoble.

Traducció feta a partir del text«El muralismo mejicano». A: Historia universal del arte. Vol. IX: El siglo XX.

Barcelona: Planeta, 1987, p. 312

TEXT 2

Es considera generalment que el Wall of respect, «mur del respecte», creat el febrerde 1967 per William Walker (destruït el 1971), amb el suport del grup negre (l’UBAC),i per l’associació de la comunitat del carrer 43, a la part sud de Chicago, és l’origen delContemporany Mural Movement. Aquesta pintura mural (realitzada amb pinturesindustrials) inclou retrats dels líders polítics, religiosos o esportius de la «resistèncianegre» (Martin Luther King, Nat Turner, Muhammad Ali), però també espectacles dedi-cats a la literatura, al jazz, al ball, etc. Totes aquestes obres van ser aprovades i admira-des per la comunitat negra de la localitat, que també hi participava.

Traducció feta a partir del text deFrank POPPER. «Indicios de un nuevo arte popular».

A: Arte, acción y participación: El artista y la creatividad de hoy.Madrid: Akal, 1989, p. 254-255

1.1. Reflexioneu per escrit sobre les característiques que defineixen una activitat artís-tica portada a terme en un lloc públic. Per a fer-ho, tingueu en compte aspectescom la intenció creativa, l’anonimat, la creació col·lectiva, l’entorn físic, el suport,etcètera.[3 punts]

1.2. Digueu quines diferències tècniques i de context marquen les activitats de pintu-ra mural que descriuen els textos anteriors. En el cas que haguéssiu de fer una pro-posta actual, quins elements hauríeu de tenir en compte a l’hora de fer els esbos-sos per a una pintura mural? Raoneu la resposta.[2 punts]

Per contestar, analitzeu tota la informació donada.

2

Exercici 2[5 punts]

Escolliu UNA opció i feu totes les activitats que s’hi proposen.

OPCIÓ A. Pintura mural

2.1. Projecteu, amb un esbós en color, un mural que es pugui inserir en la imatge A ques’adjunta. Per a fer-ho, guieu-vos pel pla de treball següent:a) Esbosseu amb llapis, en un full a part (DIN A4), un motiu com a mural per a

les parets de la imatge A.b) Definiu i treballeu el color del mural usant les tècniques que vulgueu, tant si

són seques com si són humides, en el full que s’adjunta amb la imatge A.c) Expliqueu la vostra proposta i la idea central de la qual partiu per a elaborar el

mural.d) Adjunteu al treball anterior els esbossos i els apunts que cregueu necessaris.

Adheriu-hi el vostre codi de barres.Per a fer l’exercici, podeu ajudar-vos de l’anàlisi de les imatges B, C1 i C2 que s’ad-junten.[3 punts]

2.2. Reflexioneu per escrit sobre la tècnica d’execució de les imatges B, C1 i C2 per aaconseguir un determinat valor expressiu.Per a fer-ho, valoreu tots els aspectes, tan tècnics com d’entorn, utilitzats.[2 punts]

OPCIÓ B. Collage i assemblage

Observeu les imatges D i E que s’adjunten:

2.1. Analitzeu aquestes imatges, i expliqueu la manera particular que té cada artistad’utilitzar el recurs del collage o l’assemblage i els punts de connexió de les duestècniques en relació amb l’aproximació de l’art a l’entorn quotidià.[2 punts]

2.2. Feu dues mostres de collage visual,* utilitzant tres tècniques graficoplàstiques dife-rents en cada una de les mostres, valorant, per exemple, la capacitat expressiva desimilitud o d’oposició d’aquestes tècniques. Podeu treballar tant des de represen-tacions figuratives (per exemple, objectes propers) com des de representacions nofiguratives. Feu l’exercici en format DIN A4. Reflexioneu per escrit sobre el proce-diment utilitzat en cada cas.[3 punts]

* Es pot entendre com a collage visual la reunió de diferents elements gràfics, tècnicso de representació en un mateix dibuix o projecte.

3

IMATGE A. Ulrich WÜST. Morgenstrasse (Magdeburg 1998-2000). 2001. Fotografia.Halle: Janos Stekovics.

IMATGE B. William WALKER. Wall of respect. 1967. Pintura industrial damunt el mur.

4

IMATGE C1. Detall de pintura mural (urbana), a Chicago.

IMATGE C2. Diego RIVERA (1866-1957). El repartiment de terres. 1924. Fresc.Universitat Autònoma de Chapingo.

5

IMATGE D. Pablo PICASSO. Guitarra. 1913. Collage: papers enganxats, carbó, guixi tinta xinesa damunt paper encolat sobre tela, 63,5 � 48 cm. Antiga Col·l. NelsonRockefeller. Museu d’Art Modern, Nova York.

IMATGE E. Ed KIENHOLZ. John Doe. 1959. Assemblage: pintura, resina, parts de cotxet,ferros i joguina de plàstic, 100,3 � 48 � 79 cm. Col·lecció privada, Houston (Texas).

6

7

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

Tècniques d’expressió graficoplàsticaSèrie 1

Feu l’exercici 1 i escolliu UNA opció (A o B) de l’exercici 2.Presenteu de manera ordenada les respostes dels dos exercicis i adjunteu-hi tots els

escrits i gràfics que hàgiu fet. Tots els fulls han de portar adherits els vostres codis de barres.

Materialització del llenguatge visual i plàstic:forma, color, textura i composició

Exercici 1[5 punts]

1.1. Llegiu atentament els texts següents:

TEXT 1. De l’art figuratiu a l’art abstracte

Svetlana Alpers ha assenyalat que alguns paisatges de l’etapa figurativa del tambépintor holandès Piet Mondrian poden vincular-se a la tradició cartogràfica-descriptivade l’art del seu país, i que inclús les seves pintures abstractes podrien considerar-se méscom una continuació que no pas com un trencament d’aquesta tradició. Determinadescaracterístiques compositives de l’obra de Vermeer, com la predilecció per les línies i elsangles rectes, han fet pensar Albert Blankert en la pintura de Mondrian, i a partird’aquesta també Meyer Schapiro ha assenyalat alguna analogia amb l’art holandès delsegle XVII, amb les obres del pintor Delft i de Pieter Saenredam, que en certs aspectespodrien considerar-se com a avantpassats de la concepció abstracta de Mondrian […].

Com ha assenyalat Gombrich, en arribar el moment en què l’art es considera bàsi-cament com una manera d’expressió personal de l’artista, de les seves emocions i ideessubjectives, s’assoleix una certa frontera en allò que s’anomena habitualment «repre-sentació» […]. En certa manera, també l’art abstracte aspira a representar, però no larealitat externa, sinó una realitat en la qual, sense la necesitat d’imitar la natura, les for-mes i els colors equivalguin a idees i emocions.

Traducció feta a partir del text deVicenç FURIÓ. Ideas y formas en la representación pictórica.

Universitat de Barcelona

TEXT 2. L’art d’avantguarda

La pràctica de l’avantguarda té un dels nuclis en la idea d’experimentació, i aquestprocés de treball, que consisteix a reunir diferents elements i variants i actuar sobreaquests per a observar-ne el comportament, implica la necessitat d’una proximitat entreel plantejament i el resultat. Experimentar, en l’avantguarda, significa que la comprova-ció ha d’estar tan pròxima al plantejament com per a poder seguir explorant immedia-tament qualsevol de les variants que s’hagin presentat en el procés. Entre 1909 i 1912, elcubisme de Picasso; entre 1912 i 1915, la pintura dels futuristes i d’Umberto Boccionien especial; entre 1913 i 1915, la pintura de Malévitch, o entre 1913 i 1914, la trajectò-ria de Mondrian des de la natura fins a l’abstracció, són exemples d’aquesta rapidesainherent a l’experimentació avantguardista. L’escultura, amb els complexos i sistemàticsprocessos de treball que té, l’encariment del material, el recurs generalitzat a ajudants ila destinació majoritàriament pública de les seves produccions, es trobà molt lluny de lapintura en la capacitat d’immediatesa experimental d’aquesta última. I, d’aquestamanera, l’escultura començà a quedar, en l’origen de les avantguardes històriques, comun art lent i oficial enfront de la pintura, una pràctica ràpida i privada.

Traducció feta a partir del text deJuan Antonio RAMÍREZ i Jesús CARRILLO (ed.).

Tendencias del arte, arte de tendencias a principios del siglo XXI

(Ensayos Arte Cátedra)

1.2. Observeu les dues sèries d’imatges següents:

SÈRIE 1. Imatges de l’obra de Piet Mondrian i Vassili Kandinsky

IMATGE A. Piet MONDRIAN. Arbre vermell. 1908. Oli sobre tela, 70 � 99 cm. HaagsGemeentemuseum, la Haia.

2

IMATGE B. Piet MONDRIAN. Arbre gris. 1911. Oli sobre tela, 78,5 � 107,5 cm. HaagsGemeentemuseum, la Haia.

IMATGE C. Vassili KANDINSKY. Murnau: vista amb ferrocarril i castell. 1909. Oli sobrecartró, 36 � 49 cm. Städtische Galerie im Lenbachhaus, Fundació Gabriele Münter,Munic.

3

IMATGE D. Vassili KANDINSKY. En el blau. 1925. Oli sobre cartró, 80 � 110 cm.Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf.

SÈRIE 2. Cubisme, futurisme i suprematisme

IMATGE A. Georges BRAQUE. Ampolla i peixos. 1910. Oli sobre tela, 61 � 75 cm. TateGallery, Londres.

4

IMATGE B. Umberto BOCCIONI. Els que marxen: estat d’ànim, II. 1911. Oli sobre tela,70,8 � 95,9 cm. Museu d’Art Modern, Nova York.

IMATGE C. Kasimir MALEVICH. Suprematisme. 1915. Oli sobre tela, 87,5 � 72 cm.Museu Estatal Rus, Sant Petersburg.

5

1.3. Reflexioneu de manera concreta i sintètica sobre com les diferents avantguardes dela primera meitat del s. XX van transformar el llenguatge visual per trobar novesformes d’expressió artística. Tingueu en compte el context històric de les obresmostrades en les dues sèries d’imatges (punt 1.2), així com la informació queaporten els dos texts (punt 1.1).[3 punts]

1.4. Expliqueu les diferències que observeu entre les obres de les imatges A i C de lasèrie 1, considerades com un sol bloc, i les obres de les imatges B i D de la matei-xa sèrie, enteses també com a bloc.

Tingueu en compte tant l’aspecte formal (elements representats, color, com-posició…) com el semàntic (intencionalitat de les obres, missatges que transme-ten…) i les tècniques emprades (diferències en els resultats segons els suports uti-litzats).[2 punts]

Exercici 2[5 punts]

Trieu UNA opció i feu les activitats que s’hi proposen.

OPCIÓ A. Procediments

2.1. Observeu les dues imatges, A i B, de l’annex i a continuació:[3 punts]

a) Trieu-ne una i feu una sèrie de tres esbossos que mostrin un procés d’apropa-ment formal vers l’abstracció.

b) Feu una imatge formalment ben acabada, amb la tècnica que preferiu (seca ohumida), en format DIN A4, que representi l’obra final com a producte delprocés d’abstracció iniciat amb els esbossos.

2.2. Expliqueu les característiques principals de la pintura a l’oli: preparació, empri-mació del suport, tipus de suports, tècniques possibles (indiqueu, com a mínim,dues o tres maneres d’aplicar la pintura a l’oli).[2 punts]

6

ANNEX

IMATGE A. Paul CEZANNE. Pa i ous. 1865. Oli sobre tela, 59 � 76 cm. Museu d’Art deCincinati, Ohio.

IMATGE B. Edward HOPPER. Diumenge. 1926. Oli sobre tela, 73,6 � 86,3 cm. ThePhillips Collection, Washington, D. C.

OPCIÓ B. El dibuix

2.1. Fixeu-vos molt bé en el vostre entorn més immediat. Realitzeu tres esbossos com-positius de diferents fragments d’aquest entorn i, utilitzant tan sols el grafit (barrai/o llapis), feu un dibuix DIN A4 d’obra acabada a partir d’un dels esbossos. NOtreballeu el clarobscur sota cap concepte; només heu de treballar a partir de lalínia.[3 punts]

2.2. Expliqueu les diferències entre el dibuix amb grafit i el dibuix amb carbonet.Esmenteu en cada cas els suports més idonis, les tècniques d’aplicació, les incom-patibilitats, etcètera.[2 punts]

7

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés